
1 minute read
empreses motor del territori
ACN
L’obertura de l’economia a l’exterior ha obligat moltes empreses a redoblar els seus esforços per millorar el nivell d’idiomes dels treballadors. Tanmateix, les llengües estrangeres cada cop són necessàries en capes més àmplies de la plantilla, més enllà de la direcció. Segons un estudi de la patronal FemCAT, Catalunya té avui un nivell lingüístic lleugerament superior a la mitjana espanyola, però encara baix si es compara amb Europa. De fet, vuit de cada deu empreses assegura fer programes per suplir les «mancances» del sistema educatiu. Pel que fa a preferències, l’anglès segueix com l’idioma dominant, encara que el 40% de les organitzacions ja demana una segona llengua estrangera.
«La bretxa idiomàtica segueix aquí, tot i que hem millorat», ressalta directora general de FemCAT, Teresa Navarro. Malgrat això, alerta que aquest avenç es concentra en els perfils laborals que ja tenen una bona base, com el personal de direcció. «Només el 23% de les empreses ens diuen que tenen dificultats per trobar perfils de direcció i màrqueting amb idiomes, però això puja al 40% si parles de posicions de logística o financeres», destaca. A parer seu, tot el cos de l’empresa ha de tenir un cert nivell de llengües estrangeres, ja que la internacionalització interpel·la a totes les seves capes.
Tot i que des de FemCAT destaquen l’esforç empresarial per formar als treballadors, lamenten que el baix nivell de base que ofereix el sistema educatiu obliga a centrar els esforços en coneixents molt genèrics, i no en conceptes especialitzats, tècnics o de negociació.
«L’empresa sempre farà l’esforç de formació, però estaria bé que simplement