Especial Química

QUÍMICA cap a la

FUTUR

La descarbonització del sector químic, un repte de present i futur

Anna Ferran Europa té un horitzó marcat en el calendari: 2050. Quan arri bem a la meitat d’aquesta cen túria, haurem de ser un conti nent climàticament neutre, és a dir, que compensem totes les emissions de gasos d’efecte hi vernacle que generem. Parlar de 2050 pot semblar molt llunyà, però el cert és que per assolir la neutralitat climàtica d’aquí a dues dècades i mitja hem de co mençar ara. Aquesta fita és clau per a frenar l’avenç imparable del canvi climàtic i per això re quereix la implicació de tots els sectors d’activitats, així com de les institucions públiques a tots els nivells, els grups socials i la ciutadania en l’àmbit particular.

Cadascú des de la seva posició i rol pot aportar un gra de sorra en el camí cap a la neutralitat climàtica. Ara bé, determinats sectors, pel volum, són claus a l’hora d’impulsar la descarbonit zació del continent europeu. Un d’aquests és la indústria quími ca i ho és per dos motius. D’una banda, perquè la manera actual de produir es basa en la trans formació de combustibles fòssils que alliberen grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle. De l’altra, perquè com a indústria que intervé en més del 95% dels processos productius d’altres indústries, les seves emissions es converteixen de retruc en les emissions de tota la cadena de valor.

En aquest sentit, són diverses les polítiques europees que estan posant els focus en sectors com el químic com un dels tractors de la descarbonització del con tinent. El Pacte Verd Europeu és el principal full de ruta que mar ca el camí a seguir i dins d’aquí s’inclouen diverses iniciatives que ja estan marcant el present de la Unió. Una d’elles és Fit for 55, que estableix que les emissi ons de gasos d’efecte hivernacle s’hauran de reduir un 55% les emissions de cara a 2030, és a dir, en poc més de set anys. A banda de les directives europees, i de la seva incorporació en les legis lacions nacionals, el cert és que el sector químic està altament compromès amb la sostenibilitat

i, des de fa temps, treballa per a trobar innovacions que perme tin una nova manera de produir, més neta i respectuosa amb el medi ambient.

Són moltes les companyies del sector que han fet seu el com promís europeu amb la neutrali tat climàtica i també tenen com a fita a llarg termini per al 2050 aconseguir la xifra de zero emis sions netes. Dir-ho és fàcil, ferho, però, requereix compromís, innovació i inversió i justament és això el que ja s’està veient en aquest sector clau pel conjunt de l’economia de l’estat i un dels motors de la demarcació tarra gonina.

La química està treballant si multàniament en el demà, amb noves matèries primeres, noves fonts d’energia i nous processos. L’ús de residus, en substitució a matèries primeres d’origen fòssil per a generar materials d’alt va lor és un exemple. Des dels resi dus urbans a subproductes de la indústria paperera passant pel diòxid de carboni, que pot pas sar de ser l’enemic número 1 del planeta a un recurs d’alt valor, són moltes les innovacions que s’estan forjant i que seran una realitat a gran escala en qüestió d’anys. La indústria, però, tam bé treballa en l’avui i l’ara i està duent a terme importants in versions en matèria d’eficiència energètica que permeten enge gar amb bon peu el camí cap a la descarbonització i que preparen el sector per a un futur revoluci onari.

Europa vol ser neutra climàticament al 2050 i reduir les emissions un 55% el 2030

La reducció de la petjada de carboni dels petroquímics afecta tots els sectors productius

L’ús de residus com a matèria primera o de fonts renovables són algunes de les opcions

Compromesos amb la seguretat i el medi ambient, compromesos amb tu

energètica, objectiu clau en les inversions de la química tarragonina

Anna Ferran

La descarbonització és un dels reptes més importants als quals ens enfrontem com a societat. Ara bé, hi ha sectors on aquest canvi de paradigma suposarà un veritable abans i després. Aquest és el cas de la indústria química i, per extensió, de totes les empre ses establertes al territori. L’elec trificació, l’ús de l’hidrogen verd o de matèries primeres renova bles són alguns dels camps en els quals s’està treballant. En alguns casos, les investigacions estan prenent forma i són promete dores. En d’altres, el camí acaba de començar i segurament en els pròxims anys es desenvoluparan tecnologies a hores d’ara desco negudes que permetran assolir la neutralitat climàtica abans de la data límit establerta de 2050. La descarbonització, però, no és un procés ràpid, que es pugui fer d’un dia per l’altre. Per arribar a les zero emissions netes d’aquí a poc més de 25 anys, cal comen çar a treballar ara, en el present, amb investigació, però, sobretot amb mesures reals que permetin reduir les emissions. I aquestes mesures passen per la millora de l’eficiència energètica dels com plexos industrials.

Reduir el consum d’energia és, segons expliquen des de l’Asso ciació Empresarial Química de Tarragona i també des de diver ses de les empreses associades, el primer pas a fer per a aconseguir la neutralitat climàtica. I és que si es consumeix menys energia, sigui elèctrica, gas o altres com bustibles d’origen fòssil, conse qüentment es generen menys emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera, a la vegada que s’aconsegueix una reducció de costos que millora la competiti vitat dels productes produïts als polígons químics nord i sud. És per això que en els darrers temps bona part de les indústries estan duent a terme inversions impor tants amb l’objectiu justament de ser més eficients.

Aturar per a millorar Algunes de les inversions en matèria d’eficiència energètica

s’han impulsat aprofitant les aturades programades de les plantes. Aquest és el cas de Dow. A principis d’any, va dur a terme l’aturada de la Unitat d’Hidrocar burs, que inclou les plantes del cracker i d’octè. Després de qua tre anys de preparació analitzant quines eren les necessitats i les millores necessàries, 3.450 per sones participant-hi, 1,8 milions d’hores treballades durant l’atu rada durant 88 dies, l’aturada ha suposat la preparació d’aquesta unitat per als reptes de present i futur de la instal·lació, entre ells la descarbonització i l’economia circular. La directora de produc ció de la Unitat d’Hidrocarburs de Dow Tarragona, Julia Eche varría, explica que «el cracker és la planta que emet més CO2 i, per tant, és el nostre deure liderar els

avenços tecnològics que propi ciïn la seva reducció». En aquest sentit, detalla que «gràcies a l’aturada, hem renovat totes les instal·lacions elèctriques i hem invertit en una turbina nova, que ens permet reduir un 8% les nos tres emissions de CO 2 i que ha augmentat la nostra eficiència en la mateixa línia».

Un cas similar és el de Repsol. La companyia multienergètica es troba ara a l’equador de l’aturada plurianual de manteniment de les unitats de combustible del seu complex del polígon nord. Aquesta aturada suposa una in versió de 100 milions al conjunt de la refineria, cosa que la fa la més important de la seva histò ria. Dels 100 milions d’euros, 70 es destinaran a millorar l’eficièn cia energètica de les plantes. La

instal·lació d’un nou precalen tador d’aire de la unitat de Plat format i el nou sistema de recu peració de calor a les unitats de destil·lació són dues de les actu acions més rellevants que s’estan impulsant durant aquesta atura da. L’objectiu és continuar millo rant la seguretat, la digitalització, la circularitat a la vegada que es redueix l’impacte ambiental i s’avança de manera clar cap a la descarbonització. I és que amb els treballs que acabaran a finals de novembre s’evitarà l’emissió de 32.500 tones de CO2 a l’any, cosa que equival a les emissions anuals d’una població de 10.000 habitants.

Noves plantes Millorar els equipaments exis tents per a fer-los més eficients

en el seu consum energètic és una de les estratègies a seguir en les primeres fases de la des carbonització, però no l’única. I és que són diverses les empreses que estan invertint en la cons trucció de noves plantes i unitats de producció amb l’objectiu de disposar d’uns complexos més competitius i més descarbonit zats.

Un exemple d’això el trobem en Messer. La companyia gasista està a punt de finalitzar la cons trucció de la seva nova planta de fraccionament de l’aire en la qual hi ha invertit 50 milions d’euros. La nova instal·lació, que mitjan çant un procés de destil·lació criogènica separarà els tres prin cipals components de l’aire, oxi gen, nitrogen i argó, permetrà fer el procés de manera totalment electrificada. Si a això se li suma el fet que el procés de destil·lació és totalment lliure d’emissions, ens trobem davant d’una activi tat totalment neta, pel que fa a les emissions de gasos d’efecte

hivernacle.

Un altre exemple paradigmà tic sobre l’aposta per a la cons trucció d’una nova planta amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica dels processos és el de Covestro. La companyia ale manya, que té com a fita assolir la neutralitat climàtica per a les emissions que provinguin de producció pròpia i les genera des per fonts d’energia externa al 2035, ha dut a terme una in versió de més de 200 milions d’euros en la construcció d’una innovadora planta de producció de clor. Es tracta de la primera planta al món a escala industrial que utilitzarà la tecnologia del càtode despolaritzat amb oxigen. La nova unitat es posarà en fun cionament a principis de 2023 i suposarà una reducció del 25% del consum energètic, respecte a la millor tecnologia del mercat. La manca de competitivitat que té el conjunt del pol químic tarra goní a causa de la inexistència de les xarxes tancades, entre altres motius, va impulsar a Covestro a apostar per Tarragona a l’ho ra d’aplicar aquesta innovadora tecnologia, que permetrà reduir les emissions de CO 2 en unes 22.000 tones anuals respecte als mètodes tradicionals de pro ducció de clor, xifra equivalent a la quantitat de diòxid de carboni produït per 15.000 cotxes a l’any.

El clor s’utilitzarà al complet per a la producció d’MDI al site que tenen a la Canonja. Justa ment l’empresa ha aplicat en aquesta planta d’MDI STRUC Tese®, un innovador sistema de gestió energètica patentat per Covestro que permet fer un ús més eficient dels recursos, gràcies a la comparació entre els consums reals i els òptims amb l’objectiu de detectar ineficièn cies. En el cas concret de Tar ragona, el sistema garanteix un estalvi anual de 3.200 MWh. En l’àmbit global de la companyia, tots els projectes que han emprat aquesta tecnologia, han aconse guit una reducció dels consums energètics d’un 2,32 milions de MWh i unes 700.000 tones de CO 2 a l’any menys.

GERARD MARTÍ

Gràcies a l’aturada que s’està

Repsol

municipi de 10.000 habitants.

Capturar i utilitzar el CO2, una opció real per a reduir la petjada de carboni

mena de tecnologies

Anna Ferran

Reduir les emissions de diòxid de carboni, i d’altres gasos d’efecte hivernacle, és una prioritat. Si veritablement volem revertir la situació d’emergència climàtica en la qual ens trobem immer sos i evitar que la temperatura mitjana del planeta pugi més de 2º respecte a l’era preindustrial, l’única via que tenim és disminu ir la generació de CO2. L’aposta per l’eficiència energètica és el primer pas que es pot fer. Com menys energia i recursos fòssils consumim, menys diòxid de carboni emetrem. Fer el salt cap a l’electrificació és l’altre camí a explorar. Ara bé, la producció d’energia renovable actual no pot donar resposta a les necessi tats energètiques presents. Si bé tot indica que les renovables viu ran una expansió explosiva en els pròxims anys, aquesta conti nuarà sent inferior a la demanda energètica. Determinats sectors productius seguiran necessitant fonts fòssils i, per tant, conta minants, per a poder seguir en actiu. És en aquest escenari on apareix una alternativa que està centrant cada vegada més esfor ços en r+D+I: la captura, emma gatzematge i ús del CO2

Emissions capturades

Les tecnologies CCUS (captura, emmagatzematge i ús del car boni, per a les seves sigles en anglès) es basen en tot un seguit de processos que plantegen la captura del diòxid de carboni des de la seva font d’emissió, per a emmagatzemar-lo i/o uti litzar-lo posteriorment com una nova matèria primera, seguint les bases de l’economia circular. Les investigacions que s’estan duent a terme en l’actualitat treballen en les diferents etapes

d’aquest cicle. Així doncs, s’es tan desenvolupant solucions tecnològiques que evitin que el diòxid de carboni se’n vagi a pa rar a l’atmosfera, capturant-lo i separant-lo d’altres gasos que es generen en els processos indus trials, com per exemple el vapor d’aigua, el metà, l’ozó o els clo rofluorocarburs (CFC). Un cop capturat i purificat, el CO2 s’ha de comprimir en estat líquid per a facilitar-ne el transport, sigui per canonades, o per mitjans de transport convencionals com ca

mions, ferrocarrils o vaixells. Ara bé, què se’n pot fer del CO2?

Soterrar el CO2

Les alternatives són dues i la recerca és activa en ambdues línies. Una d’elles contempla l’emmagatzematge del diòxid de carboni en enclavaments geolò gics profunds, com ara jaciments de petroli o de gas esgotats.

Aquesta mena de pous naturals han de tenir profunditats supe riors als 800 metres, perquè la pressió que exerceix l’atmosfe

ra mantingui el gas en un estat gairebé líquid. Així mateix, els terrenys han de ser porosos i permeables, per tal que el gas pugui emmagatzemar-s’hi sense problemes, però, en un estrat ge ològic superior, hi ha d’haver un material que funcioni com una barrera, perquè segelli de mane ra permanent el pou i s’eviti així la fuga a l’atmosfera.

Aquesta alternativa fa temps que està sobre la taula, però plan teja dues qüestions a resoldre, a banda de les purament tecnolò

giques. D’una banda, cal trobar els enclavaments geològics que reuneixin les condicions idònies per a garantir un emmagatze matge permanent. I no totes les parts de món disposen d’ells. De l’altra, cal un clima polític i regu lador partidari d’aquesta opció i en els darrers anys s’ha vist com països europeus amb possibili tats reals d’emprendre projectes d’emmagatzematge de CO2, com el Regne Unit o Noruega, s’han mostrat reticents, si bé planteja ments més actuals semblen obrir

Les tecnologies CCUS (captura, emmagatzematge i ús del CO2, en anglès) es basen en evitar que els gasos d’efecte hivernacle s’alliberin a l’atmosfera. El CO2 es purifica, es transporta i es desa o s’utilitza a la indústria.

de nou la possibilitat.

En aquest sentit, l’exdirector d’Energia de la Comissió Europea i professor de la Florence School of Regulation (FSR), Christopher Jones, defensa que la UE ha de tenir un paper actiu i ha d’im pulsar una xarxa de transport i emmagatzematge de CO2, simi lar a les que ja existeixen amb l’electricitat o el gas o les que es faran per a la distribució de l’hi drogen. «Construir una xarxa de transport i emmagatzematge de CO2 de capacitat adequada triga rà gairebé una dècada, motiu pel qual cal començar a treballar-hi ja», afirma amb rotunditat Jones.

El professor ha publicat re centment l’informe Captura y almacenamiento de CO2, publi cat per la Fundación Naturgy.

EL SECTOR QUÍMIC

l’Acord de París es requereix, en tre altres mesures, tornar el CO2 al subsol mitjançant operacions de captura i emmagatzematge», constata l’investigador del CSIC, Juan Alcalde, principal autor de l’estudi. La proposta que fa aquest treball implica la creació de hubs (grups d’emissors de CO 2 pròxims) i clústers (fonts emissores i també un magat zem). Els càlculs que es presen ten en la investigació indiquen que, si se seguís aquesta estratè gia, es podrien deixar d’emetre a l’atmosfera fins a 69 milions de tones de CO 2 a l’any a Espanya, cosa que equival al 21% del total.

El treball recull quatre motius fonamentals pels quals cal que la Unió promogui aquesta mena de tecnologia per a assolir els objectius de descarbonització i de neutralitat climàtica conti nental. «És un requisit previ per al desplegament de tecnologies d’absorció neta de carboni; és la

solució subjacent més competi tiva per a descarbonitzar sectors industrials clau de gran consum energètic; pot ser una via rendi ble per a la producció d’hidrogen de baixes emissions de carboni; i és probable que es necessiti per a descarbonitzar el sector elèctric, que continuarà depenent dels

combustibles fòssils per a equi librar la xarxa», detalla l’exdi rector europeu d’Energia. De fet, aquest posicionament és molt similar al que defensen organit zacions sectorials com Feique o l’AEQT.

En aquesta mateixa línia es mou un estudi elaborat pel CSIC i la Universitat de Barcelona l’any passat. «Espanya s’enfronta al repte d’eliminar els més de 300 milions de tones de CO 2 que pro dueix cada any per a poder miti gar els efectes del canvi climàtic. Per a poder assolir els objectius de descarbonització establerts a

De residu a escuma L’altra opció que plantegen el conjunt de tecnologies CCUS és la reutilització d’aquest diòxid de carboni com una matèria pri mera. En aquest cas, la indústria química hi té molt a dir. I és que s’està treballant en el desenvo lupament i la implementació a gran escala d’aquesta mena de processos que permetrien la transformació del CO 2 en molè cules valuoses com metanol, po liols o polímers que serveixen de base per a molts productes que fem servir en el nostre dia a dia. Són diverses les companyies que han inclòs la captura i re utilització del CO 2 com una de les seves línies estratègiques. Un dels exemples més paradigmà tics, pels resultats obtinguts és

el de Covestro. El cap d’innova ció de la companyia alemanya, Hermann Bach, explica que van necessitar 10 anys per a trobar el catalitzador que els permetés crear policarbonats (un tipus de material plàstic amb múltiples aplicacions) amb CO2 entre les seves matèries primeres. Per a ti rar endavant aquesta innovació, Covestro va unir esforços amb la Universitat d’Aachen. Després d’anys d’esforços i proves pilot exitoses, es va aconseguir pro duir el primer material a escala industrial elaborat amb CO 2 cap turat. Es tracta de cardyon®, una escuma de poliuretà amb aplica cions diverses en foams de mobi liari, com farciments de cadires o matalassos, en paviments espor tius o en sabates esportives. cardyon® incorpora un 20% de CO 2 cosa que el fa doblement sostenible. Per una banda, su posa la reutilització d’una gran quantitat de CO2 i per l’altra, im plica un estalvi de matèries pri meres d’origen fòssil a l’hora de fabricar-lo. En els Jocs Olímpics de Tòquio, la pista on es van dis putar els partits d’hoquei va estar fabricada amb cardyon®. Des de fa un any, Adient, referent mun dial en la fabricació de seients per automòbils, utilitza aquesta escuma, cosa que els permet fer un producte més sostenible.

Combustible zero emissions La creació de combustible sintè

tic és una altra de les aplicacions que se li pot donar al CO2. Rep sol, al seu complex de Petronor al port de Bilbao, ha projectat la construcció d’una de les plantes de fabricació de combustible sintètic més gran del món. Per a produir-lo s’emprarà únicament hidrogen renovable, produït en una planta de transformació de residus urbans en hidrogen, i di òxid de carboni. La nova planta comptarà amb una inversió de 60 milions d’euros i el combusti ble resultant es podrà utilitzar en els actuals motors de combustió d’automòbils, camions i avions. Es preveu que la planta estigui operativa de cara a 2024 i que en una primera fase produeixi 50 barrils de combustible sintètic, de zero emissions netes. El pro jecte ha estat catalogat per Fuel sEurope com una de les inversi ons en R+D més rellevants per a la descarbonització del sector.

Casos com el de Covestro o el de Repsol evidencien els es forços que està duent a terme el conjunt del sector químic per a trobar solucions sostenibles a gran escala que permetin que la descarbonització sigui una rea litat. Experts de diversos camps coincideixen en el fet que úni cament combinant tecnologies es podrà assolir la neutralitat climàtica a la qual aspira Europa. I aquí, la captura, emmagatze matge i ús del diòxid de carboni hi tindrà molt a dir.

Les emissions de CO2 a Espanya es reduirien un 21% si s’apostés per la seva captura

Diversos estudis afirmen que és urgent construir una xarxa de transport i emmagatzematge de CO2

El sector químic ja fabrica a escala industrial materials fets amb diòxid de carboni

El CO2, juntament amb l’hidrogen renovable, seran claus per a produir combustible sintètic

Tarragona fa

en hidrogen

Anna Ferran

Una de les veritables revolucions en el futur de la indústria quími ca té nom i cognoms: hidrogen renovable. Aquest element és clau per al sector, ja que, d’una banda, s’utilitza com a matèria primera en alguns productes, i, de l’altra, gràcies al seu enorme potencial calorífic és el combus tible idoni en determinats pro cessos productius. Malgrat que l’hidrogen sigui un dels elements predominants al planeta, sempre es presenta acompanyat d’altres elements, el més comú l’oxigen, donant com a resultat aigua. Per a separar-lo i poder-lo utilitzar com a matèria primera en nom brosos processos productius qu ímics o com a combustible, cal separar les molècules d’hidrogen de les d’oxigen. Fins ara, aquest procés es duu a terme amb gas natural. L’ús de gas natural, però, comporta unes elevades emis sions de diòxid de carboni, cosa que va en la línia oposada als objectius de descarbonització i neutralitat climàtica. És per això que en l’actualitat s’està treba llant en alternatives més soste nibles, que permetin obtenir un hidrogen renovable.

L’hidrogen convencional, ob tingut gràcies al gas natural, se l’anomena hidrogen gris, però les alternatives renovables o baixes en emissions estan cata logades amb un ampli espectre de colors que indica el seu tipus de producció i la petjada de car boni que ocasiona. De tots els co lors de l’hidrogen, en els últims temps s’ha parlat especialment del verd. Per a generar-lo, s’em pra una tecnologia innovadora que permet separar l’hidrogen de l’oxigen mitjançant l’electricitat, en un procés anomenat electrò lisi. Si l’electricitat prové d’una font renovable, s’aconsegueix hidrogen verd, que podrà ser uti litzat com una matèria primera sostenible o com un combusti ble net, ja que, en combustionar, l’hidrogen emet vapor d’aigua.

Ser una vall de l’hidrogen Conscients del rol estratègic que té l’hidrogen per al sector químic –actualment, l’àrea de Tarrago na concentra gran part del con sum d’hidrogen de tot l’estat–, el territori va unir forces per a convertir-se en una vall de l’hi drogen, és a dir, en una zona es pecialitzada en la seva generació,

emmagatzematge, distribució i consum. El projecte H2ValleyCat ha estat declarat com un dels projectes estratègics per al con junt de la Unió Europea. I és que la Comissió s’ha proposat que, de cara a 2050, el 25% de l’ener gia que consumeixi el continent ha de provenir de l’hidrogen de fonts renovables.

El projecte estrella que s’in clourà dins d’H2ValleyCat es va anunciar unes setmanes enrere. Un consorci format per Enagás Renovable, Messer, Iqoxe i lide rat per Repsol aixecarà l’electro litzador més gran del conjunt de l’Estat espanyol al polígon químic nord. Es posarà en marxa al 2025, funcionarà amb electri citat renovable, prioritzant la de proximitat. L’electrolitzador, que rebrà una inversió de més de 230 milions d’euros, podrà produ

ir en una primera fase 150 MW d’hidrogen, si bé en una segona fase, que començarà a partir de 2027, es podria arribar a un 1GW. L’electrolitzador proporcionarà hidrogen zero emissions al con junt d’empreses del pol químic tarragoní, cosa que suposarà un avenç important en el pla de des carbonització del sector.

Usos industrials i de mobilitat L’electrolitzador de Repsol, però, no és l’únic projecte d’hidrogen verd que s’està impulsant al pol químic. Empreses dedicades a la producció de gasos, com Carburos Metálicos o Messer, comptaran amb els seus propis electrolitzadors, on generaran hidrogen verd per a comercialit zar-lo. Messer, per exemple, ha unit forces amb Siemens Energy per a desenvolupar un total de tres projectes a Tarragona per a produir 70 megawatts d’hidro gen verd mitjançant l’electròlisi. L’hidrogen produït es destinarà a processos industrials, per a ge nerar energia elèctrica o calefac

ció zero emissions, gràcies al fet que en el procés de combustió, l’hidrogen només emet vapor d’aigua o en la mobilitat.

L’àmbit de la mobilitat, espe cialment la pesada, és un dels més interessats en el desenvo lupament de l’hidrogen verd, ja que això els permetria descarbo nitzar-se definitivament, sense haver de fer el salt cap a l’electri ficació, que, per al seus volums, no sempre és recomanable. Mes ser ja ha desenvolupat diversos projectes en aquesta línia. L’any passat va portar un bus urbà propulsat amb hidrogen verd a Tarragona, perquè la ciutadania pogués conèixer els seus benefi cis. Més enllà d’aquestes proves, Messer fa anys que treballa en l’àmbit de les piles d’hidrogen per a vehicles pesants com busos o carretons industrials als Estats Units. Allí, són, des de 2011, el proveïdor de tecnologia d’hidro gen de la flota més gran de busos elèctrics amb pila d’hidrogen del conjunt del país. A més, i gràcies a un treball conjunt amb Toyota,

ofereixen la tecnologia de la pila d’hidrogen per a mobilitat indus trial (grues, plataformes, etc.).

Amb Toyota també estan treba llant en el disseny de plantes de producció d’hidrogen renovable per a suplir d’energia a grans grues d’entorns portuaris, com seria el cas del Port de Los An geles (EUA) o del Port d’Imming ham (Regne Unit). Així mateix, a Alemanya, estan impulsant dos projectes d’hidrogen verd on es construirà una infraestructura local d’hidrogen que abastirà el sector energètic, la indústria, la mobilitat i els habitatges (cale facció).

Si bé el verd, és el tipus d’hi drogen renovable sobre el qual s’està posant més atenció, la in dústria està treballant en soluci ons intermèdies, entre les quals hi ha l’hidrogen blau (produït amb gas natural, però capturant les emissions de CO2) o l’hidro gen produït mitjançant l’ús de bi ogàs elaborat a partir de residus urbans; un procés d’economia circular

emissions

Per una transició energètica realista i un futur competitiu

lana també tenen objectius de reducció ambiciosos: d’un 23% i un 40%, res pectivament, per al 2030. L’impacte en la mobilitat, la química i l’energia serà important, especialment al complex pe troquímic de Tarragona.

IGNASI CAÑAGUERAL

President de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT)

L’European Green Deal té com a objectiu reduir les emissions d’efecte hivernacle un 55% el 2030, respecte del 1990, i arri bar a la neutralitat climàtica el 2050. Les lleis del canvi climàtic espanyola i cata

El sector està compromès amb aques ta descarbonització, i disposa de plans en aquesta direcció, ambiciosos, però alhora realistes, que tenen en compte la realitat actual i les tecnologies disponi bles. Sabem que l’hidrogen tindrà un pa per important en l’assoliment d’aquests objectius. Però també cal tenir present que el potencial al clúster de Tarragona és de 500 MW i d’1 GW d’hidrogen per als anys 2025 i 2030, respectivament, lluny de les escales comercials d’electro litzadors disponibles (100-200 MW).

Hem de ser conscients, doncs, que l’hidrogen verd trigarà temps a ser com petitiu i estar disponible en les quan titats necessàries, i que per això caldrà un desplegament molt important de generació d’energies renovables, que en cap cas podrà ser imminent. Per tot això, des de la indústria química fa temps que

alertem que per fer possible la transició energètica caldrà considerar altres tipus d’hidrogen baix en carboni, no només el verd, així com tecnologies pont, com ara la captura, l’ús i l’emmagatzematge del CO 2 per al seu ús futur com a matèria primera.

Europa també ho veu així: en la seva estratègia de l’hidrogen, la Unió indica que tots dos tipus, tant el verd com el

baix en carboni, han de rebre suport per tal d’assolir els objectius de neutralitat climàtica. El fet que el full de ruta es panyol, en canvi, només consideri l’hi drogen verd, està causant una pèrdua d’oportunitats d’inversió respecte de països del nord Europa com Alemanya, Països Baixos o França.

És probable que, en els pròxims 10 anys, fruit de la inversió que necessita

aquest procés de transició energètica, hi hagi clústers o plantes de producció que es quedin pel camí, ja sigui perquè no fan els deures, o perquè no reben aquest acompanyament de l’adminis tració. De manera que, si aquest criteri del full de ruta espanyol de només con siderar l’hidrogen verd no es rectifica, en un context de competència global, a les grans empreses multinacionals els pot resultar més atractiu apostar per altres territoris.

Els responsables de les empreses quí miques del territori estem lluitant inter nament, dins de les nostres companyies (perquè la nostra primera competència per les inversions és interna, amb al tres localitzacions de la nostra pròpia empresa), per defensar la viabilitat dels nostres plans i que Tarragona sigui, per tant, aposta prioritària. Però necessitem també un suport i acompanyament clar i explícit de l’administració, amb un marc que afavoreixi aquesta aposta i, sobre tot, que no ens resti competitivitat amb altres regions de la mateixa Europa. Cal remar tots plegats en una mateixa direc ció si volem continuar comptant amb un futur descarbonitzat i competitiu per a la indústria.

Fa temps que alertem que per fer possible la transició energètica caldrà considerar altres tipus d’hidrogen baix en carboni, així com tecnologies pont, com ara la captura, l’ús i l’emmagatzematge del CO2

Repsol fa un salt en l’hidrogen renovable amb l’electrolitzador més gran de l’Estat

Redacció Repsol és actualment el principal productor i consumidor d’hidro gen de l’Estat. Aquest gas, que també actua com a vector ener gètic, és clau per a la indústria petroquímica. És per això que han establert un ambiciós full de ruta per a liderar el mercat de l’hidrogen renovable al con junt de la Península i jugar un rol destacat a Europa: assolir els 552MW de capacitat instal·lada el 2025 i 1,9GW el 2030. Per a complir-lo, la companyia multi energètica farà inversions supe riors als 2.500 milions d’euros fins al 2030 en projectes en tota la cadena de valor de l’hidrogen i utilitzant diverses tecnologies disponibles, com la producció mitjançant biogàs, la fotoelec trocatàlisi o l’electròlisi. Justa ment aquesta última tecnologia és l’escollida pel consorci liderat per Repsol i format per Enagàs Renovable, Iqoxe i Messer, per a implementar al pol petroquímic tarragoní. El consorci impulsarà la construcció de l’electrolitza dor més gran d’Espanya. La plan ta de producció d’hidrogen verd estarà en marxa el 2025 i tindrà

una capacitat de 150MW en una primera fase.

El consorci preveu una inver sió de 230 milions d’euros en aquest projecte que serà clau per a la descarbonització del conjunt del sector químic implantat al

territori. Als 230 milions inicials, se li podrien sumar 80 milions més per a la creació d’instal lacions d’emmagatzematge elèc tric. Ara per ara, el projecte ja ha superat l’etapa d’enginyeria con ceptual i s’iniciarà la fase d’engi

nyeria de detall.

L’avenç en el disseny d’aques ta planta col·loquen al consorci liderat per Repsol i a Tarragona com un referent en l’impuls de l’hidrogen verd al conjunt del continent europeu. En aquest

Què és l’electròlisi i com s’obté l’hidrogen verd?

L’electròlisi és un dels di versos processos que es poden emprar per a la pro ducció d’hidrogen. Es con sidera un dels processos més eficients i nets, ja que utilitza l’energia elèctri ca per a generar-lo. En els electrolitzadors, s’aplica corrent elèctric extern pro vinent de fonts renovables –motiu pel qual és un vector energètic verd– a l’aigua per a separar els seus dos ele ments, l’hidrogen i l’oxigen.

Si bé el procés fa temps que es coneix, les aplicacions a gran escala com les que farà Repsol són una innovació.

sentit, des de Repsol expliquen que el fet de poder comptar amb un electrolitzador de gran escala suposa una fita tecnològica, ja que gràcies a la seva mida s’acon segueix reduir els costos associ ats a la producció d’hidrogen re

novable mitjançant la tecnologia de l’electròlisi, que fins ara s’ha testat en plantes pilot o de petita escala.

Sinergies empresarials

Més enllà de la rellevància tecno lògica i de la potent inversió que suposarà pel territori, el projecte de l’electrolitzador és un nou exemple de la creació de siner gies en el si de la química tarra gonina. Així doncs, l’hidrogen renovable que produeixi s’utilit zarà com a combustible i com a matèria primera per a la indús tria. A banda, se li donaran usos de mobilitat i també s’injectarà en la xarxa de transport de gas natural. A més, es construirà un col·lector d’hidrogen que trans portarà aquest gas entre l’elec trolitzador, que estarà situat al polígon nord, i el polígon sud per a connectar els diferents con sumidors mitjançant una xarxa oberta.

La producció d’hidrogen mit jançant electròlisi comporta la generació d’un subproducte, l’oxigen. L’oxigen renovable que sorgeixi d’aquest procés també serà utilitzat per les indústries

El consorci invertirà

projecte

entrat en fase

de detall

L’electrolitzador subministrarà hidrogen

renovable a les indústries del pol químic

L’electrolitzador utilitzarà preferentment

renovable de proximitat

del pol químic. En aquest cas es distribuirà gràcies al gasoducte que ja existeix i que és propietat de Messer. Per a Iqoxe, un altre dels socis del consorci de l’elec trolitzador, l’entrada en marxa d’aquesta instal·lació els perme trà aconseguir el seu objectiu de reduir les emissions de CO2, a la vegada que aprofitaran l’oxigen per a la producció d’òxid d’etilè.

Menys dependència energètica

Que sigui Tarragona l’indret es collit per al desenvolupament del principal electrolitzador del conjunt de l’Estat no és casual. L’estratègia europea per a l’im puls i el desplegament de l’hidro gen renovable estableix la indús tria com un dels primers sectors que havia de fer el salt cap a l’ús d’un hidrogen de baixes o nul·les emissions. El pol químic tarra goní és el principal consumidor d’hidrogen d’Espanya, de mane ra que avançar en la producció

d’hidrogen renovable al territori és una prioritat.

Així doncs, el projecte s’alinea amb els objectius marcats tant per a la Unió Europea com pel govern espanyol i contribueix significativament a assolir l’ob jectiu nacional, fixat en la instal lació de 4GW per a la generació d’hidrogen renovable de cara a 2030. Així mateix, la producció d’aquest hidrogen renovable su posarà una disminució en el con sum de gas natural que utilitza la indústria, cosa que contribueix a la vegada a la consecució de l’objectiu marcat per la Comis sió Europea dins de l’estratègia RePower EU per a disminuir la dependència exterior de com bustibles fòssils.

Clústers d’hidrogen

L’electrolitzador que promouen Repsol, Enagàs Renovable, Mes ser i IQOXE s’emmarca dins de la Vall de l’Hidrogen de Catalu nya així com en el Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre i el consorci SHYNE. El seu desenvolupa ment suposa un impuls afegit a l’anomenada economia de l’hi drogen i a la vegada es preveu que contribueixi a la creació de clústers al voltant de l’hidrogen. La idea és encaixar la capacitat de producció a les necessitats de la indústria adjacent, però també a la de nova creació, a la vegada que es diversifiquin els usos de l’hidrogen renovable, de mane ra que l’ecosistema sigui al més eficient possible, tant pel que fa a costos de producció, com de transformació i logístics.

El camí cap a la descarbonització

A l’ADN de Repsol des dels anys 90

agafat

començar

darrers

reducció de

d’efecte hivernacle,

gairebé tres dècades.

la companyia

d’eficiència

seu

que

i fent-se

nombroses

tecnològiques. A aquest pla, se li han sumat d’altres més específics, com el de reducció d’emissions, que s’ha renovat i ampliat fins en tres ocasions, o un pla estratè gic on la descarbonització i la reconversió en hubs multienergètics és la clau. A tot això, cal sumar-hi l’adhesió de la companyia als princi pals acords internacionals com el protocol de Kyoto o l’Acord de París.

Una norma global calcularà la petjada de carboni dels productes químics

Una quarantena d’empreses líders han acordat homogeneïtzar criteris per a facilitar el càlcul de l’impacte mediambiental dels seus productes

Prop de quaranta empreses amb presència global del sector quí mic han acordat una guia mundi al per a calcular la petjada de car boni dels seus productes (PCF, per les seves sigles en anglès), en el marc de la iniciativa conjunta Together for Sustainability (TfS). Aquesta guia homogeneïtzada per a calcular les emissions dels productes fabricats per la quími ca serà un element clau per a tota la cadena de valor a l’hora de de terminar l’impacte mediambien tal real d’un producte i treballar per a reduir-lo.

La nova guia TfS per a la pet jada de carboni dels productes proporciona instruccions espe cífiques per a calcular les emis sions dels productes químics, des del bressol fins a la porta de sortida. La seva rellevància recau en el fer que s’harmonitzen els diferents enfocaments existents

a l’hora de calcular la PCF del sector i es pot aplicar a la gran majoria dels productes químics.

En el futur, permetrà a les em preses que utilitzen substàncies químiques i al mercat en general comparar directament i avaluar l’impacte climàtic dels produc tes.

Reduir les emissions de nivell 3

La rellevància d’aquesta guia ra dica en el fet que permet fer un càlcul més acurat de les emissi ons de nivell 3 a totes aquelles empreses que emprin químics fabricats per les 37 companyi es que conformen la iniciativa. El Greenhouse Gas Protocol, la normativa internacional més utilitzada en matèria d’emissi ons, estableix tres tipus d’emis sions: les de nivell 1, que són les derivades de forma directa de l’activitat productiva, les de ni vell 2, dins de les quals s’inclo

uen les emissions a l’hora de ge nerar l’energia que es consumirà per a dur a terme un procés; i per últim, les emissions de nivell 3, que inclouen des del transport i la logística a les emissions que desprenen les matèries primeres amb les quals s’elabora un pro ducte.

Justament aquestes últimes són molt difícils de quantificar, ja que cal disposar d’una cadena de valor que tingui totes les seves emissions totalment quantifica des per a poder fer el càlcul en un producte final. La guia de TfS ha nascut per a donar resposta a aquesta necessitat real, que per metrà un càlcul molt més ajustat de l’impacte mediambiental dels productes manufacturats finalis tes. Cal tenir en compte que més del 95% dels productes tenen en algun moment de la seva pro ducció contacte amb alguna ela boració de la indústria química,

Tecafric, sistemes d’aïllament per a

Anna Ferran

L’aïllament és una de les claus per a reduir els consums ener gètics, millorar l’eficiència i reduir la petjada de carboni de les infraestructures industrials.

Aquest és justament l’àmbit d’especialització de Tecafric. Aquesta empresa dedicada a

l’àmbit dels serveis industrials està especialitzada en aïlla ments tèrmics i acústics.

Destaquen per la realització de projectes integrals, des del disseny d’enginyeria dels sis temes d’aïllament fins al seu manteniment posterior, pas sant per l’elaboració d’estudis

tècnics i econòmics de les instal lacions per a la correcta aplica ció de l’aïllament amb l’objectiu d’aconseguir el màxim estalvi energètic; una fita més necessà ria que mai a causa del context d’elevats preus de l’energia i d’una aposta per a l’eficiència, com a primera passa cap a la

descarbonització de la indús tria. En aquest sentit, des de Te cafric, asseguren que «reduir el consum d’energia és molt fàcil si s’apliquen els sistemes d’aï llament tèrmic correctes».

Tecafric també està especia litzada en l’àmbit de la pintura i els revestiments. La divisió es va crear el 2011 per cobrir una demanda creixent d’un servei integral dels seus clients. Treba llen en tota mena d’indústries i edificacions i ofereixen protec ció anticorrosiva, tractaments de superfícies, protecció contra el foc, impermeabilitzacions i senyalitzacions, entre altres.

de manera que la guia suposarà un punt d’inflexió en el càlcul de les emissions i en el coneixement de la petjada de carboni real de molts productes.

Treball col·laboratiu «Fins ara, la indústria química no tenia una metodologia co muna per a calcular la petjada de carboni dels seus productes. La disponibilitat de dades sobre PCF és limitada i els càlculs so vint no es poden comparar. La guia TfS permet superar aques ta limitació, oferint un mètode harmonitzat per a generar i com partir informació al conjunt de la cadena de valor», explica el di rector de Sustainability Methods de BASF i responsable de la guia, Peter Saling. Per la seva banda, el president de Together for Sus tainability i president de Global Supply Chain a Henkel, Bertrand Conquéret, afegeix: «La guia està disponible com a dades de codi obert amb l’objectiu d’impulsar el canvi més enllà de la indústria química, proporcionant la base perquè altres indústries i sectors treballin també en la reducció de carboni. Gràcies al treball col laboratiu, esperem construir un futur més sostenible».

Anna Ferran

La guia, que és de codi obert, facilitarà la reducció de les emissions de nivell 3

La

entre diferents productes.

Treballen per a diverses empreses del pol químic tarragoní.

GERARD MARTÍ

La

Redacció

En molts casos, la química és, probablement, una de les cièn cies més desconegudes per gran part de la població. No obstant això, es tracta d’un element im prescindible en el dia a dia, pre sent a la roba, als mobles de la llar, als telèfons o als vehicles, per posar alguns exemples. Per la seva importància econòmica i social, i per la seva influència en tota mena de sectors, la indústria química juga un paper clau en la lluita per construir un futur més sostenible. I, en aquest compro mís, la innovació tecnològica basada en l’eficiència, el consum responsable i l’estalvi d’energia, és cabdal.

Tarragona és testimoni directe de molts d’aquests projectes on

el talent i la innovació es posen al servei de la sostenibilitat. Un exemple el trobem a la planta d’MDI de Covestro, on es pro dueix aquest component químic precursor de les espumes de poliuretà, essencials per l’aïlla ment tèrmic, per exemple. Al centre s’empra STRUCTese®, un innovador sistema d’eficièn cia energètica que permet ges tionar el consum energètic real dels processos productius, per ajustar-los al potencial òptim i eliminar ineficiències. Aquesta solució avui en dia ja permet un estalvi de 3.200 MWh l’any a la planta d’MDI.

Un altre exemple d’innova ció sostenible és la nova planta de clor i sosa càustica que està construint Covestro a Tarragona

i que es posarà en marxa en els pròxims mesos. La planta, que ha suposat una inversió de més de 200 milions d’euros, serà la primera del món a escala indus trial en emprar la tecnologia del càtode despolaritzat amb oxigen (ODC en les seves sigles en an glès). La tecnologia ODC és fruit de més de 20 anys d’investigació dels equips de Covestro i per met fer un ús de l’energia molt més eficient i respectuós amb l’entorn. Amb la inauguració d’aquest nou centre, la compa nyia podrà optimitzar processos, reduir costos i continuar millo rant en eficiència. De fet, gràcies a aquesta solució, es calcula que el consum energètic del procés de producció de clor es podria reduir en un 25% en comparació

amb la tecnologia més avançada que hi ha al mercat actualment. Això també suposarà una reduc ció de les emissions de CO 2 al voltant de 22.000 tones anuals, una xifra que equival a la quan titat produïda, aproximadament, per 15.000 vehicles durant tot un any.

Gràcies a aquesta tecnologia de Covestro es podrà impulsar una producció de clor i sosa

càustica més sostenible i eficient. Aquesta fita és molt important, ja que tant el clor com la sosa són un dels principals elements de la indústria química i, a la vegada, és una matèria primera essencial en altres sectors estratègics. La producció de clor anirà íntegra ment destinada a un ús intern com a component essencial en la fabricació de l’MDI de Tarragona i la sosa càustica està destinada

al mercat ibèric i europeu.

La nova planta de Covestro a Tarragona suposa, també, un pas més en l’estratègia de la com panyia per aconseguir ser una organització totalment circular. Amb aquest objectiu, i des de fa anys, l’empresa treballa per desenvolupar solucions i inno vacions que permetin alinear tota la seva activitat i catàleg de productes sota els preceptes de l’economia circular. Com a part d’aquesta visió, la planta també ajudarà a fer que Covestro con tinuï avançant per assolir la fita de la neutralitat climàtica l’any 2035, un ambiciós objectiu que la companyia s’ha marcat tant per les emissions que provinguin de la producció pròpia, com per les generades per fonts d’energia externa.

L’arribada de la planta permet continuar consolidant Tarrago na com el pol químic més potent del sud d’Europa, i un dels més importants del continent. A tra vés d’aquesta important inversió, Covestro continua comprome sa amb el territori, col·laborant amb el desenvolupament social i econòmic de Tarragona, i ge nerant nous llocs de treball, tant directes com indirectes.

El Kids’ Lab de BASF desperta passió per la química entre els més petits

Kids’ Lab és una iniciativa edu cativa de BASF l’objectiu de la qual és despertar en els estudi ants d’educació primària l’in terès per la ciència. Els infants, d’entre 10 i 12 anys, aprenen jugant amb els principis bàsics de la investigació, descobrint, a la vegada, com la química for ma part del seu dia a dia. Als Kids’ Lab, els nens i nenes són els protagonistes del seu propi aprenentatge. Actualment, la companyia ofereix la possibilitat de realitzar tres tallers als cen tres educatius de la província de Tarragona.

Keep cool!

L’objectiu del taller Keep cool! És aprendre com es pot millorar per a disminuir l’elevat malbara tament d’aliments. En aquesta activitat es duen a terme tres experiments. En el primer, Pro tecció davant la calor, els nens investiguen si els materials que ens donen escalfor o que mante nen les coses calentes també les poden mantenir fredes. Creen i inventen embalatges casolans que actuen d’aïllants i compro

ven la seva eficàcia mesurant els canvis de temperatura. El segon experiment és la Refrigeració amb electricitat i la Indicació de la temperatura a través del color. Mentre els alumnes van anotant els mesuraments del primer experiment, descobriran com generar energia elèctrica fent servir la seva pròpia força física i com els tints poden indi car diferents temperatures.

L’últim experiment de Keep cool! és la Refrigeració amb sal Amb ell, s’ensenya als infants a utilitzar els elements químics de la sal de taula i el gel per a generar temperatures per sota dels zero graus sense necessitat d’utilitzar electricitat. Aquest mètode també pot utilitzar-se per a elaborar un sorbet, tal com s’indica en la recepta que s’enduen junt amb el diploma d’experimentació que s’entrega al final del taller.

Water Loves Chemistry Quin paper té la química a l’hora de garantir el bon ús de l’aigua? Respondre a aquesta pregunta és l’objectiu del taller Water Lo

BASF ofereix la possibilitat d’oferir tres tallers diferents als centres educatius de la província

Des de l’any passat, Kids’Lab té una nova modalitat, on ofereix sis sessions amb el mateix grup

Cada taller inclou tres experiments que aborden conceptes de manera divertida i pedagògica

El Kids’Lab està dirigit a infants d’entre 10 i 12 anys, mentre que el Teens’Lab és per a alumnes de 3r i 4t d’ESO

ves Chemistry. En ell, els partici pants aprenen de forma didàcti ca i entretinguda la importància de la química en relació amb la investigació, la depuració i l’em magatzematge de l’aigua. Nova ment, el programa està format per tres experiments.

Purificació de l’aigua és el pri mer dels experiments que duen a terme. Els nens comencen amb la producció de l’aigua bruta

per a poder eliminar els residus sòlids i les partícules dissoltes més tard. L’experiment ensenya de forma divertida com es pu rifiquen les aigües residuals en instal·lacions especialitzades en el seu tractament. Seguidament, fan l’Emmagatzematge de l’ai gua. En aquest experiment, els petits científics comproven la capacitat d’emmagatzematge de l’aigua a través d’una mescla de partícules de polímers superab sorbents i arena. Water Loves Chemistry acaba amb la Investi gació de l’aigua. En aquesta ter cera activitat els infants produ eixen una solució d’aigua i sucre en la qual s’observa el compor tament d’unes boles de plàstic al variar la densitat de la solució.

Clever Foodies

Per últim, el taller Clever Foodies utilitza mètodes didàctics mo derns per a crear consciència i educar sobre un tema de relle vància social: Com pot una bona alimentació contribuir a un estil de vida saludable? Aquí el pro grama també està format per tres experiments químics, que permeten detectar i identificar vitamines i pigments en fruites i verdures. A El campió de la vi tamina C s’utilitza una solució per a investigar el contingut de vitamina C en sucs de taronja i de llimona naturals i industrials. Competició de fruites i verdures compara el contingut de vitami

EL

na C en vuit varietats de fruites i verdures. Finalment, Menja’t un arc de Sant Martí permet que els estudiants facin dissolucions en sèrie amb diferents sucs de fruits. Els continguts es detecten pel color i l’olor.

Un nou format

Des del passat curs, BASF ofereix un nou format de Kids’ Lab basat en la realització de sis sessions amb el mateix grup d’estudi ants, quan fins ara només es feia una única sessió per grup. Amb aquest nou enfocament, es pre tén ampliar els coneixements científics abordant experiments des de diferents perspectives.

D’aquesta manera, l’objectiu és despertar en els estudiants d’educació primària l’interès per la ciència, l’aprenentatge de desenvolupar les activitats amb les mesures de seguretat neces sàries a més de mostrar com el sector químic en general i BASF en particular aporten valor a la societat.

A més dels tallers de Kids’ Lab, BASF a Tarragona també duu a terme el programa Teens’ Lab, dirigit a alumnes de 3r i 4t d’ESO. Es basa en diferents grups d’experiments, tots ells amb l’objectiu de fer despertar entre els joves l’interès per la química i la ciència en general. Aquests experiments es fan a les instal lacions de la Universitat Rovira i Virgili.

Imatges d’alguns dels participants en els tres tallers que BASF ofereix en el marc del Kids’Lab: Keep cool!, on s’aprèn a disminuir el malabaratament d’aliments; Water Loves Chemistry, que mostra el paper que té la química en la investigació, depuració i emmagatzematge de l’aigua; i Clever Foodies, que educa i consciencia de manera didàctica sobre un aspecte clau en l’actualitat, especialment, per als més petits, l’alimentació saludable.

Port Tarragona es prepara per ser un hub en l’era de la transició energètica

Redacció

Port Tarragona continua realit zant inversions per seguir posici onant Tarragona com a hub per a líquids al Mediterrani. Enguany, aquestes han anat dirigides a millorar les operacions de càr rega i descàrrega amb una major flexibilitat en els atracaments i interconnexions dins de les ter minals. En aquesta línia, desta ca especialment l’increment de les operatives de tipus trànsit i transbord als molls tarrago nins. Segons les estadístiques, les terminals tarragonines han anat creixent tant en el nombre d’operatives de trànsit (vaixellterminal-vaixell) i com pel que fa a operatives de transbord (vai xell a vaixell sense passar per un tanc) any a any, arribant al 2021 pràcticament al milió de tones mogudes consolidant l’estratè gia.

L’any 2021 es van moure al Port de Tarragona 21.141.198 tones de líquids a doll, el que va suposar un increment del 15,4% respecte a l’any anterior i un 67,83% del total mogut als molls tarragonins durant aquell període, essent en el grup de mercaderies més important. Fins al mes d’agost d’aquest any 2022 el Port de Tarragona ha mogut 12.848.439 tones de líquids a doll, continuant amb el lide ratge dins dels tràfics portuaris tarragonins amb un percentatge

similar al de 2021 comparat amb la resta de tràfics.

Torna el Med Hub Day

Els volums de tràfics de produc tes petroquímics juntament amb unes instal·lacions de primer nivell i una ubicació estratègica han fet de Tarragona un node lo

gístic de primer nivell per a l’em magatzematge i la distribució de productes líquids a doll. L’objec tiu de l’Autoritat Portuària i de les empreses consignatàries del moll de la Química és reforçar aquest rol de hub i esdevenir un centre logístic per als produc tes químics no només per a la

indústria local i la resta del sud d’Europa, sinó per al conjunt del continent.

Amb l’objectiu de promou re aquest plantejament i seguir mostrant les oportunitats que ofereix el Mediterrani com a pla taforma logística per a productes químics i petroquímics, han im

Tarragona, una alternativa més sostenible

L’objectiu del Med Hub Day és plantejar el Mediterra ni, i dins d’aquí Tarragona, com un hub logístic químic alternatiu a escala europea. Actualment, el principal hub químic del continent és a la zona ARA (Anvers -Rotterdam-Amsterdam).

Bona part dels productes que arriben a Europa prove nen d’Àsia i segueixen una ruta que els fa creuar el ca nal de Suez, el Mediterrani i enfilar cap al Mar del Nord. Un cop descarregats, es dis tribueixen cap a l’interior del continent per transport fluvial. L’alternativa medi terrània és més curta i més sostenible, ja que planteja la distribució de les merca deries per tren, cosa que re duiria la petjada de carboni d’aquest transport.

pulsat una nova edició, la sisena, del Med Hub Day organitzada pel Port de Tarragona i patro cinat pel clúster ChedMed. La trobada se celebrarà el 10 i 11 de novembre al Tinglado 1 del Moll de Costa. Aquesta edició estarà marcada per la recuperació del format 100% presencial, en un

entorn portuari, gratuït, amb un programa ple d’experts vinculats al sector.

El lema escollit per enguany és Ser un hub en l’era de la transi ció energètica i sota aquesta idea pivotaran totes les conferències i taules rodones, organitzades durant els dos dies de trobada. Així doncs, els nous combusti bles i vector energètics, com ara l’hidrogen renovable, seran un dels temes que estaran sobre la taula en les diferents sessions programades. Durant dues jor nades, operadors de terminals d’emmagatzematge, ports, con signataris, transitaris, analistes de mercat i empreses químiques i petroquímiques es reuniran per debatre i aportar idees i novetats on el bunkering, els combusti bles i energies alternatius, i la intermodalitat agafaran el prota gonisme.

Una trobada consolidada El Med Hub Day va iniciar la seva marxa l’any 2017, i any rere any ha gaudit d’una xifra d’assistents a l’alça, aconseguint una conso lidació i maduresa entre els esde veniments del sector. La darrera edició (presencial i online) va aplegar més de 100 assistents provinents de l’àmbit de la lo gística i de la indústria. La sisena edició començarà el dijous 10 de novembre a les 15 hores, on es donarà la benvinguda a totes i tots els assistents a les jornades. Seguidament s’iniciarà la prime ra sessió que tractarà de Ports i ferrocarrils i la jornada es clourà amb un networking.El Med Hub Day seguirà divendres dia 11 a les 9:30 hores amb la segona sessió sobre el futur de la indústria pe troquímica. A la tercera i última sessió es debatrà sobre els nous combustibles i les noves oportu nitats.

a avançar

Unfutur sostenible. Aquesta és, des de fa temps, la meta que persegueix Dow. La companyia fa dècades que està orientada cap a la sostenibilitat i així ho demostra amb les seves solucions innovadores, però també amb la seva forma de relacionarse en l’entorn. El demà, però, comença a construir-se avui. A Dow ho saben i, per això, han engegat una transformació sense precedents que els durà a esdevenir una empresa climàticament neutra de cara al 2050. El seu full de ruta busca resoldre els dos principals reptes als quals s’enfronten: alimentar els centres de producció sense emetre CO2 i produir a partir de matèries primeres sostenibles. Ara bé, en l’actualitat, no disposem de totes les respostes i solucions per a afrontar-los. Només la investigació i la innovació permetran acomplir aquests ambiciosos objectius. Per això Dow ha creat un pla multigeneracional, dividit en tres fases, on cada generació treballarà per a consolidar els avenços de l’anterior i impulsar nous avenços que els duguin a les zero emissions netes el 2050.

La primera fase ja està en marxa i està centrada a potenciar l’eficiència

energètica, per a reduir al màxim les emissions. Un exemple d’això el trobem en la nova turbina que es va instal·lar al Cracker de Dow al Polígon Nord, que ha permès una reducció del 8% de les emissions. En aquesta primera fase, també s’està apostant per l’electrificació de motors i la possibilitat que els cracker puguin funcionar amb matèries primeres alternatives. A partir de 2030, començarà la segona fase, que se centrarà a replantejar la forma com s’alimenten els forns dels crackers. La idea és reconvertir els gasos residuals que s’emeten en el procés de crackeig per a crear hidrogen circular que s’utilitzaria com a combustible. Aquest procés, però, emet CO2. La proposta de Dow passa per a capturar i emmagatzemar-lo fins que la indústria pugui reutilitzar-lo de forma massiva. Entre 2040 i 2050, arribarà la tercera fase, on s’implantaran les tecnologies definitives que permetran ser neutres pel que fa a les emissions de diòxid de carboni. La companyia ja està invertint en el desenvolupament de l’ecracking, l’electrificació dels crackers; un procés que només serà possible si les energies renovables són competitives.

Impulsar la circularitat

Anna Ferran

En el camí cap a la neutralitat climàtica, cada acció compta. És per això que les companyies, d’àmbits molt diversos, estan impulsant innovacions per a re duir la seva petjada de carboni. Una de les fórmules que cada vegada està guanyant més pes és la de l’economia circular. Aquest paradigma proposa acabar el model productiu actual que fun ciona de manera lineal, és a dir, produir, consumir i llençar, per un model circular en el qual en lloc de llençar es recicla per a produir de nou i així entrar en un cercle infinit. Aquest model té un impacte directe en la reducció de la petjada de carboni. I és que és una forma d’evitar el consum de recursos finits i de generar amb la seva elaboració més emissi ons.

La indústria química hi té molt a dir en les solucions circulars.

Com a indústria d’indústries, moltes de les innovacions circu lars depenen en algun moment de les solucions que proveeix el sector, sigui en el disseny dels materials verges o en els pro cessos de transformació, un cop se’ls ha acabat la primera vida útil, per a recuperar-los i do nar-los una segona etapa.

Avançar en reciclatge mecànic

Les premisses de la circularitat es poden aplicar a molts sectors, des dels tèxtils al paper, el vidre o l’alumini reciclat. Ara bé, si hi ha un sector on interessa posar el focus és en el de la producció de materials plàstics. El reciclat ge mecànic, és a dir, aquell que mitjançant forces i pressions és capaç de transformar un plàs tic usat en un de nou, és el més estès en l’actualitat. La recerca i la innovació en aquesta matèria han permès grans avenços, al

guns dels quals tenen el segell de made in Tarragona.

Aquest és el cas de Dow. Al seu centre d’innovació en materials plàstics Pack Studios han creat AGILITY™ CE, una resina que incorpora un 70% de plàstic re ciclat com a matèria primera per a la seva fabricació. Així mateix, Pack Studios Tarragona està con tribuïnt amb innovació a una lí nia global de resines anomenada REVOLOOP, que permet afegir productes reciclats postconsum procedents del reciclatge mecà nic, ajudant a tancar el cicle dels plàstics.

El reciclatge químic

Ara bé, no tots els plàstics es poden reciclar mecànicament. Aquest és un dels problemes al qual fa anys que ens enfrontem i, a poc a poc, es comencen a visu alitzar solucions, que passen per l’anomenat reciclatge químic.

Aquest procés es basa a sotme tre els residus plàstics a tot un seguit de processos químics que descomponen els polímers fins a convertir-los en monòmers. Diverses empreses estan treba llant en aquesta línia, com és el cas de Repsol o Dow i la seva aliança amb Mura Technology.

EMPRESA DESTACADA

Una de les empreses químiques que més està incidint en aquest àmbit és BASF mitjançant el seu projecte ChemCycling. Si bé en cara no és majoritari, el cert és que ja fa temps que s’estan fent produccions a escala industrial de materials plàstics utilitzant la tecnologia de ChemCycling,

GARCIA RIERA, construïnt el present, pensant en el futur

La sostenibilitat és la base de tots els seus projectes

Redacció

L’empresa GARCIA RIERA, una de les principals constructores del Camp de Tarragona, vol ajudar a construir un futur sò lid i més sostenible, amb el ta lent i la implicació de tot el seu

equip. És per això que disposen d’un Sistema Integrat de Gestió (SIG) que els ajuda a millorar contínuament i a augmentar el grau de satisfacció dels seus clients.

L’impuls de la sostenibilitat

S’emet

com per exemple, polímers per a la fabricació d’ampolles de de tergent, gràcies a un acord amb la també alemanya Henkel, o de carros de supermercat fets exclu sivament amb plàstic provinent de reciclatge químic.

Segons l’anàlisi de l’avaluació del cicle de vida (LCA) de la con sultora Sphera, els productes fa bricats amb material procedent de ChemCycling tenen una pet jada de carboni més baixa que els convencionals, ja que les emis sions de CO 2 són menors que si es produeix el mateix producte únicament amb recursos fòssils.

A més el procés de transformació química dels plàstics emet un 50% menys de diòxid de carbo ni que la seva incineració, amb l’avantatge que es disposa d’una nova matèria primera, de mane ra no s’utilitzen recursos fòssils, cosa que alinea aquesta tecnolo gia innovadora amb els objectius de descarbonització, no només de la indústria química, sinó del conjunt de la societat.

en la construcció forma part de les línies principals d’actuació de GARCIA RIERA, que centra els seus esforços a contribuir en els Objectius de Desenvo lupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. El compromís amb la prevenció, el respecte al medi ambient i l’esforç cons tant per aconseguir sempre els màxims estàndards de qualitat en l’execució de les obres són tres objectius fonamentals de la nostra empresa. Ens sentim implicats en la nostra societat i ens agrada contribuir de forma activa a millorar l’entorn social, econòmic i ambiental.

La Pobla de Mafumet, un poble amb bona química

d’incineració

El reciclatge químic descompon el plàstic en olefines i produeixen nous materials

Diverses innovacions circulars han sorgit a Tarragona.

Creix un 20% l’ús de plàstic reciclat en la fabricació de nous productes

Aquesta

A. Ferran

L’ús de plàstic reciclat en la producció de nous productes va augmentar un 20% el 2021, respecte a l’any anterior. Aques ta dada és una de les principals conclusions de l’informe anual Plastic – the Facts 2022, que l’as sociació europea de productors de materials plàstics Plastics Europe acaba de presentar coin cidint amb la celebració de la fira K 2022, la cita més important del sector del plàstic i el caut xú a escala global. Amb aquest increment, la taxa de contingut reciclat en productes plàstics a

Europa ha assolit pràcticament el 10%. Per a la indústria, aques tes dades demostren els esforços que estan duran a terme per a accelerar el seu camí cap a la cir cularitat. Malgrat les dades po sitives, l’informe també posa de manifest la necessitat d’accelerar el canvi sistèmic cap a escena ris de màxima circularitat i zero emissions netes de carboni.

«Com a indústria, estem tre ballant intensament per a reduir encara més les emissions i des vincular els plàstics de les ma tèries primeres d’origen fòssil», asseguren des de l’associació.

Plastic Europe reclama a la UE que es reguli el reciclatge

a la transformació

Segons l’informe, el 2021, la pro ducció de plàstics no fòssils va representar el 12,4% de la pro ducció total de plàstics a Europa.

«Mesurarem aquesta dada any rere any per a fer un seguiment

del nostre progrés cap a l’objectiu de la UE, al qual donem suport, que almenys un 20% del carboni dels productes plàstics provingui de fonts no fòssils d’ara a 2030». Des de Plastics Europe expli quen que, per a aconseguir uns nivells de reciclatge i sostenibili tat més elevats, el reciclatge quí mic, com a eina complementària al reciclatge mecànic, es perfila com una palanca clau. «És més

important que mai crear un marc de política industrial que doni suport i fomenti el lideratge de la indústria europea en la transició cap a la neutralitat carbònica i la circularitat», constata la direc tora general de Plastics Europe, Virginia Janssens. En relació amb la transició de la indústria, Jans sens afegeix: «Si volem preparar la nostra indústria per al futur, l’acceptació del reciclatge químic

amb balanç de masses és vital per a accelerar la transformació dual del sistema de plàstics. I perquè això succeeixi és essen cial que hi hagi més col·laboració entre totes les parts de la cadena de valor i els decisors polítics. En aquests temps sense precedents, cap agent, sigui públic o privat, pot, per ell mateix, oferir soluci ons viables a problemes comple xos».

La directora general de Plastics Europe, Virginia Janssens assegura que cal una política industrial que fomenti el lideratge europeu.

Josep Puig Tècnic de producció de Llaberia Group

«La nostra experiència ens ha fet líders en la fabricació de dipòsits per a químics»

Redacció

Llaberia Group compta amb 40 anys d’experiència que ava len una trajectòria empresari al especialitzada en el sector hidràulic. Gràcies a un equip expert de professionals saben com resoldre qualsevol rep te hidràulic que se’ls posi per endavant. El seu concepte de solucions hidràuliques globals va des de la fabricació i distri bució de productes, fins a la gestió integral d’instal·lacions hidràuliques.

—Quina mena de projectes duu a terme Llaberia Group per al sector químic?

—L’abast de Llaberia Group dins del sector químic és molt extens, ja que disposem d’un ampli ven tall de possibilitats on oferim so lucions integrals en canalització i emmagatzematge de fluids per la indústria, tals com conduccions

de productes químics específics que requereixen plàstics tècnics (PE, PP, PP-N, PVDF...), emissaris de grans diàmetres, captacions d’aigües de refrigeració, imper meabilització de basses, bombe jos d’ambients corrosius, rentats de gasos, contra incendis, així com aigua potable, entre d’altres.

Una altra línia de negoci impor tant dins de les químiques és la fabricació de dipòsits i caldereria plàstica a mida, ja que som capa ços de fabricar dipòsits sota de manda d’una àmplia gamma de materials termoplàstics: PEHD, PP-H, PVDF... i peces i accessoris a mida fins a diàmetre 1600 mm. —Mencionava la fabricació de dipòsits. Quina mena de pro ductes poden emmagatzemar i quines són les seves especifi citats?

—La nostra experiència de 40 anys al sector ens ha situat com

TRIBUNA JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

una de les empreses líders en la fabricació de reactors i dipòsits per l’emmagatzematge de dife rents productes químics, alimen taris, aigües... Gràcies a la bona resistència química a la corrosió que presenten els termoplàstics amb els quals treballem –princi palment, polietilè d’alta densitat, polipropilè homopolímer i fluo rur de polivinildiè (PVDF)– som capaços de cobrir una gran gam ma de productes, com per exem ple podrien ser àcid clorhídric, àcid acètic, àcid sulfúric, etanol... entre molts d’altres.

—Cada cas és diferent. —Efectivament. Per aquest mo tiu a la nostra fàbrica contem plem la realització de dipòsits i reactors a mida molt diferents. Comptem amb alguns dipòsits de caràcter estàndard i d’instal lació més senzilla o, si no, con figurem la peça totalment per

sonalitzada en funció de les especificacions que ens indica el client (producte químic a emma

gatzemar, percentatge i tempera tura de treball...). Sempre tenint en compte que treballem sota

La química a Tarragona, una aposta de futur

no dependre de les importacions estrangeres per funcionar com a societat. Per això, considerem que hem d’apostar i donar una opor tunitat a aquest sector econòmic, que en els darrers anys ha fet una gran inversió per modernitzar-se.

La indústria química té un gran pes a tota l’àrea de Tarragona. De fet, la nostra demarcació es posiciona dins les regions més potents d’Espanya i del sud d’Europa en aquesta indústria. Per això, des de l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí donem suport a aquest sector econòmic perquè creixi, millori i segueixi sent una indústria puntera a la nostra regió.

La crisi sanitària provocada pel coronavirus primer, i la invasió de Rússia a Ucraïna després, ens han demostrat la importància de

De fet, gràcies al seu compromís amb l’Agenda 2030 de l’ONU, la indústria química ha fet una gran inversió en investigació i desenvo lupament per ser més sostenible. En aquest nou model, la química és un sector fonamental per a la generació de materials i solucions innovadores que permetin incrementar l’eficiència energètica dels processos industrials. A més, una altra de les àrees on més s’està invertint, d’acord amb els objectius de l’Agenda 2030 de l’ONU i el Green Deal de la Comissió Europea, és la gestió del sanejament i l’ac cés a l’aigua potable, en aquelles regions on no està garantit.

Per això, des de l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí celebrem aquest compromís per seguir millorant i estem convençuts que la in

TENIM LA FÓRMULA per avançar

el compliment de la norma DVS 2205 i d’acord amb els requisits de la norma EN12573-2, fent el dipòsit apte per una posterior certificació APQ.

—Quines característiques te nen els materials que utilitzen? —Els materials que emprem en la fabricació de dipòsits tenen la principal característica que són altament inerts químicament, a banda de ser altament resistents a la corrosió. Un altre punt clau en l’elecció dels materials termo plàstics és que són químicament purs, permetent així la seva uti lització en productes amb grau de puresa alimentari i farmacèu tic. També, però ja en funció de cada plàstic, tenen resistència a altes temperatures i als rajos ultraviolats, amb la qual cosa po den ser utilitzats en aplicacions exteriors.

—Què diferencia els seus dipò sits d’altres que es poden tro bar al mercat?

—A diferència dels dipòsits per rotomoldeig o injecció, els nostres dipòsits són fabricats a mida i es poden adaptar a qual sevol necessitat del client. A més, sempre es fabriquen sota plà nol. A tot això, cal sumar-hi que es poden certificar APQ un cop instal·lats, on facilitem tota la documentació necessària per la mateixa, i sempre surten provats de fàbrica.

innovació treball

La crisi sanitària del coronavirus o la guerra a Ucraïna ens han demostrat la importància de no dependre de les importacions estrangeres per funcionar com a societat. Per això, considerem que hem d’apostar per la indústria química del territori, que en els darrers anys ha fet una gran inversió per modernitzar-se

dústria química pot seguir aportant riquesa al nostre territori. És un sector que ja ara dona feina a milers de persones, i ben segur que en un futur, amb els nous reptes que afronta aquesta indústria i el rep te de seguir modernitzant-se, sorgiran nous llocs de treball, potser alguns que avui dia ni existeixen, per seguir aportant i creant molts dels béns que utilitzem el nostre dia a dia i satisfer així les nostres necessitats.

fermesa tecnologia

Llaberia Group ofereix un ampli ventall de solucions integrals per a la canalització i l’emmagatzematge de fluids per a la indústria

Puig destaca que els materials de Llaberia Group són altament inerts químicament i resistents a la corrosió.

Redacció ELIX Polymers, companyia líder en termoplàstics, ha fet un pas endavant en el seu compromís en la lluita contra el canvi climà tic. Des de l’1 d’octubre, la com panyia, en el marc de les opera cions sostenibles i concretament en el marc del programa Cuidado del Clima, reduirà la seva petjada ambiental en un 40%, pel que fa a emissions de CO 2 associades al consum d’energia.

Així doncs, des de principis de mes, ELIX Polymers cobreix tot el seu consum d’electricitat procedent de fonts alternatives als recursos fòssils. El 100% de l’electricitat consumida per la planta de Tarragona tindrà ga rantia d’origen (GdO’s) certifi cada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Això tindrà un impacte

considerable que permetrà a la companyia reduir les seves emis sions de CO 2 en aproximada ment unes 10.800 tones a l’any, cosa que representa aproxima dament una reducció de l’impac

prioritari, inclòs en el nostre pro grama d’operacions sostenibles, de disminuir la nostra petjada de carboni associada a les nos tres operacions. L’ús de fonts renovables per al subministra ment elèctric a les nostres instal lacions suposa una fita rellevant en el nostre pla».

te total dels seus productes en un 3,6% del total de les emissions respecte a 2017.

El Head of Operations d’ELIX Polymers, Francisco Duran, ex plica que «amb aquest pas ens apropem més al nostre objectiu

Així mateix, com a part del seu programa de responsabilitat en la seva cadena de subminis trament, ELIX Polymers ha fet enguany un pas més en la inte gració de criteris ESG (relatius a factors mediambientals, socials i de governança) en l’avaluació dels seus proveïdors, a través d’un acord amb ECOVADIS per a desenvolupar i digitalitzar aquesta integració.

«El nostre compromís va de bracet del desenvolupament d’un programa d’operacions

sostenibles, en el qual incloem l’avaluació de la sostenibilitat de la nostra cadena de subminis trament i l’establiment de col laboracions, compartint reptes amb els nostres partners prin cipals. La visibilitat, traçabilitat i mitigació dels riscs ESG dels nostres proveïdors consoliden el compromís d’ELIX amb una operació responsable del nego

ci», afegeix Narcís Vidal, SCM & Operations Director a ELIX.

L’estratègia 2020-2025 d’ELIX Polymers es basa en quatre eixos estratègics alineats amb els ODS identificats com a prioritaris i rellevants per a la companyia.

Aquests són impulsar un siste ma d’economia sostenible dels plàstics, amb un clar focus en la circularitat i l’ús eficient dels

recursos; establir un compromís fort amb l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (reducció de CO2) i la intensitat de la petjada hídrica; promoure negocis amb ètica i una contribució positiva al benestar social en tota la cadena de valor; i contribuir a reduir la pèrdua de biodiversitat.

Més eficiència en un procés zero emissions: l’aposta de Messer a la seva nova planta

Redacció

L’skyline del polígon químic sud ha canviat considerablement en les darreres setmanes. El motiu: els treballs de construcció de la nova planta de producció de ga sos destil·lats de l’aire de Messer. La companyia gasista està duent a terme una inversió de més de 50 milions d’euros al seu site de Vila-seca, per a ampliar la seva capacitat de producció d’oxi gen, nitrogen i argó mitjançant una nova planta més eficient i totalment neta, ja que emet zero emissions contaminants. La planta, que es troba ara en la fase final de construcció, es pre veu que entri en funcionament a principis de 2023.

L’element que ha transfor mat la panoràmica del polígon és una estructura metàl·lica de 72 metres d’altura anomenada cold-box (caixa freda). Es tracta del cor de la planta, ja que acull

les columnes de destil·lació de l’aire i els principals equips per a dur-la a terme. Aquest procés és 100% sostenible. En ell es captura l’aire i es fracciona en els seus principals components: nitrogen, oxigen i argó, mitjan çant una destil·lació criogènica (aplicant-hi fred) amb la qual s’assoleixen temperatures de fins a -196ºC. Es diu que és sos tenible i amb una petjada de car boni nul·la, ja que el procés està 100% electrificat. Per a poder operar aquesta planta, Messer ha invertit en una nova subestació elèctrica i en cinc quilòmetres de cablejat d’alimentació nou, des de la subestació de Bonavista i fins a la planta. Així mateix, cal destacar que Messer ha comptat amb més de 250 treballadors de contractistes locals.

Més eficiència energètica

La nova planta de fraccionament

d’aire serà un referent europeu. I és que amb una producció diària de 2.500 tones d’oxigen, nitrogen i argó, la de Vila-seca serà una de les millors i més modernes plan tes d’aquest tipus del continent.

La nova cold-box reflecteix el gran desenvolupament tecnolò gic pel qual ha apostat Messer. I tot amb un únic objectiu: millo rar l’eficiència energètica de la planta.

Entre els objectius de sosteni bilitat que s’ha marcat Messer, en destaca l’eficiència energètica.

La companyia s’ha marcat una reducció del consum d’energia de les seves plantes de fraccio nament de 0,7% anual. La nova planta de fraccionament serà de terminant al site de Vila-seca per a complir-ho. La planta també contribuirà a la consecució d’un altre dels objectius de sostenibi litat de Messer: la reducció de la petjada de carboni. La gasista vol

La cold-box, de 72 metres, ha canviat l’skyline de la zona sud.

reduir un 40% les emissions de rivades de la seva activitat –me surades en CO2e (equivalència de CO2) per 1.000 euros de vendes–de cara al 2030. El fet que la nova instal·lació funcioni de manera totalment electrificada és clau per assolir aquesta meta. Altres

objectius que s’ha marcat Messer són continuat millorant la segu retat i tenir un índex de zero acci dents d’empleats, però també en l’àmbit de la logística i els clients o l’aposta per la diversitat, amb la fita d’augmentar la presència de dones en el primer i segon nivell

de direcció en un 30% de cara a 2030.

Més oxigen

La producció i comercialitza ció de gasos destil·lats de l’aire constitueix el negoci principal de Messer. Aquests productes es sencials s’utilitzen pràcticament en tots els sectors industrials, en la investigació i la ciència, i també en el sector sanitari i ali mentari.

Aquesta nova inversió donarà més oxigen al Camp de Tarrago na, i al conjunt de Catalunya, així com a hospitals de referència de la resta d’Espanya; un producte que durant la pandèmia s’ha de mostrat imprescindible i de gran importància per a salvar vides. A banda de les seves aplicacions sanitàries, l’oxigen és necessari per assolir millores ambientals i d’eficiència en molts processos, com per exemple l’oxicombustió en la producció de metall, vidre i ceràmica o el tractament biolò gic de l’aigua.

La companyia

invertit més de 50 MEUR en una instal·lació puntera que serà una referència en la producció d’oxigen i nitrogen al conjunt d’Europa

La planta capturarà l’aire i separarà els seus principals components: oxigen, nitrogen i argó

La companyia vol reduir un 0,7% anual el consum energètic de les plantes de fraccionament

IONIA TM, la nova generació de ionòmers d’SK Primacor

La fàbrica europea del grup, situada a Tarragona, ha estat escollida per a ser la unitat de producció pionera a escala mundial d’aquest producte amb propietats úniques

Redacció

La fàbrica d’SK Primacor Eu rope, situada a Tarragona, ha estat escollida pel grup per a ser la unitat de producció pionera a escala mundial en la producció d’ IONIATM, una nova generació d’ionòmers desenvolupats amb tecnologia pròpia d’SK. La seva producció permetrà l’expansió a nous productes, per a cobrir les necessitats del mercat europeu i global.

En el segon semestre de 2022 es va celebrar la cerimònia inau gural d’aquesta unitat amb el tra

dicional protocol de tallar la cin ta, presidida pel CEO d’SK Geo Centric, Kyungsoo Na, i del pre sident d’SKGC Americas, Minho Cho, junt amb representants de les empreses que han col·laborat en aquest projecte.

Aquests ionòmers, els únics que es produeixen comercial ment a Europa, són una matèria primera amb aplicacions en els camps de l’envasat alimentari i els productes sanitaris, la de manda mundial dels quals està en creixement, i ofereix unes propietats úniques que superen a

Aquests ionòmers són els únics que es produeixen comercialment a Europa.

Tenen aplicacions en camps com l’envasat alimentari o els productes sanitaris i ofereixen unes propietats úniques que no es troben en altres alternatives

Per un món més verd i millor

El 2021, SK Innovation va llençar una campanya de plogging crear consciència sobre la impor tància de la protecció del medi am bient i construir així un món més verd i millor.

El plogging és la pràctica que combina l’exercici a l’aire lliure amb la recollida de residus. En altres pa raules, es tracta d’aprofitar qualse vol activitat física a l’aire lliure per a retirar les deixalles que es troben a les platges, muntanyes o fins i tot a les mateixes ciutats. L’any passat, un total de 160.000 ciutadans a Co rea del Sud, país d’on és originari el grup SK Geo Centric, van aconse guir retirar més de 240 tones de residus plàstics i brossa, recorrent una distància total equivalent a caminar vuit vegades al voltant de la Terra.

Enguany, SK Innovation ha estès aquesta campanya a totes les seus on el grup té pre sència, amb la intenció d’integrar-la en els hàbits de la societat i aconseguir un canvi transformador. Així doncs, s’ha internacionalitzat sota la denominació en anglès Envi Run for the Earth. 30 membres d’SK Primacor Europe a Tarragona van col·laborar amb aquesta campanya, el passat 7 d’octubre, retirant 60 quilos de residus de la riba del riu Francolí. A aquesta, la va seguir una segona jornada, el 19 d’octubre, en la qual van par ticipar els membres de l’equip de Madrid. Es va dur a terme a la Sierra, on es van recollir 15 quilos més de residus. Tots els participants van ser dotats d’un kit bàsic individual per a promoure noves oportunitats d’integrar aquesta activitat en la seva vida diària.

altres opcions en el mercat. Entre les propostes de valor d’aquesta família de productes s’hi troba altes propietats òptiques i lliures de defectes, sensorials, mecà niques i de procés, que faciliten l’estabilitat durant la transfor mació i que maximitzen les pos sibilitats de reutilització.

IONIATM contribueix als prin cipis en els quals es basa l’estra tègia mediambiental de la Com

panyia: la reducció, substitució i reciclatge. Això es tradueix en tres grans beneficis. En primer lloc, es redueix la quantitat de matèria primera necessària per a la producció de les seves aplica cions. En segon lloc, el producte presenta unes millors prestaci ons, que substitueixen a altres solucions del mercat. Per últim, les estructures en base de poli etilè (PE) que presenta perme

ten diversos cicles de reciclatge, cosa que maximitza la vida útil del material. IONIATM va llen çar-se durant el segon trimestre de 2022 i està disponible amb prioritat en el mercat europeu. A més, IONIATM s’ha presentat aquest octubre a la K 2022, la fira més rellevant del sector dels plàstics i el cautxú del món, que s’ha celebrat a Düsseldorf (Ale manya).

Geo Centric, Kyungsoo Na.

Iberdrola lidera l’autoconsum solar al conjunt d’Espanya

Redacció Iberdrola lidera el mercat de l’autoconsum fotovoltaic a Es panya, amb la gestió del 40% dels clients d’aquesta moda litat al país. En el marc de la seva aposta per l’acceleració de la transició energètica i el desenvolupament de nous pro ductes que permetin millorar l’eficiència i l’estalvi energètic, la companyia es va convertir el 2015 en la primera empresa del seu sector en integrar en la seva oferta de serveis les solucions d’autoconsum.

Així doncs, Iberdrola s’ha consolidat com la companyia de referència amb un increment del 150% en la seva cartera d’autoconsum des de principis d’any. A través d’Smart Solar, l’empresa disposa de serveis per a tota la tipologia de clients, des de consumidors domèstics fins a grans clients industrials.

A més, la companyia ha posat l’autoconsum a disposició de qualsevol client, tingui o no co berta pròpia. A Espanya, més de

dos terços de la població viuen en edificis d’altura. Per a cobrir aquest segment, la companyia va llençar el 2019 les Comuni dades Solares, mitjançant les quals diversos usuaris poden compartir la seva energia 100% renovable des d’una mateixa instal·lació fotovoltaica.

Les solucions d’autoconsum col·lectiu d’Iberdrola inclouen instal·lacions clau en mà i la possibilitat de col·locar els pa nells solars sense inversió prè via, cedint l’espai de la coberta a l’empresa i facilitant l’accés a l’energia verda generada a les persones que visquin en un radi de fins a un quilòmetre.

La instal·lació d’un sistema solar d’autoconsum pot supo sar un estalvi en la factura anual del 30% en el cas de comunitats de veïns; un 50% per a empre ses i negocis i fins a un 70% en habitatges unifamiliars. Aquest estalvi es produeix per una tri ple via: l’energia produïda per la instal·lació que l’usuari no ha de comprar, la compensació pels

excedents d’energia no consu mida, que és abocada a la xarxa, i l’estalvi per menys impostos.

Fruit de l’aposta per l’auto consum, Iberdrola ha millorat la remuneració dels excedents dels seus clients i gràcies a la in novació en productes d’energia, els autoconsumidors amb plans d’Iberdrola poden valoritzar els seus excedents més enllà del terme d’energia, sent possible arribar a tenir una factura de zero euros.

14.000 megawatts instal·lats al 2030

El mercat de l’autoconsum es troba actualment a Espanya en un procés de desenvolupament accelerat a causa dels efectes de l’increment del preu del gas, els ajuts dels fons Next Genera tion de la Unió Europea i la re ducció dels costos dels panells fotovoltaic, entre altres factors. Iberdrola espera que el nombre d’instal·lacions gairebé es tri pliqui el 2022, fins a assolir les 190.000, respecte a les 65.000

registrades a tancament de 2021 i les 140.000 disponibles en l’ac tualitat, de manera que la com panyia contribueix a la creació d’ocupació local qualificada. La companyia estima que en els pròxims anys se superarà fins i tot l’escenari d’alta penetració descrit al Full de Ruta de l’Au toconsum del Govern espanyol i s’assoliran els 14.000 MW instal·lats el 2030.

Iberdrola sosté el seu com promís per a continuar sent tractor en els pròxims anys d’aquesta tecnologia que, a més

EMPRESA RECOMANADA

de reduir la factura energètica, protegeix de les potencials va riacions dels preus de l’energia, possibilita el seu ús fins i tot de nit –amb la instal·lació d’un sistema d’emmagatzematge de bateries– i permet la generació d’energia lliure d’emissions de CO2. En aquest sentit, la com panyia té l’objectiu de mantenir la seva actual quota de lideratge en aquest mercat en els pròxims anys.

El desenvolupament de so lucions intel·ligents és una de les línies estratègiques del grup

Iberdrola, que espera assolir els 40 milions de contractes amb clients a tot el món el 2025 amb serveis com l’emmagatzematge d’energia, la bomba de calor i la mobilitat elèctrica, a més de l’autoconsum.

El model de creixement sos tenible del grup Iberdrola, que es basa a promoure l’electrifica ció de l’economia a través de la inversió en energies renovables, xarxes elèctriques i emmagat zematge energètic, li ha permès convertir-se en un líder energè tic global.

GS Ofimàtica, 30 anys d’innovació al servei de les empreses

Ofereixen tota mena de solucions de material i equipament per a oficines i empreses

Anna Ferran

Amb 30 anys de trajectòria, GS Ofimàtica és una referèn cia al territori en l’àmbit de les solucions d’equipament per a oficines i empreses. Entre els seus serveis en destaca la ven da de material d’oficina, mo biliari, electrònica, maquinària d’equipament, informàtica i consumibles, software de ges tió, cel·lulosa, neteja i higiene, vestuari i protecció laboral. Van començar la seva activi tat el 1992 i al llarg d’aquestes tres dècades han apostat per a posar a la disposició dels seus clients els productes més inno vadors, adaptant-se sempre a les necessitats de cada moment i comanda.

Disposen d’una botiga onli ne, des del qual es pot adquirir qualsevol dels productes del seu extens catàleg. A l’e-com merce, cal sumar-hi la venda física, a la seva seu, al Polígon Riuclar de Tarragona, i la venda telefònica, oferint així les mà ximes facilitats als clients. Ac tualment, són partners oficials

d’HP, cosa que els permet oferir l’ampli ventall d’opcions que té la firma dins de l’àmbit profes sional, com per exemple, el ser vei Cost X Copia, amb el qual es paga en funció al nombre d’im pressions i fotocòpies que es fa.

Així mateix, són distribuïdors oficials a la província de Tarra gona de la marca de papereria Navigator.

També duen a terme ser veis de disseny de projectes d’interiorisme i arquitectura efímera: mobiliari estàndard i a mida, mampares, divisòries i

tancaments d’interior i exteri or, terres tècnics, sistemes d’il luminació, complements, aules didàctiques i projectes claus en mà.

I és que GS Ofimàtica és un aliat dels seus clients que està sempre al seu costat per a ofe rir-los bon servei i solucions: «Atendre les necessitats dels nostres clients és la nostra raó de ser i els agraïm la confiança dipositada al llarg d’aquests 30 anys; una confiança que ens ha permès avançar i créixer ple gats».

A banda del seu establiment, disposen de botiga online.

CEDIDA

Ofereixen els seus serveis a consumidors domèstics, però també a grans clients industrials.

Grace Catalyst &

d’evolució

operacional

Redacció

La roba que vestim, els vehicles que conduïm o els aliments que mengem són el resultat d’un extens conjunt de processos industrials, que són invisibles als nostres ulls, però totalment imprescindibles. El pol químic de Tarragona hi té molt a dir, i a fer, en aquesta part invisible però indispensable de la gran majoria de processos productius. I és que la indústria química intervé, en algun moment de la seva cadena de valor, en més del 95 dels pro ductes fabricats. D’exemples en podem trobar en totes i cadas cuna de les empreses instal·lades del territori. Una d’elles és Grace Catalyst & Materials S.L.U.

La companyia multinacional compta a Tarragona amb un centre de fabricació de catalit zadors per poliolefines especi alment dissenyats per processos que transformen olefines com

ara el propilè i l’etilè en polímers de cadena llarga com el polipro pilè i els copolímers d’impacte. Aquesta mena de polímers són termoplàstics i s’utilitzen en una àmplia varietat d’aplicacions que formen part de la nostra vida quotidiana, com per exemple els teixits, la conservació d’aliments o components per a l’automoció, entre altres. Els productes que es fabriquen a la seva planta són catalitzadors Ziegler-Natta per tanyents a la plataforma tecno lògica Lynx®.

Grace té una plantilla de 56 empleats a Tarragona. Actual ment, forma part del grup em presarial industrial de capital

privat Standard Industries, que opera a més de 80 països amb més de 15.000 empleats. El centre de producció de Grace a Tarragona subministra catalit zadors de forma global, si bé els seus principals clients es troben a l’Orient Mitjà i l’Àsia. La planta, integrada dins d’un gran com plex de fabricació química, va ser adquirida per Grace a BASF el ju liol de 2016. Aquesta instal·lació forma part de l’Associació Em presarial Química de Tarragona.

La planta de catalitzadors de poliolefines va ser construïda i posada en marxa l’any 1997. Du rant els seus 25 anys d’història, la instal·lació ha anat evolucio nant de forma continuada amb l’objectiu de mantenir-se capda vantera en àmbits diversos com la seguretat, la sostenibilitat i l’excel·lència operacional. L’úl tim repte aconseguit és la finalit zació del projecte per la produc

Actualment, Grace a Tarragona té una plantilla de 56 empleats, si bé el grup industrial al qual pertany la companyia en té més de 15.000 arreu del món.

ció d’una família de catalitzadors sense ftalats d’última generació anomenada comercialment Consista® C702. L’equip de Gra ce a Tarragona va commemorar recentment el 25è aniversari de la planta amb un sopar de cele bració.

Química i futur, conceptes indissociables

JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

L’esperit de superació és innat a l’espècie humana. És allò que ens distingeix, que ens caracteritza i que ens ha impulsat, al llarg de la Història, a seguir millorant. Sem pre es pot fer més i sempre es pot anar més lluny. Amb aquest es perit afrontem ara alguns reptes globals que, com a Humanitat, hem de resoldre: des de la pro tecció i conservació del planeta fins a la recuperació i reutilitza ció dels recursos naturals amb l’aigua com a gran necessitat

global, passant per la creació de medicaments davant de noves problemàtiques sanitàries -com ha evidenciat la Covid-, etc. La llista és llarga i complexa. Neces sàriament, la ciència i el talent humà hauran de donar el millor d’ells mateixos per assolir els ob jectius i reptes globals que tenim al nostre davant.

La ciència i el talent humà, que a casa nostra es donen la mà a través del polígon petroquímic, són un referent en la cerca i crea

ció de solucions a aquestes qües tions globals. Des d’aquí, des de casa, es treballa sense descans per garantir el millor futur possi ble a tot el planeta. I es fa a partir de la química, amb l’esforç i el ta lent de moltes persones que dia a dia impulsen un dels grans mo tors científics d’innovació, d’evo lució tecnològica i econòmics.

Més de 42.000 persones, amb el seu talent i amb el seu conei xement, aporten valor afegit a l’esperit de superació, com a cre

FORMACIÓ

Institut Comte de Rius, formant els professionals 4.0

Estan

Redacció

L’Institut Comte de Rius és el centre formatiu de referència del sector químic, amb 50 anys de trajectòria formant opera dors de planta i analistes de laboratori. Els vincles amb em preses capdavanteres els han permès de traslladar la seva cultura de treball i el seu saber fer a cicles d’altres famílies, com l’electricitat i electrònica, la fabricació mecànica, l’edifi cació i obra civil i el transport i manteniment de vehicles.

Competència 4.0

La digitalització està suposant una nova revolució industri al. L’automatització, la intel

ligència artificial i l’anàlisi de dades faran possible processos més sostenibles, més depurats i personalitzats. L’equip docent del Comte de Rius treballa per a garantir que els alumnes ad quireixin, reforcin i ampliïn les competències 4.0 per fer front al nou paradigma industrial.

Utilitzen simuladors assegu rant un bon entrenament del futur professional. Han impul sat un projecte de digitalització dels laboratoris, Els laboratoris als núvols, que ha rebut di ferents premis a la innovació educativa. També han creat en torns de realitat virtual i realitat augmentada que apropen l’es tudiant a situacions quasi reals

de forma segura i controlada. El centre coordina el projecte d’innovació Digital Twin Boxes (DTB): Escenarios de entrena miento competencial inmersivo en procesos y operaciones de

Apropen l’estudiant a situacions quasi reals gràcies als simuladors i la realitat virtual

mantenimiento industrial amb la participació de centres d’FP d’arreu de l’Estat i Repsol. Així mateix, imparteix el curs d’es pecialització Digitalització en el manteniment industrial, per

Més de 42.000 persones aporten valor afegit a l’esperit de superació com a creadores de solucions a reptes globals

adors de solucions estratègiques a reptes i problemes concrets i globals. Entre aquests reptes hi ha, lògicament, l’atenció al medi ambient i a la sostenibilitat. I en aquests àmbits, el nostre terri tori té dos projectes molt inte ressants: la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, liderada per la URV i que pretén aglutinar agents i talents; i els fons euro peus Next Generation EU, amb els quals Catalunya impulsarà projectes destinats a augmentar la competitivitat i el potencial del territori.

A la Pobla diem que, entre tots, fem més gran el municipi. D’igual manera, junts podem fer més gran el nostre territori per garantir-nos el millor futur pos sible.

a preparar en indústria 4.0 tèc nics superiors de les branques química, elèctrica i mecànica.

L’hidrogen, aposta de present El seu compromís amb la in novació els ha convertit en un dels centres formatius de refe rència en l’àmbit de les tecnolo gies de l’hidrogen. Aquest curs tornaran a impartir classes teo ricopràctiques en el Máster In teruniversitario en Tecnologías de Hidrógeno. A més participen amb altres centres d’FP de l’Es tat en el projecte d’innovació Producción de Hidrógeno verde por ELECtrólisis i han adequat una aula-laboratori amb un electrolitzador per poder treba llar en aquestes tecnologies. Aquesta filosofia ha fet que el Comte de Rius no sigui només un centre formatiu, sinó un espai d’oportunitats. L’institut ha esdevingut una aposta se gura per a joves d’arreu que han trobat en ell la clau del seu futur personal i professional.

CEDIDA

Aigües de Reus: depuració, trigeneració i regeneració cada dia

Redacció

Aigües de Reus fa anys que apli ca principis de l’economia cir cular, i històricament això s’ha deixat notar en l’activitat quo tidiana de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) que, entre altres usos, segueix per metent la «trigeneració energè tica» i la utilització de part de l’aigua depurada per al regadiu. Paral·lelament, Aigües de Reus fa anys que prioritza tot un se guit de treballs que permeten la utilització (amb plenes garanti es sanitàries) d’aigües «no po tables» en altres usos habituals, com per exemple la neteja de la via pública.

Sense cap mena de dubte, podem atrevir-nos a afirmar que l’EDAR de Reus va avan çar-se unes quantes dècades a conceptes que ara promouen l’economia circular i els Objec tius de Desenvolupament Sos tenible (ODS) de l’ONU. De fet, la depuradora de Reus és una autèntica raresa avançada al seu temps. Fundada els anys trenta

del segle XX, no tan sols va ser la primera depuradora de l’Es tat espanyol, sinó que, ja posats a depurar les aigües residuals, de bon començament, va ser dissenyada per a l’aprofitament de les aigües, els residus sòlids i, fins i tot, el biogàs produït.

Trigeneració

Un seguit de bones pràctiques que mai s’han abandonat. Avui dia, la filosofia d’explotació de la depuradora continua sent, la mateixa, en essència, tot i que adaptada al segle XXI. Els actu als processos de depuració d’ai gües permeten extreure amb molta més precisió –mitjançant processos físics, químics i bio lògics– els contaminants que conté l’aigua residual quan ar riba a l’EDAR. Un cop eliminats aquests contaminats i aïllats els residus orgànics que conté l’aigua bruta, són diversos els aprofitaments que se n’obte nen. D’una banda, part de l’ai gua regenerada s’utilitza per al reg de camps de conreu i zones

verdes de nuclis residencials i, d’una altra, s’acaben obtenint dos productes més: biogàs (que s’utilitza com a recurs energètic) i adob orgànic (que es destina a l’agricultura i la jardineria).

Pel que fa al biogàs, la major part es destina a la planta de recuperació energètica de la mateixa depuradora, tot pro duint el que es coneix com a «trigeneració», un procediment poc implantat a la demarca ció de Tarragona mitjançant el qual s’obtenen simultàniament energia elèctrica, energia tèr mica i refrigeració. Actualment, L’EDAR de Reus ja produeix cada any al voltant d’un milió de metres cúbics de biogàs, una part dels quals es converteix en energia elèctrica i permet l’ob tenció de gairebé 1 Mwh (Mega wat hora anual).

Es tracta d’una producció energètica d’una importància capital en aquests moments, tenint en compte que permet un important estalvi en la fac tura elèctrica de la depuradora

i, consegüentment, d’Aigües de Reus i del municipi. Una pro ducció que, en breu, es veurà notablement incrementada arran la construcció d’una gran planta fotovoltaica a l’EDAR que, amb una potència instal lada de 640 KWp, serà la plan ta solar fotovoltaica més gran d’una depuradora d’aigua re sidual a la demarcació fins a la data. La nova planta permetrà generar també al voltant d’1 Mwh anual addicional que, su mat al de biogàs, aconseguirà que l’EDAR pugui assolir un ni

vell de generació pròpia i d’au toconsum de vora el 60% de l’energia que necessita.

Regeneració d’aigua Els mètodes i tècniques de l’eco nomia circular també es pale sen en altres activitats del tot quotidianes. Aquest és el cas, per exemple, de la utilització d’aigua no potable (però apta per a altres usos) en la neteja de carrers, el reg d’horts urbans, la compactació de terrenys, etc. Ja fa temps que la neteja de la via pública a la ciutat es fa íntegra

ment amb aigua (amb plena garantia sanitària) que no pot destinar-se a ús de boca atesa la seva baixa qualitat.

Al polígon Agro-Reus, per exemple, existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abas tament, que s’abasteix total ment d’aigua no potable proce dent de diversos pous que tenen una important presència de ni trats. Aquesta aigua es destina a la càrrega dels vehicles dedicats a la neteja viària, cosa que per met la neteja integral de tota la via pública de la ciutat.

L’EDAR autogenerarà un 60% de l’energia que necessita gràcies al biogàs i a la planta fotovoltaica.

Kids’ Lab és

Més