Química, un pas de futur (oct 2021)

28/10/2021 diarimés

QUÍMICA un pas de futur

11

12

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

LABORAL

Innovació i sostenibilitat, la fórmula de futur de la indústria química El sector està treballant en àmbits com l’eficiència, el reciclatge o les matèries bio, amb l’objectiu de frenar el canvi climàtic Anna Ferran

El futur serà sostenible o no serà.

Pot semblar una frase alarmista, però el planeta ens avisa una vegada rere altra que o replantegem la nostra manera de produir i de viure o la vida a la Terra serà cada cop més complexa i extrema.

Són múltiples els àmbits on cal fer un canvi de paradigma per assolir una veritable transformació sostenible que pugui frenar els efectes del canvi climàtic.

Des de l’habitatge a la mobilitat, passant per l’energia o l’agricultura, absolutament tots els sectors productius estan obligats a fer un pas endavant en matèria de sostenibilitat. Si no ho fan, no només no es compliran els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 plantejats per l’ONU, sinó que el

futur de les generacions futures està greument compromès.

Davant d’aquest panorama, el sector químic s’ha alçat com una indústria compromesa amb la sostenibilitat i la innovació per a aturar els efectes de l’emergència global que ja estem patint. I ho fa des de vessants diferenciats, com són els processos productius, els materials i les solucions finals per a altres sectors.

D’una banda, la indústria fa passos rellevants en matèria de descarbonització i eficiència, millorant els seus processos per a reduir al màxim les seves emissions. Els complexos del Polígon Químic Nord i Sud estan rebent importants inversions per a optimitzar els seus processos i reduir així el consum energètic. Aquesta reducció no només els permet

mantenir la competitivitat, altament amenaçada pels preus a l’alça de l’energia elèctrica, sinó que redueix notablement les tones de diòxid de carboni que s’emeten a l’atmosfera derivades del consum d’energia.

un lloc en la cartera de productes que elaboren. També ho està fent l’ús de plàstic reciclat per crear nous plàstics. En aquest àmbit, la revolució a punt de descloure.

El reciclatge químic, que permet convertir els plàstics en olefines

El 26,8% de la inversió en investigació de la indústria espanyola la fa el sector químic

Un 62,1% de les empreses químiques innoven, mentre que la mitjana estatal és de 16,4%

De l’altra, la química està treballant per a ser sostenible en l’ús de matèries primeres, però també en els materials que produeix. La substitució dels hidrocarburs per matèries primeres d’origen bio per a l’elaboració de plàstics amb altes prestacions està guanyant progressivament

per a poder-los reutilitzar novament i fer nous plàstics, es planteja com l’alternativa de futur per a garantir la circularitat d’aquest material i allargar-li la vida. Els diversos projectes d’investigació, prototips i proves pilot en els quals les companyies del sector estan treballant mostren uns

resultats molt prometedors que suposaran un pas de gegant en matèria de sostenibilitat, economia circular, gestió de residus i protecció del medi ambient.

ADN innovador Aquesta mena d’avenços, però, no serien possibles si el sector no tingués una clara vocació innovadora. La recerca constant i el desenvolupament de nous materials, processos i solucions és la base que fa moure el conjunt de la indústria. Dit d’una altra manera, és la seva raó de ser.

Així ho evidencien les dades de l’últim Informe Públic presentat per l’Associació Empresarial Química de Tarragona així com les xifres que es recullen en la darrera Radiografia del Sector Químico, presentades per Feique, la

Federación Empresarial de la Industria Química Española. Així doncs, la inversió en R+D+I del sector químic espanyol suposa el 26,8% del total d’inversió investigadora de la indústria. La química inverteix en recerca i desenvolupament intern, excloent l’àmbit de compres, més de mil milions d’euros anuals, cosa que la converteix en líder. La segueix l’àmbit del material de transport, que n’inverteix 659 milions i el de l’automoció, que destina 544 milions d’euros a R+D+I. En el si del sector, un 62,1% de les empreses són innovadores. Aquesta xifra se situa molt per sobre de la mitjana industrial espanyola, que és del 26,3% i de la mitjana estatal, que és del 16,4%. Així mateix, cal destacar que el 18,6% del total del personal investigador contractat en la indústria treballa a la química, sent el sector industrial que genera més ocupació investigadora. Són dades com aquestes les que permeten que la química faci bandera de la innovació i faci dia rere dia noves passes per aconseguir uns processos, materials i solucions finals més sostenibles que permetran superar l’actual emergència climàtica.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

13

14

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

Horitzó 2030: les tecnologies d’avui que revolucionaran la societat del futur Expoquimia, el saló internacional de la química, va servir per a presentar les principals innovacions en les quals el sector està treballant per a construir un món sostenible, circular i descarbonitzat Anna Ferran

Sabem que hem de viure d’una manera més sostenible i respectuosa amb el planeta. D’un temps ençà, aquest missatge es repeteix una vegada i una altra.

En actes mediambientalistes, en discursos polítics, als mitjans de comunicació i a la publicitat.

Com a ciutadans, podem prestar atenció a tots aquests missatges i passar a l’acció amb petits gestos com reciclar correctament, apostar pel transport públic o la mobilitat compartida o comprant productes que tinguin un origen més sostenible. Malgrat que la petita suma d’accions poden suposar un gran canvi, sabem que això no és suficient per aturar els efectes imparables del canvi climàtic i d’un creixement econòmic i productiu desproporcionat i desigual. Davant d’aquesta situació, és inevitable preguntar-se qui té la clau del canvi.

Si bé els actors són múltiples, el cert és que el sector productiu té un rol definitiu en la transformació sostenible del planeta. I dins d’aquest sector productiu, la indústria química juga un paper crucial. El motiu s’explica amb una dada clarificadora. El 98% de les activitats productives requereixen en algun punt de tot

el seu procés la indústria química. Així doncs, si la química fa avenços importants en matèria de sostenibilitat, altres sectors, de retruc, també els faran.

Justament per això el sector químic està totalment compromès i alineat amb la sostenibi-

El 98% de les activitats productives requereixen la indústria química en algun punt del seu procés Les innovacions del sector seran clau per assolir els ODS i les metes del Green Deal L’economia circular, la transició energètica, la salut i la digitalització són els àmbits d’actuació litat i s’ha convertit en un dels seus principals abanderats, tal com es va poder comprovar en l’espai Smart Chemistry, Smart Future que la Federación Empresarial de la Industria Química Espanyola (Feique) va organitzar en el marc del saló Expoquimia.

«En un món amb recursos limitats i una població que creix

exponencialment, només serà possible avançar amb la contribució de les tecnologies disruptives que ja està desenvolupant la indústria química», expliquen des de Feique.

Quatre àmbits d’acció Partint d’aquesta premissa, es va presentar en el marc d’Expoquimia el document Welcome to 2030: Tecnologías química para un futuro sostenible. Es tracta d’un recull de les principals solucions que està impulsant el sector en àmbits diversos. Aquestes innovacions, que en alguns casos es troben en fase d’investigació i en d’altres ja s’estan provant en plantes pilot, seran claus per a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU i les metes que planteja la Unió Europea en el Green Deal per aconseguir la neutralitat climàtica del continent abans de 2050.

L’omnipresència de la indústria química en gairebé la totalitat de les activitats productives suposa que les innovacions del sector tenen implicacions directes o indirectes en múltiples sectors. Ara bé, hi ha quatre grans àmbits d’actuació en els quals es poden classificar les principals innovacions en les quals el sector està treballant: economia cir-

cular, transició energètica, salut i alimentació i digitalització.

Producció circular Una de les formes d’aconseguir la tan desitjada sostenibilitat és transformant el nostre model econòmic lineal, basat en produir, consumir i llençar, per un model circular que tanqui el cicle de vida de qualsevol producte mitjançant la reutilització i el reciclatge i, per tant, reduint o evitant la generació de residus i de contaminació. En aquest àmbit, la química treballa en dues grans innovacions que marcaran un abans i un després: el reciclatge químic i la captura de CO2.

El reciclatge químic planteja un escenari on la reutilització dels plàstics pot ser infinita, cosa que acabaria amb un dels

problemes mediambientals més greus al qual ens enfrontem com és la contaminació plàstica tant en àrees continentals com al mar. Fins ara, el plàstic es recicla de forma mecànica. Aquest mètode, però, no és vàlid quan es combinen diversos tipus de plàstics que no es poden separar correctament, de manera que acaben als abocadors o a les incineradores. El reciclatge químic agrupa diverses tecnologies que descomponen en plàstic en les seves molècules d’origen, sovint en olefines, mantenint intactes les seves propietats, cosa que els fa aptes per a qualsevol ús.

Es calcula que amb el reciclatge químic es podrien aprofitar uns 2,5 milions de tones de plàstic anualment a Espanya.

La captura del diòxid de car-

boni i la seva posterior utilització com a matèria primera és una de les innovacions revolucionàries que està impulsant el sector. I és que el principal causant del canvi climàtic i de l’escalfament global es pot convertir en un actiu de gran valor. Les tecnologies de captura i emmagatzematge de CO2 podrien reduir les emissions en un 30%. Ara bé en què es pot convertir aquest gas contaminant? Un cop s’han capturat els gasos derivats dels processos de combustió, se separa el diòxid de carboni i es transforma en estat líquid per a poder ser transformat. A posteriori es converteix en molècules d’alt valor com metanol, poliols o polímers amb els quals es fabriquen des d’escumes per a matalassos, sabates esportives, dissolvents, materials

EL SECTOR QUÍMIC Les solucions que es fabriquen en pols químics com el tarragoní seran vitals en un món amb recursos limitats i una població creixent.

28/10/2021 diarimés

15

Quatre àmbits d’innovació per a assolir la sostenibilitat

de l’aigua i el CO2 mitjançant la llum solar i tot amb una eficiència entre 10 i 15 vegades superior a la de les plantes. Ara mateix només s’ha aconseguit en laboratori i el repte és escalar-ho a grans magnituds.

per a la construcció o combustible sintètic.

Una energia més verda La captura del CO2 no és l’única solució per a reduir les emissions. La transició energètica cap a un model verd és necessària i urgent i passa indiscutiblement per la indústria química. Més enllà de la creació de materials i components d’alt rendiment per a instal·lacions eòliques i fotovoltaiques, el sector treballa en tecnologies que canviaran el nostre model energètic. Una d’elles és l’hidrogen verd, que està cridat a ser un vector energètic determinant en aquest procés. Però no és l’única. La fotosíntesi artificial és una prometedora tecnologia que imita el procés natural de les plantes i genera energia a partir

Viure més i millor Que la indústria química ha contribuït enormement a millorar la nostra qualitat de vida gràcies a les seves solucions en àmbits com la salut, l’alimentació i la higiene no és cap revelació. Ara bé, es preveu que de cara al 2050 la població mundial hagi crescut un 30% fins a arribar als 10.000 milions de persones. Si no optimitzem els processos agrícoles d’una manera sostenible, alimentar a tota la població mundial serà impossible. L’agricultura de precissió o els agrobots, és a dir, els robots que autònoms que mitjançant l’analítica de dades poden detectar plagues i tractar amb la dosi justa els terrenys seran crucials. En l’àmbit de la salut, la impressió 3D serà essencial i aconseguir els materials que siguin compatibles amb el nostre cos és cosa de les tecnologies químiques. Però ja es planteja la impressió 4D, aquella feta amb materials que tindran la capacitat de transformar-se, igual com ho faria el material biològic.

Digitalització i eficiència Totes aquestes innovacions no seran possibles si la indústria no continua avançant en la seva manera de produir a gran escala.

L’eficiència ha estat una de les màximes del sector químic, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima productivitat. Ara ho segueix sent, però amb la vista posada en la sostenibilitat i la seguretat dels processos. L’impuls al 5G permetrà l’expansió de l’Internet de les Coses i això suposarà que finalment la indústria esdevindrà 4.0 i estarà preparada per a produir a gran escala les solucions que el món demanda ara i en el futur.

Economia circular

Transició energètica

La indústria química juga un paper essencial en la majoria de tecnologies necessàries que possibiliten la circularització i l’aprofitament racional dels recursos. De les múltiples aplicacions que ofereixen, en destaquen dues pel seu caràcter revolucionari. D’una banda, el reciclatge químic, que permetrà reciclar qualsevol mena de plàstic i donar així una vida infinita a aquest material que ha generat tants problemes de contaminació. De l’altra, la captura, emmagatzematge i posterior ús del diòxid de carboni, principal causant de l’efecte hivernacle i amb el qual es poden crear múltiples materials.

La transició energètica és el repte més majúscul al qual s’ha enfrontat la humanitat en els darrers segles. I la química hi té molt a dir i a fer. Els materials que desenvolupen són crucials en l’àmbit de les renovables i també per a fer que tota mena d’edificacions siguin energèticament eficients. Però no s’atura aquí. El sector químic treballa en nous tipus d’energia, com per exemple l’hidrogen verd, que permetria reduir un 35% les emissions mundials. La fotosíntesi artificial, d’altra banda, ja és capaç de generar electricitat a escala de laboratori, amb la llum solar, l’aigua i el CO2, com ho fan les plantes i sense generar contaminants.

Salut i alimentació

Digitalització i Indústria 4.0

Garantir la salut i l’alimentació és una de les principals preocupacions, especialment si es miren les perspectives de creixement de la població mundial. El sector químic aporta múltiples avenços que garanteixen el benestar de la població, però en caldran més. Ara ja s’està treballant en nous mètodes de producció agrícola més eficients, però no per això menys sostenibles. En el camp de la salut, la ciència dels materials permetrà que la medicina sigui cada vegada més personalitzada.

La digitalització és la pedra angular del futur que ens espera. Novament la indústria química té un rol primordial a l’hora de generar materials que permetin que la connectivitat total sigui un fet. Però no només això. I és que perquè el sector sigui eficient i sostenible, ha d’aplicar totes aquestes innovacions tecnològiques en el si de les seves plantes per a transformarles cap a un model 4.0, on el 5G, l’Internet de les Coses, la intel·ligència artificial i el blockchain seran determinants.

16

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

PROMOCIÓ

El clúster tarragoní reforça la posició de lideratge al Mediterrani i a l’Estat L’AEQT i ChemMed van assistir conjuntament a Expoquimia, on van enfortir el rol clau que juga Tarragona a nivell internacional Anna Ferran

Tarragona reforça el seu posicionament com a clúster químic de referència del Mediterrani i del conjunt de l’Estat espanyol.

Aquesta és la valoració que fa l’Associació Empresarial Química de Tarragona i el clúster ChemMed de la seva participació a Expoquimia, la fira del sector químic que va reunir milers de visitants del 14 al 17 de setembre a Fira de Barcelona. L’AEQT i el ChemMed van estar presents a una de les cites més importants del sector amb un estand conjunt dins de l’espai Smart Chemistry, Smart Future liderat per Feique (Federación Empresarial de la Industria Química Española).

El balanç que es fa després dels quatre dies de fira, amb els contactes fets in situ i els posteriors, són positius. La patronal química tarragonina arribava a Expoquimia amb objectius diversos. D’una banda, es va voler presentar els plans conjunts de futur del sector al territori articulats tots ells dins del Pla Estratègic 2021-2023 de l’AEQT, que consolidarà Tarragona com a pol químic de referència en qüesti-

ons com la seguretat, la sostenibilitat i la innovació. Un full de ruta que a la vegada serveix per a garantir la competitivitat del sector al territori per les pròximes dècades. Així mateix, també es va incidir en el paper clau que jugarà el Camp de Tarragona en la contribució global que la Química està cridada a proporcionar en l’horitzó 2030. I per últim es va voler reforçar el rol que juga el clúster químic tarragoní en el conjunt de la indústria a escala internacional, posicionant-lo novament com un dels pols productius químics de referència a nivell mundial.

Des de l’AEQT explicaven durant el transcurs de la fira química per excel·lència que Tarragona té un posicionament de rellevància tant pel que fa a les seves magnituds (volum de producció, presència d’empreses multinacionals, llocs de treball…) com també per les seves singularitats pel que fa a integració entre empreses, aprofitament de sinergies, impuls de projectes conjunts o el seu arrelament i cooperació amb el territori. Pel que fa a aquest últim punt, durant Expoquimia també es va posar

CEDIDA

Representants de l’AEQT amb la delegada del govern de la Generalitat a Tarragona, Teresa Pallarès.

en valor l’estreta relació que la indústria manté amb el Port de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, centres docents i cen-

tres de recerca, administracions a tots els nivells, organitzacions del món socioeconòmic o sindicats; tots ells integrants del

cluster ChemMed. Així doncs, la combinació de grans volums i d’un treball cooperatiu és el que fa de Tarragona un model

el consolidarà com un referent mundial en l’impuls d’iniciatives d’economia circular.

L’ús d’aigua regenerada i les previsions de futur van ser un dels plats forts que l’AEQT i ChemMed van presentar a Expoquimia. L’espai Smart Chemistry Smart Future va acollir la xerrada Agua regenerada, sostenibilidad en la industria química, a càrrec del director d’AITASA (Aguas Industriales de Tarragona), Daniel Montserrat.

Montserrat va destacar com, des que es va posar en marxa l’actual planta de regeneració l’any 2012, el sector no ha deixat d’incrementar el seu ús d’aigua regenerada procedent d’aigües residuals urbanes, fins a arribar al rècord de 5,4 hectòmetres cúbics de l’any 2020, que previsiblement, a més, se superaran aquest 2021. Això suposa que el 17% de l’aigua industrial que consumeix el sector ja és reutilitzada.

Competitivitat, Albert Castellanos, la directora general d’Indústria, Natàlia Mas, o la delegada a Tarragona, Teresa Pallarès; o del poder legislatiu, com el president de la Comissió d’Indústria del Congreso, Joan Capdedvila, o el president del Grup Parlamentari Socialista al Parlament, Salvador Illa. A tots ells, els diferents responsables de ChemMed i AEQT han pogut explicar-los de primera mà els projectes i reptes de futur als quals s’enfronta el sector, així com les seves inquietuds i necessitats en aspectes com ara el cost de l’energia, el futur basat en l’hidrogen, o un cop més la necessitat d’implementar les xarxes elèctriques tancades.

CEDIDA

El 17% de l’aigua industrial que consumeix el sector és reutilitzada Són diversos els projectes que el sector químic tarragoní en conjunt ha impulsat a través de l’AEQT. N’hi ha un d’especialment rellevant que ha posat Tarragona en el punt de mira internacional per les seves bones pràctiques. Es tracta del projecte de regeneració d’aigua.

El sector va impulsar-lo el 2012 i d’aleshores ençà no ha parat de créixer. Actualment, es troba en una ambiciosa nova fase que

Punt de trobada La participació a Expoquimia va servir de punt de trobada en el qual intercanviar impressions i compartir inquietuds amb agents del panorama internacional del mateix sector químic, i també amb les autoritats que han visitat aquests dies la Fira.

En aquest sentit, l’estand de ChemMed i AEQT va rebre la visita de representants del govern d’Espanya, com el secretari general d’Indústria, Raül Blanco; de la Generalitat de Catalunya, com el secretari d’Empresa i

Es van presentar els plans conjunts del sector a Tarragona agrupats al Pla Estratègic

La regeneració d’aigua, un projecte circular que consolida l’AEQT com a referent mundial Anna Ferran

d’exemple per a altres regions químiques d’arreu.

Daniel Montserrat, d’AITASA, durant la seva presentació.

El director d’AITASA comentava que els plans de futur contemplen anar molt més enllà. En primer lloc, ja està en marxa la construcció d’una nova planta depuradora d’aigües residuals industrials que, ja d’entrada, millorarà de la qualitat d’aquestes aigües que en un primer moment es continuaran emetent a través de l’emissari conjunt. Un cop aquesta nova planta depuradora estigui en marxa, la següent fase del projecte d’AITASA és construir una nova planta de regeneració, en aquest cas d’aigües residuals industrials, per tal que puguin reutilitzar-se.

D’aquesta manera, quan les dues noves plantes estiguin en funcionament, el sector químic estarà reutilitzant no només aigües residuals urbanes, com fa des del 2012, sinó també les seves pròpies aigües residuals industrials, que deixarien d’emetre’s al mar.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

17

SECTORIAL

El sector resisteix la crisi derivada de la covid i aporta resiliència al territori

CEDIDA

Projectes conjunts com la formació en factor humà o Zero Pellet Loss van seguir fent avenços

L’Informe Públic de l’AEQT mostra com la indústria química va seguir sent un motor econòmic per Tarragona i va donar solidesa a la seva economia Redacció

La indústria química de Tarragona va resistir millor que la majoria de sectors els efectes de la crisi econòmica i productiva derivada de l’esclat de la pandèmia de la covid-19. Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreu de l’Informe Públic 2020, que l’AEQT va presentar unes setmanes enrere. Aquesta capacitat d’adaptació al complex escenari de 2020 li va permetre exercir com a motor del territori, aportant solidesa i resiliència a la seva economia, i al mateix temps va posar de manifest la seva condició de sector essencial, garantint-li a la societat el subministrament de productes imprescindibles en la lluita contra la pandèmia.

«La indústria petroquímica va seguir sent un gran motor econòmic per al territori i va aportar solidesa a l’economia en uns

moments de greu crisi», afirma el president de la patronal, Rubén Folgado. Al mateix temps, destaca que, «en un exercici tan complicat, des del sector químic i des de l’AEQT es va continuar endavant». En aquest sentit afegeix: «Com a sector, gràcies a l’esforç solidari dels milers de persones que hi treballen, també vam continuar endavant en tot moment, per garantir-li a la societat allò que més necessitava en uns moments tan delicats, sense oblidar les diferents donacions que van realitzar tant les empreses com la mateixa AEQT».

Lleuger increment de l’ocupació La indústria petroquímica tarragonina va assolir l’any 2020 una producció total de 17,05 milions de tones, un 12,6% menys que l’any anterior (la producció del 2019 havia estat de 19,5 milions de tones). Aquest descens està

vinculat de forma molt directa a la crisi i, en particular, a la caiguda de la demanda en la mobilitat, amb una dràstica reducció del consum de combustible.

Malgrat aquesta caiguda global de la producció, les empreses de l’AEQT van mantenir durant el 2020 la seva activitat i operativa en tot moment, i també van mantenir els llocs de treball, que de fet es van incrementar. Dels 5.162 de l’any 2019, es va passar a 5.200 llocs de treball directes el 2020, un 0,74% més. Un increment lleu però alhora molt significatiu en un context de crisi econòmica generalitzada.

Una ocupació que es caracteritza a més per ser d’alta qualitat, amb unes condicions, salaris i percentatge de contractes indefinits molt per sobre de la mitjana, tal com també queda reflectit en l’Informe. Al mateix temps, l’any 2020 el sector va mantenir

L’ocupació va créixer lleugerament i es va arribar a la xifra de 5.200 treballadors directes

el seu habitual protagonisme com a líder en exportacions a la província, i com a generador del 66% dels moviments del Port de Tarragona.

L’ocupació del sector es caracteritza per ser d’alta qualitat.

Impulsant projectes compartits Així mateix, l’Informe Públic de l’AEQT indica com el sector no va aturar alguns dels projectes conjunts que tenia en marxa i va seguir fent avenços a la vegada que se’n van plantejar de nous.

El disseny de les formacions en factor humà o en el projecte OCS-Zero Pellet Loss, el camí cap a l’hidrogen renovable, l’elaboració del nou informe de l’enquesta sociolaboral, la col·laboració amb les administracions en el desenvolupament de plans urbanístics i infraestructures, la revisió dels sistemes de qualificació d’empreses de serveis, o la promoció del transport intermodal són alguns dels àmbits en els quals la indústria va seguir treballant per a garantir el dia a dia i el futur del sector.

18

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

INNOVACIÓ

CO2, d’enemic del canvi climàtic a aliat de l’economia circular

CEDIDA

suposa la reutilització d’una gran quantitat de CO2 i per l’altra, implica un estalvi de matèries primeres d’origen fòssil a l’hora de fabricar-lo. En els passats Jocs Olímpics de Tòquio 2020, la pista on es van disputar els partits d’hoquei va estar fabricada amb cardyon®. A partir de novembre, Adient, referent mundial en la fabricació de seients per automòbils, utilitzarà aquesta escuma, cosa que els permetrà fer un producte més sostenible.

Diverses empreses del sector estan desenvolupant tecnologies de captura i ús del diòxid de carboni en la fabricació de materials i combustibles sintètics Anna Ferran

El diòxid de carboni és un dels principals enemics en la lluita contra el canvi climàtic. Aquest gas que es desprèn de qualsevol procés de combustió és el principal causant de l’efecte hivernacle. És per això que s’estan centrant tants esforços a instaurar un model econòmic i productiu descarbonitzat, on les emissions contaminants a l’atmosfera a poc a poc es vagin convertint en un malson del passat. Les fórmules per aconseguir-ho són múltiples.

L’electrificació és una d’elles, així com l’impuls definitiu a les renovables. Ara bé, són insuficients per a complir amb els objectius plantejats per la Unió Europea per a ser un continent climàticament neutre de cara a 2050.

D’aquí, en sorgeixen alternatives com l’hidrogen verd. Però, què passaria si es pogués evitar que el diòxid de carboni que es

genera en la combustió anés a parar a l’atmosfera? Lluny de ser un pensament futurista, són diverses les empreses del sector petroquímic que estan treballant per a desenvolupar tecnologies de captura i ús del CO2.

Es calcula que la captura i reutilització del diòxid de carboni podria suposar una reducció del 30% de les emissions contaminants a l’atmosfera, xifra més que considerable. Per a fer-ho, s’han desenvolupat tot un seguit de tecnologies que el primer que fan és capturar el CO2 de fonts d’alta generació, com poden ser centrals tèrmiques o indústries.

Un cop capturat, se separa de la resta de gasos de combustió i es comprimeix en estat líquid per a ser transportat per canonades, camions o vaixells. Finalment, aquest CO2 es pot emmagatzemar de manera segura injectant-lo en enclavaments geolò-

gics profunds, com jaciments de gas o de petroli esgotats o es pot utilitzar com a matèria primera en diversos productes.

De residu a matèria d’alt valor Una de les parts més interessants de les tecnologies de captura i ús del diòxid de carboni és la possibilitat de donar-li una nova vida com a material de valor, cosa que fomenta totalment l’economia circular. Les tecnologies químiques han permès convertir el CO2 en molècules valuoses com el metanol, poliols o polímers que serveixen de base per a molts productes que fem servir en el nostre dia a dia.

Són diverses les companyies que han inclòs la captura i reutilització del CO2 com una de les seves línies estratègiques. Aquest és el cas de Covestro. Fa anys que va apostar, juntament amb la Universitat d’Aachen (Alema-

El paviment de la pista d’hoquei de Tòquio 2020 està fet amb CO2.

La captura i reutilització del diòxid de carboni pot suposar una reducció del 30% de les emissions nya) per la investigació en aquest camp i, després de molts esforços i unes proves pilot exitoses, els resultats ha estat cardyon®, una escuma de poliuretà amb aplicacions diverses en foams

Alguns dels materials produïts amb CO2 ja s’estan utilitzant a gran escala de mobiliari, com farciments de cadires o matalassos, en paviments esportius o en sabates esportives. cardyon® incorpora un 20% de CO2 cosa que el fa doblement sostenible. Per una banda,

Combustible circular La creació de combustible sintètic és una altra de les aplicacions que se li pot donar al CO2. Repsol, al seu complex de Petronor al port de Bilbao, ha projectat la construcció d’una de les plantes de fabricació de combustible sintètic més gran del món. Per a produir-lo s’emprarà únicament hidrogen verd i diòxid de carboni. La nova planta comptarà amb una inversió de 60 milions d’euros i el combustible resultant es podrà utilitzar en els actuals motors de combustió d’automòbils, camions i avions. Es preveu que la planta estigui operativa de cara a 2024 i que en una primera fase produeixi 50 barrils de combustible sintètic, de zero emissions netes. El projecte ha estat catalogat per FuelsEurope com una de les inversions en R+D més rellevants per a la descarbonització del sector.

TRIBUNA

Els grans reptes demanen grans solucions JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

Si el 2020 serà recordat com l’any de la pandèmia, el 2021 ho serà com el de l’inici de la recuperació, a partir de la vacunació massiva que, a nivell mundial, s’està produint. No podem abaixar la guàrdia fins que aconseguim una vacunació àmpliament majoritària que deixi el virus sense possibilitat de contagi.

Això només serà possible des del seny, la precaució i la responsabilitat individual però, també, des de l’aposta pel talent humà aplicat a la recerca de vacunes, a la prevenció de riscos associats a la pan-

dèmia, a l’estudi per controlar-ne, reduir i eliminar els efectes sobre les persones.

Tot plegat neix de l’esforç i el talent de moltes persones i, també, gràcies a la ciència i a la química, elements essencials de la solució concreta a un repte global. I part de la solució la tenim al nostre territori, amb un gran motor econòmic que ocupa a més de 42.000 persones de manera directa, indirecta o induïda a través del talent i el coneixement i que, també, aporta valor afegit com a creador de solucions estratègiques a reptes concrets i globals.

Entre aquests hi ha l’atenció al medi ambient i la cerca de solucions menys contaminants. En aquest àmbit el nostre territori té dos projectes damunt la taula que resulten molt interessants: d’una banda, la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, un nou instrument liderat per la URV que pretén aglutinar agents i talents implicats en la cadena de valor de l’hidrogen verd, un combustible generat a par-

La química aporta valor afegit al territori com a creadora de solucions estratègiques a reptes concrets i globals, com l’atenció al medi ambient i la cerca d’alternatives menys contaminants tir d’energies renovables.

I, d’una altra banda, els fons europeus Next Generation EU, amb els quals Catalunya impulsarà diversos projectes destinats a augmentar la competitivitat i el potencial de desenvolupament del territori i, alhora, estimular els necessaris i profunds canvis que necessita l’economia per transformar l’actual model productiu català en un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible.

A la Pobla diem que, entre tots, fem més gran el municipi. Igualment, junts podem engrandir i dotar de futur el nostre territori.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

19

20

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC A FONS

IMPULSAR LA CIRCULARITAT DE PRINCIPI A FI

Anna Ferran

CEDIDA

tica el trobem en Dow. El vicepresident comercial «La contaminació és ineper a la regió EMEA del ficiència i a les empreses negoci de Packaging & no els hi agrada la inefiSpecialty Plastics, Marco ciència». Amb aquesta ten Bruggencate, explireflexió, el director del Consell Empresarial cava que tenen dos grans Mundial per al Desenreptes pel davant, d’una volupament Sostenible, Quatre experts debaten sobre economia circular i proposen banda la contaminació plàstics i, de l’altra, la Federico Merlo, evidenmés traçabilitat per a lluitar contra les emissions ocultes per petjada de carboni. Per a ciava la voluntat comparfer-los front, treballen en tida del món empresarial per reduir cada cop més el seu impacte en el fer que el consumidor final fos conscient del múltiples aspectes com són l’impuls a la tecmedi ambient. Merlo va ser un dels quatre seu grau de sostenibilitat. Defensaven que nologia de l’hidrogen verd, l’ús de matèries participants en el webinar Tancar el cercle fomentaria un coneixement més profund primeres renovables, siguin d’origen biolòpel clima: aprofitar l’economia circular per sobre el que es compra i una presa de decisi- gic o de residus als quals se’ls dona una sea reduir les emissions, que va organitzar fa ons informada. I és que malgrat les etiquetes gona vida tancant el cercle, o l’ús d’energia unes setmanes The Economist amb la col· que garanteixen una producció sostenible, renovable. laboració de Dow Packaging & Specialty no sempre s’ho és.

Així mateix, el vicepresident comercial de Plastics.

El visionari de la sostenibilitat, Jim McCle- Dow Packaging feia puntualitzacions sobre Un dels plantejaments que es va posar lland, assegurava que «cal lluitar contra les les matèries primeres d’origen biològic. Si sobre la taula és que l’economia circular és emissions ocultes». «Les companyies es bé ofereixen una bona funcionalitat i eficiuna oportunitat per a les companyies. I és preocupen per les emissions que ells gene- ència, no sempre són els més adients per a que només un de cada 10 dels productes és ren estrictament, però el conjunt de la seva fer-los circulars. circular. La transició, però, no és tan senzilla. activitat suposa més emissions», afegia. En La cap de sostenibilitat i economia circular aquest sentit, tots els ponents compartien Impuls per a fer girar la roda de la consultora Arthur D. Little, Kai Karoli- l’opinió de McClelland i indicaven que quan Més enllà dels reptes que pot suposar fer ne Hüppe, explica que «no hi ha un model es parla de sostenibilitat i d’economia circu- aquest salt cap a la sostenibilitat i la circude negoci per a l’economia circular. Cal re- lar cal tenir en compte tota la cadena de sub- laritat, tots els presents coincidien en el fet pensar cada pas per a determinar com es ministrament, des de l’origen de les matèries que calen polítiques clares i un impuls per podria fer més circular». primeres fins al reciclatge del producte. Així part de les institucions per assolir uns nivells doncs, aspectes com l’energia o la logística més elevats de desenvolupament circular. poden ser grans generadors d’emissions i fer Amb tot, Kai Karoline Hüpper, constatava Més traçabilitat Els participants van plantejar la possibilitat que un producte circular, no sigui tan soste- que «no s’ha d’esperar a veure com actuen els governants, sinó que cal passar a l’acció Només un de cada 10 productes és circular i això fa que d’establir un passaport per als materials, nible com caldria esperar. aquest model productiu sigui ara per ara una oportunitat. que permetria traçabilitzar els productes i Un exemple pràctic d’aquesta visió holís- tant a nivell personal com empresarial».

TRIBUNA

Cal ser conscient de la ignorància i dels errors LLUÍS BALSELLS R+D+I sp|activa

D’un estudi de fa anys conegut com L’iceberg de la ignorància, del consultor Sidney Yoshida, es desprenia que encara que el 100% dels problemes de primera línia eren coneguts pels empleats de primera línia, només al 74% eren coneguts pels caps d’equip, el 9% pels comandaments intermedis i només el 4% per l’alta direcció. Aquesta suposada ignorància inclou els aspectes de risc laboral i, per tant, si la prevenció del risc laboral fos dissenyada només pels comanda-

ments, no tindria informacions bàsiques de l’entorn proper a la feina. En un entorn de treball amb esperit de millora contínua també cal tenir consciència d’aprendre dels errors. L’error deriva d’alguna cosa que falta en el procés i cal solucionar-la.

Un possible exemple perquè la prevenció s’aproximi a la feina real seria adaptar la filosofia Lean Manufacturing a la prevenció de risc laboral, buscant un canvi en la manera de pensar i de fer, amb la intenció d’«aprimar, ajustar» les activitats, simplificant les operacions i eliminant el que no aporta cap valor.

Aquest enfocament afavoreix la productivitat i rendibilitat, però el que més importa des d’una visió de prevenció de riscos laborals, és que eliminar una activitat innecessària implica que s’elimina el risc que porta associat. A més, amb l’aplicació del procés d’anàlisi per optimitzar l’activitat, és molt probable que s’identifiquin altres

Si la prevenció del risc laboral només fos dissenyada pels comandaments, no tindria informacions bàsiques de l’entorn proper possibles millores preventives no directes, o d’una altra índole.

Quan s’analitza amb l’objectiu Lean, s’examina l’activitat per aconseguir l’optimització de desplaçaments, escurçar temps morts, minimitzar residus, disminuir productes defectuosos, millora de l’ordre i la neteja, reduir burocràcia... Tot això amb un rerefons de preventiu, és a dir, treballant millor.

A sp|activa es té convicció que això requereix que el treballador tingui informació clara de l’objectiu que es busca, que estigui ben format amb relació a la prevenció del seu entorn i pugui actuar amb autonomia preventiva (prevenció integrada).

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

21

INNOVACIÓ

La química, clau en l’atenció i cura de persones d’edat i depenents

CEDIDA

Covestro dissenya aplicacions plàstiques per donar vida al robot Pepper, que ajuda a persones grans i en situació de dependència Redacció

El futur passa per la química. La realitat ens mostra que aquesta indústria resulta clau i necessària per donar resposta a reptes com la lluita contra el canvi climàtic o el desenvolupament de productes per a un futur més sostenible.

Així mateix, un dels grans reptes globals segueix sent el benestar de la societat i, dins d’aquest gran concepte, destaca el progressiu envelliment i la dependència de la població. De fet, el benestar i la salut de les persones va ser un dels fils conductors de la passada edició de la fira Expoquimia, que va tenir lloc entre el 14 i el 17 de setembre. Entre totes les innovacions presentades destaca Covestro, que va participar acompanyat del famós robot Pepper, creat a partir de materials plàstics de la companyia.

L’autòmat més conegut ar-

reu de Catalunya va néixer l’any 2014 i s’utilitza, entre altres finalitats, per atendre mèdicament i acompanyar socialment a persones d’edat avançada i depenents. Gràcies al reconeixement biomètric, Pepper té la capacitat d’analitzar les expressions i els tons de veu de les persones a les quals atén. El seu llançament va suposar un paradigma en el món de la tecnologia, ja que es tracta del primer androide capaç d’entendre i reaccionar davant les emocions humanes.

Entre les parts que donen vida a Pepper, Covestro hi té un important paper. L’empresa química li proporciona una resina única a l’estructura del robot anomenada Bayblend® que li dona una presència amistosa i un color blanc nítid. Però, a més a més, també ajuda a donar forma a la peça primordial del robot, els seus ulls tan característics,

que estan fets amb policarbonat Makrolon® de la companyia i serveixen de transmissors del senyal. Addicionalment, Pepper també es desplaça sobre unes rodes fabricades amb Desmodur®, un poliuretà termoplàstic de Covestro, aconseguint així un desplaçament suau i silenciós.

Innovar en salut És evident que Pepper destaca, entre d’altres, per les seves característiques, però aquesta no és l’única aplicació que Covestro ha desenvolupat en pro de la innovació en l’àmbit sanitari. Per exemple, el mateix policarbonat que s’empra als ulls de Pepper és també utilitzat per equipament de cirurgia robòtica i d’administració de medicaments, a mode d’exemple, en tant que es tracta d’un material que ajuda a millorar la seguretat del pacient.

Els materials plàstics es troben

Visitants d’Expoquimia a l’espai de Covestro interaccionant amb el robot Pepper.

Els materials de Covestro permeten que el robot tingui una presència amistosa i silenciosa

El policarbonat utilitzat als ulls de Pepper s’empra també en equips de cirurgia robòtica

en múltiples àmbits de la sanitat, fins i tot en els sistemes d’atenció mèdica mòbil. En aquest sentit, Covestro compta amb les resi-

nes de policarbonat Bayblend® i Makroblend® que permeten la creació de panells de superfície robustos, sense costures i resis-

tents als impactes i a la calor.

En definitiva, la química ens envolta. Els reptes als quals ens enfrontem són molts i molt diversos, però la investigació no s’atura. Mentrestant, aquesta ciència imprescindible per la nostra prosperitat, continuarà avançant per oferir-nos les solucions que té al seu abast.

22

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

LA CELEBRACIÓ EMPRESA DESTACADA

ChemCycling, la innovació de BASF per al reciclatge infinit dels plàstics Aquest projecte de reciclatge químic dona una segona vida a plàstics que fins ara no es podien reciclar i suposa en avenç en circularitat i descarbonització Anna Ferran

El 2030 s’apropa inexorablement. Cada passa que fem dirigint-nos cap a aquesta data ens recorda que el compte enrere per a viure en un planeta més sostenible s’accelera. Els petits gestos que cadascú de nosaltres com a individus fem són importants, però sense innovació, són insuficients. BASF ho va tenir clar des del principi, ara fa sis anys, quan l’ONU va establir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. Tant és així que la companyia se’ls ha fet seus i des d’aleshores treballa per a aportar tota mena de solucions que ajudin a assolir-los. La fórmula d’innovació i compromís sostenible que forma part de l’ADN de la química alemanya està tenint resultats punters que demostren que el futur es construeix avui.

En els últims 50 anys, i en especial en les últimes dècades, la producció mundial del plàstic s’ha disparat. De fet, la meitat dels plàstics fabricats en tota la història s’han produït en els últims 15 anys. Només al 2019 es van fabricar 368 milions de tones a tot el món, 62 de les quals a Europa. Això, de retruc, ha generat un enorme problema: la contaminació per residus plàstics. És

un dels reptes més alarmants als quals ens enfrontem, segons s’identifica en l’últim informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), publicat el 2019. Brossa a les platges, a la muntanya, en enormes deixalleries o flotant al mar evidencien que, si no hi ha un canvi, anem a la deriva.

Reciclatge, solució i problema Davant d’aquest panorama, s’ha buscat un enemic públic global i aquest és el plàstic. Ara bé, el material com a tal ens ha permès grans avenços i una millora de la qualitat de vida en àmbits com l’alimentació, la salut, l’habitatge o el transport impossible d’aconseguir sense ell. Així doncs, culpabilitzar el material, o fins i tot intentar suprimir-lo de les nostres vides, no és la solució.

Aleshores, què podem fer? En la gestió dels residus hi trobem la resposta.

El reciclatge, doncs, es presenta com la clau per a revertir aquesta situació. Són diversos els tipus de plàstics que es poden reciclar sense problema per processos mecànics. Es classifiquen, netegen, trossegen i modelen per a fer nous productes. Ara bé, n’hi ha d’altres, com els plàstics mix-

Economia circular: ChemCycling Produir tancant el cercle Les empreses de residus subministren residus de plàstic als recicladors.

En acabar la seva vida útil, empreses especialitzades recullen els productes i gestionen els seus residus.

Consumidors i empreses fan ús dels productes creats mitjançant el reciclatge químic.

Els residus plàstics es converteixen en matèria primera a través de processos químics.

Aquesta matèria primera es pot utilitzar per a crear tota mena de nous productes, inclosos nous plàstics.

Els clients els utilitzen per a fabricar envasos, bateries elèctriques, etc.

tos, els plàstics amb residus o els envasos multicapa d’aliments als quals no se’ls pot donar una nova vida i acaben a les deixalleries, en incineradores i, en algunes parts del món, abandonats en plena natura. Davant d’aquest problema, BASF ha agafat la bandera de la innovació i ha desenvolupat ChemCycling.

Una nova vida al plàstic ChemCycling és una nova tècnica que transforma químicament, mitjançant un procés de piròlisi, els residus plàstics en substàncies que es poden utilitzar com a combustible o matèria primera.

Per aconseguir-ho, els residus passen un procés químic que suposa la descomposició tèrmica de substàncies quan aquestes s’escalfen a temperatures elevades en una atmosfera inerta, sense oxigen. Del procés se n’obté oli de piròlisi, que, després de ser purificat, es pot utilitzar com a substitut de la nafta en la fabricació de matèries plàstiques.

La clau d’aquest projecte, que va ser una de les innovacions que BASF va presentar el passat setembre a la fira Expoquimia, és que ofereix una solució a aquells residus plàstics per als quals el reciclatge mecànic no és una op-

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDES

28/10/2021 diarimés

23

EcoCart, fer la compra amb el primer carro de supermercat ecològic i circular Fer la compra de manera sostenible té moltes implicacions, però mai ens passaria pel cap que una d’elles implica que el carro que utilitzem al supermercat és 100% circular.

L’empresa Polycart, un dels principals fabricants mundials de carros de compra fets de plàstic, es va posar en contacte amb BASF, perquè volien fabricar carros que estiguessin fets 100% amb plàstic reciclat.

Després d’avaluar les diferents opcions disponibles, es va optar per Ultramid, un material fabricat a Ludwigshafen (Alemanya) amb la tecnologia de ChemCycling, que utilitza com a base residus plàstics de postconsum. El resultat: l’EcoCart e-180.

Dels 10 quilos que pesa

l’EcoCart, sis són d’Ultramid. Aquest innovador material de BASF s’ha utilitzat per a fer la part estructural, que és sostenible i més lleugera. No s’hi han barrejat altres mate-

rials ni additiu, cosa que permetrà reciclar-lo novament al final de la seva vida útil. A finals d’any es començaran a enviar als primers supermercats i aviat els veurem arreu.

Vehicles més sostenibles gràcies a l’ús de material plàstic de postconsum Al 2018, la fase pilot de ChemCycling ja va permetre presentar alguns primers prototips de productes finals com per exemple, envasos per a mozzarella. Durant aquest temps, s’han perfeccionat els prototips i actualment ja s’estan comercialitzant productes elaborats amb plàstic procedent d’aquest innovador projecte d’economia circular de BASF.

ció viable o sostenible, contribuent així a tancar el cercle i creant una economia circular d’aquests compostos. «Gràcies al nostre projecte ChemCycling és possible convertir residus plàstics que fins ara acostumen a acabar a la incineradora o a la deixalleria en matèries primeres per a fabricar nous plàstics, reduint per tant el consum de recursos fòssil finits», explica el director general del Grup BASF a Espanya, Carles Navarro. I afegeix: «Suposa, per tant, una alternativa útil per a recuperar aquells residus plàstics pels quals el reciclatge mecànic no és una alternativa».

Altes propietats, baix impacte Aquests productes fabricats mitjançant oli de piròlisi provinent de ChemCycling tenen el gran avantatge d’oferir les mateixes propietats que els productes fabricats amb recursos fòssils primaris. Navarro indica, en aquest aspecte, que aquesta capacitat de convertir els residus en «parts segures i de qualitat és un gran pas per avançar en el nostre llegat: un futur sense residus».

Així doncs, amb aquesta matèria primera alternativa es poden fer tota mena de plàstics d’alt rendiment per a sectors exigents com el packaging alimentari o l’automoció, expliquen des de la companyia.

Aquest no és l’únic avantatge que aporta el projecte. Segons l’anàlisi de l’avaluació del cicle de vida (LCA) de l’empresa consultora Sphera, els productes fabricats amb material procedent

de ChemCycling tenen una petjada de carboni més baixa que els productes convencionals, ja que les emissions de CO2 són menors que si es produeix el mateix producte únicament amb recursos fòssils.

La contribució a la descarbonització de ChemCycling no s’atura aquí. I és que la piròlisi de residus plàstics mixtos emet un 50% menys de diòxid de car-

El reciclatge químic emet un 50% menys de CO2 que la incineració de plàstics S’obtenen plàstics d’alt rendiment amb una qualitat equiparable als fabricats amb nafta El 2020 ja es van posar al mercat els primers productes comercials fets amb ChemCycling boni que la incineració d’aquests residus, i tot amb l’avantatge que suposa comptar amb una nova matèria primera a la qual se li pot donar una vida circular i infinita. Així mateix, es calcula que el procés de reciclatge químic i el procés de reciclatge mecànic del plàstic generen unes emissions de CO2 similars, amb la diferència que en el cas del reciclatge mecànic, es necessita més material d’entrada, és a dir, residus,

per a poder produir un mateix volum de plàstic final.

Prototips i el salt al mercat Per a portar a terme aquest innovador projecte, BASF ha establert aliances amb altres fabricants, que li han permès combinar coneixement i tecnologia per a fer créixer ChemCycling. Així doncs, ha sumat esforços amb Quantafuel, un especialista en la piròlisi de residus plàstics mixts i purificació de l’oli resultant. També ho ha fet amb les empreses Pyrum i New Energy, especialitzades en la piròlisi dels pneumàtics. Així doncs, l’empresa utilitzarà l’oli resultant dels pneumàtics al final de la seva vida útil, junt amb l’oli procedent de residus plàstics mixtos per a oferir als clients productes basats en residus plàstics reciclats per mitjans químics a escala comercial.

Durant la fase pilot de ChemCycling, el 2018, la companyia ja va presentar els primers prototips a clients de diverses indústries, que incloïen envasos de formatge mozzarella, components transparents de refrigeradors i caixes aïllants per a aplicació sensibles. També s’han presentat prototips per al sector automobilístic. L’any passat, clients del mercat alemany ja van llençar els primers productes comercials, com ara, ampolles de detergent i fins i tot s’ha desenvolupat un carro de supermercat fet principalment amb material provinent de ChemCycling.

Exemples que mostren que amb innovació, el canvi és possible.

L’automoció és un dels sectors que més demanda genera de materials plàstics d’alt rendiment. Per això no és d’estranyar que una de les proves pilot de ChemCycling s’estigui fent justament amb una de les principals firmes del mercat com és Jaguar - Land Rover.

Al 2019, la marca britànica i BASF van unir esforços amb l’objectiu de fer més sostenibles els vehicles dels primers.

Concretament, van elaborar una peça del frontal del Jaguar I-PACE amb material procedent de ChemCycling, que es va instal·lar en un model prototipat d’aquest cotxe per a fer les comprovacions pertinents i verificar si el plàstic elaborat a partir de materials

postconsum ofereix els mateixos resultats, tant pel que fa a durabilitat com pel que a requeriments de seguretat que la mateixa peça

fabricada amb plàstic provinent de nafta. Si els resultats del projecte són els esperats, la companyia automobilística utilitzarà aquest nou material.

Ampolles de detergent: el primer producte sorgit de ChemCycling que arriba al gran mercat Una de les fites més importants per a un projecte com ChemCycling és passar dels resultats prometedors en els prototips a la fabricació a gran escala i la comercialització per al gran mercat. I això ja ha succeït. La firma alemanya Henkel ven des de l’any passat un dels seus detergents per a roba més conegut, Perwoll, dins d’envasos fets amb plàstic provinent de reciclatge químic. «Aquest projecte és un important pas a l’hora de crear una economia circular per al plàstic», afirma Thorsten Leopold, cap de Packaging Development de la secció Home Care de Henkel. I afegeix: Estem avaluant més oportunitats per integrar plàstic re-

ciclat químicament en els envasos dels nostres productes».

Des de BASF asseguren que el projecte amb l’ampolla de Perwoll mostra com els pro-

ductes fets a partir de plàstic reciclat químicament tenen la mateixa qualitat i resultats que aquells que s’han fet amb matèries primeres d’origen fòssil.

24

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

EMPRESA DESTACADA

El camí cap a la descarbonització: eficiència energètica i circularitat Repsol està liderant la transició energètica amb diversos projectes pioners que transformaran els complexos industrials en pols multienergètics i multitecnològics Anna Ferran

Assolir la neutralitat en carboni el 2050. Aquesta és la meta que persegueix Repsol. No és una fita fàcil i per això impulsa nombrosos projectes que li permetran reorientar els seus productes i processos industrials per tal que la seva petjada de carboni al planeta sigui zero. Ara bé, com s’aconsegueix tenir una petjada nul·la quan estem parlant d’una companyia multienergètica, un sector que, per definició, és generador d’emissions de diòxid de carboni? La suma d’eficiència, circularitat i foment a les renovables és la fórmula que a hores d’ara ja està utilitzant Repsol per aconseguir amb èxit la seva descarbonització.

El Pla Estratègic 2021-2026 de la companyia és el full de ruta que estableix els pilars que fonamentaran la transformació de Repsol per a la seva descarbonització. Són quatre grans eixos en els quals l’empresa se sustentarà: eficiència energètica, economia circular, hidrogen renovable i captura i ús del CO2. Aquesta transformació comporta una gran inversió de l’empresa en els seus centres productius, entre ells el de Tarragona, per a convertir-los en complexos industrials amb zero emissions netes.

En els pròxims quatre anys Repsol preveu una inversió de 1.400 milions d’euros a les seves instal·lacions tarragonines per a desenvolupar diversos projectes innovadors. Entre ells s’hi inclouen la construcció d’una planta de producció de biocombustibles avançats, la primera planta de la península Ibèrica per a la fabricació de polímers d’alta resistència a l’impacte, una planta per produir plàstics a partir del reciclatge de materials post consum i la implementació de tecnologies per millorar l’eficiència en el consum de matèries primeres i d’energia en els seus processos productius. Tots ells adaptaran el Complex Industrial de Repsol a Tarragona per mantenir-lo com una de les referències de la com-

panyia no només pels volums productius sinó per la innovació que s’hi desenvolupa.

Un complex descarbonitzat Fins ara, centres productius com els de Tarragona s’han caracteritzat per seguir processos productius lineals, que han estat la base del nostre model econòmic.

Així doncs, un complex petroquímic rep tres inputs: petroli cru, gas natural i electricitat. La seva combinació en els múltiples processos que s’hi duen a terme dins donen com a resultat dos outputs: químics fòssils i com-

Repsol invertirà 1.400 MEUR a Tarragona fins al 2025 en projectes de descarbonització Tenen com a objectiu reutilitzar quatre milions de tones de residus a l’any de cara a 2030 Les matèries primeres postconsum seran clau en els complexos petroquímics del futur bustibles fòssils. El procés per a fabricar-los genera alts volums de diòxid de carboni i el seu consum, també. I justament aquestes altes emissions són les que evidencien que el model líneal està obsolet. Ara bé, com seran els complexos petroquímics del futur?

Repsol té la resposta i ja està aplicant un nou paradigma productiu que converteix els centres industrials en grans pols multienergètics, capaços d’utilitzar residus i convertir-los en productes d’alt valor neutres en carboni.

L’objectiu és utilitzar quatre milions de tones anuals de residus de cara al 2030 i incrementar la xifra. Per a aconseguir-ho, però, cal partir d’un enfocament multitecnològic, on energia i matèries primeres provinent d’origen

Transformant la indústria ACTUAL De l’actual refineria i processos petroquímics...

Petroli cru Entrada

divers, però principalment renovable, confluiran per a obtenir una àmplia varietat de productes, tots ells amb una petjada de carboni nul·la o molt baixa.

Així doncs, els inputs canviaran i se li sumaran els residus orgànics, els residus plàstics i el biogàs, als ja tradicionals gas natural i petroli cru. L’electricitat passarà a ser d’origen renovable per a garantir així la descarbonització del procés. El resultat d’aquesta diversitat d’inputs suposarà nous outputs: plàstics reciclats, biocombustibles avançats, combustibles sintètics i hidrogen verd.

Innovació multitecnològica Aquest canvi no es pot fer de cop, sinó que les noves tecnologies es van introduint de forma progressiva. Al complex de Tarragona ja s’està produint biojet, un combustible d’origen renovable específic per a l’aviació.

Així mateix, fa uns mesos es va presentar el projecte d’una nova planta que valoritzarà residus sòlids urbans i els convertirà en biocombustible i productes de la química derivada. A tot això, cal sumar-hi els projectes relacionats amb l’hidrogen verd que Repsol impulsarà com a empresa líder de l’H2ValleyCAT, la Vall de l’Hidrogen de Catalunya.

Aquesta transformació s’està duent a terme a la resta de complexos que la companyia té a l’Estat. Al Complex Industrial de Puertollano construirà la primera planta d’Espanya de reciclatge químic d’escuma de poliuretà, un dels residus plàstics més difícils de tractar. A les seves instal·lacions al Port de Bilbao hi aixecarà una planta per a generar gas a partir de residus urbans i Cartagena és el complex escollit per a la primera planta de biocombustibles avançats fabricats a partir de residus. Tots aquests projectes no només mostren la capacitat tecnològica d’una companyia puntera, sinó també que amb compromís i innovació la descarbonització és possible.

Energia elèctrica Entrada

Gas natural Entrada

FUTUR ...cap a refineries i plantes petroquímiques Residus orgànics de zero Entrada emissions netes Gas Natural Entrada

Residus plàstics

Petroli

Entrada

Matèries prime renovables i reciclades Entrada

Entrada

Biogàs Entrada

Electricitat renovable Entrada

Electrol

EL SECTOR QUÍMIC

a: la refineria del futur

eres i

28/10/2021 diarimés

25

Tres projectes ‘made in’ Tarragona per avançar cap a la descarbonització H2ValleyCAT, un nou model energètic basat en l’hidrogen Repsol, juntament amb Enagas, han assumit el lideratge empresarial de H2ValleyCAT, la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. El pol principal d’aquesta zona d’investigació, innovació i producció d’hidrogen verd estarà situat a Tarragona, si bé hi haurà projectes escampats per la resta del territori català. L’objectiu de tots els agents implicats més enllà d’ambdues companyies (ajuntaments, Diputació, universitats, etc.) és fer de Tarragona, i especialment del pol químic, «un referent d’innovació industrial en matèria d’hidrogen renovable a Europa». Actualment, els projectes de Repsol en matèria d’hidrogen renovable per al Complex Industrial de Tarragona estan en fase de redacció i ben aviat es faran públics. El seu objectiu no només serà la descarbonització de la producció d’aquest vector energètic, sinó transformar la demarcació cap a una economia de l’hidrogen.

De residus urbans a plàstics renovables i biocombustibles Convertir residus sòlids urbans en productes de la química derivada que permetran fabricar plàstics renovables o biocombustibles avançats. Aquest és un dels projectes més innovadors que Repsol té projectat per al Complex Industrial de Tarragona. La companyia multienergètica ha sumat esforços amb Agbar i Enerkem per a construir una planta de valorització de residus a Tarragona. La planta, que es preveu que estigui en marxa a finals de 2025, serà pionera a la península Ibèrica. Tindrà la capacitat de processar unes 400.000 tones de residus sòlids urbans no reciclables dels municipis de la demarcació, que convertirà en prop d’unes 220.000 tones de metanol anualment, que s’utilitzaran per a produir materials circulars.

Es calcula que amb el seu funcionament es reduiran 200.000 tones d’emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera a l’any.

Combustibles i químics fòssils Sortida

Convencional

CCUS

Economia circular

Entrada

Combustibles sintètics

Captura, emmagatzematge i us del carboni

litzador

Hidrogen renovable

Plàstics circulars Sortida

Combustibles sintètics Sortida

Biocombustibles sostenibles Sortida

Productes químics Sortida

Hidrogen Sortida

Biojet, el combustible que fa més sostenible l’aviació Pensar en descarbonització sovint implica pensar en electrificació. Ara bé, hi ha sectors on el salt cap a les tecnologies elèctriques és inviable actualment. Un d’aquests és el de l’aviació.

Això, però, no significa que no es pugui reduir enormement la seva petjada de carboni. L’ús de biocombustibles és clau. En aquest sentit, Repsol produeix al seu complex de Tarragona biojet, un combustible amb una baixa petjada de carboni específic per al sector aeronàutic.

El primer lot de biojet es va produir a principis de 2020 i va constar de 10.000 tones de biocombustible,. El seu us va suposar que s’evités l’emissió de 630 tones de CO2 a l’atmosfera, cosa que equival a les emissions que generen 55 vols Madrid-Barcelona. Amb aquest lot, Repsol Tarragona se sumava a altres complexos industrials de la companyia on ja s’estava produint aquesta mena de combustible.

26

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

INNOVACIÓ

Gas verd per a fer front a l’emergència climàtica, l’aposta de Messer Estan treballant en múltiples projectes per a optimitzar la producció de l’hidrogen verd, un vector energètic cridat a revolucionar el món Anna Ferran

Que la descarbonització és una de les claus per a viure en un món més sostenible i aturar els efectes de l’emergència climàtica és una opinió compartida per institucions, organitzacions mediambientalistes i empreses d’arreu. Ara bé, les receptes per a substituir progressivament els combustibles fòssils per fonts d’energia alternatives i renovables són diverses. Una de les que està guanyant pes actualment és l’hidrogen verd. Aquest vector energètic està cridat a revolucionar el món. Ara bé, perquè el canvi sigui possible calen actors amb experiència i capacitat inversora i innovadora que, mitjançant els seus projectes ajudin a fer que aquesta tecnologia faci el salt definitiu. El pol químic de Tarragona compta justament amb una d’aquestes empreses: Messer.

La companyia, dedicada a la producció de gasos industrials, alimentaris i medicinals, ha unit forces amb Siemens Energy per a desenvolupar un total de tres projectes a Tarragona per a produir 70 megawatts d’hidrogen verd mitjançant l’electròlisi –un procés on mitjançant l’electricitat provinent de fonts renovables se separen les molècules d’hidrogen de les d’oxigen de l’aigua, per a emagatzemar el primer dels elements i poder-lo utilitzar a

CEDIDA

posteriori en processos industrials, per a generar energia elèctrica, calefacció o en la mobilitat.

Optimitzar processos El vicepresident sènior de Messer i responsable de l’àrea d’hidrogen verd, Tim Evison, explica que ara per ara el gran problema que presenta l’hidrogen verd és el cost de producció, especialment si es compara amb l’hidrogen gris –aquell que s’obté de la combustió del gas natural.

Justament per això és clau optimitzar la seva producció i ferho a escala industrial. En aquest sentit, Evison destaca l’alta eficiència dels electrolitzadors de Siemens Energy i assegura que la unió d’ambdues companyies en aquests tres projectes a Tarragona permetrà fer grans avenços.

Un dels altres punts forts de Messer com a empresa generadora d’hidrogen verd és que ofereix «els productes secundaris derivats de la producció d’hidrogen verd, com l’oxigen o la calor, al mercat pròxim, cosa que ens permet optimitzar costos», apunta el vicepresident. Això resulta especialment interessant per a les empreses que ja reben l’oxigen de Messer per gasoducte, com passa al complex químic.

Més enllà de les innovacions que es duguin a terme en aquest camp per a optimitzar els costos, hi ha altres factors que també

producció segura d’hidrogen, el control de qualitat associat, la tecnologia, la logística i les aplicacions, tan convencionals com noves», destaca el Dr. Christoph Erdmann, vicepresident del Grup Messer. Aquest coneixement és el que els permet participar en el desenvolupament d’iniciatives innovadores en la producció i distribució de l’hidrogen.

Messer i Siemens Energy impulsen tres projectes a Tarragona per a generar 70 MW d’hidrogen verd

Messer va portar a Tarragona un bus propulsat amb hidrogen.

ajudaran al seu desenvolupament. «Les emissions de CO2 seran cada vegada més cares en el futur, mentre que els preus de les renovables, sigui eòlica o solar, seguiran disminuint. A mesura que l’hidrogen verd guanyi quota de mercat, els costos dels sistemes electrolítics també dis-

minuiran», reflexiona el màxim responsable d’aquesta àrea.

Iniciatives pioneres Als avenços que està impulsant Messer, cal sumar-hi un altre aspecte que és clau: la llarga experiència de Messer. «Tenim un coneixement exhaustiu de la

A Alemanya, col·laboren en dos projectes diferents on es construirà una infraestructura local d’hidrogen que abastirà el sector energètic, la indústria, la mobilitat i els habitatges (calefacció). A Tarragona, el passat juny Messer va portar un autobús urbà zero emissions propulsat amb hidrogen verd que va estar fent trajectes per la ciutat per tal que la ciutadania conegués aquesta tecnologia de prop. Cal destacar que Messer Industries als Estats Units ja està operant amb hidrogen verd en el camp de la mobilitat sostenible, subministrant gas a flotes d’autobusos de quatre ciutats de Califòrnia i a carretons industrials en diversos centres productius.

BASF i el Club de la Sostenibilidad llencen un catàleg d’iniciatives circulars a Espanya BASF ha llançat una biblioteca en línia de bones pràctiques en economia circular.

Amb més de 250 projectes i iniciatives presentades en les edicions anteriors dels Premis BASF a les millors pràctiques d’Economia Circular que contribueixen a circularitzar l’economia i que fan front al desafiament dels recursos naturals limitats, estarà allotjada a la plataforma Responsabilitat/i+ del Club d’Excel·lència en Sostenibilitat. En aquest catàleg es pot accedir a la informació de nombroses iniciatives que ajuden a circularitzar l’economia i que anirà creixent amb les noves incorporacions de les diferents edicions dels premis.

El catàleg, allotjat al web www.responsabilidadimas. org., permet filtrar les més de 250 entrades tenint en compte diversos paràmetres com per exemple la grandària de l’organització, model de negoci circular i per sectors. Responsabilitat i+, és un butlletí electrònic diari, que conté un concepte d’informació basat en cinc tendències que abasten aspectes de la responsabilitat corporativa, així com les principals notícies en la matèria. Les temàtiques d’aquests canals són: Biodiversitat, Innovació Responsable i Sostenible, Mobilitat Sostenible, Comerç obert i Sostenible, i Economia Circular, que avui compta amb una nova secció de Catàleg de bones pràctiques en Economia Circular.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

27

INNOVACIÓ

Sostenibles i desenvolupats a Tarragona, així són els materials del futur Dow té en la innovació una de les pedres angulars del seu ADN i els centres d’investigació que la companyia té al territori estan fent avenços pioners a escala global Què esperem del futur? Segur que aquesta pregunta ens ha passat pel cap més d’una vegada. Les respostes són múltiples, en funció de cada persona i de cada context. Ara bé, totes tenen el mateix denominador comú: viure millor. Són molts els aspectes que influeixen en aquesta aspiració i, en la majoria d’ells, la química hi té alguna cosa a dir. Des dels aliments que posem a taula, fins a com ens vestim o viatgem, passant per la salut o les nostres llars, la indústria química hi està present. És per això que les innovacions que desenvolupa el sector són crucials per a revolucionar el futur. A Dow ho saben i per això dediquen grans

esforços en aquest àmbit. La companyia nordamericana inverteix gran part de la seva facturació en innovació. De fet, si Dow fos un país europeu, no només compliria amb la recomanació de la Comissió Si Dow fos un país europeu, encapçalaria el rànquing d’inversió en R+D+I Europea de destinar més del 3% del PIB a R+D+I, sinó que encapçalaria el rànquing.

Una part important dels projectes d’innovació que desenvolupa Dow a escala global estan impulsats des

dels quatre centres d’investigació que l’empresa té a l’Estat espanyol, dos dels quals es troben a Tarragona.

Ara fa un any van inaugurar Pack Studios Tarragona, el centre d’innovació en matèria de packaging i adhesius.

Aquest espai d’última generació s’ha convertit el centre de referència de recerca sobre sostenibilitat en els envasos plàstics de Dow. Els avenços que han fet en aquest centre estan tenint ja resultats clau per a un futur més sostenible. Per exemple, treballen en el redisseny de les estructures dels plàstics amb l’objectiu que els envasos estiguin fets amb un únic material plàstic, cosa que permet la seva reciclabilitat total. Tan important com reciclar els plàstics, és descarbonitzar la seva producció. A Tarragona s’han fet avenços per a introduir matèries primeres de base biològica, cosa que redueix la seva petjada de carboni. Ara bé, una de les fites més destacades de Pack Studios Tarragona és el primer ús comercial a gran escala de la resina AGILITY™ CE. Aquest material per a fer films per a embalatges està fabricat amb un 70% de plàstic reciclat, sense sacrificar-ne el rendiment ni l’estètica.

Aquesta segona vida que es dona plàstic reciclant-lo comporta una reducció del 25% de les emissions de CO2 i un impacte mediambiental un 32% inferior, respecte als plàstics convencionals.

La química que ens envolta: les innovacions de Dow que fan el nostre dia a dia més fàcil Protecció solar

Construccions d’alt rendiment Envasat flexible

Connectivitat 5G

Revestiments per a la construcció Mobiliari i descans Paviments

Detergents per a rentaplats Etiquetes per al comerç electrònic

Bicicletes de lloguer

Mobilitat i transport

28

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

TRIBUNA

ACTUALITAT

L’hidrogen verd, un repte de futur Covestro, entre les 100 millors ROC MUÑOZ Alcalde de la Canonja

Fa uns mesos que es parla molt de l’hidrogen verd com el gran futur del nostre territori. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han començat a moure en els darrers mesos per transformar la demarcació durant la pròxima dècada a nivell industrial i social. Un centenar d’institucions ja s’han unit al voltant de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, que lidera la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’objectiu és captar diners dels fons Next Generation EU per convertir la regió en una Vall de l’Hidrogen. Això ha de permetre la renovació de la indústria petroquímica, mantenir milers de llocs de treball i assegurar la transició energètica un cop s’acabi la vida útil de les centrals nuclears.

Però per aconseguir aquest hidrogen hem d’experimentar una transformació energètica de primer ordre. Per entendre tot això primer cal saber què és l’hidrogen verd.

L’hidrogen és un vector energètic, és a dir, una substància que emmagatzema energia per deixar-la anar de manera controlada quan es vulgui.

Fa dècades que s’utilitza, especialment a la indústria química. Per obtenir-lo tan sols cal trencar per la meitat una molècula d’aigua (H2O) mitjançant un procés anomenat electròlisi, aconseguint hidrogen i oxigen. Per fer l’electròlisi cal energia, així doncs, si es fa amb combustibles fòssils es considera hidrogen gris, i si es fa amb renovables, hidrogen verd.

D’aquesta manera, per substituir els combustibles fòssils caldrà energia verda, principalment a partir de plantes eòliques o fotovoltaiques i panells

solars. Això suposa un «gran repte» per la regió perquè haurà de construir instal·lacions d’energies renovables. Aquesta construcció massiva ja fa temps que desperta animadversió al territori. Alguns ajuntaments fins i tot han decidit suspendre temporalment l’atorgament de llicències de plantes eòliques per l’impacte mediambiental i paisatgístic que suposen, però si no ens posem les piles en aquest sentit, l’hidrogen continuarà sent gris en lloc de verd.

Per incentivar el canvi de model i la transició

Alguns ajuntaments han decidit suspendre temporal l’atorgament de llicències de plantes eòliques, pel seu impacte paisatgístic, però si no ens posem les piles en aquest sentit, l’hidrogen continuarà sent gris en lloc de verd energètica les administracions públiques aportarem subvencions, però les empreses també hauran d’invertir-hi. Ja coneixem la tecnologia, però cal més investigació per fer-la més eficient i barata.

Per crear la Vall de l’Hidrogen s’estima que caldran uns 6.000 milions d’euros durant els pròxims deu anys. Cal desenvolupar la generació d’energies renovables, crear tota la xarxa de distribució de l’hidrogen, potenciar la investigació i adquirir tecnologia de tota mena. Tenim un gran repte al Camp de Tarragona i l’hem d’aprofitar, perquè si no ens passaran per davant altres comunitats de la resta d’Espanya.

empreses per a treballar a l’Estat És la primera química del sector del plàstic en aparèixer al rànquing CEDIDA

Redacció

Covestro ha estat catalogada com una de les 100 millors companyies per a desenvolupar una carrera laboral a Espanya, segons el rànquing Las mejores empresas para trabajar, elaborat per El Mundo - Actualidad Económica. Concretament, Covestro es col·loca a la posició 68 i es consolida com la primera de les empreses químiques del sector plàstic que apareix a la llista.

La seva aposta per factors com la promoció i la projecció del talent, una formació continuada adaptada a les necessitats individuals, l’avaluació del rendiment, la responsabilitat social corporativa i el foment d’un òptim ambient laboral han estat els factors que l’han posicionat en aquest rànquing. De fet, aquest últim paràmetre és on més sobresurt la multinacional.

Entre les accions concretes que duu a terme la companyia destaquen el programa de wellness que ofereix als seus treballadors diverses iniciatives per a promoure la seva salut i benestar físic i emocional, les activitats

BlaBla Coffee permet un contacte directe amb el CEO a Espanya.

inclusives amb les famílies o el projecte BlaBla Coffee, que permet un contacte directe dels treballadors amb el director general de Covestro España.

Andrea Firenze, CEO de Covestro a Espanya, comenta: «Volem que tots i cadascun dels treballadors sentin la companyia com a pròpia. Per això, ens esforcem per implementar accions que millorin la seva satisfacció, que els ajudin a ser més

productius i a treballar millor de forma conjunta». I ha afegit: «Estem molt orgullosos d’aparèixer en un rànquing d’aquesta rellevància, ja que significa que estem en la bona direcció.

No obstant això, des de Covestro pensem que sempre es pot fer més per a millorar. Per tant, seguirem esforçant-nos per a cultivar, dia a dia, encara millors dinàmiques i formes de treballar».

EMPRESA RECOMANADA

ESEL-FRI, eficiència i qualitat en refrigeració i instal·lacions ESEL-FRI ofereix solucions a mida en l’àmbit de les instal·lacions a tota mena d’indústries i al sector hoteler. L’empresa riudomenca forma part d’Exho group, un grup empresarial amb capacitat per a grans projectes.

En el cas d’ESEL-FRI, són especialistes en sistemes de refrigeració (climatització, el fred industrial) i en tota mena d’instal·lacions (electricitat,

gas, antiincendis, lampisteria i telecomunicacions). Fan un estudi personalitzat a cada client per a trobar la solució més eficient en termes energètics, econòmics i de qualitat. Estan molt compromesos amb el medi ambient i els seus projectes tenen sempre com a objectiu l’estalvi energètic.

Entre els seus clients s’hi troben grans empreses del sector químic i energètic del territori.

Entre els seus clients, hi ha empreses químiques i energètiques.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

29

EMPRESA DESTACADA

Ser líder mundial mitjançant el reciclatge de plàstics: l’objectiu d’SK Geo Centric La nova marca de la companyia coreana demostra la seva determinació per a ser la referent en l’economia circular impulsant un cercle de gestió de residus CEDIDA

Redacció

SK Geo Centric ha anunciat un començament radicalment nou i ha revelat els seus plans per a liderar el mercat del reciclatge dels plàstics i convertir-se en l’empresa de jaciments urbans d’hidrocarburs més gran del món. La companyia va ser la primera a operar en el centre de cracking de nafta (NCC) de Corea el 1972, que va tenir un paper fonamental en l’avanç de la indústria petroquímica coreana.

El nou nom de l’empresa s’ha escollit basant-se en l’objectiu de transformar SK Global Chemical del «carboni al verd».

SK Geo Centric és el primer canvi de marca de la companyia en els darrers 10 anys, des que el 2011 es fes l’escissió d’SK Innovation en la seva subsidiària SK Global Chemical, per a enfocar-se en el negoci químic.

SK Geo Centric combina les paraules geo (que significa terra) i centric (que significa centre), per a transmetre la voluntat de l’empresa de contribuir a resoldre el problema de la contaminació plàstica i prioritzar el medi ambient. El passat 31 d’agost, el CEO d’SK Geo Centric, Na Kyung-soo i altres executius clau van organitzar l’esdeveniment Brand New Day, per a revelar la nova identitat corporativa.

Durant el Brand New Day, Na Kyung-soo anunciava oficialment: «Hem escollit SK Geo Centric com el nostre nou nom corporatiu amb la voluntat de transformar-nos completament i ser els primers a Corea que es converteixen en la petroquímica ecològica més gran del món, contribuint a l’economia circular del plàstic així com a fomentar el respecte pel medi ambient».

El CEO, Na Kyung-soo: «El problema dels residus plàstics podria transformar-se en una oportunitat».

SK Geo Centric establirà una economia circular del plàstic des de la seva producció fins a la classificació i reciclatge dels residus El CEO va declarar que «l’objectiu principal d’SK Geo Centric és assegurar les instal·lacions i la capacitat per a processar 900.000 tones de residus plàstics per any, cosa que equival al volum anual de producció de plàstic nacional de l’empresa a Corea. A més, planegem invertir aproximadament 5 trilions de KRW –wons sud-coreans– (més

de 3,6 mil milions d’euros) a escala nacional i internacional de cara a 2025, incloent-hi la inversió per a l’expansió de materials ecològics».

A més, SK Geo Centric va donar a conèixer els seus plans de reciclar 2,5 milions de tones de plàstic a l’any, sigui directament o indirecta, cosa que equival al 100% del seu volum de producció anual mundial de polímers.

Na Kyung-soo va afegir: «De cara al 2025, generarem 600 trilions de KRW (prop de 400 mil milions d’euros) en EBITDA del sector ecològic i de reciclatge per a compensar els negocis existents i també convertir-nos en una

empresa completament verda, fins i tot des d’un punt de vista financer».

SK Geo Centric planeja augmentar la seva capacitat de producció de materials ecològics de 500.000 tones a l’any a 1,9 milions, en quatre anys. A més, implementarà activament olis bio i olis de piròlisi, que són altament efectius per a reduir les emissions de carboni i per a reduir la seva dependència del plàstic derivat del petroli.

Per aconseguir aquests objectius, SK Geo Centric establirà una economia circular del plàstic des de la seva producció fins a la classificació i reciclatge dels

residus, començant a Corea i exportant posteriorment aquests conceptes d’èxit a altres zones geogràfiques on té presència. La companyia ha signat memoràndums d’entesa amb socis coreans i internacionals, a la vegada que desenvolupa la seva pròpia tecnologia de piròlisi.

L’octubre de l’any passat, en cooperació amb l’Institut de Tecnologia i Ciències Ambientals d’SK Innovation, la companyia va aconseguir fabricar prototips de productes com dissolvent i oli lubricant utilitzant oli de piròlisi extret de residus plàstics.

El passat gener, SK Geo Centric va acordar cooperar amb Bright-

mark LLC –una companyia nord-americana especialitzada en oli de piròlisi– per a invertir en una planta de producció de plàstic amb oli de piròlisi i la seva comercialització.

SK Geo Centric també està posant el focus en la tecnologia de despolimerització, un altre bloc de gran importància en la creació d’un sistema de reciclatge de residus plàstics. Al juny, es va convertir en el segon principal soci de Loop Industries. La tecnologia de despolimerització de Loop pot reciclar ampolles de PET i residus de fibra de poliester al 100%. Descompon químicament aquests materials tornant-los al seu estat original de matèria primera pura.

SK Geo Centric s’ha assegurat el dret exclusiu d’usar la tecnologia de despolimerització de Loop Industries i produir i vendre PET reciclat a Àsia. L’empresa té previst establir una joint venture amb Loop el 2022 i obrir-se camí en aquest àmbit amb una planta que podrà processar fins a 84.000 tones de residus PET anualment a Corea el 2023. A més, la companyia té planificada la construcció d’instal·lacions de reciclatge de PET que puguin processar fins a 400.000 tones de residus anuals en quatre localitzacions d’Àsia el 2030.

Na Kyung-soo concloïa que «les empreses químiques que comprenen millor el problema dels residus plàstics són les més adequades per a resoldre aquest problema». I remarcava: «Ens convertirem en l’empresa de jaciments urbans d’hidrocarburs més gran del món liderant l’economia circular dels residus plàstics i l’expansió ecològica mitjançant la gestió responsable».

30

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

TRIBUNA

Perafort amb la química verda JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

Des de l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí volem donar suport a un dels motors econòmics més importants de la província de Tarragona, la indústria química. Creiem fermament en aquest sector que ens situa en el mapa de les regions més potents a nivell estatal i del sud d’Europa.

Quan parlem d’indústria química resulta innegable associar-ho als efectes nocius associats a l’activitat de la química industrial dels últims segles, però també amb els anys paral·lelament ha sorgit una

idea de química verda, amb un enfocament per a la protecció del medi ambient davant de la contaminació que origina i que està sent atractiva per a les empreses del sector.

Des de Perafort i Puigdelfí advoquem per la sostenibilitat del sector de la indústria química i per, a poc a poc, eliminar els prejudicis i la mala maror que pot generar. Actualment està creixent una indústria química sostenible que funciona i treballa amb productes menys nocius per la salut de les persones i també pel medi ambient.

A més recondueix i modifica els processos industrials i els fa econòmicament més rendibles, ja que redueix els costos de generar i treballar amb substàncies perilloses. És ben sabut també que la química s’ha compromès fermament amb l’agenda de l’ONU 2030 pel desenvolupament sostenible i ha traçat un full de ruta molt ambiciós pel que respecta al canvi en els seus processos, productes i tecnologies innovadores. Vol oferir unes

És ben sabut també que la química s’ha compromès fermament amb l’Agenda 2030 de l’ONU i ha traçat un full de ruta molt ambiciós per a fer canvis en els seus processos, productes i tecnologies innovadores solucions pel que fa a la sostenibilitat que solucioni les demandes dels darrers anys en temàtiques de lluita contra canvi climàtic i protecció del medi ambient.

La indústria química dona milers de llocs de treballs al territori i volem que així continuï sent. A més el nostre dia a dia està envoltat de productes i accions generades per la indústria química i que ens fa dependents d’ella, per tant és important seguir invertint i mantenir-la viva. En resum, volem donar el nostre total suport a aquest sector i treballar en paral·lel amb les empreses de la zona per la seva sostenibilitat i avenç tecnològic.

EMPRESA RECOMANADA

Installum, experts en manteniments integrals per a la indústria Són els únics partners a l’Estat de l’empresa de sistemes d’emergència i comunicació Industronic Anna Ferran

Instal·ladors integrals. Aquesta és la millor carta de presentació de Punt de Servei Installum S.L. L’empresa tarragonina acumula una llarga trajectòria en l’àmbit de les instal·lacions i manteniments, està homologada per la Generalitat en àmbits com

l’electricitat, el gas, les instal· lacions tèrmiques, sistemes contra incendis, telecomunicacions, lampisteria, petrolífers, i aparells a pressió. La professionalitat i l’expertesa els ha convertit també en empresa de manteniment de diverses companyies indústries químiques. A

tall d’exemple, fan el manteniment elèctric a Kemira Tarragona i el manteniment del sistema d’emergència/megafonia/interfonia i de clima a Repsol Química. Compten amb la qualificació AEQTAEST en matèria de seguretat i han obtingut 4 estrelles.

També són experts en ener-

gies renovables, autoconsum fotovoltaic, aerotèrmia, etc.

Són partners únics a Espanya del fabricant INDUSTRONIC, companyia especialitzada en solucions integrals de seguretat i comunicació industrial, creant sistemes amb megafonia, intercomunicació i alarmes. Actualment, Installum està instal·lant un nou sistema anomenat Intron-X, que s’adapta a les necessitats concretes de cada indústria. Aquesta mena de sistemes juguen un paper clau en la seguretat dels treballadors de qualsevol indústria, especialment si hi ha una emergència.

CEDIDA

Installum és empresa mantenidora de la industria química.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

31

LOGÍSTICA

Tarragona, una alternativa sostenible i eficient per a la logística química a Europa

CEDIDA

En el Hub Day, l’Autoritat Portuària mostrarà els avantatges d’establir un node d’emmagatzematge químic al Mediterrani alternatiu als del nord d’Europa Anna Ferran

El Port de Tarragona juga un paper clau dins del sector químic tarragoní. Sense la infraestructura, el pol químic no s’hauria desenvolupat com a tal, ja que necessita un partner logístic de primer nivell que garanteixi el moviment de mercaderies, siguin matèries primeres d’importació, com productes fabricats al territori que s’exporten arreu del món. Aquesta estreta vinculació ha fet que el de Tarragona sigui un dels ports de referència del Mediterrani en l’àmbit petroquímic. Ho és pels volums que mou –prop d’1,9 milions de tones el 2019–, com per les seves prestacions –un dels calats més grans del Mediterrani– i per l’experiència i especialització de les empreses consignatàries que operen al moll de la Química.

Ara bé, d’un temps ençà, l’Autoritat Portuària i els diferents

operadors treballen per a fer un important salt qualitatiu en l’àmbit dels tràfics petroquímics.

L’objectiu comú no és d’altre que posicionar el Port de Tarragona com un node d’emmagatzematge de productes químics, que puguin ser distribuïts per tota Europa posteriorment via tren.

Una alternativa competitiva Actualment, el principal hub químic europeu es troba a la zona ARA (Anvers - Rotterdam - Amsterdam), però fa temps que el territori està treballant intensament per a mostrar als operadors internacionals els avantatges, en termes de sostenibilitat i d’eficiència, que suposa comptar amb una alternativa al Mediterrani.

Cal tenir en compte que bona part dels productes petroquímics que arriben al continent europeu via vaixell provenen d’Àsia i segueixen una ruta que

els fa creuar el canal de Suez, tot el Mediterrani, l’estret de Gibraltar per a enfilar fins al Mar del Nord. Un cop descarregats en un dels ports de la zona ARA, es distribueixen cap a l’interior del continent, especialment cap a les zones industrials d’Alemanya, per transport fluvial. Aquest patró, que és vigent actualment, alenteix l’arribada dels productes petroquímics al seu destí final, cosa que el fa menys eficient.

A la vegada, les rutes més llargues suposen més emissions de CO2, cosa que dificulta la reducció de la petjada de carboni de la logística química i, per extensió, de tot el sector.

Tenint en compte aquests factors i l’experiència acumulada en infraestructures com el Port de Tarragona, el Mediterrani s’erigeix com una opció viable, que facilitaria la descongestió dels Ports del nord d’Europa, a la ve-

El Port de Tarragona té un dels calats més grans del Mediterrani.

gada que suposaria una oportunitat de creixement per a territoris com Tarragona.

Nova edició del Hub Day Malgrat la viabilitat d’aquest plantejament, el cert és que canviar els patrons logístics a escala internacional no és una empresa fàcil i requereix temps i grans esforços. Més enllà del treball diari, el Port de Tarragona i el clúster ChemMed han organitzat una nova edició, la cinquena, del

Hub Day. Aquesta cita reuneix operadors logístics i empreses químiques per a mostrar-los els avantatges de comptar amb un hub al Mediterrani. Enguany el Hub Day se celebrarà el 19 i 20 de novembre i tindrà un format híbrid, amb trobades de networking presencials al Tinglado 1 del Moll de Costa i tot un seguit de xerrades online, cosa que permetrà que més professionals puguin participar-hi.

La primera jornada de confe-

El Hub Day analitzarà temes com el context productiu postpandèmia o la transició energètica rències se centrarà especialment en els ports i les terminals. En ella es tractaran temes diversos com el moviment de líquids petroquímics al Mediterrani i la vinculació que existeix entre aquest flux i els pols químics existents a la zona. Així mateix, es posarà l’accent en la necessitat de comptar amb nous hubs en un context postpandèmic, on molta producció està abandonant el sud-est asiàtic per relocalitzar-se a Europa i al nord d’Àfrica.

El segon dia tindrà dos grans blocs. El primer se centrarà en mostrar els avantatges específics per a les companyies de comptar amb un hub logístic al Mediterrani, a la vegada, que s’analitzaran les previsions de futur de la indústria a la zona. El segon bloc posarà el focus en la transició energètica, exposant, d’una banda, el rol que tindran els hubs químics en aquest procés –com a plataformes de distribució d’hidrogen verd o productes que en facilitin el seu transport com l’amoníac–, i de l’altra com el Corredor del Mediterrani i el ferrocarril seran clau per a reduir la petjada de carboni del transport de mercaderies.

32

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

TALENT

Ser emprenedor i innovador en el camp de les ciències aplicades té premi

CEDIDA

BASF i l’Institut Català d’Investigació Química han creat un nou guardó per a investigadors i start-ups en el marc del seu nou conveni Redacció

L’emprenedoria i la innovació en el sector químic estaran reconegudes amb un nou guardó. BASF i l’Institut Català d’Investigació Química han creat els Premis BASF-ICIQ en Emprenedoria i Innovació, amb el qual es volen premiar les millors investigacions en matèria d’innovació i desenvolupament sostenible.

Aquesta és la principal novetat que s’ha inclòs en el nou conveni que la companyia química alemanya i el centre de recerca han signat per al període 2021-2023.

Aquests nous guardons compten amb una dotació econòmica de 9.000 euros, que es repartiran en tres categories: millor tesi doctoral en qualsevol ciència aplicada que hagi dut a terme

una tasca crucial a l’hora de resoldre un repte de la indústria o desenvolupat una innovació radical; millor patent que demostri la iniciativa dels inventors per a protegir la propietat intel·lectual i assentar les bases d’una innovació tecnològica que promogui el desenvolupament d’un futur sostenible; i per últim, millor emprenedor, reconeixement principalment enfocat a persones i starts-ups que han apostat per la comercialització de les seves innovacions en el camp de les ciències aplicades.

La primera edició d’aquest certamen obrirà el seu període de presentació de candidatures aquest mes de novembre i es podran presentar els projectes fins al gener de 2022. L’entrega dels

La renovació del conveni entre BASF i l’ICIQ suposa la continuïtat del programa de seminaris.

El premi té una dotació econòmica de 9.000 euros i s’han establert tres categories I Premis BASF-ICIQ en Emprenedoria i Innovació tindrà lloc el 21 d’abril de 2022, en les instal· lacions de l’ICIQ, coincidint amb el Dia Mundial de la Creativitat i la Innovació, l’objectiu principal

del qual és posar de manifest tot el potencial creatiu de les persones a escala mundial.

Programa de seminaris A més de la creació d’aquests nous premis, BASF seguirà sent el patrocinador del programa de seminaris de l’ICIQ, que cada curs reuneix una vintena d’investigadors nacionals i internacionals de prestigi i que

treballen en diferents àrees de la química. El Programa està obert a tots els investigadors de l’ICIQ i a la comunitat científica en general. BASF és el patrocinador principal d’aquest programa des de l’any 2012 i, durant aquests cursos, els seminaris han rebut visites il·lustres com les dels guardonats amb el Premi Nobel B. Feringa, K.B Sharpless, R.R. Schrock, R. Grubbs y A. Suzuki.

La indústria química, un any més entre els sectors productius més segurs L’Informe de Sinistralitat Laboral presentat per Feique confirma que, l’any passat, la indústria química va tornar a ser un dels sectors més segurs i amb menys accidents d’Espanya. Els índexs d’accidentalitat es mantenen per sota fins i tot dels del sector serveis.

Comparant els resultats de les empreses químiques de Feique amb la resta d’activitats econòmiques, aquestes presenten un índex d’incidència d’accidents 4,40 vegades menor a la registrada pel conjunt de la Indústria; 2,40 vegades menor de la mitjana nacional i gairebé sis vegades menor que el sector de la construcció.

Aquestes dades evidencien que en les empreses de Feique ocorre un accident per cada 162.000 hores treballades, és a dir, que són més segures que altres sectors productius. De fet, els accidents a la indústria química espanyola són menys freqüents, fins i tot, que en el sector serveis. Aquestes xifres són fruit del compromís de les companyies del sector, que apliquen programes internacionals com Responsible Care per a arribar a accidents zero.

TRIBUNA

IoT Industrial: un dels pilars de la indústria 4.0

DAVID DIESTRE Director de PROACIT. Enginyer en Telecomunicacions.

Assessor acreditat per ACCIÓ en Tecnologia /Indústria 4.0

Situació: A les plantes de producció contínua o discreta, el Sistema de Control (DSC, Scada, HMI, PLC) governa els equips (reactors, dipòsits, motors, vàlvules, instruments, etc.), però també és la font principal de dades de procés. Les dades que s’obtenen per comunicacions que utilitzen protocols industrials, sense perdre de vista el marc de ciberseguretat que el complementa, serveixen per analitzar-los i optimitzar la producció el manteniment, etc.

Plantejament: Algunes de les preguntes que es poden generar, poden ser: Hi ha més dades a la planta que són interessants de conèixer, sigui el valor o la tendència, i que no estan en el Sistema de Control? Com captem aquests nous paràmetres sense la necessitat d’estendre cablejat

ni obrir noves rases des del Sistema de Control (concentrador principal de les dades) als punts on s’hagi de mesurar? Hi ha alimentació per al sensor en el punt de mesura? Què passa si ens trobem en una zona ATEX (explosiva)? La IoT Industrial (anomenada IioT) pot donar resposta a aquestes i d’altres preguntes, sempre dins dels requisits de ciberseguretat.

Solució: Una xarxa d’IoT Industrial privada i sense cables es pot convertir en una font de dades complementària a la del Sistema de Control.

Aquesta xarxa es troba generalment gestionada per Gateways a la qual se li connecten objectessensors alimentats amb bateria i capaços de captar els valors de mesura de planta.

Aquesta nova font de dades fàcilment flexible proporcionada per la IioT és segura, escalable i adaptable a protocols. A més de disposar de l’avantatge competitiu del seu baix cost, les dades poden ser integrades en un conjunt de solucions basades en el concepte Edge Computing. Les dades tractades se serveixen a sistemes tercers utilitzant protocols estàndard (OPC, UA, MQTT, etc.) per a comunicar amb el cloud, sistemes de control, servidors relacionats amb els sistemes MES (Manufacturing Execution System), ERP (SAP, etc.) i aplicacions de machine learning.

Conclusió: La IoT industrial, un dels pilars de la Indústria 4.0, pot ajudar a revolucionar l’entorn perifèric de la planta, és a dir, allò que no està interconnectat amb el Sistema de Control, però que pot ser molt útil per a la presa de decisions dels diferents departaments d’una fàbrica, una vegada consolidades les dades obtingudes.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

33

EMPRESA DESTACADA

Llaberia Group amplia horitzons amb una nova marca de fabricació pròpia

CEDIDA

L’empresa ha adquirit recentment la línia de producció Manplastic, especialitzada en la fabricació per injecció d’accessoris de reg agrícola Anna Ferran

La innovació, la diversificació i el creixement formen part de Llaberia Group. Cadascuna de les fites que ha aconseguit aquesta empresa de Montbrió del Camp així ho demostren. Actualment, és una referència global en el sector hidràulic, gràcies a la capacitat per a oferir tota mena de solucions a l’hora de canalitzar aigua i altres fluids. Ara bé, Llaberia no s’atura aquí, sinó que constantment cerca noves oportunitats que li permetin refermar encara més el seu bon nom. L’última d’aquestes té nom propi: Manplastic.

A principis de setembre, Llaberia oficialitzava l’adquisició dels productes Manplastic, d’una empresa riudomenca especialitzada en la fabricació d’accessoris per a reg agrícola, com per exemple, enllaços, tes, colzes, taps, etc. Amb més de

20 anys de trajectòria, Manplastic és una referència al mercat.

L’empresa, però, anava a aturar la seva activitat per la jubilació del seu propietari. L’acord al qual van arribar Llaberia Group i Manplastic permet seguir mantenint una gamma de productes totalment consolidada al mercat i amb una clientela fidelitzada, a la vegada que Llaberia reforça els seus orígens amb una gamma de productes per al sector agrícola de fabricació pròpia.

«Sempre tenim la ment oberta per a seguir creixent i innovant», assegura la cap d’Operacions de Llaberia Group, Raquel Pulgarín.

I afegeix: «Adquirir Manplastic suposa una oportunitat per a ampliar el nostre parc d’injectores». Fins ara, només distribuïen aquesta mena d’accessoris i gràcies a l’adquisició ara en seran fabricants. Això suposa per a l’empresa l’obertura d’un nou mercat

centrat en el reg agrícola i industrial. Si bé els orígens de Llaberia es remunten als anys 70, quan els fundadors de l’empresa es dedicaven a la instal·lació de xarxes de reg agrícola, Llaberia Group com a tal s’ha especialitzat per a la fabricació i instal·lació de canalitzacions a gran escala. És per això que la incorporació de Manplastic suposa un nou àmbit on treballar com a fabricants.

Marques diferenciades Malgrat ser ara propietat de Llaberia, Manplastic mantindrà el seu nom al mercat. De fet, s’ha registrat aquesta marca recentment. «Els productes de Manplastic es desmarquen de les nostres línies de productes principals. Per això, hem preferit mantenir el seu nom i tenir dues marques diferenciades per a diferenciar clarament cada mena de producte», explica Pulgarín.

La cap d’Operacions, Raquel Pulgarín, a la fira Smagua presentant la línia de productes Manplastic.

Manplastic s’ha registrat com a marca, per a diferenciar-la dels productes de Llaberia A banda dels productes que fabriquin i comercialitzin als seus establiments de Montbrió i Reus o directament al client final, ara Llaberia Group podrà fabricar peces d’injecció per a tercers.

«En aquest cas, el client pot ser

propietari del motlle i nosaltres només fem el servei d’injecció o podem desenvolupar el motlle i fer la injecció», puntualitza la cap d’Operacions. La introducció de Llaberia Group en aquest nou camp els obre noves possibilitats de negoci estretament relacionades amb el món de la injecció que estudiaran més endavant. «Ara estem centrats en establir-nos en el mercat dels accessoris per a reg», subratlla Raquel Pulgarín.

L’adquisició de Manplastic i la creació de la nova marca sota el paraigua de Llaberia Group va ser la principal novetat que la companyia va presentar a Smagua 2021, la fira més important de l’Estat del sector hidràulic, que es va celebrar la setmana passada a Saragossa. Allí, Llaberia va presentar novetats i va reforçar el seu posicionament com a empresa de referència en solucions globals de l’aigua.

INVERSIONS

El CAT aprova els pressupostos de 2022 per un import de 39,65 MEUR Les inversions aniran destinades a millorar la qualitat de l’aigua subministrada, la capacitat de regulació i la seguretat Redacció

La setmana passada, l’Assemblea General del Consorci d’Aigües de Tarragona aprovava el presupost per al 2022. Pel que fa a les inversions ja aprovades en exercicis anteriors, a finals de 2021 estaran ja totes licitades per un total de prop de 40 mili-

ons d’euros Un dels projectes que ja estan en execució és la construcció d’un dipòsit regulador ubicat a la urbanització Coto del Rei (El Vendrell) per millorar la capacitat de regulació i millora de la garantia de subministrament al subsistema del Tarragonès i Baix

Penedès. Amb l’objectiu de seguir augmentant la capacitat de regulació i de garantir el subministrament, l’any vinent, el CAT iniciarà les obres de tres nous dipòsits, situats a Cunit, Vila-seca i a l’ETAP de l’Ampolla, on anirà emmagatzemada aigua crua.

Una altra de les actuacions

importants és la incorporació de la irradiació de l’aigua amb llum ultraviolada per així minimitzar els riscos microbiològics que es puguin produir en el procés de potabilització així com unes instal·lacions de desbast i filtració al dipòsit d’aigua crua de l’ETAP. La millora de la seguretat centra un capítol destacat d’inversions. Actualment, s’estan fent treballs a les instal·lacions del CAT. A més, aquest mateix mes d’octubre s’ha adjudicat un projecte per a la instal·lació de fibra òptica a la canonada principal per conèixer en continu l’estat estructural de la conducció.

CEDIDA

S’incorporarà un sistema de llum ultraviolada a l’ETAP.

34

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

RECONEIXEMENT

Una seixantena d’empreses renoven el segell voluntari Responsible Care

CEDIDA

Aquest programa reconeix les bones pràctiques en matèria de responsabilitat social empresarial Redacció

La Federación Empresarial de la Industria Química Española (Feique) ha renovat el reconeixement RSE Empresa Responsable de Responsible Care a 59 companyies químiques, adherides totes elles al programa voluntari Responsible Care. Aquest reconeixement promogut per la patronal les acredita com a empreses compromeses amb la responsabilitat social empresarial i el desenvolupament sostenible en l’execució de la seva activitat. D’aquesta forma, el sector químic es posiciona com a líder en la gestió i promoció de la RSE en el conjunt de la indústria es-

panyola.

De les 59 companyies que han renovat el segell, moltes d’elles operen al clúster químic tarragoní. En destaquen per exemple BASF, Covestro, Dow Chemical Ibérica, ELIX Polymers, Kemira, Messer, Repsol o Carburos Metálicos.

Si bé l’existència del programa Responsible Care és molt anterior, l’autorització d’aplicació d’aquest distintiu va començar l’1 de març de 2015 per a totes les empreses adherides al programa i sempre que complissin amb tots els requisits necessaris per a obtenir l’autorització. Amb un període de vigència de dos anys,

Moltes de les empreses químiques establertes a Tarragona estan adherides a aquest programa voluntari de referència.

Responsible Care fomenta la millora contínua de la seguretat, la salut i el medi ambient enguany ha començat un nou període que s’allargarà fins al maig de 2023.

Amb més de 28 anys d’implantació a Espanya, Responsible Care és la iniciativa voluntària internacional del sector químic

per a la millora contínua de la seguretat, la salut i la protecció del medi ambient en totes les seves operacions, d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible i la RSE. Ac tualment, el 60% de la producció química espanyola es duu a terme en empreses adherides a Responsible Care.

El programa global Responsible Care, que ja apliquen més de 60 països arreu del món, consti-

tueix la base del compromís de la indústria química amb la responsabilitat social empresarial, combinant una visió integradora de l’activitat productiva de les empreses químiques junt amb la seva contribució al benestar social i desenvolupament sostenible.

«Les 59 empreses que formen part d’aquest pioner programa de responsabilitat social empresarial mostren així el com-

promís del sector químic amb la construcció d’una societat i una economia més competitiva contribuint a crear un futur més sostenible», apunten des de Feique.

I afegeixen: «D’aquesta forma es mostra el paper determinant que juguen les empreses d’aquesta indústria per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en l’àmbit global, així com els reptes que planteja el Green Deal de la Unió Europea».

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

35

A FONS

Anna Ferran

QUI ÉS QUI EN EL MÓN DELS PLÀSTICS ‘BIO’?

gradar-se en aigua i diòxid de carboni, gràcies a l’acció de microorganismes Els prefixes bio o eco estan de moda. existents en el medi on es troben.

Tota mena de productes duen etiquetes que indiquen que aquell article en qüestió és responsable amb el medi Convertir-se en matèria orgànica ambient. Els plàstics no són l’excepció. És força habitual per la ciutadania inSovint es confonen termes com plàstics biobasats, biodegradables o compostables cloure sota el paraigua dels bioplàstics D’un temps ençà es parla molt dels biaquells que són compostables. En oplàstics. Ara bé, els consumidors CEDIDA aquest cas, igual com en els biodeno sempre comprenen les especificacions concretes d’allò que de magradables, la matèria primera que s’empra per a fabricar-los pot ser nera general s’anomena bioplàstic i d’origen biològic i renovable -com sovint es confonen característiques, la patata o el moresc mencionats propietats i fins i tot la forma com anteriorment- o d’origen fòssil. Nos’han de reciclar, alerten des d’EsPlasticos, una unió de diferents asvament, el que els defineix com a compostables és què passa després sociacions de productors de plàstics de ser utilitzats, o dit d’una altra de l’Estat. És per això que han volgut manera com es gestionen quan es posar llum i aclarir conceptes. converteixen en residus. Els plàstics EsPlasticos aclareix que sovint compostables esdevenen matèria es defineixen com a bioplàstics tres orgànica de nou que pot tornar al tipus de materials diferents: els plàsmedi ambient sense deixar residus tics biobasats, els plàstics biodegratòxics. dables i els plàstics compostables. És important tenir en compte que, Tots ells presenten diferències pel perquè aquesta mena de plàstics es que fa a les matèries primeres uticonverteixin en compost, els hem litzades en la seva producció o per de llençar al contenidor d’orgànic. la forma com s’han de gestionar un cop ha acabat la seva vida útil.

Els plàstics biobasats estan fets amb matèries primeres biològiques i renovables com el moresc, la patata o la canya de sucre. Quan arriben a la planta de compostatge, els residus se sotmeten a unes De la natura al plàstic materials s’anomenen plàstics bioba- gradable o compostable. De fet, molts ble. Les càpsules de detergent per a ren- condicions de temperatura i pressió Si ens plantegem quina és la matèria sats. El moresc o la fècula de patata són d’ells no ho són pas i l’única manera de tadores o rentaplats són un dels exem- que fan que es puguin descompondre primera que hi ha al darrere de qual- dos dels materials emprats. També ho gestionar-los quan esdevenen residus ples més coneguts. Des d’EsPlasticos en matèria orgànica. Sense aquestes expliquen que els plàstics biodegra- condicions el plàstic no es descomponsevol, de ben segur que el primer que és la canya de sucre de la qual se n’obté és reciclant-los o valoritzant-los. ens passarà pel cap és el petroli. El cert, etilè amb el qual es fabrica polietilè, un dables poden ser biobasats o produïts drà i seguirà sent un residu plàstic norperò, és que es fabriquen resines plàs- plàstic amb moltes aplicacions.

De plàstic a aigua i CO2 amb matèries primeres d’origen fòssil. mal i corrent. Per tant, és crucial que els Cal tenir en compte, però, que un Una altra de les etiquetes que veiem El que els converteix en biodegradables plàstics compostables no es llencin mai tiques amb matèries primeres d’origen biològic i renovable. Aquesta mena de plàstic biobasat no té per què ser biode- més sovint és la de plàstic biodegrada- és la seva estructura que els permet de- a la natura, ja que la contaminen.

INNOVACIÓ

Inspectia & Control Services, pioners en inspeccions aèries amb drons L’ús de drons evita riscos als operaris i dona immediatesa a l’hora d’avaluar les plantes químiques Redacció

L’automatització i el monitoratge són aspectes integrats en la major part dels processos industrials productius. Entre ells s’integren tots aquells aspectes relacionats amb el manteniment d’equips i sistemes i amb la seguretat relacionada amb les

persones i l’entorn de treball.

Entre les noves tecnologies, l’ús de drons permet que, allò que un operador ha de fer de forma presencial pugui ser executat de manera remota o amb una distància de seguretat.

Inspectia & Control Services és una de les empreses pioneres

en l’aplicació de les tecnologies dron en inspeccions industrials de qualsevol naturalesa.

Cal destacar, entre altres avantatges, la minimització de riscos per a les instal·lacions i les persones en fer inspeccions en altura i o espais de difícil accés o confinats. La immediatesa en

l’execució d’inspeccions sense necessitat de l’ús d’estructures, línies de vida, bastides, grues, etc. minimitza els riscos inherents, no oblidant la disminució de costos i temps d’operació.

Aquesta immediatesa, subratllen des d’Inspectia, comporta un benefici afegit en actuar en possibles incidents o accidents que es puguin produir en entorns industrials o d’altra mena.

Els serveis oferts proporcionats per Inspectia estan degudament homologats per l’AESA, l’EASA, l’Agència Estatal de Seguretat Aèria i l’Agència Europea de Seguretat de l’aviació.

CEDIDA

Pilot d’Inspectia preparant una plataforma per un servei.

36

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

FORMACIÓ

La URV, pionera a l’Estat en implantar un model dual en el grau de Química

FORMACIÓ CEDIDA

Combinen les classes a la universitat amb un miler d’hores de pràctiques remunerades en empreses CEDIDA

Redacció

Ja està en marxa la primera menció dual d’uns estudis de la URV, els del grau en Química. El passat 27 de setembre, sis estudiants de darrer curs van començar l’itinerari de formació dual que els permet combinar les classes a la Facultat amb les més de 1.100 hores d’aprenentatge pràctic remunerat a les sis empreses participants: Clariant, Consorci d’Aigües de Tarragona, Ercros, IQLIT, Maystar i Repsol. Es tracta de la primera menció dual que s’implanta en un grau de Química a l’Estat espanyol.

La iniciativa pretén afavorir, d’una banda, l’adequació de les competències i habilitats dels estudiants de Química amb les que requereix el mercat de treball i, de l’altra, l’ocupabilitat dels titulats. Així, els estudiants que cursen l’itinerari dual fan una immersió al món professional durant el darrer any dels estudis, de manera contribueixen a augmentar les possibilitats d’inserció laboral en llocs de treball més ben retribuïts.

Durant el curs, els estudiants tindran un tutor o tutora acadèmica a la Facultat de Química i una de professional a l’empresa on faran l’aprenentatge pràctic.

També complementaran la formació pràctica amb una assignatura teòrica que impartiran els mateixos professionals de les empreses amb continguts necessaris per a l’adaptació a la indús-

Entre els centres col·laboradors hi ha la URV i el Comte de Rius.

Setanta-cinc alumnes, a la 1a edició del màster en Tecnologies de l’Hidrogen És un màster interuniversitari que es cursa a Bilbao, Tarragona, Barcelona i Saragossa Ara hi participen sis empreses i es treballa per incorporar-ne més de cara als pròxims cursos.

tria química, com ara la comunicació empresarial, la logística, la sostenibilitat i la prevenció de riscos laborals, entre d’altres. I a més a més, faran el treball de fi de grau a l’empresa.

Per a impulsar aquest model dual, s’ha formalitzat un conveni entre la URV i les sis empreses participants, un acord que compta amb el suport de l’AEQT. Ja es treballa per incorporar altres empreses els pròxims cursos.

En total, 15 estudiants van sol· licitar formar part del programa de formació dual per aquest curs

2021-22, dels quals n’han estat seleccionats sis a partir de l’expedient acadèmic, el currículum, una carta de motivació i una entrevista. Són Sergio Lorenzo, Núria Bertomeu, Carla Gámez, Paula Martínez, Aleix Miró i Carles Nogués.

Adaptar-se als canvis Es preveu que la menció dual del grau en Química sigui la primera, però no l’única als ensenyaments que ofereix la URV. Aquest model pedagògic ja està inclòs a la memòria del nou ensenyament

de Relacions Laborals, pendent de verificar per l’AQU, i diverses facultats i escoles treballen per acabar implementant la modalitat de formació dual en titulacions de grau i, especialment, de màster.

La formació dual té avantatges per als estudiants, que obtenen una qualificació professional avançada i acceleren la seva inserció laboral; per a les empreses, que asseguren un flux adequat de personal qualificat, i per a la Universitat, que actualitza les seves activitats docents.

FORMACIÓ

Institut Comte de Rius: formació d’excel·lència en Química 4.0 Preparen amb l’última tecnologia els futurs professionals Redacció

El Comte de Rius és l’institut de referència del sector químic a Catalunya i a l’Estat. Fa 50 anys que forma operadors de planta i analistes de laboratori. Imparteix cicles en modalitat dual, amb estades remunerades en empreses. Això els ha permés adaptar-se a les necessitats reals i actualitzar els coneixements tècnics, les competències i els valors, per aconseguir els millors professionals per a la indústria 4.0.

Per fer front a la quarta revolució, tenen diferents línies de treball relacionades amb la

innovació tecnològica, mediambiental, de processos productius o de prestació de serveis i el desenvolupament de competències professionals.

Algunes de les accions que impulsen són l’ús de simuladors; la digitalització dels laboratoris i els entorns de realitat virtual; la introducció de la tecnologia de l’hidrogen verd o un nou curs d’especialització centrat en la digitalització del manteniment industrial.

Totes aquestes accions garanteixen una formació de qualitat i que té una xifra d’inserció laboral superior al 90%.

Redacció

75 alumnes -30 a Bilbao, 15 a Barcelona, 15 ​​ a Tarragona i 15 Saragossa- van començar el passat 15 d’octubre la 1a edició del màster interuniversitari en Tecnologies de l’Hidrogen, el primer programa formatiu centrat en el desenvolupament tecnològic d’aquest vector, cridat a ser la gran aposta per a la transició energètica en els pròxims anys. Les 60 places inicials d’aquest màster han hagut de ser ampliades a causa de l’elevada demanda de sol·licituds de matrícula per a aquesta 1a edició.

El programa s’ha dissenyat amb l’experiència en el camp tecnològic i energètic de Repsol-Petronor, i està avalada per 5 universitats estatals: Mondragon Unibertsitatea, la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Saragossa, juntament amb altres 6 centres formatius i d’investigació: el Centre Integrat de Formació Professional Somorrostro, l’Institut Comte de Rius de Tarragona, l’Institut Escola del Treball de Barcelona, el Centre Públic Integrat de Formació Professional Piràmide, l’Escola d’Organització Industrial i la Fundació de l’Hidrogen d’Aragó. Aquesta col·laboració sense precedents d’entitats de referència tant del món industrial com universitari i de formació professional busca accelerar el desenvolupament efectiu de les tecnologies de l’hidrogen en la indústria. El màster compta amb perfils que van des de l’enginyeria química, civil i industrial, fins a l’energia,

la mecànica o l’electrònica, totes elles especialitats que contribuiran de forma complementària a la implantació de projectes basats en hidrogen.

En tractar-se d’un programa interuniversitari impartit en 4 localitzacions: Bilbao, Barcelona, Tarragona ​​ i Saragossa, la majoria de sessions es realitzaran en modalitat virtual síncrona, però combinades amb el component pràctic que caracteritza aquesta nova aposta formativa. I és que els participants realitzaran pràctiques regulars amb paquets de simulació, visites tècniques a empreses, a més de pràctiques presencials en laboratori. La formació culminarà amb un treball fi de màster aplicat a un repte real, amb l’objectiu de contribuir al fet que les empreses avancin en la implementació efectiva de les tecnologies d’hidrogen. El màster comptarà amb la participació de reconeguts professionals en actiu de la indústria, així com experts universitaris i de centres tecnològics i de recerca de les dotze entitats impulsores.

L’aposta institucional per l’hidrogen com a palanca per fer efectiva la transició energètica és clara. El seu alt potencial per reduir la dependència de combustibles fòssils i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle ha fet que el Govern anunciï una inversió de 1.500 milions d’euros fins a 2023 en el seu desplegament definitiu. També els fons europeus de recuperació Next Generation, encaminats a treballar per descarbonització total de tots els sectors econòmics el 2050 a Europa, aposten per finançar projectes basats en aquestes tecnologies.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

37

DADES

La xifra de negoci del sector creix un 14%, però l’energia condiciona la competitivitat

CEDIDA

Altres propostes a mig termini són la possibilitat d’establir contractes bilaterals entre les subministradores energètiques i les indústries sense la necessitat de passar pel mercat majorista, cosa que els permetria negociar uns preus més estables, i l’aprovació definitiva del projecte de xarxes tancades.

L’increment és conseqüència de l’augment de preus que la indústria s’ha vist obligada a aplicar davant els màxims històrics en l’energia i el transport Anna Ferran

El sector químic espanyol tancarà 2021 amb xifres rècord. Després d’un 2020 on la indústria va demostrar una gran resiliència, especialment pel fet de ser essencial durant la pandèmia, les previsions de tancament d’enguany apunten a un creixement d’un 14,1% de la xifra de negoci del sector, situant-la en el màxim històric de 73.631 milions d’euros, anunciava ahir el president de la Federación Empresarial de la Industria Química Española (Feique), Carles Navarro en cloure l’assemblea general de la patronal química.

Aquest rècord, però, explicava Navarro és causat per la pujada dels preus derivada de l’increment de costos com l’energia o el transport, que han obligat el sector a marcar preus a l’alça, mentre els marges de benefici s’han reduït dràsticament.

«Aquestes xifres aparentment espectaculars amaguen una realitat alarmant», constatava amb preocupació el president.

Altres indicadors que mostren les aparentment bones perspectives del sector són la xifra de la producció, que puja un 4,7%, o les exportacions que registren un augment del 13%, fins als 41.410 milions d’euros, gràcies al bon comportament del mercat europeu i nord-americà.

L’energia, la gran amenaça «El preu de l’energia s’ha triplicat respecte a 2020 i duplicat respecte a 2018, el darrer any de màxims. Per a la indústria aquesta situació és especialment greu», reflexionava Navarro. I és que en el cas de les indústries electrointensives, el 90% dels costos totals de l’activitat són l’energia, cosa que les deixa en la corda fluixa de la competitivitat.

Cal tenir en compte que el preu final de l’electricitat per aquesta mena de companyies a Espanya és un 145% més car que a França i un 44% més car que Alemanya. És per això que des de Feique, urgeixen a aplicar mesures que alliberin la pressió dels preus de l’electricitat i garanteixin no només la competitivitat del sector químic espanyol, sinó també que puguin seguir implantant innovacions per descarbonitzar-se, constatava el màxim representant de la patronal.

Feique presentava una sèrie de mesures que ja han estat traslladades al Ministeri per a la Transició Energètica, per a frenar l’escalada de preus i garantir així el futur d’un sector que suposa el 13,4% del PIB industrial. Entre les diverses demandes, s’ha plantejat la urgència de millorar el model de fixació de preus majorista, ja que ha acabat derivant

Carles Navarro, ahir durant l’assemblea general de Feique.

La indústria està pagant l’electricitat un 145% més cara que a França i un 44% més que a Alemanya en una paradoxa, on el moment on hi ha més producció d’electricitat renovable, els preus han assolit màxims mai vistos i tot pel rol que juguen les centrals de cicle combinat en el mix energètic espanyol i el preu del gas.

Des de Feique, també demanen regular el mercat d’emis-

sions de CO2, per acabar amb l’especulació que està vivint i que ha suposat que enguany s’hagin assolit preus que s’esperaven per 2030. També plantegen compensacions en els peatges a l’electricitat com el gas, mesures que estan contemplades per la UE, o la suspensió temporal de l’Impost d’Hidrocarburs, per aquelles empreses que són gasintensives. Cal tenir en compte que el sector químic consumeix el 18% del total de gas a Espanya, sent el primer consumidor.

Altres prioritats del sector Més enllà de les preocupacions derivades del context energètic actual, Carles Navarro puntualitzava altres aspectes prioritaris per a Feique en els quals seguiran treballant. Un d’ells és assolir que el reciclatge químic estigui reconegut com a nou tipus de reciclatge dins del projecte de Llei de Residus i Sols Contaminats, fet que serà clau per a impulsar la competitivitat d’aquesta tecnologia. Així mateix, insten al govern a negociar amb la Comissió Europea perquè elevi els llindars màxims i els percentatges de subvenció del Pla de Transformació, Recuperació i Resiliència. Actualment, estan fixats per a projectes de màxim 40 milions d’euros, però el sector té una capacitat inversora molt superior. La creació d’una línia de projectes estratègics de gran volum dins d’aquest pla permetria captar inversions clau en matèria d’economia circular, descarbonització o hidrogen verd, els pilars de futur del sector.

38

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC