100 ANYS DE LA RESIDÈNCIA El vell hospital celebra un segle de vida i estrena quatre pisos tutelats a l'edifici del centre de dia. Pàgines 3 a 5
Número 4 Època 1 Març del 2008
Edició gratuïta Publicació informativa del Berguedà
ALUMNES DE PRIMER DE BATXILLERAT REFLEXIONEN SOBRE LA VILA
Pàgines 10 i 11
FIRA DE SANT JOSEP LA MOSTRA ES RENOVA AMB MÉS ACTIVITATS I MÉS MOTOR
Onze expositors mostren els millors cotxes Els vehicles nous es completen amb una mostra inèdita de microcotxes, utilitaris de la postguerra civil. Pàgines 6 a 8
Botigues de roba i complements, a la passarel·la El Local del Blat es converteix en tot un saló de moda, gràcies als establiments de la vila i a una trentena de models. Pàgina 9
marรง 2008
2
3
març 2008
PORTADA
100 anys de la residència Sant Roc >>
Una història plena d'històries
Els 100 anys de vida de la residència Sant Roc són una relació sincera d'amistat entre l'hospital i Gironella. Pàgines 4 i 5
La residència Sant Roc obre pisos tutelats en l'any del centenari
NOVETAT Per primer cop, Gironella disposarà d'habitatges assistits per a persones amb dependències UBICACIÓ L'edifici de Cal
Masferrer, a l'avinguda Catalunya, acollirà les noves vivendes Aurora Rodríguez
L'EXPOSICIÓ
GIRONELLA
Gironella ha posat en marxa un pla integral per reformar la residència de gent gran i el centre de dia. Ja ha finalitzat la primera fase d aquest projecte de millora, que ha tingut un cost de poc més de 830.000 euros i que és el punt de partida de les millores que es faran a la Fundació Sant Roc. Aquesta primera part de les obres ha consistit en la construcció de quatre pisos tutelats, a la primera planta del centre de dia, a l edifici de Cal Masferrer. Els pisos s adjudicaran en els pròxims dies i són els primers que es construeixen a Gironella. Es tracta d un projecte de gran abast que té com a objectiu modernitzar la residència. L alcalde de Gironella i copresident del patronat municipal de la Fundació Sant Roc, Ramon Costa, diu que tot just ara començat les intervencions al centre de dia, amb la construcció dels pisos tutelats, però la mobilitat ja s ha millorat sensiblement, i anem cobrint diferents etapes, al final de les quals podrem dir que la residència Sant Roca serà una residència més moderna . Un cop finalitzada la primera fase, ara només falta l autorització de la Generalitat per adju-
Memòria El centenari de la residència Sant Roc tindrà un gran aparador durant la Fira de Sant Josep, que se celebrarà a Gironella el pròxim diumenge, 16 de març. Just davant de l'entrada de la residència, a la plaça Doctor Armengou, s'instal·larà una carpa que acollirà una exposició commemorativa. En les últimes setmanes, tot el personal del centre ha treballat molt intensament per seleccionar les millors fotografies dels últims 100 anys, que s'acompanyaran amb plafons sobre la història de la residència. Cal Masferrer, de color groc, és l'edifici que acollirà els pisos tutelats de la Fundació Sant Roc. ARXIU/F. ST. ROC
dicar els pisos tutelats, que són de lloguer. N hi ha quatre, dos d individuals, i dos de dobles, amb la qual cosa la capacitat és per a 6 persones. El proper pas és buscar el finançament per portar a terme la segona fase del projecte, una feina que es farà durant aquest 2008. Aquesta fase se centrarà en fer la connexió entre el centre de dia i la residència. En aquesta pròxima etapa, es farà un nou
sistema de rampes, per millorar encara més la mobilitat, i es construiran els nous despatxos dels professionals en una zona comuna. Quedarà pendent la millora dels serveis a les plantes, la construcció d una escala central que connecti totes les plantes, i la millora de la cuina i el menjador. Es farà fase per fase, a mesura que es tingui el finançament. La intervenció integral del centre
ha de servir per adaptar la residència a les necessitats actuals, ja que el centre està format per diferents edificis, fruit de les ampliacions que s han anat fent al llarg dels anys. Això fa que la mobilitat entre els diferents espais sigui força complicada tant pels residents com pels treballadors. Un cop acabats els treballs, es reorganitzaran els espais per simplificar la feina i l organització interna.
Costa remarca que es treballarà pas a pas , en col·laboració amb la Generalitat, ja que es tracta d un projecte molt importantíssim per al municipi. Gironella ha fet una aposta per millorar el servei i l atenció a la gent gran del municipi. Actualment, la residència té 92 places, mentre que el centre de dia compta amb 25 places més, que s afegeixen al servei que a partir d ara donen els pisos tutelats.
PORTADA
març 2008
4
100 anys de la residència Sant Roc >> LA HISTÒRIA
Una vida de compromís
Les germanes vetlladores de Berga van fundar la residència de Gironella Quan es van establir a Cal Timà, pagaven 15 pessetes de lloguer Durant la guerra civil, va ser un hospital i les monges feien d'infermeres Diuen els que tenen més memòria que, a Gironella, durant la guerra civil, les monges de la residència Sant Roc no se'n van anar ni es van amagar. Això sí, es van disfressar d'infermeres. I, fins i tot, van donar aixopluc a religioses d'altres congregacions, perquè tothom tenia clar que, a Gironella, l'hospital estava fora de perill. L'any 1936, ja era tota una institució a la vila. Les germanes van arribar a Gironella l'any 1908, ara fa exactament un segle. Era una època de forta industrialització, i les dones que fins llavors només s'ocupaven de la casa i de la família començaven a treballar fora, omplint les fàbriques que poblaven la riba del Llobregat. Així que les dones ja no es podien cuidar prou de la gent gran i de les famílies necessitades. De manera que el mossèn del poble, Joan Casellas, es va
ABANS I DESPRÉS DE LES OBRES D'AMPLIACIÓ
Des de l'altra banda del riu Llobregat, es pot observar com ha variat el paisatge en diferents moments de la història, en funció de les diferents obres d'ampliació i de remodelació que s'han fet a l'edifici de la residència. ARXIU/F. ST. ROC
posar en contacte amb la congregació de les germanes Vetlladores de Berga per tal que s'establissin a Gironella. "No com a fundació, sinó com a sucursal", aclareix el primer document en què consta la història de la residència. Primer, el mateix mossèn va allotjar les germanes "a casa seva del tot gratis", fins que, un any més tard, el 1909, van poder disposar d'un edifici propi, al mateix lloc on són ara: cal Timà. Per aquell immoble, pagaven un lloguer de 15 pessetes. L'Ajuntament els en donava 250 cada any a canvi que en destinessin com a mínim la meitat a l'atenció de les famílies necessitades. Però la col·laboració de Gironella va anar molt més enllà de l'aportació municipal, i ben aviat van aparèixer socis particulars que també hi feien donacions. El popular nom de la Beneficiència li va arribar cinc anys més tard, el 1914, quan es van redactar els primers estatuts de l'associació. Des de llavors, i malgrat els posteriors canvis de nom, i la gran ampliació de serveis, la residència s'ha mantingut fidel a l'esperit fundacional, i s'ha conservat exactament al mateix lloc on va néixer: un punt molt cèntric, a tocar de tot, que permet als gironellencs acostar-s'hi quan van a comprar o fer encàrrecs, i així la residència és extraordinàriament vital i activa. De sempre, la població de la vila s'ha bolcat en l'activitat de l'hospital, i encara ara grups de nens i nenes de les escoles i de l'institut hi van visites sovintejades i, per Nadal, hi van a cantar nadales i a felicitar les festes als residents. També hi ha un grup molt
Un segle d'història en imatges | FOTOGRAFIES DE LA RESIDÈNCIA SANT ROC Ampliació de l'any 1973
Primeres habitacions
Habitacions renovades
Habitacions actuals
Al principi, no hi havia mobiliari pensat especialment per a les residències, i els llits de les habitacions eren com els d'un hospital.
Més tard, les habitacions es van renovar amb un nou model de llits, més confortable i més ajustat a les necessitats dels residents.
En l'actualitat, els llits són com els d'una habitació Les ampliacions de l'edifici de la residència sempre s'han de casa, i n'hi ha d'articulats elèctricament per hagut de fer en vertical, per manca d'espai. L'any 1973, a les persones amb més dependències. s'hi van afegir dos pisos, com es veu per la balconada.
PORTADA
març 2008
100 anys de la residència Sant Roc
amb Gironella
Aspecte del Pont Vell, amb l'edifici de la residència al fons, a principis de la dècada dels 50. ARXIU/F. ST. ROC
actiu de voluntaris, amb una quinzena de membres, que acompanyen els residents a fer un volt fins a l'avinguda o, simplement, els ofereixen una estona de companyia i de conversa. Ja durant la dècada dels 20, les col·laboracions ciutadanes van ser imprescindibles perquè la residència pogués fer les primeres obres de millora: la casa va passar a ser de propietat, i es va adquirir també un hort del costat on es va construir l'església, inaugurada el 1927. En aquelles primeres dècades, una de les ànimes de la residència va ser el metge Joan Armengou i Vinyes, que, des del 1948, dóna nom a la plaça on es troba el centre. Anys més tard, va començar la gran embranzida. El 1973, es van construir dues plantes més, la tercera i la quarta, així que l'edifici ja tenia capacitat
Imatge dels orígens
Una de les ànimes de l'hospital va ser Joan Armengou, que dóna nom a la plaça Amb la casa de Cal Masferrer, la residència podia incorporar un nou centre de dia per 60 persones. I, durant la dècada dels 80, es va fer una nova ampliació, i es va adquirir la casa de Cal Masferrer, de manera que la residència ja tenia sortida a l'avinguda Catalunya. Després d'anys d'obres complicadíssimes, el 1990, es va poder posar en marxa el centre de dia, amb capacitat per a 25 persones.
Amb el canvi de mil·lenni, el residència també estrenava una nova època: la congregació de monges que va fundar l'hospital se n'anava de Gironella. La residència Sant Roc es deslligava de la comunitat religiosa, però es mantenia com una fundació privada de serveis assistencials. Ara, l'oferta és extraordinàriament més àmplia: atenció personalitzada a persones amb graus de dependència molt alts, centre de dia per als que tornen a dormir a casa, i serveis exteriors, com la bugaderia i el menjador. "Una plataforma de serveis", diuen els responsables del centre, que sempre mira de créixer i d'adaptar-se als nous temps, ara amb la posada en marxa de quatre pisos tutelats. Amb 62 treballadors, la residència Sant Roc és ja una gran família, però manté l'esperit dels inicis: servei a Gironella.
Document fundacional
La zona del Pont Vell de Gironella tenia aquest aspecte Detall del primer document que es conserva de la residència de Sant a principis del segle XX, quan s'hi van instal·lar les Roc, en què es pot apreciar clarament la data de fundació del centre, germanes vetlladores que provenien de Berga. ara fa exactament un segle, és a dir, l'any 1908.
5
6
març 2008
FIRA
Més de 30 models posen Gironella a la moda
Deu establiments de la la vila vesteixen, calcen i pentinen els participants a la desfilada, que torna al Local del Blat a partir de les 12. Pàgina 9
La Fira de Sant Josep creix i augmenta les activitats ESPAI La mostra torna a la
plaça Pi i Maragall, on va néixer OFERTA Els cotxes antics i les motos donen un valor afegit a la festa Redacció
GIRONELLA
Els pròxims 15 i 16 de març, la Fira de Sant Josep es farà una mica més gran i s extendrà a nous espais. Després de molts anys, hi tornarà a haver activitats a la plaça Pi i Maragall, on es podrà visitar una mostra de cotxes antics, anteriors a l any 1940. D aquesta manera, la Fira ocuparà l avinguda de Catalunya, la plaça de l Estació, el carrer Farguell, el carrer Balmes, la plaça Pi i Maragall i la plaça del Doctor Armengou, a més de l espai sota cobert del Local del Blat. Es dóna la circumstància que la Fira de Sant Josep de Gironella es va celebrar per primer cop a la plaça Pi i Maragall, però ara feia anys que allà no s hi organitzava cap activitat. Plaça recuperada Era un espai que quedava molt mort i, per això, aquest cop, hem decidit recuperar-lo , explica la regidora de Promoció Econòmica, Sílvia Corbera, que dirigeix la Fira per primera vegada.
La part més important del recinte firal, l avinguda Catalunya, la tornaran a ocupar els concessionaris de cotxes de Gironella i comarca, que exposaran les últimes novetats del mercat del motor. En concret, s espera la presència d 11 empreses, que ocuparan 12.000 metres quadrats de superfície , segons ha detallat el coordinador, Josep M. Colillas. Activitats infantils A la plaça de l Estació, s hi situarà una mostra de productes artesans, el mercat i les atraccions per als més petits. Aquest cop, a més, també hi haurà unes taules on els nens i nenes podran participar en el concurs de dibuix, que, fins l any passat, es feia a la Sala de Cultura. Les activitats per als menuts es completaran amb uns tallers, que tindran lloc a la mateixa plaça de l Estació. Segons Corbera, serà més o menys el mateix que es fa per Nadal al parc Gironella Juga, i comptem que hi haurà tallers de maquillatge, de treballs manuals , etc., per tal d acostar la Fira al públic infantil.
Una multitud de persones passeja entre els expositors del carrer Balmes de Gironella, on es concentren les entitats, en plena celebr
El Local del Blat tornarà a ser el territori de l Associació de Comerciants de Gironella, i serà el més matiner de tota la Fira de Sant Josep. Obrirà ja el dissabte,
15 de març, a la tarda, i es podrà continuar visitant al llarg de tot el diumenge. En total, hi haurà una quinzena de comerços de la vila que exposaran els seus pro-
LA INICIATIVA
Subhasta solidària L Associació Rural d Atenció a les Demències i a l Alzheimer (ARADA) organitza una subhasta solidària de pintures. Els olis, els han cedit diversos artistes de les comarques del Berguedà i del Vallès, i es podran veure el diumenge, 16 de març, durant tot el dia, al
Local del Blat de Gironella. El mateix diumenge, a 2/4 de 6 de la tarda, se celebrarà la subhasta. Tots els beneficis que s obtinguin de la venda de les pintures es destinaran a l associació. L entitat promou i gestiona recursos assistencials per a malalts amb demències.
ductes i, a més, es podran tornar a veure diverses desfilades de moda i actuacions gimnàstiques (més informació a la pàgina 9). A la porta del Local del Blat, s hi podrà veure una exposició amb fotografies antigues que faran un repàs a la història de 100 anys de la residència Sant Roc. Al llarg del diumenge, 16 de març, la Fira de Sant Josep tindrà altres exposicions. Per primer cop, hi haurà una mostra de motos antigues, que es podrà veure a l espai de conferències a la Sala de Cultura del carrer Balmes. I hi haurà també una exposició de microcotxes, que se situarà a l avinguda Catalunya, a l altura del concessionari Seat i de l escola.
FIRA
març 2008
A MÉS A MÉS
>>>
S estrena una trobada de plaques de cava
Ja s ha convertit en habitual veure una trobada de plaques de cava per la Fira de la Puríssima, però no per Sant Josep. Aquesta serà la primera ocasió en què la fira de primavera de Gironella disposarà d una trobada d intercanvi . Es farà a l avinguda de Catalunya, davant
Per primer cop, es podrà visitar per Sant Josep
El programa Dissabte, 15 de març > 13a. edició dels Estands al Local del Blat De 5 a 8 de la tarda Organitza: Associació de Comerciants de Gironella
Diumenge, 16 de març
de l Arsenal. A Gironella, hi ha una dotzena de col·leccionistes actius i, des de finals de l any passat, alguns s han unit en la nova associació Amics de les Plaques de Cava de Gironella. Abans, havien organitzat trobades similars l Associació de Comerciants i la colla gegantera Gironella-Viladomiu Nou.
LA MOSTRA
Un aparador del més nou del mercat del motor
> Obertura de la Fira de Sant Josep i dels Estands del Blat 10 del matí > Desfilada de moda De 12 a 2 del matí Local del Blat
Organitza: Associació de Comerciants de Gironella
> Concurs de dibuix infantil 10 del matí (Inscripcions) Pl. de l Estació
Organitza: Escola d Art i Disseny del Berguedà
> Concurs de Màgic D 11 a 2 i de 4 a 8 Pl. de l Estació Organitza: Dau Decisiu
>> Altres Activitats > Tallers per a nens i nenes Pl. de l Estació > Exposició de motos antigues De 10 a 2 i de 4 a 8 Sala de Cultura (sala de conferències)
Organitza: Associació Motorista i Cultural Monteseros Berguedà
ració de la Fira de Sant Josep del 2007. JOAN PADULLÉS
Aquesta vegada, la Fira arriba més d hora del que és habitual, perquè hi ha el costum de fer-la el cap de setmana després de Sant Josep, el 19 de març. Però, seguint aquesta tradició, els capricis del calendari haurien fet que la Fira se celebrés enguany coincidint amb la Setmana Santa i els dies de Pasqua. I vam pensar que això no era positiu, perquè hi ha molta gent que, per Pasqua, se n va de vacances , valora Corbera. De manera que la Fira de Sant Josep serà aquest any una setmana abans, el diumenge de Rams. Però qui ho vulgui té temps suficient d anar a beneir el ram, i passar després a fer una volta per la Fira , assegura la regidora.
> Exposició de cotxets utilitaris de la postguerra (microcotxes) Av. Catalunya (Davant de la SEAT) > Exposició de cotxes antics posteriors a l any 1940 Pl. Pi i Maragall > Exposició d escultura i pintura de Jordi Tomàs Sala de Cultura (sala d exposicions) Del 15 al 30 de març (Inauguració: 15 de març a les 8 de la tarda) > Trobada de Plaques de Cava Av. Catalunya, davant de l Arsenal
Organitza: Amics de les Plaques de Cava de Gironella
> Exposició del centenari de la residència sant Roc Pl. del Doctor Armengou > Exposició i subhasta de quadres 2/4 de 6 de la tarda Local del Blat Organitza: ARADA
> Sorteig d un cap de setmana a Madrid en AVE Quan acabi la subhasta Local del Blat
Organitza: Associació de Comerciants de
Els expositors de cotxes nous a l'avinguda de Catalunya, en l'última edició de la Fira de Sant Josep. JOAN PADULLÉS
Cotxes, furgonetes, motos i els híbrids més actuals entre monovolums i familiars. L oferta és amplíssima, i n hi ha per a tots els gustos: de totes les marques, i per a butxaques ben diverses. La Fira de Sant Josep de Gironella és un dels principals aparadors del mercat del motor a la comarca del Berguedà i, per dates, el primer que pot mostrar al públic les novetats de la temporada que arrenca. Bona part del recinte firal es dedica als concessionaris dels cotxes que ocuparan, un cop més l avinguda Catalunya. L organització ha decidit mantenir la ubicació dels
11 concessionaris ocuparan la part més important d un recinte firal de 12.000 m2 estands que ja s ha convertit en un clàssic de la Fira de Sant Josep. Anys enrere, els cotxes s exposaven a la plaça de l Estació, però ara ja està plenament consolidada la mostra de vehicles a l avinguda Catalunya, on els visitants tenen més espai i els cotxes es poden veure més bé , explica Josep Maria Colillas, coordinador de la mostra.
La majoria de concessionaris són de Gironella mateix, però hi ha empreses vingudes de tota la comarca, que aprofiten la gran afluència de públic de la Fira de Sant Josep per mostrar els models que tenen a la venda. Aquest cop, es preveu que hi hagi un total d 11 empreses, que representen diverses marques i diverses gammes de vehicles. L exposició de vehicles ocupa bona part dels 12.000 metres quadrats del recinte de la Fira de Sant Josep. Són xifres similars a les de l any passat , diu Colillas, que garanteixen una mostra àmplia i variada.
7
FIRA
març 2008
8
Els Biscuter són l'insígnia dels microcotxes, vehicles utilitaris de l'època de la postguerra espanyola. ARXIU
S'exhibeixen microcotxes de la postguerra espanyola
Per primera vegada a Catalunya, s'organitza una exposició d'utilitaris dels anys 40 A. G.
GIRONELLA
Es van fer populars durant la dècada dels 40, abans que els Seat 600 democratitzessin els utilitaris entre la classe mitjana. Eren els cotxes dels que se'ls podien pagar, en una època en què la majoria de la població amb prou feines podia posar el pa a taula. I, ara, reapareixen a Gironella com a peces de museu. Els exhibeix un col·leccionista únic. El gironellenc Claudi Roca és dels pocs afeccionats al món del motor que pot presumir de tenir una trentena de microcotxes que ha anat comprant "a poc a poc". Una dotzena, ja els ha restaurat, i els mostrarà per primera vegada durant la Fira de Sant Josep, a l'avinguda Catalunya, just davant del concessionari Seat. "Els veïns de Gironella no quedaran sorpresos, perquè ja estan farts de veure'm passejar-hi, però
els que vinguin de fora crec que ho trobaran interessant i excepcional", explica Roca. Assegura que l'única mostra que hi ha hagut fins ara d'aquest tipus de vehicles es va fer a Madrid, i hi van passar 700.000 persones. "Tot un èxit", en què el mateix Roca va participar, com a membre del Clàssic Motor Club del Bages. Túnel del temps Ara, Gironella tindrà l'oportunitat d'entrar al túnel del temps gràcies a la història del motor, que farà retrocedir els visitants de la Fira fins als anys posteriors a la guerra civil espanyola (19361939). En aquells temps de vaques magres, la benzina es racionava, i hi havia molt poca disponibilitat de matèries primeres, com l'acer i l'alumini, que eren indispensables per fabricar cotxes. Així, els microcotxes van aparèixer a tota Europa, però, a Espanya, encara van tenir una presència més
destacada, perquè el bloqueig comercial que patia la dictadura de Franco feia encara més difícil que la indústria del motor es pogués desenvolupar amb normalitat. Així que, en lloc de grans cotxes, només hi podia haver vehicles modestíssims, amb motors austers, d'un o dos cilindres, i poc consum de gasolina. Els més populars van ser els Biscuter, però també hi va haver altres marques, com la PTV, que tenia la fàbrica a Manresa, i la Goggomobil, arrelada al País Basc, però amb llicència alemanya. I n'hi va haver d'altres marques, de petits fabricants. A més dels microcotxes, el mateix Claudi Roca exposarà també una selecció de cotxes d'època a la plaça Pi i Maragall. La col·lecció de vehicles antics es completarà amb una exposició de motos, al Local de Cultura, a càrrec de l'Associació Motorista i Cultural Monteseros del Berguedà.
FIRA
març 2008
La moda omple el Blat
Més de 30 models desfilen per la passarel·la Berta Francàs
GIRONELLA
Les botigues de moda i complements de Gironella també tenen un espai a la Fira de Sant Josep. És la desfilada de moda, que tindrà lloc el diumenge, 16 de març a partir de les 12 del migdia. Més de 30 nois i noies de la vila s han apuntat a fer de models
per un dia, i lluiran a la passarel·la les últimes novetats de les botigues de Gironella. En total, 7 comerços de roba cediran les seves col·leccions per a la desfilada. Una altra botiga hi posarà les sabates, i una perruqueria pentinarà i maquillarà els models. Les desfilades s alternaran amb exhibicions del gimnàs Sabs. La coordinadora de la desfilada,
Maria Àngels Sallés, diu que, després d anys d absència, el retorn de la desfilada, l any passat, va ser un gran èxit de públic, fins al punt que el Local del Blat es va col·lapsar de gent que volia veure l espectacle . Per això, l experiència es repeteix aquest any amb una gran expectació , i una feinada prèvia d assajos i de preparació de la roba i els complements.
EL SORTEIG
Viatge en AVE a Madrid L Associació de Comerciants de Gironella (ACG) sortejarà entre tots els visitants del Local del Blat un viatge a Madrid en AVE. Cadascun dels catorze estands del magatzem repartiran butlletes que els visitants hauran d emplenar amb les seves dades personals i dipositar a l urna que hi haurà a l estand
de l ACG. Diumenge, un cop acabada la subhasta solidària de pintures, pels volts de les 6 de la tarda, se sortejarà el premi. El guanyador s endurà un viatge de cap de setmana per a dues persones amb bitllet d anada i tornada des de l estació de Sants de Barcelona a la d Atocha de Madrid. El viatge inclou dues nits en
règim de dormir i esmorzar en un cèntric hotel de tres estrelles de la capital espanyola. La presidenta de l ACG, Rosa Molina, recorda que cada any se sorteja un viatge i, aquesta vegada, han optat per l AVE, perquè és la novetat i creiem que pot ser un viatge molt atractiu .
9
10
març 2008
VILA
Acord pel futur de l'escola pública
L'ampliació del CEIP Gironella es farà allà on és ara, segons ha decidit l'Ajuntament després d'un llarg debat. Pàgina 15
Gironella demana als joves quin futur volen per a la vila
DOCUMENT La regidoria de Joventut
actualitza el Pla Local redactat l'any 2004 PARTICIPACIÓ El consistori convoca les entitats i els nois i noies d'entre 15 i 30 anys Xavi Rosiñol
GIRONELLA
Les necessitats canvien, i ja és hora que Gironella torni a preguntar als seus joves què esperen del seu Ajuntament. Quatre anys després d'elaborar un primer Pla Local de Joventut, ara el consistori ha tornat a engegar un procés per determinar quines polítiques públiques s'han de fer per a la població jove de la vila. "Es tracta d'establir una sèrie completa de necessitats que s'han de cobrir, no només d'oci juvenil, sinó també d'altres àmbits", explica el regidor de Joventut, David Font. Segons l'Ajuntament, cal impulsar mesures perquè els joves puguin accedir a l'habitatge, i cal també assessorar els nois i noies en els àmbits de la formació i l'ocupació. Reunió convocada Aprofitant la redacció del Pla Local de l'Habitatge, l'Ajuntament ja va fer una primera consulta a les entitats juvenils per saber què pensen d'aquest àmbit. I, ara, es prepara una altra reunió, oberta a tots els joves de la vila, per recollir opinions, suggeriments i propostes. La regidoria
La reunió Divendres, 14 de març > Convocatòria a les entitats juvenils i als joves de 15 a 30 anys de Gironella 2/4 de 8 de la tarda Biblioteca Organitza: Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Gironella Objectiu: redactar el Pla Local de Joventut per al període 2008-2010
hi convida tots els nois i noies d'entre 15 i 30 anys, i també requerirà personalment l'assistència de representants de les quatre entitats juvenils que hi ha a la vila, l'Agrupament Escolta Ausiàs March, l'Associació de Joves La Fona, l'Associació Cultural Font del Balç, i Dau Decisiu. A més, també hi seran convidades les associacions en què els joves tenen una presència important, com els clubs esportius. "L'objectiu és tenir una visió àmplia dels joves de Gironella", diu Font, tot i que hi haurà més reunions amb altres sectors socials. Se'n prepara una amb els delegats de classe dels cursos de primer i segon de batxillerat de
l'IES Pere Fontdevila, i es prepara encara una altra trobada amb agents socials que, per la seva responsabilitat, treballen sovint amb els joves: l'educadora social, els tècnics de Joventut i del CFI Cercs-Berguedà, els agents de la Policia Local, etc. Llest a l'abril Per elaborar el Pla Local de Joventut, l'Ajuntament compta el suport de la Diputació de Barcelona, que hi posa tècnics d'una empresa especialitzada, i també hi participa el tècnic de Joventut del Consell Comarcal del Berguedà. L'objectiu és que el Pla estigui llest la primera quinzena del mes d'abril. Amb el document a les mans, l'Ajuntament orientarà les polítiques de Joventut de la vila dels pròxims tres anys. "L'objectiu és traçar unes línies generals més que no pas entrar al detall i, sobretot, fixar coses que siguin realitzables", explica Font. Entre les idees que hi ha sobre la taula, hi ha la possibilitat de recuperar un punt d'informació juvenil a Gironella, de tenir un tècnic de Joventut propi i de crear un Consell Local de Joventut.
Coses de la vida (o de la política educativa), l'art s'ha convertit en una atracció a Gironella: porta alumnes de totes bandes. L'Escola d'Art i Disseny i l'IES Pere Fontdevila s'han especialitzat en estudis artístics, una oferta única al Berguedà, que atreu adolescents d'arreu. A l'institut, les classes del batxillerat artístic són una assemblea que reuneix joves de Berga, Gironella, Puig-reig, Prats de Lluçanès i Avià. Tots van a la classe de 1r. A, i comparteixen tutoria amb alguns alumnes de l'especialitat científica. Fins arribar a l'institut, els disset alumnes de la classe han seguit trajectòries ben diferents. L'Anna Ballús, de Gironella, va estudiar a l'Anunciata. "Els professors estaven molts pels alumnes, i hi havia molta confiança", recorda. En general, tots estan satisfets amb l'educació que han rebut, i la mà dura no els espanta. Alguns, fins i tot, tenes certes reserves amb els centres que posen les coses fàcils. "Hi ha instituts que t'ho donen tot menjat, i la vida no és així, no t'ho dóna tot fet", reflexiona Alba Soler, una alumna de Graugés, que vol estudiar Psicologia. Entre els disset alumnes de la classe, n'hi ha una que mira constantment el diccionari: català-xinès. La Yu Zhau va arribar al setembre al Berguedà, i estudia batxillerat artístic, mentre aprèn a comunicar-se en la llengua pròpia del país. Amb tot just sis mesos, ja ho entén gairebé tot, i s'explica tímidament, però amb seguretat. Això sí, encara no sap què vol estudiar després del batxillerat. Al marge de la Yu, no hi ha més immigrants a la classe. El
Els estudis d'art porten estudiants de tota la comarca als centres de Gironella "Hi ha instituts que t'ho posen tot molt fàcil, i la vida no és així", diu una alumna Dels 17 alumnes de la classe, tot just tres diuen que la política els interessa fenomen encara tota de lluny algunes classes adolescents, però els alumnes s'han acostumat al nou paisatge. Alguns, com l'Alba, encara amb recels: "mentre s'adaptin i no es fiquin amb l'altra gent es poden quedar, però, si no, que se'n vagin", etziba. D'altres hi veuen l'altra cara de la moneda: "fan feines que els d'aquí no volem fer", "hi ha gent bona i gent dolenta, com a tot arreu", i "ens paguen les pensions que cobrarem quan siguem grans". De 17 alumnes, tot just tres aixequen la mà quan se'ls pregunta per la política, i els que es pronuncien opten per la desafecció i pels llocs comuns. "Governi qui governi, tots faran el mateix: omplir-se les butxaques", assegura Jaume Pujantell, de Cal Rosal. "Els rics cada vegada seran més rics, i els pobres, més pobres", diu Jennifer Moreno, de Berga. I què podem fer per arreglarho? "És molt difícil", reconeix
VILA
març 2008
LES XIFRES
>>>
40
nois i noies van participar en la redacció del Pla Local de Joventut de l'any 2004, i ara s'hi espera encara més assistència
15
anys i fins a 30 poden tenir les persones que participaran en la redacció del nou full de ruta de la gent jove de Gironella
1
mes de termini es dóna l'Ajuntament per haver enllestit la redacció del Pla Local de Joventut, que ara comença
ELS ESTUDIANTS
Part del grup de primer de Batxillerat A de l'IES Pere Fontdevila de Gironella al pati interior del centre educatiu. XAVI ROSIÑOL
"Si t'ho vols passar a Gironella, tens dues opcions: o marxes o marxes" Però sí que creuen que l'Ajuntament podria arreglar algunes coses que els afecten. Encara no pensen a independitzar-se, i per tant, l'habitatge, no els ocupa, però sí que els preocupa l'oci. "Si vols passar-t'ho bé de nit a Gironella, només tens dues
és la data en què expirarà el Pla que ara es comença a redactar a la vila de Gironella i entrarà en vigor aquest mateix any
clot, ple de boira a l'hivern". Diu que estudiarà Publicitat i Relacions Públiques o bé Belles Arts especialitzades en Disseny i Restauració. Un cop acabats els estudis, no sap on s'establirà. D'altres, com la Maria Arumí, de Prats de Lluçanès, ja van fent les maletes. Vol estudiar Interiorisme i, tot i que, l'Escola d'Art i Disseny de Gironella, n'imparteix un mòdul de grau superior, prefereix anar a Barcelona.
Saba nova
la Jenni. "Però el que no pot ser és que hi hagi idees que no es puguin defensar democràticament, com al País Basc, on els independentistes són il·legalitzats", opina Sara Parcerisa, una berguedana amant de la fotografia. Però, en política, també s'hi val a defensar la violència? "No, el fi no justifica els mitjans", admet la Sara. I la política local? Potser el dia a dia de Gironella els interessa més... o no. "Quants voldríeu ser regidors o alcaldes?". Cap.
2010
opcions: o marxes o marxes", diu l'Anna. L'Àngels Sorinas, una futura estudiant de Medicina o d'Arquitectura, confirma que "Gironella és avorrit". Amb menys de 18 anys, no els deixen entrar a cap local nocturn. "I, així, només ens queda l'opció que quedar-nos al carrer; i si som al carrer, vénen els Mossos, i ens pregunten què estem fent", detalla l'Alba. Per això, l'Àngels espera "amb moltíssimes ganes" poder-se treure el carnet de conduir, i així, poder sortir de la vila. Set alum-
nes ja tenen moto, i això els fa més "independents", diu l'Anna. Mercè Soler, de Gironella, reconeix que, "sense la moto, hi ha molts llocs on no podria anar", i això beneficia sobretot els que viuen als afores. Amb tot plegat, els alumnes de primer de batxillerat no tenen massa clar cap on s'orientarà el seu futur, i on s'establiran. De Gironella, no en parlen malament, però el matrimoni tampoc no és indissoluble. L'Àngels opina que és un "poble avorrit", i la Núria Xixons, diu que és "un
Passejar pel bosc Ekhiñe Otaola, de Gironella, admet que és massa aviat "per saber on acabarem vivint i treballant". L'Anna creu que Gironella és un municipi molt tranquil i molt apropiat per als amants de la natura. "Si t'agrada passejar pel bosc, Gironella és perfecte, però si t'agrada més la ciutat, te n'has d'anar", diu. "I, a tu, t'agrada passejar pel bosc?". "Depèn de si hi vaig ben acompanyada", reconeix. La nova generació ja veu clar que, en el món actual, res no és per tota la vida, i que s'hauran d'adaptar a les situacions en què es trobin en cada moment. I això no els espanta. Al contrari: l'Anna diu que "tot depèn de la feina; si és a Barcelona, no m'importaria viure allà". I la Núria diu que "això depèn de la persona". "Per exemple, al meu germà, no li agrada, però, a mi, sí, perquè sóc més de ciutat". De tota manera, creuen que l'any que ve, quan estiguin a segon de Batxillerat, s'hauran de començar a definir, a fixar què volen fer després de la selectivitat. Serà l'hora de decidir potser definitivament si Gironella continuarà sent la seva vila més enllà de la joventut.
11
marรง 2008
12
VILA
març 2008
13
La construcció cau un 76%
EVOLUCIÓ Gironella és el municipi del Berguedà on el sector immobiliari va fer una frenada més brusca el 2007 PES Tot just un 7% dels pisos que
l'any passat es van començar a construir al Berguedà són a Gironella Albert Garcia
GIRONELLA
Gironella és el municipi del Berguedà més castigat per la crisi del sector de la construcció. El nombre d'habitatges començats a construir l'any passat va registrar el descens més important de la comarca. L'any 2006, el sector immobiliari va batre rècords, i es van iniciar a Gironella 179 habitatges. L'any passat, la xifra va baixar dràsticament, fins als 43 pisos nous. Això significa un creixement negatiu del 76%, la davallada més dràstica de tota la comarca. A Puig-reig, la reducció va ser del 67% i, en el conjunt de la comarca, del 36%. En canvi, Berga va tenir una evolució positiva, del 8%. Molt per sobre, es va situar Bagà, que créixer un 195%, arribant als 68 pisos nous, i també Avià, amb un 14%, i 49 habitatges iniciats. Evolució dispar Segons dades del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, el Berguedà és una de les comarques que més ha notat la davallada de l'activitat en els visats de nous habitatges. De tota manera, el col·legi apunta a una "evolució molt dispar", que amaga realitats molt diferents als diversos municipis. En relació amb el volum de població, la capital comarcal, Berga, aporta més o menys el nombre d'habitatges nous que
li corresponen, de manera que la ciutat evoluciona de manera harmònica amb la comarca, amb una aportació del 37,5% de les construccions iniciades. En canvi, de tots els pisos nous que es van començar a fer l'any passat al Berguedà, Gironella en va fer tot just un 6,7%, quan, per volum de població, li correspondria un 12%. 4.844 habitants Això s'explica, segurament, perquè el 2006 va ser un any rècord, i amb xifres irrepetibles. Es van expedir 179 visats per obres noves, una xifra que gairebé duplicava la del 2005, amb 95 nous habitatges. En canvi, la ressaca immobiliària va ser dura l'any passat, amb tot just 43 pisos nous. El boom del sector de la construcció dels últims anys no s'ha traduït en un augment d'habitants a Gironella. Després d'anys de caiguda demogràfica, la immigració ha permès amortir la caiguda, però no remuntarla. Ara mateix, Gironella té 4.844 habitants, 58 més que l'any anterior. Amb aquestes dades, la intensitat d'inici d'habitatges, és a dir, el nombre d'habitants dividit per la quantitat de pisos nous, se situa a Gironella en un 9%, 26 punts per sota del 2006. És la intensitat més baixa de la comarca, molt per sota de Bagà (30%), Avià (27%), Puig-reig (20%) i Berga (15%).
Els experts asseguren que ara és un bon moment per comprar un pis A. G.
GIRONELLA
Els experts immobiliaris estan convençuts que ara és un bon moment per comprar un pis. El gran volum de construcció dels últims anys i la disminució del volum de vendes fa que, en l'actualitat, hi hagi més oferta que demanda. D'aquesta manera, els compradors tenen dos avantatges: d'una
banda, disposen d'una cartera més àmplia, que permet triar i remenar i, de l'altra, el preu baixa o bé, com a mínim, no puja tant. Els propietaris estan disposats a efectuar rebaixes en el preu de sortida que poden arribar al 20% del preu. Però, segons els experts, aquesta rebaixa s'anirà moderant, i arribarà a tot just un 3% en els pròxims mesos. Fa tot just uns anys, els compra-
dors s'havien de quedar el que hi havia. Als centres de les ciutats o dels pobles, era gairebé impossible accedir-hi, i s'havia d'optar per pisos als afores, petits o, fins i tot, plantes baixes. Ara, en canvi, ha augmentat, fins i tot, l'estoc de cases rurals. Al Berguedà, s'hi suma l'efecte de la retirada de les segones residències: moltes queden buides perquè les famílies només poden pagar una hipoteca.
L OCUPACIÓ
L Ajuntament i el CFI ajuden a trobar feina L Ajuntament de Gironella ha posat en marxa el Servei Integral d Ocupació (SIO). Es tracta d un programa gratuït d ajuda, assessorament i orientació a l hora de buscar feina. El servei s engega en la col·laboració del Consorci de Formació i d Iniciatives (CFI) Cercs-Berguedà, que hi aporta l assessorament d un tècnic especialitzat. El servei és obert
a totes les persones que el necessitin i s afegeix al que ja s ofereix d assessorament i orientació a persones emprenedores. Per això, la regidora de Promoció Econòmica de Gironella, Sílvia Corbera, pronostica que el SIO tindrà una bona acollida . Aquest programa, que el CFI gestiona a tota la comarca, té com a objectiu orientar en la recerca de feina o assessorar els treballadors per si en volen tro-
bar una de millor, derivar ofertes de treball i informar sobre cursos, a més d ensenyar les diferents tècniques per buscar feina. El servei, però, no només s adreça a les persones que busquen feina, sinó que també està obert a empreses que busquin un determinat perfil de treballador. Per als treballadors, el SIO ofereix tècniques que poden resultar útils a l hora de buscar
feina. Ensenya, per exemple, a fer cartes de presentació, a esriure currículums vitae, a preparar entrevistes personals . La regidora espera que l oferta sigui "molt variada". L horari d atenció d aquest nou servei serà els dimarts de 8 a 11 del matí a les oficines municipals de l Ajuntament. Es recomana, però, concertar visita prèvia, a través del telèfon de l Ajuntament, que és el 93 825 00 33.
A banda, el CFI ha engegat un programa de sensibilització per a la creació d empreses als instituts de la comarca.Es tracta d un cicle de set tallers que es durà a terme als instituts del Berguedà, entre els quals, el de Gironella. Les sessions tenen l objectiu d estendre l esperit empresarial entre els joves, i encaminar-los a l autoocupació i a l aplicació d idees pròpies.
VILA
març 2008
14
Relleu a la Bergadana
Enric Montañà es ven la major part de les accions de la planxisteria a un grup holandès Aurora Rodríguez
GIRONELLA
Un grup inversor holandès compra l empresa Planxisteria Bergadana, de Gironella. El fins ara propietari, Enric Montañà, s ha jubilat i s ha venut el 80% de l empresa, que es dedica principalment a la producció de vehicles funeraris i d ambulàncies. Una companyia d Holanda ha apostat per invertir en aquesta empresa berguedana i alhora ha comprat el 100% d un grup alemany que fa la mateixa activitat que la coneguda Planxisteria Bergadana, anomenada legalment des de fa un temps Bergadana Solutions. L empresa berguedana, que va fundar fa 40 anys la família Mon-
Imatge corporativa de la Planxisteria Bergadana, amb seu a Gironella. ARXIU
tañà-Tuyet, passa ara a mans d una multinacional estrangera, tot i que Enric Montañà continua sent amo d una petita part del negoci, del 20%. El mateix empresari ha reconegut l'operació de compra-venda, i la direcció
l'ha comunicada al comitè d'empresa. Malgrat això, Montañà no ha volgut fer cap posicionament públic, perquè considera que el moviment és "un assumpte privat". El traspàs de Planxisteria Bergadana no afecta, en principi, als treballadors de l empresa. Amb l entrada dels nous propietaris, tant la plantilla com l activitat continua sent la mateixa, almenys de moment. Bona part dels operaris de l'empresa són de Gironella mateix i, per això, l'alcalde de la vila, Ramon Costa, diu que només pot tenir "paraules d'agraïment" per a Enric Montañà, a qui ha definit com a "un empresari exemplar, que va començar de zero, i que ha sabut fer gran l'empresa, donant-li ressò arreu del món".
LA TRAJECTÒRIA
L'empresa més universal La planxisteria Bergadana és l empresa líder del mercat espanyol d ambulàncies, vehicles fúnebres, i una de les companyies més grans del sector arreu de l estat espanyol. Manté la seu central a Gironella, amb dues plantes, i té també delegacions a Madrid i a Muret, prop de Tolosa de Llenguadoc, a la Catalunya nord. La història de la Bergadana és l evolució d un petit taller de Berga, que s ha expandit mundialment. L activitat de la Bergadana va començar l any 1967, fruit de l esforç emprenedor de la família Montañà-Tuyet. La seva ànima va ser Enric Montañà i Tristany, el petit de tres fills d un matrimoni d Avià. Durant l adolescència, Montañà va ser comptable de professió i planxista d ofici. Amb tres socis més, va obrir
«És la companyia berguedana que més exporta, i ho fa a Europa, a l'Amèrica llatina i del nord» un taller de reparació de xapa al carrer Barcelona de Berga i, més tard, es va traslladar al carrer Bruc. D aquella petita iniciativa, en va acabar sorgint una empresa amb una projecció internacional destacadíssima. Primer, va acceptar l encàrrec de fer una carrosseria, i se n va sortir bé. I s hi va anar dedicant, fins que, el 1977, deu anys després de l obertura a Berga, ja transformava 60 vehicles cada any, per adaptar-los a ambulàncies o a cotxes funeraris, entre d altres. L augment de la producció va obligar l empresa a obrir una nau a Gironella, l any
1978. El 2006, va obrir a la mateixa vila la segona planta, en aquest cas, a Cal Bassacs. Actualment, és l empresa berguedana que més exporta, i ho fa a països com França, Itàlia, Alemanya, Holanda, i molts estats de l Amèrica Llatina i del Nord. Compta amb 170 treballadors, distribuïts als 32.000 m2 de les dues naus de Gironella, a Cal Blau i a Cal Bassacs, on ha ajudat a regenerar una antiga colònia industrial tèxtil, també a Madrid, i al centre logístic de Muret. En els últims anys, s ha encarregat de fer les ambulàncies grogues del Servei d Emergències Mèdiques, el SEM, i això encara ha fet créixer més la producció. Ara com ara, produeix cada any mil carrosseries per a vehicles especials, sobretot ambulàncies i vehicles funeraris.
VILA
març 2008
L'escola pública es quedarà allà on és ara
La direcció del centre aplaudeix que es comenci a treballar en un projecte
Aspecte actual del CEIP Gironella, que guanyarà un nou edifici abans del 2011 per ampliar-ne la capacitat. RICARD CODINA Anna Costa
GIRONELLA
L ampliació de l escola pública de Gironella es farà en el mateix lloc on hi ha l edifici actual. Aquesta és la decisió que ha pres l Ajuntament de Gironella, que finalment ha desencallat un tema que feia mesos que reclamaven professorat i pares d alumnes. L equip de govern, d ERC i CiU, no arribava a un acord sobre si engrandir el centre a l espai que ocupa el CEIP (proposta que defensava CiU) o si construir una escola nova a la zona del pavelló (opció per la qual apostava ERC). Ara, però, s ha arribat a un consens, i l ampliació de l escola no representarà haver-se de traslladar de la zona actual. La directora de l escola, Teresa Soler, aplaudeix que hi hagi acord i "que es pugui començar a treballar amb el projecte de l ampliació, que és una necessitat pel CEIP Gironella, ja que s ha
fet petit per encabir-hi els 170 alumnes que hi ha actualment". Tot i que l inici de les obres no arribarà fins a l estiu o la tardor del 2009, ara ja es podrà començar a treballar amb el projecte. L Ajuntament de Gironella ha posat fil a l agulla a una problemàtica que preocupava molt a l equip docent. Dos edificis El projecte de reforma, que encara està en una fase prèvia, inclou el manteniment dels dos edificis actuals, on s ubicaran sales polivalents, un menjador i una biblioteca, entre d'altres coses. I es construirà un edifici al costat totalment nou, que acollirà totes les aules necessàries. Per alçar aquest nou edifici s enderrocaran les antigues cases dels mestres i l actual llar d infants municipal, que s haurà de traslladar a un altre indret, concretament a la plaça de l Estació, a l edifici El Solc.
Per tant, com a pas previ a la reforma i ampliació del CEIP Gironella, es construirà una nova llar d infants municipal, que permetrà augmentar el nombre de places disponibles. Les obres és previst que comencin després d aquest estiu. Comptar amb la nova llar d infants serà el primer pas, i el segon, ampliar el CEIP Gironella, una obra que l equip de govern preveu tenir enllestida abans d acabar aquest mandat, abans del 2011. La decisió ja s'ha traslladat al departament d Educació de la Generalitat perquè es pugui iniciar el projecte de reforma i ampliació de l escola. Un cop es pugui passar del paper a les obres, d aquí a un any i mig, aproximadament, la directora del CEIP Gironella assegura que "els treballs no hauran de comportar problemes importants per als mestres ni per als alumnes, ni per al dia a dia de les classes".
15
marรง 2008
16
VILA
març 2008
17
La Torre de l'Amo de Viladomiu Nou és el centre de benvinguda del Parc Fluvial del Llobregat. PARC FLUVIAL
La Torre de l'Amo es renova
L'edifici explicarà la Setmana Tràgica del 1909 A. C.
GIRONELLA
Aquest pròxim divendres, 14 de març, és previst que acabi la primera fase de les obres de la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, que ha obligat a tancar l'edifici durant un mes. El motiu és l inici d uns treballs de millora i restauració de la Torre que permetran transformar els
espais interiors d aquest edifici centenari en un centre museístic innovador. La data prevista d'obertura és el pròxim estiu. Aquest nou projecte de turisme cultural oferirà la possibilitat de conèixer de forma amena, didàctica i atractiva- com vivien i pensaven, fa cent anys, els amos de les colònies tèxtils de l Alt Llobregat. La proposta museogràfica vol
explicar la història concreta de l edifici, amb la història de Viladomiu Nou, la de les colònies del Llobregat, la història industrial de Catalunya a partir d un fil conductor: obrers i empresaris de començament de segle XX. Aquest fil conductor desencadena una història ambientada a l estiu de l any 1910, quan es recorden els fets de la Setmana Tràgica, el juliol de 1909.
APUNTS Pressupost de quasi 6 milions
La depuradora, per al Consell
L Ajuntament ha aprovat per aquest any un pressupost de 5,86 milions d'euros. Entre les obres més destacades que ja tenen una partida assignada hi ha la instal·lació de la gespa artificial al camp de futbol, la construcció de la depuradora al polígon de Cal Rafalet, la millora d algunes vies com els carrers Agulla Puigsacalm i Fleming, a més de l'edifici de l Ajuntament.
El Consell Comarcal del Berguedà podria gestionar les depuradores d aigües residuals dels pobles de la comarca que en tenen. En total, són vuit municipis, entre els quals hi ha Gironella. Ara, se n fa càrrec l Agència Catalana de l Aigua, però ha proposat al Consell si vol en vol assumir la competència. Abans de prendre una decisió, caldrà el vistiplau municipal.
13 usuaris al bus Gironella-Berga Una mitjana de 13 persones utilitzen cada dia el servei de bus interurbà entre Berga i Gironella. Segons les dades d'Alsina Graells, entre setembre i desembre van fer servir el bus 812 persones. L octubre va ser el mes amb més viatgers, 14 al dia, i el desembre el que menys, 11 persones diàries. Els usuaris volen més freqüència, i que hi hagi un servei més d'hora al matí.
Plànols topogràfics / Obra civil / Topografia de construcció
marรง 2008
18
19
març 2008
OPINIÓ EDITORIALS
Expansió
Sense aportar grans novetats, la Fira de Sant Josep d aquest any fa un salt endavant. L estructura del certamen es manté, però s hi afegeixen noves activitats i se n amplien els espais. La Fira travessa a l altra banda de l avinguda i ocupa de nou la plaça Pi i Maragall. La novetat té el valor simbòlic que la Fira va començar justament allà i, alhora, dota d activitats un sector de la vila històricament desatès. A més, s incrementen les activitats complementàries. Així, la Fira guanya un valor afegit que no tenia, i alhora, s acosta a nous sectors de públic. És remarcable l esforç per organitzar activitats per al públic infantil, i l'aposta pel motor antic. Per tot això, podem dir que la Fira de Sant Josep del 2008 millora les edicions anteriors i marca unes bones línies de futur.
"És remarcable l esforç per fer activitats orientades al públic infantil"
"La Fira de Sant Josep millora edicions anteriors i marca bones línies de futur"
Reajustament
El sector de la construcció va patir l any passat a Gironella una frenada molt brusca: una caiguda del 76% respecte l any anterior. No és que les xifres del 2007 siguin escandalosament negatives, sinó que l activitat de l any anterior va ser tan desenfrenada que, inevitablement, havia d arribar la caiguda. L alcalde deia ara fa un any en aquest diari que l objectiu de la vila ha de tenir a mig termini entre 8.000 i 9.000 habitants. Ara per ara, aquestes xifres es veuen un pèl massa optimistes, i contrasten amb la realitat. Per això, no és una mala notícia que la construcció moderi el ritme, i avanci a una velocitat més adequada a les circumstàncies. Però sí que és un repte de primer ordre reemplaçar l aportació econòmica i laboral que ha tingut el sector en els últims anys.
"No és una mala notícia que la construcció s ajusti a l evolució de la població"
"És un repte de primer ordre substituir l aportació laboral i econòmica del sector"
LA PREGUNTA Qui ens havia de dir que un antic magatzem de blat es convertiria en una passarel·la de moda?
Número 4. Etapa 1. Març del 2008 Edita Bífidus Produccions. Ap. Correus, 30, 08600 Berga T. 938210562 Redacció Anna Costa, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez Col·laboracions Associació de Comerciants de Gironella, M. Àngels Sallés, Xevi Sorinas
Robert Calvo PERIODISTA
Disseny gràfic i composició Emma Costa Departament comercial Jaume Fíguls, Dolors Sànchez, Anna Pons, Raquel Pelfort Impressió Imprintsa. C16, km 3,4, 08272 Sant Fruitós de Bages (Barcelona) Distribució 8.000 exemplars Dipòsit legal B.53607-2006
UNA FIRA DE SANT JOSEP AMB TO ANDALÚS
Gironella de 'faralaes' Per fi ha arribat la Fira de Sant Josep. Jo sé que tothom l estava esperant amb candeletes, però, aquest any, ha tardat a arribar. La majoria de vilatans aprofita la primera cita primaveral de la comarca per sentir-se com les hostesses de l Un, dos, tres quan regalaven un cotxe. Ningú s està d admirar els colors i els tapissos dels automòbils. Però, amb les altes temperatures que ens porta el tan temut canvi climàtic i per la proximitat amb el mes d abril, la Fira s hauria de regenerar. Allò que diuen: renovar-se o morir. Penso que podríem aportar un aire més cañí a Gironella i així unir esforços amb la també esperada Feria de Abril. Sí, no s espantin. El primer i el més important és canviar el fil musical de l artèria principal de la vila, ambientant-la amb sevillanes i rumbes i tancant a l armari per sempre més les avorrides balades i boleros que sonen durant tot l any. Cal destacar grans hits com Cántame (a la sombra de los pinos) , de María del Monte o Mírala cara a cara (que es la primera) , versionada per múltiples intèrprets de l Espanya cañí. El gimnàs Sabs ha de pujar un esglaó en el seu repertori de
Vestits de cua a l'avinguda?
ARXIU
LA PROPOSTA
"Cal canviar el fil musical amb sevillanes i rumbes, i tancant a l'armari les balades"
ball i muntar un quadre flamencu amb totes les nenes aeròbiques vestides de gitana agafant una poma, menjant-la i llençant-la (passos bàsics de la sevillana). El millor de tot: el presentador dels actes de la Fira, Justo Molinero, conocido en el mundo entero. La publicitat dels comerços del poble està assegurada. Oi que sona divertit? Doncs, per la Festa Major anirem més enllà. Farem El camino del Rocío versió Queralt. Tots a veure la blanca paloma!
marรง 2008
20
OPINIÓ
març 2008
Gemma Soler PERIODISTA
ELS HÀBITS DELS MESOS QUE VÉNEN
Al·lèrgies primaverals D acord que penjar definitivament l abric d esquimal a l armari provoca certa alegria, i no parlem de la primera clara en una terrassa assolellada i dels cirerers florits que et trobes de camí a Gironella. Això no té preu! Però també és innegable que l arribada de la primavera provoca incòmodes alteracions. I és que de l alegria primaveral a l al·lèrgia només hi va un accent, i un parell de lletres capgirades. El pol·len, els àcars i la pols ressorgeixen dels seus amagatalls hivernals disposats a atacar els nassos dels més soferts. I amb què es trobaran aquest any? Doncs, que estem tots ben esgotats i baixos de defenses. La campanya hivernal sumada a la campanya electoral ens ha deixat extenuats i a mercè que virus, al·lèrgies i constipats ens facin diana amb total impunitat. I parlant d àcars gegants, quan somrèiem alleujats perquè ja no hauríem de patir més amb les melancòliques històries de la nena de Rajoy, les celles cada cop més punxegudes de ZP i la vedet Campo Vidal fent de florero, ara descobrim que allò no era el pitjor que ens podria passar en prime time. No, arriba el Festival d Eurovisió! Ja no ens en recordàvem... És una d aquelles coses que, un cop superada, la intentes oblidar com la selectivitat, la varicel·la, aquell dia que se t va acudir tenyir-te el cap tu sola, o l examen pràctic del carnet de conduir. Amb la diferència que Eurovisió torna a casa per primavera i resulta que ara ens hem d empassar una selecció prèvia de cançons cutres que ens martellegen els sentits. A sobre,
cada pseudogrup té uns groupies que no paren de posar-se les cançons de politò... I tu, de qui ets, del Chiki Chiki o de la Casita Azul? . Jo toco a terra i no jugo , diu el més assenyat. Ve a ser un duel fratricida a l estil Obama-Clinton. Ara es tiren els plats pel cap i, un cop guanyi l un o l altre, es tornaran a agafar de la maneta per combatre els seus enemics. Els republicans, els uns, i les repúbliques balcàniques, els altres. I, entre obames, chiki chikis i zp s, mentre estosseguem i ens moquem sense parar, sortirà la noia maca del Corte Inglés per recordar-nos que la primavera és fantàstica... Si tot fos tan fàcil com apagar la caixa tonta i sortir al carrer... Però no és així. Els problemes primaverals continuen a l asfalt. El canvi climàtic i les restriccions d aigua (i això sí que és seriós) preocupen el més naïf de tots; bé, tots, excepte els cosins Rajoy, que van a la seva. Els pantans assedegats i amb cara trista acaben per deprimir el més feliç. Per no parlar de les epidèmies que comporta el temps primaveral. La gent comença a organitzar calço-
Estampa primaveral, amb nena, flors i molts colors, però també amb pol·len, àcars i al·lèrgies. HENS TEETH
tades, barbacoes, batalles de paintball i excursions en kayak. Que si ara l enrotllat de la feina n organitza una a Castellterçol, que si ara et toca anar a un dinar silvestre a Espinalbet... De manera que un es veu obligat a passar-se el cap de setmana endrapant i fent l animal disparant-se pilotes de pintura en una gàbia a la Cerdanya quan, en realitat, el que voldria fer és estirar-se al sofà de casa i fer zàpping esquivant la noia maca del Corte Inglés. Però no ho podrà fer, perquè aquest cap de setmana toca
casament. L altra gran epidèmia primaveral i el que els faltava als al·lèrgics al pol·len: eviteu les flors dels bouquets nupcials!! I la gent, vinga a fer footing i a menjar pomes... Perquè, és clar, l alliberament de l abric d esquimal comporta també una decepció funesta, el mitxelín de l any passat no només no ha marxat sinó que ha criat! Aggh! Quant val un bitllet d anada a Groenlàndia? Tranquils, que la primavera passa ràpid, aviat arribarà la cançó de l estiu, les sandàlies amb mitjons i els banyadors tipus slip.
21
OPINIÓ
març 2008
Ramon Felipó BIBLIÒGRAF
L'ÚLTIM AIXECAMENT CARLÍ DEL 1900
El carrilet, el Far West dels carlins El Berguedà sempre ha estat terra d insurgents i d aixecaments armats de tota mena, de tots els colors polítics i de les més diverses adscripcions ideològiques. Un dels aixecaments armats més importants i alhora més poc estudiats fou el de l octubre del 1900 dels carlins del Berguedà. El setmanari Nuevo Mundo de Madrid, aparegut poc temps després del darrer aixecament armat dels carlins de 29 d'octubre de 1900 a Badalona i al Berguedà, explicava: El cabecilla que manda hoy la partida de Berga no es un hombre vulgar. Llamase José Grandia Soler, el Nai de Vallcebre . I hi afegeix: Reproducimos el famoso Pi de las Tres Brancas, bajo el cual han venido celebrando sus reuniones los afectos a Grandia. En dicho paraje, se concentraron los sediciosos a las ordenes del secretario de Vallcebre y de allí salieron cuando comenzaron sus correrías . Grandia, dit el Nai, ja que era natural d'aquesta casa de Vallcebre, aleshores era el secretari del seu Ajuntament. Gironella, Avià i Fígols Uns altres coneguts insurrectes berguedans en aquest aixecament militar carlí eren Silvestre Minoves, i Josep Casals, conegut per l Hereu Frare de Malanyeu. La darrera guerra carlina havia estat entre 1872 i 1876; per tant, feia quasi 25 anys que els exèrcits carlins havien deixat de combatre per Catalunya. La pèrdua pels espanyols de les darreres colònies americanes, Cuba i Puerto Rico, i de les Filipines, l any 1898, va provocar un gran malestar a diversos sectors de la societat espanyola, alguns carlins. I sembla ser que, en contra de les ordres del seu pretendent d aleshores, Carles VII, intentaren de fer un alçament militar. Actuaren els rebels carlins a Fígols, a Avià i a Gironella, i sempre s ha dit que volien capturar un comboi de tren del carrilet, seguint les estratègies militars
dels cowboys del Far West. Alguna hipòtesi sosté que podien ser maniobres per confondre, dispersar o allunyar les tropes de Barcelona, per assaltar els carlins la capital de Catalunya. A La Vanguardia de l 1 de novembre del 1900, llegim que el Nai era de estatura regular, grave andar, color negro moreno, barba semi cana, mirada escudriñadora y de fuerzas viriles , i hi afegeix que parla correctament el francès, que va ser seminarista, i també alumne de llatí i humanitat del mossèn doctor Silvestre Anfruns, director d una acadèmia militar a la Tercera Guerra Carlina, a Sant Jaume de Frontanyà, segons aquest mateix diari. El text detalla que va combatre a les ordres dels capitostos carlins Miret, Savalls, Castells, Tristany i el berguedà Ramon Rosal, el Ne. Segons La Vanguardia, el Nai s exilià a la fi d aquesta guerra per residir a França, Anglaterra i Rússia, passaria més tard a l illa (aleshores espanyola) de Cuba, per combatre a les ordres de Miret, antic capitost carlí que havia acceptat una amnistia i passà a l'exercit liberal. Lluità contra els independentistes cubans. Segons El Correo Catalán de l 1 de novembre 1900, el Nai exercia de secretari de l Ajuntament de Vallcebre. Josep Grandia tenia un germà, mossèn Marià, que residí molts anys a Còrdova per haver obtingut una càtedra de llatí a l Institut General Tècnic de Còrdova, i fou autor d una bona colla de gramàtiques, hebrea, llatina, grega i catalana. De Josep Casas, el Frare de Malanyeu, El Correo Catalán en diu: contará éste actualmente unos 70 años alto, moreno, vigoroso
22
y de fuerzas hercúleas. Su familia se ha distinguido siempre por su gigantesca estatura . El diari també afirma que va participar en la tercera carlinada i que era un dels propietaris més importants de La Nou. Els seus fills, especialment l hereu, seguiren les idees polítiques del seu pare, i ajudaren un altre guerriller, Silvestre Minoves, a passar a França. De l'aixecament, trobem a l'Arxiu Comarcal del Berguedà l'ordre d identificació i recerca ( búsqueda y captura ) dels guerrillers carlins el Nai de Vallcebre i el Frare de Malanyeu, amb data de 14 de desembre de 1900. La revista Lo Pi de les Tres Branques, de 3 de juny de 1901, diu: "Dies enrera, es presentaren a la guàrdia civil de Bagà, per acollir-se a l indult concedit fa poc amb motiu del darrer aixecament carlista, alguns individus coneguts en
ELS FETS*
"Volien capturar un comboi de tren amb les estratègies dels cowboys" "El rei dels carlins, Carles VII, critica l'aixecament i nega haver-lo ordenat" *Més info: Felipó, Ramon. Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions el Mèdol, col·lecció Fòrum - 30. Tarragona, 2003
Insurgents carlins a l'estil cowboy, com l'any 1900. FOTOMUNTATGE / X.R.
aquesta muntanya, figurant-hi entre ells el Nay de Vallcebre i el Silvestre". Així acabava el darrer intent d aixecament carlí al Berguedà. Carles VII, el rei dels carlins, en una carta datada a Venècia el 2 de novembre de 1900, critica l aixecament carlí dient: Lo de Cataluña hecho contra mis ordenes y a espaldas ha sido obra de falsos carlistas, como el tiempo probará . El Nai, el Silvestre i el Frare de Malanyeu s aixecaren per Carles VII. Malgrat això, ell, des del seu agradable i plaent exili venecià, va denunciar aquesta acció dels carlins berguedans com a fals aixecament. Carles VII no va premiar mai la fidelitat dinàstica dels seus lleials seguidors berguedans. Els va deixar sols. Detinguts i perseguits Després d aquests fets revolucionaris, serien detinguts molts carlins alçats o no en armes, clausurats molts dels seus centres polítics o periòdics. Un cop més, els carlins i les seves activitats polítiques foren sotmeses a un ferotge control policíac per part de les autoritats governatives. Però, pel que es veu, a la comarca encara queden prou carlins com per fornir, ells tot sols, quasi mitja candidatura del Partit Carlí per a les eleccions al Congreso de los Diputados de Madrid d aquest març de 2008.
marรง 2008
23