Dia Mundial del Medi Ambient 2021

04/06/2021 diarimés

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

11

12

diarimés 4/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

CONSCIENCIACIÓ

Crida mundial: ser la generació que recuperi els hàbitats naturals El Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra demà, dona el tret de sortida al decenni per a la restauració dels ecosistemes CEDIDA / MUSEU D’ALCOVER

Anna Ferran

Cada any al món es destrueixen 4,7 milions d’hectàrees de bosc; una superfície més gran que tota Dinamarca. Això equival a la destrucció d’una superfície natural de la mida d’un camp de futbol cada tres segons. Més de la meitat de les zones humides del planeta ha desaparegut en els últims 50 anys. Prop d’un 30% dels ecosistemes naturals d’aigua dolça han desaparegut des de 1970. I si ens movem quatre anys després, a 1974, i el comparem amb l’actualitat veurem com ara un terç de les poblacions de peixos de tot el món està sobreexplotada, respecte al 10% que ho estava aleshores. Aquestes només són algunes dades, simples xifres, que evidencien la delicada situació que està travessant el planeta.

En el darrer mig segle s’ha accelerat d’una manera vertiginosa la destrucció dels hàbitats naturals. I això no només té conseqüències per a la fauna i la flora i els ecosistemes. També la té pels humans. Segons dades de l’ONU, la degradació dels ecosistemes està afectant el benestar de les persones. Calculen que com a mínim 3.200 milions de persones, és a dir, el 40% de la població mundial, en pateix les conseqüències. I els efectes també es traslladen a l’economia. I és que l’erosió del sol i altres tipus de degradació ens costen més 6 bilions de dòlars a l’any, en pèrdua de producció d’aliments i altres serveis que per se ens ofereixen els hàbitats naturals.

Davant d’aquesta situació límit, enguany les Nacions Unides dediquen el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra demà, 5 de juny, a fer un clam, gairebé desesperat, i una crida

A l’esquerra, el Niu de l’Àliga, a Alcover, un dels salts d’aigua més coneguts dins del conjunt de les Muntanyes de Prades. A sobre, l’aigua cristal·lina del litoral d’Altafulla i al fons el far de Torredembarra.

El 40% de la població mundial pateix els efectes de la degradació dels ecosistemes a l’acció per a la restauració dels ecosistemes. El lema i hashtag d’aquesta nova edició és #GenerationRestauration, o el que és el mateix, la generació de la restauració. I és que amb la jornada de

Els pròxims deu anys són determinants per a salvar i reequilibrar els espais naturals demà es donarà el tret de sortida al Decenni per a la Restauració dels Ecosistemes, una dècada que l’ONU determina com a clau per a salvar alguns dels tresors més preuats que tenim a la Terra

i a la vegada un període que coincideix amb la dècada de l’acció per a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, establerts per la mateixa ONU i adquirits com a seus per a desenes de països i milers d’organitzacions, empreses i particulars.

Per què cal restaurar?

Només la gravetat de les dades i el que realment impliquen ja su-

posa un motiu de pes per a creure que la restauració dels espais naturals és una necessitat imperiosa. Però les conseqüències de no fer-ho són extremadament alarmants. I és que cadascun dels ecosistemes ajuda a generar un equilibri en el planeta que facilita la vida en ell. La seva destrucció, doncs, només farà que accelerar més el precipici al qual ens dirigim i que porta per nom

canvi climàtic.

Els ecosistemes saludables juguen un paper clau en el control de la temperatura del planeta i la gestió dels gasos contaminants.

Ara bé, els nivells d’emissions que estem registrant, que han crescut per tercer any consecutiu i malgrat l’aturada de l’activitat derivada del confinament i la pandèmia, compliquen l’assoliment dels Acords de París de no sobrepassar l’augment de 2 graus en la temperatura mitjana del planeta i l’encaminen, si se segueix així, a un augment de 3 graus que farà de la vida a la Terra un veritable malson.

Els càlculs fets per diversos organismes internacionals preveuen que 700 milions de persones es veuran obligades a migrar a causa de la degradació

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT CEDIDA / AJ. ALTAFULLA

Si no restaurem els ecosistemes, el PIB mundial pot perdre prop de 10 bilions de dòlars La incursió humana en espais naturals i la seva destrucció augmenta el risc de noves pandèmies La presència d’arbres dins de les ciutats ajuda a reduir la temperatura màxima entre 0,5 i 2 ºC Per cada dòlar invertit en restauració d’hàbitats, hi ha un retorn de 30 dòlars ments. El resultat: els seus preus es dispararien un 30% de cara al 2040, generant més desigualtats, més pobresa i més fam.

de la terra i el canvi climàtic de cara al 2050. A més, la incursió humana en hàbitats naturals i la destrucció d’aquests últims pot augmentar de manera potencial els processos de zoonosi, és a dir, el salt i la mutació de malalties, infeccions i virus animals cap als humans, causant noves pandè-

mies. De fet, s’ha relacionat molt la pandèmia de la covid-19 amb aquesta causa, com un dels possibles orígens.

Les conseqüències també seran econòmiques si no fem un canvi per a favor de la restauració dels ecosistemes. Les estimacions fetes fins ara indiquen que el

PIB mundial podria perdre prop de 10 bilions de dòlars de cara al 2050 si els serveis que ofereixen els ecosistemes, com la captura de gasos contaminants, van reduint-se cada cop més. A més, la degradació del sol pot causar infertilitat i una caiguda del 12% de la productivitat mundial d’ali-

La dècada decisiva Malgrat que el panorama és preocupant, encara hi ha esperança.

Investigadors de diversos àmbits coincideixen que, si durant aquesta dècada, fem un salt cap a l’acció, frenem la destrucció dels ecosistemes i ajudem a restaurar-los, som a temps de frenar el canvi climàtic i les catastròfiques conseqüències que pot arribar a tenir. Ara bé, què implica restau-

rar ecosistemes?

Si es mira a gran escala, la recuperació dels hàbitats suposa recuperar espais naturals que, tots junts, tindrien una mida més gran que la Xina o els Estats Units. Això permetria mantenir l’equilibri climàtic, assegurar-nos la supervivència de moltes espècies en perill d’extinció a la vegada que ens garantiríem un futur més saludable, ja viurem en un planeta sa.

Com a individus, sembla que poc hi podem fer per aquestes fites tan grandiloqüents. Res més lluny de la veritat. I és que són moltes les petites accions que afavoreixen la recuperació dels ecosistemes. Tenir plantes a casa, apostar per a ciutats verdes, fer un hort urbà, recuperar espècies silvestres que equilibren la presència d’insectes i de plagues, reciclar correctament o participar en jornades de neteja de brossa en rius, boscos i platges són només alguns dels petits gests que podem tenir envers la natura. Cal tenir en compte que la presència d’arbres dins de les ciutats ajuda a reduir la temperatura entre 0,5 i 2 graus les temperatures màximes de l’aire a l’estiu. Una acció senzilla, poc costosa i amb uns grans beneficis per a milions de persones.

Beneficis per a tothom Tant les accions micro com els projectes macro tenen un gran

04/06/2021 diarimés

13

impacte positiu. Salvem hàbitats naturals, garantim la supervivència de fauna i flora, ens assegurem un planeta més saludable on viure nosaltres i les generacions futures. Aquests són els grans beneficis, però, n’hi ha de concrets que acaben de demostrar que apostar per la recuperació dels ecosistemes és la decisió més intel·ligent.

Es calcula que per cada dòlar invertit en restauració hi ha un retorn de fins a 30 dòlars. Per tant, no es tracta de fer donacions per una bona causa, sinó de fer inversions profitoses en termes mediambientals i de retruc també econòmics. Si s’assolís el Desafiament de Bonn de restaurar 350 milions d’hectàrees de terres degradades i desforestades a tot el món podria generar fins a 9 bilions de dòlars nets. Així mateix, es calcula que la restauració de boscos i altres ecosistemes de les conques hidrogràfiques podria suposar un estalvi de 890 milions d’euros anuals en costos de tractament d’aigua als serveis d’aigua de les ciutats més grans del món.

Ara, doncs, ja no podem posposar-ho. Ja arribat el moment, la dècada clau on si actuem com toca encara podem garantir la supervivència del planeta i de totes les espècies que hi vivim ara i en un futur. La responsabilitat és únicament nostra. Només ens cal passar a l’acció.

14

diarimés 4/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

A FONS

Els vuit àmbits on cal actuar per a frenar la degradació i salvar el planeta

Boscos Són un dels ecosistemes més amenaçats per la pressió humana. La tala d’arbres per a obtenir tota mena de recursos, la contaminació i les plagues estan danyant els boscos. Més enllà de ser el pulmó del planeta, són l’habitat pel 80% dels amfibis i la majoria d’aus i mamífers.

Un canvi en el consum d’aliments obligaria a un canvi en el tipus de cultiu, cosa que frenaria la destrucció dels boscos i la restauració de zones degradades i en desús.

Camps de cultiu Els cultius intensius i l’ús abusiu de fertilitzants i pesticides estan esgotant els sòls dedicats al cultiu, cosa que implica la cerca de nous cultius que viuran el mateix procés de degradació. Per a evitar aquesta espiral, cal apostar per fertilitzants i mecanismes de control de plagues més naturals així com la introducció de cultius més diversos que afavoreixin l’enriquiment del sol i que aquest torni a ser un dipòsit de carboni.

Llacs i rius L’extracció de l’aigua dolça per al consum en llars, indústries i cultius està deixant els rius i llacs en una situació molt fràgil. A més, els episodis de contaminació i la sobrepesca han amenaçat moltes de les seves espècies.

Per a restaurar-los cal frenar la contaminació, ser més eficients en la gestió de l’aigua i reactivar la seva flora i fauna. Preservar la vegetació de ribera atraurà mosquits que a la vegada seran aliment per als peixos.

Muntanyes L’eliminació de la vegetació als pendents de les muntanyes accelera l’erosió del terreny, facilita la contaminació dels rius i obliga molts animals a abandonar aquests ecosistemes. Repoblar els boscos de les zones muntanyoses frena el risc d’allaus, les esllavissades i les inundacions. La planificació de les infraestructures humanes també evita la fragmentació d’aquests ecosistemes i l’agrosilvicultura els fa més resilients.

El compte enrere ja ha començat. Ens hem donat una dècada per a marcar un punt d’inflexió i salvar els ecosistemes, convertir-los en espais més sans, que garanteixin la biodiversitat d’espècies i la seva convivència en harmonia, sense rebre les amenaces ni la pressió del canvi climàtic o la contaminació.

Quan pensem en ecosistemes, el primer que ens passa pel cap són espais protegits, però el cert és que un parc d’una ciutat o fins i tot el balcó de casa nostra pot ser un petit ecosistema. Siguin grans o siguin minúsculs tots ells juguen un paper clau en l’engranatge de la vida a la Terra. És per això que cal que cadascú com a individu i en conjunt com a societat responguem a la crida que fa l’ONU i esdevinguem la generació que restauri els ecosistemes danyats i els hi doni una nova i llarga vida.

Àrees urbanes Pensar en ciutats i pobles com a ecosistemes sembla força difícil, però el cert és que es poden convertir en un espai clau per a la reducció de l’escalfament global si s’introdueixen àrees de vegetació, que renoven l’aire i redueixen la seva temperatura fins a 2 graus a l’estiu. Per això, cal apostar per ciutats verdes amb parcs i jardins sostenibles i adaptats al clima. Així mateix, cadascú pot crear petits espais verds a casa seva per a contribuir-hi.

Mars i costes Els prats marins capturen el carboni fins a 35 vegades més ràpid que el bosc tropical. Malgrat això, està molt amenaçat per la degradació dels ecosistemes marins.

L’impuls d’una pesca sostenible, que garanteixi la reproducció de les espècies, però sobretot una gestió adequada de les aigües residuals serà clau per afavorir la restauració de la flora i la fauna marina i el bon manteniment d’aquest hàbitat.

Torberes

Pastures i sabanes

Les torberes ocupen el 3% de la superfície terrestre i capturen un terç del carboni. Ara bé, estan amenaçades, ja que s’estan drenant per a convertir-les en terres agrícoles. Els incendis, l’extracció de la torba i les pastures extremes també els fan perillar. Perquè puguin fer la seva funció cal mantenir el carboni de les torberes humit i al sol. Així doncs, caldrà tornar a convertir-les en zones humides tancant els drenatges.

Les àrees de matolls i de pastures d’arreu del món estan patint un procés d’excés de pastura, que els està esgotant. Així mateix, hi ha indrets on aquests espais naturals s’estan reconvertint a l’agricultura intensiva, de manera que perden la seva funció i acaben erosionant-se. Per a recuperar-los, cal reintroduir els animals i plantes que s’han perdut i protegir les seves poblacions fins que es recuperin.

EMPRESA DESTACADA

Garcia Riera fa una aposta ferma per la sostenibilitat L’empresa constructora Garcia Riera, fidel als seus principis corporatius, ha fixat els objectius dels pròxims anys en la campanya Construïm sostenibilitat. Tant en l’àmbit intern, en les polítiques laborals, d’igualtat i d’oportunitats de promoció l’empresa seguirà com a model de cohesió sostenible els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per l’ONU.

L’objectiu principal és conscienciar a l’equip humà de l’empresa, així com als seus clients i proveïdors, que és absolutament necessari contribuir a reduir l’impacte mediambiental del nostre entorn.

Per aquest motiu, Garcia Riera incorpora als seus projectes sistemes d’aprofitament de residus, d’eficiència energètica, aprofitament de l’aigua i d’economia circular.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

15

EMPRESA COMPROMESA

Objectiu per a la pròxima dècada: preservar els ecosistemes La protecció de la biodiversitat és un repte inajornable per al futur de les persones i del planeta amb el qual Agbar hi està compromesa oferint solucions innovadores CEDIDA

Redacció

Els ecosistemes tenen un paper fonamental en el nostre planeta, ja que proporcionen beneficis essencials per a tots els éssers vius, com l’aigua, els aliments o la purificació de l’aire, entre d’altres. Tots depenem d’ecosistemes saludables per a la nostra supervivència. És més necessari que mai que reconnectem amb la natura per frenar l’alarmant pèrdua d’espècies de flora i fauna i per contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic. Ara és el moment d’actuar.

El Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra el 5 de juny, posa l’èmfasi aquest any en la necessitat de preservar el nostre entorn, a partir de restaurar els ecosistemes danyats i protegir aquells que encara conserven la seva vitalitat i diversitat. La celebració marcarà el llançament de la Dècada de les Nacions Unides per a la Restauració dels Ecosistemes (2021-2030). Precisament, l’any 2030 és la data límit que els científics consideren crítica per evitar els pitjors impactes del canvi climàtic.

Així mateix, la pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest el paper protector de la natura.

Segons l’ONU, uns ecosistemes sans ajuden a protegir-nos de les malalties, ja que la diversitat d’espècies fa més difícil la propagació de patògens. A més, d’aquí a 2030, la restauració de 350 milions d’hectàrees d’ecosistemes terrestres i aquàtics degradats podria eliminar de l’atmosfera de 13 a 26 gigatones de gasos d’efecte hivernacle, els responsables de l’escalfament global.

Amb més de 85.000 espècies d’animals i de plantes, Espanya és el país amb més biodiversitat d’Europa, fet que suposa el 54% de les espècies d’Europa i prop del 5% de les espècies conegudes al món. No obstant això, aquesta biodiversitat està greument en perill. De les 85.000 espècies esmentades, el 14% estan amenaçades i poden extingir-se, segons la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Agbar, aliat en la defensa del medi ambient Compromesa amb la preservació dels elements essencials del medi ambient, Agbar ofe-

A dalt, corbs marins als aiguamolls del Delta de l’Ebre. A sota, jardí de papallones a la depuradora d’Olot.

reix solucions innovadores al voltant de la gestió sostenible de l’aigua, dels recursos naturals i de la salut ambiental per a l’agricultura, la indústria i les ciutats, en línia amb el full de ruta de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

El desenvolupament de solucions basades en la natura és una prioritat per a la companyia. Un exemple són els aiguamolls artificials de depuració de l’Illa de Mar i L’Embut, situats al Delta de l’Ebre. Gestionats per Agbar, l’any passat van ser declarats reserva natural de fauna salvatge pel Departament

de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Es tracta d’una zona de gran interès ornitològic, que ofereix espais idonis (refugis, zona d’alimentació i nidificació) per a l’observació d’aus (algunes d’elles amenaçades), passejades naturalistes i educació ambiental.

Conservar la biodiversitat en

les zones on opera és un altre objectiu clau per a la companyia, que té un 11,7% de les seves instal·lacions en espais protegits. En aquests emplaçaments, i en l’entorn d’infraestructures com les ecofactories (depuradores basades en els principis de l’economia circular), es prenen mesures per protegir la flora i

la fauna. En concret, Agbar ha realitzat un total de 21 diagnòstics de biodiversitat (18 d’ells en instal·lacions dins d’espais protegits) i ha posat en marxa 7 plans d’acció en plantes de tractament, 6 d’ells en espais protegits. L’objectiu per aquest any és que les 24 instal·lacions que gestiona en espais sensibles disposin de diagnòstics de biodiversitat. Un exemple d’iniciativa en la lluita contra la pèrdua de biodiversitat és el programa de gestió integral d’espècies de flora invasora desenvolupat per la companyia. A través d’una metodologia i eines pròpies, el personal de les instal·lacions es forma per identificar i reportar observacions, així com elaborar i executar plans de control i comunicació d’espècies invasores.

Agbar aposta també per l’eliminació de l’ús de productes fitosanitaris a totes les seves instal·lacions, fet que comporta un canvi en el model de gestió de les zones verdes. Els treballadors reben formació específica i la companyia ha elaborat una guia de manteniment i un document de clàusules que s’està incloent en els contractes amb empreses subcontractades encarregades del manteniment d’aquestes zones verdes. Gràcies als esforços de tots els actors implicats, aquest any s’assolirà que el 100% de les instal·lacions estiguin lliures de fitosanitaris i pesticides.

Aconseguir que treballadors i membres de les comunitats locals siguin veritables guardians de la natura és una altra de les missions. Per exemple, el programa de voluntariat BiObserva és una iniciativa corporativa, implantada en 31 instal·lacions, en la qual col·laboren més de 60 professionals de la companyia com a voluntaris. Aquest programa contempla l’observació de les espècies d’avifauna en els centres de treball i el seu registre en una aplicació mòbil o en una plataforma web d’accés públic. Les observacions recollides han estat utilitzades internament per la companyia per tal d’analitzar i dissenyar plans d’acció de biodiversitat i estan a disposició de la ciència.

Tenir cura del planeta és cuidar de nosaltres mateixos.

Revertir els danys causats a la natura és el repte intergeneracional actual més important. És el moment de comprometre’s.

16

diarimés 4/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

SOSTENIBILITAT

Xarxa Natura 2000, espais protegits que impulsen la recuperació econòmica

CEDIDA

Tarragona aporta 26 espais a la Xarxa Natura 2000 En tota Europa, hi ha més de 27.000 espais que estan inclosos dins de la Xarxa Natura 2000. D’aquests, 1.800 pertanyen a l’Estat espanyol, sent el país amb una major aportació. Els càlculs fets indiquen que un 30% de la superfície total espanyola està inclosa dins d’aquesta xarxa. Només a les comarques tarragonines hi trobem un total de 26 espais que s’aixopluguen sota la protecció de la Xarxa Natura 2000. El Delta de l’Ebre, el Montsant, els rius Gaià i Siurana, les serres del Montsià, de Cardó i de Godall són alguns d’ells.

Aquesta gran xarxa aposta per permetre el desenvolupament de l’activitat humana mentre no es posi en perill la conservació dels valors naturals A. Ferran / Agències

La clau per a la preservació i la restauració dels ecosistemes és trobar l’equilibri entre l’hàbitat natural i els agents humans, siguin habitatges, nuclis de població, infraestructures. Dit d’una altra manera, la clau passa per a aconseguir una coexistència i una convivència sostenible. Així ho asseguren des del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Aquesta aproximació és justament la que defensa la Xarxa Natura 2020, l’agrupació d’espais protegits més gran del món. Ara bé, més enllà de la protecció dels espais naturals, la Xarxa Natura 2000 pot jugar un paper crucial en la recuperació econòmica postpandèmia, una recuperació pensada en verd.

Segons un estudi elaborat pel Ministeri de Transició Ecològica, els beneficis econòmics que aporta la Xarxa Natura 2000 per

al conjunt de la societat espanyola ascendeixen a 43.661 milions d’euros a l’any, cosa que equival al 4% del PIB de l’Estat. Davant d’aquestes xifres, hi ha qui es pot preguntar com un espai natural protegit té capacitat per a generar tal impacte econòmic. Des de SEO/Birdlife, expliquen que «els espais protegits de la Xarxa Natura 200 es diferencien d’altres figures de protecció, ja que permeten el desenvolupament de l’activitat humana, sempre que aquesta no posi en perill la conservació dels valors naturals que van motivar la seva protecció».

Així doncs, es tracta d’un model que promou que la conservació de la natura es tradueixi en «beneficis per als ciutadans i l’economia». «Lluny de ser un obstacle per al desenvolupament socioeconòmic dels territoris, la Xarxa Natura 2000 ofereix oportunitats per al desenvolupament

d’activitats productives tradicionals, activitats recreatives i turisme sostenible», apunten des de l’entitat naturalista.

Recuperant la Séquia Major Un dels exemples d’aquest equilibri entre l’activitat humana i la protecció d’un hàbitat natural el trobem a Vila-seca, concretament entre la Pineda i el Port de Tarragona. Coneguda amb el nom de Séquia Major, és la principal zona humida de litoral entre els deltes de l’Ebre i del Llobregat, motiu pel qual juga un paper clau en les rutes migratòries de nombroses aus.

D’un temps ençà són moltes les activitats que s’hi duen a terme, com visites guiades, tallers i observacions guiades d’aus.

Aquestes propostes diversifiquen i amplien l’oferta turística del municipi i permeten redirigir-lo cap a un model basat en

Un infant observant aus a la Séquia Major, a Vila-seca.

la sostenibilitat. Ara bé, aquesta aposta s’amplificarà un cop es dugui a terme tot un procés de recuperació i restauració d’aquest espai impulsat pel Port de Tarragona.

L’Autoritat Portuària és propietària d’uns terrenys de més de 370.000 metres quadrats en els quals durà a terme una important intervenció per a recuperar l’ecosistema d’aiguamolls costaners que hi havia hagut antigament. Aquest projecte, que

està inclòs al Pla de Sostenibilitat Agenda 2030 del Port, és una de les onze iniciatives que també formen part Cal·lípolis Next Generation, el programa per a la recuperació econòmica del territori impulsat per Repsol, l’Ajuntament de Vila-seca i Repsol i que es presentarà per aconseguir fons europeus.

La recuperació d’aquest espai natural comptarà amb una inversió de 4,5 milions d’euros. Es crearà una llacuna d’aigua interi-

or i es regenerarà un sistema de dunes costaneres en el qual es plantaran diferents espècies autòctones amb l’objectiu de reintroduir diferents tipus d’animals i aus; una iniciativa que ja s’ha fet en altres espais portuaris amb èxit, com mostra per exemple l’augment de la nidificació de la gavina corsa. Aquesta acció, inclosa en el compromís ambiental del Port, s’alinea amb la crida de l’ONU per a recuperar espais naturals al llarg d’aquest decenni.

ACTIVITATS DESTACADES

El medi ambient i la vida saludable es donen cita a l’Ecoverd La Canonja organitza una setmana d’activitats de sensibilització gratuïtes CEDIDA

Redacció

L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de la Canonja, amb la col·laboració d’entitats del poble, presenta un any més el programa de l’Ecoverd, una setmana dedicada al medi ambient i a la vida saludable i que arriba a la cinquena edició.

Fins al 12 de juny tot un seguit d’actes ompliran el programa de l’Ecoverd, des de xerrades i tallers informatius, de temes diversos com, Podem salvar el món amb allò que mengem, Les conseqüències de comprar / consumir / llençar, Biodiversitat km O. Històries molt animals al costat de casa; fins a activitats més lúdiques, esportives o relaxants com la sessió de Hatha i Yin Yoga, l’espectacle familiar En Bernat el pescador, la sortida amb bicicleta a Constantí amb activitat especial al riu Francolí, la caminada popular guiada pels voltants de la Canonja i la gimcana familiar per tal d’ajudar al superheroi TRIPLE R. «Ens hem hagut d’adaptar a les actuals circumstàncies, però no podíem deixar de celebrar el Dia Mundi-

La caminada popular pels voltants del poble és un dels actes.

al del Medi Ambient», comenta la regidoria de l’àrea, Glòria Virgili. Les activitats són gratuïtes i tenen aforament limitat.

Al llarg de la setmana els centres educatius canongins, també organitzaran activitats relacionades amb el medi ambient i la cura del nostre entorn. I, a càrrec d’Ecovidrio i Ecoembes, dues educadores recorreran el poble per explicar la importància de reciclar correctament.

Glòria Virgili considera que les passades edicions són una mostra de la sensibilització que tenen els canongins envers aquests temes i que «per tant en aquesta cinquena edició hem volgut preparar més accions i activitats relacionades amb el medi ambient, la vida saludable i la sostenibilitat. Sabem la importància que tenen aquests petits gestos per aconseguir un món més net i sa».

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

17

SOSTENIBILITAT

Objectiu: reduir les emissions de CO2 al món local

CEDIDA

La Diputació de Tarragona destina ajuts per import de 3.150.000 d’euros per a impulsar mesures contra el canvi climàtic Redacció

Petits grans canvis que, sumats, contribueixen a la millora mediambiental global. Els municipis de la demarcació de Tarragona són una part important en la lluita contra el canvi climàtic, que poden emprendre mitjançant l’aplicació d’iniciatives del tot factibles per reduir el consum d’energia i, en conseqüència, les emissions de CO2. L’ús de biomassa forestal per escalfar equipaments públics o la instal·lació d’un enllumenat més sostenible als carrers dels pobles i ciutats en són alguns exemples.

Per contribuir a la transició energètica, la Diputació de Tar-

ragona ha obert una convocatòria d’ajuts per als municipis dotada amb 3.150.000 d’euros.

Dins les actuacions subvencionables, s’hi inclouen les referides al foment de la recollida selectiva de residus i les encaminades a la prevenció local d’incendis. Entre aquestes últimes, hi ha la incorporació d’ajudes per a la redacció i revisió d’instruments d’ordenació forestal i també el foment del silvopasturatge amb ramats que, a través de la pastura, redueixen la vegetació susceptible de generar incendis.

Amb totes aquestes inversions es pretén donar suport als municipis del Camp de Tarragona,

La Diputació dona suport als municipis de la demarcació per ajudar-los a complir els Plans d’acció per l’energia sostenible i el clima.

El foment de la recollida selectiva o la prevenció d’incendis són dues de les accions subvencionables

Les actuacions que subvenciona la Diputació contribuiran a reduir les emissions en un 40%

les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès en l’execució d’iniciatives mediambientals i, alhora, complir amb els Plans d’acció per a l’energia sostenible i el clima

(PAESC). D’altra banda, les actuacions subvencionades s’alineen amb els Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i l’Agenda 2030. En aquest sentit,

contribuiran a assolir l’objectiu de la Unió Europea de reducció de les emissions en un 40% abans del 2030.

La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha destacat que els ajuts «són fonamentals perquè els ajuntaments puguin contribuir a la transició energètica amb la reducció d’aquest 40% d’emissions de CO2 i per

combatre els efectes del canvi climàtic a la demarcació». En els darrers anys, els ajuts atorgats per la Diputació de Tarragona ja han permès impulsar més de 200 accions de les més de 4.000 incloses als Plans d’acció per l’energia sostenible i el clima que la institució supramunicipal està redactant en coordinació amb cada ajuntament.

18

diarimés 4/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

ECOSISTEMES

Protegir el 30% del Mediterrani, l’esperança per la seva biodiversitat

CEDIDA

WWF demana situar la gestió del Mediterrani al centre de l’agenda ecològica i econòmica

Un estudi de WWF i el CSIC indica que protegir zones específiques permetria recuperar la població de nombroses espècies Redacció

El Mediterrani viu una emergència. El 75% de les àrees de pesca avaluades estan sobreexplotades i la temperatura del mar s’incrementa un 20% més ràpid que la mitjana, indiquen des de l’ONG mediambientalista World Wildlife Foundation (WWF). No obstant això, un nou informe que elaborat per WWF, juntament amb científics del CNRS-CRIOBE francès, la Iniciativa Internacional Ecopath i el ICM-CSIC, ha identificat les zones que s’han de blindar al mare nostrum per a revertir la situació. L’estudi conclou que, si el 30% del Mediterrani es protegeix, les poblacions de peixos, inclosos els lluços i meros de més valor comercial, podrien recuperar-se.

«Actualment, només el 9,68% del Mediterrani s’ha designat com a àrea de protecció, però en realitat només un 1.27% compta

amb una gestió eficaç», expliquen des de l’associació mediambientalista. El nou informe 30 per al 30: Escenaris per a recuperar la biodiversitat i les poblacions de peixos al Mediterrani és el primer estudi que identifica les àrees que proporcionarien un benefici superior per a la biodiversitat i la recuperació de poblacions de peixos, si es conservessin amb plans de gestió eficaços. Entre aquestes zones, hi trobem el mar d’Alborán, la zona de Llevant, el Mediterrani nord-occidental (que inclou la costa catalana), el canal de Sicília, el mar Adriàtic, l’arc hel·lènic i el mar Egeu.

L’anàlisi científica evidencia que les poblacions de peixos continuaran caient si, en els pròxims anys, persisteix la pesca insostenible i altres activitats industrials, constaten els impulsors de l’estudi. Davant d’aquesta

preocupant situació, la proposta que planteja l’informe deixa un bri d’esperança. Així doncs, la investigació feta confirma que si es protegeixen de forma efectiva àrees específiques que cobreixen el 30% del Mediterrani i es gestionen de manera sostenible les activitats a la resta de la conca, les poblacions de peixos comercials augmentarien i tot l’ecosistema es recuperaria, beneficiant als milers de persones que depenen del medi marí. L’estudi calcula que les captures potencials de besuc podrien augmentar entre un 4 i un 20% i les de peixos com els llenguados fins a un 5%.

El Mediterrani occidental és la zona on es tenen més dades científiques. Aquestes han permès fer una anàlisi detallada que mostra «increments potencials impressionants»: les espècies depredadores, com els taurons, podrien augmentar fins a un

La població de lluç podria duplicar-se i la de tonyina roja augmentar fins al 140%

La costa catalana és una de les zones que s’hauria de protegir.

45%, mentre que es preveu que espècies comercials, com el mero, augmentin un 50% i el lluç europeu podria duplicar-se. Fins i tot la tonyina roja, l’espècie més emblemàtica i comercialment valuosa del Mediterrani podria recuperar potencialment la seva biomassa amb un augment rècord de fins al 140%.

«Tenim l’evidència científica que protegir àrees clau del Mediterrani és una forma efectiva de repoblar espècies de peixos i aturar la pèrdua de biodiversitat que amenaça el mar», constaten des de WWF. I conclouen: «Aquestes àrees marines tenen un enorme potencial pel sector pesquer i les economies locals, impactades per la covid-19 i per augmentar la nostra capacitat per a afrontar el canvi climàtic. La pròxima dècada ha de situar el Mediterrani al centre de les agendes ecològica i econòmica dels nostres governs si volem assegurar un futur a gairebé 500 milions de persones que viuen a la regió».

TRIBUNA

Tots fem medi ambient JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

El conjunt de la societat ha fet grans progressos en matèria mediambiental. Però amb això no n’hi ha prou. Queda molt per fer i ho hem de fer entre tots. La responsabilitat de protegir i conservar el medi ambient no pot ser delegada a tercers, sinó que tots i totes tenim el compromís i l’obligació d’aportar-hi el nostre granet de sorra, per petit que sigui el gest.

Tancar l’aixeta, apagar els llums, fer servir el transport col·lectiu o caminar en lloc d’utilitzar el vehicle particular, són recomanacions

que tots coneixem. I que són senzilles de complir. Però podem fer molt més. Des d’apostar per les energies renovables fins a la utilització de bosses reutilitzables a l’hora de fer la compra, qualsevol gest compta, per petit que aquest sigui.

A la Pobla de Mafumet som molt conscients d’aquesta situació i, per això, apostem per la preservació del medi ambient com un dels eixos principals de l’acció municipal. Per això, avui som un municipi mediambientalment més sostenible, gràcies a diverses mesures instaurades recentment i destinades a afavorir la nostra relació amb el medi ambient, com a municipi però, també, com a individus.

Entre les mesures aplicades destaca la implantació de noves bateries de contenidors per al foment de la recollida selectiva per fraccions de residus domèstics i que incorporen també la fracció orgànica.

Amb tot, l’acció de les administracions necessita la col·laboració veïnal perquè, en definitiva, som les persones qui podem fer pos-

Des d’apostar per les energies renovables fins a la utilització de bosses reutilitzables a l’hora de fer la compra, qualsevol gest compta, per petit que aquest sigui sibles els canvis. Per això, en els darrers anys hem activat diverses campanyes de conscienciació cívica, amb la finalitat clara de millorar la nostra relació amb l’entorn, avançar com a societat i garantir el millor futur possible per a les noves generacions. És necessari que les accions individuals, socials i administratives en favor del medi ambient, incloguin aquesta visió a llarg termini.

Des de l’Ajuntament de la Pobla volem convidar a tothom a contribuir en tot allò que estigui a la seva mà, perquè tots fem medi ambient.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

19

METEOROLOGIA

Emergència climàtica: 2020 és l’any més calorós i s’auguren nous rècords

ACN

Un estudi de l’Organització Meteorològica Mundial indica que en el lustre 2021-2025 la temperatura augmentarà entre 0,9 i 1,8 graus Anna Ferran

El canvi climàtic està avançant a un ritme accelerat i, si no fem un canvi en la nostra manera de produir, consumir i viure, les previsions auguren un futur negre per al planeta tal com el coneixem en l’actualitat. Així es desprèn de diversos informes presentats recentment. Un d’ells, elaborat per l’Agència Estatal de Meteorologia d’Espanya, l’AEMET, indica que, malgrat l’aturada de l’activitat a causa del confinament amb la consegüent reducció de les emissions, 2020 va ser l’any més calorós de la història d’Espanya d’ençà que es tenen registres.

I el futur no és prometedor tal com indica l’informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) presentat la setmana passada. Existeix un 90% de probabilitats que com a mínim un dels anys de lustre 2021-2025 sigui el més calorós mai registrat

i per aquest període s’espera un augment de la temperatura respecte als nivells preindustrials d’entre 0,9 i 1,8 graus.

D’on venim?

El 2020 es van disparar els rècords de calor. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’Informe sobre el estado del clima en 2020 en España elaborat per l’AEMET. Aquest treball descriptiu serveix per a fer una recopilació exhaustiva de les dades registrades durant l’any per a poder establir comparatives d’indicadors relacionats amb l’evolució del clima i el canvi climàtic.

L’AEMET determina que 2020 va ser l’any més càlid tant a Espanya com a Europa i es va situar al mateix nivell que el més càlid a escala global. A l’Estat, la temperatura ha pujat 1,7ºC des de l’època preindustrial, i d’aquests, 1,3

en els últims 60 anys. El nombre de dies extremadament càlids ha estat, en els darrers 30 anys, molt superior al que es pot esperar en un clima que no s’estigués escalfant. I la mostra d’això és que en els últims anys els rècords de dies calorosos són onze vegades més freqüents que els de dies freds.

Així mateix, també ha augmentat la temperatura superficial de les aigües marítimes que envolten la Península. De fet, l’any passat va ser el segon més càlid als nostres mars, només pel darrer de 2020.

Cap a on anem?

Aquest és el punt de partida que tenim actualment, però les previsions, segons diversos estudis, no són gens esperançadores si seguim com fins ara. De fet, el mateix informe d’AEMET indica que els models climàtics preveuen un ascens de la temperatura

ESTUDI

La nàutica recreativa genera greus impactes als hàbitats mediterranis Bona part d’aquests efectes prové dels megaiots i les motos aquàtiques CEDIDA

ACN

Les embarcacions nàutiques recreatives generen impactes greus en els hàbitats i espècies de la Mediterrània, com ara la contaminació acústica i de les aigües. Això provoca que, per exemple, les aigües siguin més tòxiques a causa de la pintura de les embarcacions o del combustible i que moltes espècies autòctones s’acabin desplaçant.

Així ho determina un estudi elaborat per la Universitat de Girona (UdG). En aquest estudi s’han analitzat els impactes ecològics, econòmics i socials d’algunes àrees com Portofino (Itàlia), Cabrera (Illes Balears), Port-Cros (França) i el Parc Natural del Cap de Creus (Alt Empordà).

Els científics apunten que part dels efectes provindria dels megaiots, les embarcacions de lloguer i les motos aquàtiques.

Els efectes més importants són els danys que generen les embarcacions en hàbitats fràgils, com ara les praderies de Posidònia quan es llança l’àncora per fondejar. Els científics també han classificat com a efecte

Les pintures especials són altament nocives i tòxiques.

fort la contaminació acústica i de l’aigua que provoca els motors de les embarcacions quan n’hi ha massa o a una velocitat elevada.

Les pintures ‘antifouling’ – que eviten que organismes de fauna i flora marina s’incrustin al casc de l’embarcació i permeten que aquesta es desplaci amb més facilitat i consumeixi menys combustible– es van dissolent lentament a l’aigua del mar i són «altament tòxiques

i nocives per al medi ambient i la salut de les persones», segons detalla l’estudi.

Finalment, els científics mostren la seva preocupació pel transport i dispersió d’espècies exòtiques, que substitueixen les autòctones. Aquest fenomen es produeix quan algunes espècies invasores, com ara l’alga Caulerpa taxifolia, queden incrustades a les àncores de les barques, es desplacen així fins a un punt nou i el colonitzen.

Un termòmetre marcant 41 graus l’estiu passat a la ciutat de Lleida, en plena onada de calor.

mitjana a Espanya de 5ºC en el pitjor escenari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a finals de segle.

Un altre estudi, però, ens situa en un escenari temporal molt més pròxim. L’Organització Meteorològica Mundial posa la mirada en com evolucionarà el clima en els pròxims cinc anys.

Assegura que en el lustre 20212025 viurem un nou rècord mun-

dial de temperatura i que aquesta pujarà entre 0,9 i 1,8 graus.

Aquest escenari es donarà en totes les regions del món menys a l’Atlàntic Nord i als mars del sud. Els fenòmens extrems, una de les principals evidències del canvi climàtic, es donaran amb més freqüència d’ara a 2025. Així doncs, hi ha més probabilitats que es produeixin més ciclons tropicals a l’Atlàntic que en el

passat recent.

L’informe també posa el focus en allò que passarà enguany.

L’hemisferi nord tindrà una temperatura 0,8ºC superiors a fins ara. L’Àrtic, és a dir al nord de 60ºN, s’haurà escalfat més de doble que la mitjana mundial i totes les àrees de planeta seran més seques que en els passats anys, menys al Sahel i Austràlia, que seran més humits.

20

diarimés 4/06/2021

EMPRESA RECOMANADA

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT CEDIDES

SOSTENIBILITAT

El món no avança al ritme necessari en l’assoliment de l’Agenda 2030 Diversos informes alerten que hi ha indicadors de diversos objectius que estan empitjorant ACN

Anna Ferran

A dalt, un exemplar de Pinna nobilis (nacra). A baix, tasques al laboratori i imatge de família de tot l’equip.

Vigilància Mediambiental l’Escurçó, líder europeu en vigilància rural i ambiental Fan control de població i de vigilància antirobatoris al camp Redacció

Vigilància Mediambiental Escurço, empresa especialitzada en vigilància rural i marítima, és pionera a nivell nacional en aquesta mena de serveis.

L’empresa de seguretat ja està dirigint la vigilància deles reserves marines de la Palma (Canàries), la Graciosa (Canàries), Cabo de Palos (Múrcia), Columbretes, Masia Blanca (el Vendrell) i Cala Ratjada (Mallorca). Cal destacar que és l’única que en l’actualitat compta amb aquesta mena d’especialització.

Des de l’empresa expliquen que la vigilància marítima és clau per a la conservació de la vida marina. En aquest sentit, afegeixen que aquesta mena de tasques són molt necessàries per protegir espècies en perill d’extinció com la nacra, que, a causa d’una malaltia, va estar a punt de desaparèixer del nostre litoral. Ara, gràcies a les tasques de vigilància,

sembla que es recupera i que es podrà garantir la seva preservació.

A més, realitzen investigació i control en temes cinegètics, control de tuberculosi en porcs senglars, vigilància d’acotats. A aquests serveis,

L’empresa dirigeix la vigilància en sis de les onze reserves marines de l’Estat cal sumar-hi les tasques de vigilància per evitar robatoris i delinqüència al camp.

Tenen un conveni signat amb l’Institut Marqués de Barcelona per plantar arbres a l‘Ermita de la Roca de Montroig del Camp. Vigilància Mediambiental l’Escurçó planta un arbre per cada infant nascut a la clínica, motiu pel qual se’l coneix amb el nom de Bosc d’embrions.

Hem entrat en la dècada decisiva, la de passar a l’acció, si volem complir amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per l’ONU ara fauna mica més de cinc anys. Ha passat un terç del temps que ens hem donat com a planeta per a canviar les regles del joc i tenir una llar més justa, solidària i saludable, en el sentit més ampli. Si bé s’han assolit algunes millores, el cert és que queda molt per fer i cada cop menys temps si volem complir amb el compromís adquirit. Així es mostra en l’informe Avaluació del Progrés: el medi ambient i els ODS, publicat pel Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) i el Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) publicat fa unes setmanes, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Diversitat Biològica.

L’informe mostra com en algunes àrees ambientals claus, com l’aigua neta, el sanejament, l’energia neta, el maneig forestal i els residus, s’ha avançat en aquests cinc anys a nivell mundial. Ara bé, aquesta publicació destaca que en algunes qüestions com la pèrdua de la biodiversitat o el canvi climàtic, no només no han millorat, sinó que han empitjorat respecte al darrer informe publicat el 2019.

«Encara no hem adoptat el ritme de canvi necessari per estar en línia amb l’Agenda 2030.

L’informe deixa clar que ens estem quedant curts i, en alguns casos estem retrocedint. El món no pot mantenir la nostra taxa d’ús i abús per sempre. És imperatiu que acceptem els canvis en els estils de vida i els mitjans de vida necessaris per aconseguir els objectius de 2030», constata la secretaria executiva del Conveni sobre a Diversitat Biològica,

El 40% dels rius estan en un estat de conservació desfavorable.

A Espanya, la majoria d’indicadors dels 17 objectius estan suspesos o es poden millorar Elizabeth Maruma Mrema.

Si bé en el darrer informe s’ha comptat amb dades analitzables per a més indicadors de compliment, el seu grau d’avenç ha disminuït. El 2019, en l’anterior informe, el 74% dels indicadors presentaven una tendència positiva i el 26% evidenciaven pocs canvis o una tendència negativa.

En el nou informe fet enguany, el 67% dels indicadors tenen una evolució positiva i el 33%, negativa; cosa que mostra com a invo-

lució en matèria de compliment d’ODS ha crescut.

Què passa a Espanya?

L’informe del PNUMA no és l’únic que s’ha elaborat per a analitzar l’evolució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. A Espanya, World Wildlife Foundation (WWF), Unicef i Intermon Oxfam han elaborat l’informe España ante la dècada decisiva para la Agenda 2030.

Els autors conclouen que «Espanya ha de doblar els seus esforços per a assegurar la sortida de la crisi i el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible». I afegeixen que «cal enfortir el marc de seguiment de

l’Agenda 2030 amb indicadors i índex rigorosos, amb metes ambicioses, rellevants i concretes que ens permetin avançar en la direcció correcta, posant al centre a les persones i a la natura».

El treball utilitza un sistema de semàfors vermell, groc i verd segons si l’indicador analitzat està suspès, és millorable o està aprovat. L’informe només dona un semàfor verd, arran de l’aprovació de la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència davant la violència; un text que cobreix un deute històric amb els infants i que el Comitè dels Drets del Nen havia sol·licitat a Espanya en nombroses ocasions. L’aprovació de la Llei de Transició Ecològica i Canvi Climàtic també es valora com un avenç, si bé encara no s’ha pogut comprovar el seu impacte.

Els principals suspensos es troben en els ODS vinculats a l’erradicació de la pobresa i de les desigualtats socials, àmbits on encara s’arrossegaven els efectes de la crisi de 2008 als quals ara se li hauran de sumar els de la nova crisi econòmica derivada de la pandèmia. Són especialment alarmants, assenyalen els autors, els índexs de pobresa infantil. El 30% dels infants vivia en risc de pobresa a l’Estat abans de la pandèmia, una xifra que ens situa a la cua a Europa, només pel davant de Romania i Bulgària.

Pel que fa a les qüestions mediambientals, l’informe de WWF, Unicef i Intermon Oxfam mostra com la protecció i conservació dels ecosistemes no millora la seva tendència. De fet, només el 9% dels hàbitats naturals espanyols i el 19% de les espècies que viuen en ells es troben en un estat de conservació favorable. Per contra, el 40% dels rius i zones humides i el 46% dels aqüífers es troben en mal estat.

RECUPERACIÓ

ACN

Impulsen la recuperació del nenúfar blanc del Delta El nenúfar blanc silvestre està pràcticament extingit a Catalunya i les últimes poblacions d’aquesta flor aquàtica estan al Parc Natural del Delta de l’Ebre.

L’entitat de preservació d’espècies aquàtiques Viver Tres Turons ha impulsat un projecte per recuperar-lo, es faran servir esqueixos del Delta per reproduir-lo en les plantes de tractament d’aigua residual d’Agbar. Per naturalitzar les plantes, es creen llacunes que seran reservoris de

nenúfar blanc per fer programes després de reintroducció. També es faran anàlisis genètiques per confirmar que els nenúfars són silvestres i es creuran amb altres poblacions per tenir llavors i recuperar les línies genètiques.

Totes les instal·lacions d’Agbar que estan dins d’espais protegits desenvolupen plans d’acció per a la preservació i recuperació de la biodiversitat, compten amb protocols per controlar les espècies invasores.

És una espècie pràcticament extingida a Catalunya.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

21

MUNICIPAL CEDIDA

Durant el mes de juliol, s’instal·laran tres illes de contenidors al barri del Serrallo i vuit a Cala Romana; ja serà al setembre quan es col·locaran les 31 noves illes de contenidors a Bonavista.

Tarragona inicia un nou sistema de recollida de residus amb identificació personal Cala Romana, el Serrallo i Bonavista seran les tres primeres zones de la ciutat on s’implantarà el nou sistema, que arriba com a prova estratègica Redacció

Haver d’obrir el contenidor amb un sistema d’identificació personal per poder-hi llençar la brossa: aquest és el pla estratègic que posarà en marxa aquest estiu l’Ajuntament de Tarragona a tres barris de la ciutat, per tal d’augmentar la recollida selectiva del municipi i la dels residus reciclats i valoritzats.

El Serrallo, Cala Romana i Bonavista són les zones on es durà a terme la primera fase d’aquest pla. En les dues primeres està previst que els nous contenidors tancats s’instal·lin durant el mes de juliol, mentre que a Bonavista el canvi de la gestió dels residus no arribaria fins al setembre.

El nou sistema es planteja com una prova estratègica, però, si tot funciona, es quedarà en el temps fins a l’arribada del nou servei de recollida, que es licitarà en els pròxims anys.

Però, com funcionarà exactament aquest nou sistema? Un cop estigui en marxa —ara per ara només s’aplicarà a la fracció de resta i d’orgànica—, els ciutadans únicament podran obrir els contenidors identificant-se prèviament mitjançant una targeta individual o el telèfon mòbil.

Tres sistemes diferents Per tal de valorar la viabilitat tècnica d’implantar aquest sistema de recollida a tota la ciutat en el

futur servei de recollida i veure quins són els avantatges i inconvenients que suposa en l’àmbit electrònic i tècnic, l’Ajuntament de Tarragona testejarà tres tecnologies diferents, una a cada barri.

En alguns casos, els contenidors s’hauran d’activar amb un botó i obrir amb una targeta, i, en altres, es podran usar identificant-se amb la targeta o bé amb el telèfon mòbil. Qui no disposi de la targeta o de l’app corresponent al seu telèfon mòbil no podrà obrir els contenidors.

Paral·lelament a la implantació d’aquest nou sistema, l’Ajuntament està preparant una campanya amb educadors ambientals, que seran els encarregats de repartir les targetes identificadores que estaran vinculades a cada domicili. Així doncs, si algú està de lloguer, haurà de ser el propietari i titular de l’immoble qui li faciliti l’identificador per poder llençar la brossa.

Al Serrallo es tancaran un total de tres illes de contenidors; a Cala Romana, vuit, i a Bonavista, trenta-una.

Pagar menys impostos A banda de millorar els nivells de recollida selectiva, a llarg termini, quan aquest sistema d’identificació d’usuaris o altres que hagin demostrat la seva eficiència i eficàcia, estiguin implantats a

CEDIDA

Aquest sistema permetrà ajustar la taxa de la brossa, premiant aquells que reciclin correctament.

tota la ciutat, els tarragonins que reciclin correctament ho notaran a la butxaca. I és que aquest sistema d’identificació permetrà controlar la quantitat de vegades que s’obre cada contenidor i fer una estimació de quant recicla cadascú a la seva llar.

Aquest rastreig anirà lligat a una modificació de les ordenances fiscals per tal que la taxa de la brossa que paguen els ciutadans s’ajusti a la quantitat de residus que generen. És el que s’anomena taxa justa o pagament per generació: a la llarga, les persones que reciclin a la seva llar pagaran menys que les que només utilit-

zen el contenidor de fracció resta, amb la finalitat de repercutir als ciutadans i ciutadanes el cost real que tenen les escombraries per a l’Ajuntament.

Cal tenir en compte que la fracció resta és la més cara de gestionar per al consistori. Concretament, aquest any 2021 l’Ajuntament de Tarragona destinarà, aproximadament, 4,2 milions d’euros al tractament d’aquesta fracció, sense comptar-hi els costos del servei de recollida i transport. Aquesta partida, a més, anirà augmentant progressivament durant els pròxims anys arran de l’aplicació

d’un gravamen que s’ha establert per llei.

Reduir l’empremta ambiental Aquest tipus d’accions, a banda d’abaratir costos per als ciutadans i per a les administracions a l’hora de gestionar els residus, també tenen la finalitat de millorar la sostenibilitat ambiental del municipi i la seva contribució en l’impacte sobre el canvi climàtic.

El futur de la normativa de residus està en ple procés de canvi i una gran majoria de municipis europeus ja han engegat iniciatives similars de tancament de contenidors: es vol eliminar

l’anonimat per poder premiar els qui fan bé les coses.

La Unió Europea va aprovar l’any 2018 les noves directives en el marc del paquet de l’economia circular, en les quals els objectius de reducció dels residus i separació en origen han augmentat respecte dels que hi havia fins ara. La Directiva 2018/98/CE sobre els residus ha fixat per al 2025 l’assoliment del 55% en pes de residus reciclats o preparats per a la reutilització, el 60% per al 2030 i el 65% per al 2035.

La realitat és que, tot i aquestes mesures adoptades per l’Ajuntament, el percentatge de recollida selectiva de la ciutat l’any 2020 va ser del 33,17%.

L’Ajuntament de Tarragona fa temps que treballa per millorar la recollida selectiva dels residus municipals. Durant els darrers anys ha impulsat diverses campanyes de sensibilització ciutadana per fomentar la recollida selectiva, ha implantat la recollida selectiva de fraccions en pràcticament totes les àrees del municipi (2010), ha implantat recollides comercials, està fent accions en càmpings i escoles, etc.

Tot i això, cal una ferma implicació de tothom, més si tenim en compte que els resultats de recollida selectiva demostren que les campanyes no són suficients per arribar als objectius ambientals europeus.

22

diarimés 4/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

INNOVACIÓ

Agricultura, ramaderia i energia solar, convivència per a un futur sostenible

CEDIDA

Iberdrola ha engegat un concurs de projectes on busca solucions que permetin desplegar parcs fotovoltaics sense perjudicar el sector primari Redacció

Iberdrola fa un pas més en el seu compromís per a preservar la biodiversitat de l’entorn dels seus projectes renovables. Per això, la companyia ha llençat un nou repte, a través del seu Programa Internacional d’Start-ups, PERSEO, per a identificar solucions competitives i innovadores que permetin combinar plantes de generació solar fotovoltaica amb activitats relacionades amb l’agricultura, l’horticultura, la ramaderia, la piscicultura o l’apicultura, de manera que es millori l’aprofitament del terreny.

L’energètica busca solucions innovadores que permetin la complementarietat i la creació de sinergies entre terrenys destinats a activitats del sector primari i instal·lacions solars fotovoltaiques, de manera que es pugui impulsar l’economia local. Els projectes estan enfocats espe-

cialment a aquelles regions que s’enfronten al repte demogràfic, a la vegada que segueixen lluitant contra el canvi climàtic i afavorint la transició energètica.

Per a la valoració de les propostes es tindran en compte els costos, la maduresa i adequació del projecte, la diversitat de cultius que puguin ser plantats, l’impacte positiu en la productivitat agrícola o ramadera, el grau de digitalització de la proposta per a optimitzar l’eficiència, entre altres variables. Les propostes es podran enviar fins al 10 juny, inclòs, i la guanyadora es coneixerà durant el mes de setembre.

Suport al projecte Iberdrola proporcionarà al guanyador del repte el suport tècnic i econòmic per a provar la seva solució. A més, li donarà accés als recursos necessaris per a validar-la (equipament, equips,

infraestructures, emplaçaments d’alta tecnologia i àrees de treball conjunt) a la vegada que oferirà un entorn real amb dades reals per a provar la innovació.

Si el projecte pilot té èxit, Iberdrola podrà, a més, oferir al participant l’oportunitat d’ampliar l’escala de la seva solució, adoptant-la mitjançant acords comercials i fins i tot PERSEO podrà considerà invertir en l’empresa guanyadora del repte.

Trobar l’equilibri Iberdrola té plenament integrada la conservació de la diversitat biològica dels ecosistemes dins de la seva estratègia, demostrant que poden conviure de manera eficaç el subministrament d’energia competitiva amb l’equilibri del medi ambient. La companyia preu assolir la pèrdua neta nul·la de biodiversitat el 2030, apostant per l’impacte net

Les propostes es poden enviar fins al 10 de juny i la solució guanyadora es farà pública al setembre.

L’objectiu de la iniciativa és millorar l’aprofitament del terreny i afavorir la transició energètica

El guanyador podrà provar a escala real la seva solució i rebre inversió de la companyia

positiu en els nous desenvolupaments d’infraestructures.

En els darrers tres anys, Iberdrola ha dut a terme més de 1.450 accions de protecció a la biodiversitat, combinant la instal·lació

de projectes renovables amb la conservació de la diversitat biològica dels ecosistemes, tenint cura de la flora, la fauna i el patrimoni natural. El projecte més recent en aquesta línia ha estat

la instal·lació de rusc d’abelles en projectes fotovoltaics per a preservar la biodiversitat i fomentar l’economia circular.

La companyia està alineada amb el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible directament relacionats amb la natura (els ODS 6, 13, 14, i 15) i treballa per a fomentar el desenvolupament econòmic i social respectant el medi ambient.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

23

EMPRESA COMPROMESA CEDIDES

ChemCycling permet transformar els residus plàstics en primeres matèries per a fabricar nous plàstics, cosa que redueix les emissions i evita la contaminació per plàstic a l’entorn.

BASF dona una segona vida de qualitat als residus plàstics L’empresa química més gran del món aposta pel reciclatge per piròlisi amb el seu innovador projecte ChemCycling Redacció

En els últims 50 anys, i en especial en les últimes dècades, la producció mundial del plàstic s’ha disparat. De fet, encara que la crisi de la covid ha agitat la conscienciació mediambiental, s’ha observat un increment en la producció i consum de material durant 2020, sobretot del d’un sol ús. La contaminació per plàstics és un dels principals problemes ambientals del planeta segons l’últim informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), publicat el 2019.

Encara que es tracta d’un material útil i beneficiós en molts aspectes, si no es recicla adequadament, acaba a les vies fluvials i als oceans a través dels sistemes de drenatge d’aigües, cosa que té efectes desastrosos com les illes de plàstic o la destrucció de la biodiversitat. Per aconseguir un dels principals objectius de l’Agenda 2030, reduir les emissions a la meitat, és necessari ferm compromís en el qual tots els actors econòmics i socials han d’estar-hi implicats. La indústria, per exemple, juga un paper clau i fins i tot podria ser la clau per a la reactivació de l’economia sota criteris sostenibles.

El sector químic, fonamental Concretament, cal destacar els esforços del sector químic, ja que suposa una eina essencial per al 96% de les cadenes de valor productives. Alimentació, higiene, medicina, entre altres àrees fonamentals, s’ajuden dels aven-

Economia circular: ChemCycling Produir tancant el cercle Les empreses de residus subministren residus de plàstic als recicladors.

En acabar la seva vida útil, empreses especialitzades recullen els productes i gestionen els seus residus.

Consumidors i empreses fan ús dels productes creats mitjançant el reciclatge químic.

ços d’aquest sector per aconseguir la neutralitat climàtica.

En aquest sentit, l’estratègia de sostenibilitat de l’empresa BASF s’ha convertit en la punta de llança del nou model productiu de la química gràcies al seu innovador projecte ChemCycling, un projecte de reciclatge químic per a reciclar plàstic mitjançant la piròlisi.

Es tracta d’una tècnica que transforma químicament els residus plàstics en substàncies que es poden utilitzar com a combustible o matèria primera. Per

aconseguir-ho, els residus passen un procés químic que suposa la descomposició tèrmica de substàncies quan aquestes s’escalfen a temperatures elevades en una atmosfera inerta, sense oxigen.

Amb aquest projecte, la companyia aposta per l’economia circular mitjançant la reconversió del plàstic com a pilar fonamental del seu full de ruta pel medi ambient. «Gràcies al nostre projecte ChemCycling és possible convertir residus plàstics que fins ara acostumen a acabar a la

Els residus plàstics es converteixen en matèria primera a través de processos químics.

Aquesta matèria primera es pot utilitzar per a crear tota mena de nous productes, inclosos nous plàstics.

Els clients els utilitzen per a fabricar envasos, bateries elèctriques, etc.

incineradora o a la deixalleria en matèries primeres per a fabricar nous plàstics, reduint per tant el consum de recursos fòssil finits», explica el director general del Grup BASF a Espanya, Carles Navarro.

Una nova vida al plàstic ChemCycling també ofereix una solució a aquells residus plàstics per als quals el reciclatge mecànic no és una opció viable o sostenible, contribuent així a tancar el cercle i creant una economia circular d’aquests compostos.

«Suposa, per tant, una alternativa útil per a recuperar aquells residus plàstics pels quals el reciclatge mecànic no és una alternativa», apunta Navarro.

Aquests productes fabricats mitjançant piròlisi tenen el gran avantatge d’oferir les mateixes propietats que els productes fabricats amb recursos fòssils primaris. Navarro indica, en aquest aspecte, que aquesta capacitat de convertir els residus en «parts segures i de qualitat és un gran pas per avançar en el nostre llegat: un futur sense residus». A més,

segons l’anàlisi de l’avaluació del cicle de vida (LCA), de l’empresa consultora Sphera, tenen una petjada de carboni més baixa que els productes convencionals.

Els primers prototips Per a portar a terme aquest innovador projecte, BASF ha establert aliances amb fabricants com Quantafuel, un especialista en la piròlisi de residus plàstics mixts i purificació de l’oli resultant.

També ho ha fet amb les empreses Pyrum i New Energy, especialitzades en la piròlisi dels pneumàtics al final de la seva vida útil.

Així doncs, l’empresa utilitzarà l’oli resultant dels pneumàtics al final de la seva vida útil, junt amb l’oli procedent de residus plàstics mixtos per a oferir als clients productes basats en residus plàstics reciclats per mitjans químics a escala comercial.

De fet, durant la fase pilot de ChemCycling, el 2018, la companyia ja va presentar els primers prototips a clients de diverses indústries, que incloïen envasos de formatge mozzarella, components transparents de refrigeradors i caixes aïllants per a aplicació sensibles. El 2020, clients del mercat alemany ja van llençar els primers productes comercials.

Cap a la descarbonització En la seva aposta per la circularitat i el reciclatge, BASF ja ha reduït les seves emissions de gasos hivernacle en un 50% en termes absoluts comparats amb els nivells de 1990, a la vegada que ha doblat el volum de producció en el mateix període.

A més de l’objectiu de creixement neutre de CO2 fins a situar-se en línia amb el que queda establert a l’Agenda 2030, l’empresa vol fer un pas més i generar al voltant de 22.000 milions d’euros en vendes amb productes acceleradors de cara a l’any 2025. Aquests productes suposen una contribució substancial a la sostenibilitat al llarg de tota la cadena de valor.

24

diarimés 4/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

SOSTENIBILITAT

Repensar com mengem per a reduir emissions i preservar les àrees silvestres

CEDIDA

Apostar per una dieta rica en vegetals i fomentar el policultiu són dues de les solucions Anna Ferran

Un 17% dels aliments disponibles per als consumidors van acabar a la brossa de llars, establiments al detall, restaurants i altres serveis alimentaris, segons es desprèn d’un estudi elaborat per l’ONU. Reduir el malbaratament de l’alimentació juga un paper clau per al compliment de diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible, tant per aquells centrats en l’equitat, l’erradicació de la pobresa i la reducció de les desigualtats com en aquells centrats en els ecosistemes i la lluita contra el canvi climàtic.

Es calcula que entre un 8 i un

10% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle estan associades amb aliments que no es consumeixen. A això cal sumar-hi el fort impacte que tenen els actuals models de cultius intensius. L’agricultura és la causant del 30% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i ha estat identificada com una amenaça per a 24.000 de les 28.000 espècies en risc d’extinció, és a dir per al 86% d’elles.

En les últimes dècades, els nostres sistemes alimentaris han seguit el paradigma de produir més aliments a menys cost, mitjançant l’augment de fertilitzants, pesticides, energia, terra

L’agricultura, especialment la intensiva, és la causant del 30% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

i aigua. El resultat: una forma de produir gens sostenible. I és que aquest mode ens dirigeix cap a un cercle viciós: els costos més baixos de producció creen més demanda d’aliments que han de produir-se a baix cost intensificant els cultius i reconvertint espais naturals en noves terres agrícoles. És per això que l’informe Impactes del sistema alimentari en la pèrdua de la biodiversitat elaborat per l’institut Chatham House descriu

tres accions a fer per a posar fre a aquesta perillosa espiral en la qual s’ha convertit l’alimentació.

Respecte i nous patrons L’estudi indica que, en primer lloc, els patrons dietètics globals han d’avançar cap a dietes més riques en vegetals, principalment a causa de l’impacte desproporcionat de la ramaderia sobre la biodiversitat, l’ús de la terra i el medi ambient. Aquest canvi, juntament amb la reduc-

ció del desaprofitament mundial d’aliments, reduiria la demanda i la pressió sobre el medi ambient i la terra, beneficiaria la salut de les poblacions d’arreu i ajudaria a reduir el risc de pandèmies.

En segon lloc, cal protegir més terres i preservar àrees exclusivament silvestres. Si preservem o restaurem ecosistemes complets, aconseguirem més beneficis per a la biodiversitat, indica l’estudi. Per tant, cal evitar o reduir la conversió de terres per a

l’agricultura. Els canvis en la dieta humana són essencials per a preservar els ecosistemes natius existents i restaurar aquells que han estat eliminats o degradats.

En tercer lloc, l’estudi insta a conrear d’una manera més respectuosa amb la natura, de manera que sustenti la biodiversitat. Per fer-ho cal limitar l’ús d’inputs com pesticides o fertilitzants i substituir els monocultius per pràctiques agrícoles de policultiu.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

25

Ciència , col·laboració i talent per a donar resposta als reptes de futur Vivim una època de grans desafiaments globals. L’emergència climàtica, la pèrdua de la biodiversitat, la contaminació, la degradació ambiental i l’ús insostenible dels recursos són els costos derivats del creixement de la població mundial i d’un immens progrés social. El repte és trobar un equilibri. Dit en altres paraules, viure i produir sota el paraigua de la sostenibilitat. Dow és pionera mundial en incorporar la sostenibilitat com a principi rector de la seva estratègia i del seu dia a dia i així es demostra en els centres de producció que té arreu del món, com el de Tarragona.

Mostra d’això és la reducció del 15% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, tant en les operacions com mitjançant l’ús dels seus productes.

La companyia, però, vol anar més enllà i fer-ho més ràpid. La clau per

aconseguir-ho és apostar per dos dels seus pilars: la ciència i la col·laboració.

Gràcies a ells, està fent grans avenços en matèria de circularitat dels materials, dissenyant productes segurs i sostenibles. Ara bé, què vol dir que un material sigui sostenible? Significa que ha estat dissenyat i produït de manera eficient, utilitzant la menor quantitat de recursos. Significa també que s’han utilitzat matèries primeres alternatives i que s’ha pensat en la seva reciclabilitat. Per a desenvolupar aquests materials del futur cal apostar pel talent. Dow inverteix en factor humà i fomenta la creativitat i la diversitat de pensament del seu equip a l’hora d’abordar els desafiaments que tenim al davant. I és que només així es podrà assolir la meta de ser climàticament neutre de cara al 2050.

Objectius de Sostenibilitat

2025

Indicadors clau de rendiment Esdeveniments imprevistos relacionats amb processos o seguretat personal col·laboracions Blueprint de gran impacte

Eixos estratègics Liderar l’agenda per a la sostenibilitat Mantenir el lideratge mundial en operacions

vegades + impacte positiu net en les mesures desenvolupament sostenible de suport als grups d’interès de la cadena de valor en l’ús segur de la tecnologia de productes químics de reducció de residus i de consum d’aigua d’energia procedent de fonts renovables milions d’euros invertits en projectes per a millorar el medi ambient

Involucrar a comunitats, treballadors i clients per aconseguir el màxim impacte

Generar innovació que marqui la diferència

Objectius 2025

Footprint

Continuar reduint la Footprint, o petjada ecològica que genera la companyia en l’entorn on opera

Handprint Fomentar una economia circular

Maximitzar la Handprint o l’oferta de solucions sostenibles que Dow posa al mercat per afrontar i resoldre els reptes globals

Blueprint

Materials segurs per a un món sostenible

Valorar la natura

Liderar la Blueprint o l’agenda de sostenibilitat per a fomentar la col·laboració entre l’empresa, les administracions públiques i la societat

milions de persones impactades positivament per Dow

www.dow.es

26

diarimés 4/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

TRIBUNA

CEDIDA

La gestió dels residus urbans: de les necessitats del segle XX a les demandes del segle XXI Història i evolució de la MANCOMUNITAT ARMENGOL GRAU FRANQUET

La MANCOMUNITAT PER A LA GESTIÓ INTEGRAL DE RESIDUS URBANS (en endavant, la MANCOMUNITAT) va néixer el 1987, fa més de 30 anys, amb el nom de MANCOMUNITAT D’INCINERACIÓ DE RESIDUS. Els ajuntaments que l’integren són Tarragona, Reus, Salou, Cambrils, Vila-seca, Valls, Constantí i la Canonja.

Amb el Pla Director aprovat el desembre de 2019 la MANCOMUNITAT es va reorientar, no només amb el canvi de nom sinó en l’abast dels serveis que creiem que ha de donar, especialment en una perspectiva de futur i en el marc de la gestió integral dels residus.

La història de la MANCOMUNITAT és una seqüència de fets per donar solucions als proble-

La MANCOMUNITAT s’ha reorientat per donar una perspectiva de futur integral en la gestió dels residus El sector dels residus genera un 5% de les emissions i, d’aquest, un 77% ve dels abocadors mes dels residus urbans. El nivell d’exigència que marquen les Directives comunitàries són sem-

pre més alts i ens comprometen a assolir fites més exigents. Amb independència de les Directives comunitàries, el mateix sentit comú ens porta a concloure que cal implicar-se en la solució dels problemes globals del medi ambient.

No podem ser aliens al fet que estem davant d’una situació ambiental d’emergència climàtica.

El Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Oficia Catalana del Canvi Climàtic van publicar el mes de febrer del passat 2020 l’Informe de progrés del compliment dels objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Aquest informe posa de ma-

nifest que la participació en les emissions del sector dels residus és d’un 5%. Així mateix, indica que el 77% de les emissions del sector són degudes als abocadors.

El repte, a molt curt termini, és tractar de millorar de forma important els nivells de prevenció, preparació per a la reutilització i la valorització material. Cal, doncs, minimitzar la petjada de

carboni.

Aquestes fites creiem que passen per un fort increment de la sensibilització ambiental a través de la comunicació i de la cultura.

ACTUALITAT ACN

Prop de 3.500 parelles de gavina corsa han niat enguany a Catalunya La punta de la Banya, la principal colònia mundial ACN

A Catalunya, el 2021 han niat 3.458 parelles de gavina corsa, 618 més que en l’any 2020, quan es van registrar 2.840 parelles, el mínim històric. Les parelles d’aquest ocell s’han aplegat en cinc colònies: la punta de la Banya (delta de l’Ebre), amb 2.319 parelles; salines de Sant Antoni (delta de l’Ebre), amb 22 parelles; port de Tarragona, amb 244 parelles; port de Barcelona, amb 688 parelles; i Zona Franca de Barcelona, amb 205 parelles. La gavina corsa és l’única espècie de gavina declarada en perill d’extinció.

El cens, que s’ha dut a terme durant la primera quinzena de maig, ha estat coordinat pel personal del Departament de Territori i Sostenibilitat i ha comptat amb la participació d’investigadors adscrits al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). També hi han col·laborat les autoritats portuàries de Tarragona i Barcelona, entre d’altres.

A la Reserva Natural Parcial de la Punta de la Banya, al Parc Natural del Delta de l’Ebre, les tasques de vigilància de la guarderia que hi destina la Generalitat i la gestió efectuada sobre depredadors de l’espècie han atret un total de 2.319 parelles, d’acord amb les xifres del cens coordinat des del Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat i efectuat pel Parc Natural Delta de l’Ebre i tècnics del CSIC. A les salines de Sant Antoni, on havien arribat a niar més de mil parelles entre 2015 i 2018, aquest any se n’ha registrat només 22. La presència de depredadors a la zona i el seu desplaçament cap a la punta de la Banya sembla la causa més probable de la pràctica desaparició de l’espècie en aquesta zona.

Presència en zones portuàries Una de cada tres gavines corses catalanes nia en zones portuàries, atretes per indrets segurs on tirar endavant la nidificació i la

Aquestes aus s’han aplegat al Delta, als ports de Tarragona i Barcelona i a la Zona Franca.

presència d’aliment procedent de descarts pesquers. En el cas del port de Tarragona, enguany el nombre de parelles s’ha vist afectat per l’entrada de depredadors a una zona de cria aparentment tranquil·la i la colonització del gavià argentat de potes grogues Larus michahellis d’una antiga extensió on també niava.

Això ha provocat un descens en el nombre de parelles, que ha passat de 450 el 2020 a les 244 actuals. Al port de Barcelona, per contra, la població ha assolit el seu màxim històric, amb 668 parelles repartides en dos nuclis, un d’ells una zona adjacent

a les obres d’una nova terminal portuària.

Una espècie en perill d’extinció La gavina corsa té el màxim grau de protecció. Inicialment l’ocell niava en illots mediterranis i els anys 80 va colonitzar el delta de l’Ebre, que va arribar a acollir més de dos terços de la població mundial i un màxim de 15.396 parelles, l’any 2006.

Posteriorment, per un cúmul de circumstàncies, la població es va fragmentar i l’espècie va colonitzar alguns ports. A Catalunya, primer va ser el de la Ràpita, on va deixar de nidificar el 2015,

després el de Tarragona i finalment, el de Barcelona.

Actualment s’ha aconseguit una certa estabilització de la població al voltant de les 3.500 parelles, però encara queda recorregut per aconseguir un estat favorable per a la conservació a llarg termini. La situació tècnica és encara de moderat declivi, estadísticament significatiu, amb un retrocés anual en el període 2015-2021 del 3,37%, que segurament aquest any encara hagués estat inferior si no hagués estat per la presència inesperada de depredadors al port de Tarragona.

Activitats en família per a celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient a Reus La regidoria de Medi Ambient i Recursos Humans de l’Ajuntament de Reus ha organitzat per demà dissabte dues activitats familiars al Parc Gandhi per a celebrar el Dia mundial del Medi Ambient. Es tracta de la creació d’un hotel d’insectes i un safari botànic de papallones i d’ocells en família. Les activitats tenen una durada d’una hora i mitja i s’oferiran dues sessions de 10 a 11:30h i de 16:30 a 18h.

La proposta Creació d’un hotel d’insectes té com a objectiu que els participants descobrir aquest concepte, saber qui hi viu i dissenyar l’esquelet d’un hotel d’insecte, que els participants es podran emportar a casa. En el cas del Safari botànic, de papallones i ocells, l’activitat servirà per conèixer les diferents plantes autòctones del parc, les papallones que hi viuen i, escoltant atentament, descobrir també els ocells que habiten al parc i a l’entorn urbà. Per a participar-hi, cal inscriure’s prèviament al correu reusciutatmediambient@gmail.com o bé al telèfon 640944566, especificant l’activitat i l’horari de participació.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

27

28

diarimés 4/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

RECICLATGE

L’ús del contenidor groc creix un 8,1% i el del blau, un 2,2% el 2020

Més de 1.500 milions d’euros per al nou pla d’acció d’economia circular espanyol

Els índexs de reciclatge a Catalunya van créixer l’any passat a Catalunya, segons dades proporcionades per Ecoembes ACN

Redacció

Malgrat l’excepcionalitat viscuda durant gran part del, el reciclatge d’envasos va tornar a consolidar-se un any més com una pràctica mediambiental molt estesa en la societat catalana.

Així es desprèn de les dades de participació ciutadana proporcionades per les 947 entitats locals que presten el servei de recollida d’aquests residus a Catalunya a Ecoembes. Aquestes xifres confirmen el creixement, un any més, en la quantitat d’aquests residus que els ciutadans van dipositar en el contenidor groc (destinat a envasos de plàstic, llaunes i brics) i en el contenidor blau (paper i cartró).

Així, cada ciutadà català va dipositar 22 kg de residus -un 8,1% més respecte a l’any anterior- en els 38.367 contenidors grocs destinats als envasos domèstics de plàstic, metall i bric i a través dels sistemes de recollida selectiva de porta a porta que els catalans tenen a la seva disposició. Una quantitat que, durant els últims cinc anys, s’ha incrementat un 42% i que reflecteix el creixent compromís ciutadà amb el reciclatge d’aquests envasos. Però cal continuar reforçant i sensibilitzant per a afinar la separació que els ciutadans fan en les seves llars, ja que dels quilos que cada ciutadà va dipositar en el contenidor groc, 5,7 kg van ser de residus que no són envasos.

Per part seva, la col·laboració ciutadana amb el reciclatge a través del contenidor blau va créixer un 2,2% gràcies al fet que cada català va dipositar 27,3 kg de paper i cartó en els 36.347 contenidors blaus que hi ha situats en la via pública per a reciclar els seus envasos. Una xifra que, durant els últims cinc anys, ha

El reciclatge dels envasos plàstics s’ha incrementat 42% en els darrers cinc anys i l’any passat va arribar als 22 kg per habitant.

Cada català va posar 5,7 quilos de residus al contenidor groc que no són envasos

S’estan impulsant sistemes de reciclatge diferents com els contenidors tancats

augmentat un 39%. Cal destacar que, en els contenidors blaus, a més d’envasos domèstics, es dipositen altres residus, com el paper i el cartró comercials i les revistes.

A més dels contenidors blaus i grocs i dels sistemes porta a porta, els envasos domèstics lleugers de plàstic, metall, bric, paper i cartó es van recollir en altres punts de reciclatge, com els 3.037 contenidors de recollida selectiva situats en llocs de gran concurrència (oficines, estadis, hostaleria i festivals, entre altres). També es van recollir

envasos domèstics lleugers en les plantes de residus urbans a les quals es traslladen els contenidors de resta (un lloc en el qual no haurien de dipositar-se aquests residus, però al qual, gràcies a la col·laboració ciutadana, arriben cada vegada menys envasos).

En contraposició a la pujada de la recollida selectiva al carrer, la reducció -i fins i tot la cancel· lació- de l’activitat comercial, empresarial i d’esdeveniments a causa de la Covid-19 en els llocs de gran concurrència, va suposar una menor recollida d’envasos

domèstics en aquestes ubicacions. En total, gràcies a l’esforç i compromís de la societat catalana, en 2020 es van lliurar a instal·lacions recicladores homologades un total de 276.506 tones d’envasos domèstics per al seu posterior reciclatge, un 2,1% més que l’any anterior.

Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha indicat: «Malgrat la pandèmia, els ciutadans i ciutadanes catalans han continuat amb els seus hàbits de separar els residus i donar-los una segona oportunitat com a recursos. Els resultats presentats per Ecoembes demostren el grau de consciència social que hi ha en relació amb la recollida selectiva, i l’esforç que realitzen les administracions locals per a prestar

INNOVACIÓ

Aliança per a impulsar un avançat procés de reciclatge de plàstics Dow i Mura Technology desenvolupen una solució 100% circular Redacció

Dow i Mura Technology, pioner global d’una avançada tecnologia de reciclatge de plàstics, s’han aliat per contribuir a eliminar els residus plàstics del medi ambient. La col·laboració impulsarà el ràpid desenvolupament de la nova tecnologia HydroPRSTM (Hydrothermal

Plastic Recycling Solution), un avançat procés de reciclatge adreçat a impedir que els plàstics o el carboni contaminin el medi ambient, a la vegada que creen la matèria primera per a una economia de plàstics circular i sostenible.

HydroPRSTM, solució patentada de Mura, és un revolucio-

nari procés de reciclatge avançat que utilitza vapor súper-crític per convertir els plàstics en els productes químics i hidrocarburs, per ser utilitzats en la fabricació de nous productes plàstics com si fossin nous.

HydroPRSTM pot reciclar tots tipus de plàstics -que són difícils de reciclar, per la qual cosa

sovint són incinerats o portats a l’abocador, cosa que estalviarà 1,5 tones de CO2 per tona de plàstic reciclat.

La primera planta del món en utilitzar la tecnologia HydroPRSTM està sent construïda a Teesside (Regne Unit); i s’espera que la primera línia de reciclatge de 20.000 tones/any entri en operació l’any 2022. La planta comptarà amb quatre línies.

Mura subministrarà a Dow els materials produïts i Dow els utilitzarà per desenvolupar nous plàstics de qualitat verge per a aplicacions com embolcalls de productes alimentaris i altres productes de paqueteria.

un adequat servei i canviar cap a models més eficients de recollida selectiva».

«Sens dubte i, malgrat el context de pandèmia, el compromís de la societat catalana amb el reciclatge d’envasos domèstics s’ha reforçat, convertint-se en l’hàbit ambiental més estès entre les llars catalanes», ha indicat Xavier Balagué, gerent d’Ecoembes a Catalunya. Balagué ha afegit que «gràcies a l’esforç realitzat pel Govern, els municipis i Ecoembes a través d’accions com el SDR RECICLOS o proves pilots de tancament de contenidors, el sistema de reciclatge s’ha optimitzat de manera constant.

Continuarem col·laborant per a convertir a Catalunya en una societat 100% recicladora», ha afirmat.

El Govern ha aprovat el I Pla d’Acció d’Economia Circular (PAEC), que comptarà amb un pressupost de 1.529 milions d’euros, a instàncies del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Aquest pla conté un total de 116 mesures que l’Estat té intenció de fer efectives durant el trienni 2021-2023 amb l’objectiu de «secundar i consolidar de manera progressiva» el desplegament d’un model econòmic «circular i descarbonitzat». Les mesures s’ordenen al voltant de vuit eixos d’actuació: producció, consum, gestió de residus, matèries primeres secundàries i reutilització de l’aigua, sensibilització i participació, recerca, innovació i competitivitat i ocupació i formació.

S’han inclòs disposicions destinades a aplicar l’economia circular en àrees que van des de la indústria alimentària al sector forestal, l’ecodisseny o el turisme i el ministeri destaca les destinades a integrar-la en les pimes i els nous models de negoci. També ha anunciat el desenvolupament de l’Etiqueta Ecològica Europea o Ecolabel, el foment de mercats de segona mà, el llançament de les noves exigències per a tèxtils i plàstics agraris, l’anàlisi de la viabilitat del sistema de Dipòsit, Devolució Retorn per als RAEES i el suport als regadius amb ús d’aigües regenerades, entre altres. Respecte als eixos transversals, el pla inclou actuacions per a promoure la recerca i la competitivitat en l’àmbit de la bioeconomia i l’economia circular, la formació i inserció per a col·lectius com el miner o els joves i el desenvolupament d’escoles, tallers i cases d’oficis per a impulsar l’ocupació relacionada amb l’economia circular, com el Programa Emprendeverde. EFE CEDIDA

Imatge virtual de la primera planta que es farà al Regne Unit.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

29

SOSTENIBILITAT

Aigües de Reus impulsa el parc solar més gran de la ciutat

CEDIDA

S’instal·laran unes 2.000 plaques a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals, que produiran el 28% de l’energia anual que consumeix Redacció

Aigües de Reus tindrà operativa, el 2022, la planta fotovoltaica més gran de la ciutat, instal·lada a l’Estació Depuradora d’AIgües Residuals (EDAR), al camí de la carretera vella de Salou. Una infraestructura que, junt a d’altres projectes solars que ara mateix s’estan impulsant, farà possible que Aigües de Reus tingui instal· lat més d’un Megawatt de potència (l’equivalent al consum mitjà d’unes 500 llars) i pugui generar 1.646.000 kwh/any d’energia elèctrica neta.

L’empresa municipal de subministrament d’aigua du a terme anualment una important inversió en eficiència energètica, rere un canvi de model energètic i de mobilitat sostenible. Fruit d’aquestes polítiques, el pla d’inversions en vigor inclou diverses actuacions, entre les quals destaca la instal·lació de plaques

solars en diverses infraestructures, com són l’EDAR, l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) i el magatzem que l’empresa té al polígon Agro-Reus, i que se sumaran a les plaques solars ja en funcionament en els dipòsits d’emmagatzematge d’aigua.

En aquest sentit, la inversió més destacada és la instal·lació d’una gran planta fotovoltaica a l’EDAR, el projecte de la qual ja està enllestit i a punt d’iniciar, durant aquest mes de juny, els tràmits administratius i d’exposició pública. Aquesta gran planta fotovoltaica de l’EDAR comptarà amb unes 2.000 plaques solars i una potència instal·lada superior als 600 KWp. La instal· lació ha de servir per cobrir bona part de la demanda elèctrica que es deriva de l’activitat diària a la depuradora.

En relació al rendiment ener-

gètic, el projecte preveu que la producció màxima de la planta fotovoltaica sigui de 887.720 kWh/any, mentre que el consum anual de l’EDAR és de 3.064.924 kWh/any. És a dir, la planta produirà un 28% de l’energia que consumeix la depuradora de la ciutat en tot un any.

A aquest percentatge caldrà sumar-hi l’energia que l’EDAR ja obté mitjançant cogeneració i que la convertirà en una de les depuradores més eficients de Catalunya, en arribar a produir vora un 60% del total de l’energia que consumeix.

Respecte al finançament, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) hi ha compromès una inversió de 564.000 euros: el 50% en l’anualitat de 2021, i l’altre 50% l’any vinent. Una xifra que representa un important salt endavant en les polítiques en favor de la transició energètica que fa

Plaques fotovoltaiques ja operatives a les instal·lacions dels dipòsits d’aigua potable d’Aigües de Reus.

La planta aportarà més d’un megawatt de potència, l’equivalent al consum de 500 llars Aigües de Reus.

Pel que fa a la instal·lació de plaques solars en altres infraestructures que Aigües de Reus té a la ciutat, en aquests moments es troben en fase de redacció tant el projecte de l’ETAP com del ma-

També s’instal·laran plantes fotovoltaiques a l’ETAP i al magatzem de l’empresa a Agro-Reus gatzem de l’empresa al polígon Agro-Reus. En tots dos casos, es tracta d’instal·lacions fotovoltaiques capaces de generar fins a 250 Kw i finançades íntegrament per Aigües de Reus mitjançant recursos propis.

En el cas de l’ETAP, el projecte, encara en fase de redacció, preveu la instal·lació de 686 plaques solars, amb una potència màxima de 305,3 Kwp i 483 Mwh/any d’energia generada. Pel que fa al magatzem del polígon d’AgroReus, també en fase de redacció, el número de plaques instal· lades serà de 400, amb una potència màxima de 178 kwp i una capacitat de produir energia de 276 Mwh/any

A

30

diarimés 4/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT