Tema 8 (2)

Page 1

8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 3. La rereguarda La població civil va patir en primera persona la situació de guerra. A més dels bombardejos, l’alimentació, la repressió i el risc de deportació van ser els altres grans problemes. Les condicions de vida van ser molt difícils. La disminució de la producció d’aliments i l’alimentació de les tropes són les causes que expliquen la crisi alimentària. L’economia de guerra prioritvaza la indústria bèl·lica front els béns de consum. A les ciutats la situació va arribar a ser dramàtica mentre que les zones rurals es van veure menys afectades.


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 3. La rereguarda Els països ocupatas per Alemanya o Japó van ser governats per dignataris nazis o nipons, o bé per una administració imposada. Altres van tenir governs partidaris o col·laboracionistes (França, Noruega, Eslovàquia, Sèrbia) A l’Europa de l’Est, la població eslava va ser explotada en treballs forçats i van patir humiliacions de tota mena. A les zones d’ocupació alemanya del nord i de l’oest es va patir la imposició del “nou ordre”. Els alemanys exigien tributs per finaçar les despeses de guerra.


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 3. La rereguarda Per substituir la mà d’obra dels alemanys mobilitzats, el Reich va transportar a Alemanya una gran quantitat d’homes i dones de tot Europa mitjançant el Servei de Treball Obligatori. Aquest sistema de treball forçós va tenir el màxim exponent en els camps de concentració. La major part de la pobalció civil es va adaptar a les circunmstàncies per sobreviure; una minoria, però, es va organitzar en xarxes de ressistència (partisans o maquis) sobretot a França, Itàlia i Iugoslàvia.


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 4. El balanç Les pèrdues humanes i materials del conflicte no han tingut precedents. Els morts depassa els cinquanta milions (més de la meitat civils). Aquesta xifra s’explica per la sofisticació dels armaments, els bombardejos, les deportacions nazis i per l’escassetat d’aliments.


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 4. El balanç 4.1. L’holocaust L’Estat hitlerià es va estructurar sobre la base de la repressió i l’ofegament de la discrepància. Els opositors de la zona alemana i els presoners civils (també els republicans espanyols) de les zones ocupades eren enviats a camps de concentració, on convivien en situacions duríssimes amb altres presoners com els delincuents comuns, homosexuals o per la pertanyença a comunitats ètniques considerades inferiors (gitanos o jueus principalment).


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 4. El balanç 4.1. L’holocaust Prop de sis milions de persones deportades van anar a parar a camps de concentració com els de Sachsenhausen, Dachau, Buchenwald… on s’enquadraven en Komandos de treballs forçosos o morien per les dures condicions, per malalts, per fred o per fam. Es calcula la ta taxa de mortalitat en aquests camps estava al voltant del 40 %


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 4. El balanç 4.1. L’holocaust Una altra tipologia de camps més macabra eren els camps d’extermini. En nom d’una teoria irracional que culpava els jueus de tots els mals d’Alemanya, els jerarques nazis va impulsar la seva masacre.


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 4. El balanç 4.1. L’holocaust L’extermini sistemàtic des jueus va tindre un punt culminat quan (el gener de 1942) es va decidir la “solució final” que pretenia l’eliminació de tots els jueus d’Europa. Per aconseguir-ho es van crear camps de concentració especialitzats en l’eliminació física per mitjà de cambres de gas o per treball forçats. Els jueus eren empresonats i transportats en trens com si fossin ramats, en direcció a Tremblinka o a Auschwitz, on després de morts eren calciants en els forns crematoris. Es calcula que més de sis milions van ser assasinats per aquest sistema.


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 5. Les conseqüències Cal destacar-ne tres: la pèrdua de l’hegemonia mundial d’Europa, una nova distribució territorial dels estats, d’acord amb els vencedors de la comtesa i la fundació de l’ONU 5.1. La pèrdua europea de l’hegemonia mundial Europa va perdre la seva posició de primera potència mundial i financera i va mostrar la seva feblesa davant els estats africans i asiàtics. La Gran Bretanya, tot i la seva condició de vencedora, va quedar molt afectada. El seu endeutament era molt gran i els pobles de les seves possessions van començar a reclamar el dret a la independència.


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 5.1. La pèrdua europea de l’hegemonia mundial Les dues grans poténcies mundials que rellevarien Europa serien els EUA i l’URSS. Per als EUA la guerra no va significar una desfeta material i va suposar una empenta econòmica que la va convertir en la primera gran potència mundial. També va assumir el paper de garant del nou orde mundial. L’URSS, que sí havia suportat una gran desfeta material, va recuperar parcialment la iniciativa econòmica, gràcies a la política planificada. Acabada la guerra va configurar una vasta zona d’influència.


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 5. Les conseqüències Els darrers anys de la guerra van hi haver una sèrie d’iniciatives diplomàtiques que van anar encaminant Europa cap una reestructuració territorial sotmeses a les influències de les grans potències vencedores. La conferència de Moscou (1944) A la conferència de Moscou (1944), Churchill i Stalin van pactar les polítiques envers els Balcans (Grècia, per exemple restava baix la direcció anglesa, mentre que Romania i Bulgaria, ho serien de la soviètica). En aquesta conferència va començar a pactarse els límits de l ’ o c u p a c i ó d’Alemanya.


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 5. Les conseqüències La conferència de Ialta (febrer 1945) En febrer de 1945, quan els exèrcits soviètics ja dominaven bona part dels territoris del Reich, es convocà la conferència de Ialta on Churcill, Stalin i Rooselvelt van delimitar les àrees d’influència soviètica i nord-americana.


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 5. Les conseqüències La conferència de Ialta (febrer 1945)

Alemanya es va quedar dividida en quatre zones controlades per EUA, Unió Soviètica, França i Anglaterra i una comissió internacional s’encarregaria

de

l’administració de la ciutat de Berlín. També es van decidir les reparacions de guerra a pagar per Alemanya.


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 5. Les conseqüències La conferència Postdam L’estiu de 1945 es va celebrar la conferència de Postdam. En aquedsta reunió es va manifestar l’enfrontament de les dues potències mundials. Es va decidir la unió de l’Alemanya federal, restant l’Alemanya soviètica al marge


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 5. Les conseqüències La Conferència de San Francisco i el naixement de les Nacions Unides En les diferents conferències de pau que van tenir lloc durant el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial, les tres grans potències aliades van considerar necessari la creació d’una nova organització internacional amb la finalitat de mantenir la pau i la seguretat internacional.


8 La segona guerra mundial (1939-1945) 5. Les conseqüències La Conferència de San Francisco i el naixement de les Nacions Unides La nova organització, nascuda de la iniciativa dels Estats Units, Gran Bretanya i la URSS, va comptar amb 46 Estats fundacionals i disposava de tres òrgans principals: L’Assemblea General, el Secretari General i El Consell de Seguretat, aquest format per quinze Estats membres. Hi ha cinc membres permanents (Estats Units, Gran Bretanya, França, Rússia i Xina), els quals disposen de dret de veto sobre qualsevol decisió.


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


8 La segona guerra mundial (1939-1945)


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.