Tema 8 3r eso

Introducció a l’Edat Moderna

8

L’ampliació del món conegut

SABER t &M OJWFMM EF DPOFJYFNFOUT HFPHSĂ‹GJDT BM GJOBM EF M FEBU NJUKBOB J M BQMJDBDJĂ˜ EF OPVT JOTUSVNFOUT FO MB OBWFHBDJĂ˜ NBSĂ“UJNB t &MT WJBUHFT RVF WBO GFS FMT QPSUVHVFTPT J FMT DBTUFMMBOT QFS EFTDPCSJS OPWFT SVUFT PDFĂ‹OJRVFT DBQ B MFT ÂśOEJFT

COM HO SABEM? Hi ha diverses fonts d’època que donen detalls de la vida de Colom i dels seus viatges de descoberta. D’entre les publicacions i documents podem destacar la relació compendiada dels viatges, elaborada pel frare dominic BartolomÊ de las Casas, i la biografia escrita per un dels seus fills, Hernando, titulada Història de l’almirall Cristòfor de Colom, publicada per primera vegada a Venècia el 1571 en italià .

t -FT DVMUVSFT QSFDPMPNCJOFT t -B DPORVFTUB J MB DPMPOJU[BDJĂ˜ EFMT UFSSJUPSJT EFTDPCFSUT t -FT DPOTFRĂ Ă’ODJFT EFMT EFTDPCSJNFOUT SABER FER t *OUFSQSFUBS MB SFDSFBDJĂ˜ IJTUĂ›SJDB EF 5FOPDIUJUMĂˆO

INTERPRETA LA IMATGE

què la Pinta, la Niùa i la Santa María són tres de les embarcacions mÊs famoses de la història?

ENS FEM PREGUNTES. Per

Aquest Ês el nom de les tres embarcacions que van partir del port de Palos de la Frontera cap a les Canà ries el divendres 3 d’agost de 1492.

L’expedició la capitanejava el navegant Cristòfor Colom, que comandava la nau capitana, la Santa María. Les altres dues embarcacions, la Pinta i la Niùa, les comandaven els germans Martín Alonso i Vicente Yåùez Pinzón. Amb aquestes tres naus van arribar a unes illes properes a un continent fins aleshores desconegut pels europeus: Amèrica.

t Quins mars i oceans van recórrer les tres embarcacions per arribar a Amèrica? t Quina distà ncia aproximada hi ha entre la península Ibèrica i el continent americà ? t Quant de temps va durar la navegació? t Pots identificar els diferents tipus de vaixell? t Què indica la presència d’ocells al voltant de les embarcacions? t Per què navegaven juntes?

1

El món conegut pels europeus del segle XV

Els límits del món conegut

OCEÀ

OCEÀ

ATLÀNTIC

PACÍFIC

OCEÀ ÍNDIC

OCEÀ PACÍFIC

Mars coneguts pels europeus cap al 1300

Mars descoberts pels europeus entre el 1300 i el 1500

1. ELS MARS CONEGUTS PELS EUROPEUS ABANS DEL 1500

Mars desconeguts per als europeus

Al principi del segle XV, el món conegut pels europeus es limitava a Europa i els territoris que envoltaven les costes dels mars Mediterrani i Negre.

1

El mĂłn conegut pels europeus del segle XV 2. Marco Polo. 7B

TFS VO WJBUHFS J DPNFSDJBOU WFOFDJË ÉT DPOFHVU QFM SFMBU EFM WJBUHF RVF WB GFS B M &YUSFN 0SJFOU EVSBOU M ÞMUJN RVBSU EFM TFHMF XIII DPOFHVU BNC FM UÓUPM EF Il Milione

TambÊ es coneixia l’existència de l’�ndia, la Xina (Catai) i el Japó (Cipangu), grà cies als viatges que havien fet alguns mercaders medievals, com ara Marco Polo, i perquè hi havia rutes comercials.

No obstant això, el coneixement d’aquestes terres era molt imprecís. No coneixien prà cticament res ni de l’interior de l’Àfrica, ni de l’Àsia, i no tenien notícies de l’existència d’Amèrica ni d’Oceania.

La ruta de la seda

1

El món conegut pels europeus del segle XV

Les causes dels descobriments

A partir del segle XV, els europeus van dur a terme un seguit d’expedicions marítimes. Les causes d’aquestes exploracions van ser diverses: En primer lloc, cal tenir en compte que continuava viu l’esperit evangelitzador i guerrer de les croades, al qual cal afegir l’afany d’ennobliment i de riquesa de molts comerciants i aventurers.

1

El món conegut pels europeus del segle XV

Les causes dels descobriments

En segon lloc, la necessitat de trobar noves rutes comercials amb l’Orient. El 1453 els turcs van conquerir Constantinoble i es van apoderar de l’Imperi bizantí. Aquest fet va interrompre les rutes comercials que unien Europa amb l’Extrem Orient.

Per això, els països de l’Europa occidental, especialment Portugal i Castella, van intentar trobar noves rutes cap a l’Àsia vorejant l’Àfrica o endinsant-se en l’oceà Atlàntic.

1

El món conegut pels europeus del segle XV

Les millores tècniques

La millora dels vaixells i la dels instruments de navegació van ser un factor que afavorí la navegació a llarga distància a través dels oceans: Es van elaborar mapes nous, els portolans, pensats per a la navegació marítima.

Es va generalitzar l’ús d’instruments de navegació que afavorien l’orientació, com ara la brúixola i l’astrolabi.

1

El mรณn conegut pels europeus del segle XV

Les millores tรจcniques

Es van construir nous tipus de vaixells, com ara la caravelยทla, que es va fer servir en els viatges de descoberta i exploraciรณ dels segles XV i XVI.

$-"64 1&3 &456%*"3 t 2VJOT DPOFJYFNFOUT HFPHSร GJDT UFOJFO FMT FVSPQFVT BM GJOBM EF M FEBU NJUKBOB t "TTFOZBMB MFT DBVTFT RVF WBO JNQVMTBS FMT EFTDPCSJNFOUT HFPHSร GJDT EFM TFHMF XV. t &OVNFSB USFT BWFOร PT Uร DOJDT RVF WBO BGBWPSJS MB OBWFHBDJร NBSร UJNB USBOTPDFร OJDB t 1FS RVร FMT FVSPQFVT OFDFTTJUBWFO VOB SVUB OPWB QFS DPNFSDJBS BNC M &YUSFN 0SJFOU Pensa. -B NJMMPSB EFMT JOTUSVNFOUT EF OBWFHBDJร NBSร UJNB ร T FM SFTVMUBU E VO QSPDร T E JOOPWBDJร Uร DOJDB EJSFDUBNFOU SFMBDJPOBU BNC MB OFDFTTJUBU EF USPCBS OPWFT SVUFT P FT USBDUB E VO QSPDร T UPUBMNFOU JOEFQFOEFOU

1

El món conegut pels europeus del segle XV L’ampliació del món conegut

8

DESCOBREIX

Els avenços de la navegació marítima Arbre major

La caravel·la El nom d’aquest vaixell procedeix de la paraula d’origen gallec o portuguès caravela, i aquesta del llatí, car˘abus, que al seu torn deriva del grec bizantí κα’ ραβος (karabos), que significa ‘vaixell lleuger‘ i literalment ‘escarabat’, perquè la nau sembla un escarabat de panxa enlaire.

La caravel·la era un vaixell d’origen portuguès, desenvolupat entre els segles XV i XVI, que unia velocitat i capacitat de càrrega. Combinava veles quadrades, que li permetien agafar una velocitat d’uns vuit nusos per hora, i veles triangulars, Bauprès amb les quals maniobrava amb facilitat.

La tripulació d’una caravel·la solia estar formada per uns 30 mariners. Podia portar molta càrrega, perquè no duia remers que restessin espai a les bodegues; per això tenia molta autonomia i podia fer viatges molt llargs. A més, portava canons, que li servien per defensar-se dels vaixells enemics. Es tractava d’un tipus de vaixell molt apte per a la navegació oceànica.

Arbre de trinquet Arbre de mitjana Coronament de popa

Vela quadrada Cordes de cànem

Cabina del capità

Timó

Bodega

Àncora Buc

3. REPRESENTACIÓ D’UNA CARAVEL·LA

1

El món conegut pels europeus del segle XV 3. REPRESENTACIÓ D’UNA CARAVEL·LA

El portolà Portolà és el nom de les antigues cartes de navegació dibuixades a mà sobre pergamí. La paraula deriva de l’italià portolano, i aquesta, del llatí portus, que significa port. Aquests mapes inclouen la rosa dels vents, indiquen els ports principals i remarquen els esculls marins més importants. Es caracteritzen per una trama de línies rectes dibuixades sobre el mar que uneixen els diferents ports entre ells. Se’n va generalitzar l’ús a partir del segle XIII. Entre les escoles de cartografia que feien portolans més importants, va destacar la mallorquina.

4. Portolà del mar Mediterrani de l’any 1500.

La brúixola Es tracta d’un instrument que serveix per orientar-se, ja que indica el nord magnètic. La brúixola va ser molt important perquè va permetre mantenir el rumb pels xinesos i introduïda a Europa pels de la navegació. Va ser inventada pels xinesos i introduïda a Europa pels àrabs. Se’n va generalitzar l’ús a partir del final del segle XI. 5. Brúixola.

L’astrolabi Instrument de navegació utilitzat durant l’edat mitjana per mesurar l’altura de les estrelles.

Amb l’astrolabi es podia determinar l’hora i la latitud, i calcular distàncies.

6. Astrolabi.

2

Els viatges d’exploració dels portuguesos i castellans

Les exploracions portugueses

Des del començament del segle XV, Portugal va buscar una ruta nova cap a l’Índia vorejant l’Àfrica. Van descobrir les illes Madeira (1418) i les Açores (1431).

Després van continuar cap al sud vorejant la costa africana. El 1431 van superar el cap Bojador i el 1460 van arribar al golf de Guinea. El 1488 Bartolomeu Dias va aconseguir doblar el cap de Bona Esperança i va obrir el pas cap a l’oceà Índic.

2

Els viatges d’exploració dels portuguesos i castellans

Les exploracions portugueses

El 1498 Vasco da Gama va arribar a l’Índia. D’aquesta manera es va crear una nova ruta entre Europa i l’Àsia que no havia de passar per territoris turc, i Portugal es va convertir en una potència de primer ordre.

2

Els viatges d’exploració dels portuguesos i castellans

Les exploracions castellanes

La corona de Castella va ser competidora de Portugal en el control d’un camí cap a l’Índia. El viatge més important va ser el de Cristòfor Colom, que pretenia arribar a l’Àsia travessant l’oceà Atlàntic. Colom va presentar el seu projecte als Reis Catòlics, que van decidir finançar el viatge.

Després de més de dos mesos de navegació, el 12 d’octubre de 1492, l’expedició va aconseguir arribar a terra ferma, havent travessat l’oceà Atlàntic. Colom pensava que havia arribat a les Índies, però en realitat aquelles terres pertanyien a Amèrica.

2

Els viatges d’exploració dels portuguesos i castellans

Les exploracions castellanes

Una altra fita va ser el primera volta al món. El 1519 va partir de Sevilla una expedició capitanejada per Fernão Magalhães i el seu contramestre Juan Sebastián Elcano.

2

Els viatges d’exploració dels portuguesos i castellans

Les exploracions castellanes

El 1520 van trobar l’estret que unia els oceans Pacíc i Atlàntic, i van arribar a les illes Filipines. Magalhães va morir en un combat contra els nadius i Elcano va agafar el comandament. Es va dirigir a les illes Moluques i des d’allà va tornar cap a la península Ibèrica. Havia aconseguit fer la primera volta al món i demostrar que la Terra era esfèrica

2

Els viatges d’exploració dels portuguesos i castellans

DESCOBREIX

El descobriment d’Amèrica Cristòfor Colom (10) era un navegant que pretenia arribar a les costes orientals de l’Àsia travessant l’oceà Atlàntic d’est a oest. Partia de la idea que la Terra és esfèrica, malgrat que la pràctica totalitat dels geògrafs i navegants d’aquell temps pensaven que era plana, com un disc. Convençut de la certesa de les seves idees, va presentar el projecte als Reis Catòlics, que després de molts dubtes van decidir patrocinar l’expedició. Colom va partir el 3 d’agost de 1492 des del port de Palos de la Frontera (Huelva) amb una tripulació de 90 mariners i tres naus: la Pinta, la Niña i la Santa María (9).

No obstant això, els seus càlculs eren equivocats, perquè la Terra és més gran del que ell es pensava. Passaren un parell de mesos navegant cap a Occident i no trobaren ni rastre de terra. Al principi d’octubre, la tripulació, desesperada, es va amotinar, però Colom va ser capaç de controlar la situació. Per fi, el 12 d’octubre de 1492

van albirar una costa. Colom es pensava que havia arribat a les Índies, concretament a Cipangu (Japó) (8), però en realitat aquella petita illa de les Bahames pertanyia a un continent totalment desconegut per ells.

Després d’aquest primer viatge, Colom en va fer tres més per explorar i assegurar el domini castellà d’aquells territoris. En el segon viatge va establir la ruta més ràpida i segura per arribar a Amèrica.

En els altres dos, va explorar part de la costa centreamericana i sud-americana. El 1504 va retornar definitivament a la Península, on va morir dos anys després, convençut d’haver arribat a l’Índia. Però el 1502 un navegant i mercader florentí, Amerigo Vespucci, ja havia determinat que aquelles terres pertanyien a un nou continent, que va rebre el nom d’Amèrica en honor seu.

2

2

INTERPRETA ELS MAPES. t *OEJDB MFT EJGFSĂ’ODJFT CĂ‹TJRVFT RVF IJ IB FOUSF FMT WJBUHFT EFMT QPSUVHVFTPT J DBTUFMMBOT

Els viatges d’exploració dels portuguesos i castellans

t #VTDB JOGPSNBDJĂ˜ J SFMBDJPOB FM EFTDPCSJNFOU E "NĂ’SJDB BNC FMT DPSSFOUT NBSĂ“UJNT J FMT WFOUT BMJTJT

le p

olar

Ă rti

meridiĂ de Greenwich

van arribar a les illes Filipines. MagalhĂŁes va m c

inuits hurons

RUTES PORTUGUESES Diogo Cão 1482 trò pic de Cà n cer Bartolomeu Dias 1487-88 IMPERI Vasco da Gama ASTECA 1497-99

mohicans

PACĂ?FIC ALTRES VIATGES Giovanni Caboto 1497 Giovanni da Verrazzano 1524

CIPANGU

illes CanĂ ries

CIVILITZACIĂ“ MAIA caribs

0° equador

RUTES CASTELLANES Colom 1492-93 OCEÀ Magalhães-Elcano 1519-22 tròpic de Capricorn

mongols

illes Açores

MĂ“N

illes Cap Verd

OCEĂ€

gm

eu

s

bantus

estret de Magallanes

OCEĂ€ PACĂ?FIC

illes Filipines

Ceilan

OCEĂ€

0°

illes Moluques aborĂ­gens

Ă?NDIC

ATLĂ€NTIC araucans

Macau Calicut

golf de Guinea

IMPERI INCAIC

ISLĂ€MIC

cap Bojador

pi

IMPERI XINĂˆS

cap de Bona Esperança 7. PRINCIPALS RUTES D’EXPLORACIÓ DELS PORTUGUESOS I CASTELLANS

2

Els viatges dโ exploraciรณ dels portuguesos i castellans

$-"64 1&3 &456%*"3 t *OEJDB FMT QSJODJQBMT EFTDPCSJNFOUT GFUT QFMT OBWFHBOUT QPSUVHVFTPT t 0O QSFUFOJB BSSJCBS $PMPN t 2VJOB FSB MB CBTF EF MB TFWB UFPSJB t 2VJ WB GFS FM QSJNFS WJBUHF NBSร UJN GFOU MB WPMUB EFM Nร O Pensa. 1FS RVร DSFVT RVF FMT 3FJT $BUร MJDT WBO BDBCBS BDDFQUBOU FM QSPKFDUF EF $PMPN #VTDB JOGPSNBDJร QFS BSHVNFOUBS MB SFTQPTUB

3

L’Amèrica precolombina

Diversitat cultural

Diversitat cultural

Abans de l’arribada dels castellans i portuguesos a A Amèrica hi havia una gran diversitat de cultures que reben el nom de precolombines.

Amèrica, en aquest continent hi havia una gran diverLesdemés destacades eren les dels maies, els inques i els asteques.de Càncer sitat cultures que reben el nom de precolombines, tròpic perquè eren en aquell continent abans del viatge de Tenochtitlán Cristòfor més destacades eren les dels Chichén TambéColom. se Les n’havien desenvolupat d’altres que en aquell moment ja no eren OCEÀ Itzá maies, els inques i els asteques (12). No obstant preponderants (l’olmeca, la tolteca...) i hi vivien molts altres pobles, la majoria amb l’esplendor de les cultures esmentades, al continent ATLÀNTIC formessede vida desenvolupat poc desenvolupades. equad americà n’havien d’altres que en or aquell moment ja no eren preponderants (l’olmeca, la riu Amazones tolteca...) i hi vivien molts altres pobles, la majoria amb OCEÀ formes de vida molt senzilles o poc desenvolupades.

Cusco

Els maies Els maies eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La cultura maia havia viscut la seva època d’esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadència causada per la successió de diverses guerres civils. Els maies s’organitzaven en ciutats estat, governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán.

La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus.

Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra.

Gairebé tota la població era camperola i es dedicava al conreu del blat de moro. També conreaven cacau, fe-

PACÍFIC icorn e Capr d c i p trò

Imperi asteca Imperi inca Civilització maia

12. LOCALITZACIÓ DE LES TRES GRANS CIVILITZACIONS DE L’AMÈRICA PRECOLOMBINA

508877_09_p232_leyenda_civilizaciones_precolombinas_GEODO 4

UTILITZA LES TIC. Entra en la pàgina

3

L’Amèrica precolombina

Diversitat cultural

sa eres, de els ant ent en la mb es.

Abans de l’arribada dels castellans i portuguesos a Amèrica, en aquest continent hi havia una gran diversitat de cultures que reben el nom de precolombines, àncer tròpic de C perquè eren en aquell continent abans del viatge de Tenochtitlán Cristòfor Colom. Les més destacades eren les dels Chichén OCEÀ maies, els inques Itzái els asteques (12). No obstant l’esplendor de les cultures esmentades, al continent ATLÀNTIC americà se n’havien desenvolupat d’altres que en equad aquell moment or ja no eren preponderants (l’olmeca, la tolteca...) i hi vivien molts altres pobles, la majoria amb riu Amazones formes de vida molt senzilles o poc desenvolupades.

OCEÀ Cusco

Els maies

peacaia nys an deerat, tat ls:

PACÍFIC Els maies eren una antiga civilització situada a la pen nínsula deldeYucatán apricor i en altres terres baixes dels acC c tròpi Guatemala i Hondures. La cultura maia tuals Mèxic, havia viscut la seva època d’esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadència causada per la successió de diverses guerres civils. Els maies s’organitzaven en ciutats estat, Imperi asteca governades per un cap suprem que vivia a la ciutat Imperi inca de Maiapán.

Civilització maia

àncer tròpic de C

Tenochtitlán

Chichén Itzá

OCEÀ ATLÀNTIC

equad

or

riu Amazones

OCEÀ Cusco

PACÍFIC icorn e Capr d c i p trò

Imperi asteca Imperi inca Civilització maia

12. LOCALITZACIÓ DE LES TRES GRANS CIVILITZACIONS DE L’AMÈRICA PRECOLOMBINA

La societat estava dividida en quatre classes socials: 508877_09_p232_leyenda_civilizaciones_precolombinas_GEODO els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus.

Els eren majoritàriament de guerra.

12.esclaus LOCALITZACIÓ DE LES TRESpresoners GRANS CIVILITZACIONS Gairebé la població era camperola i es dedicava al DE tota L’AMÈRICA PRECOLOMBINA 4 UTILITZA LES TIC. Entra en la pàgina 508877_09_p232_leyenda_civilizaciones_precolombinas_GEODOS conreu del blat de moro. També conreaven cacau, fe-

3

L’Amèrica precolombina

Diversitat cultural Els maies Abans de l’arribada dels castellans i portuguesos a Els maies eren una hiantiga civilització Amèrica, en aquest continent havia una gran diver- situada a la península del Yucatán. La cultura er sitat de cultures reben el la nomseva de precolombines, maia haviaqueviscut època d’esplendor entre els anys t300 iànc900.

Quan els ròpic de C perquè eren en aquell continent abansen del viatge de castellans hi van entrar contacte, havia caigut en una profunda decadència Tenochtitlán Cristòfor Colom. Les més destacades eren les dels Chichén OCEÀ Itzá causada per la successió de diverses guerres civils. maies, els inques i els asteques (12). No obstant l’esplendor de les cultures esmentades, al continent ATLÀNTIC equad americà se n’havien desenvolupat d’altres que en or aquell moment ja no eren preponderants (l’olmeca, la Els maies s’organitzaven en ciutats estat, governades per un cap suprem que vivia a riu Amazones tolteca...) i hi de vivien molts altres pobles, la majoria amb la ciutat Maiapán.

OCEÀ formes de vida molt senzilles o poc desenvolupades.

Cusco

Els maies Els maies eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La cultura maia havia viscut la seva època d’esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadència causada per la successió de diverses guerres civils. Els maies s’organitzaven en ciutats estat, governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán.

La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus.

Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra.

Gairebé tota la població era camperola i es dedicava al conreu del blat de moro. També conreaven cacau, fe-

PACÍFIC icorn e Capr d c i p trò

Imperi asteca Imperi inca Civilització maia

12. LOCALITZACIÓ DE LES TRES GRANS CIVILITZACIONS DE L’AMÈRICA PRECOLOMBINA

508877_09_p232_leyenda_civilizaciones_precolombinas_GEODO 4

UTILITZA LES TIC. Entra en la pàgina

3

L’Amèrica precolombina

Diversitat cultural Els maies Abans de l’arribada dels castellans i portuguesos a Amèrica, en aquest continent havia una gran diverConreaven blat de hi moro, cacau, fesols, carbasses, tomàquets i espècies. Tenien una sitat de cultures que reben el nom de precolombines, àncer artesania rica i comerç. Els maies dominaven les matemàtiques tròpic de C i l’astronomia. Van perquè eren en aquell continent abans del viatge de Tenochtitlán les piràmides escalonades. desenvolupar artdestacades molt ric, enlesquè Cristòfor Colom. Lesun més eren dels destacaven Chichén OCEÀ Itzá maies, els inques i els asteques (12). No obstant l’esplendor de les cultures esmentades, al continent ATLÀNTICLa societat estava equad americà se n’havien desenvolupat d’altres que en or dividida en quatre aquell moment ja no eren preponderants (l’olmeca, la riu Amazones classes socials: tolteca...) i hi vivien molts altres pobles, la majoria amb OCEÀ formes de vida molt senzilles o poc desenvolupades. els nobles, els Cusco

Els maies Els maies eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La cultura maia havia viscut la seva època d’esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadència causada per la successió de diverses guerres civils. Els maies s’organitzaven en ciutats estat, governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán.

La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus.

Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra.

Gairebé tota la població era camperola i es dedicava al conreu del blat de moro. També conreaven cacau, fe-

PACÍFIC icorn e Capr d c i p trò

sacerdots, els camperols i els esclaus. Gairebé tota la població era camperola

Imperi asteca Imperi inca Civilització maia

12. LOCALITZACIÓ DE LES TRES GRANS CIVILITZACIONS DE L’AMÈRICA PRECOLOMBINA

508877_09_p232_leyenda_civilizaciones_precolombinas_GEODO 4

UTILITZA LES TIC. Entra en la pàgina

at, tat

ls: us. ra. al feuces aun nor-

mart Aren

arcaolt

Civilització maia

3

L’Amèrica precolombina

12. LOCALITZACIÓ DE LES TRES GRANS CIVILITZACIONS DE L’AMÈRICA PRECOLOMBINA

508877_09_p232_leyenda_civilizaciones_precolombinas_GEODOS

Diversitat cultural Abans de l’arribada dels castellans i portuguesos a 4 aquest UTILITZA LEShiTIC. en diverla pàgina Amèrica, en continent haviaEntra una gran sitat de cultures nom de precolombines, àncer deque la reben zonaelarqueològica de Chichén Itzá tròpic de C perquè eren en aquell continent abans del viatge de http://chichenitza.inah.gob.mx/ i elabora Tenochtitlán Cristòfor Colom. Les més destacades eren les dels Chichén OCEÀ Itzá un treball sobre la localització, la cronologia maies, els inques i els asteques (12). No obstant l’esplendor dei les esmentades,de al la continent lescultures característiques cultura maia.

ATLÀNTIC equad americà se n’havien508877_09_p232_civilizaciones_precolombinas_GEODOS desenvolupat d’altres que en or aquell moment ja no eren preponderants (l’olmeca, la riu Amazones tolteca...) i hi vivien molts altres pobles, la majoria amb OCEÀ formes de vida molt senzilles o poc desenvolupades.

Cusco

Els maies Els maies eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La cultura maia havia viscut la seva època d’esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadència causada per la successió de diverses guerres civils. Els maies s’organitzaven en ciutats estat, governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán.

La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus.

13. Piràmide de Kukulcán, al jaciment maia Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra.

Itzá.

Gairebéde totaChichén la població era camperola i es dedicava al conreu del blat de moro. També conreaven cacau, fe-

PACÍFIC icorn e Capr d c i p trò

Imperi asteca Imperi inca Civilització maia

12. LOCALITZACIÓ DE LES TRES GRANS CIVILITZACIONS DE L’AMÈRICA PRECOLOMBINA

508877_09_p232_leyenda_civilizaciones_precolombinas_GEODO 4

UTILITZA LES TIC. Entra en la pàgina

3

L’Amèrica precolombina

Diversitat cultural Els inques Abans de l’arribada dels castellans i portuguesos a Amèrica, en aquest continent hi havia una gran L’imperi inca era el més gran de diverl’Amèrica precolombina: comprenia part o la totalitat sitat de cultures que reben el nom de precolombines, àncer tròpic de C dels actuals Perú, Bolívia, l’Equador, l’Argentina i Xile. perquè eren en aquell continent abans del viatge de Tenochtitlán Cristòfor Colom. Les més destacades eren les dels Chichén OCEÀ Itzá Quanels elsinques castellans hi van en contacte, l’Imperi inca estava en ple apogeu. maies, i els asteques (12)entrar . No obstant l’esplendor de les cultures esmentades, al continent ATLÀNTIC equad americà se n’havien en or Els inques vandesenvolupat construird’altres una que xarxa de carreteres, i es comunicaven entre ells aquell moment ja no eren preponderants (l’olmeca, la riu Amazones mitjançant un servei de correus. tolteca...) i hi vivien molts altres pobles, la majoria amb OCEÀ formes de vida molt senzilles o poc desenvolupades.

Cusco

Els maies Els maies eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La cultura maia havia viscut la seva època d’esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadència causada per la successió de diverses guerres civils. Els maies s’organitzaven en ciutats estat, governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán.

La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus.

Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra.

Gairebé tota la població era camperola i es dedicava al conreu del blat de moro. També conreaven cacau, fe-

PACÍFIC icorn e Capr d c i p trò

Imperi asteca Imperi inca Civilització maia

12. LOCALITZACIÓ DE LES TRES GRANS CIVILITZACIONS DE L’AMÈRICA PRECOLOMBINA

508877_09_p232_leyenda_civilizaciones_precolombinas_GEODO 4

UTILITZA LES TIC. Entra en la pàgina

3

L’Amèrica precolombina

Diversitat cultural Els inques Abans de l’arribada dels castellans i portuguesos a La societat inca estava formada: la família reial, la noblesa i el poble, les capes més Amèrica, en aquest continent hi havia una gran diversitat de cultures reben el nom de precolombines, baixes del que qual eren els serfs i els esclaus. El cap suprem eratròpl’inca, cer considerat fill ic de Càn perquè eren en aquell continent abans del viatge de del Sol. Tenochtitlán Cristòfor Colom. Les més destacades eren les dels Chichén OCEÀ Itzá maies, els inques i els asteques (12). No obstant La majoria decultures la població eraal camperola i conreaven blat de moroATLÀNTIC i la patata. l’esplendor de les esmentades, continent equadaliments i llana per elaborar teixits i americà se n’havien desenvolupatde d’altres que en obtenien Coneixien la ramaderia la quals or aquell moment ja no eren preponderants (l’olmeca, la riu Amazones mitjà de transport.

Sabien treballar el coure, or i ceràmica decorats amb figures tolteca...) i hi vivien molts altres pobles, la majoria amb humanes, i vegetals.

L’arquitectura incaOCEÀ era de proporcions molt grans. formes de vida animals molt senzilles o poc desenvolupades.

Cusco

Els maies Els maies eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La cultura maia havia viscut la seva època d’esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadència causada per la successió de diverses guerres civils. Els maies s’organitzaven en ciutats estat, governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán.

La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus.

Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra.

Gairebé tota la població era camperola i es dedicava al conreu del blat de moro. També conreaven cacau, fe-

PACÍFIC icorn e Capr d c i p trò

Imperi asteca Imperi inca Civilització maia

12. LOCALITZACIÓ DE LES TRES GRANS CIVILITZACIONS DE L’AMÈRICA PRECOLOMBINA

508877_09_p232_leyenda_civilizaciones_precolombinas_GEODO 4

UTILITZA LES TIC. Entra en la pàgina

3

L’Amèrica precolombina

Diversitat cultural Els asteques Abans de l’arribada dels castellans i portuguesos a Amèrica, en aquest continent hi havia la una gran Els asteques poblaven valldiverde Mèxic des del segle XII. El seu imperi sitat de cultures que reben el nom de precolombines, Càncer tròpic dehi fonamentava en l’aliança de tres ciutats.

Quan els castellans van entrar perquè eren en aquell continent abans del viatge de contacte l’imperi estava en eren la fase inicial. Tenochtitlán Chichén Cristòfor Colom.

Les més destacades les dels OCEÀ Itzá maies, els inques i els asteques (12). No obstant l’esplendor de les cultures al continent ATLÀNTIC dividides Els asteques erenesmentades, un poble guerrer que s’organitzava en tribus, equad americà se n’havien desenvolupat d’altres que en or diversos grups socials: els sacerdots, lliures i els esclaus. aquell moment ja no eren preponderants (l’olmeca, la els nobles, els homes riu Amazones tolteca...) i hi vivien molts altres pobles, la majoria amb OCEÀ formes de vida molt senzilles o poc desenvolupades.

es en en

Cusco

Els maies Els maies eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La cultura maia havia viscut la seva època d’esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadència causada per la successió de diverses guerres civils. Els maies s’organitzaven en ciutats estat, governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán.

La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus.

Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra.

Gairebé tota la població era camperola i es dedicava al conreu del blat de moro. També conreaven cacau, fe-

PACÍFIC icorn e Capr d c i p trò

Imperi asteca Imperi inca Civilització maia

12. LOCALITZACIÓ DE LES TRES GRANS CIVILITZACIONS DE L’AMÈRICA PRECOLOMBINA

508877_09_p232_leyenda_civilizaciones_precolombinas_GEODO 4

UTILITZA LES TIC. Entra en la pàgina

3

L’Amèrica precolombina

Diversitat cultural Els asteques Abans de l’arribada dels castellans i portuguesos a Amèrica, en aquest continent hi havia una gran diverL’economia esreben basava en el conreu de blat de moro i altres productes, com ara la sitat de cultures que el nom de precolombines, àncer C e d c i p ò r t perquè eren enoaquell continent abans del viatge deen illots de terra flotants. carbassa el tomàquet.

Cultivaven Tenochtitlán Cristòfor Colom. Les més destacades eren les dels Chichén OCEÀ Itzá maies, els inques i els asteques (12). No obstant Els asteques cobraven tributs als pobles vençuts i acostumaven a sacrificar molts l’esplendor de les cultures esmentades, al continent ATLÀNTIC dels enemics Per aixòque eren pels pobles que sotmetien. equad americà se n’havienderrotats. desenvolupat d’altres en molt odiats or aquell moment ja no eren preponderants (l’olmeca, la riu Amazones tolteca...) i hi vivien molts altres pobles, la majoria amb OCEÀ formes de vida molt senzilles o poc desenvolupades.

Cusco

Els maies Els maies eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La cultura maia havia viscut la seva època d’esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadència causada per la successió de diverses guerres civils. Els maies s’organitzaven en ciutats estat, governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán.

La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus.

Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra.

Gairebé tota la població era camperola i es dedicava al conreu del blat de moro. També conreaven cacau, fe-

PACÍFIC icorn e Capr d c i p trò

Imperi asteca Imperi inca Civilització maia

12. LOCALITZACIÓ DE LES TRES GRANS CIVILITZACIONS DE L’AMÈRICA PRECOLOMBINA

508877_09_p232_leyenda_civilizaciones_precolombinas_GEODO 4

UTILITZA LES TIC. Entra en la pàgina

3 SABERFER FER SABER

DIMENSIĂ“HISTĂ’RICA HISTĂ’RICA DIMENSIĂ“

Diversitat cultural Terraferma ferma Terra

Interpretarlalarecreació recreacióhistòrica històrica Interpretar deTenochtitlån Tenochtitlån de ciutat asteca Tenochtitlån ser fundada l’any LaLa ciutat asteca dede Tenochtitlån vava ser fundada l’any 1325 una del llac Texcoco, a la vall de Mèxic.

1325 enen una illailla del llac Texcoco, a la vall de Mèxic.

SABER FER DIMENSIÓ HISTÒRICA Quan Hernån CortÊs conquerir, 1521, era Quan Hernån CortÊs lala vava conquerir, elel 1521, era la capital de l’Imperi asteca.

S’estima que hi vivien la capital de l’Imperi asteca. que hi vivien Interpretar la S’estima recreació històrica entre 150.000 iTenochtitlån 200.000 habitants. entre 150.000 i 200.000 habitants. de asteca dehavia Tenochtitlån vacentre ser fundada l’any centre de la ciutat gran centre AlAl centre deLa laciutat ciutat hihi havia unun gran 1325 en una illa del llac Texcoco, a la vall de Mèxic. cerimonial, amb una plaça i un gran nombre cerimonial, amb una plaça i un gran nombre dede Quan Hernån CortÊs la va conquerir, el 1521, era temples. resta s’estructurava en quatre districtes, temples.

LaLa resta s’estructurava en quatre districtes, la capital de l’Imperi asteca. S’estima que hi vivien dividits barris calpulli.

Cada barri tenia temple, dividits enen barris oo calpulli.

Cada barri tenia unun temple, entre 150.000 i 200.000 habitants. una escola, un cap de barri i unes festivitats pròpies. una escola, un cap de barri i unes festivitats pròpies.

Al centre de la ciutat hi havia un gran centre Les terres de conreu s’explotaven de manera cerimonial, amb una plaça i un gran nombrecomunal decomunal Les terres de conreu s’explotaven de manera temples.

La restaper s’estructurava en quatre districtes, i estaven constituïdes illes artificials anomenades i estaven constituïdes per illes artificials anomenades dividits en barris o calpulli. Cada barri tenia un temple, chinampas. chinampas. una escola, un cap de barri i unes festivitats pròpies.

Les terres de conreu s’explotaven de manera comunal ciutat tenia mÊs cent palaus i temples, milers LaLa ciutat tenia mÊs dede cent palaus i temples, milers i estaven constituïdes per illes artificials anomenades d’habitatges, ponts, canals, carrers, clavegueram, d’habitatges, ponts, canals, carrers, clavegueram, chinampas.

unes 60.000 canoes per desplaçar-se pel llac i grans unes 60.000 canoes per desplaçar-se pel llac i grans La ciutat tenia mÊs de cent palaus i temples, milers calçades. d’habitatges, ponts, canals, carrers, clavegueram, calçades. unes 60.000 canoes per desplaçar-se pel llac i grans

llac Texcoco era salat, però ciutat estava El El llac dede Texcoco era salat, però lala ciutat estava calçades. envoltada d’aigua dolça grà cies a la construcció envoltada d’aigua dolça grà cies a la construcció El llac de Texcoco era salat, però la ciutat estava dics que concentraven l’aigua dels rius que dede dics que concentraven l’aigua dels rius que envoltada d’aigua dolça grà cies a la construcció desembocaven al llac. desembocaven alque llac. de dics concentraven l’aigua dels rius que desembocaven al llac.

Per interpretar recreació històrica d’una ciutat Per interpretar la la recreació històrica d’una ciutat Per interpretar la recreació històrica d’una ciutat pots seguir aquests passos: pots seguir aquests passos: pots seguir aquests passos: t Comenta’n l’emplaçament, les dimensions Comenta’n l’emplaçament, dimensions t tComenta’n l’emplaçament, lesles dimensions i la importà ncia històrica. i la importà ncia històrica. i la importà ncia històrica. t Descriu-ne l’estructura i assenyala les diferents

Descriu-ne l’estructura i assenyala diferents t tDescriu-ne l’estructura i assenyala lesles diferents zones. zones. t Fixa’t en els edificis principals (palaus, zones. temples...) i en principals les infraestructures (calçades, Fixa’t els edificis (palaus, t tFixa’t enen els edificis principals (palaus, canals...). temples...) i en infraestructures (calçades, temples...) i en lesles infraestructures (calçades, canals...). canals...).

FES-HO AIXĂ?

5

FES-HO AIXĂ?

FES-HO AIXĂ?

t 0O FTUBWB DPOTUSVĂ•EB 5FOPDIUJUMĂˆO t $PN FTUBWB PSHBOJU[BEB 2VĂ’ FSFO FMT calpulli

t 2VJOT FEJGJDJT EFTUBRVFO FO FM EJCVJY 2VJOB 5 5 t t 0O FTUBWB DPOTUSVĂ•EB 5FOPDIUJUMĂˆO 0O FTUBWB DPOTUSVĂ•EB 5FOPDIUJUMĂˆO GVODJĂ˜ DSFVT RVF UFOJFO

$PN FTUBWB PSHBOJU[BEB 2VĂ’ FSFO FMT calpulli t t $PN FTUBWB PSHBOJU[BEB 2VĂ’ FSFO FMT calpulli t $PN DSFVT RVF FT EFTQMBĂŽBWFO MFT QFSTPOFT E VO MMPD B VO BMUSF EF MB DJVUBU

2VJOT FEJGJDJT EFTUBRVFO FO FM EJCVJY 2VJOB 2VJOB t t 2VJOT FEJGJDJT EFTUBRVFO FO FM EJCVJY t 4 BTTFNCMBWB B MFT DJVUBUT FVSPQFFT E BRVFMMB GVODJĂ˜ DSFVT RVF UFOJFO GVODJĂ˜ DSFVT RVF UFOJFO Ă’QPDB +VTUJGJDB MB SFTQPTUB

$PN DSFVT RVF FT EFTQMBĂŽBWFO MFT QFSTPOFT t t $PN DSFVT RVF FT EFTQMBĂŽBWFO MFT QFSTPOFT t $SFVT RVF FMT DBTUFMMBOT FT WBO TPSQSFOESF RVBO WBO BSSJCBS B 5FOPDIUJUMĂˆO 1FS RVĂ’ E VO MMPD B VO BMUSF EF MB DJVUBU E VO MMPD B VO BMUSF EF MB DJVUBU 4 BTTFNCMBWB B MFT DJVUBUT FVSPQFFT E BRVFMMB t t 4 BTTFNCMBWB B MFT DJVUBUT FVSPQFFT E BRVFMMB Ă’QPDB +VTUJGJDB MB SFTQPTUB Ă’QPDB 210 +VTUJGJDB MB SFTQPTUB $SFVT RVF FMT DBTUFMMBOT FT WBO TPSQSFOESF t t $SFVT RVF FMT DBTUFMMBOT FT WBO TPSQSFOESF RVBO WBO BSSJCBS B 5FOPDIUJUMĂˆO 1FS RVĂ’ RVBO WBO BSSJCBS B 5FOPDIUJUMĂˆO 1FS RVĂ’

L’Amèrica precolombina

Habitatges Habitatges Terra ferma

Habitatges

Calçada Calçada

Abans de l’arribada dels castellans i portuguesos a Amèrica, en aquest continent hi havia una gran diversitat de cultures que reben el nom de precolombines, perquè eren en aquell continent abans del viatge de Illots Cristòfor Colom. Les mÊs destacades eren les dels maies, els inques i els asteques (12). No obstant Chinampa l’esplendor de les cultures esmentades, al continent Habitatges americà se n’havien desenvolupat d’altres que en aquell moment ja no eren preponderants (l’olmeca, la tolteca...) i hi vivien molts altres pobles, la majoria amb formes de vida molt senzilles o poc desenvolupades.

à ncer tròpic de C Tenochtitlån

Calpulli

ATLĂ€NTIC equad o

r riu Amazones

OCEĂ€ Cusco

PACĂ?FIC

Els maies eren una antiga civilització situada a la peCalpulli Calpulli nínsula del Yucatån i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La cultura maia havia viscut la seva època d’esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van Temple de entrar en contacte, havia caigut en una profunda deQuetzalcóatl cadència causada per la successió de diverses guerde res civils. Els maiesJoc s’organitzaven en ciutats estat, governades per un pilota cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapån.

La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus.

Escola de nobles Escola nobles Escola dedenobles Els esclaus eren majoritĂ riament presoners de guerra.

Altar de GairebÊ tota la població era camperola cranisi es dedicava al conreu del blat de moro. TambÊ conreaven cacau, fesols, carbasses, tomà quets, espècies i altres productes. Tenien una artesania molt rica i venien als pobles veïns els objectes que fabricaven. Els maies dominaven les matemà tiques i l’astronomia i van tenir un calendari i un sistema d’escriptura propis. Van desenvolupar un art molt ric, en què destacaven les enormes pirà mides escalonades (13). Recinte Palau de Moctezuma

OCEÀ Calçada

Els maies

Calçada

ChichĂŠn

Llac Texcoco ItzĂĄ

c tròpi

de Ca

pricorn

Imperi asteca Imperi inca CivilitzaciĂł maia

Gran temple

12. LOCALITZACIĂ“ DE LES TRES GRANS CIVILITZACIONS Temple de DE L’AMĂˆRICA PRECOLOMBINA

508877_09_p232_leyenda_civilizaciones_precolom Tezcatlipoca 4

UTILITZA LES TIC. Entra en la pà gina de la zona arqueològica de ChichÊn Itzå http://chichenitza.inah.gob.mx/ i elabora un treball sobre la localització, la cronologia i les característiques de la cultura maia.

508877_09_p232_civilizaciones_precolombina

cerimonial

Els inques Palau Moctezuma Palau Moctezuma De totsdede els imperis que hi havia a l’Amèrica precolombina, l’imperi inca era el mÊs gran: comprenia part o laCanal totalitat dels actuals Perú, Bolívia, l’Equador, l’Argentina i Xile. Quan els castellans hi van entrar en contacte, l’Imperi inca estava en ple apogeu.

Mercat

Els inques van construir una xarxa fantà stica de carreteres que recorria mÊs de 40.000 km, i es comunicaCanal Canal ven entre ells mitjançant un servei de correus molt

Temple del Sol

Canal

211

13. PirĂ mide de KukulcĂĄn, al jaciment maia

3

L’Amèrica precolombina

Diversitat cultural Abans de l’arribada i portuguesos a CLAUS dels PERcastellans ESTUDIAR Amèrica, en aquest continent hi havia una gran diversitat de cultures que reben el nom de precolombines, perquèt eren en aquell abans del viatge de Quines vancontinent ser les principals Cristòfor Colom. Les més destacades eren les dels civilitzacions precolombines? maies, els inques i els asteques (12). No obstant l’esplendor dequè les cultures esmentades, al continent t Per s’anomenen americà se n’havien desenvolupat d’altres que en precolombines? aquell moment ja no eren preponderants (l’olmeca, la tolteca...) hi vivienles molts altres pobles, la majoria amb t iIndica característiques formes de vida molt senzilles o poc desenvolupades.

àncer tròpic de C

Tenochtitlán

havia viscut la seva època d’esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadència causada per la successió de diverses guerres civils. Els maies s’organitzaven en ciutats estat, governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán.

La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus.

Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra.

Gairebé tota la població era camperola i es dedicava al conreu del blat de moro. També conreaven cacau, fe-

OCEÀ ATLÀNTIC

equad

or

riu Amazones

OCEÀ

més importants de cada una.

Pensa. Per què les civilitzacions Els maies precolombines van poder fera la peEls maies eren una antigano civilització situada nínsula del Yucatán i en altresiterres baixes dels acfront a la conquesta colonització tuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La cultura maia europea?

Chichén Itzá

Cusco

PACÍFIC icorn e Capr d c i p trò

Imperi asteca Imperi inca Civilització maia

12. LOCALITZACIÓ DE LES TRES GRANS CIVILITZACIONS DE L’AMÈRICA PRECOLOMBINA

508877_09_p232_leyenda_civilizaciones_precolombinas_GEODO 4

UTILITZA LES TIC. Entra en la pàgina

4

La conquesta i dominació del nou món Les campanyes més importants

16. Retrat d’Hernán Cortés.

Amb audàcia, violència i aprofitant les divisions internes dels pobles indígenes, Cortés va conquerir l’Imperi asteca aportant-hi molt pocs homes.

Les campanyes més importants

La descoberta i les primeres expedicions d’exploració Desprès del descobrir cal conquerir, la conquesta es va dur a terme entre el 1518 i el del nou món van donar pas a una segona fase, la con1540. Aquesta va ser possible per la questa, feblesa i per la quede es vales dur asocietats terme entre indígenes el 1518 i el 1540. superioritat tecnicomilitar.

La dominació d’aquell immens territori va ser possi-

Cal destacar les expedicons d’Hernán Mèxic i va sotmetre els asteques, i la l’Imperi inca.

ble sobretot per la feblesa de les societats indígeCortés, queentre el 1519 partirinternes cap ai nivell la zona de nes (guerres pobles,va divisions dedeFrancisco Pizarro, quei per el la1531 va conquerir desenvolupament desigual) superioritat tecnicomilitar, l’esperit evangelitzador, la brutalitat i l’afany de riqueses dels conqueridors.

Entre les nombroses expedicions que es van organitzar, van destacar la d’Hernán Cortés (16), que el 1519 va partir de Cuba cap a la zona de Mèxic i va sotmetre els asteques, i la de Francisco Pizarro, que el 1531 va partir de Panamà i va conquerir l’Imperi inca.

17. Setge de la ciutat de Tenochtitlán (Còdex Florentí).

6

COMPRENSIÓ LECTORA. ELS ÚLTIMS DIES DEL SETGE

La conquesta de l’Imperi asteca Quan els conqueridors van arribar a Mesoamèrica, els asteques o mexiques tenien sotmesos uns 370 pobles. La situació de submissió i vassallatge convertia els pobles sotmesos en aliats potencials dels conqueridors.

Cortés i els seus homes van combatre contra diversos pobles mesoamericans i, quan van haver demostrat la seva superioritat militar, van negociar amb ells una

4

La conquesta i dominació del nou món La conquesta de l’Imperi asteca

16. Retrat d’Hernán Cortés.

Amb audàcia, violència i aprofitant les divisions internes dels pobles indígenes, Cortés va conquerir l’Imperi asteca aportant-hi molt pocs homes.

Les campanyes més importants

La descoberta i les primeres expedicions d’exploració Quan els conqueridors van arribar a Mesoamèrica, els asteques tenien sotmesos del nou món van donar pas a una segona fase, la condiversos pobles. Aquests van ser utilitzatsquesta, com aliats dels conqueridors. que es va dur a terme entre el 1518 i el 1540.

Cortés després d’haver aliança per lluitar contra van ser els tlaxcalteques

La dominació d’aquell immens territori va ser possidemostrat la seva superioritat militar, negociar ble sobretot per la feblesa de lesvan societats indíge- una (guerres entre divisionsaliats internesde i nivell Moctezuma i elsnes asteques.

Elspobles, principals Cortés i els texcocans. de desenvolupament desigual) i per la superioritat tecnicomilitar, l’esperit evangelitzador, la brutalitat i l’afany de riqueses dels conqueridors.

Entre les nombroses expedicions que es van organitzar, van destacar la d’Hernán Cortés (16), que el 1519 va partir de Cuba cap a la zona de Mèxic i va sotmetre els asteques, i la de Francisco Pizarro, que el 1531 va partir de Panamà i va conquerir l’Imperi inca.

17. Setge de la ciutat de Tenochtitlán (Còdex Florentí).

6

COMPRENSIÓ LECTORA. ELS ÚLTIMS DIES DEL SETGE

La conquesta de l’Imperi asteca Quan els conqueridors van arribar a Mesoamèrica, els asteques o mexiques tenien sotmesos uns 370 pobles. La situació de submissió i vassallatge convertia els pobles sotmesos en aliats potencials dels conqueridors.

Cortés i els seus homes van combatre contra diversos pobles mesoamericans i, quan van haver demostrat la seva superioritat militar, van negociar amb ells una

4

La conquesta i dominació del nou món

Les campanyesi més importantsi uns 900 soldats Un gran exèrcit format per guerrers tlaxcalteques texcocans, d’Hernán Cortés, va assetjar la capital de La l’imperi asteca, Tenochtitlán. descoberta i les primeres expedicions d’exploració

16. Retrat d’Hernán Cortés.

Amb audàcia, violència i aprofitant les divisions internes dels pobles indígenes, Cortés va conquerir l’Imperi asteca aportant-hi molt pocs homes.

La resistència de la però la falta d’aigua afeblir.

del nou món van donar pas a una segona fase, la conciutat, va durar 75 dies.

Els van lluitar aferrissadament, questa, queasteques es va dur a terme entre el 1518 i el 1540.

La dominació d’aquell immens territori ser possi-els van i d’aliments, i els efectes d’una terrible epidèmia devaverola, ble sobretot per la feblesa de les societats indígenes (guerres entre pobles, divisions internes i nivell de desenvolupament desigual) i per la superioritat tecnicomilitar, l’esperit evangelitzador, la brutalitat i l’afany de riqueses dels conqueridors.

Entre les nombroses expedicions que es van organitzar, van destacar la d’Hernán Cortés (16), que el 1519 va partir de Cuba cap a la zona de Mèxic i va sotmetre els asteques, i la de Francisco Pizarro, que el 1531 va partir de Panamà i va conquerir l’Imperi inca.

17. Setge de la ciutat de Tenochtitlán (Còdex Florentí).

6

COMPRENSIÓ LECTORA. ELS ÚLTIMS DIES DEL SETGE

La conquesta de l’Imperi asteca Quan els conqueridors van arribar a Mesoamèrica, els asteques o mexiques tenien sotmesos uns 370 pobles. La situació de submissió i vassallatge convertia els pobles sotmesos en aliats potencials dels conqueridors.

Cortés i els seus homes van combatre contra diversos pobles mesoamericans i, quan van haver demostrat la seva superioritat militar, van negociar amb ells una

4

La conquesta i dominació del nou món

Els pobles aliats no es van beneficiar de la victòria perquè Cortés va establir una nova 16. Retrat d’Hernán Cortés.

Les campanyes més importants administració, va nomenar autoritats i va repartir les terres entre els seu homes. Les Amb audàcia, violència descoberta i les primeres expedicions d’exploració terres adjudicades incloïen els pobles queLales habitaven. i aprofitant les divisions internes dels pobles indígenes, Cortés va conquerir l’Imperi asteca aportant-hi molt pocs homes.

El 1535, el nou territori conquerit es va

del nou món van donar pas a una segona fase, la conconvertir eneselvavirregnat Nova Espanya. questa, que dur a termede entre el 1518 i el 1540.

La dominació d’aquell immens territori va ser possible sobretot per la feblesa de les societats indígenes (guerres entre pobles, divisions internes i nivell de desenvolupament desigual) i per la superioritat tecnicomilitar, l’esperit evangelitzador, la brutalitat i l’afany de riqueses dels conqueridors.

Entre les nombroses expedicions que es van organitzar, van destacar la d’Hernán Cortés (16), que el 1519 va partir de Cuba cap a la zona de Mèxic i va sotmetre els asteques, i la de Francisco Pizarro, que el 1531 va partir de Panamà i va conquerir l’Imperi inca.

17. Setge de la ciutat de Tenochtitlán (Còdex Florentí).

6

COMPRENSIÓ LECTORA. ELS ÚLTIMS DIES DEL SETGE DE TENOCHTITLÁN (poema)

La conquesta de l’Imperi asteca Quan els conqueridors van arribar a Mesoamèrica, els asteques o mexiques tenien sotmesos uns 370 pobles. La situació de submissió i vassallatge convertia els pobles sotmesos en aliats potencials dels conqueridors.

Cortés i els seus homes van combatre contra diversos pobles mesoamericans i, quan van haver demostrat la seva superioritat militar, van negociar amb ells una aliança per lluitar contra Moctezuma i els asteques a

4

La conquesta i dominació del nou món La conquesta de l’Imperi inca

16. Retrat d’Hernán Cortés.

Amb audàcia, violència i aprofitant les divisions internes dels pobles indígenes, Cortés va conquerir l’Imperi asteca aportant-hi molt pocs homes.

Les campanyes més importants

La descoberta i les primeres expedicions d’exploració El 1529 Francisco Pizarro va iniciar la conquesta del Perú. Ell i Diego de Almagro i el del nou món van donar pas a una segona fase, la conclergue Hernando Luque, van aconseguir importants concessions sobre les noves questa, que es va dur a terme entre el 1518 i el 1540. terres.

La dominació d’aquell immens territori va ser possible sobretot per la feblesa de les societats indígenes (guerres entre pobles, divisions internes i nivell de desenvolupament desigual) i per la superioritat tecnicomilitar, l’esperit evangelitzador, la brutalitat i l’afany de riqueses dels conqueridors.

Entre les nombroses expedicions que es van organitzar, van destacar la d’Hernán Cortés (16), que el 1519 va partir de Cuba cap a la zona de Mèxic i va sotmetre els asteques, i la de Francisco Pizarro, que el 1531 va partir de Panamà i va conquerir l’Imperi inca.

17. Setge de la ciutat de Tenochtitlán (Còdex Florentí).

6

COMPRENSIÓ LECTORA. ELS ÚLTIMS DIES DEL SETGE

La conquesta de l’Imperi asteca Quan els conqueridors van arribar a Mesoamèrica, els asteques o mexiques tenien sotmesos uns 370 pobles. La situació de submissió i vassallatge convertia els pobles sotmesos en aliats potencials dels conqueridors.

Cortés i els seus homes van combatre contra diversos pobles mesoamericans i, quan van haver demostrat la seva superioritat militar, van negociar amb ells una

4

La conquesta i dominació del nou món

16. Retrat d’Hernán Cortés.

Amb audàcia, violència i aprofitant les divisions internes dels pobles indígenes, Cortés va conquerir l’Imperi asteca aportant-hi molt pocs homes.

Les campanyes més importants

Cajamarca. Allí va ser reduït pels espanyols.

L’ a c c i ó v a p r o v o c a r nombroses víctimes i el monarca va ser empresonat. Durant el17. Setge de la ciutat de captiveri, Atahualpa va ser Tenochtitlán c o n d e m n a t a m o r t i (Còdex Florentí). executat.

Entre les nombroses expedicions que es van organitzar, van destacar la d’Hernán Cortés (16), que el 1519 va partir de Cuba cap a la zona de Mèxic i va sotmetre els asteques, i la de Francisco Pizarro, que el 1531 va partir de Panamà i va conquerir l’Imperi inca.

La descoberta i les primeres expedicions d’exploració L’expedició va partir de Panamà a principi delmón 1531 ambpas tres naus, del nou van donar a una segona185 fase, lasoldats conque es va dur a terme entre el 1518 i el 1540. cavalls. L’objectiu era trobar el sobirà dels questa, inques, Atahualpa.

La dominació d’aquell immens territori va ser possible sobretot per la feblesa de les societats indígeDesprés de diverses nes (guerres entre pobles, divisions internes i nivell negociacions, l’inca de desenvolupament desigual) i per la superioritat Atahualpa s’havia de tecnicomilitar, l’esperit evangelitzador, la brutalitat i l’afany de riqueses dels conqueridors. trobar amb Pizarro a

6

COMPRENSIÓ LECTORA. ELS ÚLTIMS DIES DEL SETGE

La conquesta de l’Imperi asteca Quan els conqueridors van arribar a Mesoamèrica, els asteques o mexiques tenien sotmesos uns 370 pobles. La situació de submissió i vassallatge convertia els pobles sotmesos en aliats potencials dels conqueridors.

Cortés i els seus homes van combatre contra diversos pobles mesoamericans i, quan van haver demostrat la seva superioritat militar, van negociar amb ells una

i 37

4

La conquesta i dominació del nou món

Els enfrontaments entre els conqueridors i els indígenes van continuar. La situació Les campanyes més importants era molt complexa perquè els conqueridors estaven dividits i enfrontats entre ells pel La descoberta i les primeres expedicions d’exploració domini i control del territori.

16. Retrat d’Hernán Cortés.

Amb audàcia, violència i aprofitant les divisions internes dels pobles indígenes, Cortés va conquerir l’Imperi asteca aportant-hi molt pocs homes.

del nou món van donar pas a una segona fase, la conquesta, que es va dur a terme entre el 1518 i el 1540.

Com a conseqüència d’aquests enfrontaments, Diego de Almagro va ser executat i La dominació d’aquell immens territori va ser possiFrancisco Pizarro va ser assassinat. Finalment, el per 1542 es vadecrear el virregnat ble sobretot la feblesa les societats indíge- del nes (guerres entre pobles, divisions internes i nivell Perú. de desenvolupament desigual) i per la superioritat tecnicomilitar, l’esperit evangelitzador, la brutalitat i l’afany de riqueses dels conqueridors.

Entre les nombroses expedicions que es van organitzar, van destacar la d’Hernán Cortés (16), que el 1519 va partir de Cuba cap a la zona de Mèxic i va sotmetre els asteques, i la de Francisco Pizarro, que el 1531 va partir de Panamà i va conquerir l’Imperi inca.

17. Setge de la ciutat de Tenochtitlán (Còdex Florentí).

6

COMPRENSIÓ LECTORA. ELS ÚLTIMS DIES DEL SETGE

La conquesta de l’Imperi asteca Quan els conqueridors van arribar a Mesoamèrica, els asteques o mexiques tenien sotmesos uns 370 pobles. La situació de submissió i vassallatge convertia els pobles sotmesos en aliats potencials dels conqueridors.

Cortés i els seus homes van combatre contra diversos pobles mesoamericans i, quan van haver demostrat la seva superioritat militar, van negociar amb ells una

4

4

La conquesta i dominació del nou món

La conquesta i dominació del nou món

17. Setge de la ciutat de Tenochtitlán (Còdex Florentí).

Les campanyes més importants

16. Retrat d’Hernán Cortés.

Amb audàcia, violència 16.i aprofitant Retrat les d’Hernán divisions Cortés. internes poblesviolència Amb dels audàcia, indígenes, Cortésles divisions i aprofitant va conquerir l’Imperi internes dels pobles asteca aportant-hi molt indígenes, pocs homes. Cortés

6

COMPRENSIÓ LECTORA.

La descoberta Les i les primeres expedicions d’exploració campanyes més importants del nou món van donar pas a una segona fase, la conELS ÚLTIMS DIES DEL SETGE questa, que esLa vadescoberta dur a terme entre 1518 i el 1540. i les el primeres expedicions d’ DE TENOCHTITLÁN (poema) La dominació del d’aquell immensvan territori va pas ser possinou donar a una segona fa Y todomón esto pasó con nosotros. ble sobretot per la feblesa de les societats indígequesta, que es va dur a terme entre el 151 Nosotros lo vimos, nes (guerres entre pobles, divisions internes i nivell nosotros lo admiramos.

La dominació d’aquell immens territori va de desenvolupament desigual) i per la superioritat Con esta lamentosa y triste suerte ble sobretot per la feblesa de les societat tecnicomilitar, l’esperit evangelitzador, nos vimos angustiados. la brutalitat i l’afany de riqueses conqueridors. nes dels (guerres entre pobles, divisions intern

va conquerir l’Imperi asteca aportant-hi molt pocs homes.

En los caminos yacen dardos rotos, Entre les nombroses es van organit- i per la sup de desenvolupament desigual) losexpedicions cabellos estánque esparcidos. zar, van destacar la d’Hernán (16) , que el 1519 DestechadasCortés están las casas, tecnicomilitar, l’esperit evangelitzador, la enrojecidos sus muros. va partir de Cuba cap a la zonatienen de Mèxic i va sotmetre

l’afany de riqueses dels conqueridors.

els asteques, i la de Francisco Pizarro, el 1531 Gusanos pululan por callesque y plazas, va partir de Panamà i va conquerir l’Imperi inca.

Entre les nombroses expedicions que y en las paredes están salpicados los sesos.

17. Setge de la ciutat de Tenochtitlán (Còdex Florentí).

6

COMPRENSIÓ LECTORA. ELS ÚLTIMS DIES DEL SETGE

es va están las aguas, están como teñidas, zar, Rojas van destacar la d’Hernán Cortés (16), q y cuando las bebimos La conquesta l’Imperi asteca vade partir de Cuba cap a la zona de Mèxic i va es como si bebiéramos agua de salitre. els asteques, i la de Francisco Pizarro, q Quan els conqueridors […] van arribar a Mesoamèrica, els asteques o mexiques tenien 370 pova partir de sotmesos Panamà iuns va conquerir Ms. Anònim de Tlatelolco, 1528. l’Impe

bles. La situació de submissió i vassallatge convertia els pobles sotmesos en aliats potencials dels con17. Setge de la t Quina imatge ofereix el text sobre La conquesta de l’Imperi asteca queridors. ciutat de les conseqüències del setge?

Cortés i els seus homes van combatre contra diversos Quan els conqueridors van arribar a Mesoam Tenochtitlán pobles mesoamericans i, quan van haver demostrat asteques mexiques tenien un (Còdex la seva superioritat militar,ovan negociar amb ells sotmesos una 212 Florentí).

4

La conquesta i dominació del nou món

16. Retrat d’Hernán Cortés.

Amb audàcia, violència i aprofitant les divisions internes dels pobles indígenes, Cortés va conquerir l’Imperi asteca aportant-hi molt pocs homes.

Les campanyes més importants La descoberta i les primeres expedicions d’exploració del nou món van donar pas a una segona fase, la conquesta, que es va dur a terme entre el 1518 i el 1540.

La dominació d’aquell immens territori va ser possible sobretot per la feblesa de les societats indígenes (guerres entre pobles, divisions internes i nivell de desenvolupament desigual) i per la superioritat tecnicomilitar, l’esperit evangelitzador, la brutalitat i l’afany de riqueses dels conqueridors.

Entre les nombroses expedicions que es van organitzar, van destacar la d’Hernán Cortés (16), que el 1519 t &M RVBESF WB TFS QJOUBU va partir de Cuba cap a la zona de Mèxic i va sotmetre per Luis Montero els asteques, i la de Francisco Pizarro, que el 1531 1862inca. i 1867. va partir de Panamà i va conquerir entre l’Imperi

És contemporani dels fets? Et sembla 17. Setge de la La conquesta de l’Imperi asteca que és una interpretació ciutat de Quan els conqueridors van arribar a Mesoamèrica, els realista?

18. Els funerals d’Atahualpa, obra de Luis Montero. L’obra representa el cadàver Tenochtitlán del sobirà inca Atahualpa, acusat de la mort del seu germà Huàskar executat asteques o i mexiques tenien sotmesos uns 370 po(Còdex pels homes de Pizarro..

Florentí). bles. La situació de submissió i vassallatge convertia

els pobles sotmesos en aliats potencials dels conqueridors.

6

COMPRENSIÓ LECTORA. ELS ÚLTIMS DIES DEL SETGE

Cortés i els seus homes van combatre contra diversos pobles mesoamericans i, quan van haver demostrat la seva superioritat militar, van negociar amb ells una

4

La conquesta i dominació del nou món Les campanyes més importants

16. Retrat d’Hernán Cortés.

Amb audàcia, violència i aprofitant les divisions internes dels pobles indígenes, Cortés va conquerir l’Imperi asteca aportant-hi molt pocs homes.

La descoberta i les primeres d’exploració CLAUSexpedicions PER ESTUDIAR del nou món van donar pas a una segona fase, la conquesta, que es va dur a terme entre el 1518 i el 1540.

La dominació d’aquell immens territori va ser possit Quins factors van afavorir ble sobretot per la feblesa de les societats indígelapobles, conquesta dels antics nes (guerres entre divisions internes i nivell de desenvolupament desigual) i per la superioritat imperis amerindis? tecnicomilitar, l’esperit evangelitzador, la brutalitat i l’afany de riqueses dels conqueridors. t Quin imperi va conquerir Entre les nombroses expedicions que es van organitHernán Cortés? zar, van destacar la d’Hernán Cortés (16), que el 1519 I Francisco Pizarro? va partir de Cuba cap a la zona de Mèxic i va sotmetre els asteques, i la de Francisco Pizarro, que el 1531 t Què tenen en comú totes dues va partir de Panamà i va conquerir l’Imperi inca.

campanyes de conquesta?

17. Setge de la ciutat de Tenochtitlán (Còdex Florentí).

6

COMPRENSIÓ LECTORA. ELS ÚLTIMS DIES DEL SETGE

La conquesta de l’Imperi asteca

Pensa. Quins motius creus que Quan els conqueridors van arribar a Mesoamèrica, els duien els súbdits de la monarquia asteques o mexiques tenien sotmesos uns 370 pohispànica a emprendre les bles. La situació de submissió i vassallatge convertia els pobles sotmesos en aliats de potencials dels concampanyes descobriment queridors. i conquesta?

Cortés i els seus homes van combatre contra diversos pobles mesoamericans i, quan van haver demostrat la seva superioritat militar, van negociar amb ells una

5

Les conseqüències dels descobriments

Laformació formació grans imperis La de de dosdos grans imperis

peus no coneixien. Tot això va impulsar notablement la geografia, les ciències naturals i la cartografia.

Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal i Castella van crear dos grans imperis que els van proporcionar grans recursos iPortugal Castella van crear dos grans imperis ultramaLa colonització i l’explotació dels recursos rins que van proporcionar grans recursos econòmics econòmics. a la corona respectiva. Per evitar problemes entre els Simultàniament a la conquesta del territori, els condos imperis, van acordar repartir-se lesàrees àrees que poVan acordar repartir-se les d’exploració (Tractat de Tordesillas, A Portugal queridors van crear una administració i1494). van organitdia explorar cadascuna de les com un sistema d’explotació per obligar els indígenes li van correspondre lesmonarquies, terres detall’Àfrica i zar l’Àsia, i també el Brasil.

Castella es va quedar consta en el tractat de Tordesillas, de 1494. Es va a treballar per a ells. Com que les noves terres van la majoria d’Amèrica. establir un meridià que separava les dues demarcaciser incorporades a la corona de Castella, s’hi ons. A Portugal li van correspondre les terres de van introduir les lleis, la llengua i la cultura castellal’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert nes, a més a més de la religió catòlica. Tanmateix, com que els reis no podien governar directament el més tard. Castella es va quedar la majoria de les terterritori a causa de la distància, es van crear els virres d’Amèrica (19). Els descobriments impulsats per regnats de Nova Espanya i del Perú, dirigits per totes dues corones van comportar el començament virreis i dividits en províncies, al capdavant de cade l’hegemonia europea sobre la resta del món. dascuna de les quals hi havia un governador. Uns altres responsables de l’administració eren els corregiTopada de civilitzacions dors. També s’hi van crear les audiències, amb El descobriment, la conquesta i la colonització atribucions de govern i justícia. I es va constituir el d’Amèrica van posar en contacte pobles amb un desConsell d’Índies, que assessorava els reis. envolupament tecnològic molt desigual. La confronEls recursos immensos d’or i d’argent i la intensa actació, cruenta en la major part d’ocasions, va repretivitat comercial, que se centralitzava a través de la sentar la submissió i explotació dels pobles Casa de Contractació de Sevilla, creada el 1503, indígenes americans. Els conqueridors van imposar van proporcionar una gran quantitat d’ingressos a la als pobles d’Amèrica un nou ordre polític, econòmic, corona de Castella. social i religiós que subordinava la població autòctoPer fer produir la terra, els colons que es traslladaven na a la voluntat de les autoritats colonials. a Amèrica obtenien la concessió d’un nombre d’indígenes que havien de treballar per al nou propietari Els avenços científics durant un període de temps a canvi de formació reli-

5

possibilitar un coneixement més exacte de les terres i oceans que formen la Terra, i també la troballa de Lesels conseqüències dels descobriments nombroses espècies vegetals i animals que els euro-

La formació de dos grans imperis

La formació de dos grans imperis

peus no coneixien. Tot això va impulsar notablement la geografia, les ciències naturals i la cartografia.

Com a resultat les primeres conquestes, Portugal I DOMINI ESTABLERTS 19.de LÍMITS D’EXPLORACIÓ i Castella van crear dos grans imperis ultramaLa colonització PEL TRACTAT DEeconòmics TORDESILLAS (1494) i l’explotació dels recursos rins que van proporcionar grans recursos a la corona respectiva. Per evitar problemes entre els Simultàniament a la conquesta del territori, els condos imperis, van acordar repartir-se les àrees que poqueridors van crear una administració i van organitdia explorar cadascuna de les monarquies, tal com zar un sistema d’explotació per obligar els indígenes consta en el tractat de Tordesillas, de 1494. Es va a treballar per a ells. Com que les noves terres van establir un meridià que separava les dues demarcaciser incorporades a la corona de Castella, s’hi ons. A Portugal li van correspondre les terres de van introduir les lleis, la llengua i la cultura castellal’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert nes, a més a més de la religió catòlica. Tanmateix, com que els reis no podien governar directament el més tard. Castella es va quedar la majoria de les terterritori a causa de la distància, es van crear els virres d’Amèricaequador (19). Els descobriments impulsats per regnats de Nova Espanya i del Perú, dirigits per totes dues corones van comportar el començament virreis i dividits en províncies, al capdavant de cade l’hegemonia europea sobre la resta del món.

OCEÀ hi havia un governador. Uns alOCEÀ OCEÀdascuna de les quals PACÍFIC tres responsablesÍNDIC de l’administració eren els corregiTopada de civilitzacions ATLÀNTIC dors. També s’hi van crear les audiències, amb El descobriment, la conquesta i la colonització atribucions de govern i justícia. I es va constituir el d’Amèrica van posar en contacte pobles amb un desConsell d’Índies, que assessorava els reis. envolupament tecnològic molt desigual. La confronEls recursos immensos d’or i d’argent i la intensa actació, cruenta en la major part d’ocasions, va repretivitat comercial, que se centralitzava a través de la sentar la submissió i explotació dels pobles Casa de Contractació de Sevilla, creada el 1503, indígenes americans. Els conqueridors van imposar van proporcionar unaper gran d’ingressos a la Línia demarcació Hemisferi a quantitat Portugal als pobles d’Amèrica un nou ordrede polític, econòmic, corona de Castella. del tractat deautòctosocial i religiós que subordinava la població Hemisferi per Castella Tordesillas Per fer produir la terra, elsacolons que es traslladaven na a la voluntat de les autoritats colonials. a Amèrica obtenien la concessió d’un nombre d’indígenes que havien de treballar per al nou propietari Els avenços científics durant un període de temps a canvi de formació reli-

per a sistem llar a

5

Les conseqüències dels descobriments

Topada de civilitzacions

La formació de dos grans imperis

peus no coneixien. Tot això va impulsar notablement la geografia, les ciències naturals i la cartografia.

Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal La conquesta va posar en contacte pobles amb un desenvolupament tecnològic molt i Castella van crear dos grans imperis ultramacolonització i l’explotació dels recursos desigual.

La confrontació, va econòmics representarLa la submissió i explotació dels pobles rins que van proporcionar grans recursos a la corona respectiva. Per evitar problemes entre els Simultàniament a la conquesta del territori, els conamericans. dos imperis, van acordar repartir-se les àrees que podia explorar cadascuna de les monarquies, tal com consta en el tractat de Tordesillas, de 1494. Es va establir un meridià que separava les dues demarcacions. A Portugal li van correspondre les terres de l’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert més tard. Castella es va quedar la majoria de les terres d’Amèrica (19). Els descobriments impulsats per totes dues corones van comportar el començament de l’hegemonia europea sobre la resta del món.

Topada de civilitzacions El descobriment, la conquesta i la colonització d’Amèrica van posar en contacte pobles amb un desenvolupament tecnològic molt desigual. La confrontació, cruenta en la major part d’ocasions, va representar la submissió i explotació dels pobles indígenes americans. Els conqueridors van imposar als pobles d’Amèrica un nou ordre polític, econòmic, social i religiós que subordinava la població autòctona a la voluntat de les autoritats colonials.

Els avenços científics

queridors van crear una administració i van organitzar un sistema d’explotació per obligar els indígenes a treballar per a ells. Com que les noves terres van ser incorporades a la corona de Castella, s’hi van introduir les lleis, la llengua i la cultura castellanes, a més a més de la religió catòlica. Tanmateix, com que els reis no podien governar directament el territori a causa de la distància, es van crear els virregnats de Nova Espanya i del Perú, dirigits per virreis i dividits en províncies, al capdavant de cadascuna de les quals hi havia un governador. Uns altres responsables de l’administració eren els corregidors. També s’hi van crear les audiències, amb atribucions de govern i justícia. I es va constituir el Consell d’Índies, que assessorava els reis.

Els recursos immensos d’or i d’argent i la intensa activitat comercial, que se centralitzava a través de la Casa de Contractació de Sevilla, creada el 1503, van proporcionar una gran quantitat d’ingressos a la corona de Castella.

Per fer produir la terra, els colons que es traslladaven a Amèrica obtenien la concessió d’un nombre d’indígenes que havien de treballar per al nou propietari

5

Les conseqüències dels descobriments

Els conqueridors van imposar un nou ordre polític, econòmic, social i religiós que peus no coneixien. Tot això va impulsar notablement La formació de dos grans imperis subordinava la població autòctona la geografia, les ciències naturals i la cartografia.

Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal i Castella van crear dos grans imperis ultramarins que van proporcionar grans recursos econòmics a la corona respectiva. Per evitar problemes entre els dos imperis, van acordar repartir-se les àrees que podia explorar cadascuna de les monarquies, tal com consta en el tractat de Tordesillas, de 1494. Es va establir un meridià que separava les dues demarcacions. A Portugal li van correspondre les terres de l’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert més tard. Castella es va quedar la majoria de les terres d’Amèrica (19). Els descobriments impulsats per totes dues corones van comportar el començament de l’hegemonia europea sobre la resta del món.

Topada de civilitzacions El descobriment, la conquesta i la colonització d’Amèrica van posar en contacte pobles amb un desenvolupament tecnològic molt desigual. La confrontació, cruenta en la major part d’ocasions, va representar la submissió i explotació dels pobles indígenes americans. Els conqueridors van imposar als pobles d’Amèrica un nou ordre polític, econòmic, social i religiós que subordinava la població autòctona a la voluntat de les autoritats colonials.

Els avenços científics

La colonització i l’explotació dels recursos Simultàniament a la conquesta del territori, els conqueridors van crear una administració i van organitzar un sistema d’explotació per obligar els indígenes a treballar per a ells. Com que les noves terres van ser incorporades a la corona de Castella, s’hi van introduir les lleis, la llengua i la cultura castellanes, a més a més de la religió catòlica. Tanmateix, com que els reis no podien governar directament el territori a causa de la distància, es van crear els virregnats de Nova Espanya i del Perú, dirigits per virreis i dividits en províncies, al capdavant de cadascuna de les quals hi havia un governador. Uns altres responsables de l’administració eren els corregidors. També s’hi van crear les audiències, amb atribucions de govern i justícia. I es va constituir el Consell d’Índies, que assessorava els reis.

Els recursos immensos d’or i d’argent i la intensa activitat comercial, que se centralitzava a través de la Casa de Contractació de Sevilla, creada el 1503, van proporcionar una gran quantitat d’ingressos a la corona de Castella.

Per fer produir la terra, els colons que es traslladaven a Amèrica obtenien la concessió d’un nombre d’indígenes que havien de treballar per al nou propietari

5

Les conseqüències dels descobriments

Els avenços científics

La formació de dos grans imperis

peus no coneixien. Tot això va impulsar notablement la geografia, les ciències naturals i la cartografia.

Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal i Castella van crear dosvan grans imperis ultramaLes exploracions possibilitar un coneixement més iexacte de la Terra, també la La colonització l’explotació dels recursos rins que van proporcionar grans recursos econòmics troballa de nombroses espècies vegetals i animals. a la corona respectiva. Per evitar problemes entre els Simultàniament a la conquesta del territori, els condos imperis, van acordar repartir-se les àrees que poqueridors van crear una administració i van organitTot això va impulsar notablement la geografia, ciències naturals i la els cartografia. dia explorar cadascuna de les monarquies, tal com zar unles sistema d’explotació per obligar indígenes consta en el tractat de Tordesillas, de 1494. Es va a treballar per a ells. Com que les noves terres van establir un meridià que separava les dues demarcaciser incorporades a la corona de Castella, s’hi ons. A Portugal li van correspondre les terres de van introduir les lleis, la llengua i la cultura castellal’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert nes, a més a més de la religió catòlica. Tanmateix, com que els reis no podien governar directament el més tard. Castella es va quedar la majoria de les terterritori a causa de la distància, es van crear els virres d’Amèrica (19). Els descobriments impulsats per regnats de Nova Espanya i del Perú, dirigits per totes dues corones van comportar el començament virreis i dividits en províncies, al capdavant de cade l’hegemonia europea sobre la resta del món. dascuna de les quals hi havia un governador. Uns altres responsables de l’administració eren els corregiTopada de civilitzacions dors. També s’hi van crear les audiències, amb El descobriment, la conquesta i la colonització atribucions de govern i justícia. I es va constituir el d’Amèrica van posar en contacte pobles amb un desConsell d’Índies, que assessorava els reis. envolupament tecnològic molt desigual. La confronEls recursos immensos d’or i d’argent i la intensa actació, cruenta en la major part d’ocasions, va repretivitat comercial, que se centralitzava a través de la sentar la submissió i explotació dels pobles Casa de Contractació de Sevilla, creada el 1503, indígenes americans. Els conqueridors van imposar van proporcionar una gran quantitat d’ingressos a la als pobles d’Amèrica un nou ordre polític, econòmic, corona de Castella. social i religiós que subordinava la població autòctoPer fer produir la terra, els colons que es traslladaven na a la voluntat de les autoritats colonials. a Amèrica obtenien la concessió d’un nombre d’indígenes que havien de treballar per al nou propietari

Els avenços científics

5

Les conseqüències dels descobriments

La colonització i l’explotació dels recursos La formació de dos grans imperis

peus no coneixien. Tot això va impulsar notablement la geografia, les ciències naturals i la cartografia.

Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal Simultàniament a la conquesta, els conqueridors van crear una administració i un i Castella van crear dos grans imperis ultramaLa colonització l’explotació dels recursos sistema d’explotació.

S’hi vaneconòmics introduir lamreligió, les i lleis, la llengua i la cultura rins que van proporcionar grans recursos a la corona respectiva. Per evitar problemes entre els Simultàniament a la conquesta del territori, els concastellanes. dos imperis, van acordar repartir-se les àrees que podia explorar cadascuna de les monarquies, tal com consta en el tractat de Tordesillas, de 1494. Es va establir un meridià que separava les dues demarcacions. A Portugal li van correspondre les terres de l’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert més tard. Castella es va quedar la majoria de les terres d’Amèrica (19). Els descobriments impulsats per totes dues corones van comportar el començament de l’hegemonia europea sobre la resta del món.

Topada de civilitzacions El descobriment, la conquesta i la colonització d’Amèrica van posar en contacte pobles amb un desenvolupament tecnològic molt desigual. La confrontació, cruenta en la major part d’ocasions, va representar la submissió i explotació dels pobles indígenes americans. Els conqueridors van imposar als pobles d’Amèrica un nou ordre polític, econòmic, social i religiós que subordinava la població autòctona a la voluntat de les autoritats colonials.

Els avenços científics

queridors van crear una administració i van organitzar un sistema d’explotació per obligar els indígenes a treballar per a ells. Com que les noves terres van ser incorporades a la corona de Castella, s’hi van introduir les lleis, la llengua i la cultura castellanes, a més a més de la religió catòlica. Tanmateix, com que els reis no podien governar directament el territori a causa de la distància, es van crear els virregnats de Nova Espanya i del Perú, dirigits per virreis i dividits en províncies, al capdavant de cadascuna de les quals hi havia un governador. Uns altres responsables de l’administració eren els corregidors. També s’hi van crear les audiències, amb atribucions de govern i justícia. I es va constituir el Consell d’Índies, que assessorava els reis.

Els recursos immensos d’or i d’argent i la intensa activitat comercial, que se centralitzava a través de la Casa de Contractació de Sevilla, creada el 1503, van proporcionar una gran quantitat d’ingressos a la corona de Castella.

Per fer produir la terra, els colons que es traslladaven a Amèrica obtenien la concessió d’un nombre d’indígenes que havien de treballar per al nou propietari

5

Les conseqüències dels descobriments

La colonització i l’explotació dels recursos La formació de dos grans imperis

peus no coneixien. Tot això va impulsar notablement la geografia, les ciències naturals i la cartografia.

Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal i Castella van crear grans imperis ultramaEs van crear elsdos virregnats de Nova Espanya i del La colonització i l’explotació dels recursos rins que van proporcionar grans recursos econòmics Perú dividits en províncies, al capdavant hi a la corona respectiva. Per evitar problemes entre els Simultàniament a la conquesta del territori, els conhavien virreis, governadors i corregidors.

S’hi vanvan crear una administració i van organitdos imperis, van acordar repartir-se les àrees que poqueridors dia explorar cadascuna de les monarquies, tal com zar un sistema crear les audiències (justícia).

I es va constituir el d’explotació per obligar els indígenes consta en el tractat de Tordesillas, de 1494. Es va a treballar per a ells. Com que les noves terres van Consell d’Índies, a Madrid. establir un meridià que separava les dues demarcaciser incorporades a la corona de Castella, s’hi ons. A Portugal li van correspondre les terres de van introduir les lleis, la llengua i la cultura castellal’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert nes, a més a més de la religió catòlica. Tanmateix, com que els reis no podien governar directament el més tard. Castella es va quedar la majoria de les terterritori a causa de la distància, es van crear els virres d’Amèrica (19). Els descobriments impulsats per regnats de Nova Espanya i del Perú, dirigits per totes dues corones van comportar el començament virreis i dividits en províncies, al capdavant de cade l’hegemonia europea sobre la resta del món. dascuna de les quals hi havia un governador. Uns altres responsables de l’administració eren els corregiTopada de civilitzacions dors. També s’hi van crear les audiències, amb El descobriment, la conquesta i la colonització atribucions de govern i justícia. I es va constituir el d’Amèrica van posar en contacte pobles amb un desConsell d’Índies, que assessorava els reis. envolupament tecnològic molt desigual. La confronEls recursos immensos d’or i d’argent i la intensa actació, cruenta en la major part d’ocasions, va repretivitat comercial, que se centralitzava a través de la sentar la submissió i explotació dels pobles Casa de Contractació de Sevilla, creada el 1503, indígenes americans. Els conqueridors van imposar van proporcionar una gran quantitat d’ingressos a la als pobles d’Amèrica un nou ordre polític, econòmic, corona de Castella. social i religiós que subordinava la població autòctoPer fer produir la terra, els colons que es traslladaven na a la voluntat de les autoritats colonials. a Amèrica obtenien la concessió d’un nombre d’indígenes que havien de treballar per al nou propietari

Els avenços científics

5

Les conseqüències dels descobriments

L’arribada d’or i d’argent i l’ activitat La formació de dos grans imperis

comercial, centralitzava travésnotablement de la Casa de peus nose coneixien.

Tot això vaaimpulsar la geografia, les ciències naturals i la cartografia.

Contractació de Sevilla, creada el 1503, proporcionava una gran quantitat d’ingressos a Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal corona decrear Castella. ila Castella van dos grans imperis ultramarins que van proporcionar grans recursos econòmics a la corona respectiva. Per evitar problemes entre els dos imperis, van acordar repartir-se les àrees que podia explorar cadascuna de les monarquies, tal com consta en el tractat de Tordesillas, de 1494. Es va establir un meridià que separava les dues demarcacions. A Portugal li van correspondre les terres de l’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert més tard. Castella es va quedar la majoria de les terres d’Amèrica (19). Els descobriments impulsats per totes dues corones van comportar el començament de l’hegemonia europea sobre la resta del món.

Topada de civilitzacions El descobriment, la conquesta i la colonització d’Amèrica van posar en contacte pobles amb un desenvolupament tecnològic molt desigual. La confrontació, cruenta en la major part d’ocasions, va representar la submissió i explotació dels pobles indígenes americans. Els conqueridors van imposar als pobles d’Amèrica un nou ordre polític, econòmic, social i religiós que subordinava la població autòctona a la voluntat de les autoritats colonials.

La colonització i l’explotació dels recursos

Simultàniament a la conquesta del territori, els conqueridors van crear una administració i van organitzar un sistema d’explotació per obligar els indígenes a treballar per a ells. Com que les noves terres van ser incorporades a la corona de Castella, s’hi van introduir les lleis, la llengua i la cultura castellanes, a més a més de la religió catòlica. Tanmateix, com que els reis no podien governar directament el territori a causa de la distància, es van crear els virregnats de Nova Espanya i del Perú, dirigits per virreis i dividits en províncies, al capdavant de cadascuna de les quals hi havia un governador. Uns altres responsables de l’administració eren els corregidors. També s’hi van crear les audiències, amb atribucions de govern i justícia. I es va constituir el Consell d’Índies, que assessorava els reis.

Els recursos immensos d’or i d’argent i la intensa activitat comercial, que se centralitzava a través de la Casa de Contractació de Sevilla, creada el 1503, van proporcionar una gran quantitat d’ingressos a la corona de Castella.

Per fer produir la terra, els colons que es traslladaven a Amèrica obtenien la concessió d’un nombre d’indí-

5

Les conseqüències dels descobriments

Per fer produir la terra, els colons obtenien la concessió d’un nombre d’indígenes a canvi peus no coneixien. Tot això va impulsar notablement La formació de dos grans imperis de formació religiosa, alimentació i una petita retribució econòmica la geografia, les ciències naturals(encomienda). i la cartografia.

Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal i Castella van crear dos grans imperis ultramaPerque a l’explotació degrans les recursos mines econòmics es va fer rins van proporcionar aindígenes la corona respectiva.

Per evitar problemes els a treballar a canvi d’unentre salari. dos imperis, van acordar repartir-se les àrees que podia explorar cadascuna de les monarquies, tal com consta en el tractat de Tordesillas, de 1494. Es va establir un meridià que separava les dues demarcacions. A Portugal li van correspondre les terres de l’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert més tard. Castella es va quedar la majoria de les terres d’Amèrica (19). Els descobriments impulsats per totes dues corones van comportar el començament de l’hegemonia europea sobre la resta del món.

Topada de civilitzacions El descobriment, la conquesta i la colonització d’Amèrica van posar en contacte pobles amb un desenvolupament tecnològic molt desigual. La confrontació, cruenta en la major part d’ocasions, va representar la submissió i explotació dels pobles indígenes americans. Els conqueridors van imposar als pobles d’Amèrica un nou ordre polític, econòmic, social i religiós que subordinava la població autòctona a la voluntat de les autoritats colonials.

La colonització i l’explotació dels que recursos servir un altre sistema, la mita, obligava els Simultàniament a la conquesta del territori, els conqueridors van crear una administració i van organitzar un sistema d’explotació per obligar els indígenes a treballar per a ells. Com que les noves terres van ser incorporades a la corona de Castella, s’hi van introduir les lleis, la llengua i la cultura castellanes, a més a més de la religió catòlica. Tanmateix, com que els reis no podien governar directament el territori a causa de la distància, es van crear els virregnats de Nova Espanya i del Perú, dirigits per virreis i dividits en províncies, al capdavant de cadascuna de les quals hi havia un governador. Uns altres responsables de l’administració eren els corregidors. També s’hi van crear les audiències, amb atribucions de govern i justícia. I es va constituir el Consell d’Índies, que assessorava els reis.

Els recursos immensos d’or i d’argent i la intensa activitat comercial, que se centralitzava a través de la Casa de Contractació de Sevilla, creada el 1503, van proporcionar una gran quantitat d’ingressos a la corona de Castella.

Per fer produir la terra, els colons que es traslladaven a Amèrica obtenien la concessió d’un nombre d’indí-

5

Les conseqüències dels descobriments

L’impacte demogràfic i humà La formació de dos grans imperis

peus no coneixien. Tot això va impulsar notablement propagació malalties la geografia, les de ciències naturalsdesconegudes i la cartografia.

Les guerres, les condicions de treball, i la Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal verola), van causar la mort de milions d’indígenes. i Castella van crear dos grans imperis ultrama-

La colonització i l’explotació dels recursos

(la

rins que van proporcionar grans recursos econòmics La disminució de la població va fer que els colonitzadors es decidissin a omplir el buit a la corona respectiva. Per evitar problemes entre els Simultàniament a la conquesta del territori, els condemogràfic esclaus negres de l’Àfrica. dos imperis, vanamb acordar repartir-se les àreesprocedents que poqueridors van crear una administració i van organitdia explorar cadascuna de les monarquies, tal com zar un sistema d’explotació per obligar els indígenes consta en el tractat de Tordesillas, de 1494. Es va a treballar per a ells. Com que les noves terres van establir un meridià que separava les dues demarcaciser incorporades a la corona de Castella, s’hi ons. A Portugal li van correspondre les terres de van introduir les lleis, la llengua i la cultura castellal’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert nes, a més a més de la religió catòlica. Tanmateix, com que els reis no podien governar directament el més tard. Castella es va quedar la majoria de les terterritori a causa de la distància, es van crear els virres d’Amèrica (19). Els descobriments impulsats per regnats de Nova Espanya i del Perú, dirigits per totes dues corones van comportar el començament virreis i dividits en províncies, al capdavant de cade l’hegemonia europea sobre la resta del món. dascuna de les quals hi havia un governador. Uns altres responsables de l’administració eren els corregiTopada de civilitzacions dors. També s’hi van crear les audiències, amb El descobriment, la conquesta i la colonització atribucions de govern i justícia. I es va constituir el d’Amèrica van posar en contacte pobles amb un desConsell d’Índies, que assessorava els reis. envolupament tecnològic molt desigual. La confronEls recursos immensos d’or i d’argent i la intensa actació, cruenta en la major part d’ocasions, va repretivitat comercial, que se centralitzava a través de la sentar la submissió i explotació dels pobles Casa de Contractació de Sevilla, creada el 1503, indígenes americans. Els conqueridors van imposar van proporcionar una gran quantitat d’ingressos a la als pobles d’Amèrica un nou ordre polític, econòmic, corona de Castella. social i religiós que subordinava la població autòctoPer fer produir la terra, els colons que es traslladaven na a la voluntat de les autoritats colonials. a Amèrica obtenien la concessió d’un nombre d’indí-

5

Les conseqüències dels descobriments

Laformació barreja de d’ètnies i cultures La dos grans imperis

diferents va impolsar el mestissatge, tant biològic com peus no coneixien.

Tot això va impulsar notablement la geografia, les ciènciesafricans. naturals i la cartografia. cultural, que va augmentar amb la incorporació dels esclaus Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal i Castella van crear dos grans imperis ultramarins que van proporcionar grans recursos econòmics D’aquesta manera es va anar a la corona respectiva. Per evitar problemes entre els definint una societat multiètnica en podos imperis, van acordar repartir-se les àrees que dia explorar de les socials monarquies, tal com què les cadascuna diferències més consta en el tractat de Tordesillas, de 1494. Es va importants tenien un origen racial. establir un meridià que separava les dues demarcacions. A Portugal li van correspondre les terres de El grup quei també exercia el poder polític, l’Àfrica i l’Àsia, el Brasil, que va ser descobert més tard. Castella es va quedar la majoria de les tereconòmic, cultural i religiós estava res d’Amèrica (19). Els descobriments impulsats per format pels espanyols peninsulars i totes dues corones van comportar el començament els criolls, europea La resta dela resta grups, els de l’hegemonia sobre del món.

mestissos, els indígenes i els Topada de civilitzacions africans, estaven subordinats als grups dominants.

El descobriment, la conquesta i la colonització d’Amèrica van posar en contacte pobles amb un desenvolupament tecnològic molt desigual. La confrontació, cruenta en la major part d’ocasions, va representar la submissió i explotació dels pobles indígenes americans. Els conqueridors van imposar als pobles d’Amèrica un nou ordre polític, econòmic, social i religiós que subordinava la població autòctona a la voluntat de les autoritats colonials.

La colonització i l’explotació dels recursos Simultàniament a la conquesta del territori, els conqueridors van crear una administració i van organitzar un sistema d’explotació per obligar els indígenes a treballar per a ells. Com que les noves terres van ser incorporades a la corona de Castella, s’hi van introduir les lleis, la llengua i la cultura castellanes, a més a més de la religió catòlica. Tanmateix, com que els reis no podien governar directament el territori a causa de la distància, es van crear els virregnats de Nova Espanya i del Perú, dirigits per virreis i dividits en províncies, al capdavant de cadascuna de les quals hi havia un governador. Uns altres responsables de l’administració eren els corregidors. També s’hi van crear les audiències, amb atribucions de govern i justícia. I es va constituir el Consell d’Índies, que assessorava els reis.

Els recursos immensos d’or i d’argent i la intensa activitat comercial, que se centralitzava a través de la Casa de Contractació de Sevilla, creada el 1503, van proporcionar una gran quantitat d’ingressos a la corona de Castella.

Per fer produir la terra, els colons que es traslladaven a Amèrica obtenien la concessió d’un nombre d’indí-

5

Les conseqüències dels descobriments

La defensa dels indígenes La formació de dos grans imperis

peus no coneixien. Tot això va impulsar notablement la geografia, les ciències naturals i la cartografia.

La monarquia va oposar desPortugal dels primers moments a l’esclavatge dels indígenes Com a resultat de leses primeres conquestes, iamericans.

Castella van crear dos grans imperis ultrama- l’explotació amb les Lleis de Burgos (1512).

Es va intentar moderar-ne La colonització i l’explotació dels recursos rins que van proporcionar grans recursos econòmics Finalment, les Lleis Noves, aprovades el 1542, van abolir l’encomienda. a la corona respectiva. Per evitar problemes entre els Simultàniament a la conquesta del territori, els condos imperis, van acordar repartir-se les àrees que poqueridors van crear una administració i van organitdia cadascuna de drets les monarquies, tal com zar un sistema d’explotació per dominics obligar els indígenes Enexplorar la defensa dels dels indígenes van destacar els frares Antonio de consta en el tractat de Tordesillas, de 1494. Es va per a ells. a Com que les noves terres vande la Montesinos i Bartolomé de las Casas quia treballar va publicar Brevísima relación establir un meridià que separava les dues demarcaciser incorporades a la corona de Castella, s’hi destrucción Indias, les obra lalleis, violència abusos ons.

A Portugal lide van las correspondre terresque de denunciava van introduir les la llengua ii la els cultura castella- dels l’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert nes, a més a més de la religió catòlica. Tanmateix, colonitzadors. com que els reis no podien governar directament el més tard. Castella es va quedar la majoria de les terterritori a causa de la distància, es van crear els virres d’Amèrica (19). Els descobriments impulsats per regnats de Nova Espanya i del Perú, dirigits per totes dues corones van comportar el començament virreis i dividits en províncies, al capdavant de cade l’hegemonia europea sobre la resta del món. dascuna de les quals hi havia un governador. Uns altres responsables de l’administració eren els corregiTopada de civilitzacions dors. També s’hi van crear les audiències, amb El descobriment, la conquesta i la colonització atribucions de govern i justícia. I es va constituir el d’Amèrica van posar en contacte pobles amb un desConsell d’Índies, que assessorava els reis. envolupament tecnològic molt desigual. La confronEls recursos immensos d’or i d’argent i la intensa actació, cruenta en la major part d’ocasions, va repretivitat comercial, que se centralitzava a través de la sentar la submissió i explotació dels pobles Casa de Contractació de Sevilla, creada el 1503, indígenes americans. Els conqueridors van imposar van proporcionar una gran quantitat d’ingressos a la als pobles d’Amèrica un nou ordre polític, econòmic, corona de Castella. social i religiós que subordinava la població autòctoPer fer produir la terra, els colons que es traslladaven na a la voluntat de les autoritats colonials. a Amèrica obtenien la concessió d’un nombre d’indí-

5

Les conseqüències dels descobriments

La defensa dels indígenes La formació de dos grans imperis

peus no coneixien. Tot això va impulsar notablement la geografia, les ciències naturals i la cartografia.

Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal i Castella vanPER crear dos grans imperis ultramaCLAUS ESTUDIAR La colonització i l’explotació dels recursos rins que van proporcionar grans recursos econòmics a la corona respectiva. Per evitar problemes entre els Simultàniament a la conquesta del territori, els cont Quins factors van afavorir la conquesta? dos imperis, van acordar repartir-se les àrees que poqueridors van crear una administració i van organitt Assenyala les característiques més importants de l’organització administrativa imposada pels conqueridors. dia explorar cadascuna de les monarquies, tal com zar un sistema d’explotació per obligar els indígenes t Per el comerç Amèrica es va al port de consta enquè el tractat deamb Tordesillas, decentralitzar 1494. Es va a Sevilla? treballar per a ells. Com que les noves terres van t Indica les conseqüències per als els americans i els del descobriment del continent americà. s’hi establir un meridià que separava leseuropeus, dues demarcaciserafricans incorporades a la corona de Castella, ons.Pensa.

A Portugal van correspondre terres de van introduir les lleis, la llengua i la cultura castellaPer quèlidevien actuar amb tanta les crueltat els conqueridors? l’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert nes, a més a més de la religió catòlica. Tanmateix, com que els reis no podien governar directament el més tard. Castella es va quedar la majoria de les terterritori a causa de la distància, es van crear els virres d’Amèrica (19). Els descobriments impulsats per regnats de Nova Espanya i del Perú, dirigits per totes dues corones van comportar el començament virreis i dividits en províncies, al capdavant de cade l’hegemonia europea sobre la resta del món. dascuna de les quals hi havia un governador. Uns altres responsables de l’administració eren els corregiTopada de civilitzacions dors. També s’hi van crear les audiències, amb El descobriment, la conquesta i la colonització atribucions de govern i justícia. I es va constituir el d’Amèrica van posar en contacte pobles amb un desConsell d’Índies, que assessorava els reis. envolupament tecnològic molt desigual. La confronEls recursos immensos d’or i d’argent i la intensa actació, cruenta en la major part d’ocasions, va repretivitat comercial, que se centralitzava a través de la sentar la submissió i explotació dels pobles Casa de Contractació de Sevilla, creada el 1503, indígenes americans. Els conqueridors van imposar van proporcionar una gran quantitat d’ingressos a la als pobles d’Amèrica un nou ordre polític, econòmic, corona de Castella. social i religiós que subordinava la població autòctoPer fer produir la terra, els colons que es traslladaven na a la voluntat de les autoritats colonials. a Amèrica obtenien la concessió d’un nombre d’indí-