El Ressò d'Avià - Número 62 - Maig del 2009

62

El Ressò d’Avià Revista d’informació i opinió del municipi Maig del 2009

Graugés, ahir i avui La festa major de Graugés arriba amb més música i festa per a tothom. Pàgina 7 El pare de l’excursionisme català, Cèsar August Torras, descriu la colònia agrícola. Pàgines 20 a 22 FOTO: LLAC

Les precipitacions dels últims mesos han deixat una natura verda a Graugés XAVIER SALAS I CASAMARTINA

ACTIVITATS Pàgines 3 a 6

‘MERCAT DE LES PUCES’

Avià estrena la festa del col·leccionisme, la cooperació i l’intercanvi

CULTURA

ACTIVITATS

Recuperem la memòria dels nostres avis

Tot a punt a La Plana per viure la festa major

Avià enregistrarà les vivències de la gent gran

Hi haurà havaneres, ball i concert per a joves

Pàgines 16 i 17

Pàgina 6

El Ressò 1

Editorial

Comunicació L’AJUNTAMENT D’AVIÀ IMPULSA NOUS CANALS PER ESTAR EN CONTACTE PERMANENT AMB LA CIUTADANIA

E

stem vivint en una època històrica en què la comunicació ha evolucionat de forma contundent. Els nostres avis mai no es s’haurien pogut imaginar que podríem contactar amb persones de països ben llunyans en directe, parlant-hi a través d’Internet, i veient l’altra persona en el mateix moment! Sembla màgia, però, de fet, és un gran avenç, que ha facilitat la comunicació i que ha fet avançar el món en molts aspectes.

Malgrat això, la comunicació pròxima, a vegades, falla. No ens arriba informació sobre activitats o fets que passen al nostre entorn més immediat, segurament perquè l’excés d’informació provoca que ens assabentem abans d’un accident que succeeix a l’altra banda del món que del problema que pot tenir el nostre veí o d’una activitat que s’organitza pel cap de setmana.

L’avantatge de viure en un poble petit és que la major part de notícies corren com la pólvora, i això, malgrat que a vegades ens molesti perquè sembla que tinguem poca privacitat, és una manera de fomentar les relacions entre els veïns del municipi. Des d’El Ressò, us volem explicar noves formes de relació i de comunicació amb els nostres veïns: mitjançant missatges sms, i a través d’una festa de l’intercanvi.

Esperem que gaudiu de les dues propostes i dels nous sistemes de comunicació a Avià, que ens han de fer la vida més fàcil.

2 El Ressò

Sumari 03 ACTIVITATS 4FESTA DE LA COOPERACIÓ, EL COL·LECCIONISME I L’INTERCANVI 4FESTA MAJOR DE LA PLANA 4COMUNICACIÓ PER SMS4FESTA MAJOR DE GRAUGÉS 4AGENDA 09 SOCIETAT 4FORMACIÓ 4MOBIMENTS DE POBLACIÓ 10 ACCIÓ SOCIAL 4ONG WAUKIKAY-AVIÀ 4CÀRITAS 4GENT GRAN 14 EDUCACIÓ 4CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ 16 CULTURA 4MEMÒRIA ORAL 17 ESPORTS 4MOTOR CLÀSSIC AVIÀ 4AVIÀ COP DE PEDAL 19 ENTITATS 4ATENEU 20 REPORTATGE 4CÈSAR AUGUST TORRAS 23 OPINIÓ 26 MEDI AMBIENT 4GOSSOS 4CONSELLS

Redacció L’Ajuntament d’Avià i l’equip coordinador d’El Ressò no es fan responsables de les opinions emeses pels redactors, així com tampoc de la composició lingüística dels textos, que és responsabilitat dels autors. Podeu sol·licitar el full de recomanacions de redacció enviant un correu electrònic a ressoavia@gmail.com.

Pròxima data d’entrega: 20 d’agost Totes les il·lustracions d’aquest número d’El Ressò són de Susanna Campillo.

Edita: Ajuntament d’Avià. Regidories de Cultura i Participació Ciutadana Dipòsit legal: B-37.167-89 Correu: ressoavia@gmail.com Impressió: Vallprint Composició: Bífidus Produccions

Activitats

“Cada cop ens distanciem més i els que no tenen mitjans de relació directa no gaudeixen de la riquesa de viure a Avià”

Fomentant relacions PER PRIMER COP, SE CELEBRA A AVIÀ UNA FESTA DEL COL·LECCIONISME, LA COOPERACIÓ I L’INTERCANVI. L’OBJECTIU ÉS PROVOCAR RELACIONS SOCIALS ENTRE ELS AVIANESOS I AVIANESES. Text: M. del Agua Cortés

GOLFES Qui més qui menys té guardats a casa estris que es poden bescanviar.

SUSANNA CAMPILLO

El proper dia 24 de maig celebrem a Avià la primera festa del col· leccionisme, la cooperació i l’in· tercanvi. Es tracta d’una iniciativa nova al municipi que té diferents objectius. D’una banda, permetre la relació entre els avianesos i avi· aneses en una jornada festiva que vol provocar les relacions socials al poble a través de l’intercanvi i de la coneixença dels nostres veïns; d’altra banda, potenciar la cooperació com a base de les relacions socials.

L’avantatge més important de viure en un poble és precisament aquesta pro· ximitat entre els veïns, aquest coneixement en ge· neral de les persones que formem el poble, però el fet d’haver crescut tant darrerament amb la in· corporació de nous habi· tants d’altres llocs, ha pro· vocat que cada vegada ens distanciem més i que aquells que no dis· posen de mitjans de relació directa amb la resta d’ha· bitants d’Avià no puguin gaudir de la gran riquesa que suposa l’ in· tercanvi social. És per això que

provoquem aquesta festa a què tots esteu convidats.

Entre tots, organitzen un seguit d’activitats: 4La fira de col·leccionisme i de l’intercanvi d’objectes comptarà amb diverses parades d’objectes de col•lecció. Hi haurà diverses parades de col.leccionistes d’arreu de Catalunya amb tota mena d’ob· jectes coleccionables.

4D’altra banda, volem potenciar un mercat d’intercanvi d’objectes i de venda de segona mà, per tal que tothom qui vulgui hi pugui dur allò que no li fa servei i ho pu· gui bescanviar per alguna altra cosa o vendre-ho a un preu molt econòmic. Per això, fem una crida als escolars, a la gent gran, als jo· ves i a tothom en general que s’animi a netejar les golfes i treure al Parc del Tossal tot allò que ja no li fa servei però que encara està en bon estat. Aquesta és una forma de practicar directament la reuti· lització d’objectes que és tan ne· cessària. Roba, joguines, eines, lli· bres, CD, estris de tota mena poden recuperar la seva utilitat o canviar d’ús en unes altres mans.

L’intercanvi també ajuda a poten· ciar aquestes relacions socials que són tan importants en un poble.

Un altre tipus d’intercanvi que vo· lem fomentar és el dels serveis.

Serveis a la comunitat i, per tant, a El Ressò 3

Activitats “A través de la gastronomia, tindrem l’ocasió de conèixer millor els nostres veïns que vénen d’altres països i que ells ens coneguin més” nosaltres mateixos. Tothom pot oferir alguna cosa i tothom pot rebre allò que necessita: - Les parelles lingüístiques, per ajudar aquells que no saben català a aprendre’l i a practicar-lo.

- L’acompanyament de gent gran, tant per ajudar-los per exemple a fer la compra, a anar al metge, com simplement per fer-los companyia a casa i, a la vegada, gaudir del que ells ens aporten.

- L’acompanyament de nens a l’escola, organitzant camins sense perill per tal que els nens puguin anar sols o bé acompanyats de persones que agrupin nens per zones, evitant els vehicles i facilitant-los l’arribada a l’escola.

- Intercanvi de vigilància de nens (cangur).

- Potenciant i explicant a tothom què fan les entitats del poble, ja que les seves activitats organitzades de forma desinteressada fan un veritable servei a la comunitat des de diferents àmbits: activitats de lleure, difusió cultural i cooperació.

- Un panell d’intercanvis en què podreu penjar els vostres suggeriments, demandes, cerques o oferiments, de manera que iniciem un sistema de comunicació de serveis actiu i diferent.

- El menjar sempre ha estat un vincle d’unió entre les persones, i ara que tenim gent al nostre poble que ve de països llunyans, proposem un intercanvi culinari. Ells ens faràn les seves especialitats i nosaltres les nostres. Tastarem i 4 El Ressò

COL·LECCIONISME I COOPERACIÓ gaudirem de gustos diferents, o potser descobrirem coincidències insospitades! Tindrem l’ocasió de conèixer millor els nostres veïns i que ells ens coneguin a nosaltres.

4El menjar sempre ha estat un vincle d’unió entre les persones, i ara que tenim gent al nostre poble que ve de països llunyans, proposem un intercanvi culinari. Ells ens faran les seves especialitats i nosaltres, les nostres. Tastarem i gaudirem de gustos diferents o potser descobrirem coincidències insospitades! Tindrem l’ocasió de conèixer millor els nostres veïns i que ells ens coneguin a nosaltres.

Exposició ‘Tot un món’ A la sala d’exposicions, hi podrem veure l’exposició “Nens com jo”, amb les reproduccions d’un llibre editat per la Unicef, on ens po-

bits de la societat.

Xerrada sobre cooperació A les 5 de la tarda, us proposem una taula rodona amb els següents participants: - Carles Solà. Periodista berguedà, que ens parlarà de la seva experiència en la realització del programa “Tot un Mon”.

- Josefina Altés. Coordinadora de projectes de l’associació “Salut i família”, que explicarà què és i còm funciona un banc del temps.

- Xavier González. Escriptor berguedà i president de la ONG Viatgers Sense Fronteres, que compartirà la seva experiència amb nosaltres.

Conversarem sobre els nous reptes que té plantejats la nostra societat, la força que pot tenir la societat civil i la importància del

LLIBRE L’obra ‘Nens com jo’ inspira una exposició a Avià drem fer una idea de còm és la vida de molts nens d’arreu del mon.

També hi haurà la projecció de diversos episodis del programa de TV3 “Tot un Mon”, que aborda els diferents aspectes relacionats amb la nova immigració i les diverses cultures i religions que conviuen a Catalunya, a partir de les experiències del mateixos immigrants i de les persones que treballen amb ells des de diversos àm-

UNICEF

coneixement i la cooperació per a millorar en l’àmbit local i també mundial.

Tot aquest ventall d’activitats, les trobareu en aquesta fira, el pròxim 24 de maig. Si teniu qualsevol dubte, voleu més informació o esteu interessats a participar com a cuiners o a col·laborar-hi d’alguna manera o altra, podeu adreçar-vos a l’Ajuntament.

Activitats

COL·LECCIONISME I COOPERACIÓ

Els mercats de segona mà i les xarxes d’intercanvi IDEES PER PRACTICAR UNA ECONOMIA MÉS HUMANA. Text: Susanna Campillo

ENCANTS El tradicional mercat de Barcelona ven productes de segona mà. SYLVIA GUTIÉRREZ SÁNCHEZ Quan era petita, alguns diumenges, el meus pares ens duien al meu germà i a mi al mercat de Sant Antoni de Barcelona. Era un mercat de segona mà, on hi trobaves llibres vells, revistes, fotos, cromos, discos, segells, monedes antigues…

De vegades, hi anaves a la recerca d’un cromo que et faltava o d’un llibre que havies perdut. Però encara era més emocionant remenar, tafanejar i sobretot… tocar.

Els objectes antics i de segona mà expliquen històries, d’ells i dels qui els han usat, que podem enriquir amb la nostra imaginació.

La gràcia del mercat era també la varietat de gent que s’aglutinava al voltant de les parades, les con-

verses entrecreuades entre clients i venedors i aquell so permanent de veus, exclamacions… i, sobretot, bon humor!

Tinc uns amics a França, prop de Montpeller, i una de les coses que més m’agrada fer allà és anar al mercat de Les Puces. És com una mena d’Encants, i una part important dels venedors són veïns que venen roba, mobles, llibres o estris de tot tipus. També hi ha nens que venen o intercanvien contes o joguines amb altres nens.

Molta gent ja es coneix i aprofita per petar la xerrada. Les fires al carrer de tota mena, en què els veïns són protagonistes o organitzadors, afavoreixen la comunicació, el coneixement i la cooperació.

Xarxes d’intercanvi L’economia pot anar molt bé en un país i alhora haver-hi gent que es mor de gana. Aquesta cruel paradoxa reflecteix l’extrema perversió en què les nostres societats han convertit l’economia. De ser tradicionalment un mitjà per satisfer les necessitats materials dels humans, l’economia s’ha convertit en un mitjà per obtenir el màxim benefici individual per sobre dels altres i del medi ambient.

Avui dia, economia s’identifica sobretot amb especulació i, com a molt, amb la producció d’aquells serveis que costen diners. En canvi, ja no considerem economia totes aquelles pràctiques humanes de producció o intercanvi no moEl Ressò 5

Activitats netàries. Hem desterrat de l’economia les tasques domèstiques i de cura dels altres, majoritàriament fetes per dones, i tot això ha permès menysprear aquesta feina i aquelles que la realitzaven, perquè, com que no valien diners, semblava que tampoc no tenien valor. I hem pràcticament desterrat també moltes pràctiques tradicionals d’intercanvi sense diners, és a dir, el troc.

Des de ja fa més de dues dècades, en països com Canadà, França, Gran Bretanya, Alemanya i els Estats Units, han proliferat de manera extraordinària les anomenades Xarxes d’Intercanvi de Serveis.

Són associacions locals de persones que intercanvien béns, serveis

Activitats

COL·LECCIONISME I COOPERACIÓ i coneixements. En una xarxa, la meva riquesa prové de ser diferent dels altres i, per tant, de tenir quelcom per oferir que ells no poseeixen, però no per ser superior.

Es basen en principis ètics, de solidaritat, reciprocitat, cooperació, confiança i, sobretot, responsabilitat, en tant que tothom s’implica en el bon funcionament del sistema. Una de les finalitats de les xarxes d’intercanvi és la d’estendre i reforçar els vincles humans entre les persones.

Internet ha obert noves possibilitats a les xarxes i, també a Catalunya i a la resta de l’estat, n’hi ha de tota mena que funcionen des de fa temps. Per exemple, els bancs del temps són xarxes que utilitzen

l’hora de temps com a unitat d’intercanvi.

Altres projectes consisteixen a compartir cotxe per fer un mateix trajecte, o a intercanviar llibres (bookcrossing). També existeix l’hospitality club, format per un club de voluntaris que posen en contacte els viatgers amb la gent del lloc que visiten i donen als locals l’oportunitat de trobar-se amb gent d’altres cultures.

Si voleu més informació, us podeu adreçar a: www.intercanvis.net www.illacrua.cat. Hi trobareu enllaços d’interès.

I, en general, cercant als buscadors d’internet amb les paraules “xarxes d’intercanvi”.

BREUS

Festa major de La Plana

L’Ajuntament posa en marxa un sistema d’informació per SMS

4Divendres, 19 de juny A les 22 h, havaneres, amb el grup Sac i Ganxo, amb rom cremat.

A les 00 h, festa jove.

Concert amb el grup de versions Grand Vermú.

4Dissabte, 20 de juny A les 22.30 h, ball amb el grup Trifàssic.

4Diumenge, 21 de juny A les 9h, missa de germanor amb la Coral Santa Maria d’Avià. Tot seguit, xocolata i coca.

A les 19.30 h, ball fi de festa, amb Pep i M. José.

Hi haurà atraccions. Tots els actes es faràn a la carpa. Hi haurà servei de bar i entrepans. Bona festa major a tothom!

L’Ajuntament d’Avià posa en marxa un nou sistema de comunicació amb els veïns.

Es tracta d’un servei d’SMS massiu. Permet enviar missatges curts de mòbil (sms), imatges o arxius multimèdia personalitzats a telèfons mòbils dels quals disposem del número.

El volem utilitzar per informar de notícies puntuals, activitats o esdeveniments que afectin el poble.

Per exemple, un problema meteorològic important, un incendi, etc., de manera que l’Ajuntament estigui més a prop del ciutadà.

L’SMS massiu és instantani, surt al moment i és llegit al moment. A més, té l’avan-

6 El Ressò

tatge que gairebé tothom té un telèfon mòbil, de manera que es pot donar un servei que arribi al màxim nombre possible de veïns.

Qualsevol persona que vulgui rebre informació mitjançant aquest sistema només cal que faci arribar el seu número de telèfon a l’Ajuntament (per correu electrònic o en hores d’oficina) i marcar el llistat de temes sobre els que voldria informació: -activitats al poble -situacions de risc -informació de l’Ajuntament Si a més ens doneu l’adreça de correu electrònic, us podrem fer arribar activitats i altres notícies.

Activitats

FESTES MAJORS

Graugés celebra la festa major amb més música UN CAP DE SETMANA SENCER D’ACTES PER A TOTHOM. Regidoria de Festes per arrodonir l’àpat. L’any passat, a conseqüència del mal temps, vàrem sopar a la carpa, i com que l’experiència va ser molt positiva, aquest any, encara que faci un bon vespre, tornarem a sopar a la carpa. Havent sopat, farem una quina i després tindrem l’actuació del CONCERT El grup berguedà EsKaC i MaT serà a la festa de Graugés ARXIU/ESKAC I MAT mag Toni de las Heras, guanyador del tercer premi a la XVI TroSant Isidre ja arriba i, com cada sió de discoteca. any, els veïns de Graugés i l’Ajun- El dissabte 16, a 2/4 de 5 de la tar- bada Internacional de Màgia de tament organitzem la Festa Ma- da, hi haurà els actes dedicat als Barcelona. jor. Enguany, s’escau els dies 15, 16 mes menuts, amb l’actuació del Diumenge 17, a les 12 del matí, hi i 17 de maig. grup d’animació Koloraines. En- haurà missa major, acompanyada Tot i que ja potser teniu el progra- guany, hi ha dues novetats: tin- de la Coral d’Avià. Acabada la misma de mà, volem recordar-vos els drem un tobogan inflable, com a sa, hi haurà sardanes amb la Coles grans festes majors, però de bla Pirineu, i a 2/4 de 7 de la tarda, diferents actes d’aquesta festa.

El divendres 15, a 2/4 de 10 del ves- franc i, a més, pensant en els que gran ball, amb l’orquestra Degapre, començarà la festa amb el tra- no són tant petits, muntarem un la. dicional foc de Sant Isidre, al vol- circuit per a bicicletes, perquè tot- Dilluns 18, es farà la missa de ditant del qual menjarem coca i hom pugui demostrar les seves funts. xocolata, regada amb vi dolç. Tam- habilitats ciclistes, per mitjà de Esperem que el temps ens acombé hi haurà els ja consolidats focs diferents categories, fins i tot per panyi, que el sortidor de cervesa d’artifici. als que no són nens. Totes aques- no ens faci la guitza, i que les noA les 12 de la nit, començarà la fes- tes activitats es faran al costat del vetats d’enguany millorin encara més aquesta festa tan entranyata per al jovent, amb l’actuació llac petit. dels grups berguedans Manolito’s A 2/4 de 10 del vespre, començarà ble. No cal dir que hi esteu tots Band, que tocaran cançons del el sopar de germanor, amb mon- convidats, ja que la Festa Major, la seu nou disc, i EsKaC i MaT. La getes, botifarra i cansalada, ma- fem tots. festa juvenil acabarà amb una ses- duixes per postres i cafè o tallat Bona festa major de Graugés!

El Ressò 7

Activitats

Maig.

03 03 10 10

Caminada popular Ball. Ateneu d’Avià.

Amb Ferran Desfilada de moda a benefici de l’Associació de la Lluita contra el Càncer Ball, Ateneu d’Avià.

Amb un grup o solista per confirmar

AGENDA

12 15/17

Caravana del Sàhara Festa Major de Graugés

17 24

Pedalada

24 24

Ball. Ateneu d’Avià.

Amb Ostres Ostres

Festa del col· leccionisme, l’intercanvi i la cooperació

Ball. Ateneu d’Avià.

Amb el músic solista Andreu.

Juny.

07 20 21

Festa de l’esport Festa de fi de curs de l’escola Festival de ballet a benefici de Càritas Festa Major de la

20/21 Plana

23 26/28

Revetlla de Sant Joan Festa del Barri de la Creu

Juliol.

8 El Ressò

07 11

Trobada de motos clàssiques

13 13

Festa del Segar i el Batre

Xerrada-conferència a l’Ateneu d’Avià: “Hàbits alimentaris al segle XXI, un repte?”, a càrrec del Col·legi Oficial de Farmacètics de Barcelona. Organitzen: Ajuntament d’Avià i Diputació de Barcelona. Hora per concretar

Concert del grup de música tradicional i popular BRAMATOPIN, de la Vall d’Aran.

Acte emmarcat en la programació de la Festa del Segar i el Batre. 18 h

Societat

Formació Curs de fotografia digital a Avià 4El passat dia 25 d’abril, va començar a Avià un curs de fotografia digital. Per l’important nombre de persones que s’hi han apuntat, hem decidit fer dos grups, un per als que tenen una càmera rèflex i un altre per als que tenen una càmera compacta. El primer ja està en marxa, i el de càmera compacta començarà a principis de juny amb l’horari que proposem. Tothom qui ho vulgui encara és a temps d’inscriure-s’hi.

Divendres 5 juny: Teoria (19.30 h a 21.30h) - Velocitat - diafragma - Sensibilitat - Balanç de blancs - Òptiques Dissabte 6 juny: Sortida (l’horari es concretarà amb els alumnes i la durada serà de 4 hores) - Posar en pràctica la classe de teoria Divendres 19 juny: Teoria digital (19.30 h a 21.30 h) - Píxels - Resolució - Histograma - Menús i configuració de la càmera - Jpg Dissabte 20 de juny: Sortida (l’horari es concretarà amb els alumnes i la durada serà de 4 hores) - Posar en pràctica la classe de

“S’han format dos grups al curs de fotografia digital, i el de càmeres compactes es posarà en marxa el mes de juny”

MOVIMENTS DE POBLACIÓ DEL 11/12/2008 AL 27/04/2009

Naixements

Defuncions

Aniol Comellas Palou 26/12/08 Martí Bernardo González 27/12/08 Iria Parra Ortega 30/12/08 Laia Tubau Tarrés 17/01/09 Sara Ouaid Mouhssine 24/01/09 Bernardí Casals Ballonga 31/01/09 Anna Font Marín 07/02/09 Romaissa El Mchanek 04/03/09 Mariona Canudas Compte 05/03/09 Núria Vilardaga Casadesús 11/03/09 Aran Casellas Aroca 15/04/09 Meritxell Navarro Benítez 22/04/09

Ramon Melgoda Palou 25/12/08 Mercè Vendrells Moncunill 26/12/08 Lourdes Caellas Corominas 26/01/09 Dolors Fornell Perarnau 11/02/09 Eustaquio Sánchez Casellas 14/02/09 Joan Aymerich Pagerols 19/02/09 Josep Coma Solà 19/03/09 Rosa Codina Ribalta 23/03/09 Josep Canal Farràs 26/03/09

teoria Divendres 26 de juny (19.30 h a 21.30 h) - Procés dels arxius digitals - Capture Nx - Photoshop CS - Eines - Menús - Retoc

Dissabte 27 juny (19.30 h a 21.30 h) - Procés dels arxius digitals - Manipulació - Tècniques avançades de postproducció - Blanc i negre - Impressió

CURS Un grup d’alumnes fa pràctiques XAVIER SALAS I CASAMARTINA El Ressò 9

Acció social

“El 25 de novembre de 2008 és un dia que quedarà per a la història del projecte d’agermanament amb Charcay”

Avià connecta l’escola de Charcay amb el món ELS ALUMNES AVIANESOS I ELS EQUATORIANS, MÉS A PROP. Waukikay Avià

El 25 de novembre de 2008 és un dia que quedarà per a la història del projecte d’agermanament amb Charcay, ja que, per primer cop, es va poder establir connexió mitjançant Internet.

Aquest projecte de l’ONG Waukikay Avià feia anys que es gestava, però no s’ha pogut materialitzar fins ara per les dificultats que hi ha per fer arribar la línia telefònica a l’escola.

Finançament municipal El projecte, anomenat Instal·lació d’internet a l’escola Cuatro de Junio de Charcay, compta amb el patrocini de l’Ajuntament d’Avià, que ha finançat un ordinador amb tot l’equipament necessari per fer la connexió amb telefonia mòbil, fins que no arribi la banda ampla a Charcay.

Agraïment dels mestres El primer escrit enviat pels professors de l’escola de Charcay a l’ONG Waukikay Avià diu així: “No tengo palabras para poder expresarles la gratitud que sentimos profesores, padres de familia y alumnos por hacer realidad nues10 El Ressò

ALUMNES Nens i nenes de Charcay, a la seva escola WAUKIKAY AVIÀ tro sueño al estar conectados con el mundo y con ustedes, nuestros buenos amigos. Sabéis, esta fecha quedó para la historia en nuestra comunidad. Hoy es un día de mucha alegría. Estoy contento y con satisfacción de tener la oportunidad de poder comunicarnos con ustedes por este medio.

Sinceramente, una vez más, gracias, gracias de todo corazón. Us-

tedes demuestran realmente lo que significa solidaridad con los pueblos.”

Amb la instal·lació de l’Internet a l’escola, l’ONG Waukikay Avià espera que es pugui potenciar considerablement el projecte d’intercanvi cultural entre les escoles d’Avià i de Charcay. De fet, els alumnes i professors ja s’han començat a escriure i tenen previst

“Amb Internet, Waukikay Avià vol potenciar considerablement el projecte d’intercanvi cultural”

“A l’Equador, només el 4,8 % de la població té accés a Internet i és molt car per a les escoles”

La premsa equatoriana es fa ressò de la donació avianesa

en un futur immeditat començar algun treball en comú.

A l’Equador, només el 4,8 % de la població té accés a Internet. A l’Amèrica del Sud, només Paraguai i Bolívia estan per sota d’aquesta xifra. La resta de països tenen taxes de connexió superiors a l’equatoriana.

El mes de juliol, el president de la República, Rafael Correa, va anun-

ciar que, d’aquí a dos o tres anys, totes les escoles públiques tindran laboratoris de computació amb accés a Internet de banda ampla, gràcies a la instal·lació d’un nou cable submarí que s’ha negociat amb Telefònica.

Connexió cara A l’Equador, l’Internet té un cost molt elevat per a les escoles. Tant

és així que alguna escola, com la Isabel Yañez, a Machachi, beneficiària del Projecte Edufuturo del Consejo Provincial de Pichincha, ha hagut de desconnectar-se de la xarxa perquè finalment no ha pogut pagar la tarifa de 180 dòlars per telèfon.

La connexió a través de tecnologia sense fils té un cost de 100 dòlars mensuals.

El Ressò 11

Acció social

CÀRITAS

Avià ajuda a ajudar CÀRITAS D’AVIÀ TANCA AMB ÈXIT UNA NOVA CAMPANYA DE NADAL I VOL DONAR GRÀCIES PER LA BONA RESPOSTA DEL MUNICIPI. TAMBÉ DETALLA ELS RESULTATS ECONÒMICS DE L’ANY PASSAT. Text: Càritas d’Avià

Un any més, Càritas d’Avià va dur a terme la Campanya de Nadal amb molt bona resposta per la gent del nostre municipi.

Pel que fa a la venda de llantions per il·luminar la Nit de Nadal, es van recaptar 225 euros. Cal destacar la col·laboració de l’escola, i també dels establiments que en van vendre. La col·lecta feta a l’església va recollir 1097,86 euros a la parròquia d’Avià, i 144,94 euros a la parròquia de Graugés.

Totes aquestes aportacions ens serviran per tirar endavant les nostres activitats pel 2009.

Moltes gràcies per ajudar-nos a ajudar!

Memòria 2008 En aquestes línies, volem donar a conèixer l’activitat de Càritas Parroquial d’Avià. Ha estat la següent: 4Companyia a gent gran.

Aquest servei va adreçat a avis i a àvies que es troben en una situació física i/o mental que els impedeix sortir de casa, i això fa que perdin la seva xarxa de relació veïnal i social. Han estat 12 voluntàries les que han realitzat visites de companyia a 11 persones grans.

S’han realitzat 573 serveis durant aquest any.

4Tertúlies. S’han dut a terme 7 12 El Ressò

xerrades sobre diferents temes adreçades a la gent gran del poble.

L’assistència ha estat d’una mitjana de 20 persones.

4Ajudes a famílies. Durant aquest any, han estat dues les famílies a les quals s’ha ajudat per poder cobrir necessitats econòmiques bàsiques.

4Festival de ballet. S’ha dut a terme novament el festival de ballet gràcies a l’Escola M. Alba, amb la finalitat de recaptar fons econò-

mics per destinar al centre de tractament de toxicomanies Cecas.

Tot això ho han fet possible 20 persones voluntàries amb el suport d’una professional, l’assistent social que coordina les Càritas de la nostra zona.

S’ha dut a terme una coordinació amb els serveis socials del nostre municipi.

Els comptes del 2008 són els que es reflecteixen a continuació:

COMPTES CÀRITAS AVIÀ 2008 Despeses Ajudes d’assistència Serveis per a la gent gran Donatiu a Càritas Diocesana i al Cecas Formació del voluntariat Voluntariat (assegurança, etc.)

Despeses del Festival de Ballet Cost llantions Administració Despeses vàries Comissions bancàries TOTAL

Ingressos Col·lecta Corpus Col·lecta Nadal Llantions Nadal Festival de Ballet Donatius Subvenció Caixa Manresa Subvenció IRPF per a la vellesa Interessos bancaris TOTAL

519,00 euros 1025,00 euros 1145,28 euros 300,00 euros 161,00 euros 340,85 euros 129,50 euros 324,00 euros 72,00 euros 30,04 euros 4.046,67 euros

687,18 euros 1242,80 euros 225,00 euros 752,10 euros 220,58 euros 600,00 euros 704,50 euros 0,50 euros 4.432,66 euros

Acció social

GENT GRAN

Que la gent gran ens ensenyi a cuinar bé!

NOU TALLER PER A JOVES I GRANS. Text: Lurdes Bover. Dinamitzadora de Gent Gran

La gent gran d’Avià té una llarga trajectòria que fa que avui tinguem consolidades unes activitats relacionades en l’àmbit de la cultura, el lleure, l’esport i l’accés a les noves tecnologies. Sempre pensem en la gent gran des de la millora del seu benestar social, cultural i la qualitat de vida. Creiem en tot el seu bagatge, el seu potencial, el seu saber fer i el seu saber estar. Aquest saber, no podem deixar que es perdi, ens l’han d’ensenyar, i nosaltres, els més joves, l’hem d’aprendre i aprofitar.

Aquest trimestre no només pretenem realitzar activitats per a la gent gran, sinó aprofitar el seu bagatge cultural i experiència per tal d’oferir-lo a altres col·lectius, en concret, als joves.

Apostem per un taller intergeneracional, per fomentar la participació de la gent gran, afavorir els procesos socialitzadors i que ells siguin els seus propis gestors.

Grans i joves cuinen plegats Avui dia, vivim en una societat molt canviant, amb pressa, amb manca de temps i això ha comportat la pèrdua del bon costum de la cuina casolana.

Amb aquest taller, volem recuperar els vells temps en què la cuina era el cor de la casa, un punt de

GASTRONOMIA La gent gran d’Avià ensenyarà als joves receptes tradicionals WIKIPEDIA trobada on recuperar-nos energèticament i emocionalment al voltant d’una bona taula.

La gent gran, amb tota l’experiència i la saviesa que han destil·lat al llarg de la seva vida, s’encarregaran de transmetre els seus coneixements culinaris i el valor de la tradició culinària i d’una bona alimentació a les generacions posteriors.

Es tracta que les persones grans preparin receptes que s’expliquin als joves. Les sessions s’organitzaran en parts: - Presentació de la recepta per part de la persona que en aquella sessió s’encarregui de transmetre els seus coneixement culinaris a

les noves generacions.

- Una part més teòrica, que desenvoluparà la professora, en la qual es comentaran les principals propietats i la repercussió en la salut dels ingredients emprats.

- Una part pràctica, en la qual es cuinarà la recepta, pas a pas, amb la degustació posterior per part dels assistents.

Continguts - Conceptes bàsics: alimentació, nutrició i dietètica.

- Grups d’aliments: lactis, carn, peix, ous, cereals, llegums, verdures i hortalisses, fruites i fruits secs. Què menjar i com fer-ho.

- Cuina mediterrània.

Iniciarem el taller a finals de maig, en una data per concretar, sempre a partir de les 19 h. En total, es faran deu sessions d’una hora i mitja cadascuna. Esperem la participació de tothom que ens vulgui explicar com fa aquell cuinat tan exquisit i que el taller sigui una experiència enriquidora.

Caixa Manresa han donat 3.000 € al Casal de la Gent Gran pel servei de transport col·lectiu per a gent amb dificultat social, i 1.000 €, a Càritas, pel programa d’atenció domiciliària i per a l’organització d’actes culturals.

El Ressò 13

Educació

“La població d’Avià ha crescut en 367 habitants del 2000 al 2008, sobretot per l’arribada de nous habitants”

Poble en creixement UN GRUP D’ALUMNES DE CINQUÈ DE L’ESCOLA D’AVIÀ HA ANALITZAT L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN ELS ÚLTIMS NOU ANYS. CONSTATA UN CREIXEMENT POSITIU I UN AUGMENT D’HABITANTS. Text: CEIP STA. M. D’AVIÀ

POBLACIÓ D’AVIÀ 2000-2008 Naixements i defuncions

DEFUNCIONS

NAIXEMENTS

NAIX. DEFUN.

Us presentem un treball dels alumnes de 5è sobre la població d’Avià durant els darrers 9 anys.

4De l’any 2000 al 2008, van néixer 172 persones i en van morir 210, la qual cosa vol dir que el creixement natural d’Avià –que és la diferència entre els naixements i les defuncions– va ser negatiu de 38 persones. L’any 2000, el creixement natural va ser positiu de 7 persones (sembla que als avianesos els feia il·lusió que el seu fill nasqués en el canvi de mil·lenni).

En els darrers dos anys, també ha estat positiu: el 2007, d’una persona, i el 2008, de nou.

4El saldo migratori –diferència entre la gent que ha vingut a Avià i la que n’han marxat– cada any ha estat positiu: el 2000, de 42; el 2001, de 42; el 2002, de 53; el 2003, de 23; el 2004, de 65; el 2005, de 45; el 2006, de 57; el 2007, de 35, i el 2008, aproximadament de 58, però encara no hi ha dades definitives de l’any passat.

4L’any 2000, la població d’Avià era de 1844 persones, i l’any 2008, de 2211. Això significa un increment de 367 habitants, sobretot per l’arribada de nous habitants.

14 El Ressò

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

15 29 29 22 32 22 22 20 19

22 16 10 16 22 21 16 21 28

2000

2001

2002

2003

2004

Altes i baixes 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

2005

2006

BAIXES

ALTES

BAIXES

79 162 98 102 126 133 152 135 108

37 120 45 79 61 88 95 100 50

2007

2008

ALTES

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Població total HABITANTS

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

1844 1893 1937 1957 2013 2058 2109 2144 2211

“Els alumnes de primària han practicat dos esports nous durant els patis temàtics: ‘frisbee’ i hoquei”

Més activitats sobre el segar i el batre 4Seguint amb l’activitat del passat trimestre de la sembra artesana del blat feta al camp de Sta. Maria amb els membres de l’entitat del Segar i el Batre, en Joan Clop i en Pep de Cal Pauet van explicar, el dimarts 27 de gener, als alumnes d’educació infantil i cicle inicial les propietats de les llavors tradicionals de llegums i cereals, que són les següents: 1, conserven les propietats nutritives originals, 2, són poc exigents i no esgoten la terra, i 3, no degeneren.

Aquestes llavors no provoquen intolerància al glúten. Els van ensenyar a distingir els cereals de les llegums. Després, els nens van plantar en testos 7 cereals (xeixa, kamut, espelta, sègol, civada, forment i ordi) i 5 llegums (moreus, pedrerol, fenigrec, erbs i veça).

Les llegums tenen uns petits nóduls amb bacteris a les arrels que fixen el nitrogen de l’aire al sòl. Pel que fa al cicle mitjà i superior, en Pep Tusson els va passar una presentació per aprendre a distingirne els tipus segons la flor, la tavella i el gra.

‘Frisbee’ i hoquei, a l’hora del pati 4Els alumnes de primària han practicat dos esports nous durant els patis temàtics. Al llarg del gener, el frisbee, que és un esport individual consistent a passar-se un disc rodó

“La idea és afavorir i promocionar que els alumnes vinguin a l’escola a peu sempre que sigui possible”

de plàstic. Durant el febrer, l’hoquei. Aquest esports s’han treballat prèviament a les classes d`educació física. Els nens han fet equips per classes i hi han jugat per cicles. Durant tres diumenges de febrer, unsseixenta alumnes han anat a esquiar a LePorté amb el Cquie.

S’inicia el projecte dels camins escolars 4Com a escola verda i amb l’objectiu d’afavorir un accés segur i agradable d’anada i tornada a l’escola i fer del carrer un entorn acollidor i educatiu per la mainada i per extensió a totes les persones que s`hi desplacen, ens ha semblat molt interessant iniciar el projecte dels camins escolars.

La idea és afavorir i promocionar que els alumnes vinguin a l’escola a peu sempre que sigui possible i aconseguir que els nostres espais públics siguin espais de relació i convivència.

S’ha passat una enquesta a les famílies demanant la seva col·laboració i els resultats que se n’extreuen són els següents: - Es va passar l’enquesta a 204 famílies de l’escola i la van retornar 146.

- Uns 123 alumnes vénen acompanyats a l’escola i només 26 hi van sols.

- Van en cotxe particular 99 famílies i 70 van a peu, però cal tenir en compte que hi ha famílies que marquen les dues opcions, a peu i en cotxe.

- Quan se’ls demana què

podriem fer per disminuir el trànsit davant l’escola, 81 famílies proposen venir a peu, 39 amb cotxe compartit i 15 altres opcions com bicicleta, a peu en grup, bus de vianants…

- Al plànol dels carrers per assenyalar els recorreguts més utilitzats per anar a l’escola, es pot veure que per on passen més nombre de famílies, tant a peu com en cotxe, és pels carrers Francesc Macià, Pau Casals i Estudis. També pels carrers Anselm Clavé, Serra Húnter, Sant Isidre i Ronda de Queralt vénen alumnes a peu.

- A la llista de llocs més desagradables o perillosos que troben al llarg del camí de casa a l’escola, hi figura en primer lloc l’avinguda Pau Casals, per la quantitat de trànsit, la velocitat i els aparcaments en doble fila, i es troben a faltar més passos de vianants al carrer Francesc Macià. Tambés es consideren llocs perillosos totes les cruïlles dels carrers en general i els voltants de l’escola i la zona d’aparcaments per la quantitat de trànsit.

- A la llista de llocs agradables, destaca sobretot l’entrada de l’escola, per les voreres amples i la zona amb bancs i flors.

També es troba agradable el paisatge que es pot gaudir des de molts indrets i el carrer Francesc Macià.

Per a moltes més informacions, consulteu el web de l’escola: xtec.cat/ceip-santamaria-avia/, aneu als enllaços i entreu al blocde l’escola.

El Ressò 15

Cultura

“La memòria oral és una eina fonamental per conèixer el nostre passat històric, de quan es poden recordar vivències directes”

Recuperem la memòria oral dels nostres avis ES GRAVARAN ENTREVISTES A LA GENT GRAN D’AVIÀ. Text: Regidoria de Cultura la importància d’aquest projecte i no volem pensar que sigui massa tard.

Des de l’Ajuntament, estem iniciant un projecte de recuperació de la memòria oral.

La memòria oral és una eina fonamental per conèixer el nostre passat històric, aquell passat en què els testimonis directes encara ens poden explicar les seves vivències.

Es tracta d’un testimoni bàsic per plasmar la memòria a nivell individual, però també és el més fràgil ja que el temps provoca la seva pèrdua. La font oral ha estat, des de l’època dels grecs, un dels sistemes principals d’escriure la història, tot i que amb la incorporació de tècniques d’investigació s’ha anat deixant de banda. L’originalitat que té la font oral és que permet obtenir i conservar testimonis, experiències, històries de vida que d’una altra manera es perdrien per sempre i no es donarien a conèixer; és un important complement de la història escrita i la base d’aquesta.

En un poble petit com el nostre, recuperar al màxim de vivències de persones que han viscut diferents experiències pot ser cabdal per escriure la nostra història més recent. És per això que creiem en 16 El Ressò

En què consisteix?

Consisteix a gravar entrevistes a gent gran que expliqui les seves vivències sobre temes diversos que afecten a l’evolució del poble en general.

Posteriorment, amb les dades recopilades, es farà un DVD en forma de documental que explicarà diferents aspectes de l’evolució d’Avià reculant en el temps fins allà on els entrevistats ens puguin portar.

Com ho fem?

S’ha creat una petita comissió de seguiment que s’ha encarregat de preparar el llistat de persones, principalment persones grans, que poden explicar vivències de diferent tipus (del poble, les festes, la guerra i la postguerra, l’economia, com es vivia a Avià en èpoques passades...).

Posteriorment, al llarg del mes de maig, ens posarem en contacte amb les persones seleccionades per explicar el projecte i acordar un dia per entrevistar-les.

La mateixa comissió supervisa un qüestionari base que facilitarà les preguntes per fer deprés a tots els entrevistats.

La primera setmana de juny s’instal·larà un equip de filmació en una sala del Centre de Dia i farà les entrevistes a aquestes persones que explicaran les seves vivències i que seran filmades.

Els mateixos dies, aquestes persones entrevistades i tothom qui ho vulgui podrà portar fotografies antigues per ampliar la informació i per il·lustrar l’època de què parlen.

Quin resultat obtindrem?

Finalment, es farà un primer DVD que constituirà un documental sobre uns aspectes de la història recent d’Avià explicat pels mateixos protagonistes, de manera que podrem gaudir de la història, dels costums, de les festes i de l’evolució del poble en un format que ens transportarà al passat.

Es volen tractar tres aspectes de la vida del poble: l’economia i l’evolució del poble, les festes i la vida social, l’època de la guerra i la postguerra. D’aquesta manera, a través de les explicacions de testimonis directes, tindrem no tan sols un llibre viu de la història d’Avià, sinó també la conservació de la visió directa dels seus personatges.

Finalment, quan tinguem aquest documental, farem una presentació per a tot el poble.

“L’originalitat que té la font oral és que permet obtenir i conservar testimonis i experiències que d’una altra manera es perdrien”

“En un poble petit com el nostre, recuperar el màxim de vivències de persones que han viscut diferents experiències pot ser cabdal per escriure la nostra història més recent”

Esports El Motor Clàssic d’Avià, per als amants del motor

“Gravarem entrevistes i farem un DVD” És per això que, tractant-se d’un document històric de primer ordre, volem fer-vos-en partíceps a tots: a la gent gran, com a protagonistes directes del projecte i de la història; a la gent de mitjana edat, perquè recordin les històries que han sentit a casa i que formen part del seu passat directe, i als més joves, per tal que coneguin com s’havia viscut en uns altres temps i també per tal que valorin tant el que tenen ara com el que ja no tenen.

No volem oblidar-nos de ningú, però pot ser que no hi pensem a convocar a alguna persona que pugui tenir moltes coses a explicar, o que ja no visqui a Avià però que vulgui explicar vivències de la seva joventut.

Per això, si veieu que a finals de maig no us hem avisat, truqueu a l’Ajuntament i poseu-vos en contacte amb el secretari. Volem la participació de tot aquell que pugui i vulgui explicar les seves històries que són les històries de tot un poble.

Gràcies a tots!

PROJECTE DE RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA D’AVIÀ Es gravaran entrevistes amb la gent gran del poble i també es recollirà material gràfic de fa dècades per escriure la història recent del municipi d’Avià. RAMON BUTXACA GUIXER, BERGA (1995)

4El Motor Clàssic d’Avià és una entitat en què tothom té cabuda, però especialment les persones que d’una forma o altra senten interès o simpatia pels anomenats vehicles clàssics o històrics, és a dir, motos i cotxes que en ocasions tenen més anys que les persones que els condueixen.

L’activitat principal del club se centra en la trobada de vehicles clàssics (motos i cotxes), que aquest any s’organitza el dia 5 de juliol, el primer diumenge del mes, amb sortida i arribada a les escoles d’Avià. A partir de 2/4 de 9 del matí, es faran les inscripcions i es farà un esmorzar amb tots els participants. Aproximadament a 2/4 de 10, s’inicia un recorregut per les carreteres de la comarca, que ens retornarà al punt de sortida, on es repartiran records a tots els participants.

Per a més informació, podeu consultar-nos al correu electrònic mclassic.avia@gmail. com.

El Ressò 17

Esports

“Es tracta d’una pedalada popular amb dos recorreguts, un recorregut curt d’uns 18 km i un altre de llarg d’uns 42 km”

Avià celebra la segona pedalada popular L’ORGANITZA L’ENTITAT AVIÀ COP DE PEDAL I ES FARÀ EL 17 DE MAIG

El diumenge dia 17 de maig de 2009 es celebrarà la segona Pedalada d’Avià, organitzada pel club ciclista Avià Cop de Pedal, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Avià.

Es tracta d’una pedalada popular amb dos recorreguts, un recorregut curt d’uns 18 km i un altre de llarg d’uns 42 km.

El recorregut curt és apte per a tothom, essent el recorregut llarg més exigent per a ciclistes ja un xic preparats, amb trams tècnics i amb forts desnivells. Tots dos discorren per pistes, camins i corriols pròxims del nostre municipi.

El circuit llarg tindrà trams inèdits recuperats pel club únicament per la pedalada.

Inscripcions La sortida serà davant de les escoles d’Avià a 2/4 de 9 del matí.

Les inscripcions s’obriran a 2/4 de 8 davant de les escoles d’Avià.

Les anticipades es podran contractar fent un ingrés al numero de 2100-1185-26-0100226529. Cal posar el nom i cognoms i Pedalada Avià com a concepte de l’ingrés.

18 El Ressò

AVIÀ COP DE PEDAL Grup de membres de l’entitat ARXIU/ACDP Un cop fet l’ingrés cal enviar per correu el resguard per correu electrònic a copdepedal@hotmail.com.

El preu de la inscripció serà de 14 euros per als federats que paguin anticipadament i de 18 per als que s’inscriguin el mateix dia. Els que no estiguin federats caldrà que abonin 6 euros al mes, per l’assegurança d’un dia obligatòria.

Circuit en forma de 8 Aquest any, el circuit és en forma de 8, sortint de les escoles d’Avià i arribant la cursa curta de nou a les escoles. Els que vulguin seguir podran continuar fent el recorregut llarg que els portarà de nou a

les escoles d’Avià.

Es tancarà el control de pas de la ruta llarga a dues hores després d’iniciar la pedalada. D’aquesta forma, qui no hagi finalitzat la ruta curta no podrà continuar la llarga.

Hi haurà controls de pas i avituallaments al llarg de la pedalada.

S’oferirà esmorzar a l’arribada per a les dues rutes i es donarà un obsequi de record de la segona Pedalada d’Avià.

A la zona de les escoles d’Avià, es disposarà de dutxes i vestidors per als corredors i d’una zona per poder rentar les bicicletes.

Us hi esperem a tots/es.

Salut i cop de pedal.

Entitats

||||||| ATENEU |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| Eleccions per renovar la junta 4El 7 de març, es van realitzar eleccions per renovar la meitat dels membres de la junta directiva en representació dels socis. La participació va ser fluixa, amb només 49 paperetes dipositades i les persones més votades van ser: - Joan Llaugí: 13 vots - Vicenç Casafont: 10 vots - M. Teresa Casals i Teresa Santmartí: 8 vots - Ester Alsina, Carles Minoves i Elisabet Ròdenas: 7 vots Després de reunir-se la junta renovada, va sortir escollit president Joan Llaugí, vicepresidenta Anna M. Pou, secretària Teresa Muntada i tresorer Gerard Ortega.

Josepa Casafont i Blanch, de Berga, amb “Nascut a la Palanca”. El premi local fou per a Joan Canudas Subirà per “Pessebre del pagès”.

De 11 a 15 anys: Grup de 6è A del CEIP Santa Maria d’Avià, amb “Naixement al planeta Stif”.

De 7 a 10 anys: Grup de 2n del CEIP Santa Maria d’Avià, amb “El naixement de la illa deserta”.

Fins a 6 anys: Grup de P5-A del CEIP Santa Maria d’Avià, amb

“Els reis arriben fins al Pedraforca en tren”.

El lliurament dels obsequis, alguns en metàl·lic i d’altres en jocs o lots de Nadal, per un valor total de 1.500 € aproximadament, va anar a càrrec del regidor de Festes de l’Ajuntament d’Avià, Gerard Ortega; la pubilla d’Avià, Maria Xandri; l’hereu, Oriol Curriu, i la primera dama d’honor, Anna Tort, presentant l’acte Toni Bascompte, coordinador del concurs.

Entrega de premis dels pessebres 4El 6 de gener, mentre començava a nevar, es va cloure aquest concurs amb el lliurament de premis als 57 participants d’enguany (un nombre similar als darrers anys).

Cal tenir present que aquest concurs es realitza a Avià de forma ininterrompuda des del 1973.

Els primers classificats en cada categoria han estat: Diorames: Jesús Pérez Mir, de l’Ametlla de Merola amb “Buscant posada”.

Pessebre obert més de 16 anys:

EXPOSICIÓ Visitants de la mostra de pessebres i diorames El Ressò 19

Reportatge

“Cèsar August Torras va ser un muntanyista de renom i es considera el primer promotor de l’excursionisme català”

Avià, al ‘Pirineu català’, de Cèsar August Torras EL PROMOTOR DE L’EXCURSIONISME CATALÀ ES FIXA EN AVIÀ. M. A. Cortés

PORTADA DEL LLIBRE I IMATGE DE L’AUTOR Cèsar August Torras, i la seva obra. ARXIU

L’any 1905, Cèsar August Torras i Ferreri va publicar la guia itinerari “Berguedà. Valls altes del Llobregat”, dins la col·lecció de guies del Pirineu Català. En total, va publicar deus guies, la del Berguedà era la segona. Les guies van marcar una fita important en l’excursionisme català de començaments de segle XX. Cèsar August Torras va ser un muntanyista de renom i es considera el primer promotor de l’excursionisme català. Nascut a Barcelona el 1852, de jove féu sortides amb Jacint Verdaguer i altres personalitats relacionades amb la muntanya. El 1885 va presidir l’Associació Catalanista d’Excur20 El Ressò

sions Científiques i el Centre Excursionista de Catalunya (de 1902 a 1915, i de 1921 a 1923). Va ser l’impulsor de la construcció del primer refugi a Catalunya l’any 1907: el refugi d’ Ulldeter i també va promoure els Congressos Excursionistes del 1910 al 1913. Va presidir la Lliga Excursionista (1920), primer organisme de l’excursionisme català i embrió de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Passió per la muntanya Tot i que professionalment fou agent de canvi i borsa, la seva passió per la muntanya el va dur a editar les “guies del Pirineu català” (1902-1924). Va morir a Barcelona l’any 1923.

La Guia itinerari “Berguedà. Valls

altes del Llobregat”, ens porta a una passejada per molts indrets de la comarca, però destaquem el seu pas per Avià, ja que constitueix la primera guia de tipus turístic editada sobre el nostre municipi. En ella s’expliquen tres itineraris que passen pel terme, el 86, el 87 i el 88.

L’itinerari número 86 transcorre des de l’estació d’Olvan--Berga fins a la colònia agrícola de Graugés. La ruta que descriu proposa el camí a Graugés des de la Fàbrica i Colònia del Riu de Cal Rosal enfilant-se fins a la colònia agrícola. Torras explicava molt acuradament l’important sistema de recollida i aprofitament de les aigües pluvials en un estany que garantia un sistema de rec dels cultius de la colònia.

En la seva explicació nomena els tres blocs de cases per als parcers que tenien 32 habitatges, les cases de La Central que eren de nova planta, així com el xalet dels propietaris “elegant i sumptuós”, la capella i les escoles. Fa esment “que la granja ocupa unes 40 famílies que hi resideixen, a més d’altres treballadors en tasques de conreu, arbrat, obres i carreteres, sumant un total de 200 persones”.

Diferents sistemes s’utilitzaven en el treball: arades de diferents tipus, dalladores d’herba, dester-

“D’altra banda destaca la quantitat d’arbres fruiters i de ribera que hi ha a l’entorn dels estanys, carreteres...”

“No en va Cèsar August Torras va proposar a la guia dues rutes que passaven per Graugés”

“En la seva explicació nomena els tres blocs de cases per als parcers que tenien 32 habitatges” “L’autor apunta que, a Graugés, hi ha abundància de bestiar de treball: bous, mules, que utilitzaven per llaurar, conreu i transport” rossadores, talla palles i una bate· dora moguda per força elèctrica, apuntant que en poc temps totes les màquines utilitzarien aquest sistema gràcies a la força propor· cionada per un saltant de 50m amb turbines que s’estava instal· lant, i que l’aigua sobrera del salt s’utilitzaria per moure altres mà· quines o s’enviaria a d’altres punts de la colònia. “Diferents bombes pujen l’aigua a terres i dipòsits més elevats, disposant d’una cen· tral d’aigua a pressió per utilitzar, entre d’altres, per incendis”. Tam· bé apunta que hi ha abun· dància de bes· tiar de treball: bous, mules, que utilitza· ven per llau· rar, conreu i transport. A més feien cria d’ovelles, xais, porcs i aviram molt selecte.

Remarca la netedat i higi· ene que hi ha en totes les de· pendències de la colònia, i als habitatges.

D’altra banda destaca la

quantitat d’arbres fruiters i de ri· bera que hi ha a l’entorn dels es· tanys, carreteres, canals... confi· gurant un paisatge de gran bellesa i remarca la importància d’aques· ta colònia en el conjunt de la co· marca.

Berga-Graugés L’itinerari 87 és la ruta de Berga a Graugés. Sortint de Berga va se· guint la carretera de Solsona i pas· sant per Sant Bartomeu de la Va· lldan baixa cap a Avià. En aquest tram destaca el Molí del Castell o

La Farinera, també propietat dels Rosal, i que es troba a prop de la masia “cal Pere”. Després segueix camí passant per “l’església Vella” (suposem que Santa Maria, tot i que la data de la consagració cor· respon a Sant Martí). D’aquesta església diu que era un “petit tem· ple d’època i estil romànic, avui desfigurat, que conserva tan sols l’absis en sa puresa i que fou con· sagrat el 907 per Nantigis, bisbe d’Urgell”. D’aquí, seguint per una via rodada que s’havia fet nova des del Molí fins a Graugés per al “tràfec de la granja agrícola”, s’ar· riba a Graugés, on destaca la be· llesa de l’estany gran.

L’itinerari 88 indica la ruta de EL LLAC DE GRAUGÉS Fotografia participant al concurs de fotos d’Avià del 2008. NORBERT PEINADO CORTÉS

El Ressò 21

Reportatge “No deixa de sorprendre les descripcions que va fer Torras a principis de segle XX, moment en què Graugés estava en el moment més àlgid” Berga a Casserres seguint un camí de ferradura amb una durada total de 2,30 hores. Segueix aproximadament la mateixa ruta que l’anterior fins a Graugés i d’aquí, vorejant el llac, fa ruta cap a Cubinsà, passa pel Collet de Ballús, hostal situat al peu del camí i proper a una cabanya, esmenta a dalt d’una muntanya la Serra de Vilamarí (masia que ja no existeix actualment situada sobre les Vinyesi segueix pel camí que porta a can Bernadas, primera casa del terme de Casserres.

No deixa de sorprendre les descripcions que va fer Torras a principis de segle XX, moment en què la colònia de Graugés estaria en el seu moment àlgid, quan els Rosal van rebre la medalla d’or de l’Institut Agrícola de Sant Isidre (IAC-

Cèsar August Torras SI) el 1898, en ser la primera colònia agrícola que feia servir electricitat per a usos agrícoles, i quan la va visitar del rei Alfons XIII l’any 1908. La colònia agrícola de Graugés, fundada per Agustí Rosal i Sala entre 1887 i 1889, estava formada per una finca de 400 hectàrees d’explotació agrícola amb cultius intensius i rotatius, els habitatges dels treballadors de l’explotació, una explotació lletera, porcs, una via fèrria que comunicava els diferents edificis de l’explotació, un llac artificial i dues basses per recollir aigua pel regadiu dels camps mitjançant una bomba elèctrica. Suposava una concepció de l’explotació molt avançada per l’època. Actualment encara es manté l’explotació lletera i el llac artificial és un dels incentius turístics de la comarca.

Arquitectura industrial No en va Cèsar August Torras va proposar a la guia dues rutes que passaven per Graugés i va remarcar, a més de les característiques pròpies de l’explotació, els serveis que tenien els treballadors de la colònia que superaven els actuals

habitants de Graugés.

Tot i que la crisi de diferents èpoques en l’agricultura ha provocat el tancament progressiu de l’explotació, encara es poden veure els edificis amb un tipus d’arquitectura industrial molt característica a la zona i que mostra un passat proper que encara perdura en aquest patrimoni.

D’altra banda és remarcable la ruta que passa pel camí de ferradura, l’antic camí Ral d’Avià a Casserres, destacant l’hostal que hi havia al Collet de Bellús, al peu del camí, lloc important d’aturada de viatgers i de pastors que portaven ramats.

Molts recordarem encara aquest camí sense asfaltar des de la Caseta de Bernades i fins a la colònia agrícola de Graugés que, tot i que era transitable per vehicles amb algunes dificultats, ens mostrava exactament com, durant segles, seria aquest camí de ferradura.

Aquest escrit només vol recordar el que va ser la primera guia turística d’Avià que ens mostra com veien els habitants de l’època aquest territori que tan ha canviat els darrers temps.

GRAUGÉS Cèsar August Torras va descriure la colònia agrícola. M. AGUA CORTÉS

22 El Ressò

Opinió Els ‘camijaires’ del sac i el ganxo FERRAN COMA

P

Del Molí de la Coromina er a mi, això d’anar a cantar caramelles té molts significats.

I, si un any me les he de perdre per motius de força major, em sap greu. Com me’n sap si no surten prou bé, musicalment parlant o si no queden gaire lluïdes. Recordo que, quan érem petits, em feia molta gràcia aquell ruc de cal Marmons tan ben guarnit, amb aquelles alforges que servien per anar recollint els ous que la gent ens donava, i aquells picarols que dringaven alegrement. El vell de cal Gabarró se’n solia cuidar, d’aquell ruc; i nosaltres, la canalla, ens encarregàvem de fer-los empipar una mica, ara l’un, ara l’altre.

Ja llavors, les lletres em semblaven una mica antiquades, i la veritat és que no les entenia gaire. Solien parlar de la Pasqua, de la Resurrecció, dels brots novells, de les flors de la primavera, de les noies maques, de l’obrer que canta, de l’al·leluia, o del la, la, la.

Però sovint amb un català enrevessat i poc col·loquial.

Amb això, ara que ja sóc gran, crec que no hem millorat gaire, perquè el repertori és el que és i no s’ha innovat gens.

Ens ho passàvem bé anant a

“

cantar. Les melodies se t’acabaven ficant al cap de tant repetir-les i tranquil·lament et podies despertar a mitjanit amb aquella cantarella dins el cap. Però el millor regal era l’excursió amb l’autocar. Amb la recapta que es feia, el mestre Joan Alguer solia organitzar una magnífica excursió de tot un dia amb els cantaires i les seves famílies.

Anàrem a llocs desconeguts per a nosaltres, com La Gleva, Montserrat o Puigcerdà.

Quan es va pas-

sar a la festa de l’ouada, això ja va ser una altra cosa. Una festa per a tothom, més oberta i participativa. El que passa és que això d’oferir-nos truites a quarts de sis de la tarda, jo sempre he trobat que era una mica d’hora. Potser, si invertíssim els termes, hi hauria una mica més de gana; vull dir que, primer, es podria fer l’espectacle i, després, un berenar-sopar

El Ressò 23

Opinió Podeu enviar les vostres opinions a:

Ajuntament d’Avià

Avinguda Pau Casals, 22 | 08610 Avià

com cal, més cap al tard.

Aquest any, per les caramelles d’Avià he pogut comprovar que hi havia moltes cares noves. Bona cosa, perquè això vol dir que hi ha molta gent interessada a sortir a cantar i ballar pels carrers i places del poble. I mala cosa, perquè també vol dir que moltes persones que hi anaven ho han anat deixant, vés a saber per quins motius. Però també és molt bonic recordar vells moments fixats a la memòria des de fa molts anys, que ens ajuden a reviure alguns somriures que ja no tenim a l’abast.

De cop, arribes a una casa i sembla que no hi hagi ningú, però a la segona estrofa, observes que, darrere la cortina de la finestra, hi ha una figura humana que observa la gatzara que ha anat a trencar la solitud d’aquell entorn tranquil, i que no gosa o no vol acabar de sortir a la llum, però que probablement agraeix que els camijaires s’hagin acostat fins a casa seva.

Els ballets són una cosa superba, capaços com són de fer posar en rotllana aquesta colla de galifardeus que s’empaiten entre ells entre cantada i cantada. És veritat que no estem parlant de la tècnica de la dansa, sinó d’una acció col·lectiva menada per uns músics de primera que, amb el seu bufet, fan sonar un reguitzell d’instruments que prenen vida cada cop que el Xavier Llobet s’hi encara i els 24 El Ressò

comença fer aquells gestos estranys que només ell i els músics entenen.

La primavera ha entrat molt viva enguany, fresca i remullada almenys fins a la Pasqua.

Demà, a la feina, a Barcelona, quan toqui explicar això de les caramelles d’Avià serà una cosa almenys tan exòtica com aquells que hagin anat a passar la Setmana Santa a Cancun, que ja és dir.

La història ben escrita Consideracions de la Unió de Pagesos sobre el llibre ‘AVIÀ. Notes històriques d’un poble del Berguedà’

UNIÓ DE PAGESOS

E

Permanent comarcal

n primer lloc, voldríem felicitar el Centre d’Estudis d’Avià per una obra com aquesta, ambiciosa, amb molta informació i alhora interessant i distreta de llegir.

Creiem que és molt important per a un poble conèixer bé el seu passat, per tal que els

errors comesos no es tornin a repetir en un futur. Tal com diu l’alcalde a la presentació, “a partir d’ara, els avianesos comptem amb una eina que ens ha de permetre conèixer molt bé els fets protagonitzats per tots aquells que, al llarg dels segles, han ocupat aquest espai que avui és el nostre”.

Així doncs, enhorabona.

Però, si volem aconseguir el rigor necessari en tota narració de la història i que les generacions futures que puguin llegir aquesta obra no agafin una idea errònia d’algun fet o moment concret, caldria fer unes consideracions i esmenar alguns errors.

Nosaltres ens centrarem només en el tema que ens afecta directament, que és el sector de la pagesia.

Concretament, a la pàgina 157 d’aquest llibre, que correspon al capítol 6, titulat “Activitats econòmiques – Les rieres i el molins”, hi llegim això: “També les fonts, que havien estat un atractiu important, s’han anat perdent per la manca d’aigua, així com pels problemes de filtracions de purins”, i continua: “La riera d’Avià. És una riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular i amb una elevada contaminació orgànica, principalment per les granges de porcs”.

Si bé és cert que en el passat es van fer coses malament, com en tots els sectors, també és cert que els pagesos i els ramaders vam adquirir una mala imatge (i, en aquest cas,

Opinió Podeu enviar les vostres opinions a:

ressoavia@gmail.com s’escau de dir allò que paguen justos per pecadors) que ens ha costat molt de netejar. Actualment, el nostre sector està totalment regulat i excessivament controlat. Les explotacions que hi ha a la zona que s’indica en aquest text compleixen amb la normativa vigent i tenen totes les llicències requerides per dur a terme les seves activitats, incloses la llicència ambiental i, quan correspon, la qualificació d’explotació agrària prioritària. A més a més, les explotacions actuals tenen el seu pla de dejeccions ramaderes que gestiona on s’aboquen, en quina quantitat, sense sobrepassar mai el màxim permès, i quan o en quines zones i condicions es poden aplicar dejeccions ramaderes, ja siguin purins o fems. I tot això es controla per mitjà d’inspeccions periòdiques, per comprovar-ne el compliment, l’estanqueïtat dels dipòsits o basses i que la capacitat d’emmagatzematge requerida sigui la correcta. Tot el procediment queda escrit en uns llibres de registre que hi ha a les pròpies explotacions. L’incompliment de qualsevol d’aquests aspectes, o no portar els registres al dia, comporta severes sancions i tancaments d’activitats. Amb esforç, treball i uns objectius ben marcats ja assolits, podem dir que no té res a veure el sector primari actual amb el que es reflecteix en aquest

llibre. Així doncs, a dia d’avui, aquesta informació del nostre sector està totalment desfasada i fora de context. A més, si fem memòria, mesos enrere, els mitjans de comunicació comarcals es van fer ressò que un grup de veïns de la riera de Coforb, cansats de patir molèsties pels abocaments que s’hi produïen, van denunciar-ne la contaminació. La resposta del departament de Medi Ambient, després de

prendre’n mostres, va ser que la contaminació del curs d’aigua es produeix per residus industrials, en cap cas, per purins. Actualment, els únics abocaments que es produeixen a la riera de Coforb provenen de la xarxa de clavegueram municipal, fet que provoca, a més a més, molèsties a les explotacions agrícoles que hi ha al llarg del seu traçat, impedint, per exemple, d’abeurar-hi els animals o regar els horts.

De fet, sabem que es va fer una correcció en aquesta mateixa revista municipal i també al blog dels editors del llibre, el Centre d’Estudis d’Avià, per part de l’autora d’aquesta part concreta del llibre, però creiem que, a més a més, seria necessari fer pública una fe d’errades i adjuntar-la al llibre, que continua a la venda en moltes llibreries de la comarca, ja que aquestes rectificacions poden no haver arribat a tots els possibles lectors.

I, ja per acabar, demanem més rigor a l’hora de publicar qualsevol escrit que tingui caràcter de denúncia, que, com en aquest cas, tira per terra anys d’esforç i de canvis.

Finalment, voldríem animar el Centre d’Estudis d’Avià a continuar treballant, i que malgrat les crítiques i els errors (ja sabem que qui no res fa mai no s’equivoca), continuïn fent bons llibres d’àmbit proper al poble d’Avià, la seva gent i els seus entorns.

El Ressò 25

Medi ambient

“Tenim la sort de viure en un poble en què la natura és a tocar de casa, però no podem fer el mateix que faríem al bosc”

Per un Avià més net, tingues cura del teu gos CONSELLS PER MILLORAR EL POBLE. Regidoria de Medi Ambient Arreu del país, hi ha un problema important amb les dejeccions que els gossos deixen pels carrers.

S’han intentat moltes solucions, coercitives o no, però el problema persisteix. Augmentar la neteja?

Sancions? Cap mesura no serà efectiva si no s’acompanya de la col·laboració dels propietaris dels animals.

Des de l’Ajuntament, volem aprofitar la difusió d’El Ressò a totes les llars d’Avià per demanar a una minoria de les persones que tenen gossos i que mostren una actitud poc cívica que col·laborin per tenir Avià més net i més segur.

Tenim la sort de viure en un poble en què la natura és a tocar de casa, però no podem fer el mateix que faríem al bosc. Els altres existeixen i els hem de respectar.

Deixeu-nos fer un recordatori de dos punts elementals:

26 El Ressò

-Els llocs on hi ha dispensadors de bosses per recollir els residus dels gossos no són llocs on portar els animals a fer les seves necessitats sense recollir-les, com sembla que algú interpreta per la repetida presència de residus davant d’alguns llocs on hi ha dispensadors de bosses.

-Els gossos no es poden deixar sols. Per molt que siguin mansos i que els coneguem, no deixen de

ser animals i poden tenir comportaments imprevistos. Recordeu que l’agressió d’un animal a una persona pot tenir una forta repercussió econòmica per al propietari del gos.

Recordeu!

4Heu de recollir sempre les dejeccions dels vostres gossos.

4Teniu a mà dispensadors de bosses, per si us fan falta, però els gossos no han de fer allà les seves necessitats.

4És obligació vostra controlar el comportament del vostre gos, encara que sigui manso.

CONSELLS DE MEDI AMBIENT Quan ens aturem amb el cotxe per esperar a algú, per comprar el diari o per fer un petit encàrrec, és important que pensem a aturar el motor del vehicle.

Contaminarem menys i estalviarem una mica de benzina Els olis domèstics contaminen molt, sobretot els que fem servir a la cuina per fer fregits. No els llenceu mai a l’aigüera o al vàter. Podeu fer servir una ampolla de plàstic gran, deixar-la a mà, i anar-los-hi abocant. Quan estigui plena, l’heu de dur a la deixalleria, on en faran el tractament adequat. I les restes de la paella, es poden eixugar amb un paper i llençar-lo a les escombraries.

ELS MÉS PETITS CUIDEN EL PLANETA. De ben petits, aprenen els consells. SUSANNA CAMPILLO

Ara que ja comença a fer molt bon temps, pensem en sistemes de rec gota a gota per als horts i jardins. Si pot ser, evitem de plantar-hi gespa. Així, estalviarem aigua. Aquest any, hi ha moltes reserves als pantans, però això no ens ha de fer pas abaixar la guàrdia.

El Ressò 27

El Ressò d’Avià

Doble curs de fotografia a Avià

Revista d’informació i opinió del municipi Maig del 2009

Per l’èxit de convocatòria, el curs de fotografia digital s’ha desdoblat: hi ha un grup de càmeres rèflex, i un altre de compactes, que es posarà en marxa el mes de juny. S’hi fan classes teòriques, i també de pràctiques en diversos indrets del poble. XAVIER SALAS I CASAMARTINA

alumnes aprenen a segar i Escola Els batre i entrevisten Marc Coma. CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ activa 28 El Ressò

P. 14

62

P. 09

Hola, Internet

Els alumnes de Charcay, a l’Equador, s’han connectat a la xarxa gràcies a un projecte de cooperació desenvolupat des d’Avià.

P. 10

Per Nadal

57 pessebres van participar al concurs d’Avià. Josep Pérez va guanyar en diorames, i Josepa Casafont, en pessebres oberts.

P. 19

Avià, Pirineu

Avià, i especialment Graugés, figuren en un llibre sobre el Pirineu de Cèsar August Torras, pare de l’excursionisme. M. A. CORTÉS

P. 20