REVOLUCIÓ FRANCESA La Revolució francesa és un procés pel qual es donen una sèrie de canvis en una sèrie d'etapes, que van des de 1789 a 1799, i que té com a objectiu enderrocar l'Antic Règim i implantar el sistema polític, social i econòmic que defensava la burgesia, és a dir, el sistema liberal. 1. CAUSES Des de 1760 hi havia hagut una sèrie de males collites que havien provocat pujades de preus dels aliments i el descontentament popular. La burgesia (tenia el poder econòmic) volia aconseguir el poder polític i acabar, per això, amb l'Antic Regim (l'absolutisme i la societat estamental). La monarquia francesa patia una crisi financera que la va obligar a plantejar una reforma fiscal. La noblesa va pressionar la monarquia perquè aquesta reforma fiscal s'aprovés, tal i com s'havia fet des de l'Edat Mitjana, als Estats Generals. 2. ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ Els Estats Generals es van obrir a Versalles pel maig de 1789. La burgesia, descontenta amb el vot per estament, i considerant que era la representant del Tercer Estat (que ella identificava amb la nació francesa), va reclamar el vot per persona. Apareix aquí la idea de sobirania nacional, admetre que els Estats Generals havien de representar la nació. En trobar l'oposició de la monarquia i els privilegiats, els burgesos van marxar dels Estats Generals i es van reunir pel seu compte (al costat d'alguns nobles i eclesiàstics que els donaven suport) a un pavelló, on van formar una Assemblea Nacional, que representava la nació, i que es comprometia a elaborar una Constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos. A les ciutats les classes populars es van adherir a les iniciatives de la burgesia. A Paris el poble va sortir al carrer, van assaltar la fortalesa de la Basti11a (el 14 de juliol), i van defensar per la força la revolució. Al camp, els pagesos, cansats de la pressió fiscal dels senyors feudals, també es van revoltar. Era una revolta de tipus antisenyorial (la Gran Por), en la que es van cremar residències de nobles i documents que els atorgaven drets. Com a resposta a aquesta pressió del poble, l'Assemblea Nacional va abolir el feudalisme i va promulgar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà. 3. PRIMERA ETAPA: LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792) La burgesia conservadora aspirava a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l'Antic Règim i per imposar el liberalisme. L'Assemblea Nacional va promulgar una Constitució que convertia França en una monarquia constitucional i parlamentària. Les característiques de la Constitució són: a) separació de poders b) sobirania nacional c) igualtat per a tots els ciutadans
d) el rei conserva el poder executiu i el dret de veto (es podia oposar a l'entrada en vigor d'una llei) e) sufragi censatari (només votaven els que tenien una determinada capacitat econòmica) Un cop es va aprovar la constitució, l'Assemblea Nacional va passar a anomenar-se Assemblea Legislativa (tenia el poder legislatiu, va fer lleis que garantien la igualtat dels ciutadans, que prohibien la tortura, que abolien els gremis i els privilegis fiscals de lanoblesa...). Es volien expropiar els béns de l'Església, que estaven vinculats o amortitzats, per vendre'ls i aconseguir diners per a l'Estat. Aquest procés s'anomena desamortització. Es va promulgar una Constitució civil del Clero, que separa l'Església de l'Estat. Es va crear una Guàrdia Nacional per defensar la Revolució davant : dels seus enemics. Els que defensaven la revolució eren els burgesos monàrquics constitucionalistes. En contra d'ells hi havia diversos grups: a) Noblesa, que volia recuperar els seus privilegis b) El clergat, descontent amb la desamortització c) La monarquia, que conspirava per enderrocar l'Assemblea. d) Els sectors populars, que volien ampliar el sufragi i accedir també al poder econòmic i polític. Entre ells destaquen els girondins (burgesia moderada que defensa la llibertat i el dret a la propietat com un bé inalienable), els jacobins (burgesos radicals que defensen la proclamació de la república i el dret a la igualtat per damunt de la llibertat, i reformes socials més profundes, que beneficiaven els sectors populars), els sansculottes i els cordeliers (representants de les classes més pobres de les ciutats). . La monarquia va conspirar contra l'Assemblea unint-se a l'exèrcit austríac. El rei va intentar fugir (Fuga de Varennes, 1791), per posar-se al costat de les potències europees que estaven en contra de la revolució (els monarques absoluts, entre ells, l'austríac). Va ser capturat en l'intent i tancat al Palau Reial. L'Assemblea Legislativa va declarar la guerra a Àustria. A les ciutats hi ha un clima de revolta, sobretot a París, que va portar al poble a assaltar el palau reial, van empresonar el rei i van proclamar la República (setembre de 1792). 4. LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794 Impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que ambicionaven una transformació més profunda de la societat en el sentit més democràtic i igualitari. El grup que domina a la primera etapa va ser el dels girondins. La primera etapa de la República Democràtica s'anomena Convenció girondina. Es van convocar eleccions per a una nova assemblea, anomenada Convenció Nacional. Es va fer un judici contra els reis, Lluís XVI i Maria Antonieta, acusats de traïció i executats. Això provocà una aliança europea contra els francesos.
a) b) c) d)
A causa de la guerra i de les revoltes contrarevolucionàries, la República va entrar en perill l'any 1793. Els exèrcits estrangers van envair França, i per això el poble de Paris es va radicalitzar i van pujar al poder els jacobins. El període de govern dels jacobins es coneix amb el nom de Convenció jacobina. Aquests van promulgar una nova constitució, basada en: a) la democràcia social b) la sobirania popular c) el sufragi universal directe d) el dret a la igualtat. e) l'executiu l'exerceix el Comité de Salvació Pública, que concentrava el poder en mans del dirigent jacobí Robespierre. Per fer front a l'amenaça exterior es va decretar una lleva en massa (reclutament obligatori per a l'exèrcit) i va impulsar la política del Terror (el Comité va suspendre les llibertats i uns tribunals revolucionaris van castigar amb la presó o la mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris: Llei dels sospitosos). Per les pressions dels sans culottes, van aprovar lleis de contingut social: control dels preus i dels salaris distribució dels béns dels contrarevolucionaris entre els indigents la venda de les terres del clergat en petits lots la instrucció obligatòria Es van tancar les esglésies i es va establir el culte a la deessa Raó. Malgrat que el 1794 la Revolució controlava els enemics interiors i exteriors, la radicalització del Terror va provocar el cop d'estat de la burgesia conservadora de juliol de 1794 (Termidor). Molts jacobins, entre ells Robespierre, van ser executats.
5. LA REPÚBLICA BURGESA (1794-1799) - La burgesia conservadora va elaborar una nova Constitució (1795) que atorgava el poder executiu a un govern col.1egiat (el Directori). Restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres, la dels Cinc-cents i la dels Ancians. - Es van eliminar les lleis socials i an retornat molts exiliats a causa del Terror. La nova república era liberal, i va haver de fer front a l'oposició dels absolutistes i ~ les classes populars, que patien la pujada de preus provocada per la crisi econòmica i social i per la guerra. - A causa de la guerra l'exèrcit va començar a tenir molt prestigi com a garantia de l'ordre. Això explica que el 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, protagonitzés un nou cop d'Estat que posa fi al Directori i inaugura un nou període que anomenem el Consolat (1799-1804).