Divendres 16 de febrer de 2024

Número: 4.982 www.diarimes.com

DIVENDRES 16 DE FEBRER DE 2024

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Camp de Tarragona

14

Pere Segura (Junts): «La ciutadania tarragonina no es pot sentir orgullosa de la seva Diputació» Opinió

Societat 11 La Confraria de la Verònica de Reus introduirà aquesta Setmana Santa una Dansa de la Mort

28 Xavier Puig i Andreu. Verd i blau fa babau!: «Algú creu que l’EMT ingressa gran cosa per tenir un munt de carrers blaus i verds buits?»

Reus

FiraReus genera al 2023 un impacte econòmic de 24,5 milions d’euros La fira exproReus va ser l’esdeveniment més destacat en generació de negoci, amb 16,9 MEUR 9 Gerard Martí

Tarragona

Junts s’ofereix a entrar a l’equip de govern sols, amb ERC o amb els comuns El grup que lidera Jordi Sendra afirma que si Viñuales declina l’oferta valorarà «l’acció política a seguir» 5

Construcció

Tarragona 19

Dedicades en cos i ànima a l’esport L’Ajuntament de Tarragona homenatja Íngrid Culebradas, Ona Rodríguez i Sabina Martínez

La diferència de preu d’un habitatge unifamiliar nou és de 300.000 € entre Reus i Tarragona 4

Tarragona

La Generalitat atura la instal·lació de les càmeres de seguretat previstes a la Part Alta 6

Societat

Polèmica al Carnaval de Tarragona: la colla La Bóta se sent menystinguda per l’Ajuntament 8

Rugbi

Els Voltors, preparats per créixer al renovat camp de l’Anella Mediterrània 19

2

Divendres 16 de febrer de 2024

afons

Àrea metropolitana La limitada incidència local en l’aeroport contrasta amb un port en «simbiosi» amb el territori La gestió de les grans infraestructures Les cambres de comerç impulsen un pla estratègic per fer aflorar entre els empresaris la demanda de vols per mercaderies Oriol Aymí «AENA és qui decideix el que li sembla, a l’aeroport caldria una mena de Consell d’administració com al Port». Són paraules de la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, molt crítica amb l’escassa capacitat d’influència local, centrada en la promoció i captació de nous vols a través de la Taula Estratègica de l’Aeroport.

«Són les eines que tenim», defensa el president del Patronat de Turisme de la Diputació, Carles Brull, convençut de la capacitat de millora de l’aeroport amb la gestió actual tot i que anhelaria un traspàs de l’Estat a la Generalitat.

Reus ha superat enguany el milió de viatgers, però Brull veu a l’abast la xifra

«AENA és a Madrid. La Taula Estratègica és l’eina amb la que podem jugar» — Carles

«Funcionem com a empresa i administració pública, i això ens fa més àgils» — Saül

Brull

Garreta

de 1,2 i, amb més recursos, apunta als 2,5 milions de passatgers per als quals està dimensionada la infraestruc-

tura, tot i que per aquest sal caldria aconseguir allargar la temporada turística.

Tot i aquesta promoció -que han de fer els agents del territori perquè AENA no la fa-, la capacitat d’incidir en l’ope-

«Amb l’aeroport no s’ha donat tanta importància al ciutadà d’aquí»

«L’aeroport de Reus hauria de traspassar-se a la Generalitat» —

— Berta Cabré

Àngel Xifré

rativa és nul·la. «No tenim cap incidència» en la gestió de l’aeroport, lamenta el delegat de la Generalitat, Àngel Xifré.

Com a exemple de descoordinació entre la direcció aeroportuària i les necessitats del territori, Xifré explica que els alumnes del Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA) de Reus

han de desplaçar-se a Lleida a fer pràctiques perquè ningú pot atendre’ls des de la torre de control. Malgrat tot, les cambres de comerç volen impulsar un pla estratègic, sobretot per fer aflorar entre els empresaris la demanda de vols de mercaderies que, si cadascú anés per separat, no resultaria rendible. «De demanda n’hi ha, però cal endreçar-la», sosté el president de la cambra de

Reus, Mario Basora. El sector turístic, a més a més, empeny també cap a una gestió aeroportuària més participada pel territori. La presidenta de la FEHT, Berta Cabré, recorda que la col·laboració públicoprivada va fer arribar a màxims de passatgers l’aeroport ara fa dues dècades i creu que «seria un bon camí» que es dediquéssin esforços també al ciutadà del territori.

Al port, les coses són diferents. Hi ha hagut 3 presidents -nomenats per la Generalitat- en els darrers 6 anys, i el de Tarragona es manté com el port líder de la Mediterrània en cereals i en volum total de mercaderies transportades és en posició no de Champions però sí d’Europa League en el rànking de ports de l’Estat. «L’Autoritat Portuària és un reflex de la relació del port amb les administracions i la representació social de l’àrea metropolitana de Tarragona. Podríem parlar d’una relació simbiòtica», sosté el seu president, Saül Garreta, que veu el port com un actor determinant a nivell de planificació territorial. Per poder treure les mercaderies de les vies del tren que travessen les poblacions costaneres i derivar-les per l’interior, sense anar més lluny, que és una forta reivindicació territorial.

«El port va com un ‘tret’», resumeix des de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé.

La part crítica la posa Cabré: «El port té molts focus, i el turístic no és el principal», replica la representant d’un sector que aprecia els avenços en la promoció de creuers que ha fet en els darrers anys, però creu que encara hi ha molt camp per córrer.

Divendres 16 de febrer de 2024

3

afons

Àrea metropolitana

Els agents socials reclamen «anar per feina» més enllà de la bona predisposició política La governança supramunicipal Sindicats i empresaris apressen a concretar una autoritat metropolitana Oriol Aymí «Estem una mica desgavellats, no avancem. Per fer 30 kilòmetres de l’A-27 hem estat 30 anys», diu el secretari general de la UGT a Tarragona, Joan Llort. La seva homòloga a CCOO, Mercè Puig, es mostra convençuda de que un Camp de Tarragona políticament «fort» i amb perspectiva global pot generar més riquesa i, per tant, més ocupació.

No hi ha dissidència en el què. També les cambres de comerç de Reus i Tarragona veuen amb expectació el procés obert per mancomunar polítiques als principals municipis del Tarragonès i el Baix Camp. «Hem de deixar les baralles de campanar que hem tingut fins ara», diu la tarragonina Laura Roigé. «Seria importantíssim anar per feina», afegeix el president de la Cambra de Comerç Reus, Mario Basora.

El problema són els detalls, les concrecions. De moment, el plat es cou a foc lent i a porta tancada als despatxos de la Diputació de Tarragona, que dona aixopluc a Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca, La Canonja i Constantí. Juntament amb Valls, integren l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. La classe política no ha cridat ni a sindicats ni empresaris –«suposo que algun cop ens consultaran», lamenta Llort–, ni tampoc a d’altres agents que sí que van formar part d’anteriors intents de mancomunar polítiques. «Que s’uneixi la zona central del Camp és més fàcil, per alguna cosa s’ha de començar», argumenta Puig que, també com Llort, voldrien veure «resultats visibles». «Ja hauríem d’estar preparant el concurs per al transport d’autobús», diu el sindicalista. L’actual concessió caduca en 4 anys i la tasca es preveu més complexa que mai tant per l’entrada en funcionament del tramvia o de la futura estació intermodal de Vila-seca

Mercè Puig (CCOO): «Amb més pes polític podriem atraure més inversions» A banda de la millora de la mobilitat, hi veuen creació de riquesa al territori

Foto de família de la celebració del 20è aniversari de la constitució de la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus . Gerard Martí

D’esquerra a dreta, Mario Basora (Cambra de Reus), Laura Roigé (Cambra de Tarragona), Mercè Puig (CCOO) i Joan Llort (UGT). Diari Més

L’apunt

L’estació de Vila-seca, la clau per al creixement de l’aeroport «Si tenim una llançadora entre l’aeroport i l’estació, el potencial de l’aeroport

es multiplica», assenyala el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora. De fet, es redueixen els temps de connexió amb la xarxa ferroviària, i l’aeroport de Reus guanya competitivitat per convertir-se en «tercera pista» de Barcelona. «El

futur de l’aeroport només pot ser millor que el que tenim ara», rebla la presidenta de la Federació d’Empresaris del Turisme i l’Hostaleria (FEHT), Berta Cabré, que subratlla que la millora de les comunicacions que suposarà la nova estació ha de

fer més competitiu el Camp de Tarragona. I també a l’hora de generar mobilitat interna i local. La manca d’una visió territorial estratègica històrica és, per Cabré, un dels factors que no ha jugat precisament a favor d’aquesta competitivitat.

-que s’haurà de batejar- com per l’anunciada voluntat política a banda i banda de la

T-11 d’avançar cap a un sistema de transport d’autobús similar al de l’àrea metro-

politana de Barcelona. Un únic mapa de transport, un sistema únic d’autobús....i

una autoritat supramunicipal que ho governi. A banda de la problemàtica del trans-

port públic, la sindicalista és del parer que un Camp de Tarragona amb més pes polític seria capaç d’atraure inversions més rellevants.

«Anomenar-nos Àrea Metropolitana ens empodera», sosté, i afegeix que fins i tot la ciutadania podria acceptar un increment d’impostos sempre i quan la contrapartida en prestació de serveis fos evident.

Aquesta és potser la principal dificultat: el finançament. Ja sigui la creació d’un nou ens –amb pressupost, personal i direcció política– o l’expansió d’empreses municipals ja existents, la certesa és que no són els millors temps per augmentar la despesa pública municipal a les principals places tarragonines. «Ja hauríem d’estar fent coses», reivindica Joan Llort, que posa com a exemple la creació de carrils específics d’autobús a les principals carreteres. El seu lament és compartit arreu dels sectors econòmics i socials: «ens quedem amb promeses, com l’autovia que ens van prometre per arribar a l’estació de l’AVE, i en les promeses ens quedem», recorda.

«Jo sóc optimista de mena i veig que tenim molts números perquè ara això surti bé», contraposa la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé.

L’A-27 ha trigat dècades en fer-se realitat, però un altre exemple de retard l’hem vist aquesta setmana: el ministeri de Transports ha tret a exposició pública l’estació de Vila-seca. Fa ja 20 anys que l’estació intermodal és sobre la taula.

4

Divendres 16 de febrer de 2024

Un habitatge unifamiliar costa 300.000 euros més a Tarragona que a Reus Habitatge La construcció de nous pisos ha caigut un 5% a la província. Al Tarragonès se n’han iniciat 367 i al Baix Camp 347 Oriol Castro El nou habitatge a Tarragona és més car i més inaccessible que a Reus. Un immoble unifamiliar de nova construcció, de 169,8 m2, a la capital provincial de mitjana val 623.000 euros, mentre que a la ciutat veïna un de 162 m2 costa 292.000 euros. Si ens fixem en els habitatges plurifamiliars, un de 80,2 m2 a Reus té un valor de 192.157 euros. A Tarragona, un de 82,3 m2 val 308.112 euros.

Aquestes dades les recull l’Estudi de l’Oferta d’Habitatge de Nova Construcció a Catalunya 2023, fet per l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE). En el darrer any, la producció d’habitatges ha caigut un 5% a la província de Tarragona. Al Tarragonès s’han iniciat 367 habitatges i al Baix Camp 347. El preu mitjà dels immobles ha augmentat un 4,3%. En aquest sentit, només un 20% dels nous habitatges a la capital resten a la venda. En canvi, el 54% de les noves construccions a Reus encara es poden adquirir.

La patronal de promotors assenyala la inseguretat jurídica, la manca de sòl i la falta d’agilitat administrativa com els principals factors que impacten en l’oferta d’habitatge de nova construcció. Xavier

és de 3.334 euros. En aquesta qüestió, Cambrils és el municipi amb un preu per m2 útil més alt: 4.120 euros.

A part, una de les principals reclamacions de l’associació és la manca de promoció d’habitatge protegit a la província de Tarragona.

La xifra

20,2% 54,5% Tarragona

Reus

Manca habitatge protegit «Gairebé no s’ha fet cap habitatge protegit a la província en els darrers 15 anys. I el poc habitatge que es fa al territori el construïm el sector privat, tenint en compte que aquest tipus de promocions són inviables econòmicament i ara encara més amb l’actual augment de costos», va reblar Daniel Roig, president de la Comissió Territorial de l’APCE a Tarragona. Segons dades del Ministeri d’Habitatge, el sector privat ha construït el 66,3% d’aquesta mena d’immobles, mentre que el sector públic n’ha fet el 33,7%, en data del passat octubre.

Habitatges de nova construcció que encara estan per vendre

ment efectives i la necessitat d’impulsar la col·laboració publicoprivada».

Pel que fa al conjunt del Camp de Tarragona, el preu mitjà dels nous habitatges unifamiliars es troba en els 492.629 euros. La tarifa dels immobles plurifamiliars se situa als 252.613 euros. Si ens centrem en la superfície mitjana, els nous habitatges tenen de mitjana 84,9 m2 útils.

El preu de venda per m2 útil

El preu mitjà dels nous immobles a la província de Tarragona ha augmentat un 4,3%. Gerard Martí

Cambrils és el municipi amb un preu per m2 útil més alt: 4.120 euros Vilajoana, president de l’APCE, també va afegir «la falta de polítiques públiques real-

Oferta d’habitatges de nova construcció 2023 TOTAL HABITATGES

CAMP DE TARRAGONA

Superfície mitjana (m2 útils)

Preu de venda de l’habitatge (€)

84,9

285.463

HABITATGES UNIFAMILIARS

Preu de Preu de venda per venda per m2 m2 construït útil (€) (€)

3.334

2.501

Superfície mitjana (m2 útils)

Preu de venda de l’habitatge (€)

131,5

492.629

HABITATGES PLURIFAMILIARS

Preu de Preu de venda per venda per m2 m2 construït útil (€) (€)

3.876

2.907

Superfície mitjana (m2 útils)

Preu de venda de l’habitatge (€)

77,5

252.613

Preu de Preu de venda per venda per m2 m2 construït útil (€) (€)

3.248

2.436

El Joan XXIII suma tres equips pel diagnòstic de cardiopaties i càncer Salut

L’Hospital Joan XXIII ha incorporat aquesta setmana tres nous equips d’alta tecnologia per al diagnòstic de càncers i malalties del cor. La doctora Marta Milà, cap de l’àrea de Medicina Nuclear de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) a Tarragona, destaca que el disseny de les instal·lacions s’ha fet en col·laboració amb

diversos professionals i procurant el màxim confort per a les persones ateses. Per això, ara els espais incorporen grans imatges de paisatges naturals i una il·luminació regulable en color i intensitat, creant un clima de tranquil· litat i serenor per disminuir l’angoixa que sovint acompanya les persones que es fan aquestes exploracions. Fran-

cesc Xavier Ramon, responsable de Suport Tecnològic i Recursos de l’IDI Tarragona, explica que a la nova sala de radiologia digital robotitzada d’última generació s’hi podran fer estudis radiogràfics de gran precisió, amb rapidesa i mínima dosi de radiació.

Els nous equipaments han tingut un cost d’1.524.927,53 euros. Redacció

Els equipaments de tecnologia avançada són els primers d’aquesta mena instal·lats a Tarragona. Hospital Joan XXIII

Divendres 16 de febrer de 2024

Remodelaran l’estació d’aforament del riu Francolí per controlar-ne el cabal Medi natural L’actuació de l’ACA suposarà una inversió superior als 659.000 euros ACN L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha formalitzat el contracte per remodelar l’estació d’aforament del riu Francolí, al terme municipal de Tarragona. L’actuació permetrà controlar els cabals del riu i mesurar paràmetres qualitatius de l’aigua com el pH, la terbolesa o la presència d’amoni i nitrats, a més de quantificar la precipitació. Les instal·lacions elèctriques i els sistemes d’adquisició, emmagatzematge i comunicació de dades van patir actes vandàlics i amb la remodelació s’aprofitarà la ubicació de l’estació d’aforament existent per evitar noves alteracions del medi.

Així, s’inclourà una adequació de l’entorn i es millorarà la connectivitat fluvial. Les obres suposaran una inversió superior als 659.000 eu-

ros i rebran fons europeus.

L’estació d’aforament en el riu Francolí, ubicada a la resclosa de Sant Salvador, és un punt de control que es troba en servei des de 1974.

La infraestructura no va ser dissenyada per ser punt de mesura, però amb la remodelació s’augmentarà la seva funcionalitat.

Actualment, l’Agència Catalana de l’Aigua compta amb una xarxa de control automàtica formada per prop de 190 punts de control.

Aquesta xarxa es divideix en 80 aforaments en rius, dotze en embassaments, 31 en canals de derivació, dotze en estacions automàtiques de control de la qualitat i 54 piezòmetres automàtics. Tot plegat, amb diversos objectius, des del control dels cabals fins a l’elaboració d’estudis tècnics o científics a partir de les dades recollides.

5

Junts s’ofereix a entrar a l’equip de govern: «Depèn de l’alcalde» Política Sendra creu que els socialistes «acabaran esgotats» si no hi ha ampliació La formació valorarà «l’acció política a seguir» si Viñuales declina l’oferta

John Bugarin En minoria, amb Esquerra Republicana o amb En Comú Podem. Totes tres opcions són vàlides per al grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona, que s’ha ofert a entrar a l’equip de govern. El portaveu de la formació, Jordi Sendra, es reunirà pròximament amb l’alcalde, Rubén Viñuales, qui va afirmar fa pocs dies que només contemplaria una ampliació si aquesta implicava tenir majoria.

«Mai hem posat cap línia vermella als comuns i continuem creient que la millor opció seria un pacte amb PSC i ERC», manifestava el portaveu de Junts. El «no» d’ECP a Viñuales i la tensa relació entre socialistes i republicans, fan descartar qualsevol de les dues opcions. En aquest sen-

Elvira Vidal, Jordi Sendra i Pep Manresa en roda de premsa. Cedida

tit, Sendra no descarta un govern en minoria: «L’alcalde ha d’escollir entre un govern dèbil de nou consellers o reforçar-lo amb els tres consellers de Junts». L’edil creu que, si l’executiu socialista continua tal com està, «acabarà esgotat

i no donarà l’abast».

Per això, Junts ha allargat la mà al PSC per tenir «un govern més fort i estable».

«Nosaltres hem vingut a treballar per Tarragona, des de l’oposició o des del govern», afirmava Sendra, qui és cons-

cient que, ara, tot «depèn de l’alcalde». En cas que el batlle declini l’oferta, la formació valorarà «l’acció política a seguir en el futur». Una resposta negativa per part de Viñuales, podria refredar relació entre Junts i PSC, que fins ara han mostrat una gran entesa.

En aquest sentit, Sendra ha valorat positivament els primers mesos de Junts a l’oposició. «Hem estat decisius i cabdals en molts temes importants de la ciutat», assegurava l’edil, qui treia pit de tots els acords que van arribar a tancar amb el govern durant les negociacions de les ordenances fiscals i el pressupost.

6

Divendres 16 de febrer de 2024

La Generalitat frena la instal·lació de càmeres de vigilància a la Part Alta Seguretat La Comissió Territorial del Patrimoni Cultural obliga l’Ajuntament a usar dispositius més petits El consistori prepara una nova licitació, que haurà de tenir un pressupost més alt

John Bugarin Han passat nou mesos des que l’Ajuntament de Tarragona va adjudicar el contracte per a la instal·lació de 28 càmeres de videovigilància a la Part Alta i encara no se n’ha col·locat cap. El motiu és que la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona, ha frenat aquesta intervenció i ha requerit al consistori el canvi de les càmeres previstes al plec de condicions tècniques per unes que siguin més petites.

Cal tenir en compte que la Part Alta està protegida a nivell patrimonial pel gran nombre d’edificis històrics que hi ha al barri. Per aquest motiu, l’Ajuntament necessitava una autorització per part la Generalitat per dur a terme l’actuació. El passat 25 d’octubre, després d’elaborar un estudi, la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural va suspendre la tramitació de la intervenció perquè considerava que les càmeres eren massa grans, fet que podria contaminar visualment el patrimoni històric del barri,

S’instal·laran 28 càmeres en diferents ubicacions destacades del barri. Gerard Martí

generant un impacte negatiu.

Poques setmanes després, l’Ajuntament va rebre la notificació per part del Govern català amb els seus requeriments. Des de llavors, el consistori, des del departament de TIC, ha estat negociant amb l’empresa que va guanyar la licitació al maig

—Alphanet Security Sistems SL— per si podien assumir aquest canvi de la mida de les càmeres. Aquesta setmana, l’adjudicatària ha declinat la proposta perquè representa un sobrecost per a ells, ja que els nous dispositius, d’inferior mida, surten més cares.

L’Ajuntament, que farà les

adaptacions necessàries per donar compliment al que exigeix la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural, ha de començar de nou el procés per adjudicar el projecte.

«Iniciarem immediatament la nova licitació amb les variacions tècniques que demana la Generalitat», apunten des

del govern municipal. Això sí, primer haurà de trobar els diners per ampliar el pressupost de licitació.

El contracte per a la instal· lació de les 28 càmeres de videovigilància a la Part Alta constava de dos lots. El primer contemplava el subministrament i la implantació dels dispositius de vigilància, mentre que el segon preveia la implementació d’un sistema de gestió, gravació i analítica de vídeo. En la primera licitació, el pressupost ascendia fins als 120.000 euros, aproximadament.

Aquesta actuació, que trigarà encara uns mesos a arribar després d’aquest inesperat entrebanc, millorarà la seguretat a la Part Alta generant un efecte dissuasiu que ajudarà a reduir els delictes i actes vandàlics. Alhora, facilitarà les possibles investigacions a l’hora de determinar l’autoria de les infraccions.

L’antiga presó acollirà els 5 passis del Cicle En Dansa Cultura

La nova edició del Cicle En Dansa es farà a l’antiga presó de Tarragona.

El programa d’aquesta primavera inclou cinc passis distribuïts en tres dissabtes dels mesos de març, abril i maig. A banda de les peces de dansa, també s’han organitzat visites guiades per l’edifici del centre penitenciari. El cicle arrencarà el 9 de març amb un doble passi de Laia Santanach, amb l’espectacle Ballant Ballàvem i amb la proposta Until death, de Carla Sistaré i Aaron Vàzquez. Dissabte 13 d’abril serà el torn de la companyia Dancescape, amb Human 21 i Magrana Cultura Contemporània també oferirà Origen. Tancarà el cicle Rise, de Roser Tutusaus i Tom Weksler. Les funcions són gratuïtes, però les invitacions s’han d’adquirir abans.

El Cicle En Dansa es va engegar l’any 2022 de la mà de la secció d’arts escèniques de l’Ajuntament de Tarragona amb la voluntat de donar a conèixer companyies, professionals i ballarins que siguin del territori o hi estiguin arrelats. Hi han participat 27 companyies (més les cinc d’aquesta edició de primavera) i han gaudit de l’experiència més de 1.554 persones. Redacció

ECP trencarà relacions amb Viñuales si continua fent noves zones regulades Política Demanaran incloure un punt d’urgència al ple per iniciar els tràmits per modificar la normativa que regula l’aparcament regulat John Bugarin «O paren de pintar zones regulades fins que hi hagi un PMUS que ho justifiqui o trencarem relacions amb el govern». Així de contundent es va mostrar ahir el portaveu del grup municipal d’En Comú Podem, Jordi Collado, qui va mostrar la seva preocupació per un plànol que li va arribar «per un grup de Whatsapp», en el que es preveu la creació de noves places d’aparcament regulat en diverses zones com la Vall de l’Arrabassada o la zona de les platges. «Ens han comentat

que és un pla de treball i que només queda per pintar la zona de l’Arrabassada», afirmava l’edil, qui, igualment, està preocupat pels darrers moviments del govern.

El conseller va carregar contra l’alcalde, Rubén Viñuales, per «l’incompliment de l’acord que vam pactar durant les negociacions de les taxes».

Collado assegurava que els socialistes es van comprometre a «no ampliar zones verdes ni blaves fins a l’aprovació inicial del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS). Per aquest motiu, ECP demanarà en el ple d’avui que s’incorpo-

ri un punt d’urgència a l’ordre del dia per «iniciar els tràmits corresponents per modificar la normativa que regula l’aparcament regulat».

Els comuns volen que deixi de ser competència exclusiva de l’alcalde i que passi a ser decisió del Consell Plenari.

De la mateixa manera, buscaran que els treballadors puguin aparcar, com els residents, a les zones regulades.

En aquest sentit, creu que la mesura que ha adoptat l’Ajuntament que permet als residents permutar sectors per motius laborals és «interessant», però insuficient».

El portaveu i el conseller d’ECP, Jordi Collado i Toni Carmona, durant la roda de premsa d’ahir. ECP

En el ple d’avui, En Comú Podem també presentarà una moció per impulsar dues instal·lacions esportives a la platja del Miracle i a la de l’Ar-

rabassada. «Són dues instal· lacions que ja existeixen, però són petites i precàries», assenyalava el conseller d’ECP, Toni Carmona. L’edil assegu-

rava que existeix «una necessitat per part de la ciutadania de poder fer esport de forma gratuïta a l’aire lliure», a més de fer-ho «en comunitat».

Divendres 16 de febrer de 2024

INNOVACIÓ

Tecnologia punta davant del desafiament energètic Repsol inverteix 100 milions d’euros per instal·lar al Complex Industrial de Tarragona les solucions més eficients per millorar els processos productius i a la vegada reduir l’impacte sobre el medi ambient

L

Redacció

a parada que es programa cada sis anys a l’àrea de química derivada del Complex Industrial de Repsol s’aprofita aquest 2024 per anar molt més enllà de les tasques habituals de manteniment (neteja, inspecció, reparació o substitució d’equips) –que suposen 50 milions d’euros– i fer una inversió aproximada d’altres 100 milions d’euros en les tecnologies més avançades del mercat per augmentar el nivell d’eficiència energètica, la descarbonització, la capacitat de producció i la digitalització de les instal·lacions de Tarragona.

Amb el repte d’arribar a l’horitzó 2050 a una fita de zero emissions, Repsol s’ha marcat terminis intermedis i un ambiciós calendari d’inversions per fer aquest objectiu realista.

En el cas del Complex Industrial de Tarragona, aquest compromís es visualitza ara millor que mai, durant els 52 dies que necessita aquesta parada, dotada amb el pressupost més gran destinat a una parada en la seva història i que, a hores d’ara, ja s’aproxima a l’equador de les 600.000 hores de feina previstes.

«Estem invertint una xifra rècord en la millor tecnologia disponible per descarbonitzar els nostres processos i transformar-nos en un complex multienergètic amb el menor impacte possible sobre el medi ambient», ha sintetitzat el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho. Entre les inversions de més envergadura, –d’un total de 70 grans actuacions planificades i revisió de 675 equips– destaquen la substitució per motors elèctrics de les principals turbines de vapor dels compressors i bombes clau de les plantes, així com la instal·lació de nous RTO (oxidadors tèrmics regeneratius) per reduir fins al 99% de les emissions de compostos orgànics volàtils (COV) amb una eficiència tèrmica molt superior, és a dir, un consum elèctric molt més baix.

100.000 tones menys de CO2 cada any

En aquestes set setmanes de parada –ara se’n farà la quarta–, entren cada dia a Repsol fins a 2.700 persones que se sumen a les 1.700 que accedeixen habitualment al complex.

A dalt, l’esquerra, RTO, nous oxidadors tèrmics per al Tractament d’emissions gasoses. A baix a l’esquerra, Javier Sancho, director del complex industrial de Tarragona, durant una visita a la parada amb la premsa. A baix a la dreta, Maria Rodríguez, enginyera i Cap de la Parada de OPSM i Derivats. CEDIDES

Formen part de 80 empreses auxiliars; el 90% són locals o tenen delegació a Tarragona. Després d’instal· lar més de 165.000 metres cúbics de bastides, aquest petit ‘exèrcit’ de professionals s’enfronta a milers d’operacions, algunes amb prou feines perceptibles fora de l’àmbit tècnic (400 inspeccions legals o gairebé 600 revisions de vàlvules de seguretat, per exemple) i d’altres amb efectes molt més visibles per a tot l’entorn com la substitució del cremador

de la torxa de la unitat d’OP/SM (òxid de propilè/estirè monòmer).

El tip (cremador) –com ja es va fer a les torxes de les unitats d’olefines (cracker) i de polipropilè– es canviarà per un nou model amb una disminució notable de l’impacte visual i sonor que genera en l’entorn el funcionament del complex industrial.

La nova tecnologia aconsegueix una millor combustió dels hidrocarburs i redueix el vapor, el fum i el soroll produït en cas d’activar-se la torxa,

amb una reducció substancial de les emissions de CO2. Es calcula que totes les millores en eficiència energètica que es realitzen durant aquesta parada evitaran l’emissió de més de 100.000 tones de CO2 anuals, l’equivalent a una població de 35.000 habitants.

Després de 25 dies de feina, el grau d’avenç en les tasques programades ja s’acosta al 50%, afortunadament sense cap accident fins ara, i tampoc cap incident mediambiental. A

més de la formació ordinària, s’han impartit un total de 38.000 hores de formació en matèria de seguretat, i s’ha creat un Grup de Coordinació format per 140 tècnics que es dedica en exclusiva a tasques de prevenció i seguretat. Aquest grup compta amb el suport d’empreses especialitzades, amb personal altament qualificat, per executar les feines en alçada o el control de maniobres, i també amb equips 24 hores d’emergència i de rescat.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

7

8

Divendres 16 de febrer de 2024

La Bóta se sent menystinguda per l’Ajuntament al Carnaval Festes La colla amenaça amb no participar a la Rua de l’Artesania de l’any vinent Redacció La Colla La Bóta denuncia haver-se sentit menystinguda per l’Ajuntament de Tarragona durant les festes de Carnaval. Concretament, l’entitat considera que va rebre un tracte injust a l’entrega de premis del Concurs de Comparses.

El Premi Sàtira el va guanyar la comparsa Nou Ritme.

La Bóta explica en un comunicat que els «sorprèn molt negativament» que el premi no hagi estat per cap de les

dues comparses «que fa anys que mantenim la sàtira viva dins la rua de forma quasi exclusiva». «Considerem que la nostra comparsa o la comparsa La Murga Matutina n’eren mereixedores, tant per la seva reivindicació activa any rere any, com per les temàtiques triades per les nostres carrosses aquest any en concret», afegeix l’escrit.

El jurat va premiar la comparsa Nou Ritme pels seus cocodrils, que segons l’organització, «van captivar a tot el públic». La Bóta creu que el

veredicte del jurat és injust i que és erroni.

Polèmica pel premi Segons les bases del concurs, el Premi Honorífic Sàtira s’entrega a la comparsa o entitat que, a proposta de la Comissió del Carnaval, hagi utilitzat més aquest vessant i d’una manera més visible, és a dir, hagi protagonitzat un fet simpàtic durant la festivitat del Carnaval.

L’associació tampoc entén que l’Ajuntament no l’hagi reconegut en el vídeo resum

de la festivitat. «Això, lluny de ser un fet anecdòtic, és una prova de com l’Ajuntament de Tarragona continua ometent la nostra importància cabdal en allò que ells anomenen la Festa Major d’Hivern de la ciutat», diuen al comunicat.

Per aquests motius, reclamen una revisió del veredicte.

L’entitat reclama la revisió del veredicte sobre el Premi Honorífic Sàtira

La colla és la responsable d’organitzar molts dels actes. Gerard Martí

Castellà i Viñuales signen la renovació de la cessió de la seu dels Xiquets del Serrallo

Els estudiants xinesos de castellà de la Rovira i Virgili celebren l’inici de l’any del Drac

Castells El subdelegat del Govern a Tarragona, Santiago Castellà i l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, van signar el passat dimecres la renovació de l’acta de cessió de la seu dels Xiquets del Serrallo. El local situat al Moll de Costa número 1 és propietat del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, que el cedeix a

Universitat El pròxim curs es compliran trenta anys del primer curs d’espanyol per a xinesos

l’Ajuntament. La primera cessió entre les dues administracions va tenir lloc el setembre de 2013. Durant l’acte també es va presentar el llibre El hogar del pailebote, de Pedro Peñalver. També va assistir a l’acte el president de l’Autoritat Portuària, Saül Garreta i la primera tinent alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adán. Redacció

Redacció Una fira de tallers i menjar, el ball del drac i l’actuació amb instruments van omplir ahir dijous la plaça de la Concòrdia del campus Catalunya.

Els estudiants del ‘Programa formatiu per a alumnat sinoparlant’ del Centre d’Estudis Hispànics de la URV van organitzar les activitats que marquen l’inici del nou any a la Xina, l’any del Drac.

El curs vinent es compliran trenta anys des que el primer grup d’estudiants xinesos va arribar a la Universitat per seguir un curs d’espanyol com a llengua estrangera, i en farà vint que es van signar els primers convenis d’estudis amb universitats xineses.

Des d’aleshores, s’han format 1.200 estudiants de grau, que arriben a la URV per cursar tercer i quart, o només un dels dos cursos. L’experiència a la URV és significativa per aquests estudiants, que surten per primera vegada de la Xina. La seva estada també els serveix per ser ambaixadors de la seva llengua i cultura fora del seu país i s’ho prenen molt seriosament, tal com explica Sandra Iglesia, que és directora del Centre d’Estudis Hispànics.

Un moment de la celebració de l’Any Nou Xinès al campus de la universitat. URV

Els estudiants també celebraran l’Any Nou a la plaça Corsini el dia 24 de febrer Amb aquest objectiu cada any organitzen la celebració de l’Any nou xinès a la Universitat i, des de fa ja uns anys, també a la ciutat. El 24 de febrer a la plaça Corsini s’hi podrà tornar a trobar una fira d’objectes i menjar i espectacles d’11:30 a a 13:30 h.

L’apunt

Apropar la cultura xinesa als joves tarragonins L’Associació d’estudiants i investigadors xinesos de la URV portarà la celebració de l’any Nou Xinès avui divendres a les 20 h a l’espai Jove Kesse. Els estudiants xinesos faran una presentació, per apropar els seus

rituals i costums, als joves tarragonins. Els assistents podran experimentar la bellesa de les cançons tradicionals xineses, una exhibició d’instruments musicals característics i també tindran l’oportunitat de gaudir del ball amb canya de bambú. Abans a les 18.30 h es farà un taller de cal·ligrafia xinesa.

Divendres 16 de febrer de 2024

Els ciutadans poden dipositar xeringues a les deixalleries Residus

L’Ajuntament de Reus ha incorporat un servei de recollida d’agulles, xeringues i residus punxants a les deixalleries municipals. Des d’aquest mes, els ciutadans poden portar-hi aquests objectes dins d’un recipient rígid i tancat i dipositar-los al contenidor específic, des d’on es traslladaran a una planta de tractament especialitzat. La decisió s’ha pres tenint en compte l’increment d’aquesta mena d’elements en els darrers anys i el risc que comporten per a la salut. Els residus d’agulles i objectes punxants de procedència domèstica són aquells generats als domicilis particulars a conseqüència de tractaments mèdics, per exemple, per al control de la diabetis. Cal recordar que Reus compta actualment amb dues deixalleries fixes per a ús dels ciutadans: la Deixalleria Oest, ubicada al carrer d’Adrià Gual, 5, del polígon Agro-Reus; i la Deixalleria Sud, ubicada al Carrer Milà i Fontanals, 26.

Així mateix, ostenta una deixalleria mòbil que s’ubica a diferents punts de la ciutat segons els dies de la setmana. El regidor en cap de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, posa de relleu que «creiem que Reus ha de tenir aquest servei per millorar la separació de residus i contribuir a la cura del medi ambient». Redacció

L’activitat de firaReus Events durant el 2023 deixa un impacte de 24,5 MEUR Economia Es calcula que l’exproReus va generar 16,9 milions d’euros Sergi Peralta Moreno FiraReus Events va tancar el 2023 havent registrat 147 actes —un 25% més que l’exercici anterior—, més de 120.000 assistents i 134 dies d’ocupació. L’activitat firal, tant pròpia com d’agents externs, va deixar un impacte de 24,5 milions d’euros en l’economia del territori, essent l’exproReus el gran responsable d’assolir aquesta xifra, atès que va generar 16,9 milions d’euros, segons un estudi elaborat pel gabinet Ceres. El llistat el completen l’Expofira km 0, que va superar els 5 milions d’euros en vendes; la cursa cicloturista La Mussara, amb la part expositiva Expobike, que va propiciar 2 milions d’euros; i el Saló de la Moto, amb 665.500 euros de volum de negoci. Les instal· lacions de firaReus Events també van acollir les fires externes Aicrag i el Parc de Nadal i quatre grans congressos.

El conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, va destacar ahir que la previsió per al 2024 és continuar creixent i superar les estadístiques de l’últim exercici. A hores d’ara, ja hi ha programades cinc fires externes, com el Turis-

Gairebé 3.000 infants passen pels diversos Patis Oberts Dinamitzats al llarg del 2023 Educació

El projecte Patis Oberts Dinamitzats, que forma part del programa Temps per cures, va atendre 2.845 infants durant el 2023.

La iniciativa va estar vigent tot l’any, els dissabtes de 9.30 a 13.30 hores, als centres educatius Prat de la Riba i Font del Lleó. Un total de 1.403 nens van ser atesos en aquest període. L’oferta es va

ampliar durant les vacances escolars de Setmana Santa, amb la incorporació del pati de l’Escola Rubió i Ors. En aquells dies, un total de 340 joves es van acollir a la proposta. La darrera obertura extraordinària va ser durant les darreres vacances de Nadal, quan es van dinamitzar fins a sis patis, que van veure passar 1.111 infants. Redacció

Hildebrand Salvat; Tània Piqué i Paco Lari, de la Cambra de Comerç, i Josep Baiges. Diari Més

El 2024 arribaran a firaReus Events el Turismarket i un congrés de bonsais market o la impulsada per l’empresa Congelats Romero, i cinc congressos, inclòs un de

bonsais, a més de les dues fires pròpies, el Saló de la Moto i exproReus.

L’impacte d’exproReus Part important de l’impacte econòmic de l’activitat firal de firaReus Events prové del seu plat fort, l’exproReus, que va deixar 16,9 milions d’euros.

El director de Ceres, Hildebrand Salvat, va explicar ahir que l’estudi de què s’extreuen les dades està fet «des de la perspectiva de l’expositor», és a dir, després d’haver enquestat 74 dels 112 expositors de la darrera edició, tot preguntant-los quin és el seu grau de satisfacció amb la partici-

9

pació en la fira, tant pel que fa a la gestió com a l’activitat comercial.

Els expositors van avaluar l’exproReus del 2023 amb un 7,1, una puntuació més elevada que el precedent més immediat (6,8), però encara per sota dels referents previs a la pandèmia. «L’expositor es juga els diners i és més crític», valorà Salvat, qui afegí que els provinents del sector de l’automoció foren els que millor puntuaren l’experiència. Un 80% dels enquestats va afirmar que «molt probablement» o «amb seguretat» tornarà a assistir a la fira el següent any. A més, les empreses estimaren que, arran de l’exproReus, completaran una mitjana de 2,6 milions d’euros en vendes en les setmanes següents. «Estem recuperant la tendència habitual de firaReus després de la pandèmia i queda clar que, a partir d’ara, només podem créixer», va valorar Baiges.

Salvat va subratllar que una part «molt important de l’impacte que genera en vendes la fira» és en el sector de l’automoció. «Hi ha una banda bona, que és que mou molts diners, i una altra de no tan bona: l’oportunitat de millora és veure com els altres sectors poden tenir una major activitat econòmica», va assenyalar.

Finalment, el conseller delegat de Redessa va avançar que l’exproReus d’enguany serà «diferent» perquè «les fires necessiten que es vagin reinventant de manera constant» i, entre els reptes a afrontar, apuntà que «hem d’atendre molt el públic familiar».

10 Divendres 16 de febrer de 2024

Berta Cabré: «La fira Turismarket posa en valor els proveïdors de serveis del territori i l’aposta per la innovació del sector» Entrevista La presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme destaca l’interès que ha despertat entre proveïdors i professionals aquest saló que es farà els dies 19 i 20 a firaReus events Anna Ferran Què és Turismarket i a qui va dirigit?

Turismarket és una fira dedicada a professionals de la indústria turística de la província de Tarragona. Va adreçada a tant a professionals que es dediquen al món del turisme com a la restauració, que puguin tenir interès a conèixer novetats de productes i serveis. Un dels objectius claus de la fira és donar a conèixer proveïdors de productes i serveis locals.

La fira, doncs, serà un gran aparador de les empreses locals que donen servei al turisme.

Exacte. La majoria d’expositors són de proximitat, quilòmetre 0. La idea de la fira és facilitar que els professionals de la nostra demarcació trobin solucions a l’abast per a donar resposta a les seves necessitats del dia a dia, però també en aquells processos més innovadors.

Com sorgeix la idea d’organitzar Turismarket?

El que ens ha motivat a organitzar la fira és la importància de la indústria turística a la nostra demarcació. Ha quedat més que demostrat al llarg dels anys que el sector turístic és una indústria molt rellevant i cabdal per l’economia del territori. Amb la impor-

tància que té, ens sorprenia que encara no hi hagués cap fira orientada als professionals del sector. I més encara quan moltes vegades ens hem trobat anant a buscar solucions a les nostres demandes fora, en fires internacionals, i ens hem acabat contactant amb proveïdors que són del territori. Així mateix, Turismarket també vol posar en valor l’aposta per la innovació i la transformació del sector turístic, que constantment està invertint en millores i que compta amb uns professionals en constant evolució.

Quins sectors d’activitat tindran presència a la fira?

Tots els sectors que estan relacionats amb el turisme i la restauració. Tindrem solucions innovadores per a la cuina i el servei, però també en elements com la decoració dels establiments hotelers, de càmpings i apartaments, tant pel que fa a mobiliari interior com exterior; elements de millora de la jardineria, per a crear parcs aquàtics i zones de lleure; però també proveïdors de l’àmbit tecnològic, amb innovacions en processos interns de gestió com amb novetats a l’hora de crear canals de comunicació directa amb l’usuari; neteja; maquinària, entre altres.

Com ha estat rebuda aquesta iniciativa per les empre-

Cabré destaca que han fet coincidir Turismarket amb la 6a edició de ‘Treballa al Turisme’. Gerard Martí

Motor econòmic «Ha quedat més que demostrat que el sector turístic és una indústria cabdal» ses proveïdores?

Hem tingut una molt bona rebuda. En aquesta primera edició, ens havíem proposat arribar al voltant dels 50 estands, com a màxim 60.

Finalment, hem superat els

La CUP demana climatitzar els centres educatius «i cal fer-ho ja» Política La moció ve motivada per l’estat d’emergència climàtica Redacció El grup municipal de la CUP demanarà, al plenari municipal d’avui, que l’Ajuntament iniciï un pla de climatització ecològica dels centres educatius de la ciutat, davant l’estat d’emergència climàtica que s’està vivint. Els cupaires con-

sideren que l’aïllament tèrmic de les escoles i instituts és essencial, així com la protecció de la calor amb la creació d’ombres. La portaveu del grup municipal, Mònica Pàmies, reclama que l’Ajuntament faci una modificació de crèdit del pla d’inversions per prioritzar, amb caràcter

d’urgència, l’adaptació dels edificis escolars. També demana que els serveis tècnics municipals estudiïn l’estat de tots els centres per definir-hi les mesures a aplicar en cada cas. «Cal adaptar els centres educatius per a fer front a la calor extrema que cada cop pateixen durant més dies els

proporciona una fira i que els permetrà apropar-se al món empresarial. A més, els estudiants de l’Escola d’Hostaleria de Cambrils també visitaran la fira. Creiem que és essencial que hi siguin tots perquè ells són el futur i això els facilitarà veure com som un sector en evolució constant.

Turismarket també coincideix amb la 6a edició de la jornada Treballa al Turisme.

Exacte. Hem volgut enllaçar els dos esdeveniments per a donar-los més força. La 6a edició de Treballa al Turisme es farà el dimarts 20, també a firaReus events. Com sempre està dirigida a professionals del sector del turisme i la restauració que estiguin buscant feina. Les empreses participants enguany ofereixen 1.500 vacants per a cobrir.

I, curiosament l’any passat, vam tenir 1.500 participants en la jornada. És una gran oportunitat per a tothom. Esperem que els professionals que vagin a la jornada, després visitin Turismarket.

Han programat activitats complementàries a la fira?

Així és. Tindrem les Talks de Turismarket, que seran xerrades de diferents àmbits, showcookings, tastos de productes, explicacions de processos d’innovació, etc.

La programació de les Talks es pot consultar al web www. turismarket.com.

La fira tindrà continuïtat l’any vinent?

En el plantejament inicial no vam acabar de determinar si seria anual o bianual. Primer veurem com funciona aquesta primera edició. Hi hem posat molta il·lusió i al darrere hi ha un gran equip que fa mesos que hi treballa molt intensament. Ara ja la tenim a tocar i la sensació és bona i, això ara, és el més important.

60 i ja no hem pogut assumir més expositors, perquè no hi havia més espai disponible.

Algunes empreses, fins i tot, han quedat fora. Ara esperem que els professionals també coneguin aquesta oportunitat que és Turismarket. El nivell d’inscripcions a la fira està anant a un ritme molt bo i confiem que tothom en algun moment, sigui dilluns o dimarts, i en aquesta franja horària tan àmplia, que va de

les 10 del matí a les 8 del vespre, pugui visitar el saló.

Parlava ara dels visitants, la fira està oberta als estudiants i futurs professionals del sector?

Sí. Hem fet un acord amb la URV i la Facultat de Geografia i Turisme trasllada les seves classes el pròxim dilluns i dimarts a la fira. La idea és que els estudiants compaginin la part formativa amb el coneixement més directe que

alumnes, professorat i personal, i cal fer-ho ja», defensa Pàmies. En el mateix ple, la formació sol·licitarà la redacció d’una ordenança sobre l’ús i les limitacions dels pisos turístics. Partint de les dades extretes del Cens d’Habitatge de l’INE, el 19,64% dels habitatges de Reus no són d’ús residencial, sinó que estan buits o tenen ús turístic. «El model neoliberal actual fa prevaldre el benefici econòmic per sobre dels drets fonamentals, hem de recuperar la sobirania residencial», rebla el regidor Arnau Martí.

El regidor Arnau Martí i la portaveu de la CUP, Mònica Pàmies. Cedida

Divendres 16 de febrer de 2024

La Confraria de la Verònica crea una Dansa de la Mort

Prorrogada la mostra sobre el camp de Montjuïc Cultura Casa Navàs prorroga l’exposició itinerant Barça, Més que un Club; Montjuïc, un estadi refugi, que es pot visitar gratuïtament a l’antiga botiga de teixits, fins al pròxim 7 de març. L’exposició explica el paper cabdal que va jugar el recinte de la capital catalana a l’hora d’acollir refugiats durant la Guerra Civil espanyola. Redacció

Setmana Santa Serà presentada el dijous 21 de març al Palau Bofarull Sergi Peralta Moreno La Confraria de la Verònica viurà un any molt especial: comença la celebració del seu 75è aniversari i, per a aquesta Quaresma i Setmana Santa, introduirà notòries novetats.

Dues de les més destacades seran la creació de la Dansa de la Mort, que serà presentada el 21 de març, i el nou conjunt de la Creu dels Teixidors.

El president de la confraria, Aleix A. Vall, definí la nova Dansa de la Mort com el «plat fort» del programa. Carme Bigorra, del Consell Permanent de la Verònica, va detallar que

la dansa «va tenir una importància fonamental» en el passat a Catalunya, però que, amb el temps, es va perdre la tradició. La representació tindrà coreografia pròpia, amb partitures adaptades, comptarà amb quinze persones i escenificarà «que el món és efímer». Ha estat treballada en col·laboració amb la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus i els ministrils Clau de Volta. La presentació oficial serà el 21 de març, a les 19 hores, al Palau Bofarull.

D’altra banda, la Creu dels Teixidors és «un nou element patrimonial que hem creat»

El comitè d’empresa de Reus Net afronta la negociació del conveni «amb una intensa preocupació» Laboral Creu que l’ampliació del servei genera «més càrrega sense compensació» Sergi Peralta Moreno El comitè d’empresa de Reus Net afronta la negociació del nou conveni col·lectiu, ja que l’actual venç el juliol, «en una situació d’intensa preocupació». A través d’un comunicat, els representants dels treballadors expressen que l’anunci de l’ampliació de la contracta de la brossa i de revisió de preus del servei els deixa dues conclusions: «Tenim una trista decepció amb l’alcaldessa, Sandra Guaita, i el govern municipal tira pel dret i esclafa qualsevol opció per a la negociació col·lectiva del nostre conveni». El comitè considera que l’ampliació del servei «representa més i més càrrega de treball sense cap mena de compensació per als treballadors». Així mateix, denuncia que s’està condemnant la plantilla «a la congelació salarial dels

pròxims anys». L’Ajuntament va explicar que la pujada del pressupost del servei coincideix amb la revisió dels preus prevista en el contracte, que contempla l’adaptació als increments, entre altres, dels costos dels combustibles o de les retribucions.

«Altres ajuntaments catalans han reordenat les seves contractes de la brossa per a permetre que l’augment descontrolat d’IPC no repercuteixi en la negociació col· lectiva, però, per què Reus no?», es pregunta el comitè, qui també assenyala que va proposar convocar una reunió entre consistori, comitè d’empresa i companyia per posar números de la taula «i saber la veritat de la situació», una proposta que va rebre negativa municipal, afirmen. «Quina vergonya amaga l’Ajuntament?», qüestionen.

11

CLUB NATACIÓ REUS PLOMS CONVOCATÒRIA

Membres del consell de la confraria i mossèn Rojas, amb la imatge de la Verònica. Gerard Martí

i que «sortirà en diversos moments d’aquesta Setmana Santa», tal com explicà el president de l’entitat. Ha estat concebuda «per poder sortir en processó», es vol «que la puguin portar les dones de la confraria» i ajudarà a «segmentar els espais que tindrem a les processons».

Un altre dels actes a remarcar és la taula rodona de patrimoni, titulada Evolució del tractament del nostre llegat patrimonial, que tindrà lloc a l’Espai Boule el 6 de març.

El 9 de març, serà l’hora de l’esperat concert solidari dels ministrils Clau de Volta de la Verònica, en benefici del Banc

d’Aliments de les Comarques de Tarragona. Per assistir-hi, serà imprescindible col·laborar portant menjar o productes d’higiene de la llar.

«Les activitats ens ajudaran a purificar el nostre cos, a ser bons cristians i a fer aquest camí espiritual», valorà el mossèn Enric Rojas.

D’acord amb allò que disposen els articles 22 i 52 dels nostres Estatuts, es convoca l’Assemblea General Ordinària de socis/es d’aquest Club, que tindrà lloc el proper divendres dia 1 de març, a les 19:00 hores en primera convocatòria i a les 19:30 hores en segona, al Pavelló Joan Sirolla de l’Entitat, situat a l’Avinguda de Marià Fortuny, 9 de Reus per a tractar del següent: ORDRE DEL DIA 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea anterior.

2. Lectura i aprovació, si escau, de la memòria d’activitats de l’any 2023. (web: www.reusploms.cat) 3. Lectura i aprovació, si escau, de la liquidació del pressupost, balanç de situació, comptes de resultats i memòria econòmica referits a l’exercici de 2023.

4. Lectura i aprovació, si escau, del pressupost per l’exercici de 2024.

5. Projectes i propostes de la Junta Directiva.

6. Propostes, degudament raonades i argumentades, que formulin per escrit els associats/des, les quals hauran de presentar-se, davant la Junta Directiva com a mínim, deu dies abans de la celebració de l’Assemblea.

7.Elecció Membres Comissió Econòmica.

8. Torn obert de paraules.

Avís: Els socis/es interessats/des podran examinar la documentació comptable de l’any 2023 a la Secretaria del Club, els dies 27 i 28 de febrer 2024 entres les 18:00 a 20:00 hores. ........................................................

CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA D’acord amb allò que disposa l’article 23 dels nostres Estatuts, es convoca Assemblea General Extraordinària de socis/es d’aquest Club, que tindrà lloc el proper divendres dia 1 de març, al Pavelló Joan Sirolla situat a l’avinguda de Marià Fortuny, 9 de Reus, un cop acabat el punt Nº 3 de l’Assemblea General Ordinària per a tractar del següent: 1.Establir les quotes de socis/es per aquesta anualitat.

2. Autorització a la Junta Directiva per endeutar-se, si s’escau, fins al 20% del pressupost.

3. Autoritzar i/o ratificar el Projecte de Viabilitat del Club.

Reus, 12 de febrer de 2024

NOTA: Per a poder entrar a l’assemblea General de socis/es, cal que us identifiqueu amb el DNI, i amb l’últim rebut del club o de targeta magnètica.

Segons allò que disposa l’article 21 dels nostres estatus; l’Assemblea estarà constituïda per socis/es majors d’edat amb una antiguitat mínima d’un any i estar al corrent de pagament de les quotes socials.

12 Divendres 16 de febrer de 2024

Demanen una consulta per la construcció del nou polígon logístic a la Bisbal Municipal L’equip de govern insisteix que el projecte és positiu per al municipi i diu que està legitimat per tirar-lo endavant «És la primera vegada que es presenta una petició ciutadana de consulta popular»

ACN La Comissió Promotora de la Consulta Popular no Referendària per Iniciativa Ciutadana ha sol·licitat a l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès fer una consulta popular per decidir sobre el projecte industrial de Les Planes del Vent. Entitats veïnals i ecologistes s’oposen a la nova àrea industrial projectada, que ocuparà 48 hectàrees i que està impulsada per un inversor privat. L’equip de govern ha afirmat que el projecte és «positiu» per al municipi i ha defensat que té la legitimitat per tirar-lo endavant.

El 5 de febrer, la Comissió Promotora de la consulta va registrar una sol·licitud de Consulta Popular no Referendària d’Iniciativa Ciutadana a l’Ajuntament. L’objectiu és consultar a la població sobre la futura àrea industrial de Les Planes del Vent, on s’ha projectat un nou polígon logístic.

«Que es tingui constància se-

La nova àrea industrial ocuparà 48 hectàrees i està impulsada per un inversor privat

Proposta de la nova zona industrial de la Bisbal del Penedès. ACN

ria la primera vegada en tota la història de La Bisbal que es presenta una petició ciutadana de consulta popular», han assenyalat els promotors de

la consulta. El desembre de 2023, un grup de veïns es van reunir l’alcaldessa, Agnés Ferré, per mostrar el seu rebuig al projecte i per demanar-li la

Un miler de plantes de marihuana col·lapsen la comissaria de Cambrils Policial SAP-FEPOL demana l’elaboració de nous protocols ACN El sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) i el de Mossos d’Esquadra (SME-FEPOL) tornen a denunciar la manca d’espai per emmagatzemar marihuana a la comissaria de Cambrils, on s’acumulen un miler de plantes. Els sin-

va entrar a registre la petició de la consulta. Els impulsors subratllen que, ara, s’inicia el termini perquè el consistori accepti o denegui la seva proposta. En el cas que s’hi doni llum verda, la Comissió haurà de recollir signatures per tal que l’ajuntament convoqui, finalment, la consulta.

dicats lamenten que el contenidor instal·lat a Valls s’omple ràpidament pel fet que rep les plantes decomissades de tot el Camp de Tarragona. A més, asseguren que aquesta problemàtica es repeteix a les seus policials d’arreu de la demarcació. Per això, exigeixen al Govern que elabori un pla

estratègic i reclamen solucions definitives per resoldre aquesta situació «greu». Les organitzacions sindicals també demanen que es posi en marxa el magatzem central de droga de Barcelona.

Segons dades de SAP-FEPOL, a la comissaria de Cambrils s’han acumulat 4.646

consulta popular. Tot i aquesta petició, indiquen, la resposta va ser «negativa».

Un cop formada la Comissió Promotora, el 5 de febrer

El govern es compromet a jugar «net» en la tramitació L’equip de govern ha lamentat que els regidors de La Bisbal Decideix i els representants de la plataforma No a la MAT

plantes, el que representa onze quilograms de cabdells de marihuana, en les últimes dues setmanes. El trasllat d’aquestes cap al contenidor de Valls es va iniciar ahir. En el tancament de l’edició, en quedaven un miler «eixugant-se», segons van indicar des de l’organització sindical.

«El contenidor instal·lat a la comissaria de Valls s’omple en dos dies», ha denunciat Viudes. Això provoca que les plantes s’hagin d’emmagatzemar a les dependències policials fins que aquest no torna a estar disponible.

Dependències de la comissaria on ho emmagatzemen. ACN

EXPOSICIÓ

10% de descompte portant aquest anunci · Persianes · Portes · Mampares · Finestres d’alumini i PVC · Mosquiteres

no hagin participat en la reunió on es van posar sobre la taula «tota la documentació i informació veraç» sobre el projecte de Les Planes del Vent.

«No qüestionem ni qüestionarem opinions, les opinions són personals i respectables, però les afirmacions sempre s’han de basar en informació certa», han manifestat. Per això, diuen des del govern, que mostren el seu compromís de «joc net» en la seva tramitació. Entre la documentació, el govern ha mostrat la proposta entrada pel promotor el novembre del 2023 o el plànol del cadastre de les Planes Baixes, el qual «demostra l’ocupació del 100% de la zona industrial, i de les Planes on es demostra una ocupació de més del 50%». Alhora, destaquen que tenen «molts projectes engrescadors» i que el de Les Planes del Vent «no és un projecte municipal, és un projecte del qual hem iniciat la tramitació perquè és positiu per municipi.

Av. Verge Montserrat, 28 Cambrils

Tel. 977 360 877 Més de 30 anys d’experiència ens avalen www.aluminismorell.com

Prat de la Riba, 10.

Tarragona

Tel. 620 474 207

FINANCIACIÓ

10A MI0% DA

CONSULTI CONDIC IONS SENSE COMPRO MÍS

Divendres 16 de febrer de 2024

Detenen a Saragossa el presumpte autor de la mort violenta d’un home a Cambrils Successos

Un home va ser detingut ahir a Saragossa per la Policia Nacional com a presumpte autor de la mort violenta d’un altre a Cambrils dilluns passat. La víctima va aparèixer mal ferida en un camí rural entre aquesta localitat i Vinyols i els Arcs, i malgrat els esforços dels serveis d’emergència no va ser possible salvar-li

la vida. Els primers indicis apuntaven a un atropellament intencionat. Els Mossos d’Esquadra van indicar que en el marc de la investigació van aconseguir identificar el presumpte autor de la mort i van transmetre una alarma a la resta de cossos estatals.

L’alarma va saltar ahir a la capital aragonesa i l’home va ser detingut. ACN

Detingut amb 4 quilos de marihuana Vila-rodona Els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Valls van detenir dimarts un home de 42 anys, com a presumpte autor d’un delicte de tràfic de drogues. Sobre les 20.45 h, els agents de paisà van observar un individu anant cap al cotxe.

En escorcollar-lo, li van trobar 5.210 euros en efectiu, tres telèfons i 4,30 quilos de marihuana. Redacció/Cedida

Granados reclama que l’administració local pugui regular els HUTs Turisme Defensa la llibertat de mercat i la regulació per garantir una oferta de qualitat en els apartaments turístics Redacció L’alcalde de Salou, Pere Granados, continua defensant la necessitat el Decret Llei de Catalunya sobre habitatges d’ús turístic (HUTs) «per tenir en compte l’autonomia municipal». La Federació Catalana d’Apartaments Turístics ha interposat un recurs davant el Tribunal Constitucional. Molts municipis, com és el cas de Salou, han pressionat perquè el Decret Llei oferís més llibertat a l’administració local perquè pugui establir els seus propis límits.

Per la seva banda, Granados argumenta que «la competència és positiva en una economia de lliure mercat i que no es pot limitar el lloguer turístic, sinó que s’ha de regular». Així doncs, el batlle proposa que la regulació inclogui que sigui l’administració pública local qui decideixi el nombre i la ubicació dels apartaments, que es reguli l’activitat exigint certs requisits als apartaments i que les comunitats de propietaris

Imatge d’arxiu de l’alcalde de Salou, Pere Granados. ACN

tinguin veu a l’hora de decidir si volen o no apartaments turístics en el seu edifici.

D’altra banda, Granados critica «la visió proteccionista que busca defensar un sector en detriment d’un altre –principi de la igualtat– i insisteix en la capacitat dels municipis per decidir sobre el lloguer turístic, destacant el cas dels municipis petits sense oferta

Granados: «No es pot limitar el lloguer turístic, sinó que s’ha de regular» hotelera que volen promoure el turisme».

L’alcalde defensa «la llibertat de mercat i la regulació per garantir una oferta de

13

qualitat en els apartaments turístics, així com reconèixer la diversitat de preferències dels turistes, com aquelles famílies que busquen més intimitat i no volen compartir espais amb centenars de persones».

La transformació de Salou L’alcalde parla també de les transformacions a Salou, destacant la presentació d’aquesta destinació a Fitur com un lloc per visitar tot l’any, amb una oferta que inclou gastronomia, shopping, cultura, patrimoni natural i històric i esport. El batlle salouenc també destaca el fet d’haver recuperat el litoral amb el Camí de Costa i que des del consistori s’ha apostat per una transformació urbana i sostenible que prioritza els espais per als vianants. Alhora, Granados també assenyala l’èxit en la desestacionalització del turisme i l’augment de la despesa turística, així com l’adaptació a la pèrdua del turisme rus buscant nous segments i mercats, com Corea.

D’altra banda, i segons dades de l’Oficina Espanyola de Turisme (OET) a Dublín, Catalunya s’ha convertit en el destí preferit pels irlandesos a Espanya, captivant el 22% de les preferències, seguit d’Andalusia i les Canàries. Salou, en particular, destaca com el destí més sol·licitat de la Costa Catalana. L’ampliació de la temporada de vols a Reus augura un augment de turistes irlandesos per al 2024.

14 Divendres 16 de febrer de 2024

Oriol Castro Quin és el balanç que fa dels seus 6 primers mesos com a president del grup de Junts a la Diputació?

«Faig un balanç molt positiu dels primers sis mesos com a president del grup de Junts a la Diputació de Tarragona.

Han estat uns mesos intensos, marcats per una fase d’adaptació, ja que per primera vegada el nostre grup ha entrat com a formació política al ple de la Diputació de Tarragona i ens ha tocat assumir el repte més complex: el de fer una oposició constructiva, responsable i alhora exigent. Aquesta tasca requereix un equilibri delicat i un treball d’equip intens i amb dedicació per part de tots els diputats que formem el nostre grup».

Per què Junts no veu una prioritat la compra de l’edifici Caixa Tarragona?

«La nostra prioritat no és centralitzar tots els serveis en un mateix lloc, sinó aproximar els serveis a les persones que viuen i treballen al nostre territori. El nostre grup té les prioritats molt clares, i aquestes se centren a posicionar al cor de les polítiques impulsades per la Diputació els problemes quotidians de la gent i del territori, en lloc de dedicar-se a l’adquisició d’edificis, més o menys emblemàtics».

El govern va quantificar en 10 milions d’euros l’operació de compra i reforma de l’edifici, tot i que l’antic comprador catalogava només els treballs de remodelació en aquests 10 MEUR. Aquesta inversió s’hauria de destinar a altres projectes?

«Clarament. Si em pregunta si preferim invertir més de 20 milions d’euros en l’adquisició de l’edifici de Caixa Tarragona i la posterior rehabilitació de dos edificis, en comptes de destinar aquests recursos econòmics a afrontar els reptes reals i majúsculs de l’equilibri territorial, de la desertització dels pobles i comarques, de la mitigació del canvi climàtic, de polítiques de millora energètica i de foment de la competitivitat enfront d’altres regions, em sap greu dir-li que no. El Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès conformen una regió econòmica molt potent, de fet la segona més important de Catalunya».

El grup creu que la Diputa-

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, és també el president del grup polític de Junts a la Diputació de Tarragona, càrrec que ostenta per primera vegada. Gerard Martí

Pere Segura: «És impossible que la ciutadania del sud de Catalunya se senti orgullosa de la seva Diputació» Entrevista President del grup de Junts a la Diputació de Tarragona, l’única formació que va votar en contra de la compra de l’edifici de Caixa Tarragona, que l’òrgan supramunicipal farà la seva nova seu ció podria mantenir el funcionament del Palau com fins ara?

«El nostre grup no només creu que la Diputació podria mantenir el funcionament del Palau com fins ara, sinó que aquesta era precisament la proposta presentada pel govern de la Diputació fa tan sols un any».

La presidenta, Noemí Llauradó, va assegurar que el Palau «s’ha quedat petit».

«La compra d’aquest edifici no està associada a un augment o a la creació de nous serveis per part de la Diputació. Es tracta, més aviat, de la reubicació dels serveis exis-

tents en uns nous espais, amb l’objectiu de convertir l’actual Palau de la Diputació en un edifici merament institucional i destinat exclusivament a les tasques i activitats dels diputats i les diputades. Realment és necessari un edifici de més de 5.000 m² per a desenvolupar només tasques polítiques i de representació institucional? Ens sap greu, però no compartim aquesta visió de futur».

Junts veu com una bona o mala decisió aglutinar la gran majoria dels serveis de la Diputació en un mateix espai?

«La qüestió no és si centralit-

zar la majoria de serveis en un mateix espai, o en edificis adjacents. Primer ens hem de preguntar si aquesta important inversió és avui prioritària, i si és una bona o una mala decisió».

No farà treballar d’una forma més eficient o transversal, com argumenta el govern?

«Actualment, la Diputació ofereix serveis des de diversos àmbits i ubicacions, mantenint una alta qualitat dels serveis que presta, de la mateixa manera que molts ajuntaments no concentren tots els seus serveis en un únic edifici. El punt clau és si

aquesta concentració és una condició indispensable per al bon funcionament de la institució; i la resposta és que no».

L’atenció del govern està desviada?

«La compra d’aquest edifici i les reformes posteriors, tant del Palau actual com de l’edifici que es vol adquirir, equivalen a la inversió total en carreteres per a tota la província de dues anualitats.

Realment estem atenent les expectatives i necessitats de la ciutadania com a institució? Això ens porta a reflexionar un altre cop sobre l’ús més adequat dels recursos públics. Ens preguntem si no

hi ha necessitats més preeminents arreu del territori que requereixin l’atenció decidida i la inversió de la Diputació de Tarragona».

Llauradó va avançar que es crearan diferents convenis patrimonials amb diferents administracions per reordenar els espais de la Diputació al territori.

De quina forma creu Junts que s’hauria d’endreçar el patrimoni de la Diputació?

«Un conveni patrimonial és un acord entre dues o més parts que regula qüestions relacionades amb la gestió del patrimoni per les parts implicades. Amb qui ha de fir-

Divendres 16 de febrer de 2024

15

Economia «La Diputació es limita a repartir els recursos econòmics i prou, com un Consell Comarcal» Política «La nostra feina ens obliga a mirar més enllà de les nostres ciutats, pobles i interessos»

mar un conveni la Diputació?

Quins espais s’han de reordenar mitjançant convenis? Les Escoles de Música? Les Escoles d’Art? Els magatzems?

Certament, crec que simplement és tirar la pilota cap endavant perquè en el fons no hi ha res pensat ni planificat».

El grup municipal de Junts a Tarragona s’ha desmarcat del vot en contra.

Aquesta decisió pot generar una divisió interna al partit al Camp de Tarragona?

«Dins de qualsevol formació política, la pluralitat d’opinions és enriquidora. Entenem que hi pugui haver discrepàncies, com en el cas del company Jordi Sendra, en aquest cas poden ser el reflex de les particularitats de les dinàmiques polítiques locals a la seva ciutat. Tot i això, com a membres del grup de Junts a la Diputació, ens uneix un objectiu superior: el compromís de servir i treballar per al benestar de tota la demarcació.

El nostre desig és que la ciutadania se senti representada i orgullosa de la seva Diputació. Aquesta missió transcendeix les diferències puntuals d’opinió i ens obliga com a

grup a mirar més enllà de les nostres pròpies ciutats, pobles o interessos immediats».

El vot en contra trenca amb la tradicional unanimitat dintre del consell plenari de la Diputació.

L’edifici de Caixa Tarragona és un punt d’inflexió dintre del ple?

«Tenim molt clar el rol que hem d’assumir en aquest mandat a la Diputació, que consisteix a ser exigents amb el govern però, al mateix temps, a ser constructius amb les nostres propostes.

No obstant això, si algú creu que renunciarem a les nostres responsabilitats, s’equivoca profundament. Això seria l’equivalent a trair la confiança que les persones han dipositat en nosaltres».

Llavors, serà possible arribar a acords?

«Participarem en els acords sempre que aquests estiguin realment enfocats a compartir perspectives i a treballar conjuntament en benefici de tota la nostra regió. Aspirem que la Diputació funcioni de manera efectiva, la qual cosa és fonamental per a tot el territori. Però això no implica concedir un xec en blanc».

L’òrgan supramunicipal preveu grans inversions a la ciutat de Tarragona.

Com valoren aquests projectes?

«Creiem que no és raonable estar parlant de projectes com la Savinosa, amb una inversió de 50 milions d’euros, la compra i rehabilitació de l’edifici de la Caixa de Tarragona per 20 milions, i el trasllat del Conservatori a l’antiga Tabacalera amb un cost de 10 milions d’euros, totes aquestes inversions concentrades en una única i gran ciutat i impulsades per una administració. On és la missió fundacional de servir als municipis més petits i al territori en el seu conjunt?».

Aquestes despeses van en detriment dels altres municipis i comarques?

«La resposta sembla evident.

Precisament, aquest enfocament de recursos no comprometrà la capacitat de la Diputació per desenvolupar

polítiques en favor de la resta del territori? Actualment, la Diputació de Tarragona, es comporta com un gran Consell Comarcal, i prou, es limita a repartir els recursos econòmics amb criteris absolutament discutibles».

El govern de la Diputació té una visió centralista del territori?

«Per posar-ho en context, permetim relatar una anècdota.

Quan el reusenc Francesc Cailà presidia la Diputació, una destacada personalitat de la societat civil, va sacrificar en part la seva carrera política per fer de la universitat una institució que fos representativa i integrada al territori i les seves peculiaritats. Un dels fruits de la seva dedicació és que Reus disposa de la Facultat de Medicina.

Avui, la Diputació fa tot just el contrari. S’allunya d’aquest esperit, malgrat que l’actual presidenta també prové de Reus. Oi que és contradictori?

Doncs estem aquí».

Creuen que aquestes accions es deuen a compromisos polítics?

«La Diputació no pot quedar de cap manera subordinada al trist paper que l’ha portat a tenir aquest pacte de govern.

El sud de Catalunya mereix més, molt més. Si algú pregunta quins són els plans de la Diputació per a aquest mandat, no trobarem cap resposta. Això no pot ser. Hem passat del lideratge, a l’anar fent, del promoure oportunitats, al qui dies passa, anys empeny. No pot ser que el nostre territori tingui el cap cot i la mirada trista. La falta d’ambició no pot ser la nostra principal divisa».

Quina concepció creu que té la ciutadania de la Diputació?

«Ara mateix, és impossible que la ciutadania del sud de Catalunya pugui sentir-se orgullosa del paper de la seva Diputació. L’ambició de ser una regió potent, basada en el talent, amb competències pròpies i aliada amb la gent, les empreses i les altres administracions del territori, ha quedat en no res i aquesta dinàmica s’ha de revertir».

Una de les torres elèctriques traslladades. Aj. Roda de Berà

Roda i Creixell treuen torres elèctriques dels nuclis urbans Obres Se n’instal·laran 26 en un traçat paral·lel a l’AP-7 Redacció S’han iniciat els primers treballs del projecte de la variant de la línia elèctrica 110 quilovolts SE Tarragona-SE la Geltrú i SE Altafulla-SE Garraf. Actualment, un total de trenta-tres torres creuen els municipis de Roda de Berà i de Creixell, des del límit amb el Vendrell i fins a la urbanització Poblamar, de la Pobla de Montornès. Aquestes torres elèctriques travessen zones residencials, concretament a Roda de Berà creuen els barris de Les Torres i de Berà Mar, motiu pel qual l’objectiu principal del pro-

jecte és allunyar-les el màxim possible dels habitatges. Així doncs, aquest nou traçat, que serà de 6,4 quilòmetres de llargada, necessitarà un total de vint-i-sis noves torres, vint de les quals s’ubicaran al terme municipal rodenc, segons apunta el consistori. També destaquen que les noves seran «més modernes i estretes que les anteriors», i que el traçat discorrerà quasi paral·lel a l’autopista AP-7.

El projecte d’E-Distribución Redes Digitales suposarà un cost total de 2 milions d’euros. L’avantprojecte inicial va ser redactat fa deu anys, al 2014, i ha estat modificat

en diverses ocasions, convertint-se en el projecte actual, el qual compta amb informes favorables de diferents departaments de l’Estat, així com de la Generalitat de Catalunya.

Des de l’Ajuntament no hi havia hagut cap moviment més fins ara, quan s’han iniciat els primers treballs, amb el moviment de terres, en una zona propera a la Deixalleria i a l’autopista AP-7. Des del consistori apunten que per fi «la demanda històrica de l’Ajuntament i de tants veïns i veïnes serà aviat una realitat», apunten des del consistori rodenc.

Agenda

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

Activitats - Espectacle de titelles ‘El Guardià de la llum’. Museu del Port – Divendres, 16 de febrer a les 11 hores.

Reserva prèvia trucant al 977 259 434 o museudelport@gmail.com

Exposicions - Exposició ‘Retrospectiva d’un llegat’ de Josepa Miró. Tinglado 1 – Mostra oberta fins al 25 de febrer.

- Projecte OH! La Cúpula de la Sostenibilitat - Experiències immersives, artístiques i culturals. Refugi 1 Sala 3 – De l’1 de febrer fins al 30 d’abril.

- Exposició LO FRUIT. Tinglado 1 – Del 8 de febrer fins al 17 de març.

- Exposició ‘Geografia Josep Vallverdú. Vida i obra’. Refugi 1 Sala 1 – Del 15 de febrer al 17 de març.

- Exposició ‘Agents rurals: guardians del medi natural’. Refugi 1 Sala 2 – Del 16 de febrer fins al 17 de març.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats Agenda del Port del 15 al 21de febrer de 2024

Segueix-nos!

16 Divendres 16 de febrer de 2024

La Diputació organitza la primera ‘hacktó’ el pròxim 26 d’abril Territori S’hi podran apuntar persones d’entre 16 i 30 anys Redacció La Diputació de Tarragona organitza la seva primera hackató, una jornada d’innovació en què un centenar de participants, joves d’entre 16 i 30 anys, hauran d’idear solucions per a reptes reals plantejats per empreses de la demarcació. HackDipta tindrà lloc al Centre d’Innovació i Formació Boca de la Mina de la Diputació a Reus el 26

d’abril de 9.30 a 20 hores.

Durant la jornada, els participants hauran d’innovar per resoldre problemàtiques reals plantejades per empreses i entitats del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Es tractarà de reptes vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El treball serà per equips multidisciplinaris que els permetràn desenvolupar solucions creatives i els

millors projectes optaran a premis per fomentar-ne el seguiment i l’expansió.

L’objectiu de la jornada és «potenciar el talent jove de la demarcació i empoderar els participants per impulsar-los al món laboral i capacitar-los en competències transversals». Entre d’altres, es treballarà la resolució de problemes, el treball en equip i la comunicació. A més, HackDipta també serà una

Diverses entitats veïnals reclamen seguretat a la parada de bus de la C-31 Vendrell Volen presentar un expedient al Síndic de Greuges Redacció L’Associació de Veïns del Puig i el Pèlag i la federació Xarxa Vendrellenca reclamen més seguretat a la parada d’autobús de la C-31. Les entitats veïnals expliquen que van tirar endavant una proposta de la millora de la seguretat de l’en-

torn de la parada d’autobús situada a la C-31, a l’altura del pont de la Riera. Apunten que una bateria de contenidors impedia la visibilitat de la gent quan creuava pel pas de vianants i al costat de la parada estacionen vehicles en un espai que queda obert davant la vorera. Per aquest motiu,

a l’octubre les entitats van presentar un expedient de demanda de millora amb uns plantejaments que ells confiaven que garantiren la seguretat en aquest punt de confluència de gent i, segons les entitats, des de l’Ajuntament de Vendrell van contestar que estaven treballant en la millo-

El Centre d’Innovació i Formació Boca de la Mina de Reus acollirà l’event. Diputació de Tarragona

oportunitat per establir connexions i fer contactes entre professionals del sector i els joves participants.

Aquesta activitat està dis-

senyada per a joves d’entre 16 i 30 anys que estiguin estudiant, cerquin feina o acabin d’iniciar la seva carrera professional i que, preferent-

ra de la seguretat. Tot i això, els veïns diuen que el que s’ha fet és moure els contenidors de lloc donant més visibilitat als conductors que venen des de la C-31, però al costat de la parada d’autobús hi continuen aparcant vehicles que dificulten l’estacionament dels autobusos i són un risc per als usuaris d’autobús. Davant aquesta situació, les entitats han aprovat denunciar públicament la seva disconformitat amb la solució plantejada per l’Ajuntament i presentar expedients al Síndic de Gregues de Catalunya.

La parada d’autobús de la C-31. Cedida

ment, estiguin residint a la demarcació de Tarragona. Per a inscripcions i més informació, es pot consultar a la web www.dipta.cat/empren.

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Restauraran l’Àngel Tobies del campanar del Vendrell ¡¡Alicia, feliz cumpleaños!! Hoy celébralo mucho y el resto del año te sobren motivos para sonreír y ser feliz. Te queremos infinito. Tu familia.

Culte La setmana que ve està previst que s’iniciïn uns treballs de neteja i restauració de l’Àngel de Tobies del campanar del Vendrell, que tindran una durada aproximada d’un mes. La millora es podrà fer sense baixar la figura i, a més de reposar els elements malmesos, servirà per greixar l’eix i renovar el sistema d’il·luminació del campanar. Redacció/Cedida

Divendres 16 de febrer de 2024

17

18 Divendres 16 de febrer de 2024

El Nàstic vol tornar a conquerir Las Llanas per mantenir el ritme de líder Futbol L’últim cop que va visitar el camp del Sestao va guanyar en el ‘play-off’ de la temporada 2013-2014 Arnau Montreal Quesada

El rival

El Nàstic de Tarragona buscarà aquest diumenge mantenir el ritme de líder al camp d’un dels equips que lluiten per mantenir la categoria, el Sestao River. Els bascs oferiran lluita i un partit físic i travat per impedir que els grana estiguin còmodes. Amb tot, els grana ja saben el que és guanyar al seu estadi. De fet, el camp de Las Llanas només porta bons records.

L’última vegada que els tarragonins van visitar Las Llanas va ser en el play-off d’ascens a Segona Divisió de la temporada 13-14. Llavors, l’equip de Vicente Moreno ja havia superat el Racing de Ferrol a la primera ronda i s’enfrontava al Sestao River a la segona. Els bascs arribaven al duel com a favorits, líders del seu grup i en el primer partit de l’eliminatòria van aconseguir un empat a un al Nou Estadi. El Nàstic necessitava rematar la feina a domicili i en un context feréstec, però va estar acompanyat per una bona marea grana.

Tot i començar perdent, David Querol i David Rocha, en qüestió de cinc minuts, van marcar dos gols que van classificar l’equip a una final que

Sestao River Com arriba?

18è 21 punts PG PE PP GF GC

4 9 10 15 29

Diumenge, 18 h Las Llanas FEFtv

Marc Fernández durant el partit d’anada al Nou Estadi Costa Daurada. Gerard Martí

El Sestao River, tot i seguir en descens, no perd a casa des del 2 de desembre es va acabar perdent contra el Llagostera.

Els de Dani Vidal també tenen un compte pendent contra el Sestao River. El tècnic grana, en més d’una ocasió, ha posat el partit contra el conjunt basc al Nou Estadi

com l’exemple de duel desafortunat en el qual l’equip va merèixer més premi. Així va ser. Llavors, el Nàstic es trobava en plena crisi de gol i de victòries. Els grana van dominar el partit i van tenir més de tres ocasions clares, però cap va entrar i el duel va acabar amb empat a zero. La més clara la va tenir a l’últim minut Marc Fernández, el qual es va lesionar en el moment d’executar el remat.

Pel que fa al Sestao River,

l’equip ha canviat des del partit d’anada. Els bascs segueixen en zona de descens, però s’han adaptat a la categoria, sobretot al seu estadi. El Sestao River no perd com a local des del 2 de desembre contra el Lugo. En aquests mesos, Las Llanas s’ha convertit en el seu baluard per assolir la salvació. Han tret un punt contra el Teruel i l’Unionistas i han vençut a l’Arenteiro i l’Osasuna Promesas. Amb Aitor Calle encara a la banque-

ta, sempre han plantat cara al seu estadi, fins i tot han rascat empats contra el Deportivo i la Ponferradina. A més, el conjunt basc ha aprofitat el mercat d’hivern per reforçar totes les demarcacions. El davanter Kaxe, que l’any passat va jugar amb l’Ibiza a Segona Divisió, i els defensors Roberto Corral i Antxón Jaso són titulars des que van arribar. Les noves cares han donat aire fresc a un Sestao River que ofereix un estil de joc senzill, sense arriscar, però al seu estadi suma intensitat.

Pel que fa al Nàstic, Dani Vidal haurà de decidir quin serà l’acompanyant d’Unai Dufur a l’eix de la defensa.

Pol Domingo sembla l’opció més segura, però també guanya punts l’alternativa d’Iker Recio.

El vallenc Roger Bonet deixa el Tulsa i fitxa pel Mineros de Zacatecas mexicà Futbol

Roger Bonet Ruxi, fa les maletes cap a Mèxic. El vallenc ja va anunciar la darrera setmana que finalitzava la seva etapa l’FC Tulsa, equip de l’USL Championship dels Estats Units. Ahir, Bonet va confirmar que el seu pròxim destí és el Mineros de Zacatecas, un equip mexicà que milita actualment la Liga Expansión MX, la segona divisió del

país centreamericà. L’equip va presentar el vallenc com «un jugador amb experiència que arriba per reforçar la plantilla tant al lateral com a l’eix de la defensa. És un perfil que destaca per organitzar la sortida de la pilota». Amb la seva arribada immediata per participar al Clausura de la lliga mexicana, Ruxi suma un nou país en la seva aventura

futbolística després del seu pas a Finlàndia amb el l’FC KTP, l’AC Ouli i el l’FC Inter.

L’any passat va jugar amb l’FC Tulsa dels Estats Units. El jugador, amb origen al planter del Nàstic, va destacar, per les xarxes socials que «estic molt feliç d’arribar al futbol mexicà i continuar aprenent de la mà d’un projecte tan ambiciós i valent». AMQ

Roger Bonet ‘Ruxi’ en la seva etapa amb el FC Tulsa dels EUA. FC Tulsa

El CV Sant Pere i Sant Pau vol allargar la ratxa a domicili Voleibol El CV Sant Pere i Sant Pau visita demà la pista del CN Sabadell amb l’objectiu d’allargar les bones sensacions. Des de l’absència d’Elio Carrodeguas, el conjunt de Vlado Stevovski no ha aconseguit guanyar lluny del pavelló de Sant Pere i Sant Pau. Els cooperativistes van treballar en l’adaptació de Rolando Hernández a la dinàmica de l’equip. A més, també volien que la resta del planter fes un pas endavant sense la seva referència. El darrer dissabte, contra el Mediterráneo Castellón, el jove jugador de la casa Álex Llerena va mostrar el seu potencial assolint 15 punts.

Demà, els tarragonins jugaran contra el vuitè classificat per defensar un lideratge que l’Ibiza Voley els vol pispar. AMQ

La Pobla i la Rapitenca se citen en un derbi de necessitats Futbol La Pobla de Mafumet i la Rapitenca disputen aquest diumenge un derbi de necessitats a la classificació. El filial del Nàstic vol tornar a guanyar fora de casa, una fita que no es dona des del desembre al camp del San Cristóbal. A més, els tres punts són molt valuosos per als d’Adolfo Baines, perquè suposen una empenta a la classificació per disputar l’objectiu d’entrar en el play-off d’ascens de categoria. D’altra banda, la Rapitenca necessita una nova victòria a casa per sortir de la zona de descens. Els ebrencs són el darrer classificat, però tenen la salvació a quatre punts. De moment, la Devesa s’ha convertit en un fortí. Els trikitrí han guanyat els darrers tres partits a casa, un d’aquests va ser en el derbi contra el Reus FC Reddis. D’aquesta manera, el derbi d’aquest diumenge a les 12 hores promet intensitat. Redacció

Divendres 16 de febrer de 2024

19

Nova final del CBT al Pavelló del Serrallo contra el Palmer Bàsquet El CBT disputa demà una nova final per assolir la salvació a la LEB Plata. Els tarragonins jugaran a les 19 hores contra el Palmer Bàsquet al pavelló del Serrallo. Els blaus es troben en posició de play-out i estan a una victòria de la salvació, però la importància del duel radica és que el conjunt balear és un rival directe. El Palmer és el cuer de la categoria amb 6 victòries i si els cebetistes s’emporten el partit ampliarien l’avantatge a dos partits. Amb tot, el Palmer ha arribat renovat amb incorporacions com la de Lee Aaliya, internacional amb Argentina. AMQ

El CB Salou vol ampliar la distància amb la mitja taula Bàsquet

El CB Salou disputa diumenge un partit clau per posar més distància amb els equips que es troben a la meitat de la taula. Els de Jesús Muñiz visiten la pista de l’Horta Godella, el sisè classificat. Tot i que els valencians estan directament per sota dels salouencs, hi ha un abisme de tres partits de distància.

Diumenge, els blaus volen que s’ampliï a quatre i que serveixi com un test de nivell de cara als objectius a llarg termini com el play-off.

El CB Salou vol donar continuïtat a la victòria a casa contra el Benicarló amb un segon triomf. Redacció

Mikael Lundberg, a la final del Chubb Classic El jugador del Golf Golf Costa Daurada Mikael Lundberg s’ha classificat per a la final del campionat Chubb Classic dels Estats Units. Lundberg, representant internacional, ha aconseguit el bitllet assolint un gran nivell en el torneig a la ronda final de la fase prèvia.

D’aquesta manera, competirà amb jugadors de renom fins al diumenge. Redacció

Un dels equips del Club Rugby Tarragona aquesta setmana estrenant el renovat camp situat a l’Anella Mediterrània. Club Rugby Tarragona

Arnau Montreal Quesada

D

es de la inauguració de les feines d’adequació del darrer dilluns, el camp de rugbi de l’Anella Mediterrània bull d’activitat. El Club Rugby Tarragona no va trigar gaire en adaptar-se a les renovades instal·lacions amb la gespa artificial. El president, Matías Segura, va destacar que «en un esport on és molt important el contacte i caure, el camp del Complex Educatiu, afectat per la sequera, no convidava a implicar-se al màxim». A més de les capacitats esportives del camp, Segura va indicar que «la comunicació de l’Anella amb el centre és molt millor que a la Laboral. A més, el nou espai convida més a la gent al fet que s’apropi a veure com treballem», va explicar Segura.

Rugbi

Els Voltors alcen el vol El Club Rugby Tarragona es prepara per créixer a l’Anella Mediterrània Actualment, els Voltors apleguen al voltant de 200 jugadors que es divideixen en els de l’Escola de rugbi –d’S6 a S12– i els de l’Acadèmia –d’S14 a S18– a banda dels equips sènior masculins i femenins. A més, també hi ha unes 60 persones més que fan funcionar el club des de la junta directiva fins a fisioterapeutes i delegats. En definitiva, una gran família preparada per créixer.

«El rugbi és un esport que accepta tota mena de físics i

habilitats. Ens arriben nois i noies rebutjats d’altres esports per diferents motius i aquí es troben un espai que els acull. Son part d’un equip, se senten importants i la nostra tasca és ajudar-los a créixer interiorment, en l’autoestima i a desenvolupar-se i crear hàbits positius», va subratllar Segura tot assenyalant que, en definitiva, el rugbi a Tarragona va més enllà que un esport, és un estil de vida. «Els partits es juguen en

tres temps. Dos es fan al camp i el tercer és quan l’equip local convida a menjar al visitant», va afegir el president. Així mateix, els llaços socials van més enllà del mateix equip, i el final de cada partit és una festa que fomenta la compa-

«El rugbi és un esport que accepta tota mena de físics i habilitats»

nyonia d’un esport que coneix de competitivitat –l’any passat va sortir guardonat en els equips S14 i S18– i no distingeix en el gènere. Al club tarragoní els equips són mixtes fins a l’S16 i, amb el sènior femení, ja compta amb una estructura per evitar la fugida de talent.

«Vam superar les adversitats de la pandèmia i ens hem consolidat. Ara és el temps de créixer», va cloure Matías Segura.

Tarragona distingeix els èxits esportius de tres esportistes locals Distinció Íngrid Culebradas, Ona Rodríguez i Sabina Martínez van rebre els guardons Redacció L’Ajuntament de Tarragona va atorgar les distincions de Mèrit Esportiu per homenatjar els èxits i els esforços de les esportistes Íngrid Culebradas, Ona Rodríguez i Sabina Martínez. L’acte va tenir lloc ahir a l’Antiga Audiència i l’alcalde, Rubén Viñuales, va destacar que «reconeixem la perseverança i la disciplina de tres dones que són un exemple per les generacions actuals i futures». Íngrid Culebrades, brilla en la seva

carrera en el món del culturisme natural. L’any 2022 va coronar una trajectòria plena de medalles amb el campionat d’Espanya en la categoria Bikini Fitness Màster. El conseller d’Esports, Berni Ávarez, va destacar que «Culebradas Les esportistes tarragonines Sabina Martínez, Íngrid Culebradas i Ona Rodríguez. Gerard Martí va portar el nom de Tarragona al campionat del món. És de patinatge de velocitat so- d’Hivern». Finalment, Sabina una exigent etapa formativa i un exemple del que compor- bre gel. La consellera de Tu- Martínez és una esportista professional com a enginyera ta la conciliació familiar i la risme, Montse Adan, va lliu- d’elit vinculada al món de de telecomunicacions amb perseverança i disciplina que rar la distinció i va subratllar la natació i que va obtenir el una carrera d’elit esportiva». necessita aquest esport». Ona que «Rodríguez és un exem- campionat del món el 2019 Finalment, l’alcalde va cloure Rodríguez, als seus 16 anys, es ple de sacrifici i constància. en aigües obertes. Álvarez va l’acte assenyalant que «sou va penjar l’any passat quatre El seu objectiu ara és par- lloar «el compromís de Sabi- l’exemple més extraordinari ors al Campionat d’Espanya ticipar en els Jocs Olímpics na, que ha sabut compaginar de la ciutat».

20 Divendres 16 de febrer de 2024

serveis d’advocacia CONSELLS

Cinc aspectes bàsics a l’hora d’escollir un advocat i encertar L’especialització, la trajectòria de l’equip de professionals o les demandes guanyades són aspectes a considerar

H

Anna Ferran

o parlaré amb el meu advocat. Aquesta és una d’aquelles frases mítiques que mai falta en pel· lícules i sèries. En el món de la ficció sembla que tothom té un advocat de confiança a qui acudir quan les coses es posen magres. Ara bé, en la vida real, molts de nosaltres no comptem amb un professional legal a qui dirigir-nos sigui quina sigui la nostra problemàtica. I és que pot semblar que només ens cal un advocat en comptades ocasions. El cert, però, és que són molts els àmbits en els quals requerirem serveis d’advocacia. Des d’una problemàtica laboral, a un conflicte veïnal o familiar, passant per herències o, fins i tot, reclamacions a companyies aèries. En totes aquestes situacions hem de comptar amb un advocat.

Què passa, però, si no en coneixem a cap? Com podem saber si el professional a qui escollim

és l’adequat per a nosaltres i el nostre cas? A continuació, us detallem alguns aspectes a tenir en compte.

el cas i com procedir durant el judici.

Garanties d’èxit

Familiars i coneguts no són sempre la millor opció

És probable que tinguem algun amic, familiar o conegut que exerceixi l’advocacia. Pot semblar el més obvi que confiem en ells perquè defensin el nostre cas. Aquesta decisió, però, no sempre és la més encertada.

Altres aspectes com l’experiència, l’especialització o els litigis resolts favorablement que hagin portat han de pesar més que la coneixença. Encara més, si confiem en un advocat que coneixíem per vincles personals i finalment es perd el cas, és probable que també s’acabi perdent l’amistat.

Especialització i trajectòria

Justament aquests altres aspectes que mencionàvem són els que s’han de tenir més en compte. La branca d’especia-

Un servei barat sol ser sinònim de falta de dedicació en el cas.

lització del professional o del bufet és fonamental. I és que no és el mateix un litigi per la custòdia dels nostres fills, que una estafa o un frau o que un acomiadament improcedent.

Escollir un advocat especialitzat en l’àrea concreta del nostre cas serà ja una primera garantia d’anar encaminats

CEDIDA

cap a una resolució favorable del cas.

A més a més, si aquest professional o bufet acumula una llarga trajectòria en aquest àmbit concret del dret, serà una garantia més, ja que tindrà un coneixement previ i una llarga experiència en casos com el nostre i sabrà com preparar

És interessant apostar per un lletrat que ja hagi guanyat diversos casos similars al nostre, ja que això significa que té un profund coneixement del dret i de la jurisprudència i que sabrà plantejar una estratègia d’èxit a l’hora de defensar els nostres interessos. Els litigis guanyats són, sens dubte, una de les millors cartes de presentació, però també es poden tenir en compte les referències, tant les que ens facin arribar persones conegudes com les bones valoracions que llegim a Internet.

Si bé aquest aspecte no ha de ser determinant, ens ajudarà a acabar de decidir-nos.

Presa de contacte

Pot ser que arribi un moment en el qual estiguem dubtant entre un parell o tres de bufets. Si és el cas, val la pena fer una primera consulta. Aquesta

DADES

Les sol·licituds de mediació cauen un 25% el 2023 a les comarques tarragonines Les vagues al sistema judicial són un dels motius del retrocés

L

Redacció

es sol·licituds de mediació al Servei d’Orientació a la Mediació de l’ICAT (SOM), que aplega els partits judicials de Tarragona, Valls i el Vendrell, van experimentar una davallada del 25% durant el 2023, passant del màxim històric de 136 assolit el 2022 a les 102 de l’any passat.

La degana de l’ICAT, Estela Martín, treu ferro a la davalla-

da i argumenta que «veníem de xifres molt altes el 2022 i ara hem tornat a les de 2021, a més 2023 va ser un any de vagues al sistema judicial, el que va paralitzar una gran quantitat d’assumptes que podrien haver acabat en mediació». També explica que «a la demarcació de Tarragona tenim molta mobilitat de jutges, i això també és un factor a tenir en compte, ja que no tots tenen la mateixa sensibilitat per derivar casos

cap a aquesta via i se’ls ha de seguir fent pedagogia». En tot cas, la degana fa una lectura en positiu: «Aquest lleu retrocés és un estímul per seguir treballant en la conscienciació social que la mediació és una bona alternativa per a una gran quantitat de conflictes».

En aquest sentit, la presidenta de la Comissió de Mediació de l’ICAT, Maria José Bertomeu, recorda que les solucions que aporta la mediació són

La mediació és una bona alternativa en molts conflictes.

millors per a les parts en litigi perquè «són solucions a mida de les parts, són ells mateixos qui les acorden i no un tercer com un jutge». Bertomeu afegeix que la tasca dels mediadors és «neutral, confidencial

CEDIDA

i àgil, ja que el 80% dels casos es resolen en menys d’un mes, quan per la via judicial podrien trigar anys, el que significa també que la mediació descongestiona el sistema judicial».

Així mateix, destaca l’avenç de

primera presa de contacte ens servirà per a conèixer les seves opinions sobre el cas i establir un primer vincle que serà determinant a l’hora de decidir finalment per quin professional apostem. I és que la confiança és la qüestió bàsica i fonamental que articula la relació entre un lletrat i el seu client.

Cost

Per últim, hem de tenir en consideració el cost. Els serveis d’un advocat mai són gratuïts. Si algú t’ho diu, desconfia.

L’advocat d’ofici només serà gratuït si complim les condicions per a la prestació de justícia gratuïta. Si no, li haurem de pagar els honoraris. Si trobem un bufet que ens fa un pressupost molt econòmic, també hauríem de desconfiar. Uns serveis barats acostumen a ser sinònim de falta de dedicació i això pot comportar perdre el cas i haver d’assumir els costos, de manera que el que és barat, al final surt car.

la mediació privada. Tot i que no hi ha xifres, ha guanyat terreny especialment en la resolució dels conflictes mercantils.

La cap del Servei de Gestió Econòmica, Personal i Obres dels Serveis Territorials del Departament de Justícia a Tarragona, Anna Alcaraz, posa el focus en què «el 44% dels processos de mediació que s’inicien acaben en acord, perquè els seus usuaris es convencen que és una bona opció». Alcaraz insisteix a continuar «treballant els expedients que no prosperen, perquè hi ha marge de millora, i només ho aconseguirem fent pedagogia». En aquest sentit, Alcaraz explica que la gran majoria d’assumptes que s’acullen a la mediació venen de l’àmbit de la família, tot i que també són rellevants els casos vinculats a conflictes veïnals, immobiliaris o mercantils.

Divendres 16 de febrer de 2024

serveis d’advocacia ESTELA MARTÍN Degana de l’ICAT - Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona

«Hem de posar més en valor el rol de l’advocacia a la societat» Martín posa l’accent en l’aposta del col·legi per la formació, el govern obert i la digitalització

E

—És un dels trets que caracteritzen el nostre estil, com ho va ser també en els dos mandats anteriors. Sense un Col·legi endreçat a nivell econòmic, totes aquestes iniciatives en favor dels col·legiats no serien possibles.

Penso que hem fet una gran feina i a la vista estan els números.

Redacció

stela Martín és la primera degana de la història de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, l’ICAT. Després de tres anys i escaig de mandat i a menys d’un per a les pròximes eleccions fa balanç i repassa les principals qüestions del col·lectiu.

—Quin balanç fa dels tres primers anys de mandat?

—Vam començar amb la pandèmia encara en fase aguda i això ens va condicionar, limitant els esdeveniments i els programes de formació i amb l’obligació de prioritzar el suport a les companyes i companys que pitjor ho estaven passant per la reducció d’ingressos que va afectar bona part del nostre sector. A mesura que l’impacte de la covid anava minvant hem pogut anar desplegant el nostre pla de mandat fins a arribar a un grau d’execució al voltant del 90%, que pensem que és molt satisfactori.

A més, vam poder portar a la nostra zona el Congreso de la Abogacía Española, en col·laboració amb els col· legis de Reus i Tortosa, una fita de la qual estem especialment orgullosos.

—Un dels grans cavalls de batalla és aconseguir millores per al torn d’ofici. Com veu aquesta lluita?

—Soc advocada d’ofici i, per tant, empatitzo molt amb aquesta reivindicació històrica. Conjuntament amb el Consell de l’Advocacia de Catalunya hem aconseguit avenços, tot i que no són en absolut suficients per dignifi-

Entre les fites aconseguides, Estela Martín destaca el fet d’haver portat al territori el Congreso de la Abogacía Española. CEDIDA

car aquest servei públic que oferim les advocades i advocats, i hem iniciat accions legals contra la Generalitat per prorrogar els mòduls que cobren els advocats que fan el torn d’ofici.

Seguirem treballant perquè les retribucions com els mitjans amb què prestem el servei siguin més justos.

—Dins d’aquest pla de mandat quin lloc ocupa la formació?

—És una de les prioritats, com no pot ser d’altra manera. L’advocacia ha de

tenir la capacitat d’adaptar-se a una realitat que és canviant, i per fer-ho la formació és clau. Des del marc legal en què treballem fins a les innovacions tecnològiques que afecten la nostra feina, com la intel·ligència artificial, que, com passa amb altres sectors, és una autèntica revolució per a la que hem d’estar preparats.

—Una formació que en molt bona mesura és gratuïta, gràcies a la gestió dels comptes de l’ICAT...

21

des de l’ICAT. I, amb tot plegat, posem en valor el paper de l’advocat a la societat.

—De portes endins, l’ICAT ha avançat en l’objectiu de fer-lo més participatiu?

—Penso que sí. El nostre estil de govern sempre ha estat de portes enfora. Hem mantingut un contacte estret amb l’advocacia per orientar les nostres decisions. Una institució com el Col·legi només té sentit si es mou a favor dels interessos i les inquietuds del col·lectiu a qui representa. Hem de seguir pel mateix camí i fomentar encara més la participació.

—L’advocacia tarragonina espera des de fa dècades que es faci realitat el Fòrum Judicial, un nou equi—Mencionava la intel·ligència artifi- pament que concentri les diverses cial, però abans d’això cal que el sec- dependències ara disperses per la tor es digitalitzi en molts dels seus ciutat. El Govern ja ha posat un calendari, com el valora? procediments, oi?

—Sí, és un repte que hem entomat —Benvinguts siguin tots els passos que faci la Generalitat per des del Col·legi digitalitzant bona part dels corregir aquest greuge «El Col·legi i serveis que oferim.

Però han estat l’advocacia no ens històric.

Era una promesa que molts anys d’endarrerivam fer en campa- hem de limitar a ments i promeses incomser un col·lectiu plides i per això sempre nya i l’hem accelerat, queda encara marge som una mica escèptics. al servei de la per seguir pel mateix societat en l’àmbit Però també constructius, camí, i continuarà ja que col·laborem amb sent una de les priori- legal; hem d’anar el Departament de Jusmés enllà» tats. tícia per tal que el futur equipament respongui a —Vostè sempre ha esles nostres necessitats i tat una ferma defensora de la funció no quedi desfasat per la lentitud en social de l’advocacia. Per què? què avançar el projecte.

—Sempre he cregut que el Col·legi i l’advocacia no ens hem de limitar —Fa pocs dies, la justícia donava la a ser un col·lectiu al servei de la so- raó a la Junta de Govern en la impugcietat en tot allò que fa referència a nació de les eleccions celebrades el l’àmbit legal. I per això anem una novembre de 2020 impulsada des de mica més enllà: participem en tots la candidatura que va quedar en seaquells debats i iniciatives que bus- gon lloc. Quina valoració en fa? quen la manera de fer una societat —Estem molt satisfets. Sabíem que més justa i també ens impliquem les coses s’havien fet bé, però la deciamb entitats que tenen aquesta raó sió del Contenciós Administratiu de de ser. L’advocacia ha estat històri- desestimar el recurs no deixa cap lloc cament un motor de progrés i aquest a dubte. Però sobretot és una bona mandat ho hem intentat potenciar notícia per a la institució.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

22 Divendres 16 de febrer de 2024

serveis d’advocacia JUSTÍCIA

cia va iniciar, com a experiència pionera a l’Estat espanyol, el Programa pilot de mediació i reparació en la jurisdicció penal. Atès l’èxit de l’experiència, es va oferir a un sector més ampli. Des de l’any 2005 fins a 2016 l’Equip de Mediació i Reparació Penal va anar creixent, per donar més cobertura a tot el territori de Catalunya. A partir de 2016, amb la publicació de la Llei de l’Estatut de la víctima del delicte, el nom va canviar, i ara s’anomena Programa i Equip de Justícia Restaurativa.

Tarragona i l’Ebre provaran un pla pilot per a la universalització de la justícia restaurativa Catalunya és pionera en l’impuls d’aquest model de justícia que promou el diàleg entre les parts i la convivència social

P

Redacció

osar el focus en la reparació de la víctima i la reinserció del victimari. Aquesta és la filosofia que defensa la justícia restaurativa. Aquest nou paradigma fa temps que es presenta com a alternativa al model actual, però en els darrers temps ha guanyat més protagonisme.

Els països membres de la Unió Europea van acordar el 2021 que aquest era el camí a seguir i Catalunya, que fa 25 anys que treballa per a impulsar-la, està dissenyant una estratègia

amb l’horitzó temporal en el 2030 per a fer-la extensiva a la justícia catalana. El primer pas d’aquesta estratègia serà una experiència pilot a Tarragona i les Terres de l’Ebre.

«La justícia restaurativa ha de ser la resposta habitual davant el delicte i no pas l’excepció», defensa la consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat, Gemma Ubasart.

«El model que defensem fa que la ciutadania sigui protagonista dels seus propis conflictes, amb capacitat plena de participar en les solucions mitjançant el diàleg, el respec-

te, l’empatia i l’acord», afegeix.

La consellera destaca raons d’eficàcia i eficiència pels quals és cal apostar per aquest nou paradigma: «més cultura restaurativa vol dir més capacitat per prevenir i solucionar els conflictes i, per tant, unes cotes més altes de convivència i seguretat ciutadana»; d’altra banda, també vol dir «menys judicialització dels conflictes i més agilitat als jutjats del país».

Més professionals

Per avançar en la universalització del servei, el primer pas és el pla pilot que s’activarà en-

60% d’acords satisfactoris

La justícia restaurativa busca el respecte, l’empatia i l’acord.

guany a Tarragona i les Terres de l’Ebre. Per aquest motiu, el pressupost augmenta en més d’un milió d’euros, fet que permetrà incorporar més professionals, que passaran de 20

CEDIDA

a 33. En paral·lel, s’iniciarà una campanya de sensibilització.

Cal destacar que la justícia restaurativa ha tingut un llarg recorregut a Catalunya. L’any 1998, el Departament de Justí-

Segons dades del Departament de Justícia, Drets i Memòria, el 62,79 % dels processos de justícia restaurativa que van finalitzar durant l’any 2022 es van tancar amb un acord satisfactori entre les parts. Aquests acords poden ser econòmics (restitució amb diners), morals (disculpes), de realització d’una tasca concreta, materials (reparació dels danys) o relacionals (ajuda per restaurar les relacions socials entre les parts). En total, 4.064 persones van passar per un procés de justícia restaurativa a Catalunya, l’any 2022.

SERVEI ESPECIALITZAT

Evita sorpreses a la teva comunitat de propietaris amb l’assessorament legal de LeitMotiv

Teresa M. Llevat Bonet Advocada col. nº1058 ICA Reus Administradora de finques col. nº 796 COAF Tarragona Pl. Morlius 6, 43201 Reus info@leitmotivassessora.com +34 661 351 561

leitmotivassessora.com

Ofereixen serveis especialitzats en dret de la propietat horitzontal comunitats un servei d’alt valor afegit.

«En una comunitat de propietaris, és molt i vivim en una comunitat de propietaris, important que l’administrador tingui coneisabem de primera mà com és d’impor- xements de dret o sigui advocat, especialment tant comptar amb l’assessorament ex- en el moment d’executar procediments», pert de professionals altament especialitzats assegura l’advocada. Per exemple, en el cas en el sector de l’habitatge. I és que no complir d’haver de fer una reclamació d’impagats, el amb la legislació, pot deixar la comunitat en procediment comença en el moment en què una situació vulnerable que li s’envia la convocatòria de reunió acabi passant factura. Així ho aprovar comptes. Aquesta Un administrador per expliquen des de LeitMotiv. s’ha de fer de manera fefaent, Aquest despatx reusenc, fundat que sigui advocat segons marca la llei. Si no es fa per l’advocada i administradora ens garanteix que així, tot el procés judicial no tinde finques Teresa M. Llevat, ofe- els procediments drà validesa perquè no s’haurà reix serveis d’administració de s’executin segons iniciat correctament. «Un detall comunitats de veïns, advocacia i formal, que pot semblar que no la llei corredoria d’assegurances. tingui importància, pot tirar per Llevat, que és advocada col· terra tota la feina feta durant melegiada a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de sos i fins i tot pot suposar costos afegits a la Reus i forma part de la junta del Grup d’Ad- comunitat», reflexiona l’alma mater de Leitvocats Joves de Reus, uneix el seu profund Motiv. coneixement en l’àmbit de l’administració de A banda de gestionar les seves comunitats comunitats amb els seus coneixements legals clients, Teresa M. Llevat en representa d’alespecialitzats en dret de la propietat horitzon- tres, de les quals no n’és l’administradora, en tal, drets reals i contractes, per a oferir a les tota mena de processos legals.

S

Anna Ferran

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Divendres 16 de febrer de 2024

serveis d’advocacia

23

SERVEI RECOMANAT

«A Mallol Assessors empatitzem amb les empreses i les persones i les ajudem a trobar solucions» El despatx tarragoní ha reforçat en els últims anys el departament jurídic per a oferir un servei integral als seus clients

U

Anna Ferran

n servei pensat per a les empreses i les persones. Així descriuen des de Mallol Assessors els seus serveis jurídics.

Aquest despatx tarragoní, amb més de 40 anys de trajectòria, és una de les assessories per a empreses amb més reconeixement de la ciutat. Fins a principis dels 2000 havien estat únicament especialitzats en els serveis econòmics per a empreses. Ara bé, l’any 2003, l’entrada al despatx d’Irene Mallol, filla de Joan Lluís Mallol, soci fundador, va suposar l’inici del departament jurídic de Mallol Assessors. D’aleshores ençà, els serveis legals han anat guanyant pes dins del despatx i ara són un dels seus pilars.

«Quan vam iniciar el departament legal només el portava jo i actualment som quatre advocats especialitzats en diversos àmbits del dret vinculats al món empresarial», explica Irene Mallol. L’àrea legal de Mallol ha viscut diversos punts d’inflexió al llarg de la seva trajectòria. El primer va ser el 2009 quan van representar una seixantena d’empreses transportistes i van interposar una demanda contra el cèntim sanitari –un impost sobre el carburant– davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La demanda va arribar fins a Europa i el 2014, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va donar la raó als empresaris representants per Mallol.

Aquesta victòria ha marcat un abans i un després en la trajectòria del des-

Francesc Palatsi, Irene Mallol, Manuel García, Òscar Solé i Estíbaliz Castresana formen l’equip jurídic de Mallol Assessors .

patx i va suposar que van sumar dos nous Mallol va portar es s’haguessin de tornar advocats a l’equip jurífins a la justícia dic, sent actualment un més de 13.000 milions europea la total de quatre. Irene d’euros recaptats entre Mallol i Francesc Palatsi 2002 i 2012. demanda per estan especialitzats en El cas del cèntim sal’impost del nitari, però, no ha estat mercantil i concur‘cèntim sanitari’ dret sal, civil i dret adminisl’únic punt d’inflexió tratiu. Estíbaliz Castreen els serveis jurídics de Mallol Assessors. I és que el 2021, sana s’encarrega de l’àrea laboral i quan es va produir el relleu genera- Manuel García porta la branca fiscal, cional al capdavant del despatx i Ire- que fins a la seva incorporació, assune Mallol en va assumir la gerència, mia la mateixa Irene Mallol. Dins del es va fer una aposta decidida per a departament jurídic s’ha creat un dereforçar els serveis legals adreçats a partament financer, liderat per Òscar les empreses. Va ser aleshores quan Solé, que s’encarrega d’elaborar valo-

racions i pericials de caràcter econòmic que complementen l’activitat jurídica pròpia del despatx així com la de tercers interessats. Amb aquests reforços, Mallol es converteix en un despatx transversal que ofereix una assessoria integral, des del punt de vista jurídic, a empreses i persones.

Empatia, transparència i coherència

«Entenem molt bé el funcionament de les empreses, fa molts anys que ens dediquem a acompanyar-les en el seu dia a dia», comenta Irene Mallol. «Els clients són de casa i es

GERARD MARTÍ

troben a casa quan compten amb nosaltres. El nostre servei es basa en la proximitat, podríem dir que som com una extensió seva», afegeix. En aquest sentit, comenta que «empatitzem molt amb els problemes dels clients, parlem el mateix llenguatge, perquè entenem que al darrere d’una empresa hi ha persones i hi ha famílies». Justament per això l’objectiu final del departament jurídic de Mallol Assessors és sempre trobar les solucions més senzilles als problemes que afectin les empreses. «La transparència i la coherència són les nostres màximes», conclou.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

24 Divendres 16 de febrer de 2024

serveis d’advocacia SERVEI RECOMANAT

Badia Advocats, experts en dret bancari, dret concursal, reestructuracions empresarials i segona oportunitat Aquest despatx també està especialitzat en casos de dret penal, negligències mèdiques i accidents

A

tat i que també s’ha de preveure.

Redacció

mb més de 40 anys d’experiència, el Bufet Badia-BallvéSusín ve a donar resposta a moltes de les necessitats dels seus clients que, d’acord amb la legislació vigent, obtenen respostes a moltes de les seves inquietuds a tots els nivells de drets reivindicatoris i de tot allò que està relacionat amb la crisi que ens envolta.

En els darrers mesos, s’han incrementat els problemes de la gent, a l’hora de fer front als pagaments compromesos, el que ens ha comportat una situació de crisi generalitzada. Davant aquesta situació, el Bufet ha donat resposta d’acord amb el següent:

Llei de Segona Oportunitat

Un cop feta la modificació de la Llei de Segona Oportunitat de l’any 2015, amb la incorporació, a partir de finals de 2022, en la legislació concursal, es presenten múltiples novetats pel que fa a la mateixa, que suposen un nou plantejament jurídic, per donar resposta a la situació d’insolvència de molta gent, i l’obtenció final de «l’exoneració del passiu insatisfet», o dit amb altres paraules, el perdó dels deutes.

Especial rellevància té tot el que fa referència als requeriments bancaris per avals, que també han de tenir la seva resposta acurada al respecte, ja sigui dins la mateix Llei Concursal, pel que afecta la Segona Oportunitat,

Actuacions en via penal.

Negligències mèdiques i accidents. Delictes econòmics i societaris

Tant pel que fa a la defensa com a la interposició d’accions de caràcter penal, cal una acció jurídica amb àmplies garanties i, per tant, el suport jurídic professional hauria de ser una exigència irrenunciable a l’hora de la compareixença davant dels Jutjats especialitzats en el tema, per garantir un exercici de drets sense cap tipus de dubtes. Tot el que fa a delictes econòmics i societaris, requerirà, també, un suport legal acurat.

Temes societaris

Si una situació d’insolvència no es gestiona correctament, els administradors de la societat hauran de respondre personalment.

la negociació bancària o la via judicial en defensa dels interessos dels implicats.

També en el Dret Bancari, la defensa dels consumidors, ha tingut novetats recents com la Sentència del TJUE, on es manifesta el deure d’informar i valorar la solvència, per part dels prestadors, cap als prestataris, abans de la signatura d’operacions financeres de tot tipus. No oblidem, en aquest apartat, tot el referent a les clàusules abusives i, de manera especial, la reclamació de les despeses de notari, registre, gestoria, taxació, etc., fetes en el moment de

l’atorgament de l’escriptura hipotecària.

Dret concursal – Insolvència societària

La nova Llei Concursal comporta tota una sèrie de novetats que venen a fer front a dues situacions fonamentals per qualsevol entitat mercantil.

D’una banda, l’estat d’insolvència eminent, quan el deutor preveu que dintre els tres mesos següents no podrà fer front a les seves obligacions. De l’altra, la insolvència actual, que es produeix quan la societat no pot fer front als pagaments. Davant

CEDIDA

d’aquestes situacions, és obligatori instar el concurs en el termini de dos mesos, des de que es coneix la situació de fallida. No actuar comporta una responsabilitat, també personal, per part dels responsables societaris. És evident que aquest tema té repercussions de tot ordre per la mateixa societat, però també pels administradors de la mateixa que, si no fan el que toca, respondran personalment, a tots els efectes.

No oblidem en aquest apartat tot el que suposa el tancament del full registral del Registre Mercantil, que comporta la paralització de la socie-

Independentment de la via concursal i preconcursal, la vida societària comporta problemes de tot ordre, entre accionistes i tercers. També aquí és cada cop més necessari gaudir d’una informació jurídica amb garanties per fer front als problemes que la vida societària comporta en si mateixa.

També l’anàlisi objectiva a l’hora de triar les diferents opcions empresarials, fa necessari buscar una ajuda professional que doni resposta, des d’un punt de vista jurídic, amb implicacions d’ordre fiscal.

També referir-nos als problemes entre els socis i les seves repercussions, que han de ser tractades des d’una fonamentació jurídica, per obtenir els resultats desitjats.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

B A D I A A D V O C AT S B A D I A - B A L LV É - S U S Í N Av i n g u d a R o m a , 7 , 8 a p l a n t a · 4 3 0 0 5 Ta r r a g o n a · T. 9 7 7 2 2 9 5 4 5 o 9 7 7 2 2 9 5 2 1 · w w w. b a d i a - a d v o c a t s . c o m

Divendres 16 de febrer de 2024

serveis d’advocacia

25

SERVEI RECOMANAT

Col·lectiu Ronda, la defensa constant dels drets de les persones treballadores En els més de 50 anys d’història, el despatx sempre s’ha mantingut fidel als principis de dignitat i justícia social

C

Redacció

ol·lectiu Ronda és una cooperativa d’advocats i advocades que entenen l’exercici del Dret com un instrument per aconseguir unes relacions laborals més justes i transformar la societat sobre la base del respecte i la dignitat. D’aquí, el compromís i fidelitat a uns valors que s’han mantingut al llarg dels més de 50 anys d’història i basats en els principis de dignitat, justícia social, equitat, democràcia i independència política, econòmica i sindical.

A Tarragona, Col·lectiu Ronda, que té la seva seu principal a Barcelona, té despatx propi des del 2012 per atendre les persones clients de la zona. Fa tres anys va canviar d’adreça, però continua situat a la mateixa Rambla Nova on ja estava. Un espai que s’ampliava i s’acomodava per donar la millor atenció a totes les persones que necessiten un assessorament jurídic compromès.

La vinculació de Col·lectiu Ronda amb Tarragona va començar ja l’any 2003 quan alguns dels seus professionals es van fer càrrec de la defensa del personal del CAP Tàrraco afectat per intoxicacions a causa d’unes fumigacions. La sentència va acabar reconeixent el mal causat a les persones afectades i, des d’aquell moment, es va començar a treballar en altres casos d’accidents laborals i malalties professionals, una de les àrees de pràctica del despatx.

L’any 2012 obria despatx propi a la Rambla Nova, però des del 2009 ja existia un petit despatx al Port de la ciutat i es van començar a atendre altres casos d’empreses com Rep-

La vinculació de Col·lectiu Ronda amb Tarragona va començar el 2003 i, des de 2012, tenen un despatx propi a la ciutat, que ara es troba a la Rambla Nova, 47.

sol, sempre defensant la persona treballadora i no l’empresari, que és el que ha caracteritzat la història de Col·lectiu Ronda, constituïda com a cooperativa d’assessorament jurídic amb valors de base social i un compromís per fer del Dret l’eina i l’instrument per caminar cap a la dignitat i la justícia social.

Més de quatre edicions de les jornades de dret laboral

Precisament, l’afany de caminar cap a aquesta justícia social i sobretot

ment que caracteritza la difondre entre la ciutaLes jornades dania els seus drets, va cooperativa al territori de dret laboral on treballa, les jornades encaminar al Col·lectiu aborden Ronda a organitzar les van versar sobre Salut Jornades de Dret Laboqüestions que i Dignitat, posant l’acral que l’any passat van afecten el dia a dia cent en la prevenció de arribar a la IV edició i i la seguretat lade les relacions de riscos boral, abordant en una que s’estan consolidant treball de les taules els riscos com un fòrum de reflexió i punt de trobada de de la indústria química professionals, organitzacions i soci- i nuclear a partir de l’accident proetat civil per vincular el món laboral duït per l’explosió a l’empresa IQOXE amb la defensa dels drets humans. (ubicada al polígon de Tarragona) el Enguany, i amb aquest vincle i arrela- març de 2020 i que va causar la mort

GERARD MARTÍ

de tres persones.

La voluntat del despatx i de tot el Col·lectiu Ronda és continuar difonent i promovent els drets laborals amb jornades que abordin qüestions que afecten el dia a dia de les relacions de treball per incidir en el marc de les relacions laborals. L’experiència de la cooperativa és avalada pels seus 50 anys d’història i el seu creixement constant, actualment amb quasi 140 professionals que treballen en els despatxos que la cooperativa té repartits arreu del territori.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

26 Divendres 16 de febrer de 2024

Mascort diu que des de les administracions s’ha de «facilitar la vida» al sector primari Economia Diu que el sector «s’ha de poder guanyar la vida» ACN El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, creu que el principal problema del sector de la fusta és «que no es guanya la vida». Per això, va dir, «cal buscar la fórmula» per aconseguir-ho. Fent un símil amb les mobilitzacions de la pagesia, va assenyalar que se’ls ha de «facilitar la vida i no posar-ho més difícil des de les administracions».

Mascort, va explicar que el Govern «té clar» quin és el model de transició energètica que vol el país per tal de descarbonitzar-lo. «Avui ja hem superat el 40% dels objectius

que ens hem fixat pel 2030, per tant, avancem en la bona direcció», va assenyalar. Va destacar sobretot l’impuls amb l’Energètica pública, «que ha de servir per posar l’energia directament a en mans dels ciutadans», però també el decret llei sobre com han de ser els parcs elèctrics i fotovoltaics. El conseller també va fer autocrítica i va assenyalar que ara cal fer «allò que no hem fet des de fa molts anys» i és el pla territorial sectorial de les energies renovables. De moment, va explicar, cada oficina comarcal s’ha dotat d’una persona per treballar per la transició

energètica perquè faci la feina de divulgació, però també la tasca de posar d’acord els municipis per decidir on cal situar els parcs de renovables, per exemple.

Mascort també va parlar del «salt espectacular» que ha fet l’autoconsum energètic individual en els últims dos anys. «Tenim més de 102.000 instal·lacions que generen pràcticament una giga de potència», va destacar. Això ha estat possible per diversos factors, un és el preu de l’energia, «quan va molt cara la gent s’espavila», va dir el conseller.

Però també la «militància» dels que creuen que l’ener-

A Catalunya hi ha 1 pacient de càncer infantil per cada 200 casos de càncer

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ahir a la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible de Vic. ACN

Mascort: «S’està fent un salt important en l’autoconsum compartit» gia ha de ser dels ciutadans.

«També s’està fent un salt important en l’autoconsum

compartit», va dir el conseller.

«Hi havia 200 instal·lacions fa dos anys i ara n’hi ha més de 2.000».

El conseller d’Acció Climàtica va posar en valor el paper de la comarca d’Osona: «Aquí estan passant moltes coses a nivell de transició energètica». Per exemple, en

la darrera convocatòria del govern per impulsar comunitats energètiques en forma de cooperativa, dels 60 projectes que s’han presentat, trenta són d’Osona. «Esteu fent molta feina i és imprescindible que això s’estengui com una taca d’oli arreu del país», va apuntar.

Uns ‘hackers’ roben dades personals de mossos d’un servidor de correu Policial La filtració s’ha fet en un àmbit molt restringit del ciberespai

Una pacient, la seva mare i un sanitari a l’Hospital Vall d’Hebron. ACN

Es van diagnosticar 154 casos de càncer infantil a l’any entre 2018 i 2022 Salut Els casos de càncer pediàtric més freqüents van ser les leucèmies ACN A Catalunya, entre els anys 2018 i 2022, la mitjana anual de la taxa d’incidència del càncer pediàtric ha estat de 134 casos per cada milió de nens. Segons dades fetes pú-

bliques pel Departament de Salut amb motiu del Dia Internacional contra el Càncer Infantil, en aquest període de temps es van diagnosticar un total de 770 casos, 154 casos l’any. Els casos més freqüents van ser les leucèmies, malal-

ties mieloproliferatives i mielodisplàsies, amb un 27,9%, seguit del dels tumors del sistema nerviós central i miscel· lània de neoplàsies intracranials i intraespinals, amb un 27,3%, i el dels limfomes i neoplàsies reticuloendotelials, amb un 13,4%. La resta van ser el 31,4% dels casos.

En relació amb el càncer pediàtric més freqüent, les leucèmies, Salut apunta que Catalunya disposa d’un «alt grau d’experiència» per tractar la malaltia, ja que al 2019 es va incorporar al sistema de salut la teràpia avançada CAR-T (tisagenlecleucel) que, fins a l’any 2023, ha permès tractar a 47 pacients pediàtrics. Aquesta teràpia avançada s’utilitza per tractar la leucèmia limfoblàstica aguda en recaiguda o que es refractaria a altres tractaments. A Catalunya es calcula que hi ha 1 pacient de càncer infantil per cada 200 casos de càncer, és a dir el 0,5% del total.

ACN Uns hackers han robat dades personals d’una setantena d’agents dels Mossos d’Esquadra d’un servidor de correu electrònic corporatiu, segons va explicar la policia catalana, que ha obert una investigació arran de la filtració. En concret, els lladres informàtics van aconseguir sostreure de la bústia virtual un document que contenia les dades dels policies. Segons els Mossos, la filtració es va produir en un àmbit restringit del ciberespai.

Els agents afectats van ser informats de la filtració des del moment que es va tenir coneixement dels fets. També se’ls comunicarà que es manté el comitè de seguiment de la incidència, a través del qual s’informarà de les novetats i se’ls facilitarà la possibilitat de denunciar els fets a través de l’Àrea Central de Cibercrim

Un cotxe de Mossos a la rambla Ferran de Lleida. ACN

Han sostret de la bústia un document que contenia les dades dels policies de la Divisió d’Investigació Criminal, que s’ha fet càrrec de la investigació. Totes les mesures es van acordar en la

Comissió d’Avaluació Risc i de Protecció, que es va activar tan bon punt es va tenir coneixement de l’atac. Després de tenir coneixement de la intrusió, i a petició de la mateixa comissió, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació va bloquejar les bústies que es reiniciaran amb noves contrasenyes.

Divendres 16 de febrer de 2024

27

Identifiquen un fàrmac que bloqueja l’acció d’unes cèl·lules claus del parkinson Investigació

Consideren que la troballa és clau per lluitar contra la malaltia

EFE Un grup d’investigadors ha identificat que un fàrmac que es fa servir per a malalties autoimmunes és potencialment útil per bloquejar l’acció d’unes cèl·lules cerebrals, els astròcits, que són claus en el desenvolupament de la malaltia de Parkinson.

Aproximadament 4,1 milions de persones pateixen la malaltia de Parkinson a tot el món i, només a Espanya, més de 300.000 persones estan afectades, sense que hi hagi actualment una curació. Les persones que la pateixen veuen deteriorades les seves capacitats motores per la mort de les neurones dopaminèrgiques, especialitzades en la

síntesi de dopamina, un dels principals neurotransmissors cerebrals responsable del control dels moviments voluntaris.

Els científics estan treballant per comprendre millor els mecanismes que condueixen a la pèrdua de cèl·lules nervioses que produeixen dopamina. Investigacions recents apunten a la participació d’unes cèl·lules cerebrals, anomenades astròcits, com a actors clau en les respostes neuroinflamatòries al parkinson. Científics de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), en col·laboració amb neuròlegs de l’Hospital Clínic, han de-

mostrat que al parkinson els astròcits són reactius, de manera que ataquen i maten a les cèl·lules nervioses que produeixen dopamina.

L’equip d’investigadors ha realitzat aquest estudi, els resultats del qual ha publicat aquest dijous la revista Journal of Clinical Investigation Insight, mitjançant l’ús de cèl· lules de la pell humana derivades de pacients afectats per la malaltia i subjectes sans.

Aquestes cèl·lules de la pell es van convertir en cèl·lules mare (iPSC) i es van diferenciar a cèl·lules nervioses del mesencèfal específiques de l’individu no afectat i astròcits específics dels pacients amb parkinson. Els investigadors han descobert que els

L’estudi l’han dut a terme científics de l’IDIBELL, l’IBUB i neuròlegs del Clínic astròcits derivats de les iPSC de pacients amb parkinson segregaven alts nivells d’una molècula promotora de la inflamació anomenada interleucina-6 (IL-6) que matava una gran quantitat de cèl·lules nervioses, però això no semblava el cas d’astròcits sans.

«Si bé la inflamació lleu pot ser beneficiosa per a molts processos neuronals, la sobreproducció d’IL-6 pot empitjorar els símptomes del parkinson», ha destacat l’autora principal de l’estudi, Meritxell Pons-Espinal, IDIBELL

Edifici de l’Hospital Universitari de Bellvitge. ACN

i la Universitat de Barcelona.

Es dona la circumstància que els astròcits es troben també habitualment en pacients que pateixen malalties en què el sistema immunitari ataca el cervell (malalties autoimmunitàries).

Així, els investigadors han demostrat que el tractament

dels cultius neuronals estudiats amb Tocilizumab, un fàrmac que ja s’utilitza diàriament a l’hospital per tractar l’artritis reumatoide (una malaltia autoimmune), bloqueja l’efecte dels astròcits secretors d’IL-6, de manera que preveu en gran manera la mort de les cèl·lules nervioses.

any es va situar en el 6,9%.

La inflació a Catalunya comença l’any unA3,6%,l’Estat va retrocedir fins al l’INE apunta que l’habitatge, amb un creixement 2024 amb un repunt del 3,3% anual de l’1,5%, va ser un dels

Economia L’augment es deu a la retirada dels ajuts a l’electricitat ACN L’Índex de Preus de Consum (IPC) ha iniciat el 2024 amb un repunt del 3,3% a Catalunya per la retirada dels ajuts a l’electricitat, que han encarit la factura energètica. De fet, l’IPC mensual en l’electricitat, el gas i altres combustibles

puja un 8,1% a Catalunya, cosa que significa que l’energia és un 8,1% més cara que al desembre, mentre que la taxa anual passa d’un -18% el desembre, a moderar-se només -2,9% al gener. Els aliments mantenen una tendència a l’alça, amb un augment interanual a Catalunya del 7%

El cost de la reconstrucció d’Ucraïna s’eleva a 452.000 MEUR la pròxima dècada Economia El govern d’Ucraïna, les Nacions Unides, la Comissió Europea i el Banc Mundial estimen en 452.800 milions d’euros el cost de la reconstrucció del país la pròxima dècada, una xifra que eleva els 383.000 estimats per l’atac rus fa un any. Segons un informe publicat aquest dijous d’estimació ràpida de danys i necessitats

del país, les autoritats ucraïneses calculen que, només el 2024, es necessiten uns 14.000 milions d’euros per a la reconstrucció immediata i «prioritats de recuperació».

El document avisa que 5.100 milions d’euros estan ja garantits amb contribucions internacionals i recursos propis del país, mentre 8.900 milions encara no estan finançats. El

(+0,1%), que se situa en el 0,4% en el cas de l’índex mensual. A l’Estat, l’IPC puja fins al 3,4%, i se situa per sobre del català, amb augments tant en l’energia com l’alimentació.

La inflació subjacent, que no té en compte l’energia i els aliments no elaborats, va ser del 3,7% a Catalunya, quan fa període d’avaluació de danys recollit a l’informe avalua des del 24 de febrer del 2022, quan va començar la invasió russa, fins al 31 de desembre del 2023. Segons aquest document, els danys directes ja ascendeixen a 141.600 milions d’euros i l’habitatge, el transport, el comerç, la indústria energètica i l’agricultura són els sectors més afectats. Els 452.800 milions d’euros estimats per a la reconstrucció en 10 anys inclouen mesures de modernització del país, per exemple amb baixes emissions de CO². ACN

factors que més va contribuir en l’augment de l’IPC. Els preus dels olis i els greixos es van enfilar un 44,4% a Catalunya en comparació al 2023 i consolida la dinàmica alcista, ja que al desembre ja era d’un 38,4% interanual. La carn de porc va arrencar l’any un 10,9% més cara que fa un any i també destaca l’increment dels llegums i les hortalisses (+13,8%).

Fruita i verdura a l’expositor d’una botiga. ACN

Israel acusa Sud-àfrica «d’abusar» de la Convenció del Delicte de Genocidi Món

Israel ha acusat Sud-àfrica «d’abusar» de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi. També ha considerat que el país africà vol «manipular» el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) per «protegir» Hamàs del «dret i l’obligació inherents» d’Israel de defensar-se. Aquesta ha estat la postura que ha defensat l’exe-

cutiu israelià davant la segona petició que Sud-àfrica ha fet al TIJ sobre el conflicte, en aquest cas perquè impedeixi «noves i imminents violacions dels drets dels palestins» en l’ampliació de l’ofensiva israeliana al sud de la franja i davant la possibilitat que l’exèrcit israelià entri a la ciutat de Rafah, a tocar de la frontera amb Egipte. Segons

el govern de Benjamin Netanyahu, les mesures que el TIJ va ordenar a Israel el 26 de gener –adoptar «totes les mesures possibles» per evitar un genocidi a Gaza i permetre «immediatament» l’ajuda humanitària– cobreixen l’abast del conflicte, que ha comportat que un milió i mig de persones s’hagin desplaçat cap al sud de la franja. En l’escrit d’al·legacions que Israel ha presentat subratlla que les mesures dictades pel tribunal són molt recents i que des no hi ha hagut canvis significatius en l’ofensiva. ACN

28 Divendres 16 de febrer de 2024

Editorial

Bons números

E

n tot hi haurà sempre un abans i un després de la pandèmia que va castigar-nos tot just ara fa dos. Evidentment, és impossible oblidar el rastre de morts i seqüeles físiques que encara ara arrossega molta gent. Però la pandèmia també va tenir un efecte econòmic devastador. El món gairebé es va aturar i de tan gran que va ser l’aturada ha costat tornar a engegar el motor i comença a rodar de nou. Per això, quan aquest dijous es presentaven les dades de firaReus Events, l’afectació del coronavirus estava molt present. Es destacava que s’havia millorat, i força, la valoració que els expositors feien, per exemple, de

l’exproReus, però que encara no s’havia assolit el nivell prepandèmic. En realitat res difícilment tornarà a ser ben bé igual que abans de la pandèmia, però les dades assolides en l’últim exercici a firaReus conviden a l’optimisme. Es tracta d’esdeveniments estrictament comercials, de venda de productes i serveis i per això, si les dades comencen a ser bones novament, la recuperació és, en realitat, de tot un entramat i teixit social, no tan sols de l’àmbit comercial. Els números sempre són freds i impersonals, però de vegades poden arribar a significar coses com el positivisme i una perspectiva de futur esperançadora.

Tribuna

Verd i blau fa babau!

L

es zones d’aparcament regulat han de ser una eina per afavorir la mobilitat, no per escanyar-la.

La seva funció és servir a la ciutadania per tal que pugui moure’s, no servir-se’n. Lamentablement, la política de l’alcalde Viñuales no porta bon camí: sense valors, sense model, sense raó, sense diàleg i sense més criteri que l’afany recaptatori.

Tota política ha de tenir valors. Pintar zones blaves i verdes a l’entorn de Joan XXIII, però, no respon a cap mena de valors d’esquerres ni socials. Aquestes zones tenen els mateixos preus per als no residents: més de 4€ per un màxim de 2 hores. Passat aquest termini has de marxar perquè si l’excedeixes et pots emportar una multa. Com es pot sotmetre a aquest tracte als malalts i pacients de Joan XXIII? I als seus familiars? Com es pot lesionar així les necessitats de tots els treballadors de la salut, aquells a qui fa dos dies aplaudíem des dels balcons?

Si pintes aparcaments has de tenir un model de mobilitat al cap, una visió de conjunt del que vols per la teva ciutat.

El model d’Esquerra és omplir Tarragona i fer-ho amb el màxim de mobilitat sostenible. La Sra Orts, però, no és que estigui promovent un altre model, és que no n’està promovent cap! Qui tindrà el cotxe aparcat al Parc Francolí un màxim de dues hores quan el centre neuràlgic

blau només té sentit per generar rotació en zones comercials. Pintar de blau sense saber-ne és fer-nos mal! És que aquestes mesures recaptatòries no són bones ni per recaptar! Algú creu que l’Empresa d’Aparcaments ingressa Xavier Puig i Andreu gran cosa per tenir un munt de carrers Conseller d’ERC i extinent d’alcalde de blaus i verds quasi buits? És clar que no.

Territori i Mobilitat de Tarragona La cosa no pot ser més ineficient: tothom hi perd, ciutadania i administració.

Més intel·ligent hauria estat pintar està a 2km? Quin resident gaudirà del descompte de la zona verda a carrers que aquestes zones de taronja -un color que estan lluny de cap edifici i els que hi ha, ara defugen-. L’usuari podria aparcar tot ja tenen aparcament privat? Qui aparcarà el dia per 1€, els aparcaments estarien a Tarragona 2 a preu de zona blava? Com prou plens, però sempre hi hauria plas’ho farà el professorat del Pax? I els veïns ces disponibles, als residents se’ls podria de Florenci Vives? El resultat de tot això aplicar un preu de 40 cèntims al dia, Tarragona estaria més és veure els carrers plena i l’administració buits a les 11h del migÉs que aquestes mesures tindria més ingressos. dia d’un dia qualsevol. recaptatòries no són Per tot això, al Ple Estem buidant la ciubones ni per recaptar! d’avui ERC defensa tat!

Algú creu que l’Empresa una moció per revertir La gent, en gened’Aparcaments ingressa totes aquestes noves ral, optarà per apargran cosa per tenir un zones regulades que car als aparcaments munt de carrers blaus i no són ni justes ni efidissuasius que vam verds quasi buits? cients. Totes han de fer durant el mandat quedar sense efecte anterior o bé als descampats abandonats, tots ells plens. O fins que s’aprovi el Pla de Mobilitat Sosdirectament no vindran a Tarragona, si tenible, que ens dotarà d’una perspectipoden evitar-ho. Evidentment no triaran va més racional. Això només s’arregla si passar-se a la bici o el bus si no els oferim s’acompanya de la pertinent i completa millores substancials en aquestes alter- rectificació i moltes més dosis de diàleg natives, com hauríem de fer. Pintar de amb la societat tarragonina.

Carta dominical

El parenostre (6): La festa del perdó

B

envolgudes i benvolguts, «I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors». Continuem el comentari al parenostre, que avui, coincidint amb el primer diumenge de Quaresma, ens convida a l’experiència del perdó. La cultura bíblica ens mostra un Déu que es complau en el perdó, un Déu propens a oblidar les nostres ofenses perquè ens vol continuar veient tal com ens ha creat: «Si tinguessis en compte les culpes, Senyor, qui es podria sostenir? Però és molt teu donar el perdó; per això mereixes que et venerin» (Sl 130,3-4).

L’home i la dona bíblics, per revelació, coneixen la bellesa de la seva dignitat com a éssers creats per Déu. I, al mateix temps, per pròpia experiència, són conscients de la feblesa i la incoherència amb què la viuen. El pecat, en efecte, forma part de la història humana i es tradueix a trencar la comunió amb Déu, perdre la dignitat pròpia i malmetre la relació amb els altres. La paràbola del fill pròdig ho escenifica de manera magistral quan el fill petit prefereix anar a la seva, s’allunya de la casa pairal i trenca la relació amb els qui formen la seva família. Déu, en la figura d’aquell pare, no pot oposar-se a la llibertat del fill; aniria en contra de la seva naturalesa. El deixa marxar. Però no es cansa d’esperar amb ardor el seu retorn. És molt difícil trobar un amor incondicional com el de Déu, incapaç de deixar de perdonar, incapaç de deixar d’esperar que cada un dels seus fills retorni als seus braços maternals. Però Déu vol que l’imitem en aquesta seva actitud corprenedora. ¿Per què no rellegim la paràbola de Lluc (15,11-32) i ens posem en la pell del pare? ¿Per què no ens deixem interpel·lar pels seus gestos apassionats i els comparem amb les nostres reaccions davant dels qui ens ofenen? L’evangeli és molt contundent en aquest punt. Tant en la petició del parenostre com en la paràbola del servent sense compassió (Mt 18,23-35), se’ns demana que sapiguem perdonar. A més, sembla que se’ns digui que la nostra reacció, compassiva o no, està íntimament El perdó de Déu no relacionada amb el perdó és màgia ni es pot diví mateix. Però, si hem manipular. Ell ens el dit que Déu ens perdona regala gratuïtament, sempre, sense cap mèrit sí, però som nosaltres, de part nostra, de què es- amb la nostra llibertat, tem parlant? els qui l’acceptem o el El perdó de Déu no és rebutgem màgia ni es pot manipular. Ell ens el regala gratuïtament, sí, però som nosaltres, amb la nostra llibertat, els qui l’acceptem o el rebutgem. I acceptar-lo passa per desitjar tornar a la casa pairal i refer ponts amb els germans. Així, doncs, quan experimentem el perdó dels altres i, alhora, ens compadim d’ells, es posa en marxa la circularitat necessària que ens ajuda a copsar des de la vida quotidiana el significat del perdó de Déu. Qui mai no hagi condonat un deute, material o espiritual, al seu germà, ¿podrà comprendre la meravellosa experiència d’estimar per damunt de tot? I qui no hagi experimentat mai el perdó dels germans, ¿podrà saber que Déu el coneix des de la seva dignitat?

Agafem-nos aquest temps de Quaresma per fer-ne la prova: perdonem i demanem perdó. Serà aquesta una bonica manera de preparar-nos per celebrar la festa de la nova vida de ressuscitats.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Divendres 16 de febrer de 2024

Tribuna

El meu gat i jo

Ves qui ho diria!

M

ixeta, les seves companyes i un servidor venim de passar uns dies a la república bananera de la Macronia (un país que abans es deia França), on caldria enviar uns quants mixos i mixes dels que acull, per exemple, «Bigotis de pica».

Ja vam deixar l’adreça de correu electrònic (bigotisdepica@ gmail.com) al palau de l’Elisi, per si volen substituir a Monsieur Attal, aquest jove primer ministre que, només arribar al càrrec, ha aconseguit la triple fita de complicar encara més l’existència als aturats, empitjorar-la als pensionistes i afavorir les grans corporacions. Diuen que “Attal” rima amb “antisocial”.

Però no és de Messieurs Macron i Attal, sinó de Luc Ferri, que fou ministre amb el president Jacques Chirac. Resulta que, com que a la Macronia n’estan més que rebotats de la Unió Europea (fins al punt que algú ja parla de «Frexit», o cosa que és el mateix: sortir-se’n de l’U.E.), Monsieur Ferri ha llançat una andanada tremenda contra Frau Úrsula von der Leyen, qualificant-la com «la pitjor catàstrofe que ha patit Europa en els darrers anys».

Ferri ha recordat que, a banda d’haver estat escollida pràcticament a dit, la senyora Von der Leyen ja havia estat notícia en el seu càrrec anterior al Ministeri de Defensa alemany, on rebé nombroses crítiques per la seva mala gestió i incompetència (retrets provinents del mateix exèrcit); però, tenint un suport molt potent, fou elevada a presidenta de la Comissió Europea perquè, a Brussel·les, el fet de ser incompetent i haver tingut mals resultats no sembla que sigui un problema si tens connexions. La prova la tenim en el Sr. Josep Borrell, la negació de què ha de ser un diplomàtic. Des d’un inici, segons les males llengües, Frau Von der Leyen va mosFerri ha recordat que, trar la seva intenció a banda d’haver estat de transformar Euroescollida pràcticament pa en un «Estat unit a dit, la senyora Von d’Europa», és a dir, una der Leyen ja havia província dels Estats estat notícia en el seu Units d’Amèrica, que càrrec anterior al ella estaria encantada Ministeri de Defensa de liderar per contialemany, on rebé nuar expandint la seva nombroses crítiques fortuna. Casada amb un metge molt proper per la seva mala gestió i incompetència a la indústria farmacèutica, va destacar especialment durant la pandèmia de covid per negar-se a donar informació sobre la compra de vacunes (no va donar ni els preus ni els textos de les transaccions, però sembla que les factures estaven força inflades). En altres paraules: permetent-se una total manca de transparència amb absoluta impunitat.

Per a Ferri, la corrupció que impera en l’àmbit de la Comissió Europea passa a primer pla en aquesta història, perquè es fa tot per evitar les investigacions en curs i tapar l’afer. No obstant això, les presumpcions d’adquisició il· legal de beneficis per part de la senyora Von der Leyen són molt importants i diversos diputats europeus segueixen les investigacions... Però està ben defensada al seu bastió. La premsa gavatxa ha fet saber que hi ha dubtes sobre la gestió dels fons d’ajuda a tercers països. En resum, segons l’exministre francès, la senyora Von der Leyen és la personificació de la corrupció que s’està menjant a la Comissió Europea i que ja no hauria d’estar al càrrec, sinó davant dels tribunals.

Dídac Bertran & Mixeta

29

Un pla estratègic per a la millora de Mas Pellicer

F

a molt temps que el barri Mas Pellicer viu problemes de convivència, d’incivisme, socials, i de seguretat. És una situació enquistada, que persisteix malgrat les lloables accions que s’hi han anat desplegant com, per exemple, les vinculades al pla comunitari que engloba els barris de Mas Pellicer, Mas Abelló i Sant Josep Obrer. I és així perquè ens trobem davant d’un problema estructural que no es pot resoldre únicament amb accions puntuals, segmentades, o que posin el focus en un sol àmbit d’actuació. Mas Pellicer necessita un pla estratègic d’actuació que englobi polítiques socials, urbanístiques i de seguretat, i que també serveixi per alinear-les i coordinar-les. Serà necessari implicar-hi diferents administracions i agents socials, però pertoca a l’Ajuntament de Reus liderar decididament, i sense més dilacions, aquesta actuació integral.

Per això, Junts per Reus defensem en el ple d’avui una moció per a l’elaboració d’un pla estratègic per a la millora de Mas Pellicer. Hem observat que el govern municipal de PSC, ERC i Ara Reus no inclou actuacions al barri en el pla d’inversions per a l’exercici actual i reclamem que ho reconsideri.

Pensem que Mas Pellicer reuneix els requisits per acollir-se al projecte ‘Barris amb Futur’ que ha posat en marxa la Generalitat de Catalunya per impulsar la prosperitat i la cohesió social i que

ció de futur i que està esdevenint una nova àrea de centralitat amb l’Hospital de Sant Joan, el campus universitari i l’estació de Bellissens, i el pol de desenvolupament tecnològic i empresarial a l’entorn del Tecnoparc.

Teresa Pallarès Piqué Els veïns de Mas Pellicer han de teCap de l’oposició a l’Ajuntament de Reus nir les mateixes oportunitats i qualitat Portaveu del grup municipal de Junts de vida que la resta de reusencs. Hem per Reus d’entendre i concebre la ciutat com un tot. L’Ajuntament no pot donar l’espreveu la intervenció sociourbana en quena als seus barris. No podem peràrees amb indicadors recurrents de risc metre que s’allarguin més situacions social, promovent accions al voltant de com la que pateix Mas Pellicer, només tres eixos: espais de sociabilitat, condi- cal recordar el tiroteig del gener i la manifestació veïnal que reclamava més cions de vida i igualtat d’oportunitats.

Així mateix, demanem al govern mu- civisme i més seguretat.

Cal destinar-hi renicipal que aprofiti la inversió subvencio- Els veïns de Mas Pellicer cursos i emprar-los nable de gairebé dos han de tenir les mateixes amb enginy, sentit esmilions d’euros per oportunitats i qualitat tratègic i visió global, de vida que la resta pensant en el benesa Mas Pellicer, fruit de reusencs. Hem tar i la cohesió dels d’un acord aprovat per la Generalitat d’entendre i concebre la veïns de Mas Pellicer, ciutat com un tot però també en el bé el juliol en relació a comú de Reus. Tenir la iniciativa ‘Entorn Residencial de Rehabilitació Progra- barris dinàmics, ben relligats urbanísmada’ (ERRP) d’edificis públics en di- ticament i cohesionats socialment, ens versos municipis, entre els quals, Reus. fa més forts com a ciutat. Sabem que no Aquests recursos provenen dels Fons serà fàcil i que les varetes màgiques per Next Generation de la Unió Europea i la solucionar problemes complexos i molt arrelats no existeixen. Però si no afronnostra ciutat no els pot deixar escapar.

Aquestes dues oportunitats ens situ- tem la situació amb la màxima ambició en en el moment idoni per desenvolu- i sent molt conscients de la gravetat del par aquest pla estratègic pendent i que problema, no ens sortirem. És l’hora de ha de servir per dignificar un barri si- posar-s’hi d’una vegada. El pla estratètuat en una zona amb una gran projec- gic de Mas Pellicer no pot esperar més.

Dels lectors ¿Qué es el amor?

Una pregunta enigmática, ¿Qué es el amor? Tal vez, encontremos la respuesta en muchos pasajes de la historia de la literatura.

Decía Susan Sontag, escritora estadounidense, que nada es misterioso, ninguna relación humana, excepto el amor. Es cierto que este sentimiento puede ser

una ilusión o el sentido de la vida misma, pero no pasa desapercibido para nadie y el reflejo de su poder se deja entrever en las grandes historias y leyendas. Para celebrar la festividad de San Valentín, me remito a dos textos de escritores conocidos para dejar constancia con sus palabras de ese halo de misterio, que va implícito en

esta pregunta.

Dice Federico Moccia en ‘Perdona si te llamo amor’: «No hay nada que se pueda hacer, cuando algo nos falta, debemos llenar ese vacío.

Aunque cuando es el amor lo que nos falta, no hay nada que lo llene de verdad».

Umberto Eco, en ‘El nombre de la Rosa’, expresa: «No hay nada en el mundo, ni

hombre, ni diablo, ni cosa alguna, que sea para mi más sospechosa que el amor, pues éste penetra en el alma más que cualquier otra cosa. No hay nada que ocupe y ate más al corazón que el amor»

Gema Abad Reus Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com

30 Divendres 16 de febrer de 2024

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Mor l’exregidor de l’Ajuntament de Cambrils Pere Martí Castells Obituari Va impulsar projectes com la construcció de l’escola Joan Ardèvol L’Ajuntament de Cambrils li va concedir la Medalla al Mèrit Cívic al 2022

Redacció

Per molts anys Carlota.

¡¡¡Feliz cumpleaños Mario!!! El domingo cumples 13 añitos. ¡¡¡Que pases un día muy feliz!!!

L’Ajuntament de Cambrils expressa el seu condol per la mort de l’exregidor Pere Martí Castells, a 83 anys. Martí va formar part del govern encapçalat per l’alcalde Josep Maria Panicello des del 1987 al 1991 com a regidor de Cultura Ensenyament i Joventut.

Entre altres projectes, durant els quatre anys de mandat, va impulsar la construcció de l’escola Joan Ardèvol. Martí també va formar part de diverses entitats de la població, tant del món cultural com esportiu, i per aquesta gran implicació l’any 2022 l’Ajuntament l i va concedir la Medalla al Mèrit Cívic.

Martí va ser un dels cantaires fundadors de la Coral Verge del Camí i va presidir l’entitat des de la seva creació el 1968 fins el 1979. Com a

Necrològiques Tarragona Elvira Cabré Clolet.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Perafort Pilar Vallve Esteban.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la parròquia de Perafort.

Imatge d’arxiu de Pere Martí Castells. Aj. Cambrils

president de la Coral, també va ser membre del Patronat Pro Música de Cambrils que el 1974 va iniciar el Festival Internacional de Música de Cambra de Cambrils. A més, és autor del llibre Una història viscuda editat per la coral el

1993 amb motiu del 25è aniversari. També va ser president i secretari de la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Les dues juntes de les quals va formar part des del 1995 van donar un impuls a la proces-

só del Sant Enterrament de Divendres Sant i dins del seu mandat es va celebrar el 2004 l’extens programa d’actes del 250è aniversari de l’entitat.

D’altra banda, de jove va ser membre de la secció de bàsquet de la Congregació Mariana. Després va ser secretari i president de la institució fins que a principis dels 60 es va dissoldre i els seus membres es van integrar a l’Associació d’Antics Alumnes de la Salle.

En la vessant professional, Martí va continuar el negoci familiar en el sector de l’alimentació amb la seva esposa, donant servei a la ciutadania i a nombrosos restaurants.

esqueles

977 21 11 54

Divendres 16 de febrer de 2024

31

Avui felicita als que es diuen: Onèsim, Juliana i Honest

Espai patrocinat per:

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Bon moment per a De la teva perso- Hi haurà molta ac- En el terreny amoplantejar de serio- nalitat sortirà un tivitat en la teva rós desplegaràs la sament a la parella magnetisme es- vida diària i estarà teva força. La teva les teves il·lusions i pecial ple ‘apassi- compensada amb actitud no serà el futur. Tots, fins i onament. Si jugues uns excel·lents re- compresa fàciltot els més poc in- bé les relacions sultats. Si emprens ment pel teu medi clinats, acceptaran tindràs un èxit as- un nou amor la ambient degut a la el que diguis. segurat. vida et somriurà. impulsivitat.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

No et tanquis en Els teus assump- S e r à s c e n t r e Les responsabiliels problemes i tes d’enamoris- d’atracció, admi- tats que avui assutrenca amb el si- caments compli- ració i fins i tot de meixis medita-les. lenci. Si t’aïlles ob- caran la jornada. cura per part de Observa tot amb tindràs depressió i Si tens fortes res- diverses persones. molt de detenifalta d’entesa. Els ponsabilitats afa- Et sentiràs molt ment. Tendeix a pròxims t’aporta- nya’t a emple- abrigallada pels prometre menys i a ran la seva ajuda. nar-les avui. pròxims. actuar més.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

La gent en general No seran satisfac- Mentalment es- No et deixis portar té defectes i més tòries les actituds tarà brillant i el teu per les lloances de cert encara és que que assumeixis de poder creatiu hi ha tercers i concena tu t’agraden les manera estricta o serà. Aprofita la si- tra’t en els objeccoses ben fetes, rígida, una de fre- tuació per a avan- tius i propis. Tota però entén als al- da i una de calen- çar en tot allò que l’embranzida que tres i intenta ser ta seria la fórmula tenies pendent, en posis retribuirà cap comprensiu. més adequada. assumptes d’amor. als teus èxits.

TV local CANAL REUS TV 13:30 Fot-li 14:00 Notícies migdia 14:30 Aventurístic 15:00 Notícies migdia 15:30 Desolasol 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Fot-li 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies resum 20:30 Cercle central divendres 21:00 Notícies resum 21:30 Destí 2030 22:00 Notícies resum 22:30 Cercle central divendres 23:00 Notícies resum 23:30 Destí 2030

5 6 7 8 9

TARRAGONA: Guzman Oliete, Cristina. Pin i Soler, 3.

Telèfon 977 218 175.

Plana Garcia, Virginia.

Sant Benildo, 10.

Telèfon 977 549 790.

REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Piqué, Joaquim - Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8.

Telèfon 977 127 084.

SALOU: Esqué Ruiz, M. Dolors.

Madrid, 11-13.

Telèfon 977 352 138.

VILA-SECA: Domingo Roige, Joan.

Tarragona, 1.

Telèfon 977 394 084.

CAMBRILS: Hernández Marimón, Maria Blanca.

Golf Sant Jordi, 2.

Telèfon 977 365 153.

VALLS: Rull Ferre, Consol.

De la Cort, 26.

Telèfon 977 612 517.

EL VENDRELL: Gas Aixendri, Carlos Jesus.

Narcis Monturiol, 16 - 18.

Telèfon 877 063 819.

10

TAC 12 10.00 Fet a Mida 11.00 Saló de Plens 12.00 L’Orsai 13.00 Saló de Plens 14.00 Notícies 12 14.30 Notícies 12. Esports 15.00 Notícies 12. L’Entrevista 15.30 Saló de Plens 16.30 Fet a Mida 18.30 SPi+TV 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180° 20.00 Notícies 12 20.30 Notícies 12. Esports 21.00 Notícies 12. L’entrevista 21.30 Destí 2030 22.00 Notícies 12 22.30 Notícies 12. Esports 23.00 Notícies 12. L’Entrevista 23.30 Destí 2030 00.00 Notícies 12

ELECTRICIDAD,

IMMOBILIÀRIA

Solucions

12

HORITZONTALS: 1. Petit full de cartolina de forma rectangular que porta impresos o escrits els noms d’una persona. Dinar. 2. Oficial turc.Assemblea de culte jueu. 3.Tenen els cabells blancs. Persona que excel·leix.

4. Començar a aparèixer en dos punts. Busquem raons. Gairebé ric. 5.

Remadors. Mesura lineal aproximativa. 6.Vent. Bacteri que no necessita oxigen per viure.Vocal. 7. Contribueixo. Pas caòtic. 8. Les quinze hores.

Publicitat. 9. Navegar proa al vent. Investiga. 10. Recipient de ferro que hom emprava per fondre metall. Enderrocà. Romans. 11. Terreny de l’apicultor. Munteu l’arsenal de la caserna. 12. Pica on cau l’aigua d’una font.

Crit del bou.

VERTICALS: 1. Deixaré caure oli damunt dels pantalons. Ferit, només. 2. Àpat de germanor. S’aferra com una paparra. 3. Arran. Dibuixessis un pla com un cartògraf. 4. Consonant. Conté urani. Líder. 5. Inclinar els pals cap a proa. Extravagant. 6. Papaorella, un insecte. Prefix que fa dos. 7. Dues de la canya. Típic de Neró. Obre el bec. 8. Acostumo. Perpetrar un suborn. 9. Il·lusionista capgirada. Tros de tela que serveix com a símbol. 10.

Extrem d’un eix de revolució. Menja una mica. Dues de la mama. 11. Plaça principal grega. Africà curt de talla. 12. Grada de l’altar. Sac anatòmic petit.

Tel. 626.663.432 - Vicente.

Venda/Lloguer

REFORMES

SALOU ES LLOGA HABITACIÓ C/ Tarragona 22, Edif. Élite.

Nou i confortable.

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

Tel. 649.831.644 REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 8,5 M2 – 70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

11º 21º

Previsió pel Camp de Tarragona

TERÀPIES MASAJES

RELAJAN-

TES. Tarragona ciudad.

Tel: 977 21 26 12

BAR-RESTAURANT EN

HELENA

ALQUILER.

Totalmente

profesional.

acondicionado.

Terraza

Tel. 600.329.227

y

barbacoa. C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977 21.79.50

MASAJISTA

MASAJES

Tarragona.

REUS. Tel:

698.788.062 MASAJE

ENTERO

¡¡OPORTUNIDAD!!

CAMILLA.

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Tercero sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

604.390.445

PRECIO: 98.000€

MAYCA CATALANA. Descubre tus mejores masajes. Disfruta mis manos.

Tel. 692.780.087

Tel: 650.939.822 Mª José

PÀRQUINGS Avgda. Andorra nº 7 - TARRAGONA. Tel: 636.564.323

PROFESSIONALS PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534 CARPINTERO,

EBA-

NISTA. Tel: 623.387.479

Solució: nivell mitjà

Reus.

Tel:

MASAJISTA. Horas concertadas.

Segur – Torredembarra.

Tel: 678.086.847 MASAJES. Relajación mente-cuerpo. Tel. 685.771.798

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones.

Tel: 634.690.215

AMISTAT CHICA 45a.

BUSCA CHICO para amistad.

Reus.

602.873.891

ALTRES PARTICULAR VEN MATALÀS

PIKOLIN

de

90cm.

Seminou.

Tel:

661.021.773 ALQUILO

HUER-

TOS en TARRAGONA. PINTOR

Solució dels mots encreuats

El temps Màxima

FON-

TANERIA, REFORMAS.

PÀRKING + TRASTER.

11

Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel La temperatura mínima i màxima seran entre lleugerament i moderadament més baixes, sobretot a l’interior. Per altra banda, al litoral sud la màxima pujarà lleugerament.

Precipitacions Fins a migdia s’espera alguna precipitació feble i aïllada a la meitat oest del país i a la resta del Pirineu i Prepirineu, mentre que no se’n descarta a la resta del país. A partir d’aleshores tendirà a quedar restringida a l’extrem nord del Pirineu i a punts del litoral i prelitoral. Al Pirineu, la cota de neu baixarà dels 2.400 als 2.000 metres al matí.

DECORA-

DOR. Tel: 642.094.115

Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................

Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54 o marta@mestarragona.com

Divendres 16 de febrer de 2024

Fotografia Aquest dijous es va inaugurar una exposició fotogràfica que mostra les aus que habiten els diferents espais del parc i que es podrà visitar fins passat Setmana Santa

Els alats del Parc Samà, capturats al vol

A

l Parc Samà hi ha identificades més de vuitanta espècies d’ocells.

D’aquestes, n’hi ha que són fàcilment observables en un passeig tranquil per aquest espai.

D’altres, només es poden contemplar en determinades èpoques de l’any o en llocs concrets del parc.

Ara, un equip format per Pep Aguadé, Enric Pàmies i Eduardo Trallero, tres fotògrafs naturalistes que col·laboren habitualment amb aquest espai, ha presentat una petita exposició que és una mostra visual de tota aquesta diversitat ornitològica.

L’exposició, que es titula Una visió natural del Parc Samà, es va inaugurar ahir a la Sala del Marquesat del Jardí Històric de Cambrils, amb la presència dels tres fotògrafs i la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cambrils La inauguració es va fer ahir a la Sala del Marquesat del Parc Samà. Cedida i regidora de Turisme, Platges i quals van coincidir en la idea Esports, Camí Mendoza.

La mostra està formada per que aquesta exposició, a més de trenta-sis fotografies, distribuïdes mostrar la riquesa ornitològica en sis panells expositius que coin- del Parc Samà, té la voluntat de cideixen amb sis espais emblemà- conscienciar el visitant sobre la tics del Parc Samà i les espècies importància de la biodiversitat i la que hi habiten. Així per exemple, necessitat de protegir-la.

«Ens agrada molt compartir la entre les aus rapinyaires de la zona de construccions humanes nostra feina i explicar que no cal i cel obert hi ha instantànies d’es- anar gaire lluny per veure ocells tan interessants com pècies com el falcó peaquests», explicava legrí, el mussol o l’òliEnric Pàmies. ba. També hi ha aus Ell mateix detallalacustres (presents a va l’experiència de la zona del llac), com el fotografiar espècies bernat pescaire, el cacom l’oriol, «un ocell Una de les instantànies que conformen l’exposició. Cedida bussaire o el martinet, que cria al Parc i que o aus d’arbreda com la el sentim només en- de color groc, així que no destaca mallerenga, l’estornell Cadascuna al seu lloc trar-hi, però que és gaire. Cada vegada que vens, mi- L’exposició s’organitza o l’oriol. molt complicat de res si l’enganxes». Així i tot, conEn la inauguració segons els hàbitats de fotografiar perquè es cloïa el fotògraf, «enganxis el que de la mostra van inmou per damunt enganxis, d’aquí sempre en surts cada espècie tervenir els tres Cristina Serret Alonso dels plàtans i és content». fotògrafs, els

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com] Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Marge de confiança

De petons i calçotades

J

a fa molt temps que la calçotada és molt més que una simple festa gastronòmica, s’ha convertit en un emblema de comunitat i tradició en un món cada vegada més globalitzat.

Aquesta celebració, que ha aconseguit transcendir fronteres per convertirse en un fenomen global, -de fet ara podem menjar calçots arreu-, simbolitza també l’oportunitat de retrobar-nos amb família i amics al voltant d’una taula plena de calçots cuits a les brases d’un foc llampant. La preparació dels calçots, juntament amb la carn i l’elaboració de la salsa, evidencia també un treball col· lectiu que reforça els vincles i fomenta el sentiment de pertinença. És aquesta col· laboració la que infon a la calçotada un caràcter especial, convertint-la en una oportunitat perfecta per fer una pausa en el nostre dia a dia accelerat i retrobar-nos amb els que estimem.

Per als que hem crescut amb aquesta tradició -jo soc vallenca-, la calçotada ens transporta de tornada als nostres orígens, evocant records d’un temps en què aquestes celebracions es realitzaven exclusivament en l’àmbit domèstic.

Així, la calçotada ens reconnecta amb el passat, ens ensenya el valor de mantenir vives les nostres tradicions i ens fa de recordatori de les alegries fonamentals de la vida: compartir, riure i gaudir de la companyia d’altres. Finalment, en contrast amb l’era actual, on les relacions sovint es dilueixen cada vegada més, la calçotada reivindica la importància de les connexions humanes i ens recorda que, en un món en constant canvi, hi ha valors i tradicions que continuen sent fonamentals.

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa.

Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: