DGironella
Diari de Gironella Desembre del 2008
D Publicació informativa del Berguedà Edició Fira de la Puríssima Número 5 | Any 3 Distribució gratuïta Edita: Bífidus Produccions
BLANCA I PURÍSSIMA
TOTS ELS ACTES DE LA FIRA DEL 8 DE DESEMBRE P. 7 a 11 RECULL DE FOTOGRAFIES DE NEVADES A GIRONELLA P. 12 i 13
LA INDÚSTRIA DEL BON GUST
El sector alimentari creix un 9,4% Els negocis agroalimentaris evolucionen al Berguedà molt per sobre de la resta de sectors industrials P. 3
Formatges de Gironella al món Les especialitats de Blancafort arriben als Estats Units i triomen als restaurants més selectes de Barcelona P. 4 i 5 FIRMES DE GIRONELLA ROBERT CALVO Com sobreviure a la crisi en plenes festes de Nadal? P. 19 GEMMA SOLER Els neandertals d’avui dia i els comentaris sexistes P. 21 XAVI SORINAS Destinació en dubte: la vila de la infantesa o la ciutat? P. 22
DGironella
DESEMBRE DEL 2008
2
DGironella
DPortada
DESEMBRE DEL 2008
3
LES CLAUS
Organització
Es crea una associació de productors alimentaris, davant de la debilitat dels gremis al Berguedà
Comercialització
Els petits productors venen sobretot en un entorn immediat, però els costa accedir a grans superfícies
Promoció
El CFI Cercs-Berguedà engega una campanya per donar a conèixer més bé els productes comarcals
||| Artesans alimentaris | ECONOMIA >>
La indústria alimentària creix un 9,4% al Berguedà en l’últim any
Gironella té nou empreses dedicades a l’alimentació, entre formatgeries, cansaladeries i forns COMERCIALITZACIÓ
Albert Garcia
La indústria de l’alimentació va créixer al Berguedà un 9,4% durant el 2007, segons dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya. És el sector més dinàmic de la indústria berguedana que, en conjunt, va avançar tot just un 1,7%. Les dades de l’any passat, que s’acaben de conèixer, marquen un canvi de tendència respecte el 2006, quan l’alimentació va recular un 2% al Berguedà. Malgrat tot, la producció d’aliments i begudes té aquí un notable pes específic en el conjunt de la indústria. 13 de cada 100 euros que generen les fàbriques del Berguedà surten del sector alimentari, una xifra que arriba ja a la meitat del sector tèxtil. Les dades posen de manifest la notable importància de la producció d’aliments al Berguedà. Segons un cens elaborat pel Consorci de Formació i Iniciatives (CFI) Cercs-Berguedà, hi ha un centenar d’empreses agroalimentàries a la comarca. Descomptades les grans fàbriques, se situen en aquest llistat els elaboradors que mantenen processos artesans de fabricació d’aliments. Gironella és el municipi que en té més, un total de 9, només
Una agrobotiga podria ser rendible
Els productes agroalimentaris són un dels principals atractius de la Fira de la Puríssima. ARXIU per darrere de Berga, amb 22. De les nou, cinc són cansaladeries: Ca la Margaret, Cal Tinent, Cansaladeria Mercè i els dos establiments de Cal Julià, a Gironella i a Cal Bassacs. Tres més són del sector del pa i de la pastisseria: Forn de pa Vilalta, Pastisseria El Globus i Pastisseria Montserrat. I, finalment, una altra, Blancafort, es dedica a la producció de formatges. El sector es troba en una clara expansió i està aconseguint fer-
se un forat en un mercat cada cop més exigent en la qualitat dels aliments. Però pateix alguns problemes greus de creixement. El més important és de la comercialització. El circuit que utilitzen la majoria és la venda directa al client, a través de botigues, restaurants o altres comerços i supermercats. Les produccions no són prou grans com per entrar a les grans superfícies del país, però tampoc no hi ha alternatives
de venda fora de l’entorn més pròxim, com podria ser internet. Un estudi del CFI certifica que, del centenar d’empreses alimentàries, només vuit tenen pàgina web. Tot just 19 tenen fax, i també 19 disposen de correu electrònic. Per resoldre les deficiències del sector, el CFI ha posat en marxa el projecte Posa el Berguedà al teu plat, que contempla accions de millora de la producció i també de difusió i promoció.
Una agrobotiga al Berguedà podria ser rendible. Ho assegura un informe impulsat pel Consorci de Formació i Iniciatives (CFI) Cercs-Berguedà, i que s’ha presentat fa uns mesos. L’estudi, elaborat per una consultora privada, hi posa, però, algunes condicions. La botiga hauria de ser molt accessible per a la gent de fora. Si pogués ser, al peu de la C-16, en una àrea de servei, i a tocar de l’Oficina Comarcal de Turisme de Berga. La botiga hauria de vendre només aliments i begudes produïts exclusivament a la comarca del Berguedà. La proposta ja és sobre la taula i, de moment, no s’ha concretat si es durà a terme o no. Només s’ha fet un primer pas: constituir una Associació de Productors Agroalimentaris del Berguedà, amb una dotzena de socis. La nova entitat vol suplir un altre dels dèficits de la indústria agroalimentària de la comarca, que és la manca d’unitat. Els gremis són escassos i tenen pocs socis.
DGironella Portada ||| Artesans alimentaris | ACTIVITAT >>
DESEMBRE DEL 2008
4
Delicatessen de Gironella per al món
El formatge Blancafort és molt apreciat als cercles gastronòmics més selectes dels Estats Units Llorenç Muguruza repassa papers a l’oficina de la fàbrica. A la paret, una col·lecció extensa de certificats de qualitat i de premis per al seu formatge Blancafort. I, al costat, una medalla de fusta del Che Guevara ---“Hasta la victoria siempre”, diu la inscripció---, i una fotografia al costat de Vicenç Ferrer, a l’Índia. “Hi vaig tot sovint”, explica, “i encara hi aniré més quan em retiri”. Explica que conserva encara la veneració per Osho, el gurí indi que pregonava al món els valors de la meditació, l’amor, la creativiat i la llibertat sexual. Muguruza conserva encara l’esperit fundacional de la seva empresa. Fa un quart de segle va arribar al Berguedà procedent de Terrassa, acompanyat de la seva dona i una dotzena
d’amics, amb qui van muntar una comuna hippie. “Vam ser dels primers neorurals de la comarca. Fugíem de la ciutat buscant la natura i el contacte amb els animals”, recorda. I, així, van arribar les cabres: un ramat de 800 animals que primer pasturava pel Berguedà i que, finalment, se’n va anar a Viladordis, a tocar de Manresa. Amb aquella llet, va començar a fer els primers formatges de la Cooperativa de Ramaders de Cabres Lleteres del Berguedà. Avui, aquella cooperativa s’ha convertit en societat limitada, i la comuna hippie ha acabat sent un negoci familiar. Al mateix despatx on fa números Muguruza, s’hi asseu la seva filla, amb un full de càlcul obert. “Tinc una altra feina, però, quan puc, col·laboro amb
la família”, explica. La seva mare i tres treballadores més fan més de 600 formatges a la setmana. “I no en fem més perquè no podem, però la demanda és més alta”, constata satisfet. S’acaba de reunir amb un empresari nord-americà que pretén distribuir els seus productes als Estats Units. En alguns ambients selectes, el formatge Blancafort ja és conegut i apreciat. “El mateix empresari m’ha vingut a veure, perquè va tastar un formatge nostre a Nova York”, explica. “Mai no m’hauria imaginat que arribaríem al nivell on hem arribat, tant de qualitat com de negoci”. La satisfacció és enorme. Però la feina no para. Fa uns minuts, un camió se n’ha anat de cal Manudells, i a
Una treballadora de Ramaders de Cabres de Lleteres del Berguedà amotlla a
dins, les treballadores amotllen a mà els formatges. El procés està parcialment mecanitzat, però el control sobre el producte és enorme, i encara hi ha parts del procés que es fan de manera completament artesana. Primer de tot, la llet de cabra es pasteuritza amb un sistema de plaques. A través de circuits d’aigua i de llet, que mai no estan en contacte, es puja la temperatura de llet fins als 72 graus, i baixa de sobre a 35. “Es tracta de matar les bactèries
dolentes, però mantenir les bones al màxim possible, i per això és molt important que el procés sigui ràpid”. Després de pasteuritzar-se, la llet entra a la cisterna de quallar. Amb ferment làctic i quall, es fa una quallada mixta. Ni molta estona ni molt poca, com els formatges manxecs. Exactament una hora i cinc minuts. De la cisterna, en surt una pasta ja mig sòlida, que comença a tenir aspecte de formatge. Però encara queda mol-
DGironella Portada ||| Artesans alimentaris | ACTIVITAT |
DESEMBRE DEL 2008
5
La façana encara conserva la inscripció de “cooperativa”, però ara ja és una societat limitada. X. R.
Formatges durant l’amotllat. X. R.
mà els formatges, a les instal·lacions de l’empresa, a Gironella. X. r.
tíssima feina per fer. Primer, passar la massa per una espècie de colador per on s’escola el xirigot. Els forats tenen la mida d’un cigró. “Com més petit és el forat, més dur queda el formatge”, explica Muguruza. Després, el bloc resultant es talla a trossos, que s’amotllen a mà en uns recipients rodons, com els formatges. I arriba l’hora de salar. A cal Manudells, ho fan per immersió: els formatges se submergeixen en aigua amb sal. Un cop controlada l’acidesa, els
DISTRIBUCIÓ
Als restaurants de Barcelona El formatge Blancafort té projecció arreu del món, però també a Catalunya. A Barcelona, és present a restaurants, alguns al passeig de Gràcia, com Tapa Tapa, Citrus, Txepela, La Botiga i El Mussol. També es distribueix des de fa anys a la secció de delicadeses dels grans magatzems El Corte Inglés.
Llorenç Muguruza, a la cava, amb un formatge. x. r.
formatges s’assequen unes hores, a vegades amb l’ajuda d’un ventilador, i entren a la cava, on passen unes sis setmanes abans de sortir cap a les botigues. Un cop cada dos dies, donen la volta als formatges, com si fossin ampolles de vi. Durant aquest temps, creixen els fongs que donen a la pell del formatge Blancafort el color fosc que el fa característic. “És un procés lent, que, si es treballa amb exactitud, succeeix sol, perquè els formatges són éssers vius”, conclou.
Formatge a punt de distribuir. X. R.
Productes
El formatge Garrotxa, el rei de la casa Ramaders de Cabres Lleteres del Berguedà produeix diversos tipus de formatges i de productes lactis: ||| 1 | Formatge Garrotxa És el rei. Acapara el 90% de la producció. Es tracta d’un formatge de muntanya, nascut a la comarca que li dóna nom, però molt popular a tota la zona del Pirineu i del Prepirineu català. En l’actualitat, se
n’està tramitant la denominació d’origen ||| 2 | Formatge de cogulació làctia Es distribueix exclusivament en restauració ||| 3 | Tupí Fermentat amb aiguardent, té un gust molt intens i aromàtic ||| 4 | Pastís de formatge És l’únic postre que fabrica Blancafort
DGironella
DESEMBRE DEL 2008
6
DGironella
DFira
DESEMBRE DEL 2008
Gastronomia de muntanya Un esmorzar de pagès, el tast d’escudella de blat de moro escairat i un concurs d’allioli de codony són l’oferta culinària de la Puríssima. P. 10 a 11
Gironella rep el Nadal amb la Puríssima
Programa d’actes
La Fira és el primer inidici de les festes nadadalenques al Berguedà Redacció
El dilluns, 8 de desembre, el Nadal arriba al Berguedà. La Fira de la Puríssima de Gironella és el primer senyal evident que les festes s’acosten, i és per això que atreu milers de visitants de tota la comarca. La combinació en un sol matí del tast de blat de moro escairat, la mostra de productes artesanals, la trobada de gegants i moltes altres coses converteix la Puríssima en una fira única. “És una feina per tot just un matí”, reconeix la presidenta de l’Associació de Comerciants de Gironella (ACG), Rosa Molina. “Però val la pena”, assegura. Objectiu: el públic jove Aquest any, la Fira arriba amb la voluntat d’acostar-se una mica més al públic jove i, per això, s’ha creat una categoria específica per als nois i noies d’entre 10 i 16 anys en el concurs de fotografia digital. Per la resta, es manté el tast de blat de moro escairat, que el xef berguedà Miquel Màrquez va batejar com el plat de la pau ara
fa 19 anys. Diversos cansaladers de Gironella s’ocuparan de preparar l’escudella, que se servirà a tots els visitants de manera gratuïta. Els gegants tornaran a animar la Fira. La colla de Gironella-Viladomiu Nou reunirà una dotzena de colles amigues, que es passejaran per carrers i places. A l’Església Vella, es podran veure, un cop més, els pessebres que confeccionen els artesans gironellencs i també els que elaboren els nens i nenes de les escoles. Just al davant, el gimnàs Sabs animarà la Puríssima amb l’exhibició de tots els seus grups. L’associació Amics de les plaques de cava de Gironella convocarà afeccionats al gènere de tota la Catalunya central en una trobada d’intercanvi. Es repetirà el concurs d’allioli de codony, que aquest any arriba a la cinquena edició. Tot plegat, concentrat en un matí, perquè “ampliar la Fira a tot el dia és molt difícil, amb les temperatures de l’hivern”, diu Molina. No en va la Puríssima és el rebedor del Nadal berguedà.
7
Una cuinera prepara l’escudella de blat de moro escairat. arxiU COMERÇ
Botigues obertes per combatre la crisi Els botiguers de Gironella tindran les botigues obertes durant tot el dilluns, 8 de desembre, tot i que és un dia festiu. Dispararan el tret de sortida de la campanya nadalenca, aprofitant la gran afluència de visitants per la Fira de la Puríssima. Aquest any, l’època de Nadal i Reis arriba en plena crisi econòmica, i els comerciants confien que els regals servi-
ran per reactivar el consum. “Esperem que vagi bé, perquè és veritat que han baixat les vendes, però l’oferta és molt bona”, explica la presidenta de l’Asssociació de Comerciants de Gironella, Rosa Molina. Els botiguers gironellencs es prenen amb “‘ànims” la campanya de Nadal, i aprofiten per recordar que “el comerç de Gironella és molt complet, variat i atractiu”.
Dilluns, 8 de desembre 9 h 23a. Fira nadalenca, d’artesania i tradició. Inici de la fira amb tres coets 9 h 21a. Trobada de gegants i grallers 9:30 h Esmorzar de la fira: pa torrat, botifarra, allioli i vi. Preu: 3 euros. Pl. de l’Ajuntament 10 h 5è. Concurs de fotografia digital i 1r. Concurs de fotografia digital juvenil de 10 a 16 anys. Inscripcions al c. Pont Vell, 1 10 h 5è. Concurs d’allioli de codony. Recollida de cassoles als participants 11 h Cercavila de gegants i grallers. Sortida: plaça de l’Estació 11:30 h Gran tast del blat de moro escairat, presidit pel xef Miquel Màrquez 11:45 h Fi del Concurs de fotografia digital. Lliurament de les targetes 12 h Ballada de gegants a la plaça de l’Església 13 h Repartiment de premis i records dels concursos de pessebres, fotografia i allioli de codony Durant tota la fira >> Exhibicions del Gimnàs Sabs >> 8a. Trobada d’intercanvi de plaques de cava >> Exposició del concurs de pessebres a l’Església Vella >> Exposició de quadres d’artistes comarcals a benefici de l’Associació Rural d’Atenció a les Demències i a l’Alzheimer, a la casa Arxiu >> També es podrà visitar l’exposició de la Casa museu Teixidor Bassacs, “Una pinzellada pel passat”, a la plaça de l’Ajuntament
DGironella Fira
DESEMBRE DEL 2008
8
| ARTS |||
Una de les fotografies del concurs del 2007, convertida ara en imatge del cartell anunciador. arxiu
El concurs de fotografia obre una categoria per a joves Els nois i noies de 10 a 16 anys captaran imatges digitals Berta Francàs
El concurs de fotografia digital de la Fira de la Puríssima celebra cinc anys. Un lustre en què, definitivament, s’han implantat i han guanyat una força enorme les càmeres digitals. Els progressos tècnics han donat la raó als organitzadors i han ajudat a consolidar una prova que cada any reuneix més amants de la fotografia. Per donar encara més força al certamen, aquest any s’afegeix una nova categoria: hi haurà un concurs de fotografia digital destinat als més joves. Entre 10 i 16 anys Els nois i noies d’entre 10 i 16 anys també es podran passejar per la Fira de la Puríssima, retratant els elements més destacats de l’exposició, amb l’objectiu de quedar entre els millors de la seva categoria. “Hem decidit implantar la categoria juvenil, perquè les cà-
EXHIBICIONS
El gimnàs Sabs, en marxa a la Fira Com sempre que hi ha Fira a Gironella, els i les alumnes del gimnàs Sabs pujaran a l’escenari. Hi haurà exhibicions davant de l’Església Vella durant tot el matí del dilluns, 8 de desembre. Els diversos grups del gimnàs presentaran les coreografies que han treballat en les últimes setmanes. meres digitals han popularitzat molt l’afició a la fotografia”, explica Xavi Sorinas, organitzador de la prova. “Avui dia, no hi ha jove que no tingui una càmera digital”, assegura. Joves i adults es podran apuntar al concurs el dilluns, 8 de desembre, a partir de les 10 del matí. Les inscripcions es faran a la seu de l’Agrupació Fotogràfica de Gironella, al Pont Vell.
Un cop feta la inscripció, els participants tindran dues hores per fer les fotografies que vulguin de la Fira de la Puríssima. A 3/4 de 12, al mateix lloc de la inscripció, els organitzadors buidaran les targetes digitals en un ordinador, i les retornaran als propietaris. Veredicte al migdia Un cop fet el buidat, el jurat del concurs seleccionarà les millors fotografies, i lliurarà els premis a la 1 del migdia a l’Església Vella, conjuntament amb els guardons dels concursos d’allioli de codony i de pessebres. Per al guanyador de la categoria absoluta, hi haurà 120 euros de premi. El segon i el tercer s’enduran 60 i 40 euros, respectivament. Per a la categoria juvenil, també s’han estipulat petites gratificacions econòmiques per als tres primers classificats. A més, tots els participants rebran un tiquet per a l’esmorzar de la Fira de la Puríssima.
DGironella Fira
DESEMBRE DEL 2008
| ACTES ||| PREMIS
La quina sorteja un creuer pel Mediterrani i un viatge a Egipte
Torna la quina per la Fira de la Puríssima, a Gironella, i en sessió doble. Aquest any, seran dos dies diferents: diumenge, 7 de desembre, a 2/4 d’11 de la nit, i dilluns, 8, a les 5 de la tarda, al Local del Blat. Aquest any, el sorteig, el presentarà el polifacètic Jau-
me Fíguls, col·laborador del programa Berguedà Matí de Ràdio Berga. “Tenim la intenció de barrejar el joc de la quina amb altres proves”, explica el president de l’Atlètic Gironella, Josep Hernández. L’objectiu és que hi hagi “molta diversió”.
El preu de l’entrada és de 15 euros i donarà dret a un cartró. El millor premi de diumenge és un creuer pel Mediterrani, i el de dilluns, un viatge a Egipte. Els comerciants hi col·laboren amb altres regals. Els beneficis seran per al club esportiu. FOTO: JORDI VALLS
| A MÉS |||
Artistes comarcals donen obres per a una exposició benèfica EXPOSICIÓ>> Diversos pintors de la comarca han cedit algunes de les seves obres per a una exposició benèfica que organitza l’Associació Rural d’Atenció a les Demències i a l’Alzheimer (Arada). Els quadres es podran veure el matí del dilluns, 8 de desembre, durant la Fira de la Puríssima i els beneficis de la venda es destinaran a l’entitat solidària. Arada va néixer ara fa sis anys per promoure i gestionar recursos assistencials específics per a malalts d’alzheimer i altres demències. Va sorgir perquè familiars d’afectats es van adonar que, a la comarca no hi ha cap servei ni recurs per atendre aquestes persones, amb un alt grau d’envelliment i amb una població molt dispersa.
Els gegants gironellencs són els amfitrions d’una gran trobada
Plantada de gegants durant la Fira de l’any passat. ARXIU Els gegants de Gironella-Viladomiu Nou tornaran a ser els amfitrions, aquest any, de la trobada de geganters i grallers de la Fira de la Puríssima. Serà la 21ena. edició d’una festa que s’ha convertit en la més important per als geganters gironellencs. Portaran a la vila les colles amigues de Manresa,
FOLKLORE>>
Navàs, Sant Feliu Sasserra, Prats de Lluçanès, l’Ametlla de Merola, Montmajor, Cardona, Santpedor, Espinalbet, Puig-reig i Taradell. Es trobaran tots a les 9 del matí, i comenaçaran la cercavila a les 11 a la plaça de l’Estació. A les 12, ballaran a la plaça de l’Església.
9
DGironella Fira
DESEMBRE DEL 2008
10
| GASTRONOMIA ||| Els plats de la Fira
1
Un bon esmorzar de pagès per començar bé la Puríssima
Ja de bon matí, els primers visitants de la Puríssima podran tastar el tradicional esmorzar de la Fira. L’àpat vol recordar els antics esmorzars de pagès: salats i consistents per afrontar una dura jornada de feina al camp. El que se serveix a Gironella consisteix en pa torrat, botifarra, allioli i vi. Se serveix després de pagar un tiquet de 3 euros. 8/12/2008 | 9:30 h. | Plaça de l’Ajuntament
Un visitant tasta l’esmorzar de la Fira de la Puríssima, l’any passat. arxiu
DGironella Fira
2
DESEMBRE DEL 2008
Un concurs únic d’allioli de codony
Per cinquè any consecutiu, els cuiners afeccionats i les mestresses de casa podran participar en un original concurs d’allioli de codony. Abans de la Fira, es poden recollir les cassoles en diversos comerços del poble. El veredicte del jurat es dictarà a la 1 a l’Església Vella. 8/12/2008 | 10 h. | Pl. de l’Ajuntament
3
I... el cèlebre blat de moro escairat!
Des de fa gairebé dues dècades, el blat de moro escairat és el rei de la Puríssima. El va recuperar el xef Miquel Màrquez del receptari tradicional del Berguedà, i se servirà gratuïtament a tots els visitants. Cal portar recipient o bé adquirir-ne un de terrissa al lloc del tast. 8/12/2008 | 11:30 h. | Placeta
El bon gust de la Puríssima La Fira gironellenca presenta una oferta gastronòmica única, que recull tota la tradició de la cuina de pagès La Puríssima és un homenatge al receptari català de muntanya. Infinitament més denostada que la celebradíssima cuina mediterrània, la gastronomia d’interior ha contribuït igualment a la construcció de la cultura culinària del país. Allà on, arran de mar, posaven oli d’oliva, a l’interior, retien culte a la llard. “S’ha de prendre en consideració que Catalunya no és només el litoral, sinó que també existeix, terra endins, una cuina basada en el greix de porc, amb el qual s’han cuinat les carns, l’aviram, les llegums i la caça durant segles”, explicava l’escriptor i gastrònom Nèstor Luján.
BEURE
Cava commemoratiu de la Puríssima I, per beure, cava! La darrera incorporació gastronòmica a la Fira és la trobada d’intercanvi de plaques de cava, que presenta cada any una placa especial i dues pirules (plaques sense ampolla), amb l’escut de Gironella. El líquid, l’hi posa Cava Gomà, de les bodegues Àngel Gustà. La llard espesseix l’escudella per fer el blat de moro escairat, exponent de la cuina tradicional berguedana i emblema de la Puríssima. Després d’hores de cocció, el plat de la pau transmet una calidesa blanca, una combinació en la mesura justa de la suavitat del gra mig
desfet i la potència gustativa del porc, a base de careta, espinada, os de pernil, morro i cansalada virada. El porc, “l’únic animal del país que a més d’alimentar els catalans, n’ha fet les delícies”, segons Luján, apareix també en un esmorzar tradicional que se serveix a la plaça de l’Ajuntament: botifarra, pa torrat... i allioli! L’allioli de codony és una altra invenció de muntanya, nascuda al Pallars, i transportada fins al Berguedà per animar les tardes d’hivern vora el foc, i ara també, un concurs de cuina matinal a Gironella. És el menú de la Puríssima, un àpat amb gust intens de tradició. Xavi Rosiñol
11
DGironella
DNadal
DESEMBRE DEL 2008
Els Reis canvien la ruta
LES FESTES
Melcior, Gaspar i Baltasar baixaran pel riu, com sempre, però passaran per l’avinguda Catalunya abans de pujar a l’Ajuntament. P. 17
| CLIMA |||
La vila on (gairebé) mai no neva
3
Les infreqüents precipitacions blanques deixen estampes històriques en mil amagatalls de Gironella La neu cau diferent a Gironella. S’acumula a les lleres, convertides en mantes blanques que acotxen el riu. I el riu es torna gel. No pas absolutament, no com un pis consistent i enterc, però sí amb petites làmines glaçades que fan que l’aigua brilli més al primer raig de sol. A Gironella, la neu també es pot mirar amunt. Des del riu o des de l’avinguda, el poble és un turó nevat. La muralla, el campanar, les teulades amb història. Pont Vell enllà, tot és blanc. I, enmig de l’aigua, el Llobregat té sorpreses fascinants. Les roques són illes que enlluernen, i les rescloses, sotracs d’aigua sota zero. Riu amunt, la fàbrica de cal Metre acumula gruixos als ampits de les finestres, i les parets amples
i imponents apareixen esquitxades de flocs. Les estampes són infreqüents i, per això, més venerades. Quan, estranyament, Gironella es lleva blanca, apareix arran de terra un núvol de fotògrafs que busquen les postals hivernals per si de cas no les tornen a veure en anys. L’últim cop va ser el 2006 i dos anys abans, el 2004. Ha nevat, en aquesta dècada, en altres ocasions, però aquelles nevades van ser especials. “La veritat és que aquí, no sé perquè, no neva mai”, diu el veterà fotògraf Josep Maria Llobet. “O gairebé mai”, puntualitza. I elabora una teoria: “quan la neu ve de muntanya, aquí, li costa tocar
terra, perquè Gironella és un poble enclotat. I, quan ve del sud, mai no arriba tan amunt, tampoc”. Diu Llobet que, quan neva, costa que la càmera capti colors en contrast. És tot esmorteït. El blanc iguala el paisatge, el gris del cel projecta una llum somnolent i la boira és un aire espès que s’escola per tot arreu. Per entre els arbres, per exemple, com va captar el fotògraf Ferran Borràs, en un Llobregat inèdit. O per entre els recargolats carrers estrets i antics del poble, amb edificis entregirats, com recull David Font en una altra instantània. Amb teulades amb xemeneies fumejant, enlairant al cel fum blanc, com Gironella tornés als núvols el regal de la neu caiguda. Com no passa mai.
2
12
DGironella Nadal
La coral Estel canta la Bíblia
El conjunt vocal de Gironella porta al Local del Blat un musical que està triomfant a Londres i que es basa en la història de Josep. P. 16
DESEMBRE DEL 2008
Pessebre vivent al nucli antic
Els escoltes tornen a organitzar el pessebre, amb un centenar d’actors i actrius, i la implicació de nombroses entitats de la vila. P. 18
Les garrofes volen més participants
En Silvestre i els regals de Nadal Conte de Nadal de Marta Casadesús P. 14 i 15
Els versos satírics, recuperats l’any passat, volen estendre a totes les categories l’alta participació dels infants i adolescents. P. 18
6
1.Un cartell d’entrada la vila cobert de neu. DAVID FONT 2.Campanar. JOSEP M. LLOBET 3.La llera del riu, de color blanc. ferran borràs 4.Els arbres de la plaça de l’Estació, carregats de neu. DAVID FONT 5.Les teulades del nucli antic de Gironella tenen un aspecte completament hivernal. DAVID FONT 6.Un arbre, al Llobregat, a tocar del Pont Vell. DAVID FONT 7.Taules i bancs, amb molt de gruix de neu. D. font
7 4
13
DGironella Nadal
DESEMBRE DEL 2008
14
| LLETRES |||
CONTE DE NADAL
Marta Casadesús
En Silvestre i els
E
n Silvestre era diferent dels altres nens. Mai ningú no l’hi havia dit, però ell ho veia. De fet, no calien massa observacions per adonar-se que la seva roba era diferent o que les seves joguines no eren com les dels altres infants, amb qui es divertia fent passar les hores. Quan sortia d’escola, solia a anar a jugar a futbol amb els seus amics, cosa que no feia gaire gràcia als pares, que el preferien a casa. Ell, però, ja els explicava que no jugava pas: el que li agradava a en Silvestre era seure en algun banc de la plaça, observant com el temps movia, a tocs de campana, el lent anar i venir de la gent. I ara que el fred començava a gelar l’alè i que tota la canalla començava a neguitejar-se per l’imminent arribada de la que consideraven la millor època de l’any, en Silvestre, més que mai, se sentia diferent. I és que, d’entre els seus amics i segurament d’entre molts altres infants, en Silvestre era l’únic nen que no esperava amb aquella il·lusió espurnejant als ulls l’arribada del Nadal. Si bé qualsevol canalla ansiava per fer cagar el tió o per rebre els Reis amb fanalets, a ell, tot això li era igual. A en Silvestre, mai no li havien fet cap regal per Nadal que no rebés amb la indiferència de com si res. El petit de cinc germans era la nineta dels ulls de tot-hom. Així que tenia tot el que volia, sense necessitat de rebre regals. Era capriciós: ell podia fer que el dia de Reis fos cada dia, i ho aprofitava. L’educació el feia ser agraït al rebre un paquet, però cada cop que tal cosa succeïa pensava en els seus amics. El seu somriure i el dels altres nens era diferent. I això el tenia capficat. A l’escola, en Silvestre era l’únic que patia aquest mal estrany. Els altres nens de classe anaven feliços a la missa del Gall, abraçant una nina de drap nova
o amb un cotxe de llauna. Ell no arrossegava res més que un rau-rau a l’estómac. A poc a poc, va anar descobrint que aquell neguiteig no era res més que la curiositat que tenia pels seus companys mesclada amb la ràbia de no poder ser com ells. Què era allò que sentien els altres nens? Se’ls veia feliços, però no acabava de saber el perquè, ni la naturalesa de seus sentiments. Volia posar-se a la seva pell, ni que fos per un dia. Però, al preguntar-los com ho podia fer, ningú no li sabia donar una resposta convincent. Així que va decidir buscar qui li pogués explicar què era allò que feia somriure als nens per Nadal. En Silvestre i els seus amics eren aquell dia vora el riu. Mentre els altres comprovaven la resistència de la capa de glaç que s’havia format sobre l’aigua, tot tirant-t’hi còdols, ell s’ho mirava assegut en un marge. Va ser llavors quan va veure passar un desconegut. Devia tenir pocs més anys que ell. No duia jaqueta, tot i el fred que feia. La resta de la roba es veia vella, ampla. Anava a pas ràpid per la vora dels horts, l’esguard perdut a l’horitzó. Tot i la pressa evident, devia notar la mirada d’en Silvestre clavada a la seva esquena, perquè es va girar i li va tornar durant uns segons. Aquells ulls tan clars del jove fitaren els del nen un instant suficient com per impressionar al segon. La silueta es perdé ben aviat amb la mateixa celeritat amb què havia aparegut, però restà durant uns dies a la ment del petit Silvestre. On tothom es coneix, l’arribada d’un nouvingut és tota una notícia que trenca la monotonia d’un jorn qualsevol. La nova família que havia arribat no es movia gaire del pis, havia sentit en Silvestre que comentaven a casa. Li havia semblat entendre que tenien una nena xica, i que si havien anat a parar allà era per treballar a la fàbrica. Però tots els comentaris eren fets per sobre i sense donar-hi importància. Aquests dies tothom anava atrafegat: mentre que els germans
s’havien encarregat d’engalanar la casa amb l’ajut de l’àvia, la mare els havia fet fer a tots vestits nous. El pare se’l veia poc, i quan apareixia ho feia amb el l’habitual posat atabalat però solemne. Mentrestant, en Silvestre aprofitava aquest anar i venir per desaparèixer, sempre amb el mateix objectiu: el marge on havia vist per primera vegada l’estrany. Potser tan sols era la novetat, però sospitava que aquell xicot podia tenir la resposta a la seva desil·lusió. El dia abans de Nadal, el va tornar a veure. Gronxava una nena al parc. Tampoc no duia jaqueta, però la petita era tota ella un farcellet de roba. En Silvestre, amb una curiositat que se li menjava la vergonya, s’hi va acostar. -----Com és que no duus jaqueta?-- espetà a mode de presentació. El noi arronsà les espatlles, sorprès perquè mai no se li havia acudit pensar en tal cosa. De totes maneres, respongué: -----La vols gronxar tu? Des que en Silvestre havia arribat, la nena només feia que mirar-se’l, amb uns ulls com taronges. La resta de la tarda, la passaren tots tres junts, mentre el nen intentava esbrinar si la petita Maria també patia el seu mateix mal per les festes, o bé era normal, com la resta d’amics de l’escola. Com que el sol es ponia i no sabia com preguntar-li, com expressar-se, hagué de tornar a casa tot capficat. Després de sopar i de fer cagar el tió sense esma, va trobar el moment oportú per dur a terme els plans que havia anat rumiant. Així que, quan li va semblar que ningú es fixava en ell, es va esmunyir amb un paquetet sota el braç. A ca la Maria, encara hi havia llum. Picà el timbre i aviat l’obriren. Si bé el menjador de casa en Silvestre era aleshores un desgavell de papers i capses, aquell altre era ben net. Evidenciaven la data en què es trobaven una rajola de torrons damunt la taula i un
DGironella Nadal
DESEMBRE DEL 2008
regals de Nadal petit pessebre a l’ampit de la finestra. No hi havia cap paper enlloc. No obstant, la casa, lluny de semblar buida, es veia, aquella nit, més plena que mai. Els pares i el germà gran cantaven nadales, i aquells sons es ficaven pertot, engalanant cada racó. La mare sostenia la criatura en braços i la feia saltironejar sobre els genolls. Totes dues reien i aquell acoblament de melodia i rialles li semblà, a en Silvestre, la música més bella que en aquella nit podia sonar. Per uns instants, s’oblidà que, a casa seva, segur que el buscaven. Allà s’hi estava bé. I amb això en tenia prou. A punt estigué d’oblidar-se també del motiu pel qual havia fet la visita. Es tragué de dins la jaqueta un paquetet que allargà a la petita Maria. La nena l’agafà deleitosa i, sense desembolicar-lo, saltà de la falda de la mare per abraçar el nen. En Silvestre restava mut, immòbil. No sabia pas què dir, què fer. Allò era nou per ell. De fet, la Maria havia reaccionat com ho feien els seus amics, d’aquella manera que mai havia sabut comprendre. Però ara era diferent. Ell participava d’aquesta alegria tant o més que la petita. Alegria que estava percebent en aquell entorn senzill, on l’essència del Nadal havia estat despullada de tota parafernàlia per esdevenir tan sols allò que era: pau, amor, joia... i tot un reguitzell de paraules abstractes que es materialitzaven en aquella habitació i en tantes altres d’arreu. Abans de marxar, i encara incrèdul que un gest tan senzill pogués haver resolt aquella inquietud que el perseguia des de feia temps, deixà la seva jaqueta a les mans de qui, a l’atzar, li havia obert els ulls.
15
DGironella Nadal
DESEMBRE DEL 2008
16
| ESCENA |||
Muntatge de la versió anglesa de ‘Josep i la meravellosa capa de colors’, a Londres. arxiu/rug
La coral Estel porta un musical bíblic que triomfa a Londres L’espectacle tindrà música en directe i un grup de 27 nens Redacció
Una història sorgida de la Bíblia convertida en un catàleg humorístic d’estils musicals, des del calypso al country. Això, més o menys, és Josep i la meravellosa capa de colors, una de les invencions primerenques del pare dels musicals, el britànic Andrew Lloyd Webber. La història de Josep, el petit dels dotze fills de Jacob, va néixer el 1967 en forma de musical, però, des de llavors, s’ha representat en infinitat d’ocasions. La més exitosa va ser durant la dècada dels 90 al West End londinenc, i des de l’any passat, es pot tornar a veure a l’Adelphi Theatre de la capital britànica. Ara, la coral Estel n’ha fet la versió catalana i serà el musical amb què obsequiarà Gironella aquestes pròximes festes de Nadal. Després de mesos d’assajos, un dels projectes més ambiciosos de la formació veurà la llum al Local del Blat en triple
JOSEP I LA MERAVELLOSA CAPA DE COLORS
Autor Andrew Lloyd Webber Traducció J. Alsina i D. Lázaro Dir. teatral Josep Rodríguez Dir. musical Joan Alsina Actors principals Joan Gener, Pere Trasserra, Antoni Rafart, Josep Rodríguez Orquestra Carles Rulló, Ramon Ribera, Ferran Compte, Josep Vall, Jesús Subirats, Anna Pasquina Dates Divendres, 26 de desembre (21:30 h.); dissabte, 27 de desembre (18:00 h.), i diumenge, 28 de desembre (18:00 h.) Lloc Local del Blat Venda d’entrades Cal Pasqual (Gironella) i Cal Julià (Bassacs)
funció, els dies 26, 27 i 28 de desembre. A l’escenari, hi pujaran desenes de persones, entre els habituals de la coral Estel, un cor de 27 nens i nenes i una orquestra
de cinc membres, amb piano, saxo, flauta, violí, guitarra elèctrica, baix i bateria. Tot plegat, per explicar les peripècies de Josep, el fill preferit de Jacob, a qui va regalar la cèlebre capa de colors. Capaç d’interpretar els somnis, Josep és repudiat pels seus germans, que l’acaben enviant a fer d’esclau a Egipte. El món de les piràmides i dels faraons té una presència destacadíssima al musical, especialment a través de Potifar i la seva seductora dona. Per a cada capítol, el musical té a punt una cançó al més pur estil Lloyd Weber. Es barregen a l’escenari l’espectacle, el magnetisme i els sentiments amb una pluja de colors com els de la capa de Josep. Josep i la meravellosa capa de colors significa la tornada als escenaris de la coral Estel, després de l’èxit de l’Estel Irish Pub, un espectacle de cançons irlandeses que ha rodat per Catalunya.
DGironella Nadal
DESEMBRE DEL 2008
| INFANTIL |||
Una de les barques que porten els Reis Mags des de l’Orient fins al Pont Vell de Gironella, l’any passat. XEVI SORINAS
Els Reis d’Orient canvien de camí Passaran abans per l’avinguda Catalunya per poder estar més amb els nens Maite Flores
Els Reis Mags canviaran el recorregut que fan per Gironella. Com ja és habitual, arribaran en barca pel riu Llobregat, i desembarcaran al Pont Vell. A la plaça de l’Hospital, s’enfilaran a les carrosses, i començaran el camí pel carrer del Riu. Després, passaran per l’avinguda Catalunya, on volen que els esperin els nens i nenes de Gironella i les seves famílies. Pujaran cap al nucli antic per la Muralla, tombaran pels carrers Pas de la Muralla i Josep Font i arribaran a l’Església, on faran l’adoració al Nen Jesús. Finalment, acabaran el camí a l’Ajuntament. Des de l’organització de la cavalcada, Gemma Valls explica que, amb el canvi, pretenen “que els Reis puguin estar més temps amb els nens i nens”. A la
plaça de la Vila, s’estendran tres catifes, una per a cada Rei Mag, i allà, els més petits de Gironella podran anar a recollir caramels i conversar amb Ses Majestats.
Com que arribats a aquest punt ja hauran fet tot el recorregut, els Reis no tindran cap mena de pressa i podran dedicar més temps a la quitxalla.
RECORREGUT Dilluns, 5 de gener del 2009 Sortida: 18:15 h.
Per l’avinguda Catalunya de bon principi
En total, es preveu que unes 80 persones formin la comitiva reial, entre teiers, armats, palmons, Reis, patges i la banda. L’arribada pel riu es manté intacta. “Fa cinc anys que ho fem així, i ja s’ha convertit en un símbol de la nit de Reis a Gironella”, explica Valls. A l’altura del Pont Vell, sobre les roques del riu, l’alcalde, Ramon Costa, entregarà a Ses Majestats la clau de la vila, i el patge Gercai els entregarà totes les cartes que li hagin lliurat els nens i les nenes de Gironella. Cartes, el dia 27 La recollida es farà el dissabte, 27 de desembre, de 6 a 8 de la tarda a l’avinguda Catalunya, davant del banc BBVA, on s’instal·larà un tron per al patge Gercai. La comitiva sortirà de davant de Ca la Margaret.
17
DGironella Nadal
| A MÉS |||
Cent actors al pessebre vivent TRADICIÓ>> Un centenar llarg d’actors donaran vida al pessebre vivent de Gironella. La representació es farà el diumenge, 21 de desembre, de 7 a 9 de la tarda. L’Agrupament Escolta i Guies (AEIG) Sebastià Montraveta coordina l’organització i els seus membres representen tres quadres. En la resta, hi participen altres entitats, com el grup de teatre La Gresca i les associacions de mares i pares de les escoles. El recorregut comença a la plaça del Paco, puja pel Pont Vell i acaba a sota del campanar de l’Ajuntament, on hi ha el portal.
Parc de Nadal al Local del Blat INFANTIL>> El parc infantil Gironella Juga tindrà lloc els dies 19, 20 i 22 de desembre en sessions de matí i tarda. Els nens i nenes podran fer treballs manuals, tallers i diversos jocs.
Revetlla de cap d’any pel futbol FESTA>> El Club Atlètic Gironella donarà la benvinguda al 2009 al Local del Blat. La festa, amb música de discoteca, començarà a 2/4 d’1. Els beneficis són per a l’activitat ordinària del club.
Farguell parla de la Mediterrània CONFERÈNCIA>> El president d’Òmnium Cultural al Berguedà, Jaume Farguell, parlarà a Gironella del paper de Catalunya a la Mediterrània. Serà el dijous, 11 de desembre, a les 8 del vespre a la Casa de Cultura.
DESEMBRE DEL 2008
18
| LLETRES |||
Les garrofes agafen forces Els versos satírics busquen més implicació a les portes del vintè aniversari Maite Flores
El concurs de garrofes torna a Gironella amb més força que mai. L’èxit de participació de l’any passat, sobretot entre els escolars, ha animat els organitzadors a prendre’s amb més energia el certamen de versos satírics. Després de desaparèixer durant una temporada, les garrofes han tornat a Gironella, i per quedar-s’hi. L’any que ve, es compleix el vintè aniversari des de la implantació del concurs i l’Ajuntament pretén tenir ben consolidada la tradició i assegurar-ne la supervivència. Per això, el regidor de Cultura, David Font, es pren el concurs
d’aquest any amb “la voluntat de millorar el certamen i d’aconseguir encara més implicació en totes les categories”. Se n’han establert tres, en funció de l’edat dels autors: A, fins a 12 anys; B, de 13 a 17, i C, per a majors d’edat. Hi ha premis de fins a 120 euros per als tres millors de cada categoria, i un d’especial per a la millor garrofa, que duu el nom de la fundadora del concurs, Maria Domènech.
Les garrofes són versos satírics que resumeixen l’actualitat de l’any i que, fa dècades, es recitaven durant la representació dels Pastorets, com encara es fa a Berga. A Gironella, les normes són més laxes: no s’estableixen paràmetres de mètrica, tot i que es valora que els versos rimin. També es pren en consideració que “la majoria dels versos tinguin a veure amb esdeveniments ocorreguts a Gironella”, tot i que les bases estableixen
Guardonats
Els guanyadors de les garrofes del 2007 FRAGMENTS DELS DOS PRIMERS CLASSIFICATS DE LES TRES CATEGORIES
ut ets refot e u q , n o Ai , Ram as convençut! èh c r e jat La M es al jut i t fo a l , Primer ostat. ens al c t a l a r ia en ens apug s to s o p Els im pagar. ens toca ’eixuguen s t to a i os deutes n nyar. Aquests re en d’emp i no par
a el Cinem ts d / , r a b aca . / Mol I ja per ll parlar u v s u a / però Victòri eu tenir v e d l l ’e d ir. / Ja records t adorm I a x i e d m stà / tots l’he tancat e . / Per e u q s p fa tem at en fa a ap utilit c ari ú g in n m’agrad í u q ’a d a això, des que per a algun / proposar ués destinar. og p s cosa e
m hi ha Amb tants canvis co muhagut / a la política Joan al on nicipal , / el Ram è li erc M diu tururut / i a la ls. demana ballar un va cap a la Diuen que això pinta a sensació dreta, / i jo tinc un è li donen estranya, / a la Merc / i al Torra un any de bestreta banya. li canten cargol treu
els carrers! Gironellencs, mireu pers. / / bruts i plens de pa i vell , / on Sobretot, els del barr semblen de hi ha cagarades que camell! bruL’entrada de l’església loms s’hi ta està! / Tots els co que no ho vénen a cagar! / És ai no hi veieu? / O és que m entreu?
que “el contingut de les garrofes no ha de ser monotemàtic, sinó que pot englobar diversos temes”. El termini de presentació d’originals s’acabava el divendres, 28 de novembre. El lliurament de premis es farà coincidint amb la vigília de la Puríssima, el diumenge, 7 de desembre, a les 7 de la tarda, al Casal Parroquial. En l’anterior edició de les garrofes, la majoria d’escriptors van optar per temes locals. Feia tot just uns mesos que s’havien celebrat les eleccions muncipals i això era molt present en les garrofes premiades, de les quals es pot llegir una selecció en aquests post-it.
Hem c / per anviat d’A ò els juntam p mate ixos, roblemes s ent, / del ón el olímp s jov i festes, cament, / ent passen potser ni co n som mass certs, ni I ara a q lletjo haur ue arribe s. n les em d ’anar festes, L’Ajun fen / t nous ament pod t la cart a. / mestr ria d eman se n’e e stà fa s/ perquè, a rta! d’aqu r ests,
El munic ipal de G ironella, és més soso / que una vella . / E mou men s ys és un paio que un peresós / i molt pató s. Els túnels de Puig-r eig han inaugurat. / Ja era h ora! / Estem farts de tants r etards, / n podíem a o rribar a l ’escola .
DGironella
DOpinió
Editorials
Missatge de confiança en plena crisi econòmica
A
amb el mateix entusiasme que cada any o potser fins i tot una mica més, els botiguers de Gironella han emprès l’aventura d’organitzar la Fira de la Puríssima. És el tret de sortida de la campanya de Nadal que, aquest cop, arriba en plena crisi. El missatge que transmet l’Associació de Comerciants de Gironella és que es prendrà amb “ànims” les setmanes que vénen. Admeten, més en privat que en públic, que el ritme dels últims anys ha estat brutal. Les vendes no han parat de créixer i ara, sí, arriba una frenada brusca. En alguns casos, perillosa. Però la insistència en una oferta completa i àmplia, que va més enllà dels límits municipals i s’orienta a tota la comarca, pot compensar, en part, la caiguda de vendes. Aquest Nadal, l’optimisme i la imaginació ompliran calaixos.
Indústria agroalimentària, una opció de futur
G
ironella aporta nou indústries i comerços del sector de l’alimentació a la llista de productors berguedans. Conjuntament, i a través del programa Posa el Berguedà al teu plat, han impulsat iniciatives de millora de la producció i la qualitat i accions de promoció a l’exterior. Resultat d’això i també de l’increment dels preus dels aliments, la indústria agroalimentària va créixer l’any passat d’un 9% a la comarca del Berguedà. El sector de l’artesania alimentària, que té una presència destacada a la Fira de la Puríssima, ja no és una anècdota. S’ha reforçat en els últims anys, i s’ha convertit en una opció de present i de futur. Convertir les antigues explotacions agrícoles en fàbriques gurmet és un negoci rendible, tot i que hi ha assignatures pendents. La principal, la comercialització. Però les dades i les experiències animen a perseverar.
DGironella Número 5. Etapa 1. Desembre del 2008 Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Correus, 30. 08600 Berga. T. 938210562 Coordinació general Jaume Fíguls Redacció Anna Costa, Ricard Codina, Quim Espelt, Maite Flores, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba Sanclimens
Direcció d’art Emma Costa Maquetació Xavi Rosiñol Departament comercial Raquel Pelfort, Anna Pons, Dolors Sànchez Impressió Crea Bústia a bústia Unipost Distribució 10.000 exemplars Dipòsit legal B.53607-2006
DESEMBRE DEL 2008
FÍGULSPÈDIA
Per Jaume Fíguls
19
Gironella
Blat de moro
Esperit Sant
Individu del baix Berguedà que es passa gran part del dia intentant fer voltar una argolla a l’entorn del dit gros del peu. Què fots? Giro anella!
Quan un fotògraf magribí, per l’acció indeguda d’un raig de llum, esborra del tot una fotografia o bé tot un rodet. Aquest rodet, ha patit un velat de moro!
Tercera persona de la santíssima vila de Gironella que va fer de mediador entre Sant Josep i la Puríssima perquè no s’encavallessin... les dues fires!
Robert Calvo
Nadal amb el cinturó ajustat La crisi afecta les celebracions Hem de contenir les despeses per afrontar una època de grans despeses a les portes de la recessió
E
stem en crisi. Aquest Nadal no serà el mateix. La crisi, ja la pateix tothom, des d’Isabel Preysler fins a Núria Feliu, que ha registrat una caiguda en picat de les vendes de discos. La cupletista catalana ja ho deia en aquella cançó: “Anirem tots cap al cel, amb les mans ben netes”. Premonitòria, com sempre, Núria Feliu. No tindrem res per emportarnos. I aquestes festes ho veurem clarament. Per començar, els banquers hauran de fer el carrer i es veuran obligats a cantar villancics per les cases demanant una mica de liquiditat per a les seves sucursals. El govern no ha fet prou en aquest assumpte i ja ho diu
la dita: “triste es de pedir, pero más triste es de robar”. I, si una cosa tenen els bancs, és que no roben a ningú. Les famílies catalanes ja han decidit que, aquest any, retallaran despeses en la decoració nadalenca. No hi haurà pessebre, perquè els pastors estan en crisi, el caganer ja no caga, la rentadora ja no renta, l’home del pou s’ha tirat pel pou i l’àngel no pot
anunciar res perquè, és clar, Josep i Maria no s’han pogut permetre el luxe de tenir una criatura en moments tan complicats com aquests. La nit de Nadal ja no hi haurà pavu rellenu a la taula. Aquest any serà pavu a la planxa. Els polvorones La Estepeña passaran a ser Polvorones LIDL i el torró d’Agramunt acabara sent torró de Wisconsin. Tot per retallar despeses. Amb tot plegat, aquest cop, les campanades de cap d’any seran gravades, en Ramontxu (àlies, Ramón García) serà substituït per una veu en off i l’especial de televisió de passarà de durar dotze hores a només vuit! El pitjor, aquesta vegada, serà pels reis de l’Orient. No tenen finançament, com nosaltres els catalans, i només han pogut comprar carbó. Ni ninos que caguen, ni cotxes de carreres, ni videojocs. I el pitjor de tot: n’hi ha un que ha abandonat el vaixell. El rei Baltasar ara és president dels Estats Units. D’això se’n diu crisi. Robert calvo és periodista
DGironella
DESEMBRE DEL 2008
20
DGironella Opinió
DESEMBRE DEL 2008
21
Gemma Soler
Lletges i grasses, vinguin a mi! Un alcalde d’Austràlia vol “bellesa desavantatjada” al seu poble
A
Austràlia, uns guardons anomenats Ernie Awards distingeixen anualment els homes que han destacat per pronunciar públicament el comentari més sexista del país. Enguany, el vencedor absolut ha estat l’alcalde d’un petit poble miner que, en una entrevista a un diari local, va convidar les dones lletges del país a traslladar-se al seu poble, ja que la manca de fèmines és tan acusada al municipi que, segons ell, les lletges i les grasses “fins i tot” hi poden arribar a trobar un marit. Va intentar justificar-se més tard en una entrevista radiofònica, assegurant que, al seu poble, hi ha dones de “bellesa desavantatjada” que, malgrat això, semblen felices i se les pot veure pel carrer “amb
un somriure d’orella a orella”. El carismàtic alcalde, anomenat John Moloney, no ha estat l’únic guanyador, i la resta de premiats tampoc s’han quedat enrere. L’Ernie de política, se l’ha adjudicat tresorer de l’Estat d’Austràlia Occidental, Troy Buswell, por ensumar la cadira d’una companya de feina després que
I si s’instauressin a Espanya uns guardons als homes més masclistes? Qui els guanyaria? aquesta s’aixequés. Els mascles d’Austràlia tenen fama de sexistes però casa nostra tampoc no seria un oasi en aquest sentit. Només cal sortir al carrer per trobar-se en constants apologies al mascle ibèric. Ja per començar, no ens falten candidats a batejar el guardó. Si els Ernie porten el nom d’un polític local conegut pels seus reiterats comentaris misògins, aquí bé els podríem anomenar el premi Planeta Fraga Iribarne, els Trillo el machillo, o Il poco cavaliere Berlusconi, si ens estimem més fer-ho a nivell europeu. Federico Trillo, tirant-li un duro a una
periodista; Aznar, introduint un bolígraf a l’escot d’una reportera; l’espavilat escriptor Sánchez Dragó, desacreditant les ministres per la seva condició de dones; Rouco Varela, enviant les feministes a la foguera, o Berlusconi i els seus reiterats comentaris sexistes. Tots comptarien aviat amb una d’aquestes estatuetes a sobre del televisor de casa. Amb l’amenaça de rebre un escarni públic, potser algun d’aquests neandertals s’hi repensa dues vegades abans de pronunciar depèn de quin comentari. També seria desitjable que, amb el temps, els guardonats ja no només rebessin l’estatueta i l’escarni popular sinó que fossin directament destituïts dels seus càrrecs. Gemma Soler és periodista
DGironella Opinió
DESEMBRE DEL 2008
22
Xavi Sorinas
Visc(a) Gironella! Destinació en dubte: la vila de la infantesa o la capital de les oportunitats La Clara i l’Albert celebren els primers sis mesos de relació amb un sopar i una ampolla de vi... a Gironella. Però, ¿quin serà el seu destí de futur?
L
a Clara té 23 anys i un accent força xava. L’Albert, un any més petit, mai no ha perdut l’accent del Berguedà. Es van conèixer mentre estudiaven la carrera, a Barcelona, i des d’aleshores comparteixen una relació aparentment feliç. Avui fa sis mesos que es van instal·lar al nou pis de Gironella, i no es poden queixar. Zapatero els paga més de la meitat del lloguer, i el més important, ja no han de compartir els prestatges de la nevera amb els companys de pis. Que lluny els queda tot això! Mentre l’Albert és a casa d’un amic, la Clara s’acosta a l’avinguda Catalunya per comprar una ampolla de vi. Potser s’ha excedit amb el preu, però mig any no es fa cada dia, i es convenç que ja ho estalviarà durant la setmana comprant marques blanques. El sopar va molt bé. L’ampolla de la Clara no tarda a baixar, i, per postres, l’Albert treu unes trufes de xocolata negra que havia comprat també d’amagat. Són uns detallistes, tots dos. De sobte, sona un mòbil. Tenen la mateixa melodia, però resulta ser un sms per la Clara: “ca fort man agafat
tia! ja tinc feina de lo meu. baixa dma i u celebrem. besitos”. És la Irene, del grupet d’amigues de la universitat. Amb ella, ja es pot dir que totes treballen d’enginyeres químiques. Bé, totes menys la Clara, que va donar prioritat a la relació amb el seu xicot, i ho va deixar tot per ell: la família, els amics, la moto, les nits a l’Apolo, les classes d’italià, les passejades pel Raval. La Clara no se n’alegra. No és mala persona, però acaba de veure que ha viscut enganyada. Han estat sis mesos de novetats, sí. Ha conegut un
munt de gent, de llocs nous, de maneres de passar el cap de setmana. Però, si s’hi fixa, tot això és “de l’Albert”: els amics de l’Albert, els llocs de l’Albert, els caps de setmana de l’Albert. Sense adonar-se’n, ha hagut d’aprendre a adaptar-se a ell. Es va encenent, i avui se sent amb forces per vessar tot el que fa dies que es guarda. Apaga la radiofórmula per donar pas al ball de retrets. Li diu tot. Que no pot més, que està tipa de fer la gara-gara als seus amics, que troba a faltar els seus moments, els seus espais. La cara de l’Albert és un
mapa. Sabia que algun dia havia de passar. S’hi acosta amb la cadira i li agafa la mà. Li diu cuca, que no es posi així, que tot té solució. Que les distàncies ja no són un problema. Que amb un cop de cotxe es planten a Barcelona. I que no es queixi tant, perquè cada nit parla amb els seus amics via facebook. La Clara fa la rèplica, i se centra ara en el treball. Que totes les seves amigues han trobat feina, i que ells dos, aquí dalt, perden el temps. Que fa tres mesos que els seus pares li han d’ingressar diners
(perquè, si no, no hi arriben). I que, d’acord, que ell treballa alguns caps de setmana, però, de cambrer. Durant poc més d’una hora, la conversa continua en el mateix to. Només fan una pausa per beure aigua de l’aixeta. Discutir cansa, i a l’Albert se li escapa algun badall. La Clara proposa un ultimàtum: provar d’anar a viure, tots dos, a Barcelona. I, si la cosa rutlla i troben feina, després ja pensaran si es queden o tornen a pujar. A l’Albert, no li fa mica de gràcia i diu que es nega a perdre la seva qualitat de vida, que ja no té 18 anys. Molt bé, fa la Clara, i va al bany a rentar-se les dents. Es posa el pijama i entra al llit, bocaterrosa. Al cap de res, arriba l’Albert i entra nu al llit. Apaga la llum de la tauleta de nit, i s’abriga bé amb el nòrdic. Intenta tocar l’esquena de la Clara, però ella l’esquiva. I li diu que ja ho té clar. Que ho ha decidit. Que farà el cap d’any a Barcelona, amb la seva gent. I que ja decidirà, amb la calma, si veu arribar els Reis del riu Llobregat o els de Via Laietana. Xavi Sorinas és de Gironella i viu a Barcelona, on estudia Periodisme
DGironella
DESEMBRE DEL 2008
23