Dimecres 27 de novembre de 2024

Camp de Tarragona 16

Toni Aira, comunicador polític: «Un bon cap de gabinet ha d’assumir la seva invisibilitat pública»

Tarragona tindrà Pla de Mobilitat

Sostenible amb dos anys de retard

El contracte es va adjudicar el 2022 amb la intenció de tenir-lo enllestit en un any. Finalment, l’aprovació final del document no arribarà, com a mínim, fins la tardor de l’any vinent 2

Equipaments 12

La Canonja tindrà planetari el 2026

L’equipament estarà ubicat al costat del centre d’interpretació Mammuthus

El Suprem tanca el litigi i dona per bo el contracte de la brossa actual Reus

8

David Rocamora s’imposa a les eleccions i serà el degà dels advocats de Tarragona

Estaments 7

Opinió 20 Noemí Llauradó. Nadal a Reus: una ciutat que brilla amb llum pròpia

El PMUS, amb dos anys de retard, s’espera aprovar finalment la tardor del 2025

Mobilitat La redacció del pla de mobilitat urbana sostenible es va adjudicar el 2022, però encara no està acabat

Oriol Castro

L’Ajuntament de Tarragona va adjudicar la redacció del Pla de Mobilitat Urbana Sos tenible (PMUS) el novembre del 2022. El pla ha de marcar el futur de la mobilitat a la ciutat, per tal de complir amb els objectius de desenvolupa ment sostenible marcats per la Unió Europea. En aquell moment, la previsió, sota el mandat d’ERC, era que el do cument estigués enllestit en dotze mesos. La realitat, però, és que encara no s’ha acabat.

El consistori preveu que l’aprovació inicial del PMUS es pugui fer a principis de l’any vinent i que, si no hi ha al· legacions i es compleixen els terminis, l’aprovació final del document arribi a la tardor de 2025. També dependrà de la capacitat d’arribar a con sensos del govern municipal amb els grups de l’oposició. «Estem a l’expectativa perquè fa mesos que no hem vist cap document sobre el PMUS. El que tenim clar és que hem d’apostar per la mobilitat sos tenible, però sense fer guerres ideològiques contra els cot xes», exposa Pep Manresa, conseller de Junts.

Des d’Esquerra, es mostren crítics amb els terminis de l’Ajuntament. «El govern va extremadament lent en l’ela

Enguany s’ha completat el procés participatiu del pla, que s’està enllestint

boració del nou PMUS. Ho veiem amb molta preocupa ció perquè, a manca d’un lide

ratge amb les idees clares, de nota un govern sense rumb i sense ganes de tirar endavant polítiques de mobilitat soste nible a Tarragona. Des de l’ini ci del mandat que la gestió de mobilitat ha estat desastrosa, com ho prova el desgavell de les zones regulades i tenir Torroja completament buit»,

El Govern podria tancar línies d’ESO a Sant Pere i Sant Pau i a Campclar

Educació La CUP preguntarà sobre la situació al Parlament

Oriol Castro

El passat dilluns es va cele brar a Tarragona la Junta de Personal Docent amb la parti cipació dels principals sindi cats del sector i representants del Departament d’Educació. Després de la trobada, els sin dicats denuncien que, de cara

al curs vinent, la Generalitat plantegi tancar dues línies de 1r d’ESO a la ciutat. Segons la CUP, aquest tancament es produiria a l’institut de Sant Pere i Sant Pau i al de Camp clar. El partit anticapitalista portarà al Parlament aques ta qüestió, ja que considera que la suposada justificació

de criteris demogràfics del Departament d’Educació per dura a terme el tancament «és una excusa de mal paga dor».

La CUP reclama a la con sellera d’Educació, Esther Niubó, conèixer els motius pels quals es tanquen les líni es, «en comptes de reduir les

indica Xavier Puig, portaveu adjunt d’ERC. Des del grup del Partit Popular, es consi dera que «l’estudi tècnic previ per a la implementació de la ZBE i els límits no s’ajusten ni a la realitat mediambiental de Tarragona ni tampoc a la particularitat orogràfica de la ciutat». «És incomprensi

ràtios dels instituts de Tarra gona».

Programació educativa D’altra banda, els sindicats del sector educatiu critiquen que es plantegin tancaments a centres educatius públics mentre l’oferta educativa pri vada continua intacta. A més, van traslladar a la Taula Local de Planificació que no s’es tà convocant representants sindicals del professorat a les comissions de participació. En aquests òrgans és on es programa l’oferta educativa del curs vinent.

ble que estem a punt d’iniciar una ZBE molt poc ambiciosa i estem sense PMUS. La gestió de la Mobilitat està contínu ament en qüestió», diu Jordi Collado, d’ECP.

Diagnosi completada

Enguany, s’ha dut a terme el procés participatiu en forma

La ZBE, a l’espera de l’ordenança

El PMUS ha d’incloure les mesures destinades a la reducció d’emissions, Zona de Baixes Emissions (ZBE) inclosa. A l’estiu, l’Ajuntament va publicar el projecte inicial de la ZBE. L’aprovació del projecte és el pas previ a l’ordenança, que en un primer moment es va preveure que es pogués aprovar a finals d’any. L’entrada en vigor de la ZBE a Tarragona es va retardar un any més enllà del previst, del 2025 al 2026. El motiu va ser el retard que va patir una licitació d’equipament necessari per la ZBE.

d’enquesta per a conèixer els hàbits de mobilitat de la ciutadania. D’aquesta forma, la fase de diagnosi del PMUS ja està acabada. El pla, que ha treballat a l’entorn de vuit eixos diferents, inclourà dife rents actuacions que tindran com a objectiu millorar la se guretat viària.

Els

El pla inclourà diferents actuacions que tindran com a objectiu millorar la seguretat viària a la ciutat. Gerard Martí

L’apunt

sindicats s’oposen als tancaments als centres de la ciutat. Cedida

Tarragona, a la cua en habitatges ‘verds’

Habitatge Tarragona es troba a la cua d’Espanya quant al percentatge d’ha bitatges energèticament eficients es refereix. Aquests habitatges, qualificats amb etiquetes de tipus A, B, C i D, respecte del total del parc residencial, representen un 6,9% a la província, segons l’últim informe realitzat per ST Analytics, companyia especialitzada en l’anàlisi immobiliària i integrada al Grup Societat de Taxació. Toledo encapçala aquest rànquing amb un 21,3%.

Després de Toledo es troben les províncies de Saragossa (19,8%), Terol (17,1%) Navar ra (17,0%) i Sòria (15,8%). I en l’altre extrem, aquelles que no arriben ni al 7% i tenen el menor percentatge d’ha bitatges sostenibles són Las Palmas (3,9%), Santa Cruz de Tenerife (4,2%), Castelló (6,5%) i Tarragona (6,9%). En total, l’estudi d’ST Analytics assegura que a Espanya hi ha al voltant de 25,8 mili ons d’habitatges, dels quals 16,34 milions són en edifici i les restants 9,5 són de tipus unifamiliar, i d’aquestes tan sols el 10% disposen d’una qualificació energètica efici ent, 2,56 milions. A part, una de les problemàtiques sobre el parc d’habitatge espanyol que destaca l’informe és el seu envelliment. La meitat dels habitatges construïts a l’estat espanyol es van edi ficar abans de 1980, amb el que això comporta en pèr dua d’eficiència energètica, encara que existeixin plans i projectes actualment per adequar aquests antics edi ficis. Redacció

Els dos regidors no adscrits de l’Ajuntament de Tarragona, Javier Gómez i Jaime Duque, han passat des de fa dos dies a exercir el seu càrrec en règim de dedicació exclusiva a parcial. De fet, hi han tornat, ja que, un al febrer i un altre a l’agost, van fer el canvi a la in versa. La mesura es va fer pública ahir mitjançant un decret signat per l’al calde Rubén Viñuales. «Hi va haver un error administratiu de base, ja que la compatibilitat de la dedicació a l’Ajun tament amb la nostra professió s’hau ria d’haver votat al ple, i no es va fer», explica Gómez. Als actes del ple no hi ha constància d’aquest punts i des del consistori no s’ha volgut fer de claracions al respecte. De fet, des del govern municipal es manté una línia neutra sobre el canvi. «No tenim res a dir perquè la decisió de tenir la dedi cació parcial o total és dels regidors de l’Ajuntament de Tarragona i no tenen per què argumentar els motius», di uen fonts municipals. A banda, els dos ex consellers de VOX tenen una denúncia interposa da contra ells a l’Oficina Antifrau pels canvis de dedicació. «La denúncia la va registrar VOX», diu Gómez. Fonts del partit d’Abascal consultades per aquest mitjà neguen haver ho fet. Se gons Gómez, «ho neguen perquè seria una denúncia temerària». «El meu canvi a dedicació exclusiva al febrer va venir motivat per la pressió del partit perquè estigués a l’Ajuntament a totes hores», argumenta el regidor tarrago ní. Sigui com sigui, la denúncia es va registrar al setembre i la causa ara es troba en una anàlisi prèvia de versem blança. Un cop s’acabi, Antifrau pot investigar el cas, arxivar lo o portar ho a instàncies ju dicials superiors.«També hem volgut fer el canvi de dedicació com a mesura preventiva», conclou Gó mez.

Els dos regidors van abandonar el grup mu nicipal de VOX el passat març per desavinences amb el rumb ideològic del partit. De fet, a l’abril, Gómez va denunciar

Els consellers no adscrits es curen en salut

ser agredit físicament en un plena ri pel regidor de VOX a Salou, Paul Daniel Axinte. Gómez defensa el seu compromís i el de Duque amb Tarragona i expressa que «la diferència salarial entre estar a exclusiva o a parcial és d’uns 250 eu ros mensuals». «Tornem a una situació de regu laritat, treballant per la ciutat. Nosaltres estem sols, no tenim assessors. Hem pogut tenir un excés de responsabilitat. Volem millorar Tarragona i ajudar en tot el que

puguem», rebla Gómez. El canvi de dedicació de Duque el passat agost va generar un clima de crispació al ple nari municipal.

Crítiques de l’oposició Grups municipals com ERC i En Comú Podem van expressar que la mesura se saltava el pacte Anti Transfuguis me. «ERC ha estat l’únic grup que ha denunciat que aquests dos consellers no podien tenir una dedicació exclu siva perquè continuaven dedicant se a la seva feina privada», defensa el conseller Xavier Puig. «A més, Duque va demanar el seu canvi de dedicació quan va abandonar el grup munici

Judicial

Antifrau està analitzant una denúncia sobre la situació dels regidors

pal de VOX, un fet que creiem que se saltava el pacte antitransfuguisme perquè millorava la seva condició eco nòmica», afegeix Puig. «La situació és kafkiana i és una mala notícia que l’Ajuntament que sigui l’Oficina Anti frau qui faci recapacitar la situació», diu Jordi Collado, portaveu d’ECP. Des de l’executiu municipal es va defensar que el canvi va ser escrupolós amb el pacte Anti Transfuguisme.

Oriol Castro

Javier Gómez i Jaime Duque van abandonar el grup municipal de VOX a l’Ajuntament el passat març. Gerard Martí

Política Javier Gómez i Jaime Duque canvien de dedicació exclusiva a parcial

Tarragona celebrarà «un Nadal de conte» amb més de 200 activitats

Societat L’arribada de la Shera o el primer Casal de Nadal gratuït són algunes de les novetats d’enguany

John Bugarin

Comença el compte enrere per a l’inici de les festes na dalenques A Tarragona, la celebració començarà demà mateix, quan tindrà lloc fes ta de l’encesa de llums. Amb aquest tradicional acte es do narà el tret de sortida a «un Nadal del Conte», que ha estat el lema escollit aquest 2024 per l’Ajuntament. El consis tori organitzarà més de 200 activitats fins al dia de Reis, una cinquantena més que l’any passat i el doble que en el 2022.

«El Nadal és una de les nos tres apostes més importants de l’any», assenyalava batlle, qui destacava que la cam panya d’enguany «és la més ambiciosa fins a la data, però no serà la més ambiciosa del mandat». Entre les novetats a la programació municipal destaca la renovació del Parc de Nadal, que inclourà una àmplia agenda d’espectacles familiars de matí i de tarda. Viñuales també destacava que, per primera vegada, s’or ganitzarà un Casal de Nadal infantil gratuït, a través de l’Institut Municipal d’Educa ció de Tarragona (IMET), que ja ha obert les inscripcions. Aquest es durà a terme a les escoles de Campclar, Sant Salvador i Saavedra. Per la seva banda, els joves de la ciutat també podran gaudir, un any més, del Casal x Nadal a l’Espai Jove Kesse amb més d’una trentena d’activitats

Un 80% dels actes seran gratuïts i es faran activitats a tots els barris de la ciutat

gratuïtes com tallers de foto grafia o espectacles culturals.

La conselleria de Cultura i Festes portarà també una sorpresa aquest Nadal. I és que la ciutat comptarà amb una convidada d’excepció, un nou personatge anome nat Shera i que és la Patge de la Llum. «Serà l’encarregada

d’encendre el Nadal a Tarra gona i de mantenir il·luminat tots i cadascun dels detalls de la festa», explicava la con sellera de Cultura, Sandra Ramos. Per aquest motiu, la Shera serà present a la festa de l’encesa de llums que tin drà lloc aquest dijous, a partir de les 18.30 hores des de l’ar bre de Nadal de la Rambla.

L’espectacle infantil El Nadal més dolç amenitzarà la tarda abans que una re presentació d’alumnes de les escoles La Floresta i Mare nostrum, amb motiu del 50è

El Port iniciarà el Nadal amb l’encesa de llums al Serrallo i el Moll de Costa

Societat Tindrà lloc divendres a la tarda davant l’església del Serrallo

Redacció

El Port Tarragona inaugurarà un any més el Nadal amb l’en cesa de les llums de l’arbre de Nadal del Serrallo i les llums al Moll de Costa. Un acte, obert a tot el públic i organit zat en col·laboració entre Port i Associació del Veïnat del

Serrallo, que es durà a terme aquest divendres 29 de no vembre a les 18.30 hores da vant de l’església del Serrallo. En l’encesa es podrà gaudir de l’espectacle El Tió de Nadal: Un Nadal compartit de l’Estu di de Dansa Art i Flamenc de Meritxell Puvill, i del mapping La llum dels desitjos projectat

a la façana de l’església del Serrallo. Les persones que assisteixen podran gaudir de la tradicional xocolata ca lenta amb melindros, coca i cava per gaudir d’un dels moments més simbòlics de la ciutat. Aquest és un dels pri mers actes que formen part del programa Nadal de Som-

aniversari dels seus centres educatius, premin el botó de l’enllumenat nadalenc. Viñuales assenyalava que en guany s’han invertit 120.000 euros en les llums, 10.000 més que l’any passat. Aquestes fa ran brillar una seixantena de carrers, 13 dels quals estrena ran nova il·luminació.

Més carrers amb il·luminació Més enllà de les novetats, tampoc faltaran els clàssics com l’arbre de Nadal, així com la Fira de Nadal o la d’Ar tesania. L’any passat, es va

ni que es durà a terme fins al 6 de gener de 2025. Aquest esdeveniment es caracterit za per la gran il·luminació al Moll de Costa, destacant espais com El Passeig dels Estels. El programa inclou esdeveniments culturals, com concerts, espectacles de dansa i tallers creatius, així com iniciatives per fomentar la reutilització i el reciclatge en la creació de decoracions i joguines. També s’hi sumen activitats gastronòmiques i mercats artesanals que pro mouen productes locals. To tes les activitats són gratuïtes.

Festa de l’Encesa de Llums

28 de novembre: Rambla Nova, a la Font del Centenari

18.30 h. Espectacle ‘El Nadal més dolç i, tot seguit, l’encesa de llums

estrenar un Túnel de Llum a la primera coca de la Rambla Nova i, enguany, com a nove tat, es col·locarà el Balcó de Llum, amb diverses figures. La ciutat també tindrà els tradicionals pessebres muni cipals, que s’instal·laran a la plaça Major de Campclar i al solar de la Rambla Vella que fa cantonada amb el carrer Rere Sant Domènec.

«El 87% dels actes prepa rats van dirigits a un públic familiar i un 80% són gratu ïts», remarcava la consellera de Turisme, Promoció Econò mica i Comerç, Montse Adan. A més, l’edil destacava que «per primera vegada s’han organitzat festes d’inici del Nadal als barris de Sant Sal vador, Sant Pere i Sant Pau, la Vall de l’Arrabassada, Torre forta, Bonavista, la Part Alta i el barri del Port». D’altra ban da, destacava que aquestes festes són «una gran oportu nitat per dinamitzar la ciutat i donar vida al comerç local» Del 27 al 30 de desembre, tornarà el Magatzem Reial al Refugi 1, abans de l’habitual Cavalcada de Reis del 5 de gener a la tarda. L’Home dels Nassos també farà acte de presència a la ciutat el 31 de desembre al matí i, a la nit, la plaça Corsini tornarà a aco llir la Revetlla de Cap d’Any. «Tarragona és la capital del Nadal» assegurava Viñuales, qui afirmava que «cada any volem anar a més i continuar creixent per arribar a tots els nens a cada racó de la ciutat».

Casal de Nadal 23, 24, 27, 30 i 31 de desembre: Escola Campclar, Escola Saavedra i Escola Activitats de lleure adreçades a infants d’entre 3 i 12 anys Preinscripció fins al 4 de desembre a inscripcions.tarragona.cat

Parc de Nadal

Del 27 de desembre al 4 de gener: Recinte firal

Un Parc de Nadal de conte amb elements decoratius, pista de gel, un inflable, un trenet i una àmplia programació d’espectacles familiars.

L’Home dels Nassos

31 de desembre: Els carrers de la ciutat de Tarragona L’Home dels Nassos recorrerà els carrers de la ciutat durant l’últim matí de l’any. Passarà pels barris de Bonavista i Campclar, i finalitzarà el recorregut a la plaça de la Font.

Revetlla de Cap d’any

31 de desembre: Plaça Corsini

23 h. Inici de la festa

23.30 h. Grup musical Band the Cool 12 h. Campanades amb el carrilló 12.05 h. La festa continuarà amb l’orquestra Band the Cool 1.45 h. Jose JL Deejay tanca la festa

Magatzem Reial

Del 27 al 30 de desembre: Refugi 1 del Moll de Costa Els patges preparen i emboliquen tots els regals per poder-los repartir la nit de Reis per tota la ciutat

Cavalcada dels Reis Mags 5 de gener: Els carrers de la ciutat de Tarragona

18.15 h. Els Reis Mags arriben amb vaixell al Serrallo

19 h. Iinici de la cavalcada dels Reis 20.30 h. Ses Majestats arribaran a la plaça de la Font i l’alcalde els lliurarà les claus de la ciutat

Montse Adan, Rubén Viñuales i Sandra Ramos presentant ahir la programació de Nadal. Tjerk van der Meulen

Imatge d’una activitat nadalenca de l’any passat. Port de Tarragona

22 detinguts en un operatiu contra el tràfic de drogues

Successos Mossos i Europol van actuar a Barcelona, Tarragona, Màlaga i Castelló

ACN / Redacció

Els Mossos d’Esquadra van iniciar ahir a les sis del matí una operació contra una or ganització criminal relacio nada amb delictes de blan queig de capitals, tràfic de drogues i tinença d’armes. La policia va fer almenys una trentena d’escorcolls a Barce lona, la seva àrea metropoli tana per exemple a Sabadell i Sant Joan Despí i Tarragona. També se’n van fer a Castelló i Màlaga.

A primera hora del matí, diversos efectius dels Mos

sos es van desplaçar fins al barri de Torreforta. Es van fer escorcolls en almenys dos vehicles, un d’ells d’alta gam ma, i en un habitatge unifa miliar del carrer Riu Tordera. En tots dos casos els Mossos van treballar amb l’ajuda de la Unitat Canina. Els gossos, ensinistrats especialment per a l’escorcoll i la cerca de dro gues o armes, van pujar als vehicles i van entrar a l’habi tatge.

En el conjunt de l’operació hi van participar mig miler d’efectius policials de diver ses àrees com d’investigació,

ordre públic, el GEI, la unitat canina o la de drons, entre d’altres. La investigació la va lidererar la Unitat central de blanqueig de capitals i delic tes econòmics i es va portar a terme en coordinació amb Europol.

Màlaga i Castelló A banda de l’operatiu que va tenir lloc a Catalunya, amb escorcolls a Tarragona, Saba dell o Sant Joan Despí, també es van efectuar entrades en habitatges a altres ciutats de l’estat espanyol. Es van realit zar tres escorcolls a Castelló

Hi van participar mig miler d’efectius policials de diverses àrees

i dos més a Màlaga. Aquests, es van fer en col·laboració amb la Policia Nacional. Per altra banda, els Mossos van desplaçar efectius de la Divi sió d’Investigació Criminal a aquests punts. El cas que ha centrat l’operatiu el porta el jutjat número 4 de Badalona, està sota secret de sumari i no es descarten més detencions.

Una vuitantena de voluntaris participaran al 5è recompte de persones sense sostre

Serveis Socials Es durà a terme aquesta nit, a partir de les 23 hores, pels carrers de la ciutat

Redacció

Prop d’una vuitantena de persones voluntàries parti ciparan demà a la nit, dime cres 27 de novembre, en el Recompte de persones en situació de sensesostre que impulsa la Xarxa d’Atenció Integral a les Persones Sense Llar de Tarragona, en la qual es troben l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarra gona (IMSST) i una vintena d’entitats socials tarragoni nes. L’objectiu d’aquesta ini ciativa és obtenir dades sobre la quantitat de persones que es troben pernoctant als car

rers de la ciutat per, després, continuar desenvolupant estratègies i accions enfoca des a reduir la seva vulnera bilitat social. Les persones participants es dividiran en diferents equips per recórrer la ciutat. Els punts de trobada seran l’Ajuntament de Tar ragona i l’oficina de Serveis Socials de la plaça Prim. A partir de les 22 h, es rebran a les persones voluntàries i, després de donar les últimes indicacions, el recompte co mençarà a les 23 h. A les dues de la matinada, està prevista la finalització del recompte i recollida de la informació.

L’AEQT, l’APT i Nasapp conviden a conèixer l’evolució del projecte de monitoratge d’olors

Salut Els voluntaris podran veure avui al vespre l’estat i els resultats d’aquesta iniciativa

Redacció

L’Associació d’Empreses

Químiques de Tarragona (AEQT), l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) i NasApp, convidaran els voluntaris a conèixer l’estat i els resultats del projecte de monitorat ge d’olors a la sala d’actes de la seu administrativa de l’APT. L’acte, que requereix inscripció prèvia, comença rà a partir de les 19 hores i conclourà amb un refrigeri i un detall per als assistents. Aquest esdeveniment, bus ca, posar en valor i fomentar la participació ciutadana a

la vegada que mantenir un diàleg constructiu entre les activitats industrials i la co munitat, amb l’objectiu final, d’identificar punts de millora que impactin positivament en la qualitat de vida al ter ritori. El sistema permet, no només abordar temes relaci onats amb les olors al terri tori. L’acte es dividirà en tres parts, la primera constarà de la presentació del sistema i dels projecte realitzat aquest any de treball, seguirà amb un taller d’olfactometria per als assistents, i tancarà amb el lliurament d’un detall per a tots els assistents i un còctel.

El nou supermercat d’Ametller Origen a les Gavarres obrirà aquest 28 de novembre

Comerç La nova botiga d’Ametller Origen a Tarrago na obrirà aquest dijous 28 de novembre. El supermercat ocuparà el solar on hi havia l’antic restaurant Buffalo Grill de les Gavarres. El local tin drà una superfície aproxima da de 1.300 metres quadrats, on s’incorporaran seccions de carnisseria, peixateria, sushi i un forn de pa, al ma

teix temps que es vendran productes secs, frescs i altres. L’horari de l’establiment serà de dilluns a dissabte de 9 a 21 hores. A més comptarà amb serveis a domicili i de Click & Collect. La gerent d’Ametller Origen a Tarragona, María García, explicava a Diari Més que el nou supermercat oferi rà al voltant de 35 i 40 llocs de treball. Redacció

Imatge d’un dels gossos de la unitat canina durant l’operatiu que va tenir lloc ahir al matí al barri de Torreforta. Tjerk van der Meulen

David Rocamora, nou degà del Col·legi d’Advocats de Tarragona

Societat Va guanyar amb 632 vots a les eleccions que es van celebrar ahir

El nou degà de l’Il·lustre Col· legi de l’Advocacia de Tar ragona és David Rocamora Borrellas. Així es va decidir ahir al vespre en les eleccions celebrades a la seu del Col·legi, on Rocamora va obtenir 632 vots, superant per 40 l’actual degana, Estela Martín, que en va sumar 592. La jornada va culminar amb el recompte de vots a la Sala d’Actes, con firmant així el relleu al capda vant de l’entitat. La candidatura guanyado ra està formada per un equip divers i amb experiència en

diversos àmbits del dret. A més de David Rocamora com a degà, la llista inclou Anna Vallvé com a diputada primera, Oscar Cabrero com a diputat segon i Flavia Fili petto com a diputada tercera. També formen part de l’equip Lluis Escoda, Oriol Vázquez, Isabel Morales, Alex León, Roger Baiges, Mónica Lort, Ramón Setó, Ingrid Vinaixa, Jennifer Macía, Begoña Ca jaraville i Nuria Montserrat, cadascun amb diferents res ponsabilitats a la nova Jun ta del Col·legi. Amb aquesta combinació, Rocamora busca integrar experiència i renova

El projecte del Fòrum Judicial de Tarragona és una prioritat per a l’equip de Rocamora

ció per afrontar els reptes del nou mandat. El nou degà, que va liderar

una candidatura centrada a millorar la protecció social dels advocats, també va des tacar durant la campanya la necessitat d’adoptar una postura més activa i reivindi cativa davant les institucions. Especialment, va assenyalar la importància de defensar amb fermesa el projecte del

Fòrum Judicial de Tarragona, una reivindicació històrica del territori. A més, Rocamora va plantejar mesures per op timitzar els recursos del Col· legi, prioritzant la creació de nous serveis que garanteixin una protecció social més efec tiva per als col·legiats, en situ acions de baixa o jubilació.

El resultat d’aquestes elec cions suposa un canvi signifi catiu per al Col·legi, que ence tarà una nova etapa marcada per les prioritats fixades pel nou degà i el seu equip. Amb aquest nou lideratge, l’ICAT buscarà enfortir el suport als professionals del dret i defen sar els seus interessos.

Joan Lizano

Imatge de l’equip, amb David Rocamora al mig, que formarà la nova Junta del Col·legi d’Advocats de Tarragona. Cedida

El litigi legal del contracte de la brossa arriba al seu final: el Suprem no admet el recurs d’FCC

Judicial L’Ajuntament valora positivament la resolució i afirma que el procés «no ha afectat el servei»

Sergi Peralta Moreno

El litigi entorn de l’adjudica ció del contracte de la brossa de Reus ha arribat al seu final. La sala tercera contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha decidit no adme tre el recurs de cassació pre sentat per FCC Medi Ambient SA contra la sentència emesa el 18 d’octubre del 2023 per la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Jus tícia de Catalunya, en què es concloïa que l’atorgament del servei de neteja viària i recolli da de residus havia estat cor recta i no s’havien observat actuacions «inadequades». Amb aquesta resolució, arriba al final el recorregut judicial de les reclamacions de l’em presa, que havia presentat un seguit d’impugnacions de for ma continuada a l’adjudica ció del contracte de la brossa a Reus Net —la unió temporal conformada per Valoriza Ser vicios Medioambientales i Ro mero Polo—.

L’Ajuntament de Reus valo ra «positivament» la decisió judicial «perquè sempre ha defensat la conformitat a dret de la decisió d’adjudicació,

Fotografia d’arxiu d’un dels equips de Reus Net, en funcionament, a la plaça de la Cultura de la Pau. Gerard Martí

La plantilla i la UTE Reus Net treballen per formalitzar el nou conveni laboral

Reus i Bahía Blanca celebren els 30 anys dels seus llaços «empresarials i acadèmics»

Societat Els ajunta ments de Reus i Bahía Blan ca i les universitats Rovira i Virgili i Nacional del Sur van celebrar ahir el trentè aniver sari de l’agermanament de la capital del Baix Camp i la ciu tat argentina. L’acte tenia per lema Impulsant llaços empresarials i acadèmics i tenia pre vista la participació de l’alcal dessa de Reus, Sandra Guaita;

l’intendent de Bahía Blanca, Federico Susbielles; i repre sentants de les institucions universitàries. Així mateix, es van reconèixer els impulsors de la unió: Carlos Iquinandi, fundador del Centro Latino americano de Reus, i Hernán Vigier, director de l’Agència d’Innovació, Urbanisme i desenvolupament productiu de Bahía Blanca. Redacció

com així s’ha confirmat; la qual ha permès a la corpora ció municipal prestar un ser vei eficient i flexible per donar resposta a les demandes dels veïns i veïns; un servei pròxim

a la ciutadania i adaptat a les característiques de cada bar ri de la ciutat». El consistori també subratlla que el proce diment judicial «no ha afectat en cap moment la prestació

del servei de neteja viària i recollida de residus des de la seva posada en funcionament l’any 2021».

FCC ja havia elevat el cas al Tribunal Superior de Justícia

de Catalunya després que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic desestimés, mitjançant resolució del juny del 2021, el recurs presentat per l’empresa contra l’adjudi cació del servei de la brossa. A finals d’octubre, el mateix organisme va decidir accep tar el desistiment del recurs interposat per FCC contra l’ampliació del contracte aprovada al ple de l’Ajunta ment de Reus del passat mes de febrer. La companyia ar gumentava que o bé «no s’ha respectat la prohibició d’in corporar nous preus unitaris» o bé considerava «substancial una modificació contractual» que, en cas d’haver figurat a la licitació inicial, «hauria per mès la selecció de candidats diferents dels seleccionats».

A més, apuntava que l’Ajun tament no havia facilitat l’ex pedient de contractació ni els informes. Després de tenir accés a la documentació i re visar la, el 21 d’octubre, FCC va expressar la seva voluntat de desistir del recurs.

El nou conveni de Reus Net En paral·lel, els treballadors del servei de neteja viària i recollida de residus i Reus Net ultimen els detalls per signar el nou conveni laboral. En aquests moments, tal com ha pogut saber Diari Més, el pro cés es troba en fase «d’infor mació i ratificació interna». Cal recordar que, a mitjan novembre, el comitè d’empre sa i la direcció de la UTE van arribar a un principi d’acord que contemplava increments salarials i millores encami nades a facilitar la conciliació familiar de la plantilla. El con veni estarà vigent fins al 2028.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, durant la seva intervenció en el transcurs de l’acte que va tenir lloc a firaReus. Cedida

L’ACPS planteja crear un segon grup d’ajuda mútua per a supervivents del suïcidi a Reus

Salut El primer grup es va obrir abans de l’estiu i ha tingut «molt bona acceptació» fruit de la necessitat

Sergi Peralta Moreno

L’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS) va crear, poc abans de l’estiu, el primer grup d’ajuda mútua (GAM), un espai de trobada entre supervivents —les per sones que han perdut algú proper per suïcidi— en què poden compartir les seves experiències, expressar els seus sentiments i acompa nyar se en el procés del dol. La proposta ha tingut «molt bona acceptació», cosa que és «força sorprenent», explica la psicòloga sanitària i coor dinadora dels programes de l’ACPS a Reus, Laura Horcajo. «Crec que, d’alguna manera, significa que hi havia una ne cessitat molt gran», expressa. El GAM està obert a un mà xim de dotze persones, però l’ACPS ja es planteja obrir un segon grup. I «si podem fer ne cinc, en farem cinc». «La idea és no deixar ningú fora», remarca Horcajo.

La psicòloga sanitària de talla que el GAM és un grup

«autogestionat» on «perso nes s’ajunten per treballar una mateixa problemàtica». «Hi ha una empatia de base, perquè saps que l’altra perso

L’Escola d’Art i Disseny de la Diputació inaugura el curs amb un homenatge a Jordi Bergadà

Educació Es va celebrar una taula rodona per recordar la figura de l’exregidor i arquitecte

Redacció

L’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Reus (EADR) va obrir oficialment el curs 2024 25 dilluns a la tarda amb una taula rodona que va servir per homenatjar el professor del centre, arquitecte i exre gidor de l’Ajuntament Jordi Bergadà, qui va traspassar el passat maig. La taula va estar encapçalada pel cap d’estudis de l’EADR, Nacho Àlvarez, i va comptar amb la participació de Joan Rom, professor i exdi rector del centre; Cori Sabaté, exalumna i companya de des patx de Jordi Bergadà; i Jordi

J. Romera, representant del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la demarcació de Tarrago na. Tots tres van fer un repàs de la trajectòria professional, docent i personal de Bergadà. Per acabar, es va projectar un vídeo amb testimonis d’exa lumnes. Aquesta és una de les tres sessions previstes com a homenatge al professor, arquitecte i exregidor, una trilogia que es complementa rà amb una exposició. Les se güents xerrades es realitzaran al Centre de Lectura i a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de Tarragona, on Bergadà també va treballar.

na està patint el mateix dolor i t’entendrà», valora. L’inici de la sessió es dedica a donar espai «a com ens sentim més enllà del dol», però la resta

depèn «de quina emociona litat portin i de quins temes sorgeixin». La figura d’un fa cilitador, format per l’entitat, s’encarrega de vetllar que no

El president del Parlament, Josep Rull, visita l’Ajuntament i el Círcol

Política Al Círcol, va pronunciar una ponència titulada ‘La Catalunya sostenible’

El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va visitar dilluns Reus. A l’Ajun tament, va ser rebut per l’al caldessa, Sandra Guaita, i altres membres de la corpo ració. Rull va visitar la planta noble del Palau Municipal i va signar el llibre d’honor. En el transcurs de la seva visita, el president del Parlament també va fer acte de presèn cia al Círcol per pronunciar la conferència La Catalunya sostenible: economia productiva i cohesió social

En el seu discurs, Rull va llençar un missatge de «con fiança i d’autoestima perquè el país té tots els elements per avançar, créixer i garantir l’es tat del benestar». Per a Rull, cal recuperar els «tres vèr texs» amb què s’ha basat el desenvolupament de Catalu nya històricament: la iniciati va de la societat, un ascensor social que premia l’esforç i el talent i una institucionalitat vigorosa que posi en marxa una agenda modernitzadora. «Necessitem més poder polí tic, més sobirania i més capa citat de decidir per nosaltres

Són espais on s’acompanya en el dol i es comparteixen vivències personals

s’entri en dinàmiques «com plicades», com podrien ser discussions, comparacions o monòlegs, i d’assegurar se que tothom tingui l’oportuni tat d’expressar se. Els grups d’ajuda mútua van sorgir en adonar se que no existeixen espais d’aques ta mena i que el suïcidi enca ra és «un estigma i un tabú». Horcajo explica que molts dels participants han comu nicat que, fins i tot el seu en torn més proper, no entén per què assisteixen a les trobades. Avui dia, la salut mental està deixant de ser un tema de conversa prohibit, «però en cara hi ha una dificultat per dir la paraula suïcidi». Està present la idea que «el que no es parla, no existeix». «Si no es pot parlar, sembla que la persona estimada desapareix

del mapa, i això és superdolo rós, és revictimitzar el super vivent: continues recordant i volent parlar, però ningú vol escoltar te», raona la coordi nadora de l’ACPS. Continuen vigents «mites» com que si es parla de l’assumpte a per sones en risc de suïcidi «li posaré aquestes idees al cap». «Al contrari, si una persona té la idea al cap i no li dones l’es pai per expressar se, normal ment el malestar creixerà», adverteix Horcajo. «Encara ens queda molt per fer; cele brem on estem, però no dei xem de lluitar», assenyala. Horcajo valora que els GAM esdevenen «una primera pas sa cap a la integració del dol». «No se supera mai, però sí que s’integra», apunta. Les vivèn cies dels altres, allò que els ha anat bé o malament, «aju den a anar elaborant el dol» i a plantejar se com, a poc a poc, es pot anar convivint per què el record estigui present, «però amb menys dolor». En aquests moments, les reunions es duen a terme de forma quinzenal i tenen una durada de 90 minuts, si bé la idea és que s’adaptin a les possibilitats i necessitats dels supervivents. Tenen lloc al Centre Cívic del Carme i es busquen «altres alternatives per si està massa sol·licitat». Estan obertes a tots els super vivents del suïcidi. Qualsevol persona que vulgui contac tar amb l’entitat pot fer ho a través del correu electrònic info@acps.cat o enviant un WhatsApp al 623 300 455.

Rull, signant el llibre d’honor de l’Ajuntament de Reus. Aj. Reus

Rull: «Necessitem més poder polític, més sobirania i més capacitat de decidir»

mateixos», va apuntar. Així mateix, va reconèixer, que al Parlament, «hem de ser capaços d’escurçar termi nis i ser més ràpids en donar respostes als ciutadans».

Les reunions acostumen a tenir lloc al Centre Cívic del Carme. Gerard Martí

Redacció

Joan Antoni Domènech: «L’absència de facilitats és la clau per entendre la potència empresarial de la ciutat de Reus»

Entrevista El periodista i escriptor va presentar el seu segon llibre que recull diverses històries d’empreses de la ciutat de Reus i comenta que ja està pensant en una tercera part

Miquel Llaberia

Vas fer un primer llibre que parlava d’històries empresarials reusenques, què ens trobarem en aquest segon?

«La temàtica és la mateixa, però no hi ha relació en els continguts. Tu ara podries lle gir primer el segon i després el primer llibre i no hi hauria cap problema. Aquesta sego na part és més densa, hi ha més històries i algunes d’elles no s’havien publicat fins ara. Crec que tenim un patrimo ni empresarial molt potent a la ciutat i a la vegada oblidat, sobretot si el comparem amb altres aspectes com pot ser cultural on sí que s’ha treba llat més».

Qui eren les persones que hi havia darrere d’aquestes empreses?

«Parlem de gent inventiva que crea patents, exporta i li dera mercats a tota Espanya. I a més, moltes d’aquestes empreses de les que parlo comptaven amb molts socis quan van ser creades i això permetia que el projecte tingués un fort suport i, tot i que algun soci marxés, con tinuava tenint a tota la resta. Tenim el cas paradigmàtic dels germans Recasens amb la seva aventura bancària i energètica que és una de les més importants al segle XX a Espanya, entre altres. Amb

aquests llibres parlo de per sonatges coneguts com ells, però també de desconeguts que val la pena conèixer». En els dos llibres dediques el capítol inicial a reflexionar sobre el context de Reus que permet que proliferin tantes empreses. Què té Reus per ser així?

«L’absència de facilitats és la clau per entendre la potèn cia empresarial de la ciutat de Reus i, en primer lloc, és l’aigua. La ubicació física de Reus és ben estranya, perquè no té cap font d’aigua al costat a diferència d’altres poblaci ons europees similars a finals del segle XIX i principis del XX. Aquesta cerca de l’aigua està molt incrustat en l’ADN reusenc que és el que fa néi xer la ciutat. Després, Reus no és capital administrativa, ni militar, ni eclesiàstica i no té port, però des del punt de vista econòmic superava a Tarragona de llarg i a moltes altres ciutats catalanes. I tot això s’ha demostrat gràcies al fet que quan un sector de sapareixia invertien en un altre. Quan l’aiguardent es va deixar de vendre van passar a vendre fruits secs, després vins i així successivament. És molt curiós, perquè les crisis van fer que la ciutat creixi, la gent no s’ensorrava, sinó que es reinventava».

Veient totes les històries

Farmacèutic

Domènech explica que Reus va tenir una important indústria farmacèutica

que hi ha per explicar, quan vas fer el primer llibre ja tenies clar que volies fer un

Tecnologia Un 86% dels clients es mostren satisfets o molt satisfets

Redacció Whitelane Research destaca a l’empresa T Systems per la satisfacció dels seus clients en transformació digital. T Systems és una empresa d’àmbit europeu que acompa nya a les empreses en el pro cés de transformació digital

amb un servei personalitzat. Actualment, la companyia disposa de seu a Reus. Se gons l’informe ‘Estudi sobre Sourcing de Servei de TI’ de la firma d’investigació Whi telane Research, T Systems s’ha consolidat entre els tres principals actors en l’àmbit de transformació digital a

Espanya. De fet, segons l’es tudi el 100% dels clients tenen intenció de renovar i el 86% estan satisfets o molt satisfets amb els serveis de la compa nyia. «El reconeixement de Whitelane és un reflex del compromís de T Systems amb els nostres clients i de la nostra capacitat per impul

segon?

«Al començament no, però a mesura que anava coneixent aquestes històries me n’apa reixien d’altres. I de vegades jo sí que tenia una referència d’una empresa, però no era conscient fins a on havien arribat, com pot ser en el sec tor industrial farmacèutic. Hi

sar canvis transformadors en les seves organitzacions», afirma el director general de T Systems Iberia, Osmar Polo. A més, el director reivindica que «estar entre els tres pri mers proveïdors en transfor mació digital ens enorgulleix i motiva a continuar elevant els estàndards del sector». A més, des de la companyia també asseguren que aquest reconeixement «valida el seu model de negoci centrat en el client» i la seva capacitat «per oferir resultats consistents en entorns d’alta exigència».

del que és Reus?

«Reus té encara quatre o cinc empreses multinacionals molt significatives i amb li deratge mundial i això ho sap poca gent. Reus va ser pione ra en l’exportació a través del port de Salou i tampoc es co neix. Una dada molt rellevant és que l’any 1929 a Reus hi havia un cens de 1840 empre ses i comerços. Estem parlant que seria un 13% dels habi tants d’aquella època, és una barbaritat. Els anys vint van ser l’edat d’or de l’economia reusenca i tot això que explico es desconeix avui dia».

A part de la dada, per què els anys vint va ser l’època daurada?

«Hi havia unes ganes de fer coses que es contagiaven i, tot i que també explico històries d’altres èpoques, la majoria de les empreses són dels anys vint i trenta. Hi havia un caliu molt propici que va ser un imant tant per la gent d’aquí com de fora de Reus. I també crec que és important comen tar el fet que moltes d’aques tes iniciatives privades han estat després un bé social per la ciutat. Per exemple, en el tema de l’aigua és el pantà de Riudecanyes. Aquells empre saris tenien una consciència com de patricis i aquest tam bé és un dels motius que ex plica el matrimoni que hi ha hagut entre l’administració pública local i l’empresa pri vada a Reus en els últims dos segles».

I aquest matrimoni està cansat?

havia el Serra Pàmies, que en el seu moment va ser l’únic productor d’aspirina a Espa nya i que és el conegut, però també quatre o cinc més d’un nivell molt alt dels anys vint i trenta. Per mi va ser una gran sorpresa i crec que encara es pot aprofundir més».

Aleshores, ens hem oblidat

La

«No, però en aquella època s’havien de fer moltes coses que tenien un cost molt elevat on l’Ajuntament donava un cop de mà. El context és molt diferent, però continua ha vent hi una sensibilitat i bona relació i Redessa és la demos tració, perquè en certa mane ra busca recrear la fórmula».

Fundació Rosa Maria Vivar obre les

inscripcions dels Neurotalent Games d’enguany

Salut La Fundació Rosa Maria Vivar obre el període d’inscripcions pels Neurota lent Games 2025, que es man tindrà disponible fins al 13 de desembre. Aquesta iniciativa, que l’any passat va comptar amb la participació de més de 6.000 alumnes, té com a ob jectiu posar a prova la memò ria i desenvolupar habilitats cognitives clau dels per pre venir l’Alzheimer. L’alumnat dels centres educatius que participin hauran de realitzar una sèrie de proves i exercicis durant el segon trimestre escolar, en horari lectiu, que seran avaluades per especia listes de la Fundació. Aques tes proves posaran a prova la capacitat de memorització, de relacionar conceptes i re soldre problemes. Redacció

Joan Antoni Domènech, periodista i autor del llibre Noves històries empresarials de Reus Tjerk van der Meulen

Miquel Llaberia

Quan anava a l’esco la o l’institut una de les preguntes més típiques d’un alumne cap al professor d’una assignatura que odiava era: «I això per què em servirà?». Davant d’aquesta situació el docent es defensava millor o pitjor, però ahir no hi havia aquest problema. Un dels centenars de situacions que es trobaran els joves en in dependitzar se al cap d’uns anys, si és que el preu de l’ha bitatge els hi permet, és pagar factures com la del llum. Per a posar ho més fàcil, el progra ma Endesa Educa visita a més d’una setantena d’escoles ca talanes per oferir tallers per a donar a conèixer conceptes bàsics d’aquesta temàtica i altres.

Ahir va ser el torn dels alumnes de 4t d’ESO de l’Ins titut Roseta Mauri de Reus. La classe magistral va iniciar amb el dubte de: «Què signi fica potència contractada?», que va rebre una resposta tan senzilla com aclaparadora per part d’un alumne assis tent: «La potència que con tractes». «Perquè ens fem una idea, és com quan et compres un mòbil i per tenir accés a In ternet has de contractar una tarifa que et dona dades que poden ser il·limitades o no», va exemplificar la Marina, encarregada del taller. «Aquí és una cosa semblant, perquè si contractes massa potència estaràs pagant de més, però

Aprendre a posar llum a la vida adulta

Endesa ofereix tallers a escoles per parlar sobre l’àmbit de l’energia elèctrica

si contractes una tarifa molt reduïda constantment s’anirà el llum», va afegir. Però per conèixer aquesta

Avancen les obres de recuperació de l’aigua de la mina del barri Fortuny

Aigua Al costat del Parc del Lliscament s’ha construït un edifici relacionat

Les obres de recuperació de l’aigua de la mina del barri Fortuny avancen i ja es fan paleses en indrets de la ciu tat. Un exemple és l’edifici que des de fa un mes s’està construint al costat del Parc del Lliscament, relacionat amb el projecte que dispo sa d’un pressupost total de 498.674,28 euros, bona part d’ells subvencionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Les obres van iniciar el passat mes d’agost i està previst que acabin el febrer de l’any vinent.

Un cop estiguin finalitza des les obres i es posi en mar xa permetrà la potabilització parcial de l’aigua de la mina, de manera que en els anys hídricament «normals» es guanyaran més de 200.000 metres cúbics d’aigua per a ús de boca. El regidor respon sable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio, va assegurar que es tractava d’un projecte «am biciós» que el que vol és «per metre aprofitar al màxim els recursos de la mina del barri Fortuny que avui dia estan en desús». A més, el projecte

dada, primer que tot, els estu diants havien de descobrir el que era la potència màxima, que és el consum acumulat

de tots els electrodomèstics d’una llar. «Però no estaran encesos tots a la vegada», va continuar explicant, mentre

Les obres es van iniciar a l’agost i s’espera que finalitzin el febrer de 2025

preveu instal·lar una segona xarxa de distribució d’aigua no potable per al reg del Parc dels Capellans, el camí de Riu doms i la zona enjardinada de les piscines municipals.

És important comprar electrodomèstics que siguin eficients energèticament

utilitzarien més endavant. La decepció va ser palpable quan alguns d’ells es van adonar que no eren diners reals. Aleshores, va arribar la part més interessant, en què els jo ves havien d’escollir amb els diners imaginaris obtinguts quins productes dels propo sats comprar. Entre aquests hi havia frigorífics, rentado res, televisors, entre altres electrodomèstics comuns. Alguns d’ells eren més barats, però menys eficients, i d’al tres, tot i tenir un preu de ven da més car, oferien una millor eficiència energètica. «Potser us sembla atractiu comprar un electrodomèstic abans que un altre perquè és més barat, però si us podeu per metre l’altre ho heu de veure com una inversió, perquè si el seu consum és inferior ho acabareu amortitzant», va re flexionar la Marina.

cada pregunta es convertia en un joc on els grups més ràpids en trobar la resposta encertada rebien diners que

A més, aquesta sessió tam bé va servir per motivar als joves a pensar en opcions per millorar l’estalvi energètic amb bones praxis. «Desen dollar el mòbil quan ja està al 100% de bateria o aprofitar una rentadora per rentar la màxima roba possible», va proposar un noi, mentre que una companya va afegir «hem d’aprofitar la llum solar i no més utilitzar la calefacció els dies de més fred».

Fotografia del taller organitzat per Endesa Educa a l’Institut Roseta Mauri de Reus. Tjerk van der Meulen

Educació

Miquel Llaberia

Edifici en construcció al costat del Parc del Lliscament. Tjerk van der Meulen

La Canonja iniciarà la construcció del planetari digital l’any vinent

Ciència L’equipament, valorat en més d’un milió d’euros, servirà per a complementar l’oferta del centre Mammuthus

Álvaro Rodríguez

L’Ajuntament de la Canonja avança en la seva aposta per posicionar el municipi com «un referent de la ciència i el turisme educatiu», tal com detalla el seu alcalde, Roc Muñoz. La principal peça d’aquesta iniciativa és l’es pai Mammhutus, el centre d’interpretació del jaciment arqueològic del barranc de la Boella, que obrirà les portes durant el primer trimestre d’aquest 2025. De fet, només falta adjudicar la gestió del centre per poder fer realitat aquest equipament museo gràfic ubicat a la finca del Mas de l’Hort de l’Abeurador.

Mentrestant, el consistori ja ha engegat la maquinària per afegir un equipament cientí fic complementari a aquesta experiència, un planetari di gital. L’Ajuntament canongí va adjudicar aquest mes de juny l’avantprojecte del pla netari al Taller d’Arquitectura

Les Golfes, qui també s’encar regarà de la redacció del pro jecte executiu i de la direcció d’obra. La companyia de Sant Cugat va quedar en primer lloc del concurs d’idees amb la seva proposta Meteor.

Segons detalla Roc Muñoz, durant aquest 2025 es redac tarà el projecte i s’espera que es puguin començar les obres,

El planetari oferirà projeccions de 360 graus, en 3D, qualitat 4K i so envoltant

amb una durada estimada de 14 mesos, de manera que l’equipament podrà ser una

realitat durant el 2026. De fet, Muñoz garanteix que «el planetari estarà llest abans de les eleccions municipals de 2027».

El contracte per la redacció i la direcció d’obres té import de 106.586 euros sense IVA, als quals s’haurà de sumar un pressupost de més d’un

Les primeres eines avançades de pedra a Europa es van fer a la Boella

La Canonja Una investigació identifica estris de més de 900.000 anys

Redacció

Un estudi ha identificat evi dències de comportaments tecnològics avançats en les eines de pedra fabricades pels homínids fa entre 900.000 i 780.000 anys al jaciment del barranc de la Boella a la Ca nonja. La recerca, desenvo

lupada per l’IPHES CERCA, ha utilitzat tècniques analíti ques modernes per estudiar les estratègies de fabricació i gestió dels recursos per part dels homínids. Els resultats han permès demostrar que aquestes eines no només re presenten una fita evolutiva, sinó també obren una nova

perspectiva sobre l’arribada de noves poblacions huma nes a Europa.

L’equip investigador ha do cumentat que els homínids que ocupaven el Barranc de la Boella van desenvolupar ei nes de grans proporcions, tí piques del Mode 2 o Acheulià, com destrals i pics, utilitzant

milió d’euros pels treballs executius. Muñoz assegura que aquest projecte es finan çarà completament amb les arques municipals i que els pressupostos ja contemplen aquesta quantia. Amb aquest projecte, el batlle vol convertir la Canonja en «no només una potència

matèries primeres locals amb un alt nivell de planificació i eficiència.

Aquestes eines, creades amb tècniques de talla bifa cial, eren fetes servir per a di verses activitats relacionades amb la subsistència. Segons l’equip, els comportaments tecnològics identificats re presenten un avenç significa tiu respecte a les tecnologies presents a Europa en aquell moment. Entre aquests aven ços destaca la selecció i pre paració de matèries primeres, amb una gestió diferencial dels recursos.

industrial sinó també cultural i científica». Muñoz assegura que aquest serà «un equipa ment innovador i sense rè plica al Camp de Tarragona i pocs exemples similars arreu de la Catalunya». L’alcalde explica que aquesta aposta per la ciència que està fent el municipi «no és senzilla ni

barata», però afirma que «la Canonja te la potència econò mica per poder fer la».

Mig centenar de persones

La proposta guanyadora és una cúpula de fusta de dotze metres de diàmetre interior envoltada per un revestiment metàl·lic que reflecteix el cel i el paisatge. L’estudi d’arqui tectura explica que han pri oritzat en aquest disseny «la integració i ressaltament del paisatge del seu voltant i la sostenibilitat de l’edifici». El seu interior acollirà un hall d’entrada obert amb pen dents laterals que condueixin al centre de l’esfera, on s’ubi carà la projecció principal. El planetari podrà acollir a més de 50 persones en butaques reclinables i un equip audio visual que projectarà imatges en 360°, en 3D i en qualitat 4K. Les imatges s’acompanyaran d’un equip de so envoltant que oferirà un sistema full dome immersiu. Aquest dis seny tecnològic necessitarà la redacció d’un projecte es pecífic. El planetari serà un equipament independent del Mammhutus, però vinculat a aquest, amb l’objectiu de projectar imatges «d’alt valor educatiu» per les escoles i ins tituts de la comarca així com els visitants interessats en la ciència.

Imatge digital de Meteor, la proposta guanyadora del concurs d’arquitectes pel planetari digital de la Canonja. @arquitecturalesgolfes

Una de les eines trobades al barranc de la Boella. Cedida

Salou continua avançant en la remodelació d’onze places i parcs

Infraestructures El municipi aposta per la sostenibilitat amb espais públics modernitzats

L’Ajuntament de Salou ha fet un pas més en la seva aposta per la transformació del mu nicipi amb la remodelació d’11 places i parcs públics. Aquest projecte, que s’emmarca dins l’estratègia de convertir Sa lou en un refugi climàtic, es desenvoluparà amb criteris de sostenibilitat, accessibili tat i benestar. Les actuacions, amb un pressupost total de 2.259.076,79 euros, estan co finançades al 50% pels fons europeus Next Generation. Les millores inclouen una ampliació significativa de les zones verdes, l’addició de fonts d’aigua i espais per ac tivitats cíviques i lúdiques. A més, s’han integrat elements culturals com escultures que donen caràcter als espais, re forçant la identitat local del

municipi. Segons l’alcalde del municipi, Pere Grana dos, «aquest projecte és una aposta clara per un Salou

més verd, amable, sostenible i adaptat a les necessitats del futur. Millorem la qualitat de vida dels nostres veïns i veï

El PP de Cambrils critica «l’espiral d’ineficiència» de l’equip de govern

Política Denuncien que la coalició actual no es posa d’acord en res

Redacció

El Partit Popular de Cambrils denuncia que la gestió de l’ac tual equip de govern ha en fonsat el municipi en una cri si sense precedents, marcada per la inacció, el caos i la in dignació generalitzada de ve ïns, treballadors i entitats. Per

al PP, la manca de lideratge i d’un projecte clar han portat el govern local a un punt de no retorn, incapaç de resoldre els problemes més bàsics.

«Per primera vegada en la història recent de Cambrils, diversos sectors de la socie tat civil —treballadors mu nicipals, entitats esportives i

empresaris— s’han unit per a protestar contra la gestió de l’Ajuntament», defensen els populars cambrilencs.

Afegeixen al comunicat emès que «la manca d’inver sió en infraestructures espor tives, els retards en el paga ment de salaris, les polítiques laborals erràtiques, l’abando

nes i posicionem el municipi com una destinació moderna i respectuosa amb el medi ambient i la sostenibilitat ur

nament dels espais públics, les deficiències en la neteja i la recollida d’escombraries, o l’absència d’un pla de gestió eficaç són només alguns dels problemes que han portat aquesta situació al límit».

A més, critiquen que la resposta de l’equip de govern actual «s’ha limitat a pro meses buides i a un intent desesperat de culpar les ad ministracions anteriors i la burocràcia, evidenciant una falta d’autocrítica i una inca pacitat per assumir respon sabilitats».

bosc urbà que ajudarà a re duir la temperatura local i es convertirà en un refugi climà tic de gran importància per al municipi. Les obres avancen a bon ritme, amb la previsió que aquest espai estigui fina litzat abans de les festes de Nadal.

Els Fons Next Generation financen el 50% del projecte, valorat en 2,2 MEUR

bana del municipi».

Actuacions

El parc Manel Albinyana, un dels principals espais verds del projecte, s’ha enriquit amb la plantació de centenars d’arbres nous, i es preveu la instal·lació de zones de jocs infantils, una àrea lúdica per a gossos i una escultura de dicada al joc infantil. Aquesta peça simbolitzarà el valor del lleure i la convivència en un entorn natural.

Al parc de les Pedreres, ubi cat entre els carrers Pompeu Fabra i Torremolinos, s’està treballant en la creació d’un

A més, a la urbanització Mi rador de Salou s’estan millo rant les infraestructures exis tents amb la rehabilitació dels camins interiors i la creació de nous accessos. Aquest parc es transformarà en un entorn més accessible i acollidor, in tegrant natura i funcionalitat. Aquestes actuacions con soliden la visió de Salou com un municipi que aposta deci didament per un urbanisme inclusiu i sostenible. Els nous parcs promouen el benestar físic i emocional dels seus usuaris, oferint espais on els veïns i visitants poden con nectar amb la natura i gau dir d’activitats a l’aire lliure. Aquest projecte reforça la identitat de Salou com una destinació moderna i respec tuosa amb l’entorn, creant espais que responen a les ne cessitats d’un futur més verd, inclusiu i sostenible per a tota la societat del municipi.

Redacció

Imatge de la Plaça d’Andalusia del municipi de Salou. Ajuntament de Salou

S’enfronta a presó un grup d’assaltants de la Pineda

Tribunals Demanen sis anys per 4 acusats que també operaven a Osca i Lleida

ACN

Fiscalia demana 6 anys de presó per a quatre presump tes membres d’una organit zació criminal que hauria comès mitja dotzena de ro batoris a habitatges de les de marcacions de Lleida, Tarra gona i Osca entre el novembre del 2022 i el gener del 2023.

Segons el ministeri públic, tres d’ells accedien física ment als domicilis per en dur se’n diners, joies o altres objectes de valor, mentre que el quart els facilitava els vehi cles amb què perpetraven els assalts.

Fiscalia assenyala aquest individu com a cooperador necessari, perquè sabia que els vehicles es feien servir per delinquir, segons recull l’escrit d’acusació. El judici es farà els dies 4 i 5 de desembre a l’Audiència de Lleida per un delicte continuat de robatori en casa habitada.

L’any passat els Mossos d’Esquadra van informar de la desarticulació d’aquest grup criminal. El 31 de gener van arrestar set persones a la Pineda, a Vila seca –cinc homes i dues dones d’entre

Els arrestats residien a la Pineda i cometien assalts a diversos municipis

25 i 41 anys–, per sis robato ris amb força en domicilis de Cervera, Sant Guim de Freixe net, Castellserà, Ponts, Mont

roig del Camp i Barbastre. Els arrestats residien a la Pineda i es desplaçaven en cotxe a altres municipis per cometre els assalts. Durant l’escorcoll als dos domicilis dels detinguts se’ls van co missar joies, rellotges, roba, prop de 2.200 euros en metàl· lic i bitllets en moneda estran gera. També hi van trobar 13

La Fira de Nadal omple el Morell d’esperit festiu, música i gastronomia

Oci El comerç local tornarà a ser un dels grans protagonistes

El Morell ho té tot a punt per viure un cap de setmana mà gic amb la Fira de Nadal, que es durà a terme des de diven dres i fins diumenge. L’espla nada del carrer Àngel Guime rà amb el Miquel Martí i Pol s’omplirà de llum, música i activitats per a tota la família. «Amb aquesta fira, volem fo mentar el comerç local, l’arte sania i la gastronomia, creant un espai de convivència i ce lebració», destaca la regidora de l’àrea, Mònica Casas. La inauguració, que es durà a terme divendres a la tarda,

suposarà l’encesa de les llums de Nadal. Així mateix, els as sistents podran gaudir de l’es pectacle Giocattolo, el taller de la xocolata. El cap de setmana inclourà activitats com tallers infantils, concerts com els de Pirates Rumbversions i Los Saxos del Averno, i la tradici onal pista de gel sintètic, que tornarà a ser gratuïta. L’alcal de del Morell, Eloi Calbet, su bratlla que «la Fira de Nadal és una mostra del dinamisme i de l’esperit comercial, eco nòmic i nadalenc del nostre poble, una oportunitat per retrobar nos i gaudir junts de les festes».

El dissabte, la música tam bé serà protagonista amb actuacions de la Christmas Dixie Band, un vespre musi cal amb Nacho Lascasas i l’es pectacle de Nadal de Colous Fantasy. Durant els tres dies hi haurà obert un espai gas tronòmic que reunirà cellers locals i restaurants de proxi mitat. Miquel Roig, regidor de Cultura i Festes, afirma que «volem que aquesta fira sigui un punt de trobada per a tot hom, on la música i les tradici ons siguin el fil conductor de l’experiència».

El diumenge, la fira tan carà amb una jornada plena

Valls ofereix un servei de canguratge gratuït i activitats durant el Nadal

Societat L’Ajuntament programa, durant 5 dissabtes, animació per a infants i joves

L’Ajuntament de Valls ha pro gramat un ampli ventall d’ac tivitats gratuïtes per a infants i adolescents coincidint amb les festes de Nadal amb mo nitors i servei de canguratge perquè les famílies puguin gaudir de més temps lliure. La iniciativa té com a ob jectiu alliberar temps a les famílies per tal que aquestes puguin disposar de temps propi o efectuar els prepara tius i compres nadalenques mentre els seus fills i filles gaudeixen d’estones de joc i tallers dirigits.

Amb el lema Diversió per la canalla, temps per tu! les acti vitats tindran lloc a la plaça

Torrent del Titit, un dels prin cipals eixos comercials de Valls, justament perquè les famílies puguin disposar, a més de temps lliure, d’espais per poder fer les compres na dalenques, en una època de l’any que suposa ja una càrre ga addicional a causa de tots els preparatius de les festes. Aquestes activitats organit zades pel consistori formen part del programa.

quilos de marihuana envasa da al buit.

La Fiscalia considera que el grup actuava com una orga nització criminal. Alguns dels objectes sostrets es van poder recuperar i van ser retornats als seus propietaris. Altres, però, no es van localitzar i la Fiscalia vol que els acusats indemnitzin els propietaris.

Torrent del Titit durant cinc dissabtes consecutius, de 9.30 h a 13.30 h. Així, a partir d’aquest pròxim dissabte dia 30 de novembre i durant tots els dissabtes del mes de de sembre la canalla hi trobarà inflables, pintacares, jocs tradicionals, jocs de fusta, tallers de manualitats i jocs de sobretaula. Les famílies hi trobaran un servei de mo nitoratge que vetllarà per les seves criatures.

L’Ajuntament ha progra mat les activitats a la plaça

També al Mercat d’Art Jove D’altra banda, la Regidoria d’Igualtat i Feminismes tam bé col·laborarà amb altres ac tivitats infantils que es duran a terme durant les vacances de Nadal a Valls. Així, el dis sabte 14 de desembre també hi haurà servei de cangurat ge al Mercat d’Art Jove que se celebra a la plaça Pere Català Roca del Museu Casteller de Catalunya. El servei de can guratge estarà en servei de 10.30 h a 13.30 h per a la mai nada d’entre 5 i 12 anys, amb diversos tallers infantils.

El servei estarà a la plaça del Torrent del Titit, principal eix comercial

La fira s’inaugurarà divendres a la tarda i s’allargarà fins al diumenge. Cedida

d’activitats, com la Trobada de Clàssics, la Mostra de Cul tura Popular amb gegants i grallers, i el concert familiar de Rikus. L’acte final inclou rà el sorteig d’una gran cis

tella de Nadal i dels arbres naturals que hauran decorat l’espai durant el cap de set mana. «Aquestes iniciatives busquen connectar la ciuta dania amb el nostre entorn i

fer créixer l’esperit nadalenc des de les nostres tradicions alhora que incentivem l’eco nomia circular i la sosteni bilitat», conclou la regidora Mònica Casas.

Redacció

La marihuana, joies, rellotges, roba i diners decomissats al grup. Mossos d’Esquadra

Redacció

AFEPASA recupera la facturació després de les pèrdues de l’any 2023

Empreses La proveïdora de fertilitzants amb seu a Constantí tancarà l’any amb 26 milions d’euros

ACN

L’empresa sofrera AFEPASA, amb seu a Constantí ha recu perat enguany els nivells de facturació que tenia abans del 2023, la companyia va regis trar una caiguda de 3 milions d’euros provocada, sobretot, per la sequera i per l’incendi que es va produir a la planta a finals del 2022, així com per la inversió d’11 MEUR per a la posada en marxa d’una nova planta.

«La ressaca encara la te nim, però aquest any 2024 hem tancat l’aixeta dels pro blemes», va subratllar ahir el director general Manel Montaño, qui va celebrar que enguany la facturació ron darà els 26 milions d’euros i s’espera que creixi fins als 28 milions d’euros de cara el 2025. «Tornem una altra vega

da al creixement de dos dígits percentuals anuals», va afegir Montaño.

Enguany, l’empresa no no

La carretera més perillosa per a conduir de nit és l’AP-7 al Camp de Tarragona

Carreteres El tram entre els quilòmetres 328 i 345 acumula en una dècada 18 morts i 23 ferits greus

Redacció

La carretera AP 7, al seu pas pel Camp de Tarragona, li dera el rànquing de les vies més perilloses d’Espanya per a la conducció nocturna. En tre els quilòmetres 328 i 345, aquest tram ha acumulat 18 morts i 23 ferits greus entre 2013 i 2022, segons l’informe ‘Conducción nocturna: riesgo, accidentalidad y percepción de los conductores españoles (2013 2023)’, elaborat per la Fundación Línea Directa en col·laboració amb FESVIAL. Els accidents més fre qüents en aquest tram són les col·lisions, sovint causa des per la reducció del camp de visió nocturn, la somno lència, els deslumbraments i la hipnosi de la carretera, un fenomen que redueix la capacitat de reacció del con

ductor. En aquest context, els vehicles turisme són els més implicats, i les víctimes acostumen a ser conductors homes d’uns 38 anys amb ex periència al volant. A nivell estatal, la conduc ció nocturna representa un repte important per a la se guretat viària. Encara que els accidents nocturns supo sen només un terç del total, la seva letalitat és un 55% superior a la dels accidents diürns. Entre 2013 i 2023, es van registrar més de 276.000 accidents nocturns a Espa nya, amb més de 6.500 morts i un increment del 24,5% en la

La letalitat nocturna és un 55% superior a la dels accidents produïts durant el dia

més ha crescut a nivell econò mic, sinó també en personal, ampliant la plantilla fins prop d’un centenar de treballadors.

mortalitat al llarg d’aquests anys.

Els moments més crítics són entre les 3 i les 5 de la ma tinada, tot i que la major part dels sinistres es produeixen abans de la mitjanit. Diven dres i dissabtes concentren el 32% dels accidents nocturns, i els mesos de novembre i desembre presenten una major freqüència d’incidents. Els atropellaments, els xocs frontals i els despenyaments són els tipus d’accidents més greus, mentre que els més co muns són les col·lisions fron tolaterals i per envestida.

A més, els vianants i mo toristes són especialment vulnerables durant la nit. Els vianants representen el 24% de les víctimes mortals en aquests accidents, amb una taxa de letalitat del 4,2%, molt superior a la dels conductors (1,6%) i els passatgers (1%).

L’estudi posa de manifest la necessitat d’adoptar me sures de seguretat especí fiques, com la millora de la il·luminació en trams perillo sos i controls d’alcoholèmia i velocitat més estrictes, espe cialment durant els trams de més risc.

Aquest increment també ha anat acompanyat de l’impuls que s’està fent des de fa anys per a millorar en recerca, des

La companyia va patir pèrdues milionàries durant l’any 2023 pels incendis i la sequera

envolupament i la innovació. De fet, i segons el director d’R+D+I d’AFEPASA, Daniel García, cada any l’empresa destina 1,2 milions d’euros a la investigació.

Projectes innovadors

Actualment, estan treballant en la creació de diversos pro ductes innovadors que prote geixin, de manera sostenible i ecològica, els cultius dels efectes del canvi climàtic. En tre aquests, García n’ha des tacat quatre. Per una banda, el ‘BigPrediData’, un projecte tecnològic que busca prevenir les vinyes de les malalties, la

sequera o les gelades. Aquest compta amb un pressupost de 5 milions d’euros, cofinan çats amb altres entitats i orga nismes, i s’espera que pugui sortir al mercat el 2026.

Una altra de les línies es tratègiques amb què treballa AFEPASA és l’aplicació de mi croorganismes en l’agricul tura. En aquest sentit, García va exposar dues iniciatives: una valorada en 1,2 MEUR que utilitza microorganismes beneficiosos per a protegir les plantes de les malalties del sòl, i un altre pressupostat en 1,25 MEUR que, també a tra vés de microorganismes, es millora la nutrició de les plan tes, la salut dels sòls i l’eficièn cia productiva dels cultius.

Finalment, García va des tacat la línia centrada en la microencapsulació de subs tàncies actives mitjançant la tecnologia de fluïdització. «La idea és aconseguir una agri cultura més verda i sosteni ble», apuntava García.

La voluntat és que tots aquests projectes, amb un valor global de 8 milions d’eu ros —cofinançats amb altres entitats i organismes estatals i europeus—, surtin al mercat en els pròxims quatre anys.

El director general d’AFEPASA, Manel Montaño, i dos treballadors al laboratori de l’empresa. ACN

Toni Aira: «En aquest país l’assessoria política s’ha entès sempre més com un ofici que no pas com una disciplina»

Entrevista Aira ha escrit, juntament amb Sergi Sabaté, un manual on desgrana les funcions i el funcionament dels caps de gabinet que treballen al servei d’un líder o d’una administració

El subtítol del vostre llibre el descriu com un Manual d’instruccions per ajudar a governar. No és poca cosa.

«El subtítol és l’essència del lli bre, perquè té la paraula clau, que és ajudar. Partim d’ex plicar una realitat, i és que les institucions han de funcionar per donar un bon servei a la gent. A més, han de funcionar de dalt a baix i, en aquest sen tit, el que es cou al voltant del lideratge institucional és molt important. Ens centrem en l’actuació que ha de fer possi ble que el líder institucional es dediqui a allò que és essencial i li tregui del damunt una logís tica, una maquinària i un dia a dia que se’l pot menjar».

Advertiu que les tasques de cap de gabinet no estan fixades en cap llibre ni hi ha cap relació de llocs de treball, que cada cap és una espècie única. Explica’m les variables que fan que sigui d’una manera o altra. «Això és molt interessant. La clau és que un cap de gabinet i, per tant, el seu gabinet mateix, ha de ser com un guant que s’adapti al lideratge i a la insti tució. Nosaltres ho descrivim com una caixa d’eines. Si tens un pis petit com el meu, i no ets gaire aficionat al bricolat ge, com és el meu cas, segura ment faràs servir una o dues eines de la caixa. Ara, si vius en un palau, en faràs servir més. Amb el gabinet és igual: les eines i les funcions hi són (relació amb els mitjans, políti ca de comunicació, de xarxes, discursos, protocol, imatge, agenda…). Però, en funció de la dimensió de la institució, del seu pressupost i de les necessi tats del líder, es farà tot, o part. I ho faran moltes persones, o poques. Llavors, el que oferim al llibre són les pautes perquè cadascú es faci un vestit a mida amb les opcions que té la caixa, i les eines que neces sita».

Egos

«El cap de gabinet no rebrà mai gaires copets a l’esquena de felicitació pública»

Quins països són referents, en aquest àmbit?

«Al món anglosaxó hi ha molta literatura sobre aquesta qües tió, i els models de gabinet es tan molt referenciats. Passa el mateix a França, Alemanya, el Regne Unit… Fins i tot a Itàlia. Està molt assumit que aquesta funció existeix i que, per tant, s’ha de regular, fiscalitzar i professionalitzar. En canvi, a Catalunya i Espanya, clàssica ment no hi ha hagut aquesta cultura. Al nostre país, el món de l’assessoria política ha es tat entès més com un ofici que com una disciplina, i això ha fet que es treballi molt en funció del dia a dia, del Qui dia passa, any empeny, i de l’Anem fent, i ja ens ho trobarem». Expliqueu precisament que a Espanya aquest rol no està

ni reconegut ni reglat.

«És el que et deia. És com una realitat que s’ha assumit com a implícita: com que no és a l’aparador, no se n’ha de parlar. Però no hi ha res pitjor per a un espai d’actuació, sobretot si té relació amb les administraci ons públiques, que no es mos tri tal com és o no se li recone gui el paper que juga. Si queda en la penombra, fa créixer la llegenda. I aquesta llegenda, lligada a la política, acostuma a ser una llegenda negra. En el món dels assessors, per exem ple, sempre hi ha la sospita de manipulació, la idea que hi ha qui mou els fils per darrere.

Això és dolent per a la profes sió i, a més, condiciona els pro fessionals en potència, com ara periodistes». Al llibre també reflexioneu

Oblidar

«Per continuar treballant com assessor cal oblidar i no dir ‘pestes’ d’on has treballat»

sobre el llegat que deixa el líder quan plega. Quina part de responsabilitat en té, l’assessor?

«Si hi ha hagut una comunió entre el lideratge i el seu cap de gabinet, el llegat serà molt compartit. En positiu, però també en negatiu, perquè l’ac tuació del líder no es podrà desprendre de la del seu as sessor. I, de la mateixa manera que no se li podrà carregar tota la responsabilitat al cap de ga binet, tampoc no seria ètic ni recomanable que un cap de gabinet es pengés les medalles. Primer, perquè no li corres pon, ell no és el protagonista, el seu espai és la rerebotiga. I, en segon lloc, perquè encara que ell hi hagi ajudat, ha estat algú altre, amb el pes polític i el lideratge, qui ha impulsat les

L’apunt

El testimoni dels professionals

Cap de gabinet. Manual d’instruccions per governar (Editorial UOC, 2024), és obra de Toni Aira, Doctor en Comunicació Social i Política, i Sergi Sabaté, llicenciat en Periodisme i especialitzat en relacions institucionals, comunicació pública, protocol i afers públics. Per escriure’l, els autors s’han entrevistat amb una quarantena de caps de gabinet.

cessament, i s’hi ofereixen una sèrie de consells. Per exemple: No esperis preocupació per part del teu líder en pic ja no treballis per a ell.

bones polítiques».

En aquest mateix sentit, insistiu molt en el fet que ser cap de gabinet no s’ha d’entendre com un càrrec aspiracional.

«No ho hauria de ser. Quan et proposen una feina has de ser molt conscient de què implica, de les actituds i aptituds que cal tenir, i ser molt honest amb tu mateix. Un bon cap de gabi net ha d’entendre que aquesta feina implica una invisibilitat pública i un rol que no és un trampolí per a la política. No pot ser una transició, un pas intermedi cap a una altra cosa. Pot passar que un cap de gabi net acabi sent polític? Sí, però segurament haurà sigut per circumstàncies no buscades». El capítol més breu del vostre llibre és el que parla del

«És que, si tu fas aquesta feina, la fas per aquesta idea d’ajudar una institució i un lideratge en un moment determinat. I ha de tenir una part molt voca cional, perquè mentre t’hi de diquis, et consumirà la major part del temps i, quan s’acabi, no rebràs gaires copets a l’es quena. Entre altres motius, perquè si has fet bé la teva feina, qui capitalitzi aquests copets serà el líder, que és qui representava aquell projecte en aquell moment determinat. Després, també passa que els líders tenen el seu ego, i segu rament no els resultarà còmo de reconèixer que hi ha una fi gura amb una part important de responsabilitat en el seu èxit. I un altre fet habitual és que, sovint, quan pleguen, els líders tenen altres problemes pels quals preocupar se, més enllà dels seus equips». Un altre consell del capítol: Oblida.

«Aquest també és molt im portant. Segurament, el cap de gabinet ha passat més temps amb el líder que la seva parella i sap massa coses. Ex plicar els engranatges pot ser quelcom feixuc, difícil de comprendre i, fins i tot, poc estètic. Sobretot, si no surts bé de l’experiència, que és una cosa que pot passar per fectament. Si vols continuar treballant d’això, no és una bona carta de presentació anar dient pestes de la gent i la institució que ha confiat en tu. Per tant, el més prudent és oblidar. Per salut mental, però també per salut profes sional»

Cristina Serret Alonso

Toni Aira és Doctor en Comunicació Social i Política. Cedida

Vèncer un Celta Fortuna en auge, l’oportunitat del Nàstic per ser segon

Futbol Amb la victòria contra el Barça Atlètic, el filial gallec és el darrer per batre per als grana enguany

Quesada

Després de supe rar amb comodi tat i mestria la se gona etapa del Tourmalet contra el Barça At lètic, el Nàstic de Tarragona enceta avui un dels cims de la cursa contra el Celta Fortuna. El físic dels grana es posa a prova en aquest partit inter setmanal que també suposa tot un repte per als de Dani Vidal. Els tarragonins tenen a les 19.30 h l’oportunitat de su mar el cinc de cinc de victòri es contra els filials aquesta temporada i col·locar se en una suculenta segona posició, a cinc punts del líder. Per aconseguir ho, el Nàstic hau rà de batre un Celta Fortuna en auge.

El conjunt de Fredi Álvarez arriba al duel ajornat per la DANA en plena forma. Amb tot, el camí no ha sigut fàcil per als gallecs. El Celta For tuna va renovar al complet la seva plantilla. Els referents de la temporada passada com Alfon González i Pablo Durán ara són habituals en el primer equip, mentre que d’altres fi gures van volar a la recerca de noves oportunitats.

D’aquesta manera, l’equip, ple de cares noves, va necessi tar unes jornades d’adaptació a la categoria i a l’estil. De fet, no van sumar la primera vic

Jordi Escobar és el jugador més perillós amb 6 gols, dos en el darrer partit

tòria fins a la sisena jornada de lliga. Ara, arriben en una ratxa de 9 de 12 punts possi bles, només perdent el duel

Aquest dimecres el Nàstic també coneixerà el seu rival a la Copa del Rei

contra la Cultural Leonesa. A nivell de joc, Fredi Álvarez ha tornat a establir un estil simi lar al del primer equip ple de

El Nàstic, representant català a l’Assemblea General de la RFEF

Futbol La candidatura grana ha guanyat la votació seguida de la UE Olot

El Gimnàstic de Tarragona, juntament amb la UE Olot, representarà al futbol català a l’Assemblea General de la RFEF després de la votació realitzada el passat dilluns a la seu de la Federació Catala na de Futbol amb un èxit de

participació. L’entitat grana va ser l’escollida pels 36 clubs catalans no professionals que van votar. El Nàstic va gua nyar les eleccions amb un total de 19 vots. D’altra ban da, la UE Olot acompanyarà els grana com a representant tarragoní després de quedar en segona posició rebent 18

vots. La UE Cornellà i el CP San Cristóbal també es van presentar, però van quedar fora en rebre 15 i 14 vots. El president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas, va destacar que «estem molt contents per haver sigut ele gits com a representants dels clubs catalans no professio

jugadors d’alta capacitat tèc nica i veloços en els contraa tacs. A més, ara tenen noves estrelles entre les seves files. El davanter Jordi Escobar és el pitxitxi de l’equip i un dels killers més destacats de la categoria. El català ha mar cat un total de sis gols aquesta temporada, dos d’aquests la setmana passada contra el

nals a l’Assemblea de la RFEF. Entenem que s’inicia una nova etapa i estem agraïts per a la confiança dels clubs. Es tem convençuts que serà un pas endavant per canviar di nàmiques i, sense dubte, serà un bé per al futbol català». D’aquesta manera, el Nàstic de Tarragona estarà present el 16 de desembre en la vota ció per elegir un nou presi dent de la Real Federació Es panyola de Futbol. L’Assemblea constarà de 142 membres d’arreu de l’es tat i el Nàstic serà un repre sentant del futbol català.

El rival

Celta Fortuna

Tarazona. Escobar ja va ser un dels jugadors destacats de l’anterior campanya. De fet, va ser una de les úniques notes positives d’un SD Lo groñés que va acabar descen dint. Amb 11 gols en 33 partits, va aconseguir un bitllet per continuar la seva carrera al filial gallec i, de moment, va pel camí de superar aquesta xifra. El davanter, d’1,88 me tres d’alçada, té capacitat de lluitar contra els defensors i també de buscar els espais entre línies.

L’altre jugador destacat és Tincho Conde. El carriler del Celta Fortuna ha fet un pas endavant aquesta temporada després de ser menys habi tual el curs passat. Conde és un lateral esquerre veloç que habitualment acompanya els atacs de l’equip des de segona línia. A més, enguany ha gua nyat encert de cara porteria, anotant 3 gols, fet que l’ha sumat confiança a l’hora de definir a prop de l’àrea.

Pel que fa al Nàstic, Dani Vi dal compta amb la plantilla al complet, amb l’únic dubte de Mario Rodríguez, que s’està recuperant d’unes molèsties. El tècnic grana segurament rotarà els seus jugadors, així que podria ser la primera oportunitat de veure David Concha a l’onze inicial. Avui, els grana també coneixeran el seu rival a la Copa del Rei.

19.30 h

Dani Vidal: «S’està trencant la barrera psicològica de tornar a il·lusionar-se»

El Nàstic encara avui un duel crucial per situar-se en la segona posició de la classificació. El tècnic grana, Dani Vidal, va fer una crida a l’afició per donar suport a l’equip en el partit intersetmanal: «Quan comencen a haver-hi 7.000 espectadors a l’estadi l’ambient canvia. És la xifra màgica. Animo a tothom a venir a veure el partit, perquè notem molt el seu suport». A més, va afegir que «noto que s’està trencant la barrera psicològica de tornar a illusionar-se. És una cosa que necessitem tots». En aquest sentit, Vidal va apuntar que «això és una carrera de fons, però si guanyem agafarem impuls».

Arnau Montreal

El carriler del Celta Fortuna, Tincho, celebrant un dels seus gols aquesta temporada. Celta Fortuna

Roda de premsa

Redacció

El president de l’Olot, Joan Agustí i el president del Nàstic, Lluís Fàbregas. Cedida

La Minicopa Endesa torna a reunir les futures estrelles del bàsquet a Tarragona

Poliesportiu El Palau d’Esports Catalunya aplegarà més de 200 jugadors

Redacció

Tarragona tornarà a rebre les futures estrelles del món del bàsquet estatal. Ahir, la plaça del Fòrum va ser l’escenari en el qual es va presentar la mà xima competició del bàsquet base estatal. Del 6 al 8 de de sembre, més de 200 nens de 16 equips ACB participaran en aquesta nova edició que oferirà fins a 26 partits al Pa lau d’Esports Catalunya i al pavelló de Campclar, a l’Anella

Mediterrània.

La Minicopa Endesa va ser tot un èxit la setmana passada i, enguany, l’ACB va decidir repetir. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va manifestar durant la roda de premsa de presentació que «és una meravella aco llir per segon any consecutiu aquest gran esdeveniment».

A més, va deixar clar que «si l’ACB vol, estarem encantats de ser la seu permanent de la competició». Aquestes pa

raules van ser secundades pel conseller d’Esports i Turisme Esportiu, Mario Soler, que va destacar que «l’arribada de la Minicopa Endesa l’any passat va ser un premi i la tornada aquest any és tot un reconei xement a la feina feta. Acollir de nou aquesta competició és un repte que ens fa molta il·lusió, es tracta d’una com petició de molt nivell i d’una gran qualitat, un dels esdeve niments d’esport base amb més prestigi».

Bàsquet Els blaus tornen al Serrallo (20.30 h) per sumar el primer

Arnau Montreal Quesada

L’Ibersol CB Tarragona torna avui al pavelló del Serrallo en un duel d’urgències contra el Santfeliuenc. Els cebetistes recuperen avui a les 20.30 h el partit ajornat per la DANA contra l’equip barceloní. Pri merament, el duel s’hauria

d’haver jugat a domicili, però la manca de disponibilitat del pavelló del Santfeliuenc ha fet que sigui el Serrallo qui dicti sentència.

Els de Borja Comenge bus caran, amb l’impuls de la seva afició, la primera victòria de la temporada. Després de sis jornades, els tarragonins no

més tenen un camí: guanyar el Santfeliuenc per trencar la mala dinàmica. Precisament, el conjunt barceloní també es troba en una situació d’ur gència, perquè acumula una ratxa de cinc derrotes conse cutives.

El triomf no només és im portant a nivell classificatori,

Per aquesta edició ens supe rarem tots». A més, va afegir que «intentem que sigui una experiència única pels nens participants, creant un ambi ent en el qual hi hagi una con vivència entre equips. És una experiència vital, la majoria d’ells jugarà només una ve gada y la recordaran sempre. Tots tenen una il·lusió espec tacular».

El format

La Minicopa Endesa reunirà a Tarragona a més de 200 nens (nascuts l’any 2011 o posteri or) dels equips infantils dels clubs ACB, amb només l’ex cepció del Barça, que com a vigent campió ja espera a la final, i el Gran Canària, que també està classificat com a club amfitrió de la fase final. Els equips es dividiran en quatre grups de quatre equips cadascun i el guanyador de cadascun d’ells viatjarà a les Illes. Els segons classificats tindran una nova oportuni tat, buscant els últims dos bit llets. Els partits començaran el divendres 6 de desembre a les 16 hores amb la primera jornada. L’endemà dissabte es jugarà la segona al matí i la tercera a la tarda, deixant per al diumenge 8 les finals entre els segons classificats. En total, 26 partits i més de 1.000 minuts de bàsquet en tres dies.

Viñuales va destacar que vol que Tarragona sigui seu permanent del torneig

En aquest sentit, José Mi guel Calleja, el director gene ral de l’ACB, va apuntar que «la primera edició de la Mi nicopa Endesa a Tarragona ja va ser un reconeixement, perquè nosaltres anem on sabem que les coses es fan bé.

sinó també per renovar la confiança en el treball fet fins ara. En aquestes sis derrotes, el conjunt blau ha demostrat ser capaç de competir, però no ha estat suficient per em portar se un triomf. En el darrer duel, contra el Mataró, va ser un tercer quart de des connexió el que els va privar de guanyar. Aquest serà el primer duel d’una setmana clau, perquè aquest dissabte els blaus tornaran al Serrallo en el derbi contra el CB Salou. Els cebetistes disputen avui la primera final contra el Sant feliuenc.

Salou torna a ser l’epicentre del futbol base amb la Surf Cup

L’entrada a tots els partits serà gratuïta, però es demana a tots els aficionats que con tribueixin amb un quilo de menjar no perible, que s’apor tarà al Banc d’aliments.

L’ACB, amb el suport de l’Ajuntament i la Diputació, ha preparat una àmplia agen da d’activitats que van més enllà dels 26 partits, com una xerrada contra el bullying a l’institut Campclar i un entre nament especial amb juga dors amb discapacitat.

Futbol Salou tornarà a ser l’epicentre del futbol for matiu amb la quarta edició de la Surf Cup Internacio nal. La competició generarà 18.000 pernoctacions als cinc allotjaments hotelers de la Costa Daurada, que no tancaran en temporada baixa. La 4a edició del cer tamen esportiu, que tindrà cita del 28 de novembre a l’1 de desembre a Salou, acolli rà 178 equips, de 26 països diferents i 6 continents, que portaran unes 4.000 perso nes entre esportistes i fami liars. Els organitzadors han apuntat que el torneig tin drà un impacte econòmic directe d’uns 2,5 milions d’euros i que els assistents s’allotjaran durant set dies, de mitjana, als establiments hotelers. També han asse gurat que l’esdeveniment creixerà si poden comptar amb més instal·lacions es portives del territori, fet, que diuen, contribuirà a deses tacionalitzar la temporada turística. Els directors de la Surf Cup Internacional, Jan Esteller i Jordi Gómez, han explicat que els equips participants han crescut cada any entre 40 i 50 des de la posada en marxa del torneig. En la primera edi ció, no arribaven als 50 equips, en la segona n’eren gairebé 100, l’any passat, es van xifrar en 120. «Això re presenta unes mil persones noves cada any, si disposem de més instal·lacions espor tives, podem arribar a les 5.000 persones l’any vinent i necessitarem dos o tres establiments més», va des tacar Esteller. Redacció

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, a la plaça del Fòrum de Tarragona durant la presentació de la Minicopa Endesa. Tjerk van der Meulen

L’escorta del CBT, AJ Plitzuweit, durant un partit d’aquest curs. CBT

Condemnat a un any de presó Saül Gordillo per agressió sexual a una treballadora del digital que dirigia

Judicial La magistrada considera provat que va tocar el cul i la vagina per sobre de la roba de la periodista

Un jutjat penal de Barcelo na ha condemnat a un any de presó al periodista Saül Gordillo per haver agredit sexualment una treballadora seva de 23 anys quan dirigia el digital ‘Principal’ el desem bre del 2022. La magistrada considera provat que Gordillo li va tocar el cul i la vagina per sobre la roba sense el seu con sentiment en una discoteca de la capital catalana després del sopar de Nadal d’empresa. La fiscalia demanava dos anys de presó i l’acusació par ticular, quatre. La sentència també condemna Gordillo a dos anys de llibertat vigilada després de la pena de presó, inhabilitació durant dos anys per treballar o fer activitats amb contacte regular i direc te amb menors, i dos anys de prohibició d’apropament o comunicació amb la víctima.

Segons la sentència de 25 pàgines, la nit de l’1 al 2 de desembre del 2002 el digital ‘Principal’ i 8TV, de la mateixa

empresa, van celebrar el so par d’empresa de Nadal. Gor dillo, exdirector de l’ACN i de Catalunya Ràdio, i de 50 anys, i la víctima, Mar, de 23 anys

Brussel·les valida el pla fiscal espanyol i avala estendre la consolidació de les finances

Europa La Comissió Europea resta a l’espera que el govern espanyol aprovi el pressupost

ACN

La Comissió Europea ha vali dat aquest dimarts el pla fis cal multianual dissenyat pel govern espanyol, el qual ha de permetre a l’Estat complir amb les noves regles fiscals que estableixen un dèficit pú blic per sota del 3% i un deute per sota del 60% del PIB. En l’avaluació publicada aquest dimarts, l’executiu comunitari conclou que 20 dels 21 plans fiscals multia nual estudiats entre ells el d’Espanya estableixen un camí «creïble» per garantir que els estats membres s’en

deutaran fins a uns nivells que els situaran en una senda «sostenible, descendent i en nivells prudents». L’única ex cepció són els Països Baixos, on la despesa neta prevista tant en termes anuals com acumulatius es projecta per sobre els topalls fixats per la Comissió.

En concret, Espanya podrà incrementar la seva despesa neta primària la que no té en compte certs costos cíclics i els interessos del deute en un 3% anual de mitjana fins a l’any 2031, lleugerament per sobre el 2,8% que plantejava inicialment Brussel·les.

i que feia tres mesos que tre ballava al digital en notícies de feminisme, van acudir hi, com altres desenes de treba lladors i directius. Després del

sopar, molts d’ells van anar a un bar musical i, posterior ment, a la discoteca Apolo. En arribar cap a les 2.30 hores i deixar els abrics al

L’OTAN reitera el seu suport a Ucraïna després de l’atac rus

amb un míssil balístic

Geopolítica L’aliança transatlàntica denuncia que l’agressió busca «aterrir» la població civil

ACN

L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) ha reiterat que l’atac de Rússia contra Ucraïna amb un mís sil balístic «no dissuadirà» el suport de l’aliança a Kíiv ni tampoc «canviarà» el curs del conflicte. L’aliança ha reiterat el seu compromís després del llançament d’un míssil balís tic experimental per part de Moscou contra la ciutat ucra ïnesa de Dnipró la setmana passada.

Davant aquesta agressió, els ambaixadors d’Ucraïna i l’OTAN es van reunir d’urgèn

cia ahir per debatre sobre la situació de seguretat al terri tori ucraïnès.

En un comunicat, l’OTAN ha afirmat que durant la tro bada l’aliança ha reafirmat el seu suport a Ucraïna i ha avi sat que l’agressió és un «nou intent de Rússia aterrir la po blació civil ucraïnesa i intimi dar els que recolzen Kíiv». «El desplegament d’aques ta capacitat no canviarà el curs del conflicte ni dissua dirà l’OTAN de donar suport a Ucraïna», va afirmar la portaveu de l’aliança transat làntica, Farah Dakhlallah la setmana passada.

‘short’ que duia la denunciant va arribar fins a la vagina i li va col·locar els dits entre les mitges i el ‘short’ amb inten ció de masturbar la».

Cap testimoni ha certificat que hi hagués un flirteig previ als tocaments

guarda roba tots tres van tra vessar la pista de ball i es van dirigir a una barra per adqui rir una consumició. Cap a les 2.44 hores, i essent gravats per les càmeres de seguretat, Gor dillo, «amb ànim de satisfer el seu desig sexual i atemptar contra la llibertat sexual de la víctima, es va apropar de for ma furtiva» a la víctima.

«La va agafar per les natges i va desplaçar la mà buscant la seva vagina, sense poder aconseguir ho de forma di recta perquè ho impedia la roba que ella duia, mentre amb la mà esquerra subjec tava la consumició», relata. Al cap d’un minut, mentre la víctima demana una consu mició, Gordillo «es va tornar a apropar a ella per l’esquena i amb la mà esquerra per sota del camal del pantaló tipus

A partir d’aleshores la noia va seguir a la barra, en una «clara dissociació cognitiva» i es va desplaçar amb Gordi llo i l’altre periodista a la pista de ball. Va ser a les 2.53 hores, gairebé deu minuts després, quan la noia va reaccionar i es va trobar amb companys de feina, a qui els va explicar els fets, cosa que la va fer assumir el que acabava de passar.

Gordillo recorrerà Durant el judici, Gordillo es va defensar al·legant que les imatges de les càmeres de se guretat mostraven un flirteig entre tots dos i que només va posar la mà al cul de la noia per sobre la roba, però no ho va fer a la vagina. La magis trada descarta que Gordillo pogués caure en el que jurídi cament es coneix com a error vencible o error invencible, és a dir, que desconegués en tot moment que estava actuant malament, ja que no hi ha cap testimoni que certifiqui que hi havia un flirteig previ. La magistrada també con sidera que no podia haver cai gut en la confusió d’assumir que la noia volia aquells to caments. La defensa de Saül Gordillo, que reitera que els tocaments van ser consentits, ha anunciat que recorrerà da vant l’Audiència Provincial de Barcelona la sentència impo sada d’un any de presó.

Orient Mitjà Israel va bombardejar el sud de Beirut en plenes negociacions Netanyahu demana als seus ministres que aprovin l’acord d’alto el foc al Líban

ACN

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va de manar ahir a la tarda als seus ministres que aprovin l’acord d’alto el foc al Líban auspici at pels Estats Units i pactat entre els negociadors israe lians i la milícia d’Hezbollah. L’acord entre les dues parts arriba prop de dos mesos després de la invasió israeli ana al sud del país i d’un any d’enfrontaments amb Hez bollah, de fet, Israel va bom bardejar ahir el sud de Beirut. Segons el pacte, el govern de Benjamin Netanyahu re

tirarà les tropes del sud del país, mentre que les autori tats libaneses garanteixen seguretat a la frontera amb Israel. Així, Hezbollah mou rà el seu armament pesant al nord del riu Litani, a uns 25 quilòmetres de la frontera. En una compareixença des prés de la reunió del gabinet de seguretat, Netanyahu ha explicat que Hezbollah «ja no és el mateix Hezbollah» i que Israel ha fet retrocedir «dè cades» el grup xiïta. Així ha recordat que l’exèrcit israelià ha acabat amb «el cap de la serp», en referència al líder de Hezbollah Hassan Nasrallah.

L’exdirector de Catalunya Ràdio i de l’ACN, Saül Gordillo, abans del judici contra ell per agressió sexual. ACN

Editorial

Nadal

a Reus: una ciutat que brilla amb llum pròpia

Reus és Nadal’ omplirà la ciutat d’activitats, llum, música i màgia del 28 de novembre al 6 de gener. Des de Projecció de Ciutat i l’Agència Reus Promoció, hem treballat de manera coordinada i transversal amb altres regidories de l’Ajuntament de Reus per seguir sent el referent del país quant a oci, comerç, cultura, gastronomia i patrimoni.

La campanya nadalenca de 2023 va ser un gran èxit, i ens ha marcat la línia a seguir enguany i de cara al futur, amb una aposta decidida per l’enllumenat com a element essencial per crear una atmosfera màgica. Més carrers que mai lluiran un enllumenat especial, amb noves incorporacions com la plaça de la Ràdio, el carrer del pintor Bergadà i el carrer dels Recs, a més de consolidar espais icònics com els passejos de Prim i de Sunyer, l’avinguda del Carrilet, la plaça de la Llibertat i els carrers de Monterols i de Llovera. Un dels trets que defineixen la campanya de Nadal a Reus és la seva capacitat d’arribar a tothom. Des de l’espectacular encesa de l’enllumenat i l’arbre de Nadal a la plaça del Mercadal, aquest dijous 28 de novembre, fins a les activitats familiars com l’espai ‘Un Nadal rodó’ a la plaça de la Llibertat. Cada detall està pensat per fer del Nadal a Reus una experiència única. Altres punts d’atracció són, sens dubte, la plaça de Prim, amb els seus ja tradicionals cavallets, i la gran esfera de llum i música que torna a la plaça de la Llibertat.

LSalut i mobilitat

a planificació, perquè sigui útil i eficaç, no tan sols cal ferla amb criteri, sinó que també cal un cert grau d’agilitat. No és el que està passant amb el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) de Tarragona. No és una eina imprescindible: és evident que es prenen de manera continuada decisions sobre mobilitat sense haver d’esperar al document de planificació. Però si que és una eina que ha de racionalitzar la mobilitat per durnos, a tots plegats, com a col·lectiu, cap a una situació de millora ambiental. De manera global es fan passos cap a la desaparició dels combustibles fòssils, però encara estem lluny d’assolir els

objectius menys optimistes. I és en l’àmbit de proximitat on cal iniciar el camí cap a la sostenibilitat. Cal avançar cap a una reducció d’emissions important. I aquesta és una altra eina, la Zona de Baixes Emissions, que també arribarà tard a la ciutat. De fet, l’ordenança que l’ha de regular haurà d’estar integrada al PMUS, doncs no poden ser eines contradictòries i ja s’ha anunciat que, com a mínim, estarà redactat amb dos anys de retard. Tarragona no és una ciutat senzilla en quant a la mobilitat, però no es pot permetre no posar-hi fil a l’agulla, perquè és per assolir un benefici comú en que, també, amb els anys ens hi anirà la salut.

Tribuna

Populismo en los movimientos políticos

HUs convido també a passejar pels nostres carrers, descobrir els seus racons il·luminats i deixar-vos sorprendre per una oferta que combina tradició, innovació i excel·lència

Com a regidora de Projecció de Ciutat, és un orgull veure com les campanyes de Nadal són un gran esdeveniment per a reusenques, reusencs i visitants. És una mostra del nostre compromís amb la ciutat, amb la seva dinamització i amb el suport al teixit comercial i cultural.

Per Nadal, Reus tornarà a brillar amb llum pròpia. Us convido a assistir a ‘Diamants caiguts del cel’, l’acte d’encesa de l’enllumenat nadalenc, al Mercadal, aquest dijous 28 de novembre, a dos quarts de 7 de la tarda. I us convido també a passejar pels nostres carrers, descobrir els seus racons il·luminats i deixar-vos sorprendre per una oferta que combina tradició, innovació i excel·lència. Reus és Nadal i Nadal és Reus.

ace años, un dirigente político de la desaparecida Unió Democràtica me puntualizaba que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) no era un partido político en el sentido tradicional. Según él, respondía más a un movimiento político surgido de la transición política, liderado, en su caso, por Jordi Pujol. No le faltaba razón. Los movimientos políticos nacen de una situación política concreta en el tiempo, con un liderazgo específico: lo mismo que CDC emergió de la transición política española, también lo hicieron la Unión de Centro Democrático (UCD) o el Centro Democrático y Social (CDS) de Adolfo Suárez.

También han surgido otros en la reciente historia democrática, como el PODEMOS de Pablo Iglesias, resultado de la crisis económica de principios de la década de 2010, que engulle el movimiento 15-M de 2011 y acaba aglutinando el espacio de la extrema izquierda. Otro de estos movimientos políticos nace de la mano de un grupo de intelectuales que impulsan la plataforma ‘Ciudadanos de Catalunya’. Más tarde, tras un congreso constituyente, se convierten en formación política, con Albert Rivera como responsable de filas y con la intención de liderar la defensa del constitucionalismo español ante el avance del independentismo catalán. Con el tiempo, hemos podido observar cómo estos movimientos políticos han ido desapareciendo del escenario político, principalmente porque el momento político que justificó su creación se ha disipado, o porque sus líderes fundacionales desaparecen de la primera línea del espacio político. Cuestión distinta son aquellas orga-

Rafa Luna

Exdiputat i Senador del PP

nizaciones políticas, conocidas como partidos políticos, que gozan de una gran solera. Se asientan estas sobre unas sólidas bases ideológicas, ya sean de izquierda, como es el caso del PSOE, o de derecha, como ocurre con el PP. Su fortaleza se fundamenta en unos principios definidos y cuentan con una amplia afiliación de ciudadanos o simpatizantes fieles a los valores de la organización. Los tiempos políticos o liderazgos no resienten la continuidad de su existencia, ya que ajustan sus programas electorales a las exigencias sociales del momento en base a su cimiento ideológico.

En la actualidad, es el tan conocido populismo el que se ha instalado en la sociedad, favoreciendo movimientos políticos donde el denominador común es aprovechar una problemática concreta que despierta un malestar entre la ciudadanía

En la actualidad, es el tan conocido populismo el que se ha instalado en la sociedad, favoreciendo movimientos políticos donde el denominador común es aprovechar una problemática concreta que despierta un malestar entre la ciudadanía. Puede ser, por ejemplo, el caso de la inmigración, usada como instrumento para impulsar actuaciones activistas de carácter populista que buscan llamar la atención y las simpatías del electorado, en muchos casos con una enorme carga

demagógica. En la actualidad, el populismo se ha extendido, y podemos encontrarlo en diversos países de la Unión Europea. Ejemplos claros son Alternative für Deutschland en Alemania o el referéndum del Brexit en 2016, pero también, el alza del populismo de extrema derecha que se está instalando en países como Francia, Italia, Hungría, Austria, Bélgica y Eslovenia. España no es ajena al populismo. Esto se puede observar en el caso de “Se Acabó la Fiesta”, de Alvise Pérez, un movimiento promovido especialmente en redes sociales y que consiguió tres eurodiputados en las últimas elecciones al Parlamento Europeo. También es un movimiento político el partido de Santiago Abascal, VOX, que no deja de ser una muestra más del populismo importado a nuestro país. En algunas ocasiones, demuestran actitudes demagógicas incompatibles con el pluralismo político democrático, con el único fin de conseguir sus objetivos. Prueba de ello, muy reciente, es que, pese a criticar la similitud del PSOE con el PP, no dudaron en votar, juntamente con los socialistas, para favorecer la candidata del PSOE a la vicepresidencia de la Comisión Europea. Me refiero a la socialista y ministra para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, Teresa Ribera, muy criticada por su gestión, en los municipios valencianos afectados por la DANA, a los cuales no ha hecho acto de presencia, ni tampoco se la espera.

Tribuna

Noemí Llauradó Regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus

Tribuna

On

hi ha terra hi ha la guerra!

La senyora Maria Teresa Menasanch de l’Argilaga ens ha cedit un document escrit procedent del seu arxiu personal. Es tracta d’un contracte d’arrendament de Josep Dalmau, pagès de la població, a Cristòful Manasanch, pagès de Peralta. Aquest data del dia 1 de novembre de 1846. L’Argilaga i la Peralta són dues poblacions situades al nord del Tarragonès i pròximes al límit amb l’Alt Camp. L’Argilaga és una població que es troba integrada dins del terme de la Secuita, mentre que Peralta es va despoblar el 1971. Va restar abandonada molts anys fins que el 2012 s’hi van començar a rehabilitar algunes cases.

Aquests contractes eren molt habituals i es firmaven entre un mitger o parcer i un concedent. El mitger conreava unes terres que no eren de la seva propietat i es repartien els fruits a mitges. El propietari solia col·laborar aportant la maquinària, els adobs o les llavors, mentre que l’arrendatari solia posar la força de treball i la de la seva família.

Les condicions entre els treballadors i propietaris afavorien als grans tenidors. Els mitgers mai eren amos completament de les terres que treballaven. A través d’aquests contractes quedaven lligats a les condicions que afavorien als arrendataris. Un altre tipus de contractes eren els de rabassa morta, que quedava dissolt quan havien mort dos terços dels primers ceps plantats.

La partida de terra d’aquest document era de 13 jornals i limitava a l’est i al sud amb Joan Dalmau de Peralta, a l’oest amb Pau Armengol i al nord amb Anton Solé de Peralta. Aquesta terra es trobava dintre del terme de Peralta i es coneixia com els Diumenges. Es localitzava en uns terrenys situats a les proximitats de la via que porta de la carretera que va de Tarragona al Pont d’Armentera a Renau. Entre el mitger i l’arrendador s’establien una sèrie de drets i obligacions. En aquest document, Cristòful Manasanch es va comprometre a plantar de vinya la peça de terra dins del termini de quatre anys. També es va comprometre a plantar 150 garrofers en els següents cinc anys. El seu deure era repartir els fruits a

Marc Dalmau Arqueòleg i historiador

mitges amb Josep Dalmau i els seus successors durant 25 anys. Aquests s’havien de partir a parts iguals. A part calia pagar el delme corresponent i en cas que el delme s’abolís s’havia de pagar el quatre per cent.

El mitger havia de portar la verema a la casa que Josep Dalmau tenia a l’Argilaga. Les redoltes havien de ser deixades a la vora de la carretera. Per la seva banda, el propietari es comprometia a donar un home o una dona durant la verema per fer les càrregues iguals. En aquest tipus de contractes, l’amo seguia sent el propietari i es reservava el dret d’herbes pel bestiar. Els fruits dels arbres s’havien de repartir a mitges i la meitat de l’amo també s’havia de portar a la seva casa. Els arbres seguien sent del propietari, qui podia disposar-ne sempre que volgués. En el seu lloc, Cristòful Manasanch i els seus successors havien de conrear la terra segons les pràctiques i usos del mateix terreny. Això vol dir que calia llaurar i cavar les terres a l’hivern i a l’estiu. Calia mantenir-les netes de gram, canyota i altres herbes nocives. I també calia podar segons els usos i costums habituals del lloc.

ch era refer tots els marges i trencs que fora convenient per un termini de cinc anys. Aquest es comprometia a arrencar les pedres, mentre que Dalmau es comprometia a portar-les on convingués. L’arrendatari també es va comprometre a escurar una rassa quan convingués i a arranjar-la en cas que la pressió de l’aigua la rebentés. En aquest cas, el propietari també es comprometia a portar-hi les pedres.

Entre el mitger i l’arrendador s’establien una sèrie de drets i obligacions. En aquest document, Cristòful Manasanch es va comprometre a plantar de vinya la peça de terra dins del termini de quatre anys

Amb aquestes clàusules Josep Dalmau de l’Argilaga va deixar la terra plantada de vinya a Cristòful Manasanch de Peralta. En cas que no es complissin els pactes, el propietari podia apoderar-se de nou de la terra sense que hi hagués d’intervenir la Justícia. Aquest sistema de treball de la terra prové del conreu en règim emfitèutic, molt utilitzat durant l’edat mitjana. Els arrendaments moderns també estructuraven un model feudal que suposava l’empobriment dels més desafavorits i afavoria als grans tenidors.

La situació al camp es devia veure agreujada amb l’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX. Les males condicions van portar a una important inestabilitat entre treballadors i terratinents. Aquesta va esclatar el 1932 quan els rabassaires mitgers es van negar a portar els fruits a la casa dels amos i se’ls van quedar per a ells. En aquests moments es van donar moltes denúncies i desnonaments.

Josep Dalmau i els seus successors podien treure als mitgers de les seves terres, en cas que les pràctiques no seguissin les del bon pagès. Si es donava algun frau en aquests conreus o en la pràctica de conrear i podar es podia expulsar el mitger. En aquest cas els costos i les despeses corrien sempre a càrrec de l’arrendatari. Una de les obligacions de Manasan-

El 1934 es va promulgar una llei que millorava la situació de l’arrendatari, però va ser anul·lada per la pressió de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i pel Tribunal de Garanties Constitucionals. La tensió al camp va portar a la confiscació i col·lectivització de terres el 1936. Es van crear col·lectivitats agrícoles on el repartiment i el sistema de treball era més comunitari i igualitari. Però la situació es va capgirar novament el 1939 quan la terra va tornar als terratinents.

Tribuna

L’obligació d’audiència prèvia abans d’un acomiadament disciplinari

Ara fa uns dies, el Tribunal Suprem espanyol ha dictat una importantíssima sentència que modifica radicalment la regulació dels acomiadaments disciplinaris, és a dir, aquells que es fonamenten en un suposat incompliment greu i culpable de les obligacions laborals de la persona. L’esmentada sentència estableix que, abans de procedir a un acomiadament disciplinari, les empreses tenen l’obligació d’oferir una audiència prèvia a les treballadores per tal de garantir que aquests tenen l’oportunitat de defensar-se dels fets que se’ls imputen per justificar l’extinció del seu lloc de treball. Fins ara, i tret d’alguns supòsits molt concrets, no era una pràctica generalitzada que les treballadores rebessin aquest tràmit d’audiència prèvia en el context d’un acomiadament disciplinari. La regulació contemplada per l’Estatut dels Treballadors no esmenta aquest requisit i es limita a exigir que la comunicació per part de l’empresa es faci per escrit, detallant els fets que justifiquen l’acomiadament. Tan sols quan així ho estableixi el conveni col·lectiu d’aplicació o en casos específics com ara, per exemple, quan l’acomiadament afecti representants legals de les treballadores o membres del comitè d’empresa resultava preceptiva aquesta audiència prèvia a l’extinció.

No obstant això, el Tribunal Suprem, modificant el criteri que ha seguit durant més de 30 anys, ha interpretat que l’article 7 del Conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), ratificat per Espanya el 1985, que estipula que “no es pot donar per acabada la relació laboral sense que el treballador hagi tingut l’oportunitat de defensar-se de les acusacions formulades” és directament aplicable a l’ordenament jurídic espanyol. El canvi, doncs, és transcendental perquè estableix una obligació general per a totes les empreses, independentment del sector o de les condicions particulars de la persona treballadora garantint el dret de les treballadores a exposar els seus arguments i defensar-se davant les acusacions que puguin conduir a la seva desvinculació laboral.

Els límits de l’obligació i els casos excepcionals

Cal destacar que aquesta obligació no és absoluta. El Tribunal Suprem reconeix que hi ha circumstàncies excepcionals en què no és raonablement possible oferir aquesta audiència prèvia. Per exemple, en casos d’urgència extrema o si la presència del treballador posa en risc greument l’activitat de l’empresa. No obstant això, aquestes excepcions han de ser degudament justificades per l’empresa per evitar que l’acomiadament pugui ser declarat improcedent o, fins i tot, nul.

La importància de l’assessorament legal

Aquest canvi jurisprudencial no només afecta les empreses, sinó que també requereix que els treballadors estiguin preparats per afrontar el nou escenari. L’audiència prèvia és un tràmit que pot tenir un pes determinant en el resultat final del procés d’acomiadament. Per aquest motiu, és essencial que els treballadors comptin amb l’assessorament d’un expert en dret laboral abans de participar en aquesta audiència.

Un advocat especialitzat pot ajudar a analitzar les acusacions formulades per l’empresa, preparar una estratègia de defensa i assegurar que es respectin els drets del treballador. La seva intervenció és clau per garantir que el treballador pugui presentar arguments sòlids i, si s’escau, documentació o proves que reforcin la seva posició.

A més, la manera com es desenvolupi aquesta audiència pot ser decisiva si més endavant es planteja una impugnació judicial de l’acomiadament. Un assessorament inadequat o la manca de preparació poden limitar les opcions del treballador davant un tribunal, dificultant que es reconegui la improcedència o la nullitat de l’acomiadament.

Col·lectiu Ronda

Necrològiques

Tarragona

Miquel Barbarà Anglès.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral

serà avui a les 16 h a la Catedral.

Dolores Felip Porqueras.

Ha mort als 86 anys. El seu funeral

serà avui a les 11 h a Sant Fructuós.

Alfonso Ruiz Gomez.

Ha mort als 70 anys.

Reus

Manuel Corona Velázquez.

Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Josep Roig Lozano.

Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.

Jacint Solana Pallejà.

Ha mort als 80 anys. El seu funeral

serà avui a les 15.30 h a Crist Rei.

El

COMT fa públics els guanyadors de la 2a edició dels Premis Antonius Musa 2024

Premis El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha fet públics els guanyadors de la segona edició dels Premis Antonius Musa, uns guardons que reconeixen l’excel·lència en la pràctica mèdica i la contribució a la salut comunitària. L’acte d’entrega tindrà lloc el pròxim 13 de desembre a les 19 hores a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Entre els guardonats hi destaquen el Dr. Alfredo Bardají i Ruiz, distingit amb la Distinció de Sant Cosme i Sant Damià. L’associació ASIA, Delegació de Tarragona, ha rebut la distinció d’Entitat Col·legiada d’Honor. Pel que fa a la distinció Col·legiat de l’Any, els premiats han sigut el Dr. Francesc Marsall Cavallé de Tarragona, el Dr. Pere Romero Aroca de Reus i el Dr. Josep Giné Gala de Tortosa, reconeguts per la seva excel·lència professional i trajectòria. Redacció/Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Avui felicita als que es diuen:

Basileu

Espai patrocinat per:

L’horòscop

21/03 al 19/04

Atenció en la jornada ja que algú estarà pendent de tots els teus plans futurs. No comptis les teves coses a ningú viu al teu propi treball.

23/07 al 22/08 LLEÓ

Et trobaràs amb persones afins a tu això t’estimularà molt en el teu treball. Possibilitats de realitzar un viatge meravellós en poc temps.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Els teus nervis d’avui precipitació podran portar-te a prendre decisions poc rendibles a enfrontaments amb la família. Vigila la dieta d’avui.

TV local

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies

20/04 al 20/05 TAURE

Molta activitat social et desgastarà físicament. Guarda’t un moment per a posar en ordre els teus sentiments i deixa que voli la imaginació.

23/08 al 22/09 VERGE

Empra l’energia que tens et sobra en una cosa constructiva, en cas contrari destruiràs coses de molt de valor. Dedica temps a l’ordre.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

S’augmenta la teva capacitat financera juntament amb un nombre important de nous contactes interessants per al teu treball. Divideix el temps.

21/05 al 20/06

Si et proposen el treballar en conjunt o el començar una nova relació, sigui d’amistat o sentimental, pensa-t’ho dues vegades. Demana consell.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Sentiràs la necessitat imperiosa d’avançar crear coses noves en companyia dels amics. Si centralitzes un objectiu fix obtindràs resultats.

20/01 al 18/02 AQUARI

Sorgiran desplaçaments per motius de treball en els quals trobaràs propostes per a continuar avançant en el teu camp professional.

21/06 al 22/07 CRANC

Aixeca l’ànim no deixis que la melancolia d’avui perjudiqui el teu rendiment. Et sentiràs només a l’hora de les decisions però tot anirà bé.

23/10 al 21/11

Acudiran a tu persones que feia temps no veies o que realment no coneixes de res. Analitza tot el que et proposin i aguditza els sentits.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Bon moment per a aclarir els teus assumptes familiars o de parella. La teva ment està avui molt clara el teu cor equilibrat. Nit molt eròtica.

Mots encreuats

Farmàcies

TARRAGONA:

Salazar, Antonio

Cos del Bou, 2 Telèfon 977 231 631

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Viana, Estefania Carrer del Vent, 44 Telèfon 977 432 795.

SALOU:

Gonzalez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Telèfon 977 382 223.

VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS:

Anuncis classificats

IMMOBILIÀRIA

REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –90 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

CASA EN VENTA Jardins Imperi ELS PALLARESOS. 239.000€. Tel. 638.847.008

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

PALETA ECONÓMICO. Tel. 623.246.480

MAYCA MASAJES. Libera tensiones, disfruta tu momento. Especial NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299

MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel.

11.30 Qui cuina avui?

12.00 Caminant per Catalunya

12.30 Qui cuina avui?

14:30 Caminant per catalunya

15:00 Notícies

15:30 Fot-li (r)

16:00 Notícies

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 + Xarxa + sostenibilitat

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies

20:30 La comarcal

21:00 Notícies

21:30 La comarcal (r)

22:00 Notícies

22:30 La comarcal (r)

23:00 Notícies

23:30 La comarcal (r) CANAL REUS TV

El temps

13.00 Teló de fons

13.30 Com la nit el dia. On tour

14.00 Notícies 12

14.30 Com la nit el dia. On tour

15.00 Teló de fons

15.30 Qui cuina avui?

16.00 Notícies 12

16.30 Efecte Mosaic. Tarda

18.00 + Xarxa + Sostenibilitat

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 Com la nit el dia

21.30 Hospital de Proximitat

22.00 Notícies 12

22.30 Com la nit el dia

23.30 Hospital de Proximitat 2024

00.00 Notícies 12

HORITZONTALS: 1. Estat unit a una confederació. Victòria. 2. Adequada. Joc de taula. 3. Insignificant. El que roba. 4. Cua de gos. Deixar les mesures iguals. Quasi legal. 5. Amb forma de con. Membres d’una companyia que tornen. 6. Rabiosa. Composició religiosa. 7. Preposició girada. Controlo l’enemic. Senyal d’auxili mal xifrat. 8. Cobreixen els cims. Moixaina al palmell de la mà. Vocal. 9. Tret. Pertanyent a un òrgan parell. Occità en breu. 10. Enxarolo. Herba tallada. 11.Vocal. Més que cent. Urani. Per sempre. 12. El que té béns seents. Un Watt. VERTICALS: 1. Deliberat, despert i atent. Expressió de sorpresa. 2. Droga que es cultiva. Maquina alguna cosa. Enmig del cim. 3. Treballadors d’una empresa. Lligaments umbilicals. 4. Pateixen frigidesa. Un rei desastrós. 5. I francesa. Ordre arbitrària. Mitja roda. Nitrogen. 6. Portaràs. Part preliminar incompleta. 7. Un tipus de cetona. Instrument amb tecles. Vocal. 8. Múrgola. Fets sense límits. 9. Extrem de la costa. Peça per a una sola veu. Caixa beneita vista breument per baix. 10. Patrimoni de la núvia, al revés. Petit enfonsament. Autèntic, però girat. 11. Aus que omplen de brutícia les ciutats. Edificació. 12. Rames primes llargues. Línies que es tallen.

Valls, C.B.

Rambla Jaume I, 15 Telèfon 977 369 003.

VALLS:

Ferrús Brunet, Rosa Mª Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654.

EL VENDRELL:

Gas, Carlos Jesus Narcis Monturiol, 16-18 Telèfon 877 063 819.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

AMISTAD

CABALLERO no fumador, DESEARIA ENCONTRAR SEÑORA honesta y educada. No menos de 60 a 68 años. Con fines de vivir en pareja. En el caso de que usted necesitara ayuda, tendria 800€ cada mes. Tel: 652.715.033

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

Màxima Mínima Estat del cel

18º 7º

Previsió pel Camp de Tarragona

De matinada i fins a mig matí creuarà una banda de núvols alts d’oest a est del territori que localment deixarà el cel mig o molt ennuvolat. La resta de la jornada predominarà el serè en general. A més, de matinada i fins a primera hora del matí també hi haurà alguns estrats baixos a Ponent i al nord i oest de la depressió Central.

Temperatura

La temperatura mínima serà similar o lleugerament més baixa, excepte a cotes altes del Pirineu, on serà lleugerament més alta. Per la seva banda, la temperatura màxima serà similar o lleugerament més alta, sobretot al Pirineu i Prepirineu.

Martí Gironell:

«M’agrada presentar les novel·les a peu i a cavall, els llibres es venen d’un en un»

Entrevista Dissabte 30 de novembre a les 12 h Gironell presentarà ‘La muntanya del tresor’ (Columna Ed.) a la Galatea de Reus

Arribes a Reus estrenant la segona edició de La muntanya del tresor, amb 15.000 exemplars. Ha anat molt de pressa. «Em fa molta il·lusió. El dia 23 va fer un mes que el llibre va arribar a les llibreries així que, abans de res, vull donar les gràcies als lec tors. És el boca orella, que ja ha començat a funcionar, després d’anar lo portant per llibreries de tot Catalunya. Jo hi crec molt, en això d’anar a defensar la novel·la a peu i a cavall, els llibres es venen d’un en un».

El boca-orella ha funcionat, però també passa que els teus llibres agraden molt. Quina és la fórmula que fas servir per captivar el lector?

«En el meu cas, el motor és la cu riositat. M’encurioseixo per un moment històric o un personatge, el documento i vesteixo una ficció que, a la vegada, sigui una eina per entendre el que va passar quan nosaltres encara no hi érem. La gràcia és trobar el moment o la persona que siguin prou desconeguts o hagin passat de sapercebuts. En el casd’aquestanovel· la, va ser aquest episodi tan desco negut de la Guerra Civil a Montserrat. M’expliquen que Montserrat no la cremen, com va

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

passar amb altres convents i es glésies i, a partir d’aquí, vesteixo una ficció per explicar ho». La clau va ser una jugada mestra de la Generalitat.

«El doctor Pere Tarrés estava fent uns exercicis espirituals a Mont serrat i l’Abat Marcet l’envia a Bar celona perquè sent a la ràdio que Companys hi necessita metges.

Però també li encarrega anar a veure el Conseller de Cultura i dir li que tot el que hi ha a la falda de la muntanya, com Monistrol, Ole sa o Collbató, s’està cremant, i que temen per Montserrat. Llavors, la Generalitat, via decret exprés, requisa la muntanya, la fa propi etat del poble i hi envia un desta cament de quinze Mossos. Quan hi arriben els anarquistes amb ganes de calar hi foc, es troben que ells, precisament, no poden cremar una cosa que és del poble.

A partir d’aquí, Montserrat serà com una bombolla durant els dos anys i mig que duri la guerra». El santuari serà un món a part. «Sí, sobretot a partir de l’arri bada del comis sari de la Gene ralitat Carles Gerhard, fill de Valls, que té com a objectiu que Montserrat con tinuï sent el que era, un centre cultural i un lloc

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

visitable. Allà, Gerhard hi tindrà un circ de quatre pistes i haurà d’anar fent equilibris entre els uns i els altres, fent petites concessi ons per salvar el Sant Cristo Gros, mai més ben dit. Aquesta també és una de les voluntats de la novel· la, no jutjar ni treure conclusions sobre el que es va fer, sinó que el lector, un cop hagi entrat en el marc mental de la gent de l’època, entengui per què van dir, fer i ac tuar d’una manera i no una altra». La clau de la teva novel·la és que ho expliques a través de la mirada d’un nen, en Benet Nomdedéu.

«S’evacuen més de 700 persones, entre monjos, persones que es taven fent exercicis espirituals, turistes i nens de l’Escolania. El Benet, com que és orfe, s’hi hau rà de quedar i, per tant, ens po drà explicar el que passa. El vaig construir a partir de dos referents literaris, el Bruno, d’El noi del pijama de ratlles, i Jim Hawkins, de l’Illa del tresor. I també a partir

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

d’un personatge real, el fill d’un Mosso d’esquadra que hi puja i s’hi queda a viure, en Ramonet Castelló, que vaig descobrir llegint les memòries de la seva germana, Maria Cinta Castelló. A partir de la curiositat del Benet anem trobant les respostes dels adults que es passegen per aquesta història. Ell potser no les entén, però nosal tres, que ja coneixem els fets, sí, i a més podem posar fets i cares a tot allò que li diuen». Com passa sovint a les teves novel·les, hi anem trobant molts personatges històrics. «Sí, escriure em permet reivindi car personatges i posar los al seu lloc, fins i tot persones que van ser poc coneguts, com el mateix Car les Gerhard. Al doctor Trueta, per exemple, que és procliu a la causa, el fan pujar a Montserrat i explico les cures que fa per evitar ampu tar les cames gangrenades. Tam bé hi aniran la Bella Dorita o Emili Vendrell, que era el Joan Dausà de l’època».

Golfus de Tàrraco

I què hi va anar a fer a Cuba?

Un mite patriòtic i de la cançó en català ha caigut. Fins i tot l’havia cantada la Marina Rossell! Ho heu vist a TV3: l’autor d’El meu avi, el militar Ortega Monasterio, i la seva dona serien els amos encoberts d’un macroprostíbul. Presumptament. Un prostíbul amb menors. També presumptament. Diuen que a la comarca ho intuïen, això de l’Ortega i la dona. També s’ensumaven el tema de les menors. Si els deien les babies! La docusèrie d’Anna Teixidor a la tele ho prova, periodísticament. El 2000 Per(versions), llibre del pseudònim Martinabàs, en feia una versió marrana i premonitòria que començava: «El meu avi va anar a Cuba i un bordell hi va muntar, la millor casa de meuques de la Xina a Gibraltar.»

Jo n’he escrit una altra versió, El nostre avi, adaptada als indians de Torredembarra. Els que van anar-hi no per fer la ‘guerra’, com els de l’Ortega, sinó per fer-hi calers.

L’ha cantada el cor de la llar de jubilats i potser la cantaran els de les caramelles de Pasqua. Però estic per dir-los que ho deixem estar, que no vull saber res de l’avi de l’Ortega Monasterio, ni que sigui adaptant-lo. Perquè no sigui dit que estic a favor de la cultura de la cancel·lació i per allò de separar obra d’art i artista, ho deixaré en les seves mans. Què, caramelles de la Torre, cantem sobre l’herència dels nostres avis ‘cubanos’ i oblidem que l’havanera original la signava un avi, sí, ‘putero’?

De què serveix preservar la presumpció d’innocència si ells no van preservar la innocència d’unes menors?

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Martí Gironell divendres passat a la Rambla Nova de Tarragona. Cristina Serret