Unitat 2

2

El sector primari i les grans unitats de producciรณ

SABER t 2VJOFT Tร O MFT BDUJWJUBUT EFM TFDUPS QSJNBSJ i quina รฉs la situaciรณ actual del sector. t $PN Tร O MB SBNBEFSJB M BHSJDVMUVSB la pesca i lโ explotaciรณ forestal. t 2VJOFT Tร O MFT DBSBDUFSร TUJRVFT QSJODJQBMT EFM TFDUPS QSJNBSJ B MB 6OJร &VSPQFB a lโ Estat espanyol i a Catalunya.

SABER FER t *OUFSQSFUBS VO NBQB EFMT VTPT EFM Tร M BHSBSJ t *OUFSQSFUBS VO NBQB UPQPHSร GJD t "OBMJU[BS MB SFOEJCJMJUBU EF MB QSPEVDDJร mundial de cafรจ. t 4JNVMBS VOB OFHPDJBDJร QFTRVFSB t $PNQBSBS MB QFUKBEB FDPMร HJDB

2

El sector primari i les grans unitats de producció

ENS FEM PREGUNTES. Com

és la producció mundial

de taronges?

A

La sembra Se sembra a la primavera. Es fa a una profunditat determinada i les plantes han d’estar bastant separades les unes de les altres perquè el taronger té unes arrels molt extenses.

6-7 metres

arrels

B

Característiques del conreu Els tarongers necessiten molta quantitat d’aigua.

Per créixer necessiten moltes hores de sol i que les temperatures no siguin gaire baixes ni gaire altes.

Quan no plou prou s’ha de regar

C

La collita Les taronges s’acostumen a collir a mà. Segons la varietat, a Espanya es cullen de novembre a maig.

2

El sector primari i les grans unitats de producció

Principals productors de taronges del món Dades en milers de tones.

Estats Units

Espanya

Itàlia Xina Egipte

Producció i exportació a Espanya Dades en milers de tones.

Producció

Mèxic

Exportació

Indonèsia Índia Brasil

Font: FAO. 2011

Font: Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Anuario de Estadística 2011. Ministeri d’Economia i Competitivitat, estadístiques de comerç exterior.

Principals consumidors del món Dades en milers de tones.

Alemanya

Comunitat Valenciana 1.603

Andalusia 1265

Catalunya 57

Aràbia Saudita Canadà Corea del Sud

Illes Balears 5 Regió de Múrcia 167

França Països Baixos Polònia Regne Unit F. Russa

Canàries 15

Ucraïna Font: Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Anuario de Estadística 2011.

Font: FAO. 2011.

COM HO SABEM? La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), a través de les seves fonts estadístiques i dades nombroses i variades sobre les activitats relacionades amb el sector primari, proporciona informació sobre producció agrícola i ramadera, exportacions i importacions, captures pesqueres, evolució dels preus dels productes agraris... t Quines dades d’aquesta pàgina s’han obtingut a partir de la FAO? t Quines altres fonts estadístiques s’han utilitzat per elaborar els mapes i gràfics d’aquesta pàgina?

1

El sector primari en l’actualitat

Les activitats del sector primari 1. POBLACIÓ OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI

Les activitats del sector primari

L’alimentació és una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà. Per això, obtenir els recursos necessaris per alimentar-se ha estat una prioritat al llarg dels segles i l’eradicació de la fam a la Terra constitueix un dels grans reptes actuals.

70

En %

L’alimentació és una necessitat bàsica. Obtenir els recursos necessaris per alimentar-se ha estat sempre El sector primari inclou les activitats que proporciuna prioritat i constitueix un dels grans reptes actuals. onen recursos bàsics o primaris, és a dir, que s’obtenen directament de la natura.

Aquestes activiEl sector primari inclou les activitats que proporcionen tats són l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal.que s’obtenen directament de la natura. recursos 60 50 40 30 20 10

0

De totes, l’agricultura és sens dubte la més important, i gran part de la població mundial en depèn per sobreviure.

1980

1990

Països en desenvolupament

Món

2000

2010

Països desenvolupats

Font: FAO. 2013.

Aquestes activitats són l’agricultura, la ramaderia, la Als països en vies de desenvolupament l’agricultura pesca i l’explotació forestal. impulsa l’economia i això suposa sovint una limitació important, però cal tenir en compte que molt pocs L’agricultura és la més important, no només perquè països desenvolupats han experimentat un creixement econòmic sense una revolució agrícola prèvia.

INTERPRETA EL GRÀFIC I ELS genera MAPES. proporciona aliments, també per l’ocupació que t Com ha evolucionat la població mundial iLa pel valor del seu comerç. situació actual del sector primari ocupada en el sector primari? t Relaciona ell’agricultura gràfic amb el mapa Als països en vies desenvolupament és La població mundial dedicada al sectorde primari supode la pàgina següent.

En quines regions sa el 40 % del total de la població activa, un perl’activitat econòmica més important. hi ha els països amb un percentatge més centatge important però que disminueix progres1

sivament a favor d’altres sectors econòmics (1).

Encara que la productivitat del sector primari augmenti cada any, el seu pes econòmic disminueix respecte al que aporten els sectors secundari i terciari (2). El 2010 el sector agrari va aportar el 2,8 % del PIB mundial.

No obstant això, hi ha diferències importants entre els països (3). t Als països desenvolupats, el sector primari ocupa un percentatge petit de la població activa, entre

alt de població activa en aquest sector?

t En quins continents ha crescut menys la producció agrícola? Per què deu ser així?

2. CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA PER PAÏSOS

1

gles i l’eradicació de la fam a la Terra constitueix un dels grans reptes actuals.

El sector primari en l’actualitat

El sector primari inclou les activitats que proporcionen recursos bàsics o primaris, és a dir, que s’obtenen directament de la natura. Aquestes activitats són l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal.

La situació actual del sector primari 1. POBLACIÓ OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI

Les activitats del sector primari

De totes, l’agricultura és sens dubte la més imporEn % part de la població mundial en depèn per tant, i gran 70 sobreviure.

El sector primari en l’actualitat

1 La població mundial dedicada al sector primari suposa Als països en vies de desenvolupament l’agricultura impulsa l’economia i això suposa sovint una limitació el 40% del total de la població activa, important, però cal percentatge tenir en compte que moltque pocs Les activitats del sector primari països desenvolupats han experimentat un creixeEl sector primari inclou les activitats que proporcidisminueix a favor d’altres sectors econòmics ment econòmicéssense unales revolució agrícola prèvia. onen recursos bàsics o primaris, és a dir, que L’alimentació una de necessitats bàsiques de L’alimentació és una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà. Per això, obtenir els recursos necessaris per alimentar-se ha estat una prioritat al llarg dels segles i l’eradicació de la fam a la Terra constitueix un dels grans reptes actuals.

50 40 30 20 10 0

1980

Món

1990

2000

Països en desenvolupament

2010

Països desenvolupats

Font: FAO. 2013.

60 50 40

1. POBLACIÓ OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI

30

s’obtenen directament de la natura. Aquestes activitats són l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal.

20

l’ésser humà. Per això, obtenir els recursos necessaris 10 persituació alimentar-se ha estat prioritat al llarg dels seLa actual del una sector primari gles i0 l’eradicació de la1990 fam a la Terra constitueix un 1980 2000 2010 La població mundial dedicada al sector primari supoPaïsos en dels grans reptes actuals.

Països desenvolupats desenvolupament sa el 40Món % del total de la població activa, un perEl sector primari inclou les activitats que proporcicentatge però que disminueix progresFont: FAO.important 2013. onen recursos bàsics primaris, és a dir, sivament a favor d’altres o sectors econòmics (1). que s’obtenen directament de la natura. Aquestes activiEncara la productivitat del sector primari tats sónque l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’exaugmenti cada any, el seu pes econòmic disminuplotació forestal. eix respecte al que aporten els sectors secundari i De totes, és sens dubte la méselimporterciari (2).l’agricultura El 2010 el sector agrari va aportar 2,8 % tant, i gran part de la població mundial en depèn per del PIB mundial.

1 INTERPRETA EL GRÀFIC I ELS MAPES. sobreviure.

No obstant això, hi ha diferències importants entre tenCom ha evolucionat la població mundial Alspaïsos països(3) els . vies de desenvolupament l’agricultura ocupada en elsuposa sector sovint primari? impulsa l’economia i això una limitació timportant, Als països desenvolupats, el sector primari tperò Relaciona el gràfic amb el que mapamoltocupa cal tenir en compte pocs un percentatge petit de la població activa, entre països desenvolupats han experimentat creixede la pàgina següent.

En quinesun regions l’1 % i el 5 %.

Però té una productivitat molt alta gràment econòmic sense una revolució agrícola prèvia. hi ha els països amb un percentatge més cies a la mecanització i als avenços tècnics.

Tot i alt de població activa en aquest sector? això, la contribució a la riquesa nacional és reduïda, t En quins del continents crescut menys Ladesituació actual sectorha primari menys del 4% del PIB (en alguns països, com ara la producció agrícola? Per què deu ser Japó o els Estats dedicada Units, menys de l’1,5 %). supoLaelpoblació mundial al sector primari així? el 40 % delamb total de la població activa,i un tsaAls països economies emergents als perque centatge important però que disminueix progresestan en vies de desenvolupament, l’agricultura sivament a favor d’altres (1). de representa més del 10 % sectors del PIB econòmics i el percentatge

Encara que la productivitat del sector primari augmenti cada any, elés sens seudubte pes econòmic disminueix respecte al De totes, l’agricultura la més important, i gran part de la població mundial en depèn per que aporten els sectors secundari i terciari sobreviure.

Als països en vies de desenvolupament l’agricultura impulsa l’economia i això suposa sovint una limitació important, però cal tenir en compte que molt pocs països desenvolupats han experimentat un creixement econòmic sense una revolució agrícola prèvia.

No obstant això, hi ha diferències importants entre els països (3).

• Als països desenvolupats, el sector primari ocupa un La situació actual del sector primari percentatge petit de la població activa. Però té una La població mundial dedicada al sector primari suposa el 40 % del total de lamolt poblacióalta activa, un perproductivitat gràcies a la mecanització i als centatge important però que disminueix progresavenços sivament a favor tècnics. d’altres sectors econòmics (1).

Encara que la productivitat del sector primari • Als països amb economies emergents i als que estan augmenti cada any, el seu pes econòmic disminueix aporten els sectors secundari i enrespecte viesal quede desenvolupament, l’agricultura representa terciari (2). El 2010 el sector agrari va aportar el 2,8 % del PIB mundial. més del 10% del PIB i el percentatge de població població en aquest sector és moltprimari alt, i arEncara queocupada la productivitat del sector No obstant això, hi ha diferències importants entre ocupada en aquest sector ésaugmenti molt alt. productivitat riba als països méselLa pobres aleconòmic 80 % de ladisminupoblació cada any, seu pes els països (3).

2.

CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ activa.

La productivitat és baixa aAGRÍCOLA causasecundari d’una uti-i eix respecte al que aporten els sectors baixa. tés Als països desenvolupats, el sector primari ocupa PER(2) PAÏSOS lització reduïda tecnològics. terciari . El 2010de elrecursos sector agrari va aportar el 2,8 % un percentatge petit de la població activa, entre

del PIB mundial.

70

En1 %

t Com ha evolucionat la població mundial ocupada en el sector primari?

60 50

t Relaciona el gràfic amb el mapa de la pàgina següent. En quines regions hi ha els països amb un percentatge més alt de població activa en aquest sector?

40 30 20 10 0

INTERPRETA EL GRÀFIC I ELS MAPES.

t En quins continents ha crescut menys la producció agrícola? Per què deu ser 1980 així?

1990 2000 Països en desenvolupament

Món

2010

Països desenvolupats

Font: FAO. 2013.

2. CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA PER PAÏSOS 1

INTERPRETA EL GRÀFIC I ELS MAPES. t Com ha evolucionat la població mundial ocupada en el sector primari? t Relaciona el gràfic amb el mapa de la pàgina següent. En quines regions hi ha els països amb un percentatge més alt de població activa en aquest sector?

t En quins continents ha crescut menys 0 3.372 la producció agrícola? Per què deu ser així? Creixement (en %) quilòmetres escala

12

-4 -12

4

20

Font: FAO. 2013.

44

28 36

52

1

El sector primari en l’actualitat

La situació actual del sector primari 1. POBLACIÓ OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI

Les activitats del sector primari

L’alimentació és una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà. Per això, obtenir els recursos necessaris per alimentar-se ha estat una prioritat al llarg dels segles i l’eradicació de la fam a la Terra constitueix un dels grans reptes actuals.

El sector primari inclou les activitats que proporcionen recursos bàsics o primaris, és a dir, que s’obtenen directament de la natura. Aquestes activitats són l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal.

De totes, l’agricultura és sens dubte la més important, i gran part de la població mundial en depèn per sobreviure.O C E À

70

En %

60 50 40

cercle polar àrtic

30 20 10 0

1980

Món

1990

Països en desenvolupament

2000

2010

Països desenvolupats

Font: FAO. 2013.

OCEÀ

Als països en vies de desenvolupament l’agricultura impulsa l’economia i això suposa sovint una limitació PA C Í F I C important, però cal tenir en compte que molt pocsAT L À N T I C països desenvolupats han experimentat un creixement econòmic sense una revolució agrícola prèvia.

1 INTERPRETA EL GRÀFIC I ELS MAPES.

La situació actual del sector primari

t Com ha evolucionat la població mundial OCEÀ ocupada en el sector primari?

La població mundial dedicada al sector primari suposa el 40 % del total de la població activa, un percentatge important però que disminueix progresPoblació activa (en %) sivament a favor d’altres sectors econòmics (1).

t Relaciona el gràfic amb el mapa de la pàgina següent. En quines regions Í N D I C hi ha els països amb un percentatge més alt de població activa en aquest sector?

Sense dades

No obstant això, hi ha diferències importants entre els països (3).

2. CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA 3. POBLACIÓ ACTIVA EL SECTOR t Als països desenvolupats, el sectorEN primari ocupaPRIMARI PER PAÏSOS

un percentatge petit de la població activa, entre

equador

tròpic de Capricorn

t En quins continents ha crescut menys la producció agrícola? Per què deu ser així? m eridià de Greenwich

Més del 75

Encara que la productivitat del sector primari Del 75 al 40 augmenti cada any, el seu pes econòmic disminuDel 40 al 20 eix respecte al que aporten els sectors secundari i Del 20 al 5 agrari va aportar el 2,8 % terciari (2). El 2010 el sector del PIB mundial. Menys del 5

tròpic de Càncer

escala 0

1.300

quilòmetres

cercle polar antàrtic

Font: FAO. 2013.

1

El sector primari en l’actualitat

El despoblament i la recuperació d’àrees rurals 1. POBLACIÓ OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI

Les activitats del sector primari

L’alimentació és una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà. Per això, obtenir els recursos necessaris per alimentar-se ha estat una prioritat al llarg dels segles i l’eradicació de la fam a la Terra constitueix un dels grans reptes actuals.

70

En %

L’abandonament massiu del camp s’ha produït per una sèrie de causes (noves tècniques agràries, l’atracció de El sectorformes primari incloude les activitats les vidaque proporciurbana, l’escassetat d’aigua, la onen recursos bàsics o primaris, és a dir, que fluctuació preus dels s’obtenen directamentdels de la natura.

Aquestes activi- productes agrícoles, fet que tats són l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’exarruïna els petits agricultors plotació forestal.

60 50 40 30 20 10

0

De totes, l’agricultura és sens dubte la més important, i gran part de la població mundial en depèn per sobreviure.

1980

Món

1990

Països en desenvolupament

2000

2010

Països desenvolupats

La necessitat de garantir prou aliments per a la població Als països en vies dea desenvolupament l’agricultura ha obligat recuperar àrees agrícoles. impulsa l’economia i això suposa sovint una limitació important, però cal tenir en compte que molt pocs països desenvolupats han experimentat un creixement econòmic sense una revolució agrícola prèvia.

Font: FAO. 2013.

Els països desenvolupats han incorporat a les àrees INTERPRETA EL GRÀFIC I ELS MAPES. t Com ha evolucionat la població mundial rurals noves activitats com desenvolupament del La situació actual del sector primari ocupada en el sector primari? turisme rural, elalcreixement Relaciona el gràficresidències, amb el mapa La població mundial dedicada sector primari supo- de les tsegones de la pàgina següent. En quines regions sa el 40 % del total de la població activa, un perla instal·lació d’infraestructures energètiques de hi ha els països amb(panells un percentatge més centatge important però que disminueix progresalt de població activa en aquest sector? sivament a favor d’altres sectorsparcs econòmics (1) . cèl·lules solars, eòlics…) i tl’agricultura a temps En quins continents ha crescut menys Encara que la productivitat del sector primari la producció agrícola? Per què deu ser parcial. augmenti cada any, el seu pes econòmic disminuaixí?

1

eix respecte al que aporten els sectors secundari i terciari (2). El 2010 el sector agrari va aportar el 2,8 % del PIB mundial.

No obstant això, hi ha diferències importants entre els països (3).

t Als països desenvolupats, el sector primari ocupa un percentatge petit de la població activa, entre

2. CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA PER PAÏSOS

4. Parc eòlic (Castella-La Manxa).

1

……

……

………………………

activitats

El sector primari en l’actualitat

costos que ……

1. POBLACIÓ OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI Les activitats del sector primari CLAUS PER ESTUDIAR es compensen característiques L’alimentació és una de les necessitats bàsiques de En % amb l’ús 70 principals l’ésser humà. Per això, obtenir els recursos necessaris 60 per t alimentar-se ha una prioritat al llarg dels sede tècniques Enumera…… lesestat activitats del sector primari. gles i l’eradicació de la fam a la Terra constitueix un 50 avançades de t Descriu la situació actual del sector pel que fa dels grans reptes actuals.

40 …… conreu, com a la població ocupada, la productivitat El sector primari inclou les activitats que proporcila participació PIB. onen irecursos bàsicsen o el primaris, és a dir, que …… s’obtenen directament de la natura. Aquestes activiCreus quela el problemalade la fam al món tatsPensa. són l’agricultura, ramaderia, pesca i l’exés causat per l’escassetat d’aliments? plotació forestal. ……

De totes, l’agricultura és sens dubte la més important, i gran part de la població mundial en depèn per sobreviure.

Als països en vies de desenvolupament l’agricultura …… impulsa l’economia i això suposa sovint una limitació important, però cal tenir en compte que molt pocs països desenvolupats han experimentat un creixement econòmic sense una revolució agrícola prèvia.

……

tipus

……

30 20 10

0

1980

Món

1990

Països en desenvolupament

2000 ……

2010

Font: FAO. 2013.

1

……

INTERPRETA EL GRÀFIC I ELS MAPES.

La situació actual del sector primari La població mundial dedicada al sector primari suposa el 40 % del total de la població activa, un percentatge important però que disminueix progressivament a favor d’altres sectors econòmics (1).

t Relaciona el gràfic amb el mapa de la pàgina següent. En quines regions hi ha els països amb un percentatge més alt de població activa en aquest sector?

20 això, No obstant hi ha diferències importants entre Explica el significat d’aquestes els països (3).

4FDUPS QSJNBSJ t Als països t desenvolupats, el sector primari ocupa un percentatge petit de la població activa, entre

……

Països desenvolupats

t Com ha evolucionat la població mundial ocupada en el sector primari?

Encara que la productivitat del sector primari augmenti cada any, el seu pes econòmic disminueix respecte al que aporten els sectors secundari i terciari Conceptes (2). El 2010 el sector agrari va aportar el 2,8 % del PIB mundial.

c

t En quins continents ha crescut menys la producció agrícola? Per què deu ser així?

Descripció

paraules: 2. CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA PER PAÏSOS

22

Copia i completa la taula sobre el sec primari.

2

Els diferents tipus d’agricultura

Característiques de l’agricultura de mercat Als països desenvolupats, la revolució agrícola del final del segle XVIII va suposar el pas d’una agricultura de subsistència a una agricultura de mercat orientada a la venda. Aquest tipus d’agricultura té les característiques següents:

PARA ATENCIÓ La revolució agrícola fa referència a un canvi molt ràpid en les formes de propietat i de treballar la terra que va començar al Regne Unit a finals del segle XVIII. Aquest canvi va permetre augmentar la producció, però va tenir dos efectes principals: va començar a sobrar mà d’obra pagesa i va millorar l’alimentació.

Com a conseqüència d’aquest darrer fet, va disminuir la mortalitat i va augmentar la població.

2

Els diferents tipus d’agricultura

L’especialització de la producció. Normalment es conrea un sol producte i l’ús de la maquinària.

Millora els rendiments.

La mecanització de les feines del camp.

Permet reduir la mà d’obra i fer les feines agrícoles a un cost més baix.

L’ús de tècniques de conreu avançades. Es fan servir fertilitzants, llavors d’alt rendiment, productes que prevenen i curen les malalties de les plantes, hivernacles i sòls artificials. A més, els avenços en el camp de la biotecnologia han donat lloc a noves varietats modificades

2

Els diferents tipus d’agricultura

Els sistemes d’emmagatzematge, transport i comercialització a gran escala. Fan que els productes arribin a mercats llunyans i permeten destinar una part de la producció a la indústria agroalimentària.

L’agricultura de mercat requereix grans inversions a causa de l’ús de tècniques de conreu modernes, però els costos es compensen amb l’augment de la productivitat, que permet produir més quantitat d’aliments a un preu més baix.

2

Els diferents tipus d’agricultura

Característiques de l’agricultura de mercat SABER-NE MÉS Algunes tècniques de conreu avançades

Fems

Sorra

Cultius hidropònics

L’arenament

Aquesta tècnica permet conrear sobre un substrat artificial de pellofa d’arròs, sorra, serradures, etc. L’aigua per al reg conté tots els nutrients que necessita la planta.

Consisteix a escampar una capa molt fina de fems sobre el sòl i, al damunt, una capa de sorra més gruixuda. La sorra filtra l’aigua, s’escalfa ràpidament i transmet la calor a les capes inferiors.

Així, les plantes absorbeixen més bé els adobs.

Sòl Regatge gota a gota Amb aquesta tècnica de reg, es porta l’aigua fins a la planta a través d’uns conductes tancats, que tenen uns degotadors per regar gota a gota.

El rendiment de la planta augmenta, perquè no gasta energia per obtenir aigua, i el seu cicle natural de creixement s’escurça. Aquest sistema permet estalviar aigua, ja que només se subministra la que necessita la planta.

2

Els diferents tipus d’agricultura

L’agricultura en les regions en desenvolupament Als països en vies de desenvolupament conviuen di- verses formes d’agricultura.

Al costat de sistemes tradicionals, n’apareixen d’altres com les plantacions, vinculades a grans multinacionals.

2

Els diferents tipus d’agricultura

L’agricultura tradicional

5. Els agricultors talen els arbres per aclarir la zona.

S’organitza en petites explotacions familiars. La producció es destina a l’autoconsum o al comerç interior a petita escala. N’hi ha de diferents tipus: L’agricultura de subsistència. Té com a finalitat l’obtenció d’aliments per a la família pagesa.S’hi practica la policultura i la rotació. S’hi utilitzen tècniques tradicionals i s’obté una productivitat baixa L’agricultura d’artiga. És la forma més arcaica.

Consisteix a cremar i desbrossar la zona del bosc que es vol conrear, tot repetint l’operació quan el terreny s’esgota

Altres productes

Cereal

Guaret

6. Agricultura sedentària de secà.

L’agricultura irrigada monsònica. S’hi aprofita la inundació periòdica dels camps provocada per les pluges que porten els monsons. Requereix una quantitat important de mà d’obra 7. Agricultura irrigada monsònica.

2

Els diferents tipus d’agricultura

L’agricultura de plantació Aquest sistema va ser implantat pels colonitzadors europeus a Amèrica, Àfrica, l’Índia i el sud-est asiàtic.

Consisteix en grans extensions de terra dedicada al monocultiu a gran escala. Requereix importants inversions.

2

Els diferents tipus d’agricultura

2

Els diferents tipus d’agricultura

$-"64 1&3 &456%*"3

GrĂ fics i imatges 23

t % FGJOFJY BHSJDVMUVSB EF NFSDBU USBOTHĂ’OJD J DVMUJVT IJESPQĂ›OJDT t "TTFOZBMB FMT QSJODJQBMT UJQVT E BHSJDVMUVSB USBEJDJPOBM t %JHVFT FO RVJOFT [POFT FT QSBDUJDB M BHSJDVMUVSB JSSJHBEB NPOTĂ›OJDB Pensa. 2VJOFT DPOTFRĂ Ă’ODJFT UFOFO FMT GFOĂ›NFOT OBUVSBMT DPN BSB MB TFRVFSB MB QFESB P MFT JOVOEBDJPOT QFS B MB QPCMBDJĂ˜ RVF QSBDUJDB M BHSJDVMUVSB EF TVCTJTUĂ’ODJB

Observa la fotografia. A quin tipus d’agricultura correspon, a la d’un país desenvolupat o a la d’un país en vies de desenvolupament? Raona la resposta.

24

3

Els paisatges agrícoles

Denominem l paisatge aEllapaisatge imatge agrariexterna o agrícola és de el quel’espai resulta de lageogràfic. pràctica de les Quan parlem de del sector primari.

La diversitat deles paisatges agraris és eldel sector primari. paisatge agrari és el queactivitats resulta de la pràctica de activitats resultat de la combinació d’elements físics i elements humans. És molt divers i hi participa una combinació d’elements físics i elements Els principals elements físics del paisatge són el relleu, el sòl i el clima. humans.

El relleu

El relleu

3

Els paisatges agrícoles

El relleu condiciona el tipus de paisatge agrari, perquè influeix en les activitats agràries que s’hi practiquen.

E a re

El relleu condiciona el tipus decondiciona paisatge agrari, perquè L’altitud el desenvolupament de les activitats agràries.

Les temperatures disminueixen a mesura que ascendim, la qual influeix en les activitats agràries.

E c

cosa limita el desenvolupament de les espècies a partir de certa altitud. Les terres que se situen a menys de 200 metres d’altitud són, en principi, les més apropiades per a l’agricultura.

L’altitud condiciona les activitats agràries. Les El pendent també és important, ja que un grau petit d’inclinació temperatures (condicionada per l’altitud) limita el del terreny facilita, per exemple, la mecanització de les tasques agrícoles. És impossible cultivar terres amb una inclinació superior desenvolupament de les espècies.

E

E le

L L c a só

als 10°. Per això l’agricultura s’estén en general per les planes i les valls (8).

El pendent també és important, ja que la inclinació del El tipus de terreny facilita lessòl tasques agrícoles.

8. Plantació deo te dificulta Les plantes absorbeixen del sòl les substàncies necessàries per viuL’agriculturaaLesl’Índia. s’estén per les planes i les valls. terrasses o bancals possibiliten el conreu als vessants de les muntanyes.

9. TIPUS DE SÒLS

E d a a v

re. Cada tipus de planta necessita un terreny amb característiques determinades.

La grandària dels grans de terra i la porositat condicionen la quantitat d’oxigen del sòl i la seva capacitat per retenir l’aigua. A més, cada sòl té una composició química i biològica que determina el grau d’acidesa i la riquesa en nutrients i matèria orgànica (9).

8. Plantació de te a l’Índia.

Les terrasses o bancals possibiliten el conreu als vessants de les muntanyes.

E

L re d

L ti ca g

3

Els paisatges agrícoles El paisatge agrari o agrícola és el que resulta de la pràctica de les activitats del sector primari. La diversitat de paisatges agraris és el resultat de la combinació d’elements físics i elements humans.

Els principals elements físics del paisatge són el relleu, el sòl i el clima.

El relleu El relleu condiciona el tipus de paisatge agrari, perquè influeix en les activitats agràries que s’hi practiquen.

L’altitud condiciona el desenvolupament de les activitats agràries.

Les temperatures disminueixen a mesura que ascendim, la qual cosa limita el desenvolupament de les espècies a partir de certa altitud. Les terres que se situen a menys de 200 metres d’altitud són, en principi, les més apropiades per a l’agricultura.

El pendent també és important, ja que un grau petit d’inclinació del terreny facilita, per exemple, la mecanització de les tasques agrícoles. És impossible cultivar terres amb una inclinació superior als 10°. Per això l’agricultura s’estén en general per les planes i les valls (8).

8. Plantació de te a l’Índia.

Les terrasses o bancals possibiliten el conreu als vessants de les muntanyes.

9. TIPUS DE SÒLS

El tipus de sòl Les plantes absorbeixen del sòl les substàncies necessàries per viure. Cada tipus de planta necessita un terreny amb característiques determinades.

La grandària dels grans de terra i la porositat condicionen la quantitat d’oxigen del sòl i la seva capacitat per retenir l’aigua. A més, cada sòl té una composició química i biològica que determina el grau d’acidesa i la riquesa en nutrients i matèria orgànica (9).

3

L’altitud condiciona el desenvolupament de les activitats agràries.

Les temperatures disminueixen a mesura que ascendim, la qual Els paisatges agrícoles cosa limita el desenvolupament de les espècies a partir de certa altitud. Les terres que se situen a menys de 200 metres d’altitud són, en principi, les més apropiades per a l’agricultura.

o bancals possibiliten el conreu als vessants de les muntanyes.

9. les TIPUS DE SÒLS El pendent també és important, ja El que un grau agrari petit d’inclinació paisatge o agrícola és el que resulta de la pràctica de El tipus de sòl

del terreny facilita, per exemple, laactivitats mecanització de lesprimari. tasquesLa diversitat de paisatges agraris és el del sector agrícoles. És impossible cultivar terres amb una inclinació superior resultat de la combinació d’elements físics i elements humans. als 10°. Per això l’agricultura s’estén en general per les planes i les Els principals elements físics del paisatge són el relleu, el sòl i el valls (8). clima.

Les plantes absorbeixen del sòl substàncies necessàries per viure. Cada tipus de planta necessita un terreny.

El tipus de sòl

e te

El relleu

Les plantes absorbeixen del sòl les substàncies necessàries per viurelleu amb condiciona el tipus de paisatge agrari, perquè influeix en re. Cada tipus de planta necessita unElterreny característiques les activitats agràries que s’hi practiquen. determinades.

La grandària dels grans de terra i la porositat condicionen la seva capacitat per retenir oxigen o l’aigua

s ssibiliten

anyes.

L’altitudcondicionen condiciona el de les activitats agràries.

La grandària dels grans de terra i la porositat la desenvolupament quantitat d’oxigen del sòl i la seva capacitat retenir l’aigua.

A més, Les per temperatures disminueixen a mesura que ascendim, la qual Sòl argilós. És ric en nutrients, cada sòl té una composició químicacosa i biològica que determina el limita el desenvolupament de les espècies a partir de certa però s’embassa fàcilment. Requegrau d’acidesa i la riquesa en nutrients i matèria (9).se situen a menys de 200 metres d’altitud altitud.

Les orgànica terres que reix un bon sistema de drenatge són, en principi, les més apropiades per a l’agricultura. perquè les plantes no es poEl pendent també és important, ja que un grau petit d’inclinació dreixin. del terreny facilita, per exemple, la mecanització de les tasques agrícoles. És impossible cultivar terres amb una inclinació superior 44 als 10°. Per això l’agricultura s’estén en general per les planes i les valls (8).

Cada sòl té una composició química i biològica que determina la riquesa en nutrients i matèria orgànica .

El tipus de sòl

ee

8. Plantació de te a l’Índia.

Les plantes absorbeixen del sòl les substàncies necessàries per viuLes terrasses re. Cada tipus de planta necessita un terreny amb característiques o bancals possibiliten determinades. el conreu La grandària dels grans de terra i la porositat condicionen la quanals vessants titat d’oxigen sòl i laper seva Sòl sorrenc. No de reté l’aigua ni Humus. És ric en del nutrients a capacitat per retenir l’aigua. A més, lesni muntanyes.

els nutrients que necessiten les plantes. Els conreus en aquests sòls requereixen ser adobats i, segons 9. TIPUS DE SÒLSun reg freqüent o no. les plantes,

cada sòljatéque unaconté composició les plantes, una granquímica i biològica que determina el quantitat de matèria en nutrients i matèria orgànica (9). grau d’acidesa i laorgànica riquesa en descomposició.

Sòl s els nu plante reque les pla

3

Els paisatges agrícoles

El clima

El paisatge agrari o agrícola és el que resulta de la pràctica de les activitats del sector primari. La diversitat de paisatges agraris és el resultat de la combinació d’elements físics i elements humans.

Cada planta necessita unes condicions determinades de eltemperatura, insolació i Els principals elements físics del paisatge són el relleu, sòl i el clima. humitat per créixer. L’ésser humà ha anat adaptant el conreu a cada tipus de clima.

El relleu El relleu condiciona Els principals factors climàtics són:el tipus de paisatge agrari, perquè influeix en les activitats agràries que s’hi practiquen.

L’altitud condiciona el desenvolupament les activitats agràries.

El fred extrem. En generalels conreus, no de poden Les temperatures disminueixen a mesura que ascendim, la qual créixer en temperatures sota zero. cosa limita el desenvolupament de les espècies a partir de certa Les terres que se situen a menys de 200 metres d’altitud La calor excessiva. Lesaltitud. temperatures per damunt dels són, en principi, les més apropiades per a l’agricultura.

45 ° no són favorables. El pendent també és important, ja que un grau petit d’inclinació terreny facilita, per exemple,afavoreixen la mecanització de les tasques La humitat elevada. Lesdelpluges abundants agrícoles. És impossible cultivar terres amb una inclinació superior el creixement de les males herbes i contribueixen als 10°. Per això l’agricultura s’estén en general perales planes i les valls (8). l’erosió del sòl.

L’aridesa.

Les plantes El necessiten tipus de sòl una certa quantitat 8. Plantació de te a l’Índia. d’aigua. Per això, l’escassetat i la irregularitat de necessàries les Les plantes absorbeixen del sòl les substàncies per viuLes terrasses re. Cada tipus de planta necessita un terreny amb característiques precipitacions limiten el desenvolupament de l’agricultura o bancals possibiliten determinades. el conreu als vessants de les muntanyes.

grandària dels grans de terra i la porositat condicionen la quanAls pols, els deserts i La les selves ésper quasi titat d’oxigen del sòl tropicals i la seva capacitat retenir l’aigua. A més, cada sòl té una composició que determina el impossible practicar l’agricultura, tret quequímica s’hii biològica apliquin grau d’acidesa i la riquesa en nutrients i matèria orgànica (9). tècniques molt modernes.

9. TIPUS DE SÒLS

3

Els paisatges agrícoles El paisatge agrari o agrícola és el que resulta de la pràctica de les activitats del sector primari. La diversitat de paisatges agraris és el resultat de la combinació d’elements físics i elements humans.

Els principals elements físics del paisatge són el relleu, el sòl i el clima.

El relleu El relleu condiciona el tipus de paisatge agrari, perquè influeix en les activitats agràries que s’hi practiquen.

L’altitud condiciona el desenvolupament de les activitats agràries.

Les temperatures disminueixen a mesura que ascendim, la qual cosa limita el desenvolupament de les espècies a partir de certa altitud. Les terres que se situen a menys de 200 metres d’altitud són, en principi, les més apropiades per a l’agricultura.

El pendent també és important, ja que un grau petit d’inclinació del terreny facilita, per exemple, la mecanització de les tasques agrícoles. És impossible cultivar terres amb una inclinació superior als 10°. Per això l’agricultura s’estén en general per les planes i les valls (8).

8. Plantació de te a l’Índia.

Les terrasses o bancals possibiliten el conreu als vessants de les muntanyes.

9. TIPUS DE SÒLS

El tipus de sòl Les plantes absorbeixen del sòl les substàncies necessàries per viure. Cada tipus de planta necessita un terreny amb característiques determinades.

10. Conreus al desert,laaquanIsrael.

La grandària dels grans de terra i la porositat condicionen Lesretenir plantesl’aigua. reben l’aigua mitjançant titat d’oxigen del sòl i la seva capacitat per A més, reg per aspersió (com si fos cada sòl té una composició química i biològica que determina el pluja) o per unorgànica sistema de grau d’acidesa i la riquesa en nutrients i matèria (9)reg . gota a gota molt modern i costós, però que estalvia molta aigua.

3

Els paisatges agrícoles

CLAUS PER ESTUDIAR t Defineix paisatge agrari.

El paisatge agrari o agrícola és el que resulta de la pràctica de les 3 UTILITZA LES TIC. Busca activitats del sector primari. La diversitat de paisatges agraris és ela Google Maps la imatge del document 10. resultat de la combinació d’elements físics i elements humans.

Les coordenades

Els principals elements físics del paisatge són el relleu, el sòl i elgeogràfiques són 32° 35’ N clima.

35° 14’ E. S’hi veu una superfície cultivada al desert?

El relleu t Enumera els principals elements físics que defineixen El relleu condiciona el tipus de paisatge agrari, perquè influeix en els paisatges agraris. les activitats agràries que s’hi practiquen.

L’altitud condiciona el desenvolupament de les activitats agràries.

Les temperatures disminueixen a mesura que ascendim, la qual cosa limita el desenvolupament de les espècies a partir de certa altitud. Les terres que se situen a menys de 200 metres d’altitud t Quines condicions climàtiques són, en principi, les més apropiades per a l’agricultura.

t Com condicionen l’altitud i el pendent del terreny els paisatges agraris?

limiten el desenvolupament de les activitats agràries?

Pensa. Quines condicions físiques són les idònies per conrear la terra?

8. Plantació de te a l’Índia.

Les terrasses o bancals possibiliten el conreu als vessants de les muntanyes.

9. TIPUS DE SÒLS

El pendent també és important, ja que un grau petit d’inclinació del terreny facilita, per exemple, la mecanització de les tasques agrícoles. És impossible cultivar terres amb una inclinació superior als 10°. Per això l’agricultura s’estén en general per les planes i les valls (8).

El tipus de sòl Les plantes absorbeixen del sòl les substàncies necessàries per viure. Cada tipus de planta necessita un terreny amb característiques determinades.

La grandària dels grans de terra i la porositat condicionen la quantitat d’oxigen del sòl i la seva capacitat per retenir l’aigua. A més, cada sòl té una composició química i biològica que determina el grau d’acidesa i la riquesa en nutrients i matèria orgànica (9).

4

Els elements humans del paisatge agrari

Lesl’espai parcel·les físic on es desenvolupen les activitats agràries que pertany L’explotació agrària és agrària és l’espai físic on es desenvolupen les activitats a 1"3" "5&/$*» un propietari (físc L’explotació o jurídic).

Les explotacions poden ser grans (latifundi), mitjanes o pertanyents a una unitat econòmica amb un sol propietari, que pot ser petites (minifundi). Segons l’activitat agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes. una persona o una empresa.poden Segons la ser grandària, les explotacions són

L’hàbitat rural es refereix a la manera com es distribueixen els assentaments humans al camp. Pot ser dispers, concentrat o mixt:

Les parcel·les

grans (latifundi), mitjanes o petites (minifundi). I segons l’activitat que hi predomina, les explotacions poden ser agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes.

Una explotació està formada per una o diverses porcions de terreny o parcel·les. En funció de la forma, la grandària i els límits que tinguin les parcel·les, s’estableixen els diferents tipus de paisatges.

L’explotacio agrària està formada per parcel·les. El Les parcel·les poden ser petites (de menys la d’1 hectàrea), mitjanes paisatge agrari està condicionat per forma, la (d’entre 1 i 10 hectàrees) i grans (de més de 10 hectàrees). També preformes regulars o irregulars. grandària i els límitssenten demides lesi parcel·les.

t &O M hàbitat dispers els habitatges estan disseminats.

Al costat de cada un hi ha els edificis annexos, les terres de conreu i les pastures. t &O M hàbitat concentrat els edificis s’agrupen formant un poblet. Al voltant hi ha les terres de conreu i les pastures.

En funció de com són els límits de les parcel·les, distingim dos tipus principals de paisatges agraris: els camps oberts i els camps closos.

Les parcel·les poden ser nopetites (de menys t Quan les parcel·les estan envoltades de tanques, donen lloc ad’1 paisatges agraris formats per parcel·les independents sense separació hectàrea), mitjanes (d’entre 1 i 10 hectàrees) i grans (de entre si. Aquest paisatge s’anomena de camps oberts (openfield en t &O M hàbitat mixt hi ha un anglès) (12). Aquest és el paisatge agrari que predomina a la Submemés de 10 hectàrees).

Presenten mides i formes o diversos pobles, però també seta sud d’Espanya. En aquest tipus de paisatge els habitatges dels hi ha una part de la població regulars o irregulars.pagesos solen estar agrupats. dispersada pel camp. t En canvi, quan les parcel·les estan envoltades de tanques, murs de pedra, filats... i es comuniquen a través d’una xarxa de camins, constitueixen un paisatge de camps closos (bocage en anglès) (13). En aquest tipus de paisatge, els pagesos viuen en cases aïllades prop de les terres de conreu o en poblets. Es tracta del paisatge propi de la cornisa cantàbrica a Espanya i de l’Europa atlàntica en general.

4

Els elements humans del paisatge agrari

Les parcel·les Les parcel·les

L’explotació és l’espai físic on es desenvolu L’explotació agrària és l’espai físic on es desenvolupen les agrària activitats 1"3" "5&/$*» pertanyents a una unitat econòmica amb un sol propietari, a que pot ser pertanyents una unitat econòmica amb un sol propi una persona o una empresa.

Segons la grandària, les explotacions són L’hàbitat rural es refereix grans (latifundi), mitjanes o petites (minifundi).

I segonsol’activitat una persona una empresa. Segons la grandària, les a la manera com es distribueixenrural es L’hàbitat refereix que hi predomina, les explotacions poden ser agrícoles, ramaderes, foels assentaments humans grans (latifundi), mitjanes o petites (minifundi). I s o mixtes. la manera comrestals es distribueixen al camp. Pot seradispers, concentrat o mixt: Una explotació està formada per una oque diverses de terreny oles explotacions poden ser agrícole hi porcions predomina, els assentaments humans parcel·les. En funció de la forma, la grandària i els límits que tinguin t &O M hàbitat dispers els restals o mixtes. parcel·les, s’estableixen els diferents tipus de paisatges. al camp.

Pot ser les dispers, habitatges estan disseminats.

1"3" "5&/$*»

Al costat de cada un hi ha els edificis annexos, les terres de conreu i les pastures.

Les parcel·les poden ser petites (de menys d’1 hectàrea), mitjanes concentrat o mixt: Una explotació està formada per una o diverses porc (d’entre 1 i 10 hectàrees) i grans (de més de 10 hectàrees). També pre-

parcel·les. En funció de la forma, la grandària i els lí t &

O M hàbitat dispers els t &O M hàbitat concentrat En funció de com són els límits de les parcel·les, distingim dos tipus les parcel·les, s’estableixen els diferents tipus de paisa els edificis s’agrupen formant habitatges estan disseminats. principals de paisatges agraris: els camps oberts i els camps closos. un poblet. Al voltant hi ha t Quan parcel·les de tanques, donen lloc a paiAl costat de cada unleshi ha no estan envoltades les terres de conreu Les parcel·les poden ser petites (de menys d’1 hec satges agraris formats per parcel·les independents sense separació i les pastures. els edificis annexos, terres entre si.les Aquest paisatge s’anomena(d’entre de camps oberts (openfield en 1 i 10 hectàrees) i grans (de més de 10 hectàr t &O M hàbitat mixt hi ha un anglès) (12). Aquest és el paisatge agrari que predomina a la Submede conreu i les pastures. o diversos pobles, però també i formes regulars o irregulars. seta sud d’Espanya. En aquest tipussenten de paisatgemides els habitatges dels hi ha una part de la població dispersada pel camp.

senten mides i formes regulars o irregulars.

pagesos solen estar agrupats.

t &O M hàbitat concentrat En funció de com t En canvi, quan les parcel·les estan envoltades de tanques, murs desón els límits de les parcel·les, dis pedra, filats... i es comuniquen a través d’una xarxa dede camins, consels edificis s’agrupen formant principals paisatges agraris: els camps oberts i els titueixen un paisatge de camps closos (bocage en anglès) (13). En un poblet. Al voltant hi ha aquest tipus de paisatge, els pagesos viuen en cases aïllades prop de t Quan les parcel·les no estan envoltades de tanques, les terres de conreu o en poblets. Es tracta del paisatge propi de la les terres de conreu cornisa cantàbrica a Espanya i de l’Europa atlàntica agraris en general. formats per parcel·les independents satges i les pastures. t &O M hàbitat mixt hi ha un o diversos pobles, però també hi ha una part de la població dispersada pel camp.

entre si. Aquest paisatge s’anomena de camps obe anglès) (12). Aquest és el paisatge agrari que predom seta sud d’Espanya. En aquest tipus de paisatge el pagesos solen estar agrupats.

t En canvi, quan les parcel·les estan envoltades de t

1"3" "5&/$*Âť

4

L’hà bitat rural es refereix a la manera com es distribueixen els assentaments humans al camp. Pot ser dispers, concentrat o mixt:

Els elements humans del paisatge agrari Les parcel¡les

canvi, quan l L’explotació agrà ria Ês l’espai físic on es desenvolupen tlesEn activitats pedra, i es pertanyents a una unitat econòmica amb un sol propietari, que pot filats... ser titueixen una persona o una empresa. Segons la grandà ria, les explotacions sónun pais grans (latifundi), mitjanes o petites (minifundi). I segonsaquest l’activitat tipus de p que hi predomina, les explotacions poden ser agrícoles, ramaderes, fo-de con les terres restals o mixtes. cornisa cantà bric Una explotació està formada per una o diverses porcions de terreny o parcel¡les. En funció de la forma, la grandà ria i els límits que tinguin les parcel¡les, s’estableixen els diferents tipus de paisatges.

t &O M hà bitat dispers els Segons els límits L’explotació de les agrà ria parcel¡les, distingim dos habitatges estan disseminats. Ês l’espai físic on es desenvolupen les activitats 1"3" "5&/$* Al costat de cada un hi ha Les parcel¡les poden ser petites (de menys d’1 hectà rea), mitjanes a una unitat econòmica amb unels sol propietari, que pot ser tipus principals depertanyents paisatges agraris: camps els edificis annexos, les terres (d’entre 1 i 10 hectà rees) i grans (de mÊs de 10 hectà rees). TambÊ preuna persona o una empresa.

Segons la grandà ria, les explotacions són L’hà bitat rural es refereix de conreu i les pastures. senten mides i formes regulars o irregulars. oberts i els camps closos. grans (latifundi), mitjanes o petites (minifundi). I segons l’activitat a la manera com es distribueixen t &O M hà bitat concentrat En funció de com són els límits de les parcel¡les, distingim dos tipus

els assentaments humans al camp. Pot ser dispers, concentrat o mixt:

que hi predomina, les explotacions poden ser agrícoles, ramaderes, foels edificis s’agrupen formant principals de paisatges agraris: els camps oberts i els camps closos. restals o mixtes.

un poblet. Al voltant hi ha t Quan les parcel¡les no estan envoltades de tanques, donen lloc a paiUna explotació està formada una o diverses porcions de terreny o les terresper de conreu satges agraris formats per parcel¡les independents sense separació lesla pastures. parcel¡les. En funció ide forma, la grandà ria i els límits que tinguin

Quan les parcel¡les no estan envoltades de tanques, entre si. Aquest paisatge s’anomena de camps oberts (openfield en les parcel¡les, s’estableixen els diferents tipus de paisatges. t &

O M hà bitat mixt hi ha un donen lloc a paisatges agraris oanomenats de camps anglès) (12). Aquest Ês el paisatge agrari que predomina a la Submediversos pobles, però tambÊ Les parcel¡les poden ser petites (de menys d’1 hectà rea), setamitjanes sud d’Espanya. En aquest tipus de paisatge els habitatges dels hi ha una part de la població tipus pagesos oberts (openfield en anglès).

En aquest de (d’entre 1 i 10 hectà rees) i grans (de mÊs de 10 hectà rees). TambÊsolen pre- estar agrupats. dispersada pel camp. senten mides i formes regulars o irregulars. t En canvi, quan les parcel¡les estan envoltades de tanques, murs de paisatge els habitatges dels pagesos solen estar pedra, t &O M hà bitat concentrat En funció de com són els límits de les parcel¡les, distingim dosfilats... tipusi es comuniquen a travÊs d’una xarxa de camins, constitueixen un paisatge de camps closos (bocage en anglès) (13). En els edificis s’agrupen formant principals de paisatges agraris: els camps oberts i els camps closos. agrupats. aquest tipus de paisatge, els pagesos viuen en cases aïllades prop de un poblet. Al voltant hi ha t &O M hà bitat dispers els habitatges estan disseminats.

Al costat de cada un hi ha els edificis annexos, les terres de conreu i les pastures.

les terres de conreu i les pastures.

t Quan les parcel¡les no estan envoltades de tanques, donen lloc a de pai-conreu o en poblets. Es tracta del paisatge propi de la les terres 12. 1BJTBUHF EF DBNQT PCFSUT 7BMÒODJB

satges agraris formats per parcel¡les independents sense separació cornisa cantà brica a Espanya i de l’Europa atlà ntica en general. entre si. Aquest paisatge s’anomena de camps oberts (openfield en anglès) (12). Aquest Ês el paisatge agrari que predomina a la Subme- 46 seta sud d’Espanya. En aquest tipus de paisatge els habitatges dels pagesos solen estar agrupats.

En canvi, quan les parcel¡les estan envoltades de t &O M hà bitat mixt hi ha un tanques un paisatge de camps closos o diversos pobles,constitueixen però tambÊ hi ha una part de la població (bocage en anglès). En aquest tipus de paisatge, els dispersada pel camp. t En canvi, quan les parcel¡les estan envoltades de tanques, murs de pagesos viuen en cases aïllades. pedra, filats... i es comuniquen a travÊs d’una xarxa de camins, constitueixen un paisatge de camps closos (bocage en anglès) (13). En aquest tipus de paisatge, els pagesos viuen en cases aïllades prop de les terres de conreu o en poblets. Es tracta del paisatge propi de la cornisa cantà brica a Espanya i de l’Europa atlà ntica en general.

12. 1BJTBUHF EF DBNQT PCFSUT 7BMĂ’ODJB

13. 1BJTBUHF SFHVMBS EF DBNQT DMPTPT /PSNBOEJB 'SBOĂŽB

1

4

Els elements humans del paisatge agrari

Les parcel·les Els sistemes de conreu L’explotació agrària és l’espai físic on es desenvolupen les activitats 1"3" "5&/$*»

pertanyents a una unitat econòmica amb un sol propietari, que pot ser una persona o una empresa. Segons la grandària, les explotacions són grans (latifundi), mitjanes o petites (minifundi). I segons l’activitat que hi predomina, les explotacions poden ser agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes.

El sitema de producció es reflecteix en el paisatge.

Segons el grau d’aprofitament de les parcel·les, explotació està formada per una o diverses porcions de terreny o l’agricultura pot ser Una intensiva o extensiva. parcel·les. En funció de la forma, la grandària i els límits que tinguin

L’hàbitat rural es refereix a la manera com es distribueixen els assentaments humans al camp. Pot ser dispers, concentrat o mixt: t &O M hàbitat dispers els habitatges estan disseminats.

Al costat de cada un hi ha els edificis annexos, les terres de conreu i les pastures.

les parcel·les, s’estableixen els diferents tipus de paisatges.

Les parcel·les poden ser petites (de menys d’1 hectàrea), mitjanes Amb l’agricultura intensiva es trau el màxim lapre(d’entre 1 i 10 hectàrees) i grans (de més de 10profit hectàrees).de També senten mides i formes regulars o irregulars. terra.

Als països desenvolupats, es fan servir t &O M hàbitat concentrat En funció de com són els límits de les parcel·les, distingim dos tipus els edificis s’agrupen formant tècniques modernes. de principals de Als paisatges països agraris: els campsen oberts ivies els camps closos. un poblet. Al voltant hi ha t Quan les parcel·les no estan envoltades de tanques, donen lloc a pailes terres de conreu desenvolupament, l’aprofitament intensiu de la terra satges agraris formats per parcel·les independents sense separació i les pastures. si. Aquest paisatge s’anomena de camps oberts (openfield en s’obté amb mà d’obraentre abundant.

14. Agricultura intensiva de regadiu t &O M hàbitat mixt hi ha un anglès) (12). Aquest és el paisatge agrari que predomina a la Submeo diversos pobles, però també hi ha una part de la població dispersada pel camp.

seta sud d’Espanya. En aquest tipus de paisatge els habitatges dels pagesos solen estar agrupats. t En canvi, quan les parcel·les estan envoltades de tanques, murs de pedra, filats... i es comuniquen a través d’una xarxa de camins, constitueixen un paisatge de camps closos (bocage en anglès) (13). En aquest tipus de paisatge, els pagesos viuen en cases aïllades prop de les terres de conreu o en poblets. Es tracta del paisatge propi de la cornisa cantàbrica a Espanya i de l’Europa atlàntica en general.

(Marroc).

4

Els elements humans del paisatge agrari Les parcel·les 1"3" "5&/$*»

L’explotació agrària és l’espai físic on es desenvolupen les activitats pertanyents a una unitat econòmica amb un sol propietari, que pot ser una persona o una empresa. Segons la grandària, les explotacions són grans (latifundi), mitjanes o petites (minifundi). I segons l’activitat que hi predomina, les explotacions poden ser agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes.

L’hàbitat rural es refereix L’agricultura extensiva es practica en grans parcel·les i se’n deixa una part en a la manera com es distribueixen els assentaments humans guaret, és a dir, sense sembrar, per facilitar la recuperació de la fertilitat del sòl. La al camp. Pot ser dispers, concentrat o mixt: és elevada Unaperquè explotació està formada per una terreny o diverses porcions de terreny o producció hi ha molt cultivable. parcel·les. En funció de la forma, la grandària i els límits que tinguin t &O M hàbitat dispers els habitatges estan disseminats.

Al costat de cada un hi ha els edificis annexos, les terres de conreu i les pastures. t &O M hàbitat concentrat els edificis s’agrupen formant un poblet. Al voltant hi ha les terres de conreu i les pastures. t &O M hàbitat mixt hi ha un o diversos pobles, però també hi ha una part de la població dispersada pel camp.

15. Agricultura extensiva de secà (Canadà).

les parcel·les, s’estableixen els diferents tipus de paisatges.

Les parcel·les poden ser petites (de menys d’1 hectàrea), mitjanes (d’entre 1 i 10 hectàrees) i grans (de més de 10 hectàrees). També presenten mides i formes regulars o irregulars.

En funció de com són els límits de les parcel·les, distingim dos tipus principals de paisatges agraris: els camps oberts i els camps closos. t Quan les parcel·les no estan envoltades de tanques, donen lloc a paisatges agraris formats per parcel·les independents sense separació entre si. Aquest paisatge s’anomena de camps oberts (openfield en anglès) (12). Aquest és el paisatge agrari que predomina a la Submeseta sud d’Espanya. En aquest tipus de paisatge els habitatges dels pagesos solen estar agrupats. t En canvi, quan les parcel·les estan envoltades de tanques, murs de pedra, filats... i es comuniquen a través d’una xarxa de camins, constitueixen un paisatge de camps closos (bocage en anglès) (13). En aquest tipus de paisatge, els pagesos viuen en cases aïllades prop de les terres de conreu o en poblets. Es tracta del paisatge propi de la cornisa cantàbrica a Espanya i de l’Europa atlàntica en general.

4

Els elements humans del paisatge agrari

Les parcel·les Els sistemes de conreu L’explotació agrària és l’espai físic on es desenvolupen les activitats 1"3" "5&/$*»

pertanyents a una unitat econòmica amb un sol propietari, que pot ser una persona o una empresa. Segons la grandària, les explotacions són grans (latifundi), mitjanes o petites (minifundi). I segons l’activitat que hi predomina, les explotacions poden ser agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes.

Segons la manera d’obtenir l’aigua per als conreus, diferenciem dos tipus d’agricultura: la de regadiu i la Una explotació està formada per una o diverses porcions de terreny o de secà. parcel·les. En funció de la forma, la grandària i els límits que tinguin

L’hàbitat rural es refereix a la manera com es distribueixen els assentaments humans al camp. Pot ser dispers, concentrat o mixt: t &O M hàbitat dispers els habitatges estan disseminats.

Al costat de cada un hi ha els edificis annexos, les terres de conreu i les pastures.

les parcel·les, s’estableixen els diferents tipus de paisatges.

Les parcel·les poden ser petites (de menys d’1 hectàrea), mitjanes (d’entre 1 i 10 hectàrees) i grans (de més de 10 hectàrees). També presenten mides i formes regulars o irregulars.

Els conreus de regadiu creixen amb l’aigua que t &O M hàbitat concentrat En funció de com són els límits dede les parcel·les, distingim dos tipus s’obté a partir de sistemes artificials reg (canals, els edificis s’agrupen formant principals de paisatges agraris: els camps oberts i els camps closos. un poblet.

Al voltant hi ha inundació, aspersió...). t Quan les parcel·les no estan envoltades de tanques, donen lloc a pailes terres de conreu i les pastures.

t &O M hàbitat mixt hi ha un o diversos pobles, però també hi ha una part de la població dispersada pel camp.

satges agraris formats per parcel·les independents sense separació entre si. Aquest paisatge s’anomena de camps oberts (openfield en anglès) (12). Aquest és el paisatge agrari que predomina a la Submeseta sud d’Espanya. En aquest tipus de paisatge els habitatges dels pagesos solen estar agrupats. t En canvi, quan les parcel·les estan envoltades de tanques, murs de pedra, filats... i es comuniquen a través d’una xarxa de camins, constitueixen un paisatge de camps closos (bocage en anglès) (13). En aquest tipus de paisatge, els pagesos viuen en cases aïllades prop de les terres de conreu o en poblets. Es tracta del paisatge propi de la cornisa cantàbrica a Espanya i de l’Europa atlàntica en general.

4

Els elements humans del paisatge agrari Les parcel·les

Els conreus de secà es desenvolupen amb l’aigua que reben de la pluja i sovint es L’explotació agrària és l’espai físic on es desenvolupen les activitats 1"3" "5&/$*» a una unitat econòmica ambde un solreg propietari, que pot ser per afrontar els períodes de proveeixen d’aiguapertanyents mitjançant sistemes moderns una persona o una empresa. Segons la grandària, les explotacions són L’hàbitat rural es refereix sequera. grans (latifundi), mitjanes o petites (minifundi). I segons l’activitat a la manera com es distribueixen els assentaments humans al camp. Pot ser dispers, concentrat o mixt: t &O M hàbitat dispers els habitatges estan disseminats.

Al costat de cada un hi ha els edificis annexos, les terres de conreu i les pastures. t &O M hàbitat concentrat els edificis s’agrupen formant un poblet. Al voltant hi ha les terres de conreu i les pastures. t &O M hàbitat mixt hi ha un o diversos pobles, però també hi ha una part de la població dispersada pel camp.

que hi predomina, les explotacions poden ser agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes.

Una explotació està formada per una o diverses porcions de terreny o parcel·les. En funció de la forma, la grandària i els límits que tinguin les parcel·les, s’estableixen els diferents tipus de paisatges.

Les parcel·les poden ser petites (de menys d’1 hectàrea), mitjanes (d’entre 1 i 10 hectàrees) i grans (de més de 10 hectàrees). També presenten mides i formes regulars o irregulars.

En funció de com són els límits de les parcel·les, distingim dos tipus principals de paisatges agraris: els camps oberts i els camps closos.

t Quan les parcel·les no estan envoltades de tanques, donen lloc a paisatges agraris formats per parcel·les independents sense separació entre si. Aquest paisatge s’anomena de camps oberts (openfield en anglès) (12). Aquest és el paisatge agrari que predomina a la Submeseta sud d’Espanya. En aquest tipus de paisatge els habitatges dels pagesos solen estar agrupats. t En canvi, quan les parcel·les estan envoltades de tanques, murs de pedra, filats... i es comuniquen a través d’una xarxa de camins, constitueixen un paisatge de camps closos (bocage en anglès) (13). En aquest tipus de paisatge, els pagesos viuen en cases aïllades prop de les terres de conreu o en poblets. Es tracta del paisatge propi de la cornisa cantàbrica a Espanya i de l’Europa atlàntica en general.

4

Els elements humans del paisatge agrari

Les parcel·les La varietat de conreus L’explotació agrària és l’espai físic on es desenvolupen les activitats 1"3" "5&/$*»

pertanyents a una unitat econòmica amb un sol propietari, que pot ser una persona o una empresa. Segons la grandària, les explotacions són grans (latifundi), mitjanes o petites (minifundi). I segons l’activitat que hi predomina, les explotacions poden ser agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes.

En funció de la varietat d’espècies conreades en les explotacions agrícoles, parlem de monocultura o policultura.

L’hàbitat rural es refereix a la manera com es distribueixen els assentaments humans al camp. Pot ser dispers, concentrat o mixt:

Una explotació està formada per una o diverses porcions de terreny o parcel·les. En funció de la forma, la grandària i els límits que tinguin les parcel·les, s’estableixen els diferents tipus de paisatges.

El monocultiu simplifica l’ús de maquinària i el seu objectiu és obtenir la màxima parcel·les mínim poden ser petites (de menys sigui d’1 hectàrea), mitjanes producció amb elLes cost perquè competitiva, ja que es destina (d’entre 1 i 10 hectàrees) i grans (de més de 10 hectàrees). També premides i formes o irregulars.la monocultura es practica en grans principalment a lasenten venda.

Enregulars general, t &O M hàbitat concentrat En funció de com són els límits de les parcel·les, distingim dos tipus explotacions. els edificis s’agrupen formant principals de paisatges agraris: els camps oberts i els camps closos. t &O M hàbitat dispers els habitatges estan disseminats.

Al costat de cada un hi ha els edificis annexos, les terres de conreu i les pastures.

un poblet. Al voltant hi ha les terres de conreu i les pastures.

t &O M hàbitat mixt hi ha un o diversos pobles, però també hi ha una part de la població dispersada pel camp.

t Quan les parcel·les no estan envoltades de tanques, donen lloc a paisatges agraris formats per parcel·les independents sense separació entre si. Aquest paisatge s’anomena de camps oberts (openfield en anglès) (12). Aquest és el paisatge agrari que predomina a la Submeseta sud d’Espanya. En aquest tipus de paisatge els habitatges dels pagesos solen estar agrupats. t En canvi, quan les parcel·les estan envoltades de tanques, murs de pedra, filats... i es comuniquen a través d’una xarxa de camins, constitueixen un paisatge de camps closos (bocage en anglès) (13). En aquest tipus de paisatge, els pagesos viuen en cases aïllades prop de les terres de conreu o en poblets. Es tracta del paisatge propi de la cornisa cantàbrica a Espanya i de l’Europa atlàntica en general.

4

Els elements humans del paisatge agrari Les parcel·les

La policultura es practica parcel·les petites, la producció de les quals es destina L’explotacióen agrària és l’espai físic on es desenvolupen les activitats 1"3" "5&/$*» a una unitat econòmica amb un sol propietari, que pot ser fonamentalment al pertanyents autoconsum. una persona o una empresa. Segons la grandària, les explotacions són

L’hàbitat rural es refereix a la manera com es distribueixen els assentaments humans al camp. Pot ser dispers, concentrat o mixt: t &O M hàbitat dispers els habitatges estan disseminats.

Al costat de cada un hi ha els edificis annexos, les terres de conreu i les pastures. t &O M hàbitat concentrat els edificis s’agrupen formant un poblet. Al voltant hi ha les terres de conreu i les pastures. t &O M hàbitat mixt hi ha un o diversos pobles, però també hi ha una part de la població dispersada pel camp.

grans (latifundi), mitjanes o petites (minifundi). I segons l’activitat que hi predomina, les explotacions poden ser agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes.

Una explotació està formada per una o diverses porcions de terreny o parcel·les. En funció de la forma, la grandària i els límits que tinguin les parcel·les, s’estableixen els diferents tipus de paisatges.

Les parcel·les poden ser petites (de menys d’1 hectàrea), mitjanes (d’entre 1 i 10 hectàrees) i grans (de més de 10 hectàrees). També presenten mides i formes regulars o irregulars.

En funció de com són els límits de les parcel·les, distingim dos tipus principals de paisatges agraris: els camps oberts i els camps closos. t Quan les parcel·les no estan envoltades de tanques, donen lloc a paisatges agraris formats per parcel·les independents sense separació entre si. Aquest paisatge s’anomena de camps oberts (openfield en anglès) (12). Aquest és el paisatge agrari que predomina a la Submeseta sud d’Espanya. En aquest tipus de paisatge els habitatges dels pagesos solen estar agrupats. t En canvi, quan les parcel·les estan envoltades de tanques, murs de pedra, filats... i es comuniquen a través d’una xarxa de camins, constitueixen un paisatge de camps closos (bocage en anglès) (13). En aquest tipus de paisatge, els pagesos viuen en cases aïllades prop de les terres de conreu o en poblets. Es tracta del paisatge propi de la cornisa cantàbrica a Espanya i de l’Europa atlàntica en general.

4

Els elements humans del paisatge agrari

Les parcel·les Altres elements que defineixen els paisatges agraris L’explotació agrària és l’espai físic on es desenvolupen les activitats 1"3" "5&/$*»

pertanyents a una unitat econòmica amb un sol propietari, que pot ser una persona o una empresa. Segons la grandària, les explotacions són grans (latifundi), mitjanes o petites (minifundi). I segons l’activitat que hi predomina, les explotacions poden ser agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes.

Als paisatges ramaders, la grandària, la forma i la delimitació de les parcel·les, així com el seu aprofitament i els sistemes d’explotació, modelen el paisatge agrari.

L’hàbitat rural es refereix a la manera com es distribueixen els assentaments humans al camp. Pot ser dispers, concentrat o mixt:

Una explotació està formada per una o diverses porcions de terreny o

Als paisatges forestals, elfunció tipus d’espècie arbòria és l’element que defineix el parcel·les. En de la forma, la grandària i els límits que tinguin t &O M hàbitat dispers els les parcel·les, s’estableixen els diferents tipus de paisatges. habitatges estan disseminats. paisatge agrari.

Al costat de cada un hi ha Les parcel·les poden ser petites (de menys d’1 hectàrea), mitjanes els edificis annexos, les terres de conreu i les pastures.

(d’entre 1 i 10 hectàrees) i grans (de més de 10 hectàrees). També presenten mides i formes regulars o irregulars.

t &O M hàbitat concentrat els edificis s’agrupen formant un poblet. Al voltant hi ha les terres de conreu i les pastures.

En funció de com són els límits de les parcel·les, distingim dos tipus principals de paisatges agraris: els camps oberts i els camps closos.

t &O M hàbitat mixt hi ha un o diversos pobles, però també hi ha una part de la població dispersada pel camp.

t Quan les parcel·les no estan envoltades de tanques, donen lloc a paisatges agraris formats per parcel·les independents sense separació entre si. Aquest paisatge s’anomena de camps oberts (openfield en anglès) (12). Aquest és el paisatge agrari que predomina a la Submeseta sud d’Espanya. En aquest tipus de paisatge els habitatges dels pagesos solen estar agrupats. t En canvi, quan les parcel·les estan envoltades de tanques, murs de pedra, filats... i es comuniquen a través d’una xarxa de camins, constitueixen un paisatge de camps closos (bocage en anglès) (13). En aquest tipus de paisatge, els pagesos viuen en cases aïllades prop de les terres de conreu o en poblets. Es tracta del paisatge propi de la cornisa cantàbrica a Espanya i de l’Europa atlàntica en general.

4

Els elements humans del paisatge agrari

o diversos pobles, però tambÊ hi ha una part de la població dispersada pel camp.

Les parcel¡les

seta sud d’Espanya. En aquest tipus de paisatge els habitatges dels pagesos solen estar agrupats. t En canvi, quan les parcel¡les estan envoltades de tanques, murs de pedra, filats... i es comuniquen a travÊs d’una xarxa de camins, constitueixen un paisatge de camps closos (bocage en anglès) (13). En aquest tipus de paisatge, els pagesos viuen en cases aïllades prop de les terres de conreu o en poblets. Es tracta del paisatge propi de la cornisa cantà brica a Espanya i de l’Europa atlà ntica en general.

L’explotació agrà ria Ês l’espai físic on es desenvolupen les activitats pertanyents a una unitat econòmica amb un sol propietari, que pot ser una persona o una empresa. Segons la grandà ria, les explotacions són L’hà bitat rural es refereix t Defineix: paisatge de camps oberts, paisatge camps closos, gransde (latifundi), mitjanes o petites (minifundi). I segons l’activitat a laagricultura manera com es distribueixen intensiva i agricultura extensiva. que hi predomina, les explotacions poden ser agrícoles, ramaderes, foels assentaments humans En funció de la varietat d’espècies cultivades, tipus d’agricultura restalsquins o mixtes. alt camp.

Pot ser dispers,

CLAUS PER ESTUDIAR 1"3" "5&/$*Âť

diferenciem? concentrat o mixt: Una explotació està formada per una o diverses porcions de terreny o Amb quin tipusels d’hà bitat relaciones el paisatge En de camps parcel¡les. funcióoberts, de la forma, la grandà ria i els límits que tinguin t Pensa. &O M hà bitat dispers dispers o concentrat?

I el paisatge de camps closos? Per s’estableixen què? les parcel¡les, els diferents tipus de paisatges. habitatges estan disseminats.

Al costat de cada un hi ha els edificis annexos, les terres de conreu i les pastures.

Les parcel¡les poden ser petites (de menys d’1 hectà rea), mitjanes (d’entre 1 i 10 hectà rees) i grans (de mÊs de 10 hectà rees). TambÊ presenten mides i formes regulars o irregulars.

t &O M hà bitat concentrat En funció de com són els límits de les parcel¡les, distingim dos tipus els edificis s’agrupen formant 12. 1BJTBUHF EF DBNQT PCFSUT 7BMÒODJB

principals de paisatges agraris: els camps oberts i els camps closos.

4 INTERPRETA LES IMATGES. un poblet. Al voltant hi ha t Quan les parcel¡les no estan envoltades de tanques, donen lloc a pai46 les terres de t conreu %FTDSJV MFT DBSBDUFSÓTUJRVFT satges agraris formats per parcel¡les independents sense separació i les pastures.

13. 1BJTBUHF SFHVMBS EF DBNQT DMPTPT /PSNBOEJB 'SBOĂŽB

dels paisatges agrarisentre quesi. Aquest paisatge s’anomena de camps oberts (openfield en

t &O M hà bitat mixt hi ha un anglès) (12). Aquest Ês el paisatge agrari que predomina a la Submemostren les fotografies. o diversos pobles, però tambÊ seta sud d’Espanya. En aquest tipus de paisatge els habitatges dels hi ha una part de la població pagesos solen estar agrupats. t 2VJOB NJEB J GPSNB UFOFO dispersada pel camp.

t En canvi, quan les parcel¡les estan envoltades de tanques, murs de les parcel¡les en cada cas?

pedra, filats... i es comuniquen a travÊs d’una xarxa de camins, constitueixen un paisatge de camps closos (bocage en anglès) (13). En t 4FHPOT MB WBSJFUBU EF DVMUJVT aquest tipus de paisatge, els pagesos viuen en cases aïllades prop de què predomina en cada cas, les terres de conreu o en poblets. Es tracta del paisatge propi de la el monocultiu o la cornisa cantà brica a Espanya i de l’Europa atlà ntica en general.

policultura?

14. Agricultura intensiva de regadiu (Marroc).

15. Agricultura extensiva de secĂ (CanadĂ ).

5

La distribució de recursos agraris al món La distribució de recursos agrícoles al món està condicionada per factors de tipus físic, climàtic i mediambiental, i per altres factors relacionats amb l’accés a recursos econòmics i tecnològics. Tots aquests factors contribueixen a delimitar grans espais de producció agrícola que conformen l’actual distribució d’àrees destinades a la producció d’aliments.

PARA ATENCIÓ

La distribució de recursos agrícoles al món està condicionada per factors Per la FAO, l’Organització físics, climàtics i mediambientals, també per l’accés a recursos econòmics i de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, tecnològics que delimiten l’actual distribució d’àrees destinades a la el repte de la disponibilitat 5 Els grans espais agrícoles al món de terra i d’aigua és el més La distribució de recurs producció d’aliments. important per donar resposta Les zones de clima temperat presenten les àrees agrícoles més extena la demanda creixent de producció d’aliments. L’augment del producte agrícola depèn d’una utilització més efectiva de la terra destinada a conreus que eviti l’excés d’explotació i la desertització. A la vegada, un ús més racional de l’aigua permetrà compatibilitzar la necessitat del consum humà amb la del regadiu.

Els grans espais agrícoles al món

Les zones de climaLes zones temperat presenten lesd’unaàrees fredes tenen dificultats per a la implantació agricultura sostenible molt productiva, però presenten grans reserves forestals que permeten l’obtenció de fusta a gran escala (16). Algunes àrees acumulen importants recursos hídrics i pesquers.

agrícoles més productives. Disposen superfície de sòl

A les zones càlides o intertropicals hi ha grans àrees d’agricultura de subsistència (16 i 19). Aquestes àrees es veuen afectades per fenòmens com la desertització. Al sud-est asiàtic les característiques climàtiques i la concentració de població afavoreixen el conreu a gran escala d’espècies com l’arròs.

agrícola i de recursos hídrics. S’hi concentren les àrees més importants de producció de cereals i de ramaderia

Les grans zones climàtiques es veuen condicionades per l’orografia.

Així, a les zones muntanyoses, com a l’Himàlaia, l’aprofitament dels conreus es redueix a les valls. També la continentalitat i la proximitat al mar modifiquen l’explotació agrària.

extensiva (16 i 17). La tecnologia agrícola hi és molt important, ja que es tracta d’agricultura de mercat.

16. PRINCIPALS ZONES DEL MÓN Principals productors de blat

DE CULTIU DE BLAT, SEGONS LA LATITUD

zona freda

emperada

60º

30º

al

orial

ses i més productives del planeta. Tenen una important superfície de sòl apte per a l’agricultura i una disponibilitat important de recursos hídrics. S’hi concentren les àrees més importants de producció de cereals i de ramaderia extensiva (16 i 17). L’accés a tecnologies agrícoles hi és molt important, ja que es tracta d’agricultures de mercat, que maximitzen la producció.

equador 0º

cal 30º

Rànquing

Països

1 2 3 4 5 6 7 8

Xina Índia Estats Units Rússia França Canadà Alemanya Ucraïna

Tones 112.463.296 78.570.200 68.016.100 63.765.140 39.001.700 28.611.100 25.988.565 25.885.400

PARA ATENCIÓ Per la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, el repte de la disponibilitat de terra i d’aigua és el més important per donar resposta a la demanda creixent de producció d’aliments. L’augment del producte agrícola depèn d’una utilització més efectiva de la terra destinada a conreus que eviti l’excés d’explotació i la desertització. A la vegada, un ús més racional de l’aigua permetrà compatibilitzar la necessitat del consum humà amb la del regadiu.

5

La distribució de

PARA ATENCIÓ Per la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, el repte de la disponibilitat de terra i d’aigua és el més important per donar resposta a la demanda creixent de producció d’aliments. L’augment del producte agrícola depèn d’una utilització més efectiva de la terra destinada a conreus que eviti l’excés d’explotació i la desertització. A la vegada, un ús més racional de l’aigua permetrà compatibilitzar la necessitat del consum humà amb la del regadiu.

el repte de la disponibilitat Els grans espais agrícoles al món de terra i d’aigua és el més important per donar resposta Les zones de clima temperat presenten les àrees agrícoles més extena la demanda creixent de ses i més productives del planeta. Tenen una important superfície de sòl recursos agraris al món producció d’aliments. L’augment apte per a l’agricultura i una disponibilitat important de recursos hídel producte agrícola depèn PRINCIPALS ZONES DEL MÓN drics. S’hi concentren16. les àrees més importants de producció de cereals d’una utilització més efectiva i de ramaderia extensiva (16CULTIU i 17). L’accés tecnologies agrícoles hi és DE DE aBLAT, SEGONS de la terra destinadaalamón conreus molt important, La distribució de recursos agrícoles està condicionada per factorsja que es tracta d’agricultures de mercat, que maxiLA LATITUD que eviti l’excés d’explotació mitzen la producció. de tipus físic, climàtic i mediambiental, i per altres factors relacionats i la desertització. A la vegada, amb l’accés a recursos econòmics i tecnològics. Tots aquests factorsfredes con- tenen dificultats per a la implantació d’una agricultura Les zones un ús més racional de l’aigua molt productiva, però presenten grans reserves forestals que tribueixen a delimitar grans espais de producció agrícolasostenible que conformen permetrà compatibilitzar permeten l’obtenció de fusta a gran escala (16). Algunes àrees acumulen l’actual distribució d’àrees destinades a la producció d’aliments.

60º zona freda la necessitat del consum humà importants recursos hídrics i pesquers. amb la del regadiu. zona temperada

Les zones fredes tenen dificultats, però Els grans espais agrícoles al món A les zones càlides o intertropicals hi ha grans àrees d’agricultura presenten grans reserves forestals que de subsistència Les zones de clima temperat presenten les àrees agrícoles més exten- (16 i 19). Aquestes àrees es veuen afectades per fenòmens com de la desertització.

Al sud-est asiàtic les característiques climàses i més productives del planeta. Tenen una important superfície sòl tiques i la concentració de població afavoreixen el conreu a gran escala permeten l’obtenció apte deper afusta Algunes l’agricultura(16). i una disponibilitat important de recursos híd’espècies com l’arròs. drics. S’hi concentren les àrees més importants de producció de cereals grans zones àrees acumulen importants i Lesagrícoles i de ramaderiarecursos extensiva (16 i 17)hídrics . L’accés a tecnologies hi és climàtiques es veuen condicionades per l’orografia.

Així, aque les maxizones muntanyoses, com a l’Himàlaia, l’aprofitament dels molt important, ja que es tracta d’agricultures de mercat, conreus es redueix a les valls. També la continentalitat i la proximitat mitzen la producció. pesquers.

Lloc de producció al mar modifiquen l’explotació agrària. zona tropical

equador 0º

zona equatorial zona tropical

30º

zona temperada

Elaboració pròpia.

Les zones fredes tenen dificultats per a la implantació d’una Font: agricultura sostenible molt productiva, però presenten grans reserves forestals que 16. PRINCIPALS ZONES DEL MÓN Principals productors de blat permeten l’obtencióDEdeCULTIU fusta DE a gran escala (16). Algunes àrees acumulen BLAT, SEGONS importants recursos i pesquers.

Rànquing Països LAhídrics LATITUD

zona freda

60º

zona temperada

30º

zona tropical

equador 0º

zona equatorial zona tropical

30º

zona temperada

al mar modifiquen l’explotació agrària.60º zona freda

Les grans zones climàtiques es veuen 16. PRINCIPALS ZONES DEL MÓN Principals productors de blat DE CULTIU DE BLAT, SEGONS condicionades per l’orografia: les Rànquing Països zones LA LATITUD 1 Xina 2 Índia muntanyoses,la continentalitat i la proximitat al 3 Estats Units 509669_02_p48_ 4 Rússia 17. Els vint principals mar modifiquen l’explotació 5agrària. Françapaïsos productors Font: Elaboració pròpia.

zona freda

Lloc de producció

60º

30º

al equador 0º

cal 30º

60º

zona freda

A les zones càlides hi ha grans àrees d’agricultura de subsistència (16oiintertropicals 19). Aquestes A les zones càlides hi ha grans àrees d’agricultura de subsistència (16 i 19). Aquestes àrees es veuen afectades per fenòmens com laper desertització.

Al sud-est asiàtic les característiques climààrees es veuen afectades la desertització. tiques i la concentració de població afavoreixen el conreu a gran escala com l’arròs.

Al sudest asiàtic les d’espècies condicions afavoreixen el Les grans zones climàtiques es veuen condicionades per l’orografia.

Així, a les zones muntanyoses, com a l’Himàlaia, l’aprofitament dels conreu a gran escala d’espècies com l’arròs. conreus es redueix a les valls. També la continentalitat i la proximitat

emperada

orial

30º

6 7 8

48

Canadà de blat.

Alemanya Ucraïna

Tones 112.463.296 78.570.200 68.016.100 63.765.140 39.001.700 28.611.100 25.988.565 25.885.400

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

48

Xina Índia Estats Units Rússia França Canadà Alemanya Ucraïna Austràlia Pakistan Turquia Regne Unit Tadjikistan Polònia Itàlia Argentina Iran Romania Espanya Uzbekistan

Tones 112.463.296 78.570.200 68.016.100 63.765.140 39.001.700 28.611.100 Els vint principals 25.988.565 països productors 25.885.400 21.420.177 de blat.

20.958.800 17.782.000 17.227.000 12.538.200 9.274.920 8.855.440 8.508.156 7.956.647 7.180.980 6.714.300 6.146.500

509669_02_p48_

17.

Font: fao.org

5

La distribució de recursos agraris al món

El factors demogràfics, econòmics i tecnològics La distribució de recursos agrícoles al món està condicionada per factors PARA ATENCIÓ

de tipus físic, climàtic i mediambiental, i per altres factors relacionats amb l’accés a recursos econòmics i tecnològics. Tots aquests factors contribueixen a delimitar grans espais de producció agrícola que conformen l’actual distribució d’àrees destinades a la producció d’aliments.

Per la FAO, l’Organització Les àrees agrícoles al món està condicionada per de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, factors de tipus humà i tecnològic: el repte de la disponibilitat de terra i d’aigua és el més important per donar resposta a la demanda creixent de producció d’aliments. L’augment del producte agrícola depèn d’una utilització més efectiva de la terra destinada a conreus que eviti l’excés d’explotació i la desertització. A la vegada, un ús més racional de l’aigua permetrà compatibilitzar la necessitat del consum humà amb la del regadiu.

Les zones de clima temperat presenten les àrees agrícoles més extenses i més productives del planeta. Tenen una important superfície de sòl apte per a l’agricultura i una disponibilitat important de recursos hídrics. S’hi concentren les àrees més importants de producció de cereals i de ramaderia extensiva (16 i 17). L’accés a tecnologies agrícoles hi és molt important, ja que es tracta d’agricultures de mercat, que maximitzen la producció.

Les grans concentracions de població, que constitueixen importants mercats i proporcionen mà d’obra (p.e. l’agricultura de l’arròs al sudest Les zones fredes tenen dificultats per a la implantació d’una agricultura sostenible molt productiva, però presenten grans reserves forestals que 19. Pagesos treballant al camp. Practiquen una agricultura asiàtic). de subsistència. permeten l’obtenció de fusta a gran escala (16). Algunes àrees acumulen importants recursos hídrics i pesquers.

A les zones càlides o intertropicals hi ha grans àrees d’agricultura de subsistència (16 i 19). Aquestes àrees es veuen afectades per fenòmens com la desertització. Al sud-est asiàtic les característiques climàtiques i la concentració de població afavoreixen el conreu a gran escala d’espècies com l’arròs.

Les grans zones climàtiques es veuen condicionades per l’orografia.

Així, a les zones muntanyoses, com a l’Himàlaia, l’aprofitament dels conreus es redueix a les valls. També la continentalitat i la proximitat al mar modifiquen l’explotació agrària.

16. PRINCIPALS ZONES DEL MÓN DE CULTIU DE BLAT, SEGONS LA LATITUD

zona freda

emperada

60º

30º

al

orial

Els grans espais agrícoles al món

equador 0º

cal 30º

Principals productors de blat Rànquing

Països

1 2 3 4 5 6 7 8

Xina Índia Estats Units Rússia França Canadà Alemanya Ucraïna

Tones 112.463.296 78.570.200 68.016.100 63.765.140 39.001.700 28.611.100 25.988.565 25.885.400

5

La distribució de recursos agraris al món

El factors demogràfics, econòmics i tecnològics La distribució de recursos agrícoles al món està condicionada per factors PARA ATENCIÓ

de tipus físic, climàtic i mediambiental, i per altres factors relacionats amb l’accés a recursos econòmics i tecnològics. Tots aquests factors contribueixen a delimitar grans espais de producció agrícola que conformen l’actual distribució d’àrees destinades a la producció d’aliments.

Per la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, el repte de la disponibilitat Els grans espais agrícoles al món de terra i d’aigua és el més important per donar resposta Les zones de clima temperat presenten les àrees agrícoles més extena la demanda creixent de ses i més productives del planeta. Tenen una important superfície de sòl producció d’aliments. L’augment apte per a l’agricultura i una disponibilitat important de recursos hídel producte agrícola depèn drics. S’hi concentren les àrees més importants de producció de cereals d’una utilització més efectiva i de ramaderia extensiva (16 i 17). L’accés a tecnologies agrícoles hi és de la terra destinada a conreus molt important, ja que es tracta d’agricultures de mercat, que maxique eviti l’excés d’explotació mitzen la producció. i la desertització. A la vegada, Les zones fredes tenen dificultats per a la implantació d’una agricultura un ús més racional de l’aigua sostenible molt productiva, però presenten grans reserves forestals que permetrà compatibilitzar permeten l’obtenció de fusta a gran escala (16). Algunes àrees acumulen la necessitat del consum humà importants recursos hídrics i pesquers.

18. Granja mecanitzada de producció de llet de vaca. amb la del regadiu.

A les zones càlides o intertropicals hi ha grans àrees d’agricultura de subsistència (16 i 19). Aquestes àrees es veuen afectades per fenòmens com la desertització. Al sud-est asiàtic les característiques climàtiques i la concentració de població afavoreixen el conreu a gran escala d’espècies com l’arròs.

La disponibilitat de capitals, finançaent i d’accés a les xarxes de transport (p.e. la Unió Europea) Les grans zones climàtiques es veuen condicionades per l’orografia.

Així, a les zones muntanyoses, com a l’Himàlaia, l’aprofitament dels conreus es redueix a les valls. També la continentalitat i la proximitat al mar modifiquen l’explotació agrària.

L’accés a recursos tecnològics, els adobs 16. PRINCIPALS ZONES DEL MÓN químics, les biotecnologies i Principals els productors centres de de blat DE CULTIU DE BLAT, SEGONS Països Tones LA LATITUD recerca, i la formació Rànquing tècnica dels pagesos i 1 Xina 112.463.296 2 Índia 78.570.200 ramaders (p.e. la Unió Europea.

3 Estats Units 68.016.100

zona freda

emperada

60º

30º

al

orial

equador 0º

cal 30º

4 5 6 7 8

Rússia França Canadà Alemanya Ucraïna

63.765.140 39.001.700 28.611.100 25.988.565 25.885.400

l sector serveis: Els factors mediambientals omerç i transport 5

La distribució de recursos agraris al món

La distribució de recursos agrícoles al món està condicionada per factors de tipus físic, climàtic i mediambiental, i per altres factors relacionats amb l’accés a recursos econòmics i tecnològics. Tots aquests factors contribueixen a delimitar grans espais de producció agrícola que conformen l’actual distribució d’àrees destinades a la producció d’aliments.

PARA ATENCIÓ

la FAO, l’Organització ElsPer factors tenen una incidència de les Nacions Unidesmediambientals per a l’Alimentació i l’Agricultura, decisiva en la configuració dels espais agrícoles el repte de la disponibilitat de terra i d’aigua és el més important per donar resposta a la demanda creixent de producció d’aliments. L’augment del producte agrícola depèn d’una utilització més efectiva de la terra destinada a conreus que eviti l’excés d’explotació i la desertització. A la vegada, un ús més racional de l’aigua permetrà compatibilitzar la necessitat del consum humà amb la del regadiu.

Les zones de clima temperat presenten les àrees agrícoles més extenLa distribució de sòls a l’ús agrícola ses i mésdestinats productives del planeta.

Tenen una important superfície de sòl apte per a l’agricultura i una disponibilitat important de recursos híestan en procés transformació per la més desertització, drics. S’hi concentren les àrees importants de producció de cereals i de ramaderia extensiva (16 i 17). L’accés a tecnologies agrícoles hi és l’esgotament i l’increment de les àrees urbanes. molt important, ja que es tracta d’agricultures de mercat, que maximitzen la producció.

zones fredes tenen dificultats per a la implantació la d’una agricultura La contaminació Les ambiental condiciona sostenible molt productiva, però presenten grans reserves forestals que l’obtenció de fusta a gran escala com (16). Algunes àrees acumulen productivitati afectapermeten tant l’agricultura la importants recursos hídrics i pesquers. ramaderia, la pesca i l’explotació A les zones càlides o forestal. intertropicals hi ha grans àrees d’agricultura de subsistència (16 i 19). Aquestes àrees es veuen afectades per fenòmens com la desertització. Al sud-est asiàtic les característiques climàtiques i la concentració de població afavoreixen el conreu a gran escala d’espècies com l’arròs.

Les grans zones climàtiques es veuen condicionades per l’orografia.

Així, a les zones muntanyoses, com a l’Himàlaia, l’aprofitament dels conreus es redueix a les valls. També la continentalitat i la proximitat al mar modifiquen l’explotació agrària.

16. PRINCIPALS ZONES DEL MÓN DE CULTIU DE BLAT, SEGONS LA LATITUD

zona freda

emperada

60º

30º

al

orial

Els grans espais agrícoles al món

equador 0º

cal 30º

Principals productors de blat Rànquing

Països

1 2 3 4 5 6 7 8

Xina Índia Estats Units Rússia França Canadà Alemanya Ucraïna

Tones 112.463.296 78.570.200 68.016.100 63.765.140 39.001.700 28.611.100 25.988.565 25.885.400

5

La distribució de recursos agraris al món

ElsPARAfactors mediambientals La distribució de recursos agrícoles al món està condicionada per factors ATENCIÓ Per la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, el repte de la disponibilitat de terra i d’aigua és el més important per donar resposta a la demanda creixent de producció d’aliments. L’augment del producte agrícola depèn d’una utilització més efectiva de la terra destinada a conreus que eviti l’excés d’explotació i la desertització. A la vegada, un ús més racional de l’aigua permetrà compatibilitzar la necessitat del consum humà amb la del regadiu.

Els recursos hídrics. Actualment el 70 % de l’aigua potable es destina aagrícoles l’agricultura.

Les Els grans espais al món Les zones de clima temperati presenten les àrees agrícoles més extennecessitats del consum humà la creixent ses i més productives del planeta. Tenen una important superfície de sòl aa l’agricultura i una co disponibilitat important de recursos híco n tamin ació de apte ldrics. e sper i g ü e s n d ici o n e n S’hi concentren les àrees més importants de producció de cereals i de ramaderia extensiva (16 i 17). L’accés a tecnologies agrícoles hi és l’explotació agrícola (19). molt important, ja que es tracta d’agricultures de mercat, que maximitzen la producció.

Les zones fredes tenen dificultats per a la implantació d’una agricultura sostenible molt productiva, però presenten grans reserves forestals que permeten l’obtenció de fusta a gran escala (16). Algunes àrees acumulen importants recursos hídrics i pesquers.

El canvi climàtic. Afecta les zones agrícoles tradicionals. La desertització de zones tropicals i, A les zones càlides o intertropicals hi ha grans àrees d’agricultura igualment, afecten el rendiment de les explotacions de subsistència (16 i 19). Aquestes àrees es veuen afectades per fenòmens com la desertització. Al sud-est asiàtic les característiques climàagrícoles. tiques i la concentració de població afavoreixen el conreu a gran escala d’espècies com l’arròs.

Les grans zones climàtiques es veuen condicionades per l’orografia.

Així, a les zones muntanyoses, com a l’Himàlaia, l’aprofitament dels conreus es redueix a les valls. També la continentalitat i la proximitat al mar modifiquen l’explotació agrària.

16. PRINCIPALS ZONES DEL MÓN DE CULTIU DE BLAT, SEGONS LA LATITUD

zona freda

emperada

60º

30º

al

orial

de tipus físic, climàtic i mediambiental, i per altres factors relacionats amb l’accés a recursos econòmics i tecnològics. Tots aquests factors contribueixen a delimitar grans espais de producció agrícola que conformen l’actual distribució d’àrees destinades a la producció d’aliments.

equador 0º

cal 30º

Principals productors de blat Rànquing

Països

1 2 3 4 5 6 7 8

Xina Índia Estats Units Rússia França Canadà Alemanya Ucraïna

Tones 112.463.296 78.570.200 68.016.100 63.765.140 39.001.700 28.611.100 25.988.565 25.885.400

5

La distribució de recursos agraris al món

PARA ATENCIÓ Per la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, el repte de la disponibilitat de terra i d’aigua és el més important per donar resposta a la demanda creixent de producció d’aliments. L’augment del producte agrícola depèn d’una utilització més efectiva de la terra destinada a conreus que eviti l’excés d’explotació i la desertització. A la vegada, un ús més racional de l’aigua permetrà compatibilitzar la necessitat del consum humà amb la del regadiu.

Els grans espais agrícoles al món Les zones de clima temperat presenten les àrees agrícoles més extenses i més productives del planeta. Tenen una important superfície de sòl apte per a l’agricultura i una disponibilitat important de recursos hídrics. S’hi concentren les àrees més importants de producció de cereals i de ramaderia extensiva (16 i 17). L’accés a tecnologies agrícoles hi és molt important, ja que es tracta d’agricultures de mercat, que maximitzen la producció.

Les zones fredes tenen dificultats per a la implantació d’una agricultura sostenible molt productiva, però presenten grans reserves forestals que permeten l’obtenció de fusta a gran escala (16). Algunes àrees acumulen importants recursos hídrics i pesquers.

A les zones càlides o intertropicals hi ha grans àrees d’agricultura de subsistència (16 i 19). Aquestes àrees es veuen afectades per fenòmens com la desertització. Al sud-est asiàtic les característiques climàtiques i la concentració de població afavoreixen el conreu a gran escala d’espècies com l’arròs.

Les grans zones climàtiques es veuen condicionades per l’orografia.

Així, a les zones muntanyoses, com a l’Himàlaia, l’aprofitament dels conreus es redueix a les valls. També la continentalitat i la proximitat al mar modifiquen l’explotació agrària.

16. PRINCIPALS ZONES DEL MÓN DE CULTIU DE BLAT, SEGONS LA LATITUD

zona freda

emperada

60º

30º

al

orial

La distribució de recursos agrícoles al món està condicionada per factors de tipus físic, climàtic i mediambiental, i per altres factors relacionats amb l’accés a recursos econòmics i tecnològics. Tots aquests factors contribueixen a delimitar grans espais de producció agrícola que conformen l’actual distribució d’àrees destinades a la producció d’aliments.

equador 0º

cal 30º

Principals productors de blat Rànquing

Països

1 2 3 4 5 6 7 8

Xina Índia Estats Units Rússia França Canadà Alemanya Ucraïna

Tones 112.463.296 78.570.200 68.016.100 63.765.140 39.001.700 28.611.100 25.988.565 25.885.400

5

La distribució de recursos agraris al món

PARA ATENCIÓ Per la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, el repte de la disponibilitat de terra i d’aigua és el més important per donar resposta a la demanda creixent de producció d’aliments. L’augment del producte agrícola depèn d’una utilització més efectiva de la terra destinada a conreus que eviti l’excés d’explotació i la desertització. A la vegada, un ús més racional de l’aigua permetrà compatibilitzar la necessitat del consum humà amb la del regadiu.

Els grans espais agrícoles al món Les zones de clima temperat presenten les àrees agrícoles més extenses i més productives del planeta. Tenen una important superfície de sòl apte per a l’agricultura i una disponibilitat important de recursos hídrics. S’hi concentren les àrees més importants de producció de cereals i de ramaderia extensiva (16 i 17). L’accés a tecnologies agrícoles hi és molt important, ja que es tracta d’agricultures de mercat, que maximitzen la producció.

Les zones fredes tenen dificultats per a la implantació d’una agricultura sostenible molt productiva, però presenten grans reserves forestals que permeten l’obtenció de fusta a gran escala (16). Algunes àrees acumulen importants recursos hídrics i pesquers.

A les zones càlides o intertropicals hi ha grans àrees d’agricultura de subsistència (16 i 19). Aquestes àrees es veuen afectades per fenòmens com la desertització. Al sud-est asiàtic les característiques climàtiques i la concentració de població afavoreixen el conreu a gran escala d’espècies com l’arròs.

Les grans zones climàtiques es veuen condicionades per l’orografia.

Així, a les zones muntanyoses, com a l’Himàlaia, l’aprofitament dels conreus es redueix a les valls. També la continentalitat i la proximitat al mar modifiquen l’explotació agrària.

16. PRINCIPALS ZONES DEL MÓN DE CULTIU DE BLAT, SEGONS LA LATITUD

zona freda

emperada

60º

30º

al

orial

La distribució de recursos agrícoles al món està condicionada per factors de tipus físic, climàtic i mediambiental, i per altres factors relacionats amb l’accés a recursos econòmics i tecnològics. Tots aquests factors contribueixen a delimitar grans espais de producció agrícola que conformen l’actual distribució d’àrees destinades a la producció d’aliments.

equador 0º

cal 30º

Principals productors de blat Rànquing

Països

1 2 3 4 5 6 7 8

Xina Índia Estats Units Rússia França Canadà Alemanya Ucraïna

Tones 112.463.296 78.570.200 68.016.100 63.765.140 39.001.700 28.611.100 25.988.565 25.885.400

5

La distribució de recursos agraris al món

PARA ATENCIÓ

ElsPercanvis en les explotacions tradicionals la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, el repte de la disponibilitat de terra i d’aigua és el més important per donar resposta a la demanda creixent de producció d’aliments. L’augment del producte agrícola depèn d’una utilització més efectiva de la terra destinada a conreus que eviti l’excés d’explotació i la desertització. A la vegada, un ús més racional de l’aigua permetrà compatibilitzar la necessitat del consum humà amb la del regadiu.

L’augment de la demanda Els grans espaisd’aliments agrícoles al món també incideix en els canvis en les Les zones deLa clima temperat presenten les àrees carn, agrícoles més exten- exemple, explotacions tradicionals. demanda de per produeix una ses i més productives del planeta. Tenen una important superfície de sòl apte per a l’agricultura i una disponibilitat important de recursos hísubstitució de cultius per altres d’orientats a l’alimentació del bestiar. drics. S’hi concentren les àrees més importants de producció de cereals i de ramaderia extensiva (16 i 17). L’accés a tecnologies agrícoles hi és molt important, ja que es tracta d’agricultures de mercat, que maximitzen la producció.

Les zones fredes tenen dificultats per a la implantació d’una agricultura sostenible molt productiva, però presenten grans reserves forestals que permeten l’obtenció de fusta a gran escala (16). Algunes àrees acumulen importants recursos hídrics i pesquers.

A les zones càlides o intertropicals hi ha grans àrees d’agricultura de subsistència (16 i 19). Aquestes àrees es veuen afectades per fenòmens com la desertització. Al sud-est asiàtic les característiques climàtiques i la concentració de població afavoreixen el conreu a gran escala d’espècies com l’arròs.

Les grans zones climàtiques es veuen condicionades per l’orografia.

Així, a les zones muntanyoses, com a l’Himàlaia, l’aprofitament dels conreus es redueix a les valls. També la continentalitat i la proximitat al mar modifiquen l’explotació agrària.

16. PRINCIPALS ZONES DEL MÓN DE CULTIU DE BLAT, SEGONS LA LATITUD

zona freda

emperada

60º

30º

al

orial

La distribució de recursos agrícoles al món està condicionada per factors de tipus físic, climàtic i mediambiental, i per altres factors relacionats amb l’accés a recursos econòmics i tecnològics. Tots aquests factors contribueixen a delimitar grans espais de producció agrícola que conformen l’actual distribució d’àrees destinades a la producció d’aliments.

equador 0º

cal 30º

Principals productors de blat Rànquing

Països

1 2 3 4 5 6 7 8

Xina Índia Estats Units Rússia França Canadà Alemanya Ucraïna

Tones 112.463.296 78.570.200 68.016.100 63.765.140 39.001.700 28.611.100 25.988.565 25.885.400

5

La distribució de recursos agraris al món

PARA ATENCIÓ Per la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, el repte de la disponibilitat de terra i d’aigua és el més important per donar resposta a la demanda creixent de producció d’aliments. L’augment del producte agrícola depèn d’una utilització més efectiva de la terra destinada a conreus que eviti l’excés d’explotació i la desertització. A la vegada, un ús més racional de l’aigua permetrà compatibilitzar la necessitat del consum humà amb la del regadiu.

Els grans espais agrícoles al món Les zones de clima temperat presenten les àrees agrícoles més extenses i més productives del planeta. Tenen una important superfície de sòl apte per a l’agricultura i una disponibilitat important de recursos hídrics. S’hi concentren les àrees més importants de producció de cereals i de ramaderia extensiva (16 i 17). L’accés a tecnologies agrícoles hi és molt important, ja que es tracta d’agricultures de mercat, que maximitzen la producció.

Les zones fredes tenen dificultats per a la implantació d’una agricultura sostenible molt productiva, però presenten grans reserves forestals que permeten l’obtenció de fusta a gran escala (16). Algunes àrees acumulen importants recursos hídrics i pesquers.

A les zones càlides o intertropicals hi ha grans àrees d’agricultura de subsistència (16 i 19). Aquestes àrees es veuen afectades per fenòmens com la desertització. Al sud-est asiàtic les característiques climàtiques i la concentració de població afavoreixen el conreu a gran escala d’espècies com l’arròs.

CLAUS PER ESTUDIAR

Les grans zones climàtiques es veuen condicionades per l’orografia.

Així, a les zones muntanyoses, com a l’Himàlaia, l’aprofitament dels conreus es redueix a les valls. També la continentalitat i la proximitat t Defineix recursos al mar modifiquen l’explotació agrària.

16. PRINCIPALS ZONES DEL MÓN DE CULTIU DE BLAT, SEGONS LA LATITUD

zona freda

emperada

60º

30º

al

orial

La distribució de recursos agrícoles al món està condicionada per factors de tipus físic, climàtic i mediambiental, i per altres factors relacionats amb l’accés a recursos econòmics i tecnològics. Tots aquests factors contribueixen a delimitar grans espais de producció agrícola que conformen l’actual distribució d’àrees destinades a la producció d’aliments.

equador 0º

cal 30º

tecnològics i assenyala la importància que tenen per a l’agricultura.

Principals productors de blat Rànquing

Països

1 2 3 4 5 6 7 8

Xina Índia Estats Units Rússia França Canadà Alemanya Ucraïna

t Quins tipus d’agricultura es practica en cada una Tones de les diferents zones climàtiques?

112.463.296 78.570.200

Pensa.

Quins factors són el més influents 68.016.100 en63.765.140 l’agricultura que es practica al sud-est asiàtic?

39.001.700 28.611.100 25.988.565 25.885.400

6

La ramaderia

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia en l’actualitat

20. PRINCIPALS PAÏSOS PRODUCTORS DE CARN PER CABANYA En milions de tones

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

a Br

Es

as

pa

il

ny

an m A

le

A EU

il as

Ín

M

di

èx

a

ic

Br

Xi

na

A EU

0

Oví an

ia

an

ki

Ir

Pa

0

st

èr N

Ín

di

a

1

ig

2

Vacú

il

0 Font: FAO. 2013.

ia

a A

us

tr

àl

tin en A

rg

6

na

12

Xi

t A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

10

as

t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut.

Pollastre

Br

t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües.

20

na

producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica.

0

A

És una activitat en creixement. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races seque el consum de llet augmentarà de manera lectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la significativa.

ya 25

na

Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

Porc

Xi

vell de vida als països en vies de desenvolupament.

50

Xi

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen o la força de treball. És una La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície activitat complementària a les regions en del planeta està ocupada per pastures i el 33 % de de lesl’agricultura terres cultivables esvies dedica de a produir farratge per alimentar el bestiar.

Es preveu que la desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nidesenvolupades.

EU

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

6

La ramaderia

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

Les espècies animals més nombroses són el bestiar boví, oví, porcí i aviari. En determinats llocs també és La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície important el bestiar equí; la cunicultura, o cria de del planeta està ocupada per pasturescabrú i el 33 % dei les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la conills, i l’apicultura, o cria50 d’abelles. producció de carn es duplicarà en els pròxims anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut. t A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

6

La ramaderia

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races que proporcionen rendiments elevats, han incrementat la producció i han facilitat el La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície transport delsperproductes a llarga distància. del planeta està ocupada pastures i el 33 %ramaders de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut. t A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

6

La ramaderia

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

Aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica per la contaminació que genera, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície als animals, poden afectar negativament la nostra salut. del planeta està ocupada per pastures i el 33 % de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats. Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica.

Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut. t A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

6

La ramaderia

Ramaderia sedentària, nòmada i transhumant

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

La ramaderia més estesa al món és la ramaderia sedentària, en la qual el bestiar no es desplaça.

La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície del planeta està ocupada per pastures i el 33 % de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut. t A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

6

La ramaderia

Ramaderia sedentària, nòmada i transhumant

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície del planeta està ocupada per pastures i el 33 % de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut.

hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveiAt Alamés,ramaderia nòmada, el bestiar es desplaça permanentment a la recerca de xin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica pastures.

Llatina es dedica a pasturatge.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

6

La ramaderia

Ramaderia sedentària, nòmada i transhumant

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

Si el desplaçament del bestiar és estacional parlem de ramaderia transhumant.

La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície del planeta està ocupada per pastures i el 33 % de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut. t A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

6

La ramaderia

Ramaderia extensiva i intensiva

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

La ramaderian extensiva es desenvolupa en grans explotacions en les quals el bestiar vaga pel camp i s’alimenta de pastures naturals.

La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície del planeta està ocupada per pastures i el 33 % de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut. t A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

6

La ramaderia

Ramaderia extensiva i intensiva

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície del planeta està ocupada per pastures i el 33 % de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut.

Requereix escasses inversions i té una productivitat baixa. Els tipus de bestiar sónper el boví, l’oví t més A més, hicaracterístics ha una tala abusiva de boscos generar prats que servei-i el cabrú i els productes es destinen a la xin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica venda, en el cas dels països desenvolupats, i a l’autoconsum, als països menys Llatina es dedica a pasturatge. desenvolupats.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

6

La ramaderia

Ramaderia extensiva i intensiva

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

La ramaderia intensiva, també anomenada industrial, es practica en explotacions generalment petites i especialitzades.

La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície del planeta està ocupada per pastures i el 33 % de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

El bestiar està estabulat i es controla l’alimentació, la salut i l’engreix. De vegades s’hi creen unes condicions artificials per augmentar la producció. Sovint, el bestiar s’alimenta tant de pastures naturals com de plantes farratgeres i pinsos (ramaderia Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestisemiestabulada). ar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut. t A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

6

La ramaderia

Ramaderia extensiva i intensiva

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

La ramaderia intensiva ha incrementat la producció però també causa problemes mediambientals i estrès als animals.

La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície del planeta està ocupada per pastures i el 33 % de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut. t A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

6

La ramaderia

Contrastos entre països

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

Als països desenvolupats la ramaderia respon a les exigències del mercat. Els avenços tecnològics transformat explotacions.

La ramaderia és unahan activitat en creixement. Elles 30 % de la superfície del planeta està ocupada per pastures i el 33 % de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

Se seleccionen les races, el bestiar s’alimenta amb pinsos especials i es cria en granges molt grans que contenen centenars d’animals Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el besti- en règim ar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important intensiu.

Els processos estan mecanitzats: el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles. neteja d’estables, subministrament d’aliment i En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races seaigua, recollida de la llet i els ous... lectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut. t A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

6

La ramaderia

Contrastos entre països

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

La proliferació d’escorxadors i cambres frigorífiques permet l’emmagatzematge, la comercialització i la distribució dels productes ramaders.

La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície del planeta està ocupada per pastures i el 33 % de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut. t A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

6

La ramaderia

Contrastos entre països

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

Als països en vies de desenvolupament predomina una ramaderia tradicional, combinada generalment amb l’agricultura.

La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície del planeta està ocupada per pastures i el 33 % de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

S’hi crien animals autòctons, que es dediquen a l’alimentació i s’utilitzen com a força de treball.

Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut. t A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

6

La ramaderia

Contrastos entre països

La ramaderia en l’actualitat

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complementària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23).

Es tracta d’una ramaderia extensiva, sedentària, nòmada o transhumant, sense cap tipus de mecanitzaciói de rendibilitat baixa.

La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície del planeta està ocupada per pastures i el 33 % de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut. t A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

6

La ramaderia

La ramaderia en l’actualitat

En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen rendiments elevats, i vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport dels productes ramaders a llarga distància en perfecte estat. No obstant això, aquests nous sistemes d’explotació ramadera han generat certa polèmica. t Les deixalles animals, els fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers, etc., contaminen els sòls, l’atmosfera i les aigües. t Es tem que aquesta contaminació, com també els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals, poden afectar negativament la nostra salut. t A més, hi ha una tala abusiva de boscos per generar prats que serveixin per alimentar el bestiar: més del 70 % dels boscos talats a Amèrica Llatina es dedica a pasturatge.

Per això, en els últims anys, als països desenvolupats s’està apostant per una ramaderia ecològica respectuosa amb el medi ambient.

60 40

ia an ce

Às

ia O

Am

èr

ic

a ric

0

a

20

Àf

Les espècies animals més nombroses són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí i aviari (20). En determinats llocs també és important el bestiar cabrú i equí; la cunicultura, o cria de conills, i l’apicultura, o cria d’abelles.

80

UE

La ramaderia és una activitat en creixement. El 30 % de la superfície del planeta està ocupada per pastures i el 33 % de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Es preveu que la producció de carn es duplicarà en els pròxims 50 anys i que el consum de llet augmentarà de manera significativa, a causa de la millora del nivell de vida als països en vies de desenvolupament.

100

ón

que la dels països en vies de desenvolupament?

120

M

CLAUS PER ESTUDIAR La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes quet donen (carn, llet, té ous, cuir, llana, mel, etc.) o la força de treball, o Quina importància la ramaderia actualment? simplement per destinar-los a la reproducció. És una activitat complet Enumera i descriu els diferents tipus de ramaderia. mentària de l’agricultura a les regions en vies de desenvolupament i Pensa.

Per què és més productiva la ramaderia dels països desenvolupats d’alta rendibilitat a les regions desenvolupades (23) .

Font: FAO. 2013.

23. ÍNDEX DE PRODUCCIÓ RAMADERA BRUT PER HABITANT (BASE 20042006)

7

La pesca i l’explotació forestal

La pesca en l’actualitat La pesca és la captura de peixos i altres espècies aquàtiques a mars, rius i llacs.

En milions de tones 20 15 10 5 0

2007 Xina

EUA

2008 2009 Indonèsia

2010 Índia

Perú

Font: FAO, Anuario 2010.

Estadísticas de pesca y acuicultura.

24. CAPTURES DE PEIX PER PAÍS

2011

7

La pesca i l’explotació forestal

Es distingeixen tres tipus de pesca:

La pesca d’autoconsum es practica a la vora de la costa, en petites embarcacions i fent servir mètodes artesanals. Les captures es destinen al mercat local i a l’autoconsum. És un mètode utilitzat en països en vies de desenvolupament.

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

La pesca litoral o costanera es du a terme prop de la costa en embarcacions petites o mitjanes i amb ormeigs adequats. Les embarcacions tenen instal·lacions per conservar les captures, que es destinen al mercat.

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

La pesca d’altura és la que es fa a alta mar amb vaixells factories de gran tonatge, que a la vegada processen el peix.

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

Les zones pesqueres i l’aqüicultura Normalment els llocs on la pesca és més abundant, els caladors, es concentren en zones de les plataformes continentals riques en plàncton. ces o bé en espais acotats al mar.

25. PRINCIPALS CALADORS MUNDIALS

Corrents marins

OCEÀ ÀRTIC

OCEÀ

cerc le

pola rà

PACÍFIC NORD-ES T

PA CÍ F I C equador

PACÍFIC CENTRE-EST

Corrents freds

Límit de zones pesqueres de la FAO

PACÍFIC NORD-OEST

ATLÀNTIC NORD-EST

ATLÀNTIC CENTRE-OEST

OCEÀ

Corrents càlids

ÀRTIC

rtic

ATLÀNTIC NORD-OEST

tròpic de Càncer

GLACIAL

Àrees pesqueres

MEDITERRANI I MAR NEGRE

ATLÀNTIC CENTREEST

O CE À PA CÍ FI C

PACÍFIC CENTRE-OEST

OCEÀ AT L À N T I C

OCEÀ ÍNDIC tròpic de Capricorn

escala

PACÍFIC SUD-EST

PACÍFIC-

ATLÀNTIC SUD-OEST

ATLÀNTIC-

de Greenwich

PACÍFIC SUD-OEST

ATLÁNTIC SUD-EST

ÍNDIC OCCIDENTAL

ÍNDIC ORIENTAL

ÍNDIC MERIDIONAL-

PACÍFIC SUD-OEST

7

La pesca i l’explotació forestal

Les captures en aquestes zones o en aigües internacionals s’estableixen en acords pesquers.

L’ i n c r e m e n t d e l e s captures posa en perill algunes espècies i cada cop més es recorre a l’aqüicultura, que

és

la

cria

controlada de peixos en captivitat piscifactories

en

7

La pesca i l’explotació forestal

L’explotació forestal És l’aprofitament dels boscos amb finalitat econòmica. S’obtenen productes diversos, com ara resines, suro, cautxú i matèries primeres per a la indústria farmacèutica. El principal recurs forestal, però, és la fusta i la producció de paper.

7

La pesca i l’explotació forestal

L’explotació forestal

7

La pesca i l’explotació forestal

L’obtenció de fusta està vinculada a l’explotació de les grans àrees boscoses Els rendiments més elevats s’obtenen a les àrees septentrionals i a les àrees de boscos tropicals.

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

OCEÀ

OCEÀ

ATLÀNTIC

PACÍFIC

OCEÀ PACÍFIC OCEÀ ÍNDIC

Boscos Altres zones boscoses

26. LES PRINCIPALS ZONES DE BOSCOS AL MÓN

OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC

7

La pesca i l’explotació forestal

L’explotació forestal La demanda ha provocat la sobreexplotació i el perill de desaparició dels boscos originals i, en alguns llocs, de desertització.

7

La pesca i l’explotació forestal

L’explotació forestal Per fer possible una explotació sostenible que preservi els boscos s’introdueix la silvicultura. El model que segueixen diversos països consisteix a reduir l’explotació del bosc autòcton i introduir-hi la reforestació. Moltes vegades, aquesta es du a terme amb espècies exògenes –originàries d’altres llocs- que ha de ser controlada.

7

La pesca i l’explotació forestal

$-"64 1&3 &456%*"3 t %FGJOFJY QFTDB WBJYFMM GBDUPSJB DBMBEPS CPTD BVUÛDUPO SFGPSFTUBDJØ J TJMWJDVMUVSB t &YQMJDB RVÒ ÏT J RVJOB GJOBMJUBU UÏ M BRàJDVMUVSB t 2VJOT TØO FMT FGFDUFT EF MB TPCSFFYQMPUBDJØ EFMT CPTDPT Pensa. *OWFTUJHB TPCSF MB TPTUFOJCJMJUBU EF M FYQMPUBDJØ EFMT CPTDPT 2VJOFT TØO MFT DBSBDUFSÓTUJRVFT EFMT EJGFSFOUT NPEFMT

SABER FER

DIMENSIÓ GEOGRÀFICA

Interpreta el mapamundi dels usos del sòl agrari

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

Per mostrar els principals usos de sòl agrícola s’ha utilitzat un mapa corocromàtic.

Al mapa corocromàtic es fan servir colors o trames per representar a l’espai la distribució d’una magnitud o element geogràfic.

cercle polar àrtic

Per interpretar el mapamundi d’usos de sòl agrari pots seguir les indicacions següents: 1. Observa la llegenda per identificar els diferents aprofitaments de sòl agrari que s’han representat (pastures, arrossars, explotacions forestals...), així com altres usos del sòl.

OCEÀ ATLÀNTIC

2. Fixa’t en la distribució dels colors i les trames al mapa per localitzar cada tipus d’ús de sòl agrari i relaciona-ho amb una regió determinada.

3. Tingues en compte que el color emprat en cada àrea correspon al tipus d’activitat dominant a la zona, però que s’hi poden practicar altres activitats agràries que no siguin majoritàries.

tròpic de Càncer

OCEÀ PACÍFIC equador

OCEÀ

OCEÀ

PACÍFIC

ÍNDIC

tròpic de Capricorn

10

t -MFHFJY MB MMFHFOEB J FOVNFSB FMT UJQVT d’agricultura que hi apareixen representats.

t &O RVJOFT [POFT EFM NØO QSFEPNJOFO els conreus de secà? I en quines zones l’ús ramader del sòl?

t 0O QSFEPNJOFO FMT BSSPTTBST $PN JOGMVFJY el clima propi d’aquestes regions en el predomini de l’arrossar?

t &O RVJOFT [POFT EFM QMBOFUB OP FT QSBDUJRVFO l’agricultura i la ramaderia? Per què?

meridià de Greenwich

FES-HO AIXÍ

USOS DEL SÒL Predomini de conreus i granges

cercle polar antàrtic

t &O VOB UBVMB BQVOUB FMT QSJODJQBMT VTPT EF TÛM agrari d’Europa, Àfrica i Austràlia. t *OUFOUB FTUBCMJS VOB SFHJPOBMJU[BDJØ EFM DPOUJOFOU europeu en funció de l’ús de sòl agrari que predomina en cada regió.

0 Font: SEDAC, Anthropogenic Biomes, 2008.

escala 900

quilòmetres

Altres usos

De regadiu

Pastures i praderies (ús ramader)

De secà

Explotació forestal

Arrossars

Usos no humanitzats (deserts, geleres, boscos primaris...)

Mixtos

Àrees densament urbanitzades

8

La Unió Europea i el sector primari

Les característiques del sector primari El sector primari ha anat perdent importància. El 90% del territori europeu és espai rural i hi viu gairebé el 60% de la població europea. No obstant això, només un 4,7% de la població activa treballa en el sector primari.

14 12

En milions de persones

En %

6,1 % 6,3 %

5,7 %

10

5,5 %

5,4 % 5,4 %

5,4 %

5,3 %

7 6 5

8

4

6

3

4

2

2

1

0

2004

2005

2006

2007

Ocupació en el sector primari

2008

2009

2010

2011

Percentatge d’ocupació en el sector primari

Font: Eurostat.

29. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI A LA UE

0

8

La Unió Europea i el sector primari

Les característiques del sector primari Les produccions són molt diverses: carn de boví, porcí, oví i aus de corral, productes làctics, oli d’oliva, cereals, hortalisses i ous. Es tracta d’un sector amb alta productivitat, fruit de l’elevat grau de mecanització. Aporta un 2,7% al PIB comunitari.

8

La Unió Europea i el sector primari

Les característiques del sector primari La Unió Europea és un dels principals exportadors i importadors de productes

Begudes alcohòliques i licors 7 %

agroalimentaris.

En matèria pesquera, la Unió Europea és

Blat 4 %

el tercer productor mundial, després de la Xina i el Perú. Encara que aquesta activitat

Resta 57 %

contribueixi amb menys de l’1% al PIB comunitari i proporciona ocupació a unes 400.000 persones.

Vi i vermut 7%

Productes de fleca, pasta, aliments infantils 6 %

Pells en brut 3 %

Preparats alimentaris 4% Xocolata, pastisseria i gelats 3 % Porc 3 % Formatge 3 % Preparats de fruites i hortalisses 3 %

Font: Eurostat-Comext.

27. PRODUCTES AGROPECUARIS QUE LA UE EXPORTA A ALTRES PAÏSOS

8

La Unió Europea i el sector primari

Les característiques del sector primari Els principals productors pesquers i aqüícoles de la UE són: Espanya, el Regne Unit, Dinamarca, França i Irlanda. És un sector força productiu i tanmateix, la UE és el principal importador de productes pesquers del món.

8

La Unió Europea i el sector primari

Contrastos i desequilibris entre països Hi ha grans diferències entre els estats de la UE. La producció agrària és molt variada i es caracteritza per l’especialització regional: A l’Europa mediterrània es practiquen dos tipus d’agricultura: una agricultura extensiva de secà,

dedicada

fonamentalment al blat, la vinya i l’olivera, i una agricultura intensiva d’alts rendiments per el regadiu.

Els principals conreus són les hortalisses i la fruita.

8

La Uni贸 Europea i el sector primari

Contrastos i desequilibris entre pa茂sos

8

La Uni贸 Europea i el sector primari

Contrastos i desequilibris entre pa茂sos

8

La Uni贸 Europea i el sector primari

Contrastos i desequilibris entre pa茂sos

8

La Unió Europea i el sector primari

Contrastos i desequilibris entre països A les planes de l’interior es practica una agricultura extensiva d’alt rendiment gràcies a la mecanització i a la rotació de conreus. A l’hivern es conreen cereals i patates i a l’estiu farratge i remolatxa. És practica una explotació mixta d’agricultura i ramaderia.

8

La Unió Europea i el sector primari

Contrastos i desequilibris entre països Els països de l’Europa occidental tenen un sector agropecuari altament mecanitzat, mentre que els de l’Europa oriental disposen d’una mecanització molt més modesta. En algunes regions dels països del sud i de l’est d’Europa encara es practica una agricultura tradicional.

8

La Uni贸 Europea i el sector primari

Contrastos i desequilibris entre pa茂sos

8

La UniĂł Europea i el sector primari

La PolĂ­tica AgrĂ ria Comuna (PAC) Des de 1992, hi ha una PolĂ­tica AgrĂ ria Comuna (PAC) que comparteixen tots els paĂŻsos de la UniĂł. Aquesta polĂ­tica estĂ en renovaciĂł constant per ajustar-se a les necessitats del sector.

Els principals objectius actuals són: Garantir la producció d’aliments sans i millorar la competitivitat.

Millorar les condicions sanitĂ ries dels animals i la seguretat alimentĂ ria.

Produir sent respectuosos amb el medi ambient.

Procurar el benestar de la societat rural.

Aconseguir una economia rural sostenible.

EN EL SECTOR PRIMARI A LA UE

30. 'SBOĂŽB Ă?T VO HSBO QSPEVDUPS EF CMBU RVF DPNQUB BNC FM SFDPM[BNFOU EF MB 1"$

8

La Uni贸 Europea i el sector primari

Contrastos i desequilibris entre pa茂sos

8

La Unió Europea i el sector primari

La Política Pesquera Comuna (PPC) Hi ha una Política Pesquera Comuna (PPC). L’objectiu és la competitivitat del sector, sense amenaçar els ecosistemes marins. S’han adoptat algunes mesures: S’estableixen quotes de pesca i es fixa la grandària mínima de les espècies capturades. També es fixen vedes per a certes espècies.

S’incentiva la renovació de la flota pesquera.

S’impulsa el desenvolupament de l’aqüicultura.

La Unió Europea ha estès el compromís amb el medi ambient a països no comunitaris amb els quals té signats acords.

8

La Uni贸 Europea i el sector primari

La Pol铆tica Pesquera Comuna (PPC)

8

La Uniรณ Europea i el sector primari

$-"64 1&3 &456%*"3 t &YQMJDB MFT DBSBDUFSร TUJRVFT EFM TFDUPS QSJNBSJ B MB 6& 2VJOT TVCTFDUPST Tร O FMT Nร T JNQPSUBOUT t 2VJOFT EJGFSร ODJFT IJ IB FO FM TFDUPS QSJNBSJ EFMT EJGFSFOUT FTUBUT NFNCSFT t 2Vร Tร O MB 1"$ J MB 11$ 2VJOT PCKFDUJVT UFOFO Pensa. 4ร O OFDFTTร SJFT VOFT QPMร UJRVFT BHSร SJB J QFTRVFSB DPNVOFT 1FS RVร

RI 13

2.000

9

1.000

El sector primari a Espanya

0

14.000 13.000

Les característiques del sector Les característiques delprimari sector primari Actualment, la importà ncia del sector primari a Espanya s’ha reduït pel que fa a la població ocupada (4,2 %) i l’aportació al PIB (2,7 %) (29 i 31). Tot i això, el valor de la producció creix any i elprimari sector Ês foActualment, la importà ncia delcada sector a namental per a l’economia espanyola per diverses raons:

12.000

9.000

t Els productes agraris i pesquers constitueixen les matèries primeres de moltes de positius: les indústries espanyoles.

Aspectes

3.000

Espanya aporta mÊs de l’11 % del valor conjunt de la producció de della61% UE ocupad’explotacions el primer lloc en t Una poblacióagrà ria envellida: mÊs dels ipropietaris agrà ries supera els 55 anys. producció pesquera. t El gran pes de les petites i mitjanes explotacions, que qßestiona la seva en un mercat vegada mÊs competitiu.

Elsviabilitat productes delcadasector constitueixen les matèries t L’escassa productivitat de l’agricultura de secà , principalment per primeres deescassa. moltes indústries. una inversió t La baixa productivitat la ramaderia extensiva i la dependència Prop del 15% dede les exportacions espanyoles són de la ramaderia intensiva. aliments.

No obstant això, el sector primari espanyol presenta alguns punts febles:

L’agricultura L’agricultura ocupa un paper predominant en el sector primari espanyol. Els productes agrícoles proporcionen mÊs del 60 % del valor de la producció agrà ria final, molt per damunt de la mitjana europea.

DesprÊs de França, Espanya Ês el país comunitari que mÊs percentatge del seu territori destina a l’ús agrícola (34,4 %). GairebÊ el 80 % d’aquest

253,1 Dones PoblaciĂł ocupada en sector primari

12.307,9 Font: Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

10.000

8.000

Homes PoblaciĂł activa

11.000 31.

Espanya s’ha reduït població 2,7% d’aportació al PIB). Tot t Espanya Ês un(4,2% dels països de la UE iamb un sector primari mÊs potent. Aporta mÊs de l’11 % del valor conjunt de la producció i això, de lael producció creix cada any. agrà riael devalor la UE i ocupa primer lloc en producció pesquera. t Prop del 15 % de les exportacions espanyoles són aliments.

740,7

En milers de persones

PES DE LA POBLACIÓ 10.420,1 ACTIVA OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA PER SEXES, L’ANY 2013

7.000 6.000 5.000 4.000

2.000 1.000 0

740,7 Homes PoblaciĂł activa

253,1 Dones PoblaciĂł ocupada en sector primari

32. -B NFDBOJU[BDJĂ˜ IB QFSNĂ’T RVF Font: Ministeri d’Agricultura, AlimentaciĂł i Medi Ambient.

IJ IBHJ NPMU QPDB HFOU USFCBMMBOU BM DBNQ

31. PES DE LA POBLACIÓ ACTIVA OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA PER SEXES, L’ANY 2013 13

INTERPRETA EL GRĂ€FIC I LA FOTOGRAFIA. t 2VJOFT BDUJWJUBUT QSJNĂ‹SJFT DPODFOUSFO NĂ?T QPCMBDJĂ˜ B &TQBOZB 2VJOB FSB MB TJUVBDJĂ˜ FM t 2VJOB PDVQBDJĂ˜ UPUBM EF EPOFT IJ IB FO BRVFTU TFDUPS

RI 13

9

El sector primari a Espanya

Les característiques del sector Les característiques delprimari sector primari Actualment, la importància del sector primari a Espanya s’ha reduït pel que fa a la població ocupada (4,2 %) i l’aportació al PIB (2,7 %) (29 Aspectes negatius: i 31). Tot i això, el valor de la producció creix cada any i el sector és fonamental per a l’economia espanyola per diverses raons: Una població envellida: més del 61% supera

els 55

t Espanya és un dels països de la UE amb un sector primari més anys. potent. Aporta més de l’11 % del valor conjunt de la producció agrària de la UE i ocupa el primer lloc en producció pesquera.

El gran pes de les petites i mitjanes explotacions, que t Els productes agraris i pesquers constitueixen les matèries primeres qüestiona de moltes dela lesviabilitat. indústries espanyoles. tL’escassa Prop del 15 % de les exportacions espanyoles són aliments. productivitat de l’agricultura de secà.

No obstant això, el sector primari espanyol presenta alguns punts febles: La baixa productivitat de la ramaderia extensiva i la t Una població envellida: més del 61% dels propietaris d’explotacions agràries supera els anys. dependència de55 la ramaderia intensiva. t El gran pes de les petites i mitjanes explotacions, que qüestiona la seva viabilitat en un mercat cada vegada més competitiu.

t L’escassa productivitat de l’agricultura de secà, principalment per una inversió escassa. t La baixa productivitat de la ramaderia extensiva i la dependència de la ramaderia intensiva.

L’agricultura L’agricultura ocupa un paper predominant en el sector primari espanyol. Els productes agrícoles proporcionen més del 60 % del valor de la producció agrària final, molt per damunt de la mitjana europea.

Després de França, Espanya és el país comunitari que més percentatge del seu territori destina a l’ús agrícola (34,4 %). Gairebé el 80 % d’aquest

El sector primari a Espanya mar Cantàbric

Paisatges agraris Les característiques del sector primari Miño

d’Espanya

2

u

Actualment, la importància del sector primari a Espanya s’ha reduït pel Espanya humida (ramadera i forestal) que fa a la població ocupada (4,2 %) i l’aportació al PIB (2,7 %) (29 ri Muntanya humida i 31). Tot i això,i forestal) el valor de la producció creix cada any i el sector és fo(ramadera namental per a l’economia espanyola per diverses raons: Interior peninsular ero continentalitzat riu Du OCEÀ t Espanya un dels països de la UE amb un sector primari més (secans és extensius i regadius mixtos) potent. Aporta més de l’11 % del valor conjunt de la producció AT L À N T I C Espanya mediterrània agrària de la UE i ocupa el primer lloc en producció pesquera. càlida

El sector primari i les grans unitats de producció

riu

Eb

re

(hortofructícola)

t Els productes agraris i pesquers constitueixen les matèries primeres riu Ta j o Canàries de moltes les indústries espanyoles. (regadiusde litorals

ri u

Tú

i secans interiors)

t Prop del 15 % de les exportacions espanyoles són aliments. di r i u Gua

an

a

ria

No obstant això, el sector primari espanyol presenta alguns punts febles: t Una població envellida: més del 61% dels propietaris d’explotacions alquiv i r agràries supera els 55 anys. ad Gu riu

t El gran pes de les petites i mitjanes explotacions, que qüestiona la seva viabilitat en un mercat cada vegada més competitiu.

OCEÀ ATLÀNTIC t L’escassa productivitat de l’agricultura de secà, principalment per una inversió escassa.

riu Se gu

ra meridià de Greenwich

RI 13

9

mar Mediterrani

escala 0

t La baixa productivitat de la ramaderia extensiva i la dependència Font: R. M i F. M , Geografía de España. de la ramaderia intensiva. ÉNDEZ

OLINERO

L’agricultura L’agricultura ocupa un paper predominant en el sector primari espanyol. Els productes agrícoles proporcionen més del 60 % del valor de la producció agrària final, molt per damunt de la mitjana europea.

Després de França, Espanya és el país comunitari que més percentatge del seu territori destina a l’ús agrícola (34,4 %). Gairebé el 80 % d’aquest

95

quilòmetres

ESPANYOLS

14

INTERPRETA EL MAPA. Enumera els paisatges agrícoles d’Espanya i assenyala una característica de cada un.

RI 13

9

El sector primari a Espanya

Les característiques del sector primari Actualment, la importància del sector primari a Espanya s’ha reduït pel que fa a la població ocupada (4,2 %) i l’aportació al PIB (2,7 %) (29 i 31). Tot i això, el valor de la producció creix cada any i el sector és fonamental per a l’economia espanyola per diverses raons: t Espanya és un dels de la UE amb un sector primari més CLAUS PERpaïsos ESTUDIAR potent. Aporta més de l’11 % del valor conjunt de la producció agrària de la UE i ocupa el primer lloc en producció pesquera. t Els productes agraris i pesquers constitueixen les matèries primeres t Elabora un quadre amb de moltes de les indústries espanyoles.

elsdeltrets fonamentals t Prop 15 % de les exportacions espanyoles són aliments.

del sector agrari espanyol.

No obstant això, el sector primari espanyol presenta alguns punts febles: t Una població envellida: més del 61% dels propietaris d’explotacions agràries supera els 55 anys. t El gran pes de les petites i mitjanes explotacions, que qüestiona la seva viabilitat en un mercat cada vegada més competitiu. t L’escassa productivitat de l’agricultura de secà, principalment per una inversió escassa. t La baixa productivitat de la ramaderia extensiva i la dependència de la ramaderia intensiva.

L’agricultura L’agricultura ocupa un paper predominant en el sector primari espanyol. Els productes agrícoles proporcionen més del 60 % del valor de la producció agrària final, molt per damunt de la mitjana europea.

Després de França, Espanya és el país comunitari que més percentatge del seu territori destina a l’ús agrícola (34,4 %). Gairebé el 80 % d’aquest