Energia

25/06/2021 diarimés

ENERGIA

13

14

diarimés 25/06/2021

ENERGIA

TRANSICIÓ ENERGÈTICA

Hidrogen verd, el vector energètic clau per assolir la descarbonització L’hidrogen renovable és net tant en la seva producció, que utilitza aigua i energia verda, com en el consum, ja que no allibera CO2 CEDIDA

Anna Ferran

Reduir les emissions de carboni a l’atmosfera no és una necessitat, és una urgència. Si volem posar fre al canvi climàtic i garantir el futur del planeta, cal fer passes de gegant en matèria de descarbonització. L’impuls de les energies renovables o de l’eficiència en els consums energètics són dos dels pilars per aconseguir reduir les emissions i assolir la meta fixada per la Unió Europea de ser un continent climàticament neutre de cara el 2050. El repte és enorme i alguns informes, com els que elabora l’ONU per a avaluar el ritme en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, mostren com no s’està fent prou ni a la velocitat necessària per a complir amb les fites marcades.

Malgrat l’embranzida que estan agafant les renovables, que estan batent rècords tant pel que fa a la seva implantació com pel que fa a la producció elèctrica,

L’hidrogen podrà utilitzar-se com a combustible net per a vehicles i per a generar electricitat.

el cert és que són totalment insuficients per arribar a descarbonitzar la nostra forma de vida.

Si bé els plans per a crear grans

parcs fotovoltaics, eòlics i eòlics marins a tota Europa dispararan la producció d’energia elèctrica renovable i tant l’impuls de la

mobilitat elèctrica com de l’eficiència aplicada a l’habitatge reduiran les emissions, cal fer un pas més per assolir les metes mar-

cades per la Unió Europea per a frenar el canvi climàtic i fer el salt definitiu cap a la sostenibilitat. I aquest salt és l’hidrogen verd.

Ara bé què és l’hidrogen verd i per què jugarà un paper tan rellevant en la transició ecològica?

Vector lliure d’emissions Fins ara per a produir hidrogen per a utilitzar-lo en diversos processos industrials, es combustiona gas natural. Així doncs, el seu procés de generació té un alt impacte pel que fa a les emissions de CO2. Ara bé, les innovacions tecnològiques han posat sobre la taula una nova manera de produir hidrogen que és totalment lliure d’emissions. Es tracta de l’electròlisi. En aquest procés se separen les molècules de l’aigua en hidrogen i oxigen mitjançant l’aplicació d’electricitat d’origen renovable, cosa que garanteix que no es generin emissions en cap part del procés.

L’hidrogen generat per aquest procés es pot emmagatzemar,

transportar i consumir quan la demanda ho requereixi, motiu pel qual es diu que l’hidrogen és un vector energètic. Quan s’utilitza l’hidrogen es combustiona i emet com a residu vapor d’aigua, cosa que el fa 100% net.

Indústria i mobilitat Els dos principals àmbits en els quals es podrà utilitzar l’hidrogen com a alternativa als combustibles fòssils són la gran indústria, principalment la química, i el transport, tant de vehicles pesants com de vehicles lleugers. Així mateix, també es podrà combustionar per a obtenir electricitat i incorporar-la així el mix elèctric juntament amb la resta de renovables.

Ara per ara, la tecnologia de l’electròlisi es troba encara en una fase inicial i cal més recerca i desenvolupament per a poder-la utilitzar a gran escala. Així mateix, cal tenir accés a una gran quantitat d’energia elèctrica renovable a un preu competitiu per aconseguir fer la transició cap a l’hidrogen, cosa que ara per ara el mercat no pot oferir.

Amb tot, tant les administracions públiques com les empreses de diferents sectors mostren un compromís ferm, tant en forma de polítiques com d’inversions, per a impulsar el desenvolupament de l’hidrogen i garantir així la descarbonització definitiva del nostre model de societat.

ENERGIA

25/06/2021 diarimés

15

A FONS

Anna Ferran

CEDIDA

TARRAGONA, FUTURA REGIÓ DE L’HIDROGEN?

en compte que segons l’Estratègia Europea de La bona acollida que l’hil’Hidrogen, el primer drogen verd està tenint sector que haurà de fer la com a vector energètic transició cap a l’hidrogen clau en el procés de desverd és el químic, cosa carbonització ha donat que motiva el sector a peu a la creació del confer passes cap a aquesta cepte d’hydrogen valley, és a dir, vall de l’hidrogen. La demarcació reuneix una sèrie de condicionants que transició.

Però la presència de la Agafant com a inspiració la posicionen com a futura ‘hydrogen valley’ química no és l’únic poSilicon Valley, la vall del silici ubicada a Califòrnia tencial que té Tarragona que concentra les principals empreses del mentarà els que ja tenien un pes important per a transformar-se en una regió de l’hidromón de la informàtica, ara es planteja crear prèviament. Tots aquests factors evidencien gen. La regió té una elevada concentració grans nuclis de producció, emmagatzemat- perquè diferents regions s’han llençat a la de consum i de producció d’energia, amb ge, distribució i consum de l’hidrogen verd. cursa per a esdevenir una vall de l’hidrogen. tres reactors nuclears actius a l’Hospitalet i Ascó, quatre centrals de cicle combinat, D’ençà que la Unió Europea anunciés, ara més de vint parcs eòlics en funcionament, fa un any, la seva estratègia per a impulsar Tarragona, el lloc idoni l’hidrogen verd, que aniria acompanyada L’àrea de Tarragona, englobant tant el Camp deu més amb autorització, i una central hid’una forta injecció monetària en forma com l’Ebre, s’ha postulat ja com una futura droelèctrica, cosa que reforça encara més la d’ajuts vinculats al programa Next Gene- vall de l’hidrogen. Més enllà de si el territori necessitat d’impulsar l’hidrogen verd com a ration EU, la idea de crear àrees altament acaba aconseguint fons europeus, els agents element per a descarbonitzar el sector.

Al pes de la química i l’energia, cal suespecialitzades en l’hidrogen ha captivat a econòmics, polítics i socials ja han signat un moltes regions europees, entre elles Tarra- memoràndum d’entesa que els compromet mar-hi altres sectors, tal com apunta el gegona. Els motius són diversos. D’una banda, a transformar la regió cap a una economia rent de l’AEQT, Juan Pedro Díaz: «Som la captar projectes vinculats amb l’hidrogen de l’hidrogen. Ara bé, quines són les fortale- segona àrea de Catalunya amb més mobilipot suposar rebre una partida important ses territorials que permetran convertir-nos tat; tenim el Port de Tarragona, que permed’ajudes públiques europees que tindran en una vall de l’hidrogen? tria importar i exportar hidrogen, i centres un impacte molt positiu en la recuperació La primera i la que més justifica que Tar- de formació i recerca que poden formar els econòmica postpandèmia. A més, les regi- ragona esdevingui una vall de l’hidrogen, és futurs professionals; i la nostra situació geoons que s’acabin convertint en valls de l’hi- el pol químic. Actualment, la indústria qu- estratègica ens pot convertir en un node de drogen seran altament competitives, ja que ímica tarragonina és la principal consumi- connexió de les canalitzacions d’hidrogen atreuran inversió, tecnologia i coneixement. dora d’hidrogen de tot l’Estat, explica Jordi per a la seva distribució a altres territoris».

Això, de retruc, suposarà la creació de nous Cartanyà, el coordinador de la Plataforma La combinació de tots ells ens converteix, perfils professionals que els permetran di- Hidrogen Verd Catalunya Sud, avantsala de segons Díaz, «en el lloc idoni per a establir versificar-se en un sector nou, que comple- la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Cal tenir una vall de l’hidrogen».

El pol químic tarragoní és actualment el principal consumidor d’hidrogen de tot l’Estat.

16

diarimés 25/06/2021

ENERGIA

TRIBUNA

CEDIDA

Hidrogen i energies renovables, un binomi imprescindible FRANCESC DÍAZ Vicerector de Recerca i Planificació Científica de la Universitat Rovira i Virgili, coordinadora de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya

La sostenibilitat del planeta passa per l’hidrogen renovable. El 2050 està marcat en vermell per la Comissió Europea com l’any de la neutralitat climàtica. I, en tots els escenaris, s’aposta per l’hidrogen generat a partir de fonts renovables com a vector energètic clau per a la descarbonització, és a dir, per a la reducció dràstica de l’ús de combustibles fòssils i la conseqüent emissió dels gasos de l’efecte hivernacle.

Per ser consumit en els processos industrials, com ara en el sector químic i les refineries, l’hidrogen s’ha aconseguit fins ara sobretot a través de combustibles fòssils. Però aquest context d’emergència climàtica exigeix una altra manera de produir-lo, potenciant el que s’obté a partir de l’aigua i l’acció de l’electricitat generada mitjançant energia renovable. El procés, anomenat electròlisi, separa l’oxigen de l’hidrogen, que pot ser emmagatzemat i distribuït per als usos necessaris. Que es pugui

guardar permet aprofitar els excedents de l’energia eòlica i la solar, que només es poden generar quan les condicions meteorològiques són les adequades i no quan n’hi ha més demanda. És a dir, les energies renovables excedents del consum instantani es poden emprar per fer electròlisi i produir un hidrogen net que, emmagatzemat, es pot revertir en electricitat, a través de piles de combustible, en moments de baixa producció elèctrica renovable.

L’hidrogen, per tant, dona continuïtat i fermesa a les energies renovables. És, sobretot, un combustible eficient i net, i pot ser utilitzat en substitució de tots els combustibles fòssils. Així, quan s’utilitza com a font energètica, la seva combustió desprèn molta energia calorífica i el resultat és sempre energia i aigua. No genera, per tant, CO2 en cap moment del seu cicle.

L’hidrogen serà, per tant, la font d’energia principal per a una indústria

neta i per a la mobilitat. I, a mesura que el seu cost es vagi reduint, anirà penetrant en tots els àmbits de l’economia, inclús el domèstic. En aquest sentit, la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, sorgida de Tarragona, però que ja s’ha convertit en una iniciativa de país, fa temps que treballa per construir i consolidar l’ecosistema de l’hidrogen renovable.

Sostenibilitat, capacitat d’emmagatzematge, versatilitat, transportabilitat...

Les característiques de l’hidrogen el converteixen en el vector energètic i en el combustible del futur. Però perquè les previsions es compleixin —Europa espera que el 2050 el 25% de l’energia passi a través de l’hidrogen renovable i que les inversions acumulades les tres pròximes dècades superin els 200.000 milions d’euros, amb un milió de persones treballant directa o indirectament en aquest sector tecnològic— caldrà apostar fermament per les energies renovables, sobretot de proximitat.

De totes maneres, abans del debat hi ha d’haver coneixement, aprendre què aporta la ciència. És des d’aquest coneixement que es farà més evident que el binomi hidrogen-energies renovables és imprescindible. Sense renovables l’hidrogen no podrà optar a les ajudes provinents dels fons Next Generation EU.

Les característiques de l’hidrogen fan d’ell el vector energètic i el combustible del futur, però primer caldrà apostar per les renovables A més, que tota l’electricitat renovable hagi de venir de fora seria nefast per a la sobirania energètica i, a la vegada, per a la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, que ha de ser autosuficient en la gestió de tot el cicle de l’hidrogen. Si bé és cert que en un futur les instal·lacions d’aerogenera-

Que l’electricitat renovable vingui de fora seria nefast per a la Vall de l’Hidrogen que ha de ser autosuficent en la gestió del recurs dors marins serien les més eficients perquè el vent hi és més constant, també ho és que de moment -també per mantenir, per exemple, els 30.000 llocs de treball del pol petroquímic de Tarragona- és necessari un model energètic localitzat on hi ha la demanda.

ENERGIA

25/06/2021 diarimés

17

INNOVACIÓ

Tecnologia i lideratge, la fórmula de Repsol per a impulsar l’hidrogen renovable Repsol ha assumit el lideratge empresarial de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i treballa en la redacció de diversos projectes per al complex tarragoní CEDIDES

Anna Ferran

Fer del pol petroquímic de Tarragona «un referent d’innovació industrial en matèria d’hidrogen renovable per a tota Europa».

Aquest és el compromís que adquiria el passat 14 de maig, en l’acte de presentació de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, el president de Repsol, Antonio Brufau. De fet, Repsol, junt amb Enagás, assumeix el lideratge empresarial d’aquest projecte territorial que no només ha d’impulsar la descarbonització de la demarcació, sinó que ha de suposar una transformació cap a una economia de l’hidrogen.

L’impuls a l’hidrogen renovable és un dels quatre pilars de l’estratègia empresarial de Repsol, tal com queda recollit en el Pla Estratègic 2021-2026. El seu desenvolupament, així com la innovació en àmbits com l’eficiència energètica, l’economia circular i l’ús i captura de CO2, van encaminats a un objectiu clar: accelerar la transició energètica de la companyia per assolir la meta de ser una companyia amb zero emissions netes de cara a 2050.

La clau per la descarbonització Fa més de setze anys que Repsol treballa per a reduir any rere any les emissions. Des de 2014, ha reduït 2,4 milions de tones de CO2, que sense el compromís amb la sostenibilitat i els esforços en matèria d’innovació, haurien acabat a l’atmosfera. Aquesta reducció, però, no és suficient. És per això que el Pla Estratègic marca que les emissions de carboni s’han de reduir un 12% de cara al 2025, un 25% pel 2030 i un 50% l’any 2040, per arribar finalment a la neutralitat climàtica plantejada en l’horitzó 2050. És en el compliment d’aquestes fites on la recerca i la posterior aplicació de tecnologies per a produir hidrogen renovable de zero o de baixes emissions té un paper fonamental. Cal tenir en compte que Repsol és el primer productor i el primer consumidor d’hidrogen al conjunt de l’Estat, ja que l’utilitza en els seus processos productius i també com a matèria primera. Així doncs, bona part del desenvolupament de l’hidrogen renovable a Espanya dependrà dels avenços que faci la companyia multienergètica en el conjunt dels seus complexos industrials, entre ells de Tarragona, que és el més important que té a Espanya.

En aquest sentit, el conseller

ni l’electricitat ni el procés generin cap emissió de diòxid de carboni. Repsol està contemplant la construcció de diverses plantes d’electrolitzadors per a produir hidrogen renovable als seus complexos industrials, si bé encara queda camí en el desenvolupament d’aquesta tecnologia.

Així mateix, el centre tecnològic Repsol Tech Lab, que la companyia té a Móstoles, fa més d’una dècada que treballa en el desenvolupament de la fotoelectrocatalisi, que permet produir hidrogen sense una font externa d’electricitat, cosa que redueix

L’impuls a l’hidrogen renovable és un dels pilars estratègics per a descarbonitzar-se La companyia és el primer productor i consumidor d’hidrogen del conjunt de l’Estat Produiran combustible sintètic a partir de CO2 capturat i d’hidrogen generat amb biogàs L’hidrogen renovable i els combustibles sintètics que desenvolupa Repsol ajudaran a modular els pics d’oferta i demanda generats per les renovables

A dalt, un fotocatalitzador, una innovació del Repsol Lab Tech per a produir hidrogen net. A sota, el Complex Industrial de Tarragona.

delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, explica que la companyia farà inversions d’entre 2.200 i 2.900 milions d’euros vionculats a productes relacionats amb tota la cadena de valor de l’hidrogen en el període 2021-2026. L’ambició és assolir de cara a 2025 una producció de 400 MW i de superar els 1,2 GW el 2030. Al complex industrial de Tarragona, els projectes en matèria d’hidrogen renovable estan en fase de redacció i aviat es faran públics. Ara bé en altres centres productius de Repsol ja se n’han presentat.

Biogàs i l’hidrogen circular La companyia està impulsant diferents opcions tecnològiques

per a generar de forma competitiva hidrogen renovable o de baixa petjada de carboni. Una d’elles passa per a substituir el gas natural que habitualment s’utilitza en el procés de producció convencional de l’hidrogen per biogàs.

Aquesta opció permet utilitzar les instal·lacions industrials actuals i promou l’economia circular, ja que el biogàs s’obté a través de la transformació de residus de natura orgànica com paper i cartrons, residus sòlids urbans, residus forestals.

Ara fa un any, Repsol va anunciar la construcció d’una planta per a generar gas a partir de residus urbans al port de Bilbao.

Amb una inversió de 20 milions

d’euros, en una primera fase, la planta processarà unes 10.000 tones a l’any de residus urbans, però pot ampliar-se i multiplicar la seva capacitat per 10, de manera que podria arribar a processar tots els residus urbans de l’entorn de la ciutat basca.

Amb l’hidrogen renovable produït mitjançant el gas que generi aquesta nova planta i el CO2 capturat a la refineria de Petronor, s’elaborarà un combustible sintètic d’emissions netes que es podrà utilitzar en els motors actuals d’automòbils, camions i avions. La planta de producció d’aquest combustible, que també s’instal·larà al port de Bilbao, serà una referència a Europa per

la tecnologia punta que s’hi utilitzarà.

Hidrogen de zero emissions Els projectes basats en el biogàs per a l’obtenció d’hidrogen són nets d’emissions, és a dir, la seva producció compensa les emissions que genera en consumir-lo. Ara bé, s’està treballant per a impulsar tecnologies que permetin una producció lliure d’emissions de CO2. La clau per aconseguir-ho és una tecnologia anomenada electròlisi, amb la qual se separa la molècula d’aigua en hidrogen i oxigen mitjançant l’aplicació d’energia elèctrica provinent de fonts renovables, cosa que garanteix que

costos i incrementa la competitivitat. Aquesta és la tecnologia escollida per a la producció d’hidrogen a la planta de Puertollano.

Emmagatzemar energia Tant l’hidrogen renovable com els combustibles sintètics fets a partir d’hidrogen són claus perquè permeten emmagatzemar l’energia, transportar-la fàcilment i consumir-la quan la demanda ho requereixi. Això pot ajudar a modular els pics d’oferta i demanda d’energia elèctrica provinent de les renovables, a causa del caràcter intermitent de la seva generació. A més, també afavoreix que es pugui comercialitzar l’excedent transformant les regions on l’hidrogen estigui implantat, com serà el cas de Tarragona, en economies de l’hidrogen altament competitives gràcies al compromís d’empreses com Repsol.

18

diarimés 25/06/2021

ENERGIA

TARRAGONÈS

De Plataforma a Vall de l’Hidrogen, cronologia d’un projecte territorial Un centenar d’actors s’han agrupat per a impulsar una transformació que cohesioni el sud català CEDIDA

Anna Ferran

Amb poc menys d’un any, l’hidrogen verd ha passat de ser un desconegut per gran part del territori a convertir-se en una estratègia conjunta per a impulsar el futur de les comarques tarragonines. Empreses i organismes públics ja compten amb fulls de ruta per a implementar la tecnologia de l’hidrogen verd en aquells àmbits on sigui més idoni un cop es generalitzi la seva producció. Ara bé, com s’ha passat en tan poc temps de zero a cent?

La vertebradora d’aquest gran projecte de transformació energètica i territorial és la Universitat Rovira i Virgili. La primera presa de contacte de la URV amb el concepte de l’hidrogen verd va ser en l’inici del curs 20192020, en el marc de les jornades d’emergència climàtica i transició energètica. En elles alguns dels ponents van exposar el potencial de futur que té aquest vector energètic. La idea va quedar congelada fins que el 8 de juliol de 2020 la Unió Europea establia que de cara al 2050 el 25%

Alguns dels participants en l’acte de presentació d’H2ValleyCAT.

de l’energia que es consumeixi al continent haurà de provenir de l’hidrogen verd. «Això ens va esperonar a recuperar la idea i a treballar-hi», relata el coordinador de la Plataforma Hidrogen

Verd Catalunya Sud i professor de la URV, Jordi Cartanyà.

Les primeres passes Així doncs, la Universitat començava una ronda de contactes

amb administracions, empreses, i associacions i altres ens per aplegar simpaties i interessos al voltant de la idea de convertir la Catalunya Sud en una vall de l’hidrogen. El plantejament quallava i el passat 20 d’octubre es produia la primera trobada, telemàtica, dels representants d’una cinquantena d’organismes que manifestaven la voluntat d’adherir-se a la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, que es presentava de forma pública just després de la reunió.

A principis de desembre, els membres de la Plataforma ja havien presentat una vintena d’iniciatives al voltant d’aquest combustible renovable, propostes totes elles que es van enviar al Ministeri de Transició Ecològica abans d’acabar l’any. Era a finals de gener, quan es feia la presentació de la Plataforma i del potencial de Tarragona com a vall de l’hidrogen a l’aleshores vicepresident del govern de la Generalitat, Pere Aragonès, qui mostrava suport i garantia recursos perquè la demarcació esde-

vingui la regió de referència en matèria d’hidrogen verd del sud d’Europa.

A principis de març, la Plataforma ja sumava un centenar d’agents i ja comptava amb una cartera d’una trentena de projectes per a impulsar l’hidrogen verd en els àmbits industrial, de mobilitat i residencial.

Liderant l’H2ValleyCAT Amb el suport de la Generalitat al projecte, la Plataforma passava a integrar-se dins del projecte H2ValleyCAT, és a dir, la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. «El fet d’estar integrats dins d’aquest projecte de vall de l’hidrogen de Catalunya ofereix un posicionament més global i la possibilitat que entri actors importants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Serà una vall de l’hidrogen catalana, però coordinada i pensada sempre des del sud de Catalunya», explica Cartanyà.

Això es va poder constatar el 14 de maig en la presentació pública de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. El centenar d’agents adherits es reunien al Palau Firal i de Congressos de Tarragona en un acte, en la qual Generalitat, URV, Diputació, Port de Tarragona, Àrea Metropolitana de Barcelona, AEQT, Repsol i Enagás signaven un memoràndum d’entesa que suposa el compromís per a fer de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya una realitat.

Les fites d’H2ValleyCAT 8 de juliol de 2020 La UE presenta l’estratègia de l’hidrogen verd.

20 d’octubre de 2020 Neix la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud. Desembre de 2020 Una vintena d’iniciatives al voltant d’aquest combustible renovable.

28 de gener de 2021 Visita de Pere Aragonès i suport de la Generalitat a la Plataforma.

Març de 2021 La Plataforma suma més de 100 actors i 30 iniciatives.

21 d’abril de 2021 Acord entre la URV i Enagás per a impulsar la Vall de l’Hidrogen.

14 de maig de 2021 Presentació pública de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya.

ENERGIA

25/06/2021 diarimés

19

20

diarimés 25/06/2021

ENERGIA

FORMACIÓ

La URV, la UPC i Repsol impulsen un màster en tecnologies d’hidrogen

CEDIDA

El màster s’impartirà des de Bilbao, Barcelona, Saragossa i Tarragona i es podrà cursar majoritàriament en línia ACN

El nou màster en Tecnologies d’hidrogen el promou el Grup Repsol-Petronor. La proposta formativa l’ha dissenyat i avalat la universitat Mondragon Unibertsitatea, la Universtiat del País Basc, les universitats catalanes Politècnica de Catalunya (UPC) i Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Saragossa. El màster es començarà a impartir a l’octubre des de Bilbao, Barcelona, Saragossa i Tarragona i s’impartirà majoritàriament en modalitat virtual síncrona. Neix «per oferir coneixements innovadors i avantguardistes en el camp de l’economia de l’hidrogen i les seves tecnologies associades», preveient la inversió prevista pels governs basc i català per generar i fomentar l’ús d’aquesta energia.

Dotze entitats han unit esforços per crear aquesta nova oferta formativa de col·laboració entre

el món industrial i l’universitari i la formació professional. Amb el màster es vol «accelerar el desenvolupament de les tecnologies de l’hidrogen en la indústria» que requerirà de perfils professionals d’enginyeria formats a la universitat i la formació professional. A més de Repsol-Petronor i les cinc universitats impulsores, també hi col·labora el Centre Integrat de Formació Professional Somorrostro, l’Institut Comte de Rius de Tarragona, l’Institut Escola del Treball de Barcelona, el Centre Públic Integrat de Formació Professional Piràmide, l’Escola d’Organització Industrial (fundació pública adscrita al Ministeri d’Indústria), i la Fundació de l’Hidrogen d’Aragó.

El màster comptarà amb la participació de reconeguts professionals en actiu de la indústria, així com experts universitaris i de centres tecnològics i

de recerca de les dotze entitats impulsores. Els alumnes faran pràctiques regulars amb paquets de simulació, visites tècniques a empreses, i pràctiques presencials en laboratori per testejar els conceptes i eines analitzades.

El màster està dirigit a professionals interessats en el potencial de les noves tecnologies per contribuir a la transició energètica, després que el Govern ha anunciat una inversió de més de 1.500 milions d’euros fins al 2023 per potenciar la generació i ús de l’hidrogen, i preveu elevar la inversió fins als 8.900 milions l’any 2030.

El màster també sorgeix de la iniciativa de l’aula de coneixement del Corredor Basc de l’Hidrogen (BH2C), un projecte institucional i empresarial per convertir el País Basc en un gran hub de l’economia productiva verda. De la mà de Repsol-

Els alumnes faran pràctiques regulars amb simulacions i vistes tècniques a empreses.

El màster està dirigit a professionals interessats en les tecnologies i la transició energètica

Un total de dotze entitats han unit esforços per a crear aquesta nova oferta formativa

Petronor i amb la participació activa de més de 78 organitzacions entre empreses i centres de coneixement, el projecte preveu produir anualment 20.000 tones d’hidrogen i reduir més d’1,5 mi-

lions de tones anuals les emissions de CO₂. La inversió prevista és de 1.300 milions d’euros fins a l’any 2026 i es preveu generar més de 1.340 llocs de treball directes i 6.700 indirectes.

Les universitats impulsores destaquen que, segons un informe de l’Hydrogen Council, els projectes destinats a desenvolupar l’hidrogen verd com a font neta d’energia sumaran una inversió mundial de més de 250.000 milions d’euros fins del 2030. Els fons europeus de recuperació Next Generation també aposten per aquest vector energètic.

ENERGIA ESTRATÈGIA MUNICIPAL

25/06/2021 diarimés

21

CEDIDA

El consistori estudia instal·lar plaques solars a les cobertes de les naus d’AgroReus i Mas de les Ànimes per a subministrar energia a les empreses, amb l’excedent es generaria hidrogen verd.

Una oportunitat de futur per a l’economia i el medi ambient

en tota la cadena de valor i desenvolupament industrial així com en l’ocupació. Per aquest motiu, des de Reus s’aposta per implementar el seu efecte transformador en l’economia i el medi ambient.

L’Ajuntament de Reus està compromès amb la utilització de l’energia renovable i fa una clara aposta per l’hidrogen verd Redacció

El Pla d’Acció Municipal 20192023 recull el compromís de l’Ajuntament de Reus d’assumir els reptes que es deriven del canvi climàtic i que es recullen en l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. Entre aquests reptes hi ha l’aposta per les energies verdes i sostenibles i en aquesta línia de treball, l’Ajuntament de Reus aposta per un procés de transició energètica que implica la utilització d’energia renovable tant en el consum de l’electricitat de tots els seus edificis com la substitució dels combustibles fòssils en els vehicles municipals.

Dins d’aquesta estratègia, l’hidrogen renovable és un instrument necessari en el camí de descarbonització de l’economia, en la línia de desplegament de les mesures incloses en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per a la recuperació econòmica i social.

El context actual de pandèmia ha posat encara més sobre la taula la necessitat d’actuar en tots els fronts possibles en la preservació del medi ambient.

Arran de la pandèmia també s’ha obert una finestra cap a les noves oportunitats amb els fons europeus destinats a la recuperació post covid, que sota el paraigua del programa Next Generation UE, destinaran més d’una tercera part a la transició ecològica.

L’hidrogen renovable té un gran potencial pel seu impacte

Reus, cap a un futur energètic compromès amb el medi ambient

0

11 instal·lacions

fotovoltaiques en equipaments públics

emissions CO2

BJECTIUS

REUS 2030

de DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Posada en marxa de l'empresa municipal Reus Energia

Autonomia energètica

i amb previsió d'ampliació

i enllumenat públic

Projecte de comunitat

2020: 11

Energia verda Producció KM 0

2021: 16

energètica d'autoconsum

Impuls a la mobilitat elèctrica 20 punts de recàrrega de vehicles elèctrics:

14 de titularitat municipal i 6 privats Flota municipal de

20 vehicles elèctrics

Instal·lació de plaques fotovoltaiques de al Polilleuger Municipal Ciutat de Reus

50% de l’IBI

per a noves instal·lacions d'energia solar fotovoltaica

ENS ACOMPANYES?

Amb un bon ús de l'energia a casa nostra estalviem consum energètic i diners

Aïlla finestres i portes per a augmentar l'eficiència energètica

Passa't a un proveïdor d'energia verda

Utilitza aparells electrònics A+, A++ i A+++

Si és possible, desplaça't a la feina caminant, en bicicleta o transport públic

Plataforma car sharing entre els vehicles municipals

Plataforma carsharing ciutadà a la Plaça Llibertat

Què pots fer tu per a ser

Ajusta el termòstat, més baix a l'hivern i més alt a l'estiu

Instal·la panells solars al teu habitatge o al teu negoci

Generar demanda d’hidrogen L’Ajuntament de Reus ja va presentar una manifestació d’interès i ha entrat a formar part de la iniciativa Vall de l’Hidrogen Verd Catalunya Sud, amb la proposta de generació d’energia elèctrica d’origen renovable i amb els excedents generar hidrogen verd.

Aquesta proposta, impulsada per la regidoria de Recursos Humans i Medi Ambient, es troba actualment en una fase d’estudi previ. Aquest projecte se cen-

El consistori vol generar demanda i per això modificarà un vehicle elèctric municipal per incorporar-hi una pila d’hidrogen traria en els polígons AgroReus i Mas de les Ànimes per instal·lar plaques solars a les cobertes de les naus del polígon. Aquestes plaques subministrarien energia a les empreses i es destinarien els excedents a la producció d’hidrogen. L’excedent també es podria utilitzar per instal·lar una hidrogenera (benzinera per a vehicles d’hidrogen). L’estudi previ determinarà les necessitats energètiques dels polígons, abans de concretar el projecte.

Un dels principals esculls de l’impuls de l’hidrogen verd és la creació la demanda. Per aquest motiu, el passat mes d’abril, l’Ajuntament de Reus va signar una carta de suport a les empreses Arcamo Controls i H2 Biotech, per impulsar la possible modificació d’un vehicle de serveis elèctric municipal per incorporar-hi una pila de combustible alimentada amb hidrogen.

22

diarimés 25/06/2021

ENERGIA Jordi Fortuny Tinent d’Alcalde i president de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona

«Si res es torça, el 2022 incorporarem busos d’hidrogen i anirem substituint la flota» El consistori tarragoní vol tenir un paper actiu en el desenvolupament de l’hidrogen, utilitzant-lo com a combustible net, fent-ne divulgació i sent generador CEDIDA

Anna Ferran

«Ser protagonistes». Aquest és el rol que vol adquirir l’Ajuntament de Tarragona en el desenvolupament de l’hidrogen verd.

De fet, aquesta setmana ja s’ha pogut veure un bus propulsat amb hidrogen fent proves per la ciutat i les primeres impressions han estat positives, comenta el tinent d’alcalde Jordi Fortuny. El tinent d’alcalde explica que treballen en dues línies, d’una banda, l’aplicació de l’hidrogen com a combustible net d’emissions i de l’altra, la divulgació i el debat al voltant d’aquesta tecnologia. Fortuny també posa sobre la taula la possibilitat de ser productors d’energia verda per a generar hidrogen. Tot i així, el primer que faran és avaluar totes les fórmules possibles que garanteixin les emissions zero, sense descartar-ne cap.

—Quin paper té l’Ajuntament de Tarragona a l’hora de desenvolupar l’hidrogen verd?

—Treballarem principalment en dos àmbits. Un d’ells és la mobilitat, per aconseguir la descarbonització dels vehicles municipals. L’altre àmbit és fomentant la divulgació sobre aquesta nova tecnologia. No volem esperar.

Volem ser protagonistes i pioners. Volem experimentar per a trobar les solucions de descarbonització que millor s’ajustin a les nostres necessitats sense que això suposi un endeutament o una aventura de risc.

—Com es produirà aquesta descarbonització de la flota de vehicles municipals?

—Des de fa un temps que estem renovant la flota de vehicles municipals lleugers per models elèctrics. En el cas d’Ematsa, més de la meitat ja ho són i el més rellevant és que es recarreguen amb electricitat autogenerada per una sèrie de microturbines instal·lades en salts d’aigua entre els dipòsits. Però, després tenim els busos i els camions de la recollida d’escombraries. Actualment, per a aquesta mena de vehicles, sembla que una de les possibilitats més eficients pot ser l’hidrogen. Fa temps que estem treballant per a veure com es pot fer la seva descarbonització i per això parlem amb diferents tecnòlegs que ens presentin solucions que ens permetin implementar l’hidrogen en aquestes dues flotes, o qualsevol altra solució que sigui zero emissions. I ja ho tenim força avançat.

Volem ser protagonistes i experimentar per a trobar les millors solucions sense endeutar-nos Generar demanda d’hidrogen suposa generar la llavor perquè sorgeixin especialitzacions professionals Ematsa serà autosuficient energèticament i amb l’excedent que tingui produirà hidrogen La diferència entre que arribin o no els fons europeus és que la implementació serà més ràpida o més lenta

Fortuny apunta que la licitació de 10 busos híbrids mostra que ja s’està engegant la transició.

—Fins dimarts s’ha pogut veure un autobús propulsar per hidrogen per la ciutat. Quines han estat les primeres percepcions d’aquest assaig?

—Exactament, hem comptat amb un bus de proves de la mà de Grup Toyota, Messer i CaetanoBus. Amb aquesta primera presa de contacte, els conductors de l’EMT han pogut provar-lo, conèixer les possibilitats que ofereix i veure si s’adaptava correctament a les particularitats d’alguns recorreguts de la ciutat.

Les proves també ens han servit per a avaluar si els consums són raonables. Les primeres sensacions han estat bones, tant pel que fa a la potència com pel que fa al consum. Aquest últim aspecte ens preocupava. Per això, hem fet anar el bus a màxims per a poder veure el seu comportament i el cert és que han estat força ajustats. Hem d’analitzar els resultats d’aquesta experiència en profunditat i a partir de les conclusions que en traiem valo-

rarem si ho podem incorporar i obriríem una licitació. Si tot és favorable, ja començaríem a incorporar deu d’aquests vehicles l’any vinent i seguiríem amb el procés de substitució en els pròxims quatre o cinc anys, a l’espera de veure com va evolucionant la tecnologia i altres opcions que es puguin plantejar. El que estem fent és llençar-nos a la piscina, sabent que hi ha aigua i que no ens repercutirà amb un endeutament per a l’Ajuntament.

—Així i tot, tenen en marxa una licitació de 10 autobusos híbrids. En quin punt es troba?

—S’han presentat diverses empreses i aviat sabrem el resultat de la licitació. L’adquisició d’aquests híbrids és necessària, perquè tenim una flota força envellida que hem d’anar substituint i tant l’hidrogen com altres sistemes de zero emissions es retarden en el temps. Els híbrids ja mostren que estem engegant aquesta transició. Ara bé, quan en un futur implantem un com-

bustible d’emissions zero a la flota de busos, encara mantindrem durant un temps la de gasoil i d’híbrids.

—Per què?

—L’hidrogen o altres alternatives són tecnologies molt noves i poden sortir inconvenients en el seu funcionament. Per a nosaltres el primer i més important és garantir el servei. Per tant, mentre no hi hagi una robustesa que ens doni seguretat, és convenient mantenir la flota de gasoil i híbrid per qualsevol eventualitat. Hem de garantir el servei a la vegada que evolucionem.

—Què suposarà per a la ciutat que l’Ajuntament faci aquesta aposta per les emissions zero?

—Més enllà de la descarbonització, mostra un compromís social per part del consistori. A mesura que es vagi disposant de vehicles i s’escali la flota, anirem creant una demanda de professionals que puguin cobrir els serveis que requereixin aquests nous vehicles. En generar aquesta de-

manda fomentarem que tant els centres de formació professional com la universitat vagin implementant especialitzacions, de manera que, quan es faci el gran salt cap a l’hidrogen, o qualsevol altra alternativa verda, el territori ja comptarà amb una estructura laboral preparada. Haurem generat la llavor.

—Això que comenta està també molt relacionat amb el segon gran pilar que mencionava al principi del seu paper com a divulgadors de l’hidrogen.

—Certament. El pas que fem des de l’Ajuntament amb l’hidrogen verd té moltes ramificacions. I tota la part de la divulgació de l’hidrogen està vinculada amb el Banc de la Ciència i el Coneixement (el Banc d’Espanya). Aquest edifici estarà destinat a la divulgació cientificotecnològica. En ell, volem tractar parlar de l’hidrogen verd i també del canvi climàtic i crear un espai de trobada per a la divulgació científica, on vinguin científics i hi hagi debat sobre què ha de ser la transició energètica.

—En quins altres àmbits l’Ajuntament pot impulsar l’hidrogen verd?

—Podem ser-ne productors. De fet, tenim diverses maneres de produir energia verda i transformar-la en hidrogen. Una d’ella és a partir de la biomassa de l’Anella Verda. Aquí hem fet una ma-

nifestació d’interès per a obtenir fons dels Next Generation EU. Si aconseguim una subvenció, ho tirarem endavant. Després tenim l’electricitat produïda en valoritzar els residus a la incineradora de la Mancomunitat. Fins al 2030 com a mínim aquesta mena d’energia també es considera verda. A tot això, cal sumar-hi que als EDAR es genera biogàs en fer la digestió dels fangs de la depuració. A més, també es podrien fer instal·lacions fotovoltaiques, si bé aquí cal una forta inversió.

Amb totes aquestes opcions obtindríem energia verda per a generar hidrogen que posteriorment seria utilitzat per la nostra flota de vehicles pesants.

—Parlava dels EDAR, quins projectes té Ematsa vinculats amb l’hidrogen verd?

—Ematsa ha fet diverses manifestacions d’interès, tant pel que fa a la fabricació d’hidrogen com per la recuperació de CO2.

Ematsa vol evolucionar en tots els seus sistemes per a ser autosuficient energèticament. De fet, ja tenim planificat que tota la mobilitat d’Ematsa serà verda i autosuficient al llarg d’aquesta dècada. Però sabem que tindrem excedent d’energia en el global de la companyia. Per tant, aquesta energia la podem transformar en hidrogen i subministrar-la a la flota de vehicles municipals o, fins i tot, al Port. Això, però, implica inversions i són les que estem intentant programar dins dels fons Next Generation.

—Per últim, creu que finalment Tarragona acabarà sent reconeguda com a vall de l’hidrogen pel ministeri o altres territoris se’ns anticiparan?

—El nostre tret diferencial com a territori és comptar amb la gran indústria i un Port com el de Tarragona. Tenim l’experiència, la universitat com a generadora de coneixement, la formació, una tradició i uns professionals. Des d’un punt de vista racional, és absurd anar a un altre lloc quan aquí ho tens tot; fins i tot la predisposició de les institucions de col·laboració per a tirar endavant la cultura de les renovables i de l’hidrogen. L’altra qüestió és que finalment arribin els fons europeus o que arribin suficients fons. En la majoria dels projectes que es plantegen des del territori, la diferència entre que arribin fons o que no facin és que la seva implementació anirà més ràpida o més lenta. Però en cap cas són impossibles sense els fons.

ENERGIA

25/06/2021 diarimés

23

PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA

Objectiu 2030: consolidar la producció d’hidrogen net a Europa i Espanya

CEDIDA

Tant la Comissió Europea com el govern de l’Estat han presentat fulls de ruta per a impulsar aquesta tecnologia en diferents àmbits Anna Ferran

El sector energètic al conjunt de la Unió Europea genera el 75% de les emissions contaminants responsables d’accelerar el canvi climàtic. És per això que Brussel· les té clar que cal reformular el sistema energètic europeu si es vol arribar aconseguir la meta de ser un continent climàticament neutre de cara al 2050. En aquest context, ara fa gairebé un any, la Comissió Europea presentava el full de ruta per augmentar la producció d’hidrogen verd. L’objectiu final de l’executiu comunitari és que un 25% del mix energètic europeu provingui de l’hidrogen.

Tres fases El plantejament de la Unió és impulsar l’hidrogen verd en tres fases, a mesura que la tecnologia també es vagi implantant. En la primera etapa, que finalitza el 2024, la idea és descarbonitzar la

producció d’hidrogen per a usos actuals, com el del sector químic, i començar a promoure’l en noves aplicacions. Per assolir-ho, cal la instal·lació de com a mínim sis gigawats d’electrolitzadors al conjunt de la UE, perquè es produeixi fins a un milió de tones d’hidrogen verd.

Entre 2024 i 2030, l’hidrogen ja ha de formar part del sistema energètic, segons el plantejament comunitari. Per això, en finalitzar aquesta segona etapa, s’haurien de generar fins a 40 gigawatts d’hidrogen verd, cosa que suposa una producció d’uns 10 milions de tones. En aquest moment, l’hidrogen ja s’haurà d’haver introduït en sectors com el de l’acer o els vehicles pesants, com trens i camions.

La darrera etapa de l’estratègia de l’hidrogen, que s’allargarà fins al 2050, suposarà la consolidació i maduresa d’aquesta tecnologia

i al llarg de 20 anys s’hauria de desplegar a gran escala i ser l’alternativa escollida per aquells sectors on altres opcions per a descarbonitzar-se, com l’electrificació, no són viables.

L’estratègia espanyola El Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic va presentar el seu propi full de ruta de l’hidrogen verd el passat octubre. Aquest pla s’alinea amb l’estratègia europea i planteja fites importants i una seixantena de mesures per fomentar el desenvolupament de tecnologies de l’hidrogen a l’Estat i assolir la seva implantació per a descarbonitzar l’economia espanyola i en especial el sector energètic.

El full de ruta espanyol de l’hidrogen es planteja tres grans objectius de cara a 2030. Pel que fa a la producció es vol arribar a generar quatre gigawatts de

Es preveu que hi hagi uns 5.000 vehicles lleugers propulsats per aquest combustible net al 2030.

De cara a 2030, el Ministeri vol que el 25% del consum de l’hidrogen industrial sigui renovable potència mitjançant electròlisi, cosa que representa un 10% de l’objectiu marcat per la Comissió Europea. Així mateix, s’ha marcat com a objectiu de cara el 2024 comptar amb una potència instal·lada d’electrolitzadors d’entre 300 i 600 MW.

El segon objectiu del Ministeri és que el 25% del consum de l’hidrogen industrial sigui renovable de cara a 2030. Cal tenir en compte que actualment a l’Estat gairebé la totalitat de l’hidrogen que s’utilitza és consumit per la indústria, motiu pel qual centra un dels grans objectius. Així mateix, és important ressaltar que per cada quilo d’hidrogen verd que s’utilitza en substitució a l’hidrogen no renovable, s’evita l’emissió de 9 quilos de CO2.

L’estratègia espanyola també posa el focus en les aplicacions de l’hidrogen per a mobilitat. Es vol que al 2030 hi hagi una flota de com a mínim 150 autobusos, 5.000 vehicles lleugers i pesants i dues línies de tren comercial propulsades amb hidrogen renovable. Així mateix, s’hauria d’implementar una xarxa amb un centenar d’hidrogeneres i que els cinc principals ports i aeroports de l’Estat tinguessin maquinària impulsada amb hidrogen.

24

diarimés 25/06/2021

ENERGIA

A FONS

Les ajudes i els canvis en les tarifes elèctriques impulsen l’autoconsum Una casa unifamiliar de mida mitjana pot arribar a estalviar fins a 700 euros anuals, gràcies a una instal·lació fotovoltaica CEDIDA

Anna Ferran

La recuperació econòmica postcovid passa per l’energia renovable i la descarbonització. L’estratègia europea va encaminada en aquesta línia i també alguns dels paquets de mesures presentats pel govern de l’Estat. Fa unes setmanes el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic anunciava que es destinarien un total de 900 milions d’euros per a impulsar la col·locació d’instal· lacions d’autoconsum, tant en l’àmbit domèstic com per al sector agrícola i industrial.

La Unión Española Fotovoltaica (UNEF), l’associació empresarial del sector de l’energia solar, calcula que gràcies a aquestes ajudes s’instal·laran al conjunt de l’Estat uns 3.073 MW provinents d’energia fotovoltaica per a l’autoconsum. Dels 900 milions d’euros, 400 aniran a parar al sector residencial i a les administracions públiques, 300 milions més a la indústria i al sector agropecuari i els 200 restants al sector serveis.

En el cas de l’autoconsum domèstic, UNEF estima que les ajudes anunciades pel Govern estatal poden suposar la creació d’uns cent mil usuaris nous d’aquesta alternativa energètica.

A aquestes ajudes anunciades, cal sumar-hi altres factors conceptuals que estan propiciant que l’autoconsum estigui aga-

Cal decidir si volem un sistema que permeti rendibilitzar l’excedent energètic generat.

Tenir una instal·lació pròpia implica no haver de dependre de pujades de preu de l’energia

al consum de l’electricitat, l’existència d’altres bonificacions i una creixent conscienciació ecològica estan acabant d’impulsar aquesta alternativa energètica.

fant cada cop més embranzida.

Així doncs, el malestar generat pel canvi de les tarifes del preu

Estalvi i independència Els motius que fonamenten l’aposta per l’autoconsum són,

de forma generalitzada dos, d’una banda, la independència que suposa autoabastir-se d’un dels recursos més necessaris en el nostre dia a dia, com és l’energia elèctrica. Tenir una instal· lació pròpia implica no haver de dependre de comercialitzadores ni de canvis en els preus o de pu-

jades d’impostos.

L’altre motiu que està al darrere de la gran majoria de persones que han fet el salt cap a l’autoconsum és l’estalvi. Una casa unifamiliar de mida mitjana amb vuit plaques fotovoltaiques pot arribar a estalviar un 30% del seu consum energètic anual, cosa que suposa un estalvi de més de 500 euros a l’any. Realitzar la instal·lació d’aquestes plaques suposa una inversió d’uns 85 euros al més durant 84 mesos. Ara bé, en l’actualitat cal sumar-hi les bonificacions fiscals i les ajudes, que podrien fer arribar l’estalvi fins als 700 euros anuals, segons càlculs de diverses companyies instal·ladores.

L’estalvi, però, no és únicament econòmic. I és que en un habitatge mitjà es calcula que l’estalvi d’emissions de CO2 és d’uns 1.470 quilos a l’any, cosa que equival a 75 nous arbres plantats.

Com passo a l’autoconsum?

Si bé és una aposta que cada cop està seguint més gent, el cert és que n’hi ha molta d’interessada que desconeix els passos que s’han de seguir. En primer lloc, cal disposar d’un espai físic on posar una instal·lació suficient per a subministrar energia a la nostra llar. Si volem plaques fotovoltaiques és important que estiguin orientades a sud i si ens interessa la minieòlica, hem

de disposar de suficient vent per a fer-lo moure. Si aquestes condicions es compleixen, toca posar-se en contacte amb una empresa instal·ladora, que s’encarregarà tant de la instal·lació com de dur a terme els passos tècnics i administratius necessaris com les llicències d’obres, els registres o les notificacions a la companyia distribuïdora d’electricitat. Entre les diverses empreses que duen a terme el procés integral hi trobem comercialitzadores d’electricitat, instal·ladores de serveis elèctrics o especialitzades en renovables.

I si produeixo més energia?

Quan escollim el tipus d’instal· lació hem de triar si volem o no incloure un sistema de bateries que permeti emmagatzemar l’energia i utilitzar-la a posteriori, de manera que podem autoabastir-nos de dia i de nit, en el cas de les plaques fotovoltaiques.

També hem de decidir si posem una instal·lació sense o amb excedents. Les primeres compten amb un sistema antivessament que no permet que l’excedent energètic s’aporti a la xarxa elèctrica. Per contra, la segona opció sí que ho permet.

Si apostem per una instal·lació amb excedents, la legislació que regula l’autoconsum indica dues variants. Les instal·lacions menors de 100kW poden escollir un sistema de compensació simplificada, on la comercialitzadora compensa els excedents com un estalvi de la factura de l’electricitat. Les instal·lacions que superin aquestes 100kW, poden escollir el sistema sense compensació simplificada que els converteix en productors energètics, de manera que poden vendre tot l’excedent sense límits, però han de fer front a tràmits fiscals.

ENERGIA

25/06/2021 diarimés

25

DADES

Les renovables baten rècords i fan de 2020 l’any amb més energia verda

CEDIDA

La producció d’energia renovable va créixer un 12,8% respecte al 2019 gràcies als bons comportaments de l’eòlica i la fotovoltaica Anna Ferran

El 2020 ha estat l’any en el qual s’ha produït més energia verda des de 2007, quan van començar els registres. Les renovables van produir l’any passat el 44% del total de l’energia feta a l’Estat, cosa que suposa un total de 110.450 GWh produïts a partir de recursos naturals i inesgotables com el vent, el sol i l’aigua, segons es recull a Avance del informe del sistema eléctrico español 2020, elaborat per Red Eléctrica Española. Aquesta xifra suposa un creixement del 12,8% respecte a les dades de 2019 i fan de 2020 l’any de rècord de les renovables a l’espera de com evolucioni aquest 2021.

Els volums generats per l’eòlica i el creixement sense precedents de la fotovoltaica, juntament amb el bon comportament que va experimentar al llarg de l’any la hidràulica expliquen les

xifres sense precedents que van assolir l’any passat les renovables a Espanya. Segons l’informe de Red Eléctrica l’energia elèctrica va ser la responsable de més d’una cinquena part de tota la generació anual. Per la seva part, la fotovoltaica va créixer un 65% respecte al 2019.

La nuclear lidera la producció Amb un 21,9% del total de l’energia generada, l’eòlica es col·loca com la segona tecnologia productora el 2020 i només és superada per la nuclear que va tenir una quota del 22,2% del total. La tercera font de generació va ser el cicle combinat, que va representar un 17,5% del total, però que va experimentar una caiguda de més de 20 punts percentuals respecte a 2019. Per la seva banda, la hidràulica s’ha convertit en la quarta tecnologia que més GWh aporta (12,2%) gràcies al creixe-

ment del 23% si es compara amb les xifres de 2019.

En contraposició al creixement de la hidràulica i la fotovoltaica (que va englobar el 6,1% de la generació elèctrica espanyola), hi ha la caiguda dràstica del carbó. El tancament de diverses centrals i l’aposta per la descarbonització van suposar una reducció del 60,4% i ara suposa només el 2% del mix energètic espanyol. Aquesta dada contrasta enormement amb les dades dels primers informes publicats el 2007, quan representava una quarta part del total.

Tots aquests canvis han tingut un efecte important en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que s’han reduït un 27,8% respecte a l’any 2019. Així doncs, la producció d’energia elèctrica lliure d’emissions de CO2 va representar el 67,3% del total, fins a assolir els 168.953 GWh, cosa

L’eòlica va englobar el 21,9% de la producció energètica de l’Estat el 2020, creixent un 23%.

Al 2007, el carbó generava una quarta part de l’energia a Espanya i ara, el 2% que també suposa un màxim històric.

Bones dades al maig Les bones xifres assolides en matèria de descarbonització del

El 50,7% de l’electricitat produïda el mes de maig va ser verda i el 73,3% lliure d’emissions mix elèctric espanyol es mantenen enguany i fins i tot milloren respecte a la mitjana anual de 2020. Així doncs, les dades del passat mes de maig mostren com el 50,7% del total de l’electricitat

produïda va ser d’origen renovable i el 73,3% va ser lliure d’emissions. L’eòlica es consolida i es converteix en la tecnologia líder al maig, amb el 23,4% i la fotovoltaica assoleix un nou màxim històric de producció mensual, amb 2.331 GWh i va suposar l’11,4% del total de l’energia elèctrica produïda a l’Estat. El 29 de maig va ser el dia que se’n va generar més, suposant el 14,7%.

EMPRESA RECOMANADA

SolarTradex, més de 10 anys amb l’autoconsum solar Ha obert una delegació a Torredembarra per donar resposta a l’alta demanda a la demarcació Redacció

L’enginyeria mataronina SolarTradex ha obert una nova oficina tècnica a Torredembarra per a donar un servei de proximitat a les comarques del Penedès i del Camp de Tarragona. SolarTradex és una enginyeria i instal·ladora amb una llarga i

reconeguda trajectòria en el sector fotovoltaic, des que l’any 2011 va instal·lar i legalitzar la primera instal·lació solar per autoconsum de tot l’Estat en un moment en què es creia que l’autoconsum no estava permès.

Segons dades de l’Observatori de l’Energia Solar de Catalu-

nya, en els darrers tres anys, des de l’anul·lació de l’impost al sol i el reconeixement a rebre una compensació econòmica pels sobrants d’energia solar generats i no consumits, el nombre d’instal·lacions solars per autoconsum s’ha multiplicat per cinc. S’espera que el creixement

es mantingui incentivat per la caiguda del preu de les instal· lacions solars per autoconsum –una família pot gaudir d’una instal·lació per autoconsum a casa per uns 4.000 euros-, la pujada del preu de l’electricitat pel canvi de tarifes elèctriques, i per les importants bonificacions fiscals a l’IBI a aquells que instal·lin panells solars.

En l’actualitat SolarTradex és encarregada d’executar la compra col·lectiva de 100 instal· lacions solars per autoconsum domèstic que ha organitzat Som Energia al Baix Penedès i del Camp de Tarragona.

CEDIDA

Instal·lacions d’autoconsum de SolarTradex a la Canonja.

26

diarimés 25/06/2021

ENERGIA

ACTUALITAT

L’IVA de la llum s’abaixa del 21 al 10% fins a finals d’any Ahir el Consell de Ministres aprovava aquesta mesura extraordinària que ha de pal·liar les constants pujades de preu CEDIDA

Agències

El Consell de Ministres va aprovar ahir la baixada de l’IVA de l’electricitat del tipus general (21%) al reduït (10%) fins a finals d’any per a tots els consumidors amb una potència contractada de fins a 10 kW, sempre que el preu mitjà mensual del mercat majorista estigui per sobre dels 45 euros per MWh. La reducció temporal al 10% d’IVA també s’aplicarà fins a cap d’any. La mesura afecta tant als usuaris de PVPC (tarifa regulada) com als que contracten el seu subministrament en el mercat lliure. El Reial decret llei aprovat ahir amb mesures urgents per a reduir els impostos aplicats al subministrament d’energia elèctrica també inclou la suspensió del 7% de l’Impost sobre el Valor de la Producció d’Energia Elèctrica durant el tercer trimestre d’enguany.

L’objectiu és alleujar el cost de la factura de la llum «de les llars, els autònoms, les pimes i el conjunt de les empreses», assenyala el Govern, que recorda que, des de finals de 2020 i més intensament al març de 2021, el preu del mercat majorista de l’electricitat a Espanya està marcant preus inusualment alts, que amenacen amb mantenir-se en la segona part de 2021.

Des de la Secretaria d’Estat de Comunicació recorden que per a donar resposta a aquesta situació, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha requerit treballar en qüestions de fons, en el marc del Pla Nacional d’Energia i Clima 2021-2023, per a aprofitar d’una manera eficient el potencial renovable, eòlic i solar que porta aparellats uns costos de producció menors i, per tant, redundaran en una reducció de la

Es calcula una reducció mitjana d’uns sis euros mensuals al rebut de la llum.

L’Estat deixarà d’ingressar prop de 1.000 milions d’euros en impostos factura elèctrica.

No obstant això, reconeixen que els preus creixents en el mercat elèctric en el context de la crisi provocada per la covid-19 exigeixen l’adopció de «mesures urgents per a evitar l’impacte en les llars espanyoles i l’activitat econòmica».

El preu mitjà de l’electricitat en el mercat majorista en la primera quinzena de juny assoleix els 81,50 euros/megavat hora (MWh), el seu valor més alt en un mes de juny des que hi ha re-

Fins al desembre, espanya serà un dels països de l’UE amb l’IVA elèctric més baix gistres, segons el grup de consultoria i assessoria energètica ASE. Els preus del gas (utilitzat en la generació de gas amb cicles combinats) en els mercats internacionals, però especialment els dels drets d’emissió de CO₂, estan impulsat a l’alça als preus en el mercat elèctric majorista, que ha coincidit amb un canvi del sistema de tarifes.

650 MEUR d’estalvi La rebaixa de l’IVA que grava el rebut de la llum suposarà un

estalvi per a llars i pimes de 650 milions d’euros enguany, segons càlculs preliminars de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), mentre que el Govern xifra la reducció en 6 euros al mes per usuari.

Per als comptes de l’Estat, la rebaixa fiscal aprovada suposa una caiguda en la recaptació pública pròxima als mil milions d’euros, encara que només la meitat correspon a la baixada de l’IVA tindran impacte en els Pressupostos Generals de l’Estat. La resta corresponen a la suspensió del 7% de l’Impost sobre el Valor de la Producció d’Energia Elèctrica durant el tercer trimestre d’enguany.

L’Organització de Consumi-

dors i Usuaris (OCU) ha qualificat de «clarament insuficient» la reforma, mentre que des de Facua han criticat que es «perdoni» a les companyies l’impost a la generació, així com la temporalitat de les mesures.

Un dels IVA elèctric més baix La mesura aprovada ahir situa Espanya entre els països que menys graven aquest subministrament de la Unió Europea (UE). Segons dades de la Comissió Europea sobre els tipus d’IVA aplicats en els Estats membres a 1 de gener de 2020, el tipus més habitual entre els vint-i-set és l’estàndard i només tres països imposen el reduït, tres el superreduït i dos règims especials.

Així, Hongria és el país en el qual més IVA sobre l’electricitat es paga, el 27%. Després d’ell se situen, amb el 25%, Dinamarca, Croàcia i Suècia, seguits de Finlàndia (24%), Polònia (23%) i Eslovènia (22%). Dins de la UE, l’IVA més comú per a l’electricitat és del 21%, el que per norma general aplica Espanya, amb cinc països amb aquest tipus impositiu com a estàndard (Bèlgica, República Txeca, Letònia, Lituània i Països Baixos). A més, quatre la graven al 20% (Bulgària, Estònia, Àustria i Eslovàquia), mentre que tres tenen el 19% (Alemanya, Xipre i Romania).

Només cinc països apliquen l’IVA reduït a l’electricitat. És el cas d’Irlanda, amb el 13,5%; Itàlia (10%), Luxemburg (8%), França (5,5% en la part fixa) i Portugal (13% en la part variable, sempre que es compleixin uns requisits). Per part seva, Grècia i Malta se situen com els països en els quals menys grava l’electricitat, en aplicar l’IVA superreduït, del 6% i del 5%, respectivament.

INNOVACIÓ

Neix Battech, el centre de recerca de bateries elèctriques del sud d’Europa Té l’objectiu de millorar la transferència de coneixement a la indústria d’aquest sector ACN

L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya i l’Eurecat han creat Battech, un centre de recerca, desenvolupament i innovació de cel·les i bateries elèctriques per la mobilitat elèctrica, les energies renovables i els béns d’equip.

El projecte neix amb la volun-

tat de millorar la transferència de coneixement a la indústria d’aquest sector des d’una perspectiva enfocada a l’economia circular i a la sostenibilitat. El nou centre no només s’orienta a les bateries de vehicle elèctric, sinó també a les de suport a la xarxa elèctrica, amb bateries de

segona vida o amb bateries de nova generació, per compensar els pics de demanda que les renovables no puguin cobrir.

Els impulsors han destacat que la transició energètica i la incorporació massiva de renovables a la xarxa provoca una variabilitat cada cop més gran

en la generació i en la demanda, que fan imprescindible disposar de bateries estacionàries que garanteixin la flexibilitat i la fermesa del sistema elèctric, mitjançant la regulació de freqüència, control de tensió, reducció de puntes de consum, capacitat de recuperació del sistema en cas

de parades o contingències.

Aquesta iniciativa està especialment pensada per a empreses fabricants i consumidores de bateries elèctriques, empreses del sector automoció i de la mobilitat elèctrica en general, empreses del sector energètic i béns d’equips, organismes públics de l’àmbit a escala regional, estatal i internacional, clústers, associacions i plataformes. Es preveu que el desenvolupament de Battech en els pròxims anys comportarà una inversió addicional de 5 milions d’euros en equipaments i la creació de quinze nous llocs de treball d’alta qualificació.

Un autobús elèctric viatja per primera vegada de Catalunya a Madrid Un autobús elèctric va viatjar Catalunya a Madrid el passat 14 de juny en una prova pilot de Circontrol, empresa especialitzada solucions de recàrrega per a la mobilitat elèctrica, i e-busKar, que distribueix vehicles elèctrics del fabricant turc Karsan. L’objectiu de la iniciativa és demostrar la viabilitat de la mobilitat amb autobús elèctric en viatges de llarg recorregut. El vehicle vasortir a dos quarts de 7 del matí de Sabadell i va arribar 11 hores més tard a san Sebastián de los Reyes. Durant el trajecte, es va aturat a l’àrea de servei de Torrefarrera (Segrià) per recarregar la bateria, i va fer dues parades més amb la mateixa finalitat abans d’arribar a Madrid. L’autobús elèctric va efectura un recorregut de 610 quilòmetres, amb una durada estimada d’unes onze en total, incloent les pauses per descansar i recarregar el vehicle.

Al marge de l’estalvi econòmic que suposa l’ús d’un autobús elèctric en relació amb un de gasoil, el CEO i soci fundador d’e-busKar, Fran Ramis posa en valor el fet que fer el trajecte amb aquest vehicle comporta zero emissions. En aquest sentit, explica que un autobús elèctric amb un passatge mitjà de 25 persones estaria reduint l’emissió de 56 tones de CO2 durant tot un any respecte a un autobús de gasoil. «Estem fent una aportació molt important per tenir un món més sostenible», indica del CEO Fran Ramis.

Alerten que algunes comercialitzadores de llum fan trucades amb informació falsa Enginyers Industrials de Catalunya adverteix que algunes comercialitzadores d’electricitat estan fent trucades amb informacions falses per «confondre els usuaris» i «induir-los a canviar de companyia» arran del canvi en la nova tarifa elèctrica. En un comunicat, l’associació assegura que no cal canviar de comercialitzadora per adaptar-se a la nova factura i recomana consultar la factura del mes de juny per veure els consums desglossats en els períodes horaris.

«Fora que es vulgui optar per una altra comercialitzadora o renegociar el contracte amb la que ja es té, no cal fer cap canvi», aclareix el president de la Comissió d’Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Maria Montagut.

ENERGIA

25/06/2021 diarimés

27

CONSUM

Com estalviar amb la nova tarifa elèctrica? Horaris i les potències contractades

CEDIDA

rentadores seguides i després haver-les d’estendre», afegeix el secretari general de Facua, Rubén Sánchez. Amb tot, des de l’OCU, mantenen que la nova tarifa realment permet un estalvi als consumidors. Ara bé, per aconseguir-lo, sense trastocar per complet els nostres horaris, cal jugar amb l’altra novetat que ha comportat el canvi tarifari: la possibilitat de tenir contractades dues potències diferents.

Malgrat la polèmica que ha aixecat, una bona planificació i la contractació de dues potències diferents pot suposar un estalvi considerable Anna Ferran/ACN

Posar el rentaplats passades les 12 de la nit, engegar l’aire condicionat només a les matinades o llevar-se a les 6 per a poder planxar. Aquestes semblen les úniques alternatives que ens deixa la nova tarifa elèctrica que va entrar en funcionament l’1 de juny i que estableix tres trams horaris, punta, pla i vall, amb preus diferents. La nova tarifa ha generat un gran debat social i mediàtic, acompanyat de diverses polèmiques, sobre com haurem d’organitzar-nos ara els ciutadans si volem estalviar en la nostra factura de l’electricitat.

Tres franges horàries Una de les principals novetats de la nova tarifa és justament la introducció de tres trams horaris amb diferents tarifes. El període d’hora punta serà el més car i es distribuirà entre les 10h i les 14h

i entre les 18 i les 22 h. de dilluns a divendres no festius. El període pla, menys car, serà de 8 a 10 h. del matí, de 14 a 18 h. de la tarda, i de 22 a 24 h. de la nit. El període vall, amb un preu més reduït, estarà comprès entre mitjanit i les 8 h. del matí i dissabtes, diumenges i festius d’àmbit estatal.

La finalitat del govern espanyol és fomentar «l’estalvi energètic, l’eficiència, l’autoconsum i el desplegament del vehicle elèctric». A través de la nova estructura tarifària es preveu incentivar el trasllat del consum elèctric de les hores de màxima demanda a altres en les quals les xarxes de transport i distribució es trobin menys saturades. Aquest fet reduirà la necessitat de portar a terme noves inversions en aquestes infraestructures. Això repercutirà en menys costos per als consumidors d’energia, ja que són aquests els qui sufraguen

aquest tipus d’infraestructures a través de la factura elèctrica, i també evitarà inconvenients mediambientals d’aquest tipus d’instal·lacions.

«La nova factura pretén canviar els hàbits de la població. Que s’utilitzi l’energia per a tasques no imprescindibles (planxar, rentadora o rentaplats) quan menys es necessita. De matinada o els caps de setmana», ha explicat Víctor Ruiz Ezpeleta, professor d’EAE Business School.

Ara bé, aquest canvi d’hàbits no és possible per a tothom, adverteixen des de Facua, qui posen com a exemple tots els teletreballadors que passaran l’estiu a casa amb l’aire condicionat obert en les hores punta, cosa que els dispararà la factura elèctrica. «És impossible, innecessari i irrespectuós; seria humiliant que una família anés a dormir més tard per posar dues

Contractar dues potències diferents ens permet reduir els costos fixes de la nostra factura

La nova tarifa estableix tres trams horaris: punta, pla i vall.

Dues potències diferents Fins al 31 de maig, només podíem tenir una única potència contractada, sense poder fer discriminació amb els moments de més consum o menys. Ara, però, es permet tenir dues potències diferents. Des de l’OCU expliquen que la clau per aconseguir un estalvi real en la nostra factura elèctrica és tenir contractada una potència menor en les hores punta, de manera que reduïm el cost fix en el moment del dia que l’electricitat és més cara, i tenir una potència més gran en les hores vall i durant el cap de setmana, de manera que el cost fix del moment on tenim més disponibilitat d’energia i més consum es redueix.

TRIBUNA

Amb l’energia... comencem la casa pels fonaments o per la teulada?

CARLES FARRÉ - SE7ENERGIA Enginyer Tècnic Industrial - Gestor energètic

No corren bons temps al sector de l’energia, les noves tarifes d’electricitat arriben tot just quan els preus estan en el punt més alt dels darrers anys, sense cap dubte una combinació explosiva. La confusió generada és de tal dimensió que ha creat un ambient de pànic generalitzat. Tractem ambdós fets per separat.

D’una banda, la nova regulació de tarifes, entre altres objectius, pretén fomentar l’estalvi energètic augmentant el pes específic a la factura del consum, reduint-ne la part fixa de la potència contractada... curiosament el contrari del que es va fer a la darrera reforma, el 2013.

De l’altra, els preus han pujat significativament, proporcionalment al mercat de futurs d’emissions de CO2. Més enllà de les discussions tècniques respecte als procediments que determinen els preus de l’energia, cal prendre consciència del paradigma que ha arribat per quedar-se: qui més contamini és qui més pagarà.

En paral·lel, per acabar-ho d’adobar, tenim un controvertit debat

amb les renovables. Les discrepàncies són molt marcades entre els que defensen que pot malbaratar el territori i els que creuen imprescindible un impuls gegantí. A banda de la necessitat (que n’hi ha) de construir grans parcs solars i eòlics, cal omplir (també) les teulades amb plaques solars, a les naus industrials dels polígons, als edificis i equipaments públics o privats (hospitals, escoles, poliesportius...) i als nostres habitatges.

En aquest sentit, què cal fer? S’han d’afermar els fonaments auditant les instal·lacions: conèixer els nostres equips consumidors, ferne un ús òptim i, si s’escau, substituir-los per altres de més eficients.

També cal definir l’estructura gestionant l’energia: detectant, analitzant i controlant la despesa energètica. I, amés, podem incloure nous equipaments, com rendibilitzar la teulada instal·lant plaques fotovoltaiques: generant producció d’energia renovable i propera que, en aquest cas, equival a rendible i sostenible.

La gestió energètica és un procés continu i transversal, podem construir tot alhora: fonamentar, estructurar i rendibilitzar... però comencem ja!

28

diarimés 25/06/2021

ENERGIA