Empreses & Innovació

empreses innovació &

La meitat de les empreses catalanes han impulsat accions per a innovar

Anna Ferran

Reinventar-se o morir. Aquesta és una dicotomia que utilitzem habitualment. En el món de l’empresa, es podria adaptar per la versió innovar o perdre com petitivitat. I és que la innovació és una de les bases gràcies a les quals es guanya en competiti vitat, en diferenciació i en valor afegit. Històricament, Catalunya s’ha caracteritzat per un caràcter innovador. Ara bé, quin rol juga la innovació en l’actualitat? Se gons l’European Innovation Sco reboard, Catalunya registra uns nivells d’innovació moderats, que estan entre 5 i 10 punts per sota dels països líders, encapça lats per Suècia, o forts, com per exemple Alemanya, en termes d’innovació. El Baròmetre de la Innovació i la transformació verda i digital a Catalunya 2021, elaborat per ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de les empre ses de la Generalitat, indica que l’any passat, últim del qual se’n tenen dades tancades disponi bles, mostra com els principals paràmetres que valores l’activitat innovadora han crescut.

La meitat de les empreses ca talanes (50,7%) de nou treballa dors o més va dur a terme alguna acció innovadora l’any passat. D’aquestes, el 24,4% va adquirir o desenvolupar R+D i el 23,2% va col·laborar amb centres tec nològics, centres de recerca i/o universitats. El Baròmetre d’AC CIÓ també posa el focus en les característiques que defineixen les empreses amb la idea de po der extreure una mena de retrat robot del tipus d’empresa que és innovadora. Aquest retrat robot mostra a organitzacions o molt joves o molt consolidades i amb una forta aposta per la internaci

onalització i les exportacions.

Exportadores i disruptives

Pel que fa a la trajectòria i edat de les empreses, les dades del tre ball indiquen que les empreses més joves o emergents, és a dir, aquelles que tenen un màxim de 5 anys són les més innovadores.

De fet, un 64,7% de les compa nyies de més de 9 treballadors i

menys de 5 anys va innovar l’any passat. Les segueixen de prop justament les empreses més ma dures i consolidades, aquelles que tenen més de 50 anys. El 59,6% d’elles assegura haver in troduït tecnologies o processos innovadors en el seu dia a dia.

De fet, en les anteriors edicions del Baròmetre, les companyies amb més trajectòria també han

aparegut com un dels principals motors de la innovació en l’eco sistema català.

Si bé les empreses més jo ves i més consolidades són les principals tractores de la inno vació a Catalunya, s’observa un canvi substancial quan es parla d’innovació disruptiva, és a dir, d’aquella que s’adreça a nous segments de clients o a resoldre noves necessitats i requereix la incorporació de noves capacitats a l’empresa. Només l’11,7% de les empreses innovadores reserva una partida pressupostària per a projectes disruptius. Aquesta xi

fra, però, puja fins al 37,1% en el cas de les empreses emergents i baixa fins al 6,7% en el cas de les empreses de més de 50 anys.

Pel que fa a la seva capacitat internacionalitzadora, l’estudi mostra com el 57,1% de les em preses innovadores són també exportadores, mentre que no més el 21,9% de les companyies no innovadores són exportado res. Aquestes dades evidencien la relació evident entre ambdues actituds empresarials.

Millorar producte i comunicació

El Baròmetre de la Innovació

també se centra en els àmbits on s’ha aplicat la innovació. L’any passat, les empreses catalanes que van innovar ho van fer prin cipalment en l’àrea de producte (57,8%) i en la de sistemes d’in formació i comunicació (42,8%).

Altres aspectes sobre els quals també es va innovar, si bé en menor mesura, són el desenvo lupament de producte i procés de negoci (38,3%), el màrqueting i la venda (33,5%), la producció de béns o serveis (33,4%), l’ad ministració o gestió (23,1%) i la logística (11,1%).

De l’acció als resultats

Sigui quina sigui l’àmbit sobre el qual s’hagi aplicat una innovació, l’objectiu final és sempre obtenir un canvi que permeti a l’empre sa seguir avançant i creixent. En el cas de les organitzacions que van dur a terme projectes d’R+D, el 84,2% ho va fer amb l’objec tiu d’introduir enguany un nou producte o servei al mercat i un 35,9% ho va fer amb la idea d’implementar un nou model de negoci.

Pel que fa a l’impacte esperat, l’increment de la facturació, de l’eficiència i la productivitat són els tres principals beneficis pre vistos després d’introduir inno vacions a l’empresa. S’observen diferències considerables pel que fa a l’impacte segons si és o no una empresa innovadora dis ruptiva. Així doncs, les disrupti ves esperaven un impacte entre 6 i 22 punts percentuals superiors, respecte a la mitjana. Dos dels aspectes on la diferència és més marcada són l’augment de la fac turació, amb un 77,8%, respecte a un 58,3%, i l’augment d’ingres sos per llicències i royalties, que salta de 6,6% al 18,2%.

CEDIDA

Tecnològica i verda, així és la transformació de les empreses que innoven

Anna Ferran

Innovar és sinònim de moder nitzar-se, de millorar, en defi nitiva, de transformar-se. Quan es parla d’innovació empresari al, aquesta es pot materialitzar des d’aspectes molt diversos: producte, gestió, logística, nous models de negoci, etc. Ara bé, sovint quan s’analitza la innova ció empresarial, un dels aspectes que es té més en compte és la transformació digital. És per això que el Baròmetre de la Innovació a Catalunya fet per ACCIÓ ana litza com s’està duent a terme aquest procés que suposarà un punt d’inflexió en la trajectòria de les companyies. Així mateix, i

per primera vegada, el Baròmetre també analitza la transformació verda, és a dir, els canvis impul sats per a aconseguir una activi tat més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

Inversió

en tecnologia

Segons les dades recollides per Baròmetre, una quarta part de les empreses catalanes va invertir en transformació digital l’any 2021. Pel que fa a les tecnologies més incorporades, en destaquen l’In ternet de les Coses (13,4%), el Big Data (10,6%) i ja en un percentat ge menor la intel·ligència artifi cial (6,7%). Així mateix, un 11,7% de les empreses innovadores han

fet el salt cap a l’e-commerce, si gui incorporant-se en platafor mes de venda online o creant la seva pròpia botiga online. Amb tot, el Baròmetre ressalta que un 25% de les empreses que ha em près un procés de transformació digital no disposen de personal suficient per a transformar-se. Malgrat aquesta mancança de talent intern, el 82,5% de les empreses que van invertir en tecnologia l’any passat, tenien la

intenció de continuar enguany i el 17,9% de les que l’any passat no van invertir-hi, tenien previst fer-ho aquest 2022.

Empreses més verdes

L’altre aspecte que analitza el Baròmetre és la transformació verda. Gairebé un terç de les em preses catalanes ha invertit en aquest aspecte. L’ús de materials reciclats (13,9%), l’aprovisio nament de nous materials amb

El Baròmetre mostra com l’interès per a invertir en tecnologia creix any rere any

certificació sostenible (13,1%) i les inversions en tot el cicle del producte (12%) són les princi pals accions que s’han impulsat. Malgrat els esforços, prop d’un terç de les empreses considera que tampoc disposa del talent

necessari per a fer aquest can vi verd. Això, però, no frena les perspectives de creixement de la transformació verda. El 43,2% de les empreses catalanes te nia previst invertir enguany en transformació sostenible. El 80,1% de les que ho va fer l’any passat comptava amb continuar fent-ho aquest 2022 i el 25,7% de les que el 2021 no van fer aquesta aposta, tenien la intenció de ferho durant el 2022.

Menys CO2, més estalvi, l’equació sostenible per a les pimes

Les pimes suposen més del 95% del total d’empreses a Espanya. És per això que, quan es parla de promoure la sostenibilitat i la transició energètica, les micro, petites i mitjanes empreses tenen un rol determinant. Només si elles duen a terme aquesta trans formació les fites establertes per les dates clau de 2030 i 2050 per a frenar els efectes de l’emer gència climàtica s’assoliran. Ara bé, les pimes són també el grup d’empreses més afectades per les crisis i els sotracs de l’economia, cosa que dificulta que es mantin gui la inversió en transformació verda. Malgrat tot, experts de l’àmbit de l’economia sostenible recomanen no aturar els esfor ços, ja que aquesta mena d’in versions es traduiran en estalvis que milloraran la competitivitat de les empreses, especialment quan es tracta d’actuacions en

matèria d’eficiència energètica i reconversió cap a les renovables.

Calcular la petjada de carboni

El primer pas per a millorar la sostenibilitat, especialment l’ambiental, és calcular la petjada de carboni de l’empresa. Actual ment, es poden trobar diverses calculadores de l’impacte medi ambiental que ajuden a tenir una idea sobre els aspectes derivats de l’activitat de la companyia més contaminants. Amb aquesta anàlisi feta, és l’hora d’escollir les accions a dur a terme.

Sí a les renovables

L’energia és un dels aspectes bà sics a treballar quan es parla de reducció de la petjada energèti ca. Apostar per les energies re novables és clau. En aquest cas, existeixen dues alternatives, que dependran molt de la morfologia de l’espai físic del negoci. Una

d’elles és instal·lar una planta fo tovoltaica a les cobertes de la seu de l’empresa per a suplir parci alment o totalment l’electricitat que s’usa. Cal tenir en compte que es poden sol·licitar ajuts, vinculats als fons Next Generati on, per a la implantació de reno vables. A més, existeixen altres bonificacions, com la de l’IBI, a tenir en compte si la seu de l’em presa és de propietat. En cas de no tenir l’opció de poder fer una instal·lació d’autoconsum ener gètic, les empreses poden apos tar per a contractar el subminis trament elèctric amb el segell de procedència renovable, cosa que facilitarà la descarbonització.

Mobilitat sostenible

En l’àmbit de les energies, també cal tenir presents les solucions de mobilitat, així com la mobili tat dels treballadors. Si l’empresa ha de renovar els seus vehicles,

El primer pas per a engegar un canvi cap a la sostenibilitat és calcular la petjada de carboni

és un bon moment per apostar per models híbrids o elèctrics, ja que també es poden demanar ajuts i altres subvencions públi ques en aquesta línia. Si la mo bilitat és estrictament urbana,

es poden estudiar altres alterna tives sostenibles, com patinets elèctrics o bicicletes per a fer re partiments o petites camionetes elèctriques. Així mateix, es pot promoure entre els treballadors

opcions com el carsharing, per a reduir les emissions derivades del seu transport, però que tam bé s’han de sumar en la petjada de carboni de l’empresa. Així mateix, promoure el teletreball, sigui total o parcial, i les vide oconferències, també ajuda a disminuir l’impacte mediambi ental, a la vegada que suposa un estalvi econòmic, en reduir el consum de combustible.

Maddel, referents en el transport d’aigua potable per al consum humà

Són l’única empresa autoritzada al Baix Camp

A. Ferran

Transports Maddel són refe rents en el transport de líquids alimentaris amb camió cister na. Amb més de 35 anys d’ex periència al sector, tenen dues línies de negoci, una d’elles centrada en el transport de líquids alimentaris com glu coses i sucres, olis vegetals, sucs, llevat de cervesa, cremo genats de fruites, most o vi, entre altres; i l’altra centrada en el transport d’aigua potable per a consum humà. Disposen d’una flota d’última generació i un codi de bones pràctiques que garanteix la qualitat òpti

ma i la seguretat dels produc tes que transporten.

Cal destacar que a hores d’ara, Transports Maddel és l’única empresa logística del Baix Camp autoritzada pel Departament de Salut Pública de la Generalitat per a trans portar i subministrar aigua potable de consum humà. En aquest sentit, és important subratllar que Maddel ha estat i és una peça clau per a molts municipis del territori que a causa de la sequera tenen pro blemes d’abastiment de l’ai gua. I és que gràcies al seu bon servei, l’aigua no ha mancat.

SERVEI ESPECIALITZAT

Anna Ferran

Els experts en transició ecològica recomanen no aturar la inversió en renovables i sostenibilitat, ja que permet reduir costos i rebre ajuts públics

Apostar per una flota de vehicles sostenibles o reduir els desplaçaments també ajuda

Amb una planta fotovoltaica d’autoconsum es pot suplir total o parcialment l’electricitat necessària.

La nova Llei d’Startups oferirà incentius fiscals per atreure inversió i talent

Després de mesos de treball parlamentari, a principis de novembre es va aprovar inicialment el text, que es preveu que entri en vigor a finals d’any

Promoure les empreses emer gents i atreure talent. Aquests són els dos objectius bàsics que s’ha marcat la nova Llei de fo ment de l’ecosistema de les em preses emergents, més coneguda com a Llei d’Startups. El text es va aprovar inicialment a prin cipis del novembre al Congrés i després del seu pas pel Senat, s’espera que s’aprovi definitiva ment a l’inici de 2023. El marc legal busca impulsar l’emprene doria i les empreses emergents oferint beneficis per a les em preses, però també per al talent estranger que es preveu captar i retenir al conjunt de l’Estat grà cies al nou text. Un cop s’aprovi definitivament, Espanya es con vertirà en el primer país de la Unió Europea en tenir una legis lació específica sobre startups, cosa que, segons el govern, ha de marcar un punt d’inflexió en la

capacitat d’atracció del conjunt de l’estat cap a aquesta mena de projectes empresarials.

«Amb aquesta llei, el Govern adapta el marc aplicable a les especificitats de les startups, en l’àmbit administratiu, fiscal, ci vil i mercantil, amb l’objectiu de donar-los suport durant tot el seu cicle de vida, en particular, en les seves primeres etapes. Per això, impulsa la creació i creixe ment de les empreses emergents de base digital i alt creixement i reforça les mesures per atreure talent i inversions internacio nals, responent així a la sigula ritat d’aquesta mena d’empreses i a les principals demandes del sector», asseguren des del Minis terio de Asuntos Económicos y Transformación Digital.

Què és i què no és una startup?

Un dels primers aspectes en els quals posa l’accent el nou marc

legal és en definir què és una empresa emergent. Aquesta definició és clau, ja que serà la que s’utilitzarà per a validar una companyia com a startup i, per tant, vàlida per a rebre els benefi cis que es contemplen en la nova legislació.

Segons el text, una startup és una empresa de nova creació o de menys de 5 anys (7 en el vas d’empreses de biotecnologi es, energia, industrials i altres sectors estratègics i que hagin desenvolupat tecnologia pròpia dissenyada íntegrament a Es panya), independents d’altres empreses, que no cotitzin en un mercat de valors, no distribuei xin ni hagin distribuït beneficis, tinguin caràcter innovador i tin guin un volum de negocis anual de fins a 5 milions d’euros.

Així doncs, una empresa que compleixi totes les característi ques mencionades es podrà con

siderar startup i acollir-se als be neficis contemplats a la llei. Per a fer-ho, un cop estigui definiti vament aprovada pel Congrés, s’habilitarà un sistema de fines treta única a l’Empresa Nacional d’Innovació SME, més coneguda com a ENISA, que serà qui ator

EMPRESA RECOMANADA

garà la declaració del caràcter innovador de l’empresa perquè pugui acollir-se als beneficis que introdueix la llei. A banda de la creació d’aquesta finestreta úni ca, el nou marc legal estableix diversos mecanismes per a do tar a l’administració pertinent

de més agilitat. Entre aquests en destaca el fet que es podrà crear l’empresa per mitjans telemàtics i la no obligatorietat d’obtenir el número d’identificació d’es trangers (NIE) per als inversors no residents, exigint únicament que tant ells com els seus repre

GS Ofimàtica, 30 anys d’innovació

servei de les empreses

Ofereixen tota mena de solucions de material i equipament per a oficines i empreses

Anna Ferran

Amb 30 anys de trajectòria, GS Ofimàtica és una referèn cia al territori en l’àmbit de les solucions d’equipament per a oficines i empreses. Entre els seus serveis en destaca la ven da de material d’oficina, mo biliari, electrònica, maquinària d’equipament, informàtica i consumibles, software de ges tió, cel·lulosa, neteja i higiene, vestuari i protecció laboral. Van començar la seva activi tat el 1992 i al llarg d’aquestes tres dècades han apostat per a posar a la disposició dels seus clients els productes més inno vadors, adaptant-se sempre a les necessitats de cada moment i comanda.

Disposen d’una botiga onli ne, des del qual es pot adquirir qualsevol dels productes del seu extens catàleg. A l’e-com merce, cal sumar-hi la venda física, a la seva seu, al Polígon Riuclar de Tarragona, i la venda telefònica, oferint així les mà ximes facilitats als clients. Ac tualment, són partners oficials

d’HP, cosa que els permet oferir l’ampli ventall d’opcions que té la firma dins de l’àmbit profes sional, com per exemple, el ser vei Cost X Copia, amb el qual es paga en funció al nombre d’im pressions i fotocòpies que es fa.

Així mateix, són distribuïdors oficials a la província de Tarra gona de la marca de papereria Navigator.

També duen a terme ser veis de disseny de projectes d’interiorisme i arquitectura efímera: mobiliari estàndard i a mida, mampares, divisòries i

al

tancaments d’interior i exteri or, terres tècnics, sistemes d’il luminació, complements, aules didàctiques i projectes claus en mà.

I és que GS Ofimàtica és un aliat dels seus clients que està sempre al seu costat per a ofe rir-los bon servei i solucions: «Atendre les necessitats dels nostres clients és la nostra raó de ser i els agraïm la confiança dipositada al llarg d’aquests 30 anys; una confiança que ens ha permès avançar i créixer ple gats».

A banda del seu establiment, disposen de botiga online.

CEDIDA

Anna Ferran

CEDIDA

Espanya es converteix en el primer país de la UE en tenir un marc legal específic sobre startups

Per

considerada

podrà

5 anys, amb caràcters general o a 7 per a les empreses de determi nats sectors.

A banda, es permetrà l’ajorna ment del deute tributari de l’Im post de Societat o de l’Impost so bre la Renda de No residents en els dos primers exercicis d’ençà que la base imposable sigui posi tiva, sense garanties ni interessos de demora, per un període de 12 i 6 mesos respectivament. També s’elimina l’obligació d’efectuar pagaments fraccionats d’aquests dos tributs en els dos anys pos teriors al primer que la base imposable sigui positiva. Com a incentiu social, també s’elimina durant tres anys la doble cotitza ció a la Seguretat Social en cas de pluriactivitat, per a emprenedors que treballin de forma simul tània per a una empresa i per compte propi.

Més nòmades digitals

sentants obtinguin els números d’identificació fiscal (NIF).

Incentius fiscals

La principal eina que estableix la llei per acomplir el seu pro pòsit de fomentar les empreses emergents i atreure talent i in

versió són els incentius fiscals. Així doncs, es redueix el tipus impositiu de l’Impost de Socie tat i l’Impost sobre la Renda de No Residents, del tipus general del 25% al 15% en els quatre primers exercicis des que la base imposable sigui positiva. A més,

s’amplia també la base màxi ma de deducció per inversió en empreses de nova o recent cre ació, de 60.000 a 100.000 euros anuals, el tipus de deducció, que passa del 30 al 50%, així com el període en el qual es considera de recent creació que puja de 3 a

La Llei d’Startups també vol con vertir el conjunt de l’estat en un pol d’atracció per a nòmades di gitals, persones que no tenen un domicili fix i que viatgen pel món alhora que treballen aprofitant la flexibilitat que li ofereix una ocupació laboral que es pot dur a terme en remot, sempre que es disposi d’ordinador i connexió a internet. Aquesta nova mane ra de treballar fa pocs anys que funciona, però cada vegada està guanyant més seguidors, especi

alment després de la pandèmia. Per a atraure aquesta mena de teletreballadors, la llei contem pla determinats beneficis.

Aquestes persones, doncs, tindran la possibilitat de resi dir i treballar a Espanya durant cinc anys i d’acollir-se al règim tributari especial i tributar per l’impost sobre la renda de no residents. Amb l’objectiu de re patriar talent, es relaxaran els requisits generals per a accedir a aquest règim, passant de 10 a 5 anys el requisit de no residència prèvia a Espanya.

Un primer pas, però millorable Les opinions sobre el nou text no s’han fet esperar. El president de l’Associación Española de Star tups, Carlos Mateo, considera que és el marc legislatiu que es pot tenir en aquest moment i ressalta que sigui el primer d’aquest estil al conjunt de la UE. Amb tot, opina que caldria haver inclòs la bonificació en les cotit zacions socials, si bé espera que es tingui en compte en un futur. Més crític és el president de la comissió d’emprenedoria del 22@Network BCN, Xavier Simó, qui indica que el text té «incohe rències» i envia un missatge «ne fast» als inversors, ja que redueix impostos, mesura que considera que «no és suficient» per captar inversions en un sector «directa ment implicat en la innovació».

quart estat de la Unió Europea en nombre d’startups

A hores d’ara, malgrat que encara no està vigent la nova legislació de foment de les empreses emergents, Espanya se situa en el quart lloc del rànquing de països de la Unió Europea amb més presència d’startups. En total, hi ha més d’11.100 empreses emergents que donen feina a 140.000 per sones al conjunt de l’Estat. Segons un informe elabo rat per la consultora PwC, l’ecosistema d’startups es panyoles està format per 6.446 inversors privats, 366 grups d’inversió, 149 acce leradores i 99 incubadores; algunes d’aquestes últimes estan ubicades al Camp de Tarragona, com per exem ple, la incubadora de la URV, que ha donat peu a empreses d’èxit i repercus sió global com Freshly Cos metics, o la incubadora que promou Redessa. S’espera que amb el nou marc legal que s’aprovarà entre finals d’any i principis del vinent, aquestes xifres creixeran considerablement, conver tint l’Estat espanyol en un dels principals centres eu ropeus d’startups.

a ser

startup es

tenir un volum de negoci anual de fins a 5 MEUR

ENISA donarà les certificacions d’startup per a poder beneficiar-se de les bonificacions

Es reduirà l’Impost de Societats del 25% al 15% en el cas de les empreses emergents

Per a atreure els ‘digital nomads’, aquests hauran de tributar com a no residents

El

On són les dones al món tecnològic?

El sector tecnològic dona feina a més de 530.000 persones de for ma directa al conjunt de l’Estat i l’oferta de posicions per a perfils tecnològics es duplica cada dos anys, molt per sobre de qualsevol altra indústria. Concretament, el sector IT necessita enguany més de 240.000 professionals qua lificats. D’ells, com a mínim, la meitat haurien de ser dones per a incrementar de manera pro gressiva la presència que tenen al sector, cosa que suposaria uns 120.000 llocs de feina anuals. Actualment, les dones professi onals representen el 32,2% de la població activa en Espanya, però si es posa el focus en el sector IT, aquesta ràtio cau fins al 20,6%.

L’oportunitat que suposen les IT per a les dones és nota ble. Es tracta d’un sector amb una remuneració mitjana de 37.660 euros, cosa que supera

en més de 15.000 euros la mitja salarial de les dones a Espanya, que és de 22.467 euros segons dades de l’INE. A més, el talent

IT continua trobant-se entre els més demandats, tant a Espanya com a escala global, i les empre ses, conscients de la mancança endèmica de perfils femenins, estan especialment atentes per a atreure aquestes professionals. Tenint en compte aquest con text, la consultora tecnològica Experis ha elaborat l’informe Mujer y Tecnología. El reto de la brecha de género para perfiles IT y propuestas para corregirlo El document analitza les causes d’una presència femenina inferi or a la mitjana i planteja diferents àmbits de treball per a corregir i revertir aquesta tendència en un futur pròxim.

L’informe ha categoritzat les causes en tres grans àmbits: barreres educatives, barreres so

D’ASSEGURANCES

Campabadal estrena noves oficines per seguir millorant el seu servei

Campabadal Corredoria d’As segurances fa un pas més amb l’objectiu de seguir millorant el seu servei i ha traslladat les seves oficines al número 4 del mateix carrer Colom, en un lo cal a peu de carrer de 300 m2 equipat amb la tecnologia més avançada perquè el seu equip de 18 persones pugui oferir les millors solucions als clients, siguin empreses o particulars. Campabadal, fundada el 1926, és una referència a Tarragona

ciutat i al territori i des de fa un any està integrada al grup Ferrer & Ojeda, la primera corredo ria d’assegurances nacional d’àmbit familiar.

cioculturals i barreres professio nals. Pel que fa a les educatives, el treball planteja un abordatge integral que revisi la formació reglada, tant universitària com professional i, a la vegada, que impulsi l’ús d’altres recursos for matius que permeten preparar a les professionals i dotar-les de les habilitats específiques que el mercat demanda en menys temps, com poden ser els bo otcamps

Per a afrontar la barrera soci ocultural, el treball elaborat per la consultora Experis apunta la necessitat de ressaltar els refe rents femenins tant del passat, com per exemple Ada Lovelace, considerada la primera progra madora del món, o Hedy Lamrr, que va compaginar la seva fa ceta d’actriu amb invents clau per a desenvolupar el WiFi, com perfils d’èxit que es troben a la indústria tecnològica avui en

Finques Esteve Martí, referents a Tarragona en la gestió d’immobles

Un dels administradors de finques amb més trajectòria de la ciutat de Tarragona. Així es presenta Finques Esteve Martí. L’experiència de més de 60 anys junt amb un tracte rigorós i personalitzat els ha convertit en una de les agèn cies amb més reconeixement. Ara, la tercera generació, amb Esteve Martí Sirvent al cap davant, manté el bon funcio nament que els defineix, amb

l’energia renovada i un taran nà innovador.

Disposen d’un equip quali ficat i amb molta experiència en el sector. D’un temps ençà, Finques Esteve Martí ha inclòs els serveis de gestió de com pravenda i lloguer d’immo bles, oferint així un servei im mobiliari global. I sempre amb la garantia de comptar amb professionals amb un profund coneixement del sector.

Impulsar polítiques de diversitat de gènere a les empreses és clau per atreure talent femení

dia. Per últim, per a fer caure les barreres professionals, cal posar en marxa polítiques de diversitat de gènere capaces de generar un complet ecosistema de talent i innovació que beneficïi a tots els que el practiquen.

Passar a l’acció

Per a accelerar els canvis, l’infor me planteja sis propostes d’acció que les empreses del sector tec nològic poden activar per acon seguir atreure el talent femení: la revisió dels processos de se lecció; una promoció activa i real d’una cultura d’empresa diversa i igualitària; la creació d’una polí tica de remuneració i promoció sense biaixos, basada en criteris objectius; la posada en marxa de polítiques reals de conciliació i flexibilitat, claus per a atreure el millor talent femení; la formació periòdica en polítiques d’igualtat i detecció de biaixos cognitius subconscients; i, finalment, una anàlisi de les baixes voluntàries de la companyia.

Una llar feta a mida, amb els dissenys de Ca&Sa Espais Interiors

Ca&Sa Espais Interiors són especialistes en l’elaboració a mida de tota mena de mobili ari. Dormitoris, menjadors, sa les, armaris encastats són no més algunes de les creacions que fan de forma artesanal i 100% personalitzada. Aquest taller de fusteria reusenc és ex pert en el disseny i construcció de mobiliari de cuina. També destaquen pel seu treball en la col·locació de parquet i pavi ments de fusta per a l’exterior

com per la instal·lació de portes de fusta. La qualitat dels materials i dels acabats defineix cada projecte de Ca&Sa Espais Interiors, cosa que els fa únics.

IMMOBILIARI

CORREDORIA

FUSTERIA

Anna Ferran

Els ‘bootcamps’ poden ser una opció per a dotar a les professionals d’habilitats específiques

A FONS

Anna Ferran

Soc innovador? Aques ta és una pregunta que molts professionals es plantegen en un algun moment de la seva carre ra. La resposta no és fàcil. Quines característiques defineixen a les persones innovadores? L’anticipa ció, la visió, l’atreviment són algunes de les res postes més freqüents a aquesta pregunta. Ara bé, diversos experts en la matèria reu nits en la quarta jornada de l’Exponential Day, un esdeveniment organitzat per AC CIÓ, l’agència catalana per a la internacio nalització de les empreses, per a fomentar la innovació, indiquen que la rebel·lia i la dis rupció són les veritables claus que s’ama guen darrere de la innovació.

LA REBEL·LIA, EL CATALITZADOR DE LA DISRUPCIÓ

CEOs d’empreses emergents expliquen que tenir una visió diferent de la resta promou la innovació

ment que els equips siguin espais segurs, ja que així serà més probable que els seus membres s’obrin i expressin amb naturali tat les seves idees, dins de les quals, n’hi pot haver de trencadores i revolucionàries.

«Innovar és tenir el cap als núvols, però a la vegada tocar de peus a terra», assegura Simone van Neerven, fundadora de ReBe lla, una empresa que es dedica a catalitzar la innovació en el si de les companyies que compten amb els seus serveis. Tot i semblar una contradicció, per a l’experta aquesta combinació és el motor que impulsa les grans idees. I és que van Neerven segueix amb les contradiccions aparents i recoma nar a tothom «somiar en gran, però fer pe tites passes». I afegeix que els petits canvis que modifiquen el dia a dia són els que mar quen la diferència. Ara bé, perquè es puguin dur a terme, l’assessora indica que és fona

«Les persones rebels, que són les que tenen l’habilitat d’innovar, són curioses, continuen fent-se preguntes i són creatives, però també són valentes per a compartir les seves idees per esbojarrades que puguin semblar», comenta Simone van Neerven. És per això que el clima de treball obert a les noves propostes és bàsic per a promoure la innovació. Per a la catalitzadora de la inno vació, incorporar persones amb mentalitats rebels i disruptives en els equips és altament positiu, ja que «eixamplen ments, aporten noves perspectives i són capaces de mi rar-se els problemes des d’angles diferents».

Davant d’aquest plantejament, Alex Valls, CEO i fundador de LiquiD, llença una ad vertència: «No podem fomentar la disrup ció creant el comitè de disrupció. Cal buscar noves formes més naturals d’aproximar-nos

a la innovació. Ha de ser part de l’ADN». En aquesta línia, María Fer nández González, CEO i fundadora de Fragata Space, afegeix que «per a impulsar la innovació i la disrupció no s’ha de can viar únicament la cultura d’empresa promovent aquesta mena de valors, sinó que cal identificar els emprenedors, els líders que són capa ços de transformar les coses, encapçalar projectes i fer moure a la resta d’equip». El CEO i fundador de l’Institute of Next, Al fons Cornella, assegura que els innovadors són «aquelles persones orientades a donar solucions i que a la vegada estan qualificats tècnicament per a aprofitar les oportunitats dona la tecnologia». Per a Cornella, aquest binomi és la clau per a crear una cultura dis ruptiva o innovadora que impulsi el canvi en el si de les organitzacions. I afegeix: «Aques ta aposta requereix temps i és important que hi hagi èxits, per a generar un procés en cadena i c promovent la innovació».

Així doncs, a partir d’ara els professio nals ja no s’han de plantejar la pregunta de si són o no innovadors. En canvi, poden fer-se altres qüestions: Soc disruptiu? Cre atiu? Valent? Curiós? Rebels? No he perdut la capacitat de somiar, però mantinc els peus a la Terra? Si la resposta és afirmativa, treballa-ho, potencia-ho, perquè tens el gen innovador.

Previsión Mallorquina, al costat dels autònoms quan més ho necessiten

Els autònoms són un dels ve ritables motors econòmics del país. Malgrat el seu rol essenci al, el cert és que són un dels col lectius més vulnerables si es tro ben davant d’una baixa laboral. Per a cobrir aquest dèficit, l’úni ca solució és comptar amb una

assegurança que complementi les prestacions públiques i que ajudi a evitar un ofec econòmic a causa d’un període d’incapaci tat temporal. Justament aquest és l’objectiu de les assegurances de Previsión Mallorquina.

Aquesta companyia assegu radora està especialitzada en

la creació de productes pensats especialment per als autònoms. La seva llarga trajectòria, de més de 50 anys, els ha permès cons truir un univers focalitzat en els autònoms i professionals libe rals, desenvolupant les cobertu res més idònies.

Ofereixen productes de pres

tació econòmica per baixa la boral i d’indemnització per dies d’hospitalització. En l’àmbit de la baixa laboral, disposen d’un producte integral en incapacitat temporal amb una gran flexibi litat i adaptació a les necessitats reals de l’assegurat, élite-pro fessional, garantint una segona pell per l’autònom econòmica ment parlant, complementant la pèrdua d’ingressos davant una situació d’incapacitat tem poral per partir una malaltia o haver sofert un accident. Comp ten amb altres productes més específics, com és el de malal ties greus. En la vessant dels

productes d’hospitalització, on donen una cobertura d’indem nització diària pel fet d’estar hospitalitzat, disposen d’una ampla varietat de productes: per malaltia i accident, només per accident, mixtes d’accident i accident de circulació, i de co bertura en fractures i fissures òssies entre d’altres.

A la seva alta especialització, cal sumar-hi que es caracterit zen per la personalització tant de les cobertures com de la gestió de cada sinistre, fent un acompanyament des de l’inici i garantint una prestació fins al moment de tornar en actiu.

Els espais de treball on tothom se sent a gust permeten expressar-se lliurament i compartir les idees innovadores.

Anna Ferran

SERVEI RECOMANAT

L’externalització de serveis creix per a flexibilitzar les despeses de les empreses

L’outsourcing s’està duent a terme, especialment, en aquelles àrees que no són el centre del negoci, per a centrar-se en les activitats de valor afegit

Contractar o externalitzar?

Aquesta és una pregunta re corrent en moltes empreses. I a hores d’ara sembla que externa litzar està guanyant la batalla. Davant d’un entorn econòmic inestable, marcat per la pujada de preus de l’energia, la inflació, l’escassetat d’algunes matèries primeres i la guerra a Ucraïna, les empreses estan reduint cada ve gada més les seves expectatives de contractació i busquen altres fórmules que els permetin conti nuar operant sense comprome tre el seu futur. I una d’aquestes alternatives que aporta més fle xibilitat és l’externalització de serveis. Segons dades ofertes per ManpowerGroup, en els últims sis mesos la demanda d’aquesta mena de serveis ha crescut un 30%.

Des d’aquesta firma especia litzada en els recursos humans,

expliquen que aquest increment de l’outsourcing posa de ma nifest que les empreses estan optant per no ampliar la seva estructura o fins i tot per a redu ir-la, malgrat que això signifiqui renunciar a la gestió directa de certes activitats. De fet, segons l’enquesta de projecció de l’ocu pació elaborada per aquesta empresa recentment, les inten cions de contractació de les em preses espanyoles per a l’últim trimestre de 2022 pateixen una important frenada després d’un any amb creixements rècord. Els directius preveuen que el mercat de treball tindrà un comporta ment gairebé pla, amb previsions netes per als últims tres mesos de l’any d’un 2%.

«Cada vegada més empreses entenen l’outsorcing com una forma de guanyar en flexibilitat en aquelles àrees complementà ries al centre del seu negoci, per a

enfocar-se en el valor afegit que aporta la seva companyia, da vant d’un escenari que és incert. Veiem que l’activitat econòmica no es deté, però el context eco nòmic no alimenta la confiança, per això les organitzacions bus quen solucions que no les com prometin a llarg termini», afirma Vicenç Álvaro, director d’estratè gia de talent a Manpower Group.

Altres solucions de flexibilitat

Un altre aspecte que ha impactat en el creixement de l’externalit zació és la reforma laboral. La nova legislació del mercat de tre ball ha obligat les empreses a re visar les seves polítiques i estra tègies pel que fa a la contractació temporal. Un cop implantat el reglament, la flexibilitat conti nua sent una necessitat que, a més, s’accentua amb la resta de condicionants econòmics.

En aquest sentit, els experts

Grúas MRS, qualitat i bon servei en el manteniment, muntatge i lloguer de grues

El seu personal té una llarga experiència en el sector

A. Ferran

Oferir solucions en altura per a tota mena de projectes de construcció i manteniment. Aquesta és la carta de presen tació de Grúas MRS. Aquesta empresa vila-secana disposa

d’un equip multidisciplinari i amb llarga experiència en el muntatge, manteniment, re paració i lloguer de grues torre i automuntants i altres aparells d’elevació, com muntacàrre gues o bastides elèctriques.

L’empresa va iniciar la seva activitat al 2008, si bé comp ten amb personal amb més de trenta anys d’experiència en aquest sector. Cal destacar que ofereixen els seus serveis de muntatge, desmuntatge i manteniment per a tota mena de grues i marques, com per exemple Linden Comansa, Li ebherr, Jaso, Pingon, Potain, Soima, etc.

Grúas MRS ofereix un servei competent i eficaç, amb amplis coneixements tècnics. El bon tracte, els preus competitius i la col·laboració braç a braç amb els seus clients els defineixen.

La logística és un dels àmbits de l’empresa que es pot externalitzar per a centrar-se en el producte.

La reforma laboral ha incrementat la necessitat de flexibilitat de les empreses

de Manpower expliquen que ela borar una anàlisi en profunditat per a determinar les necessitats de flexibilitat que té una empre sa i posar en marxa un pla amb les solucions que permetin op timitzar els resultats pel que fa a costos i productivitat és un dels

Una alternativa és promoure la formació entre l’equip per a tenir professionals polivalents

aspectes que marcarà la compe titivitat de les organitzacions en els pròxims mesos.

L’externalització, però, no és l’única opció existent per a flexi bilitzar els llocs de treballs. Així doncs, a banda de l’outsourcing, les excepcionals situacions en

les quals es pot utilitzar la con tractació temporal i els fixos discontinus, s’ha d’apostar per la formació, expliquen des de Manpower. I afegeixen que la formació permet capacitar els membres dels equips de treball perquè puguin desenvolupar noves funcions dins de l’orga nització, cosa que millora l’ocu pacionalitat dels professionals i contribueix a mantenir o incre mentar la productivitat de les empreses.

Entorns nets i confortables amb el servei de neteja d’A&H Hnos

A. Ferran

Eficaç, responsable i ecològic. Aquestes tres característiques defineixen a A&H Hnos Ser vicio de Limpieza. El carisma jove i innovador formen part de l’ADN d’aquesta nova em

presa, que posa a la disposició dels clients siguin particulars o empreses, un servei de qualitat i fet a mida amb resultats ga rantits, en temps rècord i preus altament competitius.

A&H Hnos treballa en ca

ses, comunitats de veïns, ofi cines, comerços, locals, etc. i cobreix les principals localitats del Camp de Tarragona. «Sigui quin sigui l’espai, el nostre ob jectiu és ajudar-te a mantenir el teu entorn net i confortable», asseguren.

Un dels aspectes que els di ferencien és la seva aposta pels productes ecològics. «Estem molt compromesos amb el pla neta i per això sempre utilitzem productes respectuosos amb el medi ambient», expliquen. La seva vocació de servei i un trac te proper fan d’ells una aposta segura.

EMPRESA RECOMANADA

Ofereixen un servei competitiu, amb garanties i ecològic

EMPRESA RECOMANADA

Redacció

Les exportacions a les comar ques de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han xifrat en 7.946,8 milions d’euros, un creixe ment acumulat del 12,4% en guany, si s’analitzen les dades compreses entre el mes de ge ner i el mes de setembre, que es van fer públiques a mitjans de novembre. Les exportaci ons de productes químics s’ha xifrat en 3.444,4 milions d’eu ros, que suposa un increment del 24,7% respecte als mesos de gener a setembre del 2021. En el cas de l’alimentació, be gudes i tabac sumen un valor de 978,6 milions d’euros (amb un increment del 13,2%, gai rebé igual al del mes d’agost).

Durant els primers nou mesos de l’any, la importació de pro ductes químics s’ha enfilat als 2.412,9 milions d’euros i l’ali mentació en 1.863,3 milions, amb un augment del 33,1% i 57,1%, respectivament.

Pel que fa a les importaci ons al conjunt de Tarragona i l’Ebre, aquestes s’han enfilat fins als 1,618,9 milions d’eu ros al setembre, un 23,5% més que fa un any (i representen el 3,9% de les importacions esta tals).

SERVEI RECOMANAT

El Molló, el laboratori de proves del 5G amb el sòl més competitiu de Catalunya

Anna Ferran

Un pol d’innovació únic, que es devindrà un dels motors econò mics de futur de la Ribera d’Ebre.

El Polígon Industrial El Molló, situat als termes municipals de Móra la Nova i de Tivissa, reu neix tot un seguit de caracterís tiques que el posicionen com un enclavament molt interessant per a empreses de tots els sec tors. La disponibilitat dels espais, un preu altament competitiu, la connectivitat amb algunes de les principals vies terrestres del país i les instal·lacions i serveis que ofereix fan d’aquest polígon una aposta molt atractiva, explica l’alcalde de Móra la Nova, Fran cesc X. Moliné. Ara bé, si hi ha un aspecte que el fa únic aquest és el desplegament del 5G.

El Molló és un dels membres del projecte CoEbreLab 5G, que

ha suposat la creació de la pri mera àrea 5G de Catalunya més enllà dels punts de connectivitat de les operadores en zones urba nes. Així doncs, el polígon ha es devingut un banc de proves per a l’ús del 5G en l’àmbit productiu. S’ha construït una nau que fun ciona com un espai de coworking on diverses empreses duran a terme proves a petita escala per a la implantació del 5G en els seus processos productius. Ac tualment, la implantació del 5G ja està finalitzada i en funciona ment. Dins de la nau, hi operarà una primera empresa, de l’àmbit dels drons, i n’hi ha d’altres que ja han mostrat el seu interès, ex plica el batlle. Més enllà de l’in terès que suscita el projecte en si, aquesta iniciativa ha permès que totes les parcel·les del Molló tinguin cobertura 5G amb una

xarxa pròpia, tancada i acotada, cosa que facilita la gestió de les dades i la ciberseguretat.

Un espai d’oportunitats

«El Molló és un dels pocs po lígons a tota Catalunya que disposa de fibra i 5G», destaca Moliné, qui remarca que aquest espai està totalment pensat pel present, però sobretot pel futur. Així mateix, el batlle afegeix que el polígon té la possibilitat de disposar de gas natural, element indispensable en molts proces

sos productius. A tots aquests aspectes, cal sumar-n’hi d’altres com la proximitat amb l’AP-7, l’A-7 i l’N-420, així com el ferro carril, que està a menys de dos quilòmetres. «S’estan fent molts esforços per a impulsar el trans port per ferrocarril i tenir-lo a tocar del polígon és clau per la competitivitat del Molló», refle xiona l’alcalde Móra la Nova.

Ara bé, si hi ha un aspecte pel qual destaqui El Molló, pun tualitza Francesc X. Moliné, és «per oferir un dels preus més

competitius de sòl industrial de tota Catalunya». I és que el preu del metre quadrat al Molló és a partir de 25 euros. Així mateix, les parcel·les es poden adaptar i personalitzar en funció de les necessitats de cada implantació, ja que ara per ara encara està buit. Justament per a fomen tar-ne l’ocupació, el Consorci per a la Promoció del Molló ofereix importants ajuts a la primera empresa que s’hi estableixi, per a ajudar-la de manera progressiva en el seu procés d’implantació.

Emprenedor! Busques un espai on desenvolupar-te? Multioficines Tarraco

Compten amb despatxos, espai coworking i sales de reunions

A. Ferran

Tens una idea de negoci i has decidit començar l’aventura de ser emprenedor. Als inicis la possibilitat de crear xarxa i compartir contactes i experièn cies és bàsic per a desenvolupar

el teu projecte i créixer. És per això que els espais professio nals tenen una alta demanda. Tarragona compta amb un in dret únic que ofereix serveis d’alt valor, comoditats i una atmosfera idònia perquè el teu

projecte prosperi: Multiofici nes Tarraco.

Disposen de despatxos, sales de reunions, una sala d’actes i zona de coworking. La clau de Multioficines Tarraco és que no només facilita unes instal lacions de primer nivell, amb totes les comoditats i necessi tats d’un espai laboral, sinó que inclou un ampli ventall de ser veis, com secretaria, paquete ria, cantina, domiciliació social i fiscal de l’empresa a la seva adreça, atenció telefònica i per sonalitzada de les visites, etc. I tot en un ambient que fomenta el networking i les sinergies en tre professionals.

El polígon, situat entre Móra la Nova i Tivissa, jugarà en rol clau en el futur de la Ribera d’Ebre

Les parcel·les i espais es poden adaptar en funció de les necessitats de les empreses.

Les exportacions del Camp i l’Ebre creixen un 12,4% entre gener i setembre

Anna Ferran

La digitalització és el present i el futur de les empreses, siguin grans corporacions, petits comerços o autònoms. Aquest concepte és am pli i engloba una gran varietat d’accions a dur a terme per a actualit zar-nos i guanyar com petitivitat. Malgrat que existeix una consciència força generalitzada so bre els beneficis de l’es fera digital, el cert és que són moltes les empreses que no s’hi atreveixen. Els motius? El desconei xement i la presumpció, no sempre certa, que la digitalització és cara.

DIGITALITZACIÓ BÀSICA PER A NO DESAPARÈIXER

Els experts de MarketPc ens expliquen quines són les eines clau en les quals una empresa ha d’invertir

CEDIDA

cal apostar per tot allò que millori el posicio nament a Internet i als cercadors: «una web dinàmica, comunicativa i intuïtiva; els correus electrònics corporatius en lloc de Gmail o Hot mail, perfils a les xarxes socials i, si s’escau, co merç electrònic». En el cas de les xarxes socials, l’expert detalla que en funció del sector no cal tenir-hi una presència molt activa, perquè el seu públic objectiu no hi serà present. «Malgrat això, és interessant serhi, perquè un client et pugui trobar per qualse vol canal», constata.

En sentit horari, vigilància contra els robatoris d’aigua, vigilància de caça furtiva, i contra els abocaments il·legals.

«Moltes empreses no inverteixen en digitalit zació perquè no veuen un retorn immediat», explica Josep M. Pons de MarketPc Informàtica, empresa tarragonina de serveis informàtics in tegrals a empreses. I afegeix que, més enllà de l’optimització de processos, moltes eines digitals permeten guanyar presència i visi bilitat a l’esfera online, fet imprescindible.

«Ara, les companyies tenen una molt bona oportunitat per a decidir-se a fer el salt cap a la digitalització i la presència a

Internet, ja que estan obertes les ajudes del kit digital, que el govern ofereix, i són entre 2.000 i 12.000 euros», afirma Pons. «El kit digital és una oportunitat molt bona per a modernitzar-se en aspectes bàsics, però importants», assegura el responsable de MarketPc. Quan se li pregunta en quins temes posar el focus, Pons comenta que

Seyma Reus presenta el nou servei oficial Ford Trucks

Seyma Reus amplia el seu catàleg de serveis per als ve hicles professionals. I és que presenten el nou servei ofici al de Ford Trucks. A més, de dur a terme les reparacions i manteniment dels vehicles de la firma, tothom que vulgui informar-se sobre els camions Ford, pot fer-ho apropant-se a les seves instal·lacions.

Seyma Reus acumula una llarga trajectòria com a espe

cialista en el manteniment de tota mena de vehicles profes sionals: camions multimarca, vehicles industrials, vehicles comercials lleugers, semi remolcs, autocars i vehicles contra incendis. Són mem bres de la xarxa ALLTRUCKS i concessionari oficial de servei d’ISUZU i VDL Bus & Coach. Disposen d’una àmplia oferta de recanvis originals o de mar ques alternatives.

Més enllà dels ajuts que ofereix el kit digital, Pons destaca que moltes solucions digitals tenen un preu molt reduït: «Un programa de fac turació pot suposar una despesa d’uns 20 euros mensuals. Per un preu similar, es pot tenir un ecommerce, o fins i tot es pot vincular el cost mensual de l’ecommerce al volum de vendes». I conclou: «El mercat ofereix eines atractives a preus molt competitius, però el desconeixement fa que moltes empreses no hi apostin i això les condemna a morir».

SERVEI RECOMANAT

Centre Oliva Gorgori, tractaments globals i individualizats pel dolor

Des de fa més de 35 anys, Cen tre Oliva Gorgori ofereix solu cions als problemes de dolor. Aquest centre reusenc de fisi oteràpia està especialitzat en la prevenció i el tractament de les disfuncions de les zones abdominal, lumbar i pelviana. Entre els seus tractaments, en destaquen els centrats a pal·liar el dolor de l’artritis, l’artrosi, la fibromiàlgia, la lumbàlgia; la rehabilitació

postural, en cas de patir una hèrnia discal o ciàtica; així com disfuncions digestives. També ofereixen tractaments pel ver tigen i els acúfens i compten amb un servei de nutrició. I és que Centre Oliva Gorgori tracta cada pacient de mane ra individualitzada, adaptant el tractament als símptomes concrets, considerant cada pa cient des de la seva globalitat bio-psico-corporal.

Vigilància Mediambiental l’Escurçó, líder europeu en vigilància rural i ambiental

Fan control de població i de vigilància antirobatoris al camp

Redacció Vigilància Mediambiental Es curço, empresa especialitzada en vigilància rural i marítima, és pionera a nivell nacional en aquesta mena de serveis. L’empresa de seguretat ja està dirigint la vigilància de les re serves marines de la Palma (Canàries), la Graciosa (Canà ries), Cabo de Palos (Múrcia), Columbretes, Masia Blanca (el Vendrell) i Cala Ratjada (Mallorca). Cal destacar que és l’única que en l’actualitat compta amb aquesta mena d’especialització.

Des de l’empresa expliquen que la vigilància marítima és clau per a la conservació de la vida marina. En aquest sentit, afegeixen que aquesta mena de tasques són molt necessà ries per protegir espècies en perill d’extinció com la nacra, que, a causa d’una malaltia, va estar a punt de desaparèi xer del nostre litoral. Ara, grà cies a les tasques de vigilància,

sembla que es recupera i que es podrà garantir la seva pre servació.

A més, realitzen investiga ció i control en temes cine gètics, control de tuberculosi en porcs senglars, vigilància d’acotats. A aquests serveis,

L’empresa dirigeix la vigilància en sis de les onze reserves marines de l’Estat

cal sumar-hi les tasques de vigilància per evitar robatoris i delinqüència al camp. Tenen un conveni signat amb l’Institut Marqués de Barcelona per plantar arbres a l‘Ermita de la Roca de Montroig del Camp. Vigilància Me diambiental l’Escurçó planta un arbre per cada infant nas cut a la clínica, motiu pel qual se’l coneix amb el nom de Bosc d’embrions.

Algunes eines de facturació i ecommerce tenen un cost de 20 euros mensuals.

Digitalització a la botiga física, la tendència a l’alça en el comerç pel

El sector del comerç es troba en un moment de plena trans formació. Des de l’esclat de la pandèmia, que els canvis s’han accelerat. I tot amb l’objectiu de millorar el servei i l’experiència de compra perquè els clients es tiguin satisfets amb l’atenció i el producte, repeteixin i ens reco manin. La venda online, l’entrega a domicili, l’aposta per la soste nibilitat, els productes eco, i així un llarg etcètera d’accions noves han esdevingut quotidianes per un sector que s’esforça més que mai per aixecar cada dia la per siana, oferir serveis i revitalitzar les ciutats i pobles. Però, les ten dències en el món del comerç s’actualitzen constantment i és per això que repassem les cinc més destacades pel 2023.

Físic i digital Compres físiques o virtuals.

MOBILIARI I INTERIORISME

Aquestes han estat les alterna tives que ha funcionat en els darrers anys. La irrupció del co merç en línia ha suposat una de les transformacions més grans d’aquest històric sector i es cal cula que de cara a 2025 el 25% de les compres seran online. Ara bé, la tornada a la normalitat postcovid ha tornat a posar en valor l’experiència física. És per això que els experts en retail asseguren que 2023 serà un any on combinar ambdues parts i portar part de l’experiència de la compra online a la botiga física. En el cas de la moda, una opció seria tenir accés a un catàleg on line més ampli, per a consultar presencialment i, mitjançant la realitat virtual, poder fer una si mulació de com ens quedaria la peça.

Més sostenibilitat

Si bé cada vegada més gent en

parla i aposta per ella, el cert és que encara queda molt per fer per ser realment sostenibles. Aquest clima ha fet que molts clients potencials tinguin en compte els criteris sostenibles en el moment de fer la seva elecció de compra. En aquest cas, es pot apostar per productes i materi als responsables, un packaging que sigui reciclat i reciclable o el foment del reciclatge dels pro ductes un cop ha acabat la seva primera vida útil. Aquesta mena d’accions ajuden a reduir la pet jada de carboni de l’activitat eco nòmica i generen engagement amb el consumidor, que fa una decisió de compra basada en els valors.

Vincles

amb la marca

L’aposta per la sostenibilitat su posa un reforç de connexió entre el consumidor i la marca. I justa ment, aquesta és una tendència

Estil a mida, mobiliari que marca la diferència per a la teva llar

L’assessorament, les peces a mida, el disseny d’espais i la qualitat han fet d’ells una referència

Busques un menjador sobri i elegant? Un sofà creatiu? Pot ser et cal una habitació infantil que creixi amb els teus fills o necessites armaris per a tenir més ordre. Sigui quina sigui la teva necessitat concreta, segur que vols una solució que uneixi qualitat i estil i que reflecteixi la teva personalitat. Dir-ho és fàcil. Aconseguir-ho, no tant. I és que la massificació de mol tes peces de mobiliari i acces soris ha tret part de l’encant de la decoració. En mig d’aquest context, però, hi ha qui aposta per la diferenciació. Aquest és el cas d’Estil a mida.

L’establiment, dedicat al món del mobiliari, l’interioris me i els projectes decoratius des de 1996, compta amb tres botigues, dues a Reus i una a Tarragona, on ofereix un servei personalitzat que t’ajudarà a materialitzar el teu projecte de llar i donar resposta a les teves necessitats, gustos i possibili tats. «He dedicat gairebé tota la meva vida a muntar i vendre

mobles. Des dels 14 anys que ja corria pel taller de fuster del pare aprenent l’ofici. Això ha servit per conèixer amb pro funditat la fusta i els mobles, i poder assessorar i muntar amb la màxima professionalitat», explica l’interiorista i responsa ble d’Estil a mida, Xavier Parra.

Compten amb una selecció de fabricants, prioritzant els de proximitat així com les prime

res marques, que garanteixen l’alta qualitat tant en el produc te com en el servei de muntat ge i postvenda. El mobiliari a mida, l’assessorament i el dis seny d’interiors són els serveis que els diferencien. T’ajuden a escollir les opcions que millor encaixen dins del teu espai i pressupost, perquè tu només t’hagis de preocupar de gaudir de casa teva.

que els experts asseguren que caldrà explorar de cara al pròxim any. No és nou. Un client amb qui es té un vincle és un client fidelit zat que se sent una mica seva la marca, perquè el representa. Ara bé, es tracta d’anar més enllà. L’informe Tendències Globals de Consum 2023 de Qualtrics assegura que els consumidors busquen un servei individualit zat, que sigui empàtic i pràctic.

I és que si no rebem això en la nostra visita a la botiga física, per què ens hem de desplaçar si po dem fer la compra des de casa en un clic? Apostar per una atenció personalitzada i amb atenció al detall, que reflecteixi els valors de marca serà clau.

Utilitzar les dades

Les dades són una de les princi pals fonts de riquesa de les em

preses. No obstant això, sovint, per desconeixement, no s’uti litzen i es perd una oportunitat d’or per a poder plantejar millors estratègies de venda. Analitzar quins productes es venen més i combinar aquestes dades amb la ubicació en la botiga, quins han patit més devolucions o fins i tot estudiar el moviment i els fluxes dels consumidors dins de l’establiment ofereix unes dades de molt de valor que permeten orientar les noves accions a em prendre amb l’objectiu d’incre mentar les vendes.

Tecnologia RFID

RFID. Aquestes sigles suposa ran una nova revolució en el sector del comerç. Signifiquen identificació per radiofreqüèn cia. Aquesta tecnologia permet identificar objectes mitjançant ones de ràdio, recopilar dades i veure quin ha estat el seu mo viment dins d’un espai. Aquesta eina permet establir la traçabi litat d’un producte dins de l’es tabliment i saber, per exemple, quins s’acaba enduent la gent i quins s’agafen, però finalment es tornen a lloc. L’RFID també es pot utilitzar com a sistema anti robatoris.

Anna Ferran

Aposten per mobiliari de proximitat i primeres marques.

CEDIDA

Anna Ferran

Els consumidors busquen un servei individualitzat, que sigui empàtic i pràctic

La

Anna Ferran

L’economia del Baix Camp va créixer un 4,8% l’any 2021, se gons dades que recull l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, que es va presentar fa uns dies. La publicació repassa, comarca a comarca, quina ha estat l’evolu ció econòmica de l’any anterior un cop tots els indicadors estan tancats. Si bé la xifra del Baix Camp és positiva, la comarca va registrar un creixement menor al del conjunt de Catalunya, que va ser del 5,8%, i també menor que el d’altres comarques del Camp, com el Tarragonès, que va ex perimentar un augment del seu VAB (Valor Afegit Brut) del 9,1%, sent la segona comarca que més va créixer del total català. Aques ta diferència, però, s’explica per què l’any 2020, el Tarragonès va patir un fort sotrac de l’eco nomia, mentre que en el cas del Baix Camp l’impacte de l’aturada per la covid i els confinaments va ser menor.

Si es posa la lupa en el com portament de cadascun dels sec tors, les dades que recull aquesta publicació mostren com és el sector primari el que registra un creixement més fort, d’un 9,9%. De fet, el Baix Camp és conver teix en la cinquena comarca on més creix l’activitat agrícola, ra madera i pesquera del conjunt de Catalunya, només per darrere de la Conca de Barberà, la Terra

Alta, el Priorat i el Baix Penedès. El segueix el sector serveis, que és el principal motor econòmic

de la comarca, amb un augment del 7%, xifra que contrasta amb la forta davallada experimen

tada l’any anterior a causa de la pandèmia. També creix, però amb unes xifres més moderades el ram de la construcció al Baix Camp, que va registrar una pu jada del 3,7%. Per contra, l’únic sector que va anar a la baixa, si bé amb menys intensitat que l’any anterior, va ser el de la in

dústria, que va contraure un 1,2% el Valor Afegit Brut.

Recuperació 2019-2021

Aquesta nova edició de l’Anuari Econòmic Comarcal posa l’ac cent en la recuperació econòmic postpandèmia i inclou indica dors que mostren l’evolució en

tre 2019 i 2021. En el conjunt de Catalunya, la recuperació es va anar duent a terme de forma pro gressiva i amb diferències segons els diversos territoris. La tornada del turisme internacional, per exemple ,el creixement experi mentat l’any passat: un augment que porta implícit una fortíssima davallada l’any 2020. De fet, en el primer any de la pandèmia, segons l’Anuari l’economia al conjunt de Catalunya va caure un 12%, mentre que l’any passat va créixer encara no un 6%, cosa que implica que la recuperació a finals de 2021, es trobava a la meitat. L’autor d’aquest treball, el doctor en ciències econòmi ques de la Universitat Autòno ma de Barcelona, Josep Oliver, assegurava en la presentació dels resultats que la recuperació eco nòmica havia estat «forta, però insuficient», justament a causa de la dependència del sector serveis i puntualitzava que sí que s’havia tornat a les xifres prepan dèmia pel que fa a l’ocupació i la creació de llocs de treball.

En el cas del Baix Camp, l’eco nomia de la comarca encara es trobava un 11,5% per sota res pecte als valors prepandèmics. De fet, tots els sectors, tant la in dústria, com la construcció, com els serveis, encara es quedaven lluny de la recuperació econòmi ca l’any passat, amb valors que es movien entre el -10,4% de la construcció al -12,2% dels ser veis, que és el sector més afectat. L’únic sector que ja l’any passat va registrar xifres positives de re cuperació i creixement respecte al 2019 és el primari, que va aug mentar un 2,7%, cosa que va per metre compensar la manca de recuperació que l’any passat ha via experimentat el Baix Camp, després de l’aturada de l’activitat per l’esclat de la pandèmia.

OLÍVIA MOLET

El Radar Cambra evidencia una

Calma tensa. Així defineix la situació econòmica a la zona d’influència de la Cambra de Co merç de Reus, la darrera onada del Radar Cambra, corresponent al tercer trimestre de 2022. Les incerteses derivades de la con juntura actual, afectada encara pels estralls que arrosseguem de la pandèmia, però especialment per l’espiral inflacionista i els efectes de la guerra a Ucraïna, fa que l’empresariat del Baix Camp i la seva àrea es mostri prudent a l’hora de vaticinar com serà el fu tur. De fet, l’Índex de Confiança Empresarial se situa en el -1,8%, la xifra més baixa des de l’esclat de la pandèmia, quan va caure en picat fins al -11,1%. Si bé és cert que la xifra actual dista molt de

RESTAURACIÓ

la registrada ara fa més de dos anys, les incerteses de l’entorn condicionen un clima pessimista i d’estar a l’espera de l’evolució de la conjuntura.

En aquesta línia, el director tècnic del Radar i representant de l’empresa CERES, Hildebrant

en la mateixa línia, la d’apuntar una crisi incipient que pot ac centuar-se durant l’any vinent. Ben segur que tot això també condiciona la resposta dels par ticipants d’aquesta onada».

Tendència a mantenir-se

Seure a taula i gaudir dels pro ductes del territori, preparats de manera casolana amb total dedicació, és una experiència única per als sentits. Aquesta és la proposta d’El Racó de JP. Aquest restaurant reusenc, si tuat a la plaça de les Basses ha fet del producte la seva base. Entre les seves especialitats, hi destaquen les taules d’ibè rics i una àmplia varietat de ta pes, que converteixen El Racó

Salvat, afirma que la situació ac tual «és ennuvolada. I això justi fica aquest descens de l’índex de confiança empresarial, especial ment si comparem el mateix ín dex amb el de l’any passat. A més els titulars informatius van tots

El Radar Cambra mostra com les previsions dels empresaris són mantenir-se en unes xifres simi lars a les actuals, tant pel que fa a la xifra de negoci, com pel que fa al nombre de treballadors o a la inversió. Justament és aquesta incertesa la que està provocant una situació d’estancament.

Així doncs, l’estudi primer fa la comparativa amb el trimestre anterior. Aquesta mostra com la situació ha empitjorat un 7,1%.

Si bé entre el 50 i el 60% dels pa

COMERÇ

de JP en l’indret perfecte per a viure una vetllada entre amics i bona gastronomia. Així ma teix, també destaquen els plats combinats fets a mida, els en trepans i les croquetes casola nes que no deixen indiferent a ningú. Ara, han preparat tres menús festius, de 20, 25 i 30 euros, que consten d’entrants a compartir i segons a escollir entre carn o peix. No te’ls per dis!

nelistes participants asseguren les principals magnituds s’han mantingut igual en el tercer tri mestre que en el segon. Així i tot, destaca que un 32,1% dels en questats afirmaven haver apujat els preus de venda.

Pel que fa a les expectatives de futur entre el tercer i el quart

Comoditat i estil per als teus peus, a El Rincón del Calzado

La comoditat està renyida amb l’estètica? Quan es parla de calçat, la majoria respondria que sí, però res més lluny de la veritat. I és que podem vestir els nostres peus amb un calçat còmode però a la moda a El Rincón del Calzado. Aquesta botiga reusenca és única a la demarcació, ja que compta amb models dels líders mun dials en la fabricació de cal çat còmode de qualitat. Entre

elles destaquen les firmes Joya i MBT, de les quals tenen la re presentació en exclusiva a la província. Tenen sabates des del número 33 fins al 51 i en diferents amplades. Disposen d’una àmplia varietat de mo dels, des de sabates i botins, fins a sabatilles esportives, sa bates professionals i calçat per a peu diabètic. En aquest sen tit asseguren: «No hi ha peu que no puguem calçar».

trimestre de l’any, el 78,6% asse guren que mantindran la planti lla i el 67,9% diu que la inversió seguirà en la mateixa línia. Pel que fa a aquest últim aspecte, un 14,3% indica que augmentarà la inversió i un 35,7% apunten que la xifra de negoci creixerà en l’úl tim trimestre de l’any. Aquesta

xifra està molt pròxima al 39,3% que afirma que la mantindrà estable. Aquestes dades, junta ment amb les de percepció de la conjuntura són les que evidenci en la situació de calma tensa en la qual es troba el món econòmic i empresarial de la zona d’influ ència de la Cambra de Reus.

Controladores de Accesos Delon, solucions a

Un bon control d’accessos ga ranteix tranquil·litat i segure tat. Controladores de Accesos Delon 1961 són proveïdors a nivell nacional de controla dors titulats, així com d’auxili ars de servei per a hotels, co munitats, indústries, finques, esdeveniments, establiments comercials, proves esportives, etc. La professionalitat, la seri etat i l’eficàcia els ha convertit en una referència.

Analitzen totes les possi bilitats per oferir una solució ajustada a les necessitats con cretes. I és que per a Delon cada servei és únic i per això assigna sempre el personal que millor s’hi adapta.

El Racó de JP, cuina de producte feta amb dedicació al centre de Reus

SERVEI RECOMANAT

mida i de total confiança

Anna Ferran

situació econòmica

«calma tensa»

Un 32,1% dels enquestats afirmen haver apujat els preus de venda.

Els panelistes asseguren que mantindran xifres similars de negoci, plantilla i inversions

L’economia catalana creixerà un 1,6% el 2023

Anna Ferran

L’economia catalana creixerà un 1,6% el 2023. Aquesta és la principal conclusió de l’Informe de conjuntura catalana del tercer trimestre de 2022, elaborat per l’equip d’AQR-Lab de la UB i la Cambra de Comerç de Barcelo na. La xifra és un punt percen tual menor respecte a l’anterior informe de conjunta presentat per l’ens. I és que igual com estan fent altres organismes públics i privats, les previsions de creixe ment s’estan rebaixant a causa del fort impacte que està tenint l’espiral inflacionista en la qual ens trobem immersos.

«El motiu essencial que ex plicaria la moderació del ritme d’activitat prevista per al 2023 és l’augment més agressiu dels tipus d’interès per contenir la inflació, fet que tindrà un im

pacte negatiu sobre el consum de les llars i la inversió. Addicio nalment, l’empitjorament de les perspectives mundials provoca ran una menor afluència de tu risme estranger i un creixement més modest de les exportacions de béns», asseguren els autors de l’informe. En aquest sentit, afirmen que «2023 serà un any complicat per a l’economia ca talana».

Un bri d’optimisme

Si bé el creixement serà molt menor de l’esperat fa uns mesos, des de la Cambra indiquen que «hi ha dos factors que ens per meten ser optimistes en el mitjà termini». El primer d’ells, deta llen, és que «Catalunya no es tro ba immersa en una espiral entre preus i salaris. Per tant, un cop superats els factors conjunturals

que impulsen a l’alça la inflació, especialment l’augment dels preus de l’energia i els aliments, l’augment dels preus s’hauria de moderar gradualment». El segon aspecte que convida a l’optimis me, segons la Cambra i l’infor me elaborat conjuntament amb la UB és la previsió de «descens de la taxa d’atur a Catalunya» l’any vinent. «La introducció dels ERTO ha tingut un impacte positiu destacable sobre el funci onament mercat de treball, per metent a les empreses ajustar de forma temporal la seva demanda de treball en etapes d’estanca ment o recessió», especifiquen.

2022, un any de resiliència L’informe també fa previsions de tancament de 2022. El tre ball situa el creixement del PIB català enguany en el 4,3%. En

El turisme ha estat clau per a pal·liar el sotrac econòmic.

aquest sentit, les dades ofertes per l’Idescat es mouen en la ma teixa línia. En el cas concret del tercer trimestre el PIB català va créixer un 4%, quedant per sota de l’augment del 4,9% que ha via registrat el segon trimestre. L’Idescat ho atribueix a la desac celeració del sector serveis, que va registrar una variació del 6%, més d’un punt inferior al trimes

tre anterior (7,1%).

Així doncs, en la primera mei tat de l’any, l’economia catalana s’ha mostrat «resilient, malgrat un context econòmic interna cional cada cop més advers per l’agreujament de la crisi ener gètica». «Els principals factors de suport al creixement del PIB a Catalunya l’any 2022 seran la forta creació d’ocupació -el mo

tor que està sostenint el consum de les llars malgrat el descens dels salaris reals- i l’elevada aflu ència de turisme estranger», ex pliquen els autors de l’informe. I afegeixen que en el tercer trimes tre ja s’està observant un cert de teriorament d’alguns indicadors que fan preveure que de cara a finals d’any començarà un perí ode d’alentiment de l’economia.

Redacció

Necesito un trastero aterra a Reus. L’empresa líder en el sec tor dels trasters i les solucions d’emmagatzematge per a par ticulars i empreses ha obert un nou centre a Reus, i suma així un total de 93 delegacions ober tes per tot l’estat espanyol. El nou centre de trasters de Reus està situat a l’avinguda de Salou, 131, en un local de fàcil accés i excel·lents comunicacions. El recinte disposa d’espais de totes les mides, des de 2 fins a 25 me tres quadrats, passant per totes les mides intermèdies, perquè tothom trobi l’opció que s’ajusti a les seves necessitats

Aquests trasters de lloguer a Reus ofereixen la solució per fecta als problemes d’espai a casa. Tant per a veïns que es tro

bin immersos en una mudança, canvis d’armari o aquells que necessitin desfer-se d’aquelles coses que no vagin a utilitzar durant una temporada. Així ma teix, són una excel·lent solució per a empreses i autònoms que necessitin un espai extra, segur

i de fàcil accés per a guardar les seves eines de treball.

A més a més, aquest centre de trasters a Reus compta amb un accés exclusiu mitjançant em premta dactilar per a clientes les 24 hores del dia, gravació per cà meres amb els millors sistemes de seguretat i videovigilància, aparcament gratuït. I si això no fos poc, l’assegurança està in closa en el preu.

La forma de contractar el llo guer d’aquests espais és molt fàcil, sense fiances ni avança ments, contractant l’espai úni cament pel temps que el neces sitis.

Per a més informació, pots contactar amb Necesito un tras tero trucant gratis al 900 811 646 o visitant la web www.nece sitountrastero.es

Es tancarà l’any amb un tancament del 4,3% segons un estudi de la Cambra de Barcelona, que va en la mateixa línia que les dades d’Idescat

del traster està inclosa en el preu, de manera que no t’has de preocupar.