9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
Esquema 1. El nou mapa polític d’Europa 2. La reconstrucció económica d’Europa 3. L’evolució economica internacional 4. La Guerra freda i les relaciona internacionals
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
La reconstrucció d’Europa i la guerra freda (1945-1985) Acabada la segona guerra mundial Europa va perdre la seva hegemonia i va quedar sotmesa a la influència dels Estas Units i l’URSS. El període conegut com la guerra freda s’estén enre el 1945 i el 1985. Van hi haver moments de màxima tensió i altres de distensió, aquest coincidint en el govern del president americà J. F. Kenenedy i del dirigent soviètic N. Khruixtxov. L’arribada al poder Gorbatxov, el 1985, suposarà el final de les tensions. L’economia es caracteritzà per una expansió del món capitalista fins al 1973, quan la crisi econòmica aturarà el creixement fins el 1989. El colapse de l’economia comunista va ser molt més greu.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
1. El nou mapa polític d’Europa Els límits assolits pels exèrcits soviètics i angloamericans durant la segona guerra mundial a Europa esdevindran el punt de referència territorial. 1.1. L’area d’influència angloamericana: l’Eurpa Occidental. L’Europa occidental va ser alliberada de l’ocupaciá alemanya pels exèrcits aliats amb el recolzament de la ressistència interior (maquis o partissans).
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
La ressitència havia estat influenciada per ideologies progressites antifeixistes però instrumentalitzada pels partits comunistes més acostumats a la lluita clandestina. Aquesta situació va fer pensar a l’opinió pública en una revolució social. Però el comunisme polític va ser fidel a ls directrius de Moscou i es va mantenir dins del límits establerts col·laborant en l’apaciguament social i participant, si més no, en la constitució de governs frontpopulistes
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
Stalin va renunciar a la pretensió sobre Europa Occidental a canvi de mantenir el domini sobre els límits inmediats de l’URSS (el glacis defensiu) També temia que la instauració de règims socialistes occidentals qüestionaren el seu domini ideològic
9
La reconstrucción d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
França Es va reconeixer l’autoritat de Charles de Gaulle qui, durant la guerra, havia format un govern de la República a l’exili. No va ser tractada com un estat vençut malgrat que el govern de Pétain havia actuat com un estat col·laborador dels feixistes.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
De Gaulle governà provisionalment fins el febrer del 1946, va pacificar el país i va propiciar un govern constituent. Després de les primeres elecions, socialistes i comunistes aconseguran el poder amb un pacte amb el MRP.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
Diversos problemes derivats de la situació económica i la cojuntura internacional propiciarà la ruptura del govern d’esquerres. Els comunistes foren marginats del poder i van incitar una campanya de vagues i demostració de força en un context internacional on la tensió entre nord-americans i sovietics anava en augment.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
Itàlia Acabada la guerra, la monarquia italiana va ser rebujada per referèndum i es va instaurar una república. El PCI va optar per la democràcia mentre que la resistència i els partissans van lliurar les armes. El comunisme italià va col·laborar en la consoldació de la democràcia.
9
La reconstrucción d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
Cola en un colegio electoral en Milán, domingo 18 de abril de 1948 (elecciones generales de Italia). Foto: diario La Stampa.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
A poc a poc els comunistes aniran perdrent el poder polític en favor de la democràcia cristiana (Enrico De Nicola 1r President constitucional)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
1.2. L’àrea d’influència soviètica: l’Europa oriental De la mateixa manera que els angloamericans, els soviètics van pressionar perquè als països assignats a la seva tutela es consolidessin regims polítics amics. Sota la seva influència es van restaurar, al menys formalment, les llibertats democràtiques si més no procurant un control del poder per els partits comunistes. Cap al 1947 diferents països de l’Europa oriental es van transformar en democràcies populars.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
Els mecanismes van ser similars. En un principi, les forces emanades de la ressistència s’agrupaven en “fronts nacionals” de direcció comunista; en una segona fase es formaven governs de salvació nacional i es convocaven eleccions. Tot el procés estava supervisat per l’URSS.
9
La reconstrucción d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
Mitjançant el control comunista, l’eliminació de l’oposició i censura de la premsa anaven consolidant-se “democracies populars” que esdevenien en dictadures en la pràctica (beneïdes per Stalin). En tots aquests països no se celebraren eleccions lliures fins la dècada de 1990 Així restaren sota la influència directa de la URSS Txecloslovàquia, Polònia, Hongria, Iugoslàvia, Albània, Bulgària i Romania. També varen ser annexades a la Unió Soviètica els països bàltics: Estònia, Letònia i Lituània.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
1.3. Àustria i Alemanya Aquests territoris va esdevenir en frontera entre l’Est i l’Oest. El cas d’Alemanya va ser el principal punt de fricció. Tal i com s’havia decidit a les conferències de pau, Alemanya va quedar dividida en quatre zones d’ocupació sota adminsitració militar. Berlín, dins del territori soviètic, també va ser dividida en quatre zones.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
En principi, Alemanya s’havia de reunificar sota un govern democràtic, però no es va dur a terme com a conseqüència de la tensió entre les grans potencies americana i soviètic Per optimitzar despeses, França, la Gran Bretanya i EUA van proposar una administració civil alemanya i van intentar la creació d’un estat alemany pròxim a Occident. Es temia una Alemanya unida sota l’òrbita soviètica. Per fer pressió es van retirar els ajuts econòmics a l’URSS com a reparació de guerra. Anglaterra i els EUA primer i França desprès van unificar les seves zones configurant un Estat occidental (la RFA)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
La Unió Soviètica va respondre amb una política a la contra. Va intentar frenar el projecte occidental amb el bloqueig de Berlín. Poc després els soviètics van convertir la seva zona d’ocupació en la República Democràtica Alemanya.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
Així, doncs, de la tensió entre la URSS i els EUA van néixer dues alemanyes antagòniques. Amb sistemes polítics, ideològics i econòmics diferents. Àustria, va veure restaurada la seva identitat però els seus territoris restaren ocupats i administrats per les grans potències fins 1955, any en què el país es configurà com una democràcia parlamentària.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
1.4. L’OTAN i el Pacte de Varsòvia Com ja hem vist, la desconfiança entre l’URSS i els EUA va començar abans del finao de la guerra. Els occidentals recelaven al veure com anaven instaurant-se d i c t a d u r e s comunistes a les zones controlades per Stalin. El 1946 Churchill va encunyar el famós concepte del “teló d’acer”.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
La crisi alimentària i la desfeta econòmica, que va seguir a la guerra, va exagerar el temor dels EUA per la possibilitat de revoltes generalitzades per tot Europa Occidental. Els EUA del president Truman van anunciar un seguit d’ajuts als països favorables a la llibertat (Pla Marshal). La manera com va ser gestionades les ajudes van ser una mostra de les friccions.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
La bipoloartizació en blocs sota la influència dels EUA i de l’URSS va comportar la creació de coalicions militars. Les més importants van ser l’OTAN i el Pacte de Varsòvia. L’OTAN fundada pel pacte de Washington el 1949, tenia un objectiu defensiu per Europa. Agrupava el Canadà, Dinamarca, Bèlgica, els EUA, França, la Gran Bretanya, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, els Països Baixos i Portugal. Més endavant s’hi incorporaran Grècia, Turquia i Alemanya. L’URSS va dissenyar el Pacte de Varsòvia (1955) que tenia com a objectiu la intervenció militar a Europa en ca de conflicte. Agrupava Albània, Bulgària, Hongria, Polònia, la R.D.A, Romania, Txecolslovàquia i l’URSS. L’URSS tambá va conclore altres tractatas amb Mongòlia, Xina Popular, l’Afganistan i Finlàndia.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
2. La reconstrucció econòmica d’Europa De resultes de la guerra, els EUA es va configurar com la gran potència industrial del món Aquesta va esborrar els efectes de la crisi dels anys 30 i va contribuir en dirigir l’economia americana cap al desenvolupament d’una indústria moderna. L’any 1944 els nord-americans dominaven l’economia mundial (més del 50 % del carbó, el 80 % del petroli, el 40 % de l’acer, el 80 % de l’or…)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
En 1944 va ser creat el FMI (al qual es van excloure els països del bloc soviètic) També es va crear el BIRD (Banc Mundial), la funció del qual era ajudar als estats víctimes de la guerra i el dòlar esdevenia la moneda de referència internacional
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
2.1. Una Europa en ruïnes Europa en conjunt va sortir molt debilitada de la guerra. Alemanya escalfada; França arruïnada i la Gran Bretanya minvava la seva influència colonial… Els països del bloc comunista sotmesos a l’explotació soviètica. També l’URSS havia sortit molt mal parada per la guerra, tot i que estava desenvolupant algunes indústries. Els governs europeus havian de lluitar contra l’atur i la inflació i suportar (el cas dels vencedors) la despesa de l’ocupació alemanya.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
2.2. El Pla Marshall. Davant aquesta situació, Harry Truman va intervinde impulsant el Pla Marshall. L’European Recovery Program es va traduir en una injecció de capital nord-americà als països europeus que van rebre matèries primeres, aliments, béns industrials i ajuts financers per a la reconstrucció.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
Els EUA també es beneficiavaven evitant, així, una probable crisi de sobreproducció, garantitzant-se el creixement econòmic i augmentant la seva influència mundial.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
La Unió Soviètica i els països dels seu entorn no van acceptar l’ajuda americana, només Iugoslàvia (reprovada per l’URSS). En resposta la Unió Soviètica va iniciar el COMECON.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
2.3. Les iniciatives europees i la creació de la CEE A partir de 1950 l’economia europea començà un període de creixement sense precedents que estimulà la cooperació entre països. Aquest procés convertia Europa en una potència econòmica capaç de rivalitzar amb els EUA.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
2.3. Les iniciatives europees i la creació de la CEE El 1951 es va crear la CECA amb la RFA, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos, amb la finalitat de crear un mercat comú per a l’acer i el carbó i alliberar-se de la dependència nord-americana.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
2.3. Les iniciatives europees i la creació de la CEE El 1957 els mateixos països van signar el Tractat de Roma, mitjançant el qual s’establia la CEE. Els països es comprometien a la lliure circulació de capitals i d’algunes mercaderies i planificaven també una major integració en política fiscal i social.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
2.3. Les iniciatives europees i la creació de la CEE Es va crear el Parlament Europeu (1958), el Consell Econòmic i Social i un Tribunal de justícia internacional. També se suprimiren les duanes interiors entre els països membres.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
2.3. Les iniciatives europees i la creació de la CEE El 1960 es va crear l’OCDE, que agrupava els països beneficats amb el Pla Marshall a més dels EUA, Canadà i Japó.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3. L’evolució econòmica internacional Dos grans períodes: el primer (1950-1973), caracteritzat per l’expansió i el creixement, i un altre (1973-1985), per la crisi econòmica.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3.1. L’ “edat daurada” A la situació d’expansió econòmica entre la fi de la segona guerra mundial i el 1974, els economistes la refereixen a com l’ ”edat daurada”. Aquest creixement, constant i fort, va tenir lloc sobretot als països de la CEE, als EUA i el Japó. Com exemple, les xifres del creixement a la CEE en termes de PIB per habitant va ser del 5,3 %, i als EUA, del 4,5 %.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3.1. L’ “edat daurada” S’ha dit que l’exit econòmic s’explica per la integració dels mercats, l’augment dels intercanvis comercials i el desenvolupament de la indústria (els països de la CEE lleugerament superior a les taxes nord-americanes. Tot recolzat pels avenços científics.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3. L’evolució econòmica internacional La competitivitat del sector industrial va fer possible que cap al 1970 la CEE (que va veure creixer els socis amb la incorporació d’Anglaterra i Irlanda el 1973) es conformara com una gran potència industrial mundial. Per contra la necessitat d’importar matèries primeres energètiques, ara a preus baixos anunciava un greu desequilibri.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3. L’evolució econòmica internacional El creixement econòmic va incidir en la globalització i la integració dels mercats. També de la construció de l’Estat del benestar (caracteritzat per la protecció social amb diners públics) democratització de l’educació i la sanitat i la generalització de la societat de consum.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3.2. L’aturada del creixement (1974-1991) El canvi de tendència se situa l’octubre del 1973. Ho hem d’entendre com un problema complex. El principal detonant cal ubicar-lo dins del conflicte de l’Orient Mitjà, que enfrontà Israel amb els estat àrabs i més concretament amb els palestins expulsats de les terres per la fundació de l’Estat d’Israel el 1948. Van ser quatre guerres i una crisi al Líban.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3.2. L’aturada del creixement (1974-1991) Com a reacció, el 6 d’octubre (coincidint amb la festivitat jueva del Yom Kippur) els exèrcits d’Egipte i el Líban van inicair una ofensiva contra Israel. Els països de l’OPEP van reduir la producció de petroli d’un 5 % i va començar una escalada del preu de cru.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3.2. L’aturada del creixement (1974-1991)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3.2. L’aturada del creixement (1974-1991) El 1979 va marcar la caiguda del xa d’Iran i l’arribada al poder de l’aiatol·là Khomeyni.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3.2. L’aturada del creixement (1974-1991)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3.2. L’aturada del creixement (1974-1991)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
Altres explicacions apunten la fi del cicle expansiu identificable per les taxes d’endeutament empresarial, la caiguda de les inversions i la crisi monetària causada per la no convertibilitat del dólar, el 1971, per decissió nord-americana.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3.2. L’aturada del creixement (1974-1991) La crisi energètica es convertia en crisi econòmica: augment de l’atur, caiguda de la producció i de la inversió, inestabilitat en el canvi monetari.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3.2. L’aturada del creixement (1974-1991) Aquesta crisi, a diferència de la del 1929, no va suposar una caiguda dràstica del consum i tampoc no va suposar la caiguda del comerç internacional. Va ser una crisi selectiva sectorial, en especial la siderúrgia, la construcció naval i el tèxtil; altres sectors es van veure reforçats, com l’electrònica i les comunicacions.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3.2. L’aturada del creixement (1974-1991) Alguns economistes tracten d’explicar les causes de la crisi no només a la pujada del preu del petroli i la inflació; altres creuen més encertat explicar la crisi globalmet per l’escalfament de l’economia i la bombolla financera (augment del credit i endeutament) juntament amb inestabilitat del canvi monetari. Tambi hi ha autors que explicen la crisi amb el canvi de tendència en els movimenst de llarga durada.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3.2. L’aturada del creixement (1974-1991) La manca de certeses de la naturalesa de la crisi explica també la diversitat de respostes (intervencionistes i liberals) Alguns països van optar per polítiques expansives i deficitàries per tal de mantenir l’ocupació (Jimmy Carter, Girac, Helmut Smith…) que no van acabar de funcionar.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
3.2. L’aturada del creixement (1974-1991) Les polítices liberals dutes per Ronald Reagan i Margaret Thatcher significava una contenció de la despesa. L’URSS i els països comunistes també es van veure afectades
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4. La guerra freda i les relacions internacionals. L’expressió “guerra freda” designa l’enfrontament i la tensió entre l’URSS i els EUA després de la segona guerra mundial. Abans de la fi de la contesa i com a conseqüencia de les iniciatives diplomàtiques (conferències de Ialta, Potsdam, Moscou..) les àrees d’influència d’aquestes noves potències estava ben delimitada.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4. La guerra freda i les relacions internacionals. Des de llavors totes dues van mantenir una política de contenció per evitar-ne l’expansió de la zona contrària. Van hi haver diversos camps d’acció, no només a Europa, també la desintegració dels imperis colonials obriren noves zones de tensió Al continent asiàtic l’enfrontament va ser més virulent, on només Japó (per la seva condició de país derrotat per els EUA) va quedar al marge.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda. Les dues parts en litigi van justificar ideològicament el conflicte. Per part nord-americana. L’embaixador a Moscou George F. Kennan, va ser el primer en defensar una política ferma de contenció per aturar el que ell considerava la tendència expansionista de l’URSS.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda. La doctrina Truman identificava qualsevol partit comunista del món com un apèndix soviètic. A Europa va impulsar un programa de recolzament econòmic als països (del món lliure) per tal de garantir la contenció soviètica dintre dels limits establert.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda. A la resta del món els EUA no dubtaren en donar suport a dictadures autoritàries només amb la condició que fossin anticomunistes (Chiang Kaishek a Taiwan; Ngo Dinh Diem al Vietnam; Syngman Rhee a Corea… Franco, a Espanya)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda. Un pilar fonamental de la política nord-americana va ser la creació d’un exèrcit capaç d’actuar a qualsevol part de món. En principi contaven amb l’avantatge nuclear com una arma de dissuació, però quan el 1949, els soviètics van fer detonar la seva primera bomba atòmica (aconseguida gràcies a l’acció de l’espionatge), la distància militar entre les dues potències s’equilibrivava.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda. L’enfrontament directe esdevenia més una amenaça que una realitat. Les rivalitats militars es van concentar en alguns punts calents; i les polítiques, en les ralacions diplomàtiques internacionals.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda. En clau interna, la confrontació es va manifestar en la propaganda anticomunista i, especialmanet en la “cacera de bruixes” (ideada pel senador Joseph McCarthy) que consistia en perseguir a qualsevol simpatitzant de la causa comunista com agent soviètic enemic.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda. Centenar d’intel·lectuals, cineastes, científics foren marginats, així com la identificació de comunista com a enemic de la pàtria.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda. Les dues parts en litigi van justificar ideològicament el conflicte. Per part soviètica El 1947 es va crear el Kominform amb l’objectiu de controlar els partits comunistes de la zona d’influència soviètica a més del comunisme de França i Itàlia.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda. El Kominform defensava la idea que el món estava dividit en dos blocs: l’imperialista i antidemocràtic (encapçalat pels EUA); i l’antiimperialista i democràtic (liderat per l’URSS).
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda. Aquest d’arrer bloc s’identificava amb totes les joves democràcies de l’Est, els partits comunistes occidentals, els moviments d’alliberació nacional i anticolonials, així com els moviments obrers d’arreu del món.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda. Els soviètics també van destinar una gran de la despesa pública per desenvolupar l’exèrcit i en especial, l’arsenal atòmic. La idea era la de dissuadir l’enemic
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda. Alhora van potenciar una política internacional basada en potenciar els moviments pacifistes d’Occident i recolzar els moviments d’alliberació nacional afroasiàtics.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda. En clau interna, també van potenciar les persecucions ideològiques: milers de persones van ser deportats i internats en camps de treball. Varen ser purgades opositors polítics i intel·lectuals, acusats d’agents enemics.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.1. Les ideologies de la guerra freda.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.2. La distensió (1859-1975) Stalin va morir el 1953 i va ser substituit per Nikita Khruixtov, qui va iniciar un procés de canvi reafermat pel XX Congrés del Partit Comunista (PCUS) el 1956. Es va proposar el concepte de coexistència pacífica. Però en allò essencial tot continuava igual. Econòmicament l’URSS mai no va poder competir amb els EUA i els nivells de consum (testimoniats per la producció de béns de consum) sempre restaran com l’assignatura pendent de l’economia russa.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.2. La distensió (1859-1975) L’URSS havia imposat la seva hegemonia als països del seu entorn, tot i que va tenir problemes a Hongria (aixecament popular el 1956 reprimit per tropes del Pacte de varsovia) i a la RDA, on la figida de ciutadans berlinesos va ser contestada pel bastiment del mur.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.2. La distensió (1859-1975)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.2. La distensió (1859-1975) En un altre sentit, l’URSS havia aconseguit influir en el continent americà (revolució castrista de 1959)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.2. La distensió (1859-1975) Tot i que l’escalada militar va continura, hi havia sectors tan a l’URSS com als EUA que era desitjable minvar la despesa militar. Des del punt de vista internacional havia sorgit el moviment dels no alineats i al Tercer Món naexien nous estats al marge de l’esquema bipolar. L’ONU activà el Comissió de Desarmament i intantava establir ponts de diàleg i dipolmàcia.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.2. La distensió (1859-1975) La Conferència de Camp Davis (1959) el president nord-americà Eisenhower i el dirigent rus Nikita Khruixtov intentaren iniciar les bases d’un desarmament nuclear i la mostraren la voluntat de diàleg pacífic i l’establiment de relacions comercials.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.2. La distensió (1859-1975) Com exemple el tractat de limitació d’armes convencionals (SALT).
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.2. La distensió (1859-1975) La crisi dels míssils a Cuba (octubre de 1962) va suposar una fita de atenció i tensió entre les dues potències. L’URSS va desplegar míssils a l’illa de Cuba, mentre que el president Kennedy va decidir-ne el bloqueig i latac a qualsevol vaixell que no el respectés. Finalment la tensió es va resoldre amb un cessions de les dues parts
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.2. La distensió (1859-1975) El desglas va continuar entre els succesors de Kennedy (Johnson, Carter, Nixon…) i el de Khruixtov (Bersniej)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.2. La distensió (1859-1975)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.3. El nou clima de la guerra freda (la tensió, un altre cop)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
4.3. El nou clima de la guerra freda (la tensió, un altre cop) A la meitat dels 70 les relacions internacionals van entrar en una segona fase de guerra freda caracteritzada per l’augment de la tensió entre els dos blocs, coincidint amb un canvi de cicle en l’economia mundial.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
Al voltant del 1975 la tensió internacional es va caracteritzar per implicar indrets fins aleshores al marge malgrat els acords de la cimera d’Hèlinki (reunió celebrada entre Brejnev i Gerald Ford,que pretenien transmitir un missatge d’optimisme i distensió). La cimera havia acordat mantenir les fronteres determinades al final de la segona guerra mundial i resoldre els conflictes mitjançant la diplomàcia; també permetre la lliure circulació de persones i idees)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
Les fites de la tensió La tensió internacional es va concretar en una sèrie de fets: La implantació de règims comunistes al Vietnam, Laos i Cambodja.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
La pèrdua de prestigi dels EUA per tres fets: la retirada de les tropes nordamericanes del Vietnam (1973) especialment seguida pels mitjans de comunicació de masses i l’opinió pública americana en contra de la intervenció en el conflicte;
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
el cas Watergate, que significà la dimisió del president Nixon (1974)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
La crisi de l’ambaixada nord-americana a Teheran en plena revolució islamista (1979).
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
L’augment de la influència soviètica en el continent africà i la seva ingerència en els moviments marxistes a Moçambic, Angola i Etiòpia.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
La intervenció soviètica a l’Afganistan (1979) per mantenir un règim procomunista en contra de l’opinió local islamista.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
El boicot dels EUA als Jocs Olímpic de Moscou (1980).
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
Una nova cursa armamentística amb noves armes de destrucció massiva (el 1983, els EUA posen en marxa la Iniciativa de Defensa Estratègica, guerra de les Galàxies)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
La inestabilitat a l’Amèrica central amb la revolució sandinista (1979), les guerrilles al salvador o la intervenció nord-americana al Panamà.
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
El boicot soviètic als Jocs Olímpics de Los Angeles (1984)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)
Aquesta tensió es va reduir quan el poder soviètic va caure en màns de Mikhail Gorgatxov i la Perestroika qua va marcar l’inici de la disolució de l’URSS (1991)
9
La reconstrucció d’Europa i la Guerra freda (1845-1985)