Fem Camí nº 97 by MIJAC de Barcelona i Terrassa

3 EDITORIAL 4 VIDA DEL MOVIMENT 4 6 7 8

19 20 22 23 24

TESTIMONI DEL Q UIQUE DE LA JORNADA PER MILITANTS SORTIDA D 'INICIACIÓ (TESTIMONIS LAURA, ANABEL I BORJA) SESSIÓ D ' ESTUDIS (TESTIMONI ANA) U N SEMBRADOR VA SORTIR A SEMBRAR LA SEVA LLAVOR

COORDINADORES S ECCIÓ DEL CONSI S ABIES QUE... H UMOR SE ESCRIBE CON M ET RECOMANEM...

Benvinguts i benvingudes a un nou número del FEM CAMÍ! Ja tornem a publicar un número d'aquesta revista tant Mijaquera! I com veieu (estem segurs que la editorial no és la primera cosa que llegiu...) és un número farcit de cosetes interessants… pòster, testimonis, informacions i seccions noves… tot fet amb molta il·lusió i cuinat a foc lent, amb mimitos i aquestes coses que caracteritzen als membres de la comi... Com molts de vosaltres sabeu, fa unes setmanes vem gaudir plegats de la Sessió d'estudis i Sortida d'iniciació (SEE i SI), un bon moment per parar, reflexionar i formar-nos, però també per compartir vivències i testimonis. Quina passada de mural s'ha currat el Natxy! I no menys currada és la seva digitalització, orquestrada pel propi Natxy (qualsevol diria que estava immers en els preparatius d'una boda), i amb el Dani (ara té molt de temps lliure diuen), el Mariano i l'Oriol com a tècnics professionals. La SEE i SI, però, és una trobada d’animadors, de militants, consiliaris i també animadors en iniciació. Ara però, és el torn dels infants del Mijac. No hem d’oblidar que és el seu moviment, ells donen sentit a tota la nostra tasca d'acompanyament i testimoniatge. Per això es reuneixen a l’assemblea Catalano Balear, per valorar i per prendre les seves pròpies decisions. I això és el que han fet el cap de setmana del 26 i 27 d'abril aVic, junt amb els animadors de l'equip disc i de les diverses comissions diocesanes, que també han participat d'aquesta vuitena Assemblea. Allà, han triat el nou lema que ens acompanyarà durant els dos propers anys, i que us oferim en rigorosa primícia:

l’acció, no? Poc a poc també s’acosta la Trobada Diocesana d’Infants (TDI), per això cal encoratjar als nostres infants a participar de la tercera coordinadora a Mollet, centre que acollirà enguany la TDI. Amb la segona coordinadora encara recent (celebrada fa unes setmanes a Llefià) encarem la darrera part del curs, del lema, els actuars de la campanya. Us animem doncs a que, més que mai, i tot i l’arribada de la primavera, exàmens, feina extra, preparatius d'última hora, fi de cursos diversos... siguem més que mai testimonis compromesos amb la nostra tasca d'animadors als nostres centres. Així aconseguirem entre tots fer una diòcesi més dinàmica i acollir aquests nous centres que comencen, o que tornen a engegar amb il·lusió. Treballeu el final de la campanya amb les pistes de l'equip disc, compartim idees i en definitiva, fem equip! Gaudiu del Fem Camí número 97!!! serà irrepetible!!!

Tothom té un costat positiu, busca’l!

Us agrada? De ben segur que molts esteu, com nosaltres, donant-li voltes, i coincidireu amb nosaltres que realment és un lema amb moltes possibilitats de treball, que convida a 3

TESTIMONI QUIQUE DE LA JORNADA PER MILITANTS

SER DEIXEBLES DE JESÚS DES DEL MIJAC Previ:

Un quan es va fent gran necessita menys paraules per dir les coses; és a dir, em vaig fent les meves síntesis. Vull dir que filo més prim al dir les coses, no per ganes de ser més exacte sinó més precís. Ja no necessito parlar tant i em recullo més dintre meu. A l'últim llibret que ha fet el Manolo hi és tot i poca cosa es pot afegir. Jo, tota aquesta qüestió de l'estil de vida la voldria enfocar més des de Jesús, per tal que pogués servir per fer el jutjar de tot el treball que estem fent. Tres punts a remarcar:

1 . Ser deixeble de Jesús no és tant seguir unes doctrines o ens ensenyaments com seguir un mestre, participar de l'experiència del mestre, encomanar-nos de l'estil de vida de Jesús. "Revestiu-vos dels mateixos sentiments de Crist Jesús. . . " "Despulleu-vos de l'home vell i revestiu-vos de l'home nou que és Jesús" "Deixeu-ho tot per quedar-vos amb el tresor

que heu trobat".

2. Ser deixeble de Jesús implica repetir la seva història, fer contemporània aquesta història. Vol dir: Viure com ell i com tants que ho han fet al llarg de la història. Viure des d'ell que es va fer no res i des dels qui són no res. Viure per a ell i per a tots els qui per ells va donar la vida. Viure amb ell i amb tots els qui ara formem el seu cos, en la pregària i en la celebració. Viure, mirar, comprendre, fer, sentir, valorar tot des d'ell i, així, ser com ell. 3. Per a mi, parlar de l'estil de vida de Jesús, vol dir parlar de l'experiència que ell va fer de sentir-se Fill estimat i predilecte del Pare i, al mateix temps, fill de la nostra família humana, germà nostre. Ell va fer una gran experiència de Déu i una gran experiència d'humanitat (foscors, alegries, creu...); o més ben dit, en la seva experiència d'humanitat és on es va intensificar més l'experiència de Déu. "Només es pot tenir experiència de Déu quan ja s'ha mort alguna vegada" (D. Sölle). "La experiencia de Dios no es una experiencia al margen de la que es la vida cotidiana: andar, comer, llorar, tener hijos. . . No es experiencia al margen de esto, sino justamente la manera de experienciar en todo ello la condición divina en que el hombre consiste" (X. Zubiri).

Tot això ens ha de fer pensar en que darrere l'estil de vida del MIJAC ha d'haver una gran experiència de Déu des de la humanitat. Tot això em condueix a expressar el que segueix:

A les persones i moviments que 4

s'adhereixen a Jesús, ell els comunica en concret: a) Una nova orientació i actitud fonamental en la vida: la persona que pren a Jesús per model de la seva vida en les seves relacions amb els altres, amb el món i amb Déu, pot viure d'una altra manera més autèntica i més humana. b) Noves motivacions: partint d'ell és possible donar una resposta a la pregunta de per què l'ésser humà ha d'actuar així i no d'una altra manera; per què hem d'estimar i no odiar; per què hem de ser honestos, indulgents i bondadosos, encara que això ens perjudiqui. c) Noves disposicions: seguint a Jesús serem capaços de tenir unes disposicions que apunten vers el compromís humil en favor dels altres; a la solidaritat amb els dèbils; a la lluita contra les estructures injustes, a la llibertat, a la gratuïtat, al servei desinteressat, al sacrifici, l'alegria, el perdó; disposicions que igualment les mantindrem en les situacions més extremes. d) Noves accions:Seguint a Jesús serem capaços d'actuar precisament allà on ningú actuaria, perquè no és rendible políticament, o perquè és anònim... e) Un nou sentit i una nova meta: Al deixeble de Jesús se li ofereix un sentit últim no només per a la vida i l'acció, sinó també per al sofriment i la mort; no només per als moments gloriosos, sinó també per a les hores baixes i doloroses.

... PER QUÈ HEM DE SER HONESTOS , INDULGENTS I BONDADOSOS , ENCARA QUE AIXÒ ENS PERJUDIQUI.

QuiqueRoig

S ESSIÓ D' INICACIÓ 2011 TESTIMONI 1 R ANY

Hola a tots, Sóc la Laura, animadora del MIJAC de Sant Andreu des de setembre del 201 0. És el meu primer testimoni i realment no se ben bé per on m'he d'encaminar però espero poder apropar-me amb tots vosaltres. Vaig començar al MIJAC per fer les pràctiques per al curs de directora de lleure. Aquestes pràctiques haurien d'haver acabat al desembre, però com em sento molt a gust m'hi he quedat. El que he vist al MIJAC no ho he trobat en cap altre lloc. Darrere del MIJAC hi ha molta feina que és veu reflectida cada dissabte, en totes les diòcesis, i coordinadores. El MIJAC et dóna forces per anar endavant, per lluitar pels infants que vénen cada dissabte, infants de molta diversitat. El MIJAC és un equip que comparteix opinions diverses i maneres de fer dels animadors. Això ho vaig experimentar a la sessió d'estudis. Amb tot l'equip d'animadors es comparteixen moltes experiències. I dintre de l'equip es viu intensament les inquietuds pròpies de cada integrant del grup. Em va sorprendre el canvi que vaig experimentar a la sessió d'estudis, la meva visió va donar un gir gratament inesperat. Mai hagués pensat que hi hauria tants joves implicats en aquesta feina. Una feina què és voluntària i que en moltes ocasions requereix molt de temps personal. Va ser tanta la plenitud que vaig tenir durant aquell cap de setmana que a l'arribar a casa i explicar-ho als meus pares, vaig començar a reviure totes les experiències i sentiments d'aquells dos dies. I hem vaig emocionar. Per què? Quina és la raó que durant aquells dos dies vaig perdre el món de vista i durant la setmana només sabia parlar d'aquella experiència?. S'ha de viure i sobretot sentir-ho. Quan et trobes amb joves com tu que entenen i comparteixen la raó del perquè et dediques plenament al MIJAC, t'omple. Una passió val el doble quan la pots compartir. Hi ha molt camí per fer. Som-hi doncs!

TESTIMONI 2 N ANY

Laura

La meva vivència durant l’última sortida d’iniciació celebrada el passat 1 9 i 20 de febrer va suposar per mi una injecció i recarrega de piles per continuar al meu camí de formació dins del MIJAC. ¿Els motius? Perquè l’inici va ser diferent i original, perquè vaig aprendre de forma més específica dues conviccions: l’Arrelament i l’Opció pels pobres, perquè vaig gaudir durant els jocs de la tarda, perquè vaig compartir bons moments amb la resta de mijaquers i mijaqueres, perquè van haver moments de reflexió, perquè a diferència de l’any passat aquesta vegada hem compartit més experiències en els tallers de segon any, perquè vaig conviure amb animadors i animadores d’altres centres, perquè durant la vetllada no vam deixar de riure, perquè hem fet més pinya i hem anat tots a una, perquè el bon ambient en tot moment va estar present, perquè SOM LA GENT DEL MIJAC!

TESTIMONI 3 R ANY

AnabelUsar alde

Hola a todos! Soy Borja del MIJAC la Pau, este año ha sido mi último de iniciación, el año que viene ya seré militante. Respecto a la iniciación que he realizado destacaría los talleres, me han parecido muy interesantes, en concreto el de opción evangelizadora. 6

Además me ha dado la oportunidad conocer gente nueva. Me gustaría resaltar lo especialmente simpáticas extrovertidas y que son las personas que se iniciaban este año, todos sabemos que a menudo el primer año cuesta un poco más ¿no creéis?. La formación también me ha dado la oportunidad de conocer mejor a personas que aún llevando más tiempo no conocía todavía. Por eso me gustan las salidas en las que todos los centros del MIJAC nos juntamos, me parece muy importante que nos conozcamos entre todos y que tengamos buen rollo. No me puedo olvidar de los juegos y dinámicas, me divertí mucho, y además como siempre la mayoría estuvimos muy participativos. Nos vemos en la próxima salida de iniciación, Un Saludo

Borja

S ESSIÓ D' ESTUDIS 2011 UN SEMBRADORVA SORTIR A SEMBRAR LA SEVA LLAVOR… (I SENTO QUE AQUESTA LLAVOR HA DONAT MÉS FRUIT QUE MAI!!) La veritat és que, quan em van demanar si podia fer un testimoni sobre la meva vivència personal a la sessió d’estudis d’aquest any, no sabia per on començar. Com es poden expressar amb paraules les experiències? Com es pot verbalitzar tot el que he viscut durant el cap de setmana? No sé ben bé perquè, però aquell diumenge de febrer vaig arribar a casa amb un somriure a la cara… Però tot el que vaig sentir no ha sigut quelcom fugaç, sinó que des d’aquell dia, milers d’idees em volten pel cap i sento que tinc les ganes i els ànims renovats per seguir al MIJAC. Dies després de la SEE vaig llegir, gràcies al consi diocesà, un escrit que ja coneixia: una “carta” en que Déu espera que, en algun moment del dia, ens enrecordem d’ell i de tot el que fa per nosaltres. En aquell moment, vaig recordar el cap de setmana i vaig començar a pensar en moments que em van fer descobrir Déu en cada petit detall i que m’han fet descobrir qui és el “culpable” d’aquesta ebullició de sentiments i de ganes de fer coses, aquesta sensació d’eufòria que no s’ha quedat en l’àmbit mijaquer; sinó que ha aflorat a la feina, amb els infants, amb els de la colla gegantera on ara estic començant a tocar la gralla, amb la família… Ara mateix, tinc ganes de cridar als quatre vents que sóc animadora del MIJAC, que el MIJAC és un estil de vida, no només dues hores a la setmana i que és quelcom que no es pot explicar ni definir: S’HA DE VIURE!!! Des d’aquell màgic cap de setmana, només una paraula em ve al cap: GRÀCIES!! Gràcies als animadors, a Déu, als infants, a la nostra consiliària per recolzar-me i escoltar-me en moments difícils i per les seves paraules d’ànim i també als animadors del meu centre per l’esforç que dediquem a fer que el centre tiri endavant i per la cohesió que hem aconseguit que hi hagi entre els sis (fa uns anys, m’hauria semblat impensable!!). Gràcies de debò, Sonia, Pablo, Dani, Anabel, Anna Maria i també a tots els que han compartit i comparteixen MIJAC amb mi (tant a nivell de centre com de moviment), que m’han ensenyat a estimar el MIJAC, que han compartit les seves vivències i maneres de fer i han ajudat a construir la meva manera de ser, m’han ajudat a madurar a nivell personal i dins del MIJAC i m’han animat a compartir tot el que és i representa el moviment.

AnnaMartín

UN SEMBRADOR VA SORTIR A SEMBRAR LA SEVA LLAVOR L’ OPCIÓ EDUCATIVA DEL MIJAC (Extracte de la xerrada del Natxy Flores. Per a llegir-la sencera podeu consultar a www. mijaccb. org/bcn/noticieshistorial. html#opc_edu)

“Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor” és el títol d’aquesta SEE, ja tots ho sabeu. Alguns, suposo, ja heu reconegut la cita. En efecte, és l’inici de la paràbola del sembrador en la versió de l’Evangeli de Lluc (8,5). Tots coneixem aquesta paràbola de sobres. Una paràbola fantàstica de Jesús, de la que intentarem extreure molta “chicha”. Per anar centrant-nos en la qüestió de l’educació, i perquè tots ens moguem dins un mateix marc o en un marc proper, voldria obrir sis temes a partir d’aquest verset primer, “un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor” amb la paràbola de fons. Són les següents: creixement, compromís, experiència, comunicació, resultats i Jesús.

d’agricultura. La metàfora del sembrador li serveix a Jesús per explicar als deixebles què passa amb l’anunci o ensenyament de l’Evangeli. I s’utilitza perquè realment és una comparació molt bona. Hannah Arendt, en un text que té sobre educació, diu que l’educació és una qüestió capital de la humanitat perquè, senzillament, naixem. L’educació té a veure amb donar resposta a les noves vides que neixen. Joaquim Franch, deia que “Educar és ajudar a créixer”, però moltes vegades no sabem com fer-ho. Com col·laborar a que l’infant “arribi a ser qui és”, parafrasejant el vell poema de Píndar? Respecte al creixement, una cosa més. Sempre posem els infants en el lloc de la planta i nosaltres en el lloc del sembrador, però al tanto que nosaltres també estem creixent. I malament si no és així. Sobre això, una frase de Maria Montessori. On ella diu mestre vosaltres poseu animador/a: “Un mestre no ha d’imaginar-se que pot preparar-se per a la seva vocació simplement adquirint coneixements i cultura. Per sobre de tota la resta, ha de cultivar dintre seu una actitud adequada en l’ordre moral. De manera especial, ha de netejar

L’EDUCACIÓ

CREIXEMENT

TÉ A VEURE AMB DONAR RESPOSTA A LES NOVES VIDES QUE NEIXEN.

Aquesta paràbola parla d’educació. No parla, encara que ho sembli,

SEMBRADOR ÉS MILITANT PERQUÈ SURT A SEMBRAR, AIXÍ DE FÀCIL. la seva ànima dels dos pecats mortals als que sempre són propensos els mestres: l’orgull i l’ira”. COMPROMÍS Tornem al començament: un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. La frase ha estat escollida expressament per la seva redundància. En les versions de Marc i Mateu, només diu: “Un sembrador va sortir a sembrar”. La de Lluc afegeix: “la seva llavor”. Fantàstic, no? Encara més redundant. Sembla innecessari redundar tant, no? Les coses redundants semblen molt tontes però acostumen a insistir en el que és principal. Les coses bones, les correctes, ho són perquè ho són i no necessiten argumentacions. Al contrari, quan comencem a divagar mentalment sobre el bé i el mal podem defensar moltes tonteries, però en el fons tots sabem què està bé i què no. Exactament això és el que li passa al sembrador. No necessita justificar el que fa, senzillament ho fa. Agafa la seva llavor i la sembra. Jo crec que darrera d’aquesta redundància aparentment innecessària hi ha amagades tres paraules molt importnats: vocació, acció i constància. Tres paraules que tenen a veure amb militància, amb compromís. El sembrador és militant perquè surt a sembrar, així de fàcil.

Respecte a la vocació, no m’atreveixo a dir gaire cosa. Sí que repeteixo que quan una persona necessita argumentar moltes coses racionalment, donar moltes explicacions mentals a per què s’aixeca cada dissabte al matí per anar al MIJAC, és que la vocació no li està funcionant gaire. I no dic això perquè no calgui discernir les motivacions que ens fan ser animadors, sinó perquè hem de renunciar a una ideologia abstracta massa cerebral i sentir més el que se’ns mou a les entranyes. Un animador surt a animar perquè li surt. I en acabar repeteix les paraules del servent de l’Evangeli: “no mereixo recompensa, he fet només el que havia de fer” (Lc 1 7, 1 0). “Un sembrador va sortir a sembrar” té a veure també amb constància. Encara que el verset no ho diu explícitament, tots sabem que aquesta no és una acció aïllada. El sembrador s’encarrega del seu camp dia a dia. En educació és fonamental la constància. El compromís amb l’acció educativa és fonamental. Ens adonem que estem intentant acollir uns infants en un món que no es precisament el paradís. Les eines que donem a aquests infants han de ser molt bones perquè puguin moure’s en aquest món no sempre fàcil i perquè puguin, quan ho creguin necessari, transformar-lo. Això és una responsabilitat molt gran, i demana un gran compromís. 9

però no és així.

EXPERIÈNCIA Fa un parell o tres d’anys, teníem un objectiu diocesà que deia alguna cosa així com “que els infants facin experiència de MIJAC”. I molt sovint diem que hem d’educar des de la vida, des de l’experiència. I a vegades diem això i ho simplifiquem massa, com volent dir que no

AQUESTA SENSIBILITAT S ’HA DE DESPERTAR EN LA PERSONA.

hem de fer com a la catequesi o al cole. Però educar des de l’experiència, que és el que proposa la Pedagogia Activa, en la que ens englobem els moviments d’Acció Catòlica, és més que això. Intentarem entendre millor què és això de l’experiència. El filòsof Walter Benjamin diferenciava experiències de vivències. I Jorge Larrosa, que ha estudiat molt aquest tema, les diferencia d’una manera ben senzilla. La vivència és “allò que passa” i l’experiència “allò que ens passa”. És a dir, a la nostra vida tenim moltes vivències, totes les coses que anem vivint, que van passat. Però algunes d’aquestes vivències, per alguna estranya raó, ens marquen, se’ns queden grabades a la memòria, als sentiments, o ens ensenyen alguna cosa, n’aprenem alguna cosa, ens transformen, ens fan créixer. Aquestes són les experiències. És precisament per això que volem que els infants facin experiències de MIJAC, perquè l’experiència transforma la persona, l’ajuda a créixer. Si el MIJAC només proporcionés vivències als infants, en acabar el seu procés seguirien igual que quan van entrar,

Per tant, l’experiència és subjectiva, i ho és perquè nosaltres som éssers sensibles. Som com asfalt calent i els cotxes que van passant sobre nosaltres ens van deixant la seva marca. Si fóssim asfalt fred i dur, per més cotxes que passessin, ni ens enteraríem. Diu el profeta Ezequiel: “´Trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn” (Ez, 36,26). Aquesta sensibilitat que ens exposa a la petjada de l’altre, aquesta sensibilitat que en el fons ens fa tan fràgils, és alhora la que ens permet la transformació, sense ella ens estanquem, no creixem. I aquesta sensibilitat s’ha de despertar en la persona. Si s’adorm, ens tornem asfalt fred i insensible. Aquesta és una de les tasques més difícils de l’educació, perquè tenim molts nanos i molts educadors endurits com pedres. Hi ha situacions tan dures, tan trencadores i doloroses, que la gent es va posant a sobre cuirasses gruixudes i impermeables per protegir-se del món. Però la cuirassa pesa tant que, a part de protegir, també apreta i no deixar créixer. Treure’ns cuirasses, treure cuirasses als infants, exposar-nos a la trobada amb els altres, és una finalitat pedagògica fonamental.

CREC QUE

ÉS MOLT IMPORTANT QUE SAPIGUEM DONAR- LOS LLAVORS .

Recopilant, perquè al MIJAC s’hi donin experiències, cal obrir-nos i ajudar als infants a obrir-se als altres, al que ens anem trobant. I perquè al MIJAC s’hi donin experiències, cal que siguem sensibles i ajudem als infants a despertar la seva sensibilitat. Aquesta experiència de trobada amb nous amics i nous centres, de deixar-nos tocar pels altres, la fem sovint als centres. A colònies, per exemple, és la que provoca les llàgrimes de l’última nit.

SI i SEE 2011

COMUNICACIÓ I ara voldria que ens centréssim en la qüestió de la llavor. La qüestió de la llavor és fonamental, penso jo. Per això Lluc ho afegeix: “un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor”. I atenció perquè Jesús, una mica més endavant, quan els deixebles li pregunten pel significat de la paràbola, els diu que “la llavor és la paraula de Déu” (Lc 8, 1 1 ). La llavor és la paraula. De Déu, del sembrador o la nostra, tant se val ara. Per parlar d’educació el que ens interessa és saber que la llavor és paraula. La deducció directa és que educar és escampar paraules. Avui, com que les nostres relacions comunicatives, i les dels xavals encara més, es donen sobretot per canals tecnològics (facebook, messenger, mail, mòbil, televisió...) tendim a entedre la comunicació com un procés tècnic. Agafo un missatge i l’envio per un canal a un altre lloc fins que algú el rep. Penjo una determinada informació a mur del facebook, o la twittejo, o envio un sms. Però la comunicació humana és molt més que això. Es tracta de donar als infants alguna cosa que desperti en ells nova vida, alguna cosa que germini en ells, que els tranformi i els faci donar fruit. I aquesta cosa pot ser una paraula o pot ser un gest o pot ser un testimoni o pot ser una acció... jo què sé. Crec que és molt important que sapiguem donar-los llavors. Llavors riques de contingut. I per això penso que ens ho hem de creure molt. La

trobada amb els infants el dissabte ha de ser un moment molt important, no pur intercanvi d’informacions. Cal que ens involucrem en el que fem, que ens donem molt autènticament. Que la paraula o el testimoni que donem no sigui asèptic ni abstracte, sinó que sigui el fruit de la nostra experiència personal, que sigui creïble, coherent i transparent, que s’encomani, que sigui autèntic.

ES TRACTA DE

DONAR ALS INFANTS ALGUNA COSA QUE DESPERTI EN ELLS NOVA VIDA La llavor no pot ser qualsevol llavor, ha de ser la nostra. “Un sembrador va sortir a sembrar

la seva llavor”. Els animadors/es, el MIJAC, hem de tenir una paraula pròpia, un llenguatge propi, un estil propi, personal. I això cal, i cada cop cal més, perquè els infants estan molt trencats per dintre i necessiten alè. Les eines, els mètodes, els objectius i les dates, la por i la madra, no poden ofegar en nosaltres les ganes de donar el 15

nostre cor als xavals. Hem d’evitar el proselitisme, no es tracta de vendre un producte. I hem d’evitar utilitzar grans shows per atreure al personal, perquè això després queda en res. Hem d’evitar fer preguntes si només acceptem una resposta com a vàlida. Hem d’evitar aprofitar-nos dels infants perquè ens expliquin un cotilleo o perquè es ens facin una treneta si després, quan no ens interessa, no estem disposats a aguantar-los, per més pesadets que es posin. Hem de ser animadors i animadores honrats.

LES RELACIONS

RESULTATS Fins ara no hem sortit gaire del primer verset de la paràbola. Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Però la paràbola continua, i Jesús ens explica què passa amb aquestes llavors. Hi ha una part de la llavor que cau sobre el camí, on els homes la trepitgen i els ocells la mengen; és el missatge que ningú sent. Una altra part cau entre les roques i no té terra on arrelar; és el missatge que algú sent però no escolta. La tercera part cau entre esbarzers i cards, la llavor creix però les altres plantes l’ofeguen i mor; és el missatge que algú sent, escolta, però no es creu. I finalment la llavor cau sobre terra bona i dóna molt de fruit; és el missatge que algú sent, escolta i creu, l’interioritza, el fa seu i fa que doni fruits.

ENTRE LES centrant en els resultats. I no PERSONES NO és gensJesúsingenu:s’estànomés una quarta parta ha donat La resta ha estat estèril. D’entrada, això PODEN QUEDAR fruit. ens sorprèn perquè vivim en una cultura REDUÏDES A UNA capitalista de l’eficàcia. A tot li busquem la utilitat, la màxima eficiència. I SIMPLE RAÓ DE l’aplicació, tendim a entendre també així l’educació. Però d’intentar defugir-ho una mica. Com a RENDIMENT. hem mínim en el terreny interpersonal i educatiu. 16

NO ES TRACTA D’ENTENDRE UNS CONCEPTES , DE CREURE UNS DOGMES , D ’INTERPRETAR UNS ENIGMES NI DE RESPONDRE UNS EXÀMENS . Q UE J ESÚS SIGUI EL TEU MESTRE SIGNIFICA SEGUIR- LO A ELL, A LA PERSONA.

Les relacions entre les persones no poden quedar reduïdes a una simple raó de rendiment. Jo crec també que aquí ens traeix la nostra concepció de “camp”. Jesús té una visió molt més àmplia del camp. El camp no és només la “terra bona”. El camp és una cosa més universal, més oberta. El sembrador de la paràbola sembra on ningú sembraria, allà on ningú espera res de bo. Crec que aquí se’ns presenta molt clarament una actitud fonamental de Jesús. Cal adreçar-se a aquells a qui ningú s’adreça, aquells que són considerats inútils, estèrils, ineficaços, no rentables. Acostumem a fer queixes del tipus: “Sempre són els mateixos” o “han estat els quatre de sempre”. I segurament sigui cert. I tinc la sensació que molt sovint voldríem tenir només als infants que ens funcionen. Però precisament per ells no som necessaris. Els nanos més molestos, els que no fan mai cas, els que sempre estan cridant l’atenció, els que no són capaços d’estar-se una estona tranquils, els que no aporten res d’interessant, aquests són precisament els que necessiten el MIJAC. Els nanos que no troben el seu lloc a l’escola, els que se senten rebutjats per la seva condició social, racial o sexual, encara que no ens agradin, encara que no treballen tan bé com els altres, són els nanos pels que s’ha fet el MIJAC. “El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts” (Mt 9, 1 2).

JESÚS

Fins ara hem fet veure que el sembrador del que estem parlant és un personatge hipotètic. Però la imatge ens diu molt més, ens parla d’algú que coneixem. Jesús és el sembrador que “va sortir a sembrar la seva llavor”. La seva vida va ser una tasca incansable per sembrar entre els seus, i va donar exemple fins a l’últim moment, com un bon educador. Tot el que hem dit fins ara ho podem aplicar a Jesús. Ell és l’exemple del militant: actiu, compromès, constant, vocacionat. Ell acompanyava gent en creixement, sabia respectar els processos dels altres, sabia donar llavors que transformaven els altres, sabien generar experiència al costat dels altres. I Jesús va apostar sempre pels últims. Va apostar tant per ells que fins i tot s’hi va identificar: “La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal” (Mc 1 2, 1 0), “De Natzaret en pot sortir res de bo?” (Jn 1 , 46). I va acabar

seguiment. No es tracta d’entendre uns conceptes, de creure uns dogmes, d’interpretar uns enigmes ni de respondre uns exàmens. Que Jesús sigui el teu mestre significa seguir-lo a ell, a la persona. Tenir-lo com a referència, viure una vida com la seva. El seu missatge, la seva llavor, és ell mateix. Viure amb ell, trobar-se amb ell, era sempre una experiència, ningú quedava indiferent (el gerasenc endimoniat, el desè leprós, la samaritana, Zaqueu, etc.).

morint com un últim, com un petit, com la llavor que ha de morir per donar fruit. A Jesús li deien Rabí, que vol dir “mestre”. El que també és curiós és que Jesús té una manera d’ensenyar molt pròpia. És que, sobreot, Jesús tenia una autoritat pròpia, atreia a la gent. Diu l’Evangeli de Marc: “Després van anar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells: Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l'obeeixen! I la seva anomenada s'estengué de seguida per tota la regió de Galilea.” (Mc 1 , 21 -22.27-28) El model de Jesús, com ens explicava el Kike el cap de setmana de la sortida de responsables i iniciadors, es basa en el seu

Si seguim l’Evangeli de Marc, per exemple, descobrirem a Jesús amb unes actituds i en un munt de situacions semblants a les nosatres els dissabtes al MIJAC: Jesús llegeix en l’interior de la gent (Mc 2, 8-9), està format i sap relacionar-ho amb la vida (Mc 2, 25-26), interpel·la (Mc 3, 4), s’indigna i entristeix quan els altres no volen entendre (Mc 3, 5), treballa en equip (Mc 3, 1 3-1 5) i organitza aquest equip (Mc 6, 7-1 2), instrueix perquè estima (Mc 6, 34), té una mirada profunda per desemmascarar les trampes (Mc 7, 9-1 3) i per fixar-se en les petites coses (Mc 1 2, 41 -44), està obert a aprendre (Mc 7, 1 4-30), posa límits (Mc 8, 1 2), renya (Mc 8, 33), no es creu únic (Mc 9, 38-39), exigeix una mica més (Mc 1 0, 21 ), no dóna les respostes d’entrada sinó que pregunta (Mc 1 0, 51 ), és lúcid per escapar de les trampes (Mc, 1 2, 1 5-1 7), sap què és l’important (Mc 1 2, 28-31 ), reconeix el que no sap (Mc 1 3, 22). Jesús no ens pot donar una resposta didàctica ni unes eines adequades als problemes actuals, però sí és un referent com a model de persona, coma direcció en la que créixer, com a camí a fer, com a testimoni a donar. Tot el que fem al MIJAC, sigui amb els recursos que sigui, ha d’estar amarat del seu estil de vida.

Natxy

PART I: SEGONA COORDINADORA:

Llefià, 1 1 del matí. Tenim molta feina a fer per i poc temps per fer-ho tot. 2 horetes que passen volant perquè treballem a tope:

ENROLLAOS Vam posar en comú la

campanya. Hem vist que tots els centre heu fet el veure, així que els que encara no heu fer el jutjar, animeu-vos!! I els que ja l’heu fet: deu ni do, quin ritme!, us animem a acabar la revisió amb l’actuar! Aquesta va ser la part que portaveu feta des dels centres, però com ja us vam adelantar, vam fer el jutjar del lema! A partir del text mt 5, 43-48, “estima als enemics”Vam arribar a les següents conclusions:

Que és el que fa que respectis a uns o a uns altres? Su forma de ser Si es amable o desagradable

Tractes a tothom de la mateixa manera? Perquè? No, por que unos nos tratan mejor que otros No, segons com ens trobem

Jesús que ens proposa a partir del text? Com ho podem canviar?

PART II: 8a ASSEMBLEA CATALANO-BALEAR DE NENS I NENES DEL MIJAC

27 de març, 8:30 Rivadeneyra. Plou a bots i barrals. Sortim cap aVic amb un objectiu clar: buscar un lema per a treballar durant els dos cursos següents. Durant el matí, vam fer una ginkama i a cada prova, ens van donar un recull del jutjar de les tres diòcesis. Quan vam recollir tot el material, ens varem posar per grups per preparar les propostes per escollir el nou lema. A l’hora de les votacions i amb 6 propostes de lemes, sembla que els nens i nenes del mijac ho van tenir prou clar: hi havia un clar favorit. I després de modificar la proposta, així queda el nou lema:

Tothom té un costat positiu, busca’l! Els nens i nenes del grup, volien que féssim arribar a tothom que la primera proposta del lema, era amb el somriu darrere, però al final ho varem modificar, així que queda dit.

Ens diu que hem de respectar als enemics Haciéndonos amigos suyos Conociéndolos Teniendo paciencia con ellos

REVISTA I ECONOMIA Vam treballar

l’objectiu de fer més presents als ecònoms dels centres. Cada centre va explicar les tasques d’economia i vam fer un pacte de funcions. També vàrem confeccionar el noticies peludes, que es podria titular noticies carnavalesques!!

Segona coordinadora superada!! Ara toca passar tot el treball del lema a Catalunya per a poder escollir el nou lema a la 8a Assemblea Catalano-Balear de nens i nenes del MIJAC. 19

LA RE-TROBADA DEL MIJAC En aquest número del Fent Camí la gran novetat és el nou lema escollit pels infants pels propers 2 anys: “Tothom té un costat positiu, busca’l!”, i no puc deixar de somriure en rellegir la presentació que vaig fer en l’anterior número, on ens convidava a mirar el costat positiu, també – i sobretot – dels infants conflictius... Després d’aquest inevitable “jo ja ho deia!”, i de trencar-me el cap i pensar sobre què podria escriure, segueixo la proposta que em va fer en Joan Manel de parlar sobre la meva experiència en aquesta nova etapa en el Mijac. No porto encara massa temps, però després d’unes quantes comis, equip disc, reunions de consis, una coordinadora i fins i tot la 8ª assemblea C/B d’infants, ja es pot dir alguna cosa. Em perdonareu si ho faig a partir d’un text de l’Evangeli – efecte o defecte professional -, i que a més, sigui dels llargs: Jesús amb la dona samaritana (Jn 4,5-42). Pels que tingueu mandra de buscar el text, us en faig un resum: (. . . ) “En aquell temps, Jesús, cansat de caminar, s'estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua.”

sí, em plantejo que sóc, en aquesta responsabilitat diocesana, una dona samaritana que he anat a buscar - a retrobar - aigua al pou. Quan vaig dir que sí, volia ajudar al moviment, però també buscava retrobar-me amb bons amics: infants i animadors de Sant Andreu on hi havia estat, d’altres centres com Bon Pastor amb els quals havíem compartit sortides, o que havia conegut en TDI’s i sortides d’iniciació. També buscava un retrobament amb una manera de fer que em sorprèn i que encara no he acabat d’entendre, del protagonisme de l’infant. (. . . ) “Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada». (. . . ) Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d'aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou. » (. . . ) «Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem. » Jesús li respongués: «Creu-me, dona; s’acosta l’hora (. . . ) que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat. » Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot. » Ell li respon: «Sóc jo, que parlo amb tu. »”

I, COM

Com a capellà, i com a consiliari, intentes recordar sempre la figura de Jesús, però quan et trobes davant d’un text on un dels personatges no té nom, sembla una invitació a identificar-t’hi... O sigui que 20

AQUELLA SAMARITANA, JO TAMBÉ HE TROBAT MOLT MÉS DEL QUE HAVIA ANAT A BUSCAR...

I, com aquella samaritana, jo també he trobat molt més del que havia anat a buscar.... Què

hi he trobat? Nous amics, un tros del Regne de Déu, una oportunitat per acompanyar i ser acompanyat, aliment per la fe (no estic pensant només en l’esmorzar de l’assemblea...), la força de l’Esperit en molts de vosaltres i dels infants, per anar fent i descobrint camí junts, i per compartir! Així és com acaba l’Evangeli del qual us parlava: (. . . ) “La dona deixà estar la gerra i se'n anà al poble a dir a la gent: «Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. ¿No serà el Messies?» La gent sortí del poble i anà a trobar-lo. Molts samaritans d'aquell poble van creure en ell. (. . . ) Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és de debò el salvador del món».”

Miquel

Doncs això: tota bona experiència, després tens ganes d’explicar-la i compartir-la!

• ...ha nascut una nova secció al Fem Camí? Gràcies a la vostra col·laboració i opinions hem decidit que aquesta secció ha de ser merament informativa i seriosa. • ... ell passat 26 de febrer va tenir lloc la celebració del 25è aniversari del Consell Català de Moviments Especialitzats (el CCME), del que nosaltres hi formem part. Felicitats pels 25 anys!! • ...ja tenim un nou matrimoni entre els militants?? FELICITATS NATXY I ANA!!!

• ... des de la Pastoral Obrera ja s’està preparant la celebració del 1 r de maig. Serà el proper 30 d’abril a la tarda, a Sant Paulí de Nola. • ... per segon any, el Natxy ha explicat l’experiència de com celebrem al MIJAC l’eucaristia amb infants i fem Estudi d’Evangeli, en el marc del curs del CPL L’eucaristia amb infants. • ... estem treballant en el recull de fulls del Quadern d’Animador. Així ja teniu lectura per a l’estiu! • ... mica en mica Rivadeneyra es renova. Ara li ha tocat als armaris de l’entrada. • ... s’està treballant en la digitalització del mural de la sessió d’estudis. Encara no està acabat, però si voleu veure com està quedant: http://www.mijaccb.org/mural/ • ... al MIJAC fem ús de les xarxes socials. A més del Facebook ara estem al Twitter: @mijacbcn. Així com d’altres animadors: @juniorbcn, @kimicaprieto, @elenirc_, @laugubau, @sonita85, @Dani3ueno, @Annetta86 i @joan_manel.

CONCURSACO DE LA COMI

• ... els jocs Cooperatius de la SEE i SI han canviat de nom, ara seran jocs destroyers o moments gratuïts, depenent del centre que ho prepari!

Des de la comi us desafiem, a veure qui coneix el passat d’alguns dels membres, així que prou de mandales i mandangues!!!¿Sabries dir-nos quins dos membre de la comi han participat de les colònies d'escolans?

• ... la família mijaquera creix! La Isa de Torrebaró està embarassada. Moltes felicitats als pares!

¿Sabies que quan la Mariajo era secre del moviment encara s’escrivia amb màquina d’escriure?

¿¿¿Sabies que tornant de la SEE alguns animadors/es es van dedicar a fer “calvos” mentre adelantaven als cotxes d’ altres anis???

Sabias que por ser cura tienes privilegios al volante? Como aparcar donde te da la gana sin dar explicaciones a nadie!! Incluso se te permite llevar un martillo como arma! (para saber más contactar con el consi diocesano)

¡que tan informatitzats ni ná! Alguns dels animadors que tenen twitter, el tene sota cohacció !No saben ni com funciona! T’hem preparat una sopa de lletres per a que rememoris les millors rimes de la SEE:

Juárez, Manolo.(2010)." l’Estil de vida del mijac”(1ª. ed). Barcelona: MIJAC

Aquest document, parla de la marca que deixa el MIJAC, com “estar en el MIJAC implica assumir unes Conviccions que marquen la teva persona ”Segur que si t’ho llegeixes et sentiràs identificat, pensaràs, osti!té raó! És una lectura recomanada perquè és amena i curta (encara que tingui 57 pàgines la mida de la lletra és molt gran). T’ho pots llegir en dos viatges de metro, al tren, abans de dormir... Aquest document és interessant també perquè recull altres infos del moviment, parla de documents que aniran sortint en aquesta secció més endavant. Com és el cas de la següent lectura recomanada:

Comissió Diocesana. (1988). “L’originalitat del MIJAC” (1a.ed).Barcelona:MIJAC

Article original: Roche, Jean-Pierre. (1 987 març-abril) L’Église, les enfants et l’ACE: L’originalité de l’ACE, mouvement apostolique dels enfants. MASSES OUVRIERES num 41 2. Aquest article és una traducció que va fer la Comissió Diocesana al 1 988. Parla del que ens fa únics com a moviment com a part de l’església: “Jesús sobre els infants: ell no els considerava com a persones a educar, sinó com a persones a imitar” És una lectura recomanada perquè encara que sigui antiga (ja té els seus 23 anyets) parla del que ens fa únics com a moviment. Doncs ja veus, dues lectures recomanades que parlen de que al MIJAC som únics, tant com a moviment com a per a les persones que el formem. És interessant, no? Si més no, pel teu ego, pots donar-li un cop d’ull a veure si et sents identificat i en podem parlar a la TDA, que te sembla? 24