Quimica, solucions de futur

29/04/2022 diarimés

QUÍMICA solucions de futur

11

12

diarimés 29/04/2022

EL SECTOR QUÍMIC Maria Mas Directora gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT)

«Hem de mantenir els alts estàndards de seguretat perquè són la base de la nostra activitat» Mas acaba d'assumir la gerència de l'AEQT amb reptes importants com el desplegament del Pla Estratègic, la transició energètica i les amenaces de l'entorn CEDIDA

Anna Ferran

—Fa just dos mesos que s’ha estrenat en el càrrec de gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona. Com encara aquesta nova etapa i responsabilitat al capdavant de l’AEQT? —És un orgull treballar per a l’Associació. Vinc d’aquest sector de la química. He estat gairebé 35 anys treballant a la indústria química de Tarragona i veure la gestió de la indústria des de l’altre costat i poder aportar part del coneixement i de l’experiència a disposició del conjunt és una satisfacció. Alhora és una gran responsabilitat, especialment en aquest moment en el qual estem immersos en una sèrie de transformacions molt profundes. El que ara es decideix i el que es fa o no es fa pot marcar el futur d’una manera molt significativa. Per tant, en aquest context de transició, la responsabilitat és encara més gran.

—La missió principal dels dos primers anys de la seva etapa com a gerent seran materialitzar el Pla Estratègic de l’AEQT 2021-2023. Com està anant el desenvolupament del pla?

—Avança a bon ritme, especialment pel que fa a les actuacions de millora de la seguretat. És un dels punts on hem posat el focus i els esforços i ja s’estan veient resultats. Pel que fa a la competitivitat, hem estat treballant diversos aspectes, sobre els quals encara no tenim resultats, perquè no depenen directament de nosaltres. Així i tot, estem avançant. També ens estem centrant en la comunicació. Un dels objectius prioritaris és millorar la confiança del nostre entorn, ja que són els nostres veïns. En aquest àmbit també hi estem dedicant molts esforços i creiem que ja estan donant els seus resultats i que es torna a tenir una percepció més positiva de la indústria.

—Una de les principals accions és el Pla de millora continuada de la seguretat. En què consisteix i en quin punt es troba la seva implementació?

—La nostra ambició en temes de seguretat és la millora contínua.

Sempre hem treballat així, no és cap novetat. Arran de l’accident de 2020, com a sector vam fer una reflexió profunda i vam de-

Perfil

35 anys al servei del sector químic Maria Mas (Reus, 1964) és llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona. Professionalment, ha desenvolupat la seva carrera a Repsol, on va accedir l’any 1987 i on la seva darrera responsabilitat ha estat la de Directora d’Enginyeria i Desenvolupament del Complex Industrial de Tarragona (2016-2022). Més enllà de l’àmbit professional, Mas va ser presidenta del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC) entre el 2008 i el 2017, i ha estat membre del Comitè Executiu i del Patronat de l’Eurecat entre el 2018 i el 2022. Actualment, és presidenta del Patronat de la Casa Sant Josep, des del 2019, i forma part del Patronat de la Xarxa Santa Tecla des del 2021.

Mas explica que la nova depuradora d'Aitasa ja està en el període de posada en marxa.

El desenvolupament del Pla Estratègic avança a bon ritme, estem dedicant-hi molts esforços i ja es veuen els resultats

El fet que tots els socis de l'AEQT participin al Pla de millora de la seguretat denota una bona predisposició

cidir posar encara més esforços en aquest aspecte. El resultat és la creació d’aquest pla. El seu objectiu és compartir les millors

pràctiques en matèria de seguretat i col·laborar. Per a fer-ho, hem realitzat una anàlisi tècnica de les millors pràctiques en segure-

tat a les empreses associades en diversos aspectes. D’aquí hem fet un document de bases, on es recullen les millors pràctiques i ara estem determinant, d’entre totes les bones pràctiques detectades, quins són extrapolables i recomanables per a tots els socis.

A partir d’aquí, es valorarà, mitjançant unes auditories externes, que ja s’han licitat, en quin punt es troba cada empresa respecte a

aquestes bases i si calen actuacions per a millorar. En un termini d’un any o un any i mig, tindrem els resultats.

—Quedava pendent determinar què passaria si alguna empresa no superés l’auditoria.

Han decidit ja com procediran en cas que això succeís?

—Partim de la bona voluntat de totes les empreses. El fet que totes elles estiguin participant i col·laborant en aquest projecte ja denota que aquesta predisposició realment existeix. Ara bé, si una empresa, al final de l’avaluació, no arriba a complir els estàndards, l’Associació haurà de regular. La nostra idea, com a AEQT, és sempre ajudar als nostres associats que tirin endavant i puguin millorar. No pot ser d’una altra manera. L’AEQT sempre treballa en positiu; en aquest cas, mesurant, avaluant i millorant.

—L’objectiu final del pla, doncs, és fomentar aquesta millora més que no pas castigar a qui no compleixi.

—Exacte. El que volem és millorar i en aquesta via treballarem.

—En quin punt es troba la construcció de la nova depuradora d’Aitasa? I el projecte per

a la planta de regeneració d’aigües industrials?

—La nova depuradora està en el període de posada en marxa.

Superada aquesta fase, passarem a l’estabilització i recollirem dades, per veure que compleix amb les previsions que teníem fetes des del punt de vista tècnic. Un cop estigui estabilitzada, començarà a funcionar. Per a fomentar el tancament del cercle del cicle de l’aigua, farem aquesta infraestructura addicional que serà la planta de regeneració d’aigües industrials. És un tema prioritari, i no només com a sector i com a associació, sinó com a societat. El consum de l’aigua ha de ser molt responsable i aquesta mena d’actuacions van en aquesta línia.

—L’impuls a l’hidrogen verd i a la creació d’una vall de l’hidrogen al territori va unir l’any passat al territori. Més enllà de les iniciatives concretes d’algunes empreses, molt relacionades amb la mobilitat urbana, s’han fet avenços en aquesta matèria que impactin en la producció de la indústria química?

—Estem treballant amb molts projectes d’hidrogen verd. A la vegada, la Unió Europea va distingir el projecte de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya com un IPCEI (Important Project of Common European Interest).

Ara bé, per a fer hidrogen verd, necessitem energia elèctrica verda i aigua. I la infraestructura de l’energia elèctrica verda és el punt clau que marcarà com avancen aquests projectes. Red Eléctrica Española va aprovar ara fa un mes la projecció d’inversions fins al 2025. Caldrà fer una planificació de detall a partir d’aquestes inversions i veure com s’implementen. A partir d’aquí, el sector estarà en disposició d’avançar en els seus projectes.

—Per tant, tot queda supeditat a la infraestructura elèctrica.

—És la clau. No és una excusa.

Nosaltres estem fent tot el que toca fer, però, podria ser, si totes les parts implicades no són igual d’eficients, que arribés el moment on ho tinguéssim tot a punt i no disposéssim d’aquesta energia verda. És un tema que no està resolt. La fotovoltaica necessita molt d’espai molt important, un espai que en aquest país no

EL SECTOR QUÍMIC La infraestructura de l'energia elèctrica verda és el punt clau que marcarà l'avenç dels projectes d'hidrogen verd La química ha demostrat novament que és un sector que resisteix bé les crisis i es recupera ràpidament Les xarxes tancades redueixen el cost de l'electricitat en un 20% i no tenir-les és un greuge respecte a la competència L'amenaça de deslocalització hi és i sabem que hi ha inversions que haurien pogut venir aquí i que no ho faran tenim. Les eòliques tenen un impacte. I tot això dificulta que s’acabin d’encaixar les peces. A més, tenim mancances en les infraestructures elèctriques. Són molts temes sobre els quals s’ha de treballar de manera molt intensa, rigorosa i profunda.

—Si féssim una radiografia, quin seria l’estat de salut del sector químic a Tarragona?

—Començaré per les fortaleses.

Tenim un sector que s’ha demostrat novament que és essencial.

L’esclat de la pandèmia ha evidenciat que la indústria química és vital per a poder proveir tota mena de materials d’alt valor afegit. Hem estat produïnt durant tot aquest període, malgrat l’excepcionalitat del context, de forma gairebé normal. No hem tingut ERTEs, els llocs de treball han estat assegurats i, en general, hem fet una bona feina. Per tant, ens hem de sentir orgullosos.

Un cop passada la pandèmia, ens hem recuperat dels vaivens de l’economia. La química s’ha demostrat novament que és un sector que resisteix bé les crisis i que es recupera ràpidament.

—I les amenaces?

—Aquestes venen del nostre entorn. Una d’elles és l’absència de xarxes tancades. Això fa que no puguem reduir els costos fixos de l’energia, que d’altra forma, podrien ser compartits. És un greuge comparatiu amb la resta d’empreses europees, ja que en pràcticament tots els països de la Unió, i especialment en el cas dels nostres competidors directes, les xarxes tancades existeixen i això comporta una reducció del cost de l’energia elèctrica d’un 20%. Són valors molt signi-

CEDIDA

«Aquí no necessitem més normativa que a Alemanya», constata.

ficatius que afecten la competitivitat. A part d’això, tenim una mancança d’infraestructures elèctriques, que condicionen el creixement i la transformació energètica. És una realitat que està a sobre la taula i s’ha de resoldre.

—A aquestes reclamacions històriques, ara si suma l’escalada de preus de l’energia.

—Efectivament. Tant el preu de l’electricitat com el del gas estan a fora de tota previsió i de tota

lògica i ens està afectant molt.

S’han pres mesures per amortir-ho, però seguim en valors molt alts. I totes aquestes amenaces, en generen una altra, que és la pèrdua de competitivitat.

—Aquests són els únics aspectes que impacten en la competitivitat de la química tarragonina?

—No, n’hi ha d’altres, que afecten la competitivitat i també a la seguretat jurídica, com per exemple l’excés de normativa

i de fiscalització. La normativa que tenim aquí actualment està per sobre dels estàndards europeus i això genera inseguretat.

No hi ha motius que indiquin que aquí calgui més normativa que la que es necessita a Alemanya o a Holanda. No existeix cap raó que ho validi. De fet, el famós impost del CO2 que ha anunciat la Generalitat és una amenaça clara a la nostra competitivitat i té realment poca justificació.

Un altre exemple el trobem en la nova normativa sobre les incineradores, que té un impacte molt important a casa nostra.

Això ens posarà en una situació encara pitjor davant dels nostres competidors europeus, fins a l’extrem que potser haurem de portar els nostres residus a França, perquè siguin tractats, cosa que va en contra de tota lògica, i no parlo de costos o de petjada de carboni, sinó de sentit comú.

Totes aquestes amenaces hi són i haurem de veure si es recondueixen.

—El panorama és certament preocupant. Podríem arribar a veure deslocalitzacions o es mostra optimista i creu que al final es reconduirà aquesta complexa situació?

—L’amenaça de deslocalització realment hi és. Si has de fer una inversió en una empresa i saps que el tractament dels residus més adequat és la incineració,

29/04/2022

diarimés 13

però que no el pots fer a Tarragona, el territori queda en inferioritat de condicions. Això ja està impactant. Hi ha inversions d’empreses que haurien pogut arribar a Tarragona i no vindran. És una realitat. Hauríem d’aconseguir aturar-ho, però requereix molt d’esforç. Cal dir que no passa únicament a Tarragona, sinó que sabem que hi ha hagut oportunitats a Catalunya que han marxat a altres països europeus o a altres regions d’Espanya.

—Per últim, quins són els principals reptes que té sector químic de Tarragona a mig termini?

—El gran repte és la sostenibilitat, entesa des de múltiples angles. Hem de continuar mantenint uns estàndards de seguretat altíssims. És la base de la nostra activitat i no se’ns ha d’oblidar mai. Hem de treballar també per a fer una transició energètica que ens permeti una reducció de la petjada de carboni. Hem d’assegurar la competitivitat i la rendibilitat econòmica. No estem parlant de guanyar molts diners, sinó de ser sostenibles econòmicament i generar riquesa. I tot treballant per a fer productes de més valor afegit. A tot això, cal sumar-hi que hem d’aconseguir que la ciutadania ens entengui, ens vegi com uns bons veïns i se senti orgullós de la indústria que té aquí.

14

diarimés 29/04/2022

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

Costos energètics i ultraregulació, els reptes que amenacen el motor territorial Malgrat la capacitat de resistència a les crisis, la indústria química afronta una conjuntura complexa amb reptes externs que dificulten la seva rendibilitat actual i competitivitat futura Anna Ferran

Una producció sostenible, circular i neta d'emissions. Aquest és el principal repte que té la indústria química a mig i llarg termini.

Ara bé, res d'això importarà si el sector no manté una viabilitat econòmica en el present que li permeti fer les inversions en tecnologia i innovació que permetin fer una transició verda. Aquesta viabilitat econòmica, però, viu moments complexos arran d'una conjuntura que molts experts econòmics han definit com a tempesta econòmica. I és que alguns dels problemes que ens afecten en el nostre dia a dia com a ciutadans, com els preus desmesurats de l'energia, la inflació o el desabastiment, també estan tenint un impacte directe en el conjunt de la química i, per extensió, en les empreses establertes als polígons tarragonins.

El context actual és una veritable amenaça pel sector i les fórmules adoptades per a reconduir la situació seran determinants a l'hora de garantir, o no, un futur competitiu i sostenible per un dels principals motors econòmics del territori.

Costos multiplicats per set La principal amenaça a la rendibilitat del sector és l'espiral alcis-

ta dels preus de l'energia, tant pel que fa a l'electricitat com al gas.

Moltes de les plantes ubicades al pol químic són electrointensives, és a dir, que presenten uns consums d'electricitat molt elevats derivats de la seva activitat. En alguns casos, l'electricitat pot

En algunes indústries, l'electricitat suposa el 90% dels costos de producció Les empreses més electrointensives han fet ajustos temporals de producció Si els preus es mantenen a l'alça, hi podria haver aturades de producció o fins i tot deslocalitzacions arribar a suposar el 90% dels costos de producció, cosa que evidencia la importància que té aquesta i com les fluctuacions en el preu tenen un impacte enorme en les empreses. Cal tenir en compte que ara fa un any el cost de l'energia era de 52 euros MWh. A partir de l'agost de 2021 es va començar a disparar i l'any

es va tancar amb xifres que rondaven els 250 euros MWh. I quan era inconcebible pensar que els preus podien pujar més, l'esclat de la guerra d'Ucraïna impactava novament en els costos energètics i deixava a finals de març uns preus de l'electricitat que multiplicaven per set els de l'any passat i se situaven al voltant dels 350 euros MWh. «Aquest increment desmesurat de preus de l'energia, tant del gas natural com de l'electricitat, unit a l'increment del preu del cru, es tradueix en una pèrdua de competitivitat directa per a la nostra indústria. La situació és insostenible. Altres sectors ja han hagut d'interrompre activitats i, si no es resol, també pot acabar afectant la química», expliquen des de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).

De fet, en els últims mesos hem assistit a un degoteig constant d'empreses i de sectors d'activitat diversos, des de la construcció a la siderúrgia, que han hagut de fer aturades de producció i d'activitat arran d'un augment inassumible dels costos energètics. Els que no han interromput la seva producció s'han vist abocats a incrementar els preus, cosa que ens ha derivat

en una situació inflacionista de rècord, amb un augment de l'IPC de més del 10%, que fa més de 40 anys que no es veia al conjunt de l'Estat.

El fet de ser una activitat essencial, juntament amb una gran resiliència davant de les crisis econòmiques, fa que els sector químic estigui suportant la tempesta econòmica que vivim actualment. L'erosió, però, és evident i les conseqüències que pot tenir si no es recondueix podrien ser greus. «Les nostres associades molt intensives en consum elèctric es troben en situació d'emergència. De mo-

ment, algunes empreses ja han efectuat ajustaments temporals del ritme productiu en aquelles plantes més intensives en energia», constaten des de l'AEQT. I afegeixen: «La voluntat del sector és atendre la demanda, com no ha deixat de fer en moments recents de crisi econòmica i sanitària. Pel que fa al futur, les empreses monitoren l'evolució dels preus energètics per prendre les accions que corresponguin. Però, en cas de mantenir-se els preus a l'alça, cal esperar actuacions addicionals. Aquestes poden passar per aturades de producció fins al cas extrem de la desloca-

lització de les produccions a altres països».

Mitigar el problema La insostenibilitat de la situació al conjunt d'Europa ha obligat a prendre algunes mesures per a intentar frenar l'escalada de preus energètica. A finals de març, Espanya i Portugal acordaven amb la Unió l'anomenada 'excepció ibèrica', que reconeix a ambdós països com una illa energètica i els permet limitar el preu del gas. Aquesta setmana s'ha aprovat que a partir del maig, el preu màxim del gas serà de 50 euros MWh, cosa que

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2022

diarimés 15

DM

Des de l'AEQT alerten que alguns marcs normatius han propiciat que s'hagin perdut inversions Les xarxes tancades, l'impost al CO2 o les moratòries a les incineradores impacten directament en la química

ajudarà a reduir parcialment els preus energètics, si bé continuaran sent més alts que ara fa un any. Quan es pregunta al sector la seva opinió sobre la mesura, indiquen que «no és la ideal, però, com a mínim, és una passa i en la bona direcció». En aquest sentit, expliquen que el conjunt de la indústria química de l'Estat, a través de Feique, es va proposar com a mesura el desacoblament del cost dels combustibles de la fixació del preu elèctric de mercat, «com a mínim com a mesura temporal ateses les condicions tan extraordinàries en les quals ens trobem. Aquesta seria la

mesura ideal». Així i tot, des de l'AEQT recorden que si es comptés amb una regulació sobre les xarxes tancades, s'hauria pogut reduir l'impacte de la situació.

Ultraregulació L'absència i els retards en la regulació de les xarxes tancades posa en evidència una altra de les greus amenaces que pateix el sector químic: la descoordinació entre la legislació i la competitivitat de la indústria. Si bé les problemàtiques derivades del cost de l'energia són de caràcter conjuntural, aquestes tenen un impacte molt més prolongat en

el temps. En el cas de les xarxes tancades de distribució elèctrica, s'acumula un retard de més d'una dècada i l'esborrany presentat l'any passat pel govern no s'ajusta a les característiques del pol químic tarragoní, de manera que, si finalment s'aprova el text sense modificacions, el sector no podrà acollir-s'hi i serà una oportunitat perduda que afectarà greument la competitivitat del sector i les inversions futures.

Aquest, però, no és l'únic cas.

«El sector està compromès amb els objectius pel que fa a la transició cap a la neutralitat climàtica i amb el compliment

dels límits anunciats per la Unió Europea en els horitzons 2030 i 2050, no només per una qüestió de compliment normatiu, sinó per convicció. Som els primers que ens exigim ser sostenibles.

En aquest sentit, el compromís és absolut i el sector comparteix la necessitat d'enfrontar aquesta transició de manera urgent.

Ara bé, és cert que determinats marcs normatius estableixen obstacles a la competitivitat de les nostres empreses, respecte als nostres competidors», reflexionen des de l'Associació.

Són diferents els casos que exemplifiquen aquesta situació: «Tant alguns marcs normatius europeus respecte a la resta del món, com alguns dèficits a escala espanyola, com és el cas de les xarxes tancades, respecte a la resta d'Europa i del món, com fins i tot algunes regulacions pròpies de Catalunya, com el recent anunci d'una moratòria a la implantació de qualsevol nova incineradora de residus o ampliació de les existents o el nou impost del CO2 són un greuge compartiu que ens deixa en inferioritat de condicions i això es tradueix en inversions perdudes al territori i una amenaça de deslocalització present».

Justament una de les raons de ser de l'associació és defensar els interessos del sector i en el seu Pla Estratègic s'inclou l'impuls a la competitivitat com un dels objectius principals. La indústria està treballant intensament per a plantejar alternatives i solucions que permetin revertir aquests condicionants i garantir la rendibilitat avui i la sostenibilitat, econòmica i mediambiental en el futur. Els temps mostrarà els resultats d'aquesta intensa tasca.

Imatge de la incineradora de residus especials de Constantí.

El pla de tancament de les incineradores: traves operatives i pèrdua d'inversions A. Ferran

Una de les amenaces que el sector químic tarragoní es mira amb més preocupació és el futur de les incineradores. A principis de novembre, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, anunciava un pla de tancament de les incineradores de residus ja existents en el termini de dos anys, i l’establiment, fins llavors, d’una moratòria que atura qualsevol nova instal·lació o l’ampliació de les existents, i també les sol·licituds en tramitació. Ara bé, com afecta aquesta decisió a la indústria química?

La responsable del Departament de Medi Ambient de l’AEQT, Laura Martín, explicava fa unes setmanes en una jornada organitzada per Enginyers Industrials de Catalunya que «segons la Unió Europea, la incineració és la via de gestió correcta per determinats residus.

El mateix catàleg de residus de Catalunya contempla que, en determinats casos, la incineració és la millor opció, o fins i tot l’única». D’aquesta manera,

«si un residu s’ha d’incinerar perquè aquesta és, d’acord amb el catàleg, la manera més eficient i sostenible de fer-ho, però no es pot fer aquí a Catalunya a conseqüència d’aquesta normativa, s’haurà d’enviar a incinerar a un altre país, amb el que suposarà un augment de la seva petjada de carboni a causa del transport, a banda de l’increment del risc», va posar de manifest Martín. A la vegada va recordar que el Pacte Verd Europeu justament vol evitar les exportacions de residus, de manera que la nova norma hi va en contra.

Més enllà de les traves en les operatives que això suposarà si finalment prospera, «la mesura està frenant l’arribada d’inversions per a la indústria catalana, i no només de noves empreses interessades d’instal· lar-se al territori, sinó fins i tot de multinacionals que ja són a casa nostra i han de decidir entre diversos dels seus sites arreu d’Europa. Aquesta mesura va en contra de la competitivitat i de la inversió de qualitat a Catalunya», avisa Martín.

16

diarimés 29/04/2022

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

Les xarxes tancades: impuls a la competitivitat o oportunitat perduda?

El sector fa més d'una dècada que les reclama i els avenços fets en els darrers temps no s'ajusten a les necessitats del sector CEDIDA

Anna Ferran

Les indústries electrointensives viuen un dels seus moments més crítics. L’escalada del preu de l’energia elèctrica, que va començar l’any passat i que en les darreres setmanes s’ha acusat a causa de la guerra a Ucraïna, està fent perillar la seva competitivitat i, en alguns casos, fins i tot la seva viabilitat econòmica.

De fet, són moltes les que han començat a fer ajustos puntuals de producció, per a garantir la seva supervivència a aquest nou cop amb l’esperança que els preus es normalitzin. Ara bé, aquesta mena d’indústries, entre les quals s’inclouen moltes del sector químic, fa molt de temps que pateixen un greuge comparatiu en termes de competitivitat respecte a la resta d’Europa pels retards continus en l’aprovació a Espanya de la regulació de les xarxes de distribució elèctrica tancades. Aquesta mancança ara s’evidencia encara més pel context alcista en els preus de l’energia elèctrica i fa més urgent que mai la seva entrada en vigor. Però què són les xarxes tancades i per què han esdevingut la principal reclamació del sector químic?

Les xarxes de distribució elèctrica tancada són una configuració que permet que les diferents empreses d’un mateix pol industrial, com podria ser el cas del químic tarragoní, estiguin connectades a la xarxa per mitjà d’un sol consumidor i consumeixin l’energia elèctrica de manera conjunta, com, de fet, ja passa actualment als dos polígons químics amb altres consums com l’aigua o el vapor. Els avantatges són diversos. Així doncs, s’evitarien sobrecostos i s’aportaria eficiència energètica al pol industrial en qüestió. La unió

Si finalment s'instaura una zona de xarxa tancada de distribució d'electricitat, totes les empreses del pol químic que s'hi sumin estaran connectades a la xarxa per a un únic consumidor, cosa que redueix els costos fixos derivats.

d’aquests dos factors implica tenir més competitivitat, cosa que de retruc atrauria més inversions i permetria la creació de nous llocs de treball.

«Les xarxes tancades són una necessitat inajornable, tant per la manca de seguretat jurídica que comporta la situació actual, com sobretot per la seva competitivitat present i viabilitat futura», asseguren des de l’Associació Empresarial Química de

Tarragona (AEQT).

Un llast a la competitivitat Aquesta competitivitat present i viabilitat futura es veu amenaçada per tres aspectes, si les xarxes tancades no es fan una realitat al més aviat possible.

Expliquen des de la patronal química tarragonina que les xarxes tancades afavoririen que les empreses instal·lades al territori puguin competir en igualtat de

condicions respecte a aquelles instal·lades en altres països de la Unió, com Alemanya, Holanda o Bèlgica, on hi ha grans pols químics i on fa anys que estan en funcionament. En aquest sentit, no tenir regulades aquesta mena de xarxes és «un llast a la competitivitat de les nostres empreses i del nostre territori, en la mesura que els nostres competidors directes estan assumint uns costos energètics notablement inferiors

per aquesta qüestió», apunten des de l’AEQT. La pèrdua de competitivitat territorial té un efecte directe en la capacitat d’atracció de noves inversions. En aquest sentit, diverses inversions, tant de noves empreses com d’altres ja establertes a la zona, estan en stand by condicionades per la implantació de les xarxes tancades. A aquestes inversions que estan a l’espera cal sumar-hi d’altres que

s’han interessat en un primer moment per Tarragona, però que finalment han descartat la seva arribada, amb la consegüent pèrdua de nous llocs de treball, per aquesta mancança.

«Actualment, la impossibilitat d’acollir-se a les xarxes tancades és un fre a la instal·lació de noves empreses en els polígons tarragonins», afirmen amb rotunditat des de l’AEQT. I afegeixen: «No ens podem permetre perdre aquestes oportunitats».

En últim lloc, expliquen des de l’associació que comptar amb les xarxes tancades és especialment important en temps de crisi i dificultats com l’actual, ja que encara complica més la viabilitat futura dels negocis que estan ubicats al territori. «Cal implantar-les de manera urgent per a

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDA

Comptar amb les xarxes tancades no només redueix costos, sinó que millora l'eficiència La UE va regular-les el 2009 i dotze anys després Espanya encara no té una normativa pròpia Si s'aprova l'esborrany presentat l'any passat, el pol químic difícilment podrà acollir-s'hi La no existència de les xarxes tancades és un fre per a l'arribada de noves empreses i inversions

evitar deslocalitzacions i no perdre llocs de treball», constaten.

Un text «decebedor» Aquesta urgència que planteja l’AEQT sembla no ser vista pel govern de l’Estat. La Unió Europea va aprovar el 2009 la directiva europea que regulava les xarxes tancades, i que l’any passat es

va derogar per una de nova actualitzada. Actualment, la meitat dels països membres de la UE ja ha traspost la Directiva del 2009.

A Espanya, l’any 2018, les xarxes tancades es mencionaven en un reial decret de mesures urgents per a l’impuls de la competitivitat econòmica de la indústria i el comerç, però es feia referència a

un reglament posterior que les hauria de regular. Finalment, el juny passat el Ministeri de Transició Ecològica feia públic el primer esborrany del reglament, dotze anys després.

El que en un primer moment era rebut com una bona notícia acabava deixant una sensació agredolça. «La publicació suposa

una indubtable passa endavant, però el text proposat resulta insuficient i, fins i tot decebedor», comenten des de l’AEQT. El motiu: el plantejament que fa el govern. I és que si la regulació que finalment s’aprova és la mateixa que es va presentar en l’esborrany, no es resoldrien les problemàtiques existents ni es permetria aprofitar tots els avantatges potencials de les xarxes tancades que fa anys que sí que gaudeixen altres països europeus. Per aquest motiu, les agrupacions empresarials químiques, com Feique, Fedequim, o la mateixa

AEQT, van presentar al·legacions al text. Ha passat gairebé un any des de la seva presentació i el sector encara segueix a l’espera de la seva resolució i l’aprovació del reglament definitiu.

Les millores que ha demanat el sector químic se centren en dos aspectes. D’una banda, l’esborrany limita a 5 quilòmetres quadrats la superfície màxima de la zona industrial on es pot implementar una xarxa tancada, però el sector demana ampliar-ho fins als 8 quilòmetres. De l’altra, el sector critica l’elevada discrecionalitat en el procés d’autorització, i sobretot, de revocació d’una xarxa tancada, la qual cosa implica un alt grau d’inseguretat i d’incertesa per a les empreses que s’hi acullin. «Això farà difícil que ningú estigui disposat a fer front a la inversió i esforços que requereix implantar-les», apunten des de l’AEQT, ja que la normativa reserva el dret a l’organisme regulador de revocar-les quan consideri i obligar a aquelles empreses acollides a la xarxa tancada a tornar al subministrament elèctric a títol individual.

A tot això, cal sumar-hi que el text indica que una xarxa tancada només es permetrà si no afecta la «sostenibilitat econòmica i financera del sistema elèctric».

Aquest condicionant, però, no afectaria la seva aplicació en pols químics, com el de Tarragona.

29/04/2022

diarimés 17

Tant els càlculs fets per l’AEQT com els fets per Feique sobre el global estatal, evidencien que aquesta sostenibilitat quedaria garantida. «Accedir a preus d’energia competitius permetrà atreure noves inversions de caràcter productiu, sigui en forma de noves factories com també d’augment de consum, cosa que permetrà augmentar els ingressos, de manera que l’impacte per una recaptació menor per peatges, quedaria compensat», apunten.

«Si la regulació acaba entrant en vigor tal com la recollia el text, difícilment s’arribarà a constituir cap xarxa tancada en els polígons de Tarragona, perquè no elimina els obstacles i barreres de competitivitat jurídica que el nostre territori arrossega des de fa 12 anys, ni tampoc permet aprofitar els potencials avantatges i beneficis que poden oferir les xarxes tancades i que sí que gaudeixen, des de fa temps, els competidors directes de la resta d’Europa», exposen des de la patronal química tarragonina.

I conclouen: «Cal que el reglament definitiu incorpori les al· legacions presentades pel sector i apliqui les xarxes com les aplica a la resta d’Europa. Si no, no es podrà aprofitar aquesta eina ni s’haurà eliminat el greu obstacle a la competitivitat que el sector químic espanyol fa tants anys que arrossega».

18

diarimés 29/04/2022

EL SECTOR QUÍMIC

DADES

Els preus fan pujar la xifra de negoci del sector fins als 77.000 MEUR L’evolució inflacionista de l’energia, les matèries primeres i el transport marítim han pressionat els marges de les companyies CEDIDA

Redacció

El sector químic va experimentar el 2021 un creixement de la seva xifra de negocis del 19,7% respecte al 2020, assolint un resultat de 77.241 milions d’euros. Així es recull en l’informe Radiografía del sector químico espanyol, presentat per la Federación Empresarial de la Industria Química Española (Feique) a principis de mes. Les exportacions també van créixer, concretament un 21,1% fins als 44.527 milions d’euros. Aquest inusual comportament, expliquen des de la patronal, respon a dos motius. D’una banda, al comportament de la producció, impulsada per l’alta demanda experimentada pels productes químics, però, sobretot, per l’increment dels preus.

Malgrat que l’exercici 2021 va estar marcat per una demanda molt intensa i una oferta encara en procés d’ajustament, després de l’aturada generalitzada de l’activitat a causa de la pandèmia, l’evolució inflacionista dels costos de producció i d’operació (alts preus de l’energia, les matèries primeres i el transport marítim) va pressionar de forma notable sobre els marges de les companyies.

En el cas de la producció, la majoria de les plantes químiques espanyoles van mantenir un alt ritme d’operació, fins a assolir un creixement sectorial del 5,9%, que els ha permès recuperar àmpliament les tres dècimes perdudes el 2020. Així doncs, les dades proporcionades per Feique mostren com en el període 20072021, malgrat les crisis globals financera (2008) i sanitària (2020), el sector químic va acumular un creixement productiu del 25,1%, cosa que contrasta amb una pèrdua de gairebé el 23% per al con-

La producció va créixer l’any passat un 5,9% respecte a 2020, cosa que li ha permès recuperar amb escreix les tres dècimes perdudes.

Des de 2007, i malgrat les dues crisis globals, la producció química ha crescut un 25%

Les exportacions van registrar un rècord amb 44.500 MEUR i un creixement del 21,1%

El 3,7% de la població activa assalariada d’Espanya treballa al sector químic

junt de la indústria espanyola.

Els creixements més grans s’han produït en els subsectors que van estar més afectats per l’impacte de la pandèmia, principalment la química bàsica.

un 21,1% fins a la xifra rècord de 44.527 milions d’euros. De nou, aquesta xifra es deu fonamentalment a l’increment dels preus.

Cal tenir en compte que la indústria química segueix sent un sector altament internacionalitzat en destinar un 57,6% de la seva producció a mercats exteriors.

Per zones geogràfiques, el creixement de la demanda va continuar concentrant-se a la Unió Europea (61,2%), si bé

s’aprecia una penetració més gran en els mercats extracomunitaris, que s’ha incrementat un 26% des de l’any 2000. De fet, a les regions de fora de la UE és on s’han produït els creixements més elevats. Així mateix, és destacable que els onze països als quals s’exporta per un valor superior a 1.000 milions d’euros representin el 63% del total de la xifra de negocis exterior, cosa que evidencia la gran capil·laritat

Segon sector exportador Pel que fa al comportament als mercats exteriors, el 2021 el sector químic va continuar sent el segon principal exportador de l’economia espanyola, creixent

en els mercats exteriors.

Si bé les dades de 2021 subratllen la solidesa del sector, des de Feique alerten que el comportament el 2022 presenta incerteses geopolítiques i econòmiques evidents, en les quals, «a la injustificable invasió russa d’Ucraïna i les seves greus conseqüències humanitàries», s’uneix l’escalada de preus energètics iniciada el 2021 i una hiperinflació que amenaça l’estabilitat de la majoria de les economies mundials.

Estabilitat i innovació Més enllà de les xifres de negocis, de producció o les exportacions, la radiografia sectorial

presentada per Feique també se centra en altres xifres que permeten tenir una visió completa sobre l’impacte econòmic i social de la indústria al conjunt de l’Estat. Uns dels indicadors destacats que inclou l’informe són els referents a l’ocupació.

Així doncs, la química ha continuat generant llocs de treball estables i de qualitat entre 2019 i 2021, registrant un lleuger increment de 3.700 assalariats en aquest període. La xifra d’ocupació total generat supera ja les 710.000 persones, comptabilitzant els llocs de treball indirectes i induïts En conjunt, suposen ja el 3,7% de la població activa assalariada d’Espanya. Pel que fa a l’estabilitat laboral, el 93% dels llocs de treball directes de la indústria química (208.950) tenen caràcter indefinit, amb un sou mínim per treballador que supera els 38.000 euros anuals, un 67% més que el sou mitjà a Espanya (22.800 euros/any).

Un altre àmbit en el qual destaca el sector és en la innovació, i és que L’àrea d’R+D+I resulta clau per a impulsar la seva competitivitat. En aquest sentit, la química continua liderant la inversió industrial en recerca i desenvolupament, als quals destina 1.721 milions d’euros anuals.

Així mateix, també encapçala la contractació d’investigadors del sector privat, ja que un de cada cinc són contractats per aquest sector. Aquesta fortalesa innovadora s’evidencia de manera molt clara en la següent dada: el 10,5% del valor brut de la indústria química es destina a la inversió en R+D+I davant de l’1,7% de la mitjana nacional i del 6,2% de la mitjana industrial.

L’aposta per la innovació es troba directament lligada a la consecució dels objectius de descarbonització i economia circular que, juntament amb la digitalització, se situen com a vectors indispensables per a oferir, per una banda, solucions sostenibles a altres sectors i, per l’altra, per a continuar millorant els processos propis i ser una indústria encara més eficient, productiva i sostenible, econòmicament i mediambientalment.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2022

diarimés 19

20

diarimés 29/04/2022

EL SECTOR QUÍMIC

SEGURETAT

El nou sistema de millora de la seguretat establirà estàndards conjunts i s’auditarà externament

CEDIDA

Actualment, ja s’han definit els estàndards que les empreses associades a l’AEQT compartiran i ja s’ha licitat l’empresa que durà a terme l’auditoria, que es coneixerà pròximament Redacció

D’entre les moltes accions que incorpora el Pla Estratègic de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) per al trienni 2021-2023, destaca especialment la primera de totes, l’acció 1.1 de tot el document: la creació d’un nou Sistema de millora continuada de la seguretat.

El pla defineix l’acció com «un sistema o model conjunt que permeti un desenvolupament continu i homogeni de l’excel· lència en seguretat en tot el sector». Això passa per «establir uns estàndards comuns, utilitzant, per exemple, models ja existents com el programa Responsible Care», i alhora «impulsar el coneixement de lliçons apreses» i «potenciar la coordinació entre plans d’autoprotecció».

L’establiment d’uns estàndards comuns a totes les empreses del sector és sens dubte l’aspecte més innovador del sistema, que de fet serà pioner en el sector a nivell internacional: no es coneix cap altre exemple de polígon químic que compti amb estàndards de seguretat conjunts per a totes les companyies que hi operen.

Des del mateix moment de presentació del Pla, fins i tot abans, la Comissió de Seguretat de l’AEQT i les diferents subco-

missions que la conformen han treballat intensament per definir aquest sistema, amb l’objectiu de posar-lo en marxa com més aviat millor. En aquests 12 mesos, ja s’han definit quins han de ser els estàndards que les companyies associades de l’AEQT compartiran, i que naturalment van més enllà dels mínims que marca la normativa. Aquests estàndards s’han definit en els tres àmbits de la seguretat: seguretat i salut laboral; seguretat de processos; i security i gestió d’emergències.

La idea del sistema, però, és que no es limiti a ser un codi de bones pràctiques d’aplicació voluntària, sinó que per tal de garantir-ne el compliment i dotar el projecte de la necessària credibilitat i transparència, aquest conjunt d’estàndards seran auditats per una empresa externa, i certificables.

Precisament, la Comissió de Seguretat de l’AEQT ja ha completat aquesta segona gran part del projecte: determinar, després d’un procés de licitació, quina ha de ser l’empresa externa que acompanyi la implantació d’aquest sistema i sigui l’encarregada d’executar les auditories i gestionar les certificacions.

Aquest procés de licitació ja s’ha completat i l’empresa seleccionada, que serà una companyia

de prestigi internacional, es coneixerà pròximament.

Finalment, només falta ja definir la tercera gran part de tot sistema de millora continuada: establir quins seran els mecanismes de correcció per als casos en què alguna empresa no superi l’auditoria.

Exercici d’autocontrol Precisament, aquest nou Sistema de Millora Continuada en seguretat va ser el tema principal de la primera sessió del Panel Públic Assessor (PPA) de l’AEQT d’aquest 2022. En ella, el vicepresident de l’AEQT i president de la Comissió de Seguretat, va explicar el projecte i el seu moment actual de desenvolupament.

En conèixer-lo, els membres del PPA van felicitar l’AEQT per aquest «exercici d’autocontrol» que obligarà totes les associades a comprometre’s a uns estàndards conjunts, i van formular diverses preguntes al respecte, que es van centrar especialment en si els resultats d’aquestes auditories es faran públics i què passarà amb aquelles empreses que no la superin.

Respecte de la primera, es va aclarir que sí que serà públic si una empresa ha superat o no l’auditoria, però per una qüestió de confidencialitat en un context

S’auditarà la seguretat i salut laboral, la seguretat de processos i la gestió d’emergències.

No es coneix cap altre pol químic que compti amb estàndards de seguretat conjunts

Falta per definir quins seran els mecanismes de correcció, si les empreses no superen l’auditoria

de competència (les empreses de l’AEQT sovint són competidores entre elles), no es revelaran els aspectes concrets d’incompliment. En canvi, sí que es podrà fer públic, com a exercici de transparència, si es detecta alguna desviació generalitzada, que afecti tot el sector o una majoria d’empreses.

Pel que fa a què passarà si una

empresa no supera l’auditoria, Cañagueral va explicar que és justament la part del projecte que ara falta per desenvolupar.

Alguns panelistes van suggerir la possibilitat que superar l’auditoria sigui condició necessària per poder ser membre de l’AEQT, si bé des de l’associació es va matisar que potser és més beneficiós ajudar aquesta empresa a millo-

rar, establint, per exemple, que el mecanisme de correcció sigui exigir-li un pla per corregir les deficiències detectades i superar l’auditoria en un termini determinat. Tot i això, es va insistir en el fet que aquesta és precisament la fase del projecte encara per definir.

Una vegada hagi estat escollida l’empresa auditora, la idea de l’AEQT és que el sistema es pugui posar en marxa i estar en funcionament aquest 2022. De fet, durant el segon semestre d’enguany ja es duran a terme les primeres auditories, a tall d’experiència pilot.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2022

diarimés 21

EMPRESA DESTACADA

ELIX Polymers, una empresa amb ànima

CEDIDA

La companyia alinea l’estratègia amb els seus grups d’interès Redacció

La companyia ELIX Polymers, líder mundial en la fabricació de termoplàstics, continua trepitjant fort en termes de sostenibilitat i responsabilitat social corporativa. Les persones que formen part d'ELIX Polymers treballen amb el compromís ferm de mantenir-se com a proveïdor fiable, robust i de qualitat satisfent les necessitats dels seus clients, sent aquest un valor diferencial. Però la seva missió no s'acaba aquí.

Les persones que formen part d'ELIX Polymers tenen clar que les contribucions també es dirigeixen a altres grups d'interès, la companyia, les persones i la societat.

En aquesta línia, ELIX té el compromís de generar un impacte social positiu a l'entorn on opera actuant com a dinamitzador del desenvolupament

a l'entorn més proper i afavorint la igualtat d'oportunitats i la diversitat.

El primer d'aquests compromisos, sens dubte, és mantenir un alt estàndard de seguretat i salut, tant per a tots els seus empleats i les empreses de serveis amb qui col·laboren, i per descomptat per a la població.

Les seves contribucions amb la comunitat local són clares i transparents: una política de compres que prioritza la compra de matèries i productes propers al centre de producció per afavorir el desenvolupament de l'economia local i, així, reduir les emissions derivades del transport; un compromís amb la igualtat de gènere, signant un nou Pla d'Igualtat amb la representació social; fomentant la inclusió de la dona al nostre sector, despertant vocacions a través de

Està compromesa amb diversos programes de foment de les vocacions científiques per a nenes la seva col·laboració en projectes com INSPIRA, un programa de voluntariat de professions STEAM que organitza la Universitat de Deusto, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, per al foment de la vocació cientificotecnològica entre les nenes de primària, basat en accions de

sensibilització i orientació que imparteixen dones professionals del món de la investigació, la ciència i la tecnologia. Així mateix, participa de forma activa al Programa EXPERIMENTA, també promogut per la Universitat Rovira i Virgili que acosta la ciència a les aules d'alumnes de l'ESO. I de la mateixa manera, facilita el fet de poder realitzar les pràctiques d'estudiants a les seves instal·lacions mitjançant convenis amb els centres educatius. A l'àmbit més social, ELIX

Polymers col·labora amb associacions i ONG del seu entorn local (entre d'altres amb Creu Roja Tarragona, AECC, Afanoc Tarragona, Associació Dhides, etc).

La seva política de sostenibilitat, i més concretament el seu programa d'ajuda a la comunitat local, els encomana a establir contínues col·laboracions amb la comunitat que vagin més enllà del que és estrictament empresarial i amb vista a contribuir al desenvolupament local, i això ho fan amb la participació i la inici-

ativa de totes les persones que formen part d'ELIX. «Tots a ELIX treballem cada dia per garantir la seguretat i salut i en reduir les desigualtats que, per tradició, té el nostre sector, convertint-nos així en una organització inclusiva. Això ens fa ser una empresa amb ànima, on tots i totes som importants», comenta Sergi Pérez, Responsable de Persones i Comunicació Interna, i Coordinador del programa de Responsabilitat Social Corporativa d'ELIX Polymers.

22

diarimés 29/04/2022

EL SECTOR QUÍMIC

LA CELEBRACIÓ EMPRESA DESTACADA

Talent i reconeixement, la fórmula de Dow Tarragona per a la innovació L'empresa està compromesa amb la captació i retenció del talent, cosa que li ha valgut ser reconeguda com una de les millors 50 empreses on treballar

Compromís i enginy per a reduir els residus

Anna Ferran

Què hi ha darrere de les innovacions més punteres? Si mai ens ha passat pel cap aquesta pregunta i hem intentat donar-hi resposta, el més probable és que hàgim pensat que la innovació està totalment vinculada a les grans inversions i a l'ús de l'última tecnologia. El cert, però, és que hi ha un element determinant perquè la innovació es materialitzi: el talent. I és que sense l'enginy, el coneixement i la creativitat —qualitats vinculades estretament a la idea de talent— les inversions són només diners i la tecnologia queda reduïda a tècniques i aparells. El sector químic ha apostat des de sempre per a potenciar al màxim el talent. Mostra d'això són les solucions que ofereix a múltiples àmbits per a tenir una vida més sostenible. Ara bé, hi ha companyies que fan del talent la base del seu ADN i treballen amb compromís per a identificar i potenciar el talent. Un dels exemples més clars d'aquest compromís el trobem a Dow. L'empresa nord-americana sempre ha apostat per a reconèixer les capacitats dels seus col·laboradors en els centres que té arreu del món. I Tarragona no se n'escapa, ans al contrari.

Un dels diversos reconeixements que Dow entrega als seus treballadors són els Technology & WRAP Awards. Justament aquesta última categoria és vital per a la companyia. Compromesos des de fa dècades amb la sostenibilitat, els premis WRAP busquen reconèixer aquelles innovacions que permeten reduir els residus que es generen. WRAP significa en anglès Programa d'Acció per a la Reducció de Residus. I és que a Dow han fet seu el lema Reduir, reutilitzar i Reciclar i cerquen innovacions que donin resposta als tres aspectes.

El Complex Industrial de Dow Tarragona duu a terme múltiples iniciatives per identificar i premiar el talent; unes iniciatives que no només es duen a terme de portes endins sinó que també es fan portes enfora. L'exemple més clar el trobem en el Premi Dow, que cada any valora els mèrits acadèmics i humans, així

com els projectes professionals i d'investigació dels alumnes que acaben els estudis superiors d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili i els ofereix una oferta laboral per a treballar a la companyia dins de la regió EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica). Aquest guardó, però, no és l'únic que potencia el

talent jove del territori.

La setmana passada es feia entrega dels premis Work Experience Dow-ETSEQ 2021, que l'empresa impulsa juntament amb la URV. Els dos guanyadors han estat Jaume Porté Sales i Alejo Fernández Barral, dos alumnes del primer curs del màster d’Enginyeria Química d'aquesta uni-

versitat obtenen una ajuda econòmica per sufragar la matrícula del màster, així com una plaça de pràctiques retribuïdes a Dow. En concret, adquiriran experiència de 6 mesos al Centre d’Innovació Pack Studios Tarragona. El Director del Complex Industrial, Ignasi Cañagueral destaca que «Jaume i Alejo podran canviar el

món, tenint l’oportunitat de ser part del camí cap a la circularitat total dels plàstics i nosaltres aprendrem molt d’ells. Tenen molt de talent i esperem que el seu treball marqui la diferència».

«Un gran lloc per a treballar» Molts dels estudiants reconeguts amb aquesta mena de premis es

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDES

29/04/2022

diarimés 23

Innovacions amb el segell Dow per impulsar la sostenibilitat

Tancant el cercle dels envasos: la bossa rígida reciclable d'O F Packaging L'impuls del talent i la innovació de Dow va més enllà de la seva plantilla i posa l'accent en les solucions que creen els seus clients a partir dels seus materials. És per això que, des de fa 30 anys, entreguen els Packaging Innovation Awards, uns guardones que reconeixen les millors innovacions en l'àmbit de l'envasat i l'embalatge, seguint criteris de sostenibilitat, desenvolupament tecnològic i millora de l'experiènca de l'usuari. En la darrera edició, que es va celebrar el passat 31 de març, es va lliurar el Premi Diamond a O F Packaging i la seva bossa reciclable d'alta protecció per a la marca de muesli Brookfarm. Després de 12 mesos de treball intens i col·laboratiu, va sorgir la bossa premiada, feta 100% amb polietilè i que facilita el seu reciclatge gràcies a l'innovador sistema Roll ‘n’ Recycle®, que permet enrotllar la bossa, de manera que les màquines de recuperació de material el poden reconèixer més fàcilment i reciclar-lo.

A la pàgina esquerra, representants de Dow amb el guardó de Great Place to Work. A sota, els 24 empleats reconeguts al Technology & WRAP Awards.

En aquesta pàgina, a sobre, els guanyadors del Work Experiencie Dow. Al costat, treballadors del complex.

queden a Dow més enllà del període de pràctiques i emprenen la seva trajectòria professional a la companyia, cosa que evidencia que aquesta mena d'iniciatives són una bona fórmula per a captar el talent del territori. Ara bé, cal tenir cura del talent i fer tot el possible per a retenir-lo. De fet, aquest és un repte per a moltes empreses. Els factors que intervenen en el procés de consolidació del talent són diversos, però estan altament relacionats amb les condicions i el clima laboral; dos àmbits cabdals per a Dow. Fa dues setmanes, Dow Chemical Ibérica era distingida com una de les 50 millors empreses per a treballar a Espanya, en el rànquing Best Workplaces Espanña 2022 elaborat per la consultora independent Great Place to Work. Concretament, ha obtingut la sisena posició en la categoria d'empreses de 501 a 1.000 empleats. Per a optar a aquest reconeixement, cal preguntar a tota la plantilla què n'opinen del seu lloc de treball.

Les respostes són processades per la consultora i a partir dels resultats s'elabora el rànquing.

Nou de cada deu empleats de Dow afirmen que és un «gran lloc per a treballar». Els aspectes més ben valorats són l'honestedat dels managers (92%), la confiança del management (90%) i

Dow potencia el talent jove amb iniciatives com el Premi Dow o el Work Experience l'orgull sobre el treball en equip (88%). En general, han obtingut un nivell de confiança en el Trust Index del 83%. En aquest sentit, el director d'Innovació i Transformació Cultural de Great Place to Work, Jaime Nardiz, assegura que «Dow Chemical Iberica té una cultura molt madura en termes de gestió del talent».

Impulsar el creixement Aquest grau de maduresa en el reconeixement del talent, aquest cop en clau interna, el trobem en els guardons Technology Center & WRAP Awards. El passat 7 d'abril es va l'entrega de premis, en els quals es va distingir a 24 treballadors de Dow Tarrago-

El sentiment de pertinença i l'orgull del treball en equip són valors molt arrelats na. Creats el 1965, els guardons tenen un gran prestigi a nivell corporatiu, ja que reconeixen l’excel·lència en producció i implementació de noves tecnologies cada cop més segures que donin suport al creixement de l’empresa. Els premis tenen dues categories: Technology Center Awards, els quals reconeixen els grans avenços en tecnologia i els WRAP Awards, que destaquen les millores ambientals en reducció d’emissions i residus.

Els 24 guardonats han destacat per ser exemple de com treballant en equip es desenvolupa un enfocament innovador que resol un problema o proporciona una millora significativa, ja sigui

Els reconeixements interns són claus per a potenciar la seva cultura del talent perquè redueix costos de producció, evita l’emissió de residus, millora la qualitat dels processos, incrementa la fiabilitat de les plantes de producció o s’adequa a les necessitats de la demanda.

Tots ells posen en valor el treball en equip, la innovació, la flexibilitat i la capacitat d’adaptació al canvi. En aquesta línia, Ignasi Cañagueral constata que «és important reconèixer l’impacte d’aquest talent, ja sigui a través de projectes que seran implantats a Tarragona com en altres seus Perquè són iniciatives que generen millores tecnològiques que fan que els nostres productes siguin millors. És talent que marca la diferència».

ACCUTRACE Plus Fuel Marker, clau en la lluita contra el frau de combustible La Comissió Europea ha seleccionat el marcador de combustible pericial ACCUTRACE™ Plus Fuel Marker de Dow com el nou marcador fiscal comú per als combustibles amb devolució d'impostos a la Unió Europea. La decisió d'adoptar un nou marcador fiscal, conegut com a Euromarker, té com a objectiu utilitzar un marcador més segur i resilient per a donar suport als programes de prevenció de frau de combustible dels estats membres. «La decisió de la Comissió és un clar exemple del valor de la nostra tecnologia», afirma Katja Wodjereck, directora comercial d'EMEAI per al negoci de Dow Industrial Solutions.

Aquest marcador és altament resisten a les tècniques de rentat químic i físic més comuns, està format únicament per elements que es troben habitualment al petroli i derivats i no té cap additiu perjudicial per a la capa d'ozó, a més és completament indetectable al laboratori si no se sap què s'està buscant.

24

diarimés 29/04/2022

EL SECTOR QUÍMIC

INICIATIVA PIONERA

L’Observatori de la Qualitat de l’Aire es consolida com a eina de coneixement amb 50.000 dades acumulades Ha completat un cicle de dades de tres anys sobre les immissions de Compostos Orgànics Volàtils que indica que tots els valors mitjans se situen per sota del límit normatiu i dels valors de referència

Redacció

L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona (OQACT) és una iniciativa impulsada per Repsol amb el suport de l’AEQT (Associació Empresarial Química de Tarragona), la coordinació de l’Institut Cerdà i la realització tècnica de la Universitat Rovira i Virgili que el 2021 ha completat un període de 3 anys consecutius d’avaluació de les immissions de Compostos Orgànics Volàtils (COV) al Camp de Tarragona. El treball de tots aquests anys suposa l’obtenció de més de 50.000 dades acumulades i la consolidació d’una eina de coneixement per al territori.

L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona va néixer com una acció de corresponsabilitat de la indústria davant d’una preocupació social latent al territori sobre la qualitat de l’aire i la salut. Les empreses, encapçalades per Repsol, van prendre la decisió d’anar més enllà de les seves obligacions legals de controlar i reportar les emissions (composició d’allò que emana de les activitats i les instal·lacions com a punt d’origen) per participar activament, també, en l’avaluació de les immissions (l’aire que respirem en les zones urbanes). L’Observatori es va posar en marxa el 2018 amb una prova pilot d’anàlisi en 6 punts del territori i amb 4 mostreigs mensuals de 14 dies.

El propòsit del projecte era bastir un instrument que aportés dades de manera rigorosa, transparent i continuada per a un millor coneixement de la qualitat de l’aire i, si és el cas, per a la presa de decisions, tant per part de la indústria química com de la resta d’activitats i agents del territori. A

partir de 2019, l’abast de l’Observatori ja va arribar a una vintena de punts i 12 mostreigs mensuals de 14 dies cobrint tot el territori del Camp de Tarragona i tot l’any.

El 2021 va ser el tercer any de l’Observatori amb una cobertura àmplia del territori: 18 punts de mostreig situats en 11 municipis del Camp de Tarragona (el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, Puigdelfí, Tarragona, Reus, Vilallonga, Alcover, Valls, Vila-seca i la Canonja) i 4 punts de mostreig més en altres ciutats de Catalunya per poder fer comparacions: Prades, com a model de població amb poca activitat contaminant; Barcelona, com a ciutat on cal tenir en compte l’impacte que hi té, per exemple, el trànsit, i Lleida i Girona, com a ciutats d’una mida similar a Tarragona.

Aquesta sèrie de 3 anys és el que ara ha permès observar l’evolució dels valors d’immissió.

D’aquesta anàlisi es desprèn, en general, un manteniment dels valors baixos, per sota dels nivells legislats o recomanats. En alguns punts —segons es pot comprovar en les gràfiques— s’observa fins i tot una petita davallada. Les dades dels pròxims anys seran les que permetran veure si es tracta de tendències consolidades de millora.

Metodologia, normativa i valors de referència L’OQACT es va focalitzar d’inici en l’avaluació dels Compostos Orgànics Volàtils perquè són una família d’elements presents a l’aire, que poden tenir orígens diversos, amb diversos nivells de toxicitat i que no estaven essent tan monitorats com altres contaminants majoritaris més

De dalt a baix, captador passiu per a recollir les concentracions de COVs, equipament de laboratori i mesurador d’humitat i temperatura.

associats al trànsit propi de les zones metropolitanes (com són els NOx, Partícules, SOx, CO...).

En el disseny metodològic de l’OQACT es va optar per utilitzar una tècnica d’avaluació de concentracions mitjanes de COVs en l’aire que fos rigorosa i fiable i que permetés abastar una amplitud territorial i temporal de dades. Amb aquest propòsit, es va optar pel sistema de mostreig passiu que utilitzen les entitats internacionals de gestió ambiental de referència (com per exemple, l’Environmental Protection Agency dels Estats Units) i que s’ha publicat i validat per les publicacions científiques més importants del camp del medi ambient (com la Science of the Total Environment).

L’OQACT estudia 62 COVs dels quals se’n detecten 47 en el territori del Camp de Tarragona.

S’ha de tenir en compte que, tot i l’interès que té estudiar-los, encara avui hi ha poca regulació que fixi límits d’immissions dels Compostos Orgànics Volàtils.

Només existeix normativa per al Benzè i alguna referència internacional de bones pràctiques per a l’1,3 Butadiè. Aquesta normativa i referències internacionals són les que té en compte l’Observatori a l’hora de valorar les dades obtingudes. Tanmateix, des de l’OQACT es considera imprescindible que les administracions, utilitzant els criteris, coneixements i competències de salut, fixin més referències de límits regulats o recomanats per poder interpretar millor els resultats de concentracions mitjanes de COVs. En aquest context, des de l’inici dels treballs, l’OQACT comunica i posa a disposició de l’administració totes les dades

obtingudes per facilitar l’exercici de les seves competències en aquest àmbit.

De tots els COVs, el Benzè, per ser l’únic compost amb un nivell d’immissió regulat, es mesura també en 2 equips (Constantí i Puigdelfí) de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació de la Generalitat de Catalunya, formada per 13 estacions que avaluen molts altres paràmetres de la qualitat de l’aire de forma contínua. Això permet comparar els resultats de Benzè que mesuren aquests equips en línia amb els de la metodologia de mostreig passiu emprada per l’Observatori. La conclusió que se n’obté és que els valors mitjans mensuals i anuals són molt semblants i certifica el rigor dels resultats obtinguts en l’OQACT. Des de l’inici del projecte, l’OQACT participa en la Taula de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona i es coordina amb la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya esdevenint, a la pràctica, un exemple de col·laboració publicoprivada que comparteix el compromís per garantir una bona qualitat de l’aire al Camp de Tarragona. De fet, l’existència d’aquesta doble xarxa de mesurament (la XVPCA de la Generalitat i l’OAQT de la indústria), juntament amb altres estudis puntuals que es fan per part d’entitats, administracions locals i centres de recerca, fan del Camp de Tarragona el territori industrial amb major control de la qualitat de l’aire.

En aquest sentit, des de l’Observatori també s’ha fet un esforç per mirar quines iniciatives de gestió de la qualitat de l’aire hi ha en altres pols químics d’arreu del

EL SECTOR QUÍMIC L’Observatori ha optat per un sistema de mostreig que utilitzen entitats internacionals El 2021 va comptar amb 18 punts de mostreig, 11 en municipis del Camp de Tarragona i quatre, en altres ciutats de Catalunya, per poder fer comparacions Durant aquests tres anys, les concentracions mitjanes de COVs es mantenen baixes, per sota dels límits regulats o recomanats món. El 2020 es van identificar i compartir coneixement amb experiències d’arreu d’Europa i el 2021 es va fer una anàlisi dels casos del Canadà i els Estats Units.

Resultats de la 4a edició El catedràtic del departament de Química Analítica i Química Orgànica de la URV, Francesc Borrull, i la doctora en Ciència i Tecnologia Química de la Fundació URV, Laura Vallecillos, són els responsables de la direcció tècnica de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona.

Els resultats de la 4a edició, que s’acaben de presentar, recullen que l’any 2021 les màximes concentracions de COVs (sumatori total sense distingir-ne tipologies) són a la ciutat de Barcelona (amb quasi 47 µg m-³), on es produeix l’efecte del trànsit, principalment, i altres activitats antròpiques. A Lleida i Girona hi ha valors per sobre dels 30 µg m-³, mentre que Tarragona queda lleugerament per sota dels 26 µg m-³. En alguns punts de mostreig com al Serrallo i Torreforta al sud i Constantí al nord, se superen els 30 µg m-³.

Els valors mitjans de Benzè, com en les anteriors edicions, queden molt per sota del límit d’immissió que estableix la legislació. El Benzè, com s’ha assenyalat abans, és l’únic compost regulat per normativa que estableix un límit d’immissions mitjanes anuals: 5 µg m-³ (Directiva 2000/69/CE-R.D. 102/2011). Els resultats obtinguts el 2021 queden en tots els punts per sota d’1 µg m-³, molt lluny del límit de la normativa. Els punts de mostreig on es registren els valors més alts són els de Constantí (0,94 µg m-³) i, a continuació, els de Puigdelfí, Universitat Laboral i Campclar (que es troben al voltant dels 0,6 µg m-³). Tots molt per sota del límit normatiu establert.

També queden per sota dels límits de les recomanacions de bones pràctiques internacionals els valors mitjans d’1,3 Butadiè.

En el cas de l’1,3 Butadiè, i en absència de normativa espanyola o europea que estableixi un valor

límit d’immissió, l’Observatori pren com a referència la recomanació de 2 µg m-³ de mitjana anual que fa l’Ontario Ministry of the Environment (Canadà). Els resultats de 2021 mostren com tots els valors queden per sota dels 2 µg m-³. La concentració més alta es troba al Morell (1,45 µg m-³) i, a continuació, es poden destacar els valors del punt situat a la Universitat Laboral i el de Constantí, on se supera 1 µg m-³.

El model d’anàlisi de la qualitat de l’aire de l’Observatori està orientat a obtenir mitjanes anuals de concentració de compostos en l’aire de les zones urbanes, però igualment ofereix la dispersió de valors de les anàlisis mensuals per tenir una radiografia més precisa de l’estat de l’aire.

En aquesta mateixa línia, i tenint en compte que l’expectativa social sobre la gestió de la qualitat de l’aire del Camp de Tarragona actualment demana avaluar també els valors punta episòdics, la URV, Repsol i l’Observatori han treballat durant el 2021 en la instal·lació d’un equip de mesura en continu del COV 1,3 Butadiè i s’espera tenir resultats durant aquest any 2022.

Creixement i coneixement Segons Lluis Inglada, director de l’Observatori, «més enllà de la funció d’obtenir i socialitzar les dades sobre la qualitat de l’aire, l’OQACT es va concebre com un instrument de participació implicant en el projecte totes les entitats i institucions del territori. A banda de Repsol, les empreses de l’AEQT i la URV, avui formen part del projecte vuit ajuntaments (la Pobla de Mafumet, el Morell, Constantí, Perafort, la Canonja, Reus, Vilallonga i Valls), les Cambres de Comerç de Tarragona i Reus, el Port de Tarragona i el sector turístic a través de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la província de Tarragona i l’Associació Hotelera de la Província de Tarragona.

Totes aquestes entitats estan representades en el Consell Social com a espai de contrast, debat i generació de propostes al voltant dels treballs de l’Observatori».

Essent conscients que la qualitat de l’aire és un camp de coneixement tècnicament complex, l’OQACT també té com a objectiu principal fomentar la divulgació i l’ampliació del coneixement social al voltant de la qualitat de l’aire. És per això que entre les tasques de l’OQACT també s’hi inclou l’impuls de jornades debat tècnic i accions divulgació social.

Totes les accions de l’OQACT, tant l’avaluació de dades, com la participació i la divulgació, estan alineades en un únic propòsit principal: la millora contínua de les prestacions ambientals de les activitats econòmiques i socials del Camp de Tarragona, per reduir de les afectacions en la qualitat de l’aire i millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans.

29/04/2022

diarimés 25

Evolució dels principals valors d’immissions per localitats

Punts de mostreig al Camp de Tarragona i a Catalunya L’informe més recent de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona es pot consultar a https://www.icerda.org/observatori-aire-tarragona/

26

diarimés 29/04/2022

EL SECTOR QUÍMIC

INNOVACIÓ DESTACADA

ChemCycling, el reciclatge del futur per fer els plàstics circulars i infinits BASF ha impulsat aquest innovador i prometedor projecte que, mitjançant el reciclatge químic, permet donar una nova vida a tota mena de plàstics, fins i tot aquells impossibles de reciclar de forma mecànica, per a crear nous materials d’altes prestacions Anna Ferran

Viure i conviure en pau amb el planeta. Aquest és el repte que tenim. I és majúscul. I és que l’estil de vida que coneixem fins al moment, i la manera de produir associada a ell, suposen un xoc frontal a la cada vegada més necessària sostenibilitat. Són molts els problemes que es deriven del plantejament actual: l’escalfament global, la desaparició d’espècies animals, els danys als ecosistemes, els fenòmens meteorològics extrems, la contaminació, etc. Aquest últim és un dels que més preocupa perquè deriva directament de l’impacte negatiu de l’activitat humana. Són molts els tipus de contaminació sobre els quals lluitar i un d’ells és la contaminació per plàstics.

En els últims 50 anys, i en especial en les últimes dècades, la producció mundial del plàstic s’ha disparat. De fet, la meitat dels plàstics fabricats en tota la història s’han produït en els últims 15 anys. Només al 2019 es van fabricar 368 milions de tones a tot el món, 62 de les quals a Europa. Això, de retruc, ha generat un enorme problema: els residus plàstics. És un dels reptes més alarmants als quals ens enfrontem, segons s’identifica en un dels darrers informes del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), publicat el 2019. Brossa a les platges, a la muntanya, en enormes deixalleries o flotant al mar evidencien que, si no hi ha un canvi, anem a la deriva.

D’enemic a solució Davant d’aquest panorama, el plàstic s’ha erigit com a enemic públic número 1. Ara bé, el material com a tal ens ha permès grans avenços i una millora de la qualitat de vida en àmbits com l’alimentació, la salut, l’habitatge o el transport impossible d’aconseguir sense ell. Així doncs, culpabilitzar el material, o fins i tot intentar suprimir-lo de les nostres vides, no és la solució.

Aleshores, què podem fer? En la gestió dels residus hi trobem la resposta.

El reciclatge, doncs, es presenta com la clau per a revertir aquesta situació. Són diversos els tipus de plàstics que es poden reciclar sense problema per processos mecànics. Es classifiquen, netegen, trossegen i modelen per a fer nous productes. Ara bé, n’hi ha d’altres, com els plàstics mixtos, els plàstics amb residus o els envasos multicapa d’aliments als quals no se’ls pot donar una nova vida i acaben a les

ChemCycling permet tancar el cercle per aquells plàstics que ara no es poden reciclar Els plàstics fets amb ChemCycling es poden utilitzar en l’alimentació o en l’automoció La pirolisi de residus plàstics emet un 50% menys d’emissions que la seva incineració deixalleries, en incineradores i, en algunes parts del món, abandonats en plena natura. Davant d’aquest problema, BASF ha agafat la bandera de la innovació i ha desenvolupat ChemCycling, una solució que no només demostra el compromís amb la sostenibilitat de la companyia alemanya sinó que referma que el futur es construeix avui.

Una nova vida al plàstic ChemCycling és una nova tècnica que transforma químicament, mitjançant un procés de piròlisi, els residus plàstics en substàncies que es poden utilitzar com a combustible o matèria primera.

Per aconseguir-ho, els residus passen un procés químic que suposa la descomposició tèrmica de substàncies quan aquestes

s’escalfen a temperatures elevades en una atmosfera inerta, sense oxigen. Del procés se n’obté oli de piròlisi, que, després de ser purificat, es pot utilitzar com a substitut de la nafta en la fabricació de matèries plàstiques.

La clau d’aquest projecte és que ofereix una solució a aquells residus plàstics per als quals el reciclatge mecànic no és una opció viable o sostenible, contribuent així a tancar el cercle i creant una economia circular d’aquests compostos. «Gràcies al nostre projecte ChemCycling és possible convertir residus plàstics que fins ara acostumen a acabar a la incineradora o a la deixalleria en matèries primeres per a fabricar nous plàstics, reduint, en conseqüència, el consum de recursos fòssil finits», explica el director general del Grup BASF a Espanya, Carles Navarro. I afegeix: «Suposa, per tant, una alternativa útil per a recuperar aquells residus plàstics pels quals el reciclatge mecànic no és una alternativa».

Altes propietats, baix impacte Aquests productes fabricats mitjançant oli de piròlisi provinent de ChemCycling tenen el gran avantatge d’oferir les mateixes propietats que els productes fabricats amb recursos fòssils primaris. Navarro indica, en aquest aspecte, que aquesta capacitat de convertir els residus en «parts segures i de qualitat és un gran pas per avançar en el nostre llegat: un futur sense residus».

Així doncs, amb aquesta matèria primera alternativa es poden fer tota mena de plàstics d’alt rendiment per a sectors exigents com el packaging alimentari o l’automoció, detallen des de la companyia.

Aquest no és l’únic avantatge que aporta el projecte. Segons l’anàlisi de l’avaluació del cicle de vida (LCA) de la consultora Sphera, els productes fabricats amb material procedent de ChemCycling tenen una petja-

EL SECTOR QUÍMIC A dalt, exterior del site de BASF a Tarragona. A la part central, el procés de ChemCycling resumit en imatges: plàstic de postconsum, olefina produïda mitjançant el reciclatge químic i els nous materials plàstics a punt per a ser utilitzats pels clients.

A la part inferior, operaris controlant el procés de ChemCycling al centre de Ludwigshafen (Alemanya).

da de carboni més baixa que els convencionals, ja que les emissions de CO2 són menors que si es produeix el mateix producte únicament amb recursos fòssils.

La contribució a la descarbonització de ChemCycling no s’atura aquí. I és que la piròlisi de residus plàstics mixtos emet un 50% menys de diòxid de carboni que la incineració d’aquests residus, i tot amb l’avantatge que suposa comptar amb una nova matèria primera a la qual se li pot donar una vida circular i infinita. Així mateix, es calcula que el procés de reciclatge químic i el procés de reciclatge mecànic del plàstic generen unes emissions de CO2 similars, amb la diferència que en el cas del reciclatge mecànic, es necessita més material d’entrada, és a dir, residus, per a poder produir un mateix volum de plàstic final.

Prototips i el salt al mercat Per a portar a terme aquest innovador projecte, BASF ha establert aliances amb altres fabricants, que li han permès combinar coneixement i tecnologia per a fer créixer ChemCycling. Així doncs, ha sumat esforços amb Quantafuel, un especialista en la piròlisi de residus plàstics mixts i purificació de l’oli resultant. També ho ha fet amb les empreses Pyrum i New Energy, especialitzades en la piròlisi dels pneumàtics. Així doncs, l’empresa utilitzarà l’oli resultant dels pneumàtics al final de la seva vida útil, junt amb l’oli procedent de residus plàstics mixtos per a oferir als clients productes basats en residus plàstics reciclats per mitjans químics a escala comercial.

Durant la fase pilot de ChemCycling, el 2018, la companyia ja va presentar els primers prototips a clients de diverses indústries, que incloïen envasos de formatge mozzarella, components transparents de refrigeradors i caixes aïllants per a aplicació sensibles. També s’han presentat prototips per al sector automobilístic. L’any passat, clients del mercat alemany ja van llençar els primers productes comercials, com ara, ampolles de detergent i fins i tot s’ha desenvolupat un carro de supermercat fet principalment amb material provinent de ChemCycling.

Exemples que mostren que amb innovació i compromís, el canvi és possible.

29/04/2022

diarimés 27

Economia circular: ChemCycling Produir tancant el cercle Les empreses de residus subministren residus de plàstic als recicladors.

Els residus plàstics es converteixen en matèria primera a través de processos químics.

En acabar la seva vida útil, empreses especialitzades recullen els productes i gestionen els seus residus.

Aquesta matèria primera es pot utilitzar per a crear tota mena de nous productes, inclosos nous plàstics.

Consumidors i empreses fan ús dels productes creats mitjançant el reciclatge químic.

Els clients els utilitzen per a fabricar envasos, bateries elèctriques, etc.

Del laboratori al carrer: tres innovacions amb el segell ChemCycling Ecològics i circulars, així seran els carros de supermercat

Fer la compra de manera sostenible té moltes implicacions, però mai ens passaria pel cap que una d’elles implica que el carro que utilitzem al supermercat és 100% circular. L’empresa Polycart, un dels principals fabricants mundials de carros de compra fets de plàstic, i BASF han unit esforços per a fabricar carros fets 100% amb plàstic reciclat. Per a ferho, utilitzen Ultramid, un material fabricat a Ludwigshafen (Alemanya) amb la tecnologia de ChemCycling, que fa servir com a base residus plàstics de postconsum. El resultat: l’EcoCart e-180. Dels 10 quilos que pesa l’EcoCart, sis són d’Ultramid. Aquest innovador material de BASF s’ha emprat per a fer la part estructural, que és sostenible i més lleugera.

No s’hi han barrejat altres materials ni additius, cosa que permetrà reciclar-lo al final de la seva vida útil.

De plàstics de postconsum a materials per a l’automoció

L’automoció és un dels sectors que més demanda genera de materials plàstics d’alt rendiment. És per això que una de les proves pilot de ChemCycling s’està fent en aquest àmbit. Jaguar - Land Rover i BASF treballen conjuntament per a fer més sostenibles els vehicles. Un exemple és l’elaboració d’una peça del frontal del Jaguar I-PACE amb material procedent de ChemCycling, que es va instal·lar en un model prototipat per a verificar si aquesta mena de plàstic ofereix els mateixos resultats, pel que fa a durabilitat i seguretat que la mateixa peça fabricada amb plàstic provinent de nafta. Si els resultats són favorables, la companyia automobilística utilitzarà aquest nou material a gran escala.

Un nou pas per a fer la bugada de forma sostenible

Una de les fites més importants per a un projecte com ChemCycling és passar dels bons resultats en els prototips a la fabricació a gran escala i la comercialització per al gran mercat. I això ja ha succeït. La firma alemanya Henkel ven des de 2020 un dels seus detergents per a roba més conegut, Perwoll, en envasos fets amb plàstic provinent de reciclatge químic. «Aquest projecte és un important pas a l’hora de crear una economia circular per al plàstic», afirma Thorsten Leopold, cap de Packaging Development de la secció Home Care de Henkel. Des de BASF asseguren que el projecte amb l’ampolla de Perwoll mostra com els productes fets a partir de plàstic reciclat químicament tenen la mateixa qualitat i resultats que aquells que s’han fet amb matèries primeres d’origen fòssil.

28

diarimés 29/04/2022

EL SECTOR QUÍMIC

PARTICIPACIÓ

L’AEQT s’obre a les preguntes i consultes de la ciutadania per a reforçar el diàleg

CEDIDA

El Panel Públic Assessor de l’associació esdevé l’òrgan encarregat de recollir els suggeriments o qüestions que pugui plantejar qualsevol ciutadà Redacció

El Panel Públic Assessor (PPA) de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) obre enguany una nova etapa en la qual, a més de celebrar les habituals reunions amb l’assistència dels seus membres, l’òrgan servirà també com a eina per recollir i donar resposta a preguntes, consultes o suggeriments de la ciutadania de l’entorn, que podrà fer arribar els seus missatges a través d’una adreça de correu electrònic que s’ha habilitat específicament per aquesta iniciativa: ppa@aeqtonline.com.

Aquesta acció, que forma part

del desplegament Pla Estratègic de l’AEQT 2021-2023, persegueix reforçar el Panel Públic Assessor com a eina de feedback, diàleg i transparència amb l’entorn, així com el grau de formació i informació de la ciutadania del territori envers un dels seus sectors productius més importants.

Tal com es va fer amb la reunió del passat mes de març, ara s’anunciarà amb uns dies d’antelació la celebració de cada reunió del Panel (habitualment, es reuneix quatre vegades l’any), i s’informarà també de l’assumpte o assumptes que està previst

La reunió del PPA celebrada el passat mes de març va ser la primera en incloure les preguntes plantejades per la ciutadania.

Un dels objectius fixats en el Pla Estratègic de l’AEQT és reforçar el diàleg amb la comunitat tractar-hi, i del ponent o ponents convidats. En aquest mateix anunci es convidarà a tots aquells ciutadans interessats a fer arribar preguntes o consultes, a fer-ho a través del canal habilitat.

Durant la reunió del Panel, a més de la mecànica habitual de presentació per part dels ponents, i posterior debat i consultes dels panelistes, s’afegirà també un apartat per donar resposta a aquestes altres consultes arribades des de fora. Després de cada reunió es publicarà una nota que es difondrà en els canals de comunicació propis de l’AEQT (pàgina web, xarxes socials) en la qual es recollirà la crò-

CONTROLADORES DE ACCESOS DELON 1961 S.L. Es una empresa dedicada exclusivamente a auxiliares de servicios y controladores de accesos.

Prestamos servicio a nivel nacional.

Nos amoldamos a las necesidades de nuestros clientes y a los servicios.

Para más información y solicitar presupuesto sin compromiso:

877 600 008

Cal recordar que els Panels Públics Assessors són òrgans consultius que serveixen com a eina de diàleg amb el territori: per donar a conèixer informació, dades, projectes… i sobretot per rebre inputs pel que fa a opinions, inquietuds, consultes… de l’entorn. Per això estan formats per persones representatives de la societat del territori, precisament amb l’objectiu de ser una reproducció a petita escala.

RECONEIXEMENT

SERVEI RECOMANAT CONTROLADORES DE ACCESOS DELON 1961 S.L

nica de la sessió i la resposta que s’ha donat als temes plantejats.

Coincidint amb aquest replantejament del Panel Públic, s’ha remodelat i ampliat l’apartat que se li dedica dins del web de l’AEQT (www.aeqtonline.com/ panel-public-assessor/), on ara queden recollides amb detall les funcions d’aquest òrgan, els seus membres, les cròniques de les reunions i temes tractats, i un apartat per fer arribar preguntes.

Controladores de Accesos Delon, solucions a mida i de total confiança

ELIX Polymers premia el millor proveïdor del 2021

Un bon control d’accessos garanteix tranquil·litat i seguretat. Controladores de Accesos Delon 1961 són proveïdors a nivell nacional de controladors titulats, així com d’auxiliars de servei per a hotels, comunitats, indústries, finques, esdeveniments, establiments comercials, proves esportives, etc. La professionalitat, la serietat i l’eficàcia els ha convertit en una referència.

Per sisè any consecutiu, ELIX Polymers ha reconegut la col· laboració dels seus proveïdors en el compliment dels objectius i reptes de la companyia amb l’entrega dels premis ELIX Polymers Outstanding Performance Award 2021. Els guanyadors d’aquesta nova edició han estat psum Proyectos Industriales, S.L., empresa de serveis especialista en muntatges industrials diversos, i Faci, S.p.A., empresa química líder mundial

Analitzen totes les possibilitats per oferir una solució ajustada a les necessitats concretes. I és que per a Delon cada servei és únic i per això assigna sempre el personal que millor s’hi adapta.

en el mercat oleoquímic.

La col·laboració, la integritat, la resiliència i el creixement sostenible són alguns dels valors que es reconeixen amb l’entrega d’aquests guardons i que ambdues empreses guanyadores compleixen. Des d’ELIX asseguren que han complert altament les espectatives, cosa que els ha proporcionat un alt valor afegit a la seva cadena de valor i solucions que responen a les seves necessitats.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2022

diarimés 29

30

diarimés 29/04/2022

EL SECTOR QUÍMIC FORMACIÓ

Anna Ferran

CEDIDA

FP DUAL, APOSTA DE FUTUR PER A JOVES I INDÚSTRIA

reveladors. Prop del 65% dels estudiants acabats Durant anys ha quedat de graduar amb una FP en un segon pla respecte dual està ocupat. Aquesa altres opcions formatives. Ara bé, les estadístita xifra supera el 80% en algunes titulacions oferques i estudis asseguren que cal potenciar-la, si tes al territori, vinculades volem mantenir la comdirectament o indirecta El sector químic ha estat un dels principals impulsors amb el sector químic. petitivitat, especialment Itineraris formatius en industrial, i reduir les taal territori d’aquesta modalitat que va a l’alça alternança com els que xes d’atur, principalment des de fa anys presenten entre els joves. Parlem de la formació professional. El Centre Europeu mació professional del territori per a im- companyies com BASF o Repsol han estat per al Desenvolupament de la Formació Pro- pulsar aquests estudis i per a adaptar-los a pioners a la zona i una referència, no només fessional indica que de cada al 2025, és a dir, les necessitats reals del sector. L’AEQT té per la indústria, sinó per molts altres rams d’aquí a tres anys, una de cada dues ofertes convenis amb els instituts Comte de Rius, que han vist com la formació professional de feina requerirà personal que tingui una Pere Martell i amb l’escola Joan XXIII. Així dual és una aposta d’èxit tant per als joves qualificació de tècnic o tècnic superior d’FP. mateix, diverses empreses a títol individu- com per a les empreses, que es garanteixen Les dades, però, ens mostren com estem al també tenen convenis per a impulsar un així un relleu generacional. Amb tot, encara molt lluny de les previsions. Actualment, tipus de formació en concret: la formació queda un llarg camí per recórrer. Si bé aquí aquest model formatiu és nou i en els últims a Catalunya, només el 20% de la població professional dual. cinc cursos ha crescut molt, les últimes daactiva té una alguna titulació de formació professional. A Europa, aquesta xifra és Una aposta d’èxit des disponibles de l’Observatorio de la Forconsiderablement superior i, per exemple, a L’FP dual o en alternança és un tipus de mación Profesional indiquen que només el Alemanya arriba al 48%. Aquesta diferència formació que comporta que una part molt 3,69% dels alumnes està matriculat en FP tan acusada ens obliga a posar-nos les piles important dels estudis —la nova llei d’FP Dual. En països com Alemanya o Suïssa el com a país si no volem perdre competitivi- estableix que entre un 35 i un 50%— es percentatge és d’entre el 75 i el 85%.

«La necessitat d’incorporar professionals tat i oportunitats de negoci, per la manca de duen a terme directament a l’empresa com a pràctiques. El fet d’estar aprenent en un amb aquesta formació per part del sector és personal qualificat.

Un dels primers sectors empresarials en entorn real permet que els alumnes tinguin superior a la que actualment s’està cobrint», notificar aquesta problemàtica ha estat el una experiència immersiva que els prepara asseguren des de l’AEQT. Justament per sector químic. Comptar amb treballadors molt més per a la seva entrada al món labo- això, un dels seus objectius recollits al Pla qualificats i altament especialitzats és una ral. En aquest sentit, les dades que aporta Estratègic 2021-2023 és seguir fomentant condició sine qua non per a aquesta in- l’estudi Inserció Laboral dels Ensenyaments l’FP Dual. Caldrà veure quin impacte té la dústria i, per això, des de fa anys, treballen Professionals 2021, fet pel Departament nova legislació i si ens podrem equiparar als braç a braç amb diversos instituts de for- d’Empresa i Treball de la Generalitat, són nostres veïns i competidors europeus.

Actualment, només el 4% de l'alumnat d'FP cursa la modalitat dual, a Alemanya ho fa el 75% i a Suïssa, el 85%.

CENTRE RECOMANAT

Institut Comte de Rius, formant els futurs professionals de la indústria 4.0 Utilitzen simuladors, realitat virtual, IoT i disseny 3D per reforçar l’adquisició d’habilitats clau Redacció

L’Institut Comte de Rius és el centre formatiu de referència del sector químic, amb una trajectòria de 50 anys en la formació d’operadors de planta i analistes de laboratori. Els vincles amb empreses capdavanteres els han permès traslladar la seva cultura de treball i el seu saber fer a cicles d’altres famílies, com l’electricitat i electrònica, la fabricació mecànica, l’edificació i obra civil i el transport i manteniment de vehicles.

Una formació 4.0 La digitalització està suposant una nova revolució industrial. L’automatització, la intel· ligència artificial (IA) i l’anàlisi de dades faran possible processos més sostenibles, més depurats i amb una fabricació més personalitzada. L’equip docent del Comte de Rius és plenament conscient d’això i treballa en diferents línies per a garantir que els alumnes adquireixin les competències 4.0 per fer front

al nou paradigma industrial.

Utilitzen simuladors com a eina per fer exercicis i pràctiques en diferents escenaris laborals assegurant un bon entrenament del futur professional. A més, han digitalitzat els laboratoris i tallers de pràctiques i han generat entorns de realitat virtual i realitat augmentada que permeten apropar a l’estudiant a situacions quasi reals on pot posar en pràctica els coneixements adquirits d’una forma segura i controlada. Així mateix, empren màquines virtuals i la tecnologia IoT i treballen en disseny i prototipatge 3D de productes mecanitzats.

En aquest curs i en el pròxim, el centre coordina el projecte d’innovació Digital Twin Boxes (DTB): Escenarios de entrenamiento competencial inmersivo en procesos y operaciones de mantenimiento industrial amb la participació de centres d’FP d’arreu de l’Estat i Repsol. Així mateix, enguany han engegat el curs d’especialització Digitalit-

zació en el manteniment industrial orientat a la preparació en la indústria 4.0 de tècnics superiors de les branques química, elèctrica i mecànica.

Referents en l’hidrogen verd El seu compromís amb la innovació els ha convertit en un dels centres formatius de referència en l’àmbit de l’hidrogen verd. Aquest curs han impartit classes teoricopràctiques en el Máster Interuniversitario en Tecnologías de Hidrógeno que realitzen en col·laboració amb diverses universitats, el grup Repsol-Petronor, i centres d’FP de diferents territoris. A més, participen amb altres centres d’FP de l’Estat en el projecte d’innovació Producción de Hidrógeno verde por ELECtrólisis.

Aquesta filosofia ha fet que el Comte de Rius no sigui només un centre formatiu, sinó un espai d’oportunitats. L’institut ha esdevingut una aposta segura per a joves d’arreu que han trobat en ell la clau del seu futur personal i professional.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2022

diarimés 31

EMPRESA DESTACADA

Sostenibilitat i tecnologia, un binomi inseparable per a construir el futur de la química

CEDIDA

Covestro aposta per la circularitat i la innovació com a motors d’un desenvolupament sostenible que permeti donar resposta als grans desafiaments actuals Redacció

En un context global de canvi marcat per la covid-19 i l’augment dels preus de l’energia, la indústria química està impulsant una transformació per a continuar creixent de manera sostenible i afrontar els desafiaments mediambientals que té la societat per davant. Per la seva importància econòmica i social, i per la seva incidència en altres indústries, el sector químic té el potencial de ser un aliat estratègic en la construcció d’un futur millor. Com a impulsor de la innovació per als negocis i la societat, la química acompleix un paper protagonista per a ajudar a la població mundial a assolir una millor qualitat de vida.

En aquest sentit, des de la seva posició de lideratge com una de les empreses més grans de polímers del món, Covestro vol ajudar a propulsar aquesta transformació empresarial sense precedents de la indústria química.

Per això, la companyia compta amb una visió estratègica basada en dos grans eixos principals: l’aposta total per la sostenibilitat

i l’adopció de l’última tecnologia.

I tot amb l’objectiu d’aconseguir l’excel·lència econòmica, social i mediambiental.

Avançant cap a les emissions netes Com a part de la seva visió en sostenibilitat, la meta de Covestro és assolir la circularitat completa a llarg termini. És a dir, alinear tota la seva activitat i gamma de productes a models d’economia circular que permetin fer un ús més eficient i conscient dels recursos disponibles. Una mesura concreta per aconseguir aquest objectiu és arribar a la neutralitat climàtica. La companyia està treballant per a assolir les zero emissions netes el 2035, per a les emissions d’abast 1 i abast 2. Per això, preveu reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle procedents de la seva pròpia producció (abast 1) i de fonts d’energia externes (abast 2) en un 60%, fins a arribar als 2,2 milions de tones mètriques el 2030. De fet, l’any passat, la companyia ja va reduir les emissions específiques de gasos d’efecte hivernacle, és a

dir, les generades per tona mètrica de producte fabricat, en un 54% en comparació amb 2005, superant així, el seu anterior objectiu de sostenibilitat, inicialment fixat per al 2025.

Un altre factor essencial per assolir la neutralitat climàtica és l’impuls de les energies renovables. Per a fer-ho, els centres de producció de Covestro a tot el món ja s’estan convertint gradualment a fonts d’energia alternativa als recursos fòssils i, tres dels quatre centres que l’empresa té a Espanya ja funcionen completament amb electricitat verda.

Innovació al servei de l’eficiència L’altre gran focus de l’estratègia de Covestro és l’aposta per la tecnologia més innovadora.

Desenvolupar i aplicar innovacions de manera transversal a tota l’organització que permetin ser més eficients, més competitius i més sostenibles. Un bon exemple d’aquesta aposta per l’última tecnologia la tenim al centre de Covestro de Tarragona. A la planta d’MDI, el component qu-

Tres dels quatre centres que Covestro té a Espanya funcionen completament amb energia verda.

La companyia ha reduït un 54% les emissions generades per tona mètrica de producte, assolint un objectiu fixat per a l’any 2025 ímic precursor de les escumes de poliuretà, la companyia compta amb STRUCTese®, un sistema de gestió energètica innovador.

Aquest sistema permet mesurar, controlar i comparar el consum

La planta d’MDI de Tarragona compta amb un innovador sistema de gestió energètica que ja ha permès un estalvi anual de 3.200 MWh real d’energia dels processos productius amb l’òptim potencial, amb l’objectiu d’eliminar ineficiències. Actualment, l’ús d’aquesta innovadora tecnologia ja permet un estalvi aproximat

anual de 3.200 MWh a la planta.

L’objectiu últim de totes aquestes iniciatives de Covestro és aconseguir consolidar un binomi transversal a tota la companyia, a través del qual la tecnologia més disruptiva es posi al servei de la sostenibilitat. Que la innovació constant permeti fer front a alguns dels grans desafiaments de la nostra era, com la descarbonització de l’activitat industrial o l’ús eficient dels recursos disponibles.

32

diarimés 29/04/2022

EL SECTOR QUÍMIC Roc Muñoz Alcalde de la Canonja

LOGÍSTICA

Maddel Tank, especialistes en el transport de líquids químics en cisternes Treballen en l'àmbit dels productes tècnics i químics no perillosos Redacció

L'especialització i l'actualització constant són dues de les característiques més ben valorades quan es parla de la logística de tota mena de líquids a doll. A Grup Maddel Transports, que des de 1983 es dedica en exclusiva al transport de líquids en cisternes, ho saben i és per això que compten amb l'empresa Maddel Tank SL. Els gairebé 40 anys d'experiència i especialització avalen els serveis de Grup Maddel Transports. La professionalitat de tot l'equip i el bon servei que ofereixen, així com l'ús de les

darreres tecnologies i innovacions fan d'ells una referència recomanada pels seus clients d'arreu.

Maddel Tank SL està especialitzada en el transport de productes tècnics i químics no perillosos. En aquest sentit, cal destacar que compten amb cisternes dedicades exclusivament a aquesta mena de transport. Així mateix, és important ressaltar que la companyia ofereix serveis de transport tant en l'àmbit nacional com en l'àmbit internacional per a cobrir totes les necessitats dels seus clients.

«Cal treballar proactivament perquè la química segueixi sent un motor econòmic» Muñoz ha demanat que s'inclogui la indústria en l'anàlisi sobre l'àrea metropolitana del Camp ALBERICH FOTÒGRAFS

Redacció

—Han fet avenços en l’estudi sobre la contaminació acústica que havien anunciat?

—S’està fent la primera fase de l’estudi. Ja tenim els sensors posats en diferents punts del territori i esperem tenir els primers resultats aviat.

—Fa poques setmanes es presentava l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona. Quina valoració fan dels resultats des del consistori?

—Fem una valoració molt positiva. Aquest estudi impulsat per Repsol, amb el suport de l'AEQT, la coordinació de l’Institut Cerdà i la col·laboració de la URV, ens mereix tota la nostra confiança, tot i que caldrà esperar uns anys per tenir més mostres i poder extreure conclusions sòlides.

—Aquesta mena d’investigacions són claus per a generar confiança entre la ciutadania, creu que aquesta s’ha recuperat novament?

—Aquests estudis han de ser claus per recuperar la confiança de la ciutadania, però sincerament crec que el ciutadà en general no desconfia de la indústria química.

—Com definiria la relació que la Canonja i els seus habitants tenen amb la indústria química?

—La Canonja té molt bona re-

Per a l'alcalde, les xarxes tancades són clau per a la competitivitat.

lació amb la indústria des de sempre, ja fa molts anys que convivim junts. A més a més la química sempre ha col·laborat amb les entitats del poble i en qüestions socials, culturals i esportives.

—Ha parlat en diverses ocasions de la importància de tenir un reglament sobre xarxes tancades i ara aquest es troba novament aturat i amb un text que no té en compte les neces-

sitats concretes de la indústria establerta a Tarragona. Creu que es desbloquejarà aviat aquest tema?

—Espero i confio que sí. Des de l’Ajuntament tenim converses a nivell de Ministeri d'Indústria i pròximament les establirem amb el Ministeri de Transició Ecològica per tractar de desbloquejar aquest text que afecta la indústria química.

—Aquest, però, no és l'únic

àmbit on com a Ajuntament estan prenent part de manera activa.

—La Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili han iniciat un treball d’anàlisi tècnica de la realitat urbanística, cartogràfica, demogràfica i estadística de l’àrea ocupada pels municipis del sistema urbà metropolità del Camp de Tarragona (AMCT): Tarragona, Reus, Constantí, Salou, la Canonja, Vila-Seca, Cambrils i els pobles del polígon Nord. Com a alcalde de la Canonja i part afectada he demanat que en el document El futur del Camp. Directrius del planejament urbanístic en l’àmbit metropolità del Camp de Tarragona es tingui en compte el paper de la indústria química.

—Són diversos els elements externs que s’erigeixen com a amenaces per al sector, què cal fer des del territori per a impulsar la seva competitivitat i assegurar-ne el futur?

—Un dels temes importants seria el de xarxes tancades, aconseguint una major competitivitat de les nostres indústries, però també cal treballar proactivament perquè la química sigui, com ho ha estat fins ara, un dels motors econòmics del Camp de Tarragona en particular i de Catalunya en general.

EMPRESA RECOMANADA

Tallers Metal·lúrgics Reus, experts en manteniments industrials Serveis integrals en l’àmbit de la serralleria i els tancaments.

Així es presenten Tallers Metal·lúrgics Reus (TMR). Un dels serveis pels quals destaquen són els manteniments industrials. Treballen per a empreses de sectors com el químic, l’energètic, el farmacèutic o el veterinari fent el manteniment i la instal·lació de canonades en soldadura orbital, soldadura purgada,

premsada o termofusió.

Realitzen treballs de serralleria com ara tancaments metàl·lics, portes de garatge o d‘accés per a vianants, baranes, reixes, substitucions de bombins i panys. També elaboren estructures metàl· liques i són experts treballant l’acer inoxidable. A més, TMR donen servei a particulars i comunitats, atenent avaries i fent manteniment.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2022

diarimés 33

LOGÍSTICA

Port Tarragona referma el seu rol com a hub logístic per al sector petroquímic

CEDIDA

Les inversions de les concessionàries al Moll de la Química i els bons resultats aconseguits el 2021 el consoliden i li obren portes al creixement Redacció

El Port Tarragona es consolida com a hub de productes químics gràcies als bons resultats registrats l’any 2021. Els productes químics a dojo (líquids) han viscut un increment respecte a 2020 del 30,6% i respecte a 2019 del 22,4% (el millor resultat des del 2013), movent en total 2.220.470 tones. Pel que fa als químics a lloure (sòlid) s’han mogut 421 mil tones. El grup de mercaderies de líquids a doll ha viscut l’any 2021 un augment del 17% i un total de 21,2 milions de tones mogudes, recuperant pràcticament el volum de tràfic prepandèmic. Aquest volum permet situar a la infraestructura portuària tarragonina com el quart port del sistema portuari estatal en líquids a doll, només darrere d’Algesires, Huelva i Cartagena.

Les dades assolides reflecteixen l’aposta i el treball del Port i

l’efecte de les inversions realitzades per les empreses que operen en el Moll de la Química i l’interès que ha suscitat la concessió dels darrers 15.000 m² en aquest moll. Les inversions de les empreses instal·lades al moll de la Química el fan una infraestructura cada cop més competitiva per als clients. Aquesta major capacitat ha obert la porta a nous tràfics portuaris i una reducció de costos per l’efecte d’economies d’escala, el que acaba suposant un augment de la competitivitat per a les empreses.

L’empresa Tepsa compta ja amb el funcionament de la seva nova ampliació a la terminal al Port de Tarragona. Aquesta inversió ha significat la posada en funcionament de quatre nous tancs, que se sumen als sis que ja es van construir el 2020. Actualment, la terminal de Tepsa al Port de Tarragona compta

amb 50 tancs i una capacitat de 86.450 m³. Per la seva part Terquimsa ja ha finalitzat les obres de construcció de quatre nous tancs, el que ha suposat un augment de 17.000 m³. Aquestes noves instal·lacions compten en l’actualitat amb més de 470.000 m³ de capacitat. Finalment, Euroenergo, instal·lada a la zona d’hidrocarburs, concentra la major part de les seves instal·lacions a les dàrsenes tarragonines, on disposa d’una capacitat d’emmagatzematge de 331.000 m³ distribuïts en 18 dipòsits.

Química sostenible El tràfic relacionat amb la creació de biocombustibles al Port de Tarragona ha viscut una creixent demanda en els últims temps, en part gràcies a l’autorització per la importació de subproductes d’origen animal per a la producció d’aquest tipus de com-

TRIBUNA

Tenir bona nota en Indústria 4.0, el millor passatge a la revolució 5.0.

ORIOL MASCAREÑAS Director de projectes d'Indústria 4.0 Proacit Soluciones y Sistemas SL Consultor en innovació i transformació digital empresarial

La Indústria 4.0 o la quarta revolució industrial es descriu com l'era de fabricació digitalment habilitada on les computadores poden controlar les línies de producció i convertir una xarxa de fàbriques en una trama de factories connectades.

Els països més robotitzats són els que més llocs de treball generen. Les seves empreses són més rendibles, eficients i capaces de for-

mar i reubicar a les persones que el seu lloc de treball ha sigut ocupat per una màquina.

A través de les diferents tecnologies, es promou el control automatitzat remotament i es reubica el personal per a desenvolupar tasques que aportin valor. És aquí on l'Internet Industrial de les Coses (Industrial Internet of Things, IIoT) és la clau fonamental de la transformació.

Quan parlem de la digitalització profunda parlem de la configuració de la fàbrica connectada la qual es converteix en fàbrica intel· ligent. El coneixement, l'experiència i la relació amb les persones que hi treballen són les que aporten el valor a tota la cadena de producció, sense obviar la reconversió la resta de departaments.

Segons el Fòrum Econòmic Mundial, la robotització destruirà 75 milions de llocs de treball a favor de crear-ne 133 milions de nous.

Espanya, respecte als països desenvolupats, encara està lluny de focalitzar-se en aquesta transformació i reconversió cap a la revolució 5.0, la de la humanitat. En aquest aspecte, el mercat espanyol encara té bastants deures a fer.

Si no ho has fet ja, et convido a la reflexió, a valorar la importància i la necessitat d'implantar la Indústria 4.0, el cost que suposa no implantar-la i el temps es pot aguantar sent competitiu sense transformar-se. Cal estimular i esforçar-se per obtenir bona nota en la transformació 4.0 per a obtenir el millor passatge cap a la revolució 5.0, la de les persones.

L’augment de la capacitat d’emmagatzematge al moll obre la porta a nous tràfics.

Els líquids a doll van augmentar un 17%, cosa que ha permès recuperar els volums prepandèmics

El moll de la Química és cada cop més competitiu gràcies a les inversions de les concessionàries

bustibles. Durant el 2021 s’han mogut un total de 141.667 tones d’aquest producte, en una tendència a l’alça.

La de Tarragona és la primera

terminal de la costa Mediterrània a obtenir aquesta autorització i la segona en l’àmbit estatal. D’aquesta manera, el Port de Tarragona queda habilitat

per poder rebre aquestes mercaderies líquides a granel amb origen no comunitari; a través de les instal·lacions de Tepsa i la inspecció corresponent de les autoritats sanitàries. Aquest tràfic s’alinea amb els objectius del Pla de Sostenibilitat del Port de Tarragona que s’emmarca en l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de l’ONU.

34

diarimés 29/04/2022

EL SECTOR QUÍMIC

TRIBUNA

CEDIDA

Química i futur, conceptes indissociables JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

L’esperit de superació és innat a l’espècie humana. És allò que ens distingeix, que ens caracteritza i que ens ha impulsat, al llarg de la Història, a seguir millorant. Sempre es pot fer més i sempre es pot anar més lluny.

Amb aquest esperit afrontem ara alguns reptes globals que, com a Humanitat, hem de resoldre: des de la protecció i conservació del planeta fins a la recuperació i reutilització dels recursos naturals amb l’aigua com a gran

necessitat global, passant per la creació de medicaments davant de noves problemàtiques sanitàries -com ha evidenciat la covid-, etc. La llista és llarga i complexa.

Necessàriament, la ciència i el talent humà hauran de donar el millor d’ells mateixos per assolir els objectius i reptes globals que tenim al nostre davant.

La ciència i el talent humà, que a casa nostra es donen la mà a través del polígon petroquímic, són un referent en la cerca i crea-

GUARDONS

adors de solucions estratègiques a reptes i problemes concrets i globals. Entre aquests reptes hi ha, lògicament, l’atenció al medi ambient i a la sostenibilitat. I en aquests àmbits, el nostre territori té dos projectes molt inte-

ressants: la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, liderada per la URV i que pretén aglutinar agents i talents; i els fons Next Generation EU, amb els quals Catalunya impulsarà projectes per a augmentar la competitivi-

tat i el potencial del territori.

A la Pobla diem que, entre tots, fem més gran el municipi.

D’igual manera, junts podem fer més gran el nostre territori per garantir-nos el millor futur possible.

ACTUALITAT

Oberts els XIV Premis SusChem per a joves investigadors La Plataforma Tecnològica i d'Innovació de Química Sostenible SusChem-España ha convocat la XIV edició dels seus Premis SusChem per a continuar reconeixent i incentivant l'activitat científica i divulgativa entre els joves investigadors de les diferents àrees d'especialització en química, així com promocionar el talent. Els premis tenen tres categories: Futura, al millor expedient de grau en química o similar de 2021, amb

ció de solucions a aquestes qüestions globals. Des d’aquí, des de casa, es treballa sense descans per garantir el millor futur possible a tot el planeta. I es fa a partir de la química, amb l’esforç i el talent de moltes persones que dia a dia impulsen un dels grans motors científics d’innovació, d’evolució tecnològica i econòmics.

Més de 42.000 persones, amb el seu talent i amb el seu coneixement, aporten valor afegit a l’esperit de superació, com a cre-

una dotació de 2.000 euros; Investiga, a l'autor de la millor publicació científica i amb dotació de 3.000 euros; i Innova, al millor treball desenvolupat a partir d'una col·laboració públicoprivada en els àmbits de l'economia circular, la descarbonització i la química sostenible, amb una dotació de 5.000 euros. Les candidatures es poden presentar fins a les 17 hores del 31 de maig al web de SusChem-España.

CEDIDA

L’AEQT s'adhereix al manifest de la Plataforma Mercaderies per l’Interior Reclamen que el tercer fil sigui provisional Redacció

L’AEQT va participar el passat dia 6 en l’acte de signatura del manifest de la Plataforma Mercaderies per l’Interior, que va servir per escenificar l’adhesió a aquesta plataforma de les principals entitats del món econòmic del Camp de Tarragona: a més de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, també han signat el manifest el Port de Tarragona, les Cambres de Comerç de Tarragona i Reus, Pimec Tarragona i la CEPTA. El president de l’AEQT, Rubén Folgado, va ser l’encarregat de signar el manifest per part de l’associació. Durant la seva

intervenció posterior, Folgado va insistir que «la necessitat de posar en marxa el Corredor del Mediterrani en ample europeu és inajornable i urgent», però alhora va recordar que «existeix un consens al territori sobre la necessitat que el tercer fil sigui una solució provisional, tal com es va anunciar en el seu moment, però que la solució definitiva ha de ser per l’interior i, per tant, cal que les administracions competents treballin, en paral· lel a la posada en marxa d’aquest tercer fil, en l’estudi de l’alternativa definitiva per l’interior».

Així mateix, Folgado va subratllar que el sector químic és

Les principals entitats econòmiques del Camp s'hi han unit.

«part d’aquest territori» i comparteix «les seves inquietuds i preocupacions». «És per això que, com no podia ser d’altra manera, estem alineats amb aquesta visió de consens. El nombre i la transversalitat dels agents que avui signem són la

millor mostra que aquesta és una postura unitària, una opció de consens, a més de ser la solució tècnicament més adequada. És per això que, un cop més, el sector químic es posiciona al costat del territori i de la seva gent», va concloure.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2022

diarimés 35

EMPRESA DESTACADA

Llaberia Group i Future Pipe Industries, una aliança per a l’excel·lència industrial

CEDIDA

Llaberia distribuirà i instal·larà els composites, és a dir, canonades i accessoris de plàstic reforçats amb fibra de vidre, fets per FPi Redacció

L’empresa hidràulica Llaberia Group té una experiència de més de 40 anys al sector hidràulic realitzant solucions a mida en qualsevol tipus de plàstic tècnic dins del segment petroquímic i industrial. L’ús dels materials plàstics al sector industrial està a l’alça, especialment els que pertanyen al grup dels composites. És per això que Llaberia Group ha arribat a un acord amb Future Pipe Industries (FPi) per distribuir i instal·lar les canonades i accessoris reforçats amb fibra de vidre (composites). Ambdues empreses tenen una experiència sòlida i reconeguda, gràcies a la seva excel·lència en l’enginyeria i el seu compromís de crear valor en el sector petroquímic i industrial. És on rau l’excel·lència i la conveniència d’aquesta col· laboració.

Els composites són uns ma-

terials que estan compostos per una matriu de resines termoestables - resina de polièster (GRP), vinilèster (GRV) o epoxi (GRE) - impregnades sobre un reforç de fibra de vidre que donen lloc al material compost. Aquestes canonades es poden dissenyar segons els requeriments de les indústries del petroli i el gas, plantes petroquímiques, sistemes de refrigeració, xarxes de transmissió i distribució d’aigua, línies d’injecció d’aigua, recuperació/captura/transport de CO2, canonades plataformes marines ­—offshore— i xarxes contra incendis tant en aplicacions soterrades com aèries.

Les canonades epoxi reforçades amb fibra de vidre –GRE– són l’especialitat de Future Pipe Industries, fabricades sota la marca Wavistrong®. Aquesta gamma de productes pot suportar altes temperatures fins

als 121°C, pressions fins a 240 bars i té la capacitat de transportar fluids altament corrosius. Aquestes canonades estan disponibles en longituds estàndards de 6 a 10 metres en un rang de diàmetres des de 25 mm (1”) fins a 1400 mm (56”).

Resistència i lleugeresa Les canonades Wavistrong® es fabriquen enrotllant fibres de vidre impregnades en resina epoxi sota un angle meticulosament determinat, sobre un motlle interior giratori completament llis i mecanitzat. Per tant, els tubs i juntes fabricats tenen una resistència química elevada i unes propietats mecàniques excel· lents tenint una vida útil de més de 50 anys. El material és lleuger i de fàcil instal·lació, tant en aplicacions soterrades com aèries.

Són altament resistents a la corrosió, per la qual cosa no necessi-

Aquesta mena de sistemes tenen una vida útil de més de 50 anys.

ten manteniment i ofereixen una protecció òptima del medi ambient. Si a més tenim en compte la durabilitat, ens trobem davant d’un gran estalvi de costos.

Camps d’aplicació Wavistrong® ha demostrat des de fa més de 35 anys la fiabilitat dels seus sistemes de canonades, tant enterrats com aeris. Els seus materials, de fet, tenen múlti-

ples aplicacions. Una d’elles és en xarxes contra incendis. Les canonades Wavistrong® estan aprovades per Factory Mutual.

Són resistents als efectes agressius d’aigües residuals i/o salobres que circulen a gran pressió per les canonades per a aplicacions soterrades. Els sistemes aeris de xarxes contra incendis amb epoxi es comporten extraordinàriament durant un incendi, grà-

Wavistrong® ofereix una resistència química elevada i unes propietats mecàniques excel·lents cies a l’efecte aïllant de la fibra de vidre i l’epoxi.

També són vàlides per a la canalització d’aigua potable. Per a la conducció d’aigua potable, la resina epoxi es barreja amb uns catalitzadors específics per garantir la potabilitat segons els organismes: KIWA, NSF i DWI REG31. Hi ha un tub impermeable, proveït d’una capa barrera d’alumini, per aplicar en terrenys altament contaminats.

Així mateix, aquests sistemes es poden utilitzar en canonades d’alta pressió: L’elevada solidesa de Wavistrong® permet dissenyar canonades per a pressions de més de 200 bars. Les canonades estàndard Wavistrong® admeten pressions de fins a 32 bars.

A tot això, cal sumar-hi que les canonades Wavistrong® també es poden emprar per a la canalització de residus industrials: La resistència química d’un sistema de canonades és de gran importància a la indústria Petroquímica, a l’hora de transportar aigües residuals, les quals contenen sovint substàncies agressives i/o contingut dels derivats del petroli . Un exemple seria les canonades de deslastres i/o efluents.

36

diarimés 29/04/2022

EL SECTOR QUÍMIC DEBAT

Anna Ferran

REVOLUCIÓ = VISIÓ + COL·LABORACIÓ + TRANSFORMACIÓ

carà una transformació de la indústria i la creació Verda. Sostenible. Cirde nous perfils de treball, cular. Descarbonitzada. molts dels quals encara Però també innovadora, no existeixen. oberta i implicada amb Més enllà de l'adminisla comunitat. Si ens pregunten com imaginem tració i les regulacions, el la indústria del futur, que és un fet és que la BASF organitza un debat sobre el futur de la indústria forma de produir canviaaquests serien alguns dels conceptes que es rà. De fet, ja ha començat a Europa amb experts de diferents àmbits comentarien. Aquesta a fer-ho. «Cal pensar com qüestió va centrar un dissenyem, produïm, debat amb experts organitzat per BASF al el cofundador de l'ONG Good Karma Pro- consum i recuperem», va assegurar Saori Seminari de Tarragona fa unes setmanes, jectes, Jordi Oliva, va puntualitzar que «no Dubourg. I per a la directiva de BASF, no en el marc de la Conferència sobre el Futur només s'ha de pensar què es podria fer, sinó es tracta únicament de reciclatge -mecànic d'Europa, una iniciativa promoguda per la que cal ser més tècnics i plantejar el que i químic-, sinó també d'utilitzar materials Unió per a implicar a la ciutadania de tots realment es pot fer», en funció del temps i biobasats, d'allargar la vida dels productes els racons del 27 a dir la seva sobre aspectes els recursos. Amb tot, la membre de la Jun- o d'apostar per tinences compartides. En claus del futur, entre ells la indústria. ta Directiva global de BASF, Saori Dubourg, aquesta línia, Javier Garcia va suggerir que El Pacte Verd Europeu va centrar part del va insistir en la importància que té que la per assolir la tan desitjada economia circudebat. Els objectius en matèria de neutrali- Unió Europea tingui una visió de futur i que lar, ha d'existir primer una química circular, i, perquè això passi, cal ensenyar la química tat climàtica tenen un impacte directe en la aquesta tingui durada en el temps.

Dubourg va posar el focus també en la com una transformació, com passa a la naindústria i l'obliguen a transformar-se. Tots els presents coincidien que el Pacte Verd necessitat d'establir un diàleg més fluid tura, i no com un procés liniel. suposa nous desafiaments, derivats de les entre cadascun dels subsectors industrials Ara bé, tota aquesta revolució no es pot normatives que s'aniran succeint per acon- i les institucions per a plantejar uns marcs fer sense posar a la comunitat en una poseguir complir els objectius marcats, però reguladors que ens permetin assolir els ob- sició rellevant, va ressaltar Jordi Oliva: «Cal a la vegada també obre grans oportunitats jectius climàtics sense perdre competitivitat que la gent conegui millor què és exactaper a la transició cap a una indústria i uns respecte a altres regions del món. Així ma- ment el que la indústria produeix a Tarproductes més sostenibles. El president de teix, la professora d'Economia Industrial de ragona, perquè això ens permet conèixer la IUPAC (International Union of Pure and la URV, Mercedes Teruel, va apuntar cap a l'impacte positiu i negatiu del pol». A la Applied Chemistry), Javier García, reflexio- una modernització de l'administració, com vegada que demanava el lideratge als prinnava que el full de ruta europeu posa molts a factor clau perquè la transició es pugui fer cipals representants del sector per a parlar diners a sobre la taula, però deixa molt poc sense deixar ningú enrere. A la vegada, la obertament sobre els impactes negatius, ja temps per a poder implementar les trans- docent i investigadora va ressaltar el rol cru- que això reforçaria la transparència i la conformacions que demana. En aquesta línia, cial que jugarà l'hidrogen verd, ja que impli- fiança.

GERARD MARTÍ

La necessitat de crear marcs normatius consensuats entre la indústria i les institucions és clau per a la competitivitat.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2022

diarimés 37

EMPRESA DESTACADA

Carburos Metálicos aposta de nou per Tarragona amb la primera hidrogenera pública

CEDIDA

Amb aquest nou projecte, la companyia consolida la relació amb el territori i el seu compromís amb la descarbonització i la mobilitat sostenible Redacció

Carburos Metálicos, una vegada més, ha demostrat la seva aposta estratègica per l’hidrogen com a combustible per a la mobilitat, especialment destinat al transport pesat per carretera, amb l’anunci de la hidrogenera que obrirà durant el 2023 al polígon Riu Clar. Aquesta infraestructura serà una peça més de l’ecosistema de l’hidrogen a Catalunya, on la companyia ja disposa d’hidrogen renovable que es produeix a Tarragona. D’aquesta forma, la província comptarà, a més, amb la seva primera hidrogenera pública.

Aquest futur punt de repostatge d’hidrogen (H2) estarà ubicat tocant a importants vies de comunicació com l’AP-7, l’A-27, el Port de Tarragona i el Corredor del Mediterrani, motiu pel qual resultarà fonamental per a impulsar en tota la regió el trans-

port de passatgers i mercaderies per carretera per mitjà d’un combustible que no genera cap mena d’emissions contaminants. Entre els futurs usuaris de la hidrogenera, també s'hi troba la flota de vehicles de Carburos Metálicos, que adoptarà l’H2 progressivament.

Dins d’aquesta aposta per una mobilitat més sostenible, la companyia està convençuda que Tarragona jugarà un paper clau com a viver de solucions tecnològiques i de producció que permetran avançar cap a la descarbonització de l’economia i la transició energètica. Per això, ha llençat la iniciativa Movem Tarragona, amb el fi d’oferir solucions més innovadores i netes tant al teixit empresarial de la província com al conjunt de la societat.

Es tracta, doncs, d’un nou compromís decidit amb un territori en el qual Carburos Metálicos

opera des de fa més de 60 anys i on compta amb cinc plantes de producció. En aquesta mateixa línia, la companyia forma part també de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, que aglutina l’esforç per crear a la regió un ecosistema integrat al voltant de la cadena de valor de l’H2.

Líder en mobilitat amb hidrogen Carburos Metálicos, que enguany celebra el 125è aniversari amb la mirada posada en la transició energètica, lidera actualment el desenvolupament de la nova mobilitat amb H2 a Espanya, ja que compta amb les capacitats necessàries per a produir-lo, distribuir-lo i dur-lo fins al dipòsit dels vehicles mitjançant les seves pròpies hidrogeneres.

La companyia, que forma part del productor mundial més gran d’H2 (Air Products), està demostrant la seva experiència en tota

Cartell de la iniciativa Movem Tarragona de Carburos Metálicos per a impulsar la sostenibilitat.

la cadena de valor de l’hidrogen a través de la Ruta del hidrogeno.

Es tracta d’una sèrie de proves de repostatge i subministrament amb autobusos urbans que han deixat patent que la mobilitat zero emissions és ja una realitat.

Aquesta iniciativa ha transitat durant tot el 2021 pels carrers d’Oviedo, Bilbao, Tarragona, Saragossa, Valladolid i Còrdova i, en el que portem de 2022, ha passat també per Corunya i Toledo.

Aquesta iniciativa se suma a al-

tres fites com la participació en la primera línia de bus permanent d’Espanya propulsada per H2 renovable. Es va posar en marxa a Torrejón de Ardoz (Madrid) el passat 26 de gener i també utilitza la tecnologia desenvolupada per Carburos Metálicos.

D’altra banda, cal destacar que Carburos Metálicos és membre de diferents associacions que promouen l’economia de l’H2 i participa activament en les taules d’hidrogen de diverses

comunitats autònomes creades per a impulsar projectes en el marc del Full de ruta de l’hidrogen establert pel Govern central.

Així mateix, participa en el Màster en Tecnologies de l’Hidrogen de la Universitat Rovira i Virgili i és patró de la Càtedra d’Estudis sobre l’Hidrogen creada per la Universidad Pontificia Comillas per a estudiar el paper que tindrà aquest vector energètic en la transició cap a una economia descarbonitzada.

38

diarimés 29/04/2022

EL SECTOR QUÍMIC