



Entre 60 i 80 euros. Aquest és l’import que els ciutadans de la província s’estan gastant, de mitjana, en la compra de la lote ria de Nadal i és que, enguany, el ritme de venda dels dècims està sorprenent les mateixes admi nistracions. «L’any passat vam viure un augment destacable. Esperàvem estancar-nos o, com a molt, igualar les xifres, però les estem millorant», celebra el titular de l’administració de lo teria número 20 de Tarragona, Josep Lluís Larriba. Segons les previsions de Loteries i Apostes de l’Estat, cada català gastarà de mitjana 54,74 euros en el sorteig nadalenc, mentre que en el total d’Espanya es preveu una inversió de 69,36 euros per habitant.
La millora de les dades, ex plica Larriba, es deu al fet que la població s’ha adonat «que és igual on compris els números, et pot tocar al costat de casa i no fa falta anar-se’n a l’altra punta del país». Els diners repartits els darrers anys al Centre Aragonès El Cachirulo i a l’administració de loteria La Pastoreta –la ma joria dels dècims els havia ad quirit la companyia Indústries Teixidó, de Riudecols–, a Reus, i al barri de Bonavista, a Tarrago na, sumats al tercer premi que va caure a les Borges del Camp en el sorteig del 6 de gener, ani men els ciutadans a confiar que
CULTURAla sort també els pot somriure a ells. «En els últims dos anys, s’ha notat un augment de les vendes d’aproximadament un 10%», afegeix el propietari de Loteria Les Oques, a Reus, Octavio Vila.
Vila assenyala que al mes de setembre, alguns dels establi ments als quals proveeix de dè cims ja els havien esgotat tots. Els clients de l’administració número 11 de Tarragona, a la bai xada de la Misericòrdia, van ser encara més previsors. «A l’estiu vaig vendre molta loteria perquè venien molts grups de l’Imserso i, de cop, potser m’entraven 100 persones al local», detalla el seu responsable, Adrià Fiol. La pas sió per temptar la deessa For tuna es va calmar fins que, amb l’arribada del fred del desembre, s’han reanimat les vendes.
Larriba assenyala que un dels factors que mantenen la loteria en auge és el fet que, en un any en què la inflació ha desgastat les carteres, el preu del dècim s’ha mantingut en 20 euros. «Si ja te nies una despesa destinada a la loteria i no t’augmenten el preu, això t’anima a comprar els tres dècims que tenies previst i, pot ser, cau algun més i tot», analit za. «Si haguessin apujat un 10% l’import, aquest any seria un fra càs», puntualitza el propietari de Loteria Les Oques.
Tanmateix, Vila incorpora un altre factor al debat: la tradició.
«És un focus d’esperança per al futur», diu. Ja ho advertia l’espot publicitari: «A veure si creus que perquè se t’ha ocorregut tren car-te el maluc, trencarem la tra dició», se sent a la televisió. «Les persones continuen comprant per si de cas, com sempre. Vist com està el futur, si pots tenir
Tengo sueños eléctricos, de Va lentina Laurel, és la pel·lícula guanyadora del Festival REC de 2022. L’òpera prima de Laurel va ser triada com la millor pel·lícula pel jurat internacional i pel jurat Cineclubs. D’altra banda, el re trat intimista i personal de Nés tor Ruiz Medina a 21_Paraíso li va valer una menció del jurat, alhora que el premi del jurat Jove va premiar el fil «emocional i preciosista» de Charlotte Wells a Aftersun. Aquest film també va rebre la menció de jurat Cine clubs. El premi del Públic va ser per a The ordinaries, una faula
distòpica dirigida per Sophie Linnenbaum que imagina una societat dividida per rols cine matogràfics.
El jurat internacional del Fes tival REC 2022 el van formar el productor creatiu de televisió i cinema Peter Badac, l’actriu i productora xilena Clara Larraín i el director i productor Mikel Mas. El jurat Cineclubs va comp tar amb la crítica de cine Mireia Iniesta, el programador Juan An tonio Miguel i Txaro Landa, pre sidenta del Cineclub Fas-Bilbao. El jurat jove el van composar Paula Romero, Cèlia Vidal i Lau ra Álvarez.
Pel que fa a la gran guanyado ra, Tengo sueños eléctricos, és un llargmetratge de 101 minuts pre miat també a altres festivals (Lo carno, San Sebastián, Salònica i Mar de Plata) que explica la his tòria de l’Eva, qui no pot supor tar el fet que la seva mare vulgui reformar la casa i desfer-se del gat, que, desorientat des del divorci, s’orina a tot arreu. Vol marxar i viure amb el seu pare, qui, desorientat com el gat, està vivint una segona adolescència. Eva el segueix mentre intenta reconnectar amb el seu desig de convertir-se en artista i de tor nar a trobar l’amor. Tanmateix,
uns quants estalvis, no serà grà cies a treballar, sinó a tenir sort amb la loteria», esmenta Fiol.
Jonathan Iglesias, un veí de Salou, és una de les persones que s’inclou en la mitjana. «Aquest any he comprat uns quatre nú meros, una quantitat similar a la d’altres anys», comenta. Enrique
Yeste, de Cerdanyola del Vallès, decideix invertir cada any «entre 700 i 800 euros». Té la sensa ció, però, que el 2022 està sent especial. «Després de dos anys de pandèmia, veig la gent més animada amb el sorteig de la lo teria», observa. Teresita Giraldo està sent, enguany, més previn
guda: només ha comprat un nú mero. Revela, però, que el 2021 en va jugar dos i, el 2020, vuit. Fiol s’ha fixat que el perfil del client també impacta en els di ners que inverteix en la loteria de Nadal. «La gent jove tendeix a agafar un sol dècim per persona. La gent gran, cinc dècims com a mínim», assenyala.
Un número pot abocar molts records, des d’una data de nai xement fins a la successió de Fi bonacci. Poca gent deixa escollir a l’administrador de loteria el dè cim que adquirirà i molt diversos són els arguments que s’empren per decidir la xifra. Tradicional
La gent gran acostuma a invertir més diners en la compra de butlletes que la població jove
El 20.182 està sent el número més sol·licitat per la predicció del ‘tiktoker’ Luis ‘el Oráculo’
ment, les butlletes acabades en 3, 5 o 7 es troben entre les més populars. Aquest any, però, ha aparegut un nou competidor al tauler de joc: el 20.182. És la xifra que un tiktoker conegut com a Luis el Oráculo va predir que sor tiria premiat.
«La gent porta el número apuntat en un paper o a la mà, et truca preguntant per ell, perquè ho ha dit aquest senyor», expli ca Larriba. La mateixa situació s’ha trobat Vila. No obstant això, ambdós lamenten haver tingut pocs dècims amb la terminació desitjada. «Ho arribo a saber i en demano més», afirma Larriba. «Que hi hagi sort», conclou.
com algú que travessa un oceà d’adults sense saber nedar, l’Eva també descobrirà la ràbia que la
mossega, i que, sense saber-ho, ha heretat. Tengo sueños eléc tricos es tracta d’una obra con
L’alta demanda obligaria a ampliar el servei i contractar més conductors, tot i els 24 provisionals que passarien a ser fixos si l’Estat dona llum verda
Roger FreixaEls treballadors de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) consideren ne cessari augmentar el nombre de freqüències del servei d’autobús a causa de l’alta demanda. «És, fins i tot, superior a la d’abans de la pandèmia. Per exemple, el nombre de viatgers de la línia 54 ha crescut molt», apunta el se cretari del comitè d’empresa, Ru bén Vaquero. Per aquest motiu, exposa que caldria incrementar la plantilla, més enllà dels 24 conductors que actualment tre ballen de forma provisional i es convertirien en fixos si l’Estat dona llum verda.
En aquest sentit, l’EMT està esperant la resposta del govern central per tal de poder augmen tar fins a 168 la plantilla de con ductors definitius (actualment n’hi ha 144), la qual considera necessària en funció del servei
actual i de l’informe presentat per la gerència de l’empresa mu nicipal, el qual sol·licita obtenir autorització d’excepcionalitat per part de l’Estat per superar el llindar màxim de la taxa de repo sició permesa per la Llei 22/2021, de 28 de desembre.
Aquest punt, així com l’es tructuració de la plantilla, és un dels acords que van adoptar fa uns mesos l’EMT i el comitè d’empresa per aturar la vaga dels treballadors, que reclamaven millores en les condicions labo rals. Aquestes s’haurien de veure reflectides en el pròxim conveni, el qual els treballadors volen ne gociar abans del 31 de desembre, la data límit que van marcar. «El conveni actual és de fa una dèca da i cal adequar-lo a les necessi tats actuals», expressa Vaquero.
El mateix Vaquero repassa els acords adoptats entre el comitè d’empresa i l’EMT, alguns dels
quals ja s’han solucionat, com l’adequació de les cotxeres, on s’han millorat els lavabos i s’han instal·lat nous sortidors per als vehicles, o l’equiparació de la jornada laboral amb la resta de treballadors municipals.
Alhora, segons el secretari del comitè d’empresa, també s’ha deixat d’externalitzar el servei de vigilància, que el componen avui dia nou treballadors de l’empre sa. Dos d’ells tenen un grau d’in capacitat per conduir, un factor que hauria de fer que se’ls hi do nés prioritat per la tipologia de la tasca, tal com assenyala Vaquero. «Hi ha una tercera persona amb una incapacitat que també va de manar fer el servei de vigilància, però se l’ha deixat fora. Això ens fa pensar que la selecció és arbi trària i no se segueix un mateix criteri», comenta Vaquero.
D’altra banda, des del comitè d’empresa també es considera
Imatge d’arxiu d’un autobús de l’EMT al seu pas per la plaça Imperial Tàrraco.
«El nombre de viatgers a l’L-54 ha crescut molt», comenta el secretari del comitè d’empresa
que fan falta una o dues perso nes d’atenció al client i encara esperen que es resolgui positi vament la proposta que van fer sobre el sou durant els períodes d’Incapacitat Temporal. «Per tal
L’EMT ha donat resposta a alguns dels acords adoptats amb el col·lectiu de treballadors
d’erradicar les discriminacions entre els diferents col·lectius de l’empresa, demanem que alguns conceptes salarials, en l’exercici de les funcions corresponents del col·lectiu, passin a ser part de
les retribucions ordinàries i es tructurals», indica Vaquero. Al hora, els treballadors també han fet una proposta per augmentar en 150.000 euros la productivi tat. El procés de compliment dels acords està sent «lent», tal com exposa el secretari del comitè, qui manté l’optimisme perquè l’Estat aprovi abans d’acabar l’any la conversió de 24 conduc tors provisionals en definitius.
ACN
Societat Civil Catalana va ce lebrar ahir a Tarragona un ho menatge a la Constitució, quan es complien 44 anys de l’actual carta magna. L’acte es va fer a la plaça del barri de Bonavista que porta aquest nom, plaça de la Constitució, com és tradicional des de fa sis anys. El president provincial de l’entitat, Salvador Caamaño, va advertir que els partits «secessionistes» i inde pendentistes estan aconseguint «pràcticament tot el que dema nen» en les negociacions amb el govern espanyol, com a con trapartida pel suport als pressu postos generals. «A la pràctica, el procés continua avançant i potser més que abans», va expo sar. Caamaño també va acusar alguns partits de «dinamitar» la Constitució i el seu esperit «de conciliació i concòrdia».
La plaça de la Constitució de Bonavista porta aquest nom «per votació popular», va recordar Caamaño. En un breu discurs, el president provincial de l’entitat va traslladar que li sap greu que s’hagi perdut aquest esperit de conciliació, concòrdia i inclusió de la Transició espanyola i va destacar que la plaça de Bona vista la va inaugurar un dels pa res de la carta magna espanyola, Josep Solé i Tura, acompanyat de representants de tots els partits polítics.
En l’acte d’ahir, Societat Civil Catalana va lamentar l’absència de representants de moltes de les formacions polítiques de l’Ajun tament de Tarragona i també del Govern. Tanmateix, a la jor nada van assistir parlamentaris de Vox, regidors de Ciutadans i també representants del Partit Popular, Valents i Tu Patria. La commemoració la va organitzar Societat Civil Catalana conjun tament amb Catalunya per Espa
nya, Resistencia a Alta Tabarnia, Cataluña Somos España i Reus Catalan y Español. El director del diari digital El Catalán, Sergio Fi dalgo, va signar llibres a la carpa de Societat Civil.
Caamaño va assegurar que tot i que en l’actual Constitució «hi cap tothom», pateix «un atac sense precedents» per «desman
tellar-la». «Espanya viu una de les situacions més fràgils de la seva història», va avisar. El pre sident de l’entitat constitucio nalista va defensar que la ban dera espanyola «és un símbol d’unitat» i que el castellà està sent «exclòs i arraconat amb im punitat» en alguns territoris de l’Estat. «Els constitucionalistes, que som majoria a Catalunya, diem prou de sentir-nos desem parats, segrestats i humiliats», va concloure Caamaño en la lectura del manifest.
A més a més, el president de Societat Civil Catalana a Tarra gona va dir en l’acte d’ahir que «celebrem amb pena» l’efemèri de i els 44 anys de la Constitució espanyola perquè es vol «dina mitar» la unitat d’Espanya. Caa
maño va assegurar que tot i que «els actes més violents al carrer han desaparegut, des del seces sionisme s’aconsegueix pràc ticament tot. S’incompleixen descaradament les sentències judicials, com la del 25% de les classes en castellà a les escoles, o s’expulsa la Guàrdia Civil d’al guns territoris». En aquest sentit, va fer referència a les unitats de trànsit de la policia espanyola a Navarra. «Aconsegueixen per altres vies el mateix», va insistir. Finalment, es va mostrar sa tisfet de la participació en l’acte d’ahir. «És cert que el separatis me està molt o bastant desmo bilitzat, però també el constitu cionalisme. Haver pogut aplegar aquí 200 o 250 persones està força bé», va remarcar.
Todos En Azul inaugurarà diu menge, a partir de les 11 hores, la seva seu social situada al nú mero 21 del carrer Falset, a Tor reforta. Per celebrar-ho, ha pre parat una festa popular al carrer amb jocs adaptats, inflables, espectacles de màgia i de bom bolles i amb coca i xocolata per a tothom. El president de Todos En Azul, Juan José Caravaca, es va mostrar satisfet de la feina feta fins ara. «Vam començar fa quatre anys a Torreforta, amb el
projecte de distribució de picto grames pel barri i per la ciutat, i després s’hi van afegir el Ven drell, Creixell, Salou... Durant aquest temps hem consolidat un casal d’autisme d’estiu cent per cent adaptat i estem treba llant per fer realitat el somni d’un casal permanent. Ara in augurarem la nostra primera seu, que també es convertirà en el primer centre de suport a les persones amb Trastorn de l’Es pectre Autista», va afegir.
La companyia internacional de hip-hop, dansa i cultura urbana Brodas Bros oferirà aquest di vendres l’espectacle Exèrcit de la llum a la rambla del President Lluís Companys, just davant d’El Corte Inglés, amb motiu de les festes de Nadal. Es tracta d’un espectacle ple de llum que consta d’un vestuari dissenyat i programat al ritme de la mú sica, sincronitzat a la perfecció amb els moviments i les coreo grafies que tant caracteritzen a aquesta companyia. Els Brodas Bros van néixer a Barcelona el 2006. Des d’aleshores han re corregut un llarg i exitós camí
que els ha portat a guanyar el campionat del món de Street Dance SDK i a col·laborar amb noms tan prestigiosos com el Tricicle o el Cirque du Soleil. Aquest divendres 9 de desem bre faran arribar la llum i la dansa futurista i robòtica amb el seu espectacle gratuït, i per a tota la família, que es podrà veure en dos passis, a les 18.30 i a les 19.30 hores. L’actuació dels Brodas Bros s’inclou dins del programa d’activitats de Nadal que ofereix El Corte Inglés a Tarragona. Els pròxims dies 10, 17 i 18 de desembre continua ran els espectacles d’animació infantil.
Caamaño lamenta que s’hagi perdut l’esperit «de conciliació i de concòrdia»El president provincial, Salvador Caamaño, acusa alguns partits de voler «dinamitar» la Constitució GERARD MARTÍ Societat Civil Catalana va celebrar el Dia de la Constitució ahir al barri de Bonavista.
A la jornada van assistir, entre altres, parlamentaris de Vox i representants del PP
L’Hotel Mas La Boella acollirà els dies 9, 10 i 11 de desembre el Berué Christmas Market, el mercat nadalenc amb marques liderades per joves emprene dors de Tarragona i acompa nyat amb activitats per a nens i música en directe. L’espai de compres, que compta amb aparcament gratuït, reunirà moda i accessoris per a tota la família, decoració per a la llar i productes gurmet. El mer cat nadalenc obrirà les seves portes el divendres de 17 a 21 hores i el dissabte i el diumen ge de 10 a 20 hores. Aquesta serà la sisena edició d’aquest format de compres que pretén impulsar marques locals que, majoritàriament, no tenen espai físic on vendre els seus productes. Els visitants que assisteixin dissabte podran gaudir de l’actuació musical de la cantant Irene Colmenero, exconcursant de La Voz Kids, mentre que el diumenge serà el torn del cantant Mario Oli vo. Pel que fa a l’oferta gastro nòmica, es disposaran parade tes de menjar i beguda, oferts pel restaurant Mas La Boella. A més, aquest any hi haurà visita del Pare Noel.
Roger Freixa
Més de 5.000 alumnes han de senvolupat projectes per a enti tats sense ànim de lucre a través del programa d’Aprenentatge Servei de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest programa, que es va institucionalitzar el curs 20112012, és una proposta educativa que permet l’estudiant combinar processos d’aprenentatge amb serveis a la comunitat. D’aques ta manera, l’alumne executa un projecte en el marc d’una assig natura o del Treball de Fi de Grau (o de Màster), dins del pla d’estu dis, per obtenir crèdits de la seva titulació.
Després de més d’una dècada de vida, l’Aprenentatge Servei ha crescut estenent-se per les dife rents àrees de coneixement de la universitat, tal com exposa la tècnica del programa, Avril Lom
bardi. «Avui dia tenim un total de 26 titulacions en les quals es pot cursar», detalla. Dret, Economia, Educació, Infermeria, Enginyeria informàtica, Arquitectura, Nu trició... L’oferta és molt hetero gènia. «L’estudiant pot aplicar a qüestions reals els coneixements adquirits i, alhora, aprendre», explica Lombardi, qui també subratlla «el component social», del programa, per la qual cosa no es pot dur a terme amb qualsevol organització.
«Les entitats també han de te nir en compte que l’alumne està en un procés formatiu», afegeix Lombardi. Enguany, la URV ja registra més de 500 alumnes que s’estan aprofitant d’aquesta possibilitat. Des de la mateixa universitat s’elabora un catàleg de possibles projectes, com el desenvolupament d’una aplica
ció mòbil per a la gestió de vo luntariat tortuga al litoral català per a l’ONG mediambiental GE PEC-dC. Aquesta iniciativa l’està treballant un estudiant del grau d’Enginyeria informàtica, en el
marc del Treball de Fi de Grau.
Un altre exemple el posa Nadia Nieto, exestudiant de Pedagogia que durant el curs 2021-2022 va col·laborar amb l’Associació Ceradai a través de l’Aprenentatge Servei. Nieto es va encarregar de trobar evidèn cies per demostrar els beneficis del projecte Cooppel dins dels instituts, el qual consisteix a millorar l’aprenentatge i el ren
diment acadèmic dels alumnes de secundària a través de jocs. «Vaig estudiar el cas de quatre alumnes i es va notar l’impacte positiu del Cooppel, sobretot pel que fa a l’actitud i la motivació», comenta Nieto. Dins de l’estudi, a banda de fer seguiment dels es tudiants durant tot el curs, va fer tests d’intel·ligència emocional i entrevistes amb la família i els tutors, entre altres.
d’Aprenentatge Servei els permet col·laborar amb entitats sense ànim de lucreLa URV compta amb 26 titulacions en les quals es poden fer projectes d’Aprenentatge Servei. Una estudiant del grau de Pedagogia va trobar evidències dels beneficis del projecte Cooppel
Nadal no és aliè a la inflació. És una època de felicitat, però, aquest any, també requereix estar alerta. Abans de veure un somriure dibuixat al rostre dels éssers estimats a l’hora de ferlos entrega dels regals, els reu sencs hauran hagut de fer mans i mànigues per no gastar més del compte. Els carrers del centre es van omplir ahir de gent que, aprofitant que era festiu, volia mirar aparadors, però també avançar compres, ja que algunes botigues van optar per apujar la persiana i obrir portes. Els curio sos es van fusionar amb l’espec tacle itinerant Fades de llum
Alexandra Garcia acostuma a invertir un mínim de 200 euros cada any en els regals de Nadal que fa a tota la família. El que abans era un límit inferior, ara marca el màxim a què no s’hau ria d’arribar. «Si podem gastar el mateix, ho farem, però més, no. No volem fer excessos», detalla.
Garcia assegura que ha hagut
de buscar «alternatives» per fer front a l’«horrorosa» pujada de preus. En concret, el problema resideix en els productes alimen taris, com els torrons. «Si abans valia la barra dos euros i ara en val 3,5, la busquem a un altre lloc o comprem un equivalent que sigui més econòmic. O directa ment no comprem torró aquest any, s’ha acabat», assevera.
Fina Agapito disposava d’un pressupost «flexible» de 100 eu ros per a sorprendre el seu ma rit i el seu fill amb els presents. «Abans intentava regalar-los del bo, el millor», reflexiona. Video jocs, roba de marca... No obstant això, s’ha hagut de tornar més selectiva. Manté el límit de 100 euros, però intenta no sobrepas sar-lo. «Això no vol dir que ja no busqui qualitat», matisa, «però sí que la prioritzo per sobre de la quantitat». Aquest any, té previst regalar un llibre i una samarreta al seu fill, que li van costar 36 eu ros. Igual que Garcia, ha hagut de retallar per la banda dels torrons,
Aigües de Reus enllestirà les actuals obres de renovació de la xarxa de sanejament del pas seig Prim abans de les festes Nadal, amb la consegüent re obertura al trànsit, tot i que la previsió inicial indicava que els treballs finalitzarien el gener de 2023. En aquests moments, els tècnics estan fent les últi mes comprovacions i retocs a l’obra, a l’espera que la maqui nària pesada s’hi incorpori la setmana del 19 de desembre
amb l’objectiu de dur a terme el fresat i asfaltat del carrer, i posterior pintat de la senyalit zació. El pressupost de l’obra és de 599.343 euros IVA inclòs, finançats íntegrament per l’em presa municipal d’aigua i sense que hagi representat cap despe sa extraordinària per als veïns dels carrers afectats. Les obres estan en consonància amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i el Pla d’Acció Municipal 2019-2023. Redacció
«que estan caríssims».
Agapito també detalla que a casa han intentat cenyir-se el
cinturó perquè, en les setmanes prèvies, ja van sorgir altres des peses, entre les quals s’inclou el
seu propi aniversari. «El meu fill volia comprar-se un videojoc i li volia pagar jo. Li vaig preguntar si li semblava bé que comptés com a mig regal de Nadal», comenta.
Francisco Martínez també intentarà no fer excessos aquest
Martínez assenyala que, en canvi, sí que té previst preparar un detall per a la seva dona: la colònia del YouTuber DjMaRiiO. «És una broma entre nosaltres. L’altre dia es va queixar que mol ta gent la compra a la seva feina, així que ara la vull jo», declara. Amb tot, no només és una en tremaliadura. «Després la vull sorprendre amb un perfum dels bons», afegeix.
Per la seva banda, Marc García assegura que, directament, no té intenció de fer un regal aquest Nadal. «La gent que estimo, me l’estimo avui, me l’estimava ahir i me l’estimaré demà. Hi ha tot l’any per fer regals», comenta. També assenyala que ha dema nat als pares que no li regalin res. Martínez comparteix l’opinió de García. Expressa que no li agraden ni els aniversaris, ni Sant Jordi, ni Sant Valentí, perquè se sent obligat a fer un regal, obvi ant tot el que hagi passat els dies anteriors. «Quan jo faig anys, ja demano uns calçotets perquè em deixin en pau», assenyala.
desembre. Després de passar una llarga malaltia, està satisfet havent-se recuperat. «L’altre dia vaig veure un pegat de la ban da anglesa The Cure que em va agradar i me’l vaig comprar. Ja en tinc prou, jo. Ja tinc l’altre regal, que és el de la vida i el de tenir la meva família», reflexiona.
A l’altra punta de l’espectre es troba Agapito. «A mi m’agrada molt tot això. És una forma d’es timar i de sentir-se estimat», ex plica. Passejant entre les llums de Nadal, assegura que, a més, sem pre acaba picant i comprant més del compte. «Si no és un abric són polvorons», conclou.
Els cossos dels Mossos d’Es quadra i de la Guàrdia Urbana tornen a unir esforços amb el dispositiu conjunt que unifica els respectius plans de segu retat de Nadal, que s’ha posat en marxa aquest dilluns per incrementar els nivells de se guretat a la ciuatt en aquestes dates. Es reforçarà la seguretat mitjançant la policia de proxi mitat, per dissuadir i prevenir la comissió d’actes delictius, especialment en llocs molt con
correguts. La coordinació entre cossos de seguretat també in clou l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil, per sumar esforços i augmentar el nombre d’efectius destinats a garantir la seguretat de la ciutadania. Una de les tasques destacades de la campanya és el contacte permanent amb comerciants i ciutadania. El dispositiu tam bé es destinarà en altres punts d’interès com ara les grans su perfícies comercials. Redacció
L’Ajuntament de Reus ha fina litzat els treballs complemen taris del projecte de millora del pont sota de la via del tren que dona accés al barri Gaudí, que ha inclòs diferents actuacions de millora en relació a la il luminació, la seguretat del tràn sit de vianants i bicicletes, i la reducció de sorolls. Amb aquest últim objectiu s’hi han col·locat diferents elements fonoabsor vents, entre els quals uns pla fons penjats al sostre que repro
dueixen els colors que el Taller d’Arquitectura de Ricard Bofill va definir el 1968 dins del pro jecte del barri Gaudí. A les pa rets del pont, acompanyant el recorregut de les persones que hi circulen, s’hi reprodueixen uns versos de Gabriel Ferrater, en el marc de la commemora ció el 2022 del centenari del naixement del poeta reusenc. Les obres han comptat amb un pressupost total de 492.590,50 euros. Redacció
La inflació determina els productes que poden adquirir els ciutadans, malgrat que intenten mantenir la inversió d’altres anys
La població ha de buscar «alternatives» als articles cars per no superar el pressupost
L’elevat import dels torrons fa que siguin un dels primers regals que es descarti ferGERARD MARTÍ Les ‘fades de llum’ es van fer un lloc entre la multitud ahir.
Josep M. Munté i Guinart obri rà les portes del seu estudi de pintura durant les properes setmanes amb la intenció de fer visible la seva obra compler ta a la seva ciutat natal, Reus. Reconegut internacionalment, la seva trajectòria artística l’ha portat a exposar al Louvre de Paris, a Toronto (Canadà), a la Toscana (Itàlia), a Brussel·les i actualment té una de les seves obres exposades al M.A.D.S. Art Galery 7.0. que culminarà a la
Pedrera de Barcelona el pròxim 28 de desembre. El seu estudi, Munté Art, situat al Camí de Riudoms número 10 de Reus, s’obre, fins a mitjans de gener, els dijous i divendres de 17 a 19 hores, i els dissabtes d’11 a 13 hores i de 17 a 19 h. També és possible que es trobi obert al gun dia sense previ avís degut a la presència de l’artista al lo cal. Per a més informació es pot consultar la seva pàgina web www.munte-art.com Redacció
L’associació de veïns (AV) del barri Immaculada fa temps que té un mateix cavall de batalla i encara no ha aconseguit trobar-li una solució. Les llambordes que envolten els escocells dels arbres que donen ombra al contorn de la plaça de Celdoni Vilà i Torroja, on està l’antic Mas Anglès, que actualment acull la seu de l’AV, estan aixecades i soltes. Això ha provocat que la distància entre vorera i carretera sigui superior a l’habitual i, a més, que sigui una estructura inestable quan es trepitja, per exemple, en sortir del cotxe, ja que hi ha una zona d’estacionament adjacent. «Hi ha gent que ha caigut», detalla la portaveu de la comunitat d’Im maculada, Esperanza Torrijos.
Torrijos assenyala que és probable que el mal estat de les llambordes sigui una conse qüència del creixement dels ma teixos arbres, però, per evitar que el problema vagi a més, demana que es posi remei a l’assumpte al més aviat possible. «S’ha dema nat vegades vàries que arreglin
això, però continuem esperant», lamenta.
Roser és veïna del barri i ha experimentat de primera mà les dificultats que suposa pujar a la vorera en aquesta àrea. «Un dia
estava passejant el gos i ell va es tirar la corretja per anar pel mig de la carretera. Com que no hi havia cotxes aparcats ni se’n ve ien a la vora, el vaig seguir i, quan vam intentar pujar a la plaça, no
vaig poder aixecar prou la cama, el gos va continuar endavant i jo vaig caure enrere. Per sort, no em vaig trencar res, però ja no trec mai el gos sola».
La resident també comenta que en una altra ocasió va en sopegar amb les llambordes ai xecades a l’hora d’intentar pujar a un cotxe que estava aparcat a
la calçada de la plaça. «La meva neta em va agafar pel braç, però em va caure la sabata», rememo ra. Des de llavors, intenta asseu re’s sempre a la banda del copilot per evitar haver de baixar per aquella vorera.
«Ja he viscut dos accidents i gràcies a Déu no m’ha passat res, però quant tardarà a fer-se algú mal de veritat? Què ha de passar perquè ho arreglin d’una vega da?», es pregunta Roser.
El creixement dels arbres podria explicar el mal estat de les llambordes que envolten les soques
ACN
El Govern ha assegurat que el projecte del Hard Rock no serà «un escull» ni «una línia verme lla» en la negociació dels pressu postos. En el marc de les conver ses sobre els comptes pel 2023, el PSC i Junts han demanat el compromís d’ERC amb el projec te, però els comuns hi estan en contra. Ara bé, des de l’executiu han remarcat que «continua en davant» i que està pendent d’in formes tècnics mediambientals i urbanístics. «No es demorarà més del necessari», va remarcar ahir la portaveu del Govern, Pa trícia Plaja.
Plaja va explicar que «es man tenen els contactes» amb els pro motors del Hard Rock i que «s’es tan seguint els passos necessaris perquè sigui una realitat». Mal grat les crítiques d’alguns sectors pel seu possible impacte am biental a Tarragona, el Govern està «convençut» que els «actors econòmics i els alcaldes dels mu nicipis» pròxims volen aquest projecte.
D’aquesta manera, el Govern català trencava el seu silenci l’en demà que la Cambra de Comerç de Tarragona convoqués un acte de suport al projecte i hagi impulsat un manifest en aquest sentit signat per una quarante na de cambres, administracions públiques i agents econòmics del territori. Al manifest, s’exigeix al
BAIX CAMPGovern que «acceleri els tràmits administratius per a l’aprovació definitiva del Pla Director Urba nístic» la reordenació de l’àmbit
Dilluns,
del CRT de Vila-seca i Salou per implantar el complex d’oci i tu risme. Els alcaldes de Vila-seca, Pere Segura, i de Salou, Pere Gra
nados, han reclamat a la Genera litat que fixi una data per aprovar el pla director. Segura ha dema nat que sigui un projecte «priori tari» per a l’executiu d’Aragonès, mentre que Granados ha tornat a carregar contra ERC, acusant-los de fer «política sectària».
Pel que fa a la negociació dels pressupostos de la Generalitat,
tot i que la portaveu del PSC, Alí cia Romera, va dir en una entre vista a l’ACN que «ja no ve de 30 dies de pròrroga» mentre hi hagi nous comptes aprovats el pri mer trimestre, Plaja discrepava: «Sí que ve d’un dia i de dos». Per això, el Govern de Pere Aragonès pretén negociar «matí, dia i nit» per pactar els nous pressupostos.
«No estem lluny d’aconseguir un acord amb els tres grups amb qui estem parlant», deia ahir Plaja. Si bé amb el PSC i els comuns ja han fet reunions sectorials, Junts es va queixar dilluns que l’executiu d’ERC encara no els ha convidat a cap. Preguntada per aquesta qüestió, Plaja va prometre que «si és necessari» convocaran també els seus exsocis a reunions secto rials. Per ara, però no hi ha data prevista per aquestes trobades.
Al Govern català saben que no arribaran a temps per tenir uns pressupostos l’1 de gener, però volen «minimitzar al màxim» els dies de negociació. Si bé l’execu tiu aspira a tancar un acord amb els comuns, PSC i Junts, fonts de Presidència apunten que porta ran els comptes al Parlament un cop hagin tancat un acord amb dos partits que els hi permeti assegurar la seva aprovació. Això sí, voldrien continuar negociant amb l’altre partit mentre es tra mita a la cambra.
La Pobla de Mafumet recupe rarà enguany la plena norma litat en els actes nadalencs. Se celebrarà la Cavalcada dels Reis Mags d’Orient, la visita de l’emissari reial, del Pare Noel o de l’Home dels Nassos, la Fà brica de joguines, el Caga Tió i un ampli reguitzell de propos tes, fins a 40, que configuren el programa complet del Nadal a la Pobla. El pròxim dissabte se celebrarà el dinar de la gent gran, mentre que el cap de set mana del 16 al 18 de desembre tindran lloc els actes solidaris amb la Marató de TV3. En guany, els pobletans reuniran fons per a aquesta iniciativa a través del concert dels Pets (16 de desembre, 22 h.); el IV Festival de patinatge organit zat pel Club Patí la Pobla (17 de desembre); i el Bingo solidari (18 de desembre, 18 h.). A més i encara dins l’àmbit solidari, la Pobla torna a activar un Na dal més la recollida d’aliments en favor de les persones més necessitades. Les persones interessades a col·laborar-hi poden lliurar aliments de pri mera necessitat a qualsevol dels diferents punts de reco llida: l’escola Mare de Déu del Lledó, el Casal de la Gent Gran, el Casal Cultural, el Mercat i el Pavelló. Finalment, el 27 de desembre i en el marc del Tor neig Dow de futbol base, el pú blic assistent podrà col·laborar amb el recapte de joguines no ves, no sexistes i no bèl·liques que, uns dies després, seran lliurades a la unitat de Pedia tria de l’Hospital Joan XXIII.
Redacció
L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha enge gat, per quarta vegada, el procés de Pressupostos Participatius, un mecanisme de participació i gestió del municipi mitjançant el qual la ciutadania podrà pro posar a què es destinarà una part dels recursos municipals: 200.000 euros del pressupost de 2023.
En aquesta edició, l’Ajunta ment hi ha introduït diverses novetats, que es donaran a co nèixer amb més detall en les reunions informatives, previstes el 15 de desembre: a les 19 h., a la Casa de Cultura Blanca d’Anjou de l’Hospitalet de l’Infant; i a les
20.30 h., a Ca la Torre de Vande llòs. La novetat principal seran les dues sessions de priorització que hi haurà el 25 de gener, en què les persones assistents se leccionaran les propostes, prèvi ament validades per la comissió tècnica municipal, que passaran a la fase de votació.
Les propostes presentades hauran de complir uns requi sits: fer referència a competèn cies municipals, ser concretes i avaluables econòmicament, ser inversions, ser viables tècnica ment, ser accions sostenibles i ser d’interès general. Com a novetat, cadascuna de les pro postes presentades no podrà su perar el cost de 100.000 euros.
Del 16 de desembre de 2022 al 8 de gener de 2023, les persones que viuen o treballen al munici pi podran presentar un màxim de dues propostes: per internet, a través del web municipal www. vandellos-hospitalet.cat; o pre sencialment, a diversos equipa ments municipals.
En les noves sessions de pri orització, es triarà un nombre suficient de propostes que re
presentin el conjunt dels nuclis del municipi, que seran les que la comissió tècnica municipal acabarà validant tècnicament i econòmicament de manera de finitiva.
Tota la població de 16 anys o més, empadronada al municipi, podrà escollir les propostes vali dades que consideri més neces sàries. Cada persona podrà votar un màxim de tres propostes. El període per fer-ho, virtualment o presencialment, començarà el pròxim 20 de febrer i s’allargarà fins al 5 de març. Segons l’Ajun tament de Vandellòs-l’Hospita let de l’Infant, els resultats del procés es presentaran pública ment el 13 de març.
El Govern ha donat llum verda al Departament de la Presidèn cia perquè concedeixi una subvenció de 497.379 euros a l’Ajun tament d’Alcanar (Montsià) per afrontar els desperfectes dels aiguats del 2021. Els ajuts serviran per reparar infraestructures i equipaments malmesos per les pluges torrencials de l’1 de se tembre, que van descarregar més de 250 litres en poca estona. Les aigües torrencials van afectar diverses zones del municipi, com el nucli urbà d’Alcanar, les Cases d’Alcanar, entre altres.
Patrícia Plaja: «Es mantenen els contactes amb els promotors del Hard Rock»
La portaveu de l’executiu diu que no serà un escull en la negociació dels pressupostos i que no es demorarà més del necessariACN Agents econòmics i polítics en l’acte de suport al projecte organitzat per la Cambra dilluns passat.
la Cambra de Comerç de Tarragona va organitzar un acte de suport al projecte
Alcanar rep 497.000 euros pels aiguats
La Pobla de Mafumet recupera els actes tradicionals durant les festes de Nadal
La VIII edició de l’espectacle benèfic Zambomba Flamen ca va omplir ahir el Teatre Auditori de Salou (TAS) amb cançons inspirades en el Na dal andalús, amb l’objectiu de recaptar fons per a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelo na, que aniran destinats a la investigació contra el càncer infantil i les malalties mino ritàries. Concretament, seran pel Pediatric Cancer Center, el nou centre d’oncologia pedià trica d’aquest centre hospita lari. L’esdeveniment, conduït per Paco Úbeda, va estar or ganitzat per la Unión Musical La Flamenca i la Hermandad Rociera del Pastorcillo Divino, amb la col·laboració de l’Ajun tament de Salou i la Casa de Andalucía de Tarragona i pro víncia, entre d’altres entitats, empreses i associacions. La funció va comptar amb l’as sistència de l’alcalde de Salou, Pere Granados; la presidenta de la Casa de Andalucía de Tarragona y Provincia, Charo García Caballero; i la regidora de Sanitat i Salut Pública, Bea triz Morer; entre altres autori tats locals i de la província de Tarragona. L’alcalde de Salou va lloar la gran tasca organit zativa de la Casa de Andalucía i va felicitar tots aquells que en van formar part, a més d’agra ir al públic la seva aportació. Aquest any es preveu superar la recaptació de l’any passat, que va ser de 24.995 euros. La suma actual ja arriba als 19.000 euros però encara fal ten quatre funcions. Redacció
Marroquins de diferents pobla cions del país van sortir ahir als carrers per celebrar la victòria de la seva selecció contra Espanya al Mundial de futbol de Qatar. Tar ragona i Reus no van ser excep ció. Diversos indrets d’aquestes dues ciutats van acollir les mul titudinàries concentracions que es van produir durant el vespre. Tot i que aquestes van ser majo ritàriament pacífiques, un grup aïllat de persones es va dedicar a cremar contenidors a la capital del Baix Camp.
Centenars d’aficionats es van reunir en alguns indrets on hi ha una forta presència d’immi gració directa o vinculada amb el Marroc. La plaça Prim va ser un dels punts neuràlgics de la celebració a Reus, on molts es van aplegar amb banderes i al tres distintius marroquins per compartir aquesta fita amb els seus compatriotes, amb els balls i cants típics del país. Fonts po licials han informat que la festa va transcórrer amb normalitat, tot i que un grup aïllat de perso nes va aprofitar l’avinentesa per cremar uns contenidors, tant a la zona del camí de l’Aleixar, com al carrer doctor Ferran. Guàrdia Urbana i Mossos van treballar en la recerca dels autors.
La celebració també es va traslladar a la ciutat de Tarrago na. Concretament, a la Rambla
dia Urbana i els Mossos d’Esqua dra van muntar un dispositiu conjunt per garantir la seguretat i controlar el trànsit, ja que es va haver de tallar algun carrer per la multitud. Segons informen les autoritats, entre 300 i 400 aficio nats es van aplegar en aquest in dret, on no es va haver de lamen tar cap incident greu, més enllà del llançament d’alguna bengala.
Com era d’esperar, Barcelona també es va omplir d’aficionats marroquins. El Raval, la Rambla i la plaça Catalunya van ser els principals punts de celebració de milers de persones.
La felicitat dels aficionats marroquins contrastava amb la tristor dels espanyols, que van veure com la seva selecció que dava eliminada a la tanda de pe nals. El porter de la selecció afri cana Yassine Bounou es va erigir com el gran heroi de l’eliminatò ria després d’aturar dos dels tres intents que va fer Espanya. L’al tre, es va estavellar amb el pal.
Un grup aïllat va cremar contenidors al camí de l’Aleixar i al carrer doctor Ferran de Reus
Nova, on desenes de persones saltaven d’alegria i eufòria, men tre alguns cotxes passaven to cant el clàxon, un clàssic en les celebracions futbolístiques. En els barris, com Torreforta, algu na rotonda es convertia en l’es cenari particular dels aficionats marroquins. De fet, a la rambla de Ponent de Campclar, la Guàr
El lateral del PSG, Achraf Ha kimi, amb sang freda i de panen ka, va acabar certificant la classi ficació dels Lleons de l’Atlas als quarts de final del Mundial de Qatar, el primer cop que ho acon segueixen en la seva història. De ben segur, que si guanyen la se güent eliminatòria, Tarragona, Reus i moltes altres poblacions viuran una celebració similar a la d’ahir, o potser més gran.
L’Auditori de Salou s’omple en una nova edició de la ‘Zambomba flamenca’Redacció
El nombre de malalts de bron quiolitis continua sent alt, però es troba en descens a Catalunya i, en concret, a la regió sanitària del Camp de Tarragona, on du rant la darrera setmana s’han re gistrat 83 malalts més, la majoria d’entre 0 i quatre anys, davant dels 121 de la setmana anteri or. La majoria de diagnòstics en aquesta regió sanitària –75 en total– s’han fet per a pacients d’entre 0 i quatre anys.
Pel que fa a la incidència a tot Catalunya la tendència de nous casos de bronquiolitis és a la baixa: 1.563 nous casos detectats la darrera setmana, 221 menys que els que es van declarar la setmana anterior del 21 al 27 de novembre (1.784). Del total de di agnòstics, la majoria són de me nors d’un any (1.007). D’un a dos anys s’han registrat 401 casos, i 37 casos de 3 a 4 anys. En total, 1.445 casos de bronquiolitis són d’infants de 0 a 4 anys, 27 de 5 a 14 anys i 91 de més de 14 anys. D’altra banda, el Departament de Salut de la Generalitat de Ca talunya ha declarat 139 ingres sats més per covid en el període entre el 28 de novembre i el 4 de desembre, amb un total de 900, i dos pacients més a l’UCI (29). En paral·lel, s’han diagnosticat 8.820 casos de coronavirus a l’atenció primària.
La bronquiolitis comença a
afluixar a Catalunya després del pic de gairebé 1.800 casos de fa 15 dies. En la darrera setmana, la xifra s’ha reduït als 1.563 nous casos, encara alta si es compara amb temporades anteriors. El
2021-2022 es van registrar 935 casos, 100 el 2020-2021 i 816 el 2019-2020.
Si només es miren els diag nòstics en menors de 0 a quatre anys, on hi ha la incidència més
UNIVERSITAT
important, en la darrera setmana s’han diagnosticat 1.445 casos. Aquesta xifra està molt per sobre dels 826 casos del 2021-2022, els 81 el 2020-2021 i els 738 el 20192020 (temporada que podria ser comparable a l’actual).
Pel que fa a la covid, Salut ha de clarat 139 ingressats més, xifra que suposa un total de 900 hos
L’expresident de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha estat nomenat president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarra gona, on és professor Ad Hono rem des del 2019. Poblet (Vilaseca, 1956) va ser alcalde del seu localitat natal entre els anys 1993 i 2019 i president de la Di putació de Tarragona de 2007 a 2019. També va ser diputat del Parlament per Convergència Democràtica de Catalunya. Po
blet és llicenciat en Geografia i Història, presideix la Fundació Onada, dedicada a superar la discapacitat, l’autisme i el tras torn mental, i ésmembre del Consell Assessor de Formació i Treball, que impulsa la inclusió social. El Consell Social de la URV és l‘òrgan de participació de la societat a la URV alhora fa de vincle amb les instituci ons per informar i influir sobre les decisions que afecten a la universitat.
pitalitzats. Són dades entre el 28 de novembre i el 4 de desembre. Pel que fa als positius diagnos ticats per l’atenció primària, se n’informa de 8.820 més en una setmana. L’anterior, entre el 21 i el 27 de novembre, se’n van diag nosticar 9.335.
D’altra banda, hi ha 29 perso nes a les Unitats de Cures Inten sives (UCI), dues més en relació amb les dades de la setmana passada. A més, s’han declarat 15 morts (un dels quals en la franja de 15 a 44 anys). Amb aquestes magnituds, la taxa de casos per 100.000 habitants baixa a 121.
Per últim, el Departament de Sa lut de la Generalitat de Catalunya ha declarat 4.872 diagnòstics de grip entre el 28 de novembre i el 4 de desembre, quan la setmana anterior van ser 3.085. La majoria d’aquests casos de grip es produ eixen en adolescents en el grup de 15 a 44 anys (1.689), seguits dels de 5 a 14 (1.651) i dels de 45 a 59 anys (756). Entre els menors de 4 anys s’han diagnosticat 450 casos de grip. En comparació amb temporades anteriors, els diagnòstics de grip també estan per sobre per aquesta setmana de l’any. Així, mentre enguany se n’han declarat 4.872, la tempora da 2021-2022 van ser 455, la del 2020-2021 82 i la del 2019-2020, 755.
Unes 10.000 persones visiten la Fira de Nadal del Morell, una xifra rècord
La decoració nadalenca, l’ar tesania, la fira del vi, les acti vitats per als infants o la pista de gel han estat alguns dels ingredients de la Fira de Na dal del Morell, que ha omplert d’activitat aquest passat cap de setmana. L’esdeveniment, impulsat des de la regidoria de Promoció econòmica, amb el suport de l’Associació de comerciants i professionals del Morell, ha registrat xifres rècord amb una afluència de públic d’unes 10.000 perso nes. Pel que fa a l’espai dedicat al vi, s’hi ha fet més d’un mi ler de tastos, i en les activitats solidàries per La Marató de TV3 d’enguany s’han recap tat pràcticament 3.000 euros. La programació nadalenca continuarà fins el pròxim 5 de gener.
Aquest Nadal tornen ‘Els Pastorets de Montblanc’. Ho faran amb un nou repertori i una escenografia pendent de ser estrenada en públic. Les representacions seran el dia de Nadal, el 25 de desembre, i per Sant Esteve, l’endemà dia 26. La colla infantil els repre sentarà l’1 i el 7 de gener. Les entrades es poden adquirir al web www.pastoretsmont blanc.com o a la Impremta Re quesens de Montblanc.
‘Els Pastorets de Montblanc’ tornen per Nadal i Sant EsteveGERARD MARTÍ
El Nàstic visitarà demà la Ciutat Es portiva de Tajo nar per enfron tar-se a l’Osasuna Promesas. Els gra na arriben a aquest duel interset manal després de la derrota da vant el CE Sabadell, que va tallar la ratxa positiva del conjunt en trenat per Raül Agné, que enca denava cinc partits sense perdre. Els jugadors, però, saben que no hi ha temps per lamentar-se i buscaran una victòria contra el filial navarrès per deixar enrere l’ensopegada del diumenge.
L’Osasuna Promesas no serà un rival gens fàcil. Així ho de mostra la classificació, ja que es troba en quarta posició amb 22 punts, els mateixos que té actu alment el Nàstic. A diferència del conjunt navarrès, els grana es troben fora de la zona del playoff per la diferència de gols, però aquesta situació es pot capgirar si aconsegueixen emportar-se els tres punts cap a Tarragona. En cas de fer-ho, seria la segona victòria seguida fora de casa i la quarta jornada consecutiva sen se perdre lluny del Nou Estadi Costa Daurada.
En 14 partits, l’Osasuna Pro mesas ha sumat sis victòries, quatre empats i quatre derrotes;
exactament igual que el Nàstic. Això evidencia encara més que es tractarà d’un duel igualat i que es decidirà per petits detalls. O per errors, com el que va co metre la defensa grana en el gol del Sabadell. De fet, Agné ja va remarcar després del partit que va ser «una falta de concentració
que no es pot permetre», ja que pot provocar derrotes com la del diumenge.
Tot i que les errades arbitrals van perjudicar clarament el Nàs tic, des de la banqueta saben que són circumstàncies que no po den controlar i que cal centrar-se a corregir el que realment està a les seves mans. «Hem de ser més els de la segona meitat, que els de la primera», va assenyalar el tècnic grana. I és que durant els primers 45 minuts l’equip es va mostrar inoperant i no va ser fins a la tornada del descans que van
començar a donar signes de vida sobre la gespa.
Agné ha demanat que els juga dors tinguin «més raça, mentali tat i ambició», factors que poden ser claus en un partit que promet ser molt disputat. L’Osasuna Promesas, tot i ser un equip jove, com és habitual en els filials, no està acusant la possible falta d’experiència dels seus juga dors en aquesta categoria. Com a local, ha guanyat quatre par tits, n’ha empatat un i ha perdut dos, en partits ajustats davant l’Eldense i el Barça Atlètic, que
justament serà el rival del Nàstic aquest diumenge al Nou Estadi.
Un dels grans artífexs del gran inici de temporada que està fent el filial de l’Osasuna es troba a la banqueta i és un vell conegut de la parròquia grana. Es tracta del tècnic Santi Castillejo, que va ser jugador del Nàstic de l’any 2000 al 2003 i també va ser entrena dor del primer equip durant la temporada 2013-14. Aquesta és la cinquena temporada del tècnic navarrès al capdavant de l’Osasuna Promesas, que el curs passat va aconseguir l’ascens a la Primera RFEF.
Els partits fora de casa eren una assignatura pendent del Nàstic, però sembla que última ment ha donat amb la tecla. Des de l’ultimàtum a Raül Agné, els
grana han sumat dues victòries i un empat lluny del Nou Estadi. Per continuar amb aquesta bona ratxa, caldrà trobar de nou la so lidesa defensiva que va permetre ser l’equip menys golejat del grup II la temporada passada. Per a això cal que Quintanilla i Josema, la parella de centrals titular, aga fin confiança i es compenetrin per fer de la defensa un fortí. Tri lles, juntament amb Nil, Lupu i De la Peña, continuen sent baixa.
On més problemes va tenir el conjunt grana davant el Sabadell va ser en el mig camp. Agné va apostar per un doble pivot de fensiu amb Montalvo i Gorostidi, una fórmula que no va funcio nar, ja que es van veure superats durant tota la primera part. Per això, on més canvis s’espera és en aquesta posició, on Montes Arce o Pedro del Campo poden agafar galons. A l’atac, Aarón Rey va demostrar un cop més que és el jugador més en forma del Nàstic, creant gairebé tot el pe rill grana. En canvi, Andy no va poder demostrar la qualitat que va il·lusionar els nastiquers en el partit davant del Real Unión.
Agné tractarà de buscar l’onze adequat per aconseguir els tres punts davant l’Osasuna Prome sas, redimir-se de l’ensopegada del diumenge i tornar a entrar a la zona de play-off
Redacció
Els nedadors d’aigües obertes del CN Tàrraco Josep Maria Ro sell i Miguel Caro Van der Poel s’han proclamat guanyadors de la 7a Morocco Swim Trek Sahara, quedant primers en les seves respectives categories. La competició internacional de na tació s’ha celebrat a la llacuna de Dakhla al Marroc del 29 de no vembre al 4 de desembre.
Rosell va aconseguir la pri mera posició en la categoria sense neoprè, quedant també al capdavant de la classificació ge neral amb un temps de 7 hores, 27 minuts i 58 segons. Per la seva banda, Caro va guanyar en la ca
tegoria amb neoprè i va quedar segon en la general (7 hores, 27 minuts i 58 segons), només per darrere del seu company del CN Tàrraco. Cal destacar també l’ac tuació de Joan Carles Adell, ne dador del CN Cambrils, que va assolir un gran resultat, quedant quart de la general i segon en la categoria sense neoprè (7 hores, 42 minuts i 36 segons).
La Morocco Swim Trek és una competició oberta, dirigida a nedadors aficionats i professio nals d’arreu del món. Els parti cipants han completat un recor regut de 30 quilòmetres dividit en quatre etapes, fent front a les diferents dificultats i condicions
meteorològiques que planteja ven cadascuna d’aquestes. «És una experiència única, no no més des del punt de vista dels resultats obtinguts, sinó també per l’entorn inigualable, envol tats de les dunes del desert, a
més de l’increïble tracte i l’or ganització de l’esdeveniment», han confessat els dos nedadors del CN Tàrraco, que sens dubte, volen repetir l’experiència que han viscut a la setena edició de la Morocco Swim Trek.
La justícia britànica va determi nar ahir que el rei emèrit d’Es panya, Joan Carles I, compta amb immunitat en relació amb fets previs a la seva abdicació el 2014, per la qual cosa no es podrà jutjar per presumptes actes d’as setjament contra el seu examant Corinna Zu Sayn-WittgensteinSayn anteriors a aquesta data.
La decisió del Tribunal d’Apel lacions d’Anglaterra i Gal·les, a la seva divisió civil, esmena el dic tamen del Tribunal Superior de Londres, que al març va acceptar portar a judici l’emèrit per acu sacions relatives al període entre el 2012 i el 2020, en què Corinna l’acusa d’haver-la assetjat perso nalment a través de persones del seu entorn. Tot i que el judici es durà a terme, presumiblement a mitjans de l’any que ve, aquest dictamen deixarà fora algunes de les accions més perjudicials per a
la causa del monarca, sobretot referides a les suposades mani obres d’assetjament i espionatge dirigides pel aleshores cap del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán.
La defensa de l’examant de Joan Carles I va sostenir després de conèixer la decisió d’ahir que la immunitat que ha concedit
assetjament que va prosseguir al llarg de molt de temps i que se ran examinades en detall quan el judici tingui lloc». La decisió del Tribunal d’Apel·lacions impli ca que les accions del monarca entre l’abril del 2012 i el 18 de juny del 2014 no pertanyien al seu àmbit privat i queden fora de la jurisdicció de les corts bri tàniques. La magistrada Ingrid Simler és l’autora del dictamen, recolzat pels dos jutges més d’aquest tribunal, Eleanor King i Andrew Popplewell.
el tribunal «afecta un assumpte molt limitat» i que la «major part de la demanda, a partir del 2014, no es veu afectada». Michael Kim, del despatx Kobre & Kim, va recalcar en un comunicat que la seva representada ha denunci at «acusacions molt greus d’un
Els demana abstenir-se d’«accions unilaterals»
La Unió Europea (UE) es va comprometre ahir a «una acce leració» del procés d’ampliació dels Balcans Occidentals, des prés de la cimera que els líders europeus i dels països afectats van celebrar a Tirana, la prime ra d’aquest tipus a la regió. «La UE reconfirma el seu compro mís complet i inequívoc amb la perspectiva de pertinença a la UE dels Balcans Occidentals i fa una crida a l’acceleració del procés d’accés, que va en el nos tre interès mutu», recull la de claració final de la cimera que van acordar els líders. El text subratlla que «l’associació en tre la UE i la regió dels Balcans Occidentals» és «estratègica», sobretot després de la guerra de Rússia contra Ucraïna, «que està posant en risc la pau i la seguretat europea». «Estar al costat de la UE és un signe clar, ara més que mai, de l’orienta ció estratègica quan Rússia in crementa la guerra d’agressió contra Ucraïna», continua la
declaració. Però alhora, «una visió comuna del futur implica una responsabilitat mútua i va lors compartits». Per això, la UE «urgeix» els països dels Balcans a un «progrés ràpid i sostingut cap a la plena alineació» amb la política exterior del club comu nitari, «incloses» les sancions contra Rússia per la guerra a Ucraïna.
En aquest context, els líders de la Unió Europea van dema nar a Sèrbia i Kosovo que s’abs tinguin d’«accions unilaterals» que puguin conduir a un aug ment de la tensió i van assegu rar que tots dos països tenen «una responsabilitat compar tida per garantir la pau i l’esta bilitat». La UE també demana a Sèrbia, Kosovo, Montenegro, Macedònia del Nord, Albània i Bòsnia i Hercegovina, que «continuïn les reformes» que els exigeix Brussel·les, «especi alment» en el respecte a l’Estat de dret, la independència judi cial i la lluita contra la corrupció i el crim organitzat.
En base a la seva decisió, que daran fora del judici presumptes actes del general Sanz Roldán, que «d’abril a juny de 2012, actu ant sota la direcció o el consen timent de l’acusat, va coordinar una operació secreta per entrar i registrar l’oficina i l’apartament de la demandant a Mònaco», i va comptar amb la cobertura d’una companyia de seguretat mone
gasca i agents del CNI, segons recull el document publicat ahir.
De la mateixa manera, queda rien excloses les amenaces que suposadament va proferir contra la dona en un hotel de Londres, el 5 de maig del 2012, el general, que segons la demandant li va comunicar que no podia «garan tir la seva seguretat física ni la dels seus fills» si no complia les seves ordres. En interpretar que aquestes accions van ser execu
tades per Sanz Roldán «sota la direcció o amb el consentiment» de l’emèrit, el tribunal considera que aquests fets queden subjec tes a la immunitat del sobirà. La decisió es recolza de forma de cisiva en la sentència sobre l’ex dictador xilè Augusto Pinochet, quan va quedar estipulat a la jurisdicció britànica que «la im munitat és la de l’Estat, i per tant només pot ser suprimida pel ma teix Estat».
Aquest divendres s’esgota el termini per a presentar esmenes
El govern espanyol es mostra ara disposat a estudiar una re forma quirúrgica del delicte de malversació en el marc de la reforma del Codi Penal per la sedició que es troba en trami tació al Congrés dels Diputats. Divendres s’esgota el termini de presentació d’esmenes, i fonts de l’executiu assenyalen ara es tudiaran les que formulin altres formacions per la malversació. El PSOE també presentarà les seves pròpies esmenes, però no per la malversació. Aquestes fonts destaquen, en tot cas, que aquesta reforma de la malversa ció no suposaria un retrocés en la lluita contra la corrupció, com tampoc en les penes per aquest delicte. Es tractaria, sostenen, d’una homologació del delicte amb Europa.
La reforma del Codi Penal, que comporta l’eliminació del delicte de sedició i el nou delic te de desordres públics agreu jats va ser, precisament, ahir el motiu de la manifestació que va convocar milers de persones a Barcelona. Unes 10.000 per
sones, segons l’organitzadora ANC, una xifra rebaixada a 4.500 per la Guàrdia Urbana, es va concentrar a Pla de Palau per iniciar una marxa que va finalit zar davant la Generalitat. Sota el lema Cap pacte amb Espanya per empresonar-nos, l’entitat va denunciar «la repressió que
hi ha al darrere» de la reforma legal. Òmnium es va desmarcar de la mobilització argumentant que no volien contribuir a la «confrontació» entre diferents agents independentistes. En canvi, sí que hi van assistir Junts i la CUP, representada pel dipu tat Carles Riera.
L’actual vicepresidenta argen tina, Cristina Fernández, ha estat condemnada a sis anys de presó en el judici per irregu laritats en la concessió d’obres vials durant els governs kirchneristes, que van gover nar el país entre els anys 2003 i 2015. En la sentència, el tri bunal també ha condemnat la vicepresidenta argentina a una pena d’inhabilitació perpètua per exercir càrrecs públics però, d’altra banda, l’absol del delicte d’associació il·lícita. El judici contra Cristina Fernán dez, que va presidir el país ar gentí entre 2007 i 2015, va co mençar el maig de l’any 2019 i ha tensionat la vida política, econòmica i social d’aquest país. El punt àlgid d’aquesta tensió va arribar quan, el mes de setembre passat, un home va disparar a Fernández amb una pistola a boca de canó. La vicepresidenta va sortir il·lesa de l’intent d’assassinat. Durant tot el procés, que ha durat més de tres anys, Fernández ha ne gat els fets i ha denunciat que era víctima d’una conxorxa entre els sectors conservadors del país i per part del poder ju dicial. EFE
Vueling va cancel·lar preventi vament 29 dels vols previstos ahir a l’aeroport de Barcelona per la nova jornada de vaga de tripulants de cabina convoca da pel sindicat Stavla, segons va informar la companyia en un comunicat. L’aerolínia va operar 144 dels 173 trajectes a la capital catalana, el 83% dels programats. En el conjunt de l’operativa d’aquest 6 de de sembre, Vueling va preveure operar 482 vols, el 89% de tots els programats a la xarxa, que eren 544. Així, la companyia aèria va cancel·lar de manera «preventiva» 62 vols no pro tegits pels serveis mínims. A escala estatal, van operar el 90% dels vols programats, 176 de 195, mentre que a es cala internacional va ser d’un 92%, 162 de 176 vols previstos. Vueling va assegurar que els afectats van ser avisats amb antelació i es va posar a la seva disposició alternatives per mi nimitzar l’impacte. De fet, va assenyalar que el 93% dels cli ents perjudicats per aquestes cancel·lacions ja havien estat reubicats en altres vols de la companyia o amb abonament o reemborsament. ACN
La justícia britànica considera que fins al 2014 els seus actes no pertanyien a l’àmbit privat i, per tant, algunes accions no seran jutjadesEl
judici es podria celebrar a mitjans de l’any vinent.
El dictamen deixarà fora les suposades maniobres d’espionatge dirigides per l’aleshores cap del CNIManifestació convocada per l’ANC ahir a Barcelona. ACN
FELICITATS
MÚSICA Catalunya es manté en línia amb la tendència musical mun dial i l’artista més escoltat pels catalans el 2022 a Spotify és Bad Bunny, com també ho és a tot el món. El podi, però, queda distribuït de manera diferent si s’analitzen les posicions inferi ors, que Rauw Alejandro, Que vedo, Bizarrap i Rosalía, que es consolida en cinquena posició, segons dades facilitades per la plataforma. El top 10 d’artis tes més escoltats a Catalunya
el completen Anuel AA, Myke Towers, Duki, Morad i Jhayco. Pel que fa als cantants catalans més reproduïts a Espanya, la de Sant Esteve de Sesrovires (Baix Llobregat) assoleix la primera posició, seguida d’Aitana i Mo rad, un rànquing que es manté immutable quan s’analitzen els artistes catalans més escoltats al món aquest any. La cançó més escoltada a Catalunya és Bzrp Music Sessions, Vol. 52, de Bizarrap i Quevedo. ACN
Un total de 35 famílies i prop d’uns setanta in fants van participar aquest diumenge en l’activitat Constanti-ó!!, una de les propostes que ha iniciat la programació nadalenca d’aquest any a Constantí. L’activitat, que va comp tar amb la col·laboració d’alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’Institut del municipi, va superar totes les expec tatives assolint el rècord de participants. Redacció
L’actriu estatunidenca Kirstie Alley, coneguda per interpreta cions en pel·lícules com a Mira qui parla (1989) o la sèrie Cheers (1987) ha mort aquest dilluns als 71 anys a causa d’un càncer. «Estem molt tristos d’informar que la nostra increïble, feroç i amorosa mare ha mort després d’una batalla contra el càncer», escrivien a Twitter els seus fills True i Lillie Parker. La carrera d’Alley va arrencar el 1982 amb el film Star Trek II: La còlera
Antonio Calvo Escobar. Ha mort a 66 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori.
Montserrat Miró Guiamet. Ha mort a 103 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h. a la parròquia de Sant Fructuós.
Maria Teresa Capa Balgefó. Ha mort a 76 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.
Miguel Ángel García Martín. Ha mort a 47 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.
Reus
Lluís Maria Vilanova Torrell. Ha mort a 58 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h. a la parròquia de Sant Joan.
Lluís Deltell Villó. Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.
Els nens de Constantí ja tenen el seu tiódel Khan, i va continuar amb pel·lícules com A Bunny’s Tali o Stark: Mirror Image EFE EFE Esqueles al Diari Més Tel. 977 21 11 54 EDITORIAL
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, es mostrava ahir confiada que aviat es podria tancar un pacte pressupostari amb comuns, PSC-Units i JxCat. De fet, deixava caure que l’acord podria estar més a prop amb les negociacions dutes a termes els darrers dies. La portaveu de l’executiu de Pere Aragonès trencava també ahir el silenci sobre el projecte de Hard Rock als terrenys del Consor ci Recreatiu i Turístic PortAventura tot assegurant que aquest continua endavant, que s’estan seguint els passos per acomplir la normativa urbanística i que s’anirà revisant fins que tots els informes siguin favorables. Tot plegat ho deia l’endemà de l’acte organitzat per la Cambra de Comerç de Tarragona on es presen tava el manifest amb què es demana accelerar el macrocomplex i el qual signaven tretze ajuntaments i les cambres de comerç de la demarcació i amb la destacada absència d’ERC. El cert és, però, que l’acte de suport al projecte podria produir un efecte no desitjat després que el projecte s’hagi situat al cor de les negocia cions pels pressupostos de la Generalitat. I és que el mateix soroll provocat per l’acte de presentació del manifest envia el missatge als inversors que el projecte està perill, quan és el mateix goven qui assegura que tot continua igual.
El candidat del PSC a l’alcaldia de Tarragona, Rubén Viñuales, es va reunir amb la UGT per escoltar les demandes dels treballadors i treballadores de l’Estat del Benestar. Això sí, no va faltar un bon pica-pica, cerveses i begudes ensucrades, com si d’una trobada entre amics es tractés. Potser no és el més representatiu del que significa benestar, sobretot pel que fa a la salut, però sí que els ha servit per estar bé mentre xerraven. I, a més, amb la planxa plena es pensa millor. O això diuen.
No se han inventado nada. Esto es más anti guo que la historia. En 1970 Salvador Allende ganó las elecciones presidenciales en Chile con el 36% de los votos liderando una coa lición de izquierdas. Después de casi 3 años de boicot económico permanente la derecha estaba convencida de tumbarlo en las elecci ones generales de 1973. ¡Sorpresa absoluta! Allende y la Unidad Popular crecieron en votos, porcentaje (obtuvo el 44% de los su fragios), diputados y senadores. Respuesta, previsible, también. Al día siguiente de las elecciones las radios, periódicos, revistas y televisiones al servicio de la derecha y del po der económico empezaron a alertar que «el ejecutivo social-comunista» era un gobierno ilegítimo que quería implantar «una dictadu ra para destruir al país.» ¿Os suena la música? Campañas mediáticas masivas se ilustra ban con tanques soviéticos en el centro de Santiago de Chile con la leyenda «en Checos lovaquia también creían que esto no pasaría nunca.» Al final los tanques, efectivamente, llegaron y dispararon… Pero eran tanques mandados por generales fascistas –tipo Pi nochet– que acabaron con la libertad, las elecciones, los partidos políticos, el Parla mento, la imparcialidad de la justifica y con los derechos humanos. Arramblaron con
TRIBUNAtodo con el apoyo entusiasta de los que ha bían alertado de la «tentación totalitaria de la izquierda» pero que ahora aplaudían el golpe de Estado con las orejas.
No estamos en 1973, es evidente, pero la fórmula de la extrema derecha-derecha clásica es la misma: tenemos un «gobierno social-comunista» que es «ilegítimo» y que quiere «destruir España» de la mano de una sorprende e inédita coalición de bolche viques-filoterroristas-golpistas-malversa dores. Es decir, una versión 2-0 de lo que el franquismo denominaba «la conspiración universal judeo-masónica-separatista.» Y si alguien tiene alguna duda que lea los periódi cos, escuche las radios, vea a los tertulianos de las televisiones de los medios que hablan con desprecio de «un tal Sánchez» de hoy mismo. Nada nuevo, repito, bajo el sol. No voy a reproducir las palabras de los dirigentes de Vox de la semana pasada en el Congreso, a grito pelado y con insultos in cluidos, porque no se lo merecen. Recordaré tan solo que la señora Ayuso, líder del «mo derado» Partido Popular, afirma sin que le tiemble la voz que el presidente Pedro Sán chez «quiere matar a la oposición» –textual–, y que sus verdaderas intenciones son «meter en la cárcel a sus adversarios», como «pasa en Nicaragua y en los regímenes totalitarios». ¡Claro, claro! Como saben todos los votantes de Vox-PP cuando salen a la calle la policía política al servicio del gobierno rojo les está esperando para detenerlos y enviarlos al Gu lag… Todo muy razonable e inteligible. Por cierto, escuchando estas insensateces de la señora Ayuso, ¿alguien ha visto al señor Fe
eijoo recientemente? ¿Comparte él también esta creencia de que vivimos en una dictadu ra «como en Nicaragua o Cuba»? Y ante tan to despropósito, ante tanto exabrupto, ante tanto insulto, ante estas manifestaciones de intolerancia fanática quiero, como diputado socialista, defender valores democráticos esenciales como el respeto, el pluralismo po lítico, el debate parlamentario y la defensa de la dignidad del considerado «otro». No quie ro «destruir a mi adversario» como parecen desear los portavoces de la extrema derecha, sino reivindicar el debate político en positivo que es el que se traduce en acciones legisla tivas que ayudan a la gente a pie de calle. El presidente Zapatero defiende que a cada insulto de la derecha debemos responder con la lectura de una poesía. Sin duda, ello redundará en un aumento de la ilustración cultural, sobre todo por parte de aquellos que solo son capaces de articular discursos que se nutran del odio y la exclusión. También quiero compartir una reflexión con los que estáis leyendo estas líneas. ¿Queréis una so ciedad donde las discrepancias se resuelvan a golpe de infamias, insultos y difamaciones? ¿Queréis esto para vuestros hijos e hijas? Si la respuesta es no, os pido también que no lo olvidéis el día que tengáis que ir a votar. Y que no olvidéis que el presidente Pedro Sán chez ha sabido siempre mantener el respeto institucional en medio de la trituradora de descalificaciones de la que es víctima y del ventilador del odio de aquellos que no saben plantear soluciones que no sean estigmatizar a los que consideran diferentes. Que lo pen séis y votéis en consecuencia.
al pagament inicial de l’entrada del pis? Pocs o quasi ningú, a no ser que gràcies al mínim esforç de les administracions i al sòl munici pal, li hagi tocat per sorteig un habitatge de protecció oficial. La resta queden exclosos: estan de lloguer o rellogats, com als anys sei xanta del segle passat -ara a aquesta forma de tenir sostre on dormir li hem ‘batejat’ amb el nom més modern de pis compartit- com si durant tota la vida fossin joves estudiants.
al capdavant del Govern, les dites classes mit janes/treballadores, vam ser obligadament generoses amb la banca costejant la seva ir responsabilitat financera.
Si la banca no està disposada a ser prou solidària amb la majoria de la ciutadania del país i som conscients que la banca sempre guanya, perquè no ens fem «la pregunta»: Quan hi haurà una banca pública?
De nou la banca no aporta el que li tocaria. L’acord del Govern d’Espanya amb la patro nal bancària l’hem de considerar un petit pas, però en cap cas un avenç substancial per la majoria dels hipotecats.
Pels mitjans de comunicació i per la banca, la classe treballadora ha desaparegut, tothom que no porta granota blava o està en treballs precaris, són classe mitjana.
Així es desprèn de l’oferta de la patronal bancària per donar una sortida a l’increment de les quotes hipotecàries, agreujada amb el manteniment de la guerra a Ucraïna. Segons aquesta, beneficiarà a la classe mitjana baixa. Però no es diu la veritat, que si arriba a bene ficiar algú, serà a les rendes baixes i més vul nerables, les que tenen uns ingressos per uni tat familiar que no superi els 29.400 euros.
Acceptem que ens han canviat les paraules per semblar que som més lliures i que som classes mitjanes tots aquells i aquelles que cobren per sobre de la mitjana salarial, que a Catalunya el 2021 era de 25.991 euros bruts a l’any.
Em pregunto: quina d’aquelles famílies que no superin els 29.400 euros anuals s’ha pogut permetre comprar un habitatge, sense el suport familiar o sense haver venut alguna propietat abans de signar la hipoteca i sumat
La crua realitat és que amb salaris de menys de 15.000 euros bruts anuals, topall que ha posat la banca per poder beneficiar-te de les noves condicions hipotecàries, ningú ha pogut comprar un pis sense ajudes exter nes. Com a molt, amb dificultats, pot pagar un pis de lloguer a Catalunya, Madrid, Ba lears o Euskadi. Els salaris al mercat laboral espanyol empenyen a la gent a compartir pis, amb poc espai, pèrdua d’intimitat i dificultats de convivència si al nucli familiar sumem cri atures.
És normal que aquelles persones que com la senyora Alejandra Kindelán, presidenta de l’Associació Espanyola de la Banca (AEB), que segons algunes fonts cobra 58.333 € al mes, difícilment pot entendre les dificultats que avui en dia tenen famílies o singles on els seus ingressos estan al voltant dels 3.000 euros bruts mensuals. La patronal bancària torna a posar per sobre els seus interessos de sector abans que els dels seus clients de la classe mitjana/treballadora. Alguns diran què és lícit i que els gestors de la banca han de respondre davant dels seus accionistes que posen els seus estalvis en joc per guanyar diners i que l’estabilitat financera mai pot posar-se en risc. S’obliden del crac financer del 2008 i que després amb el Partit Popular
Alguns per l’edat encara recordem que en aquest país existia una banca pública, Ar gentaria, igual com altres països de la UE que també compten amb empreses elèctriques públiques. Hem de reconèixer que les priva titzacions del senyor Aznar del Partit Popular eren valentes i que sense cap vergonya tore ra defensava i afavoria a la seva classe, fins i tot literalment, als companys de pupitre de classe. En canvi, les esquerres sempre anem amb el lliri a la mà de la seguretat jurídica, da vant els defensors de l’especulació, i no fem allò que pot ajudar a la nostra classe mitjana/ treballadora. Hem de poder recuperar cap al sector públic, amb visió del segle XXI, el que es va privatitzar a finals del segle XX.
Imaginem que significaria que l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), Correus i altres entitats públiques formessin un conglomerat amb serveis financers. Segur que molts dels pro blemes que té la gent i les petites empreses per accedir a crèdit o l’habitatge, l’exclusió bancària a pensionistes i gent amb diversitat funcional o que viuen sense oficines bancà ries a l’Espanya rural, ja estarien resolts. Les esquerres hem de ser defensores dels inte ressos de la classe treballadora, de les clas ses mitjanes i la petita empresa tant com les dretes ho són, quan governen, a la seva classe social: la de l’1% de la població.
AVUI Felicita
ÀRIES
21/03 al 20/04
Estaràs ansiós i l’única cosa que et calmarà serà el que canalitzis les teves tensions amb una activitat física o una aven tura passional.
TAURE
21/04 al 21/05
Dedica’t a la de coració i arranja ment del treball.
Tot el que facis t’ajudarà a sen tir-te feliç. El soci al deixa-ho per a un altre moment.
BESSONS
22/05 al 21/06
Compte amb els assumptes se crets i que puguin comprometre a tercers. No és el dia com per a do nar curs a tots els teus instints.
CRANC
22/06 al 23/07
Continues sent centre d’atenció de moltes perso nes i sobretot de les que et volen. La sort amb tu, fins i tot en as sumptes d’atzar.
REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES. 13m2 - 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
CARPINTERO, EBANISTA. TEL. 623.387.479
PINTOR ECONÓMICO. Tel: 667.471.534
RUSO 30a ATRACTIVO ojos claros. BUSCA CHICA. Tel: 685.368.608
TAROT DE MARIA. Lectura 2023. Pide cita. Tel: 633.670.797
LLEÓ
24/07 al 23/08
Assumptes de fa mília retardaran alguns dels teus plans inquieta ran el teu ànim no deixant-te veure amb claredat el camí a prendre.
SAGITARI
23/11 al 21/12
No et deixis portar si algú et promet l’’oro y el moro’. És millor que analit zis fredament tota proposició, sobre tot si aquesta és d’amor.
TARRAGONA:
CAPRICORN
22/12 al 20/01
Encara ets a temps d’experi mentar situacions molt agradables a nivell emocional. Tot el que sem bris en el camp de l’amor rendirà.
AQUARI
21/01 al 19/02
Si necessites l’aprovació de su periors per a la realització dels teus plans llan ça’t a la conques ta. La mirada serà factor important.
24/10 al 22/11 ESCORPÍ
PEIXOS
20/02 al 20/03
Tant mental com emocionalment et trobes en un punt alt i et per metrà arribar amb facilitat a connectar amb moltes persones.
Esqué Englund, Francisco. Rovira i Virgili, 6. Telèfon 977 219 455.
Nolla Solé, Joaquim. Edifici Baix Penedès, 11bis (Sant Pere i Sant Pau). Telèfon 977 212 569.
REUS:
Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Piqué, Joaquim-Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8. Telèfon 977 127 084.
SALOU:
González Sánchez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223.
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
Mireia Valls CB. Rambla Jaume I, 15. Telèfon 977 369 003.
VALLS:
Climent Pons, Lourdes. Anselm Clavé, 35. Telèfon 977 600 763.
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent. Crta. Valls, 57. Telèfon 977 661 656.
CANAL REUS TV
11:00 180 Graus
11:30 Va com va
12:00 Caminant per catalunya
12:30 Connecta 10 comarques 13:00 180 Graus
13:30 Va com va
14:00 Notícies migdia
14:30 Excel·lent
15:00 Notícies migdia
15:30 Va com va 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Va com va 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Qüestió de fons 21:00 Notícies vespre 21:30 Destí 2030 22:00 Notícies vespre
TAC 12
11:00 Liangzhu 12:00 Caminant per Catalunya 12:30 Aventura’t 13:00 Premis ARC 14:00 Notícies 12 14:30 Dorsal 12 15:00 Teló de fons 15:30 Aventura’t 16:00 Notícies 12 16:30 Fet a Mida 18:30 Aventura’t 19:00 Connecta 10Comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies 12 20:30 Som-hi 21:30 Paisatges Encreuats 22:00 Notícies 12 22:30 Som-hi 23:30 Paisatges Encreuats 00:00 Notícies 12
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vi cente.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
OFERTA ESTANTERIAS GÓN DOLA seminuevas. Para co mercios. Tel: 625.953.300
VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259
TU MEJOR RELAJACIÓN ERÓTI CA!!. Tarragona. Tel: 632.210.550
MASAJES TERAPEÚTICOS, RE LAJANTES!!. Tel: 671.715.779
Tarragona 634.037.868
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Final al gusto!! Tel: 692.780.087
MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 631.695.107 / 625.015.716
CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 613.361.001
MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228
EIGOR, SÓLO PARA MUJERES. Tel: 644.468.289
RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445
MADURA SEXY Tarragona. Tel: 643.136.495
CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131
RAQUEL. Completa, madurita. REUS. Tel: 633.736.279
NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062
MICHELY BRASILEÑA. De vuelta a Reus!!!! Tel: 612.489.404
SANDRA MADURITA ESPAÑO LA. Reus Tel: 643.027.432
SOFIA APASIONADA, ardiente, sensual... REUS. Tel: 658.065.024
SEGUR. DOS AMIGAS!! JENY colombiana viciosa. MEL jovenci ta complaciente. Tel: 610.208.696
ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898
TARRAGONA. MARTA ca talana madureta. Si tot. Tel: 604.260.384
VUELVE CELESTE CATALANA!!!. Tel: 665.197.723
TARRAGONA. MARGA. Rubia madurita. Todos servicios. Sali das. Tel: 641.511.721
ORIENTALES SALOU. Tel. 688.076.092
REUS. MARITXELL. Atractiva ca talana madura. Tel: 602.393.335
RUBIA MEJICANA. Desde 30€. Tel. 642.900.956
ANITA , SALIDAS ESCORT. Alto standing, noches estrellas. 24 ho ras. Tel. 624.124.250
SOLITA EN CASA. Gata en celo... Tel: 631.954.528 Reus
¡¡NOVEDAD ALONDRA!! Besu cona, cariñosa, complaciente. Francés natural. ¡¡Soy indepen diente!!. Tel. 632.450.983 Reus
ORIENTALES SEXYS, El Vendrell. Tel. 722.506.866
CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12
MARÍA MADURITA. Recibo sola. Tarragona. Tel: 634.690.215
MADURITA. Griego, francés, vi ciosa. Tel. 631.826.173
LIZ. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024
RUBIA SENSUAL ¡¡RECIÉN LLE GADA!!. Reus. Tel. 622.341.685
REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511
DANIELA. SÓLO DIA. Salou. Tel: 698.757.874
REUS TRAVESTI activa, muy po tente, dotada y complaciente. Tel. 666.030.929
CASA SUSANA. Recién llega das!!!. Tel: 977 32.15.68
CALAFELL. YENNY. JOVENCITA PICANTONA. Transgénero. En cantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618
ANGÉLICA. CACHONDA. To dos Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135
s’obrirà oficial ment la 15a edi ció dels Tallers Oberts de Cam brils, una ini ciativa que en guany aplegarà fins a 32 artistes que mostraran al públic tant les seves obres com el procés que segueixen per confeccionar-les.
Es tracta d’una bona opor tunitat per contemplar en què consisteix el treball creatiu dels protagonistes, que enguany es taran especialitzats en àmbits com la pintura, l’escultura, la fotografia, la joieria, la restau ració de mobles, la ceràmica, la il·lustració, el disseny gràfic, la pintura mural, la pintura tèxtil, el pirogravat, i la música i dan sa. Els Tallers Oberts estaran al Pati de la Torre del Llimó, i com és habitual, s’han programat un seguit d’activitats per al públic assistent. A més, per segon any consecutiu, el programa inclou rà els petits tallers proposats per les dues escoles de dansa del municipi: Estudi Giselle i Escola Artístic Cambrils. També repe tirà el Passaport Tallers Oberts que es va estrenar l’any passat. Aquest document permet acon seguir un segell en cada taller visitat. A partir de cinc segells, el seu propietari optarà al sorteig de dues de les obres exposades als mateixos tallers.
Enguany, els Tallers Oberts
D’altra banda, i com en altres edicions, un dels edificis més emblemàtics del municipi, la Torre del Port, acollirà quatre artistes que portaran allà el seu taller gràcies al suport del Mu seu d’Història de Cambrils. En aquest mateix equipament, com a novetat, s’hi exposaran els cartells de les quinze edicions
de Tallers Oberts.
A més, durant el cap de set mana també s’obriran excep cionalment les exposicions de les obres seleccionades de la 5a Biennal d’Art a la Sala Àgora de l’Ajuntament (i que enguany ha guanyat Rosalía Banet amb l’obra Altares y ofendas 1: exce so) i del 31è Premi de Fotografia Vila de Cambrils a la Sala Àm bits del Centre Cultural Muni cipal (que ha guanyat Pandura Bandara), en horari de dissabte i diumenge d’11 a 13 hores.
Els Tallers Oberts a Cambrils és una activitat impulsada des del Departament de Cultura de l’Ajuntament i té com a objectiu
acostar els artistes cambrilencs al públic durant els dies de la Festa Major de la Immaculada.
L’edició d’aquest any es clou rà diumenge dia 11 a les sis de la tarda amb un concert de la de Stromboli Jazz Band i un bere nar amb xocolata desfeta, que es faran a la Torre del Llimó. Es tracta d’un acte obert a tothom, durant el qual es portarà a ter me el sorteig de les dues obres realitzades de forma expressa per a aquesta ocasió, que seran exposades al taller de cada artis ta (el guanyador/a podrà escollir l’obra de l’artista que prefereixi).
Al llarg del dia circularan bandes de núvols alts i mitjans que deixaran el cel entre poc i mig ennuvolat en general. A banda, hi haurà estrats baixos matinals a punts de la depressió Central, prelitoral i valls del Prepirineu, que a Ponent podran persistir tota la jornada. Per altra banda, fins a primera hora del matí i novament a partir del ves pre hi haurà intervals de núvols baixos al litoral, i a la tarda també al prelitoral nord.
La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més baixa. La màxima serà semblant, si bé a Ponent, a les Terres de l’Ebre i en alguna vall del Prepirineu serà entre lleugerament i moderadament més baixa.
Prat de la Riba, 10. Tarragona Tel. 620 474
Torna el Passaport Tallers Oberts, que permet accedir al sorteig de dues obres exposades als tallersEls