Especial Química

27/10/2023 diarimés

química

essencial per l’avui i el demà

9

2

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

SECTORIAL Anna Ferran

Química, el motor que mou el nostre dia a dia i que impulsa el futur

Estem dormint i, de sobte, sentim un soroll que ens desperta.

L’alarma despertador del mòbil. Ens llevem; ja és l’hora. Ens rentem la cara, prenem un cafè i esmorzem. Ens vestim i sortim de casa. Agafem el cotxe per anar a treballar o potser el transport públic. A la feina, utilitzem l’ordinador, imprimim documents, fem trucades. Quan la jornada s’acaba, anem una estona al gimnàs i després tornem cap a casa.

Aquesta és la rutina que segueix molta gent. Un dia normal, sense cap sorpresa. El que no sabem és que darrere de cadascuna de les coses que hem estat fent d’ençà que ens hem despertat, el sector químic hi ha intervingut. I bona part de la seva intervenció, té segell tarragoní. Si canviem l’escenari i, en lloc d’un dia quotidià, ens centrem en un dia destacat: hem començat les vacances i ens dirigim a l’aeroport per anar a agafar a un vol. Passem tots els controls a la terminal i, finalment, enlairem i posem rumb cap al nostre destí. Aquí, també hi és present la química? La resposta és afirmativa.

Indústria d’indústries, les solucions que crea el sector químic estan presents en el 96% de la cadena de valor de qualsevol sector productiu. Des de l’alimentació al tèxtil, passant pel transport, la construcció, el mobiliari, la tecnologia, la salut o l’oci, tots els àmbits que ens envolten i que formen part del nostre dia tenen més o menys relació amb la química. És per això que aquest es considera un sector productiu essencial. Durant el confinament dur a causa de la pandèmia de la covid-19, la indústria química de Tarragona no va aturar la seva activitat, ja que gràcies als seus processos podia produir solucions per a tota mena d’indústries, que ens arribaven a casa i ens garantien que, malgrat el tancament, no estiguéssim privats de les comoditats que garanteixen el nostre dia a dia.

Parlar de benestar i comoditats és parlar de química. Els avenços que hem experimentat al llarg de darrer segle tenen com

La química està present en el 96% de la cadena de valor de qualsevol sector productiu El benestar i la comoditat assolits en els últims 100 anys no hauria estat possible sense la química Si la indústria es descarbonitza, reduirà la petjada de carboni de la resta de sectors a origen el desenvolupament i el perfeccionament de la química moderna. Dit d’una altra manera, sense química no existirien indústries tan potents com la dels béns de consum o la tecnològica, per a mencionar-ne dues.

Ara bé, la química no només té un rol crucial en el nostre dia a dia actual, sinó que és bàsica i fonamental per al futur. Com a humanitat ens enfrontem a un repte majúscul, segurament, el repte més complex al qual mai ens hem enfrontat: aturar el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat i revertir la situació d’emergència que viu el planeta.

I aquí el sector hi té molt a dir.

Com a sector omnipresent en la resta de sectors productius, les solucions que els aporti, fetes sota els criteris de la sostenibilitat i la circularitat, permetran que cadascun d’ells faci importants passes cap a la neutralitat climàtica. Però no només això. I és que si la química es descarbonitza i canvia les seves matèries primeres, reduirà la seva petjada de carboni, de manera que reduirà la del conjunt del sistema productiu.

El repte és enorme, però la indústria química de Tarragona està preparada per afrontar-lo.

Tant les companyies que estan instal·lades en els polígons Nord i Sud, com els seus equips, com els joves enginyers que s’han format al territori i que ara estan engegant la seva carrera, tots ells són conscients del rol essencial que juguen i treballen des d’ara per a construir l’avui i el demà.

EL SECTOR QUÍMIC

27/10/2023 diarimés

3

4

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

A FONS

Imprescindible i omnipresent: quins sectors necessiten la química feta a Tarragona?

Les empreses establertes al territori ofereixen solucions que ens fan el nostre dia a dia més còmode Anna Ferran

La indústria química forma part de l’ADN del territori. És el gran motor econòmic de la demarcació i el principal sector exportador de la província. Malgrat que, en general, la ciutadania sigui conscient del pes que té, el cert és que no tothom és conscient del que es produeix als polígons Nord i Sud. Una quarantena d’empreses de mides i llocs d’origen diversos estan instal· lades aquí i ofereix solucions diverses que tenen aplicacions en tota mena d’àmbits. I és que la química, de manera directa o indirecta, està present en més del 96% dels objectes, processos i serveis que ens envolten.

Dit amb altres paraules, sense química el nostre estil de vida seria simplement impossible.

Bona part de les comoditats que tenim en l’actualitat,

han sorgit a partir de l’evolució d’aquesta indústria. Es diu que la segona revolució industrial va suposar el naixement de la química moderna. I en la tercera revolució, aquesta es va perfeccionar per donar peu a la

mic del Mediterrani i una de les principals àrees productives de petroquímics d’Europa, el que surt de les indústries tarragonines va a parar a qualsevol part del món i en qualsevol sector. Si bé són moltes les solucions que

La química està present en el 96% dels processos i, per això, qualsevol dels objectes que ens envolta està fet, en major o menor grau, de química

Les solucions que ofereix la indústria es poden agrupar en tres grans grups: derivats del petroli, gasos i precursors

societat del benestar que tenim en l’actualitat. Qualsevol àmbit del nostre dia a dia, des de l’alimentació fins a la tecnologia, passant per l’oci o el transport, té química. És per això que es diu que la química és un sector essencial.

Com a principal pol petroquí-

es produeixen al territori, es poden agrupar en tres grans grups: derivats del petroli; clor amoníac i altres precursors; i gasos.

En el cas dels derivats del petroli, s’obtenen destil·lats del cru –combustibles i betums–; etilè, propilè i els seus polímers, com ara el polietilè, el poliuretà,

el polipropilè o els poliglicols, entre altres; i ABS (Acrilonitril Butadiè Estirè). Tant amb els derivats de l’etilè i el propilè com amb l’ABS es produeixen materials plàstics per a tota mena d’aplicacions i sectors.

Pel que fa al clor, l’amoníac i altres precursors, s’obtenen productes com la sosa càustica, l’àcid clorhídric, el PVC-VCM o el formaldehid, per mencionar-ne només els més coneguts.

Novament, tots aquests productes es poden destinar a aplicacions molt diverses, des de la neteja i la desinfecció, a la conservació d’aliments o a la creació de components de vehicles.

Per últim, tenim els gasos, que tenen aplicacions industrials, però també sanitàries i alimentàries. A continuació, us expliquem com intervé la química en set aspectes del nostre dia a dia.

Alimentació Anem al supermercat i a llista hi tenim anotats productes com ara, uns iogurts, una safata de llom, marisc congelat, un pot d’olives, plàtans, pinso per la nostra mascota, unes galetes i un refresc. Aquest llistat aleatori està ple de química feta a Tarragona. El sector alimentari està estretament vinculat a les solucions que les empreses instal·lades als polígons Sud i Nord produeixen. Amb els derivats del petroli i del gas natural, s’obtenen tota mena de polímers que permeten conservar i protegir els aliments, sigui mitjançant envasos i films, però també amb fungicides i biocides per a piscifactories. Els gasos són essencials. L’oxigen i el diòxid de carboni s’usen per a fer conservació en atmosferes protectores i tractament d’aigües. El CO2 també és clau en les begudes carbonatades i en el transport de refrigerats. Ara bé, si parlem de refrigeració -i també d’ultracongelació-, el nitrogen és el rei. Per la seva banda, el clor, l’amoníac i altres precursors, permeten una gran varietat d’aplicacions. La sosa càustica, per exemple, s’utilitza per a l’assaonat d’olives i el fosfat dicàlcic per a la producció de pinsos.

química essencial per l’avui i el demà

27/10/2023 diarimés

Llar

Salut i desinfecció

Mobilitat

La nostra llar és una petita ambaixadora de les solucions produïdes per la indústria química del territori. Els gasos juguen un rol clau en el procés de construcció. La majoria d’ells s’usen en processos de soldadura. A més, l’argó s’utilitza en els tancaments de doble vidre. i el nitrogen millora el formigó, per posar dos exemples. Els destil·lats del cru tenen mil i una aplicacions a la llar. Des d’insonoritzar electrodomèstics, a produir cablejat, passant per mobiliari, teixits, sofàs i matalassos, paviments, revestiments de façanes, pintures o canonades, tot està produït amb matèries primeres elaborades a Tarragona. Els precursors, per la seva banda, estan molt relacionats amb els tints i els processos de coloració.

Durant la pandèmia de la covid-19, la química va ser decretada com un sector essencial i, per això, no va aturar la seva activitat. Un dels motius pels quals era essencial és que proveïa de les matèries primeres per a fer tota mena de material sanitari. Des dels EPI (mascaretes, guants, vestits o sabates de seguretat) a productes farmacèutics, passant per l’hidrogel, bosses estèrils, catèters i tubs intravenosos, respiradors o excipients per a medicaments, tot això es produeix amb derivats del petroli. El clor, l’amoníac i altres precursors són bàsics en processos de neteja i desinfecció, així com en el tractament d’aigua. I els gasos són claus en la respiració assistida, múltiples teràpies, com a anestèsic i analgèsic.

La mobilitat és un dels àmbits on podem identificar la implicació del sector petroquímic. Els combustibles i l’asfalt són els dos productes que primer ens passen pel cap quan pensem en derivats del petroli. El cert, però, és que n’hi ha molts més. La majoria de les parts de l’interior d’un vehicle, des de seients a taulers de control o revestiments estan fets amb derivats del petroli. També hi estan fets les carcasses del retrovisor, el paraxocs o els parabrises. Amb precursors, com el clor o l’amoníac, s’obtenen les matèries primeres per produir des de disc de frens a elements de protecció, els volants o l’anticongelant. I els gasos intervenen en processos de soldadura, de fabricació de vidre o pintures i també en els fars de xenó.

Tecnologia

Cultura, oci i esport

Sostenibilitat i economia circular

Tenim tota mena de gadgets tecnològics: ordinadors, mòbils, auriculars sense fils, televisors i un llarg etcètera d’aparells. Els xips i les connexions semblen la base de la seva fabricació, però la química és fonamental.

Amb etilè, propilè i els seus polímers, es produeix el seu recobriment.

L’ABS també és clau en la producció d’interruptors, ventiladors i caixes de bateria. Amb el pentaeritritol, un derivat dels precursors, es fa tinta. Gasos com l’hidrogen i l’oxigen serveixen per abrillantar el vidre de les pantalles i el nitrogen intervé en la soldadura de microxips.

La química també hi és present quan ens divertim i gaudim del nostre temps lliure? La resposta és totalment afirmativa. La roba i l’equipament esportiu, així com la majoria de les joguines, estan fets amb derivats del petroli. Des d’unes sabatilles a uns esquís o les grades del pavelló. Els gasos són clau per als amants del submarinisme, però també ho són pels fans de les noves tècniques gastronòmiques, com el cryocooking. Pel que fa als derivats del clor, són fonamentals en el tractament de piscines, però també per a fer paper per a revistes i llibres.

Les solucions que surten del pol químic tarragoní tenen un rol clau en el camí cap a la sostenibilitat. Més enllà de les innovacions de futur en les quals s’està treballant, avui en dia ja ofereixen productes que permeten avançar cap a la sostenibilitat. El diòxid de carboni i l’àcid clorhídric s’utilitzen en el tractament d’aigües residuals. Amb la sosa càustica es blanqueja el paper reciclat. El nitrogen permet reciclar plàstic i pneumàtics, mentre que l’oxigen intervé en el reciclatge de l’alumini. I l’hidrogen, una gran aposta, és un combustible sense emissions.

5

6

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

A FONS

L’epicentre d’un futur sostenible, circular i descarbonitzat Les empreses instal·lades al territori ja estan produint solucions per a molts sectors que permeten reduir la petjada de carboni CEDIDA

Anna Ferran

Objectiu 2050: ser un continent climàticament neutre. O dit amb altres paraules, que siguem capaços d’absorbir o compensar totes les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades de l’activitat humà. Dir-ho és fàcil. Fer-ho es presenta com un repte immens, el desafiament més gran al qual ens hem enfrontat com a espècie. I és que les conseqüències en el clima i, per extensió, per la vida al planeta, que pot tenir no aconseguir-ho són mortals. En aquest escenari crític, fa temps que es diu que la química hi tindrà un paper destacat. El fet de ser una indústria d’indústries, que subministra solucions a més del 96% dels processos de les cadenes de valor de qualsevol sector implica que qualsevol canvi en la seva manera de produir repercuteixi en tercers. Aquest, però, no és l’únic motiu.

Per a ser climàticament neutres, hem de descarbonitzar-nos, és a dir, deixar d’emetre CO2 i altres gasos que produeixen l’escalfament global. Però també hem d’experimentar un canvi radical en el tipus de matèries primeres que utilitzem per a produir. El segle XX i les dues primeres dècades del segle XXI han estat marcades per l’ús de matèries d’origen fòssil, principalment derivats del petroli i també gas.

Justament el seu ús massiu és un dels causants de la situació d’emergència climàtica i emissions a l’alça que vivim. Per això, tan important com descarbonitzar-nos, ho és desfossilitzar-nos, és a dir, deixar d’utilitzar matèries primeres d’origen fòssil, i circularitzar-nos, convertir els residus en les noves matèries primeres. I en aquest triple procés és on la química serà un actor

La descarbonització de la química tindrà un impacte positiu en la resta de sectors productius

L’electrolitzador o l’ecoplanta mostren quin és el camí que seguirà el sector d’ara endavant

principal, ja que gran part de les innovacions que s’han d’impulsar per assolir la fita establerta per al 2050 passen de manera directa per aquesta indústria.

descarbonització, circularització i desfossilització de l’economia. I és que serà aquí on s’apliquin les noves formes de produir del futur. Però no només això, sinó que moltes de les innovacions necessàries per a impulsar aquest canvi també sorgiran al territori. Aquesta és la visió clara que comparteixen l’AEQT i les seves

Tarragona, pol estratègic Com a principal pol petroquímic de tota la Mediterrània, Tarragona té un paper estratègic en la

empreses associades.

Bona mostra d’això la trobem en alguns projectes pioners que s’impulsaran al territori. L’Ecoplanta, el projecte conjunt de Repsol, Enerkem i Agbar, serà la primera planta de producció de metanol circular de tota Espanya. La planta, que ha estat escollida com un dels projectes estratègics per la Unió Europea en matèria de descarbonització, convertirà residus urbans no reciclables en metanol circular que es destinarà per a fabricar nous materials i biocombustibles

Innovem amb tu, millorant la conservació dels aliments i dissenyant el packaging sostenible del futur aeqtonline.com

avançats.

L’Ecoplanta és un exemple paradigmàtic de la circularització i desfossilització. Si busquem projectes pioners centrats en la descarbonització, la futura planta de producció d’hidrogen verd que s’instal·larà al polígon Nord marcarà un punt d’inflexió. El projecte, liderat també per Repsol i amb la participació d’Enagás, Messer i IQOXE, comportarà la construcció de l’electrolitzador per a produir hidrogen verd més gran de tot l’Estat i permetrà oferir hidrogen net al conjunt de

El pol químic de Tarragona està cridat a ser un dels grans centres d’impuls de la descarbonització, gràcies a la capacitat productiva i a la rellevància que té en el conjunt de la Mediterrània i del continent europeu, però també gràcies a la capacitat de desenvolupar innovacions que permetin produir de forma més sostenible i circular.

les empreses del pol químic. I és que cal tenir en compte que la química tarragonina és la principal demandant d’hidrogen de la Península. Fins ara la seva producció comporta un alliberament massiu de CO2, però en un electrolitzador només s’utilitza energia elèctrica renovable i aigua, cosa que fa que el procés sigui totalment net.

Aquí i ara Tant l’Ecoplanta com l’electrolitzador són grans inversions que

química essencial per l’avui i el demà CEDIDA

Covestro ha estat pionera en l’ús de tecnologies eficients per a produir clor Repsol produeix a Tarragona biojet, un combustible fet amb biomassa per a avions CROCS utilitza una innovació de Dow que li ofereix un plàstic fet amb residus vegetals ELIX Polymers ha revaloritzat ABS que s’utilitza per fer pròtesis solidàries impreses en 3D

ens permetran visualitzar d’aquí a pocs anys com serà la química del futur. Però el camí cap a la neutralitat climàtica s’ha d’impulsar des de l’aquí i l’ara i per això, la indústria està ja duent a terme processos i solucions fi-

nals totalment encaminades cap a la sostenibilitat, les zero emissions netes i la circularitat.

Si posem el focus en els processos, plantes com la nova fraccionadora d’aire de Messer, que funciona 100% amb energia

elèctrica, o la planta de producció de clor de Covestro, que utilitza un nou mètode que permet reduir l’ús d’electricitat en un terç respecte als altres mètodes, amb els importants beneficis en terme de costos i eficiència

energètica, són bons exemples per mostrar com les empreses del sector fa temps que impulsen innovacions que els permetin avançar en matèria de sostenibilitat.

Ara bé, el paper de la química en aquest context és doble, ja que, d’una banda, ha de canviar la manera de produir i, de l’altra, ha de fer solucions diferents que donin resposta a aquest nou context. Conceptes com l’economia circular, l’ecodisseny, els nous combustibles o els plàstics biobasats són només quatre de les tendències que seran claus en

el futur, que ja s’estan produint a Tarragona.

Volar és més sostenible L’aviació és un dels subsectors del transport que genera més emissions, però és també un dels més complicats de descarbonitzar. El salt cap a l’electrificació que s’està impulsant en altres mitjans de transport en el cas de l’aviació és inviable, com a mínim actualment. Així que la clau passa per trobar combustibles alternatius. Un d’ells, l’anomenat biojet, es fabrica mitjançant biomassa al Complex Industrial de Repsol Tarragona. La companyia va començar a produir-lo a principis de 2020. El primer lot va constar de 10.000 tones de biocombustible i el seu ús va suposar que s’evités l’emissió de 630 tones de CO2 a l’atmosfera, cosa que equival a les emissions que generen 55 vols MadridBarcelona.

De residu vegetal a sandàlia La indústria del calçat i del tèxtil també està buscant alternatives que permetin que les seves peces siguin més sostenibles. I en això, la química hi té molt a dir. Dow Tarragona ha impulsat un projecte pioner circular i sostenible per a facilitar que el món del calçat s’allunyi dels recursos fòssils.

EngageTM Ren són uns elastòmers de poliolefina que estan produïts amb energia renovable i

27/10/2023 diarimés

7

matèries primeres provinents de residus vegetals. Como que només utilitzen residus o subproductes, aquestes matèries primeres no consumeixen recursos terrestres addicionals ni competeixen amb la cadena alimentària. La coneguda firma de calçar CROCS està utilitzant aquesta solució made in Tarragona en la fabricació de sandàlies, en una aposta per reduir significativament les emissions derivades dels seus productes.

Reciclar i imprimir en 3D Un altre cas d’aposta per la circularitat el trobem a ELIX Polymers. La companyia disposa de tota una gamma anomenada E-LOOP, que produeix ABS a partir de plàstic reciclat. Malgrat provenir de matèries primeres postconsum, la qualitat del material manté uns alts estàndards, cosa que l’ha permès que diverses firmes de vehicles ja l’estiguin utilitzant en aplicacions interiors i exteriors.

Així mateix, l’ABS de la gamma E-LOOP també es pot emprar en l’àmbit de la impressió 3D. En aquest sentit, ELIX ha treballat amb Ayúdame3D, una startup social que ajuda a persones amb discapacitat gràcies a la impressió 3D, produint ABS revaloritzat amb el qual s’han construït pròtesis solidàries i sostenibles que mostren que un altre camí és possible.

8

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

TRIBUNA

El sector químic, clau per a avançar cap a un desenvolupament sostenible

MARIA MAS

Directora Gerent de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) Els productes que fabriquem a la indústria química de Tarragona donen origen a aplicacions que estan presents en tots els sectors de l’economia i en tots els àmbits de la societat. Són productes que han permès assolir l’actual estat de benestar i han allargat i millorat la qualitat de vida com no s’havia conegut en tota la història de la humanitat.

De cara al futur, la química serà qui donarà resposta als grans reptes de sostenibilitat als quals ens enfrontem com a societat. Puc afirmar que les empreses associades a l’AEQT seran essencials

per a la transició energètica i l’economia circular en camps com el desenvolupament de bioplàstics, nous materials compostables o biodegradables i nous productes basats en l’ecodisseny. El nostre sector també serà indispensable en sistemes de reciclatge químic o molecular. Un altre dels aspectes en què la indústria química del nostre territori liderarà la transició energètica és el desenvolupament de combustibles sintètics, l’hidrogen verd.

La innovació forma part de l’ADN del sector químic, en aquest sentit és el sector industrial que més inverteix en I+D+i, de tota la indústria espanyola, en concret el 26,6% del total que s’inverteix, ho és en el nostre sector. En aquest apartat, cal recordar que la circularitat de l’aigua, present en el sector des de fa 10 anys, forma part d’un treball on la tecnologia i els productes químics emprats surten de casa nostra Vull valorar també que la indústria química és un motor econòmic fonamental del nostre territori, així el polígon químic de Tarragona compta amb 5.500 treballadors directes, 5.500 d’indirectes i 35.000 d’induïts. Cal, ara més que mai, garantir la competitivitat present i futura de la nostra indústria, per mantenir els llocs de treball.

Per part de l’AEQT, s’hauran d’estudiar polítiques sectorials i projectes conjunts que afavoreixin la competitivitat, en un mercat cada cop més globalitzat.

Externament, des del sector cal conscienciar el nostre entorn, i en particular a

les Administracions amb poder decisori, de la necessitat d’acabar amb dèficits que redueixen la competitivitat del territori. En aquesta línia, cal reduir el cost de l’energia, afavorir i garantir l’operació de xarxes tancades de distribució elèc-

Les empreses de l’AEQT seran essencials per a la transició energètica, l’economia circular en camps com els bioplàstics, els productes basats en l’ecodisseny, l’hidrogen verd i els combustibles sintètics La química serà el sector industrial que més creixerà fins al 2030. Per això, cal que fem els deures i empenyem en la mateixa direcció si volem que Tarragona participi d’aquest futur de creixement trica i abordar la renovació d’unes infraestructures elèctriques obsoletes, en especial pels nous models de generació renovable. Pel que fa a infraestructures ferroviàries continua essent urgent el corredor del Mediterrani, cada cop més necessari en plena descarbonització.

Com aspecte positiu, voldria remarcar

la posada en marxa del túnel del Coll de Lilla que suposa una millora clara en la mobilitat general del territori.

Com he esmentat els productes químics són essencials i estan presents en tots els àmbits de la vida. I, ho continuaran estant en el futur perquè moltes de les innovacions que necessitarem per vèncer els reptes de sostenibilitat als quals s’enfronta el planeta es resoldran gràcies a la química.

La demanda, per tant, continuarà

existint a llarg termini. De fet, els indicadors apunten que la Química serà el sector industrial que més creixerà, a escala mundial, des d’ara i fins al 2030.

Per això, cal que entre tots, administracions, empreses, teixit acadèmic i de recerca fem els deures i empenyem en la mateixa direcció si volem que Tarragona participi d’aquest futur de creixement.

Les decisions i inversions que s’estan treballant ara marcaran el nostre futur les dècades vinents.

química essencial per l’avui i el demà

27/10/2023 diarimés

9

EMPRESA DESTACADA

ELIX Polymers publica l’informe de sostenibilitat i responsabilitat social corporativa L’impacte ambiental i la transició cap a una economia circular, en el focus de la Memòria de Sostenibilitat i Responsabilitat 2022 Redacció

ELIX Polymers, líder mundial en la fabricació de termoplàstics, presenta la Memòria de Sostenibilitat i Responsabilitat Social 2022, on es recullen tots els avenços ambientals, socials i de governança de la companyia.

El setè informe de Sostenibilitat anual s’ha preparat tenint com a referència els estàndards universals de Global Reporting Initiative (GRI). GRI és l’organització independent líder que proporciona un llenguatge i un marc comú per a la presentació d’informes públics de sostenibilitat.

Dins del programa d’ELIX Polymers d’Operacions Sostenibles, la companyia ha fet un nou pas en el seu compromís d’incorporar criteris de sostenibilitat en l’anàlisi de la cadena de subministrament, incrementant la visibilitat, traçabilitat i mitigació de riscos mediambientals, socials i de governança (ASG) dels seus proveïdors, com a part del seu sistema de gestió.

D’altra banda, per mitigar les emissions d’efecte hivernacle, ELIX ha assolit acords per a cobrir el 100% del consum elèctric en les instal·lacions amb electricitat provinent de fonts alterna-

El 100% de l’electricitat que consumeix ELIX a les seves instal·lacions prové de renovables

Han ampliat el catàleg de productes E-LOOP, basats en matèries primeres circulars

tives als recursos fòssils.

Així mateix, ELIX Polymers ha continuat ampliant el seu catàleg de productes sostenibles de la gamma E-LOOP, basats en matè-

ries primeres renovables i circulars. Aquestes solucions donen resposta als objectius de reducció de la petjada de carboni dels seus clients i han estat aplicades

en sectors com l’automòbil, la fabricació de joguines o d’articles de consum amb excel·lents resultats.

«Durant el 2022, hem aconseguit fites importants en el desenvolupament de la nostra estratègia de sostenibilitat, fent passes en el nostre compromís per a reduir l’impacte ambiental i afavorir la transició cap a una eco-

nomia circular i complint amb el nostre propòsit de generar un impacte en positiu en aquells llocs on operem. Aquest camí, amb els seus reptes i objectius, l’hem compartit amb els nostres grups d’interès, construint aliances i espais de col·laboració que ens han permès avançar», afirma el CEO d’ELIX Polymers, David Castañeda.

10

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà A FONS

Redacció

L’ACCELERADOR DE LA TRANSFORMACIÓ VERDA DE LA INDÚSTRIA

tan dedicant molts recursos per al seu desenvolupament. Així mateix, analitLa intel·ligència artificial està cridada a capgirar el món productiu. Aquesta zava l’impacte de la computació quàneina serà una de les claus en la digitalittica tant en els negocis com a la sociezació i el salt definitiu cap a la quarta retat: «Les tres grans àrees on s’aplica la computació quàntica són la simulació volució industrial. Ara bé, quin impacte de sistemes quàntics, la intel·ligència tindrà això en els materials que ens enartificial i, finalment, l’optimització. volten? La intel·ligència artificial podrà La nostra missió és aconseguir que la aconseguir que es produeixin plàstics computació quàntica sigui viable i semés sostenibles? Els experts del sector es mostren plenament convençuts que La intel·ligència artificial serà determinant per assolir la circularitat i la descarbonització gura». així serà. I no s’aturen aquí. Asseguren La CEO de NEXTMOL, Mónica de que la IA serà la palanca que CEDIDA Mier, va centrar la seva parpermetrà accelerar la transticipació en explicar com la intel·ligència artificial apliició sostenible de la indústria química i dels plàstics. cada a un laboratori de quAixí ho manifestaven a la VI ímica computacional verda edició d’#InnovaPlasticos, pot estimular el desenvouna jornada organitzada lupament de polímers més per Plastics Europe -l’assostenibles i fer-ho a més velocitat respecte als temsociació paneuropea de productors de plàstics, i pos habituals de la invesSusChem-España. Sota el tigació i la innovació: «Actítol Inteligencia Artificial: tualment, els cicles d’R+D Diseñando los Plásticos del en laboratoris clàssics són Futuro, l’esdeveniment va massa lents per a respondre posar el focus en el potencia les demandes de producal transformador d’aquesta tes i materials innovadors. tecnologia.

El machine learning ens La irrupció de la IA a la permetrà realitzar predicindústria representa una cions molt més ràpides i eina fonamental a llarg precises en el desenvolupatermini per a contribuir als ment de nous monòmers, objectius del Green Deal en accelerant, per exemple, la nombrosos aspectes, ja que substitució de matèries priimpactarà de forma impormeres per alternatives més verdes». tant en tota la cadena de valor dels sectors de la química i dels plàstics. Aquesta Ètica i responsabilitat tecnologia no només pot Des de la irrupció de Chat arribar a oferir avenços sigGPT, els debats sobre la resnificatius en termes d’opponsabilitat i l’ús ètica de la IA han estat a l’ordre del timització d’operacions dia. Per això, el coordinai reducció de riscos, sinó també en eficiència ener- Les prediccions apunten que gràcies a la intel·ligència artificial els experiments al laboratori tindran tanta precisió que no caldrà repetir-los. dor general d’OdiseIA, Juan Manuel Belloto, va cengètica, reducció de gasos Per la seva part, la presidenta de introduït ja, almenys, una estratègia a la regió ibèrica, Alicia Martín, incidia, d’efecte hivernacle, ecodistrar-se en la importància seny i una gestió més eficaç de recursos en l’inici de la jornada, en la importàn- SusChem-España, Adriana Orejar, des- impulsada per intel·ligència artificial i de comptar amb una intel·ligència arvaluosos com l’aigua o les matèries pri- cia de la innovació, també digital, per a tacava que la IA és una de les tendèn- probablement arribarà el moment en tificial responsable en el sector indusmeres. Pel que fa a la seva contribució encarar els reptes de sostenibilitat de cies més rellevants i disruptives de les què ens permetrà planificar experi- trial. «Les recomanacions per a una IA en els processos d’innovació, la IA pot la indústria: «Els sectors de la química últimes dècades que està transformant ments amb tanta precisió que mai hau- responsable s’han de tenir en compte accelerar substancial l’anàlisi d’un am- i els plàstics estan en plena transfor- també l’activitat industrial: «Ens ofe- ran de repetir-se». des de la conceptualització i disseny de la solució intel·ligent. Crear un sistema pli espectre de combinacions de mate- mació. Els desafiaments ambientals reix la possibilitat de multiplicar expointel·ligent no requereix només coneirials i estructures o la personalització als quals ens enfrontem ens obliguen nencialment la nostra contribució als Innovar a més velocitat d’aquests mitjançant l’optimització de a buscar solucions innovadores i sos- objectius de sostenibilitat a llarg termi- En la seva intervenció, Mikel Díez Par- xement de negoci i tecnologia, sinó les seves propietats. tenibles. En aquest context, la intel· ni, accelerant la nostra transició cap a ra, Quantum Global Enablement Lead també coneixements ètics, normatius ligència artificial emergeix com una una indústria química circular i neutra a IBM Research, va posar de manifest i d’estandardització, fent créixer eneina poderosa que pot canviar la forma en emissions de CO2. Més del 95% de que la IA ja no és ciència-ficció, sinó ci- cara més la multidisciplinarietat dels Respondre als desafiaments La directora general de Plastics Europe com abordem aquests reptes». les grans empreses d’aquest sector han ència a la qual les grans companyies es- equips».

química essencial per l’avui i el demà

27/10/2023 diarimés

INVERSIÓ

11

CEDIDA

El Complex Industrial de Repsol a Tarragona ha engegat un profund procés de transformació, que els permetrà consolidar la seva estratègia per a ser una companyia multienergètica.

Materials ‘made in’ Tarragona per fer possible la revolució energètica Repsol inverteix 35 milions d’euros una nova planta de polietilè reticulable, que es preveu que es posi en marxa el 2025 i que proporcionarà els materials clau per a la producció de cablejat d’alta i extra alta tensió, fonamentals per a avançar en la transició energètica Redacció

La transició energètica és un procés que requereix una profunda transformació de tota la societat i de tots els sectors d’activitat. Una de les més evidents és l’increment en l’ús de fonts d’energia renovables. Aquest increment implica no només una substitució de les fonts d’energia tradicionals, i per tant un important desplegament de les infraestructures necessàries per a la seva generació: parcs eòlics, fotovoltaics...

També el transport d’aquesta energia viurà una important transformació. I és que aquest augment de les fonts d’energies renovables implicarà també un increment de la demanda de cables per al transport d’aquesta energia del seu lloc de generació, als punts de transformació i consum.

Per al transport d’aquesta energia actualment es fa servir el transport aeri, però en molts casos és preferible enterrar aquests cables per evitar-ne l’impacte visual, i en aquests casos cal que el cable estigui degudament aïllat amb materials de les màximes prestacions i estàndards.

Un dels aïllants que es requereixen és el polietilè reticulable (XLPE). I és aquí a on esdevé clau el Complex Industrial de Repsol Tarragona: perquè la companyia està construint actualment una nova planta que es dedicarà precisament a fabricar aquest polietilè reticulable per a cables d’alta

(HV) i extra alta tensió (EHV).

La companyia està invertint més de 35 milions d’euros en la construcció d’aquesta instal· lació, que tindrà una capacitat anual de 27.000 tones anuals i que està previst que es posi en marxa el 2025. La nova planta comptarà amb la tecnologia LSHCTM (acrònim de Linear Short Hyperclean), de Buss AG, que proporcionarà un producte amb unes propietats molt competitives i situarà Repsol entre els principals productors de polietilè per a cables.

D’aquesta manera, Repsol subministrarà polietilè reticulable (XLPE) a les instal·lacions de fabricació de cables d’última generació arreu del món per garantir els estàndards internacionals més alts als cables d’alta (HV) i extra alta tensió (EHV) produïts.

Un complex en transformació La construcció de la nova planta per a la fabricació de cables forma part del procés d’intensa transformació que està vivint en l’actualitat Repsol, com a companyia multienergètica, en tots els seus àmbits d’actuació i també en tots els territoris on és present, incloent-hi els complexos industrials. D’entre ells, Tarragona és un dels fonamentals, pel volum de producció i per la condició d’integrar en un mateix complex unitats de combustibles, de química bàsica i de química derivada.

La resposta de la companyia a

CEDIDA

aquest repte ha estat una aposta ferma i decidida per una sèrie d’inversions i projectes que seran claus per al futur del complex industrial de Repsol a Tarragona, com Ecoplanta, que ha rebut ajuts com a adjudicatària dels Innovation Fund concedeix la Unió Europea.

A més de la planta de fabricació de polietilè reticulable, altres projectes de futur cabdals per al complex i la seva transformació són, per exemple, l’Ecoplanta o l’electrolitzador T-HYNET. L’Ecoplanta és un projecte liderat

Amb la nova planta, Repsol serà un dels principals productors de polietilè per a cables L’Ecoplanta i la planta d’hidrogen verd són els dos grans projectes que transformaran el complex

El transport de l’electricitat també viurà una transformació i cada cop més s’apostarà per soterrar els cables, cosa que requereix materials aïllants, com el polietilè reticulable.

per Repsol com a soci majoritari i participat per l’empresa canadenca Enerkem, que aporta el coneixement tecnològic. Es tracta d’un projecte pioner a Europa que contribueix al desenvolupament de l’economia circular, a la descarbonització i a un futur més sostenible.

El projecte contempla la construcció d’una planta industrial que mitjançant un procés de gasificació produirà metanol circular a partir de residus sòlids

urbans que actualment acaben a l’abocador (contenidor gris).

Aquest metanol circular es pot utilitzar com a matèria primera de productes químics (pintures, resines, plàstics…) o de biocombustibles avançats. El projecte ha estat cofinançat per la Unió Europea. El comissionat i posada en marxa de l’Ecoplanta es preveu per al 2027.

Pel que fa al projecte THYNET, es tracta d’una planta de producció d’hidrogen verd que es posarà en marxa al polígon “Nord” de la mà d’un consorci que lidera Repsol i en què participen també Messer, Iqoxe i Enagas. La previsió és que estigui en funcionament el 2026, en una primera fase. Aquest electrolitzador es nodrirà amb una part d’energia renovable de proximitat, i amb una altra part procedent de ppa’s (Power Purchase Agreement), i la seva posada en marxa evitarà l’emissió de 150.000 tones anuals de CO2, l’equivalent al que genera una ciutat d’uns 30.000 habitants. La capacitat, en una primera fase, serà de 150MW, i. a partir del 2030, en una segona fase, podrà assolir 1GW. Repsol, amb projectes com els que està impulsant al Complex Industrial de Tarragona, continua avançant amb èxit en la seva aposta per la multienergia per cobrir totes les necessitats de la societat per convertir-se en una companyia zero emissions netes el 2050.

12

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà GERARD MARTÍ

Els P una ap del pre

RECONEIXEMENT El passat 1 el millor estudiant del Màster en guanyador de l’edició 2023, i amb R de Dow per Europa, Orient Mitjà, l’À

«No descarbonitzarem la societat si no desfossilitzem i circularitzem els materials i la química hi té un paper crucial» RAFAEL CAYUELA Director d’Estratègia i Sostenibilitat de Dow per a la regió EMEAI

Anna Ferran

—Europa té com a objectiu ser climàticament neutra el 2050. Anem pel bon camí? Ho aconseguirem?

—L’11 d’agost de 2020, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va dir que la humanitat està en codi vermell. Ens hem de descarbonitzar molt més ràpidament del que ho estem fent. És cert que el Green Deal (Pacte Verd Europeu) ha estat i és el marc regulador més complex, gran i més ràpidament creat que hem vist mai.

S’ha posat èmfasi en reduir en un 50% les emissions de cara al 2030, seguint l’Acord de París. Malgrat la bona voluntat, cal fer més i millor.

—En quin sentit?

—El Green Deal no està ben alineat. Per assolir aquesta reducció del 50% de les emissions, hem de fer tres coses. Hem de descarbonitzar l’scope 1 i 2, que fan referència a les emissions directes que es deriven d’una activitat i a les emissions vinculades a l’energia, respectivament. A més, hem de desfossilitzar i circularitzar els materials de l’scope 3 (altres emissions indirectes). Dit d’una altra manera, hem de canviar el model de negoci. Europa s’ha centrat especialment en l’scope 1 i 2 i, per això, està impulsant les renovables, l’hidrogen verd, la captura i emmagatzematge de carboni. Ara bé, ens hem oblidat que els ma-

terials estan presents en el 96% de tot el que fem. Per tant, si no descarbonitzem els materials, sigui acer, alumini, químics, etc., no es descarbonitzaran els grans sectors econòmics. A tot això, cal sumar-hi que caldria reformular els incentius per a descarbonitzar-se. A Europa, descarbonitzar-se és un cost. Has de reduir un 50% les emissions perquè hi ha una pressió sobre el preu del CO2.

En canvi, als Estats Units, descarbonitzar-se no és un cost, sinó un subsidi. Et paguen perquè ho facis. Crec que Europa hauria d’anar cap aquí.

—Com pateix la indústria química la falta d’alineació del ‘Green Deal’?

—Europa diu a la indústria química que ens hem de descarbonitzar i als nostres clients que han d’utilitzar materials circulars i bio. En el cas de les matèries primeres d’origen bio, que podrien ser molt importants per a la nostra desfossilització, avui en dia estan orientades cap a la producció de fuels, quan realment haurien d’estar enfocades cap a materials, ja que se’ls hi pot donar un millor ús. Aquest exemple mostra com s’ha creat un marc regulador, però no s’ha fet fit for purpose –ajustat al propòsit– i no té un business case, un cas de negoci que expliqui els motius i els beneficis pels quals cal emprendre aquest procés. Certament, és molt important treballar en la descarbonització i les

energies, però els materials i les molècules són crítiques. No descarbonitzarem la societat sinó desfossilitzem, circularitzem i descarbonitzem els materials. I en això la química hi té un paper crucial.

—Dow ha fet seves les metes de la Unió Europa de ser climàticament neutra de cara al 2050 i, per aconseguir-ho, s’ha fixat uns objectius de sostenibilitat intermedis. Quins són?

—Els nostres objectius estan centrats a protegir el clima, transformar els residus i promoure l’economia circular. Pel que fa a la protecció del clima, el 2030, reduirem les nostres emissions netes anuals de diòxid de carboni en 5 milions de tones mètriques en comparació amb el 2020, cosa que comporta una reducció del 15%. Pel que fa a la transformació de residus, l’objectiu és que el 2030 comercialitzem tres milions de tones mètriques anuals de materials circulars i renovables, gràcies a la transformació de residus. I, finalment, per a promoure l’economia circular, de cara al 2035, totes les nostres solucions han de ser reciclables o reutilitzables, per aconseguir tancar el cercle. A tot això, cal sumar-hi que a Europa tenim plans de descarbonització de tots els nostres sites. Però no ens aturem aquí. Per impulsar aquesta transformació també hem d’actualitzar als nostres equips

Un clúster químic i de materials com el de Tarragona és un avantatge competitiu per un país, perquè permetrà no dependre de recursos fòssils i tenir accés als materials del futur El ‘Green Deal’ és una guia d’actuació i cal que les diferents autoritats implicades es coordinin, perquè si no, qui pateix són les empreses Els materials són molt valuosos, no té cap sentit que acabin en una incineradora, hem de gestionar-los i circularitzar-los La sostenibilitat és una font de creixement. Si estem en un context on no hi ha creixement, és perquè s’inverteix en els sectors equivocats

humans, perquè s’adaptin al futur; hem de treballar amb les administracions públiques per anar alineats i treballar amb els nostres clients i cadenes de valor perquè entenguin que les molècules i els materials que nosaltres fabriquem tenen un valor per a la societat.

—Són molts els actors implicats. Tots ells són conscients de la urgència del canvi?

—La gent que treballa en la indústria química n’és molt conscient, però la societat no. És un tema complex i ni els polítics ni els sectors econòmics ho hem sabut traslladar al ciutadà. Cal fer una traducció de les xifres, perquè la gent ho entengui i tothom pugui fer alguna cosa per capgirar la situació. Quan preparava el meu primer llibre, vaig fer els càlculs i en un món net zero, la petjada de carboni que cada persona del planeta pot generar són 4.000 grams de CO2 al dia, és a dir, el que genera actualment el meu vehicle fent un trajecte de 20 quilòmetres. Recórrer aquesta distància en un dia suposa que ja no podria disposar d’electricitat, ni utilitzar ordinadors o conservar el menjar a la nevera. Per això, si volem continuar mantenint el nostre estil de vida i no involucionar, hem de viure una gran transformació. I aquí és on hi ha una gran oportunitat de negoci.

—L’emergència climàtica és una oportunitat de negoci?

—Totalment, l’empresa, indústria i país que aconsegueixi liderar aquesta revolució seran els líders del futur. I aquells que no facin res simplement desapareixeran. Hem de passar de 36.000 milions de tones de CO2 a zero. És un desafiament tecnològic brutal, una transformació enorme també a nivell econòmic, social i polític. Si ho multiplico pel preu del carboni, que avui és de 100, estem parlant de 360 bilions de dòlars; quatre vegades el PIB mundial.

La sostenibilitat és una font de creixement. Ens trobem en un context on no hi ha creixement, perquè s’inverteix en els sectors equivocats.

—Quin paper jugarà Tarragona?

—Tarragona té un potencial enorme i un paper molt important. Els materials són entre el 70 i el 90% de l’scope 3 de sectors com l’automòbil, la construcció o el tèxtil. En canvi, l’impacte de les renovables en aquests sectors és del 10%.

química essencial per l’avui i el demà

27/10/2023 diarimés

Premis Dow, posta pel talent esent i el futur

19 d’octubre, es va celebrar l’entrega del Premi Dow, que reconeix n Enginyeria Química de l’ETSEQ-URV. Parlem amb David Raya, el Rafael Cayuela, ponent de l’acte i Director d’Estratègia i Sostenibilitat ’Àfrica i l’Índia, sobre els reptes de futur que encara el sector

Per això, quan el clúster químic de Tarragona, que és un clúster de materials, es descarbonitzi, desfossilitzi i se circularitzi, permetrà que el conjunt d’Espanya es descarbonitzi. Pel que fa al paper del nostre site dins de la companyia, és bàsic i estratègic, perquè serveix a una zona que està en creixement, que és l’àrea del Mediterrani, té accés al mar, un pla de descarbonització i objectius molt concrets.

—El reciclatge químic dels plàstics és una de les innovacions en les quals s’està treballant per a impulsar l’economia circular i evitar l’ús de recursos fòssils. Quina és l’aposta de Dow? —Per passar de codi vermell a codi verd, hem de canviar el nostre feedstock (matèries primeres), perquè siguin renewable carbon. Tenim tres opcions. La primera són els residus, incloent-hi els residus plàstics, com els orgànics com aquells que considerem rebuig i acabarien a la deixalleria. La segona opció és l’ús de biomatèries per a fer biomaterials i la tercera és l’ús de CO2 capturat.

Pel que fa a l’ús de residus plàstics, pots fer reciclatge mecànic o bé el que a Dow anomenem Advanced Recycling, és a dir, reciclatge químic. Tenim diversos projectes en aquesta línia que ens han de permetre assolir el nostre objectiu de comercialitzar anualment 3 milions de tones de solucions fetes a partir de residus plàstics. Les molècules i els materials són molt valuosos, no té cap mena de sentit que acabin en una incineradora, hem de gestionar-les i circularitzar-les.

—Aquest canvi en les matèries primeres eliminaria les dependències geoestratègiques que tenim actualment vinculades als recursos fòssils.

—Aquesta és la clau. Un clúster de materials com el de Tarragona és un avantatge competitiu per un país, perquè permetrà no tenir necessitat de recursos fòssils en un futur i tenir accés als materials del futur. El 2019, vaig liderar una anàlisi de Cefic, la patronal de la indústria química europea, que posava la mirada en com seria el sector de cara al 2050. Vam titular el treball Molecule Managers i ho vam fer per dos motius.

El primer és que la indústria ja no produirà molècules, sinó que gestionarà i circularitzarà les molècules existents per a donar-los noves vides. I el segon,

va més enllà en el futur. Si ens plantem a finals de segle, al 2100, viurem una gran competició per dominar tres grans àmbits: les dades, les energies renovables i les molècules. Davant d’aquest panorama, és lògic preguntar-se on pot ser competitiva Europa. Els Estats Units tenen accés a les energies, des d’un punt de vista geopolític i la Xina té accés a les renovables. Per no quedar-se enrere, Europa també ha fet una aposta forta per les renovables. Pel que fa a les dades, són les grans tecnològiques nordamericanes i també xineses les que hi tenen accés. Ara bé, Europa té una indústria pionera; va ser el fundador de la indústria molecular i de materials. Per això, és molt important conservar-la, ja que és un factor de resiliència clau.

—Abans mencionava la captura i emmagatzematge de CO2, però Espanya no l’ha reconegut com a possible mecanisme per a aconseguir la descarbonització fins fa uns mesos. Estan satisfets o és insuficient?

—Aquest és un gran exemple del que explicava abans sobre la importància d’estar alineat. A Holanda o Alemanya, tens diverses palanques per a la descarbonització i una d’elles és la captura, emmagatzematge i ús de CO2, però a Espanya aquesta palanca no existia.

Treballant amb les administracions finalment s’ha reconegut que és factible, especialment per a sectors que no tenen una solució tecnològica en el curt termini. Ara bé, cal que les diferents autoritats implicades es coordinin, perquè si no, qui pateix són les empreses. En un context de codi vermell per a la humanitat, la velocitat és fonamental.

—Finalment, com imagina que serà el complex químic del futur?

—El futur comença amb un zero i aquest zero s’ha d’aplicar a tot. Qualsevol impacte negatiu a l’entorn, entès de forma àmplia, desapareixerà. El site estarà plenament integrat a la natura, serà totalment circular i utilitzarà CO2, residus i biomatèries com a matèries primeres. Però no només això. En el futur no vendrem les molècules, sinó que oferirem un servei de molècules gràcies a un model productiu anomenat End to End Molecular Networks, en el qual el consumidor final tindrà accés a les molècules i gràcies a una impressora 3D es produirà el que necessita.

13

GERARD MARTÍ

«Ara és un moment molt emocionant per entrar en el món de l’enginyeria química» DAVID RAYA Enginyer químic i guanyador del Premi Dow 2023 Anna Ferran

—Què suposa per tu haver guanyat el Premi Dow? —És tot un orgull. El Premi mostra la unió entre la universitat i el món empresarial. A nivell personal, estic molt content, perquè es tracta d’un dels reconeixements més importants que pots obtenir a la URV com a estudiant d’Enginyeria Química. I a més, suposa entrar a treballar en una de les empreses més destacades del sector. Dow és un referent i aquí podré créixer com a enginyer.

—Quina és la teva funció actual a Dow? —Estic treballant com a enginyer de millores al site Tarragona Nord, donant suport a les plantes de cracker i d’octè.

La funció d’un enginyer de millores és buscar oportunitats de millora per a la planta, tant en qüestions tangibles del dia a dia com en qüestions estratègiques, i implementar-les. Aquestes millores fan referència a àmbits com la seguretat, el medi ambient, la fiabilitat de la planta, la producció, etc.

—Fa uns mesos que estàs integrat a l’equip de Dow Tarragona, com ha estat l’acollida?

—Ha estat genial. Ja tenia un coneixement previ de com funciona l’empresa, perquè vaig fer unes pràctiques a Dow, al seu complex de Terneuzen, als Països Baixos. Aquí ha estat igual que allà.

Els companys m’han acollit molt bé i, a poc a poc, estic agafant embranzida, assumint responsabilitats i treballant en projectes més grans.

—Com sorgeix la teva vocació per l’enginyeria química?

—Sempre he estat una persona molt curiosa i m’ha agradat entendre el món que ens envolta. Des de petit, ja estava bastant orientat a les ciències, si bé també m’agrada el món de les llengües i les humanitats. A l’institut vaig par-

Les matèries primeres seran circulars; hi haurà més interconnexió entre les empreses i hi haurà un gran canvi energètic que ja hem començat ticipar en un programa en el qual es donava l’oportunitat de fer unes pràctiques al món laboral. Jo volia anar a una empresa química, però era massa jove i no era possible, així que finalment, vaig fer aquestes pràctiques a la universitat i vaig poder tenir contacte amb químics i enginyers químics. Després d’aquesta experiència, vaig decidir que volia estudiar Enginyeria Química.

—En quin àmbit t’agradaria especialitzar-te?

—En l’àmbit de la sostenibilitat. Vivim un moment clau. Hi ha molts projectes i molts esforços de la indústria per promoure la descarbonització i aconseguir les zero emissions netes i és una direcció que m’agradaria prendre. Així i tot, vaig voler començar des de planta, perquè crec que, per treballar en projectes enfocats a la sostenibilitat, cal tenir una visió molt general de com funciona una planta. És molt important haver-la viscut, per després poder innovar.

—Has fet pràctiques amb Dow a Holanda i també has fet una estada a Bèlgica. Què t’han aportat les experiències a l’estranger?

—Per una persona que treballa a la ciència, és essencial moure’s i fer estades a l’estranger. Em considero una persona amb la mentalitat molt oberta, però, quan vas a l’estranger, t’adones que encara tenen la mentalitat més oberta. És una manera de créixer com a persona, conèixer cultures noves, i també agafes perspectives diferents. És molt enriquidor.

—El sector químic té pel davant grans reptes en matèria de descarbonització i sostenibilitat. Com els encareu els joves enginyers?

—És cert que és un repte molt gran, però és un dels moments més emocionants per a entrar en el món de l’enginyeria química, justament per això. En els pròxims anys, vindran molts canvis, tant a la indústria química com en el món general. I les persones que implementaran aquests canvis i solucionaran aquests reptes serem els enginyers químics que ara estem començant.

—Com serà el pol químic del futur?

—Canviarà en diferents aspectes. Un d’ells serà l’origen de les matèries primeres. Estic segur que es deixaran d’utilitzar matèries primeres no renovables i se n’utilitzaran de circulars, provinents de residus. A més, crec que hi haurà més interconnexió entre totes les empreses, perquè, al final, el que és el residu d’una empresa, es pot convertir en la matèria primera per a una altra. També hi haurà un canvi molt gran a nivell energètic. Ja estem començant el procés d’electrificació de les plantes.

Si volem assolir la descarbonització, aquest és un dels passos que cal.

—Quins consells donaries als estudiants o futurs estudiants d’enginyeria química?

—És cert que és una carrera exigent, com totes les enginyeries, però també és una carrera que et realitza. Poder arribar a la indústria i poder canviar el món és molt gratificant i ara és un molt bon moment per fer-ho. Tindrem moltes oportunitats, tant laborals, perquè calen enginyers químics per a fer tots aquests canvis; com a nivell personal, ja que ajudarem a aconseguir una societat més sostenible i un món millor.

14

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

EMPRESA DESTACADA

Promoure la sostenibilitat amb gasos zero emissions, l’aposta de Messer La companyia acaba d’inaugurar la seva nova planta de fraccionament d’aire a Vila-seca; una infraestructura 100% electrificada Anna Ferran

Un paradigma de sostenibilitat. Així es pot descriure la nova planta de fraccionament d’aire que Messer ha aixecat al seu complex industrial de Vila-seca.

Amb una inversió de 60 milions d’euros, la planta, que va ser inaugurada el 21 de setembre pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, és pionera en el sector de la producció de gasos.

La instal·lació, que és una de les més grans i modernes de tota Europa, es caracteritza per ser una planta zero emissions directes. La clau per aconseguir-ho?

En primer lloc, utilitzar com a matèria primera l’aire, al qual se li apliquen diversos processos físics per a separar-ne els diferents components. En segon lloc, ser una planta 100% electrificada, de manera que ofereix la possibilitat d’obtenir productes verds amb l’ús d’energia renovable per a fraccionar l’aire. El resultat?

Un procés net i respectuós amb el medi ambient i uns productes totalment descarbonitzats.

La nova planta de fraccionament d’aire és la cinquena que construeix l’empresa al Camp de Tarragona. El director general de Messer Ibérica, Rubén Folgado, assegura que amb aquesta inversió «reforcem el nostre lideratge tecnològic i servei de total fiabilitat». Però no només això, sinó que també «suposa una gran

CEDIDA

aposta de futur per al nostre creixement en els mercats de gasos industrials, medicinals i alimentaris de la península Ibèrica».

Màxim productor a Catalunya Amb l’entrada en funcionament d’aquesta nova planta, Messer es consolida com el productor de gasos destil·lats de l’aire amb la màxima capacitat de producció a Catalunya, que ascendeix a 4.500 tones diàries. Només la nova planta produeix diàriament 2.600 tones d’oxigen, nitrogen i argó, que tenen aplicacions diverses en àmbits com la salut, la conservació d’aliments, la construcció, el tractament d’aigües o indústries com la química o la de l’automoció.

Part de la producció de la planta es liquarà i s’emmagatzemarà en tancs per a subministrar els gasos en forma líquida mitjançant camions cisterna als clients.

Una altra forma de subministrament són les ampolles de gas a pressió, que s’omplen en plantes d’envasat de gasos industrials i medicinals, com les que té Messer al mateix centre de producció de Vila-seca. Així mateix, la nova planta, juntament amb la resta d’infraestructures productives que Messer té al territori, està connectada a la xarxa pròpia de gasoductes de més de 90 km que la companyia opera per a garantir el subministrament present

La nova planta és una de les més grans i modernes d’Europa.

L’ús de gasos, com l’oxigen o el nitrogen, permet reduir les emissions en processos de combustió i la recuperació de volàtils i futur d’oxigen i nitrogen a la indústria química de Tarragona.

Processos més sostenibles Els gasos que produeix Messer són claus a l’hora d’impulsar processos sostenibles. Un dels exemples més clars és l’ús d’oxigen en processos d’oxicombustió pel reciclatge de plàstics,

en acereries i pel reciclatge de metalls no ferrosos així com a la indústria de vidre i ceràmica. La combustió amb oxigen procura una major eficiència del procés i redueix el consum de combustibles fòssils i com a conseqüència les emissions de NOx. Un altre gas destil·lat de l’aire, el nitrogen, s’aplica per a la recuperació de dissolvents i volàtils dels gasos d’emissions. En aquest cas, s’usa la calor latent de vaporització del nitrogen líquid per la refrigeració dels gasos de procés i corrents de gas de sortida de plantes industrials amb concentracions de dissolvents,

vapors de benzina o CFCs. La neutralització d’aigües residuals amb diòxid de carboni entra també en el capítol de les aplicacions sostenibles que l’empresa ofereix als seus clients.

Aquest procés, que redueix el pH d’aigües residuals alcalines a nivells tolerables, és respectuós amb el medi ambient, ja que evita l’ús de productes químics com a àcids sulfúrics i clorhídrics.

La sostenibilitat és la clau per a un futur saludable, també en la producció i el processament dels aliments. Els gasos contribueixen decisivament a augmentar el rendiment de la collita i conservació, evitar el desaprofitament i optimitzar el processament de les valuoses matèries primeres.

S’usa CO₂ recuperat dels gasos d’emissions industrials per a la fertilització de plantes en hivernacles. L’efecte inertitzant dels gasos exerceix un paper important en la conservació d’aliments. L’envasament en atmosfera modificada els protegeix de la putrefacció i prolonga la seva vida útil.

Ara, i gràcies a la nova planta de fraccionament d’aire de Vilaseca, totes aquestes solucions, es fabriquen de manera 100% neta.

Un important avenç no només per a Messer, sinó per a als seus clients, que poden fer importants passes en el seu camí cap a la sostenibilitat.

Els V Premis BASF d’Economia Circular s’entregaran el pròxim 8 de novembre BASF i el Club de Excelencia en Sostenibilidad, amb col·laboració amb EFE Verde, entregaran el pròxim 8 de novembre els Premios BASF a la mejor práctica en Economía Circular de España. Els guardons arriben a la cinquena edició plenament consolidats, havent rebut més de 550 candidatures al llarg d’un lustre de trajectòria. L’objectiu d’aquests premis és reconèixer aquells projectes i treballs d’investigació que, basats en l’economia circular, contribueixin o tinguin el potencial de contribuir de forma substancial al desenvolupament de la competitivitat empresarial del país, amb especial atenció a aquells projectes que incloguin la perspectiva de la sostenibilitat ambiental i social.

El director general de BASF Española, Carles Navarro, alava la voluntat d’ambdues institucions per impulsar l’economia circular al llarg d’aquests cinc anys. Una aposta, explica, alineada amb el «ferm compromís de BASF amb l’economia circular i la sostenibilitat.

D’una banda, fem esforços per circularitzar els nostres propis processos industrials i, per altre, investiguem i desenvolupem solucions perquè altres trobin el seu camí cap al model circular. Tota iniciativa encaminada a fomentar nous models, productes i serveis d’aquestes característiques tindrà en BASF un aliat. Ara més que mai cal crear química per a un futur sostenible».

química essencial per l’avui i el demà

27/10/2023 diarimés

15

EMPRESA DESTACADA

Redacció

LA QUÍMICA QUE ENS ACOMPANYA CADA DIA

de cada matalàs es poden tornar a utiQuè tenen en comú els ordinadors porlitzar per fabricar productes de nou, reduint la generació de residus i contritàtils que utilitzem a la feina, la pasta dentífrica amb la qual ens raspallem les buint a la reducció d’emissions. dents, els vehicles amb què ens desplaEnguany, Covestro també ha inaucem, o els matalassos on dormim? Que gurat una planta de clor a Tarragona en tots ells hi ha innovacions desenvo- Tot i que sovint no en som conscients, les innovacions de la indústria química juguen per produir aquest element d’una forlupades per la indústria química i que ma més eficient i sostenible. D’aquesun paper cabdal en la vida quotidiana de les persones són essencials per al seu correcte tes plantes de clor i MDI a Tarragona, CEDIDA funcionament. Tot i que a vegades s’obtenen subproductes clau com la roman invisible als ulls del públic, el sosa càustica i l’àcid clorhídric que sector químic ajuda a donar forma al són àmpliament utilitzats en la inmón, i a fer que la nostra vida sigui dústria i són fonamentals per a la més còmoda i agradable. societat en diverses àrees. Per exemUn dels àmbits on destaca més ple, entre les seves aplicacions s’inaquesta importància és la creació de clouen la producció de sabó, la netepolímers d’altes prestacions, una de ja d’equips industrials, i la regulació les àrees d’especialització de Covesdel pH en el tractament de l’aigua i el tractament de residus. tro. Són productes resultants de la I és que, en aquest sentit, la sostecombinació de diversos materials per atorgar-los propietats específinibilitat és una preocupació prioritàques, com la resistència tèrmica o ria en la societat actual, i la indústria la conductivitat elèctrica. Gràcies química també hi juga un paper ima aquestes propietats, permeten la portant. Gràcies al compromís amb creació de productes que poden ser la investigació i la recerca, la química més lleugers, més resistents i, tamestà desenvolupant solucions que permetran que tota mena de sectors bé, més respectuosos amb l’entorn. puguin reduir la seva dependència A Tarragona, Covestro produeix de les fonts de petroli, fer un millor MDI, el component bàsic per la proús dels recursos del planeta, i reduir ducció de poliuretà. Els poliuretans la quantitat de residus generats. Peres fan servir, per exemple, com a materials d’aïllament tèrmic en la Covestro desenvolupa a Tarragona MDI, el component bàsic per a produir poliuretà, que s’usa per fer aïllaments i escumes. què malgrat que a vegades no som construcció d’edificis i en equips prou conscients de la seva presència de Covestro estan treballant en un pro- de poliuretà (PU) dels matalassos usats, a les nostres vides, dia a dia la química per reduir la pèrdua d’energia i millo- de durabilitat i flexibilitat.

Si ens aturem un moment per parlar jecte circular únic per donar una sego- es poden descompondre i recuperar les juga un paper essencial per poder conrar l’eficiència energètica. A més, els coixins i els llits solen contenir escuma dels matalassos, també és interessant na vida a aquest producte. Mitjançant seves matèries primeres bàsiques. Així tinuar avançant cap a un futur més ind’aquest element per proporcionar-los destacar que els equips d’investigació el reciclatge químic de l’escuma tova doncs, els materials que es recuperen novador, eficient i sostenible.

16

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

INNOVACIÓ

Petites revolucions i grans innovacions per engegar el camí de la sostenibilitat BASF impulsa solucions basades en la sostenibilitat per a reduir la petjada de carboni del nostre dia a dia, a la vegada que cerca noves formes de produir encaminades cap a la neutralitat climàtica Anna Ferran

Què tenen en comú un Boeing 777, un paquet de mozzarella, un detergent i un cafè? Aparentment, no hi veiem cap connexió, però, el cert és que darrere de tots ells s’hi amaga química i innovació per a fer-los més sostenibles.

I és que cadascun dels aspectes que ens envolta en el nostre dia a dia ha d’experimentar una transformació per aconseguir l’objectiu compartit de convertir-nos en un planeta més verd i capgirar la situació d’emergència climàtica en la qual ens trobem immersos.

L’aposta per la sostenibilitat i la innovació són dos dels valors que defineixen BASF. Així que no és d’estranyar que la companyia estigui centrant tots els seus esforços en desenvolupar solucions per a sectors molt diversos que tinguin com a denominador comú la sostenibilitat. Però no només això, sinó que la companyia alemanya està apostant perquè les seves innovacions no només siguin sostenibles en el resultat final, sinó en tot el procés productiu. Des de l’ús de matèries primeres alternatives, passant pel foment de l’economia circular o l’ús d’energia renovable, són diverses les fórmules que BASF empra per impulsar el canvi que ens durà cap a la neutralitat climàtica.

Vols amb menys emissions La reducció de la petjada de carboni de l’aviació és un dels reptes més grans als quals s’enfronta. És per això que cada gram de CO2 que no és llença a l’atmosfera és una petita victòria. BASF i Lufhtansa Technik s’han aliat per a desenvolupar una innovació inspirada en un tauró. Ara bé, què té a veure un tauró amb un avió? La pell dels taurons presenta unes característiques que els permeten reduir la seva resistència en nedar. Partint d’aquesta idea, ambdues companyies han treballat plegades per crear una tecnologia de superfície que replica les propietats d’eficiència

de flux de la pell del tauró per a reduir la resistència. El resultat: AeroSHARK. Després de superar amb èxit tota la fase de proves, ara fa un any es va enlairar el primer vol comercial, un Boeing 777-300ER operat per Swiss International Air Lines, en el qual s’hi havien aplicat 950 metres quadrats d’AeroSHARK en el fuselatge i les góndoles del motor. L’ús d’aquesta tecnologia redueix la resistència de fricció de la pell exterior de l’aeronau en una mica més de l’1%. O el que és el mateix, aquest Boeing estalviarà

Gràcies a AeroSHARK, SWISS i Lufthansa Cargo reduiran més de 25.000 tones de CO2 a l’any Amb els detergents adequats, podem fer la bugada amb aigua freda i estalviar el 40% d’energia ChemCycling dona una segona vida als plàstics que no es poden reciclar mecànicament prop de 400 tones de querosè a l’any, cosa que suposen més de 1.200 tones de diòxid de carboni que no s’hauran enviat a l’atmosfera.

Aquesta prova pilot va ser només el primer pas en una estratègia compartida per SWISS i Lufthansa Cargo d’implementar la tecnologia AeroSHARK en tots els seus Boieng 777-300ER i 777F, cosa que els permetrà reduir les seves emissions en més de 25.000 tones anuals.

Fer la bugada pot ser sostenible Les aliances són una de les claus de l’èxit de BASF a l’hora d’innovar. I un altre bon exemple d’això el van presentar conjuntament amb Inditex a finals de 2022.

Zara Home llençava el primer detergent per a tèxtil especial-

ment dissenyat per a reduir l’alliberament de microfibres durant el rentat de la roba. The Laundry

by Zara Home, que és el nom del producte, ha estat desenvolupat conjuntament amb BASF Home Care and I&I Solutions. Els tests fets en diferents centres d’investigació independents indiquen que es pot reduir l’alliberament de microfibres fins a un 80%, depenent del teixit i de les condicions de rentatge, evitant que els microplàstics derivats dels tèxtils acabin a l’aigua.

Una altra de les característiques de The Laundry és que es tracta d’un detergent particularment adequat per a rentar a baixa temperatura. Aquesta característica s’aconsegueix gràcies a l’ús d’una innovació anterior de BASF: Sokalan. Sokalan és un polímer desenvolupat per la companyia que ajuda a eliminar taques difícils, com ara de cafè, d’oli o de fruits vermells, en aigua freda. Molts dels detergents que trobem al supermercat que indiquen que són aptes per a aigua freda incorporen Sokalan. I el seu ús és clau. Fer una bugada a 20º en lloc de 40º és un important estalvi energètic –pot superar el 40%– que no només és bo per a les nostres butxaques, sinó també per al planeta.

El reciclatge també és químic Ara bé, BASF no s’atura aquí. I és que el seu objectiu no és únicament oferir solucions sostenibles per als seus clients, sinó que la producció d’aquestes solucions sigui sostenible de principi a fi. I una de les fórmules per aconseguir-ho és tancant el cercle productiu. Fins ara, el nostre model productiu ha estat lineal.

Extraiem matèries primeres, les processem per a obtenir tota mena de productes, els utilitzem i quan acaba la seva vida útil els llancem a la brossa. L’economia circular planteja un model alternatiu en el qual els residus que generem es reintrodueixen a la cadena productiva com a matèries primeres, gràcies al reciclatge.

química essencial per l’avui i el demà CEDIDA

27/10/2023 diarimés

17

Set solucions sostenibles de BASF que ens acompanyen en el dia a dia Càpsules de cafè compostables BASF i Cafès Novell es van unir amb l’objectiu de fer que el cafè fos més sostenible. Per aconseguir-ho, van desenvolupar càpsules biodegradables i compostables, gràcies al polímer ecovio. La seva estructura molecular permet que en una planta de compostatge aquest plàstic es converteixi en compost.

Vambes que són infinites Unes vambes que no moren mai. Les FUTURECRAFT LOOP d’Adidas i BASF estan fabricades amb poliuretà termoplàstic (TPU), totalment reutilitzables. Quan s’han acabat la seva primera vida, es tornen a Adidas, que les renta, trosseja en boles reciclables, que es tornen a convertir en TPU, per a fer-ne de noves.

L’avió que replica un tauró BASF i Lufthansa Technik han replicat les propietats d’eficiència de flux de la pell del tauró en una tecnologia de superfície que ja s’ha aplicat a l’exterior de Boeings 777 de SWISS i Lufthansa Cargo. El seu ús redueix un 1% la resistència de l’avió, estalviant 400 tones de querosè i 1.200 tones de CO2 anuals.

BASF s’ha marcat com a objectiu ser climàticament neutra el 2050; per això, els seus sites, com el de Tarragona, estan cercant noves formes de produir, més sostenibles, que permetin descarbonitzar el procés i el producte final.

Quan aquest material s’aplica als materials plàstics, presenta un gran repte. I és que no tots els plàstics poden reciclar-se amb mitjans mecànics. Això fa que materials altament valuosos que podrien tenir noves vides acabin a la incineradora, o pitjor, contaminant el medi ambient. BASF, però, ha fet avenços sense precedents per superar aquest hàndicap, amb el desenvolupament de la tecnologia ChemCycling.

ChemCycling permet el reciclatge químic dels plàstics. Mitjançant un procés de piròlisi, els plàstics esdevenen un oli que s’utilitza com a substitut de la nafta per a produir nous plàstics.

Aquest procés, que serà un dels pilars de la química del futur, és ja una realitat en alguns dels productes que ens envolten, des de components per a automòbils fins a envasos alimentaris.

Mitjançant ChemCycling, BASF ha desenvolupat un material que s’usa per a fer sostres solars de vehicles. Grupo Antolín ha validat la idoneïtat d’aquesta solució i l’ha instal·lat en el sostre d’un cotxe elèctric europeu d’alta gamma que ja està al mercat. En aquest projecte, el 100%

del teixit, el 70% de l’escuma del nucli i el 70% del marc del sostre solar s’han obtingut de materials plàstics postconsum reciclats químicament. Ara bé, aquesta innovació també ha permès reduir un 50% el pes de la peça, cosa que fa el vehicle més lleuger i, per tant, més eficient.

Un dels dubtes que plantejava el reciclatge químic era la possibilitat d’utilitzar els plàstics resultants en aplicacions alimentàries, ja que els plàstics han de complir unes característiques molt específiques per poder estar en contacte amb un aliment. Südpack, empresa líder en la producció de films per a envasos a Europa, creava un film de poliamida i un altre de polietilè mitjançant solucions dissenyades per BASF que s’utilitzen per a envasar mozzarella. La clau d’aquest producte és que permet reduir l’ús de matèries primeres fòssils, obrint un nou camp a explorar en altres aplicacions d’embalatge alimentari.

Ser circulars o no ser Utilitzar matèries primeres circulars obtingudes mitjançant reciclatge químic és un pas importantíssim en el camí cap a la circularitat. Però també resulta clau que els productes finals siguin fàcilment reciclables, ja que això permet allargar la vida dels materials fins a l’infinit. Això és el que BASF i Adidas han aconseguit amb les sabatilles esportives FUTURECRAFT.LOOP. Aquestes vambes estan fabricades amb poliuretà termoplàs-

tic (TPU), concretament els productes Elastollan® i Infinergy®, que són totalment reutilitzables.

El material es fila, teixeix, modela i es fon amb la sola, cosa que elimina l’adhesiu i facilita el reciclatge. Quan s’han acabat la seva primera vida, es tornen a Adidas, que les renta, trosseja en boles reciclables, que es tornen a convertir en TPU, per a fabricar unes noves vambes.

Biodegradar-se en 12 setmanes El propòsit de BASF és fer que gests del nostre dia a dia, com ara, beure’s un cafè siguin més sostenibles. Per això, ja fa uns anys va desenvolupar conjuntament amb Cafès Novell les primeres càpsules de cafè biodegradables i compostables del mercat. Aquestes càpsules, compatibles amb les cafeteres Nespresso, atacaven de soca-rel un dels principals inconvenients que presenten l’ús d’aquesta mena de cafeteres: l’impacte que tenen en el medi ambient les càpsules d’alumini, que sovint acaben a les deixalleries o a les incineradores. BASF va utilitzar el seu polímer ecovio, que té una estructura molecular que permet que els microorganismes el digereixen sota les condicions específiques d’una planta de compostatge, de manera que el podem llençar al cubell de l’orgànic amb la tranquil·litat de saber que, en 12 setmanes, aquell plàstic s’haurà convertit en compost, que tornarà a la terra, fent que el cicle de la vida continuï el seu curs.

Rentar en fred ja no és un repte Eliminar les taques difícils de la roba en aigua freda és un repte difícil. Però si volem estalviar energia i fer una bugada més sostenible, reduir la temperatura és fonamental. El polímer Sokalan de BASF ajuda a treure les taques complicades especialment en aigua freda. Són diversos els detergents que l’inclouen.

Mozzarella circular i innovadora El reciclatge químic permet que plàstic que habitualment no es pot reciclar tingui una nova vida.

Aquesta innovació de BASF ja s’està aplicant en diversos camps, un dels més sorprenents els envasos alimentaris. Junt amb Südpack han creat bosses per a mozzarella, segures, sostenibles i circulars.

Protegir la roba i la natura Al rentar la roba, els teixits van perdent fibres, cosa que els malmet i que pot suposar la presència de microplàstics a l’aigua. Per a evitar-ho, BASF i Inditex han creat el primer detergent que evitar la pèrdua de fibres. The Laundry by Zara Home pot arribar a reduir l’alliberament de fibres fins a un 80%.

Sostres solars per a cotxes BASF i Grupo Antolín han creat un sostre solar fet amb material plàstic provinent del reciclatge químic.

Malgrat l’origen postconsum de les matèries primeres, les prestacions que ofereix l’han fet que estigui instal·lat en un cotxe elèctric europeu d’alta gamma, oferint una important reducció del pes de la peça.

18

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà Roc Muñoz

Alcalde de la Canonja

«Presentarem els resultats de l’estudi sobre l’impacte acústic del polígon Sud l’any vinent»

CEDIDA

El batlle explica que les proves d’alertes han funcionat bé i que la Canonja ha rebut una distinció pel seu treball en el simulacre del novembre passat Anna Ferran

—Al juny i al setembre vam tenir nous simulacres de recepció d’alertes. Han funcionat correctament?

—Sí, els últims simulacres van funcionar prou bé i la ciutadania que està al cas d’aquests temes està més contenta amb aquest nou model. He de dir que la Canonja va ser un dels municipis que millor va treballar el simulacre del PLASEQTA el novembre de 2022 i així ens ho han fet saber des de la Direcció General de Protecció Civil, amb una menció honorífica a la cap de comunicació Mercè Veciana i al mateix cos de voluntaris de Protecció Civil de la Canonja.

—Han estat els impulsors d’un

estudi sobre l’impacte acústic derivat de la indústria. Com avança?

—El cert és que està avançant més lentament del que voldríem.

Ens hauria agradat que quedés finalitzat enguany, però els enginyers em van explicar fan uns dies que no serà fins a l’any vinent. L’important és que s’està treballant en monitorar la contaminació acústica de la indústria en el polígon Sud i esperem que el 2024 puguem presentar els resultats.

—Fa unes setmanes es presentava la Plataforma zero pèrdues de pèl·lets a Tarragona i alguns ajuntaments com Vila-seca mostraven el seu descontentament perquè no havien estat

informats d’aquesta iniciativa.

Quin és el posicionament de la Canonja al respecte?

—Aquesta problemàtica ens toca tangencialment. Nosaltres no arribem al mar i, per tant, estem una mica al marge. Evidentment, ens preocupa que hi hagi pèl·let a les platges i qualsevol iniciativa que treballi per minimitzar l’impacte dels pèl·lets és bona.

—La Canonja s’ha postulat com un dels municipis que podria acollir el futur Centre per a la Descarbonització de la Indústria. Hi ha novetats al respecte?

—Estem treballant-hi. Vam oferir l’espai on abans hi havia el club Vicente Ferrer i unes naus adjacents per a aixecar-hi el nou

Muñoz explica que Mammuthus, el centre d’interpretació del Jaciment de la Boella, s’inaugurarà a principis de 2024.

centre. Tenim una dotació econòmica per enderrocar aquestes construccions, que vam adquirir ja fa un temps. Disposem dels diners i a finals de mes ja podrem licitar l’obra.

—Hi ha altres municipis que hagin fet passos tan concrets com la Canonja?

—Ho desconeixem.

—ChemMed es troba en fase d’estudi prèvia a l’elaboració d’un nou pla estratègic per als pròxims anys. Com a ajuntament que és membre del clúster, quines haurien de ser línies a seguir? Quines han de ser les aspiracions del sector?

—La indústria química sempre té tota una sèrie de neguits i reptes que els projecten endavant i això és interessant. És un polígon molt consolidat, però, al mateix temps, necessita noves inversions. Cadascuna de les indústries es presenta davant de les seves centrals perquè s’instal·lin aquí noves plantes. Ho fan constantment i, per part nostra, com a ajuntament, els ajudarem en tot allò que sigui possible. Ara bé, hi ha temes com les xarxes tancades, el preu de l’energia, l’aigua, o el gas que no són competència nostra, sinó dels governs d’Espanya i la Generalitat.

—Finalment, revalidava al maig l’alcaldia a la Canonja, quins seran els projectes estratègics en els quals se centrarà l’equip de govern en aquesta legislatura?

—En els pròxims quatre anys, tirarem endavant molts projectes, però un dels més importants i que veurà la llum d’aquí a un parell o tres de mesos, si tot va bé a principis de 2024. Serà la inauguració del Mammuthus, el Centre d’Interpretació del Jaciment Arqueològic del Barranc de la Boella que es troba al Mas de l’Abeurador. Serà una fita molt singular. Després, vindran molts altres projectes, als quals dedicarem molts esforços i molts diners.

EMPRESA RECOMANADA

Reixes, tancaments i tramex per a tots els sectors, a Rejillas Tarraco Oferir el millor servei als seus clients. Aquesta és la premissa de Rejillas Tarraco. Amb més de 35 anys al sector, estan especialitzats en la fabricació de reixa metàl·lica (Tramex), tant industrial com decorativa; l’elaboració d’esglaons i passarel·les i ventilacions, amb acabats en ferro galvanitzat i inoxidable. També duen a terme tancats metàl·lics. Poden subministrar el material

o també col·locar-lo. Tenen diferents acabats, inclòs el disseny decoratiu amb làser, cosa que permet adaptar el disseny a les preferències del client.

També fan portes i finestres de ballesta, de ferro i basculants per a pàrquings, tota mena de reixats i malles, i tallafocs. La diversificació i l’experiència fa que arribin a molts sectors, sempre amb professionalitat i vocació de servei.

Deu empreses de l’AEQT reconegudes en els Premis de Seguretat de FEIQUE La Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique) ha reconegut a 10 empreses de l’AEQT en la 29a edició dels Premis de Seguretat Feique. Sis d’elles han guanyat el Premi Especial de Seguretat Feique 2022, que reconeix aquelles empreses de més de 300 treballadors que van registrar zero accidents amb baixa durant l’any passat: es tracta de Dow Chemical Ibérica, Inovyn España, Elix Polymers, Basell Poliolefinas, Clariant Ibérica y Air Products (Carburos Metálicos).

A més, dues d’aquestes empreses, i altres quatre de l’AEQT, han estat reconegudes amb el Premi de Seguretat Feique 2022, que reconeix empreses o centres de producció de més de 50 treballadors que van registrar un índex de freqüència general zero: és a dir, que no van registrar cap accident, amb baixa o sense, durant tot el 2022. Han obtingut aquest reconeixement Carburos Metálicos,; Ercros, per la fàbrica de Tortosa; Grace Catalysts & Materials; Transformadora de Etileno (TDE); i Plixxent.

química essencial per l’avui i el demà

27/10/2023 diarimés

LOGÍSTICA

El Med Hub Day se centra en la transició energètica i els tràfics portuaris del futur

19

CEDIDA

La setena edició d’aquesta trobada professional es durà a terme els dies 9 i 10 de novembre i enguany inclourà novetats en el programa Redacció

La transició energètica serà la gran protagonista de la nova edició, la setena, del Med Hub Day. Aquesta cita, que reuneix experts en logística portuària de químics i petroquímics d’arreu d’Europa, se celebrarà els pròxims 9 i 10 de novembre. El Port de Tarragona és l’organitzador d’aquesta trobada professional que busca identificar tendències de futur i reforçar el rol dels ports mediterranis, i en especial el de Tarragona, pel davant d’altres ports de la zona del Mar del Nord.

Amb el lema Virant cap a ports hub més sostenibles, el VII Med Hub Day comptarà amb un major contingut sobre transició energètica, una temàtica de gran importància en els nous tràfics portuaris del futur i en concordança amb l’estratègia del Port de Tarragona. Amb aquesta visió

sostenible, el Port de Tarragona es vol convertir també en un exemple de referència per altres infraestructures portuàries, demostrant que el futur dels líquids a doll respectuós amb el medi ambient és possible.

Un programa amb novetats El Med Hub Day 2023 començarà a les 14 h del 9 de novembre amb una de les novetats preparades per aquest any, la visita en vaixell de les instal·lacions portuàries tarragonines dedicades als líquids a doll.

A partir de les 15:30 h i un cop arribats a terra donaran inici les ponències i presentacions. El president del Port de Tarragona donarà la benvinguda a totes i tots els assistents, per seguidament, donar pas a Jordi Anglès, coordinador comercial del sector de líquids de l’Autoritat Portuària de Tarragona. A continuació

s’hi tractaran temes relacionats amb ports i intermodalitat ferroportuària, per finalitzar la jornada amb una ponència magistral sobre transició energètica per part d’una experta internacional en la matèria.

La segona jornada, el dia 10 de novembre, comptarà amb dos grans blocs. El primer estarà dedicat a noves energies, en el qual s’hi tractaran temes d’actualitat del sector petroquímic però amb el focus en la transició energètica cap a noves energies i productes; mentre que el segon bloc estarà dedicat a la logística del sector, comptarà amb ponències relacionades amb la transformació de ports dedicats a líquids i una taula rodona amb empreses terminals.

Ponents de renom Una de les claus de l’èxit del Med Hub Day, que l’ha convertit en

Entre les novetats d’enguany, s’hi inclou una visita en vaixell a la zona de líquids a doll.

Els nous tràfics vinculats a la transició energètica són claus en l’estratègia de futur del Port

María Sicília, presidenta de l’European Hydrogen Backbone, serà una de les ponents destacades

una cita important per al sector, és el fet de comptar amb ponents de primer nivell. Enguany, destaca la participació de la presidenta de l’European Hydrogen Backbo-

ne, María Sicília, Salvadores.

A banda, Sicília és directora de planificació i control d’inversions d’Enagás, empresa global d’infraestructures gasistes i ges-

tora del sistema gasista espanyol.

Anteriorment, va ser Directora d’Estratègia d’Enagás i també ha ocupat càrrecs a l’administració.

La presència de Maria Sicília Salvadores rau en l’interès del Port de Tarragona en convertir-se en una infraestructura de distribució d’hidrogen a nivell europeu, un projecte de molt d’interès i futur.

20

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

TRIBUNA

CEDIDA

La química com a clau del futur

Progrés i descarbonització, tenen en comú la ciència –i en concret, la química– i el talent humà capaç de posar aquesta ciència al servei de les necessitats globals

JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

La innovació és sinònim de millora i de progrés. Durant les darreres dècades i especialment en els últims anys, la Humanitat ha fet grans progressos en àmbits tan diversos com la salut, l’alimentació, els envasos i embalatges, la potabilització i reutilització d’aigua, fonts energètiques més sostenibles, etc.

En paral·lel i com a societat global, caminem amb pas ferm cap a la descarbonització, pensant en el medi ambient i en

l’herència que deixarem a les generacions futures. Tot plegat, progrés i descarbonització, tenen en comú la ciència –i en concret, la química– i el talent humà capaç de posar aquesta ciència al servei de les necessitats globals.

La ciència i el talent humà, que al nostre territori convergeixen en el polígon petroquímic, són un referent en la cerca, ideació i plasmació de grans solucions a aquestes qüestions globals. Des d’aquí es treballa a partir del ta-

Però no podem delegar tota la responsabilitat en la indústria química. Des de les administracions –i també a nivell individual–, hem de ser corresponsables i fer tot allò que estigui a les nostres mans. A la Pobla som molt conscients d’aquesta situació i, per això, avui som un municipi més sostenible, gràcies a diverses mesures instaurades recentment i destinades a afavorir la nostra relació individual i col·lectiva amb el medi ambient.

A la Pobla diem que, entre tots, fem més gran el municipi.

D’igual manera, junts podem fer més gran el nostre territori a partir de la ciència, del talent i de la corresponsabilitat, per garantir-nos el millor futur possible.

lent i del coneixement per avançar cap a un futur millor en tots els sentits però, sobretot, cap a un futur més sostenible.

Com a territori podem estar orgullosos d’acollir el major polígon petroquímic del sud d’Europa. Un espai d’innovació científica i tecnològica que, amb més de 42.000 persones, genera solucions estratègiques a reptes globals. És a dir, el nostre territori i la nostra gent són grans generadors de solucions per al planeta.

FORMACIÓ

Institut Comte de Rius: compromesos amb el futur El centre s’adapta constantment a les noves necessitats de la indústria amb projectes innovadors Redacció

L’Institut Comte de Rius és el centre de referència del sector químic a Catalunya i a l’Estat, amb una trajectòria de 50 anys en la formació de professionals en els àmbits d’operador de planta i analista de laboratori.

Actualment, imparteixen els cicles de grau mitjà d’Operacions de Laboratori i Planta Química i els cicles de grau superior de Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat i de Química Industrial dels quals se’n beneficien més de 600 alumnes cada curs.

Gràcies a la capacitat d’adaptació al mercat laboral i de la forta vinculació amb les empreses del sector, el centre ha

anat adaptant els estudis a les necessitats reals; actualitzant coneixements tècnics, però també competències i valors per aconseguir els millors professionals. En aquest sentit, en els dos darrers anys el Comte de Rius ha desenvolupat projectes d’innovació focalitzats en la realitat virtual i l’hidrogen verd.

Realitat virtual La realitat virtual (RV) permet als treballadors de la química practicar tasques en un entorn segur, reduint l’error humà, cosa que ajuda a reduir els accidents. Les caixes virtuals de formació Digital Twin Boxes (DTB) són un projecte innovador de

RV que utilitza la tecnologia de bessons digitals i la gamificació per capacitar en operacions de manteniment industrial en el sector químic. Proporciona accés a una planta química virtual, com un serious game, un joc on s’han de superar reptes d’operativitat i de seguretat per practicar de manera efectiva.

Operador 4.0, observadors i instructors intervenen en millorar la pràctica d’operacions de manteniment en diverses condicions de treball, que no es poden reproduir en un institut de formació professional com l’Institut Comte de Rius. Les DTBs permeten aprendre més ràpidament i de forma més efi-

cient, sent una experiència més atractiva i memorable.

Hidrogen verd A banda, el Comte de Rius és un dels quatre centre d’FP de l’Estat que està treballant en un projecte per promoure la formació en hidrogen verd, generant un model d’electrolitzador que produeix hidrogen verd a partir de l’aigua. En aquest projecte s’han generat reptes formatius intercentres que faciliten l’aprenentatge del professorat i l’alumnat sobre tecnologies de producció i emmagatzematge d’hidrogen verd.

I és que el Comte de Rius no és només un Centre d’FP, és un espai d’oportunitats que supera els 90 anys d’història. Un Institut compromès en la formació integral dels seus alumnes que ha esdevingut una aposta segura de joves d’arreu de l’Estat que han trobat en el Comte de Rius la clau del seu futur personal i professional.

EL SECTOR QUÍMIC

27/10/2023 diarimés

21

22

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

SECTORIAL

ChemMed comença a definir l’estratègia per al 2024-2027

CEDIDA

El procés va començar al setembre i s’allargarà fins a finals d’any Redacció

ChemMed es troba en un procés de reflexió i definició de la seva estratègia per al període 20242027. El clúster químic va engegar a mitjan setembre el procés per a establir el full de ruta a seguir durant els pròxims tres anys.

El procés de treball comportarà

un total de set sessions de treball que finalitzaran amb la comunicació dels resultats el pròxim 28 de novembre.

La primera de les sessions es va dur a terme al Teatret del Serrallo el passat 18 de setembre. En ella, el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona i vicepre-

sident de ChemMed, Saül Garreta, va destacar la importància del projecte i la necessitat d’apostar fort per la recerca i la innovació.

Així mateix, el president del clúster i de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, va incidir en la importància de tenir un full de ruta i alinear objectius a escala territorial per

La primera reunió es va fer al setembre al Teatret del Serrallo.

tal de continuar sent un HUB sostenible i competitiu.

El clúster ChemMed Tarragona es va constituir el 2014 com una agrupació transversal, liderada per l’AEQT i les seves empreses associades, i pel Port de Tarragona. En total, agrupa una trentena d’empreses productores i prop d’un centenar d’empreses de serveis, a més d’una trentena d’organitzacions públiques i privades, incloent-hi administracions, món del coneixement, món sòcioeconòmic.

ChemMed Tarragona és el fòrum compartit que projecta la indústria com una de les apostes del territori per al seu progrés.

TRIBUNA

Apostem per la química JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

La indústria química ha portat el nom de Tarragona a escala internacional.

El sector químic tarragoní és el més reconegut a tot l’estat i un dels més potents del sud d’Europa, motiu pel qual l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí se sent orgullós i no dubta a potenciar-ho.

Una part de la població del municipi, així com del teixit empresarial local, treballa de forma regular en la indústria química.

L’Ajuntament posa en valor el seu potencial i la importància en el territori. Indústria amb pes local, d’abast internacional. Desenes d’empreses d’arreu del món treballen al sector químic tarragoní, on es generen milers de llocs de treball directes i indirectes. La química de Tarragona genera ocupació professionalitzada i de qualitat per a milers de ciutadans i ciutadanes de

la província, a més d’oportunitats per la formació tant en FP com en l’àmbit universitari. Els plans estratègics del sector contemplen línies d’actuació i creixement on el foment del talent i la ciència tenen un lloc central, i on el paper de les institucions, l’administració i les universitats és clau.

Es tracta d’un dels clústers empresarials amb més pes i potència en el sector econòmic català. Companyies internacionals treballen a Tarragona, generant sinergies i connexions entre elles que permeten avançar també en la carrera de la innovació i la tecnologia.

Des de l’Ajuntament de Perafort també volem destacar els esforços de la indústria química per fer una produc-

ció cada vegada més segura, tant per a la població com per al medi ambient.

En el marc de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, els estàndards de qualitat mediambiental són cada vegada més exigents amb el sector empresarial. L’impacte directe de la producció recau en l’entorn més proper, per això, des de les institucions animem a les empreses a continuar per aquest camí de responsabilitat en matèria de seguretat i sostenibilitat.

El sector químic és un dels eixos vertebradors de l’economia catalana i, especialment, del territori tarragoní, per això, des dels ajuntaments com el de Perafort i Puigdelfí treballarem per consolidar i mantenir una relació estable i de qualitat amb la indústria.

química essencial per l’avui i el demà

27/10/2023 diarimés

23

XIFRES

El preu de l’energia i la caiguda de la demanda frena el creixement del sector La indústria química espanyola tancarà el 2023 amb un creixement del 0,8% i una caiguda de la xifra de negoci del 6,8% CEDIDA

Redacció

El sector químic espanyol estima tancar l’exercici 2023 amb una significativa caiguda de la xifra de negocis del 6,8% fins als 83.799 milions d’euros (6.000 milions menys que el 2022), un retrocés concentrat fonamentalment a la química bàsica, la més intensiva en consum de gas i electricitat. Amb un creixement de la producció que no arriba al 0,8%, el sector pateix el llastre dels alts costos energètics i la caiguda dels preus pel alentiment de la demanda. Així ho explicava dimecres la presidenta de la Federació Empresarial de la Industria Química Española (Feique), Teresa Rasero, en el marc de l’Assemblea General de Feique, durant la qual va presentar les previsions de tancament de 2023 i les perspectives de 2024.

Aquesta evolució del sector químic espanyol està alineada amb la clara debilitat que està mostrant la indústria europea en el seu conjunt, que va iniciar una desacceleració en el segon semestre del passat any i que ha continuat en l’actual patint descensos productius. Així, la previsió del sector és culminar 2023 amb creixement mínim del 0,8%, que s’espera que arribi a l’1,2% el pròxim 2024.

Pel que fa a la xifra de negocis, i a diferència del que va passar l’any passat, des de Feique s’estima que el sector químic tancarà 2023 amb una important reducció del 6,8% per a finalitzar l’any amb un valor de 83.799 milions d’euros, com a resultat de l’escàs creixement de la producció, junt amb la caiguda dels preus dels productes químics motivada per la retracció de la demanda.

Aquesta caiguda es tradueix en

El preu de l’electricitat és ara quatre vegades superior al que tenia el desembre de 2019, abans que esclatés la pandèmia.

Pel 2024 es preveu un creixement de la producció de l’1,2% i del 2,4 en la xifra de negocis 6.000 milions d’euros menys que el 2022.

En 2021 i 2022 es van experimentar períodes d’alts costos energètics, fins i tot superiors als actuals, però la diferència respecte a aquells exercicis és que estaven compensats amb una forta demanda capaç d’absorbir una part substancial de l’increment de costos. Actualment, la situació és molt diferent, ja que la demanda va iniciar el seu descens el segon trimestre de 2022,

aguditzant-se amb les successives mesures per a contenir la inflació i, particularment, amb l’augment dels tipus d’interès, que han limitat l’accés al crèdit i al finançament. Aquesta circumstància no ha permès estimular a sectors tractors vinculats a béns duradors com la construcció o l’automòbil, que són fonamentals per a l’economia espanyola.

Amb tot, des de 2019, la xifra de negocis acumularà un creixement del 30,1% fins al 2024. No obstant això, aquest creixement no estarà vinculat a la millora dels nivells i capacitats productives, sinó fonamentalment als preus. En el mateix període, l’increment dels preus dels produc-

tes químics se situa en el 28,4%.

Pel que fa al comportament en el mercat internacional, la indústria química manté un alt grau de competitivitat suportat, actualment, pel fet que economies molt exportadores com la d’Alemanya o la dels Països Baixos pateix més debilitat. A la vegada, el sector continua creixent en altres àrees on la química de consum i salut continua comportant-se amb notable resiliència.

Pel que fa al 2024, el sector espera que es produeixi una lleugera recuperació amb un creixement productiu estimat de l’1,2% i del 2,4% en la xifra de negocis fins als 85.820 milions d’euros, resultats propiciats per un millor

comportament de l’economia i la demanda. No obstant això, i encara que es donés aquest escenari, només permetria recuperar un terç de les pèrdues de 2023.

El preu de l’energia, un llastre El preu de l’electricitat i el gas continua sent un important fre en la competitivitat de la indústria en el seu conjunt i molt particularment, de la química bàsica, com a gran consumidora d’energia que és. En el cas de l’electricitat, la situació és complexa, ja que els preus del mercat elèctric espanyol se situen el 2023 per sobre del doble del registrat en l’últim any previ a la successió de les diferents crisis iniciades el

2020 i que, segons les previsions, el desembre se situaran gairebé quatre vegades per sobre de desembre de 2019.

Malgrat que s’hagi augmentat l’afluència de generació renovable en el sistema elèctric, els consumidors no han vist reflectit en les seves factures el menor cost d’inversió i operatiu d’aquestes tecnologies a causa, fonamentalment, de l’increment del preu del gas i dels drets d’emissió de CO2.

En paraules de la presidenta de Feique, Teresa Rasero: «L’actual disseny del mercat elèctric és incapaç de mostrar preus competitius davant d’altres àrees geogràfiques. I encara sent aquest un dels objectius de la reforma del mercat elèctric que s’està debatent a Europa, res indica, a mig i llarg termini, que vagi a ser mínimament efectiva, posant en risc el futur de la indústria estratègica europea i la seva indispensable generació de riquesa i ocupació de qualitat».

En el cas del gas, de nou, l’evolució el 2023 mostra preus molt superiors als registrats el 2019.

No obstant això, la capacitat d’intervenció és molt limitada i el seu preu continua vinculat a factors geoestratègics complexos i, per tant, subjecte a una imprevisible volatilitat.

Tal com explicava Rasero, els mercats regionals europeus es mantenen en preus molt similars al TTF de referència, sent el principal problema el profund dèficit competitiu davant dels preus nord-americans, ja que el Henry Hub se situa en aquests moments en preus sis vegades inferiors. Això complica la competitivitat de les activitats amb alta demanda tèrmica o que usen metà com a matèria primera.

24

diarimés 27/10/2023

EL SECTOR QUÍMIC