Diari de Berga - Fira de Maig 2009 by Bífidus Produccions

DBerga

Diari de Berga Maig del 2009

D Publicació informativa del Berguedà Edició Fira de Maig Número 22 Any 4 Distribució gratuïta Edita: Bífidus Produccions

||| El Berguedà, terra d’il·lustradors | L’ofici de pintar històries P. 38 i 39

IL·LUSTRACIÓ DE PORTADA

Yorgos Konstantinou

Una Fira de Maig més berguedana ||| La mostra de productes alimentaris de la comarca guanya espai al Vall | P. 10 a 19 LA NOVA LLAR SANTA MARIA DE QUERALT

L’escola del segle XXI El nou edifici reforça la qualitat pedagògica del centre. P. 2 a 9 << Pep Pintó i el seu fill Lleïr, un dels 27 alumnes de la Llar.

ECONOMIA |

COMUNICACIÓ |

Més turisme, serveis i noves indústries, claus del futur del Berguedà

Ràdio Berga bufa les tres primeres espelmes i aposta per expandir-se a Internet

P. 20 i 21

P. 41

OPINIÓ | LA RECESSIÓ, UNA FONT D’OPORTUNITATS

Segons com, la crisi també fa riure FERRAN BERTRAN | GEMMA SOLER | ROBERT CALVO | RAMON MINOVES | XAVI SORINAS P. 49 a 54

DBerga

MAIG DEL 2009

DBerga

DPortada

MAIG DEL 2009

ELS PROTAGONISTES

Alumnes

Es podran moure per tot el centre sense ni una sola barrera arquitectònica, tindran més llum i més equipaments

Mestres

Disposaran de sales de reunions i despatxos més grans, més aules tutelades i especialitzades, i més pati

Pares i mares

Tindran un accés molt més còmode al centre, i més espai d’aparcament, i es podran reunir en una sala polivalent

||| Innovació educativa | INAUGURACIÓ >>

La Llar Santa Maria de Queralt estrena el nou edifici després d’anys de reivindicació L’escola es traslladarà en les pròximes setmanes a la nova ubicació de la plaça Mossèn Armengou Redacció

La Llar Santa Maria de Queralt de Berga està a punt de canviar d’adreça. Després de llargues dècades d’entrebancs burocrà-tics i d’una llarga reivindicació de pares, mares i professors, els totxos han vençut la paperassa i, maó a maó, l’escola s’ha alçat. No s’ha aixecat pas gaire, perquè la major part de la superfície és una planta baixa, a la qual s’accedeix des de la plaça Mossèn Armengou, al capdamunt de la Rasa del Canyet. Aprofitant el desnivell del terreny, hi ha una altra planta escales avall, amb una sala polivalent i un magatzem. En total, la nova escola d’educació especial de Berga té 1.400 metres quadrats. A la recepció, hi ha un gran taulell blanc amb un banc incorporat i, a banda i banda, s’obren dos blocs. El més gran, a la dreta, té sis aules tutelades, i tres més de complementàries, per a la informàtica, la logopèdia i les activitats multisensorials. El bloc més petit, a l’esquerra, està reservat per als serveis: la sala de professors, els despatxos i el menjador. La banda nord de l’edifici mira cap a la serra de Queralt i, a la part sud, hi ha un pati d’asfalt, sorra i terra flonjo, al qual s’accedeix des de totes les aules a través d’unes portes de vidre

Cronologia

Un mar d’entrebancs

El nou edifici de l’escola Llar Santa Maria de Queralt, a punt per a la inauguració. A. garcia que donen a totes les estances una gran lluminositat. Al nivell inferior, s’hi accedeix a través d’una rampa, un ascensor o unes escales, i hi ha una sala polivalent, pensada per a reunions de pares i mares o activitats especials, un magatzem, i un altre pati, aquest, tot de sorra. “Els alumnes pràcticament no hauran de baixar mai al nivell inferior”, explica l’arquitecta Mireia Besora, que va elaborar el projecte l’any 2003 amb Pere Claret i Josep M. Claret. Tot el centre està pensat fins a l’últim detall per adaptar-

se a les necessitats dels alumnes amb mobilitat reduïda. Eficient energèticament També està dissenyat per ser eficient energèticament i respectuós amb el medi. “Hem aprofitat que té una bona orientació per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques”, explica l’arquitecta. L’energia que capten les plaques no es consumirà al mateix centre, sinó que es vendrà a Fecsa-Endesa. Els beneficis que generi la venda de l’energia es destinaran a la mateixa Llar Santa Maria de Queralt, segons

ha detallat la regidora de Serveis Socials, Maribel Iglesias. A més, l’escola té un dipòsit que recull l’aigua de la pluja. L’edifici, l’ha pagat la conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que també es farà càrrec de bona part del mobiliari. L’Ajuntament de Berga hi ha aportat els terrenys, i s’ocuparà del manteniment. L’Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà gestionarà el centre. Actualment, a l’escola, hi assisteixen una trentena d’alumnes, i alguns tenen graus de dependència molt elevats.

02/2003 6.400 signatures reclamen un nou edifici 03/2003 La Generalitat es compromet a pagar les obres, i el govern de Josep M. Badia anuncia que la nova escola es farà a l’antiga caserna 09/2003 El nou Ajuntament de Ramon Camps canvia la ubicació de l’escola, i la situa a la plaça Mossèn Armengou 01/2004 L’Ajuntament adjudica la redacció del projecte a l’estudi Claret 04/2005 Es presenta el projecte arquitectònic 08/2006 Les obres s’encallen perquè l’Ajuntament no pot comprar els terrenys 10/2006 El conseller d’Educació signa el conveni amb l’Ajuntament per fer l’obra 11/2006 El concurs públic queda desert perquè, amb el boom de la construcció, les empreses demanen més diners a l’Ajuntament 03/2007 Pares i mestres compareixen per fer pressió a l’Ajuntament i al Govern 08/2007 S’adjudiquen les obres a Construccions i Promocions Queralt per un 20% més 11/2007 Comencen les obres 05/2009 L’escola està a punt d’inaugurar

DBerga Portada ||| Innovació educativa | INSTAL·LACIONS >>

MAIG DEL 2009

Un escola nova adaptada i eficient L’edifici de la Llar Santa Maria de Queralt està preparat per a alumnes amb mobilitat reduïda BENVINGUDA

AULES

ESPECIALITATS

Recepció àmplia i lluminosa

Cada classe, d’un color diferent

Una aula d’informàtica ben equipada

L’entrada a l’edifici permet accedir a la zona central, d’on surten dos passadissos: el de la dreta condueix a les aules, i el de l’esquerra, a la zona de serveis. Hi ha un gran taulell amb un banc per a l’espera.

Sis aules, cadascuna representada amb un color diferent, es distribueixen al llarg del corredor. Dues es comuniquen a través d’un vestidor. Totes les classes són molt lluminoses, perquè donen al pati.

A la banda nord del corredor, hi ha tres aules més. Una és l’aula d’informàtica (foto), equipada amb totes les connexions necessàries, i amb finestres a través de les quals es veu la serra de Queralt.

PATI SUPERIOR

PATI INFERIOR

ENERGIA

Una gran zona de jocs a l’exterior

La futura plaça de la Patum

Plaques fotovoltaiques i un dipòsit

Totes les aules es comuniquen amb el pati a través de parets de vidre. La zona d’esbarjo té una gran superfície asfaltada, un espai amb el terra tou i un sorral, i està envoltada d’una filera d’arbres.

Amb tota probabilitat, la Patum de la Llar Santa Maria de Queralt es farà al pati inferior. És un espai més recollit, amb una gran superfície de terra, i es comunica amb una zona de serveis.

La façana sud de l’edifici té una filera de plaques fotovoltaiques per aprofitar la llum del sol per fer energia. Sota la rampa que comunica els dos nivells de l’edifici, hi ha un dipòsit que recull aigües pluvials.

DBerga Portada ||| Innovació educativa | FAMÍLIA >>

MAIG DEL 2009

El Lleïr Pintó Miralles té 12 anys, viu a Sant Llorenç de Morunys i és alumne de la Llar Santa Maria de Queralt. Pateix una lesió cerebral que ha canviat la vida de tota la seva família

La Rita, cuidadora del Lleïr (esquerra), el nen amb els seus pares, Pep Pintó i Patrícia Miralles i, al darrere, els seus avis, al domicili familiar, a Sant Llorenç de Morunys. XAVI ROSIÑOL

El món que gira al voltant del Lleïr Al Lleïr, li agraden molt els túnels. Quan va de casa seva, a Sant Llorenç de Morunys, fins a Solsona, s’ho passa molt bé, perquè n’hi ha set. I, cada dia, de camí cap a la Llar Santa Maria de Queralt, es posa a aplaudir quan travessa el túnel de la Mina. Aplaudeix, perquè conserva força bé la mobilitat de les mans, sobretot de l’esquerra, tot i la lesió cerebral que pateix. En canvi, no pot aguantar l’esquena recta, i això fa que

s’hagi d’estar sempre estirat o assegut en una cadira adaptada. Per això, està tan bé quan viatja en cotxe i, sobretot, quan travessa un túnel. El Lleïr té 12 anys i és un dels 27 alumnes de l’escola d’educació especial Llar Santa Maria de Queralt, de Berga. L’hi porta cada dia la Rita, la seva cuidadora, que és a casa ja de bon matí. A 2/4 de 8, el desperta, mentre els seus pares, Pep Pintó i Patrícia Miralles, se’n van a treballar a l’hotel-

restaurant que tenen, a tot just un quilòmetre del poble. Al pis de sota, els avis preparen l’esmorzar. Res de carn, perquè el Lleïr és vegetarià, i té al·lèrgia al gluten. I, per beure, un suc de poma, que és la seva beguda preferida. Necessita ajuda per menjar i per fer-ho gairebé tot. A cada moment, hi ha d’haver algú al seu costat. “El Lleïr és l’epicentre de la vida familiar, i el seu dia a dia determina el de tots”, explica el Pep.

Així que, quan la Rita el torna de l’escola, cap a les 6 de la tarda, tota la família es reuneix a la cuina-menjador. Els avis, els pares i la Rita s’asseuen al sofà i estan pel Lleïr. És abril, però, per la finestra, encara es veu una nevada generosa a Port del Comte. El termòmetre marca 9 graus, mentre el sol cau sobre la Vall de Lord, i apareixen núvols primaverals, preparats per descarregar suaument. La llar de foc encara crema, però l’escalf de la casa es diu Lleïr. El Pep se l’asseu a la falda, mentre la Patrícia mira si li falta res. Al fons, l’àvia fa una sopa de lletres, però té sempre un ull mirant cap al Lleïr. I, mentre la família parla del nen, l’avi, convençut, assegura: “entén moltes més coses de les que ens pensem”. Però no és una comprensió verbal. “El seu llenguatge és bàsicament sensorial, s’expressa a través de les emocions, i ho fa sempre d’una manera molt exagerada, tant amb les alegries com amb les tristeses”, diu el Pep. “Sap qui som, i s’alegra quan veu que entrem per la porta”, assegura la Patrícia. I reconeix els llocs: quan va al metge, a Lleida, aplaudeix només de veure l’edifici. Els pares del Lleïr han optat per la medicina natural. La tradicional els ha fallat. No pas per cap error mèdic, sinó perquè no dóna resposta a les preguntes que tenen. Quan el Lleïr va patir el vessament cerebral, tot just 24 hores després d’un part prematur, els metges no van saber explicar als pares quines afectacions patiria. Ho han après amb els anys, a mesura que el Lleïr els ha anat donant lliçons de vida.

Tres anys després, va néixer la Sila. Avui, és a classe de música a Solsona i, en absència seva, els pares poden parlar sense embuts de la relació entre germans. “Són una mica gelosos l’un de l’altre”, coincideixen. Però s’estimen amb bogeria. Amb només 9 anys, la Sila ha madurat prou per entendre la discapacitat del seu germà. En parla obertament i no para de pensar-hi. Fa poc, a l’escola li van demanar que fes una carta a l’alcalde i ella hi va escriure: “Vull que el meu germà es pugui moure per tot el poble”. Conscient de les barreres arquitectòniques, quan la família se’n va de vacances, la Sila és la primera de preocupar-se que tot estigui adaptat per al seu germà. Com ho estarà la nova escola de la Llar. L’esperen amb deler. “Tant de bo hi poguem anar aviat”, diu la mare, mentre el pare s’afanya a distingir “el continent del contingut”. L’edifici del carrer de Balmes és un desastre, reconeixen tots dos, però el Pep assegura que la Llar “és el millor lloc del món”. El Lleïr hi ha descobert noves sensacions per mitjà de la natació o la teràpia amb cavalls, i gràcies a la musicoteràpia, s’ha fet un gran melomen: mou tot el cos quan una música li agrada. Ha après a relacionarse amb les mestres i amb les companyes —totes les de la seva classe són noies —, i descobreix cada dia noves sensacions. Tot el que ha après ho ha transportat al seu entorn. La Llar ha transformat una mica el món que gira al voltant del Lleïr. Xavi Rosiñol

DBerga Portada ||| Innovació educativa | ENTREVISTA >>

MAIG DEL 2009

Alba Guals

DIRECTORA DE LA LLAR

Fina Canal

GERENT DE L’ASSOCIACIÓ PRO DISMINUÏTS DEL BERGUEDÀ

“La nostra feina és la millor del món” Alba Guals (esquerra) i Fina Canal, al davant de l’edifici de la Llar, al carrer Balmes de Berga. X. R. Durant 37 anys, la Llar Santa Maria de Queralt ha atès desenes de nens i nenes amb necessitats educatives especials. Ara, al capdavant de l’equip de mestres, hi ha la jove Alba Guals. Durant anys, va ocupar el càrrec Fina Canal, que, actualment, és gerent de l’associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà. ––Vostès dues representen dues generacions diferents de mestres de la Llar. Com ha canviat la seva feina d’una generació a una altra? ––Alba Guals: Ara, els alumnes són més complicats. Amb el model d’escola inclusiva, molts van a l’escola convencional, i aquí hem hagut d’afrontar una reorganització, amb l’afegit que tenim nens i nenes amb trastrons de conducta importants, amb trets autistes i psicòtics.

––És difícil que aquests alumnes puguin adquirir uns coneixements específics de matemàtiques o de llengua. L’escola és més assistencial i menys curricular? ––Fina Canal: Estem tornant, d’alguna manera, al maternatge terapèutic. ––A.G.: Tot i que jo em nego a acceptar que l’escola assistencial no sigui educativa. Es poden aprendre moltes coses amb les activitats assistencials. Per exemple, a un nen que no pot parlar, li pot resultar educatiu triar què vol per esmorzar, si un entrepà o bé una pasta. Per a ell, serà una activitat lingüística, de llenguatge visual, però lingüística al cap i a la fi. ––Però, llavors, és difícil fixar-se uns objectius d’aprenenatge.

LES FRASES

“Una escola assistencial també pot ser educativa. Un alumne pot aprendre fins i tot quan es menja l’esmorzar” “Investiguem constantment, elaborem cada dia tècniques noves” “Aquesta feina m’ha aportat una riquesa immensa i és meravellós estar en contacte amb aquests nens i nenes”

––A.G.: Aquesta és la màgia de la nostra professió. Investiguem constantment, elaborem cada dia una tècnica nova i comprovem fins on pot arribar cada alumne. És molt creatiu. ––F.C.: Recordo exactament així la meva etapa de mestra. Sempre estava buscant recursos per fer que un alumne aconseguís una determinada fita. ––Quines perspectives els aporta l’escola nova? ––A.G.: Només per l’equipament, és un salt qualitatiu importantíssim. Però ens permetrà tenir més recursos, i això encara és millor. Tindrem, per exemple, una aula multisensorial per a nens i nenes pluridiscapacitats, amb columnes de llum i un llit d’aigua que transmet sons, entre d’altres coses. ––F.C.: Aquí, al carrer Balmes,

encara tenim unes espatlleres al gimnàs, de quan els alumnes les podien fer servir. Ara, és impensable i, per això, a l’escola nova també estrenarem material de psicomotricitat adaptat a l’alumnat actual. ––Què els aporta, personalment, aquesta professió? ––F.C.: Ha estat la professió de la meva vida, la millor del món. No canviaria aquesta feina per res, ni la que feia abans a l’escola ni la que faig ara, que he de tocar totes les tecles de l’entitat. M’ha aportat una riquesa immensa, i és meravellós estar en contacte amb aquests nens i nenes, i amb tot l’equip. ––A.G.: A mi, també m’agrada moltíssim. Aquesta feina aporta il·lusió a la meva vida. X. R.

DBerga Portada ||| Innovació educativa | ENTREVISTA >>

MAIG DEL 2009

Suport per a tota la vida L’associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà és molt més que la Llar. Ha desenvolupat un paquet amplíssim de serveis per a cada franja d’edat i per a cada nivell dependència El projecte que va començar l’any 1972 amb la primera escola d’educació especial de Berga s’ha anat ampliant amb el pas dels anys per atendre les necessitats de les persones amb problemes psíquics al llarg de tota la seva vida. Ara, l’associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà gestiona els serveis següents: ||| 1 | Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CIDIAP) Funciona des de l’any 1993, i està destinat als nens i nenes d’entre 0 i 6 anys. Es troba al carrer Cercs, i es traslladarà pròximament a la plaça Europa. Ara, ofereix atenció ambulatòria a uns 100 nens i nenes del Berguedà. Compta amb cinc professionals: una fisioterapeuta, una logopeda, dues psicopedagogues i una treballadora social. També rep assistència professional en neuropediatria. Els pediatres deriven els infants al CIDIAP quan detecten que hi pot haver algun problema de desenvolupament en els primers anys de vida. La majoria s’incorporen a les escoles convencionals, i alguns s’acaben passant a la Llar. ||| 2 | Escola d’educació especial La Llar Santa Maria de Queralt té ara mateix 27 alumnes amb necessitats educatives especials. Entre les innovacions pedagògiques que desenvolupa, hi ha la teràpia amb cavalls

o hipoteràpia, la musicoteràpia, les classes de natació al centre esportiu El Tossalet, i l’estimulació basal, que incideix en tots els àmbits de percepció i que pretén afavorir el desenvolupament global dels alumnes plurideficients. AMPA

Una referència per als pares i mares L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) va renéixer el 2001 per impulsar la demanda d’un nou edifici. “Costa de gestionar, perquè som poques famílies i vivim repartides per tota la comarca”, explica la presidenta, Ceci Camprubí. A l’estiu, l’AMPA organitza els casals d’estiu, amb la col·laboració de l’escola, i també s’ocupa des d’aquest curs de l’acollida matinal dels alumnes, a 2/4 de 9. L’AMPA col·labora amb les activitats de la Llar, com la campanya de venda de roses, per Sant Jordi, i fa un dinar a final de curs.

||| 3 | Taller Coloma Es troba a Avià. Va començar amb 6 treballadors, i ara en té 105. Tots passen al centre vuit hores al dia. La meitat treballen al Centre Especial de Treball. S’ocupen de la bugaderia de l’hospital Sant Bernabé, fan tasques de suport al Parc Natural Cadí-Moixeró i a l’empresa Containers del Berguedà, i treballen amb manipulats. L’altra meitat són nois i noies

amb més dificultats i no poden desenvolupar una tasca durant tota la jornada laboral. Dediquen unes hores a fer tasques productives en l’anomenada teràpia ocupacional i la resta del dia fan activitats molt diverses dirigides per un fisioterapeuta i un terapeuta ocupacional. ||| 4 | L’Esplai Des de fa més d’una dècada, és al carrer del Roser, i atén al cap de la setmana uns 40 treballadors del Taller Coloma. Està obert cada dia de 6 a 7 de la tarda, i el gestionen diversos voluntaris. Grups de L’Espai van regularment a fer classes per a adults a la Llar, i d’informàtica en una aula del Casal de la Gent Gran. ||| 5 | Pisos tutelats Diversos monitors visiten cada dia els habitatges, i hi fan tasques de control i d’assessorament. L’associació té un pis propi a la zona de la Font del Ros. Té un resident fix, i dos més hi passen tres o quatre dies per setmana. ||| 6 | Llar residència Són dos pisos del carrer de Prat de la Riba amb sis persones a cadascun. Tots dotze treballen al Taller Coloma. A diferència dels pisos tutelats, aquí hi ha la presència permanent d’un monitor. De dilluns a divendres, el monitor arriba a les 7 de la tarda, quan els treballadors tornen del taller, i se’n va a les 9 del matí. Els caps

de setmana, el monitor s’hi està les 24 hores del dia.

complicats: gestions mèdiques, comptabilitat domèstica, etc.

||| 7 | Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar Es va engegar el 2004, i està format per dues professionals: una psicòloga i una treballadora social. Està destinat a les persones amb discapacitats psíquiques lleus que viuen soles o en parella. Les professionals visiten els pisos regularment, i s’encarreguen d’assessorar els usuaris bàsicament en tràmits

||| 8 | Casals d’estiu Se’n fan dos. Un, a les tardes, per als treballadors del Taller Coloma. I un altre, als matins, per als alumnes de la Llar, organitzat per l’AMPA. El pròxim objectiu de l’associació és obrir una residència més assistida per fer front a l’augment de les dependències.

DBerga Portada ||| Innovació educativa | HISTÒRIA >>

MAIG DEL 2009

Imatges per a la història 1. Una celebració de la Patum al pati de l’escola Llar Santa Maria de Queralt, al carrer Balmes. 2. Un grup d’alumnes, en plena classe, amb els llibres. 3. El pati del primer edifici de la Llar, al carrer del Roser de Berga. 4. Ivonne Serra (esquerra) i Teresina Sans, al nou edifici. 5. Montserrat Vendrell, amb la geganta.

37 anys per la diversitat Les mestres més veteranes de la Llar Santa Maria de Queralt són testimonis dels canvis en les instal·lacions i en l’alumnat. Ara, atenen nois i noies amb un grau més alt de dependència La terminologia és demolidora. “Els subnormals també poden ser útils a la societat”, diu un Full Parroquial de l’any 1972. El document informava de l’obertura de la Llar Santa Maria de Queralt de Berga, i feia servir una paraula, “subnormals”, desterrada, per fortuna, del lèxic contemporani. Però l’expressió és una mostra de l’enorme desconeixement que hi havia fa 37 anys de les possibilitats d’aprenentatge dels alumnes amb necessitats educatives especials. Per als primers metres de la Llar, tot era nou. Fins al punt

que, abans d’obrir portes, van anar a visitar escoles semblants que començaven a aparèixer a Catalunya. La més pròxima era a Cardona i, a Sant Just Desvern, hi van trobar una psicòloga que va col·laborar en el primer curs de la Llar. Era el novembre de l’any 1972. La parròquia de Berga atenia les demandes d’un grup de pares i mares, que estaven preocupats perquè els seus fills no trobaven lloc a les escoles convencionals i s’havien de quedar a casa. Amb donatius particulars, diversos voluntaris vinculats a

l’Església van posar en marxa la primera escola d’educació especial de Berga. Va ser en un pis al carrer del Roser, al davant d’on hi ha ara la plaça dels Països Catalans. “Vam haver d’enrajolar el lavabo i fer-lo tot nou”, recorda Teresina Sans, l’única mestra d’aquella primera Llar que encara continua en actiu. Ni Sans ni cap altra de les dones que es van posar al capdavant de l’escola tenien experiència en el món de l’ensenyament. “Érem, simplement, gent amb ganes de treballar en aquest camp”, relata.

Tantes ganes, que dedicaven llargues jornades laborals als seus alumnes. Aquell primer curs, van ser set i, més tard, se n’hi van afegir tres més. Destaca el cas de la Isabel, una noia de La Pobla de Lillet que els seus pares havien hagut d’internar a Barcelona, perquè no trobaven aquí cap escola que la pogués atendre. De seguida, va aparèixer l’oportunitat de fer la mudança. El pis del carrer del Roser, l’havia cedit la família de Josep Roca de manera desinteressada, i l’escola no es podia eternitzar allà. Quan les mon-

ges dominiques van abandonar el convent del carrer Balmes, l’Ajuntament hi va intervenir perquè s’hi pogués instal·lar la Llar Santa Maria de Queralt. Les instal·lacions eren molt més àmplies, però tenien deficiències enormes. “El pis del carrer del Roser, el vam enyorar durant molt temps”, explica Ivonne Serra, una altra de les mestres veteranes. “Cada matí, quan arribàvem a l’escola, ens queia l’edifici a sobre”. Amb els anys, el centre es va anar arreglant, però els primers alumnes amb cadires de rodes feien evident que l’edifici

DBerga Portada ||| Innovació educativa | HISTÒRIA |

MAIG DEL 2009

LES TRES LLARS DE LA LLAR

1972 1974 2009 Carrer del Roser

Carrer de Balmes

Pl. de Mn. Armengou

La Llar neix a la Parròquia i s’instal·la en un pis cedit

L’escola ocupa l’antic convent de les monges dominiques

Tres dècades i mitja més tard, s’inaugura el nou edifici

era un laberint de barreres arquitectòniques. Una dècada i mitja després de posar-se en marxa, la Llar va poder accedir al concert educatiu de la Generalitat, va ser declarada oficialment escola d’educació especial, i els mestres van començar a cobrar com a treballadors públics. Això alleujava la situació econòmica de la Llar, que sempre s’havia finançat amb campanyes populars i donatius, i havia passat moments crítics. El següent gran canvi ha arribat fa tot just tres o quatre cursos. El Govern ha començat

a apostar de debò per l’escola inclusiva. Els nens menys afectats s’integren a les escoles convencionals, i a la Llar, li queden nois i noies “amb problemes psiquiàtrics molt severs i grans alts i baixos de conducta”, explica Montserrat Vendrell, que té més de trenta anys d’experiència a l’escola. Assegura que, “de cap manera”, no pot estar en contra de la integració, però comparteix amb les seves companyes una certa preocupació per si les escoles convencionals estan prou preparades i disposen de prous recursos per fer front a

les necessitats de cada alumne. En qualsevol cas, aquest és el nou repte de la Llar, i per això encara és més important disposar d’un nou edifici. Les mestres han de fer l’esforç d’atendre alumnes més diversos i amb més dependències. Un esforç que els mateixos alumnes recompensen. “Jo he vist aquí nens i nenes que s’han sentit molt bé, que se’ls han fet llargues les vacances, que m’han dit coses molt maques quan menys me les esperava”, diu Vendrell. I conclou: “sóc molt feliç d’haver-me dedicat a aquesta professió”.

DBerga

DFira

MAIG DEL 2009

Motos antigues a Berga A la tradicional trobada de cotxes antics de la Fira de Maig, se n’hi afegeix una altra aquest any de motocicletes d’època. P. 12 i 13

||| Recinte firal | ESTANDS >>

La Fira de Maig torna a omplir el Vall La mostra manté el vigor i convoca unes cent empreses berguedanes Redacció

La Fira de Maig de Berga mantindrà el nombre d’expositors, tot i la crisi. Gairebé un centenar d’empreses i entitats berguedanes ocuparan el recinte firal de la plaça Viladomat i el passeig de la Indústria de Berga, a més de la cinquantena de paradetes que, com cada any, se situaran a la part final del recorregut, camí de la plaça Gernika. Aquest any, la Fira durarà dos dies, a diferència del que ha passat en els últims anys. Es farà el divendres 1 i el dissabte 2 de maig. La demanda d’expositors s’ha mantingut, encara que hi ha hagut altes i baixes. “Tenim l’espai firal ple com sempre, amb només una variació de tres o quatre expositors menys” diu la regidora de Promoció Econòmica, Rosa Guitart. Aquest any, però, com a mesura excepcional, l’Ajuntament de Berga ha decidit no cobrar els drets d’inscripció a la Fira de Maig per reduir les despeses dels expositors.

Pel que fa a la reorganització de l’espai, la Fira mantindrà el mateix plantejament que l’any passat. Els estands modulars se situaran només a la part central del recinte, en dues fileres, entre la plaça Viladomat i el passeig de la Indústria. Tots els estands de la Fira quedaran sota cobert, ja que les carpes s’allargaran una mica per encabir els estands modulars que es trobaven als laterals del Vall. “Va ser un petit canvi que vam introduir l’any passat, l’experiència va ser bona i la idea és mantenirho igual”, explica Guitart. Agroalimentació La novetat principal de la Fira serà l’ampliació de l’espai dedicat a les indústries agroalimentàries, amb vuit estands més. “És un espai que hem de dinamitzar i potenciar molt més i que, si podem, anirem fent créixer progressivament”, afirma la regidora. Una altra de les novetats serà l’exhibició de motos clàssiques que es farà el dissabte 2 al matí, a la plaça de Sant Pere.

Una gentada visita la Fira de Maig del 2008 a la zona del passeig de la Indústria de Berga. J. FÍGULS

Rosa Guitart REGIDORA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

“El sopar era una despesa innecessària”

Rosa Guitart és la regidora de Promoció Econòmica de de Berga. S’encarrega de la organització de la Fira de Maig per segona vegada consecutiva. ––Com ha afectat la crisi econòmica en l’organització de la fira d’enguany? ––Penso que ha estat un impacte mínim. És cert que, en comparació amb l’any passat, hi ha tres o quatre expositors menys, però tenint en compte la situació actual, no és per posar-nos les mans al cap; tot el contrari, estic molt contenta perquè penso que la gent ha respost molt bé.

DBerga Fira

MAIG DEL 2009

‘Mayday’ global

Rumba i rock

Passat i present de les manifestacions dels treballadors, l’1 de maig, a tot el món. P. 18 i 19

La Troba Kung-Fú i Strombers actuen a Berga convidats per La Salle i el bar La General. P. 16 i 17

||| Recinte firal | PARADES |

Creix la mostra d’aliments naturals del Berguedà Tindrà deu parades i oferirà als visitants una tria dels millors productes agroalimentaris comarcals Redacció

––Aquest any no se celebrarà el Sopar de l’Expositor. Per què? ––No és farà aquest sopar perquè, des de l’Ajuntament, hem cregut que era una despesa innecessària que ens podíem estalviar els expositors i nosaltres. Si hem de prescindir de coses, és molt fàcil prescindir del sopar en aquest sentit. ––Quins són els incentius de la Fira de Maig? ––De les fires que tenim a Berga, aquesta és de les més importants i la que mou més gent. Acabem de sortir de l’hivern, comença a fer més bon temps

i la gent té ganes de sortir. En aquest sentit, la Fira de Maig és un punt de referència i un molt bon aparador perquè les empreses es puguin promocionar. ––Com espereu que respongui el públic? ––Esperem que sigui una fira plena de gent com la que vam tenir l’any passat, ja que això també repercuteix en altres establiments comercials de la ciutat, a banda de l’expositor que es troba al recinte firal. També esperem que el temps ens acompanyi. Ara bé, si ens cau un xàfec, poca cosa hi podrem fer.

perquè aquest any ha crescut considerablement. És un espai que vam començar el 2008 i crec que és bo perquè la gent conegui i tasti els productes que tenim i també cal aprofitar-ho turísticament parlant, ja que ve molta gent de fora de la comarca”, explica la regidora de Promoció Econòmica, Rosa Guitart.

La presència del sector agroalimentari al certamen multisectorial de l’1 de maig serà més important, ja que n’augmentarà el nombre d’estands d’una manera significativa. A diferència de l’any passat, quan els artesans i els productors estaven al mateix espai que l’Hosteleria i Tast de productes Turisme del Berguedà Els visitants d’aquest i l’Associació de Proespai podran fer ductors Agroalimenuna degustació dels taris del Berguedà, aliments que es faaquest any, hi haurà briquen de forma arvuit parades més de tesana a la comarca venda directa de prodel Berguedà, com ductes típics. formatges, embotits, L’espai d’alimentamelmelades o galeció, que estarà situat a tes. tocar de l’ambulatori, A més, també se al passeig de la Insortejaran dos lots dústria, forma part Mostra de productes a la Boqueria. arxiU/cfi de productes agroalide la campanya Posa mentaris berguedans reforçar i promocionar la gasel Berguedà al teu durant els dos dies que durarà plat, que impulsa el Consorci tronomia berguedana”. La idea de dedicar un espai la Fira de Maig. Les butlletes de Formació i Iniciatives (CFI) Cercs-Berguedà. La coordina- del recinte firal a l’exposició per al sorteig es podran trodora del programa, Carme Pa- dels productes berguedans es bar als mateixos estands de les drós diu que l’augment de la va materialitzar per prime- dues associacions i als estands mostra “ha estat iniciativa dels ra vegada durant la passada dels artesans i productors berproductors mateixos per tal de edició. “Estem molt contents guedans.

DBerga Fira

MAIG DEL 2009

||| Motor | MOTOS >>

La Fira de Maig estrena una trobada de motos clàssiques Se n’exposaran una quinzena a la plaça de Sant Pere

Una trobada de motos clàssiques que va tenir lloc recentment al Tarragonès. AC VIMA VILA-SECA Redacció

Per primera vegada, la Fira de Maig de Berga acollirà una exposició de motos clàssiques, que són aquelles que han estat fabricades abans del 1975. “La idea de fer aquesta exposició va sorgir de la trobada de cotxes antics que cada any es fa a Berga durant la Fira de Maig. Com que aquest any hi ha dos dies de Fira, hem decidit combinar-ho, de manera que un dia hi haurà els cotxes i, l’altre, les motos”, explica Ricard Gorchs, tècnic de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Berga. Aquesta és una de les novetats principals del programa de la Fira de Maig d’aquest any. Motos dels 50, 60 i 70 Durant tot el matí del dissabte, 2 de maig, es podran contemplar una quinzena de motos, fabricades durant les dècades

dels cinquanta, seixanta i setanta. Aquest acte ha estat possible gràcies a particulars d’arreu de la comarca que deixaran les seves motos exposades a la plaça de Sant Pere. Així, tothom qui MITE

Passió per la mítica marca Ossa Fa més de trenta anys que es va extingir la marca de motos Ossa però encara es manté ben present a la ment dels amants de les clàssiques. A Berga, tindran l’oportunitat de contemplar algun dels exemplars més destacats de la marca. L’any 1948, Ossa va treure la seva primera motocicleta al mercat, la 125, coneguda popularment com la Fuelles, en referència al seu avançat sistema de suspensió. Fins i tot, hi ha un museu dedicat a la marca Ossa.

ho vulgui podrà contemplar diversos tipus de motos clàssiques, entre les quals destaquen les motos de carretera i les motos de trial de marques tant conegudes com Bultaco, Montesa, Sherco o la ja extingida Ossa. L’any que ve La decisió de mantenir aquesta exposició per a la propera edició de la Fira de Maig dependrà de la resposta del públic. “Les expectatives són bones. Ara bé, caldrà esperar a veure la reacció del públic assistent i, arran d’aquí, ja decidirem si mantenim o no aquesta exposició de cara a l’any que ve”, diu el tècnic de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. Els organitzadors de la trobada també han plantejat la possibilitat d’exposar alguns cotxes de ral·li i alguna moto infantil de trial, al costat de la resta de motocicletes antigues.

DBerga Fira ||| Motor | COTXES |

25 cotxes d’abans del 1971 La trobada de vehicles antics de la Fira de Maig de Berga arriba aquest any a l’edició número 19 amb el propòsit de no repetir cap model Redacció/CMCB

Els vehicles clàssics tornaran a ser protagonistes, el dia 1 de maig, de la Trobada de Cotxes d’Època a Berga, que aquest any arriba ni més ni menys que a la dinovena edició, sota la direcció de Celestí Arderiu, cap de la delegació berguedana del Clàssic Motor Club del Bages i ànima d’aquesta concentració. La novetat d’aquesta convocatòria de la trobada és que l’organització ha previst que no hi hagi dues unitats repetides d’un mateix model de cotxe a la prova. Dit d’una altra manera, que dels 25 vehicles fabricats abans del 1971 a què s’ha limitat la participació, no se’n pugui veure cap de repetit, cosa que garanteix al públic que vulgui admirar-los de prop que podrà veure un veritable mosaic d’automòbils clàssics.

Fèlix Escolano exposa al Casal de la Gent Gran PINTURA>> Fins al 3 de maig es podrà visitar l’exposició de pintura a l’oli de Fèlix Escolano. El vestíbul del Casal de la Gent Gran de Berga acull la mostra. L’horari de visita és de 10 del matí a 1 del migdia i de 3 de la tarda a 8 del vespre.

32è Concurs Infantil de sardanes El Concurs Infantil Escolar de Colles Sardanistes, que cada any acull la ciutat de Berga durant el certamen multisectorial de l’1 de maig, arriba a la 32a edició. L’acte es farà el dissabte 2 de maig a partir de les 7 de la tarda a la plaça de Sant Pere. La Cobla Principal de Berga serà l’encarregada de posar música al concurs.

DANSA>>

Cotxes antics, en una trobada recent organitzada pel Clàssic Motor Club de Bages. CMCB

Exhibicions gimnàstiques

Camí de Sant Llorenç Les 10 del matí és l’hora i la plaça de la Font del Ros, el punt de concentració on s’aplegaran inicialment els participants en la XIX Trobada de Cotxes d’Època a Berga. A 2/4 d’11 està previst que s’iniciï el recorregut, que aquesta vegada portarà la corrua clàssica de Berga cap a l’Espunyola, des d’on enfilarà cap a Capolat i la Mina fins a sortir a la carretera de Sant Llorenç de Morunys per iniciar el retorn cap a la capital berguedana.

Les actuacions gimnàstiques dels diferents centres esportius de la ciutat tornaran a ser presents a la Fira. L’activitat es farà durant els dos dies de la mostra, matí i tarda, a l’escenari de la plaça Viladomat.

ESPORT>>

Inauguració oficial de la fira La trobada de cotxes antics de Berga arriba aquest any a l’edició número 19, sempre per la Fira. CMCB

Exposició a Sant Pere Els vehicles quedaran estacionats i en exposició a la plaça de Sant Pere, on el públic els podrà veure de prop i retratar-los a partir, aproximadament, a par-

A+

MAIG DEL 2009

tir de 3/4 d’1 del migdia, si no hi ha incidències mecàniques que en retardin l’arribada. Els participants en la concentració organitzada per la dele-

gació del Clàssic al Berguedà faran aleshores un petit recorregut per la Fira de Maig de Berga i, tot seguit, es dirigiran al restaurant a dinar.

Com sempre, el lliurament de records tancarà la prova, que l’any que ve celebrarà la vintena edició, acompanyant sempre la Fira de Maig.

El president de Freixenet i de Fira Barcelona, Josep Lluís Bonet, inaugurarà oficialment l’espai firal. Serà el dia 1 a les 11 del matí a l’Ajuntament de Berga.

PROTOCOL>>

DBerga Fira CARTELL

Engranatge gràfic d’Ermínia Altarriba

A+

MAIG DEL 2009

Atraccions per només un euro el Dia del Nen Un any més, els nens i nenes que ho desitgin podran gaudir dels cavallets i de la resta de les atraccions infantils que faran parada a Berga durant la Fira de Maig, incloent-hi tot el cap de setmana. Així, totes les atraccions tindran un preu d’entrada reduït de només un euro en motiu del Dia del Nen, que aquest any serà el diumenge 3 i el dilluns 4. Els tiquets per obtenir el des-

INFANTIL>>

Jocs infantils entre els expositors, durant la Fira del 2008. J. F. compte es repartiran als diferents establiments comercials de la ciutat. Com és habitual,

les atraccions estaran situades a la plaça Cim d’Estela, més coneguda com cal Carreres.

Cívic i entrega de premis al punt d’informació del passeig de la Indústria, a les 19:30 h 11:30-13:30 h Exhibicions gimnàstiques del Tossalet Centre Esportiu, a la plaça Viladomat 17-20 h Exhibicions gimnàstiques de Berga Resort-Gimnàs Park 19 h 32è Concurs Infantil Escolar de Colles Sardanistes, a la plaça de Sant Pere Dissabte 2 de maig 10-14 h Motos clàssiques, a la

plaça de Sant Pere 11-14 h Exhibicions gimnàstiques Berga Resort-Gimnàs Park, a la plaça Viladomat 17-20 h Exhibicions gimnàstiques El Finestral 21 h Tancament de l’espai firal Altres activitats - Espai de productes berguedans al Vall i sorteig d’una panera* - Trenet turístic, recorregut per la ciutat matí i tarda* *Es fan els dos dies

Programa d’actes

La dissenyadora berguedana Ermínia Altarriba torna a signar el cartell anunciador de la Fira de Maig. Un cop més, la imatge gràfica de la mostra re-

produeix uns engranatges, que ara es combinen amb flors, evocant la primavera. El color escollit és un vermell intens, barrejat amb blancs i negres.

Divendres 1 de maig 10 h Obertura del recinte firal 11 h Inauguració oficial de la Fira a l’Ajuntament de Berga 10 h Concentració de cotxes antics a la Font del Ros, i exposició a la plaça de Sant Pere, a les 13 h 10-14 h / 16-20 h Activitats per a nens a la plaça Viladomat 10-14 h Donació de sang, al passeig de la Indústria 11-14 h / 15-19 h III Torneig de Màgic Fira de Maig, al Centre

DBerga

MAIG DEL 2009

DBerga Fira

MAIG DEL 2009

||| MÚSICA |

La Salle celebra el centenari amb un concert de Strombers

La banda de Cardona presenta un disc que costa 2 euros

Strombers, en un concert del juny de l’any passat a Sant Quirze de Besora, Osona. meritxell STROMBERS

Data Dijous 30 d’abril Hora 23.00 h Lloc Pavelló Vell de Berga Preu 7 euros Teloners Crit Oprimit (23.15 h) i Sweet Hangover (0.00 h) Nota No es vendran begudes alcohòliques sense el DNI o documentació equivalent Fermí Riu

L’escola La Salle de Berga està de festa. Bufa 100 espelmes, i ho celebra amb tot un any d’activitats. Una de les prime-

res és el concert que oferirà la banda de Cardona Strombers al Pavelló Vell de Berga en la vigília de la Fira de Maig, el pròxim dijous, 30 d’abril. La banda interpretarà per primer cop al Berguedà les cançons del seu nou disc, Extraterrestres. El treball és un catàleg de tots els estils musicals amb què els cardonins han experimentat últimament: rock, ska i rumbes, però també valsos i havaneres. El grup liderat per Ferran Gallart considera que Extraterrestres és “un retaule musical realitzat amb una acurada producció i amb detalls instrumentals d’in-

dubtable qualitat”. Estan orgullosos del seu treball, i pretenen que arribi al màxim nombre de persones. Per això, el venen a tot just 2 euros. A Berga, es pot comprar a l’Escola Municipal de Música i a la botiga Rock & Classics. A través del seu web (www.strombers. com), el grup fins i tot ofereix a qui ho vulgui la possibilitat de convertir-se en distribuidor, i quedar-se un euro per CD. Una estona abans dels Strombers, actuaran els gironellencs Sweet Hangover, i els berguedans Crit Oprimit, un grup amb músics alumnes de La Salle.

Mil i una rumbes a La General La Troba Kung-Fú fa parada a Berga en la seva nova gira LA TROBA KUNG-FÚ

Data Dissabte, 1 de maig Hora 23.30 h Lloc Bar La General, Berga Preu 10 euros Venda anticipada 8 euros a www.atrapalo.com Aurora Rodríguez

Los del Río van aconseguir que Bill Clinton ballés “La Macarena” en campanya electoral. Però encara té més mèrit la proesa de La Troba Kung-Fú: han internacionalitzat el Clavell morenet, i “l’estrella del dia” ja es balla fins i tot al Japó. El nou projecte de Joan Garriga, ex-Dusminguet, ha tingut en pocs anys un èxit sense pre-

La Troba Kung-Fú serà a Berga per la Fira de Maig. arxiu/la troba cedents i ha aconseguit passejar pels escenaris mestissos de mig món una interpetació particularíssima de la rumba. La banda ha col·laborat amb els millors (Macaco, Kiko Veneno, Peret...) i s’ha convertit en la revisió més

selecta de la rumba catalana, amb un toc de world music. La nova gira de La Troba KungFú assegura que “Les 1.001 rumbes es van cantar en una nit”. I, a Berga, serà la nit del dissabte, 1, en plena Fira de Maig.

DBerga Fira

MAIG DEL 2009

||| TEATRE |

‘Aloma’, la música intimista de l’amor Dagoll Dagom porta a Berga l’obra de Mercè Rodoreda convertida en musical en la maduresa. Les dues etapes vitals de la dona es troben a escena en una espècie de flaixbac amb què Dagoll Dagom ha volgut rellegir la novel·la. Aloma és una noia dedicada a la família i a la casa, que arrossega un trauma insuportable pel suicidi del seu germà. Diu que l’amor li fa fàstic, però, de sobte, s’enamora de Robert, un familiar que s’instal·la a casa seva.

ALOMA

Autora Mercè Rodoreda Producció Dagoll Dagom/TNC Adaptació Lluís Arcarazo Música Alfonso de Vilallonga Direcció Joan Lluís Bozzo Repartiment Carme Sansa, Julia Möller, Anabel Totusaus, Maria Codony, Henry Lardner, Pol Orrit, Josep Julien, Ferran Frauca, Carlos Gramaje, Anna Moliner, Gisela, Marc Pujol Data Dissabte, 25 d’abril Hora 22:00 h Lloc Teatre Municipal de Berga Preu 24 euros Informació i abonaments Oficina de Turisme (938 211 384)

Aurora Rodríguez

“L’amor em fa fàstic”, diu la jove Aloma en la primera frase de la novel·la de Mercè Rodoreda. Ara, en el centenari del naixement de l’escriptora, la companyia Dagoll Dagom ha convertit aquella visió sòrdida de l’amor en un musical. L’aposta més arriscada de la companyia es va acomiadar al gener del Teatre Nacional de Catalunya, i ha començat una gira per tot el país. L’espectacle es podrà veure a Berga en els dies previs de la Fira de Maig, el dissabte, 25 d’abril, al Teatre Municipal. A l’escenari, hi pujaran dues actrius que interpreten el paper de la protagonista. Julia Möller es posa a la pell de l’Aloma més jove, i Carme Sansa l’encarna

Aloma (Julia Möller) i Robert (Carlos Gramaje). DAVID RUANO/TNC

Univers psicològic La història és una mostra de l’univers psicològic de Rodoreda, i un catàleg dels seus personatges més desgraciats. “No és una història per posar-se a cantar”, admet l’autor de les dinou cançons de l’obra, Alfonso de Vilallonga. Ha estat un repte, però “un repte natural i assolit gràcies a un repertori atrevit, emotiu i alhora irònic”, segons el director de l’espectacle, Joan Lluís Bozzo. El fundador de Dagoll Dagom recorre per a Aloma a alguns dels actors emblemàtics de la companyia, com Carlos Gramaje, protagonista de Mar i cel. Al seu costat, hi ha Josep Julien, Anabel Totusaus i Gisela, la concursant d’Operación Triunfo que ja brillar amb Dagoll Dagom a Boscos endins. Amb Aloma, Bozzo aconsegueix dur als escenaris una idea que ja li ballava pel cap a principis dels anys 70, poc després que Rodoreda reescrivís la novel·la des de l’exili. Ara, s’ha fet realitat i es podrà veure a Berga.

CICLE

El Mozart de Manel Camp i Llibert Fortuny, pròxima cita de la programació cultural El pianista Manel Camp i el saxofonista Llibert Fortuny continuaran el pròxim divendres, 22 de maig, la programació semestral del Teatre Municipal de Berga. Els dos musics posaran en escena l’espectacle Mozart en jazz, en què porten al seu terreny peces populars del compositor austríac, com la Marxa Turca, la Petita Serenata Nocturna, i fragments de les òperes Les bodes de Figaro i La Flauta Màgica, entre d’altres. Camp i Fortuny revisiten els clàssics en clau de jazz, improvisant, i aportant-hi les seves idees innovadores i contemporànies de la música. L’espectacle va néixer al Teatre Conservatori de Manresa l’any

Manel Camp. ARXIU

Llibert Fortuny. ARXIU

2006, quan Camp i Fortuny van actuar al concert de clausura del 21è Premi de Música Ciutat de Manresa. Llavors, se celebraven els 250 anys del naixement de Mozart, i els dos músics catalans van decidir fer-li un homenatge des de l’òptica del

jazz. Més tard, van consolidar la fórmula, i la van portar de gira per tot Catalunya. A Berga, l’actuació serà el divendres, 22, a les 9 del vespre, amb entrades a 10 euros. El concert de Camp i Fortuny és la penúltima parada de la

programació del Teatre Municipal de Berga per a aquest primer semestre de l’any. L’última serà l’obra de teatre Converses amb la mama, amb Miquel Gelabert (Ventdelplà) i Mercè Comes (Teresina S.A.), el divendres de Corpus. Des de principis d’any, han passat pel Municipal set espectacles més, entre concerts familiars, de clàssica, teatre jove i teatre amateur. Entre aquestes propostes, destaca Federic...a, la incursió dels berguedans Tràfec Teatre al món del flamenc. És tot un homenatge al vessant femení del poeta Federico García Lorca, i ha rebut diversos premis en festivals de teatre de tot l’Estat.

DBerga Fira ||| Dia dels Treballadors | PASSAT I PRESENT >>

MAIG DEL 2009

/ 01/05

De la jornada de 8 hores a la lluita contra la crisi Una revolta a Chicago obrera per reduir el temps de treball és l’origen de la festa mundial de l’1 de Maig En l’agitada darreria del segle XIX, la revolució industrial buidava pobles sencers als Estats Units. Els pagesos emigraven cap a les capitals. Ciutats senceres es feien més i més grans gràcies a l’ebullició de les fàbriques. Era un moment de canvi absolut. La indústria creixia exponencialment, i naixia una nova classe social: els obrers. Centenars de milers de treballadors d’arreu del país eren cada cop més conscients que disposaven de l’arma més potent per fer valdre les seves reivindicacions: la mà d’obra. I constataven que, amb la pressa per aconseguir explotar la revolució industrial, els patrons no havien tingut temps de pensar en cap dels seus drets. L’any 1884, la Federació de Treballadors dels Estats Units i del Canadà va acordar en una convenció que reivindicaria la jornada laboral de vuit hores. Fins llavors, els empleats estaven condemnats a treballar tantes hores com dictés l’empresari, i això volia dir sovint dotze o catorze cada dia. La idea era distribuir el dia de la manera següent: vuit hores per al treball, vuit per al descans i vuit per a la família. La Federació va amenaçar de fer vaga l’1 de maig del 1886, si la reforma no entrava en vigor. Així va passar a Chicago. El seguiment de la convocatòria va ser multitudinari, i es va allargar els dies 2 i 3. Totes les fàbriques van tancar portes, a excepció d’una, la productora de maquinària agrícola McCormik, que es mantenia activa gràcies als esquirols. Milers de persones es van concentrar a les portes de l’empresa, i la policia va dispersar els mani-

festants disparant a tort i a dret, i van provocar la mort de diversos treballadors. La tràgica intervenció dels agents va provocar una autèntica revolta. El 4 de maig, 20.000 persones van fer petit el parc Haymarket de Chicago en una concentració per solidaritzar-se amb les víctimes, protestar contra la policia i reclamar drets laborals. Enmig de la multitud, va esclatar un artefacte, presumptament Reivindicacions

Objectiu: plantar cara a la recessió Aquestes són les principals demandes dels sindicats majoritaris, UGT i CCOO, al Govern català aquest 2009: ||| 1 | Indústria i serveis Els sindicats reclamen un pla de rescat de la indústria, fent atenció especial als sectors més castigats, com l’automoció, el moble, el tèxtil i la construcció. ||| 2 | Ocupació i mercat de treball Els governs han de garantir la protecció social i les prestacions a les persones que es queden sense feina. ||| 3 | Territori i inversió pública Els ajuntaments han de reforçar les polítiques socials, segons UGT i CCOO, i posar en marxa un pla d’inversió en equipaments per a les persones. ||| 4 | Gestió de la crisi Més coordinació de les diferents administracions i més transparència, creant una comissió de seguiment del pla de rescat de la banca.

col·locat per anarquistes radicals. L’explosió va provocar la reacció encara més violenta de la policia, que va deixar morts i ferits. En un simulacre de judici ple d’irregularitats, vuit responsables del moviment obrer van ser condemnats: un, a treballs forçosos; dos, a cadena perpètua, i cinc més, a pena de mort. Els afusellats són coneguts com els màrtirs de Haymarket, i han esdevingut un símbol arreu del món de la lluita pels drets dels treballadors. Poc després de la seva mort, la jornada de vuit hores es va establir legalment als Estats Units. I, en honor seu, l’any 1889, la Segona Internacional va decretar l’1 de maig dia del drets dels treballadors. En plena guerra freda, els Estats Units en va canviar la data per desmarcar-se dels moviments comunistes, però l’1 de maig es manté festiu, i és conegut com a May Day. En bona part del món occidental, els sindicats i les organitzacions socials surten al carrer cada 1 de maig, actualitzant les reivindicacions i adaptant-les a la situació de cada país. En els últims anys, la lluita contra la precarietat laboral ha estat l’objectiu prioritari dels sindicats catalans i, aquest 2009, la desprotecció dels treballadors davant de la crisi és la gran preocupació. La recessió global ha provocat un augment descontrolat de l’atur i molts desocupats ni tan sols cobren cap prestació. Ho demanaran amb veu ferma el pròxim 1 de Maig. Redacció

DBerga Fira ||| Dia dels Treballadors | PASSAT I PRESENT |

MAIG DEL 2009

Cartells de manifestacions de l’1 de maig de tots els temps i de tots els països 1. Cartell del Dia dels Treballadors del 2008 a Londres, amb tots els símbols de la ciutat. 2. Convocatòria europea del denominat May Day. 3. Els partits d’esquerra criden a la mobilització a Suècia. 4. Cartell històric de França, amb la demanda de la jornada laboral de 8 hores. 5. Homenatge nord-americà als màrtirs de Chicago. 6. Manifestació a Lausana. 7. Cartell rus. 8. Imatge gràfica de l’1 de Maig a Suïssa.

DBerga

DCiutat

MAIG DEL 2009

Il·lustradors del Berguedà Dibuixants de llibres de text i contes treballen des de la comarca per a les grans editorials del país alhora amb creativitat i imaginació. P. 38 i 39

||| Economia en recessió | PERSPECTIVES>>

El Berguedà confia el futur econòmic al turisme, als serveis i a la nova indústria Polítics, empresaris i experts adverteixen que fa falta més prudència i invertir en sectors diferents Albert Garcia

El turisme, els serveis a les persones i també una indústria reconvertida i qualificada han de ser els motors de futur del Berguedà. Els agents econòmics de la comarca i les principals forces polítiques de l’Ajuntament de Berga coincideixen que comença una nova etapa en què la prudència ha de guiar les actuacions dels empresaris, i en què s’ha de trobar un nou model econòmic que plantegi un ritme de creixement diferent.

La crisi tèxtil i minera de principis dels 90 va tenir un impacte encara més gran que l’actual en el mercat laboral, i va començar

llavors una diversificació que ha deixat l’economia berguedana una mica més ben preparada per aguantar els sotracs.

Tot i això, la comarca no s’ha escapat de la crisi, i la desocupació s’ha disparat. En l’últim any, l’atur ha crescut a l’entorn

Enquesta

Tres claus sobre el passat, el present i el futur de l’economia

1 2 3

Des del punt de vista del Berguedà, què hem après d’aquesta crisi i què hem fet malament? Quines accions es poden emprendre des de les administracions locals del Berguedà per reactivar l’economia? Quins sectors econòmics presenten més oportunitats de futur a la comarca del Berguedà?

del 60% a la comarca, i ara mateix hi ha unes 2.400 persones buscant feina. Segons el mapa de l’atur de CCOO, Berga és la tercera ciutat de tota la demarcació de Barcelona on més va créixer l’atur l’any passat, un 69%, només per darrere de Granollers i Vic. En canvi, la capital provincial, Barcelona (46%) i altres ciutats metropolitanes, com Santa Coloma (55%) o Mataró (56%), estant aguantant més bé el cop, gràcies a una economia més diversificada.

Cinc visions destacades sobre la crisi i el futur econòmic del Berguedà

Rosa Guitart

Lurdes Bover

Enric Montañà

Josep Fígols

Eduard Barcons

REGIDORA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE BERGA (CiU)

RESPONSABLE DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DEL PSC

PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DEL BERGUEDÀ

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ COMARCAL D’EMPRESARIS

GERENT DEL CONSORCI CERCS-BERGUEDÀ (CFI)

1 2

No tenim cultura de l’estalvi, ni nivell empresarial ni a nivell privat. Hauríem d’aprendre a ser una mica més previsors. Sense obsessionar-nos, administrar bé les èpoques de vaques grasses per afrontar els alts i baixos que hi ha hagut sempre. El Fons Estatal d’Inversions Locals ens imposa que contractem gent que està a l’atur per fer les obres, i això està bé. També estaria bé que, en qualsevol adjudicació d’obra pública, es tingués en compte la contractació de gent del mateix municipi. En fires, hem decidit deixar de cobrar als expositors de la Fira de Maig. Evidentment, hi ha sectors que ho tenen pitjor, com el de l’automòbil, però depèn en cada cas de la capacitat de reacció dels empresaris, de si troben vies per enfrontar-se a una situació desfavorable.

2 3

Hauríem d’haver après que cal tenir una visió estratègica, àmplia i projectada de cara al futur. Cal apostar per la requalificació dels nous aturats, per una formació professional qualificada i pel suport a les empreses de nova creació. En definitiva, treballar per la promoció econòmica del territori en el sentit més ampli. L’Ajuntament i el Consell Comarcal han de tenir un lideratge clar i un objectiu definit. No s’hi val a lamentarse contínuament. La inversió en obra pública, com la que promou el Pla Zapatero, és un exemple a seguir. El Berguedà no és una illa. Tot allò que pot fer-se a la resta del país també pot prosperar aquí, però hi ha sectors que tenen perspectives més clares, com els serveis a les persones, la indústria i els serveis.

Hem après que els empresaris hem de ser molt prudents sempre, també en èpoques de vaques grasses. Però, evidentment, l’empresariat berguedà no és culpable de la crisi, sinó que en pateix les conseqüències. Les administracions locals han de potenciar al màxim les empreses berguedanes. Com es va demostrar en l’última crisi, la de principis dels 90, les empreses berguedanes són les que més aguanten el cop. Per això, el que han de fer les administracions és donar-los tot el suport possible, tant econòmic com moral. El sector que ens ha sorprès més és el turisme, i no es pot deixar caure. Hauríem d’intentar que les empreses d’iniciativa berguedana puguin explotar no només el mercat interior, sinó també l’exterior, i captar turistes internacionals.

El creixement no pot ser cosa només d’un sector, en aquest cas de la construcció. Hem après que estàvem vivint per sobre de les nostres possibilitats, i ara cal reajustar el poder adquisitiu. Les institucions tenen un marge d’actuació molt petit. Han d’impulsar les obres públiques que siguin capaces de generar, i ser al màxim d’eficients. També promoure projectes globals per potenciar la comarca. Augmenta la importància del turisme i ara, amb la crisi, el turisme interior creix encara més. També destaca el sector agroalimentari, i hauríem de fer una aposta de futur per les energies renovables. Aquesta comarca ho va fer en el seu moment amb l’energia hidràulica del Llobregat, i ara hem d’aprofitar el gran potencial de creixement que tenen.

Es van baixar els tipus d’interès, es sobravaloraren els valors borsàtils, el consum es va incrementar alimentat, a més, per l’equívoca idea que el valor de les nostres vivendes era cada cop major. A banda d’accelerar i maximitzar l’obra pública en la mesura possible, cal executar polítiques actives d’ocupació i d’acció social, estar al costat de l’activitat empresarial i no desaprofitar l’oportunitat per impulsar projectes estratègics de comarca,de tots coneguts, que malauradament estan encara avui en estat “latent”. Ser reactius però, alhora, proactius” Sense menystenir el suport a sectors econòmics tradicionals, tenim un enorme potencial al voltant del turisme, dels productes agroalimentaris i de les energies alternatives.

DBerga Ciutat

Al·lèrgics en alerta

Cartells inèdits

L’hivern plujós i les primeres precipitacions primaverals disparen el pol·len a la comarca. P. 32

Ramon Felipó localitza cartells de l’última Patum de la República, la del 1936, de Josep Vinyes. P. 36 i 37

||| Economia en recessió | INDÚSTRIA |

El polígon d’Olvan es construirà abans de l’estiu Les principals constructores d’obra pública es presenten al concurs Redacció

El procés perquè comencin les obres al polígon comarcal Rocadordona d’Olvan mantenen el calendari establert i, durant aquest segon trimestre de l’any, és previst que comencin les obres. En una primera fase, s’urbanitzaran 50 hectàrees de sòl industrial. Per fer l’adjudicació dels treballs, només s’han de resoldre dos serrells. Són qüestions important, però les previsions de l’Ajuntament d’Olvan i de la Generalitat de Catalunya apunten al compliment estricte dels terminis. Expropiacions i electricitat En concret, s’han de completar les expropiacions dels terrenys necessaris per fer l’obra. I, paral·lelament, s’ha de resoldre la connexió elèctrica per garantir el subministrament del futur polígon. Tan bon punt els terrenys estiguin adquirits i l’electricitat garantida, el consorci urbanístic que gestiona el sector industrial ja podrà adjudicar l’obra. De pretendents, no en falten. 28 empreses s’han presentat el

concurs públic, entre les quals hi ha les principals constructores d’obra pública de Catalunya i de l’Estat espanyol. Feta una primera anàlisi de les ofertes presentades, fonts pròximes al consorci apunten que gairebé totes les candidatures s’ajusten a les condicions del concurs i són molt competitives en qualitat i en preu. Els treballs es calcula que costaran uns 8 milions d’euros i han d’estar enllestits d’aquí a un any i mig. Les empreses que s’instal·lin a les 50 hectàrees de sol industrial és previst que generin uns 1.500 llocs de treball. De moment, no hi ha demandes concretes, però el director de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), Miquel Bonilla, creu que “la situació geogràfica del polígon, a mig camí entre Barcelona i França, serà un reclam prou interessant per a les empreses”. Els terminis fixats en el seu dia pel Govern han estat sobrepassats de llarg, però, l’any passat, l’administració local i la catalana van donar un impuls al projecte, i s’obren ara expectatives certes d’un final més o menys pròxim de les obres.

Vista aèria de l’espai que ocuparà el nou polígon comarcal de Rocarodona, a Olvan. INCASÒL LABORAL

Judit Carreras: “L’obra pública és una bona notícia en temps de crisi” El polígon comarcal és una llarga reivindicació dels empresaris de la comarca que, en èpoques de bonança, no trobaven espai per fer créixer les seves empreses ni per instal·lar-ne de noves. Ara, la construcció del polígon arriba en un moment de vaques magres. Molt magres. Però l’alcaldessa d’Olvan, Judit Carreras, considera que l’inici de les obres ja és, per si mateixa una mesura anticrisi. “L’impuls de l’obra pública és una bona notícia, perquè gene-

rarà una quanitat gens menyspreable de llocs de treball”, diu. Per ara, no s’ha concretat quants operaris faran falta per fer les obres, però s’estima que el volum de contractació serà elevat per les gran dimensió que té l’obra. A més, “la crisi no durarà tota la vida”, assegura Carreras, “i, per quan torni el creixement econòmic, el Berguedà ha d’estar preparat amb més sòl industrial i amb unes bones comunicacions”. Al desdoblament de l’Eix del Llobregat,

ja completat fins a Berga, s’hi suma ara l’inici dels treballs de millora de la carretera Vic-Olvan. “Tenim l’esperança, la voluntat i l’obligació de fer que la situació econòmica canviï tan aviat com sigui possible, i renunciar ara a fer el polígon per la crisi seria com dir que el Berguedà tanca la porta a les oportunitats de futur”, assegura l’alcaldesa, que admet, això sí, que les empreses que s’instal·lin a Olvan hauran de respondre a un nou model més innovador.

DBerga Pàgines especials ||| Immobiliàries | SITUACIÓ DEL SECTOR >>

MAIG DEL 2009

Els pisos nous a Berga són més grans i més barats que al conjunt del país Un estudi del Govern certifica que els habitatges costen un terç menys i tenen més de 100 m2 Redacció

Més espai per menys preu. És el que ofereixen les immobiliàries berguedanes, segons un estudi de la Generalitat, que determina que, l’any passat, els habitatges que es van vendre a la capital del Berguedà eren més barats i més grans que al conjunt del país. L’informe, l’ha elaborat la Secretaria d’Habitatge, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació de Promotors de Barcelona, l’Agència Tributària de Catalunya i la Gerència Regional del Cadastre de Catalunya. Analitza l’oferta i el preu de l’habitatge d’obra nova en 216 municipis del país, i ofereix per primera vegada una radiografia del sector immobiliari amb definició local i comarcal. Descens de preus L’estudi treballa amb dades del 2008, un any molt complicat per al sector immobiliari. En el conjunt del país, detecta un descens en els preus de l’habitatge d’obra nova. Això, i la rebaixa dels tipus d’interès hipotecaris a partir del segon semestre, ha fet possible que hi hagi hagut un “un lleu descens en l’esforç econòmic per accedir a un habitatge”. És a dir, comprar un pis ara surt més a compte, perquè els preus són més baixos que fa un any, i perquè les hipoteques també s’han abaratit. A Berga, els pisos encara van pujar lleugerament l’any passat,

SUPERFÍCIES I PREUS

Un mercat de l’habitatge més atractiu a la capital del Berguedà FONT: Secretaria d’Habitatge. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

SUPERFÍCIE BERGA

100,7 m2 CATALUNYA*

94,4 m2 + 6,7%

PREU/M2 BERGA

2.549 EUR

CATALUNYA* *Mitjana de les 44 ciutats analitzades

d’un 3,6%, igual que a Lleida i a Tarragona. En canvi, en altres ciutats, els preus van tancar el 2008 amb caigudes que, de mitjana, es van situar al 7,3%. Tot i això, els preus dels pisos a Berga continuen molt lluny de la mitjana nacional. El metre quadrat construït es pagava aquí a 2.549 euros davant dels 3.792 del conjunt del país, amb dades recopil·lades en les 44 principals poblacions catalanes. Això vol dir que comprar

un pis a Berga surt, de mitjana, un terç més barat. Respecte a Barcelona, el descompta arriba al 58%. I, al costat de poblacions similars, els pisos berguedans són més barats que a Figueres (-5,3%), Banyoles (4,4%) i Vic (3,5%), entre d’altres. Més de 100 m2 Pel que fa a la superfície construïda, els habitatges de Berga també són comparativament millors. Fan de mitjana 100,7

3.792 EUR - 32,8%

m2, davant dels 94,4 m2 del conjunt de Catalunya. Menys de la meitat de les poblacions analitzades per la Generalitat construeixen per sobre dels 100 m2. Malgrat els avantatges comparatius, la crisi econòmica i, en especial, les dificultats per obtenir finançament, han complicat molt la venda de pisos a Berga. Durant l’últim any de bonança econòmica, el 2007, les immobiliàries trigaven de mitjana 25 mesos a vendre un pis des de

l’inici de la promoció. El 2008, la xifra va arribar fins als 45 mesos. De cada cent pisos que les immobiliàries berguedanes tenien a la cartera l’any passat, en podien vendre tot just dos cada mes, la meitat que el 2007. El principal problema per a la reactivació del mercat immobiliari ha estat que els bancs han tancat l’aixeta dels crèdits. Això ha abocat moltes famílies al mercat de lloguer, que va tancar l’any passat amb bones dades a la capital del Berguedà. Es van signar 210 contractes, 57 més que l’any anterior. Els que van optar pel lloguer es van beneficiar de l’estabilització dels preus, que tot just van pujar 7 euros per mes: de 583 (2007) a 590 (2008). Segona mà Del mercat de segona mà, el Govern no ha publicat dades específiques de Berga. Però, arreu de Catalunya, després d’una dècada amb encariments anuals per sobre del 10% o 15%, i després de l’estancament del 2007 (+0,4%), l’any passat, els preus dels habitatges van començar a baixar. Per primera vegada en deu anys, el preu mitjà de venda dels habitatges de segona mà en el conjunt de deu municipis estudiats va decréixer, d’un -7,9%, una tendència molt semblant a la que es va donar en el mercat d’obra nova. La mitjana del preu del metre quadrat de segona mà va ser de 3.385 euros.

PROMOCIÓ PÚBLICA

NOU SECTOR

Berga desestima fer un barri nou a la zona del Canal Industrial

Creix la zona residencial dels Pedregals

L’Ajuntament de Berga ha rebutja el projecte del Govern de desenvolupar una Àrea Residencial Estratègica (ARE) a la ciutat. CiU i CUP van aprovar al desembre una moció segons la qual el parc d’habitatges de la ciutat està “sobredimensionat” i “les prioritats han de passar per rehabilitar i recuperar els habitatges existents i buits i no pas per crear un barri nou”. El mes passat, el Govern va acatar la decisió municipal a través de la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya central.

A Berga, l’àrea prevista hauria representat la creació d’un barri nou al sector del Canal Industrial, de 7,6 hectàrees i amb 369 pisos, 208 dels quals d’habitatge protegit, i amb nous equipaments. L’equip de govern, de CiU, i la CUP creuen que, a Berga, no li fa falta l’ARE, perquè ja hi ha en marxa processos de reparcel·lació, obres d’urbanització i altres promocions que s’estan executant a les zones dels Pedregals, la Valldan, Torrent de Santa Eulàlia, Canal Industrial, Mabsa i Rasa dels Molins,

i que faran créixer la xifra d’habitatges amb més de 1.500 pisos nous, 276 dels quals de protecció oficial. La Generalitat va decidir l’any passat desenvolupar les ARE en diversos municipis del país amb l’objectiu d’obtenir sòl de forma immediata i facilitar la construcció d’habitatge assequible. El Govern tenia previst desenvolupar 100 àrees en 86 municipis catalans, amb un total de 90.157 nous vivenes, de les quals un mínim del 50% havien de ser habitatges protegits.

Ja han començat les obres d’urbanització de la zona dels Pedregals de Berga, al capdamunt de la Rasa del Canyet. El nou barri compta principalment amb parcel·les unifamiliars i aïllades, una oferta que segons l’alcalde, Juli Gendrau, “té demanda, tot i que ens trobem en un moment complicat per al sector de la construcció”. Els treballs s’han iniciat amb els estudis de topografia, el replanteig i la desbrossada de terreny. S’han d’eixamplar els carrers i, progressivament,

s’anirà fent tota la urbanització per construir-hi els nous habitatges. També s’obrirà un nou vial que enllaçarà el Capdamunt de la Rasa del Canyet fins als xalets dels Pedregals. Aquest nou vial també serà l’accés de la nova escola d’educació especial Llar Santa Maria de Queralt. El termini d’execució d’aquests treballs a la zona dels Pedregals de Berga serà d’un any, aproximadament. Les obres tindran un cost aproximat d’uns cinc milions d’euros.

DBerga Pàgines especials ||| Immobiliàries | OFERTES >>

Eduard Fíguls IMMOLLAC

“Estan tan malament els sectors immobiliari i financer?”

MAIG DEL 2009

Viure en una situació de por és, a vegades, molt més greu que patir de veritat els efectes de la davallada econòmica més gran de les últimes dècades. En poc temps hem passat de l’eufòria més absoluta en què bancs i caixes deixaven els diners d’una manera extraordinàriament fàcil, gairebé imprudent, a crear una gran desconfiança entre les pròpies entitats financeres i els compradors potencials, a prendre unes mesures extremadament dures en la concessió de crèdit tant personal com hipotecari. Com a conseqüència de tot això, el sector immobiliari ha patit i pateix una frenada molt important i, amb ell, arrossega una part molt important del sector industrial i de serveis del país. Anteriorment, hi havia l’inversor que comprava per treure un benefici important a molt curt termini. Actualment, l’inversor del sector immobiliari ha desaparegut i busca altres fons d’inversió, o l’oportunitat en aquest mateix sector. Aquest factor, actualment, el podríem considerar positiu, i

així s’ha eliminat l’especulació en el sector immobiliari. El comprador real té dificultats per trobar finançament i la majoria de vegades es decanta pel lloguer, la qual cosa ha fet créixer la demanda en aquests moments, tot i que, en un principi, la seva intenció era la compra. Què passa en el mercat de l’habitatge? Que els lloguers no solament no han baixat, sinó que han tingut un increment mitjà del 4,4%, segons dades estadístiques. Per altra banda, el preu

LES FRASES

“Viure en una situació de por és molt més greu que patir de veritat els efectes d’una gran davallada econòmica” “Amb tot, hi ha indicadors positius, com la baixada dels tipus d’interès i de la inflació” “Hem de ser capaços de liderar la superació de la crisi amb enginy”

de l’habitatge ha patit una davallada d’entre el 10 i 30%, segons els casos i la situació concreta. Malgrat tot, hi ha una part important de la població que continua tenint els mateixos ingressos, i situacions familiars semblants a les de fa tres anys, i molts d’aquests han deixat de comprar o canviar de casa a causa de la por generalitzada i del bombardeig intimidatori d’informació a totes hores i en tots els mitjans de comunicació. Amb tot això, hi ha indicadors actuals positius que hauríem de mirar amb optimisme, com són la baixada dels tipus d’interès i la contenció de la inflació. El catastrofisme s’ha escampat com una gran taca d’oli, i tots plegats, tant governants, com institucions, entitats financeres i nosaltres mateixos hem de ser capaços de liderar la superació d’aquesta crisi, amb motivació, enginy i dinamisme. Podríem agafar com a referència el refrany d’un gran mestre que deiaç: “el futur està a les nostres mans”.

DBerga Pàgines especials ||| Immobiliàries | OFERTES >>

Josep Roca CONSTRUCCIONS I PROMOCIONS QUERALT

“A Gironella, fem una promoció molt nova: blocs aïllats amb espai verd”

MAIG DEL 2009

Una empresa que deu els seus orígens a la tradició familiar. Així és com es defineix Construccions i Promocions Queralt, precedida al llarg dels anys per una successió d’empreses familiars que han anat transmetent els coneixements i la pràctica de l’ofici de pares a fills. Després de 18 anys de tradició, l’empresa continua endavant amb construccions ambicioses. Actualment, està desenvolupant un projecte d’una nova urbanització a Gironella. Una iniciativa que, segons Josep Roca, de Construccions i Promocions Queralt, “actualment és el projecte d’urbanització més gran que es porta a terme a la comarca del Berguedà”. Roca explica que es tracta d’una construcció de grans dimensions situada al sector esportiu de la vila, en què es fan quatre tipologies de vivendes: “s’hi fan habitatges aïllats, que seria el que entenem per xalet amb parcel·la gran i amb parcel·la més petita, de 500 i 400 metres quadrats; habitatges unifamiliars en filera; ha-

bitatges unifamiliars adossats, aparellats; i també habitatges plurifamiliars”. En total, hi ha unes 212 vivendes i, a més, el sector disposa de 16.000 metres quadrats d’espai verd. Josep Roca afirma que aquesta nova zona serà molt important per a la vila de Gironella ja que, segons diu, “s’hi pot fer el que el poble necessiti en qualsevol moment”. Una part important d’aquesta zona està pensada perquè la gent compri la parcel·la i s’hi faci la casa, però, a part

LES FRASES

“La urbanització que fem a Gironella és la més gran que s’està fent ara mateix al Berguedà” “S’hi fan xalets amb parcel·la, unifamiliars en filera i adossades, i habitatges plurifamiliars” “La zona és molt bona i estem fent un tipus d’habitatges que és molt innovador”

d’aquests habitatges aïllats, també hi ha els plurifamiliars, que van a càrrec d’empreses promotores. Roca és conscient que potser no és el millor moment per vendre, però ressalta la diferencia que suposen aquests habitatges respecte d’altres: “Creiem que la venda va per llarg, pot trigar quatre o cinc anys a resoldre’s el tema dels habitatges plurifamiliars, però la zona és molt bona, és una tipologia d’habitatge que no existeix enlloc més de Gironella, perquè són habitatges plurifamiliars amb planta baixa i dues plantes més a sobre, amb blocs aïllats, de manera que poden tenir el seu propi espai i això és una cosa molt innovadora tant a Gironella com en el conjunt de la comarca del Berguedà”. Construccions i Promocions Queralt també està treballant en la construcció de diversos tipus d’habitatges en altres indrets de la comarca, com Berga, Castell de l’Areny i Saldes, i fins i tot, té obres en marxa en indrets fora de la comarca, com l’ampliació de l’escola de Bellver, a la Cerdanya.

DBerga Pàgines especials ||| Immobiliàries | OFERTES >>

Sílvia Marin RÚSTIC BERGUEDÀ

“El lloguer garantit ofereix seguretat al llogater i al propietari”

MAIG DEL 2009

Rústic Berguedà neix a partir d’un projecte individual que pretén satisfer l’oferta i la demanda del Berguedà. Amb la voluntat d’oferir el millor als seus clients, l’empresa ha posat al seu servei l’anomenat lloguer garantit, una alternativa nova en el sector de l’habitatge. Sílvia Marin, de Rústic Berguedà, afirma que és un mecanisme bastant nou i que ja se n’ha comprovat l’efectivitat. Pretén garantir els drets dels propietaris i dels llogaers. “Ens hem homologat amb l’anomenada Cort d’Arbitratge, i oferim un document pel qual el client signa, paga un cop 58 euros i li dura per a tot el procés del lloguer. Aquest document permet que, si en un moment donat, hi ha un incompliment del contracte, ja sigui per la part arrendadora com per part del llogater, es pot desallotjar l’habitatge en un termini màxim d’un mes. A més, aquest document cobreix tots els impagaments que els llogater pugui haver deixat, ja siguin a nivell de rendes de lloguer, de comptadors, de danys en el pis, etc”.

Rústic Berguedà, a part d’establir aquesta garantia quan els seus clients tramiten un lloguer amb la immobiliària, també és un punt de servei i de venda d’aquests documents. Tal com explica Marin, “un particular que no hagi fet els tràmits de lloguer amb nosaltres pot venir igualment aquí, comprar el document i li serveix exactament igual”. Segons Marin, aquest és un servei que ja han contractat molts clients, i és que actualment, explica, hi ha un tant per cent molt elevat de perso-

LES FRASES

“Oferim el lloguer garantit tant a les persones que lloguen amb nosaltres com a les que no” “Al mercat de lloguer, hi ha pisos molt nous i preus molt baixos” “Per als que obtenen hipoteques, és un bon moment per comprar amb preus avantatjosos”

nes que es decanta pel lloguer: “si ara fas 100 lloguers, abans 95 d’aquests haurien estat vendes”. Això és, segons Marin, pels problemes de finançament que troben molts clients quan van al banc. “No és que la gent no pugui complir amb els pagaments, sinó que les entitats financeres no donen els crèdits com els donaven abans, vigilen una mica més”. De retruc, això fa que, al mercat de lloguer, hi hagi ofertes molt interessants i pisos nous com mai no havia passat abans: “ara, estrenes un pis i pagues un lloguer mínim que pot ser de 400 o 500 euros al mes i, per aquest preu, pots viure en un habitatge molt nou”. Per als clients que aconsegueixin vèncer les reticències dels bancs, Marin considera que ara és un molt bon moment per comprar. Tal com explica, “els clients que poden donar uns diners a compte, continuen obtenint hipoteques sense grans problemes, i això els permet comprar a preus molt avantatjosos, molt més baixos que anys enrere, quan els pisos s’havien encarit molt”.

DBerga Pàgines especials ||| Immobiliàries | OFERTES |

Sebastià Franch PIRINEU 2000

“Hem baixat un 30% els preus de venda en promocions d’Avià i Gironella”

MAIG DEL 2009

Pirineu 2000 s’encarrega d’informar, gestionar i tramitar qualsevol qüestió relacionada amb el món immobiliari. Actualment, l’empresa està construint dos xalets adossats a Avià, i també està desenvolupant promocions a Gironella. Tant un projecte com l’altre, però, s’han vist influïts per la crisi econòmica que s’està vivint i, com a conseqüència, l’empresa ja ha abaixat un 30% els preus de venda. Sebastià Franch, de Pirineu 2000, assegura que es tracta d’una crisi que està repercutint a la resta de sectors: “és una crisi financera amb lletres majúscules i estem com estem per culpa d’aquesta crisi, no hi ha confiança entre els bancs i això ho fa anar tot malament”. La crisi a què fa referència Franch es fa visible en el moment en què els seus clients es disposen a comprar: “la voluntat de comprar per part dels clients hi és, però els bancs posen el màxim d’obstacles possibles i, per tant, la dificultat de compra apareix en el moment en què els clients entren a les entitats bancàries. Ara, concedeixen el 80% del va-

lor de l’habitatge, que pot ser tant el valor de taxació com el de compravenda. Actualment, el valor que utilitzen és el més baix, que acostuma a ser el de compravenda, fet que obliga els compradors a disposar d’un capital mitjà inicial d’uns 35.000 a 50.000 euros per accedir a un crèdit. Actualment, són molt poques les entitats que concedeixen el 100% del valor de compra, i generalment per aconseguir aquests finançaments hem de recórrer a entitats bancàries de fora de la comarca”. Tot i aquestes difi-

LES FRASES

“La gent té ganes de comprar, el problema és que els bancs no donen crèdits” “Cal comparar abans de decidir en quin municipi es compra: els pobles són més barats que Berga” “Qui pugui comprar, que ho faci ara, perquè els preus tornaran a pujar”

cultats, Franch també remarca que ara és un bon moment per comprar si es disposa dels diners perquè afirma que, “si aquesta crisi s’arriba a solucionar, els preus que tenim ara no es mantindran ni dos dies i, en el moment en què hi hagi facilitats o s’obrin algunes portes perquè la gent pugui accedir a comprar i a tenir els crèdits necessaris, automàticament els preus tornaran a pujar”. Davant del panorama actual, Franch suggereix comparar preus abans de decidir: “avui dia, no hi ha distàncies: Avià, Gironella, Puig-reig, Casserres, són a cinc minuts de Berga, i s’hi poden trobar ofertes molt més bones”. Franch assegura que comprar fora de Berga suposa una diferència de preu considerable i que val la pena tenir-ho present: “hi pot haver de 60.000 a 100.000 euros de diferència i, a hores d’ara, això és un factor important a tenir en compte. Si els clients van al banc a demanar un crèdit de 120.000 euros potser els el donaran; ara bé, si van a demanar-ne un de 220.000, ho tenen molt complicat”.

DBerga

MAIG DEL 2009

DBerga

MAIG DEL 2009

DBerga

MAIG DEL 2009

A+

DBerga Ciutat

Quatre parades més s’afegeixen a la ruta del bus TRANSPORT>> L’Ajuntament de Berga ampliarà el nombre de parades del bus urbà arran de les peticions que ha rebut de diversos usuaris i de les associacions de veïns. Les noves parades se situaran a la Font del Ros, a la zona comercial sud, a la Rasa dels Molins, a la carretera de Ribes, al Mercat Municipal i a la Ronda Queralt (Casino). 8.000 persones van pujar al bus en els primers cent dies de servei.

Rutes per anar a l’escola a peu MOBILITAT>> Monitors i agents cívics acompanyen cada matí els nens i nenes que van a peu al CEIP Sant Joan. S’han creat tres recorreguts que surten del centre cívic, de la carretera de Solsona i de la Font del Ros, i arriben a l’escola després d’aturar-se en diverses parades.

MAIG DEL 2009

||| JUSTÍCIA |

Els nous jutjats de Berga, el 2010 La Generalitat adjudica les obres, que costaran quatre milions i mig d’euros MOROSITAT

Anna Costa

Els nous jutjats de Berga estan més a prop de ser una realitat. La Generalitat de Catalunya, per mitjà de l’empresa pública GISA, ha adjudicat a Construccions Cots i Claret, de Manresa, la construcció del nou Palau de Justícia de Berga, per un import de gairebé 4,5 milions d’euros. El nou edifici es construirà a la zona del Pla de l’Alemany, a tocar de la comissaria dels Mossos d’Esquadra, i és una necessitat per a la capital del Berguedà, ja que els jutjats actuals, ubicats a la Gran Via, es troben en mal estat de conservació. La construcció tindrà una superfície de 3.700 metres quadrats i la idea és que es comenci a edificar d’aquí a un o dos mesos. La durada prevista de les obres és d’un any i mig i, per tant, s’haurien d’acabar a finals de l’any que ve. El nou equipament tindrà els dos jutjats actuals de primera instància i instrucció, un d’ells

La crisi dispara les demandes

Maqueta del nou edifici judicial que estarà llest l’any que ve. ARXIU amb competència en Violència Sobre la Dona, i comptarà amb espai de futur creixement. S’hi allotjaran el Registre Civil; el Jutjat de Guàrdia i les dependències per a la Fiscalia, metges forenses, els advocats, els tècnics, els procuradors, l’atenció ciutadana, la unitat administrativa,

l’arxiu i els detinguts. Pel que fa a les noves tecnologies, l’edifici comptarà amb equips de videoconferència, informatització del registre i repartiments d’assumptes, connexió via Internet a diverses bases de dades i bústies institucionals de correu electrònic, entre d’altres.

Les reclamacions civils per deutes han augmentat un 40% als jutjats de Berga des de finals l’any passat. Com a conseqüència de la crisi econòmica, l’administració judicial s’ha trobat amb una allau de demandes per l’augment de la morositat. Els demandants són empreses que no cobren d’altres empreses, préstecs impagats, o comunitats de propietaris que tenen problemes per cobrar les quotes. Fonts judicials han pronosticat a Ràdio Berga que la tònica ascendent es mantindrà en els pròxims mesos i, per això, el delegat a Berga del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Ramon Fernández Cabra, demana que les institucions públiques “facin alguna cosa i evitin que els jutjats arribin a col·lapsar-se”.

DBerga Ciutat

MAIG DEL 2009

||| CULTURA |

Ikea incia una col·laboració amb el Casal d’Europa La multinacional del moble evoca l’origen suec del pavelló berguedà Anna Costa

El Casal d’Europa del Berguedà i la multinacional sueca Ikea han signat un conveni de col·laboració. A partir d’ara, la cadena de mobles i estris per a la llar patrocinarà algunes de les activitats que l’entitat berguedana organitza al llarg de l’any, sempre centrades en la difusió cultural i els valors europeus. En especial, Ikea ajudarà en l’organització del Dia d’Europa i en la concessió dels premis Gibert, que reconeixen els cinc alumnes més destacats dels instituts de secundària del Berguedà. La multinacional aportarà uns 5.000 euros per pagar el viatge a Suècia que guanyen aquests estudiants. El Casal d’Europa i Ikea ja han

signat l’acord que té una vigència d’un any, però que és renovable. Es tracta, segons Jaume Farguell, president del Casal d’Europa del Berguedà, d’un conveni “interessant per a totes dues parts”. Ikea és un patrocinador de pes per al Casal d’Europa, que compensa així la pèrdua d’alguns espònsors berguedans que han deixat de col·laborar amb l’entitat a causa de la crisi econòmica. Patrocinis no berguedans En aquest sentit, Farguell considera que “el Casal d’Europa s’ha d’obrir a empreses i institucions de fora de la comarca, com la mateixa Ikea o Agbar, per tal d’obtenir els recursos necessaris per mantenir l’activitat”. Pel que fa al conveni amb

La multinacional sueca Ikea col·laborarà a partir d’ara amb les activitats del Casal d’Europa. ARXIU Ikea, la firma sueca també col·laborarà oferint un tast de productes suecs durant la celebració del Dia d’Europa, que tindrà lloc el pròxim 22 de maig i que es dedicarà, precisament, a Suècia. Farguell ha remarcat que Ikea veu el Casal d’Europa com una “singularitat a la península Ibèrica” i, per això, s’ha mostrat interessada a iniciar-hi un procés de col·laboració. A més, el Casal d’Europa es troba ubicat a l’edifici del Pavelló de Suècia, i és una de les cons-

truccions nòrdiques més destacades que hi ha a Catalunya. Segons Farguell, les negociacions amb Ikea han estat “molt fàcils i, de seguida, l’empresa ha mostrat disponibilitat d’arribar a un bon acord”, sobretot mitjançant del director de la botiga de Badalona, Marino Maganto. De fet, no és la primera vegada que la companyia sueca col·labora amb el Casal d’Europa del Berguedà, ja que el Pavelló de Suècia compta amb diverses peces de mobiliari cedides per Ikea.

ARQUITECTURA

El pavelló de Suècia, un emblema nòrdic La seu del Casal d’Europa, el Pavelló de Suècia, es va estrenar a l’Exposició Universal de Barcelona del 1929, i és obra de l’arquitecte Peder Clason. Després de la mostra, es va traslladar a Berga, on es va inaugurar dos anys més tard amb la presència del president Companys. Va ser una escola per a nenes necessitades.

DBerga Ciutat ||| SALUT |

Els al·lèrgics del Berguedà tindran una primavera difícil Les gramínies, abundants a la comarca, pol·linitzaran més Anna Costa

La primavera és una època crítica per als al·lèrgics, i les persones al·lèrgiques a alguns dels pòl·lens més agressius s’han de posar en guàrdia, especialment aquest any. Els experts alerten que el pol·len d’espècies com el plàtan i les gramínies ja ha començat a esclatar, i aquestes espècies són les que més afecten la comarca, segons ha explicat a Ràdio Berga el doctor Òscar Bernadich, al·lergòleg de l’hospital Sant Bernabé de Berga. “Hem tingut un hivern molt plujós i això ha fet que hi hagi molta planta per pol·linitzar”, ha detallat Bernadich. Per això, és previst que sigui una primavera molt dura per als al·lèrgics i que els resulti especialment llarga. El fred intens ha fet que la primavera meteorològica i el pol·len hagin arribat una mica més tard, però també és previst que s’allarguin més enllà del que és habitual. Es calcula que un 30% de la població pateix al·lèrgia al pol·len, un percentatge que s’ha multiplicat en els útlims anys. Una de les causes d’aquest augment és, segons Bernadich, “l’excés d’higiene”, ja que la manca de contacte amb les substàncies a

Les al·lèrgies poden provocar esternuts, rinitis i ulls plorosos. ARXIU què un pot ser al·lèrgic fa que el sistema defensiu maduri de forma incorrecta i estigui predisposat a patir alteracions. Detecció en adults Per això, les al·lèrgies també es manifesten sovint en persones ja adultes i, per tant, en qualsevol moment de la vida, se’n poden començar a notar els símptomes. En cas d’esternuts de forma continuada, de rinitis, o d’ulls

plorosos, la recomanació és anar al metge i fer-se les proves d’al·lèrgia, ja que, un cop diagnosticada, es pot prevenir. Per tractar-ne els símptomes, els metges recepten antiestamínics, broncodilatadors i corticoides. Com a tractament curatiu, hi ha vacunes contra el pol·len. Són dosis molt petites de la substància a la qual el pacient és al·lèrgic perquè el cos s’hi acostumi i deixi de provocar-li molèsties.

A+

MAIG DEL 2009

Comença l’ampliació del Sant Bernabé

L’activitat física es pot mantenir durant l’embaràs

SANITAT>> Les obres d’ampliació de l’hospital comarcal Sant Bernabé de Berga ja estan en marxa. L’empresa Copisa Constructora Pirenaica SA, que és l’adjudicatària, ha començat a treballar-hi, i és previst que els treballs tinguin una durada d’uns dos anys. L’actual hospital dóna cobertura a una població de més de 40.000 habitants. L’ampliació projectada suposa incrementar el centre en més de 5.000 metres quadrats i una inversió prevista de vuit milions d’euros. El nou hospital suposarà la construcció d’un nou edifici que connectarà amb l’actual. L’entrada principal serà per la quarta planta, que donarà a un nou carrer que s’ha d’urbanitzar, i que anirà des de sobre la gasolinera fins a sota del restaurant La Cabana. El centre sanitari, acabades les obres, tindrà una superfície de gairebé 15.000 metres quadrats.

MATERNITAT>>

Assessorament a El Tossalet

Exercici físic en la vida diària

FITNESS>> A partir d’ara, les persones que s’inscriguin al centre esportiu El Tossalet, de Berga, disposaran del nou Servei d’Atenció a l’Usuari. Es tracta d’un test que detecta les necessitats de cada persona, els seus gustos i la seva condició física i de salut. L’objectiu és encertar-la: que cada usuari trobi l’activitat que més el satisfaci. La tria principal és entre les activitats dirigides, que es fan en grup i amb un monitor, i la pràctica lliure.

CARDIOVASCULAR>>

Canviar hàbits per perdre pes

30% de grips a l’ambulatori

Menjar menys i fer-ho d’una manera més equilibrada són passos imprescindibles per perdre pes. Ho ha explicat a Ràdio Berga Ester Comellas, del centre Tayra, de Berga. De tota manera, Comellas diu que, abans de començar a perdre quilos, cal netejar el cos amb una dieta depurativa, que recomana que fem a base de cereals. “Ens hem d’oblidar de les dietes miraculoses”, explica la dietista, que aposta per aliments naturals i de digestió fàcil.

EPIDÈMIA>> Tres de cada deu casos que ha atès aquest hivern l’ambulatori de Berga han estat relacionats amb la grip, que, aquest hivern, ha entrat en fase d’epidèmia. La directora adjunta del CAP, Teresa Ballús, recomana “evitar els canvis bruscos de temperatura”. En casos de símptomes gripals, és a dir, malestar general i febre, els metges recomanen prendre algun antitèrmic, per fer que la febre se’n vagi en un parell o tres de dies.

NUTRICIÓ>>

Al programa “Mitja hora de salut”, de Ràdio Berga, han intervingut una dona embarassada i una altra que va ser mare ara fa tres mesos. Són la Judith López i la Sílvia Altarriba, que han viscut experiències molt diferents. La Sílvia va tenir un embaràs molt complicat i, en canvi, la Judith l’està tenint molt tranquil. Totes dues s’han ajudat de l’activitat física per preparar-se per al part i per portar l’embaràs més bé. La ginecòloga Maria Rosa Almirall ha aconsellat a les dones embarassades que es deixin guiar pel seu cos. Diu que l’anatomia femenina és molt intel·ligent, i que sap detectar perfectament i a temps quines activitats físiques són apropiades durant l’embaràs, i quines no. Ha explicat el cas d’una jugadora de bàsquet de competició que esperava bessons, i que va continuar jugant fins ben avançada la gestació.

Experts en activitat física, reunits per Ràdio Berga, han arribat a la conclusió que, només renunciant als objectius immediats i buscant una motivació personal, es pot mantenir la promesa de fer exercici físic amb regularitat. Cal oblidar-se de reduir molts quilos en poques setmanes, i incorporar l’esport a la vida diària. A Berga, el 60% dels desplaçaments en cotxe són de menys de 500 metres, segons el RACC, i es podrier fer a peu.

DBerga Ciutat

MAIG DEL 2009

||| FORMACIÓ |

Els alumnes berguedans, els més afavorits per les beques mineres La crisi dispara un 40% les sol·licituds d’ajuts per estudiar idiomes a l’estranger Modalitats

Alba Sanclimens

Els alumnes berguedans que sol·liciten a l’Estat ajudes del fons miner per a batxillerat, FP i estudis universitaris han rebut aquest curs 3.123 euros de mitjana. La quantitat supera de bon tros les beques concedides als estudiants de l’Aragó (2.675 euros), Galícia (2.663) o Astúries (2.206). La diferència s’explica perquè els costos que han de suportar els alumnes berguedans (matrícules, pisos a Barcelona, desplaçaments, etc.) també són més alts, segons fonts de la Fundació per al Desenvolupament de les Zones Mineres del Carbó (Fundesfor). L’entitat pública finança les beques amb diners del pla estatal de la mineria, que té dotació assegurada fins al 2012. Hi ha programes específics per a estudis reglats, i també per apren-

Estudis dins i fora de l’estat

Un grup de joves, en un viatge d’estudis a l’estranger. ARXIU dre idiomes a l’estranger, entre altres coses. Aquest 2009, les sol·licituds de beques s’han disparat un 16,5%, cosa que s’atribueix a la crisi econòmica. En total, Fundesfor ha rebut 14.443 peticions que procedeixen de les diverses regions mineres catalogades per

l’Estat a les comunitats autònomes de Catalunya, Andalusia, Castella i Lleó, Galícia i Astúries. Per sectors, les beques per a estudis de batxillerat, FP i universitats han crescut un 9,1% fins a les 10.367. Però la gran explosió ha tingut lloc en les beques per a cursos d’idiomes a

||| 1 | Batxillerat i FP Les beques A subvencionen la realització d’estudis de batxilleat i Formació Professional (FP) reglada i programes de qualificació professional en centres públics. ||| 2 | Universitat Les beques B són per a estudiants universitaris, i tenen en compte si l’alumne viu fora del domicili familiar, i si s’ha de desplaçar. ||| 3 | Idiomes Les beques Idiomes permeten fer cursos breus a l’estranger o a Espanya, sempre en països de la Unió Europea. ||| 4 | Estudis a l’estranger Les beques C són per cursar FP o estudis superiors en un país estranger dels 27.

l’estranger, que han crescut un 40,9%. Aquests ajuts permeten als joves passar unes setmanes de l’estiu en un país de la Unió Europea aprenent idiomes en centres especialitzats. Les beques de Fundesfor es van començar a concedir fa més de deu anys en el marc d’un programa per reactivar l’economia de les zones mineres del carbó. De mica en mica, els programes estatals d’ajuts públics s’han anat fent populars, i les peticions d’ajuda han crescut de mitjana un 2% cada any. Però aquest any s’ha registrat un augment molt més considerable, fruit de les estretors econòmiques que passen moltes famílies per la crisi econòmica. Pobles miners i limítrofs Al Berguedà, poden sol·licitar els ajuts els estudiants menors de 30 anys empadronats en un poble miner o en un municipi limítrof: Berga, La Pobla de Lillet, Saldes, Vallcebre, Avià, Bagà, Capolat, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gisclareny, Guardiola de Berguedà, Olvan i Gósol. El Servei de Joventut del Consell Comarcal del Berguedà és l’oficina de referència per a dubtes i consultes, i la tramitació es pot fer per Internet.

DBerga Ciutat

MAIG DEL 2009

||| JOVENTUT |

El centre per a adolescents d’Olvan s’obre a la societat Els joves surten de Valldaura per fer esport i per estudiar Anna Costa

Els nois i noies que estan interns al Centre Terapèutic i Educatiu Valldaura, d’Olvan, han començat una sèrie d’activitats que fan fora de l’edifici, i que acosten els adolescents a la societat del Berguedà. El centre és propietat d’Amalgama 7, una fundació creada pel psicòleg clínic Jordi Royo, que té un equipament semblant a Barcelona. A Valldaura, hi ha joves amb conductes de risc per abús de drogues, addicció a les noves tecnologies i trastorns d’alimentació, entre d’altres, que tenen com a característica comuna una falta general de motivació. Des de fa uns mesos, alguns dels joves interns han començat a fer activitats fora del centre. Dos grups d’una quinzena de nois i noies de Valldaura fan classes de natació al centre esportiu El Tossalet, de Berga.

LLIBRE

Royo retrata ‘Els rebels del benestar’ El director clínic d’Amalgama 7, Jordi Royo, ha publicat el llibre Els rebels del benestar. L’obra dóna indicadors als pares i mares d’adolescents veure si els comportaments dels seus fills són adequats, i si tenen determinades conductes de risc, com el consum de drogues, els trastorns alimentaris, l’abús de les noves tecnologies, les compres compulsives o l’agressivitat i l’actitud violenta. El llibre també pot ser útil per a professors de secundària o professionals de l’àmbit sanitari.

D’altres participen en activitats sociolaborals de jardineria que impulsa l’Ajuntament d’Olvan als nuclis d’Olvan i Cal Rosal. I, pel que fa a la formació, n’hi ha que fan batxillerat a l’IES Pere Fontdevila de Gironella, i alguns estudien a l’Escola d’Art i Disseny, tot i que la majoria cursen tercer i quart d’ESO al mateix centre. Travessa pel Cadí Les activitats fora de Valldaura van començar amb una primera experiència, ara fa sis anys, quan un grup de joves va fer la travessa Cavalls del Vent pel Parc Natural Cadí-Moixeró. “Hi havia alguns temors dels responsables dels refugis, però va anar tan bé que hem repetit cada any, i tots els comentaris que rebem són positius”, explica el director del centre, Ramon Vilà. Seguint aquella iniciativa, en els últims mesos, s’han multiplicat les activitats exteriors.

El centre Valldaura aborda els problemes dels adolescents. arXIU Segons diu, Valldaura és “una escola de vida” que s’ha d’adaptar a la transformació dels adolescents. “Han canviat molt en els últims anys”, assegura Vilà. Ara, la majoria tenen 14 i 16

anys, i tots presenten trastorns de conducta molt relacionats amb la societat actual. Per aconseguir corregir aquestes conductes, és important “normalitzar la vida dels nois i noies”.

DBerga Ciutat ||| EDUCACIÓ |

La SES completa l’ESO a l’espera del nou institut El futur centre públic del pla de l’Alemany no estarà llest fins al 2011

Edificis modulars i pati de la SES Serra de Noet. SES SERRA DE NOET Redacció

Fins d’aquí a dos anys, pel cap baix, no estarà llest el nou institut públic de Berga, el segon que tindrà la ciutat, i que es construirà en uns terrenys a sota del camp de futbol, al Pla de l’Alemany, segons les previ-

sions de l’Ajuntament i del Departament d’Educació. Mentrestant, la Secció d’Educació Secundària (SES) Serra de Noet completarà el curs que ve els quatre nivells de l’ESO. El centre té dues línies per curs i és l’embrió del segon institut públic de Berga, després del Gui-

llem de Berguedà. L’equipament compta amb uns edificis modulars, que acullen les aules i les oficines dels professors. L’ampliació de la secundària pública a Berga es planteja com una necessitat tenint en compte l’augment de la població i dels alumnes. Aquest curs, 823 nois i noies d’entre 12 i 18 anys estudien ESO i batxillerat a la ciutat, segons dades de l’Oficina Municipal d’Escolarització, i el ritme de preinscripcions per al curs que ve anticipa unes dades molt semblants. A més de l’IES Guillem de Berguedà i de la SES Serra de Noet, també l’escola La Salle, concertada, ofereix cursos d’ESO. El batxillerat s’ofereix exclusivament al Guillem de Berguedà i a l’escola Xarxa. A primària i a educació infantil, hi ha 1.362 estudiants a Berga, una xifra lleugerament superior a la del curs passat. L’oferta educativa de la ciutat es completa amb la Formació Professional, que s’imparteix a l’escola Sant Francesc, que forma part de Xarxa, i al Guillem de Berguedà. Altres instituts públics de la comarca també ofereixen cursos d’FP, i alguns joves berguedans opten per centres de fora de la comarca.

A+

MAIG DEL 2009

4.000 autònoms treballen al Berguedà

El CFI forma emprenedors als instituts públics

OCUPACIÓ>>

Un 56% dels 4.000 autònoms que treballen a la comarca són de l’àmbit dels serveis, un 21% de la construcció, un 13% de l’agricultura, i un 10% de la indústria. Per a ells, s’ha creat la Xarxa Impulsem Autònoms, que vol “reconèixer i valorar l’esperit emprenedor i la figura de l’empresariat autònom”.

EMPRESA>> El Consorci de Formació i Iniciatives (CFI) Cercs-Berguedà ha impulsat un cicle de xerrades als instituts Guillem de Berguedà de Berga, Pere Fontdevila de Gironella, Alt Berguedà de Bagà, i Puig-reig. Uns 90 estudiants han assistit a les sessions amb què es vol “fomentar la generació d’idees i la cultura empresarial”.

Més tallers per a nens a l’estiu

Cursos de circ per a joves

Les associacions de mares i pares de les escoles han demanat a l’Ajuntament de Berga que repeteixi els tallers artístics que es van fer l’estiu passat per a nens i nenes d’entre P2 i segon de primària, i que n’ampliï els horaris. Les AMPA volen que els tallers comencin a les 9 del matí, i no pas a les 10, com l’any passat. L’Ajuntament també estudia allargar a l’agost les estades esportives.

ESTIU>> L’Ajuntament de Berga ha planificat fer una enquesta als alumnes de secundària de la ciutat per determinar si es poden organitzar tallers o activitats a l’estiu, i quins són els que més interessen als joves. Una de les idees que té al cap l’Ajuntament és fer uns cursos de circ, tenint en compte la tradició circense de la ciutat. Així, es vol difondre l’Espai del Circ que hi ha a l’Hospital Vell.

ACTIVITATS>>

DBerga Ciutat ||| Patum històrica | CARTELLISME >>

MAIG DEL 2009

L’humorista gràfic Josep Vinyes, germà del cèlebre Ramon, va fer els primers fotomuntatges de la Patum just abans de la guerra civil, l’any 1936

Els colors del Corpus republicà

Una estranya carota en un cartell descartat. j. vinyes

A la vista, dies negres de bombes i assassinats. El futur immediat adoptava una tonalitat fosca. Grisa pel cap baix. Trista, apagada i somorta. I, tanmateix, allunyant innocentment els presagis aterridors, Berga es lliurava a un esclat de colors. A la primavera del 1936, poc abans que comencés la Guerra Civil, l’il·lustrador Josep Vinyes treballava en el programa de mà de l’última Patum republicana, el més agosarat que havia tingut la festa fins llavors. Ho feia experimentant amb noves tècniques i avançant-se unes quantes dècades a l’art del cartellisme patumaire. Per primera vegada —que consti—, un artista berguedà s’atrevia a fer muntatges amb

fotografia i pintura a partir de la Patum. Combinava els traços vius i alegres del seu pinzell amb les precàries fotografies en blanc i negre que ja es feien a la plaça de Sant Pere. I s’endinsava així en un procés creatiu que va durar setmanes. El camí fins a la consecució de l’obra definitiva va ser llarg, com revelen ara els esbossos que ha localitzat el bibliògraf Ramon Felipó. Abans d’entregar a l’Ajuntament el cartell oficial de la Patum, amb la guita grossa de cara i la del Patronat d’esquena, Vinyes va enllestir, com a mínim, dues propostes més, i va treballar en diversos esbossos parcials. Finalment, va optar per

Cartell oficial de la Patum del 1936. j. v.

TROBALLA

Ramon Felipó rescata els dibuixos d’una llibreria de vell de Barcelona De totes les obres que Josep Vinyes va fer aquella Patum del 1936, només el cartell definitiu havia tingut notorietat fins ara. La resta de proves i esborranys són inèdits, i els tenia guardats en un bagul la néta de l’artista. Cap institució cultural de Berga no va recollir les obres, tot i que la família les oferia de franc, i van acabar en una llibreria de vell de Barcelona, regentada per Anna Figueras i Ignasi Solé Sugranyes. Allà els va trobar el bibliògraf Ramon Felipó. “Va ser a la parada que fan els diumenges al mercat de

Sant Antoni, i exactament al mateix lloc on fa uns mesos va aparèixer la biblioteca de Josep Maria de Martín”, explica. Entre el botí de Vinyes, també hi havia dues medalles. Una és de l’Ajuntament de Centelles, i està dedicada a Josep Vinyes, amb motiu dels 25 anys de les exposicions d’art, el 1967. I l’altra és de l’Ajuntament de Berga, en commemoració del centenari del naixement del seu germà Ramon, l’any 1982.

Felipó, amb dues medalles dels germans Vinyes.

X. R.

DBerga Ciutat ||| Patum històrica | CARTELLISME |

Esborrany desestimat, amb la imatge de les guites. j. vINYES

una pintura: un esclat de foc vermell sobre el fons negre de la nit i amb la preeminència del verd guitaire. La inscripció, amb lletres grosses, deia: “Grans festes de Berga. Patum”. Però més que en el resultat final, la innovació de Vinyes es detecta en el procés: dels dos cartells que va desestimar, l’un també era una pintura de la guita, amb els colors encara més vius, i l’altre era la fotografia d’un ple, mirant a càmera, amb les lletres pintades al damunt. De fet, aquesta va ser la fixació de Vinyes aquell 1936 i, alhora, la seva gran innovació: pintura sobre fotografia. En uns esbossos dels nans vells, les aquarel·les blaves i liles

acolorien les bates. Un groc estrident cobria tot el fons, i deixava només una aurèola per on treia el cap una munió de patumaires. En total, l’obra que ha rescatat Felipó, la componen una vintena de làmines. “És, sens dubte, la col·lecció més important d’il·lustracions de la Patum després de la de Josep Maria de Martín”, assegura el bibliògraf. A més de fotomuntatges, la sèrie és plena de dibuixos fets a ploma o a llapis, amb els ninots característics de Vinyes. “Són ninots entranyables, entre divertits i estrafolaris, d’un grafisme desimbolt i exuberant, adscrit a la modernitat avantguardista i expressiva”,

MAIG DEL 2009

Fotomuntatges amb nans vells. j. v.

LES FRASES

“Vaig néixer en un bon bressol. Dic bon bressol perquè érem sis germans i jo era el petit. Per a tots va servir el mateix, i encara el vaig trobar en prou bon estat” “Dibuixo perquè no podia expressar els meus pensaments amb l’escriptura” “L’humorisme...? Ah! Detesto el riure a mitges, el somriure hipòcrita, el riure interior, perquè és com les samarretes de llana, que creus que t’abriguen, però que t’encostipen”

Autoretrat de Josep Vinyes publicat per Ràdio Lleida en un saló d’humoristes gràfics l’any 1944. j. v./arxiu kap

descriu el ninotaire Jaume Capdevila Kap. Durant anys, els dibuixos de Vinyes van il·lustrar portades de llibres i auques, i van tenir presència en revistes de Berga, com Tagast i Queralt, i d’altres de Barcelona, com L’Esquella de la Torratxa. Vinyes també va ser un gran afeccionat a la fotografia patumaire, i va col·leccionar molts objectes relacionats amb el Corpus berguedà. Els traços simpàtics del ninotaire berguedà van aparèixer en publicacions de tot el país. Tan aviat eren sàtires polítiques com dibuixos innocents amb motius circenses. El circ era la seva gra passió i, amb els anys, va aconseguir acumular una gran col·lecció de cartells

i objectes, que ara s’exposa a l’edifici de l’Hospital Vell, a la plaça del Doctor Saló. Malgrat tot, l’obra de Vinyes continua en una certa penombra historiogràfica, molt allunyada del reconeixement que ha rebut el seu germà Ramon. Després de la Patum del 1936, es va haver de suspendre una exhibició de les comparses que s’havia de fer a l’Olimpíada Popular de Barcelona. La guerra ja havia esclatat i, els dos anys següents, la Patum de Berga es va haver de cancel·lar. Un mantell negre i gris cobria dramàticament la festa que Josep Vinyes havia il·lustrat a tot color. Xavi Rosiñol

DBerga Ciutat ||| Il·lustradors | PINZELLS DEL BERGUEDÀ >>

BERNADETTE CUXART SAGÀS

“Il·lustro llibres de text per a nens i nenes de primària, i de tant en tant em cau el regalet de fer un conte”

L’ofici dels pintors d’històries

MAIG DEL 2009

YORGOS KONSTANTINOU CERCS

“Dibuixo sobretot per al públic adult. Vinc del món del ‘cartoon’ i de les vinyetes sense paraules” Són l’alegria dels contes infantils. Treballen cada dia per dibuixar un somriure a la cara de milers de nens i nenes. I combinen il·lusió i disciplina per convertir la passió pel dibuix en una manera de guanyar-se la vida. Amb les noves tecnologies, els il·lustradors poden viure a centenars de quilòmetres de les seves editorials, i això ha fet possible que un grapat de professionals del dibuix treballin al Berguedà. “Internet ens ha canviat la vida. Abans, havíem de guardar els dibuixos en una carpeta, embalatjar-los bé i enviar-los per correu o entregar-los en persona. Ara, tot és molt més fàcil”, explica l’il·lustrador Yorgos Konstantinou, de Cercs. Per a ell, Internet també ha estat una oportunitat laboral. Durant dos anys, ha fet la vinyeta setmanal d’una pàgina web i, a més, assegura que la xarxa s’ha convertit en un gran aparador per a les seves obres. Montse Adell, de Berga,

també ha fet alguns dibuixos per a pàgines web. “De mica en mica, la xarxa es va obrint, i sembla que hi ha més oportunitats per fer dibuixos en què el format final no és el paper”, assegura. Però el que dóna de menjar a la majoria d’il·lustradors són els llibres de text. Bernadette Cuxart, de Sagàs, treballa per a nens i nenes d’entre 2 i 12 anys, i la seva especialitat són els llibres de llengua. “També n’he fet de matemàtiques, de religió, i algun de ciència”, precisa, però diu que li agraden més els de llengua, perquè té més espai per a la creativitat. “En matemàtiques, et poden demanar que il·lustris un problema que parla d’un pagès que cull trenta carbasses, i llavors, t’has de limitar a dibuixar exactament això, mentre que, en llengües, el més habitual és il·lustrar textos literaris.” Per als professional del dibuix, és molt important que els editors confiïn en la seva imaginació.

DBerga Ciutat ||| Il·lustradors | PINZELLS DEL BERGUEDÀ |

MAIG DEL 2009

MONTSE ADELL BERGA

SUSANNA CAMPILLO GRAUGÉS

“M’agraden els encàrrecs urgents, perquè són un repte, però també voldria temps per fer un conte” “El producte és molt millor quan som una mica més lliures”, assegura Susanna Campillo, de Graugés. I la llibertat, la troben, sobretot, en els contes infantils. Acostumats a cenyirse als llibres de text, dibuixar una història per a nens i nenes “és un regalet”, diu Cuxart. Campillo recorda amb molta estimació un encàrrec que va rebre fa uns anys: “em van donar sis mesos per dibuixar un conte!”, exclama satisfeta, tot i que admet que, de tant en tant, també li agraden les comandes urgents. Aquestes són les que més abunden. “Ens demanen que ho fem tot per abans-d’ahir”, es queixa Konstantinou. Però gairebé mai no rebutgen un encàrrec, perquè la seva feina és molt fluctuant. “Jo diria que fins i tot és caòtica”, diu Adell, “perquè sempre tenim imprevistos. Estem fent les revisions d’uns dibuixos que vam entregar fa un mes, i alhora, assumim una comanda nova. I, després, podem passar

setmanes sense rebre cap trucada.” “Quan sona el telèfon, te n’alegres perquè això vol dir que hi ha feina, però també tems el que et diran, perquè hi poden haver problemes, correccions o mil canvis d’última hora”, relata Konstantinou. Per això, valoren molt els caps de setmana. Els il·lustradors no tenen dies de festa, però, almenys, els dissabtes i els diumenges no sona el telèfon, i poden treballar amb més tranquil·litat. Alguns prefereixen dibuixar de nit, perquè asseguren que és llavors quan se’ls desperten les idees. Però, facin l’horari que facin, admeten que la seva feina és del tot solitària. “T’ha d’agradar molt la solitud per dedicar-te a aquest ofici”, conclou Cuxart. Els il·lustradors del Berguedà enyoren els companys de feina. Es queixen que no tenen ningú a qui ensenyar els seus treballs. “I la família i els amics no funcionen com a crítics, perquè moltes vegades et diuen que el

“La majoria de dies són divertits, però la feina és caòtica, fluctua molt i els encàrrecs vénen tots de cop”

dibuix és fantàstic quan tu li veus tots els defectes del món”, considera Konstantinou. El seus únics companys de feina són els editors. Alguns són molt pesats, però la majoria els deixen treballar en pau. El problema és que tenen la mania d’imposar moltes normes, i això els restringeix la creativitat. “De tota manera, a mi, m’agrada que em posin límits de tant en tant, perquè això em fa activar la matèria grisa”, diu Adell. Campillo creu que “cada límit és un repte que s’ha de resoldre”, i Konstantinou valora que, “a vegades, la limitació és positiva, perquè t’ajuda a saber cap on has d’anar”. Ell va més aviat cap al públic adult, tot i que un dels últims encàrrecs que ha rebut és un llibre per a nens. Això l’obliga a treballar simultàniament per a públics molt diversos i amb estils molt diferents, a tenir a cada mà un reguitzell de paletes perquè els editors puguin escollir. “A vegades, has de fer

LA PREGUNTA

Quina és la cosa més estranya que t’han fet dibuixar? “Un flagell per a un llibre de religió. Em va sorprendre moltíssim” Susanna Campillo

“Una noia em va demanar que li dibuixés el seu somni. No se’n recordava gaire, i jo no sabia com podia dibuixar una cosa que no coneixia, que no havia vist mai i que ella no em sabia explicar” Yorgos Konstantinou

“Una monja em va encarregar un dibuix d’una santa per a un fulletó de la seva escola. La vaig haver de fer quatre o cinc vegades, perquè no aconseguia que s’assemblés a l’original” Bernadette Cuxart

un dibuix molt contundent i alhora un altre de molt suau, i això no és fàcil.” Però la seva vida, com la de tots els il·lustradors, és un repte diari. “Et lleves, et mires al mirall i dius: ‘endavant!’”, explica Adell. Assegura que la majoria de jornades laborals són “divertides” i coincideix amb els altres il·lustradors que és un “somni” haver convertit el dibuix en un ofici. Interiorment, se senten satisfets, tot i que lamenten no tenir gaire reconeixment professional. Hi ha llibres de contes amb uns dibuixos enormes i tot just quatre línies de text en què el nom de l’escriptor apareix amb lletres grosses a la portada, mentre que el de l’il·lustrador s’ha de buscar als crèdits de l’última pàgina, entre el copyright de l’editorial i la inscripció “Imprès a la Xina”. I qui ens havia de dir que, a Pequin, hi arribaria un dibuix fet al Berguedà. Xavi Rosiñol

DBerga

MAIG DEL 2009

DBerga Ciutat

MAIG DEL 2009

||| COMUNICACIÓ |

Ràdio Berga bufa la tercera espelma L’emissora municipal celebra el tercer aniversari camí de la consolidació i apostant per Internet DESPLAÇAMENTS

PLANTILLA

PATUM

Programació especial des del carrer

Un equip jove i modern

Transmissió multipremiada

Ràdio Berga ha emès fora dels estudis els programes especials de la mostra del Berguedà a Barcelona, dels deu anys dels Mossos d’Esquadra, de les fires de Gironella i Berga i de la diada de Sant Jordi (foto).

El gran èxit de l’emissora és el seu equip. Una plantilla plural, jove, dinàmica i creativa és responsable de la informació, els programes i la gestió comercial. A la foto, celebració del segon aniversari, l’any passat.

La transmissió de la Patum de Ràdio Berga ha rebut pràcticament tots els guardons de periodisme local i cultural de Catalunya. Continua viva, al costat, per exemple, de la Patum de la Llar Sta. Maria de Queralt.

FUTBOL

INFANTIL

CARNAVAL

L’equip d’esports, al peu del canó

Pensant en els petits berguedans

Compromesos amb la ciutat

L’equip d’esports de Ràdio Berga, encapçalat per Pep Graus i Joan Rial, ha incorporat saba nova aquesta temporada. Cada diumenge, ofereix els resultats de la jornada i fa especials com el del Barça-Madrid.

L’aposta infantil de Ràdio Berga no para de créixer. El concurs matinal “El Club dels Matiners” estrena una lliga de classes amb el premi d’un viatge fi de curs. A la foto, concurs de Singstar al parc de Nadal de Berga.

Ràdio Berga és una emissora compromesa amb la seva ciutat i la seva comarca. Ho demostra, per exemple, participant en l’organització del Carnestoltes de Berga, en què es fa càrrec de la festa infantil (foto).

Redacció

Ràdio Berga acaba de celebrar el tercer aniversari. El 22 d’abril del 2006, arrencava l’aventura del 107.6 de l’FM, i començava una programació de 24 hores al servei del Berguedà. L’emissora municipal, iniciativa de l’Ajuntament de Berga, compleix els tres anys de vida amb una aposta decidida pels nous canals de difusió, especialment Internet, i amb un munt de projectes a la cartera. En l’últim any, marcat per la recessió econòmica, Ràdio Berga ha aconseguit mantenir la plantilla i la qualitat de la programació, tot i l’evident caiguda de la facturació publicitària, que és l’única font d’ingressos de l’emissora municipal.

En aquests dotze mesos, s’ha estrenat una gran remodelació del programa “Berguedà Matí”, que presenten Fermí Riu, Aurora Rodríguez i Climent Vila. Els informatius han continuat sent capdavanters i han seguit

la premissa d’informar sempre amb la màxima rapidesa. Ràdio Berga ha informat en primícia de les principals notícies de l’any al Berguedà, com la directiva europea sobre pirotècnia, els expedients de regulació

d’ocupació de Tyco i Bermaq o el primer embaràs masculí de l’estat, entre d’altres informacions, que més tard han recollit altres mitjans de comunicació. L’equip d’informatius, liderat per Anna Costa, ha escrit 6.000

INTERNET

DBerguedà.cat obté 16.000 visites en el mes de l’estrena El web de Ràdio Berga s’ha integrat al diari digital DBerguedà.cat, i també ho han fet totes les publicacions periòdiques de l’empresa Bífidus Produccions, com aquest DBerga que teniu a les mans. El nou diari va tenir més de 16.000 visites el mes de març, just després d’estrenar-se, i té l’ambició de ser el mitjà informatiu

de referència a la comarca. Respecte al web antic de Ràdio Berga, DBerguedà.cat guanya en recursos multimèdia, amb fotografies més grans d’actes, notícies i festes del Berguedà, i també creixen els vídeos, amb un arxiu de les últimes imatges de la comarca. DBerguedà.cat disposa del sistema de titulars RSS, que

permet estar pendents al minut de les últimes notícies del Berguedà o de les efemèrides comarcals que recull cada dia l’historiador Sergi Serra. El diari digital també estrena un llistat de les notícies més llegides, per saber en cada moment quines informacions desperten més interès, i es fa present a Facebook i Twitter.

notícies, ha extret uns 18.000 fragments de veu i ha fet unes 2.000 entrevistes a protagonistes de l’actualitat del Berguedà. A més, durant aquest últim any, un equip d’especialistes ha estat treballant en la renovació de la programació musical, una feina que començarà a donar fruits en les pròximes setmanes. Ràdio Berga no seria possible sense els més de 160 col·laboradors que participen a les tertúlies, elaboren seccions per a programes concrets o donen suport a l’equip tècnic de l’emissora. Bona part d’aquests col·laboradors han participat en el sopar de l’aniversari de Ràdio Berga, convidats per l’empresa gestora, Bífidus Produccions, al restaurant Els Roures.

DBerga

MAIG DEL 2009

DBerga Ciutat ||| Cerimònies | RELIGIÓ >>

MAIG DEL 2009

Els casaments civils ja gairebé dupliquen els catòlics al Berguedà Els canvis socials i l’augment de les segones núpcies canvien les cerimònies Anna Costa

Les bodes civils estan vivint una autèntica explosió al Berguedà. En molt poc temps, la religió ha desaparegut de la majoria d’enllaços, i els que se celebren al jutjat o a l’ajuntament ja gairebé dupliquen els catòlics. L’any 2007, 97 parelles es van casar al Berguedà en una cerimònia estrictament civil, mentre que 54 ho van fer seguint el ritus catòlic. Segons dades que acaba de publicar l’Institut d’Estadística de Catalunya, tot just dues parelles més van contreure matrimoni seguint els rituals d’altres confessions religioses. El tomb s’ha produït en molt poc temps. Fins al 2003, dominaven les bodes religioses, però, des de llavors, la situació ha canviat molt, i cada any augmenta el percentatge d’enllaços civils al Berguedà.

Segons els experts, la preeminència de les celebracions no religioses és un reflex dels canvis socials, i de l’avenç dels col·lectius ateus i agnòstics entre la població. Però el canvi tan ràpid que s’ha viscut en els últims quatre anys també es pot atribuir a l’augment de les segones i terceres núpcies. Amb l’entrada en vigor de novetats legislatives com el divorci exprés, moltes persones s’han pogut tornar a casar, i ho han hagut de fer al marge de l’Església. Tendència catalana La profusió de les bodes civils al Berguedà no és, evidentment, un fenomen aïllat. El mateix passa al conjunt del país, i pràcticament amb els mateixos números. El 2007, un 65% dels casaments catalans van ser estrictament civils, mentre que un 34% es van oficiar en esglésies catòliques.

Els enllaços no religiosos estan en plena expansió. ARXIU

AVIÀ: Camí de Santa Maria. Últimes casetes en venda! Compostes de baixos i dues plantes. 4 hab., 2 banys, cuina i menjador amb llar de foc. Jardí i garatge per 2 cotxes. Preu d’autèntica ocasió! NOMÉS 270.000.-€! Aprofita ara i en podràs escollir els millors acabats!

VILADA: Urbanització Castell de Roset.

BERGA: Zona Sant Francesc. Casa unifamiliar

BERGA: Rasa del Canyet. Últim pis en

per estrenar al centre de Berga! Baixos amb garatge, jardí i rebost ; Pl. 1ª: cuina - office amb balcó, 1 hab. ind., bany amb dutxa i menjador amb balcó. Pl. 2ª: 4 hab. (una suite) i bany complet. Estudi amb dos trasters. Ubicació Immillorable! Acabats d’excel•lent qualitat!

C/ Ciutat, 28 · 08600 BERGA T. 938 211 520 / 938 220 591 info@finquesciutat.com www.finquesciutat.com

BERGA: C/ Lluís Millet. Pisos de 98 m2

totalment reformats. Cuina amb rebost, menjador amb balcó, 3 hab. dobles i 2 banys. Opció a terrassa. Terra de parquet, doble vidre als tancaments,… completament nous!

Parcel•les en venda de 400 fins a 570 m2 equipades amb tots els serveis! a punt per edificar. Ubicades en un entorn privilegiat! Zona residencial i molt tranquil•la. TAN SOLS 90.000.-€!! venda d’obra nova. 79 m2 amb 3 hab. i 2 banys. Pàrquing inclòs. Terrassa i jardí. Acabats de primera qualitat! Ubicació excel•lent! Molt ben comunicat!

AVIÀ: C/ Sant Isidre. Pisos i dúplex de 2, 3 i 4 habitacions, un o dos banys i cambra de rentar. Balcons davant i darrera. Pàrquings opcionals. Informa-te’n sense cap compromís! Gaudeix dissenyant la teva pròpia vivenda! Preus a partir de 118.000.-€!

Formalismes

Entre els jutjats i l’Ajuntament ||| 1 | Documentació Per celebrar una boda civil, fan falta dues fotocòpies del DNI, la targeta de residència o el passaport; un certificat de naixement actualitzat; un certificat de residència de l’ajuntament del municipi on s’ha viscut en els últims dos anys; un certificat de nacionalitat; una declaració jurada de l’estat civil; les fotocòpies dels DNI dels dos testimonis, i cal emplenar una instància del Registre Civil. ||| 2 | Procés Tot i que se celebri a l’ajuntament, la tramitació es fa al jutjat, on s’informa la parella i s’emet el certificat necessari per presentar-lo al consistori. ||| 3 | Cerimònia La cerimònia civil es pot celebrar en un ajuntament, en altres equipaments municipals o bé al Registre Civil. Habitualment, dura un quart d’hora. Acaba amb la firma dels nuvis i dels testimonis i el lliurament del llibre de família als que s’acaben de casar.

BERGA: Antic Hostal Passasserres.

Últims pisos en venda! Cuina - menjador, 2 hab., un o dos banys, cambra de rentar i traster a la golfa. Pàrquing opcional. Acabats d’alta qualitat! Calefacció de gas, aire condicionat amb bomba de calor, terra de parquet,…. I molts més atractius! Consulta’ns! PREUS SENSE COMPETÈNCIA!

OFERTELSS ESPECIAVIS PER NU

DBerga Ciutat ||| Cerimònies | PERFILS >>

MAIG DEL 2009

Nuvis més grans i més diversos

PARELLES

Característiques dels nuvis al Berguedà NACIONALITAT EUROPA

ÀSIA

1,3%

0,7% AMÈRICA

2,6%

Nuvis

ÀFRICA

NACIONALITAT ESPANYOLA

1,3%

94,1%

PROFESSIÓ SERVEIS

Joves i autòctons, però no tant. Així són els nuvis del Berguedà La societat diversa puja a l’altar. La transformació profunda de la població i el ritme diferent que imposa el nou temps han fet variar la composició de les parelles que es casen. Cada any, l’Institut d’Estadística de Catalunya publica un informe exhaustiu de com són els nuvis i núvies comarca per comarca. I, amb el pas del temps, els estudis revelen que els joves catalans es casen més tard, i que cada

vegada hi ha més parelles en què, com a mínim, un dels membres és estranger. Entre els matrimonis mixtos, abunden més els d’homes autòctons amb dones estrangeres. D’aquests, n’hi va haver dotze al Berguedà en l’últim any reportat, el 2007. I la tendència apunta a un creixement important. Els estrangers que més es casen aquí són els llatino-americans. 15 núvies de l’Amèrica del Sud van pujar als altars ber-

3,3%

TÈCNICS

7,2%

COMERÇ

5,2%

ADMINISTRACIÓ

PRODUCCIÓ (FÀBRIQUES, ETC.)

5,9% EDAT

34,0% 40-44 ANYS

8,5% 35-39 ANYS

13,7%

25-29 ANYS

28,1%

30-34 ANYS

24,8%

20-24 A.

6,5%

DBerga Ciutat ||| Cerimònies | PERFILS >>

MAIG DEL 2009

FONT: Institut d’Estadística de Catalunya DADES CORRESPONENTS AL 2007

Núvies AMÈRICA CENTRAL

EUROPA

2,0%

4,6%

ÀFRICA

0,7%

ADMINISTRATIVES AMÈRICA DEL SUD

5,2%

15,0%

NACIONALITAT ESPANYOLA

86,3% TÈCNIQUES

15,0% SERVEIS

PRODUCCIÓ

5,2%

6,5%

VENEDORES

9,8%

30-34 ANYS

26,1%

25-29 ANYS

20-24 ANYS

11,1%

32,7% 40-44 A.

8,5%

35-39 A.

10,5%

guedans en un any, de manera que superen les europees de l’est i les nord-africanes. I, entre els autòctons, és veritat que cada vegada els nuvis es casen més tard? L’estadística apunta que sí. Cada any que passa, augmenta l’edat mitjana dels matrimonis catalans, i el Berguedà no n’és pas una excepció. Tres de cada deu persones es casen entre els 25 i els 29 anys, però augmenten els que ho fan més tard, especialment entre els homes, que són els que més triguen a posar-se la flor a la solapa. En primeres o segones núpcies, 16 homes i 6 dones es van casar al Berguedà amb una edat compresa entre els 45 i els 50 anys. L’informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya també analitza les professions dels nuvis, i es detecten entre els dos sexes diferències importants, que evidencien un repartiment també desigual dels llocs de treball entre homes i dones. Els joves berguedans que accedeixen a l’altar són, majoritàriament, empleats de fàbriques, mentre que entre les dones dominen les administra-

tives i que les que tenen una feina tècnica. Sumats els diversos perfils, la foto de família dels casaments berguedans retrata un total de 153 matrimonis en dotze mesos. Si els enllaços es repartissin equitativament al llarg de l’any, tocaria anar de boda cada dos dies. Però la realitat és una altra. La majoria de bodes es concentren a la primavera i a les portes de l’estiu: dels 153 casoris del 2007, 28 es van celebrar al juny, el mes amb més bodes. També n’hi va haver moltes al maig i al juliol; però, després d’un parèntesi a l’agost, destaca el repunt del setembre. És el segon mes amb més enllaços, amb un total de 26, gairebé un cada dia. I això també és una novetat: amb el pas dels anys, cada cop més parelles decideixen contreure matrimoni a a finals d’estiu o a principis de tardor. La data de la boda evoluciona, també l’edat dels nuvis, la nacionalitat i, fins i tot, la professió. Com la societat, les noces berguedanes també tenen un perfil divers i canviant. Redacció

DBerga Ciutat ||| Cerimònies | IDEES >> PLANIFICACIÓ

Fes un pressupost És important que, abans de decidir res, fixis la quantitat de diners que et vols gastar. Parla-ho amb la teva parella i, especialment, amb els teus pares, perquè segurament ells pagaran bona part de les factures. Saber quant val la boda t’estalviarà maldecaps. AUSTERITAT

Sigues realista Si has fet un pressupost ajustat, respecta’l. Fixa’t prioritats, determina quines coses són irrenunciables i quines es poden estalviar. Cuida els petits detalls, perquè seran els que marcaran la diferència entre la teva boda i les altres, i no et surtiran per un ull de la cara.

MAIG DEL 2009

21 consells per casar-te bé (sense arruinar-te) Planificar bé el dia més feliç de la teva vida. Deixa’t assessorar bé

TECNOLOGIA

CONSELLS

Pensa en Internet

Parla amb els amics

Avui dia, tothom es comunica a través de correu electrònic o de les xarxes socials, com Facebook o Twitter. Per què no informes els convidats a través d’Internet? També a la xarxa, pots trobar informació sobre bodes i, si vols, pots fer una pàgina sobre el teu enllaç.

L’experiència és un grau. També en les bodes. Parla amb familiars, amics o coneguts que s’hagin casat recentment. Et podran orientar a l’hora de planificar el teu enllaç, i segur que t’explicaran coses que a tu ni tan sols t’han passat pel cap. Escolta’ls bé i decideix.

PROVEÏDORS

Assegura’t que tothom entén el que vols No donis res per suposat. Parla amb les persones i les empreses que et subministraran tot el que necessites per a la teva boda. Entrevista’t amb el mossèn, si et cases a l’església, o amb els funcionaris, si ho fas a l’ajuntament o al jutjat. I parla també amb el restaurant, el joier, el sastre, etc.

FINANÇAMENT

DATA

LLOC

PREVISIÓ

ORGANITZACIÓ

Obre’t un compte

Mira bé el calendari

Fes-ho tot a prop

Fes un pla B de tot

Tria un coordinador

És molt més fàcil administrar les despeses si ho fas a través d’un compte corrent separat, que et poden obrir al teu banc o caixa. Posa allà els diners que et donin els pares i els convidats, i carrega-hi les despeses que tinguis.

Segur que t’importa qui serà el teu fotògraf, quina perruquera et farà el pentinat, etc. Si no vols que ja estiguin reservats per al teu gran dia, fixa la data amb molta antelació i procura evitar les coincidències i les temporades altes.

Si vols que la teva boda sigui pràctica i que no es perdi cap convidat, fes-ho tot en un sol lloc. Si això no és possible, procura que, com a mínim, l’espai de la cerimònia i la sala de banquets no siguin molt lluny l’un de l’altre.

Evita que els imprevistos arruinin la teva boda. Pensa què passarà si falla tot. Sobretot, tingues en compte les condicions meteorològiques, sobretot si et cases a la primavera. Imagina com serà la teva boda si a fora plou.

Abans de la boda, tu i la teva parella ho podeu controlar tot. Però, i el dia del casament? Hi ha empreses que s’ofereixen a fer-te de guia durant la boda. Però, si vols estalviar-te diners, busca un convidat que ho coordini tot.

DBerga Ciutat ||| Cerimònies | IDEES |

MAIG DEL 2009

LLISTA

INDUMENTÀRIA

RELAX

No et passis amb els convidats

Sent-te còmode

Destensa’t

Quan facis la llista de convidats, tingues present el teu pressupost. No convidis persones només per compromís. Recorda que cada plat s’ha de pagar. I compta també que, entre un 10 i un 15% dels convidats, fallen. Pensa també a qui donareu els nuvis del pastís i qui serà l’afortunada que sortirà del banquet amb el ram de la núvia.

Pensa que el vestit l’hauràs de portar tot el dia. El millor és que t’hi sentis còmode. Si ets el nuvi, procura no anar molt tibat. Si ets la núvia i no estàs acostumada a portar escot, evita’l, perquè et farà sentir malament i això ho notaran tots els convidats.

És possible que organitzar la boda t’hagi comportat més d’un maldecap. Però recorda que és un dia per passar-t’ho bé. Relaxa’t i consent-te. Si vols, dies abans de la boda, vés a un spa o al massatgista. Arribaràs a l’enllaç en ple rendiment i amb ganes de gaudir.

ASSIGNACIONS

VESTIT

REGALS

MAQUILLATGE

Oblida’t de les taules

Compra amb previsió

Fes una llista

Fes-te proves

Per què preocupar-se durant hores de quadrar totes les taules? Oblida’t dels noms. Si vols, distribueix els convidats per taules, però no posis un nom en cada cobert. Deixa que s’asseguin al costat de qui els vingui de gust, si vols evitar-te problemes.

A l’hora de comprar-te el vestit, tingues en compte que la botiga pot trigar unes setmanes a lliurar-te’l. Així que el millor és comprar amb antelació. Busca en botigues diferents, decideix i dóna’ls temps perquè t’arreglin tots els detalls.

Fes una llista de regals, i notifica’ls als convidats per mitjà de les invitacions. Encara que et sembli que, així, coartes la llibertat dels convidats, pensa que és el més pràctic, perquè evitaràs regals duplicats o que no s’ajustin al teu gust.

És molt important que, el dia de la boda, projectis exactament la imatge que vols, i que et sentis bé i còmoda. Fes-te proves de maquillatge i perruqueria, i fes-te fotos per recordar-li a la perruquera i a la maquilladora quina opció et va agradar més.

MENÚ

MOBILIARI

LIQUIDACIÓ

DIVERSIÓ

Escull un bon restaurant

Renova la casa

Paga-ho tot abans

Sigues molt feliç

A l’hora de dissenyar el menú, no t’hi capfiquis gaire. Procura agradar a tothom, però pensa que els gustos són molt diversos. Deixa’t assessorar per un bon restaurant, segur que et poden dir quins plats funcionen més bé. Amb el pastís, procura ser original i sorprèn els convidats.

Tant si estrenes casa com si no, després de la boda tindràs un munt de regals en forma de mobles o de parament de la llar. Aprofita-ho per fer canvis, introduir nous estils, renovar l’habitació o la cuina, o redecorar la sala d’estar.

Si vols estalviar-te disgustos o maldecaps, paga totes les despeses abans de la boda. Potser el grup de música que actuï al banquet et demanarà cobrar després de l’actuació, però la resta de factures les pots tenir abonades amb antelació.

El dia de la boda, no facis absolutament res. Simplement gaudeix. És el moment en què culminen tots els preparatius i queden enrere les setmanes de feina i gestions. És hora de passar-s’ho molt bé, perquè és el dia més feliç de la teva vida.

DBerga

MAIG DEL 2009

DBerga

DOpinió

Editorials

La presència a la Fira, un esforç en la bona direcció

s gairebé un miracle que la presència d’expositors a la Fira de Maig hagi aconseguit repetir la xifra de les últimes edicions. No s’han creat llistes d’espera, com altres vegades, però, com a mínim, s’ha aconseguit mantenir l’altíssim nivell exhibit durant l’època de la bonança i el boom immobiliari. La repetició dels expositors es deu, bàsicament, a tres motius. El primer és que la Fira d’aquest any dura dos dies i, amb més visitants, als expositors, els surt més a compte la inversió en l’estand. El segon és que l’Ajuntament no cobra, una bona mesura anticrisi que, malgrat tot, ha comportat la lamentable supressió del sopar de l’expositor. I el tercer és que, en època de vaques magres, moltes empreses, concessionaris de cotxes inclosos, han entès que fer-se veure i intentar guanyar clients és un esforç en la bona direcció.

Imaginació col·lectiva per al futur econòmic

ls principals agents econòmics del Berguedà i els líders dels principals partits polítics de l’Ajuntament de Berga analitzen en aquest DBerga la situació actual de l’economia, i proposen línies estratègies de futur. Fins ara, aquest ha estat el principal problema del front anticrisi al Berguedà: hi hagut poc diagnòstic, i s’han plantejat escassíssimes solucions. Ha semblat sovint que això de la crisi no anava amb nosaltres. I a fe que hi va. La recessió és global, però la millor manera de fer-hi front és elaborar estratègies locals. Les institucions han de parar el cop amb austeritat i inversions, i les empreses, amb noves estratègies comercials. Però tot això ja està en marxa. Ara, el que toca és assegure’s i pensar com volem que sigui l’economia del Berguedà d’aquí a vint anys. Allò que no vam fer seriosament als anys 90, i que tant hem trobat a faltar.

D Publicació Informativa del Berguedà Número 22. Any 4. Maig del 2009 Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Correus, 30. 08600 Berga. T. 938210562 Coordinació general Jaume Fíguls Redacció Anna Costa, Ricard Codina, Quim Espelt, Maite Flores, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba Sanclimens

Direcció d’art Emma Costa Maquetació Xavi Rosiñol Departament comercial Raquel Pelfort, Anna Pons Impressió Crea Bústia a bústia Unipost Distribució 15.000 exemplars Dipòsit legal B.53607-2006

MAIG DEL 2009

FÍGULSPÈDIA

Per Jaume Fíguls

Mes de maig

Parada

Atracció

El mes en què Berga celebra la fira amb més malastrugança entre el col·lectiu de raça gitana. Cada any se n’hi desmaia algun. Ay payo, en la Fira me de mayo!

Dit de la senyora que regenta una exposició de mercaderies a la Fira de Maig de Berga i que es troba registrada a les llistes de l’atur. Mira aquella parada!

Espectacle figurat consistent en una pista per on giravolten els regidors de l’ajuntament i la gent paga per pujar-hi a coll i be i xocar entre ells. Una tracció animal

Ferran Bertran

Kebab’n’ticrisi En època de crisi, és bo observar els bons exemples Què us sembla una botiga de menjar ràpid amb gastronomia exòtica?

odríem pensar fàcilment que, en època de crisi, el negoci més productiu seria estirar una mica la mà i fer aquella acció tan coneguda popularment com “A robar carteras, que no hay pasta para comer!”. Doncs, m’agradaria fer un homenatge i donar les gràcies a totes aquelles persones que han desestimat aquesta opció il·lícita (i il·legal) per fer front a aquesta etapa dura que ens toca viure. Parlo d’un seguit d’empreses berguedanes que han decidit encaminar el seu futur fent inversions en un moment en què poca gent en fa. Mentre que, a les notícies, cada dia podem veure que alguna empresa o altra ha fet fallida, tenim problemes de liquiditat de bancs, el petroli torna a pujar, i tothom va més escanyat que si s’hagués posat una pajarita, un seguit

de persones que probablement viuen al costat de casa nostra han engegat una

dura aventura. Reneguem cada dia de la falta d’iniciativa catalana, ens deixem perdre totes les empreses punteres que volen reduir costos i deslocalitzen els llocs de treball cap a l’estranger, i ens quedem amb un pam i mig de nas sense dir res. Podem fixar-nos en el que han fet alguns petits empresaris nouvinguts del Berguedà que, fins i tot, s’han atrevit a contractar gent autòctona catalana per completar la seva plantilla. Sí, parlo d’aquests petits restaurants de kebabs. Han apostat per una mesura que ni ens havíem plantejat mai: el menjar ràpid, de qualitat i bé de preu. Claus de l’èxit? De clientela, no els en falta. Així, què, senyors, ens posem les piles? Adaptar-nos o morir, “this is the question” (que diria aquell....). Ferran Bertran estudia segon de batxillerat

DBerga Opinió

MAIG DEL 2009

Robert Calvo

Gemma Soler

T’afecta el ‘frululú’?

Més val riure que no pas plorar

Tots els àmbits la vida estan tocat per la maledició de la crisi I si ens n’oblidem?

L’humor és una manera vital d’expressar frustracions Per què no apliquem el sentit comú a la vida i el de l’humor a la crisi?

ra toca parlar de la crisi. La societat en què vivim és així. No hi ha cap altre tema de conversa. Tot està relacionat amb la paraula maleïda: crisi. Qualsevol àmbit de la vida està tocat per aquesta maledicció. Jo estic convençut que tot plegat ha estat idea d’Aramís Fuster. Per començar, crec que li hauríem de canviar el nom, a la crisi. Podríem anomenarla, com diu una amiga meva, frululú. Sona molt millor, més petardo. A tu t’afecta el frululú? El pitjor de tot plegat és que no pots fer cap activitat sense pensar en aquest assumpte. Jo estic indignadíssim, perquè la meva festa d’aniversari d’aquest any també se’n ressenteix. Vindràs a la meva festa d’aniversari? No, és que estem en crisi i no m’ho puc permetre. Perdona? Sí, senyores i senyors, tal com ho llegeixen. Molta gent ha declinat assistir al meu còctel de 25 aniversari. Si ja els regals dels Reis d’Orient van ser precaris i de baratillo... els del meu aniversari, de ben segur que no es po-

n es troba un conegut banquer al tren i li diu: -Veig que, tot i la crisi, encara viatges en primera classe. I el banquer li respon: -És que els meus creditors van en segona i me’ls trobaria”. Aquest és un dels exemples del concurs d’acudits sobre la crisi que ha organitzat la BBC. A mesura que la crisi s’expandeix, alguns recorren a l’humor com a via escapatòria. Només cal fullejar els diaris per adonar-se que la crisi és una mina per als humoristes. Diuen els psicòlegs que, en temps de crisi, l’humor pot convertir-se en una manera vital d’expressar frustracions davant d’una situació desconcertant. Per això, aquesta tendència humorística se li ha encomanat fins i tot al primer ministre britànic, Gordon Brown, de caràcter força agre. Fa unes setmanes, mentre li sonava el mòbil després d’una roda de premsa el Premier va comentar: “No sé si deu haver caigut un altre banc”. A Rússia, una campanya publicitària amb el lema “Simplement somriu” convida els habitants de Sant Pe-

dran ni aprofitar. Quin horror! Però així estan les coses. Ja tinc ganes de veure la imatge d’aquest estiu: la gent marxant de vacances en maletes de cartró, amb la carmanyola plena de menjar de casa, amb neveres de platja plenes per a tot un mes i amb un paraigües dels xinos per tapar-se del sol. Tot ben auster, sense excesos. Ah! I res de crema protectora: a cremar-se com pollastres! Un estiu en crisi ha de ser autèntic. Pels que la senten més profundament, jo els proposo muntar-se les vacances a casa, dins de casa. Amb una illa deserta al terrat, amb les seves palmeres i els seus mosquits inclosos, amb la caravana pel passadís de casa, el xiringuito muntat a la cuina i la calefacció posada a tot drap per emular la calor de les platges de la Costa Brava. Segur que tot plegat ens ajudarà a oblidarnos per un moment que estem immersos en la maleïda crisi. O, més ben dit, en ple frululú. Robert Calvo és periodista

tersburg a viure la vida amb més alegria i a somriure més sovint. Curiosament, han escollit el smiley, aquesta simpàtica cara somrient i un dels icones dels anys setanta, com a protagonista. Es tracta d’un projecte que han finançat totalment els publicistes locals, que asseguren “és necessari per a la ciutat en temps de crisi”. De fet, ja sembla un acudit en si mateix el fet que ens trobem nosaltres mateixos mantenint converses de cafè sobre les hipoteques subprime i que ens haguem convertit en experts en tipus d’interès. Investigo l’entorn proper i em trobo una estalviadora que em revela tots els seus remeis domèstics anticrisi. D’entrada, ha prescindit del seu perruquer caní. A partir d’ara, dutxarà ella mateixa l’animaló, de nom Piper. A més, ha decidit canviar-li la dieta i alimentar-lo a base de menjar de gat, que diu que és més econòmic que el de gos. Miro en Piper endrapant amb deler la llauna de salmó i ignorant la foto d’un gat persa que té davant del musell.

Al menjador, hi ha col·locat un lladre amb interruptor. Diu que el pilot vermell de la tele, el dvd, i la tdt, entre d’altres, ja no li martelleja els sentits i estalvia electricitat. A la cisterna del lavabo, hi té una ampolla d’aigua per estalviarse dos litres cada cop que tiba la cadena i ha reconvertit la jardinera del terrat en un hort urbà amb una tomaquera i un parell d’enciams. L’estalviadora en qüestió no surt de casa sense els seus dos mòbils, l’un amb tarifa plana de matí i l’altre de tarda. Prendre’s els problemes amb sentit de l’humor és la millor manera de superar-los. Quin mal hi ha a redescobrir la prehistòrica iogurtera que portava postrada un lustre al calaix dels mals endreços si no arribem a comprar-nos els caríssims iogurts amb musli i coco que tant ens agraden? Si, de la situació actual, n’extreiem alguns petits hàbits més sans i racionals ja haurem viscut una bona crisis. Bona sort i bona crisi! Gemma Soler és periodista

DBerga

MAIG DEL 2009

DBerga Opinió

MAIG DEL 2009

Ramon Minoves

També fem bon turisme La crisi pot ser una bona oportunitat per al turisme interior En els darrers anys, s’han impulsat al Berguedà i arreu de Catalunya nombroses iniciatives turístiques de gran qualitat que ara tenen ocasió única per créixer

quest darrers mesos, estem llegint en premsa els estralls de la crisi, que per tot arreu treu el nas. Malgrat tot plegat, comencem a llegir també alguns indicadors, sobretot als Estats Units, que ens comencen a donar una certa esperança que la tempesta amainarà aviat. Un altre tema és com fer la remuntada. El passat mes de febrer, van entrar per la frontera espanyola 2,8 milions de turistes procedents de l’estranger. Això suposa, segons dades del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, una caiguda del 15,9% respecte l’any passat. Els principals països emissors de turistes, França, el Regne Unit i Alemanya, van recular i van deixar de visitar Espanya. Sobretot el public anglès,

amb la depreciació de la lliura esterlina, no ens fa competitius. La caiguda del mercat alemany aquest primers mesos de l’any ha estat de gairebé l’11%, segons les dades oficials consultades. El turisme francès ha tingut una presència de 365 mil persones en el que portem d’any. Malgrat el que pot semblar per aquestes xifres, la presència francesa s’ha reduit en referencia a l’any anterior un 2,7 i el global espanyol, el 7,2%. A Catalunya i al Berguedà, el sector del turisme és un dels sectors econòmics que més resistència està oposant a la crisi. Amb això, no vull pas dir que tot hagi de ser flors i violes. Les dificultats hi són i són ben evidents. Per altra banda, els catalans som molt viatgers en general. Però també s’han reduït les

sortides a l’estranger, cosa no que no vol pas dir que no es gaudeixi del temps d’oci per fer unes vacances o sortides de pocs dies. Amb tot plegat, s’està observant com molt públic intern de Catalunya posposa agafar l’avió per anar lluny i està fent l’opció de la Catalunya interior. És a dir, fa la despesa turística en serveis turístics al propi país. No hi ha mal que per bé no vingui! En els darrers anys, a Catalunya i al Berguedà en concret, s’han impulsat diferents alternatives de turisme de gran qualitat. Cal aprofitar ara i treure rendiment d’aquestes inversions. Tota l’àrea de Barcelona és a una hora de cotxe, però també tenim a unes dues hores de cotxe tot un públic francès a l’àrea de Toulouse, que es comporta de forma similar al

públic català i que té necessitat d’experimentar noves realitats. És el moment d’anar a vendre i de ser valents. Per això, em va alegrar molt veure com una gran quantitat d’expositors feien la feina ben feta al darrer Saló Internacional de Turisme a Catalunya. El turisme al Berguedà té un gran potencial. Ara és l’hora de posar en valor la feina ben feta

aquests darrers anys, i estar a l’aguait per actualitzar i seguir posant valor afegit a l’oferta turística de la comarca tot preparant el futur! Ramon Minoves i Pujols és professor de TSI - Turisme Sant Ignasi ESADE - Universitat Ramon Llull.

DBerga Opinió

MAIG DEL 2009

Xavi Sorinas

Déu n’hi do amb la Nerea Després de deu mesos, se’n va de Berga sense haver vist mai de la Patum Ha fet amanides en un restaurant i ha cuidat el Pere

a Nerea se n’anirà de Berga sense haver viscut mai una Patum, i això que ja porta deu mesos vivint-hi. Té 31 anys, és de Mérida (Veneçuela) i va venir a Catalunya perquè el seu país anava de mal borràs. Va escollir Berga perquè estava tipa de viure en una ciutat gran, volia una mica de tranquil·litat. Des de Veneçuela no s’imaginava que la llicenciatura de Veterinària li serviria de ben poc. Després d’unes setmanes buscant feina, va començar a treballar en un restaurant de Berga. Era l’encarregada de les amanides. Només feia sis hores al dia, suficients per pagar-se l’habitació que tenia llogada. A la feina tothom parlava amb ella, però quan sortia de la cuina no tenia ningú. La seva millor amiga, l’Úrsula, vivia a Barcelona, i es trucaven dos cops a la setmana per explicar-se les penes. Ella sabia que era qüestió de temps, que en uns mesos s’hauria anat fent un lloc entre els berguedans. Llàstima de la crisi. El restaurant on treballava la Nerea va fer una reducció de personal, i ella va ser la primera en perdre la feina. La van substituir per les amanides de bossa (tot i que la carta seguia presumint d’amanida de l’hort). “Més que res, perquè ets l’última que has entrat, ens entens, oi?”. La Ne-

rea ho entenia tot: com que no tenia contracte, no rebria cap indemnització, i com que la llibreta estava gairebé buida, s’havia de replantejar tornar a Veneçuela. La família Coderch, berguedans de tota la vida, buscaven algú que tingués cura de l’avi, el Pere. Tenia 74 anys i el cap ben clar, però des que va caure al carrer no es valia per ell mateix. Vidu i amb el genoll trencat, requeria atenció les 24 hores, i els Coderch no s’ho podien combinar. Des d’aleshores, la Nerea viu a casa del Pere. La seva relació no és d’assistent-malalt, semblen més aviat pare i filla. La Nerea li fa l’esmorzar, el dutxa, i surten a fer la compra. Els primers dies, el Pere no volia que la gent veiés com una noia de pell bruna el portava amb la cadira de rodes. “Si em veiés la meva dona, al cel sia”. Li va passar ràpid. Es passen tot el dia junts, excepte a l’hora de la sobretaula. Mentre

el Pere mira El cor de la ciutat al menjador, la Nerea segueix les sèries del seu país des del televisor petit de la cuina. Després s’expliquen què ha passat en cada capítol: el Pere, amb el seu discurs farcit de catalanades, i la Nerea, amb accent veneçolà, va colant expressions que ha adoptat del Pere, com “deunidó” o “quins collons que té”. El Coderch esclafeix a riure cada vegada que ho sent. El diumenge és l’únic dia que estan separats, perquè el Pere va a casa dels fills. La Nerea ho aprofita i baixa a Barcelona en bus, per veure la seva millor amiga. Són trobades eufòriques, ja que és l’únic moment d’oci que es poden regalar. L’Úrsula treballa també sis dies a la setmana. Fa el servei en una casa del barri de Sarrià. És una família mediàtica (la mare és presentadora de televisió) i n’està molt contenta, tot i haver de portar còfia. Diumenge, la Nerea va pujar a Barcelona amb un dilema vital. La família de l’Úrsula busca una segona noia per fer el servei, i hi estan interessats. És obvi que la Nerea es troba molt a gust amb el Pere, però la família de Barcelona li ofereix un contracte legal. Hi ha meditat moltes hores, i finalment ha decidit deixar el Pere. Ell encara no ho sap, li ho diran els seus fills aquest diumenge, quan ella ja hagi agafat el bus per no tornar. La Nerea se n’anirà de Berga sense haver viscut mai una Patum. Xavi Sorinas estudia Periodisme

DBerga Opinió

MAIG DEL 2009

Coses inútils Per Climent Vila

||| Una Bíblia amb petaca inclosa

||| Un despertador que puja i puja

||| Vodú gastronòmic

Per als al·lèrgics als llibres, ja hi ha la Bíblia en format “no m’agrada llegir”. Una gran solució per als que volen alimentar l’esperit amb begudes espirituoses.

Ja no sap què fer per aixecar-te del llit al matí? Aquest despertador és la solució. El penges del sostre, i cada cop que el pares, puja 30 centímetres. Al final, t’has de posar dret sobre el llit per arribar-hi!

No saps on posar els ganivets de la cuina? No t’agrada que et remenin la nevera? Ara, pots aconseguir-ho tot a la vegada amb aquest aguanta-ganivetsvodú. Ningú s’atrevirà a tocar-te res!

| € | 24,75 euros | i | www.yoquierounodeesos.com

| € | 29,95 euros | i | www.megagadgets.es

| € | 87 euros | i | www.misscompras.com

FA GRÀCIA | El millor | ê | La felicitat. Els nuvis són tan feliços que, només mirant-te’ls, ja et cau la baba.

Clic! ||| Un clatell o una ungla? Has provat mai d’escoltar música amb l’ungla? O has fet servir un tallaungles per rapar-te el cap? Si tinguessis la morfologia del senyor de la imatge, podries experimentar sensacions noves i qui sap si t’agradarien i tot.

Foto Crazy Frankenstein

L’enquesta ||| Qué t’agrada més de la Fira de Maig?

LES PARADETES 15%

ESTANDS 12%

124 vots | i | www.radioberga.cat

LES EXHIBICIONS GIMNÀSTIQUES 31%

ELS COTXES 42%

||| 1 | Les llàgrimes Per entranyables i imprevisibles. No saps mai quan s’emocionaran els contraents, o quan el pare de la núvia es posarà la mà a la butxaca, buscant un mocador. No saps com, però sempre t’acaben encomanant l’emoció, i et poses tonto mentre la coral canta el Sanctus de Schubert. ||| 2 | Les sorpreses Em recargolo de nervis a la cadira mentre els nuvis passegen entre les taules del banquet amb els ninotets del pastís a la mà. O quan fan entrar uns cambrers amb regals embolicats amb quilos de cel·lofana. Sempre són àlbums de fotos per als seus pares, però no puc evitar excitar-me amb la sorpresa. ||| 3 | El ball Quins moments tan esbojarrats hem viscut després d’un parell de copes de vi i una o dues més de cava. Hem saltat amb I will survive, de Gloria Gaynor, i ens hem arrambat (segurament, més del compte) amb Boig per tu, de Sau.

Un, dos, tres! Les bodes

Per Fermí Riu i Aurora Rodríguez

FA RÀBIA | ê | El pitjor | Anar-hi. M’alegro que la cosina segona es casi, però no serà més feliç perquè jo vagi a la boda.

||| 1 | Les cerimònies Siguin com siguin, acostumen a ser ben poc creïbles. Les religioses, perquè gairebé ningú creu, i les civils, perquè et casa un regidor, i ningú creu als polítics! No? ||| 2 | Les fotos Eternitzen l’esdeveniment de manera del tot innecessària. Tant les que et fan a tu amb els teus amics o familiars suposadament més pròxims, com les que es fan els nuvis mentre esperes el vermut. Realment fa falta fer tantes fotos? A més, deixen constància per sempre de la crueltat de la moda de cerimònia. ||| 3 | La barra lliure Et pot fer acabar malament, però sobretot fa acabar malament als que només beuen als casaments. I quina pitjor manera de desitjar felicitat eterna que un oncle amb la corbata com a cinta del cap i la camisa amb un nus al melic, ballant la conga com un boig?

DBerga

MAIG DEL 2009