



El sector de la restauració cele bra que, per fi, pot organitzar de nou àpats d’empresa sense restriccions. «Hem tornat a la normalitat, hem recuperat el vo lum de reserves del 2019, abans de la pandèmia», assegura Javier Escribano, el president de l’Asso ciació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona (AEHT). Això sí, la d’enguany serà una celebració més continguda, però no perquè hi hagi menys alegria, sinó per què els clients estan escollint els menús més econòmics. I és que en temps d’inflació, la gent s’ho pensa dues vegades abans de gastar els seus diners.
Escribano regenta el restau rant La Morada, on ja no es pot reservar taula ni el dia 16 ni el 17 de desembre, «estan plens des de fa dies». En el seu cas, ofereix dos menús, un de 25 euros i un altre de 35: «Ningú ha agafat l’opció cara». Una situació que es repe teix en altres establiments com el Sol Ric: «Oferim dotze opcions, però la gent es decanta pels més barats, que tenen un preu d’uns 35 euros».
Per una altra banda, han notat que «cada cop hi ha més grups de treballadors que organitzen el di nar o sopar pel seu compte i s’ho paguen ells mateixos». Una situ ació que corrobora el president de l’AEHT, qui afirma que «arran de la darrera crisi, moltes em preses van deixar de pagar-los i, amb el pas del temps, això és més habitual». Aquesta podria ser una altra de les raons per les quals s’ha incrementat la prefe rència pels menús més barats.
En alguns restaurants, però, els clients han decidit rascar-se una mica més la butxaca. So bretot, en aquells establiments
on s’ofereixen tres menús dife rents. «Tenim tres opcions que van dels 35 als 40 euros i molts trien el del mig, pot ser una cosa psicològica», indica Àngel Pérez, un dels propietaris d’El Pòsit. «La gent està agafant els menús més econòmics, nosaltres tenim qua tre que van dels 18 als 35 euros i generalment escullen el de 20», confessa Carles Badia, propietari
de La Pepita, qui afegeix que «la gent s’està curant més en salut».
Tot i això, molts establiments estan satisfets per com es pre senta aquesta temporada i es peren deixar enrere els darrers dos anys de restriccions per la pandèmia. «El passat Nadal te níem més reserves que ara, però a última hora es va anul·lar tot», comenta Isabel Requena, regent
del restaurant De Vins. Tot indi cava que el 2021 es podria fer els àpats d’empresa amb normalitat, però a principis de desembre, el departament de Salut va desa consellar la celebració d’aquests per la situació de la covid-19.
«Com a molt es van poder fer un 20% de les reserves que teníem», lamenta Sandra Aris, comercial del restaurant Mas Folch. Aquest Nadal, però, la his tòria és ben diferent. «Sobretot demanen pel dia 16, la segona opció és el dia 2», explica. A més, afirma que els clients preferei xen organitzar un sopar abans
que un dinar. El propietari d’El Pòsit afegeix que el dia 23 també el tenen ple: «Al novembre ja te níem els dos complets». «Els dos divendres abans de Nadal són els que més concentració de grups hi ha, la resta dels dies es van omplint a poc a poc», afegeix.
Carles Llobet, gerent del res taurant Arcs coincideix amb Aris, i assegura que «el cap de setmana més fort és el del 16 al 18. Durant la setmana del pont de la Constitució no hi ha ningú i la següent coincideix amb Nadal, quan les famílies es reuneixen». «És una alegria per al sector de
l’oci veure que tot torna, en la seva mesura, a la normalitat», celebra Llobet, que remarca que ofereixen menús per a vegetari ans i vegans per primera vegada. Però no tots els establiments estan satisfet amb el volum de reserves que tenen fins ara. Un dels responsables del restaurant Sol Ric comenta que no han ar ribat als números que tenien abans de la pandèmia, sobretot perquè «els grups són de menys comensals, si abans eren unes 80 persones, ara només són uns 30 o 50 com a màxim. Estem a un 70% del que teníem el 2019». El propietari de La Pepita, reconeix que, tot i que torna a haver-hi molt moviment de gent, «no s’han recuperat les xifres pre pandèmia, estem al voltant d’un 75%».
Augmentar o no els preus «La situació ha millorat molt respecte a l’any anterior, però l’increment dels costos fa que no aquesta campanya no sigui tan positiva», indica Leandre Cam pabadal, propietari de La Plat ja. Tot i això, reconeix que han decidit no apujar els preus dels menús per als àpats d’empresa perquè «també has de pensar en la butxaca dels clients, que tenen un límit». En canvi, altres establi ments han decidit modificar-los. En el cas de Mas Folch els han incrementat un 10%. «Has de fer un preu adaptat a la situació actual perquè, si no, la gent no vindrà», comenta Javier Escriba no. «Aquestes reserves suposen un 25% més de beneficis, però tenint en compte que s’han in crementat les despeses, guanyes el mateix que un cap de setma na normal», diu el president de l’AEHT.
L’Anella Mediterrània va aco llir ahir una jornada solidària en el marc de la recollida de joguines organitzada per l’en titat Joguines del Rock, amb la col·laboració de Tarragona Es ports. L’acte va començar a les 11 hores amb una masterclass de zumba i va continuar amb una exhibició de Karate a càr rec del Club Karate Shuto i un espectacle de màgia de la mà del Mago Franc. Per accedir a les activitats, calia portar una joguina en bon estat, la qual servia d’entrada. Totes les jo guines recollides es destinaran al Menjador Social de Bonavis ta. Aquest és el segon any con secutiu que Tarragona Esports i l’entitat Joguines del Rock col·laboren, amb l’objectiu que cap infant es quedi sense regal amb motiu de les festes de Na dal. La impulsora de Joguines del Rock, Blanca Santotomás, va subratllar la importància de col·laborar «davant la situació de vulnerabilitat que pateixen,
malauradament, nombroses famílies, una situació que s’es tà agreujant a causa de l’incre ment dels preus dels productes alimentaris».
Paral·lelament a aquesta ac tivitat, Creu Roja Tarragona va començar dissabte la 30a cam panya de recollida de joguines noves, no bèl·liques i no sexis tes. Un total de 52 establiments s’hi han adherit, entre comer ços, clubs esportius, escoles, equipaments municipals, col legis professionals i dues seus de la Universitat Rovira i Virgili, per tal d’entre tots ampliar la possibilitat d’entregar les jo guines per als més desfavorits. La campanya durarà fins al 3 de gener. A més, el mateix dis sabte, Creu Roja va començar el seguit de jornades festives, que continuaran els dies 10 i 17 de desembre, de 10 a 14 hores, omplint la plaça Corsini d’acti vitats de lleure i jocs dirigits a infants d’entre 3 i 12 anys en col laboració amb diferents entitats tarragonines.
L’empresa municipal també planteja aprofitar el lloc entre setmana i ubicar un aparcament vigilat
L’empresa de Mercats de Tar ragona ha proposat a l’Ajunta ment crear un espai fotovoltaic a l’àmbit del mercadet de Bo navista. Alhora, també planteja generar entre setmana, quan no hi hagi activitat, un aparcament vigilat acompanyat de bona il luminació i pistes esportives, amb porteries de futbol sala i cistelles de bàsquet. Aquestes intervencions, en cas de fer-se realitat, continuarien amb la di namització del mercadet de Bo navista, en el qual s’han invertit més de 300.000 euros en els dar rers dos anys.
«Malgrat ser un dels grans mercats de l’entorn, necessitava algunes millores», exposa el pre sident de l’empresa municipal i conseller de Comerç, Dídac Na dal. Entre les diferents actuaci ons de dinamització realitzades des del 2020 es troben les mi llores d’accessibilitat i de senya lització en el marc de protecció per risc químic, l’asfaltatge del pàrquing nou i la seva automa tització, la intervenció artística i la instal·lació de la pèrgola, de lavabos públics i de nous conte nidors, entre altres.
«Abans hi havia cert caos amb relació a la gestió de residus, però la implantació d’un sistema cen tralitzat de contenidors ha fet créixer el reciclatge», comenta Nadal, qui també assenyala que s’han incrementat les inspecci ons i s’ha establert la taxa 0. «Si el paradista ho fa bé, no paga. En canvi, si ho fa malament, paga. Per acompanyar tot això, vam enviar equips de formadors per explicar-ho», comenta.
El mateix Nadal considera imprescindible la ubicació de la pèrgola i dels nous lavabos, que van tenir un cost de 40.000 eu ros i de 57.000 euros, respectiva ment. «El mercadet ha millorat
La inversió al mercadet de Bonavista en els darrers dos anys supera els 300.000 euros
Incorporar pistes de futbol i de bàsquet a l’àrea és una altra de les propostes
des de diferents punts de vista, aleshores, quan parlem de totes aquestes accions, el que arribem a pensar és que s’ha executat un pla integral», afegeix el presi dent de l’empresa municipal. En aquest sentit, no només fa refe rència a les intervencions per tal de dignificar la zona, sinó també a aquelles que tenien com a fina litat donar-li seguretat.
«Hi havia una qüestió que pre ocupava molt i era el risc químic. Per aquest motiu, hem guanyat
espai en els passadissos, hem pintat el terra i hem posat reto lacions per marcar els camins d’evacuació i hem tingut gent fent formació per saber com s’ha de respondre en cas d’acci dent», detalla Nadal. A principis d’aquest passat estiu, l’empresa de Mercats, conjuntament amb l’Associació Empresarial Quími ca de Tarragona (AEQT), va im pulsar una campanya en l’àmbit de la prevenció i la sensibilitza ció del risc químic. «A més, des del punt de vista administratiu, hem millorat la comunicació amb els paradistes», afirma.
Més enllà de les intervencions executades, l’empresa de Mer cats vol continuar dinamitzant el mercadet de Bonavista, motiu pel qual ha proposat a l’Ajunta ment ubicar un espai de plaques
fotovoltaiques al seu entorn. «Podria convertir-lo en un agent comercialitzador d’energia elèc trica i dotar de subministrament a diferents equipaments muni cipals. L’empresa de Mercats és capaç de fer-ho, però necessita ria l’acompanyament financer del consistori i de fons europeus Next Generation», observa Na dal sobre aquesta «proposta em brionària».
D’altra banda, el conseller de Comerç també planteja aprofitar l’espai del mercadet entre setma na ubicant un aparcament vigilat i, a més a més, pistes esportives, de bàsquet i de futbol sala, a ban da d’atorgar a la zona una bona il·luminació. «Seria el nou pas per a l’impuls d’aquella àrea: un bon asfaltat, un bon pintat, cis telles i porteries. Els veïns segur que ho veurien amb bons ulls», resumeix Nadal.
L’església de Sant Antoni de Pàdua, a la Rambla Nova de Tarragona, torna a ser l’escenari on s’exhibeixen els diorames de l’Associació Pessebrista de Tar ragona. Després de dos anys sen se rebre l’artística mostra a causa de la pandèmia, l’espai recupera la tradicional exposició, enguany formada per tretze diorames i preparada per 24 membres de l’entitat. Tant els tarragonins com els visitants poden observar des d’ahir i fins al 15 de gener el detall d’aquests treballs artesa nals.
«És una satisfacció i un orgull poder recuperar l’exposició», manifesta el president de l’Asso ciació Pessebrista de Tarragona, Josep Maria Borrut. Aquest Na
dal, a banda de les figures elabo rades per escultors professionals, una sòcia de l’entitat, Lourdes Navarrete, s’ha encarregat de fer-ne algunes, tal com destaca Borrut, qui també subratlla les característiques particulars de cada pessebrista: «Tothom té el seu estil propi, per la qual cosa es pot diferenciar l’autor de cadas cun dels diorames».
Després de dos Nadals sen se poder organitzar l’exposició a l’església de Sant Antoni de Pàdua, espai que la va començar
a acollir el 2015, el president dels pessebristes es manté a l’expec tativa per saber com respondrà la gent. «S’han perdut molts cos tums durant la pandèmia i han aparegut altres maneres de gau dir el temps lliure. L’afluència de gent és una incògnita», expressa.
L’entrada a l’exposició té un preu de dos euros, excepte per als me nors de set anys, els quals tenen l’entrada gratuïta, i els horaris són de 12 a 14 hores i de 17 a 20 hores.
Els pessebristes van començar a treballar en els diferents dio rames durant les festes de Santa Tecla, a finals de setembre. Ara, veu la llum el resultat de dos me sos i mig de treball. Com a curio sitat, un dels tretze diorames està fet amb figures de Playmobil.
La Sala Trono i la Biblioteca Pública de Tarragona han arri bat a un acord de col·laboració que reforça les seves activitats. L’ens ha escollit cinc especta cles de la programació de la temporada de tardor de la sala teatral en els quals els usuaris de la biblioteca podran gaudir d’un descompte de dos euros en les seves entrades. A més a més, s’ofereix una selecció de llibres triats específicament per a cada representació que arrodoniran l’experiència tea tral. El descompte en qüestió s’aplica a Partícules paral· leles, de la companyia theA mateurs; A mí no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía), de la companyia de Roberto G. Alonso; El bon policia del Maldà, comèdia escrita per Santiago Rusiñol; Lot 5/6 Pedra i You say To mato, una producció pròpia de la Trono. Les entrades per a aquests cinc espectacles ja estan disponibles a la pàgina web de la Sala i el codi de des compte és BIBLIO23TRONO
Per gaudir-lo, els usuaris de la biblioteca han d’ensenyar el seu carnet en validar les seves entrades.
Sant Pere i Sant Pau celebra rà aquest pròxim divendres la festa de l’encesa de llums de Nadal. Serà a la plaça de la Sardana, on es duran a terme diferents activitats. La jornada començarà a les 16.45 hores amb una xocolatada per als més petits. A continuació, tin drà lloc l’espectacle nadalenc del mag Nebur. En acabar, es farà un homenatge a l’equip sanitari i tècnic del Centre d’Atenció Primària del barri, que serà l’encarregat de fer el compte enrere de l’encesa de llums. Posteriorment, hi haurà un espectacle d’animació i la Zambomba flamenca a càrrec de la Casa de Andalucía de Tarragona. A més, l’Associa ció de Veïns del barri anima tothom a portar aliments, els quals es donaran a Càritas.
«L’estil particular dels pessebristes permet diferenciar l’autor de cada diorama»
ACN
Els organitzadors del REC, el fes tival internacional de cinema de Tarragona, auguren superar les dades de públic de les dues edi cions anteriors i arribar als 5.000 assistents, una xifra que sumaria 2.000 persones més que en les edicions d’abans de la pandèmia. «Volem ser una porta d’entrada per a les pel·lícules i el públic abans d’arribar a les sales», va apuntar Xavier Puerto, director del certamen, que s’allargarà fins dimecres projectant una trente na d’obres.
La voluntat de la 22a edició del REC és reforçar el vincle en tre els espectadors i els creadors. Precisament, la proximitat amb el talent cinematogràfic és una de les singularitats que destaca l’organització del festival i que directors com Nuno Beato, autor del film nominat als Goya Los demonios de barro, aprecien. «És molt interessant veure la reac ció del públic abans de l’estrena al cinema», va assegurar. Per a Puerto, una de les singularitats que diferencien el REC de la resta de festivals cinematogràfics és la possibilitat que els creadors puguin interaccionar amb els es pectadors. «És un festival sense catifa vermella, la trobada amb el públic és molt directa», va des tacar.
El Teatret del Serrallo va ser testimoni d’una de les troba des d’ahir, després de la projec ció de Los demonios de barro,. Aquesta és la segona projecció de la pel·lícula a l’estat espanyol i la primera a Catalunya. El film, gravat en stop motion, explica la història de la Rosa, qui després de la mort del seu avi, retorna al seu poble natal a la recerca dels seus orígens. «Estrenar en festi vals és una cosa molt interessant, perquè podem parlar amb la gent i entendre la reacció del públic»,
va subratllar Beato. En aquest sentit, el director va insistir en la importància d’aquests certà mens perquè la ciutadania pugui gaudir d’altres gèneres i estils cinematogràfics més enllà dels comercials.
Los demonios de barro va compartir protagonisme amb un altre curt d’animació, en aquest cas, de producció local. Es tracta de l’obra El meu nom és clítoris, del director tarragoní Toni Alar có, qui va agrair el suport rebut per part del festival per escollir projectar el seu primer curtme tratge. Els dos directors, tant Beato com Alarcó, van explicar al públic assistent els processos
creatius darrere la producció de les seves pel·lícules en una con versa propera. Ahir també es va projectar el documental Més enllà de la frontera, de Tarrago na Impulsa, un audiovisual que recorre la trajectòria de joves mi grants i la seva evolució després d’arribar a Tarragona.
El programa d’enguany del REC es divideix en sis seccions on es projectaran una trentena de films de diferents temàtiques.
Un dels reclams són els títols que han estat guardonats inter nacionalment, com és el cas de les guanyadores del festival de Cannes, Locarno i Sant Sebas tià. Es tracta dels llargmetratges Triangle of Sadness, Regra 34 i Los Reyes del mundo. També s’hi afegeixen altres obres que han estat recentment nominades al
Goya, com per exemple El sostre groc, d’Isabel Coixet, qui optarà a emportar-se el premi a millor pel·lícula documental.
Cada any, el festival inclou una pel·lícula sorpresa. En aquesta ocasió, es tracta de The hunt, el debut en la direcció de Lee Jungjae, protagonista de la sèrie El joc del calamar. Els espectadors po dran visionar-la aquest dimecres a un quart de nou del vespre al Teatre Metropol.
D’altra banda, el certamen no només projecta les pel·lícules que en un futur arribaran a les cartelleres, sinó que comple menta la seva programació amb debats i actuacions musicals. En aquesta edició, per exemple, sota el nom Primer test a la ciutada nia, els assistents han de debatre per escollir com s’ha d’acabar un llargmetratge perquè aquest arri bi millor al seu públic.
La Sala Genius del Palau Firal i de Congressos de Tarragona va acollir l’entrega de premis Sos tenibilitat, Transició Energètica i Vida saludable que atorga la Fundació Tarragona Cultura i Coneixement a treballs de re cerca de batxillerat. L’objectiu d’aquest nou guardó és reco nèixer l’esforç de l’alumnat i fomentar, des dels centres do cents del Camp de Tarragona, la recerca en l’àmbit de la ciència, en clau dels Objectius de Des envolupament Sostenible.
Es van presentar 15 treballs, dels quals el jurat en va selec cionar els sis millors. El primer premi se’l va endur Fotosíntesi artificial: l’energia del futur?, de Begonya Torradeflot (Insti tut Pons d’Icart de Tarragona).
Els segons premis van ser per a El millor bioplàstic caso là, d’Helena Oncins da Mota (Institut Vila-seca) i El futur de l’automoció, d’Iratxe Allué (Institut Ramon de la Torre de Torredembarra). Els tercers
La Universitat d’Stanford ha publicat la base de dades anu al sobre l’impacte de les re cerques en l’àmbit acadèmic durant l’últim any, que inclou més de 200.000 investigadors d’arreu del món, dels quals 39 són de la Universitat Rovira i Virgili (URV). A l’informe hi fi gura personal investigador de la universitat tarragonina, que se situa com la quarta univer sitat de l’Estat espanyol amb un índex més elevat d’investiga
dors influents. En l’elaboració d’aquesta base de dades, la Uni versitat d’Stanford ha tingut en compte l’ordre d’aparició en la signatura dels articles, així com aquelles citacions que els au tors fan de les seves recerques, entre altres factors. Gerard Lligadas, professor del depar tament de Química Analítica i Química Orgànica, és un dels investigadors més joves de la universitat que figura entre els més citats aquest darrer any.
premis van ser per a Retolació amb un plòter casolà, d’Emma Climent (Institut Tarragona), Valoració de la contaminació lumínica a Valls, de Jordi Villal bí (Institut Narcís Oller de Valls) i Oda: l’oblit de les arts, de Mar García (Institut Martí l’Humà de Montblanc). Els premis, que consisteixen en un xec regal i una tauleta per a les persones guardonades i una tauleta per als seus tutors, se celebren amb la col·laboració dels patrons de la fundació: URV, Repsol, Agbar i l’Ajuntament de Reus.
«Aquests premis posen els joves al centre de la generació futura, la que està cridada a canviar el món. I ho fareu i ho farem a través de la ciència i la tecnologia, en un canvi de pa radigma que ja ha començat», va reflexionar el director de la Fundació Tarragona Cultura i Coneixement, Jordi Fortuny. Al seu torn, l’alcalde de Tarrago na, Pau Ricomà, va felicitar els guardonats per la seva sensibi litat cap al medi ambient.
Ayer domingo 4 cumplió 25 añazos esta princesita de aquí, nunca dejes de brillar, eres la mejor amiga que puede existir.
«Volem ser una porta d’entrada per a les pel·lícules abans d’arribar a les sales»El festival, que espera arribar als 5.000 assistents, s’allargarà fins aquest dimecres JAIME ROJAS Pau Ricomà i el conseller Manel Castaño van assistir a la projecció de ‘Més enllà de la frontera’.
La primera fase de les obres de reurbanització de la plaça del Víctor i el seu entorn començarà, a tot tardar, a principis del 2023, amb la voluntat que els treballs concloguin al llarg de l'estiu.
L'Ajuntament de Reus i Artífex Infraestructuras, S.L.U. van for malitzar el passat divendres el contracte d'adjudicació del pro jecte, que estableix que l'empre sa té un mes per presentar l'acta de comprovació del replanteig, moment que marca l'inici de les actuacions. Un cop entregat el document, el termini màxim d'execució de les obres serà de sis mesos. Addicionalment, la companyia haurà de fer arribar a l'administració el pla de segu retat i salut en el treball, com a molt, deu dies hàbils després de la formalització del contracte.
Tancat per un import total de 655.021,40 euros (IVA inclòs), es tracta d'un projecte que és sus ceptible de ser finançant mit jançant fons Next Generation,
en el marc de pla de recuperació, transformació i resiliència que promou la Unió Europea. Neix de la necessitat de pacificar la mobilitat de la plaça del Víctor i la connexió i integració global de la zona, amb la intenció de donar prioritat als vianants.
En total, set empreses van par ticipar en el concurs públic per a l'adjudicació dels treballs, en el qual Artífex Infraestructuras va ser la més ben valorada. En con cret, va resultar ser la companyia que va presentar la millor oferta econòmica.
La primera fase de les obres afec taran la plaça del Víctor i trams dels carrers de Miró, Santa He lena i Ample. El segon període d'actuacions, objecte d'una futu ra licitació, continuarà pel carrer Alt de Sant Josep –que permetrà la connexió amb el Centre Cívic Gregal–, el carrer Castellvell i la plaça del Pintor Ferré Revascall. El projecte es planteja com
Imatge virtual de la plaça del Víctor després de les actuacions.
la primera fase de la pacificació del carrer Ample i s'organitza en diferents objectius. Entre altres,
pretén millorar la qualitat am biental i paisatgística de l'àmbit mitjançant la preservació de la
El Departament de Justícia, Drets i Memòria va anunciar ahir que les tasques per recuperar les restes del militant antifranquis ta Cipriano Martos, que reposa en una fossa de beneficència del cementiri de Reus, començaran el 12 de desembre. Martos va
COMERÇmorir assassinat el 1973 a mans de la Guàrdia Civil, després d’ha ver estat detingut acusat de pro paganda il·legal i de pertànyer al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP). Les despulles de Martos van ser enterrades a Reus el setembre de 1973, sense permetre que la família assistís
a la inhumació ni que s’empor tés el cos a la seva terra d’ori gen, Granada. Des del Govern, s'adverteix que trobar les restes potser no serà imminent, ja els arqueòlegs primer han de condi cionar l’espai. Un cop acabada la intervenció, les restes recupera des es traslladaran al laboratori
També inclou premis com visites al Gaudí Centre i a l’Institut Pere Mata
El Tomb de Reus va engegar el passat divendres la seva cam panya de Nadal amb la Tómbola del Tomb. Aquesta iniciativa de promoció repartirà 6.500 euros en vals de compra. Per a fer-ho, s’han entregat 14.000 butlletes, totes elles amb premi assegurat, als establiments adherits a l’as
sociació comercial.
En total, s’han repartit 200 vals de 5 euros, 150 vals de 10 euros, 100 vals de 20 euros i 50 vals de 40 euros. A més a més, la Tómbola del Tomb inclou altres premis: 50 entrades al Gaudí Centre, 50 entrades al Pa velló Distingits de l’Institut Pere Mata, vals de descompte i pre
mis directes dels establiments participants i 2.000 imants amb els follets de Reus.
Es poden aconseguir les butlle tes de la Tómbola del Tomb de manera gratuïta als comerços participants i també es poden adquirir, a un preu de 50 cèn
d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure’n mostres genètiques. Segons explica el Departament, una vegada s'hagi preparat el terreny, s’iniciarà l’excavació amb maquinària, per extreure’n les capes de terra, una tasca que pot durar uns dies, fins que apa
vegetació existent i la introduc ció de noves espècies i espais verds, instal·lar noves formes de drenatge sostenible, potenciar la diversitat d'usos i usuaris, facili tar l'accés a la part posterior de la plaça, posar en relleu el patrimo ni cultural i històric associat a la font de Neptú i emfatitzar l'ús de les noves tecnologies en el marc del Reus Smart City
En concret, es preveu refor mar el paviment de la plaça amb llambordes de formigó, excepte en la zona central, al voltant de la font, on s'emprarà granit. Tant la plaça com el tram del carrer Am ple afectat, així com els carrers de Miró i Santa Helena, seran de plataforma única, és a dir, a un sol nivell, per facilitar la mobili tat de les persones. Així mateix, es proposa enderrocar parcial ment la jardinera de la pèrgola per solucionar els problemes actuals de comunicació amb la part posterior de la plaça. També es renovarà l'enllumenat i la font de boca existents.
L'Ajuntament de Reus i RE DESSA destinaran 1,6 milions d'euros a l'adequació de nous espais per a acollir més em preses a la ciutat. En concret, el pressupost preveu una in versió d'1.186.449 euros per acabar i posar en funciona ment l'edifici annex al cen tre Eurecat, situat al Campus Bellissens. Aquest projecte pretén donar resposta a la creixent demanda, amb la po sada en marxa de noves àrees per a empreses tecnològiques i biotecnològiques. A més, es destinaran 400.000 euros per a crear nous espais a l'edifici de REDESSA Tecno. L'alcalde, Carles Pellicer, va remarcar «la capacitat de REDESSA d'atrac ció d'activitat econòmica», així com va destacar «el fet que Reus és un emplaçament im millorable per viure, treballar i instal·lar-hi una empresa». El consell d'administració de REDESSA ja va aprovar el con dicionament de l'edifici annex a Eurecat, per fer possible que estigui en funcionament l'any vinent. Està previst que les obres surtin a licitació en breu. El termini d'execució serà d'uns sis mesos. Redacció
reguin les primeres restes òssies. Posteriorment, s’identificaran les despulles que puguin corres pondre a Martos, d’acord amb les característiques antropolò giques. L’objectiu és identificar les restes i retornar-les als fami liars. Martos era un obrer i sin dicalista andalús que va néixer l’any 1942. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera, Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis, com mi ner, treballador tèxtil i paleta. Es va afiliar al sindicat Oposición Sindical Obrera, va ser militant del Partido Comunista Español Marxista-Leninista i va ser membre del FRAP.
El restaurant 158 va ser premi at amb el guardó de la Ganxet Pintxo de tardor corresponent a la tapa que millor marida amb la cervesa Estrella Damm. El reconeixement va ser pel pintxo El barret del Carrasclet, una cassoleta de dau de tonyi na amb fesols de ganxet i clo ïsses. Diari Més va publicar en l'edició del 2 de desembre la crònica de l'entrega de premis, però restà mencionar aquest guardó. Redacció
tims cada butlleta, al Gaudí Centre. Tota la recaptació de la venda de les butlletes es desti narà a associacions solidàries locals. Per a saber quin premi t’ha tocat, només cal escanejar el codi QR de la participació i al moment es coneix quin dels re gals s’ha guanyat.
A la Tómbola del Tomb, cal su mar-hi altres iniciatives per a di namitzar la campanya nadalen ca. El Tomb de Reus ofereix en els establiments paper de carta, perquè els més petits puguin escriure la carta als Reis, al Pare Noel i al Tió.
L'Ajuntament i REDESSA destinaran 1,6 MEUR per a acollir noves empreses
El Centre d’Innovació i For mació de la Boca de la Mina comptarà amb dos punts de recàrrega per a vehicles elèc trics. La Diputació de Tarra gona ha tret a licitació el sub ministrament de les estacions per un pressupost de 13.458,38 euros (IVA inclòs). El projecte també inclou la senyalització de les quatre places de punt de recàrrega. Un cop comencin els treballs, hauran d’estar fi nalitzats en un termini màxim de quatre mesos. L’actuació està cofinançada pels Fons Eu ropeus de Desenvolupament Regional. La iniciativa conti nua la voluntat de la Diputa ció de convertir l’edifici en un model a seguir, ja que es busca augmentar l’eficiència energè tica de les instal·lacions i redu ir l’impacte del CO₂. Redacció
La sala Emili Argilaga del Cen tre de Lectura acollirà avui, a les 19 hores, la conferència Descobrint les cèl·lules mare, a càrrec de Diandra Monfort i Teresa Villanueva, investi gadores de l’Institut d’Inves tigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). La jornada, que també es podrà seguir a través d’In ternet, serà l’última del cicle Salut i recerca que se celebrarà aquest 2022. El mateix Centre de Lectura acollirà aquesta tar da, també a les 19 h., la sessió El teatre enganxa. Vine a des cobrir què es fa i quan es fa al Teatre Bartrina. La sessió tin drà lloc a la sala Ramon Amigó i estarà presentada per Rosa Mateu, directora de l’Escola de Teatre del Centre de Lectura i assessora artística del Teatre Bartina. Redacció
El Punt de Voluntariat celebra una
El Punt de Voluntariat de Reus, situat al Centre Cívic del Car me, durà a terme una jornada de portes obertes avui, entre les 9 hores i les 13 h. L’activi tat s’emmarca en la comme moració del Dia Internacional del Voluntariat. Els interessats podran apropar-s’hi i conèixer les associacions i entitats que col·laboren de manera volun tària amb la societat, així com aprendre com convertir-se en voluntari. Redacció
La plaça del Mercadal ja està en galanada de cap a peus. Presidida per un imponent avet que mai deixa de brillar, els elfs l’han visi tada i hi han col·locat les casetes de fusta on habiten els artesans del tradicional Mercat de Nadal. Qui encara no estigui preparat per donar-li la benvinguda al Pare Noel, aquí pot adquirir el que li faci falta per rebre’l com es mereix: el pessebre, el tió, les neules, els polvorons, els tor rons, la casa Navàs, la casa Pi nyol, el Gaudí Centre...
No es tracta de jugar al Mo nopoly versió reusenca; tampoc d’invertir milions d’euros en la compravenda d’habitatges. Les empreses Gar Technology i Conca 3D han unit forces aquest desembre per posar les seves impressores 3D a l’abast de la població. Donen la possibilitat als ciutadans de demanar-los productes personalitzats, però la seva aposta resideix en imprimir els edificis més emblemàtics de la ciutat. «Cada any la gent ve al mateix i volíem aportar alguna cosa que fos nova, que cridés l’atenció i fos original», explica el gerent de Gar Technology, Ge rard Aragonès.
El fundador de Conca 3D, Marc Conca, assenyala que en el procés de producció tenen molt en compte el medi ambient, mo tiu pel qual empren productes reciclats i biodegradables. «De moment, tot va força bé. Pels dies que portem, no ens podem quei xar. A la gent li agrada bastant tot això dels monuments emblemà tics de Reus», conclou. El pesse bre també es pot convertir a par tir d’ara en un Reus en miniatura.
Aragonès i Conca no li han de clarat la guerra a la tradició, sinó que conviuen amb ella. També
L’alcalde de Reus, Carles Pe llicer, i el regidor de Salut i Ciutadania, Òscar Subirats, van descobrir una placa identificativa a la casa na tal del psiquiatre reusenc Francesc Tosquelles, al nú mero 6 del carrer Major, coincidint amb la celebra ció del centenari del seu naixement. Tosquelles és un referent en el món de la psiquiatria moderna pel seu compromís amb l’atenció a la salut mental. Redacció
«Cada any la gent ve al mateix i volíem aportar quelcom que fos nou, que cridés l’atenció»
La confiteria Exquisitum fa 29 edicions seguides que ven els polvorons d’ametlla sencera
dissenyen estrelles per l’arbre de Nadal, ornaments i ninots de neu. Tot, imprès en 3D. Es tracta de celebrar un Nadal diferent.
A l’altra banda de l’espectre es troba Maria Mercè Ibáñez, res ponsable de la confiteria Exqui situm. Ja fa 29 edicions que par ticipa en el mercat de Nadal de Reus. «Sense deixar de venir cap
any»,
senceres no està gaire estona de cara al públic. «Ja té client fix, gent que ve expressament a bus car-lo», comenta Ibáñez.
Anys i anys de feina han acon seguit que la confiteria tingui una clientela fidel, que resisteix al fred i a la inflació. Ja no són només clients, sinó gairebé part de la família. «Venen persones a comprar que les vas conèixer quan eren criatures i, ara que són grans, fins i tot venen amb els fills. 29 edicions donen per molt», recorda la responsable.
Des de semblar «un mercadet setmanal» a les casetes de fusta actuals, passant per estands amb lones de plàstic. Molt ha evolu cionat el Mercat, però hi ha una cosa que sempre es manté intac ta: la passió. «A Reus sempre li ha agradat el Mercat de Nadal, però, des de fa uns anys, ve encara més gent», celebra Ibáñez. «I que molt duri», conclou.
El centre de la Boca de la Mina tindrà dos punts de recàrrega per a vehicles elèctricsGERARD MARTÍ GERARD MARTÍ
Sílvia Jiménez
Cambrils és un dels cinc mu nicipis de Tarragona de més de 20.000 habitants –amb Tarra gona, Reus, Tortosa i Amposta–que es beneficiarà de l’ajut que recentment els ha concedit el Departament d’Acció Climàtica per a dissenyar la futura zona de baixes emissions (ZBE) entre el 2022 i el 2025. Les ZBE són es pais urbans on es restringeix l’ac cés a determinats vehicles per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica.
Segons el regidor de Medi Am bient, Josep M. Vallés, la subven ció que ha rebut l’Ajuntament, de 20.000 euros, servirà per fer l’estudi que analitzarà en quines zones de Cambrils es registra més contaminació i on s’hauria d’implantar la ZBE. El consistori ja ha començat a treballar en el Pla de Mobilitat Urbana (PMU), un document que definirà les línies estratègiques de futur en aquest àmbit «en un municipi on la majoria de desplaçaments interns es duen a terme a peu, en bici o en patinet», explica Vallés tot recollint una de les conclusi ons que es van donar a conèixer durant el taller de participació del PMU dut a terme el 29 de no vembre.
«Després de la segona sessió tindrem una idea més clara dels objectius. Cal analitzar quins són els carrers més transitats i defi nir-ne les zones. Cambrils assu mirà el compromís que va asso
L’Ajuntament
Aviat se celebrarà un nou taller participatiu sobre el Pla de Mobilitat Urbana
lir amb l’Acord de la qualitat de l’aire de Catalunya de baixar un 15% la contaminació, però abans cal realitzar una avaluació de la qualitat de l’aire per saber en quin punt ens trobem», afegeix el regidor. El nou Pla de Mobilitat Urbana estarà enllestit el febrer
de 2023 i tindrà una vigència de quatre anys. Mentrestant, l’edil recorda que el municipi ja ha fet passos endavant. «Tenim una important xarxa de carrils bicis segregats del trànsit que permet fer els desplaçaments sense pro blemes i que uneix tot els centres
d’interès», diu Vallés. El titular de Medi Ambient afirma que, als actuals punts de recàrrega de vehicles elèctrics, se sumaran de nous. «S’ajuntaran diversos operadors privats per muntar-ne més», diu. Pel que fa a la xarxa de carrils bici, Vallés destaca el que s’obrirà a l’avinguda de l’Esport, les obres de la qual es troben al 70%. «És tracta d’un vial impor tant i facilitarà la comunicació amb el polígon. El carril restarà molts viatges en cotxe», conclou.
Redacció
La Revetlla Jove de Cap d’Any de Cambrils estrenarà el nou any, el 2023 amb el grup de versions The Walkmans Cover Band i els djs cambrilencs Wa teque Sound i Cornelius. Les entrades anticipades es poden comprar a partir d’avui, 5 de desembre, al Palau d’Esports i a l’Ateneu Juvenil a un preu de 7 euros o a guixeta el mateix dia de l’esdeveniment per dotze euros.
La festa, organitzada pel Departament de Joventut de l’Ajuntament i l’associació ju venil Mollal’s, se celebrarà des de la 1 de la matinada fins a les 7 del matí (obertura de portes a les 24.30 hores). Segons els organitzadors de la revetlla, en la línia dels últims esdeveni ments festius, la festa comptarà amb un Punt Lila per prevenir i atendre les possibles actituds masclistes i comportaments sexistes que es produeixin en aquest espai d’oci.
La regidora de Joventut, Na
tàlia Pleguezuelos, ha celebrat que després d’aquests dos anys de pandèmia s’hagi pogut re cuperar la revetlla jove de Cap d’any perquè les persones jo ves del municipi tinguin una oferta local assequible sense haver d’agafar transport i fer desplaçaments, evitant així els riscos de la mobilitat en una nit com la del 31 de desembre. La regidora també ha destacat la instal·lació del Punt Lila durant tota la nit, ja que la sensibilitza ció i la prevenció és fonamental per promoure espais lliures de masclisme i LGTBIfòbia.
The Walkmans és una banda de versions que repassa la mú sica pop-rock nacional i inter nacional que va des dels clàs sics de la dècada dels 60 fins als hits més actuals. Es tracta d’un repertori variat de les cançons més conegudes de grups tan consagrats com The Beatles, MClan, Coldplay, David Bowie, El último de la fila, Oasis, Pereza, Fito&Fitipaldis, The Weekend, i molts més.
Redacció
El Ple de l’Ajuntament de Van dellòs i l’Hospitalet ha aprovat un pressupost municipal de 21.413.226,56 euros. Els comp tes de 2023 es van aprovar amb els vots a favor del PSC, Cs i PP, l’abstenció de JxCat i els vots en contra de la FIC, ERC i la CUP. Pel que fa als pressupos tos de les societats anònimes municipals, únicament conso lida a escala pressupostària el d’IDETSA, perquè Llastres Ser veis Municipals es finança en gairebé un 53% amb ingressos de mercat (el pressupost conso lidat, que no inclou el de Llas tres, és de 20.665.305,42 euros).
Entre les inversions previstes destaquen les de caràcter plu rianual, com la de la residència per a la gent gran de l’Hospita let de l’Infant (1.776.000 euros), la nova zona esportiva de la Porrassa (233.000 euros per a la redacció del projecte), l’aulari d’educació infantil de l’Esco la Mestral (200.000 euros) i la nova comissaria de la Policia Local (90.000 euros). També s’invertirà en el nou projecte energètic de creació d’un parc eòlic municipal (200.000 eu ros) i la millora dels carrers del municipi (100.000 euros), dels parcs infantils (100.000 euros) i de les platges (70.000 euros).
Salou ha registrat una ocupació turística mitjana del 74% entre juny i octubre. Aquesta és una de les dades que ha fet pública el president del Patronat Mu nicipal de Turisme de Salou i alcalde, Pere Granados, qui feia també una valoració molt positiva de la mateixa tenint en compte que enguany s’ha no tat l’absència del turisme rus, d’Ucraïna, Bielorússia i els pa ïsos Bàltics. Segons Granados, fins i tot sense aquests mercats «hem superat el nombre d’ar ribades durant la temporada estiuenca i som a prop de les mateixes pernoctacions que al 2019, una qüestió que s’ha vist afectada per la tendència a la reducció dels dies d’estada a les destinacions, tendència que es dona, pràcticament, ar reu de la península ibèrica». Segons Eurecat, entitat de re ferència sobre dades turístiques a Catalunya, Salou ha assolit, de juny a octubre, 1.479.026 arribades, un 0,73% més que
al 2019. Aquestes arribades re presenten el 44,18% del total de la Costa Daurada. Pel que fa a pernoctacions, se n’han re gistrat 5.704.043, la qual cosa vol dir que s’ha arribat al 91% de l’ocupació aconseguida al 2019. El percentatge d’ocupació mitjana per a totes les tipologi es d’allotjament (hotels, càm pings i apartaments) ha estat del 74,1%, això és 10,7 punts per sobre del percentatge de la Cos ta Daurada (63,4%). Segons les dades del Patronat de Turisme, pel pont de Tots Sants, l’ocupa ció als establiments oberts va situar-se per sobre del 90%, arribant, en alguns casos, al 100%. També va augmentar el nombre total de pernoctacions, havent-ni un 2,7% més que l’any 2019. La mitjana del pont el 2022 es va situar en un 81,7% d’ocupació. El buit que han dei xat els turistes absents arran de la invasió Rússia a Ucraïna l’ha omplert el turista de proximi tat, d’Espanya i França, així com d’Irlanda i Holanda.
realitzarà un estudi per definir la futura ZBE amb l’ajut rebut
És un dels municipis que rebrà una subvenció per començar a definir la Zona de Baixes EmissionsAJ. CAMBRILS Cambrils té una àmplia xarxa de carrils bici que connecta els punts d’interès del municipi. Hi actuarà el grup The Walkmans Cover Band
El pressupost municipal per a l’exercici 2023 se situa en 10.330.950 euros, que s’incrementa en un 6% respecte aquest any 2022
El Ple de l’Ajuntament de Cons tantí va aprovar a finals de la setmana passada els pressupos tos generals de l’exercici 2023, una proposta que va comptar amb els vots favorables del PSC i els vots en contra de Compro mís per Constantí i de Junts per Constantí. El total del pressupost municipal per al 2023 se situa en 10.330.950 euros, un pressu post que s’incrementa en un 6% respecte el 2022 i que promou l’activitat econòmica al muni cipi. En aquest sentit, l’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez, va parlar d’un pressupost «que consolida el projecte de trans formació de Constantí en el que estem immersos» i ha destacat el rècord històric en inversió pública d’aquest 2022, les noves inversions previstes al polígon o l’increment de l’atenció social a les famílies més vulnerables.
El pressupost preveu un any més la congelació d’impostos i el manteniment de les bonifi cacions que s’han anat creant i augmentant els darrers anys, com la de l’IBI: amb un 50% de bonificació de l’impost durant tres anys per aquells veïns que instal·lin plaques solars foto voltaiques o d’un 90% per a les famílies nombroses. També es mantenen la bonificació del 75% de l’Impost de vehicles de tracció mecànica híbrids i elèctrics; el 95% de l’ICIO (Impost de Cons truccions, Instal·lacions i Obres) per l’adaptació d’habitatges; i la bonificació del 50% al primer tram del consum d’aigua amb la creació de la tarifa social de l’ai gua.
Pel que fa a la despesa social, s’incrementarà l’atenció social a les famílies més vulnerables amb l’augment dels ajuts al pagament de rebuts de subministraments
bàsics, ajuts al pagament del llo guer –incrementen en un 50% i la partida passa a ser de 15.000 euros– o l’increment de les be ques menjador –augmenten en 7.000 euros i passa a ser una partida de 137.000 euros–, entre d’altres. D’altra banda, es manté la dotació amb caràcter nomi natiu de subvencions a entitats i associacions.
Més de 7 milions en inversions Pel que fa a les inversions es con tinuarà desenvolupant el gran pla d’inversions 2021-2024 de més de 7 milions d’euros aprovat pel consistori. Algunes d’aques tes inversions ja s’han executat, d’altres es troben en fase d’exe cució i d’altres en fase de trami tació. L’alcalde, Óscar Sánchez, va subratllar que durant aquest 2022 s’ha arribat al major volum històric d’inversió pública amb més de 2 milions d’euros anuals
Després d’haver recollit una quarantena de propostes que la ciutadania ha fet arribar al con sistori i d’un treball tècnic de validació per determinar quines complien els criteris establerts, ha començat la fase de votació de la tercera edició dels pres supostos participatius del Mo rell. «Estem molt satisfets amb la resposta del veïnat, que s’ha implicat i ha fet un munt de pro postes per a millorar el poble», indica l’alcalde i regidor de Par ticipació Ciutadana, Eloi Calbet.
«L’objectiu és que la ciuta dania se senti part del funcio nament de l’Ajuntament, a la vegada que des del consistori fem valdre la seva opinió», con tinua. Finalment, han passat a la fase de votació un total d’onze propostes, entre les quals hi ha subvencions per aquelles per sones que instal·lin plaques so lars, la construcció d’un pump track, el disseny i senyalització d’una ruta saludable, la creació d’un pas segur fins al cementiri municipal, l’impuls per pintar murals en diversos punts del
municipi o la creació de figures dels elements del seguici festiu morellenc per a infants.
En aquesta ocasió, i mante nint el lema Al Morell, la teva opinió compta, el consistori posa a disposició de la ciutada nia 70.000 euros del pressupost municipal del 2023 a la propos ta que sorgeixi de la voluntat
de la ciutadania. Les persones majors de 16 anys empadrona des a la vila podran optar fins a tres propostes. La votació, que tindrà lloc fins al pròxim 18 de desembre, es pot fer a través del web votacions.elmorell.cat, tot i que també es pot votar a les oficines d’atenció al ciutadà del consistori.
S’incrementaran els ajuts al pagament del lloguer o les beques menjador, entre d’altres.
Es mantindrà la dotació amb caràcter nominatiu de subvencions a entitats i associacions
d’inversió efectuada real.
Entre els punts de l’ordre del dia va destacar també l’aprova ció de l’inventari de camins del terme municipal, una vegada re soltes les al·legacions que es van
presentar durant el període d’ex posició pública, que inclou tots els vials públics en sòl no urba nitzable que s’han pogut docu mentar d’acord amb els indicis o proves de titularitat que propor-
cionen les fonts documentals.
Un altre dels punts destacats del Ple va ser l’aprovació de l’inici de l’expedient per acreditar la con veniència de la iniciativa pública municipal per a l’exercici de l’ac tivitat econòmica de prestació de serveis funeraris mitjançant la constitució d’una societat mer cantil de caràcter supramunici pal amb els ajuntaments de Reus, Vila-seca i Salou.
El guanyador del World Chocolate Masters va visitar les dues botigues
Redacció
La Pastisseria Cal Jan celebra enguany el seu desè aniversari.
Els actes per festejar aquesta fita s’han anat repartint durant tot l’any i el darrer cap de setmana la pastisseria de Magí Rovira i Rafel Aguilera van rebre al mi llor mestre xocolater del món, el català Lluc Crusellas.
El xocolater de Vic va guanyar recentment el World Chocolate Masters, un certamen anual on competeixen pastissers de tot el món per aconseguir el títol. Crusellas va sortir vencedor i va estar el darrer cap de setmana a les dues botigues de Cal Jan situades a Torredembarra i al Mercat Central de Tarragona per donar un petit tast als tarra gonins i torrencs dels seus dol ços. A banda de provar les seves obres, també es va presentar el llibre Xocolata, Postres d’Autor al teu Abast, de Lluc Crusellas.
Durant les celebracions del seu desè aniversari, Cal Jan ha rebut la visita de diferents xo colaters i els ha obert la porta a exposar els seus productes a tarragonins i torrencs. La Pas
Lluc Crusellas, a l’esquerra, i Magí Rovira, de Cal Jan, a la dreta.
tisseria Cal Jan també ha rebut diversos guardons. L’any 2021, Magí Rovira i Rafel Aguilera van rebre el premi al millor Pa nettone de Xocolata d’Espanya, un trofeu que els va permetre lluitar en el campionat de món.
Enguany el seu panettone tam bé ha estat entre les principals
candidatures per reafirmar el títol d’aquest particular dolç d’origen italià que és cada vega da més popular durant les festes de Nadal. Amb la nova cam panya de festes ja començada, el forn de Cal Jan treu fum per cobrir de nou les comandes de panettone.
L’alcalde diu que durant el 2022 s’ha arribat al major volum històric d’inversió pública
La regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Santa Oliva ha organitzat una Fira Nadalenca que es durà a terme el pròxim 18 de desembre per ajudar a dina mitzar el comerç local després de l’afectació que han tingut per la covid. Segons l’Ajunta ment de Santa Oliva, durant tot el diumenge es faran de mostracions d’oficis i tallers, tastos gastronòmics i diverses activitats adreçades als més petits. L’Ajuntament ha agafat el testimoni de la tradicional Fira nadalenca que el Club de Lectura de Santa Oliva orga nitzava cada any, i amb l’ajuda de tres dones emprenedores del municipi, ha preparat un nou format amb una oferta cultural i comercial molt més àmplia per captar un públic familiar d’arreu de la comarca del Baix Penedès que pugui visitar el poble i aprofitar per fer les compres nadalenques. L’Ajuntament de Santa Oli va ha informat que hi haurà més de quaranta parades de comerços del poble i espera afegir-ne algunes novetats, que anirà fent públiques els pròxims dies.
ACN
Un dispositiu conjunt dels Mos sos d’Esquadra, la Policia Naci onal, la Guàrdia Civil i la Policia Local de Salou en dos locals d’oci del municipi ha acabat amb 132 persones identificades i 27 de núncies: 11 per tinença de dro gues, set per armes prohibides, cinc per normativa fiscal i quatre per situació irregular.
Durant les inspeccions, es van detectar dues infraccions admi nistratives en els espais, situats al carrer de Carles Buïgas. Fonts policials han explicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que el dispositiu es va desenvolupar entre les 01.00 i les 06.00 hores del passat diumenge i que va in volucrar un centenar d’agents dels diversos cossos policials.
Les inspeccions i registres a la zona d’oci van permetre trobar estupefaents i armament prohi bit com esprais d’autodefensa,
porres extensibles i elèctriques i, fins i tot, un arpó. Els agents també van denunciar la venda
Respon així a la petició de l’Associació Torrecat, que gestiona les colònies
Redacció
L’Ajuntament de Torredembarra ha obert un espai a Cal Dània per allotjar temporalment (entre 24 i 48 hores de mitjana) i de forma esporàdica algun gat de carrer que necessiti ser controlat abans de retornar-lo a la seva colònia, per a condicions excepcionals com pot ser després d’una ci
rurgia. Concretament, es tracta d’una caseta de fusta de 6,76 m2 i 2,17 m d’alçada. El regidor de Sostenibilitat, Joan Torras, ha explicat que la creació d’aquest espai s’ha dut a terme a partir d’una sol·licitud de l’Associació Torrecat que gestiona a la via pública de Torredembarra prop de 50 colònies amb uns 360 gats.
La gestió es du a terme pel pro cediment de Capturar-Esterilit zar-Retornar. És l’únic mètode que ha demostrat ser eficaç per a controlar el creixement de la població de gats de carrer. El regidor també ha comentat que se cedirà la gestió d’aquest espai a Torrecat, que tindrà cura de la neteja i manteniment. El regidor
L’Ajuntament de Roda de Berà comença avui la tercera edició dels Pressupostos Participa tius, amb l’eslògan Imagina, proposa, participa. Tu decidei xes com avança Roda de Berà! La ciutadania podrà decidir en quins projectes s’inverteix una part del pressupost de 2023. El passat, l’Hotel d’Entitats va acollir la sessió de presenta ció d’aquesta edició, durant la qual l’alcalde Pere Virgili, i Coia Poblet, del gabinet Ceres, van explicar als assistents tots els detalls i novetats del procés que comença avui. L’alcalde, a més a més, va fer un balanç, i va anar explicant totes les inversi ons guanyadores de les passa des edicions i com s’han anat executant, amb dades econò miques i imatges. Durant dues setmanes els rodencs majors de 16 anys, empadronats o amb una segona residència, i les en titats veïnals podran presentar les propostes. Ho podran fer físicament, omplint la butlleta
que trobaran a l’OAC de l’Ajun tament, o bé de forma telemà tica, a través del web tudeci deixesrdb.cat. Les associacions de veïns hauran de celebrar una sessió amb els socis, i serà l’acta de la reunió el document que servirà per presentar-hi les propostes. Aquestes hau ran de complir els criteris que marca el protocol de l’edició, i que seran també els que seguirà la comissió tècnica municipal per validar les propostes. Han de ser inversions, i no obres de manteniment, factibles, via bles tècnicament, inclusives i sostenibles en el temps, que no superin els 130.000 euros, i, tot plegat, pensant en l’interès glo bal del municipi. Un cop fina litzat el període de presentació de propostes, la comissió tèc nica farà una validació prèvia i es convocarà una sessió on la ciutadania podrà debatre sobre les propostes recollides i deter minarà quines són les quinze més prioritàries. Les escollides passaran a la següent fase.
Es poden presentar les propostes d’inversió
Els grana van anar de menys a més amb una primera part per oblidar i una segona on l’àrbitre no va
Nàstic. Manu Garcia, Tirlea (Marc Álvarez, 86’), Quintanilla, Josema, Joan Oriol, Aarón Rey (Bonilla, 73’), Gorostidi (Pedro del Campo, 46’), Montalvo (Montes Arce, 70’), Andy Escudero (Robert Simón, 46’), Pablo i Guillermo.
Sabadell. Puig, Vargas (Alberto Fer nández, 65’), Molina, Morgado, Car rión, Joanet (Pelayo, 65’), Altimira (Resta, 82), Sala, Astals, Keita (Sergi Garcia, 65’) i Pau Víctor (Juan Delga do, 73’).
Gols. 0-1, Pau Víctor (11’). Àrbitre. Jorge Díaz Escudero (mur cià). Va mostrar la targeta groga als locals Pedro del Campo i Josema; i als visitants Keita, Vargas, Molina, Sala, Carrión, Alberto Fernández . Incidències. Partit disputat al Nou Estadi Costa Daurada corresponent a la jornada 14 de Primera RFEF amb una assistència de 4.594 especta dors.
El Nàstic de Tar ragona va perdre contra el Sabadell una oportunitat d’or de quedar-se a dos punts del primer classificat. El Sabadell va dominar a plaer una nefasta primera part del Nàstic i va tan car-se a defensar en una segona part on l’àrbitre no va veure un gol clar de Pablo i un penal.
Els grana arribaven al Nou Estadi Costa Daurada amb una bona dinàmica de resultats. L’última victòria contra el Real Unión va reivindicar les figures dels menys habituals, així que Agné va decidir repetir en gran part de l’onze inicial. Gorostidi i Andy Escudero es van guanyar a pols la titularitat. El tècnic de Mequinensa només va fer dos canvis. Montalvo va entrar pel lloc de Montes Arce i Tirlea li va guanyar la partida a Pol Domin go. La banqueta grana estava molt limitada per les lesions. Trilles, Lupu i Nil continuaven lesionats així que Boaz, de la Po bla de Mafumet, va tornar a la convocatòria.
El partit va començar amb poc ritme. Tots dos equips s’inter canviaven la pilota sense quallar gaires ocasions. El Nàstic havia perdut la mossegada inicial ca racterística de les últimes jorna des. El duel va començar glaçat i Aarón Rey va ser l’encarregat de donar el primer cop. El gallec i Joan Oriol cada vegada s’entenen millor. Una passada del capità la va agafar Rey que va internar-se a l’àrea rival i va provar de centrar
El Nàstic sempre arribava tard a la pressió en una primera meitat dominada a plaer pel Sabadell
amb l’exterior del peu. La idea no era dolenta, però ningú va poder rematar una centrada que va acabar a les mans del porter. A poc a poc, el partit es va posar a favor del conjunt arlequinat.
Els de Gabri Garcia es troba ven còmodes amb l’esfèric i les seves possessions s’anaven fent cada vegada més llargues. El Nàstic es limitava pressionar. Al principi, tant Pablo com Guiller mo van buscar provocar una era da a la sortida de la pilota, però sense èxit. Com una serp amb la seva presa, el Sabadell va co mençar a estrènyer al Nàstic i el primer gol no va trigar a arribar. David Astals va trobar el forat des de la banda esquerra i va centrar a l’àrea. Pau Víctor es va col·locar entre Josema i Quintanilla i cap dels dos centrals grana va evitar que rematés a plaer i marqués el 0-1.
El Nàstic buscava la rèplica, però les seves ocasions arribaven de forma irregular. Guillermo va tenir una de clara després de colar-se fins a l’àrea petita i fer
Els grana van millorar a la segona meitat i, tot i tenir ocasions, no van poder marcar l’empat
la passada de la mort, però nin gú va poder rematar. El Sabadell continuava amb la seva tàctica i els grana perdien progressiva ment la seva intensitat a l’hora de pressionar la pilota. Montalvo i Gorostidi no sabien trencar el ritme al mig del camp. En el pri mer córner del partit, Manu Gar cía va haver d’aturar la pilota en dos temps després que li rellisqu és de les mans. Aquesta primera meitat els grana s’havien quedat freds amb el pas dels minuts.
Malgrat tot això, els grana van tenir un parell d’ocasions més.
La primera Aarón Rey, amb un xut de falta directa des del vèrtex de l’àrea, que va sortir fora per poc i després amb un contraatac que Pablo no va saber finalitzar. La més clara, però, la va tenir de nou el Sabadell. Moha Keita guanyava a Tirlea amb facilitat i es va plantar davant de Manu. El davanter del Sabadell va driblar a un defensa grana i va xutar, però, per sort, la pilota va sortir fora.
La primera part no va donar per molt, perquè el Sabadell així
ho va decidir tocant amb la pilota i dormint el partit.
A la segona part va haver-hi un altre to. Agné va voler fer re accionar l’equip amb un doble canvi. Gorostidi i Andy Escude ro es van quedar a la banqueta i Pedro del Campo i Robert Simón van entrar per donar una sac sejada al partit. Els grana es van centrar a atacar i el Sabadell va perdre la iniciativa.
Aarón Rey era el jugador gra na que més perill generava i de les seves cames va arribar la pri mera ocasió de la segona meitat. Un defensor arlequinat va fallar el control i Rey va rebre la pilota dins de l’àrea. El gallec no ho va dubtar i va rematar amb potèn cia, però el porter se la va aturar. La jugada s’allargava i Simón va tornar a posar la pilota a l’àrea, però gairebé tot el Sabadell es tava dins de l’àrea i la munió de cames va treure la pilota.
El Nàstic posava a prova la de fensa del Sabadell tot el temps i d’una pilota aturada va arribar la primera jugada polèmica del partit. Pablo Fernández va rebre la pilota dins de l’àrea i, tot sol, va rematar a porta. La pilota va topar amb el travesser i va bo tar dins, abans de sortir. Era gol, però ho va veure tothom menys l’àrbitre i el linier, que van deci
Fred. Va
no va evitar el gol.
Perill. Va ser el jugador del Nàstic que més ocasions de gol va generar en tot el partit.
Aarón Rey
Apagat. No va mostrar l’Andy de l’anterior partit. No va aparèixer en l’atac grana.
Tímid. No va estar molt participatiu a l’atac i va dedicar-se a controlar el joc.
Desapercebut Va entrar en el tram final i no va tenir les ocasions on sol ser el protagonista.
dir que no hi havia passat res. El Nou Estadi Costa Daurada va cri dar a l’uníson, però no va passar res. Si no hi havia prou polèmica amb el gol de l’empat que no va veure l’àrbitre, va haver-hi una segona. També d’una centrada, Josema buscava el remat i quan la pilota va caure va topar amb el braç totalment estirat de Morga do. De nou, tothom ho va veure,
Arnau Montreal Quesada
L’entrenador del Nàstic, Raül
Agné va sortir enfadat des prés de la derrota del seu equip contra el Sabadell. El tècnic de Mequinensa va mostrar molta autocrítica respecte a la primera meitat dolenta de l’equip: «El gol ha sigut una falta de concentra ció que no es pot permetre. Hem de ser autocrítics amb la prime ra meitat perquè era un dia de
donar un cop de puny i no ho hem fet», va destacar Agné. El míster va afegir que «la segona part ha sigut brillant, hem mar cat, però no els han donat i estic seguir que hauriem remuntat el partit, però em vaig enfadat amb la imatge de la primera meitat.
Agné també va assenyalar les errades arbitrals, però no va vo ler entrar en polèmiques. «Les accions puntuals influeixen en
el resultat, però nosaltres hem de ser més els de la segona mei tat, que els de la primera», ca as senyalar Agné.
El Nàstic va trencar la seva ratxa positiva de resultats i el tècnic va voler subratllar que «feia massa dies que ens dèiem que som guapos. Hem de madu rar, vull un equip amb més raça, mentalitat i ambició, no podem fer aquesta primera meitat. No
havíem de perdre per mèrits, com a mínim, havíem d’haver empatat». A més, va apuntar que «teníem intenció de pres sionar, però sempre arribàvem tard, la sensació era que no està vem». La lliga no s’atura i el Nàs tic enceta una setmana de dos partits consecutius. «Això no para, és futbol. Ha tocat perdre, però hem posat de la nostra part perquè passés», va cloure.
Batut. El porter grana no va poder aturar el remat a plaer de Pau Víctor que va suposar el 0-1.
Imprecís. No va estar encertat en el gol i en algunes jugades en la sortida de la pilota.
Josema
Esforçat. Va tenir un treball molt difícil aturant el joc del Sabadell i a la primera no ho va aconseguir.
Marc Montalvo
Ofegat. No es va cansar de lluitar cada pilota, però no va trobar la manera de rematar a porta.
Guillermo Fernández
Revulsiu Va aportar velocitat per la banda, però no va aconseguir brillar.
Fe. Va entrar tard, quan restaven cinc minuts, i va tenir un xut des de fora de l’àrea.
l’efecte que va fer la pilota dela tava el contacte, però l’àrbitre, de nou, no va veure res. El Nàstic buscava a la desesperada i tenia algunes ocasions com uns xuts llunyans de Marc Álvarez i Eric Montes Arce, però sense sort. Passaven els minuts i el Nàstic no va ser capaç d’empatar el partit.
El Nàstic de Raül Agné va per dre el segon duel al Nou Estadi
Incisiu. El capità grana va ser un dels protagonistes de l’atac grana per banda esquerra.
Joan Oriol
Substituït. Va tornar a mostrar la seva cara més gris. No arribava a la seva marca al mig del camp.
Ander Gorostidi
Protagonista. Va marcar un gol, però l’àrbitre no el va veure. Va lluitar cada acció.
Pablo Fernández
Equilibrat. La seva sortida va marcar el control del Nàstic al mig del camp.
el
Costa Daurada d’aquesta tem porada i, tot i quedar empatats a punts amb el Murcia, també ha perdut la seva posició dins del play off
El Nàstic frena en sec la seva ratxa positiva de resultats, però es prepara per començar una segona setmana de desembre on jugaran dos partits en qüestió de tres dies.
d’ahir.
L’atleta de Valls Marta Galimany ha fet història. Després de molts esforços, dedicació i molt de temps al darrere d’aquesta gesta, la vallenca va aconseguir ahir ba tre el rècord d’Espanya a la Mara tó de València amb un temps de 2h26’14’’. D’aquesta manera, Ga limany va fer miques l’anterior rècord que mantenia Ana Isabel Alonso des de l’any 1996. Vinti-set anys després, Marta Gali many va superar la barrera dels 2h26’41’’ que mantenia Alonso.
Després de la cursa, Marta Galimany va destacar que «m’ha costat molt i per fi he aconseguit batre el rècord. Havia de ser aquí, a València, ho he lluitat i per fi ho he aconseguit». A més, l’atleta vallenca va explicar que «quan he vist el ritme que portava pen
sava que aquesta vegada no se’m podia escapar. Volia que fos aquí a València, perquè és una ciutat especial per a mi i estic súper contenta».
Després d’obtenir el rècord, va indicar que el primer que va pensar va ser «en tota la gent que m’ha ajudat, que està amb mi en el dia a dia, que em dona energia».
Sobre el desenvolupament de la carrera va relatar que «tenia a Roger Roca que m’apuntava el ritme i m’ha portat en els temps que teníem marcats, em trobava bé i sabia que si en el quilòmetre 34 arribava amb forces, no se’m podia escapar. L’objectiu ara és gaudir-lo i centrar-me en els Jocs de 2024 perquè el meu objectiu és poder arribar a París».
Aquest rècord significa la fi
nalització d’un llarg període d’intents i preparació de l’atleta vallenca. El rècord de Galimany no només suposa una fita que ha trencat vint-i-set anys d’histò ria de l’anterior rècord, sinó que també és la primera atleta tarra gonina en assolir aquesta gesta.
Ana Isabel Alonso, qui osten tava el rècord fins ara, va aprofi tar per felicitar Marta Galimany, que va batre la seva marca per trenta-set segons: «Espero que gaudeixis del rècord com a mí nim tants anys com ho he fet jo», va destacar l’atleta.
Alonso també va considerar
que «això és un triomf per a tot l’atletisme femení», perquè amb tots els avanços i l’esforç que es fa per a millorar les marques, no era molt normal que cap at leta espanyola hagués batut un rècord de llarga distància com aquest. Encara que també reco neix que «tot això dona més va lor al seu rècord».
Marta Galimany no s’atura, i després d’aconseguir batre l’ob jectiu que tenia en el punt de mira, ja s’ha establert un de nou i després de celebrar, treballarà per arribar als Jocs Olímpics de París.
La Pobla de Mafumet d’Adol fo Baines va tornar a trobar el camí de la victòria en el derbi tarragoní de la temporada. El filial del Nàstic s’enfrontava a la Rapitenca al seu estadi, el Municipal de la Devesa, on els grana van sortir victoriosos per 0-2. La Rapitenca de Beto Company va sumar una nova derrota que els manté com a cuers de la categoria amb 10 punts una jornada més. D’altra banda, els d’Adolfo Baines van
escurçar distàncies a la zona de play-off d’ascens. Els locals van tenir la primera acció de partit.
Omar va trobar porteria amb un potent remat que César Pirot va atrapar amb dificultats. Dins de la igualtat del duel, la Pobla va aconseguir avançar-se amb un gol de penal de Nil Garrido. Durant la segona meitat, la Ra pitenca va fer tot el possible per remuntar, però a l’últim minut de partit, Valverde va marcar el definitiu 0-2. Redacció
El CB Salou de Jesús Muñiz va perdre amb contundència ahir contra el CB Cornellà per 65-85.
Els salouencs van jugar el seu segon partit de la temporada al seu estadi i no van aconseguir estrenar-se amb una victòria.
Els blaus van ser superats amb contundència pel CB Corne llà des del primer moment. En el primer quart, els visitants van prémer l’accelerador ben d’hora per deixar enrere els de Jesús Muñiz. Els salouencs van
resistir-se i, fins i tot, Ngomo va remuntar el duel amb un triple, però el Cornellà va acabar per dominar el primer quart per 19-22. El guió es va mantenir en els següents quarts, però el Salou veia com, progressiva ment, anava perdent l’empenta del partit. En el tercer, els blaus van escurçar distàncies, però el Cornellà va acabar per rematar el partit amb un aclaparador úl tim quart que deixa l’equip com a penúltim classificat. Redacció
El Club Bàsquet Tarragona va presentar el passat dissabte tots els equips que formen part de l’entitat. Aquesta jornada es va acabar celebrant amb dues victòries, tant del CBT femení com l’equip sènior masculí, co mandat per Berni Álvarez. Els blaus tornaven al Pavelló del Serrallo després de l’amarga derrota contra el Roser, i van espantar els fantasmes amb una contundent victòria contra el CB Esparreguera per 92-72.
D’aquesta manera, els blaus van confirmar el seu bon estat de forma amb la segona victò ria consecutiva que els apropa a la part alta de la classificació. El CBT que va gaudir d’un gran encert durant tot el partit. Els millors per part local van ser Ousmane Ndour que en la seva estrena al Pavelló del Serrallo va aconseguir 21 punts i 12 rebots per 35 de valoració, Marc Bus cail amb 16 punts i 4 rebots per 16 de valoració. Redacció
El Reus Deportiu Virginias i el CP Calafell confirmen el bon estat de l’hoquei al Camp de Tarragona. Els reusencs van su perar per 3-1 al Voltregà en un partit on el domini roig-i-negre era clar. Els de Jordi Garcia van tornar a vèncer el seu rival al Palau d’Esports de Reus, on es mantenen com a equip invicte. Sergi Aragonès va ser l’encar regat d’obrir la llauna als deu minuts de partit i no va ser fins a l’inici del segon temps que el
Reus va sentenciar amb un gol de Joan Salvat i un altre d’Ara gonès. Aquest resultat va deixar el Reus Deportiu com a tercer classificat. D’altra banda, el Calafell de Ferran López va as saltar Riazor per vèncer al tot poderós Liceo per 1-2. Els verds estan en estat de gràcia i Martí Casas encara més. Ell va marcar el gol de la victòria que posa al Calafell com a segon classificat, només per sota del Barça, que roman invicte.
Redacció
El CV Sant Pere i Sant Pau no podia fallar. El darrer dissab te es va enfrontar al cuer de la categoria, el CV Sayre Décimas i va complir amb una més que contundent victòria per 3-0 al Pavelló de Sant Pere i Sant Pau.
Els de Vlado Stevovski van pas sar per sobre dels seus rivals i van guanyar per la via ràpida amb un 25-10 en el primer set, 25-18 en el segon i 25-11 en el tercer. Samuel Pacheco i Anto nio Saucedo van ser els màxims
anotadors del partit. Aquesta victòria els consolida a la sego na posició, que els garanteix la classificació per la Copa Prínci pe i també per participar en el play off d’ascens. Els seus rivals directes, el CV San Roque i el Xátiva VB, van caure derrotats, així que els cooperativistes se situen a tres punts de distància. D’altra banda, el CV Roquetes va guanyar 3-1 al CN Sabadell i el Cèvol Torredembarra va per dre 3-0 contra el Lleida. Redacció
La Pobla de Mafumet guanya el derbi contra la Rapitenca (0-2)FUTBOL
Els sindicats CCOO i UGT han denunciat que no es va aplicar mesures de seguretat addici onals per als treballadors de Correus durant els diversos enviaments de paquets explo sius a ambaixades i edificis públics dels darrers dies. En un comunicat assenyalen que segons el secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez, s’ha via alertat els cossos policials de la situació i creuen que és «poc creïble» que el govern espanyol «oblidés» avisar a Correus, de manera que assu meixen que l’empresa n’estava al cas però no es va informar ni a treballadors ni a represen tants. Precisament per això re clamen que es depuri respon sabilitats «al màxim nivell» perquè es va posar «en risc» els treballadors que van mani pular i transportar els paquets. Justament per això lamenten la «irresponsabilitat» dels ges tors de l’empresa postal públi ca, del ministeri de l’Interior i de la presidència del govern espanyol. Consideren «inac ceptable» haver-se assabentat per la premsa del coneixement de l’existència d’un artefacte explosiu. ACN
El jutge ordena l’ingrés a presó de tres persones que en cinc mesos han robat productes valorats en més de 571.000 euros
ACN
Els Mossos han desarticulat un grup criminal especialitzat en robatoris de càrregues de cami ons a àrees de servei de l’A-2 i tràfic de medicaments il·legals. S’ha detingut a tres persones i se’ls atribueix delictes contra la salut pública, tres robatoris amb força, un robatori de vehicle, un robatori amb violència i intimi dació, un delicte de falsificació de document públic i pertinença a grup criminal. Segons la poli cia catalana, en cinc mesos han robat productes valorats en més de 571.000 euros. El Jutjat d’Ins trucció número 2 de Lleida ha decretat l’ingrés a presó per als tres detinguts i ha imposat a tots els membres del grup la prohibi ció de circular per l’autovia A-2, on eren més actius, fins a acabar el procediment.
Els Mossos van detectar que s’estava produint diversos roba toris a àrees de servei de l’auto via A-2 com Sidamon o Jorba a mitjans de maig d’aquest any. Els
lladres hi anaven a la nit i apro fitaven que el xòfer dormia a la cabina, tot i que en un dels casos van arribar a agredir el conduc tor per assegurar el robatori. Un
cop localitzaven la mercaderia que els interessava forçaven la porta del remolc del camió i la carregaven a una furgoneta que havien robat prèviament. Des
prés les guardaven en algun ma gatzem clandestí.
En un dels robatoris del passat juliol es va robar 42.240 caixes de 60 comprimits cadascuna
del fàrmac Rivotril 2 mg, amb un total de gairebé 2,5 milions de comprimits. Aquest medicament pertany a les benzodiazepines i es considera psicotròpic. També s’utilitza per fabricar la droga coneguda com a karkubi, que s’obté de la barreja del medica ment amb haixix, alcohol, pega i maajun, un tipus de farina.
En les detencions dels inte grants del grup s’ha localitzat algunes de les mercaderies roba des, com la partida de Rivotril, i 34.550 euros en metàl·lic, així com una furgoneta robada amb plaques de matrícula doblades que corresponia a una altra fur goneta de la mateixa marca i model. També s’ha intervingut eines i dispositius electrònics re lacionals amb la infraestructura del grup per robar furgonetes. Tenien de plaques de matrícula preparades per ser doblades sen se encunyar i de portaplaques, dispositius electrònics de segui ment de vehicles, dispositius per al doblatge de claus.
a
Vueling va cancel·lar preventi vament 30 dels vols previstos aquest diumenge a l’aeroport de Barcelona per la nova jor nada de vaga de tripulants de cabina convocada pel sindicat Stavla, segons va informar en un comunicat. L’aerolínia ope rarà 135 dels 165 trajectes a la capital catalana, el 82% dels programats. En el conjunt de l’operativa d’aquest diumen ge, Vueling preveia operar 495 vols, el 89% de tots els pro gramats a la xarxa, que eren 559. Així, la companyia aèria va cancel·lar de manera «pre ventiva» 64 vols no protegits pels serveis mínims. A escala estatal, operaran el 90% dels vols programats, 189 de 209, mentre que a escala interna cional serà d’un 92%, 171 de 185 vols previstos. Vueling va assegurar que els afectats van ser avisats amb antelació i es va posar a la seva disposició alternatives per minimitzar l’impacte. De fet, assenyalava que el 93% dels clients perju dicats van ser reubicats i van confirmar l’alternativa dona da, ja sigui en altres vols de la companyia o amb abonament o reemborsament. ACN
Els presidents reclamen que els pressupostos de la Generalitat els doti de més recursos
Redacció
«Al límit». Així descriu la situ ació de les finances del Consell Comarcal del Ripollès el seu president, Joaquim Colomer, que també presideix el Fòrum Comarcal de l’ACM. Ell i altres presidents de consells comar cals reclamen a la Generalitat
MOBILITAT
posar fi a «l’infrafinançament» dels ens comarcals. Colomer espera que els pressupostos de la Generalitat del 2023 els doti de més recursos. Si no és així, «s’haurà fet tard una altra vega da», ha advertit. Diversos pre sidents de consells comarcals també demanen un canvi en la
distribució dels recursos per als ens, tot i que cadascú amb els seus matisos. Els consells co marcals també lamenten retard en el pagament dels contractes programa.
«El més lògic és que, si et de leguen una tasca, aquesta vingui de bracet del finançament per
Són 152 les víctimes mortals a les vies interurbanes aquest any
ACN
Una jove de 18 anys va morir ahir en un accident de cotxe a la BV-2242 a Piera, l’Anoia. El vehicle on anava de passatgera va sortir de la carretera al punt quilomètric 3,5 de la via. L’acci dent va tenir lloc a les 04.48 ho res de la matinada. La conduc tora del cotxe va resultar ferida menys greu. Arran de l’incident
es van activar diverses patrulles dels Mossos, tres dotacions dels Bombers i dues unitats del SEM. Ahir també va resultar ferit, el conductor d’un cotxe en un accident de trànsit amb tres ve hicles implicats a la C-59 a l’al tura del punt quilomètric 5,5 a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental). A les 6.58 hores del matí hi va haver un xoc frontal
entre dos cotxes, amb un tercer vehicle implicat. Quatre ocu pants dels cotxes han resultat ferits menys greus i van ser tras lladats a l’hospital. El dissabte moria una dona després de patir un accident amb quatre cotxes implicats a la C-55 a Cardona. El Mossos d’Esquadra va rbre l’avís del sinistre abans de les set de la tarda.
poder-la desenvolupar», refle xiona la presidenta del Consell Comarcal del Solsonès, Sara Alarcón, que creu que fins que no es resolgui el finançament de les administracions comarcals «serà molt difícil que tinguin un mínim de consolidació i es tabilitat». Alarcón afegeix que
l’infrafinançament dels consells és un problema «de naturalesa» que va quedar pendent de resol dre des de la creació d’aquestes administracions, i que es va agreujar a partir del 2010 amb les retallades, fins al punt d’estar «infradotats». La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Em pordà, Sònia Martínez, recorda que els consells comarcals tenen molt poques competències prò pies, ja que la majoria estan de legades per la Generalitat o per ajuntaments, i alerta que això els lliga de mans i peus. «Mai sa bem si un servei durarà més de quatre anys i això sempre afecta el servei», assegura Martínez.
L’embargament afectarà el 90% de les importacions europees del cru rus, és a dir, uns 730 milions de barrils anuals
Rússia no podrà exportar a Eu ropa petroli transportat per mar a Europa en virtut de l’embarga ment acordat pels Vint-i-set com a sanció per la campanya mili tar llançada pel Kremlin contra Ucraïna el 24 de febrer d’aquest any. L’embargament afectarà el 90% d’importacions europees de petroli rus, és a dir, uns 100 milions de tones o 730 milions de barrils anuals, segons va avan çar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. L’objectiu declarat de l’embar gament europeu, que des del 5 de febrer afectarà també les im portacions de derivats del cru, és minar la capacitat de Rússia per finançar les operacions militars a Ucraïna.
Al veto a les importacions s’hi afegeix l’acord dels països de la Unió Europea (UE) de fixar un límit al preu del petroli rus de 60
dòlars per barril. Encara que en vista de l’embargament aquesta mesura no afecta el bloc comuni tari, sí que tindrà un impacte en les exportacions de cru rus ja que si es ven a un preu superior al fi xat no podrà ser transportat per navilieres europees ni assegurat per companyies de la UE.
L’acord de la UE assenyala que si el preu de mercat baixa de 60 dòlars el barril, el límit s’actua litzarà de manera que almenys estigui un 5% per sota del que tingui al mercat. Aquest mateix conjunt de mesures han estat adoptades per G7 i Austràlia.
En resposta a l’embargament europeu Rússia ha declarat que no li faltaran compradors al pe troli i que reorientarà les expor tacions de cru a l’Àsia. D’altra banda, Rússia ha rebutjat categò ricament la imposició d’un preu límit al petroli com una mesura renyida amb la llibertat de mer
cat i les normes de l’Organització Mundial de Comerç. «Vendrem petroli i derivats de cru només als països que treballin amb nosaltres d’acord amb les lleis del mercat, fins i tot si no veiem obligats reduir una mica les ex traccions», va afirmar aquest diumenge el viceprimer ministre rus Alexander Novak.
L’aliança OPEP+, liderada per l’Aràbia Saudita i Rússia, va optar ahir, un dia abans de l’entrada en vigor de l’embargament europeu al cru rus i dos dies després de l’adopció d’un límit al preu del mateix, per mantenir retallat el bombament el 2023. En una de claració conjunta al final d’una teleconferència, els ministres dels 13 socis de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i 10 nacions productores independents, entre elles Rús sia, van reafirmar la seva decisió anterior i polèmica de retirar del
L’objectiu de l’embargament és minar la capacitat de Rússia
finançar la guerra
mercat 2 milions de barrils diaris (mbd) de cru. Després d’aquesta forta retallada del 2% de l’oferta petroliera mundial, que va ser la més gran adoptada pel grup des d’abril del 2020 i va causar
Es va captar la matinada d’aquest diumenge i és el tercer incident que es registra aquesta setmana
Un gran bòlid va ser captat a les 04.03 hores d’aquest diumenge davant de la costa nord de Te nerife, segons va informar ahir la Xarxa espanyola de Recerca sobre Bòlids i Meteorits, en el que suposa el tercer incident d’aquest tipus registrat aquesta
setmana a Canàries. L’objecte ha estat captat pel col·laborador de la xarxa científica Ramón López des de la localitat de Platja Blanca, a Lanzarote, segons va indicar a les seves xarxes socials aquesta entitat dedicada a la in vestigació de bòlids i meteorits a Espanya. Dimecres a la tarda el
Les autoritats d’Indonèsia van elevar aquest diumenge al mà xim nivell l’alerta de risc als voltants del volcà Semeru, al sud-est de l’illa de Java, a causa de l’«augment de l’activitat vol cànica» després de l’erupció re gistrada al matí, que va provo car l’evacuació de prop de 100 persones. La mesura obeeix que l’«activitat d’erupció i les allaus de núvols calents a la Muntanya Semeru segueixen sent molt altes», cosa que incrementa el
risc que es produeixin núvols de gasos i vapor d’aigua o fluxos de lava a causa de la forta pluja que cau al Semeru, va explicar en una nota l’Agència Nacional de Gestió de Desastres (BNPB). «Amb aquest augment de l’ac tivitat volcànica, el Centre de Vulcanologia i Mitigació de Riscos Geològics (PVMBG) va elevar l’estat de la Muntanya Semeru d’Alerta a Precaució, o del nivell III al nivell IV», va pre cisar l’Agència. EFE
pas d’un bòlid sobre Gran Canà ria va provocar un enorme estrè pit a l’illa i el dijous a la matinada va ser gravat un altre, doble, so bre el cel de Lanzarote.
La Xarxa Espanyola de Recer ca de Bòlids i Meorits (SPMN), que coordina l’Institut de Cièn cies de l’Espai del CSIC, explica
que els meteors més brillants, coneguts com a bòlids o boles de foc, són fenòmens que sor prenen els aficionats a l’astro nomia. El Govern de Canàries manté un contacte estret amb les entitats científiques per in formar de qualsevol novetat res pecte a l’albirament de bòlids.
L’electricitat pujarà avui un 9,5%, fins als 267 euros el me gawatt hora (MWh), segons les dades de la subhasta celebrada al mercat majorista de l’electri citat, que reflecteixen un aug ment de més de 75 euros en no més tres dies. Si no es comptés amb l’anomenat «mecanisme ibèric», que limita el preu del gas natural destinat a genera ció elèctrica, el preu majorista per demà se situaria en 326 euros/MWh, és a dir, un 8%
per sobre d’aquest diumenge, segons les dades de l’operador del Mercat Ibèric de l’Electri citat (OMIE) i del Mercat Ibèric del Gas (Mibgas). El preu mitjà final és el resultat de sumar, als 209 euros/MWh registrats per a aquest dilluns al mercat ma jorista, l’ajust provisional que han d’abonar els beneficiaris del límit al gas per compensar les centrals que usen aquesta matèria, que avui se situarà a 57,8 euros/MWh. EFE
enuig sobretot a Washington, el nivell del bombament del grup va quedar establert en 41,85 mbd. Aquesta quota exclou les extraccions dels socis de l’OPEP Veneçuela, Iran i Líbia, exempts
del compromís de limitar-ne la producció a causa de les caigu des involuntàries que ha patit la seva indústria petrolífera arran de conflictes i sancions. Una al tra incògnita que pot afectar la demanda petroliera és el recent relaxament de les mesures anti covid a diverses ciutats xineses, que han decidit després de fortes protestes de la població contra les severes restriccions.
L’Iran ha anunciat que ja ha suprimit la policia de la moral, la força que vigilava el codi de vestir dels iranians, especial ment les dones, i que detenia les qui suposadament no duien vel o el portaven mal posat. Així ho ha assegurat el fiscal gene ral iranià, Mohammad Jafar Montazeri, segons ha informat l’agència local iraniana ISNA. Montazeri ha afirmat durant una conferència religiosa que la policia de la moral «no té res a
veure amb la judicatura» i que «ha estat desmantellada per part dels mateixos que la van crear». L’anunci arriba mesos després de la mort sota custò dia policial de la jove kurda ira niana Mahsa Amini, de 22 anys. Amini va morir el 16 de setem bre mentre estava arrestada per la policia de la moral per portar suposadament mal posat el vel islàmic, obligatori per llei. Ar ran de la seva mort s’ha viscut un cicle protestes intenses. ACN
Com a resposta a l’embargament, Rússia afirma que reorientarà les exportacions a l’Àsia
perA més del veto, s’hi afegeix l’acord de la UE de limitar el preu del petroli rus en 60 euros per barril.
L’Iran suprimirà la policia que vigila el codi de vestir com el vel
ACN
Una trentena d’artistes partici paran en els Tallers Oberts de Cambrils, que enguany arriba a la quinzena edició. La iniciati va, que se celebrarà el 10 i 11 de desembre, té per objectiu donar a conèixer els espais de creació de 32 artistes. D’aquesta manera,
s’obriran les portes d’una vinte na de tallers de diferents discipli nes, com la pintura, l’escultura, la fotografia, la joieria, la ceràmi ca, la il·lustració, el disseny grà fic, la música o la dansa, entre altres. Per segon any consecutiu, s’impulsarà el Passaport Tallers Oberts, una proposta amb la qual
es sortejaran dues obres exposa des entre el públic que visiti un mínim de cinc tallers durant tot el cap de setmana. Més enllà dels tallers dels artistes, dissabte i diumenge vinent també s’obrirà al públic la Torre del Port, espai on exposaran quatre partici pants.
Jaume Ribot Cardona. Ha mort a 89 anys. El seu fune ral serà avui a les 12 h. a la parròquia de Sant Francesc d’Assís.
Carmen González Muñoz. Ha mort a 85 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia de Sant Josep de Torreforta.
Pedro Rodríguez Alonso. Ha mort a 63 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau.
Olga Casarramona Lillo. Ha mort a 47 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h. al Tanatori.
Manuel Moya Amaya. Ha mort a 90 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. a la parròquia de la Puríssima Sang.
Pilar Manuel Soler. Ha mort a 94 anys. El seu fune ral serà avui a les 15.30 h. a la parròquia de la Puríssima Sang.
Redacció
La cantant Mariona Escoda, guanyadora del programa Eu fòria, ha publicat aquest diven dres passat la cançó i videoclip Et deixo la mà (Música Global), el seu primer avançament del seu disc. El segell discogràfic ha remarcat que Et deixo la mà és una «cançó empoderadora,
on el seu principal significat té a veure amb l’evolució de la Mariona com a artista i dona» Escoda farà el concert-presen tació del treball discogràfic, or ganitzat per The Project, el dia 16 d’abril a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona. Acompanyada per uns cors, un bombo, un piano, guitarres acústiques i sintetit
zadors, Escoda canta a la seva evolució artística. «La Mariona d’ara li deixa la mà a la Mariona d’abans (sobretot pre-Eufòria) perquè estava plena d’insegure tats i havia passat males ratxes per culpa d’aquestes i altres pro blemes que ara ha aconseguit solucionar», assenyalen des de Música Global.
L’Ajuntament de Valls felicitava ahir l’atleta Marta Galimany a través de les xarxes socials. La vallenca porta a Tarragona un rècord nacional, després de fer història a la Marató de Valèn cia aconseguint un temps de 2h26’14” i superant l’anterior plusmarca nacional que Ana Isabel Alonso ostentava des de 1996. Galimany partia com una de les favorites a València, ciutat on el 2020 es va quedar a 17 segons d’obtenir el rècord d’Espanya. El seu objectiu era assolir-lo enguany, i així ha estat. Les seves primeres paraules eren d’agraïment a la gent que ha estat acompanyant-la en el seu treball diari i que l’ha estat aju dant. Galimany, com la majoria d’esportistes, van haver de ser creatius per mantenir el seu ritme d’entrenaments malgrat les restriccions imposades durant la pandèmia. Però no ha defallit i l’esforç ha tingut recompensa. L’esportista ja pensa en els futurs Jocs Olímpics de 2024, que se celebraran a París. És el seu nou objectiu. Mentrestant, cal que Marta Galimany sigui rebuda com es mereix a la seva ciutat, i que, de fet, gaudeixi de tots els reconeixements per haver fet història al país i haver posat en primera fila de l’actualitat l’esport femení.
Diferents espais patrimonials de Tarragona han estrenat recent ment elements de senyalització. Malauradament, algú ja s’ha de dicat a fer grafitis en aquests nous tòtems, com és el cas del que està ubicat al Pretori, a la plaça del Rei. En els pròxims dies, l’Ajuntament el netejarà, ja que les pintades es poden treure fàcilment gràcies al material del qual estan fets. «Agrairia als autors que respec tessin un material que ens ha cos tat milers d’euros», expressava el conseller de Patrimoni Històric, Hermán Pinedo.
El dijous 1 de desembre estava al migdia a Barcelona i, vaig rebre aquest missatge: «Benvolgut, avui hem signat la donació al COAC de l’Arxiu Jujol. Ara ja podem mirar de tirar endavant el projecte del Centre Jujol a la Casa de les Ànimes... Contesto: «Molt bona notícia. Quan la fareu pública? Enho rabona, Joan». Després dels vint-i-dos anys de ser declarada patrimoni de la humanitat, ara crec que també vivim un altre dia que pot passar a la història de la ciutat. El diari digital Ara del divendres informa per la xarxa, que «L’Arxiu Jujol dona el seu fons de Tarragona a l’Arxiu Històric del COAC». Josep Maria Jujol i Gibert, fill de l’arquitecte amb el mateix nom i cognoms, ha signat amb el degà del COAC, Guim Costa, el conveni de donació de tota la documentació vinculada a l’obra que Jujol té al Camp de Tarragona. L’any 2017 els hereus, els tres fills de Jujol –Teresa, Thecla i Josep Maria– ja van donar els «materials de les obres de Barcelona al COAC». És a dir, per ex prés desig de la família, la demarcació de Tar ragona del COAC disposarà de tots els pro jectes i dibuixos que corresponen a totes les obres existents al nostre territori: Tarragona, la Canonja, Vallmoll, Vistabella (la Secuita), els Pallaresos, Renau, Bràfim, Montferri, Bo
nastre, Creixell, Roda de Berà i EL Vendrell, poblacions que disposen del llegat jujolià. El mes de maig del 2022 escrivia que Inés Solé, consellera de Cultura, informava que es va aprovar una partida de 260.000 euros per impulsar i millorar el recinte modernista i que sigui l’eix cultural i teatral del centre de la ciutat, principalment com el Museu Jujol i la nova Escola Municipal de Teatre. Solé mani festa que aquest pla contempla, a més de les actuacions d’emergència que s’han portat a terme els darrers anys, ara s’han d’impulsar les que permetin legalitzar l’espai de la caixa escènica, utilitzada per la Sala Trono des de 2018. Els mitjans de comunicació informa ven que el Govern la Generalitat atorgava en la reunió de Consell Executiu del dimarts 26 de juliol de 2022 declarar Bé Cultural d’Inte rès Nacional (BCIN), en la categoria de Mo nument Històric MH, el Teatre Metropol, i delimitar-ne l’entorn de protecció.
Està clar que la Rambla Nova i al Balcó del Mediterrani, tocar ferro, són els punts més imprescindibles i emblemàtics turístics de la ciutat. Disposar a la Rambla, al Metropol, un punt d’informació jujolià és necessari i obli gat. A la sala de pas, entre les taquilles i el pas sadís, per un costat i al jardí, per un altre, es poden habilitar espais amb panels i vitrines, que ajudin a interpretar tota l’obra creativa, original i única de l’arquitecte tarragoní Josep
Maria Jujol. Des del punt de vista informatiu i comercial és més que suficient.
Els estudiosos podrien anar a la Casa de les Ànimes, del Col·legi d’Arquitectes. Cada vegada més, a la Part Alta, tenim centres culturals de primer nivell: Capçalera del Circ, museus –el d’Art, el Diocesà, el Bíblic, el d’Història, el Seminari, Casa Canals, el COAC. El govern municipal ha de lluitar per aconseguir d’una vegada per totes el Centre Jujol, que ha de ser el pal de paller per promo cionar tota la ruta jujoliana que tenim al ter ritori, per un costat, i custodiar tot el seu fons documental i explicar i difondre el significat i transcendència de la seva obra, per un altre.
L’Ajuntament ha de lluitar per obtenir el Centre Jujol, si cal fent un conveni amb la Di putació i la Generalitat. Ara ja tenim garantit l’Arxiu Jujol a casa nostra, peça fonamental del projecte. Els diners si hi ha la voluntat requerida i el compromís, sempre hi són pel que es vol. A més, m’atreveixo a suggerir que amb el que ja he manifestat es podria asso lir el finançament adient amb a la venda de la finca Rambla Nova 46. La Tabacalera po dria acollir l’Escola Municipal de Teatre, per exemple.
Som-hi, després de tants anys, i ara amb dos BCIN, el Metropol i la Casa Bofarull dels Pallaresos, crec que s’ha obert una finestra per tal que Jujol tingui a la ciutat, que el va veure néixer, un espai que sigui per mostrar a tot el món la creativitat d’un arquiartista tan polièdric. Per acabar, vull deixar constància de la tossuderia de l’expresident del COAC, Joan Tous Gomà-Camps, que ha sigut el llui tador per arribar a aquesta primera fita del tan necessari Centre Jujol.
si no aprofundim en la seva feina des d’una visió general, però malauradament moltes de les raons del desprestigi de la política i la seva classe, ve perquè la mateixa societat, massa vegades no entén de cap manera com es pre nen determinades decisions que no sabem a qui poden beneficiar, ni quin és el seu objec tiu final.
En el glossari de la festa dels braus, existeix un fet repetitiu, com és tocar/afaitar les ba nyes dels braus que s’han de torejar i que suposa un fet totalment il·legal, ja que com porta la manipulació directa de la referència més important de les corrides de braus, per què deixa als mateixos reduïts en la seva ca pacitat de defensa respecte a els toreros. És a dir, es minora el poder del brau i es manipula l’espectable de manera fraudulenta.
Independentment de l’acceptació perso nal de la festa dels braus, en si mateixa, que seria motiu d’una altra reflexió, la realitat és que el tema que esmento es pot traslladar al món de la política, on molts dels seus actors es troben també afaitats en funció de les ma teixes hipoteques, enteses en el sentit més ampli, a l’hora de debatre i discutir, de ma nera lliure, amb el que això suposa per una democràcia que, massa vegades, veu als seus interlocutors, més condicionats del que es podria esperar, i el que és més greu, es donen resolucions que no podem comprendre que s’assoleixin, quan a títol personal, aquells representants, sempre havien dit i fet el con trari.
La sospita de manipulació de molts dels nostres dirigents, pot passar desapercebuda
A efectes pràctics, quan parlem de lleis concretes, la mateixa tasca legislativa dels nostres legisladors deixa molt a exigir, i si en trem en l’evolució de les lleis emblemàtiques, com és el cas recent de la Reforma de la Llei Concursal i la Segona Oportunitat, no queda clar qui realment ha debatut el tema a fons, i així podrem veure incongruències incom prensibles, si es fes cas als responsables di rectes i als que treballen en la nova legislació. Inclús, a vegades, passa que determinades lleis-decrets-normatives, tenen «el nom» de qui realment és el beneficiat en un exercici, per part de la mateixa societat, d’assenyalar uns beneficiaris directes, del que es legisla i s’aprova.
Tornant a la meva primera valoració, que a prop queda el frau «taurí» de l’engany polític, quan es passa del «discurs fàcil mediàtic» a la transposició a la legalitat del que es deia, i aquí podem veure contradiccions de tots els intervinents, que veuen com entre «el dir i el fer», queda més espai del que puguem sos
pitar. A més, des dels blocs ideològics, cada cop més difuminats, es veuen actuacions in comprensibles, que el que s’apunten és a un realisme, sense beneficiaris concrets. No crec que aquesta forma d’actuació ens garanteixi res, i bo seria parlar del tema, no sigui que ens sobrepassi i ens col·loqui en una dimensió desconeguda, on el bon nom de la democrà cia i la política, passi a segon pla.
Acceptar, d’entrada, que el meu símil pot ser no és el millor, però en tot cas sí que és evident que massa vegades decisions soci als posen de manifest la poca solvència dels nostres representants a l’hora de defensar els seus plantejaments, i, per tant, el que sí que és evident, és que seguir en aquesta senda d’in seguretat per impotència, ens portarà que les «orelles que es tallin siguin les nostres»; tor nant a la meva anàlisi de la puresa democrà tica, massa vegades posada en dubte, per una comunitat que no se’n refia dels seus governs i dels seus elegits, a prop de posar en crisi el propi model de convivència, amb el que això suposaria per uns extrems polítics, que ja es peren el seu torn, per conquerir un poder que fins a la data encara els deixa de costat. Per acabar, en el món dels braus, s’identifiquen els manipuladors de banyes com barbers, en la política, la cosa és més àmplia, però en tot cas, amb idèntiques funcions, una altra cosa seria valorar com s’exigeixen responsabilitats a uns i altres, i el que és més greu, valorar si ens podem permetre aquesta situació repeti tiva a l’hora de fer lleis, amb bona o mala fe, ja que aquests no és el problema principal, doncs el que és definitiu és fer bones o ma les lleis i si les mateixes donen resposta a les necessitats de la nostra societat i la seva gent.
L’Ajuntament de Tarragona ha de lluitar per obtenir el Centre JujolLLUÍS
La mateixa tasca legislativa dels nostres legisladors deixa molt a exigir
AVUI Felicita als que es diuen: Dalmau, Sabas, Guerau de Braga i Crispina.
ÀRIES
21/03 al 20/04
La part afectiva de la vida es veu rà convulsionada, esdeveniments inesperats en el pla sentimental potenciaran forts apassionaments.
TAURE
21/04 al 21/05
Desplaçaments per motius de fa mília et portaran a tenir algun oblit. Deixa totes les te ves coses en ordre i tindràs un dia tranquil.
BESSONS
22/05 al 21/06
Limita els teus comentaris i con verses a un àmbit íntim o seràs font de conflictes per a tot. Guarda’t per a tu les opinions dels altres.
CRANC
22/06 al 23/07
Si necessites de l’ajuda de la gent amiga o parella empassa’t el teu orgull i, d’aquesta manera, t’aniran millor els teus as sumptes.
REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES. 13m2 - 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
CARPINTERO, EBANISTA. TEL. 623.387.479
PINTOR ECONÓMICO. Tel: 667.471.534
RUSO 30a ATRACTIVO ojos claros. BUSCA CHICA. Tel: 685.368.608
TAROT DE MARIA. Lectura cartas + Péndulo. Cita tel: 633.670.797
LLEÓ
24/07 al 23/08
Seràs centre d’atracció i admi ració a causa del magnetisme que desprendràs. Ar ribaràs a conèixer a gent important en tots els camps.
24/08 al 23/09
Arribaran uns comentaris poc fiables que et portaran a com plicar-te la vida i sentiments, re serva les teves opinions.
24/09 al 23/10 BALANÇA
24/10 al 22/11 ESCORPÍ
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vi cente.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
OFERTA ESTANTERIAS GÓN DOLA seminuevas. Para co mercios. Tel: 625.953.300
23/11 al 21/12
El que aportis per a renovar la teva imatge per sonal serà apre ciat. Tant amics com persones de tracte més íntim t’aplaudiran.
TARRAGONA:
CAPRICORN
22/12 al 20/01
No podràs conte nir la teva neces sitat de canvi i et llançaràs als vi atges i a la comu nicació amb llocs llunyans. Aprofi ta-ho tot, avança.
AQUARI
21/01 al 19/02
Una marcada in compatibilitat amb la teva pare lla motivada per plans a realitzar retardaran els as sumptes. Hi haurà sort a l’amor.
PEIXOS
20/02 al 20/03
Busca un ma jor relax i diver teix-te. Són molt factibles les alte racions de tipus emocional que t’aportaran can vis de sentiments.
Sabido Foraster, Julieta. Sant Antoni Maria Claret, 18. Telèfon 977 896 078.
Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Sant Benildo, 10 La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790.
REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Conde Peidro, Lucía. Escultor Rocamora, 1. Telèfon 977 757 301.
SALOU:
Dahlstrom Gómez, Andrea. Carles Buigas, 14. Telèfon 977 381 363.
VILA-SECA: Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
Besora Mallafré, Anna. Consolat de Mar, 60. Telèfon 9773 60 270.
VALLS: Climent Pons, Lourdes. Anselm Clavé, 35. Telèfon 977 600 763.
EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume. Prat de la Riba, 8.T Telèfon 977 660 873.
VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259
TU MEJOR RELAJACIÓN ERÓTI CA!!. Tarragona. Tel: 632.210.550
MASAJES TERAPEÚTICOS, RE LAJANTES!!. Tel: 671.715.779
MASAJES
Tarragona 634.037.868
CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 613.361.001
MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228
TERE MADURITA. Relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631
RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445
CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131
SEGUR. DOS AMIGAS!! JENY colombiana viciosa. MEL jovenci ta complaciente. Tel: 610.208.696
ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898
TARRAGONA. MARTA ca talana madureta. Si tot. Tel: 604.260.384
VUELVE CELESTE CATALANA!!!. Tel: 665.197.723
TARRAGONA. MARGA. Rubia madurita. Todos servicios. Sali das. Tel: 641.511.721
ANITA , SALIDAS ESCORT. Alto standing, noches estrellas. 24 ho ras. Tel. 624.124.250
SOLITA EN CASA. Gata en celo... Tel: 631.954.528 Reus
¡¡NOVEDAD ALONDRA!! Besu cona, cariñosa, complaciente. Francés natural. ¡¡Soy indepen diente!!. Tel. 632.450.983 REU SOrientales sexys, el vendrell. Tel. 722.506.866
CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12
RUBIA SENSUAL ¡¡RECIÉN LLE GADA!!. Reus. Tel. 622.341.685 Reus lindas chicas. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511
TÓMAME COMO QUIERAS...
Francés sin. Tel: 618.014.486 REUS
REUS TRAVESTI activa, muy po tente, dotada y complaciente. Tel. 666.030.929
CASA SUSANA. Recién llega das!!!. Tel: 977 32.15.68
TAC 12
CANAL REUS TV 11:30 Teló de fons 12:00 Destí 2030 12:30 Viure des de l’essència 13:00 Teló de fons 13:30 Destí 2030 14:00 Notícies 12 15:00 Destí 2030
Qüestió de fons 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Cercle central 21:00 Notícies vespre 21:30 Cercle central 22:00 Notícies vespre 22:30 Cercle central 23:00 Notícies vespre 23:30 Cercle central
15:30 Teló de fons 16:00 Notícies 12
17:00 Destí 2030
17:30 Teló de fons
18:00 Connecti.cat
19:00 Connecta 10Comarques
19:30 180 Graus
20:00 Notícies 12
21:00 Dorsal 12
21:30 Teló de fons
22:00 Notícies 12
23:00 Dorsal 12
22:30 Teló de fons
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Final al gusto!! Tel: 692.780.087
MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 631.695.107 / 625.015.716
REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997
NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062
SANDRA MADURITA ESPAÑO LA. REUS. Tel: 643.027.432
ORIENTALES SALOU. Tel. 688.076.092
REUS. MARITXELL. Atractiva ca talana madura. Tel: 602.393.335
RUBIA MEJICANA. Desde 30€. Tel. 642.900.956
MARÍA MADURITA. Recibo sola. Tarragona. Tel: 634.690.215
MADURITA. Griego, francés, vi ciosa. Tel. 631.826.173
LIZ. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024
CALAFELL. YENNY. JOVENCITA PICANTONA. Transgénero. En cantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618
ANGÉLICA. CACHONDA. To dos Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135
Jordi Forniés és un artista plàstic, com positor i doctorat en Química. En cara que és d’ori gen vila-secà, en l’actualitat resideix a Sin gapur, després d’haver viscut molts anys a Irlanda. Forniés, que té una llarga trajectòria com a pintor i escultor –ha exhibit en més d’una trentena d’exposici ons individuals arreu del món, va inaugurar el passat divendres l’exposició El ressò del silenci, admetent que se sentia nerviós i emocionat per poder exhibir la seva obra a casa.
Aquesta és la primera vegada que el Castell de Vila-seca apos ta per un artista local, després d’haver acollit exposicions d’au tors com Antoni Tàpies o Agustí Centelles. I ho fa de manera ex tensa, amb 72 peces que s’agru pen en tres àmbits: Sonance, Kisan i Loudly Quiet
A Sonance, els seus conei xements de química, art sonor i arts visuals prenen forma a través de peces que simbolit zen ones sonores i vibracions. Forniés juga amb la idea que les formes són determinants tant en el so com en l’arquitectu ra. Això es veu molt clarament amb la primera obra que troba el públic en accedir a l’exposi ció: El llogaret que feia servir la brisa per explicar històries, un grup escultòric format per un conjunt d’escultures de resina
El segon àmbit de l’exposi ció, Kisan (paraula s’empra en llengua pajabi, a l’Índia, per anomenar els agricultors), és un conjunt d’eines fetes de metall o fusta, de formes increïbles i que llueixen un desgast natural, fruit del seu ús continuat. Amb elles, Forniés crea art a partir d’objec tes que no han estat concebuts per a aquesta funció i, per tant, dotant-los d’un nou significat i
qüestionant-se on rau el valor d’una obra: en la funcionalitat?
En l’aspecte? En el procés?
L’exposició es clou a la planta alta del Castell amb Loudly Qui et, l’obra més recent de Forniés, que fins ara no havia estat mai exposada. Es tracta d’un con junt de 35 pintures, fetes en els últims dos anys, en un període en què l’autor va estar estricta ment confinat a la seva casa de Singapur. Limitat per la falta de materials, Jordi Forniés va dur a terme el que ell mateix ha defi nit com el seu treball més per sonal i terapèutic. Són quadres dominats per les explosions de colors i els cercles –que repre
senten l’artista i la seva famí lia–, que han nascut a l’interior del seu estudi com a resposta a la seva necessitat d’automani festar-se.
El ressò del silenci es podrà vi sitar al Castell de Vila-seca fins al 26 de febrer de 2023. Tots els dissabtes i diumenges a les 12 h. es fa una visita guiada a l’expo sició. I demà, dia 6 de desembre, Jordi Forniés oferirà el concert De l’art visual a l’art sonor a l’Auditori Josep Carreras, on mostrarà la seva faceta com a compositor. L’entrada és gratu ïta amb invitació.
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
Estat del cel Serè o poc ennuvolat fins a mig matí per algunes bandes de núvols alts. A partir de llavors augmentarà progressivament la nuvolositat de tipus alt i mig, inicialment pel terç oest i a partir de migdia arreu del territori, fins a quedar entre molt ennuvolat i cobert al final de la jornada. Independentment, al final del matí es formaran intervals de núvols baixos a punts de l’extrem nord-est, que durant la tarda s’es tendran a altres punts del litoral i prelitoral. A més, fins a mig matí hi haurà estrats baixos a punts de Ponent i interior de la vall de l’Ebre.
La temperatura mínima serà semblant, i pel que fa a la màxima que darà entre moderadament i acusadament més alta, tret de l’extrem nord-est on l’ascens serà lleuger, localment moderat.
‘Loudly Quiet’ són 35 pintures que l’artista va fer durant el confinament a SingapurJordi Forniés és artista plàstic, compositor i doctorat en Química