afonsÀrea metropolitana 2 i 3
Entrevista al jurista i expert en administració local, Albert Calderó, que visualitza la futura àrea metropolitana de Tarragona més com un gestor de govern, que no pas de serveis
Opinió 21 Isabel Cabello Bernabeu. Denunciïs o no, sense consentiment és agressió: «Fem una crida a mobilitzar-nos als carrers amb el crit de ‘prou’»
Infraestructures
La consellera de Territori visita la zona i confirma que els treballs estaran enllestits a principis de març
La pacificació de nous carrers, un debat entre la sostenibilitat i l’afectació al comerç
Del 28 de novembre al 6 de gener, la primera coca de la Rambla Nova serà només per a vianants
Castellà ja controla el timó de l’Autoritat
Entrevista Aquest jurista i expert en administració local, planteja una àrea metropolitana del Camp de Tarragona ben travada institucionalment i amb plena capacitat política
Oriol Aymí
Diu que cal desmuntar els consells comarcals?
«Sí, sí. Com a mínim els afectats per l’àrea metropolitana.»
Són l’Alt i el Baix Camp, i el Tarragonès. Però cap comarca formaria part íntegrament de l’àrea metropolitana...
«Escapcem-les, i creem una cosa especial que no pot ser una comarca. Hi ha una cosa que és essencial. Qualsevol organisme local, per mi, ha de complir la carta europea de l’autonomia local, que és elecció directa. Deixem-nos de tonteries. Als alcaldes els pots fer membres de cinquanta històries, però ells saben molt bé on es guanyen les garrofes i, per tant, oblida’t d’ells durant el 99% del seu temps i de la seva capacitat. Ells estan per guanyar-se les garrofes.»
Lògicament.
«Qualsevol invent serà un invent del TBO si no té un alcalde electe que s’hi guanyi les garrofes.»
L’AMB és un invent del TBO?
«Sí. No serveix per res. És bo aprendre dels fracassos, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona té molts fracassos. Un d’ells és la juxtaposició de moltes administracions, totes poc poderoses i totes amb pocs diners: hi ha els ajuntaments, hi ha les comarques...
I tots es miren de reüll. i mentrestant l’estat va fent, però l’Estat ja fa temps que ha decidit no invertir gaire a Catalunya, i això no serà gens fàcil de canviar. S’ha de pensar alguna cosa diferent.»
Ja voldria tenir la població del Camp de Tarragona un transport metropolità, per exemple...
Imatge d’Albert Calderó aquest passat dimecres a la ciutat de Tarragona. Tjerk van der Meulen
Les vergonyes dels Consells
«Te la pots jugar fent una proposta innovadora i que ensenyi les vergonyes del país. Quines? Els consells comarcals»
«Ja el tindria! Però el tindrà si hi ha algú que convoca manifestacions perquè hi sigui. Això requereix d’un armament social de nassos que, evidentment, no es pot
mantenir de manera continua. Si no, necessitaria d’un
Estat implicat, i això és dificilíssim que passi, inclús en la hipòtesi altíssimament improbable d’una Catalunya in-
Massa administracions
«L’AMB té molts fracassos, i un d’ells és la juxtaposició de moltes administracions, totes amb pocs diners i poc poderoses»
dependent. Seria molt difícil de convèncer, també, perquè no estàs al centre de les preocupacions del país.»
Seria un ens amb prou entitat i mida com per fer
L’apunt
«Els ajuntaments no perdrien personalitat»
És una de les barreres mentals que genera la creació d’un ens metropolità: en quin paper queden els ajuntaments? «Segueixen existint. La qüestió de la personalitat pròpia no és un problema en aquesta àrea, precisament perquè hi ha diverses centralitats», diu Calderó, que veu l’àrea metropolitana no com un organisme de gestió de serveis, sinó de govern.
són les vergonyes? Que tens uns consells comarcals fets amb la lògica de les mancomunitats de l’any de la picor. Això no és cap autoritat de res...»
És a dir, un ajuntament de 400.000 habitants
«Al món està passant. Hi ha el fenòmen que els americans anomenen ‘city´-county. S’estan produint aliances, fins i tot fusions, entre poders comarcals. La mateixa institució té l’alcaldia i l’organització comarcal. Jo crearia una institució forta, però per un camí diferent.» Quin camí?
«Hi ha dues etapes. En una etapa inicial hi ha d’haver un acord territorial de les institucions locals. I això és molt complex, perquè hi ha moltes capes d’institucions solapades, i a més a més hi ha partits polítics, i també totes les crisis polítiques d’aquest país.»
Un acord per a què?
gairebé de contrapoder...
«Te la pots jugar, fent una proposta molt innovadora, molt atractiva, trencadora...i que a més a més ensenyi les vergonyes del país. Quines
«No gaire cosa. Sobre quina és la institució que cal, i unes línies molt generals de què s’ha de fer i quins són els grans problemes. Caldria un pla estratègic, però no com els que fan ara, de duescentes pàgines i amb moltes fotos en color molt boniques. Hi ha un expert canadenc, Henry Mintzberg, que té un llibre que es diu «La planificació estratègica trivial», que sembla fet pensant en nosaltres, que diu que com més gruixut sigui un pla estratè-
Tràmit polític
«Per fer una àrea metropolitana a Tarragona només cal tenir majoria absoluta al Parlament»
gic, més números té perquè no serveixi per a res. Se solen fer en grans assemblees, i són com una carta als Reis enorme que s’aprova entusiàsticament i que, durant uns mesos, la gent creu que pel fet d’haver-ho escrit serà veritat.»
Sense voler està descrivint alguna etapa anterior aquí al Camp de Tarragona.
«Segur, passa a tot arreu.»
Com ho fem tot això?
«Hi ha un mètode, el del Llac Erie, entre els Estats Units i Canadà. Als anys 60 tenia molts problemes, perquè en una part hi havia una fàbrica que contaminava el llac.
Però al govern d’allí tant se li’n fumia, perquè, amb els corrents d’aigua, la contaminació se n’anava a l’ altre país. La zona, a més a més, estava fragmentada en diversos estats a cada país, i a cada estat un infinit nombre de ciutats i municipis. I cadascú tenia els seus problemes. I el problema d’un era la solució de l’altre, però ni es coneixien ni sabien quins impactes tenia sobre els altres allò que cadascú decidia...i mentrestant l’aigua i la contaminació anava fent la seva. Van fer un invent: el Congrès del llac Erie. Van reunir tota la societat civil, però no la van reunir durant dues hores, sinó durant dos anys.»
Ja veig per on va... «Van llogar professionals, i durant dos anys van fer múltiples debats sectorials, van mobilitzar tota la societat, els partits polítics, les institucions...Cadascú va fer les seves aportacions i al final se’n van extreure unes conclusions. En aquest país tenim una experiència meravellosa d’això: el Congrès de Cultura Catalana. Aquesta és la meva primera proposta: el Congrés de l’Àrea Metropolitana de... perdoni, té nom aquesta àrea?»
Encara no...
«Doncs que aquesta àrea metropolitana encara sense nom, que tingui el seu congrés. Costa molt pocs calers, tothom s’hi apuntaria. No hi haurà acord sobre el nom, però sí que veig que hi ha hagut un canvi important, que és que Reus i Tarragona han
deixat de barallar-se i només amb això ja es pot ser optimista. Una cosa així hauria de mobilitzar la població, els mitjans, i així la gent aprendria què està passant i, per tant, fas un procés de fer xup-xup social de la problemàtica i de començar a valorar solucions.»
De moment, aquest procés al Camp de Tarragona el lidera la Diputació de Tarragona
«És una institució que en molts moments ha tingut un lideratge territorial considerable. El problema de les diputacions és que la seva feina única, segons la seva institucionalitat és ajudar els ajuntaments i, en canvi, té una temptació de ser una autoritat regional molt gran.»
Però no té poder polític.
«Perquè és un règim d’elecció de segon grau i, per tant, no rendeix comptes a ningú. Té prou diners com per fer una gran política institucional, però té una força política molt dèbil. I, per construir alguna entitat metropolitana, té un gran ‘hàndicap’, que no la pots tocar. La institució de la Diputació és obra de l’Estat, i l’Estat no el mouràs un pèl.»
En canvi, l’AMB és una llei catalana.
«Per fer una àrea metropolitana a Tarragona com la que proposo només cal tenir majoria absoluta al Parlament de Catalunya.»
Doncs ja hi és, si ens creiem els programes electorals.
«La Carta Europea d’Autonomia Local diu que totes les institucions locals i regionals han de ser d’elecció directa. I Espanya és signatària, però va signar una reserva en un únic punt: es reservava complir precisament amb el punt de l’elecció directa. Ara, que Espanya hagi signat una reserva, no vol dir que estigui prohibit. És a dir, que la Generalitat de Catalunya, perfectament, podria establir l’elecció directa d’una àrea metropolitana, sense el més mínim problema legal.»
No sé si hi hauria consens polític per fer això...
«I què farem, una capa més?»
Ineficiència Un ens metropolità amb vocació estratègica i visió territorial podria capgirar la situació
Oriol Aymí
«Les institucions tenen un problema de falta d’autoritat gravíssim, fins i tot els ajuntaments», assenyala Calderó. Un problema, que és també de manca de credibilitat, en bona mesura connectat amb com s’han configurat històricament els ajuntaments, i que aquest jurista anomena «l’elefant amb cervell de mosquit». Ningú ho va planificar expressament, però va passar
En primera persona
Oriol
Aymí Periodista
així. Amb els primers ajuntaments democràtics s’enceta una etapa centrada a resoldre necessitats primàries. «Pavimentació, enllumenat, clavegueram, transports, escoles, hospitals...i els ajuntaments es van organitzar de manera molt piramidal. No calia pensar res, el que hi havia era una llista de deures interminable», recorda.
És una etapa de creixement econòmic i també de la despesa pública que Calderó estira
fins l’any 2007. Com a exemple de la mala gestió explica que «va haver-hi ajuntaments amb més centres cívics dels que calien» i, a nivell de govern, diu que «cadascú actuava en el seu front particular, a la seva parcel·la i sense una visió de l’entorn», sosté. Trenta anys, des de 1977 i fins la crisi immobiliària, justament després dels anomenats «feliços trenta», que és el període que va des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a la crisi
Aestudis socioeconòmics, plans territorials o plans estratègics no ens guanya ningú. El calaix on van a parar tots els projectes d’àmbit territorial que s’han fet i s’han desfet en els darrers 25 anys a casa nostra deu haver-se convertit ja en tota una prestatgeria de les robustes, d’aquelles que van de paret a paret i que serveixen per guardar-hi tota mena de coses, no fos cas que algú mai les necessiti.
«Falta màrketing públic, és potser la mancança tecnològica més important que patim»
del petroli i que pel món occidental va representar l’enfortiment de l’estat del benestar i l’estabilització de la classe mitjana. Sosté Calderó que en aquesta època es perpetua un mètode estès a l’estat espanyol de planificació pública: «als anys feliços no passava res si et passaves tres anys estudiant el problema, però avui en dia si t’estàs tres anys fent això et quedes sense problema, perquè t’ha canviat». La mateixa estructura, però ara sense diners: el problema d’ineficiència de l’elefant amb cervell de mosquit que una àrea metropolitana amb vocació de planificació estratègica i visió global podria capgirar perfectament.
Aquest territori s’ha passat dècades analitzant el problema, amb la millor de les intencions. Un exemple en són els nombrosos grups de treball que va impulsar el projecte de la Regió del Coneixement, en el que va implicar en sessions participatives la pràctica totalitat de la societat civil i els agents econòmics del Camp de Tarragona. «A això li va faltar molt màrketing. No ha de ser una cosa acadèmica i d’elits, sinó popular. Per entendre’ns, les colles castelleres, haurien de tenir un debat sobre això. Tothom hi hauria de dir la seva. Hi hauria d’haver notícies. I baralles i conflictes», diu. «Falta màrketing públic al nostre país, és potser la mancança tecnològica més important», insisteix, com a forma per implicar la ciutadania.
Per sort, tota la informació està disponible. Tots els estudis estan fets. Totes les institucions han aportat la seva veu i tots els actors socials han dit la seva en un moment o altre d’aquests darrers 25 anys. Què falta per acabar el procés de creació d’un ens metropolità a Tarragona? Calderó segur que em presta una cita seva que no ha entrat a l’entrevista: «Diu Mike Tyson que tothom té un pla fins que li claven un cop de puny a la cara». D’acord, els temps polítics i la conjuntura global no han ajudat gens. D’acord, potser la ingent feina feta fins ara amb la millor de les intencions necessiti una revisió. I, d’acord, el debat metropolità nostrat és relativament recent i potser no ha arribat a la maduresa de Barcelona als primers anys de la democràcia. La part bona és que Sísif, de moment, sempre se les empesca per empènyer la pedra de nou muntanya amunt.
ahir al migdia de representants polítics i empresarials per assistir a l’acte de relleu de la presidència.
Política L’exdelegat del Govern assumeix el càrrec apuntant a la sostenibilitat i defensant els creuers
Oriol Castro
S’ha fet esperar uns mesos, però el relleu a la presidència del Port de Tarragona ja és efectiu. Santiago Castellà relleva Saül Garreta al càrrec i aposta per iniciar una etapa «tranquil·la» i de «consens territorial». «Entrem en una nova etapa política que deixa enrere la paràlisi que ha limitat el creixement del nostre país», va expressar Castellà. El canvi de presidència es va escenificar ahir en un acte públic, on van assistir gran part dels alcaldes del territori, així com representants del món empresarial. «Tenim un Port molt ben orientat gràcies a la feina feta per Garreta», va valorar Castellà. El president sortint va expressar que ha sigut un «gran privilegi» assumir en el seu moment el càrrec i va desitjar encerts al
Paneque encarrega a Castellà un Pla Estratègic per definir el futur del Port
«Hem de preveure les incerteses del futur i disposar de les línies estratègiques per a abordar-les», va dir el nou president. Castellà considera que «el Port no ha d’anar sol», sinó que ha de ser «un espai de consens i seguretat territorial».
Hidrogen i eòlica Castellà preveu un mandat basat en la sostenibilitat, impulsant l’eòlica marina, «una gran oportunitat», així com l’ús d’hidrogen verd. «Volem aprofitar la proximitat amb la gran autopista de l’hidrogen fins a Marsella», va sentenciar el president.
nou líder. «Jo baixo del vaixell i puja en Santi», va resumir Garreta. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va conduir l’acte i va expressar que Castellà «farà un treball excellent». «El Port de Tarragona és una de les infraestructures catalanes més potents i és una porta d’entrada internacional a Catalunya», va destacar la consellera. Paneque va avançar que ja ha encarregat al nou president l’elaboració d’un Pla Estratègic per a «desenvolupar les potencialitats» de la companyia. Diferents projectes iniciats els darrers anys tindran continuïtat, com la ZAL i la terminal Guadalajara-Marchamalo. «El pla vol actuar en tres línies: la relació amb la ciutat, el potencial econòmic i la descarbonització», va afirmar Paneque.
Reaccions
Els actors implicats valoren el relleu de la presidència
Santiago Castellà
President del Port
«El Port no ha d’anar sol. Ha de ser un espai de seguretat territorial. Hem de preveure les incerteses del futur i disposar de les línies estratègiques per abordar-les»
Saül Garreta
Expresident del Port
«Quan vaig entrar com a president del Port mai m’ho hagués imaginat. Ha sigut un gran privilegi. Jo baixo del vaixell i puja en Santiago Castellà»
En aquest sentit, Castellà creu que el futur del Port implica redefinir usos i espais.
Sílvia Paneque
Consellera de Territori
«El Port és una de les infraestructures catalanes més potents i és una porta d’entrada internacional a Catalunya. Castellà farà una feina excel·lent»
Pilar Parra, directora corporativa de Ports de l’Estat, va destacar que el port tarragoní és una «referència pel sector químic al país». «És un enclavament estratègic des del punt de vista de la transició energètica. El Port té un equip magnífic i celebro que s’entomi el repte d’atraure talent femení, ja que al sector estem en quotes inferiors a la paritat», va indicar Parra. Pel que fa a l’arribada de creuers a la ciutat, Castellà creu que és una gran eina per a desestacionalitzar el turisme. «Els creuers han donat una resposta magnífica a algunes de les necessitats del territori. Són una oportunitat per a explicar el nostre producte i els nostres valors. Per a enfortir-nos», va concloure el nou president.
Pilar Parra Ports de l’Estat
«Tarragona és un enclavament estratègic des del punt de vista de la transició energètica. És una referència del sector químic i disposa d’un gran equip»
L’Ajuntament de Tarragona vol convertir la primera coca de la Rambla Nova en una zona de vianants, però, abans de fer realitat aquest projecte de pacificació, el consistori durà a terme una prova pi lot. Des del 28 de novembre i durant totes les festes de Nadal, es limitarà l’accés dels vehicles en aquest espai per «comprovar quins aspectes funcionen i quins s’han de mi llorar». Així ho explicava ahir l’alcalde, Rubén Viñuales, qui assenyalava que aquest pro jecte «posa en valor un dels eixos més estimats pels tarra gonins i tarragonines». El batlle indicava que, en el tram comprès entre el Balcó del Mediterrani el carrer Gi rona, es restringirà totalment el trànsit rodat i es convertirà en «una gran plaça pública».
La idea és que sigui permanent i que aquest tram passi a ser plataforma única
restauració que bategui amb força», assenyalava l’alcalde, qui apuntava que, durant les festes de Nadal, es tornarà a dinamitzar la primera coca de la Rambla com es va fer l’any passat amb el túnel de llum. A més s’estudiarà l’opció d’alliberar les voreres, portant les terrasses a la calçada. El batlle assenyalava que, si la prova pilot funciona, la idea és que la restricció als vehicles en aquest tram «sigui permanent». La voluntat del govern municipal no és només tancar-lo al trànsit rodat, sinó «replantejar» aquest espai. Tot i que el projecte executiu s’haurà de definir més endavant, l’executiu ja té una proposta inicial al cap, que inclou la reconversió d’aquest eix en una plataforma única.
«Aposta decidida» L’alcalde va presentar la pro-
Anual demà al Moll de Costa
Química L’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona celebrarà demà la seva Jornada Anual. Ho farà al Moll de Costa, concretament al Tinglado 1 i al Refugi 1 durant tot el matí. L’esdeveniment arrencarà a les 11.30 h. amb les intervencions del president del Port, Santiago Castellà, i el president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral. Seguidament, José Miguel Bermúdez, analista de la Agència Internacional de l’Energia, oferirà una ponència titulada Situació actual de l’hidrogen Després, s’organitzarà una taula rodona que girarà entorn de la descarbonització a Tarragona. A la conversa hi participaran Ricard Garcia, director del departament d’Enginyeria de la URV, Emilio Palomares, director de l’ICIQ, Fèlix Llovell i Manel Guillem. La jornada la clourà Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat. Redacció
Comerç L’empresa vol crear una línia de negoci i enfortir els valors de marca
Mercats de Tarragona invertirà 50.000 euros en marxandatge. La companyia pública ha tret a licitació un contracte de subministrament d’aquests productes, que van des de samarretes i pitets fins a bols de farinetes, obridors, paraigües i estovalles. Més de tres mil articles que conformaran un projecte amb diferents objectius. «D’una banda, dona continuïtat al procés d’actualització de la marca Mercats de Tarragona, que pretén ser fresca, propera i prescriptora de
valors com la quotidianitat, la sostenibilitat i la proximitat, entre d’altres», explica Montse Adan, consellera de Comerç i presidenta de la companyia pública.
Per a totes les edats «En segon lloc, disposar de productes promocionals propis també ens permetrà apropar encara més els valors dels mercats de la ciutat a públics de diferents edats i gustos», afegeix Adan. En aquest sentit, tal com s’indica als plecs tècnics de la licitació, la finalitat principal és transmetre «el sentiment que es respira
«Continuem actualitzant la marca, que pretén ser més fresca i propera»
dins i fora del recinte del Mercat Central». Per aquest motiu, els productes compten amb dissenys que fan referència a elements de la plaça Corsini i de les parades del mercat. D’igual forma, es vol fomentar la bona nutrició, els productes propers i de bona
qualitat. La consellera també indica que aquests elements permetran a Mercats «nodrir el futur centre formatiu i d’interpretació tecnològica comercial Tarragona Espai Comerç». Aquest espai s’ubicarà als locals exteriors del Mercat Central. La previsió és que l’Espai Comerç pugui obrir al públic a principis de l’any vinent.
Més ingressos A més, segons s’explica en la memòria justificativa de la
licitació, la nova línia de marxandatge és necessària per crear una nova línia de negoci que augmenti els ingressos de l’empresa. Cal destacar que la durada del contracte serà de tres anys. Les companyies interessades en el contracte poden presentar la seva oferta fins al 2 de desembre. Tot el Consell d’Administració de Mercats va votar a favor del projecte en una sessió extraordinària celebrada el passat setembre, amb una única abstenció de Laura Quiñones.
Successos El robatori va tenir lloc a Bonavista; el presumpte autor, detingut
Redacció
Els Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Tarragona van detenir dilluns un home de 47 anys, com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb violència i intimidació. L’home hauria entrat en el seu domicili després de convèrcer-la que necessitava un got d’aigua. Tot seguit, hauria tret la navalla per amenaçar-la i li hauria robat joies, diners i altres objectes de valor.
Els fets van tenir lloc dimecres passat pels volts de les 19.00 hores al barri de
Bonavista. Un desconegut va accedir al vestíbul d’un bloc d’habitatges i va esperar la víctima, una dona d’edat avançada. Després de conversar-hi breument, va guanyar-se la confiança de la dona. Amb el pretext de poder beure un got d’aigua, l’home va aconseguir accedir a l’interior del seu domicili amb facilitats, on va començar a tramar el cop. Un cop a dins li va treure una navalla d’uns deu cenímetres amb la qual la va amenaçar.
Després de robar-li joies, diners i altres objectes de valor, el lladre va fugir ràpidament
del domicili ubicat al barri de Bonavista.
Detingut a Ponent Amb la descripció facilitada de l’autor i el seu modus operandi, els investigadors van poder determinar la identitat del possible autor, un home qui acumula fins a una quin-
Política El grup municipal exigeix un pla de reforç de les plantilles
Redacció
El grup municipal d’En Comú Podem denuncia la «greu» situació que afecta el Museu d’Història de Tarragona, que, expliquen, ha hagut de limitar l’horari d’obertura d’alguns dels monuments fins a les 15 hores per manca
de personal. Els comuns indiquen que aquesta situació, «incomprensible» en qualsevol moment, resulta «especialment alarmant en plena commemoració» del 25è aniversari de la declaració de Tàrraco Romana com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Toni Carmona, conseller del
grup municipal, va afirmar que «enmig de les celebracions d’un esdeveniment tan significatiu, és totalment incoherent que no es disposi del personal necessari per mantenir els espais patrimonials oberts a la tarda». «Això no només demostra una evident manca de previsió i compro-
zena d’antecedents policials. Finalment i arran d’un dispositiu especial de recerca, el van poder detenir dilluns pels volts de les 15.15 hores a la rambla de Ponent. Està previst que el detingut passi a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona en les properes
mís per part del govern municipal, sinó també una greu desatenció a un patrimoni que hauria de ser un orgull i un motor cultural i turístic per Tarragona», va sentenciar el conseller.
«Patrimoni desatès»
La decisió de restringir horaris evidencia, segons el grup municipal, la falta d’inversions i la incapacitat de planificar les necessitats del personal que requereixen aquests espais emblemàtics.
«Parlem molt del valor del nostre patrimoni, però la re-
Dos investigadors de la URV, entre els més citats a tot el món
hores. Serà el jutge qui determinarà si el presumpte autor és condemnat.
Robatoris Aquesta setmana, un home també va ser detingut després de robar en més d’una trentena de cotxes a Tarragona.
alitat és que aquest govern no el prioritza. No podem permetre que retallades o desídies posin en risc el prestigi de Tàrraco i l’oportunitat de projectar la ciutat al món», va afegir Carmona.
Per tot, el grup municipal exigeix al govern municipal la contractació «urgent» de personal per garantir els horaris d’obertura dels monuments.
A més, En Comú Podem també exigeix a l’executiu un pla de reforç de les plantilles que garanteixi el manteniment del patrimoni en condicions dignes.
Recerca Els investigadors de la URV Josep Lluís Domingo i Àlex Arenas han estat inclosos a la llista dels Highly Cited Researchers 2024, que recull la recopilació de científiques i científics considerats com els més influents en el seu camp d’estudi a nivell mundial. Aquest llistat ha inclòs en aquesta edició 6.886 reconeixements que corresponen a 6.636 investigadors de 59 països que fan recerca en àmbits científics diferents i dels quals una trentena treballen en centres de recerca, hospitals i institucions de Catalunya. Els investigadors poden aparèixer a més d’un àmbit. L’investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, Josep Lluís Domingo, que ja va aparèixer a aquesta llista als anys 2014 i 2015 hi torna a sortir com a investigador més influent en l’àmbit de la ciència transversal. De la seva banda, el catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, Àlex Arenas, hi debuta com a investigador destacat en l’àmbit de la física. La metodologia que determina qui formarà part d’aquesta classificació es basa en dades i anàlisis realitzades per persones expertes en bibliometria. En total a la llista apareixen 99 reconeixements a investigadors i investigadores d’instituts de recerca, hospitals i universitats de l’Estat espanyol dels quals 34 corresponen a Catalunya. Els Estats Units i la Xina son els països que més autors concentren. Redacció
Municipal Aquest dimarts la Brigada Municipal va iniciar la reparació de 23 fonts públiques de la ciutat. Entre les tasques que s’estan duent a terme es troben la neteja i higienització de les peces, i l’aplicació de pintura antioxidant a les aixetes rovellades. El cost de la intervenció és de 24.030,60 euros IVA inclòs, i es preveu que acabi aquest any. Redacció/Aj. de Tarragona
Empresa Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, ha signat amb Paco Lari, director general de Salut i Treball, la renovació del conveni Premium de la Cambra. Un acord pel qual Salut i Treball recolzarà les iniciatives impulsades per la Corporació per la dinamització econòmica, vertebració del territori i internacionalització de les empreses. Redacció/Cedida
Laboral La trobada tindrà lloc el proper dimecres i es preveuen 250 assistents
Marta Omella Blanco
El Palau Firal i de Congressos Tarragona acollirà el proper dimecres 27 de novembre la 12a edició de la Jornada Tarragona Impulsa, enguany sota el lema El coneixement t’ocupa. La trobada tindrà lloc de 9 h a 13 h a la sala Eutyches, i s’espera que compti amb uns 250 assistents. L’objectiu d’aquesta és connectar a persones en cerca de feina i empreses o emprenedors que busquin millorar la seva ocupabilitat. «La jornada és una cita consolidada que ofereix
aprenentatges útils, inspiració, accés a experiències reals i l’oportunitat d’ampliar la xarxa professional dels assistents, tot en una experiència enriquidora i dinàmica», va afirmar ahir la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, durant la presentació de l’acte.
D’aquesta manera, la programació inclourà la participació d’exusuaris de programes de Tarragona Impulsa, que explicaran als assistents la seva experiència i l’impacte que aquesta ha tingut en
les seves vides professionals i personals. La jornada també comptarà amb la intervenció de diversos especialistes que oferiran conferències sobre diferents temàtiques, relacionades amb l’emprenedoria, la inserció laboral i el creixement personal.
Aquestes tractaran aspectes com l’elaboració de la marca personal a les xarxes socials amb l’ajuda de la Intel·ligència Artificial, com entendre la vocació o com aprendre dels errors a l’hora de reemprendre. També es parlarà d’habilitats com la
Diversos exusuaris del programa compartiran la seva experiència
comunicació a l’autoconeixement a l’hora de buscar feina A més l’acte inclourà altres activitats com un espectacle d’improvisació.
La jornada estarà oberta a tota la ciutadania i l’entrada serà gratuïta, tot i que requereix inscripció prèvia a través de la pàgina web de Tarragona Impulsa.
Mobilitat Tot i no ser una opció pel govern, fer per vianants el Tomb de Ravals continua generant debat
Miquel Llaberia
Reus és una ciutat que ha canviat molt pel que fa a la mobilitat. Lluny queden l’època en què els cotxes passaven pel mig de la plaça del Mercadal o Prim. Tot i ser molts els canvis fins ara, aquests aniran en augment amb casos com els carrers Doctor Ferran, Ample, Astorga o Escultor Rocamora. A tot això s’hi suma l’aparició dels carrils bici o els vehicles de mobilitat personal que configuren un escenari que presenta incògnites pel futur. Així i tot, la regidora de Seguretat i Convivència de l’Ajuntament de Reus, Dolors Vázquez, valora que «la ciutat no ha de canviar ni molt més ni molt menys, ha de canviar el que toqui». «Abans era un altre model i ara les prioritats són la salut de les persones i la mobilitat segura i sostenible. La mobilitat canvia perquè la societat canvia», comenta la regidora.
Fotografia del carrer Escultor Rocamora que es preveu vianalitzar en el context del projecte de reordenació del Carrilet. Gerard Martí
L’apunt
«cada carrer de la ciutat és un món i, fins i tot, cada tram d’un mateix carrer és un món. Per tant, aquí no funciona fer un ‘copiar i enganxar’». «És molt important parlar prèviament amb els negocis de la zona per consensuar una solució», afirma Molner. «Primer es fa un estudi tècnic per valorar quin és l’impacte de la modificació d’aquest carrer. I una modificació no tan sols és un tall, sinó també pot ser collocar determinats elements que canviïn la mobilitat», explica la regidora de Convivència. «A través d’aquest estudi tècnic s’elabora una proposta que s’exposa al govern i, si s’accepta, es procedeix a explicar-ho a la ciutadania», detalla la regidora, que afegeix que «canviar els hàbits és molt complicat, però no impossible».
No obstant això, els canvis fan por i el futur incert planteja dubtes. La presidenta de la Unió de Botiguers de Reus, Rosa Lucas, es mostra confiada en el govern municipal, però admet que la principal por és que restringir la mobilitat de vehicles afecti negativament en els negocis locals: «Confiem en la feina que fa l’Ajuntament, tan sols esperem que hi hagi una bona connexió que permeti als de fora continuar visitant els nostres comerços». «Entenc la preocupació dels comerciants, però si passegem per ciutats com Barcelona on la zona centre, on hi ha molts establiments comercials, està reservada per a vianants i continua haven-ti vida», respon la regidora Vázquez. A més, la regidora afegeix que en comptes
Reaccions
Quins reptes té el comerç amb la pacificació del trànsit?
La prioritat actual és la salut de les persones i la mobilitat segura i sostenible
de ser una preocupació hauria de ser un incentiu a visitar la ciutat, ja que «em consta que la xarxa d’aparcaments públics tenen un volum d’entrades i sortides important. No crec que cap de les actuacions de pacificació que s’han dut a terme en la nostra ciutat hagi minvat el nombre de visitants que tenim a la ciutat, continua venint molta gent».
Per un altre costat, Gemma Molner, membre de la junta del Tomb de Reus, apunta que
Dolors Vázquez
Regidora de Seguretat
«Entenc la preocupació dels comerciants, però si passegem per ciutats com Barcelona, on la zona centre està reservada per a vianants, continua havent-hi vida»
L’estat actual dels projectes de pacificació
Tal com informa el regidor de Via Pública, Daniel Marcos, la pacificació del carrer Doctor Ferran està actualment en fase de redacció de projecte: «Volem oferir un espai on la gent es pugui moure amb tranquil·litat ampliant voreres i guanyant en verd». Pel que fa a eix Astorga i carrer
Escultor Rocamora actualment s’està desenvolupant l’encàrrec de la redacció dels projectes pertinents, amb l’objectiu de «donar una empenta social i cultural a aquests espais». Finalment, el carrer Ample i la plaça del Pintor Fortuny està actualment en licitació de l’execució de les obres per més de 2,7 milions d’euros. «La nostra feina és avançar seguint les normatives europees», afirma.
Rosa Lucas Presidenta de la UBR
«Confiem en la feina que fa l’Ajuntament, tan sols esperem que hi hagi una bona connexió que permeti als de fora continuar visitant els nostres comerços»
Vianalitzar el Tomb de Ravals Un dels dubtes que de vegades es planteja és si algun dia el Tomb de Ravals quedarà totalment vianalitzat. Per ara, tan sols s’ha practicat amb el raval de Santa Anna que desperta opinions contràries. Molner assegura que depenent del tram els comerciants gairebé no han notat cap diferència o els ha afectat molt. Guillem Barrabeig, tècnic en formació per a la mobilitat segura i sostenible de l’Escola de Conducció Jordi, defensa que, malgrat les queixes inicials, avui dia «hi ha un acord generalitzat que va ser un encert». «Un projecte que consideraria ambiciós per part del govern municipal seria la vianalització de tots els ravals. Això aportaria molts beneficis tant pel que fa a la contaminació i reestructuració de l’oferta comercial», argumenta Guillem Barrabeig. Davant d’aquesta proposta, la regidora Dolors Vázquez comenta que «s’està treballant en altres punts o mesures de mobilitat com la zona de baixes emissions. Així que hem d’anar pas a pas».
Gemma Molner
Junta del Tomb de Reus
«Cada carrer de la ciutat és un món i, fins i tot, cada tram d’un mateix carrer és un món. Per tant, aquí no funciona fer un ‘copiar i enganxar’»
Cultura Del 28 de novembre fins al 5 de desembre s’ofereixen una cinquantena d’activitats
La quarta edició de la Setmana de l’Art de Catalunya tindrà lloc del 28 de novembre fins al 5 de desembre amb una cinquantena d’activitats a diferents indrets. A Reus les activitats tindran lloc a la Galeria Anquins, amb el taller de fototransfer a càrrec de Marta Fàbregas el 28 de novembre, i a la Galeria Antoni Pinyol, amb un taller de pintura en directe per part de Laia Bedós el 29 de novembre. Altres indrets a destacar del Camp de Tarragona són l’Espluga de Francolí, Mont-roig del Camp, el Vendrell i, especialment, Vila-seca. El dia 4 de desembre s’oferirà una ruta en bus que visitarà les dues galeries participants reusenques i el Castell de Vila-seca. La comissària de la Setma-
na de l’Art a Catalunya, Maribel Navarro, assegura que l’objectiu és «donar visibilitat a les arts visuals, enfortir
La propietària del negoci, Glòria Vicheto, amb el guardó. Cedida
Reconeixement Ha estat premiada per la Generalitat de Catalunya pels seus 208 anys
Redacció
Els Premis Nacionals als Establiments Centenaris de la Generalitat de Catalunya han distingit aquest any la Confiteria Padreny de Reus en la categoria d’establiments co-
mercials de més de 100 anys, que en el seu cas arriba ja als 208. La cerimònia d’entrega del guardó va tenir lloc el passat dilluns al Palau de la Generalitat.
Glòria Vicheto, propietària de la Confiteria Padreny,
els vincles entre les entitats del sector i apropar l’acte al gran públic». Concretament, l’expectativa que tenen de
Vicheto: «El premi ens impulsa a seguir treballant amb la il·lusió del primer dia»
destaca que rebre aquesta distinció «és un gran honor i un reconeixement a la feina de totes les generacions que han passat per la nostra confiteria, aportant passió, dedicació i amor per l’ofici». «La nostra història està construïda a base d’esforç i compromís amb els nostres clients, que són l’ànima d’aquest projecte», expressa. Així mateix, considera que aquest premi «no només ens recorda la importància de preservar la tradició, sinó que també ens impulsa a continuar innovant i treballant amb la mateixa il·lusió que el primer dia».
L’objectiu dels Premis Nacionals als Establiments Centenaris és destacar aquells negocis de Catalunya que, amb una història de més de cent anys, han mantingut el compromís amb la qualitat i la proximitat en l’atenció al client, contribuint a la riquesa comercial i cultural del territori.
cara a l’edició d’enguany és rejovenir el públic assistent, concentrant-se amb propostes que siguin atractives per
A la demarcació hi haurà actes a Reus, el Vendrell, Vila-seca, entre d’altres
a persones «d’entre 30 i 45 anys». «Hem de treballar diferents camins i línies per arribar a nous públics», reconeix la comissària.
La comissària destaca dues activitats concretes. Per un costat, les visites inesperades on els museus de Montserrats, d’Art de Girona i Morera exposaran obres aportades per les galeries d’art d’artistes i estils diversos. L’altra activitat que és novetat d’enguany és l’exposició Art i artesania, organitzat directament per les Galeries d’Art de Catalunya. La voluntat és, tal com explica Navarro, «fomentar
l’artesania artística» perquè prenguin una presència més gran en les galeries d’art. «El galerisme està en un moment de transformació i això ens impulsa també a dur a terme la Setmana de l’Art», afirma la comissària, un fet en el qual coincideix la directora de la Galeria Anquins, Pepa Quinteiro. «La Setmana de l’Art és un projecte consolidat i que encara té recorregut per fer», valora Quinteiro.
Exposició Didier forever A més, enmig d’aquest context les galeries d’art continuen acollint exposicions artístiques que prenen més força amb aquest context. És el cas de la Galeria Anquins que ofereix l’exposició Didier forever, en memòria l’artista Didier Lourenço. Aquesta s’inaugurarà oficialment en un acte previst aquest divendres 22 de novembre a les 19.30 hores. «Didier Lourenço va morir molt jove el 2023 amb tan sols 55 anys. Ens hem unit amb galeries de Barcelona, Girona i Sant Cugat per fer l’any Didier», valora la directora de la Galeria Anquins. Algunes de les obres podran ser adquirides pels col·leccionistes.
Recordar, reviure, que res no caigui en l’oblit. Reus té passió per mirar al passat, per fer memòria. El Memorimage n’és l’exemple més genuí. I, a partir d’ara, una nova eina permetrà tenir la història a l’abast d’un clic. El Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) ha presentat la seva cinemateca virtual, un espai on es podran consultar més de 2.700 filmacions, més de 210 hores de material, «que són un testimoni únic de la nostra història local i audiovisual», en paraules del regidor de Cultura, Daniel Recasens. «Fem un pas més en la preservació i la difusió del patrimoni visual de Reus», afegí. D’aquesta manera, el web del Museu de Reus esdevé una finestra al passat. Permet endinsar-se al Carnaval de 1908 —la filmació més antiga conservada a la ciutat—, ser
Mercat del
Presenta un portal web amb més de 2.700 filmacions històriques de la ciutat
testimoni de la proclamació de la Segona República o presenciar la visita de Francisco Franco del 1942. També, emocionar-se amb la primera actuació dels Xiquets de Reus, sorprendre’s per la presència d’un elefant amb el Circ Espanyol o estar present en l’arribada del fèretre del General Prim. Fins i tot, facilita comparar l’evolució urbanística del municipi i el territori, atès que conserva vídeos sobre in-
acompanyarà els clients grans que se sentin sols
Societat Se’ls oferiran recursos per a millorar la seva qualitat de vida
Redacció
L’Ajuntament de Reus, amb la col·laboració de l’Associació l’Arc Social, ha impulsat un prova pilot al Mercat del Carrilet per incidir en la reducció de l’exclusió social de les persones grans. En el desenvolupament del projecte, es facili-
ten eines i circuits de suport i acompanyament a la població d’edat avançada per promoure el manteniment d’una qualitat de vida adequada. L’objectiu principal d’aquest programa és detectar casos de soledat i aïllament entre les persones grans que són clients del mercat i oferir-los
acompanyament, assessorament i recursos. Altres objectius específics són sensibilitzar la població davant de situacions de risc del collectiu i, a més llarg termini, arribar a construir una xarxa comunitària de barri. En la prova pilot, participen activament els paradistes del Mer-
S’hi poden reviure el Carnaval del 1908 o la primera actuació dels Xiquets de Reus
Traslladant-se al 1929
drets com la plaça de la Llibertat o el pantà de Riudecanyes. La cinemateca s’uneix al fons fotogràfic del CIMIR com dues portes a rememorar la història de Reus. Recasens va assenyalar que la nova eina és el «segon pas» d’un procés que va iniciar-se després de la pandèmia i que va consistir en la documentació del patrimoni. «Vam començar pel fons fotogràfic, amb un treball ingent no només per poder posar-lo a disposició de la ciutadania, sinó també per documentar-lo», explicà l’edil.
El CIMIR ha recuperat una gravació de la sortida de la missa a la Prioral del 1929
El CIMIR és doble notícia. «Hem recuperat una filmació que té gairebé 100 anys d’antiguitat», celebrava Recasens ahir. És «una fita notable en conservació de patrimoni audiovisual» i «una troballa força important». La cinta, enregistrada en una bobina
cat, que han rebut formació per part de l’Arc Social per fer la detecció de clients amb necessitats d’acompanyament de qualsevol mena. Un cop detectades, els paradistes remeten les persones al Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional (SOABEM) de l’Ajuntament de Reus, on una psicòloga les atén i orienta, si s’escau, segons les seves casuístiques, als diferents actius en salut disponibles. La prova pilot ja ha començat amb el treball de detecció i el repartiment d’un imant amb el telèfon del SOABEM.
de 16 mil·límetres el 2 de juny del 1929 per Plácido Gilabert, mostra la sortida de la missa major a la Prioral de Sant Pere. És un «retrat viu i detallat de la societat de l’època». S’hi veuen les classes adinerades i les humils, famílies, infants i militars, un menut venent diaris, una terrassa de bar amb sifons a les taules. «Ens permet documentar la nostra història, és una finestra única al passat i enriqueix el nostre patrimoni cultural i social», tancà l’edil. El treball per digitalitzar i documentar les imatges, de 3 minuts i 37 segons de durada, s’ha allargat durant set mesos i mig. El director del Museu de Reus, Marc Ferran, assenyalà que, a partir d’ara, serà «més fàcil trobar joies». Captant «més mirades» amb la documentació de les pel·lícules i les filmacions conservades, «comptem que hi haurà troballes interessants com la que tenim ara aquí».
Infraestructures La consellera de Territori confirma que els treballs avancen segons el ritme previst i ja s’ha executat un 30%
ACN/Redacció
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha confirmat que el restabliment del servei ferroviari de Tarragona serà al març. «Les obres avancen al ritme previst», ha dit després de fer una visita al túnel de Roda de Berà. La portaveu del Govern afirma que amb la finalització dels treballs, els usuaris podran tornar a utilitzar el tren, tot i que fins al juny hi podran haver afectacions puntuals en aquest tram. Fonts de Renfe han remarcat que a partir de l’estiu de l’any vinent es podrien millorar les freqüències cap al sud del país. Paneque ha indicat que és «conscient» que les obres tenen una «afectació important» pels viatgers. «Allarga els seus trajectes i els hi roba temps de vida i de família», ha lamentat.
Les millores no només afecten el túnel de Roda de Berà, si bé és cert que és l’obra de major envergadura. Estan adaptant-lo als estàndards europeus. En aquesta obra hi treballen actualment 60 treballadors repartits en dos torns. De moment ja han ampliat el gàlib i els pròxims mesos col·locaran una peça de ciment a terra sobre la qual anirà la via. Després els tècnics tenen previst impermeabilitzar les parets del túnel i, finalment, instal·lar la catenària.
Adif estima que, fins al moment, el grau d’execució de les obres és del 30% aproximadament. Així, el termini de les obres es manté a principis del pròxim mes de març, tot i que el cronograma s’està adequant a les canviants condicions derivades dels últims episodis de pluges, segons apunta Adif.
Paral·lelament, s’estan fent treballs a Tarragona, Altafulla, Torredembarra i Sant Vicenç de Calders. «És un desplegament de mitjans molt
Operaris treballant en la rebaixa de l’interior del túnel de
Actualment treballen
60 treballadors a les obres del túnel de Roda de Berà
La millora del servei de passatgers es planteja a partir de l’estiu de 2025
important perquè l’impacte que comporta el tall de circulació es minimitzin i es pugui optimitzar», ha remarcat el director de construcció de corredors europeus i integració a ciutats d’Adif, Juan Antonio Hermoso.
Paneque ha destacat que les obres «són d’especial im-
portància, no només per la millora de la mobilitat de Rodalies cap a Barcelona, sinó especialment per la finalització del corredor mediterrani». «Té una importància clau per la connectivitat del Port
de Tarragona amb la resta d’Europa», ha asseverat la consellera de Territori.
Millores del servei
La consellera ha indicat que des de Territori treballen per-
què «els trens surtin a la seva hora cada matí». «Això requerirà un esforç inversor», ha advertit. La millora del servei l’ha plantejat a partir de l’estiu de l’any vinent i en dos anys al global de Catalunya.
Des de l1 d’octubre el servei ferroviari entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders es troba interromput i s’ha establert una opció per carretera mitjançant autobusos.
Paneque ha dit que és «conscient» que té una «afectació important» en els usuaris perquè «allarga els seus trajectes i els hi roba temps de vida i de família», i els ha agraït la «paciència». «Tot allò que està a les nostres mans, ho hem anat implementant», ha dit en referència a l’impacte sobre els viatgers.
L’apunt
Altres treballs al trajecte
Paral·lelament a les obres del túnel s’estan executant actuacions de catenària i trasllat de desviaments al nord de l’estació de Tarragona. A més, a l’estació d’Altafulla s’han culminat els treballs de neteja i avancen les obres de la nova via. En aquesta operació s’ha prolongat el pas inferior de vianants i s’ha condicionat l’andana. A les estacions de Torredembarra i Sant Vicenç de Calders també s’han iniciat els treballs previs. En total hi ha 40 operaris treballant entre Tarragona i Sant Vicenç.
Medi ambient És una de les actuacions per a netejar aquesta zona gràcies a una subvenció de l’ACA
El Departament d’Espai Públic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Cambrils va iniciar divendres passat els treballs de neteja del tram final de la riera de Maspujols, des de l’antic traçat de la via ferroviària fins els últims 80 metres de la desembocadura.
Aquesta actuació consistirà principalment en la retirada de canyes i cinc unitats de parquinsònies. Els treballs també inclouen una prova pilot d’instal·lació d’una lona biodegradable en una superfície de 3.950 metres quadrats per evitar el creixement de la canya. La neteja s’ha adjudicat a l’empresa Atfortis per un preu de 44.715,05 euros amb IVA i es finançarà amb una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Paral·lelament, l’Ajuntament està treballant en una nova licitació per a la neteja regular dels barrancs, rieres i caves que travessen el nucli urbà de Cambrils, que en
aquest cas es finançarà amb fons propis de l’Ajuntament.
La regidora de Sostenibilitat, Hélène Arcelin, ha recordat que el consistori neteja
regularment les rieres per augmentar la capacitat de desguàs i reduir el risc d’inundacions, però ha afirmat que les subvencions de l’ACA no
Urbanisme L’Ajuntament de Cambrils està portant a terme una reparació puntual d’un tram del paviment del carrer Pau Casals, a l’espera de la remodelació total d’aquesta via situada al barri del Port. Les obres, que van començar divendres, s’han adjudicat a l’empre-
sa Tecnologia de Firmes SA per un import de 35.670,80 euros. L’actuació servirà també per construir embornals als laterals de la calçada, per evitar l’acumulació d’aigua al punt baix de la rampa d’accés, a la zona de llevant de la plataforma. Redacció/Cedida
són suficients per arribar a tot perquè la canya és una espècie invasora molt difícil d’extingir, que s’escampa i rebrota amb molta facilitat i desplaça
a les espècies autòctones.
La regidora també ha explicat que a aquesta problemàtica s’hi afegeix que el tram dels últims 80 metres és un
Aquesta riera va provocar greus inundacions a una urbanització el 2019
espai que no es pot netejar ni mantenir perquè es considera una zona humida d’especial protecció per la Generalitat de Catalunya. Per això, l’Ajuntament ha fet una carta a l’ACA per insistir en la necessitat d’actuar també en aquest espai, tenint en compte els antecedents, ja que aquesta zona que rodeja la riera de Maspujols va ser una de les més afectades pel temporal de llevant del 22 d’octubre del 2019, que va provocar greus inundacions a la urbanització Sol Cambrils Park, i que va causar danys en diferents punts del municipi avaluats en dos milions d’euros.
La proliferació de la canya Cal tenir en compte que el cost de controlar les canyes és molt alt i només es poden extingir amb l’extracció total del rizoma d’una superfície molt gran, cosa que implicaria una inversió econòmica que no cobreixen les ajudes.
La vegetació de ribera autòctona ajuda a captar aigua en períodes inicials i també a frenar la seva força quan el cabal és més alt, mentre que les canyes tenen unes arrels poc profundes, fàcils d’arrencar amb una baixada d’aigua amb força, i poden ocasionar problemes importants.
Equipaments El Palau Municipal d’Esports de Cambrils ha reobert les dutxes dels vestidors de la piscina, que estaven tancades des del 18 d’octubre, per la realització de tasques d’adequació a la nova regulació, després de detectar nivells baixos de legionel·losi. LlA-
juntament ha rebut els resultats de les analítiques correctes, lliure de legionel·la, i l’informe favorable del Departament de Salut de la Generalitat. El Departament d’Esports continua treballant per poder posar en marxa la resta de dutxes. Redacció/Cedida
Patrimoni Les obres de museïtzació finalitzaran al febrer
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Salou ja ha iniciat els treballs previs per la finalització de la museïtzació del jaciment de la Cella, segons apunten fons del consistori. Els treballs han estat adjudicats a l’empresa Excavaciones y Rocallas Catalunya S.L. per un valor de 178.286 euros amb IVA inclòs. La Diputació de Tarragona subvencionarà més de la mei-
tat d’aquest pressupost a través d’una subvenció nominativa de 100.000 euros i la resta de l’import serà assumit per l’Ajuntament.
L’objectiu d’aquesta actuació és recuperar i conservar els vestigis d’aquesta antiga polis d’origen grec situada al Cap Salou. Per fer-ho, el projecte finalitzarà el pavelló ja existent i traçarà un recorregut pel jaciment per tal de donar-lo a conèixer als visitants.
Medi ambient Reclamen accions urgents per a evitar una catàstrofe ecològica
Joan Lizano
La Comissió Ecologista del Casal Popular La Bretxa ha iniciat una campanya de denúncia per alertar sobre el que qualifica com un «perillós disbarat» mediambiental al Camp de Tarragona. Segons el comunicat difós per l’entitat, el macroabocador de substàncies tòxiques situat al quilòmetre 26 de la C-14, al costat del riu Francolí, podria provocar una «catàstrofe ecològica» de gran magnitud en cas de riuades.
Aquest abocador, vinculat a
l’empresa IBERBOARD, acumula des de fa anys residus contaminants que, segons la Comissió denunciant, no han estat degudament gestionats. En el seu escrit, assenyalen que, mentre Virginia Guinda, antiga consellera delegada de l’empresa vinculada a l’abocador, afirmava el 2021 que «les empreses estan compromeses amb el desenvolupament sostenible i el respecte al medi ambient», la situació real del macroabocador «continuava sense control». El risc s’ha agreujat recentment pels episodis de pluges
Vila-seca disposa de vuit nous contenidors per a la recollida d’olis vegetals usats
Reciclatge L’Ajuntament de Vila-seca ha installat vuit noves unitats de contenidors específics per a la recollida d’olis vegetals usats, amb l’objectiu de fomentar el reciclatge i reduir l’impacte ambiental dels residus. Dels vuit nous contenidors, sis han estat ubicats al nucli urbà de Vila-seca, mentre que els altres dos s’han col·locat a la Pineda. Els nous punts de recollida estan distribuïts estratègicament per a facilitar l’accés a tota la ciutadania. Actualment, el municipi compta amb 15 ubicacions per a la recollida d’olis: onze situats a Vila-seca, tres a la Pineda i un a la Plana. Addicionalment, també compta amb un servei de deixalleria mòbil. Redacció
El nou pavelló proporcionarà un espai còmode per al públic i una zona d’ombra per a poder desenvolupar activitats. A més, el circuit es dotarà de senyalització, enllumenat i plafons informatius que expliquin com es vivia en l’antiga vila coneguda com a Kalipolis
El contracte formalitzat aquest novembre estableix un termini d’obres de quatre mesos, de manera que l’equi-
pament estarà enllestit el febrer del 2025.
El jaciment compta amb una extensió de 16.163 metres quadrats, els quals estan com-
partits entre l’Ajuntament de Salou i l’Autoritat Portuària de Tarragona. La part salouenca ja està completament excavada i consolidada, mentre que
a la secció portuària es continua realitzant una campanya d’excavació, iniciada aquest estiu, amb la col·laboració de la URV.
intenses causats per la DANA. La Comissió Ecologista alerta que una riuada podria provo-
car una contaminació massiva que afectaria «des d’Alcover fins al litoral tarragoní».
Mor un home de 29 anys després de patir un accident de moto al centre de Cambrils
Successos Un home de 29 anys va morir el dilluns a la nit a l’hospital Joan XXIII de Tarragona en no superar les greus ferides provocades per l’accident de moto que va patir divendres, cap a les 20.30 hores, al centre de Cambrils. Segons apunta la Policia Local, el jove va perdre el control de la moto i va xocar contra un cotxe aparcat a l’al-
tura del número 17 del carrer València. Una patrulla de la policia va apropar-se fins al lloc de l’incident, on va trobar l’home al terra inconscient, però amb respiració, i sense el casc posat, que era a uns deu metres. Efectius del SEM el van traslladar en ambulància en estat greu a l’hospital Joan XXIII, on finalment va morir. Redacció
L’organització, que responsabilitza diverses administracions de “tolerar i permetre”
aquest abocador, reclama accions urgents per evitar una desgràcia immediata.
ACN
El Servei Meteorològic de Catalunya va concloure ahir que la forta ventada del 4 de novembre al Port d’Armentera va ser un tornado. El fibló s’ha quantificat com d’intensitat IF1, que equival a uns 150 km per hora, amb una variació d’un 20%, aproximadament, segons l’escala internacional de Fujita. Aquest és el resultat del treball de camp sobre la ventada d’origen convectiu, associada a la tempesta, que es va produir la matinada del 4 de novembre al municipi, i que va causar danys materials.
El tornado va tocar terra a l’extrem sud del nucli urbà del Pont d’Armentera i va recórrer dos quilòmetres. El fibló va tombar arbres, tanques i teules en finques del sector
oest del nucli, el cementiri i la zona esportiva municipal. Al nord, va arrancar pins de soca-rel i es va dissipar per la
Societat Es preveu que al proper estiu ja es pugui habilitar un espai d’aquestes característiques
El Vendrell aprovarà al pròxim ple ordinari del municipi del mes de novembre la nova ordenança de platges. Una de les modificacions que s’hi ha fet és la relacionada amb
la prohibició de la presència d’animals a les platges del municipi.
Amb el nou text es manté la prohibició, però s’afegirà l’excepció de permetre-la a diversos espais delimitats per a poder-hi anar amb gossos. De
ruta aqüeducte de la Rasa del Pendot.
L’estudi de les dades de camp i l’anàlisi de les pro-
De moment, s’estan valorant diferents ubicacions, amb vistes a l’estiu vinent
moment, s’estan valorant diferents ubicacions i es preveu que a la temporada vinent d’estiu ja es pugui habilitar un espai de convivència amb gossos en una de les platges del municipi.
La regidora de Platges del Vendrell, Marta Tobella, ha explicat que «aquesta modificació de l’ordenança de platges per a poder-hi anar amb els gossos, respon a una demanda ciutadana que ve de lluny. De moment està previst habilitar un espai per a satisfer-la i es valorarà si en un futur caldrà ampliar-ne el número o amb una ja servirà».
Una altra qüestió que incorpora la nova ordenança que s’aprovarà pròximament serà la del protocol d’actuació en el cas de nidificacions de tortugues marines a les platges del municipi.
L’ordenança que prohibeix la presència d’animals a les platges del Vendrell es va aprovar a finals de 2022.
porcionades pels diversos sistemes d’observació meteorològica, com estacions meteorològiques automàtiques,
El tornado va afectar una franja de 2,1 km de longitud i de 90 metres d’amplada
satèl·lit, radars i detectors de descàrregues elèctriques, ha permès concloure que el causant dels danys al Port d’Armentera, la matinada del 4 de novembre, va ser un tornado.
La zona afectada pel fibló és una franja de 2,1 quilòmetres de longitud i de 90 metres d’amplada. Va tocar a terra a les 4:16 hores i es va dissipar tres minuts més tard.
Primer tornado des de 2017 Feia set anys que la comarca de l’Alt Camp no havia estat afectada per un tornado. El darrer registre és del 18 d’octubre de 2017, entre els ter-
mes municipals de Vallmoll i Valls. Es va produir en el context d’una línia de tempestes, acompanyades de ratxes molt fortes de vent que van afectar, sobretot, el Camp de Tarragona. Els danys van ser més destacables i van abastar una àrea més extensa.
Segon fibló de la tardor En canvi, el tornado del quatre de novembre al Pont d’Armentera és el segon fibló d’aquesta tardor. L’altre cas es va registrar el disset d’octubre al terme municipal de Mura, a la comarca del Bages. Va afectar una zona forestal situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Segons dades del Meteocat dels anys 2000 al 2023, entre els mesos d’agost i novembre es concentra el 68% dels tornados registrats a Catalunya. De mitjana, cada any se’n registren, de fiblons, entre cinc i sis al territori català, la major part dels quals són d’intensitat feble, específicament, inferiors a IF2, segons l’escala internacional de mesurament de Fujita. També se solen observar entre quinze i vint trombes marines davant de la costa catalana cada any.
Política Avui es vota la reforma fiscal al Congrés dels Diputats
ACN
Els portaveus d’ERC i Junts al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras, van expressar ahir per separat la disposició dels seus grups a votar a favor de la reforma fiscal que se sotmet avui al ple del Congrés dels Diputats. La secretària general de Podem, Ione Belarra, va afirmar ahir que de moment el seu partit «continua en el no» i continuarà així «fins que l’executiu no li garanteixi que la pròrroga de l’impost a les energètiques que l’executiu espanyol ha promès a ERC», que portarà a un altre decret si disposa dels vots suficients per prosperar. Els vots de Podem són decisius per aprovar el projecte de llei a la cambra baixa. Junts i ERC van donar suport a la reforma el passat dilluns, malgrat que mantenen posicions contraposades
Ione Belarra, secretària general de Podem al Congrés dels Diputats. EFE
Podem exigeix
la garantia de la pròrroga de l’impost a les energètiques
en aspectes que envolten el projecte. Durant la negociació, Junts va aconseguir que l’executiu no inclogués al
text la pròrroga de l’impost a les energètiques, que segons el grup de Míriam Nogueras «posa en perill una inversió de 1.200 milions d’euros de Repsol a Tarragona». El projecte de llei que avui es vota estipula la imposició d’un tipus mínim del 15%, d’impost, a les grans empreses multinacionals.
David Concha va tornar a trepitjar la gespa del Nou Estadi Costa Daurada el diumenge contra l’Andorra després de complir els 12 partits de sanció. L’extrem va ser rebut com un heroi, amb una gran ovació d’un estadi dempeus. Tots els nastiquers inclòs el cos tècnic, tenien aquesta data marcada en vermell al calendari desitjant el retorn del de Santander, però qui més ganes tenia de tornar a sentir-se futbolista no era un altra que el mateix David Concha.
L’extrem ha estat gairebé cinc mesos sense jugar, complint els 12 partits de sanció imposats per la Federació. Tot i que va participar en la pretemporada grana com un més, no va poder competir com la resta. De fet, el jugador va destacar que aquest va ser el moment més dur: «Les primeres 4 o 5 jornades van ser les més dures. M’havia de fer a la idea de la nova rutina de treballar i esperar. Poc a poc em vaig adaptar i em va anar millor, organitzant-me sempre amb l’entrenador i el preparador físic durant els entrenaments».
Diumenge, Concha va trepitjar la gespa del Nou Estadi
Hi haurà Marea
Grana pel Barça
Atlètic-Nàstic
La primera Marea Grana de la temporada arribarà aquest diumenge a les 19.30 h a l’estadi Johan Cruyff en el duel entre el Barça Atlètic i el Nàstic. El curs passat, més d’un miler de nastiquers van acompanyar l’equip en un
duel clau per al tram final de la lliga. Enguany, però, l’entitat blaugrana només ha cedit un total de 500 entrades al Nàstic, tot i que inicialment la intenció del Barça era que aquesta xifra es reduís a les 100 entrades. Cadascuna sortirà individualment per 23 euros, un import superior als 16 euros del darrer duel. El Nàstic ha oferit dues opci-
Futbol L’exgrana treballarà conjuntament amb Javi Sanz i Sergi Parés
Redacció
Albert Virgili s’incorpora oficialment com nou director esportiu del CF Pobla de Mafumet. Virgili serà membre de la direcció esportiva entre Pobla i Nàstic i treballarà conjuntament amb Sergi Parés i Javi Sanz. La seva incorpora-
ció ha estat aprovada per la junta directiva i el president del club pobletà, Eduardo Loma-Ossorio, perquè Virgili lideri en matèria esportiva el conjunt pobletà i així intentar complir els objectius per la temporada 2024-25 a la lliga Elit. Loma-Ossorio va destacar
que «estem molt satisfets de la seva incorporació, és un professional de primer nivell, amb experiència, coneixement i amb un valor afegit important, coneix bé el club i estem convençuts que treballarà al màxim per intentar que aixequem el vol a la lliga». Albert Virgili ja va ocupar
ons per acompanyar l’equip aquest diumenge. La primera és adquirir l’entrada individual per 23 euros, que es posen a la venda des d’avui al punt d’atenció al soci del Nou Estadi Costa Daurada. La botiga grana està oberta de 10 h a 13.30 h i de 17 a 19 hores. D’altra banda, també es pot adquirir l’entrada i el desplaçament en autocar
aquest càrrec en un cicle de tres temporades, fins que va deixar el club la temporada 2022-2023. A més, Virgili, com a jugador, va defensar l’escut pobletà en dues etapes com a futbolista (2006-2008 i 20092010), aconseguint l’històric ascens a Tercera divisió la temporada 2006-07. Virgili va destacar que «Qui em coneix sap que a la Pobla m’hi uneixen uns vincles molt forts. El club i un servidor treballarem per viure grans tardes al municipal i continuar formant futbolistes pel Nàstic».
«Encara em falta ritme de competició, però tenir tants partits seguits ajudarà»
Costa Daurada i va ser rebut com un heroi. El de Santander va subratllar que «em va fer sentir un orgull i una satisfacció interna molt gran. Em vaig sentir molt estimat per l’afició. També crec que va ser un moment d’alleujament per a la gent. Va ser com el punt per oblidar tot allò succeït el curs passat i això es va veure reflectit en l’ovació. No va ser només per a mi, si no que va ser per a tots». Entrenar i competir són dos mons diferents. Concha va assenyalar que «per una banda, em vaig sentir còmode
per un total de 32 euros al lloc web d’Athlos Travel. Aquestes promocions estaran vigents fins al divendres a les 13.30 h o fins que s’exhaureixin les 500 entrades facilitades pel conjunt blaugrana. La sortida del desplaçament està programada a les 16.45 h al Camp de Mart i a les 17 h a les instal·lacions del Nou Estadi.
i bé. Era un partit mogut i hi havia espais, i això m’afavoreix. A més, al costat de Joan Oriol tot és més fàcil, tenim una bona sintonia». D’altra banda, va apuntar que «el futbol és molt injust i, per molt que entrenis, la tensió d’un partit no es pot preparar. He d’agafar el ritme de la competició, però segur que tenir un calendari amb tants partits consecutius m’ajudarà». Aquest tram inicial, David Concha l’ha viscut des de la barrera. De fet, es va mostrar «molt satisfet tant amb l’estil de joc com en el vestuari». A més, va analitzar la temporada i va assenyalar que «l’inici de curs de l’any passat va ser molt bo i va crear expectatives molt elevades. Però també vam tenir una ratxa de 8 partits que va ser més alarmant. Potser enguany no hem encadenat moltes victòries seguides, però estem a dalt amb un partit menys i això és important».
Sigui de titular o des de la banqueta, Concha tornarà a l’acció aquest diumenge en el duel contra el Barça Atlètic.
CV Sant Pere i Sant Pau. Elio Carrodeguas (7), Julián García-Torres (9), Gerard Osorio (31), Moisés Vásquez (15), Dayan Torres (5) i Denys González (12). També van jugar Isak Martí i Carlos Segura (lliures), Samuel Pacheco i Pablo Rosales. Unicaja CV Almería. Fernández (lliure), Todd (18), González Limón (14), Ruiz (14), Bertassoni (7) i Jiménez Gallego (12). També van jugar Jorge Fernández, Aleix Tarrazo i Alejandro Moya (lliure). Parcials 21/25, 25/21, 15/25, 25/21 i 8/15. Àrbitres. Francisco González Arencibia i David Fernández Fuentes. Incidències. Partit de la jornada 5 disputat al pavelló de Sant Pere i Sant Pau.
Voleibol El conjunt cooperativista va esgarrapar un punt a casa contra un Unicaja Almería consistent
A la Superlliga 1 manen els detalls i aquests van condemnar el CV Sant Pere i Sant Pau. El conjunt cooperativista va caure amb un agònic 2-3 en un joc valent i creixent, però no suficient per a sumar la segona victòria consecutiva. Amb tot, els rojillos van rascar un punt d’or.
L’Unicaja Almería va ser qui va colpejar primer. Els andalusos superaven el blocatge local per posar un 0-4 perillós, però el cubà Denys González va despertar els rojillos amb un remat potent per posar l’14. Els atacs dels tarragonins començaven a connectar. Només faltava començar a frenar les escomeses de l’Almería. Una pilota a la xarxa dels rivals va donar aire i el Sant Pere i Sant Pau es va adaptar. Julián García-Torres va frenar el primer atac i Osorio va allargar la bona ratxa amb un remat que va fer vibrar el pa-
velló. Moisés el Mur Vásquez va blocar un nou atac per a certificar la tendència i revertir el marcador negatiu.
L’Almería no es va fer en-
El Club Tennis Tarragona es proclama campió de Catalunya per partida doble
Tenis Els equips Benjamí Femení i Infantil van guanyar les seves respectives finals
Pérez, Sofía García i Giselle Caneda.
El Club Tennis Tarragona es va proclamar el darrer cap de setmana campió de Catalunya per partida doble gràcies als equips del seu planter. Concretament, els triomfadors van ser el Benjamí Femení i l’Infantil mixt.
El Benjamí Femení va superar en una final molt disputada al Real Club de Tenis Barcelona amb un resultat ajustat de 3 a 2. L’equip va estar format per Ivet Montero, Emma Fernández, Emma Martí, Irene Arbúcias, Berta
Per la seva banda, l’Infantil va brillar al Trofeu Generalitat-Campionat de Catalunya, on va vèncer el Club Tennis Barcino, també per un emocionant 3 a 2. Els jugadors que van fer possible aquesta fita van ser Alejandro Marco, Pol Mas, Marc Castellví, Ivan Villas, Marcel Pons, Enric Montero, Javier Pujol, Nayara Sanjuan, Susana Pujol, Sofia Hiraldo, Lucia Fernández, Carla Meran i Carla Mas.
Els dos equips del Club Tennis Tarragona can comp-
rere i amb un parcial de quatre punts, va tornar a agafar unes distàncies que van saber mantenir per emportar-se el set amb un ajustat 21-25.
L’inici del segon set va tenir la mateixa tendència. L’Almería va colpejar primer aturant dues vegades a Osorio. El conjunt andalús fallava poc i va
Els membres de l’equip Benjamí Femení del CT Tarragona. Cedida
Daniel Mulero, Jesús Arjona i Pedro Gutiérrez van ser els capitans
tar amb el lideratge dels capitans Daniel Mulero, Jesús Arjona i Pedro Gutiérrez, que van acompanyar els jugadors i van ser claus en l’èxit esportiu d’ambdós equips.
igualar el partit amb l’1-1 amb el 25-21. El tercer set va ser per oblidar. La Superlliga no permet errors i la poca contundència en els atacs cooperativistes la va castigar l’Almería per a posar un 9-15, una bretxa que no es va poder tancar i els andalusos van posar l’1-2 amb un contundent 15-25.
jove col·locador
‘rojillo’ Pablo Rosales va canviar el partit amb la seva entrada
obrir una bretxa amb el 7-12. Els rojillos necessitaven noves energies, i Stevovski va donar entrada a Pablo Rosales. El jove col·locador tarragoní va oferir les alternatives que l’equip necessitava. Amb ell sobre la pista, els atacs agafaven fluïdesa. A més, la màgia també va aparèixer. Julián va salvar miraculosament una pilota perduda i la connexió Rosales-Osorio van transformar la jugada en el 9-12. Rosales va afegir un nou ritme al joc del Sant Pere i Sant Pau i el pavelló va vibrar amb ell. La perla rojilla enganyava amb la seva col·locació als andalusos i Osorio castigava per igualar el partit a 19 punts. Julián García-Torres va afegir la resta amb els seus serveis per
Tocava èpica per poder puntuar i els d’Stevovski van trencar la mala dinàmica colpejant primer amb Osorio. Amb tot, la tensió va créixer en cada punt i el set es va transformar en una batalla en el qual els dos equips s’intercanviaven cops. La igualtat era màxima. Quan l’enllaç Rosales-Osorio posava dos punts d’avantatge, l’Almería responia amb dos més per igualar el partit a 20 punts gràcies a una finta d’Elio Carrodeguas. Era el moment de la veritat, el mur de Vásquez es va tornar a alçar i, amb tres aturades consecutives, va posar el 2-2 clau al marcador amb el 25-21.
Arribava el cinquè, el set on es decidia tot. L’Almería no es deixaria caure fàcilment. Amb una finta, van certificar una bona entrada al cinquè set amb l’1-4. Amb tot, el Sant Pere i Sant Pau es negava a caure i, amb el blocatge de Vásquez va posar el 5-7. La sort va canviar quan un blocatge rojillo va fer un mal rebot per acabar dins i l’Almería va saber tancar el partit i batre un valent Sant Pere i Sant Pau.
L’OCA Global CB Salou recupera avui el partit ajornat per la DANA contra el CB Prat
Bàsquet El conjunt de Jesús Muñiz busca sumar la segona victòria consecutiva a casa
Redacció
L’OCA Global CB Salou torna avui a les 20 h al pavelló Salou Centre amb la intenció la segona victòria consecutiva a la Segona FEB. El conjunt de Jesús Muñiz aprofita que aquest cap de setmana no hi ha jornada regular i recupera el duel ajornat per la DANA contra el CB Prat. Enguany, els blaus no han tingut la regularitat desitjada. Els salouencs van veure com les condicions meteorològiques els van deixar sense jugar durant dues jornades de forma consecutiva després d’un
inici de lliga difícil amb una victòria i tres derrotes. El darrer diumenge, els de Muñiz van sumar el segon triomf en un duel en el qual les peces van començar a funcionar a la perfecció. Aquest vespre, esperen allargar aquestes bones sensacions davant de la seva afició, però no ho tindran gens fàcil. El CB Salou s’enfrontarà al CB Prat, un equip que, fins ara, només ha perdut un partit i aquest va ser contra el Palmer Bàsquet, el líder de la categoria. La clau per als salouencs serà mantenir la regularitat durant els 40 minuts de partit.
Imatge d’un partit del Nàstic Powerchair del curs passat. Cedida
El Palau
Poliesportiu La jornada comptarà amb un total de vuit partits i jugarà l’equip del Nàstic
Redacció
El Palau d’Esports Catalunya serà l’escenari, d’una competició de powerchair football, una modalitat de futbol per a persones amb diversitat funcional que utilitzen una cadira de rodes motoritzada. Es tracta de la Liga de Asociación de Clubes Powerchair Football España (ACPFE) de segona divisió, una competició de caràcter anual i estatal que començarà a les 9 hores i s’allargarà fins a les 19 hores. La competició, organitzada per l’ACPFE i el Nàstic amb
la col·laboració de Tarragona Esports, la formen sis equips de powerchair football i en total es jugaran vuit partits que es podran gaudir en directe des de les grades del Palau d’Esports Catalunya amb entrada lliure i gratuïta. El Nàstic serà l’equip amfitrió que rebrà a casa seva la resta d’equips participants en aquesta lliga: Barcelona Powerchair Football Club, Sporting Costablanca Torrevieja Powerchair, 3CS Powerchair Football Portugal, Pamplona Bulls i els Ziríes de Granada.
El CN Tàrraco destaca al nacional absolut
Natació El CN Tàrraco va participar amb èxit en el 67è Campionat d’Espanya Absolut d’Hivern celebrat a Madrid el darrer cap de setmana. L’equip format per Maria Huertas i els germans Martí i Ona Rosell van assolir vuit millors marques personals i van lluitar en tres finals absolutes contra els millors nedadors estatals. Redacció/Cedida
El barri d’Icomar de Tarragona transpira futbol i, sobretot, futbol femení. El club té vuit equips federats, quatre masculins i quatre femenins, entre els quals hi destaca l’amateur femení, que està demostrant ser un dels equips punters de la Segona Divisió Catalana.
El conjunt entrenat per Eloi Gili va vèncer al Nàstic la darrera setmana per un ajustat 4-3. Fins ara, cap equip havia aconseguit ni marcar al club grana, però les lleones d’Icomar van batre la bèstia.
Com destaca Eloi Gili, entrenador, coordinador i tresorer de l’Icomar, el futbol femení i el barri han estat vinculats des de fa molt de temps. «Des de fa divuit anys sempre hi ha hagut equips femenins al club. Sempre s’ha treballat i hem crescut en aquest aspecte». El club és potser una anomalia en la qual hi ha un equip amateur femení, però no masculí. «Ens vam centrar per igualar el tracte entre els dos equips amateurs, però quan no va ser possible formar-ne un de masculí, vam decidir que l’aposta seria pel femení».
Des de llavors, el club treballa amb l’objectiu de «consagrar el club en totes les categories per a tenir una estructura més estable» va indicar Gili. A més, va afegir que «ser un club petit ho complica tot, però amb temps i persistència, segur que el nostre treball ens dona els fruits per
El club del barri tarragoní ha trobat la fórmula amb un equip que demostra que passar-s’ho bé i ser competitiu no són antònims
a continuar creixent».
Amb uns 160 jugadors federats, l’Icomar destaca com una petita família que creix amb el futbol. «Els nostres recursos econòmics són limitats, la gent sap bé que ens costa molt pagar els àrbitres, la roba i tot el que podem. Amb tot, el grup ha demostrat ser una família. Ens ajudem entre tots i és molt bonic veure jugadores amb un gran nivell que decideixen continuar amb nosaltres perquè tenen aquest sentiment de pertinença i que alhora, treballen bé i a gust», va apuntar Gili. Concretament, el tècnic destaca que el grup està format «per una bona barreja entre jugadores veteranes que fa temps que juguen, i joves amb talent i amb moltes ganes d’aprendre». Aquesta fórmula és el que ha portat l’Icomar a la segona posició,
invicte, i amb l’objectiu d’arribar el més alt possible.
Rayo McQueen i Zinky Winky, claus
Qualsevol persona que segueixi la competició i doni un cop d’ull a les actes arbitrals veurà una rara avis entre les jugadores de l’Icomar. Jugadores com Rayo McQueen, Bomibita o Zinky Winky són claus a l’onze d’Eloi Gili. Aquests no són més que sobrenoms de les jugadores reals.
«Al nostre grup hi ha molt bon ambient. Sempre estem de broma i quan una jugadora va començar la resta va seguir», va apuntar Gili. Darrere la identitat de Rayo McQueen s’hi troba Isabel Sánchez, que, segons el tècnic «s’ho va posar ella mateixa perquè, precisament, no és la més ràpida de l’equip i sempre les seves
L’Icomar és segon a la Segona Divisió i encara no coneix la derrota
companyes en feien broma», va destacar el tècnic. «Entenc que hi ha gent que no li agradi. A vegades cal recordar que el futbol és un joc, i passar-s’ho bé i competir seriosament no són antònims», va afegir.
El dissabte, contra el Nàstic, el camp va estar ple per a celebrar la victòria per 4-3 Gili va apuntar que «vaig dir a les jugadores que aquests són els partits bonics de jugar, els partits que decideixen campionats a la llarga i vam poder demostrar, davant de tot el barri, que no només podem lluitar de tu a tu contra tot un Nàstic, sinó que també el podem guanyar».
Brusseŀles Populars, socialistes i liberals retiren al comissari hongarès la cartera de drets reproductius
Els líders dels grups del Partit Popular Europeu (PPE), els socialdemòcrates i els liberals al Parlament Europeu han desencallat l’aprovació de l’equip de comissaris de la nova Comissió, després de dies de tensió pel rebuig del PP espanyol a la candidata a vicepresidenta, Teresa Ribera. Segons fonts parlamentàries, només s’han produït canvis en les competències de Olivér Varhélyi, del partit ultra hongarès de Viktor Orbán, a qui han retirat la cartera de drets reproductius i la de gestió de crisis, després de la pressió dels socialdemòcrates i els liberals. Ambdues competències es transferiran a la comissària belga, Hadja Lahbjb, designada per liderar Gestió de Crisis i Igualtat. Després de l’escalada de la tensió en els últims dies, el PPE ha accedit finalment a votar a favor de Ribera malgrat el rebuig i pressió exercida pel PP de Feijóo. A canvi,
els socialdemòcrates i els liberals han hagut d’aixecar els seus vetos i donar llum verda al candidat de Giorgia Meloni, l’ultradretà Raffaele Fitto, que
liderarà la vicepresidència executiva de Cohesió i Reformes, i al comissari d’extrema dreta d’Orbán.
«Pel PPE el més important
Política També es faran més eficients les vies de demanda en línia dels ajuts a la dependència i a la renda garantida, entre d’altres
El Govern simplificarà els deu tràmits digitals que generen «més preocupació i incidències» a la ciutadania, com les sol·licituds pels ajuts al lloguer, la dependència o la renda garantida de ciutadania. Es tracta d’una de les principals mesures que pretén impulsar la comissió d’experts que reformarà l’administració pública, que es va reunir per primera vegada aquest darrer dimarts al Palau de la Generalitat. La comissió preveu modificar aquests tràmits per fer-los més «fàcils i comprensibles», així com
reduir els temps d’espera de les tramitacions. El conseller de la Presidència, Albert Dal mau, ha celebrat la posada en marxa de la comissió i s’ha compromès en convertir l’administració catalana en un «referent» a l’Estat i Europa. En la intervenció davant els membres de la comissió d’experts aquest dimarts, Dalmau va fer una crida a «passar de les paraules als fets» i es va comprometre a reformar l’administració pública «de debò». El conseller de la Presidència va insistir que hi ha un «consens social» en fer canvis a aquest òrgan
i que el Govern certament ho contempla dins la seva «agenda prioritària».
Així, Dalmau ha demanat afrontar aquest repte sense «desprestigiar ni desvalorar» el sector públic, que, segons va declarar, s’ha exposat en els darrers temps a una «crítica injusta i un desprestigi social». «Si volem que la nostra administració sigui la millor no podem fer discursos per a destrossar-la ni rebaixar-la, l’hem de reformar fent-la més eficient i amable per a tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país», apuntava el conseller de la Presidència.
és que la nova Comissió Europea entri en funcionament l’1 de desembre», ha afirmat Manfred Weber, líder del PPE, en sortir de la reunió de pre-
sidents dels grups europarlamentaris.
Malgrat que el PP espanyol ha pressionat en els últims dies perquè els seus com-
Illa es mostra «convençut» que Metsola està treballant per l’ús del català al Parlament Europeu
Unió Europea El president remarca que cal esperar a la decisió de la Mesa de la cambra
ACN
El president de la Generalitat, Salvador Illa, es mostra convençut que la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, està treballant «seriosament» per l’ús del català a la cambra. Després de trobar-se ahir amb la dirigent de l’Eurocambra a Brussel·les, Illa va subratllar que s’està fent una «anàlisi rigorosa i seriosa» i que no s’està treballant des d’una «aproximació administrativa». «Surto convençut, he vist que es vol abordar la qüestió seriosament, s’ha creat un
Malgrat les pressions del PP espanyol, el PPE ha donat llum verda a la socialista
panys de partit europeus fessin caure Ribera, el PPE ha acordat donar llum verda a la socialista.
Pel que fa a l’exigència que Ribera dimiteixi si és imputada per la gestió de les inundacions al País Valencià –que el PPE havia posat com a condició fa una setmana per avaluar-la i que ha retirat–, Weber ha defensat que la voluntat dels populars és «garantir que la nova Comissió pugui complir».
Validació al ple del Parlament
Un cop les comissions de l’Eurocambra han validat les candidatures dels sis vicepresidents executius i del comissari hongarès després de les seves audiències de la setmana passada, el següent –i últim pas– és que el nou executiu, en conjunt i no individualment, es voti en el plenari del Parlament Europeu que se celebrarà a Estrasburg la setmana que ve. Dins el Partit Popular Europeu (PPE), els populars de Feijóo tenen 22 eurodiputats, dels 188 que formen el grup. Tanmateix, que els populars espanyols votin en contra no implica que també ho facin la resta de populars europeus i, per tant, la nova CE podria tirar endavant igualment.
Els EUA alerten d’un possible gran bombardeig rus a Kíiv
grup de treball específic i hi ha voluntat d’abordar-ho en la seva plenitud», indicava. Tanmateix, el president va dir que fer efectiu l’ús del català al Parlament Europeu és un procés que «tindrà el ritme que tingui» segons decideixi la Mesa de la cambra. En una atenció a mitjans, Illa va afirmar que havia vist en Metsola «una actitud molt seriosa i molt respectuosa» i una intenció d’abordar «amb profunditat» la qüestió. «Li he vist una actitud constructiva, informada i amb ganes de resoldre i de trobar una via», va afegir el president.
Món Els Estats Units van alertar ahir d’un «potencial gran» bombardeig rus contra Kíiv i han ordenat el tancament de la seva ambaixada a la capital ucraïnesa. L’endemà que el Kremlin denunciés l’ús de míssils estatunidencs de gran abast contra Rússia per part d’Ucraïna, el departament d’estat dels EUA va avisar als ciutadans d’un possible atac aeri aquest dimecres en un missatge a la xarxa X. Mentrestant, el president dels EUA, Joe Biden, esgota els menys de dos mesos que li resten, reforçant el seu suport a l’exèrcit ucraïnès. ACN
oda el món i torna el mot
HEditorial
Santiago Castellà ha assumit aquest dimecres la presidència de l’Autoritat Portuària de Tarragona. El dirigent socialista, que fins ara havia ocupat la màxima responsabilitat a la subdelegació del Govern estatal a Tarragona ha tingut una entrada plàcida al capdavant del port. El relleu li ha donat Saül Garreta, que va accedir-hi després de la trencadissa entre Junts i ERC al govern català. El perfil de Garreta no ha estat molt ‘polític’. De fet, és al final del seu mandat quan ha tingut posicions més determinants dins la formació republicana, tot i que segurament també obligades per la situació de divisió a la formació per afron-
tar un congrés que serà determinant pel seu futur. Des del Port de Tarragona es pot fer molta acció política, doncs no deixa de ser un poder econòmic vital a la demarcació de Tarragona i també té una implicació indestriable amb la vida social i econòmica de la ciutat de Tarragona. Que totes les institucions –excepte la Diputació, però també caldria aplicar-hi matisos– des del govern central, al nacional i el municipal estiguin en mans dels socialistes fa preveure un mandat tranquil per a Castellà. Però potser, per la mateixa raó, poden aparèixer més temptacions de moure els fils de la influència més que no pas els de l’excel·lència en la gestió.
Tribuna
EPer una banda, tenim voluntari i els acòlits (involuntari, voluntàriament, involuntàriament...) i per l’altra volenter i els seus (volenterós, volenterosament...), de to un xic més poètic
e posat aquest títol per un doble motiu: primer, perquè em vull centrar en una branca molt concreta del verb voler, que és la mare dels voluntaris. I segon, perquè (increïbles casualitats de la vida!), ara fa exactament deu anys vaig publicar un rodalmot amb el mateix títol (sense el sufix) per lloar la feina dels quaranta mil voluntaris gràcies als quals es va poder muntar aquell episodi clau de la nostra història política recent que fou la consulta del 2014. En aquella peça vaig repassar, com solc fer, el conjunt dels derivats de voler, que és una família de la banda mitjana-baixa: una trentena llargueta de membres. Per això avui em centraré en les dues branques secundàries que sorgeixen de voluntat, que ves per on és la més gruixuda. Per una banda, tenim voluntari i els acòlits (involuntari, voluntàriament, involuntàriament...) i per l’altra volenter i els seus (volenterós, volenterosament...), de to un xic més poètic: és el clàssic mot que llegim als llibres (“La filla mostrà una actitud més volenterosa que el seu company”) però que no fem servir en la parla. Tant una com l’altra compten, això sí, amb sengles parents d’interès; la segona, amb l’adjectiu volenter, que ens agermana directament amb els coneguts falsos amics volentiers, francès, i volentieri, italià, que malgrat que l’aparença d’adjectius en realitat són adverbis. Generacions d’estudiants d’escoles d’idiomes s’ho han après després de caure en el parany. A la primera, per la seva banda, hi trobem sengles adjectius: voluntatiu, que és sinònim de volitiu, i, atenció, volunter: ‘Que no vol que es faci sinó la seva voluntat’, un mot que de fet escauria molt més a certs polítics amb responsabilitats en la catàstrofe del País Valencià que no pas als milers i milers de benintencionats que hi han acudit a compensar la imprevisió.
I ja que parlem dels voluntaris, he deixat pel final la paraula (més casualitats de la vida) que més anomenada ha donat a la família i que, en canvi, alguns diccionaris encara no recullen, pel mer fet que és la més jove: voluntariat. El DIEC, per exemple, la defineix així: ‘Condició de voluntari en un treball social concret’, que trobo que fa una mica curt; estic segur que aviat hi afegiran una segona accepció de caràcter més col·lectiu (com ja passa en italià amb volontariato). En aquesta línia, val la pena parar atenció, també, a la de voluntarisme que dona el mateix diccionari: ‘Actitud que respon a la convicció que la voluntat ho pot pràcticament tot’. A la vista del que ha passat a Paiporta, Algemesí i Sedaví, una altra que es podria millorar, oi?
Pau Vidal Filòleg i escriptor
ls abusos i les violències sexuals contra les dones i el col·lectiu LGTBIQ+ han existit des de sempre. Totes hem escoltat històries de les nostres mares i àvies, similars als testimonis que avui podem llegir a l’Instagram de la periodista i escriptora Cristina Fallarás. Mils i mils d’històries de dones anònimes que, gràcies a les xarxes socials, poden explicar els abusos i les violències viscudes; que poden posar nom als records que les han violentat i que han passat factura al llarg de la seva vida.
Llegint aquests testimonis, ens trobem amb la necessitat de posar la paraula correcta: abús, violació, assetjament, violència... I passem de sentir-nos culpables a veure’ns com a víctimes. També ens sentim protegides, cuidades; sabem que no estem soles, que som moltes. Gràcies infinites, Cristina Fallarás, per l’enorme treball que fas.
Com podem veure als testimonis publicats al seu compte d’Instagram (@cfallaras), els abusos es donen a tots els àmbits: a la família, al món laboral, educatiu, cultural i artístic, a la parella, a les xarxes... fins i tot als partits polítics, siguin de dretes, d’esquerres o de centre. Aquests són un reflex de la nostra societat, on el patriarcat i la masculinitat ho impregnen tot.
Aquestes últimes setmanes, s’ha parlat molt de violència masclista als
Isabel Cabello Bernabeu
Responsable de l’Àrea de Feminismes i LGTBIQ+ Podemos Tarragona
mitjans arran de la denúncia contra Íñigo Errejón. Volíem recordar que el més important és recolzar les víctimes, acompanyar-les i agrair la seva valentia. Tant si formalitzen una denúncia com si no, les víctimes han de ser el centre de la nostra atenció.
També volem destacar que el més important del nostre temps és que JA NO CALLEM, que LA POR ha canviat de costat, que S’HA ACABAT. Tot això ha estat possible gràcies a la lluita FEMINISTA.
d’una sentència judicial, pot ser reconeguda com a víctima.
Però encara queda molt per fer. Hem de continuar lluitant i exigir a les institucions que desenvolupin i posin en marxa totes les lleis feministes aprovades. Avui és Íñigo Errejón, i demà seran uns altres: agressions, assetjaments o assassinats.
Aquest 2024, el nombre de FEMINICIDIS va en augment. Segons dades oficials, a 1 de novembre, 40 dones han estat assassinades i 10 infants han estat assassinats per VIOLÈNCIA VICÀRIA. Malauradament, a Catalunya, el nombre d’assassinats el 2023 va ser d’11. Aquest any, ja són 12 les víctimes.
Ara que ens acostem al 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, fem una crida a participar en els diferents actes que se celebrin i a mobilitzarnos als carrers amb el crit de «PROU»
Ara que ens acostem al 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, fem una crida a participar en els diferents actes que se celebrin i a mobilitzar-nos als carrers amb el crit de «PROU».
A Errejón no l’han fet fora ni el partit, ni les periodistes. A Errejón l’hem fet fora les FEMINISTES, gràcies a la lluita als carrers, al @METOO, al #YOSITECREO, al #SEACABÓ i a les lleis feministes com la del SOLO SÍ ÉS SÍ. Avui, qualsevol dona, sense necessitat
Recordem aquelles dones que ja no estan entre nosaltres, fem visible la nostra força i determinació, i cridem ben fort que S’HA ACABAT, perquè som MOLTES, NO ESTEM SOLES I JA NO CALLEM. VISCA LA LLUITA FEMINISTA!
Tarragona
Josep Pena Tomàs.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a Sant Fructuós. Antonio Márquez Montes.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori.
Aureli Porta Sanabras.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a Sant Fructuós.
Miquel Riera Abad.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Cambrils
Ramón Rodríguez Barjola.
Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Valls
Montserrat Masdeu Òdena.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Vidu de Teresa Domingo Gombau
Ha mort cristianament a l’edat de 93 anys.
(E.P.R.)
Els seus fills Joan i Cristina, Montserrat i Carles, nets Jaume, Sabana i família tota, comuniquen als seus amics i coneguts la trista notícia del seu traspàs.
La cerimònia tindrà lloc avui, dijous dia 21, a les 10:00 hores, a la Parroquia de Sant Fructuós de Tarragona
Tarragona, 21 de novembre de 2024
Cultura El fotògraf i editor Juan Valbuena va dirigir durant els dies 9 i 10 de novembre el primer dels ‘Tallers photo Km0’ organitzats a la ciutat. Unes jornades formatives impartides per professionals i adreçades a qualsevol persona amb interès per a la fotografia i altres disciplines artístiques. Sota el títol de ‘Paraula i imatge’, un total de 13 participants van poder explorar la relació entre textos i imatges dins el context de la narrativa visual. A través d’un enfocament pràctic i interactiu. Valbuena va oferir als assistents les eines necessàries per a desenvolupar projectes personals que combinen la fotografia amb la paraula escrita. La jornada va comptar amb el suport de la Diputació de Tarragona i del Port. Redacció/Cedides
Avui felicita als que es diuen: Gelasi, Honori, Eutiqui Esteve.
Espai patrocinat per:
L’horòscop
21/03 al 19/04
Para esment als teus viatges tant no deixis que els nervis o excitació et portin a prendre mediates dràstiques que després lamentaries.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No et quedis tancat amb o sense parella ja que els ànims estan una miqueta carregats els frecs es donaran amb facilitat. Demostra amor.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No et deixis portar pel que diguin els altres ni per les crítiques que avui et facin. La teva pitjor actitud seriosa la de deixar-te enfonsar deprimir-te.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Si ja tens l’amor que desitjaves atenció a les teves actituds d’avui. No siguis molt absorbent, lliurament una mica més de llibertat sense por.
23/08 al 22/09 VERGE
Les teves necessitats seran d’una urgència forta, això es manifestarà tant en el professional com en l’amorós. Tindràs una nit boja.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
La teva imatge personal ressaltarà davant els altres. Si entres en el joc fomentaràs una gelosia difícil de calmar, imponte més tacte.
11:30 La comarcal (r)
12:00 Caminant per catalunya
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies
14:30 Quina animalada!
15:00 Notícies (r)
15:30 La comarcal (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La comarcal (r)
19:30 180 Graus
20:00 Premis cambra Reus
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies (r)
El temps
21/05 al 20/06
Estaràs condicionat per les situacions circumstàncies que visquin els altres. Segurament necessitaràs de la seva ajuda i comprensió.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva labor intellectual laboral es veurà truncada per assumptes familiars que aportaran retards. Sorpresa emocional a la nit. Ves amb compte.
20/01 al 18/02 AQUARI
Si avui no et surten bé tots els teus plans podràs trobar l’ajuda que necessites al teu voltant oblidant viatgis picabaralles entre companys.
CRANC
21/06 al 22/07
Alguna cosa o algú està fent créixer la teva atenció. Si realment et convenç llança’t sense pors ja que el camí el tens fàcil el resultat serà bo per als dos.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
Una cosa oculta està succeint en la teva vida si no li poses remei es tornarà contra tu. Deixa ben clar davant els altres el que diguis facis.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Les necessitats amoroses de comunicació seran avui elevades. Controla la teva ansietat fent passos ferms cap a la meta.
12
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Com la nit i el dia
11:30 Hospital de proximitat
12:00 + Xarxa + Sostenibilitat
12:30 Hospital de proximitat
13:00 Com la nit i el dia
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit i el dia
15:30 Hospital de proximitat
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Saló de Plens
21:00 In situ
21.30 Ben sonat!
22:00 Notícies 12
22:30 Saló de Plens
23:00 In situ
HORITZONTALS: 1. Un pederasta, per exemple. Descansar i no fer res en un cap de setmana. 2. Feta a la verge. Soroll que ve de l’horitzó. 3. Dedicat a la recerca. Va dins d’ampolles. 4. Ordre del tsar. Difícil de percebre. 5. El Jònic, per exemple. Allò que pot ser l’anterior. Vocal. 6. Establiment d’una espècie en una àrea. Córrer del cavall. 7. Níquel. Imprescindible a l’amanida. Estimar. 8. Pot ser del menjador o de nit. Construcció capgirada. 9. Principi d’acord. Mesura d’àrids. Infraroig 10. Dent picant girada. Poc cuits. Mató mossegat. 11. Posar a la bústia. Sense cap màcula. 12. Dona misteriosa i capgirada. Solcs en una peça.
VERTICALS: 1. Film pedagògic. El fons de la cuina. 2. Qualitat que produeix un bon efecte. Aigua dura que puja. 3. Demanaré de genolls. Ostentació. 4. Cèrvids. Dona solitària. Mil cinc girats. 5. Cèrvid. Absència de sorolls. 6. Moviment oscil·latori. Repetir. 7. Enmig de la sal. Tip de menjar. Fa amb cura. 8.Venedora de tripes. Part dura del cos. Nitrogen. 9. Establiment d’aliments econòmics. Quasi pura. 10. Veu de mantra. Fallar un motor. Colla que puja. 11. Reposo massa el menjar. Jutge de joc. 12. Fer iridiscent. Coll de les cartes. Cal buscar-la a la piscina.
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Fullana Fiol, Tomeu Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Suñer Mas, Mª Alba Passeig Misericòrdia, 18 Telèfon 977 755 976.
SALOU:
Gonzalez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Telèfon 977 382 223.
VILA-SECA: Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4 Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
Valls, C. B. Rambla Jaume I, 15 Telèfon 977 369 003.
VALLS:
Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517.
EL VENDRELL: Gas, Carlos Jesus Narcis Monturiol, 16 - 18 Telèfon 877 063 819.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Durant la primera meitat del dia, el cel restarà molt ennuvolat o cobert per núvols baixos al quadrant nord-est, al sector nord del Pirineu, així com algunes valls del Prepirineu. A la resta, el cel quedarà entre mig ennuvolat per núvols alts i mitjans.
Precipitacions De matinada, no es descarta algun ruixat feble a punts de la Costa Brava que acumularà quantitats entre inapreciables i minses. A banda, també és probable precipitació al Pirineu occidental durant les primeres hores del dia i de nou a partir del vespre. Serà d’intensitat entre feble i moderada i acumularà quantitats poc abundants.
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –90 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
ES REQUEREIX UNA PERSONA PER FER D’ASSISTENT I NETEJA DE CASA A VALLS (URBANITZACIÓ). Molt responsable i organitzada. Preferiblement amb vehicle propi. De Dilluns a Divendres en horari de matí. 5 hores diàries. Possibilitat d’augmentar la jornada a 7 hores. Alta a la Seguretat Social. Interessades enviar CV per whatsapp al telèfon 655.174.189.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PALETA ECONÓMICO. Tel. 623.246.480
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASSATGES. Teràpia i plaer assegurat. Tel. 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
CARLOS MADURITO. MASAJES. Tel: 660.605.687
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJES RELAX. Cuerpo - mente Tel: 641.492.358
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 ALTRES
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Meteorit, quin embolic! és una història nascuda com un conte per anar a dormir. L’explicava l’Antònia Farré als seus fills quan aquests eren petitons. Els nens van anar creixent i aquella narració que tant els agradava va deixar de ser explicada fins que, no fa massa, la seva autora va decidir posar-la per escrit i publicar-la amb el segell Llibres Parcir.
La història, explica l’Antònia, arrenca amb la Lila, una nena que un bon dia s’adona que la Lluna no és al seu lloc. Mentrestant, al firmament hi ha un bon enrenou, perquè les estrelles també s’han estranyat de l’absència de la seva amiga i han anat a picar a la porta de casa seva. Després de constatar que allà tampoc no hi és, les estrelles descobriran que el responsable de la desaparició del satèl·lit és un meteorit una mica gelós. La història, però, s’acaba feliçment gràcies a unes pessigolles que acabaran propiciant el naixement d’una nova amistat. «És un conte que tracta qüestions com l’empatia, la baixa autoestima o la resiliència», explica l’Antònia. En aquest projecte l’escriptora, que és membre de les Reusenques de Lletres, ha comptat amb el treball d’una altra persona vinculada al col·lectiu. Es tracta de la il·lustradora Teresa Llorach, que admet que, d’entrada, dibuixar aquesta història li va suposar un repte: «Jo sempre dibuixo el que veig, però en aquest conte hi ha molta part imaginada». Així, explica, va dedicar molt de temps a pensar i esbossar com seria la casa de la Lluna, de quina manera podia representar les estrelles perquè fossin prou expressives, o com dibuixar el meteorit perquè no semblés dolentot. «Inicialment, la casa de la Lluna
Llibres El conte ‘Meteorit, quin embolic!’ es presentarà aquest dissabte al matí al Centre de Lectura de Reus
era com una caseta de muntanya, semblava més un bungalou d’un càmping que una altra cosa», explica rient. «Fins que se’m va acudir fer-la tota rodona, i flotant al cel. Llavors vaig pensar que sí, que en aquella casa la Lluna hi viuria molt a gust», detalla. Amb les estrelles i la Lluna va seguir processos similars. I, en tots, va comptar amb el suport i la col·laboració de l’Antònia, que explica que aquest conte s’ha fet
«de manera conjunta entre totes dues». L’àlbum, a més, es clou amb un petit apartat divulgatiu, en què les autores expliquen què és cadascun dels cossos celestes que apareixen el llibre i de quina manera es mou i canvia la Lluna que la canalla busca tan sovint al cel. L’Antònia i la Teresa presentaran Meteorit, quin embolic! aquest mateix dissabte, 23 de novembre, a les 11.30 h a la Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura de Reus. Les acompanyaran la també escriptora Lena Paüls i, després de la presentació, la mateixa autora l’explicarà per a tot el públic assistent. L’entrada és lliure.
El conte explica la misteriosa desaparició de la Lluna On ets?
Camí de ronda
És cert que no s’han de treure les coses de mare, però, francament, es fa difícil no treure conclusions de la presència del President de la Generalitat en un acte de promoció de l’oli de Jaén a Sabadell. Cal començar per notar que el President Illa s’hagués pogut estalviar l’assistència i que, si no ho ha fet, en el context d’una agenda que per força ja de ser complicada i atapeïda, serà per alguna cosa. Al meu entendre, la participació en aquesta convocatòria és un compendi de tot el que significa el projecte polític del PSC, ara al Govern de la Generalitat. En primer lloc, cal començar per la idea d’Espanya com a punt de referència. El President parlar de sortir a explicar la realitat del país, però deixa entendre que només és necessari explicar-la a l’interior de les fronteres espanyoles i això amb un cert servilisme provincià. No es tracta d’explicar-se amb assertivitat, sinó de trencar tòpics, una mica demanant disculpes. Que la participació a l’acte es faci amb la idea de donar un missatge a l’electorat d’origen andalús es comenta tota sola. De tota manera, més enllà de qüestions diguem-ne identitàries, que són importants, però també controvertides, el més rellevant de la participació en aquest acte és que, a partir de les premisses apuntades, el que es mostra, en definitiva, és el menyspreu olímpic cap al món rural en el que el PSC excel·leix —venen al cap les paraules de Jaume Collboni sobre els tractors—. Més enllà de com això pugui ser d’ofensiu, demostra, al meu entendre, una molt mala interpretació de les necessitats del país, particularment, de les alimentàries, en un context de crisi energètica. Perquè, en definitiva, si no es tracta d’identitats, sinó de gestió, cal fer-la molt i molt bé. També en relació amb l’oli de Siurana.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
