ESPANYA 1808-1814: LA GUERRA DEL FRANCÈS La guerra contra la invasió francesa va provocar a Espanya la crisi de l'Antic Règim. Durant la Revolució Francesa (1789-1799), el rei Carles IV de Borbó va declarar la guerra a la França revolucionària. A partir de 1799, el seu ministre, Godoy, es va aliar amb Napoleó per enfrontar-se a la Gran Bretanya i Portugal (Tractat de Fontainebleau, 1807). A Espanya hi va haver oposició a Godoy, i per aixó es dóna el Motí d'Aranjuez (1808), que provoca l'abdicació de Carles IV i la dimissió de Godoy. El nou rei és el fill de Carles IV, Ferran VII.
Napoleó va aprofitar l'ocasió per convocar Carles IV i Ferran VII a Baiona, i allà els va fer abdicar i nomenà el seu germà, Josep Bonaparte, rei d'Espanya. Això va provocar un alçament del poble contra els francesos (2 de maig, a Madrid), a tot Espanya. Es van crear Juntes per dirigir la resistència, a totes les regions, i una Junta Central Suprema les dirigia totes. La lluita es va organitzar en guerrilles populars. A Catalunya destaquen la batalla del Bruc i la resistència de Girona al setge francès. També destaca la resistència de Saragossa. Finalment, tot Espanya, excepte Cadis, restava en mans dels francesos. A Cadis la JUlita Central Suprema va convocar unes Corts liberals, on hi van anar representants de tots els territoris ocupats pels francesos, i van elaborar una constitució: la Constitució de Cadis (1812). És molt important perquè és la primera de tipus liberal a Espanya, i era molt progressista. Proclamava. la sobirania nacional la ideologia progressista la separació de poders (el legislatiu per a les Corts unicamerals; l'executiu per al rei; el judicial per als tribunals) el sufragi universal masculí declaració àmplia de drets A més, s'aproven a Cadis lleis: per suprimir les senyories per abolir els gremis per suprimir la Inquisició per establir la igualtat fiscal
Com que hi ha guerra la Constitució no s'aplica. L'exèrcit francès abandona Espanya el 1812 per anar al front rus, i el 1814, les tropes angleses, comandades per Wellington, van aconseguir que els francesos abandonessin Espanya i tomés Ferran VII: LA RESTAURACIÓ A EUROPA Napoleó va ser vençut el 1815. El mateix any es reuneix el Congrés de Viena, una reunió dels monarques europeus i/o els seus ministres, que pretenen restaurar l'Antic Règim i les monarquies que havien estat allunyades del seu regne per Napoleó. Els reis més importants: la Gran Bretanya, Rússia, Prússia, Àustria.
També volen repartir Europa entre els vencedors de Napoleó. Així, Prússia, Rússia i Àustria, ampliaran la seva extensió a costa de territoris europeus italians, polonesos... França tomarà a tenir la mateixa extensió que abans de la Revolució Francesa i hi col.loquen com a rei Uuis XVIII de Borbó. Si observeu el mapa del llibre, es creen estats al voltant de França, per impedir qualsevol altra intenció expansiva francesa (el regne dels Països Baixos, per exemple). També es crea la Santa Aliança, que té l'objectiu d'intervenir a qualsevol lloc d'Europa on es pogués donar un intent de revolució liberal. Malgrat la Restauració, hi ha la ideologia liberal, i també la nacionalista, com a oposició a la Restauració de l'absolutisme.
LIBERALISME Sistema polític que fonamenta la societat en l'individu lliure (ciutadà). L'Estat ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals dels individus. La sobirania (poder) la tenen els ciutadans (nació). El sistema polític és representatiu, amb una assemblea (Parlament, Corts...) elegida per sufragi (en principi, censatari). Hi ha divisió de poders per evitar la tirania. El dret a -la propietat és una llibertat fonamental. El liberalisme econòmic és el de l'economia de mercat lliure, on l'Estat no intervé en economia. NACIONALISME Ideologia que.~efensa el dret dels pobles a decidir per ells mateixos i a defensar la seva sobirania. Nació: conjunt d'individus que tnene una sèrie de lligams culturals (llengua, religió, tradicions, passat... ~i que volen viure en comunitat, segons un projecte de futur. No sempre l'Estat coincideix amb la nació. Hi ha nacions-Estat (França), Estats que contenen més d'una nació (Imperis rus, austríac o turc) i nacions que es troben dividides en diversos Estats (Alemanya, Itàlia). LES REVOLUCIONS LIBERALS El liberalisme i el nacionalisme, malgrat la restauració de l'absolutisme, encara són ideologies molt presents a Europa, i per això hi ha tres onades revolucionàries a Europa, que pretenen destruir l'Antic Règim i implantar el regim liberal. Són les de 1820, 1830 i 1848. REVOLUCIONS DE 1820 Per tot Europa (França, Espanya, Grècia, Portugal) hi ha aixecaments liberals, que seran sufocats per la Santa Aliança, excepte en el cas de Grècia, que aconseguí el 1829 la independència de l'Imperi Turc. A Espanya, després de la derrota de Napoleó toma Ferran VII. El rei restaura l'absolutisme i deroga tota la legislació liberal. Els liberals són perseguits.
Aquests liberals protagonitzen aixecaments contra l'absolutisme. El més important és el de 1820, del coronel Riego. Aquest aixecament va triomfar, i durant tres anys (per això s'anomena aquest període Trienni Liberal, 1820-23) Espanya esdevé una monarquia parlamentària, liberal, amb la Constitució de Cadis vigent de nou (abolició del règim senyorial, liberalització de la indústria i del comerç, creació de la milícia naciona1. ..). El rei, però, va demanar ajuda a l'exterior, a les potències que formaven la Santa Aliança, i per això el 1823 van venir a Espanya soldats francesos, dirigits pel duc d'Angulema, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van posar fi al Trienni Libera1. A partir de 1823 es restaura l'absolutisme, novament, i Ferran VII exercirà una repressió encara més gran sobre els liberals. Fins a finals del regnat (1833) és una època de crisi, en la que el rei s'apropa als burgesos moderats de Madrid i Barcelona. És, a mnés, l'època en què les colònies americanes s'independitzen. Les causes de la independència de les colònies americanes són: la difusió de les idees liberals la independència dels EUA el descontentament de la burgesia criolla Durant la Guerra del Francès els criolls comencen a demanar la independència, que aconsegueixen entre 1808 i 1826, apareixent així els Estats de Paraguai, Argentina, Xile, Veneçuela, Colòmbia, Equador, Panamà, MèxiG, Perú, Bolívia. Són repúbliques dirigides per cabdills locals rics i l'exèrcit, que oblidenIes necessitats dels indis i negres, la qual cosa provoca desigualtats socials i econòmiques, i conflictes i tensions al llarg de tot el segle XIX. Només li queden a Espanya Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Al fmal del regnat de Ferran VII hi va haver un conflicte dinàstic, perquè només tenia filles, i la llei sàlica dels Borbó impedia que regnessin les dones. Per això va dictar una llei, la Pragmàtica Sanció, que permetia que la seva filla Isabel el succeís. Hi havia, però, opositors que hi estan en cn contra i que van donar el seu suport al germà del rei, Carles. REVOLUCIONS DE 1830 Entre 1829 i 1835 hi va haver revolucions a tot Europa, i aquesta vegada van tenir més suport popular. Van triomfar a molts llocs, i hi van implantar un liberalisme conservador (sufragi censatari, llibertats limitades, poder per a la burgesia rica, conservadora, moderada). el moviment va iniciar-se a França el 1830, on es va enderrocar la monarquia de Carles X de Borbó i es va instaurar una monarquia liberal sota Lluís Felip d'Orleans. a Bèlgica la revolució va tenir caràcter nacionalista i es va independitzar d'Holanda. a Polònia la revolució va ser reprimida per Rússia. a la Gran Bretanya es van aconseguir més drets polítics. A Espanya, entre 1833 i 1839 es va instaurar el liberalisme. Quan va morir el seu pare (1833) Isabel n tenia només 2 anys, i la seva mare, la regent Maria Cristina, es va aliar
amb els liberals per tal d'assegurar el regnat de la seva filla. En canvi, els absolutistes van ser els partidaris de Carles, oncle d'Isabel ll. Hi va haver una guerra, la primera guerra carlina, entre liberals (isabelins, formats per la burgesia, les classes urbanes, la pagesia del centre i del sud d'Espanya, que defensaven la monarquia constitucional, la propietat lliure i la mobilitat social) i absolutistes (carlins, formats per la noblesa agrària, el clergat, els pagesos del País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i València, que defensaven la monarquia absoluta, les lleis pròpies (furs) i les formes tradicionals de la propietat de la terra). La guerra la van guanyar els liberals, però els carlins no van desaparèixer, i durant tot el segle XIX hi haurà més conflictes. Els liberals estaven dividits entre moderats i progressistes. Entre 1835 i 1837 van governar els progressistes, que van aconseguir l'extinció dels gremis, la supressió de duanes interiors, la desamortització dels béns de l'Església i dels municipis (desamortització de Mendizabal), el liberalisme econòmic. El 1837 s'aprova una Constitució liberal. El 1840 Maria Cristina deixa de ser regent, i el càrrec l'ocuparà el progressista Espartero, que tenia l'oposició dels partidaris del proteccionisme per als teixits catalans (a Barcelona hi ha una revolta contra ell i per això va ser bombardejada). El 1843 Espartero dimiteix, i es proclama major d'edat als 13 anys la reina Isabel ll: REVOLUCIONS DE 1848
El 1848 esclaten revolucions a Europa que tenen característiques diferents de les del 1830. apareixen idees democràtiques (sufragi universal, igualtat social). hi participen els moviments socials dels obrers de les indústries. la revolució s'origina a França, on s'enderroca la monarquia liberal de Lluís Felip d'Orleans i es proclama una república social (afavoreix les classes populars). a Europa oriental les revolucions tenen un caràcter nacionalista. Nacions que es trobaven a dins dels imperis rus, austríac o turc, volen l'autonomia o la independència. Per això aquestes revolucions s'anomenen "Primavera dels pobles~~.
Aqauestes revolucions van ser sufocades, però es va aconseguir, per fi, que el liberalisme s'implantés a tot Europa occidental, i que els processos d'independència comencessin a la segona part del XIX. Establert el liberalisme, la lluita política tenia .com a objectius principals l'avenç de la democràcia (sufragi universal) i l'ampliació de les llibertats individuals i col.lectives, així com el reconeixement dels drets socials (educació, salut, treball) per al conjunt de la població. A Espanya el regnat d'Isabel li governaren els liberals moderats, excepte durant breus períodes de temps en què governen els liberals progressistes. Característiques del liberalisme a Espanya: conservador i progressista