Els set riscos a escala global que poden amenaçar les empreses catalanes

Un informe d’ACCIÓ detalla les amenaces globals amb un impacte potencial en l’economia

Redacció

La inflació, els efectes de la guerra a Ucraïna o les tensions internacionals i la divisió del món en dos blocs són només alguns dels aspectes que estan contribuint a crear un clima d’incertesa que té un gran impacte en el món econòmic i empresarial. Tant se val si es tracta d’una corporació global com d’una pime d’àmbit local, ningú s’escapa de l’impacte i les conseqüències que tenen els esdeveniments a escala global. L’anomenat efecte papallona és clarament visible en el món empresarial. És per això que ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, ha dut a terme un treball on avança els set grans riscos que hauran d’afrontar les empreses catalanes durant l’any 2023.

Tensions geopolítiques

El document apunta com a primer risc les tensions geopolítiques i un nou ordre internacional més polaritzat a causa de les tensions entre els Estats Units i la Xina, com la que es va veure fa unes setmanes per l’episodi del suposat globus meteorològic xinès sobrevolant territori nordamericà. Des d’ACCIÓ assegures que les tensions aniran en augment i que es materialitzaran en nous episodis de rivalitat en l’àmbit comercial i, sobretot, el tecnològic, tenint en compte que el centre de gravetat geopolític al món es troba a l’Indo-Pacífic, especialment a Taiwan-Xina, el primer productor mundial de semiconductors. Aquest fet s’emmarca dins la creixent influència de la Xina en l’esfera mundial i la creixent fragmentació entre dos blocs.

Trencaments de cadenes

Si bé la covid-19 ja va provocar trencaments de les cadenes de valor global, la guerra entre Rússia i Ucraïna n’ha afegit encara més pressió, com demostra, per exemple, la interrupció del subministrament de cereals ucraïnesos. Totes aquestes disrupcions comporten un risc creixent de manca de subministrament per a les empreses i els consumidors, sobretot de matèries primeres i components concentrats en pocs països. En aquest sentit, una nova amenaça que està emergint és la weaponització, la utilització, per part d’alguns països, com a arma geopolítica del comerç mundial i les inversions estrangeres per contrarestar el poder creixent de les seves contraparts o evitar que companyies estratègiques passin a mans de països tercers considerats rivals. Aquest context, segons l’informe, obliga les empreses a diversificar o escurçar les seves cadenes de valor globals per fer-les més resilients i segures, relocalitzar unitats productives ja internacionalitzades

La situació geopolítica a escala global afecta a tota mena d’empreses, siguin grans o pimes o buscar nous proveïdors al país d’origen o propers.

Emergència climàtica

Mentrestant, les empreses hauran de fer front a l’emergència climàtica, un dels principals riscos de l’any 2023. En el cas de Catalunya, la crisi hídrica té una gran afectació en el sector agroalimentari, que ha patit reduccions de més de la meitat de les collites en alguns cultius de regadiu en l’olivera, i també en la producció d’energia renovable hidràulica. Des d’ACCIÓ indiquen que caldrà saber aprofitar iniciatives impulsades per la Comissió Europea com el Pacte Verd Europeu, el Fit for 55 o el REPowerEU per a impulsar la descarbonització i augmentar l’ús d’energies renovables.

Preu de l’energia

En paral·lel, la indústria haurà de fer front al xoc energètic provocat per l’augment de la demanda global amb la sortida de la crisi de la Covid-19, les sancions imposades a Rússia i la volatilitat de mercat. De fet, els preus de l’energia han assolit els màxims històrics aquest 2022, un fet amb un fort impacte en la indústria europea, ja que el gas és la font d’energia més important i no és senzill substituir-lo en molts processos productius. A més, cal tenir en compte que el desenvolupament de noves tecnologies energètiques netes depèn de minerals crítics com el coure, el liti, el níquel, el cobalt o les terres rares. L’augment de la demanda i la complexitat d’ampliació de l’oferta actual produeix un augment de preus d’aquests minerals i fa aparèixer el concepte de greenflation. Aquest fet podria portar al dilema d’acceptar preus més alts o retardar la transició energètica.

Inseguretat alimentària

Una altra disrupció que ha intensificat la guerra entre Rússia i Ucraïna és l’increment dels preus dels aliments, que sumat als fenòmens climàtics extrems que pertorben les collites arreu del món intensificarà la inseguretat alimentària encara més l’any vinent. Aquesta situació

Innovem amb tu, millorant la conservació dels aliments i dissenyant el packaging sostenible del futur aeqtonline.com pot comportar potencials tensions socials i inestabilitat política en algunes regions que poden ser potencials mercats emergents per a les empreses catalanes.

Desacoblament digital

L’estudi elaborat per ACCIÓ subratlla que la batalla geopolítica és ara geotecnològica i es juga en l’àmbit dels semiconductors més avançats, ja que en depenen tecnologies com la intel·ligència artificial, el 5G o la computació quàntica, que també tenen aplicació en defensa i seguretat.

L’augment de la desconfiança mútua entre els Estats Units i la Xina fa perillar l’elevat nivell d’interdependència tecnològica i digital, cosa que afavoreix el desacoblament digital, és a dir, la formació de règims normatius múltiples i mútuament divergents que suposen barreres considerables a la capacitat de les empreses per a transferir dades a través de les fronteres i desenvolupar solucions digitals integrades d’àmbit mundial. Aquest risc se suma al dèficit tecnològic de la Unió Europea i la pèrdua de competitivitat, un fet que posa en joc entre 2 i 4 bilions d’euros a l’any de valor afegit empresa- rial a Europa si no s’aborden les mancances tecnològiques de continent.

Estagflació

Des d’un punt de vista macroeconòmic, l’informe destaca el perill de l’estagflació. Tot i que s’espera que la inflació hagi assolit el seu màxim històric el tercer trimestre del 2022 i que es comenci a moderar, el 2023 els preus es mantindran molt elevats; i de fet es preveu que aquesta situació perduri els pròxims anys. D’aquesta manera, s’estima que el 2023 seguirà la política monetària restrictiva a Europa, així com l’efecte d’inflació importada que ha suposat l’enfortiment del dòlar respecte a la resta de divises mundials. Així, la persistència de la inflació i la pujada dels tipus d’interès per part dels bancs centrals pot provocar un augment del risc creditici i desestabilitzar el sistema financer, al qual cal sumar la tendència baixista de les borses i l’esclat de la bombolla de les criptomonedes. Aquesta situació pot provocar un possible escenari de recessió mundial, en el qual Europa seria una de les grans regions més afectades.