Unitat 6

unitat

6 L’imaginari social: continuitats i ruptures

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures

18 CET

s 20

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures

Barcelona

Siglo XX

Cataluña

Estilos musicales

Historia contemporánea

España

Música

Gente

Historia

La loca Barcelona de los años 20 | Cataluña | EL PAÍS

Las paellas valencianas se sirven en los restaurantes hasta el alba; los periodistas cierran las redacciones y los teatros y o se compran buñuelos y aguardiente o se dirigen directo a lo que se conoce ya La loca Barcelona de los años 20 | Cataluña | EL PAÍS como “la cuenca del Paralelo”, como si fuera la de las industriosas del Ter o del Llobregat. La cocaína la pasan los porteros de cabaret, las vendedoras de cerillas o los limpiabotas. Algún Rolls-Royce cruzará la concurrida avenida con un hombre y una mujer socialmente desparejos… Es la Barcelona de las dos primeras décadas del siglo XX. La música --cuplets, tangos y, al poco, jazz primerizo o fox--, la pondrá, por encima de muchos, Joan Viladomat, padre de piezas La loca Barcelona de lo insustituibles en la galería melódica sentimental de pasos la pasada centuria Una documentada biografía sigue los Joan Viladom Una documentada biografía sigue los p como Fumando espero o el Tango de la cocaína.

CATALUÑA

CATALUÑA

La loca Barcelona de los años 20 tango de la cocaína’

tango de la cocaína’

De entre los más de 150 cafés y cafés-concierto de la ciudad, CARLES GELI Barcelona 24 AGO 2013 - 00:18 CET CARLES GELI Barcelona 24 AGO 2013 - 00:18 CET Archivado en: Músicos Compositores Años 20 Barcelona Sig Viladomat frecuenta el Royal, donde ameniza las veladas al frente de Espectáculos Cultura Sociedad en: ataviado Músicos con Compositores Años 20 Barcelona Siglo XX Cataluña unaArchivado orquesta, una americana roja, la que permite al Estilos musicales

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures Introducció En el darrer treç del segle XIX es produí una acceleració del progrés tècnic i científic i també l’expansió dels corrents del pensament relativista i laïcista. La Priera Guerra Mundial va mostrar algunes de les misèries humanes. La religió estarà qüestionada i algunes confesions van tindre que adaptar-se als nous temps.

En la dècada dels anys 30 l’art i la filosofia van reflectir la crisi dels valors tradicionals. Es va iniciar l’època dels nous mitjans de comunicació de massa.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1. El nou marc: cap a una societat urbana.

La urbanització del món ha estat un dels porcessos més significatius de la contemporaneïtat. Va assolir la màxima plenitud a Occident durant la primera meitat del s. XX. Des del 1910 més de la meitat de la població occidental viu en ciutats.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1. El nou marc: cap a una societat urbana.

Del 1850 ençà, la ciutat va anar canviant lentament amb noves planificacions i traçats, amb la construcció de ponts i edificis nous. El centre urbà es va constituir com l'espai de gestió econòmica, política i comercial.

Els barris antics, van ser ocupats per la població més desafavorida, mentre que els nous, pels sectors més benestants.

Les diferències socials, es traduïren en la ciutat en una segregació de l'espai.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.1. Les elits urbanes: l'alta burgesia i l'aristocràcia.

L’alta burgesia industrial i financera, definida per la riquesa, posseïa gairebé tota la fortuna urbana. Es van constituir autèntiques dinasties, com ara la dels Ford i la dels Rockefeller als Estats Units, i la dels Schneider i la dels Renault a França.

L'aristocràcia, mantenia encara la gran propietat i posseïa accions d’ empreses. Aquest sector mantenia el seu prestigi i continuava acaparant càrrecs importants. A l’Occident industrial, l’aristocràcia i l'alta burgesia van tendir a fusionar −se per mitjà d'enllaços matrimonials, i van formar un únic bloc dirigent.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.1. Les elits urbanes: l'alta burgesia i l'aristocràcia.

Aquesta elit urbana monopolitzava el poder econòmic, el poder polític i la influència cultural. Difonia els seus valors a través dels mitjans de comunicació: la ideologia liberal, el dret de la propietat, la valoració de l'estalvi i l'esforç individual…

L'alta burgesia i l'aristocràcia exhibien la seva riquesa: disposaven de servei domèstic i animaven la vida urbana amb festes, balnearis, clubs privats.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.2. El proletariat Constituïa entre el 30% i el 40% de la població activa. No era, un grup homogeni.

Els obrers qualificats formaven la part més alta de la jerarquia, mentre que els obrers no qualificats i les dones, solien ocupar els llocs menys considerats. Les reivindicacions, la lluita, van permetre una millora de les seves condicions.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.2. El proletariat L'evolució de les condicions de la vida de la classe obrera fou contradictòria. En molts països es van aplicar mesures com ara la jornada de vuit hores, millores salarials, vacances pagades, alguns drets sindicals i una certa protecció social, però amb la depressió de la dècada del 1930 i la reaparició de la misèria, van minvar el nivell de vida del proletariat.

Aquest sector, desenvolupà un sentiment de pertinença. el Construí una memòria col·lectiva que s'alimentava de determinats símbols obrers. Aquestes idees s'expandiren arran del triomf de la revolució bolxevic a Rússia (1917). Un sector de la classe obrera es va creure dipositari d'una tasca de transformació social.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.2. El proletariat La classe obrera va afirmar valors com ara la solidaritat i la consciència del grup enfront de l'individualisme burgés.

Aquest sentiment es manifestava també en la seva vida quotidiana i en les seves formes d'oci: els balls populars, els parcs d'atraccions i, sobretot, el cinema.

La pagesia va evolucionar més lentament i va amar disminuint. L'entorn quotidià de l'àmbit rural tampoc no no va evolucionar gaire: l'hàbitat, l’arrelament de la terra, les creences religioses i el control del clan familiar continuaven sent els valors tradicionals.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.2. El proletariat

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.2. El proletariat

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.3. La classe mitjana Hi ha un gran increment de la classe mitjana durant la primera meitat del segle XX. Aquest grup social es caracteritzava per obtenir ingressos amb un treball no manual i per gaudir d'un nivell cultural més alt que el del proletariat. Estava formada pels artesans, els dependents, passant pels empleats i professionals liberals (metges, advocats,etc.)

La classe mitjana sovint s'engrossia amb persones procedents del proletariat. El seu sou mensual els procurava uns ingressos estables. Aquest grup valorava d'una manera especial la instrucció, el treball, l'esforç personal i l'estalvi.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.3. La classe mitjana

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.3. La classe mitjana

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.3. La classe mitjana Les famílies de classe mitjana tenien pocs fills, així en podien garantir el pagament dels estudis.

Durant gairebé tot el segle XX, la classe mitjana ha constituït el fonament del sufragi universal i de la democratització de les societats occidentals. Una bona part de la classe política va sortir precisament d'aquest grup.

Amb tot, la classe mitjana experimentava una por intensa de la seva proletarització.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.4. La família i la condició femenina A la ciutat, la institució familiar va perdre progressivament el caràcter de família extensa i va accentuar la condició nuclear.

La institució familiar no va perdre el caràcter patriarcal.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.4. La família i la condició femenina La desigualtat social i jurídica de la dona va començar a canviar lentament. Els canvis més importants es van aconseguir des de la segona meitat del segle XIX i sobretot per les circumstàncies propiciades per la primera guerra mundial.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.4. La família i la condició femenina

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.4. La família i la condició femenina La Gran Bretanya i els Estats Units van ser els escenaris de les primeres reivindicacions de les dones. L'any 1848 es va convocar per primera vegada, a Nova York, una convenció sobre els drets de la dona.

El 1869, l'estat nord −americà de Wyoming els va concedir el dret de votar. El moviment sufragista es va emmarcar en una lluita per la igualtat jurídica respecte dels homes.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.4. La família i la condició femenina La primera guerra mundial contribuí a accelerar el progrés de la condició femenina. Moltes dones van descobrir la independència i van demostrar la seva aptitud a treballar

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.4. La família i la condició femenina La moda de la dècada de 1920 va reflectir aquest canvi social i de mentalitat. Va ser particularment famosa la dissenyadora francesa Coco Chanel. Cabells i faldilla curts i les bruses i els jerseis esdevenien amplis i senzills.

Loygorri Porcelana japonesa, 1917

Ängeles Torner Cervera Kay Jeune fille al día, 1930

Viera de Sparza Sin título, 1930

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.4. La família i la condició femenina

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.4. La família i la condició femenina

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2. L’impacte de la ciència i de la tècnica 2.1. Una nova era tecnocientífica: la revolució del so i de la imatge

El mètode experimental va fer avançar a un ritme extraordinari el coneixement, el camp de la química orgànica, de la fí sica, de la biologia i de la medicina.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2.1. Una nova era tecnocientífica: la revolució del so i de la imatge

La tecnologia va contribuir a millorar la salut i l'alimentació, v a n m o d i fi c a r l a v i d a quotidiana de les persones i van tenir repercussions importants en el camp de la filosofia i de la moral.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2.1. Una nova era tecnocientífica: la revolució del so i de la imatge

Un del canvis més espectaculars del període d'entreguerres: la revolució del so i de la imatge.

Als anys 20, la telegrafia sense fils va permetre travessar les fronteres per mitjà de les emissores i dels receptors particulars de ràdio.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2.1. Una nova era tecnocientífica: la revolució del so i de la imatge

Als 30, els polítics van començar a utilitzar la ràdio per fer arribar les seves propostes a l'electorat, o bé per difondre propaganda directa.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2.1. Una nova era tecnocientífica: la revolució del so i de la imatge

D'alta banda, la imatge, va inaugurar una altra època caracteritzada per l'homogeneïtzació dels gustos i de les opinions.

El cinema va viure la primera edat d'or i va esdevenir un espectacle de masses. El cinema nord −americà de Hollywood, va diversificar els seus gèneres.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2.1. Una nova era tecnocientífica: la revolució del so i de la imatge

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2.1. Una nova era tecnocientífica: la revolució del so i de la imatge

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2.1. Una nova era tecnocientífica: la revolució del so i de la imatge

A Europa, la cinematografia era menys potent i les pel·lícules, reflectien les angoixes i les tensions, especialment en els films expressionistes alemanys o en els francesos. A l'URSS, s'orientà en exclusiva a la propaganda.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2.1. Una nova era tecnocientífica: la revolució del so i de la imatge

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2. L’impacte de la ciència i de la tècnica 2.1. Una nova era tecnocientífica: la revolució del so i de la imatge

A partir del 1927, Warner Bross, va introduir la novetat del cinema sonor amb El cantor de jazz . El cinema somor va renovar el ventall d'actors i d'actrius.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2.1. Una nova era tecnocientífica: la revolució del so i de la imatge

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2.1. Una nova era tecnocientífica: la revolució del so i de la imatge

Els actors i les actrius es van convertir, en ídols de les masses, per exemple: l'actriu alemanya Marlene Dietrch arran de la pel·lícula L'àngel blau.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2.1. Una nova era tecnocientífica: la revolució del so i de la imatge

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2. L’impacte de la ciència i de la tècnica 2.2. L’impacte de la ciència en la mentalitat

Durant la primera meitat del segle XX va aparèixer un optimisme gairebé mític, i en les possibilitats de la ciència per resoldre problemes humans. Aquest corrent, va rebre el nom de cientisme.

Una altra característica fou el desenvolupament del positivisme, fundat per Auguste Comte, segons el qual en el món social l'únic coneixement vàlid era, el que es derivava directament de les lleis científiques.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 2. L’impacte de la ciència i de la tècnica 2.2. L’impacte de la ciència en la mentalitat

En l'àmbit de la fí sica, es va començar a qüestionar el determinisme al qual s'hi va oposar el concepte de relativisme.

Els científics van anar abandonant la idea de les lleis i dels coneixements absoluts, van proposar que la ciència avancés a força de formular hipòtesis revisables i qüestionables.

Aquesta nova actitud, va posar fi a la fe cega que s'havia tingut en la ciència.

6. L’imaginari social: continuitats i ruptures 1.3. La classe mitjana