Món Empresarial núm. 152 by Món Editorial

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Gener-Març 2014 n. 152

ANÀLISI DE L’ESCÀNDOL per la manipulació dels tipus interbancaris europeus

El càstig no desincentiva la falsificació de l’Euríbor

2€ ECONOMIA INFRAESTRUCTURES

Barcelona, per terra, mar i aire pàg. 6 i 7>>

TRIBUNA J. Tugores analitza les mesures de l’OMC per a la reactivació del comerç mundial pàg. 8 i 9>>

en el nostre objectiu

La crisi eixampla l’esclatxa salarial pàg. 15 >>

EMPRESA el mapa del món

“Els beneficis que n’obtenen els bancs són molt més elevats que la multa imposada” La CE acaba d’imposar una multa rècord a sis grans bancs europeus (Deutsche Bank, Royal Bank of Scot land, Citigroup, Société Géné rale, JP Morgan i RP Martin; UBS i Barclays se’n van lliurar per col·laborar en la investiga

ció) per manipular els índexs de referència que marquen els tipus d’interès als que les entitats financeres presten els diners en el mercat inter bancari. Com a conseqüència d’aquest frau, ciutadans de tot el continent han estat pagant

uns interessos fictíciament alts pels diners que aquestes entitats els havien prestat (in closes, per descomptat, les hi poteques). És un càstig just i, sobretot, proporcional als beneficis que els bancs han tret gràcies al seu parany?

Josep Maria Sayeras, profe ssor d’ESADE i expert en cri sis financeres ens explica que realment “la multa és massa baixa” i que, a més, “les pro postes de regulació queden majoritàriament en mans dels propis bancs”. Pàgines 3 i 4 >>

La xaria prohibeix l’especulació i els tipus d’interès

pàg. 20 i 21 > 2013 -0.4

2016 1.5 2013 3.4

2013 1.8

2016 3.8

2016 3.0 2013 7.2 2013 -0.1

2013 2.5

2016 3.7

2013 4.7

2013 4.6

2016 3.6

2016 7.1

2013 1.7

2016 1.3

2016 6.7

2016 5.5

Zona Euro

Orient Mitjà i nord d’Àfrica

Europa i Àsia central

Estats Units

Àfrica subsahariana

Amèrica Llatina i Carib

Japó

Àsia meridional

Àsia oriental i Pacífic

en persona Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya

Noves formes de fer negocis

L’alternativa de la banca islàmica

Previsions de creixement del PIB mundial

pàg. 24 i 25 >>

Malgrat les reticències que el terme “islàmic” desperta per aquestes latituds, el cert és que la banca que segueix els preceptes de la xaria, o llei musulmana, plante ja d’una manera alternativa (tan necessària després dels abusos que han provocat la situació econòmica en la que portem des de la catàr tica caiguda de Lehman Bro thers, fa més de cinc anys) la relació entre les persones

i les empreses i els bancs.En aquest sentit, els principis de les finances islàmiques no permeten els tipus d’inte rès, ni l’especulació, ni l’am bigüitat en la contractació de productes. Aquest model de negoci financer està molt implantat en els països de l’òrbita islà mica; a Europa, de la seva banda, Gran Bretanya és el que hi ha apostat amb més força. Pàgines 10 i 11 >>

PROJECTES I INVERSIONS La MAT, un projecte d’alta tensió social pàg. 29 >>

líder d’opinió Antoni Bassas pàg. 37 >>

EDITORIAL

MóN empresarial

GENER - MARÇ 2014

Editorial EDITORIAL

Balances fiscals al soterrani Cristóbal Montoro ha resolt sobtadament el problema del separatisme: les generadores d’independentistes eren les balances fiscals! Ves per on, ha trobat la solució al canviar el sistema actual homologat internacionalment per un de nou i a la mida que li dóna un altre resultat: el desitjat. No són les dades ni les situacions. Tampoc els greuges acumulats ni les comparacions insostenibles amb altres regions. No. Probablement, els únics culpables que hagi emergit aquest sentiment contrari al prestigiós regne d’Espanya deuen ser aquest maleïts sistemes de càlcul. Ja ho té planejat, només li cal canviar-nos el sistema i, com fa el triler, màgicament desapareixeran les forces centrífugues que clamen per la separació de Madrid. Potser es pensarà que esdevindrà un heroi pel fet d’haver aconseguit tallar de soca-rel aquest pervers

moviment que s’ha estès contagiant amb un virus independentista el poble de Catalunya. Aquest nou sistema és idoni per fer callar les veus arreu del territori i, en paral·lel, conjuga amb prevenció el perill de contagi per a d’altres territoris de parla catalana, com el País Valencia o les Illes Balears. Als països catalans els atacs els rebem per les dues cares de la moneda: per una, Montoro pretén que suportem estoicament i per se un maltractament fiscal irracional impossible en un entorn com l’europeu, i, per l’altra, via Wert, es lamina la concòrdia lingüística generant conflictes culturals on no n’hi havia pas. Quin paper tan difícil els deixa als partidaris de la tercera via... Ja ho hem vist, per la resposta de Foment del Treball, contrària a la ocultació i privacitat d’unes dades que són claus a l’hora de demandar recursos necessaris pel

desenvolupament i sostenibilitat econòmica del país. Altres, han mostrat el seu descontentament amb més contundència, com és el cas del senyor Abat, president de la CECOT, força més crític. Sembla, doncs, que darrerament els líders del PP no l’encerten gaire. La Llei de l’avortament, l’educació, l’increment d’impostos, les restriccions en la llibertat d’expressió... Tot plegat conforma un còctel que pot ser rendible en altres territoris per alimentar el discurs de la confrontació, però que, en clau catalana, no és precisament la base d’uns bons auguris de cara a les properes eleccions. Però si el fons del que està protagonitzant el PP és dur, la forma, “marca de la casa”, no està exempta de fatxenderia i prepotència. I ens porta a extreure dues conclusions: la primera, el menyspreu al poble de Catalunya per segrestar-li la seva llibertat d’informació, i, la segona, la constatació

que eren injustes les desqualificacions als nostres tècnics i catedràtics. Amb l’estratègia de Monotoro ha quedat clar que anàvem ben encaminats durant tot aquest temps quan proclamàvem arreu la injustícia d’un tracte fiscal insostenible. Per això, creiem important destacar tres preguntes que, sumades al tema fiscal, fan que esdevingui impossible la situació del país. Gaudir de l’efecte capital que afecta a la concentració de centrals de grans empreses, no li és suficient a Madrid? Comptar amb els diners a la butxaca a l’hora de dissenyar, adjudicar i executar les grans inversions estratègiques, no representa suficient avantatge? I disposar d’un disseny d’estat radial passant per damunt de territoris estratègics cara a comptar amb infraestructures, no es prou injust?

STAFF MÓN EMPRESARIAL: Redacció: Raquel Ferreira, Emma Bouisset, Ariadna Cortés, Raquel Correa, Esther Escolán, Argelia García, Àngels Soley, Joan Taverna. Signatures: Joan Tugores i Oriol Amat. Responsable de disseny: Carles Hernández.

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. membre de l’APPEC

Economia / Informe

GENER-MARÇ 2014 MóN empresarial

Entrevista a Josep Maria Sayeras, professor d’ESADE

“Els bancs podrien tornar a manipular l’Euríbor: la multa és massa baixa” El passat mes de desembre, la Comissió Europea (CE) va imposar una multa rècord a sis grans bancs europeus per haver manipulat l’Euríbor, la més elevada de la història de la Unió Europea (UE). Quines conseqüències pot comportar aquest càstig? Josep Maria Sayeras, expert en crisis financeres, ens ho explica.

Raquel Correa

“Les propostes de regulació bancària queden majoritàriament en mans dels propis bancs. [...] Crec que hauria de ser una entitat independent qui s’encarregués d’aquest control”

La multa de la CE a alguns bancs europeus per haver manipulat l’Euríbor, tot i ser la més elevada de la història de la UE, és un toc d’atenció suficient? No, és una multa massa baixa que no desincentiva en cap cas els bancs a seguir manipulant l’Euríbor. De fet, els bancs que han incomplert continuen tenint incentius per tornar a falsificar aquest índex, perquè els beneficis que n’obtenen són molt més elevats que la multa imposada. O sigui, que creu que ho tornaran a fer? No crec que es tracti d’un cas aïllat, crec que havia passat abans i que pot tornar a passar. De fet, no només es va descobrir la manipulació de l’Euríbor sinó també la del LIBOR, un altre tipus d’in· terès de referència utilitzat sobretot en mercats anglosa· xons. Com s’ho van fer per fixar l’Euríbor de forma artificial? Teòricament, l’Euríbor és un

Josep Maria Sayeras a ESADE.

mercat i, per tant, els bancs que hi compren i venen diners són agents lliures. Però quan un mercat és poc líquid i hi ha pocs agents que venen i pocs que compren és fàcil que es posin d’acord i, en lloc de competir per fixar el

preu, hi col·laborin. Aquest va ser el cas amb l’escàndol de l’Euríbor: com que els agents que compren i venen són els mateixos, quan els interessa que el diner sigui car es posen d’acord per vendre’l car, i de la mateixa manera quan volen

que sigui barat. Es tracta d’un mercat molt opac. Un mercat opac, però no prou, perquè finalment la manipulació ha sortit a la llum... Creu que els grans bancs europeus, com el BBVA o CaixaBank, ho

sabien i ho van deixar passar o no n’estaven al corrent? Jo no ho sé perquè no sóc un banc però la intuïció em diu que, com que el de l’Euríbor és un mercat acotat, amb poc agents, aquesta informació devia circular...

Porti el seu negoci més enllà del seu negoci amb Click&Sell, les solucions en e-commerce de Banc Sabadell.

CMY

/ CEDIDA.

Entri a bancsabadell.com/ecommerce i conegui el que ja hem fet, perquè comenci a pensar en el que podem arribar a fer per vostè.

Economia / Informe

MóN empresarial GENER-MARÇ 2014

“Amb la crisi, [...] els bancs s’han fet més grans, i, en conseqüència, hi ha menys competència entre ells. Ara tenim bancs tan grans que no els poden deixar caure: too big to fail”

Brussel·les ha imposat una sanció rècord de 1.712,5 milions d’euros a sis bancs europeus, en funció dels mesos en què van participar en el càrtel.

I les autoritats reguladores com el Banc d’Espanya, no se’n van adonar? Esperem que no ho sabessin i que quan ho van descobrir fos quan iniciessin aquest procés d’investigació. El que cal ara és que aquestes autoritats col· loquin controls perquè no torni a passar. Creu que aviat existiran, aquests controls, al mercat interbancari? Sóc pessimista perquè, si mirem els acords de Basilea, les propostes de regulació ban· cària queden majoritàriament en mans dels propis bancs, perquè a la taula de negocia· ció s’hi asseuen el sector i els governs. I esperar que el sector s’autoreguli a si mateix és com· plicat... El pes dels governs no és tan fort com a mi m’agrada· ria i crec que hauria de ser una entitat independent, més con· dicionada al poder polític que al poder econòmic, qui s’encar· regués d’aquest control. I, si no creu en l’autoregulació, com creu que podria funcionar millor aquest mercat interbancari? Dèiem que l’Euríbor és un índex que teòricament és un mercat, però a la pràctica no funciona com a tal, és a dir, que hi ha una errada de mercat que s’hauria de corregir, ja sigui deixant entrar més agents perquè competeixin entre si, ja a través de la intervenció dels estats. Sembla que la crisi ha deixat al descobert fins on poden arribar els bancs si no es dóna aquest control per part dels estats, i a Europa existeix una consciència compartida de

que cal vigilar de prop el sistema financer, per la qual cosa s’hi estan fent passes... És cert que la UE està impul· sant una unió bancària amb tres pilars: un supervisor ban· cari únic, que vigili les enti· tats financeres més grans de l’eurozona; un mecanisme de resolució, que harmonitzi la legislació en cas de fallida d’un banc europeu, i una garantia de dipòsits, perquè els diners dels clients estiguin assegurats a tot Europa. I, malgrat tot, no s’està parlant del nucli: amb la crisi, en lloc de fer-se més petits, els bancs s’han fet més grans, i, en conseqüència, hi ha menys competència entre ells. Ara tenim bancs tan grans que no els podem deixar caure, too big to fail, com diuen en anglès, perquè posarien en perill el sistema: una idea que és encara més forta ara que abans. Així que, si bé és cert que s’han fet passes, no hi ha a l’horitzó un possible control sobre el mercat interbancari. Així que, malgrat la crisi, creu que encara hi ha operacions del sector bancari que escapen a la regulació... Uns bancs, per cert, que cada vegada accedeixen a un diner més barat, perquè fa mesos que el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, retalla el tipus d’interès amb l’objectiu d’animar el consum i l’accés al crèdit bancari per a famílies i empreses; de manera que els bancs ara compren diner al 0,25%, el nivell més baix de la història de l’euro, però aquest accés al crèdit continua sense arribar... Cert, el BCE ha fet la seva feina donant préstecs molt barats als bancs, però ells, en

lloc de prestar aquests diners a una empresa, assumint-ne el risc, prefereixen invertir-los en deute de l’Estat, comprant Lle· tres del Tresor, per exemple, a un tipus d’interès més elevat al del BCE; és a dir, sense córrer gairebé cap risc i obtenint-ne una rendibilitat segura. I quina alternativa té el BCE per revertir aquesta situació? Imposar clàusules de condicio· nalitat. Igual que quan un país, com Irlanda o Grècia, demana el rescat dels socis de l’euro i és intervingut se li imposen condicions a canvi dels diners, el BCE podria fer el mateix quan ofereixi diner barat als bancs perquè aquests els pres· tin a les empreses: imposar una llista de condicions. Els bancs rebaten que, en la mesura que la situació econòmica actual encara és precària, han de demanar un marge més gran a les empreses a qui presten diners per compensar el risc d’impagament que assumeixen... Es tracta d’un raonament circular, un peix que es mos· sega la cua: no es fan préstecs perquè el risc d’impagament, donada la debilitat de l’econo· mia, és alt; però sense donar préstecs a certes empreses, sense que flueixi el crèdit, l’economia no creixerà ni dei· xarà de ser dèbil. Dit això, les últimes dades mostren que l’índex de possibilitat de gene· ració d’actius par part de les empreses ha augmentant, és a dir, que les empreses comen· cen a tenir capacitat d’auto· finançar-se i, tot i que encara no se sap quan, es comença a veure alguna possibilitat de creixement.

/ SHUTTERSTOCK.

Cinc cèntims R. C.

pilars de l’arquitectura europea i, per això, quan l’executiu comunitari descobreix acords que hi van en contra no dubta a imposar sancions multimilionàries. De fet, la Comissió té el mandat de perseguir les pràctiques anticompetitives i prohibeix els càrtels en tots els sectors, inclòs el financer.

Com es calcula? Es calcula diàriament a partir del tipus d’interès a què els principals bancs que operen a Europa es compren i venen diners entre ells.

Com els va multar? Brussel·les va imposar una sanció rècord de 1.712,5 milions d’euros a sis bancs europeus, en funció dels mesos en què van participar en el càrtel. Deutsche Bank va ser qui va rebre la major multa (465,8 milions d’euros), mentre que UBS i Barclays van esquivar la sanció per haver delatat la manipulació a la CE i haver col·laborat en la investigació.

Què és l’Euríbor? L’Euríbor (en anglès, tipus europeu d’oferta interbancària) és una referència que indica el tipus d’interès a què els bancs es presten diners en el mercat interbancari de l’euro. És un tipus molt utilitzat a Espanya com a referència per a les hipoteques.

Quins bancs van manipular aquest índex? Hi va haver vuit bancs que van formar càrtels per controlar els preus d’índexs de referència com l’Euríbor: Deutsche Bank, Royal Bank of Scotland, Citigroup, Société Générale, JP Morgan, RP Martin, UBS i Barclays. En què va consistir la manipulació? Aquest grup de bancs va constituir un càrtel per pactar de manera il·legal i fictícia el tipus d’interès a què cotitza l’Euríbor. És a dir, en lloc de competir, col·laboraven. Quan va tenir lloc? Entre setembre del 2005 i maig del 2008. Com va afectar aquesta manipulació als ciutadans? Les hipoteques a Espanya acostumen a estar lligades a l’evolució de l’Euríbor, de manera que els ciutadans endeutats amb el banc van estar pagant interessos fictíciament alts durant el període en què l’índex va estar manipulat –i no reflectia els preus reals–. Per què va actuar la CE multant-los? La lliure competència és un dels

La investigació de la CE s’ha donat per tancada? No. La investigació va començar al febrer de l’any passat i les primeres multes van arribar abans de Nadal, però no es descarta que n’hi hagi de noves. El càrtel d’aquest grup de bancs és només la punta de l’iceberg d’un procés amb el què la UE vol depurar el sistema financer de males pràctiques i imposar-li una vigilància més estreta. De fet, a finals de gener la CE va proposar una sèrie de mesures per garantir que els grans bancs no desenvolupen activitats financeres massa arriscades i, si ho fan, que les aïllen de l’activitat comercial de l’entitat. La proposta inclous tres mesures principals: la prohibició de fer operacions especulatives amb actius del propi banc, la possibilitat que els organismes supervisors obliguin una entitat a separar les activitats de banca d’inversió i les de banca comercial, i la millora de la transparència en les operacions que duen a terme aquestes entitats financeres.

ECONOMIA / Infraestructures

MóN empresarial gener-març 2014

Barcelona, per terra, mar i aire Una ciutat com Barcelona, que any rere any registra nous rècords com a destinació turística preferida, requereix d’unes infraestructures que optimitzin la gestió del flux de passatgers, funció que exerceixen habitualment el port i aeroport. Al mateix temps, també cal que disposi d’una xarxa de transports públics al nivell de les principals ciutats d’Europa quant a qualitat, fiabilitat, confort, innovació i disponibilitat.

La situació de Barcelona la fa un enclau fonamental, no només en l’àmbit turístic, sinó també empresarial i comercial.

Esther escolán

Ta l c o m e s d e s p r è n d e les dades publicades el passat mes de novembre per Turisme de Barcelona, la Ciutat Comtal és una de les habituals entre els principals circuits turístics internacionals. No en va, entre el 1993 i el 2013 Barcelona ha rebut un total de 100 milions de turistes, entre aquells que han viatjat per vacances i els que ho han fet per negocis, el que representa un increment del 438% i d’un 95%, respectivament, durant aquest mateix període de temps. La ubicació de Barcelona, al sud d’Europa, com a principal porta d’accés des del continent africà i amb una situació privilegiada dins de l’arc mediterrani, fa que ja no només el trànsit turístic tingui un paper fonamental en el si de la ciutat, sinó que Barcelona esdevingui un indret clau a l’hora d’establir rutes empresarials o comercials a nivell mundial. Una ciutat d’aquesta envergadura, per tant, és obvi que necessita uns mitjans de transport i d’unes infraestructures que garanteixin una òptima

resposta a les necessitats de mobilitat dels seus residents, visitants i comerciants, aquells que tant beneficien l’economia catalana i que troben en l’aeroport de Barcelona-El Prat i en el port de la ciutat dues portes d’entrada de primer nivell.

Infraestructures en creixement

Amb més de 35 milions de passatgers durant el 2013, l’aeroport de la ciutat comtal ha enregistrat un nou rècord, recolzat significativament pels passatgers intercontinentals –els quals han augmentat un 11,2%– i europeus (un 3,4% més). El transport de mercaderies per aire també va enlairar-se l’any passat un 3,9% respecte al 2012, fins a assolir les 100.000 tones. L’aeròdrom barceloní, on operen algunes de les companyies més importants del món, com Qatar Airways, Emirates o Singapore Airlines, ofereix més de 150 rutes aèries i pot arribar a processar 55 milions d’usuaris i fins a 90 operacions per l’hora. El port de Barcelona, l’altra

via principal d’accés, va enregistrar 2,5 milions de creueristes l’any 2012. El seu president, Sixte Cambra, apunta que “el fet que Barcelona es trobi en una ruta marítima de ciutats turísticament atractives esdevé fonamental.” També és clau el paper de la comunitat portuària, que han situat la infraestructura catalana com a primer port de creuers d’Europa i quart port base de món. Tenint en compte que en un sol dia poden arribar a passar per les terminals de creuers fins a 30.000 passatgers, “la seguretat, la qualitat del servei i unes infraestructures en constant actualització és el que, en definitiva, valoren els operadors i els passatgers”, destaca Cambra. Una tasca també present pel que fa al transport de mercaderies, un dels altres objectius prioritaris de l’Autoritat Portuària.

De portes endins i cap a fora

Pel que fa a la seva xarxa viària, la ciutat de Barcelona compta amb diferents tipus de vies que es divideixen entre les vies bàsi-

ques (o de gran capacitat) i les secundàries. En el cas de les rondes, les velocitats màximes oscil·len entre els 60 i els 80 km/h, i configuren un cinturó que garanteix una mobilitat ràpida a l’entorn de la ciutat. A dins compta amb vies bàsiques de gran capacitat amb velocitats màximes de 50 km/h (exceptuant els túnels) que creuen Barcelona de manera transversal en els seus diferents eixos. Finalment, la capital catalana també compta amb una xarxa secundària, que inclou tots aquells carrers que no són vies bàsiques, i on es procura que el trànsit circuli a menys velocitat. “Tots aquest elements permeten gestionar el trànsit d’una ciutat com Barcelona i compaginar els desplaçaments dels vehicles a motor amb la vida diària dels ciutadans”, explica el regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Eduard Freixedes, qui cita, com a aspectes prioritaris del govern municipal, “l’eficiència de la mobilitat motoritzada i la millora de la seguretat viària, així com l’optimització de la xarxa de

/ SHUTTERSTOCK.

Amb més de 35 milions de passatgers, l’aeroport ha enregistrat un nou rècord durant aquest passat 2013

Amb la posada en marxa del Bicing,s’ha passat dels 86.406 desplaçaments diaris en bicicleta del 2007 als 124.333 actuals

Infraestructures / ECONOMIA

gener-març 2014 MóN empresarial

El tramvia, emblema de Barcelona

L’aeroport de Barcelona-El Prat ofereix més de 150 rutes aèries i pot processarfins a 90 operacions per l’hora.

transport públic de superfície, a partir d’un model basat en una trama ortogonal d’autobusos, i de la distribució urbana de mercaderies, per tal de compaginar aquesta activitat amb els desplaçaments ciutadans”. Així mateix, la capital catalana esdevé l’epicentre de la xarxa de carreteres que recorren Catalunya i que la connecten amb altres ciutats importants com ara Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Igualada, Manresa, Terrassa, Sabadell, Granollers o Mataró, entre d’altres. D’altra banda, les autopistes AP-7 i AP-2 connecten la Ciutat Comtal amb les altres tres províncies catalanes –Girona, Tarragona i Lleida– i cal fer referència també a les autovies i altres vies ràpides amb les què compta, com els túnels de Vallvidrera, els de Barcelona Cadí o els del Garraf.

Transport públic

Per a aquells que vulguin aparcar el cotxe i/o la moto en els seus desplaçam e n t s q u o t i d i a n s , B a rcelona compta amb una extensa xarxa de metro i d’autobusos que connecta els diferents barris de la ciutat, i una de ferrocarrils i trens regionals que l’enllaça amb les seves comarques i poblacions més properes. En paraules de Freixedes, “el transport públic és una prioritat i una eina de mobilitat sostenible que

/ SHUTTERSTOCK.

s’ha de seguir promocio- busos i el metro, respectivanant i fomentant per tal ment”. En aquest sentit, els d’augmentar la quota modal principals factors amb què d’usuaris.” ha de complir el Pla MetroUn altre dels organismes polità de Mobilitat Urbana, que vetlla pel bon funcio- que encapçala l’AMB, són la n a m e n t d e l s t r a n s p o r t s seguretat, la sostenibilitat, públics de la ciutat és l’Àrea l’eficiència i l’accesibilitat. Metropolitana de Barcelona Finalment, un altre mitjà (AMB). El vicepresident de que s’ha fet un lloc propi Transports i Mobilitat de des de la seva posada en l’entitat, Antoni Poveda, marxa, l’any 2007, és el destaca que el nivell de qua- Bicing, un transport urbà litat del transport públic basat en l’ús compartit de metropolità es considera la bicicleta que ha suposat “molt satisfactori” i posa un fort impuls a la mobilitat com a exemples tots els sobre dues rodes a l’interior autobusos que circulen al de la ciutat, tant quant al voltant de la ciutat, “de pla- servei públic del Bicing com taforma baixa i molt acces- quant a les bicicletes privasibles”, i el material mòbil, des; així, s’ha passat dels “relativament nou i amb una 86.406 desplaçaments diaris antiguitat mitjana de sis i de l’any 2007 als 124.333 sostenibilitat, el gran repte nouLa anys pel que fa als autoactuals.

L’any 2000, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va decidir recuperar el tramvia, un dels mitjans de transport més emblemàtics de la ciutat durant dècades. Per què la Ciutat Comtal va seguir l’exemple d’altres com Madrid, Dublín, Montpellier o Rotterdam? “Perquè l’eix del Baix Llobregat –Cornellà, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, etc.–, on cada cop es concentrava una major densitat de població, patia un important dèficit de transport públic”, explica el director de TRAM, Javier Vizcaíno. Els autobusos que cobrien la zona no aconseguien satisfer la demanda, raó per la qual calia un mitjà de transport més potent i que requerís una inversió petita: el tramvia. Catorze anys després, tant la línia del Llobregat com la

del Besòs han superat les expectatives, ja que, a banda de millorar notablement la mobilitat d’ambdues zones, es tracta del transport públic millor valorat pels ciutadans. Els factors que marquen la diferència? Tal com detalla Vizcaíno, “l’accessibilitat, la fiabilitat, la seguretat, la comoditat i la rapidesa”. Per a recorreguts de 4 km, el tramvia triga el mateix que el metro, tot i que la construcció d’una línia de tramvia té un cost set cops menor que una de metro; una dada molt significativa que, des de TRAM, esperen que es valori a l’hora de facilitar que s’uneixin les dues línies que funcionen actualment, “amb el què s’ampliaria la xarxa fins a 4 km i es passaria dels 24 milions d’usuaris actuals a més de 55 milions”, preveu Vizcaíno.

La sostenibilitat, el gran repte Molt abans del toc d’atenció que la Comunitat Europea va fer a la ciutat de Barcelona pel seu índexs de contaminació ambiental, diversos organismes ja treballaven en matèria de sostenibilitat, promocionant l’ús del transport públic i els desplaçaments a peu i en bicicleta. És el cas del Nou Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018 i del Pla per la Millora de la Qualitat de l’Aire de Barcelona, coordinats ambdós pel propi consistori. Tal com sosté el seu regidor de Mobilitat, Eduard Freixedes, entre altres actuacions, en destaquen “la introducció d’un centenar d’autobusos amb motors Euro 6, que redueixen les emissions a nivells mai aconseguits fins ara, i de tecnologia híbrida, que permeten reduccions de

prop del 30%”. De la seva banda, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) vol consolidar-se com l’administració promotora de la mobilitat elèctrica. “Alguns municipis metropolitans ja fan servir vehicles elèctrics en serveis com la neteja viària o la recollida de residus; així mateix, el transport públic de passatgers en superficie ja compta amb més de 100 vehicles híbrids en funcionament i actualment està en període de proves el primer autobús totalment elèctric”, subratlla el vicepresident de Transports i Mobilitat de l’AMB, Antoni Poveda. En aquesa línia, l’AMB s’ha compromès a instal·lar 20 punts de recàrrega ràpida a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Finalment, és important destacar el tramvia com a mitjà de transport altament compromès amb el medi ambient, i és que, a més de no emetre CO2, durant el seu funcionament un tramvia genera electricitat. “Això és així –explica el director de TRAM, Javier Vizcaíno– perquè, quan un tramvia frena, el seu motor genera una energia que es trasllada a la catenària, de manera que pot ser emprada per un altre comboi”. De fet, des de TRAM estan estudiant com emmagatzemar aquesta energia en uns condensadors especials, de manera que, a banda de ser aprofitada pel propi tramvia, pugui abastir altres serveis de la ciutat, com, per exemple, els punts de recàrrega de cotxes elèctrics.

ECONOMIA / Tribuna

MóN EMprEsArIAl gENEr - MArç 2014

La mística de Bali La cimera de l’Organització Mundial del Comerç (OMC/WTO) reunida a Bali (Indonèsia) al mes de desembre de 2013 ha aconseguit aprovar finalment un conjunt de mesures per agilitar el comerç mundial que s’han presentat com un gran èxit, apel·lant –com s’acostuma a fer en aquests casos- al qualificatiu d’”històric”. Com valorar-ne els resultats i els seus possibles impactes? jOAN TugOrEs quEs CaTedràTIC d’eCOnOMIa de La uB

El punt de partida és en quina mesura l’OMC necessitava un resultat positiu. Tal com va explicar el seu director general, Roberto Azevêdo, es tracta pràcticament del primer resultat d’avenços “veritablement” perceptibles des de la creació de la pròpia OMC com a organisme internacional el 1995, quan va prendre el relleu de l’Acord General d’Aranzels i Comerç (GATT). Un director general procedent d’un país emergent, Brasil, i una cimera ministerial en un altre país emergent amb molt de recorregut, com Indonèsia, marquen els nous signes dels temps, que alguns discursos ja van procedir a anomenar, de forma tan pretesament poètica com publicitària, “la mística de Bali”. Certament, l’OMC no es podia permetre un nou fracàs en termes d’acabar la reunió de Bali sense haver assolit cap tipus d’acord. Cal recordar que la ronda de negociacions iniciada a Doha a finals de l’any 2001 (entre altres raons per tal d’apuntalar la voluntat de mantenir obert el comerç internacional després dels esdeveniments de l’11 de setembre d’aquell any) no ha pogut tancar un acord multilateral ampli fins ara; ni a finals del 2008, malgrat el compromís explícit assumit respecte a això en la primera reunió amb el format actual

Quan els tràmits es perllonguen durant setmanes, els obstacles que això suposa per al comerç es fan visibles de forma clara.

del G20 en una molt delicada tardor del 2008, ni a finals del 2011, quan l’acord semblava ja a tocar, però les friccions entre els Estats Units, l’Índia i Brasil, amb altres actors reticents entre bastidors, ho van impedir. Aquests fracassos havien fet augmentar les veus que es referien a la inadequació de les regles comercials als nous temps, plantejant, fins i tot, la mort de l’ OMC o la imperiosa necessitat d’una refundació profunda de la mateixa, en termes d’allò que Richard Baldwin ha denominat una WTO 2.0.

amb compromisos sobre la reducció de les subvencions, però mantenint la possibilitat que alguns països en desenvolupament utilitzin aquests o altres instruments per generar els estocs

d’aliments necessaris per fer front a les urgències alimentàries de les seves poblacions. Així mateix, els països menys desenvolupats reben garanties d’un millor accés als mercats

/ SHUTTERSTOCK.

de les economies avançades. Menys repercussió han tingut, per la seva banda, els compromisos per tractar de mantenir obert sense interferències el comerç electrònic, un ítem d’òbvia creixent

FIgurA 1. COsTOs dEl COMErç INTErNACIONAl pEr grups dE pAïsOs (COMpArACIó ENTrE Els ANys 1996 I 2009)

Focalitzant esforços

No hi havia opció per a un nou fracàs. Pragmàticament, de l’ambiciosa agenda inicial de Doha es van seleccionar alguns punts per conformar el denominat “paquet de Bali” amb què sí es podien assolir acords, encara que fossin light i/o descafeïnats. Finalment se n’han pogut tancar alguns formalment, encara que queden pendents molts serrells i concrecions. Mediàticament s’han destacat els resultats en negociacions sobre temes agrícoles,

Fuente: FMI, Finanzas y desarrollo, desembre del 2013, a partir de dades d’Arvis et al. per a un estudi del Banc Mundial.

Tribuna / ECONOMIA

gENEr - MArç 2014 MóN EMprEsArIAl

importància. Però els principals avenços s’han produït en uns àmbits probablement menys mediàtics, encara que de crucial importància pràctica, com són els de facilitació del comerç, referits a l’ampli conjunt de tràmits documentals, legals, duaners, logístics i de transport associats a l’entrada i sortida de productes. Tal com ha assenyalat algun analista, es tracta d’aspectes “poc glamurosos” però d’una importància pràctica de primer ordre, com bé saben tots aquells que els hagin gestionat... i, probablement, sofert. En els darrers temps, aquests ítems (i altres de similars) s’han vist revaloritzats com a ingredients essencials per a la fluïdesa del comerç internacional, especialment en connexió amb el paper creixent de les xarxes globals de producció o cadenes globals de valor amb què múltiples empreses de diversos països aporten components i valor afegit a processos productius d’escala transnacional. Un conegut estudi publicat per l’influent Fòrum Econòmic Mundial a principis de l’any 2013 arribava a la conclusió que els avenços, quant a fluïdesa del comerç, aconseguits per mitjà de mesures que agilitessin la “facilitació del comerç” podien tenir uns efectes beneficiosos sobre aquest fins a sis vegades més importants que no pas les clàssiques reduccions aranzelàries. Una anàlisi acadèmica de Hummels i Schaur conté la dada següent: cada dia de dilacions en els trànsits de mercaderies representa uns efectes negatius equivalents a un aranzel d’entre el 0,6% i el 2,3%. Quan els tràmits es perllonguen durant setmanes, els obstacles que això suposa

Els principals avenços de la cimera s’han produït en un àmbit poc mediàtic però de crucial importància pràctica: la facilitació del comerç

Cal minimitzar les complicacions administratives per aconseguir la gestió pràctica e les operacions comercials.

per al comerç es fan visibles de forma clara. Reduir aquestes dilacions, minimitzar les complicacions logístiques i administratives, conferir certeses legals i predictibilitat en els resultats de les gestions fronteres/duanes, doncs, són aspectes que poden semblar tècnics o formals, però que són molt importants a l’hora d’aconseguir la gestió pràctica de les operacions comercials del món real. El paper dels costos que cal reduir com a (potencial) resultat de les millores en la facilitació del comerç es posa de manifest en les figures adjuntes. La figura 1 compara la magnitud dels costos del comerç internacional –definits com a costos de les transaccions internacionals addicionals als de les transaccions internes, que inclouen tant les traves comercials com els tràmits a les fronteres, costos monetaris i extramonetaris a ports i altres factors logístics- per grans grups de països entre els anys 1996 i 2009. Els costos s’expressen, de forma pràctica, en termes de a quin tipus impositiu d’aranzel equivalen. Tot i que s’han

produït moltes millores en aquest àmbit, les diferències entre països continuen sent significatives i els marges per reduir costos segueixen sent substancials. La figura 2, per la seva banda, mostra amb més detall temporal l’evolució d’aquests mateixos.

/ SHUTTERSTOCK.

Des d’aquesta perspectiva, el principal resultat de l’aprovació del “paquet de Bali” és obrir el camí cap a l’efectiva reducció d’aquests importants costos: passant de la poètica als fets, la “mística de Bali” necessita, doncs, traduir-se en realitats cruament

però pragmàticament materials i pràctiques en la gestió del comerç i els negocis internacionals.

FIgurA 2. EvOluCIó dEls COsTOs dEl COMErç INTErNACIONAl ENTrE El 1996 I El 2009 (vAlOr dE CAdA grup pEr A l’ANy 1996 = íNdEx 100 pEr A AquEsT grup)

FMI, Finanzas y desarrollo, desembre del 2013, a partir de dades d’Arvis et al. per a un estudi del Banc Mundial.

ECONOMIA / Conjuntura mundial

MóN empresarial gener - març 2014

Les finances islàmiques s’obren pas La banca islàmica està capejant la crisi amb més facilitat que la tradicional gràcies als principis que la regeixen, que estan basats en la xaria (la llei islàmica) i inclouen la prohibició de l’especulació i dels tipus d’interès. En els darrers anys les finances islàmiques s’han expandit i s’apliquen ja a més de 70 països, incloent-ne alguns d’europeus. Per a Espanya obrir-s’hi podria significar una bona oportunitat, però encara no hi ha hagut moviments clars en aquesta direcció.

Ariadna Cortés

La crisi econòmica que ens afecta des del 2008 té una clara arrel financera i, malgrat les greus repercussions que està tenint en la vida quotidiana de milions de persones, no sembla que l’opció de replantejar-se el funcionament del sistema financer sigui majoritària. Un dels principals motius per no pensar en un canvi probablement sigui la creença que no hi ha alternatives. Però n’hi ha, i una d’elles són les finances islàmiques. Com molts experts en la qüestió reconeixen, als països occidentals el terme “islàmic” d’entrada aixeca més barreres que no pas portes obre, però una mirada en profunditat a aquest tipus de finances sovint modifica aquesta primera impressió. Actualment els fons islàmics representen només un 1% dels actius financers mundials, un percentatge, però, que es preveu que es dupliqui cada cinc anys. Segons un estudi d’Ernst&Young sobre la competitivitat de la banca islàmica realitzat el 2013, els vint bancs islàmics més importants han crescut un 16% anual en els últims tres anys, una dada molt superior a la de les entitats occidentals. I és que la banca islàmica està capejant molt millor la crisi que la que podríem anomenar banca tradicional. Els motius els va apuntar l’economista Najia Lotfi, presidenta del Centre d’Estudis i Investigació en Economia i Finances Islàmiques (CEIEFI), durant la primera Cimera de Finances Islàmiques, celebrada a Barcelona el

Barcelona ha estat la seu de la primera Cimera de Finances Islàmiques.

passat novembre en el marc de la VII Setmana Mediterrània de Líders Econòmics. Segons Lotfi, els factors d’estabilitat de la banca islàmica són alhora les seves principals característiques, que es basen en la xaria, la llei islàmica: - Prohibició dels tipus d’interès: la legislació islàmica prohibeix els beneficis injustos, i això inclou els tipus d’interès, ja que es considera que amb aquest sistema el prestatari assumeix tot el risc mentre que el prestador només es preocupa de recuperar el seu capital inicial més uns interessos i, per tant, no aporta valor afegit. Així, en les finances islàmiques la ren-

dibilitat funciona amb uns altres mecanismes: el banc i el client es converteixen en socis, així que ambdós comparteixen el risc i també els beneficis o pèrdues que generi el projecte. - Prohibició de l’especulació: tota transacció financera ha d’estar recolzada per algun actiu real; d’aquesta manera les finances es mantenen lligades a l’economia real i s’evita la creació de bombolles. Aquesta prohibició, basada en el principi que “els diners no generen diners”, també afecta la comercialització de deute. - Prohibició de l’ambigüitat: les transaccions han de ser transparents, és a dir, no es permet que hi hagi

informacions incompletes o errònies, clàusules lligades a l’atzar o articles condicionats a esdeveniments futurs desconeguts. En definitiva, les dues parts han de conèixer perfectament les contraprestacions de la transacció: d’aquesta manera es busca protegir els dèbils de l’explotació dels poderosos. - Prohibició del finançament d’activitats pecaminoses: no està permès invertir en qualsevol producte o activitat que es consideri que perjudica l’ésser humà o la societat en general. Així, en consonància amb la xaria, està prohibit finançar els negocis relacionats amb el tabac, l’alcohol o la pornografia, entre d’altres.

/ A.C.

En les finances islàmiques el banc i el client es converteixen en socis, així que ambdós comparteixen el risc i també els beneficis o pèrdues que generi el projecte

Conjuntura mundial / ECONOMIA

gener - març 2014 MóN empresarial

Una proposta interessant és la finestreta islàmica a les oficines bancàries per oferir aquest tipus de productes, una iniciativa que ja s’aplica a molts països

Un model en expansió

Malgrat que els principis de les finances islàmiques ja s’aplicaven fa segles, no va ser fins la dècada del 1980 quan van néixer els primers bancs exclusivament islàmics. Actualment es desenvolupen activitats financeres d’aquest tipus a més de 70 països arreu del món: el golf Pèrsic i Malàisia són els punts geogràfics amb una major implantació d’aquest model, que també s’ha estès pel nord d’Àfrica, Àsia, Amèrica del Nord i alguns països d’Europa. En aquest sentit, segons els experts, la tendència de les finances islàmiques a penetrar en els països occidentals continuarà per diversos motius; entre ells, la creixent acumulació de riquesa per part dels països exportadors de petroli, la bona resistència de la banca islàmica a la crisi i l’augment de la població musulmana en països no islàmics degut als fluxos migratoris. A Europa ja es poden trobar productes financers islàmics en molts països, però és el Regne Unit qui hi ha mostrat més interès. A finals d’octubre de l’any passat el seu primer ministre, David Cameron, va anunciar que el tresor britànic estava preparant-se per emetre sukuk (bons islàmics) per valor de 230 milions d’euros durant aquest 2014; el britànic es convertirà, així, en el primer govern occidental que ho faci. Al país, a més, hi ha instal·lats 22 bancs islàmics, el doble que als Estats

A Europa ja es poden trobar productes financers islàmics en molts països, però és el Regne Unit qui hi ha mostrat més interès.

Units. A Espanya, en canvi, tal com van assenyalar els experts durant la cimera de Barcelona, encara està tot per fer. La mateixa celebració d’aquesta jornada, però, demostra l’existència d’un interès per aquesta tipologia de finances. Durant la seva intervenció, Omar Rochdahou, membre de COFFIS (Consell Francès de les Finances Islàmiques), va detallar les oportunitats que ofereixen les finances islàmiques a Espanya en base al que ha passat a França, on estan més implantades. A nivell macroeconòmic, “els sukuk permetran finançar l’economia i els fons d’inversió, les empreses, tot afavorint l’emprenedoria”, va explicar. Quant a la microeconomia, Rochdahou va afirmar que “els productes de la banca islàmica donaran l’oportunitat als clients minoristes d’accedir a la propietat, i les microfinances permetran finançar la gent exclosa del sistema.” En la mateixa línia, Josep Marsal, soci del bufet d’advocats Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, va afirmar que “el nostre país pateix una manca de liquiditat, i grans inversors d’Orient Mitjà s’hi estan acostant per veure si els tractem com al Regne Unit, que ha liderat

la captació d’aquests fons.” Quant a la microeconomia, una proposta de Marsal va ser compartida per la majoria de ponents: la finestreta islàmica, és a dir, incorporar una finestreta a les oficines bancàries que ofereixi productes islàmics, una iniciativa que ja s’aplica a molts països.

Reptes de futur

A més d’aportar beneficis, però, obrir-se a les finances islàmiques planteja molts reptes. Angela Di Maria, del departament d’Anàlisi Econòmic Internacional i de Relacions del Banc d’Itàlia, va assenyalar algunes de les dificultats: “L’heterogeneïtat dels productes financers islàmics pot suposar un problema a l’hora d’internacionalitzar-se, així com també la manca de dades fiables en l’àmbit de l’economia islàmica i la falta de formació sobre aquest sector.” Tant Di Maria com la majoria de ponents, a més, van coincidir en què, ara per ara, el que més li urgeix a Espanya, si no vol quedar fora de joc quant a finances islàmiques, és un marc legal que les reguli. Que aquestes s’estan obrin pas arreu del món és una evidència, si Espanya reaccionarà a temps encara està per veure.

/ SHUTTERSTOCK.

Productes financers islàmics A. C.

Tal com es va explicar durant la Cimera de Finances Islàmiques, celebrada a la Casa Llotja de Mar i organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’ASCAME (l’Associació de Cambres de Comerç i Indústria del Mediterrani), la banca islàmica ofereix productes molt similars als de la banca tradicional, tot i que amb algunes diferències. Els principals són els següents: - Wadia: són dipòsits i n’hi ha de dos tipus. En el primer el client no obté cap interès i pot retirar els diners quan vulgui, mentre que el banc pot utilitzar els diners per a operacions financeres mentre els tingui. En el segon, el banc ofereix al client una compensació en forma de regal pel temps que ha tingut els diners en aquella entitat. - Ijara: el banc compra un actiu per llogar-lo posteriorment. Inicialment no hi ha opció a compra, però es pot arribar a acordar. - Musharaka: consisteix en la participació conjunta del banc i l’empresari en el capital d’una empresa o projecte. Els socis hi posen el treball i el capital i es reparteixen els benefi-

cis o assumeixen les pèrdues segons les seves aportacions. - Mudaraba: és una variació del contracte musharaka en la que una part aporta tot el capital i l’altra només el treball. En cas de pèrdues, el soci capitalista perd els diners i l’altre el seu treball. Els beneficis es reparteixen segons un percentatge acordat. - Murabaha: és un contracte de compra-venta. El banc compra un producte a petició d’un client per revendre-li amb un marge de beneficis acordat prèviament. - Sukuk: són equivalents als bons tradicionals, però, en lloc de vendre’s un deute, l’emissor ven una porció de l’actiu que el comprador pot llogar-li. - Takaful: són les assegurances islàmiques. Els clients interessats en assegurar-se davant d’una contingència fan una contribució al banc, que actua d’intermediari i administrador. Si quan acaba el període acordat sobren diners, els contribuents poden recuperar-los o reinvertir-los amb altres socis. Si falten diners per compensar les contingències ocorregudes, els socis els aporten.

ECONOMIA / CE

MóN empresarial gener-març 2014

La crisi triplica el tancament de pimes Que la crisi ha passat factura a les empreses espanyoles no és nou, però quantificar-ho i certificar que la crisi ha multiplicat per tres les pimes que han hagut d’abaixar la persiana, sí que ho és. I això és el que fa un informe publicat per la Comissió Europea (CE), segons el qual 7.799 pimes espanyoles van haver de plegar veles al 2012; més del triple que al 2008, l’any en què va començar la crisi, quan van tancar 2.528 petites empreses.

L’informe de la CE confirma que el major llast de les pimes espanyoles continuen sent els endarreriments de les administracions públiques a l’hora de pagar les factures.

Raquel Correa

“Molts dels problemes tradicionals a què s’enfronten les pimes –com la falta de finançament i la baixa productivitat- s’han aguditzat, cosa que ha conduït a una pronunciada desacceleració de les empreses petites i mitjanes en comparació amb les grans empreses”, destaca l’informe de l’executiu comunitari. Tot i la duresa de les xifres, però, els economistes coincideixen que aquest any 2014 marcarà el punt d’inflexió i la situació de les pimes millorarà, cosa que ajudarà l’economia

espanyola a remuntar. I és que, segons la CE, les petites i mitjanes empreses són el motor real de l’economia de l’Estat: “Juguen un paper fonamental a Espanya degut a la significativa contribució que fan al valor econòmic afegit i especialment a l’alt percentatge de mà d’obra a la que donen ocupació”, confirma Brussel·les. En concret, tres de cada quatre treballadors espanyols treballen per a una pime i, la meitat d’aquests ho fa per a una empresa amb menys de 10 assalariats. Però el Govern espanyol,

carrega Brussel·les, no fa prou per ajudar els petits empresaris: el retard a cobrar factures segueix estant molt per damunt de la mitjana europea, els problemes de finançament continuen sense resoldre’s i les dificultats d’internacionalització no se superen.

Factures endarrerides

L’informe de la CE confirma que el major llast de les pimes espanyoles continuen sent els endarreriments de les administracions públiques a l’hora de pagar les factures als

proveïdors. En concret, l’any 2012, l’Administració va pagar-les amb un retard de 80 dies de mitjana; una xifra que supera els 66 dies de l’any anterior i que està molt lluny de la mitjana europea: 29 dies. L’altre gran problema per a les pimes espanyoles és la dificultat per accedir al crèdit. I és que, tot i que els bancs de l’Estat s’han pogut recapitalitzar gràcies al rescat dels socis europeus, Brussel·les alerta que les entitats financeres encara no han tornat a obrir l’aixeta del crèdit per a les petites i mitjanes

/ SHUTTERSTOCK.

El retard a cobrar factures a Espanya segueix molt per damunt de la mitjana europea, els problemes de finançament continuen sense resoldre’s i les dificultats d’internacionalització no se superen

CE / ECONOMIA

gener-març 2014 MóN empresarial

La CE precisa que la banca, després del seu sanejament, ha pogut gaudir de menors costos de finançament, però no ha traslladat aquesta reducció de despeses als crèdits

La Comissió: “La situació econòmica espanyola segueix constituint un repte i, en aquest context de demanda nacional insuficient i decreixent, necessita utilitzar les exportacions com a font de creixement” Els bancs continuen posant condicions molt estrictes a les empreses que els demanen liquiditat i prefereixen prestar diners a l’Administració.

empreses. De fet, segons l’informe, una de cada cinc pimes que demana un préstec no aconsegueix els diners; en concret, la proporció de peticions denegades va passar del 16 al 21% en tan sols un any. “La restricció del crèdit a les empreses petites es va aguditzar a Espanya durant el 2012, provocant dificultats econòmiques i escombrant les perspectives de creixement”, subratlla l’informe. La CE, a més, precisa que, després del sanejament del sector, la banca ha pogut gaudir de menors costos de finançament però no ha traslladat aquesta reducció de despeses als crèdits. És a dir, que els bancs con-

tinuen posant condicions molt estrictes a les empreses que els demanen liquiditat i prefereixen prestar diners a l’Administració: una operació més rendible i amb menys riscos.

lies a causa de la crisi ha tingut un efecte devastador sobre les pimes. “La situació econòmica espanyola segueix constituint un repte i, en aquest context de demanda nacional insuficient i decreixent, Espanya necessita utilitzar Dificultats les exportacions com a font d’internacionalització El tercer gran handicap de creixement”, insisteixen que assenyala Brussel·les les autoritats europees. és l’excessiva dependència L e s p i m e s e s p a n y o l e s , de les pimes espanyoles però, no ho tenen gens respecte del mercat intern. fàcil per internacionalitzarO, dit d’una altra manera, se: a Espanya hi ha més que sempre és mala idea burocràcia que en altres Latots sostenibilitat, el gran repte països europeus; els costos posar els ous al mateix cistell, però quan el cis- comercials són majors; els tell està en hores baixes, procediments administrala idea encara és pitjor. tius, massa complicats, i el De fet, la caiguda dràstica desconeixement dels terdel consum de les famí- cers mercats, encara exces-

siu. Uns obstacles que, si se superen, permetran les pimes de l’Estat desenvolupar el seu potencial internacional “que està molt per damunt dels nivells actuals”. Una altra de les receptes de Brussel·les perquè les pimes surtin del forat és canviar el perfil poc especialitzat que caracteritza la majoria –indústria de baixa tecnologia (que produeix aliments, teixits i mobiliari) i serveis que no requereixen un alt nivell de coneixements (com el comerç i la restauració)- per activitats de major valor afegit; un salt, aquest, per al que cal que Madrid liberalitzi els serveis professionals.

Sigues competitiu, aprèn català! Cursos especialitzats i a mida

/ SHUTTERSTOCK.

cpnl.cat

Economia / Món laboral

MóN empresarial gener - març 2014

Brussel·les vol acabar amb els excessos que pateixen els becaris Les pràctiques laborals haurien de servir com a una primera presa de contacte dels joves amb el mercat laboral, per tal de facilitar-ne la seva entrada, però a la pràctica amaguen molts abusos per part de les empreses contractants.

Raquel Correa

Un de cada dos joves espanyols busca feina i no en troba. Així ho certifiquen les últimes dades de l’oficina d’estadística comunitària, l’Eurostat, segons les quals l’atur dels menors de 25 anys a Espanya va escalar fins al 57,7% al mes de novembre i afecta ja a gairebé un milió de joves de l’Estat. Un percentatge que dobla amb escreix la mitjana europea (23,6%). El drama, però, resideix en què, a sobre que de cada dos joves espanyols n’hi ha un que no té feina, l’altre, segurament, està fent pràctiques; un període que hauria de servir com a transició de l’escola a la feina –proporcionant competències que complementin l’ensenyament teòric–, una mena d’empenta per entrar en el mercat laboral, però que sovint es queda només en una maniobra de les empreses per trobar en joves acabats de llicenciar mà d’obra gairebé gratis. L’Eurobaròmetre de finals de 2013 constata que un de cada tres becaris creu que les seves pràctiques van ser de “baixa qualitat”, ja fos per les males condicions laborals com pel seu escàs contingut didàctic; o, dit d’una altra manera, creu que no li van servir ni per fer diners, ni per trobar feina, ni per aprendre res. “Perquè els períodes de pràctiques facilitin realment l’accés al món laboral, han d’oferir continguts didàctics de qualitat i condicions de feina adequades i no constituir una alternativa de baix cost a llocs de feina regulars”, alerta la Comissió Europea. Per això, el comissari europeu d’Assumptes Socials i Ocupació, Laszlo Andor, ha proposat crear un “marc de qualitat” per a les pràctiques professionals a la Unió Europea: un marc que

Un de cada tres becaris creu que les seves pràctiques no li han servit ni per fer diners, ni per trobar feina, ni per aprendre res

L’iniciativa europea Garantia Juvenil busca procurar oportunitats de feina a la gent que acaba ara els seus estudis.

garanteixi que aquestes ofereixin unes condicions laborals “justes i segures” i que augmentin realment les possibilitats de trobar feina. Es tracta d’unes directrius que, si reben el suport dels 28 socis comunitaris, hauran d’aplicar-se a les legislacions de cada estat.

Pràctiques de sis mesos i amb contracte per escrit La Comissió vol imposar una espècie de “contacte de pràctiques”, un acord per escrit obligatori que especifiqui tant el contingut didàctic –fixant objectius formatius i un sistema de seguiment– com les condicions laborals. En aquest sentit, el contracte haurà d’incloure la durada del període de pràctiques i l’horari de feina, i indicar clarament, entre d’altres, si el becari rebrà un sou a final de mes, si cotitzarà a la Seguretat Social i si tindrà dies de vacances. És a dir, que les empreses estaran exemptes de l’obligació de pagar els becaris per la feina que facin i només se’ls demana “transparència” a l’hora d’elaborar

el conveni de pràctiques. Brussel·les aposta, a més, perquè el període de pràctiques sigui de sis mesos i vol que les empreses que ofereixin places per fer pràctiques avancin ja a l’anunci si seran remunerades o no; unes exigències que no haurien de complir les pràctiques que formin part d’un títol universitari ni les que siguin obligatòries per accedir a una professió determinada.

Un camí per als ninis Aquest marc de qualitat per a les pràctiques laborals s’enquadra en la Garantia Juvenil, una iniciativa europea que pretén que tots els joves menors de 26 anys tinguin accés a una feina, unes pràctiques o un curs de formació si fa més de quatre mesos que han acabat els estudis o que són a l’atur. L’objectiu és evitar que els coneguts com a ninis, els 5,7 milions de joves europeus que han arribat al mercat laboral en plena crisi i que ni estudien ni treballen, s’acabin convertint en una generació perduda. El projecte, que s’ha de po-

/ SHUTTERSTOCK.

sar en marxa ja aquest any, està dotat d’un pressupost de 6.000 milions d’euros, que caldrà estirar durant dos anys i repartir entre els països europeus amb més atur juvenil –Espanya, que bat el rècord, se n’emportarà 1.800–; un pressupost clarament insuficient per generar un canvi dràstic, però que, com a mínim, obligarà a reformar els serveis públics

d’ocupació de molts estats per orientar-los a ajudar els joves, que no saben com fers’ho per trobar feina. Segons un estudi elaborat per la consultora McKinsey, un 73% dels estudiants creuen que no estan prou preparats per arribar al mercat laboral: no saben com preparar un currículum i no coneixen quines perspectives de feina tenen ni a quin salari podrien optar.

El Parlament Europeu reclama que els autònoms també tinguin atur i jubilació R. C.

Que els autònoms tinguin els mateixos drets que la resta de treballadors: aquest és l’objectiu de la resolució –no vinculant, això sí– que va aprovar el ple de gener del Parlament Europeu. Una resolució que reclama als estats de la UE que ampliïn la protecció social dels autònoms, perquè tinguin coberta la jubilació, la incapacitat, les baixes de maternitat i paternitat i l’atur. Un col·lectiu, el dels autònoms, que no para de créixer i que ha jugat un paper “clau”, com reconeix l’Eurocambra, en la

reactivació econòmica del vell continent per sortir de la crisi; un col·lectiu, amb tot, que sovint escull aquest camí “perquè no li queda altre remei”. “Molts autònoms no ho són per elecció sinó perquè suposa un avantatge per les empreses, que així paguen menys impostos”, va reconèixer l’autora de la resolució, l’eurodiputada lituana Vilija Blinkeviciute, que demana que els governs sancionin les empreses que, en lloc de contractar un treballador, li reclamen que es faci fals autònom per estalviar-se impostos.

En el nostre objectiu / economia

gener - març 2014 MóN empresarial

La crisi eixampla l’escletxa salarial L’impacte de la crisi econòmica al món laboral és indiscutible, però no ha afectat tothom de la mateixa manera. Segons un recent informe elaborat per EADA i ICSA, només els sous dels directius han resistit la recessió, pujant per sobre de la inflació acumulada. A l’altra cara de la moneda se situen els càrrecs intermedis i els empleats, que han perdut poder adquisitiu i que han vist com l’escletxa salarial respecte als seus superiors s’ha anat fent cada vegada més ampla.

andrea cosialls

El 2013 els sous dels directius van augmentar un 7% de mitjana, mentre que els dels càrrecs intermedis i els dels empleats van caure un 3,18% i un 0,5%, respectivament. Són dades que es desprenen de l’estudi “Evolució salarial 2007-2013” que han presentat aquest mes de gener l’escola de negocis EADA i el grup ICSA, i que s’ha elaborat a partir de les dades salarials de més de 80.000 treballadors per compte aliè de tot l’Estat. Segons l’estudi, els que més reduït van veure el seu sou l’any passat respecte a l’anterior van ser els càrrecs intermedis que, a la vegada, són els que han perdut més poder adquisitiu a causa de la crisi. I és que, tot i que des del 2007 els seus salaris han pujat un 4,9% de mitjana, la inflació ho ha fet en un 13,5% i, per tant, el seu poder adquisitiu ha disminuït un 8,56% entre el 2007 i el 2013. Aquestes xifres contrasten amb l’evolució dels sous dels directius, que des del 2007 han guanyat prop d’un 17% quant a poder adquisitiu. Per a Ernesto Poveda, president d’ICSA, “la millora dels sous dels directius pot ser un indicatiu de l’anhelada recuperació.” De la seva banda, Jordi Costa, professor d’EADA, ho atribueix al fet que “segurament van ser els primers a patir retallades salarials, i ara les empreses volen centrar els esforços retributius en les figures de més valor.” Segons l’informe, un directiu a Catalunya guanya 82.268 euros bruts de mitjana a l’any, un càrrec intermedi 37.500 i un empleat 22.500 euros.

Els càrrecs intermedis, els més perjudicats

Amb tot, les dades consta-

ten que l’escletxa entre els salaris dels directius i els dels càrrecs intermedis i els empleats s’està eixamplant amb la crisi, dibuixant una progressiva destrucció de la classe mitjana. És el cas de la Mar Abad, encarregada de planta d’una fundació de Barcelona que es dedica a la inserció laboral: “L’organització depèn en un 30% d’ajuts públics que no arriben o triguen en ferho, per tant, se sufraguen les despeses abaixant el sou dels peons i congelant el dels càrrecs intermedis, mentre que els directors i els caps de departament no se l’abaixen”, confirma. Abad confessa també que des que ocupa el càrrec no ha vist correspost el volum de feina i el grau d’exigència amb la retribució econòmica. En aquest sentit, assegura que “durant l’últim any he assumit un volum més alt de tasques que comporten més responsabilitat i el meu sou no ha variat. Aquest any m’han proposat un ascens i l’he acceptat perquè és un repte, però no tinc cap incentiu econòmic.” I afegeix que “quan em van ascendir d’administrativa a cap d’àrea fa tres anys em van dir que m’apujarien el sou quan hagués demostrat que estava al nivell del càrrec, així que vaig estar un any cobrant el sou d’administrativa i fent de cap.” Abad està convençuda que el fet que els càrrecs intermedis no se sentin valorats té un impacte en el funcionament de l’empresa: “Si no estic satisfeta amb el meu sou, tard o d’hora buscaré feina en un altre lloc. Crec que les empreses no tenen en compte aquesta possibilitat.” En Marc Gil és coordinador de departament en una empresa de logística

La desmotivació dels càrrecs intermitjos afecta directament la qualitat del servei que dóna l’empresa.

del Vallès Oriental i també alerta dels perills de què els càrrecs mitjos no estiguin satisfets amb el seu sou: “La desmotivació s’encomana directament als treballadors, i una plantilla desmotivada afecta directament la qualitat del servei, amb tot el que això comporta.” Gil explica que té el sou congelat des de 2006 i que l’any passat li van abaixar un 10%. Assegura que, tenint en compte la inflació, el seu poder adquisitiu s’ha reduït en un 30%. “Des que ocupo el càrrec he patit un augment desproporcionat del volum de feina i de responsabilitat, sense que això s’hagi traduït en cap tipus de compensació econòmica”, es lamenta, i ho atribueix al fet que “els directius no s’abaixaran el sou i els empleats pitjor pagats cobren el mínim que marca el conveni, per tant, el mètode més fàcil per reduir

/SHUTTERSTOCK

costos és retallar els salaris intermedis.”

Cap a una retribució variable

Davant d’aquesta situació, i per resoldre la disparitat salarial creixent a les empreses, els autors de l’estudi aposten per un model de retribució econòmicament “sostenible”, que premiï els professionals pel seu rendiment i no per la seva posició dins l’organigrama, donant més pes a la retribució variable. Ernesto Poveda també defensa establir uns topalls mínims i màxims o incloure altres conceptes no estrictament econòmics a la retribució. Sigui com sigui, mentre el repunt dels sous dels directius fa albirar a alguns una mica de llum al final del túnel, altres es mostren més escèptics i pateixen les conseqüències d’una bretxa salarial que es perpetua.

Segons l’informe, un directiu a Catalunya guanya 82.268 euros bruts de mitjana a l’any, un càrrec intermedi 37.500 i un empleat 22.500

“Si no estic satisfeta amb el meu sou, tard o d’hora buscaré feina en un altre lloc. Crec que les empreses no tenen en compte aquesta possibilitat”

ECONOMIA / Mercat espanyol

MóN empresarial GENER-MARÇ 2014

El futur del model comercial català Davant la recentment aprovada Llei de la Unitat de Mercat, els empresaris es pregunten per l’encaix del futur del model comercial català dins l’Estat espanyol.

“Aquesta llei respon a un model intervencionista que només afavoreix un determinat model econòmic i, per tant, no respon a la nostra estructura econòmica, ni a la nostra manera de fer empresa”

El Govern català pensa que la nova llei pot provocar una relaxació de la seguretat en els processos de fabricació de productes i prestació de serveis. / SHUTTERSTOCK.

Àngels Soley / Raquel Ferreira

La patronal de la petita i mitjana empresa Pimec ha organitzat recentment una taula rodona per tal que empresaris i experts debatessin sobre les implicacions i conseqüèncias de la Llei de la Unitat de Mercat que el Congrés dels Diputats va aprovar el passat mes de desembre. En la seva intervenció a la trobada, l’economista Santi Pagès va sostenir que la nova normativa es fa en un context en el que el model urbà català, font de cohesió social, s’ha imposat, mentre que el perifèric, de caire més industrial, ha entrat en crisi. Per això s’ha desenvolupat aquesta llei, per tal d’afavorir les grans empreses de distribució. Davant d’aquesta realitat, segons Pagès, “cal defensar el que és nostre a capa i espasa.” En aquest sentit, la patronat mateixa ha expressat també

la seva preocupació al respecte, donat que el nou text legal “té unes implicacions competencials, constitucionals i econòmiques que, a més d’afectar els principis fonamentals del model comercial de Catalunya, podrien modificar profundament el funcionament del mercat intern espanyol i perjudicar els interessos de les pimes”. De la seva banda, el catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona i professor visitant de la de Princeton, Germà Bel, va qualificar aquesta llei de “hipòcritament liberalitzadora”. En aquesta línia, Bel es va mostrar a favor del reconeixement de qualsevol llicència europea. Una altra veu especialitzada és la de l’autor del llibre Delenda est Hispania, Albert Pont, recentment nomenat president del Cercle Català de Negocis

(CCN), associació empresarial amb objectius sobiranistes i de manteniment del teixit de les pimes. L’ e m p r e s a r i v a m o s t r a r durant la trobada el seu desconcert davant del canvi que s’ha produït entre les grans corporacions comercials, que defensen models proteccionistes dels seus interessos, mentre que les pimes cerquen ara una certa liberalització del mercat, quan abans era el contrari. En aquest sentit, Pont es pregunta si en aquest moment de globalització i regularització econòmica ens hem de moure encara en els mateixos paràmetres que tradicionalment han associat mercat i estat.

igualtat de condicions tant en l’economia privada com en l’administració pública”. En aquest sentit, Pont va posar com a exemple els Estats Units, on cada territori aplica la seva pròpia normativa. Segons el president de CCN, “aquí no funciona perquè l’Estat, centralitzador, vetlla pels interessos de les grans corporacions i per una única comunitat autònoma, que és la de Madrid” i va reflexio-

nar “si l’Estat no ens pot garantir aquesta competència territorial en igualtat de condicions, hem d’anar a un altre model econòmic i polític.” En qualsevol cas, Pimec reconeix també que “aquesta llei respon a un model intervencionista que només afavoreix un determinat model econòmic i, per tant, no respon a la nostra estructura econòmica, ni a la nostra manera de fer empresa.”

Igualtat d’oportunitats

L’especialista va dir que estem en una dicotomia entre proteccionisme i liberalisme i que “els territoris han de poder competir en

Moment de la taula rodona organitzada per Pimec Comerç.

/ CEDIDA.

Mercat espanyol / ECONOMIA

GENER-MARÇ 2014 MóN empresarial

Entrevista a Germà Bel, catedràtic d’Economia de la UB

L’economista i professor visitant de la Universitat de Princeton, acaba de publicar Anatomia d’un desengany (Destino), on analitza les relacions entre Catalunya i Espanya. A. s.

Creu que la Llei de la Unitat de Mercat persegueix la seva liberalització? Una llei realment liberalitzadora reconeixeria qualsevol llicència emesa no només a Catalunya i Espanya, sinó a l’àmbit de la Unió europea (UE), i, a més, hauria de contemplar l’establiment de responsabilitats civils subsidiàries per a les administracions que registrin negligències en les activitats regulades. La llei no fa això, i el que sí que pot provocar és la carrera a la baixa en algunes activitats. De quines activitats es tractaria? Per exemple, en el cas dels dipòsits energètics de gas, si tenim una carrera a la baixa en les regulacions, el que podria passar és que tinguéssim instal·lacions nocives d’acord a llei. El que estaria bé és que el Govern es plantegés establir una responsabilitat subsidiària de les regions

pels seus defectes quant a les supervisions. Quin creu que és l’objectiu real de la nova llei? No es tracta d’un text ni sincer ni responsable. És recentralitzadora i no vol liberalitzar: el que busca és protegir les grans empreses espanyoles. Crec que la llei respon als interessos de grans grups per poder subcontractar a empreses més petites i poder cobrar la intermediació en forma de comissions. La normativa pot solucionar la hiperregulació? L’excés de regulacions a l’Estat és una problemàtica que existeix, però és que es tracta d’un ens hiper-regulador. La meva opinió és que s’han d’aplicar escrupolosament les normatives de la UE per tal de fomentar la competència dels mercats oberts.

Germà Bel.

“Crec que la llei respon als interessos de grans grups per poder subcontractar empreses més petites i cobrar la intermediació en forma de comissions”

/ A. S.

Panorama

MóN empresarial gener - març 2014

el mÉs negatiu Cotitzacions

Baixa el número d’afiliats a la Seguretat Social

Tot i que al desembre el número d’aturats registrats a Catalunya ha baixat en 13.472 persones (-2,11%) respecte del mes anterior i que en termes interanuals ho ha fet en 22.084 (-3,41%), encadenant, així, sis mesos consecutius en què el nombre de desocupats ha tendit a disminuir, des de les principals patronals catalanes matisen, però, que cal analitzar aquestes xifres amb certa prudència. A les llistes del Servei Públics d’Ocupació catalans encara hi figuren 624.872 persones sense feina. A banda, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social també ha patit una davallada el 2013 en comparació amb les dades del 2012 i s’ha vist reduït en 16.188 persones a Catalunya i en 85.041 en el global d’Espanya. Pel que fa a la contractació, al desembre s’han efectuat menys contractes que en el mes anterior. A més, cal tenir en compte que el 90,51% d’aquests han estat de caràcter temporal, mentre que només un 9,49% eren indefinits.

Comptes públics

Montoro proposa suprimir les balances fiscals

L’anunci fet a finals de gener pel ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, sobre la seva intenció de transformar l’actual sistema de balances fiscals en un nou model de “cuentas públicas regionalizadas” ha cai-

gut com un gerro d’aigua freda a Catalunya. Des de les patronals catalanes sempre han defensat aquest instrument que aporta informació pública sobre els criteris d’assignació de recursos en funció de les persones i dels territoris i que, afirmen, tenen un impacte directe sobre la competitivitat de les empreses. La possibilitat que ara el Govern central les pugui eliminar, per tant, és, per a Cecot, “fer una passa enrere en l’exercici de transparència que el propi Govern recorda a cada compareixença pública”. La patronal sosté que les balances “són un instrument important pel que fa a l’aplicació de recursos d’inversions en els territoris”, ja que permeten “veure que la distribució d’inversions es fa amb lògica empresarial, és a dir, que el retorn de la inversió sigui el més elevat possible, ha de ser un criteri que ha d’inspirar les actuacions dels Governs”. Des de Foment, per la seva banda, han insistit a demanar al Govern Central “transparència” pel que fa a quest instrument.

incrementar fins a assolir els 629 dies. Per sectors, la construcció i l’immobiliari és el que ha enregistrat una major tardança a l’hora de liquidar les seves factures amb 291 dies de mitjana, seguit dels serveis i comerç (269 dies), el sector industrial (222) i el de l’energia (101). En canvi, a l’hora de cobrar als seus clients, des de la PMcM assenyalen que els terminis han estat considerablement menors, amb 138, 112, 74 i 57 dies comptabilitzats de mitjana, respectivament. Un fet que, d’alguna manera, posa de manifest que aquestes empreses s’estan finançant “a costa dels seus proveïdors, la majora pimes i autònoms”, ha denunciat la PMcM. Davant d’aquesta evidència, la Plataforma insta el Govern a establir un règim sancionador que normalitzi els pagaments entre companyies, i proposa multes que vagin dels 30.000 fins als 900.000 euros.

tre 25 i 34 anys són els més optimistes (46%), mentre que els més pessimistes són els treballadors majors de 55 anys (amb només un 25%). Finalment, per sectors, el comerç i la distribució recullen els testimonis dels treballadors amb més expectatives d’aconseguir un canvi laboral (45%), seguits dels serveis i la indústria (39%). En canvi, el sector públic, amb un 31%, és el més pessimista en aquest sentit.

Ocupació

Que el 33% de les joguines que provenen del continent asiàtic suspengui els controls de qualitat és una notícia alarmant, “tenint en compte que el 80% de les joguines que es comercialitzen a Occident prové de la Xina”. Son paraules d’Alex Makow, director per a Europa d’AsiaInspection, la companyia especialitzada en el control de qualitat de productes importats des d’Àsia, Àfrica, Europa i Llatinoamèrica, que acaba de presentar el seu Baròmetre Q4, corresponent a l’últim trimestre del 2013. Aquest document, a més, recull que el número d’inspeccions fallides de joguines importades des d’Àsia s’ha incrementat en l’últim any, passant del 27% el 2012 al 33% el 2013. Si bé la majoria de les tares detectades durant els controls no suposen un risc per a la salut, l’informe també fa pal·les, però, l’existència de casos preocupants com el que va tenir lloc el passat mes de novembre als EE UU, on es van decomissar 200.000 ninots fabricats a la Xina que contenien alts nivells de ftalats, un producte químic prohibit. No obstant això, el Baròmetre Q4 també posa en evidència la tendència a l’alça de la preocupació per part

Poques expectatives de mobilitat laboral

Morositat

Les empreses de l’IBEX 35 paguen el triple de tard

A partir de l’anàlisi de les balances del sector no financer publicats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) ha posat en evidència que durant el primer semestre del 2013, les empreses que cotitzaven en l’IBEX han pagat als seus proveïdors el triple de tard del que permet la Llei 15/2010 de Lluita contra la Morositat, que estableix un màxim de 60 dies per saldar aquests deutes. Efectivament, segons les xifres recollides per la PMcM, aquestes grans companyies haurien estat afrontant els seus pagaments amb una mitjana de 171 dies, tot i que també han detectat algun cas en què el retard s’ha arribat a

La quarta onada de l’estudi internacional Randstad Workmonitor indica que els treballadors espanyols són els europeus amb menys expectatives de canviar de feina. De fet, segons l’informe d’aquesta empresa de recursos humans, a Espanya, les perspectives per obtenir un treball, ja sigui similar o diferent, en els propers sis mesos han caigut un 3% durant l’últim trimestre del 2013, passant del 40% al 37%, fet que ens situa a la cua del rànquing d’Europa, on la mitjana està en el 57%. Turcs, noruecs i suecs conformen, en canvi, l’altra cara de la moneda, amb les expectatives més altes d’assolir un canvi professional de tot el continent. Per gèneres, les dones es mostren menys confiades a l’hora de trobar una nova feina, amb un 34% respecte al 41% dels homes. Per edats, els joves d’en-

Importacions

Un terç de les joguines asiàtiques suspèn els controls de qualitat

de les empreses per complir amb la normativa de seguretat. Així, el document assenyala que el número d’inspeccions a la Xina ha augmentat el 2013 un 17% respecte de l’any anterior.

Medi ambient

Rebuig al nou cànon de residus industrials

La patronal catalana Pimec ha manifestat en un comunicat el seu rebuig al nou cànon de residus industrials que proposa l’avantprojecte de llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i que grava amb un impost de 15,80€/Tn els residus industrials que vagin a parar a l’abocador. Segons Pimec, la mesura carregarà les pimes amb nous costos i les farà menys competitives, ja que la mesura no té equivalent en l’àmbit estatal. A més, la patronal denuncia que la decisió s’hagi pres sense ser consensuada prèviament “amb els sectors empresarials afectats” i afegeix que “s’ha plantejat sense fer una estimació de l’impacte econòmic que pot tenir per a les activitats que generin més residus i per a les quals l’augment dels costos serà considerable”. A banda, l’agrupació empresarial sosté que “només un 10% del que es recapti via aquest cànon revertirà en accions que poden ajudar les pimes”, i posa com a exemple l’estudi de mesures innovadores per a la prevenció i minimització dels residus. Segons Pimec, “el 90% restant servirà per cobrir actuacions que no ajudaran a les pimes, com, per exemple, accions subsidiàries de l’ARC (Agència de Residus de Catalunya) per gestionar residus abandonats o d’altres que no estan ben concretades”.

Panorama

gener - març 2014 MóN empresarial

EL MÉS POSITIU Mercat immobiliari

Els preus dels pisos, un 9% més barats el 2013

Comprar un habitatge de segona mà a Catalunya el 2013 ha estat un 9% més econòmic. Són dades que recull el portal immobiliari habitaclia.com, que situa el preu mitjà per metre quadrat d’un immoble en 2.314 euros. Així, segons l’informe d’aquesta web que conté prop de 120.000 anuncis de compravenda i lloguer d’immobles, la baixada de preus ha estat més notable a les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona. En concret, a l’Hospitalet de Llobregat els preus han disminuït un 4%, i ho han fet un 10 % a Badalona, un 12 %, a Sabadell, un 16 %, a Mataró i un 13 %, a Terrassa. A la Ciutat Comtal, la caiguda ha estat de l’1%, una índex que, segons habitaclia, “encara que podria indicar una certa estabilitat, és el resultat de la diferència de preus entre els diversos districtes de Barcelona, que ha augmentat considerablement aquest últim any”. Efectivament, a la capital catalana el preu mitjà per metre quadrat encara es va situar l’any 2013 molt per sobre de la mitjana catalana, a 3.197 €/m2. Per barris, a excepció de Ciutat Vella, Les Corts i l’Eixample (2 %), on els preus de venda d’habitatges han pujat un 12%, un 3% i un 2%, respectivament, a la resta de zones han baixat. A Sant Andreu ho han fet un 10,5 %, a Nou Barris, un 10 %, a Sants Montjuïc, un 6 %, a Horta Guinardó, un 4,5 %, a Sant Martí, un 3 %, a Gràcia, un 1,5 % i a Sarrià Sant Gervasi, un 1 %. Pel que fa a la resta de capitals de província catalanes, els preus de l’habitatge també han caigut a Girona (-9 %) i a Lleida (-13%). En canvi, a Tarragona han pujat mig punt. Quant a l’habitatge de lloguer, el portal immobiliari destaca que el preu per metre quadrat a Barcelona ha baixat un 2 % de mitjana respecte als últims dotze mesos.

Energia

Es crea el “Bo d’estalvi energètic”

El passat 15 de gener, l’alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, la directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Maite Masià, i el director de l’Agència Catalana del Consum, Alfons Conesa, han signat un conveni de col· laboració per desenvolupar el projecte ‘Bo d’estalvi energètic’, una iniciativa que té per objectiu incentivar l’estalvi i l’eficiència energètica –a més de potenciar l’ús d’energies renovables- en aquest municipi de la província de Tarragona. La idea és ben simple: Ascó premiarà les llars més eficients amb un bo d’estalvi energètic que podran bescanviar per productes en els comerços del municipi. D’aquesta manera, el Consistori, alhora que impulsa l’ús responsable de l’energia per part dels ciutadans, dinamitzarà el comerç local i millorarà la seva pròpia gestió energètica. I és que l’ICAEN calcula que, amb l’aplicació de mesures d’estalvi i eficiència energètica, els ajuntaments poden reduir més d’un 40% la seva factura en l’enllumenat públic i disminuir entre un 20% i un 40% la seva despesa energètica en les dependències municipals. Aquest organisme serà l’encarregat d’assessorar l’Ajuntament d’Ascó en matèria d’estalvi i eficiència energètica. L’ACC, per la seva banda, participarà en el projecte aportant-hi la definició d’un model de consum responsable, sostenible i de proximitat i aplicant mesures per estimular el consum local.

IVA Free és la nova aplicació per a mòbils ideada per la Cambra de Comerç de Barcelona en col·laboració amb les cambres de Sevilla, Bilbao i Madrid i la companyia de software Wolters Kluwer i que, segons afirmen els seus creadors, ha de permetre a les empreses i autònoms “recuperar fins a 1.200 milions d’euros anuals per l’IVA de les seves despeses professionals”. Per aconseguirho, IVA Free el que fa és transformar de manera molt senzilla els tiquets de caixa en factures electròniques (que compten amb totes les garanties legals exigides per l’Agencia Tributaria, i amb la recomanació de l’Asociación de Asesores Fiscales) sense necessitat d’usar dispositius com datàfons o targetes. Els responsables del projecte, presentat públicament a finals del 2013, estimen que mitjançant aquesta aplicació, cada empresa podria recuperar de mitjana 600 euros a l’any. Una altra de les avantatges de la conversió del tiquet de caixa en factura electrònica és que permetrà, a més, que les empreses disposin de processos comptables automatitzats, de manera que podran treballar “amb més eficàcia, i estalviar temps i paper, el que contribueix a la modernització de l’activitat empresarial”, han explicat des de la Cambra. Així mateix, mitjançant aquesta aplicació, l’usuari podrà conèixer en temps real l’estalvi i el control de les despeses professionals. “Pel que fa als professionals adherits”, han afegit els seus impulsors, “l’eina crea noves oportunitats de negoci, ja que la xarxa d’establiments adherits a IVA FREE fidelitzarà els seus clients i podrà atraure’n de nous”.

Congressos

Barcelona, seu de l’European Supply Chain & Logistics Summit

da, el congrés de logística més important d’Europa, l’European Supply Chain & Logistics Summit. Així ho ha anunciat el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, el passat 20 de gener durant la roda de premsa de presentació de l’esdeveniment que, entre els dies 16 i el 18 de juny, ha de reunir al Palau de Congressos de Catalunya uns 600 alts directius que assistiran a una cinquantena de conferències, faran networking i compartiran experiències i coneixements en l’àmbit de la logística. Durant l’esdeveniment també es promouran reunions B2B entre empreses estrangeres i catalanes. L’elecció de la Ciutat Comtal com a nova seu del congrés enguany (i també el 2015, com ha assegurat World Trade Group, entitat organitzadora de l’European Supply Chain & Logistics Summit) ha estat una decisió “natural”, segons ha afirmat el seu director, Chris Chapman, per a qui Barcelona “s’està establint ràpidament com una porta internacional en l’entrada i sortida de mercaderies dins i fora d’Europa i la Mediterrània”. La capital catalana s’associa amb una indústria “moderna i dinàmica”, ha afegit Chapman, i per la seva condició de “hub que compta amb mar, carretera, tren i aire” se situa per sobre d’altres centres logístics del món, segons el director del congrés. Fins ara, l’European Supply Chain & Logistics Summit s’havia celebrat a Berlín, Amsterdam, Praga o Frankfurt, i l’any passat va comptar amb la presència de companyies internacionals com Walt Disney, Intel, Renault, Burger King, IBM, Henkel o Nokia, entre d’altres.

Internacionalització

Visita del ministre d’Economia de Guatemala

Infraestructures

El gas natural serà el combustible del Port de Barcelona

Fiscalitat

Nova aplicació mòbil per recuperar l’IVA

El proper mes de juny, Barcelona acollirà, per primera vega-

i el director general de Negocis Minoristes de Gas Natural Fenosa, Daniel López Jordà, han signat un acord pel qual s’estableixen les bases per accelerar el procés d’implantació d’aquesta font d’energia que ha de substituir els combustibles líquids derivats del petroli tant en l’àmbit de la mobilitat marítima (propulsió de vaixells i embarcacions de servei), com de la terrestre (vehicles de transport i maquinària de treball). D’aquesta manera, i en línia amb el que estableix el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire 2011-2015 de la Generalitat de Catalunya, s’espera aconseguir la reducció d’emissions contaminants del transport i l’estalvi de combustibles convencionals en les activitats portuàries i en l’entorn del Port de Barcelona. A banda, segons els signants de l’acord, l’impuls del gas natural com a combustible principal, pel fet de ser més econòmic que altres fonts d’energía derivades del petroli, també ha de contribuir a fer més competitiu el sector logístic i de transport, consolidant la capital catalana com a hub logístic a través de la captació de tràfics dependents del proveïment de gas natural liquat (GNL).

Amb l’objectiu d’impulsar l’ús del gas natural com a combustible principal al Port de Barcelona, el president d’aquesta infraestructura, Sixte Cambra,

Guatemala pot constituir un mercat prioritari per a Espanya, en general, i per a Catalunya, en particular, alhora que és un centre econòmic i logístic important d’Amèrica Central. Així ho afirma la patronal Foment per a qui la visita, el passat 20 de gener, del ministre d’Economia de Guatemala, Sergio de la Torre, ha suposat una ocasió excel.lent per a donar a conèixer el grau de vitalitat del teixit empresarial de Catalunya.

El mapa del món

MóN empresarial GENER-MARÇ 2014

Previsions de creixement del

2013 -0.4

2013 1.8

2016 3.0

2013 2.5

Les dades que llança l’informe Perspectives econòmiques mundials: estratègia per a la normalització de les polítiques en països de renda alta del Banc Mundial, publicat a principis d’aquest any, preveuen una recuperació del producte interior brut (PIB) mundial en els pròxims anys, en concret, des del 2,4% estimat per al recentment acabat 2013 fins al 3,5% previst per al 2016, nivell en el qual quedaria estabilitzat, emergit finalment de la crisi financera mundial. Entre les tres economies amb ingressos alts, la recuperació més clara sembla ser la dels EUA; de la seva banda, el creixement es consolida als països en desenvolupament, en part a causa del revifament de les grans economies d’aquest rang, l’Índia i la Xina, amb unes previsions d’augment del PIB per al 2016 que voregen el 7%.

2016 3.7

Font: Banc Mundial.

2016 1.5

El mapa del món

GENER-MARÇ 2014 MóN empresarial

PIB mundial

2013 3.4

2016 3.8

2013 7.2 2013 -0.1

2013 4.7

2013 4.6

2016 3.6

2016 7.1

2016 6.7

2016 5.5

Zona Euro

Orient Mitjà i nord d’Àfrica

Europa i Àsia central

Estats Units

Àfrica subsahariana

Amèrica Llatina i Carib

Japó

Àsia meridional

Àsia oriental i Pacífic

2013 1.7

2016 1.3

Empresa / Cas d’èxit

MóN empresarial gener - març 2014

Arboribus: crowdlending contra la sequera del crèdit Una de les conseqüències de la crisi financera és la reducció del crèdit a les empreses. Aquest problema és especialment greu al nostre país, ja que el finançament bancari històricament ha representat gairebé el total de l’endeutament financer de les empreses. Per això, l’interès per les vies alternatives de finançament ha augmentat darrerament, fins al punt d’oferir noves oportunitats de negoci com Arboribus.

Oriol Amat, catedràtic de la UPF, economista i vicepresident de l’ACCID

Opcions com el crowdfunding (donacions), l’equity based crowdfunding (compra de participacions en el capital d’empreses), el reward based crowdfunding (finançament a canvi de béns tangibles), els préstecs entre particulars i el crowdlending (préstecs de particulars a empreses) ja no són una novetat (a la figura 1 s’acompanya l’evolució del crowdfund i n g i c r o w d l e n d i n g al món). La reducció del crèdit que els bancs ofereixen a les empreses n’ha forçat el seu desenvolupament en els darrers temps, generant, alhora, noves oportunitats de negoci com la percebuda per Carles Escolano i Josep Nebot. Així, tots dos, després d’estudiar experiències d’èxit d’altres països com el Lending Club als Estats Units o el Funding Circle al Regne Unit, van decidir fundar l’empresa de crowdfunding Arboribus l’any 2012.

Crowdfunding

Després d’estudiar experiències d’èxit d’altres països com el Lending Club als Estats Units o el Funding Circle al Regne Unit, l’any 2012, Carles Escolano i Josep Nebot van decidir fundar Arboribus

El crowdfunding consisteix en el préstec directe de persones interessades a rendibilitzar els seus estalvis a empreses - pimes consolidades, amb opcions de creixement i que estan suficientment capitalitzades- a través d’una plataforma que selecciona les empreses i les millors ofertes dels inversors, formalitza els préstecs, gestiona els cobraments i els distribueix entre els inversors (veure figura 2). Els terminis dels préstecs no superen els cinc anys, tot i que el normal és que oscil·lin entre els sis mesos i els tres anys.

Els inversors

El crowdlending permet invertir sense mínims (des de 20 euros) ni màxims i, sobretot, permet que cada inversor pugui diversificar la seva cartera dis tribuint la seva inversió entre tantes empreses com vulgui. L’inversor ha d’obrir un comte a internet i enviar els diners. Amb aquests diners no es fa res fins que no es formalitzi el préstec. Un cop feta la inversió, s’obté una rendibilitat anual mitjana del 8%, tot i que alguns inversors aconsegueixen col·locar ofertes de fins el 15%. Cada inversor decideix a quin interès vol fer l’oferta entre un 4% i un 15%.

Empreses receptores

Arboribus mostra als inversors informació detallada de l’empresa i del nivell de solvència assignat per un dels proveïdors de ràting líders a Espanya. Alguns dels factors que Arboribus té en compte perquè les empreses puguin sol·licitar préstecs són els següents. · Comptes anuals actuals i històrics (de com a mínim dos anys) dipositades en el Registro Mercantil. · Trajectòria empresarial dels administradors. · Incidències judicials, obligacions fiscals o amb la Seguretat Social. · Deutes actuals amb institucions financeres i comportament de pagament. · Termini de pagament a proveïdors, ja que el pagament lent és un indicador de dificultats financeres. Només les empreses solvents que superen el procés de qualificació poden sol·licitar un préstec. Fins ara, les principals causes

Figura 1. Evolució del crowdfunding i del crowdlending en el món (en milions de dòlars)

Creixement

Font: massolution.com.

per què no s’ha acceptat a determinades empreses són per ser empreses de creació recent, tenir incidències rellevants (impagaments en el Registre d’Acceptacions Impaga des), no tenir la comptabilitat al dia, excés de deutes, pèrdues en els últims anys o garanties insuficients.

Operativa

Les empreses interessades han d’entrar la sol·licitud de préstec a la plataforma. En 48 hores, Arboribus comunica si la sol·licitud és susceptible de prosseguir amb el procés d’anàlisi i validació de documen-

tació oficial. Si el resultat és favorable, la sol·licitud es penjarà a la plataforma. A la web d’Arboribus s’hi presenten els perfils de les empreses que sol·liciten finançament i l’import del préstec. Els inversors indiquen l’empresa seleccionada, la quantitat que ofereixen en préstec i el tipus d’interès desitjat. A través d’una subhasta, que dura un màxim de quatre setmanes, es tracta d’obtenir el 100% del finançament sol·licitat per l’empresa. En alguns casos, el préstec s’ha aconseguit en pocs dies. Si s’aconsegueix el 100% del finançament,

Cas d’èxit / Empresa

gener - març 2014 MóN empresarial

El crowdfunding consisteix en el préstec directe de persones interessades a rendibilitzar els seus estalvis a empreses a través d’una plataforma que les selecciona i les posa en contacte

L’empresa que aconsegueix el finançament no està obligada a comprar altres productes bancaris ni altres compensacions i pot fer una cancel.lació anticpada sense cost

s’ofereixen a l’empres les ofertes dels inversors amb interessos més reduïts. Si l’empresa ho accepta, es formalitza el préstec. Les quotes mensuals dels préstecs es comencen a percebre a partir del primer mes. Quan rep cada quota, Arboribus li cobra a l’inversor un 1% anual de la quantitat pendent de cobrament a l’inici del període. El client rep els pagaments de les quotes en el seu compte a Arboribus i pot optar per retirarlo en qualsevol moment o bé reinvertir-lo en d’altres préstecs.

Avantatges

L’empresa que aconsegueix el finançament no està obligada a comprar altres productes bancaris ni altres compensacions com ara assegurances de vida, i pot fer una cancel·lació anticipada sense cost. Un altre avantatge d’aquest sistema és la rapidesa, ja que tot es fa per internet. A més, no hi ha despeses d’estudi, però si s’aconsegueix el préstec, es paga una comissió d’obertura que oscil·la entre l’1,5% i el 3% de l’import prestat, en funció del termini d’amortització. Finalment, un avantatge addicional és que aquest finançament no computa a efectes de la Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya. I tampoc no hi ha despeses de notari.

Risc d´impagament

L’ i n t e r è s p e r c e b u t p e r l ’ i n v e r- s o r é s e l e v a t ja que existeix el risc

La reducció del crèdit que els bancs ofereixen a les empreses ha forçat el desenvolupament del crowdfunding.

d’impagament. En alguns casos, Arboribus pot sol·licitar garanties personals (avals solidaris) als directius o accionistes principals per proporcionar major seguretat als inversors. En cas d’impagats, la gestió la fa Arboribus, que assumeix els costos de la reclamació, però els impa-

Figura 2. Els inversors inverteixen en un préstec a una empresa canalitzat a través Figura 2. Els inversors inverteixen en un préstec a una empresa canalitzat a través de la plataforma de de la plataforma de crowdlending crowdlending

Inversor 1 Inversor 2 Inversor 3 Inversor 4

Plataforma de crowdlending

Empresa

Inversor 5 Inversor 6 Font: elaboració pròpia.

gaments són assumits per l’inversor. Al Regne Unit existeixen plataformes similars que operen amb una morositat del 2%, un percentatge molt per sota del 13% de les entitats de crèdit espanyoles.

/ SHUTTERSTOCK.

La força del model rau en la transparència: Arboribus publica les dades de l’estat dels préstecs concedits

Transparència

Una característica diferencial és la transparència, ja que Arboribus publica les dades de l’estat dels préstecs concedits. Aquí rau la força del model que permet controlar i gestionar de forma efectiva el risc d’impagament i que ha fet que als EEUU o Anglaterra grans inversors, fins i tot institucionals, estiguin invertint a través d’aquestes plata formes. Pel fet de publicar la morositat real de la plataforma, si un inversor diversifica suficientment la seva inversió repartintla entre moltes empreses, es pot esperar una morositat similar en tots els casos.

De cara al futur, el principal repte d’Arboribus és que la morositat no superi el 2% i guanyar volum en un país amb poca tradició de préstecs fora del circuit bancari tradicional. A favor del projecte hi juga el fet que han estat els primers i que el món d’internet i les xarxes socials estan en ascens. A nivell mundial s’espera que al 2014 el volum del crowdlending continuï creixent i assoleixi els 3.000 milions de dòlars.

EMPRESA / En persona

MóN empresarial gener - març 2014

ENTREVISTA A MIQUEL ÀNGEL FRAILE, Secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya

“La recuperació no es nota encara ni a les butxaques de les famílies ni en el comerç” Tot i la tan mencionada recuperació econòmica, el comerç català encara viu moments difícils, compensats, això sí, per l’auge del turisme estranger. Combatre la venta il.legal, promocionar el producte local i la introducció de les TIC són alguns dels reptes a curt termini que es planteja el sector.

“El que més pot ajudar al comerç, a banda de l’activitat turística, que és molt bona i ens va molt bé, és que l’activitat industrial generi llocs de treball”

són les seves expectatives enguany? Aquest any, les perspectives a l’inici de la campanya eren bones i estimàvem poder créixer entre un 2 o un 3%. Pensem que aquesta xifra tot just l’assolirem. I és que les rebaixes també es veuen afectades per la situació econòmica de les famílies.

Miquel Àngel Fraile, secretari de la Confederació de Comerç de Catalunya.

EMMA BOUISSET

Com valoren des de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) la passada campanya de Nadal i Reis per al comerç català? Es percep ja la recuperació econòmica? Valorem la campanya positivament perquè, en general, no hem baixat les vendes respecte de l’any anterior. Tot i així, tots els sectors estan molt aturats i els creixements poden haver estat

/ CEDIDA.

només d’un 1 o un 2 % com a màxim, i fins i tot hi ha sectors, com el de l’electrònica de consum, on les vendes han baixat un 4 o un 6% respecte el 2012. No podem dir encara que la recuperació es noti a les butxaques de les famílies ni en el comerç. Ens trobem, ara, en un altre dels períodes forts per al sector: les rebaixes. Quines

La caiguda del consum, arran de la crisi, encara és molt forta a Catalunya. Quines mesures proposen per fer-hi front? El comerç ja fa els seus deures oferint productes adequats a cada butxaca. I també millorem els nostres aparadors, la nostra línia de relació amb el client, els serveis que oferim... Però, en definitiva, el que més pot ajudar el comerç, a banda de l’activitat turística, que és molt bona i ens va molt bé, és que l’activitat industrial generi llocs de treball. Al desembre van tornar a endegar la campanya “Estirem la manta” per conscienciar la ciutadania sobre la realitat del

top manta. Tant de mal fa la venta il.legal? El top manta és una expressió de l’explotació, feta per grups o màfies, de persones que estan en situació il.legal o marginades per treure producte falsificat o imitacions. Per això, la campanya “Estirem la manta” va enfocada a que el consumidor prengui consciència de que, cada vegada que compra productes del top manta, està contribuint a aquesta explotació. La gent no valora molt el tema pensant que els seus efectes són inapreciables. Però a Catalunya, actualment hi ha aproximadament més de 2.500 persones dedicades al top manta que poden facturar en tot l’any prop de 100 milions d’euros, sense IVA, sense IRPF, sense pagar taxes locals... L’afectació d’aquesta activitat és molt important. El 2013, Catalunya ha rebut 15,6 milions de turistes estrangers que han generat una despesa per sobre dels 14.000 milions d’euros. El comerç bé se’n beneficia... El sector del comerç i el sector del turisme estan íntimament lligats, i per tant, Catalunya, i no només la costa, sinó moltes zones d’interior i les quatre capitals de demarcació, tenen en el turisme un element clau d’ocupació de riquesa. A més, hi ha zones que comercialment no pateixen la crisi perquè tenen la fortuna de ser molt atractives per al turisme, com és el cas del comerç del centre de Barcelona, en especial el del Passeig de Gràcia.

Amb tants clients estrangers, la implantació a partir de l’1 de febrer de la normativa SEPA (Single Euro Payments Area) suposarà una major comoditat de pagament? Evidentment, el tema SEPA per a nosaltres ha estat important. Ja en el seu dia vam fer una campanya a favor de la reducció de les comissions del pagament amb targetes de crèdit. Lògicament, a més, per les transferències i per tot el que són les entrades comercials, turístiques i econòmiques, la unitat d’acció i la uniformitat del sistema bancari europeu és una peça clau. I ja que parlem de legislació. La Proposició de llei d’horaris comercials, actualment en tramitació, pretén la defensa del model català de comerç (amb vuit diumenges i festius d’obertura anual) enfront a la liberalització total d’horaris que proposa el govern espanyol. Quina postura manté la CCC quant a aquesta polèmica? De moment, ja han hagut d’acceptar 10 festius d’obertura... Nosaltres estem a favor de la ordenació comercial. No es tracta de limitar la competència sinó d’ordenar i permetre que els comerciants competeixin i els consumidors tinguin capacitat d’elecció. Si, d’altra banda, per efecte de la llei, hem de passar de vuit a 10 festius autoritzats perquè puguin obrir els comerços i que això sigui equiparable a la legislació espanyola –perquè no hi hagi motiu de recurs-, ho considerem com un mal menor. A més,

Gestió emrpesarial / Empresa

gener - març 2014 MóN empresarial

en aquest cas, hem arribat a un consens perquè siguin els ajuntaments de Catalunya els qui decideixin per a aquests dos festius complementaris quines són les dates d’obertura. Quin és el poder la marca “Botiguers del País” que promociona la CCC? La compra no és neutral. El fet de comprar en el comerç de proximitat productes fets a Catalunya pot ajudar a generar llocs de treball aquí, a casa nostra, que són tan necessaris, i a redistribuir la renda. La marca “Botiguers del País” el que pretén és això, i també facilitar que cada vegada que el consumidor la vegi pensi que està adquirint un producte i un servei que reuneix tota una sèrie de qualitats de proxi-

mitat, de servei, de professionalitat i de compromís amb el nostre país. Què n’opinen del fet que el personal de seguretat privada pugui identificar i detenir a la via pública? Creuen que així millorarà la seguretat al comerç? Nosaltres tenim molta contractació de vigilància privada i és veritat que no sempre és fàcil actuar en casos de conflicte. Per tant, tot el que signifiqui millorar en transparència i amb garanties l’actuació de la vigilància privada cooperant amb els cossos de seguretat sempre és positiu. Però mai pot substituir-los. Perquè entenem que aquesta no és la nostra funció ni la de la vigilància privada. La vigilància privada és un element

La uniformitat per als pagaments que implanta la normativa SEPA és una peça clau per al comerç catala.

complementari i fins i tot dissuassori que han d’anar conjugat amb la policia i els cossos de seguretat. Per acabar, i ja que ja ens trobem dins el món 2.0, digui’m quins són els reptes de futur

del comerç català. L’aparador físic botiga s’amplia a l’aparador virtual. Per tant, tot el que signifiqui la incorporació de tot tipus de tecnologies, de comunicacions i de coneixement al nostre entorn són elements

/ SHUTTERSTOCK.

de competitivitat i oportunitats de negoci. No els hem de veure com elements negatius que ens poden fer perdre la nostra activitat. Per tant, hem d’afavorir la incorporació de les TIC al comerç i de les aplicacions.

GESTIÓ ECONÒMICA INTEL·LIGENT

La negociació bancària Per gestionar amb èxit un projecte és imprescindible disposar de recursos econòmics en tot moment. ARGÈLIA GARCiA Sòcia fundadora i directora d’expansió d’External Financial Management

La funció bàsica de la direcció financera és garantir la disponibilitat de recursos econòmics. Aquests darrers anys, els directors financers hem tingut ocasió d’aprendre moltes coses. Sentim parlar de la restricció del crèdit en els mitjans i això es tradueix en la realitat en noves pràctiques i més feina constant per assegurar que les nostres empreses no es veuen afectades. 2014 no serà un any especialment bo, ni esperem un crèdit fàcil, que difícilment tornarà. Els bancs seguiran amb la pràctica del carrytrade (fer servir els diners

barats del BCE per comprar deute sobirana ben remunerada), hauran d’iniciar l’aplicació de Basilea III, que obliga a incrementar les reserves, passar test d’estrès com a part del procés d’unificació bancària, i seguir amb la reestructuració fruit de les fusions i compres, un procés que acostuma a generar ineficiències importants per als usuaris.

ons és ara, al mes de gener, amb tot l’any per endavant, amb tots els objectius per aconseguir i tot el finançament subvencionat per atorgar.

Mantenir i fer créixer el pool bancari és una tasca que involucra molts aspectes globals de negoci, que requereix tenir present el principis més clàssics de la direcció financera i d’altres potser no tan convencionals:

2.Ser curosos en l’elecció del producte bancari: a cada necessitat se li ha de trobar el producte adient. Les pòlisses de crèdit de concessió tant capritxosa s’han convertit en un producte que convé evitar, preferint préstecs a curt, utilitzant finançament d’importacions i d’exportacions per les relacions internacionals o càrrecs directes SEPA. Busquem sempre nous productes i noves condicions.

1.Controlar permanentment la tresoreria: així com la posició de tresoreria a curt és vital per evitar tensions, el pressupost de tresoreria anual és l’eina bàsica per negociar amb calma les necessites de l’any. En un moment en què les converses s’estenen fàcilment entre sis i vuit setmanes, la millor època per iniciar negociaci-

3.Preparar bé les negociacions bancàries, o quasi mantenir-nos sempre en estat de negociació. Vigilar el rating de l’empresa, mantenir els ratis bàsics de balanç i estar oberts a fer canvis en l’estructura patrimonial, si és necessari. Potser cal fer servir un producte per millorar els fons propis i solucionar un munt de problemes.

Som partidaris de la negociació simultània, si bé amb un màxim de tres entitats alhora. Això implica comptar amb un bon arxiu digital que ens permeti facilitar documentació i un registre de passes en la negociació amb cada entitat. 4.Fer servir totes les eines al nostre abast: quan busquem fons hem d’ensenyar per què els volem i què hem fet amb els que ens han deixat. Cal mostrar l’empresa, què s’ha fet fins ara i què es vol fer. Amb números i documents, però també amb visites a fàbrica, al nou magatzem, ensenyant el nou etiquetatge dels productes i/o l’experiència internacional. Es important que l’altra part negociadora vegi el projecte en la seva faceta més engrescadora. Per això, podem incloure presentacions (curtes, si us plau), presencia en mitjans i visites durant el procés negociador. 5 . Escoltar el que ens diuen: això és llei a l’àrea comercial. Si bé importa si

no fas una venda, el que sí és clau és que obtinguis informació del mercat i l’apliquis en el proper procés. Doncs en el cas de les negociacions bancàries passa el mateix. Potser si tres entitats diuen una mateixa cosa, haurem d’ajustar la nostra estratègia negociadora per començar la pròxima. I, per acabar, no podem renunciar a controlar les entitats. Hem de saber quant ens costa realment cadascuna sense fer servir els seus càlculs amb mil conceptes (comissió per efecte, per línia, correu, manteniment, etcètera). Si realitzem un senzill càlcul basat en tot els costos que implica obtenir aquell crèdit o línia, tot ordenant les entitats en base al seu cost, obtindrem moltes sorpreses i també força eines per negociar condicions. Que els mitjans i les estadístiques diguin que hi ha restricció de crèdit, no vol dir que no el puguem aconseguir, o fins i tot negociar-ne els preus. Només implica que cal esforçar-se per fer-ho.

EMPRESA / Agrupacions empresarials

MóN empresarial gener - març 2014

Les noves cotitzacions posen un pal més a les rodes de l’activitat empresarial Les principals patronals catalanes s’han mostrat unànimement crítiques respecte als canvis en les cotitzacions socials aprovats pel Govern el passat 20 de desembre a través del Real decret llei 16/2013, una mesura que passa a integrar en les bases de cotització a la Seguretat Social retribucions en espècie que fins ara no hi figuraven, un fet que comportarà un increment dels costos laborals per a les empreses i un perjudici econòmic per als treballadors.

Amb les noves cotitzacions, els empresaris hauran de refer els seus pressupostos per a l’any 2014.

EMMA BOUISSET

L’entrada en vigor, el passat 22 de desembre, del Real decret llei 16/2013 de mesures per afavorir la contractació estable i millorar l’ocupabilitat dels treballadors perjudicarà en realitat, tal com denuncien des de les patronals catalanes, la recuperació de l’activitat de pimes i autònoms de manera directa. I és que aquesta iniciativa del Govern consensuada en ple període nadalenc i sense esmentar-ne la seva existència durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres del 20 de desembre de 2013 (la mesura es va incloure com una mera disposició final tercera dins el Reial decret llei i només es va donar a conèixer al dia següent de la seva aprovació, quan es va publicar al BOE), tindrà un impacte negatiu tant sobre la retribució neta que perce-

bran els treballadors a partir d’ara com sobre la competitivitat de les empreses, ja que passa a integrar en les bases de cotització a la Seguretat Social percepcions en espècie que fins aleshores no hi figuraven (o que només es pagaven quan arribaven a certa quantia). Així, la proposta, pensada, tal com ha reconegut el mateix Govern, com a mesura per pal·liar part del dèficit de la Seguretat Social tot recaptant prop de 1.000 milions d’euros extra, modifica l’article 109 de la Llei General de la Seguretat Social i inclou com a nous conceptes computables íntegrament elements que formen part de les percepcions no salarials o extrasalarials dels treballadors. A partir d’ara, doncs, les assegurances mèdiques (que només cotitzaven a partir dels 500 euros anuals) i els fons de pen-

/ SHUTTERSTOCK.

sions, els xecs restaurants (que fins ara només computaven quan sobrepassaven els 9 euros al dia), els plusos de transport (exempts si no sobrepassaven uns 106 euros mensuals), les participacions d’empresa i els serveis d’escola bressol, entre d’altres, cotitzaran des del primer euro.

Pimes i autònoms, els més perjudicats

En un context de minsa recuperació econòmica i amb unes perspectives de futur encara molt inestables al nostre país, els costos salarials unitaris que implicarà aquesta nova imposició, “comportaran un increment de costos per a les empreses i un perjudici econòmic per als treballadors”, segons han valorat des de la patronal Foment. I tot i que, tal com han matisat des de Pimec, l’impacte “no serà igual a

cada empresa, perquè dependrà de les remuneracions en espècie que ofereix cadascuna”, a priori afectarà el gran gruix dels treballadors, ja que les noves cotitzacions “podrien afectar en major o menor mesura a totes les retribucions inferiors als 43.000 euros anuals, depenent de la composició de la seva estructura salarial”, com afirmen des de Cecot. En qualsevol cas, el que està clar és que pimes i autònoms seran els més perjudicats per aquesta mesura, així com aquelles organitzacions que “facin servir sistemes de compensació més diversificats i també aquelles que apliquen convenis col·lectius que estableixen aquests sistemes de remuneració com a obligatoris”, han afegit des de Pimec. De moment, des de la patronal de la petita y la mitjana empresa han manifestat que el canvi en les cotitzacions podria arribar a significar “un augment de costos salarials d’un 2%”. A més, des de Pimec recorden que a aquests canvis se li han de sumar altres que van en la mateixa línia i que afecten, de nou, al col·lectiu de pimes i autònoms, com són l’augment del 2% de la base mínima de cotització per autònoms i d’un 5% la base màxima. Un fet que no contribueix “a la competitivitat de les empreses ni, evidentment, a la generació de llocs de treball, incidint negativament en la incipient recuperació econòmica”, han subratllat des de Foment. “Els costos laborals en el nostre mercat de treball sempre s’han caracteritzat per ser dels més alts del nostre entorn”, han assenyalat des d’aquesta la

patronal. I han afegit que, “en aquest sentit, les cotitzacions socials a càrrec de les empreses són de les més elevades de la Unió Europea, fet, que afecta de manera negativa a la competitivitat del nostre teixit productiu, i a l’atracció d’inversors i, també, a les exportacions i a la internacionalització de la nostra economia”. En aquesta mateixa línia, des de Pimec han insitit a recordar que “no podem oblidar que, prèviament, el Govern ja va eliminar la cobertura del FOGASA en els acomiadaments objectius d’empreses de menys de 25 treballadors, i també va suprimir la majoria de bonificacions a la contractació”, per això, des de l’organització empresarial han volgut remarcar “que tots aquests canvis són contraris al compromís del Govern de reduir les cotitzacions socials durant el 2013 i 2014 (recollit a l’exposició de motius del Real decretllei 20/2012, de 13 de juliol)” i han advertit al Govern central en un comunicat que tots aquests augments, “i els que sembla que s’estan preparant (com la pujada de l’IVA sanitari) són del tot contraproduents per generar ocupació, ja que perjudiquen enormement la competitivitat de les pimes i els autònoms, i per tant, l’augment de la seva activitat econòmica.”

Més complexitat sense contrapartides

Cecot, per la seva banda, també ha coincidit a criticar el fet que la proposta vagi totalment “en sentit contrari als compromisos del govern per crear ocupació” i des de la patronal han exigit que si la mesura es fa per incre-

Agrupacions empresarials / empresa

gener - març 2014 MóN empresarial

Nous imports a incloure a la base de cotització de les nòmines

Vals menjador i serveis de guarderia, entre altres percepcions no salarials, passen a cotitzar, ara, des del primer euro. / SHUTTERSTOCK.

mentar els ingressos de la Seguretat Social, “també ens haurien de dir quant, fruit de l’increment de les bases de cotització, pagarem de més en les pensions futures, ja que si no, l’argumentari no és vàlid”. A més, segons Cecot, la proposta és tan incongruent que, en alguns casos, suposa “adoptar mesures contradictòries”. Per exemple, en els supòsits dels plans i fons de pensió, “l’augment del cost desincentivarà la seva utilització quan, justament, aquests constitueixen una alternativa i una diversificació al Sistema de la Seguretat Social entre la part pública i la privada”. En els supòsits de les assignacions assistencials com tiquets restaurants o vals de guarderia, a més, “l’exempció de cotització responia a carències en el sistema públic, tant de transports públics, en el cas de tiquets restaurants, com del sistema educatiu públic, en el cas dels vals de guarderia”.Segons l’organització empresarial, doncs, amb l’adopció de la nova mesura, el que s’està fent és penalitzar l’oferiment d’uns serveis que l’Estat ara mateix tampoc no pot cobrir. Per a Cecot, a més, la iniciativa del RDL, fa créixer “la complexitat en la regulació, ja que ara hi ha criteris diferents entre la cotització i la tributació de totes aquestes partides salarials”, i, “de fet, es dóna un trencament

de la homogeneïtat existent fins ara entre l’exempció en les cotitzacions socials i les exempcions fiscals. Una complicació més afegida a la gestió empresarial”.

Manca de diàleg

A banda de les conseqüències econòmiques que comportarà l’aplicació de les noves cotitzacions, aquest episodi ha posat de manifest, de nou, la manca de diàleg existent entre els polítics i la societat empresarial: “Vam començar l’any demanant diàleg, diàleg i més diàleg per poder dur a terme canvis”, han reclamat des de la patronal Cecot, “i és lamentable haver de dir que si des de la Cecot demanàvem diàleg és precisament per decisions com aquesta que es va aprovar el vint de desembre. El sector polític ha de posar-se al mateix pla que la ciutadania i les empreses i dialogar de tu a tu en benefici de tots”. La Cecot també s’ha mostrat molt crítica amb les formes que ha utilitzat el Govern,

ja que per aprovar aquesta mesura “va fer servir la via del reial decret llei, que no té tramitació parlamentària, en lloc d’incloure-ho a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat que en aquells moments s’estava tramitant al Parlament Espanyol. A més, tampoc no va traslladar la proposta, tenint en compte l’impacte econòmic que tindria, als agents socials i, per últim, va aprovar i publicar la decisió en dates de període nadalenc, “totalment inadequades perquè els agents poguessin tenir marge de resposta”. La mesura, per tant, obligarà les empreses a revisar els pressupostos que ja tenien tancats per a l’any 2014. Foment, per la seva banda, també ha manifestat el seu rebuig a la mesura i la seva voluntat que es retiri, ja “que no ha estat prèviament comunicada ni negociada amb els agents socials”. Una postura que també manté Pimec, que no aprova “el silenci i la poca transparència amb què s’ha posat en marxa aquesta mesura”.

Plus de transport i de distància. Ara computa íntegrament, mentre que abans tan sols computava l’excés sobre el 20% de l’IPREM. Millores de les prestacions de la Seguretat Social diferents de la incapacitat temporal. Queden incloses íntegrament a la base de cotització. Abans estaven exemptes Assignacions assistencials: • L’entrega gratuïta o a preu inferior al de mercat d’accions o participacions de l’empresa o empreses del grup cotitzen ara íntegrament. • Les entregues de productes a preus rebaixats que es realitzin en cantines o menjadors d’empresa o economats de caràcter social –tenen aquesta consideració les fórmules directes o indirectes de prestació del servei, admeses per la legislació laboral, en què concorrin els requisits establerts a l’art. 45 del Reglament de l’IRPF–, es computaran íntegrament a la base de cotització. • La utilització de béns destinats als serveis socials i culturals del personal empleat cotitzen íntegrament. • Les primes d’assegurances es computaran íntegrament, tant les d’accidents de treball o responsabilitat civil del treballador, com les de malaltia comuna dels treballadors. • La prestació del servei d’educació preescolar infantil, primària, secundària, obligatòria, batxillerat i formació professional, per part de centres educatius autoritzats als fills dels seus empleats, amb caràcter gratuït o per un preu inferior al normal de mercat, també es computaran íntegrament. • Despeses de manutenció i estada (dietes). Perquè estiguin exemptes s’han d’haver generat en un municipi diferent d’aquell on estigui situat el lloc de treball habitual del perceptor i d’aquell en què tingui la residència, en la quantia i abastiment previstos en la normativa reguladora de l’IRPF. Hipòtesi: treballador amb un salari brut de 1.600€ que no realitza hores extra, no té assegurança mèdica ni utilitza la llar d’infants. Cobra 2 pagues extra prorratejades, cobra el límit del plus transport fins ara exempt, 50€* per un pla de pensions i un plus menjar de 9€ diaris per 20 dies que té el mes. La base per contingències comunes i la de professionals és la mateixa. *La quantitat de 50€ del pla de pensions és un exemple, podria ser un xec guarderia, o una assegurança mèdica de menor quantia, segons allò pactat entre empresa i treballador. any 2013

cost empresari (€)

C. Comunes

440,5

Desocupació

FOGASA

3,7

11,2

C.Professionals

56,0

Cost total empresarial Seguretat Social – mensual any 2014

614,1 cost empresari (€)

C. Comunes

440,5

Desocupació

121,2

FOGASA

Pèrdues de 500 milions d’euros per a l’hostaleria E.B. En el cas concret dels xecs restaurant, el fet que passin a formar part de les bases de cotització tindrà un impacte negatiu de prop de 500 milions d’euros en pèrdues

per al sector hostaler. Així ho ha manifestat en un comunicat la Federació Espanyola d’Hostaleria (FEHR), que ha afegit que es perdran prop de 275.400 clients i més de 10.000 llocs de treball.

102,7

4,4

13,2

C.Professionals

66,1

Cost total empresarial Seguretat Social – mensual

724,8

Diferència entre 2013-2014: 110,7€ Increment % respecte 2013: 18,03% Font: Pimec

Empresa / Amb empenta

MóN empresarial gener - març 2014

Start-Up Catalonia 2014 Acord entre La impulsarà el creixement Salle, Cecot i ASEITEC per de 58 empreses l’emprenedoria El programa que impulsa ACCIÓ i forma part del Catalunya Emprèn ha iniciat la seva segona edició amb l’objectiu que les empreses participants incrementin un 50% la seva facturació, creïn un mínim de dos llocs de treball i s’obrin a nous mercats i aconsegueixin finançament. REDACCIÓ

Aconseguir l’assessorament, la formació, el networking i el suport necessari en la cerca de finançament durant les etapes de vida inicials d’una start-up, quan hi ha un alt nivell d’incertesa, no és una tasca senzilla. Però és l’objectiu de la Xarxa d’Acceleradores Start-Up Catalonia, que enguany acollirà 58 empreses en el marc de la segona edició del programa Start-Up Catalonia impulsat per ACCIÓ dins del programa Catalunya Emprèn. El conseller delegat d’ACCIÓ, Joan Tarradellas, i el president del Tecnocampus i regidor de promoció econòmica i innovació de l’Ajuntament de Mataró, Miquel Rey, han estat els encarregats de donar el tret de sortida a aquesta

iniciativa en una sessió inaugural celebrada a Mataró el passat 15 de gener i que ha comptat amb la presència del fundador d’EyeOS, Pau García-Milà, que ha explicat la seva experiència com a emprenedor i ha donat consells sobre l’art de generar idees, fer-les realitat i consolidar-les. Entre els principals objectius que el programa Start-Up Catalonia s’ha fixat aquest 2014 hi ha aconseguir que el promig de les empreses participants incrementin un 50% la seva facturació anual, incorporin un mínim de 2 treballadors durant l’any que dura el programa, que el 30% de les start-ups iniciïn o incrementin les vendes a l’exterior, que el 70% aconsegueixi el finançament necessari per assolir les seves fites; i que

un any després d’haver acabat el programa, més d’un 6% d’aquestes empreses rebin el suport econòmic d’un inversor privat. Per fer-ho, durant un any treballaran en alguna de les quatre acceleradores que ACCIÓ té al Parc Científic i Tecnològic de la UdG (Girona), Tecnocampus de Mataró (Maresme), EsadeCreapolis (àmbit B-30) i al Parc UPC (Baix Llobregat) i comptaran amb un dels més de 80 tutors de què disposa StartUp Catalonia perquè els acompanyi durant tot el 2014 i els ajudi a assolir els objectin que s’han marcat. Elss eixos clau en què se centrarà aquesta segona edició de l’Start-Up Catalonia seran el networking, la reflexió estratègica, la internacionalització i el finançament.

El consell delegat d’ACCIÓ, Joan Tarradellas, durant la presentació de l’edició 2014 de Start-Up Catalonia. / CEDIDA.

Les tres entitats acaben de signar un conveni de col·laboració amb l’objectiu de difondre els valors de l’emprenedoria i la cultura empresarial. El pacte també pretén apropar l’expertesa de La Salle en l’àmbit tecnològic a les pimes.

Santos, Abad i Gómez després de signar el conveni de col·laboració. REDACCIÓ

Per promoure l’emprenedoria, la formació és essencial. D’aquí que la signatura d’un conveni de col·laboració entre la universitat La SalleURL, la patronal Cecot i l’Associació d’Empreses d’Informàtica i Tecnologies de la Comunicació de Catalunya (Aseitec) sigui una bona notícia per al sector empresarial. I és que aquest acord, que tindrà una durada de dos anys, permetrà impulsar, segons ha manifestat el director general del campus de Barcelona de la institució universitària, Josep M. Santos, “les sinèrgies entre Cecot i Aseitec amb el centre universitari de la tecnologia i l’emprenedoria”. Així, d’una banda, La Salle-URL farà arribar a la realitat productiva de les pimes tota la seva expertesa tecnològica, oferint-los programes formatius amb una gran adaptabilitat, “tant a nivell universitari com de Cicles Formatius”. D’altra banda, s’espera que aquest conveni de col·laboració ajudi “a fomentar i promoure l’emprenedoria entre els mateixos estudiants de La Salle-URL”. Ho ha explicat el

/ CEDIDA.

president de l’Aseitec, Pedro Gómez, durant la signatura del conveni. Gómez, a més, ha volgut deixar ben clar com d’important és “apropar als estudiants el coneixement sobre la gestió empresarial”. Per al president d’aquesta associació d’empreses del sector TIC, a banda de la tecnologia i la innovació com a factors transversals a les empreses, la gestió empresarial també ho hauria de ser “perquè pot ajudar els estudiants a obrir unes perspectives laborals que, possiblement, no s’haguessin plantejat sense un coneixement previ en gestió d’empreses”. De moment, doncs, i encetant aquesta línia de foment de l’emprenedoria i la cultura empresarial, des de l’Aseitec ja han ofert a La Salle-URL col·laboració directa amb La Salle Technova, la seva incubadora d’empreses, per facilitar els seus serveis a empreses de nova constitució i integrant-los com a socis de ple dret durant el primer any sense cost. L’únic requisit és que els projectes empresarials no sobrepassin els dos anys des de la seva constitució.

Projectes i inversions / empresa

gener - març 2014 MóN empresarial

La MAT, un projecte d’alta tensió social A principis de gener, un home s’enterrava viu amb el seu cotxe, a la localitat gironina de Viladasens, en un intent desesperat per paralitzar les obres de la línia de Molt Alta Tensió (MAT). A finals del mateix mes, el 99,5% de les 6.001 persones consultades per la Plataforma No a la MAT Selva votaven en contra d’aquest mateix projecte. Per què causa tant de rebuig aquesta infraestructura? JOAN TAVERNA, GEÒLEG

Des que Red Eléctrica España (REE) i Réseau de Transport d’ Electricité (RTE) van signar el 2001 un acord per a la construcció d’una nova línia de Molt Alta Tensió (400.000 volts) per l’est dels Pirineus, entre els municipis de Baixàs (Rosselló, França), Bescanó (Gironès) i Sentmenat (Vallès Occidental), la polèmica i el malestar no han deixat d’acompanyar aquest projecte, particularment a les comarques gironines, on entre els anys 2005 i 2008 es van viure els moments àlgids en contra d’aquesta infraestructura.

A favor de la interconnexió Sobre el paper, la MAT ha de servir per millorar les interconnexions internacionals de la xarxa elèctrica espanyola amb la francesa i la resta d’Europa –d’aquesta manera la capacitat d’interconnexió amb França passaria de 1.400 MW a 2.400 MW, fet que suposaria un 4% de la capacitat de producció d’Espanya; encara lluny, però, de l’objectiu del 10% aconsellat pel Consell Europeu per a tots els estats membres– i, per això, la seva construcció fou declarada projecte d’interès europeu. A partir d’aquí, i gràcies a un finançament de 225 milions d’euros aconseguits en el marc del programa europeu EEPR (European Energy Program for Recovery), el projecte dibuixa una infraestructura d’una llargada d’uns 200 km que comportarà la ubicació, aproximadament cada 300 metres, de torres de prop de 60 metres d’alçada, 35 metres d’ample i una superfície de base d’uns 400 m2 –la REE ja va descartar la possibilitat de soterrar la línia en el seu moment perquè, afirmava, això n’encariria el cost

i, a més, assegurava que en la seva major part el traçat seria paral·lel a l’autopista AP-7 i al Tren d’Alta Velocitat (TAV)–. Segons els defensors del projecte (és a dir, segons els governs espanyol i francès), la MAT permetrà millorar notablement la qualitat i seguretat del subministrament, tant a les comarques gironines com a les rossellonenques, així com proveir el TAV en el tram Barcelona-Perpinyà i afavorir la integració d’un volum més gran d’energies renovables, especialment en el camp eòlic, dins el sistema ibèric. D’altra banda, els partidaris de la MAT també asseguren que la nova interconnexió afavorirà l’intercanvi energètic entre països i, com a conseqüència d’això, fomentarà una integració més forta dels mercats d’electricitat, fet que permetrà ajustar els preus de l’energia elèctrica entre la península Ibèrica i la resta d’Europa o, el que és el mateix, obrirà la porta, en definitiva, a una reducció dels preus de l’energia elèctrica. Per últim, també es mostren a favor de la construcció d’aquesta línia tant les associacions empresarials com la Cambra de Comerç i la patronal Pimec, afectades pels continus talls elèctrics que ha patit la província gironina.

projecte també subratllen el dels arbres –s’hi podrien que l’objectiu de la interconfort impacte ambiental i pai- produir descàrregues– i per nexió sigui, en realitat, segons satgístic que suposarà aquesta garantir el pas de maquinària els seus detractors, vendre infraestructura, ja que el seu per a les tasques de manteni- l’excedent d’energia nuclear traçat final no és coincident ment i reparació de les torres, a Portugal i al Marroc. Com amb els corredors de l’AP-7 i cablejat, etcètera. a alternativa a aquesta infradel TAV, tal com s’havia pro- Els possibles efectes negatius estructura, doncs, defensen jectat. Així, afirmen que cons- que els camps electromag- el reforçament de les línies truir la MAT comportarà talar nètics generats per la línia existents i un model energètic i/o desbrossar moltes zones podenlínies tenir sobre la salut segons alternatiu basat Projecció de les futures de MAT a Catalunya, l'esborrany de en la geneplanificació energètica 2012-2020 del Ministeri d'Industria. boscoses per evitar la proxihumana són un altre motiu de ració d’energia renovable en mitat de la línia amb les copes rebuig; com també ho és el fet llocs propers al consum.

Projecció de les futures línies de MAT a Catalunya, segons l’esborrany de planificació energètica 2012-2020 del Ministeri d’Industria.

Baixàs

Isona Penyalba

Sentmenat Santa Coloma de Gramenet Escatrón La Secuita

Sant Just Desvern

Tram Baixas-Sentmentat (aprovat i en construcció) Tram Penyalba-Isona (pendent de la resolució de la moratòria) Tram Escatrón (Aragó)-La Secuita (la declaració d'impacte ambiental està caducada) Tram Sentmenat-Santa Coloma de Gramenet-Sant Just d'Esvern (pendent de la resolució de la moratòria)

Gràfic: elaboració pròpia.

El futur del projecte

Una línia innecessària Els detractors de la MAT, en canvi, sostenen que la línia és innecessària, tant per alimentar el TAV –la línia BarcelonaPerpinyà ja funciona a ple rendiment i la Madrid-Saragossa, de la seva banda, ho fa proveïda només per una línia de 220 kV– com per l’entrada a escena de les energies renovables, els plans d’expansió de les quals han sucumbit, però, a causa de les politiques energètiques. Les plataformes contràries al

J. T. L’any 2010, el Ministeri d’Indústria va fer l’esborrany de planificació energètica 20122020. A Catalunya estava previst construir-hi tres MAT més: 1) la continuació de Sentmenat per Santa Coloma de Gramenet acabant a Sant Just Desvern (aquest darrer tram, travessant la serra de Collserola); 2) la línia Escatrón (Aragó)-La Secuita, i 3) la línia Penyalba (Aragó)-Isona. La crisi econòmica i la baixada de la demanda energètica, però, han fet que el govern espanyol s’estigui replantejant la seva construcció. Tot i així, en l’horitzó del 2020 alguna d’aquestes tres es portarà a

terme. Un pla energètic d’aquesta magnitud és un problema complex perquè s’ha de basar en buscar l’equilibri entre tres fronts simultanis: ecologia (medi ambient), economia (competitivitat o precarietat energètica) i energia (seguretat de subministrament). I s’hi podria afegir encara un quart front: el de l’acceptabilitat social del projecte; i és que en matèria energètica, fer infraestructures que poden causar un greuge per al territori pot generar indignació social. D’aquí que la incapacitat de gestionar aquesta indignació pugui comportar un preu polític que fa que al trilema energètic se sumi una altra E: la del electoralisme.

EMPRESA / RRHH Observatori

MóN empresarial gener - març 2014

Entrevista a Irma Rognoni i Viader, regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona

“Aprofitem la crisi per fer un canvi de l’estructuració de la gestió del temps” Amb la proposició de llei d’horaris comercials a punt de ser aprovada, torna a sortir a debat la necessitat d’aconseguir mesures que conciliïn d’una vegada per totes les esferes laboral i familiar en tots els sectors. Un repte que, tot i no ser gens senzill, donat que les empreses conciliadores es veuen beneficiades amb un increment de la productivitat, hauria de ser prou atractiu per assolir-lo. N’hem parlat amb l’Irma Rognoni i Viader, regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona.

“El nostre model laboral ja no és el tradicional en què tenies una feina a la mateixa empresa durant quaranta anys. Ara vivim un moment en què es parla de temps líquid: estem constantment en situació de precarietat”

La regidoraregidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona, Irma Rognoni

EMMA BOUISSET

Actualment, tant si treballem com si estem a l’atur, vivim constantment estressats per la feina. Què ens està passant? En primer lloc, el nostre model laboral ja no és aquell tradicional en què tenies una feina i estaves treballant a la mateixa empresa durant quaranta anys. Ara vivim un moment en què es parla de temps líquid: estem constantment en situació

de precarietat. Amb la crisi, moltes empreses han hagut de reduir personal i fer un ERO, fins i tot entitats del tercer sector. Hi ha hagut grans reduccions de plantilla i, per tant, més estrès per als treballadors. Per als que se’n van, perquè entren dins la roda de l’atur, i per als que es queden, per la situació d’incertesa de l’empresa i, a sobre, amb més volum de feina. A més, avui dia hi ha un tercer factor: el de

l’organització social de l’estructura familiar, que també hi té molt a dir, perquè ja no implica que un dels membres de la família treballi (acostumava a ser l’home) i l’altre (generalment, la dona) es quedi a casa tenint cura dels fills. Ara tots dos han de treballar, perquè si no ho fan la família s’estressa perquè no es guanyen prou diners, però si ho fan pateixen uns horaris que no els permeten compagi-

/ CEDIDA.

nar les obligacions familiars amb el món laboral. I quan un pare no té temps per tenir cura dels fills (i ja no parlem dels malalts o de la gent gran) encara s’estressa més, perquè sabem que es tracta d’una tasca importantíssima perquè aquests no desenvolupin actituds de dependència i per evitar alteracions conductives. Per tant, el nucli familiar, que en un moment de crisi, a més, és el que està resistint i man-

“El nucli familiar, que en un moment de crisi, a més, és el que està resistint i mantenint la xarxa social, està fent un sobreesforç a costa dels que treballen” tenint la xarxa social, està fent un sobreesforç a costa dels que treballen. Sembla un carreró sense sortida. I la crisi no s’acaba! Sempre diem que els moments de crisi afavoreixen els canvis: per tant, aprofitem la crisi per fer un canvi de l’estructuració de la gestió del temps. Ja comencem a parlar del dret al temps, és a dir, dret a tenir temps per fer altres coses a banda de

RRHH Observatori / EMPRESA

gener - març 2014 MóN empresarial

no funciona. També hi ha casos de negocis familiars que tenen en compte aquests aspectes perquè els propietaris estan sensibilitzats amb aquests temes... però és complicat. La conciliació, però, aporta molts beneficis a les empreses! Efectivament. En primer lloc, les empreses conciliadores es veuen beneficiades amb un increment de la productivitat i, després, amb un nivell de satisfacció dels propis treballadors que garanteix un bon clima laboral i, al seu torn, incrementa també la productivitat. A més, hi ha menys baixes i absentisme laboral. La manca de temps per conciliar vida laboral i familiar afecta tots els sectors, també el del comerç.

les laborals. També és veritat que ens estem tornant una societat exigent i volem tenir temps per treballar, per tenir cura de la gent gran, dels fills, de nosaltres mateixos, per fer esport, per al lleure... i, és clar, la setmana només té 7 dies de 24 hores cadascun! I aleshores, com ens distribuïm tot això? Per fer-ho, estem treballant en el que s’anomena el “Pacte del Temps”, que busca acordar amb les empreses mesures de conciliació laboral i familiar. Però és que no podem només viure per treballar, perquè si no tenim temps per consumir, la roda tampoc no gira... Exacte. Es necessita tot. I, a més, això ens porta cap a un altre debat. Si realment ens falta temps per dedicarnos a nosaltres i a la família, potser ens hauríem de qüestionar treballar estrictament les hores de feina però amb qualitat, per tal de poder ser molt més productius. Aquí hi ha una tendència a ser molt presencial, i si no et passes 14 hores a la feina sembla que no treballis prou... i aquesta és la primera cosa que hem de trencar. Val la pena que treballem 8 hores i que les treballem amb una qualitat del 100%, i que ens redistribuïm la resta del temps. D’altra banda, potser si jo treballo menys hores les que resten les farà una altra persona. Jo guanyaré menys, però guanyarem dues per-

sones i tindrem dos nuclis familiars que es desestressaran. Es tracta d’implementar la cultura de compartir. Ara que estem compartint cotxes, cases... doncs compartim llocs de treball! Però, és clar, això implica una política de seguretat social i laboral que ens ho permeti. És un canvi molt gran. La seva regidoria és impulsora de la Xarxa Nust. En què consisteix exactament aquesta iniciativa que va començar el 2006? És una xarxa d’empreses que tenen com a finalitat compartir, intercanviar, debatre, pensar i després influir sobre aspectes de gestió del temps i de conciliació entre la vida laboral i altres aspectes de la vida. Quan vaig assumirne el mandat, el 2011, hi havia 78 empreses inscrites i ara ja en són 98, i la idea és anar incrementant la xarxa, ja que hi poden formar part totes les empreses que vulguin. També ens coordinem moltes vegades en sessions de debat amb empreses que formen part de la xarxa de Barcelona Activa o també amb altres tipus d’empreses de caire més social. Alguns debats del Pacte del Temps els hem fet barrejats. La xarxa Nust és l’embrió del qual parteix tot això i el Pacte del Temps és l’objectiu al qual volem arribar. Tot i que la xarxa ha crescut, el nostre teixit empresarial consta de molt més de 98

“Les empreses conciliadores es veuen beneficiades amb un increment de productivitat i amb un nivell de satisfacció dels propis treballadors que garanteix un bon clima laboral i, al seu torn, incrementat també la productivitat”

/ SHUTTERSTOCK.

empreses... què passa amb la resta? Què hem de fer per aconseguir que en formin part? Doncs hem de fer molta tasca de sensibilització, hem de donar-nos a conèixer encara més. El problema és que hi ha empreses que són molt sensibles a aquests temes i d’altres no. Quines són les més sensibles? Normalment les que tenen un departament de RRHH amb personal sensible a aquests temes, que intenta influir sobre l’empresa amb mesures de conciliació. Com s’enfoqui el departament de RRHH és clau: si només serveix per gestionar RRHH i contractar o acomiadar personal i és un mer mandat de la direcció,

Fins ara, com a mesures de conciliació, sobretot hem sentit a parlar molt de la flexibilitat horària, de les baixes maternals... I paternals! Això és molt important per a la coresponsabilitat, perquè va lligat a què la dona pugui accedir a llocs directius en igualtat de condicions que l’home. I no ho hem aconseguit perquè estadísticament seguim tenint dades de què la dona fa el que se’n diu una doble presència: al lloc laboral i a casa. Quines altres mesures es poden impulsar? El teletreball o el treball per objectius, tot i que aquest darrer té un risc: si el portes a l’extrem et converteixes igualment en un explotador del treballador. És una mesura positiva que s’ha d’in-

corporar, però en el seu punt just. Treballar per objectius no vol dir sobreproduir, sinó fer el mateix treball però per objectius i, per tant, la presència física es pot relativitzar més a partir d’aquí. Pel que fa als horaris dels negocis, també s’haurien d’estudiar i trobar la seva justa mesura. Algunes empreses es distribueixen el temps necessari entre els treballadors per tenir cura de fills o gent gran i, per exemple, l’Ajuntament de Barcelona ofereix un sistema de reducció del temps de la jornada laboral per poder tenir cura d’un discapacitat o dels fills menors. Hi ha moltes mesures diferents, però les més clàssiques són el teletreball, la flexibilitat horària i la reducció de jornada.

El treball per objectius o el teletreball, dues mesures de conciliació. / SHUTTERSTOCK.

empresa / RRHH A fons

MóN empresarial gener - març 2014

Entrevista a Elías García cap de recursos humans ANAV

“La selecció de personal busca garantir un bon relleu generacional” Més de mil treballadors en plantilla i uns 1.300 d’externs. Les centrals nuclears no són empreses convencionals. Els requisits de seguretat hi són fonamentals i la formació dels seus empleats ha de ser específica i constant. L’Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) gestiona, de manera conjunta, les nuclears catalanes: les dues d’Ascó i Vandellòs II. Elías García n’és el cap de recursos humans. Com fan la selecció del personal? Fem una avaluació molt detallada de les competències dels candidats en funció dels llocs de treball que hem de cobrir. Les persones seleccionades són contractades i inicien un període de formació que pot anar de sis mesos a tres anys. Aquest darrer és el cas dels controladors del reactor i la turbina, que són les feines més delicades i complexes. Les classes les ofereix l’empresa TECNATOM, que és el nostre partner des de fa molts anys. El període de formació és remunerat, però si els candidats no passen l’examen final són acomiadats.

Elías García, cap de Recursos Humans d’ANAV. / CEDIDA.

Anna Plaza

Quin és el perfil dels empleats de les nuclears catalanes? Tenim 1.090 treballadors en plantilla entre les tres centrals: Ascó I i II i Vandellòs II. El 25% són titulars superiors, un 35 graduats mitjans i la resta tenen un grau superior de formació professional. Alguns dels empleats hi treballen des de la seva posada en marxa, als anys 80. Ara, a poc a poc es va produint un relleu generacional. L’any 2009 hi va haver unes 300 noves contractacions. El canvi es fa de manera molt organitzada per garantir la transferència de coneixement.

I quines característiques té la plantilla? La veritat és que tenim una plantilla preferentment masculina, tot i que entre els graduats superiors hi ha força dones, i fins i tot en tenim treballant a la sala de control. Però són poques les que venen de cicles formatius. En un dels darrers processos selectius que hem fet es van presentar més de 900 sol·licituds. Només 25 eren de dones. En canvi, en la part administrativa i de gestió hi ha majoria de dones. A l’ANAV disposem de programes d’igualtat i de conciliació.

A banda de la plantilla fixa, més de 1.300 persones treballen per a les centrals d’ANAV a través d’empreses col·laboradores. Requereixen una formació específica? En principi, els contractistes han de tenir la mateixa formació que els treballadors de la planta. És un requisit que mana el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El 50% són contractistes que treballen amb nosaltres de manera permanent. S’ha de tenir en compte, però, que les feines que desenvolupen són diferents a les dels operaris de les centrals. S’encarreguen, sobretot, del manteniment i de projectes d’enginyeria. Quan hi ha més feina és durant les recàrregues, que acostumen a durar entre 35 i 40 dies. S’hi incorporen unes 1.300 persones, que s’encarreguen de fer el manteniment i les modificacions necessàries a les instal·lacions.

També tenen en marxa una col·laboració amb l’IES Comte de Rius de Tarragona. Si, junts vam implantar un nou cicle formatiu de Grau Superior en Sistemes de Regulació i Controls Automàtics, molt orientat a les nostres necessitats. Ja n’han sortit les dues primeres promocions, unes cent persones. La majoria era personal que portava temps treballant a la central, però que no tenia títol acadèmic. També l’han fet alguns contractistes que aspiren a entrar a la plantilla de la nuclear. Ara aquest conveni ja s’ha acabat, però l’institut continuarà impartint aquest titulació. L’ANAV ha estat pionera en oferir un curs d’FP. Ara hi ha un projecte del ministeri per estendre aquesta experiència a les altres centrals. I més iniciatives: són la primera empresa que ha obtingut el certificat AENOR en Qualitat de Serveis d’Avaluació de Persones. Què implica tot això? Implica que ja teníem un procés de selecció ben estructurat i que ara encara ho fem una mica millor. La millora contínua és un dels nostres objectius. En el nostre cas, la selecció de personal és fruit d’una planificació acurada per garantir el relleu generacional. No ens podem permetre un fracàs i el nostre sistema garanteix la selecció del millor candidat seguint criteris objectius. A més, també hem reduït burocràcia. Aquests elements aporten valor a la companyia. Volem que els nostres empleats

tinguin èxit acadèmic i també en el treball. Entre els temes que més valorem hi ha un actitud qüestionadora i la cultura de seguretat. Després de prop de 30 anys operant, ara, el personal de les centrals d’Ascó i Vandellòs s’està renovant. Com gestionen tot aquest procés? En els dos propers anys preveiem la incorporació de 135 persones noves. Fa tres anys que estem treballant en aquest procés i ja tenim força gent seleccionada i formant-se. En una central nuclear res no pot ser improvisat. S’ha de treballar de manera molt planificada i mirant a llarg termini. Com he dit, has de vetllar perquè hi hagi una correcta transferència del coneixement. Hi ha un temps en què els antics i els nous empleats se solapen, treballen junts. Aquest solapament es pot allargar d’un a dos anys, en funció del lloc de treball. Tractant-se d’unes in’stal·lacions de risc, com aborden el tema de la prevenció? Toquem la seguretat des de tots els punts de vista. Per a nosaltres és un objectiu prioritari. I els resultats són bons. En cinc anys hem reduït un 90% la sinistralitat. Hi ha ajudat moltíssim l’esforç en conscienciació que realitzem. I també s’han invertit molts diners en una millor preparació. Ens hem dotat d’un simulador de factors humans, pel qual han de passar tots els treballadors, tant els propis com els contractistes. D’aquesta manera es poden evitar molts errors en planta.

Informe sectorial / EMPRESA

gener - març 2014 MóN empresarial

El suro: una indústria sostenible i exportadora El del suro és un sector estretament lligat al vi i al cava, dos dels productes estrella de la nostra economia i que més països han conquerit més enllà de les nostres fronteres. No se’ns ha de fer estrany, doncs, que Espanya –juntament amb Portugal, Itàlia i França- sigui un dels quatre països que concentren una major producció de taps de suro. Ara el seu principal repte és l’exportació. els primers industrials del suro van buscar noves àrees de producció, i així fou com el suro arribà a Andalusia i Extremadura a mitjan segle XIX. La indústria actualment es concentra en aquestes mateixes tres comunitats autònomes –i està formada per unes 150 empreses que donen feina a uns 2.000 treballadors, que en època d’extracció del suro ascendeixen a 3.000– però mentre que Andalusia i Extremadura s’han especialitzat en la preparació del suro, a Catalunya les empreses han apostat preferentment per la fabricació i la comercialització de taps de suro per a vins tranquils i espumosos.

Material 100% aprofitable Espanya, juntament amb Portugal, Itàlia i França, encapçala la producció mundial de taps de suro.

esther escolán

Del total d’efectius mundials de suro, un 70% es destina a la fabricació de taps de vi (amb una producció anual de 375.000 tones) enfront d’un 15% que es fa servir en el sector de la construcció, un 7% en la indústria automobilística i el 8% restant, per a altres usos

Al món hi ha actualment uns 2,5 milions d’hectàrees de suredes –bosc d’on s’extreu el suro-. Un 27% es troben al nostre país, on Andalusia, Extremadura i Catalunya, amb 350.000, 250.000 i 75.000 hectàrees, respectivament, són les zones amb major extensió –la resta d’Espanya es reparteix unes altres 50.000 hectàrees de producció-. D’aquest total d’efectius mundials, un 70% es destina a la fabricació de taps de vi (amb una producció anual de 375.000 tones) enfront d’un 15% que es fa servir en el sector de la construcció, un 7% en la indústria automobilística i el 8% restant, per a altres usos. En el cas dels taps de vi, a més, el 23% té el seu origen a Espanya, ja que, “de fet, el nostre país, amb Portugal, Itàlia i França, encapçala la producció mun-

dial de taps de suro, tot i que Portugal és, en realitat, el major fabricant a nivell global”, afirma Manel Pretel, director de l’Institut Català del Suro. Que la majoria de la producció de suro es faci servir per fabricar taps té una explicació ben senzilla: el suro reuneix unes qualitats úniques que el fan idoni a l’hora de rematar el procés d’envasat del vi, ja que aquest material destaca per la seva lleugeresa (el 88% del seu volum és aire), la seva elasticitat, la seva adherència, la seva impermeabilitat, el seu gran poder calorífic i com a aïllant tèrmic i per la seva manejabilitat, a més de pel seu baix contingut en aigua. En aquest sentit, Joan Rich, gerent de Rich Xiberta, un dels principals fabricants de taps de suro del nostre país, apunta que “pel que fa al vi,

/ SHUTTERSTOCK.

el tap ha d’assegurar un bon tancament, respectar l’aroma i el gust del vi, i permetre’n una evolució òptima dins de l’ampolla”. Rich afegeix que “una de les principals fites aconseguides pel sector ha estat seguir demostrant, amb el pas del temps, que pels vins de qualitat i de guarda, no hi ha millor tancament que el tap de suro”.

La indústria surera espanyola

L’activitat surera al nostre país es remunta fins a 150 anys enrere. Les primeres fàbriques sureres es van instal.lar a Catalunya i eren propietat d’empresaris britànics que, aleshores, eren els amos del comerç internacional en general. Al cap de poc, no obstant, la matèria primera dels boscos gironins fou escassa per a les necessitats del mercat, per això

Per a la indústria, la particularitat més interessant del suro és el fet que sigui un material que s’aprofita de forma integral. Fins i tot la seva pols es pot emprar com a combustible a les fàbriques. Des que les planxes de suro són extretes de la surera fins que s’obté el producte final, el suro passa per una sèrie d’etapes: estabilització, bullit, separació de les planxes, perforació i selecció dels taps i diferents acabats, que van des del rentat i la desinfecció fins al centrifugat i marcatge, a més del seu embalatge i transport. Quant als tipus de taps de suro que existeixen en el mercat, hi ha el natural, el de cava o vi escumós, el natural empastat (de suro natural amb els porus segellats amb pols de suro que millora el seu aspecte i rendiment), el tècnic (format per un cos de suro aglomerat i per discos de suro natural), l’aglomerat (format per granulat de suro i aglu-

Empresa / Informe sectorial

MóN empresarial gener - març 2014

Tecnologia punta i controls de qualitat

Evolució facturació europea sector surer (2007-2012) (en milers d’euros)

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

0 2.007

2.008

2.009

Itàlia França

2.010

2.011

Espanya Portugal

2.012

Altres

Font: AECORK.

Evolució facturació espanyola per subsectors (2007-2012) (en milers d’euros)

350.000

60.000

300.000 50.000

250.000 40.000

200.000 30.000

150.000 20.000

100.000

10.000

50.000

0 2.007

2.008

2.007 2.009

2.008 2.010

2.009 2.011

Tap Cava Productes suro aglomerat Tap Narural Productes suro natural

2.010 2.012

2.011

2.012

Tap Aglomerat Materia Prima Taps

Font: AECORK.

tinants), el microgranulat (aglomerat amb grànols fins) i el capsulat (de suro natural o aglomerat que té en un dels seus extrems una peça que pot ser de fusta, PVC, metall, etcètera). Però els més utilitzats pel sector vinícola són el natural, el de cava i l’aglomerat, l’únic que ha aconseguit recuperar-se mínimament al voltant d’Eu-

ropa en els darrers anys, fet que el director de l’Institut Català del Suro atribueix a un tema conjuntural. Efectivament, Pretel destaca que “l’aglomerat s’ha recuperat millor perquè els seus costos de producció i comercialització són menors que en el cas del natural o del cava, per això determinades bode35,00 gues han hagut de sacrifi-

30,00 28,00 20,00

car costos i apostar, com a mínim de manera provisional, per taps de qualitat lleugerament inferior, fet que també explica l’increment de la seva fabricació”. El preu mitjà del tap de suro al tancament de 2012 a Europa era de 23€/kg per al natural, de 9€/kg en el cas de l’escumós i de 7€/kg en el de l’aglomerat.

han d’estar per damunt de tot”. En aquest sentit, Joan Rich explica que “els enòlegs cada cop fan més controls del taps a la bodega, tant pel que fa a gustos no desitjats com a forces d’extracció, de qualitat visual, pols o humitat”. I és que cada vegada es té més en compte la importància de la traçabilitat i l’origen del suro, per això no és estrany que, tot coincidint amb els 14 anys de vigència de Systecode, el sector hagi desenvolupat nous sistemes de rentat, de millores organolèptiques, etcètera.

En els darrers anys, la indústria surera ha realitzat grans inversions per aconseguir que els seus 350.000 taps, a més de ser els que ofereixen 300.000 al bodeguer una millor resposta per a la criança dels seus vins, siguin 250.000 els més segurs del mercat, evitant de transmetre a l 200.000 vi olors o sabors desagradables. Tal com 150.000Enric Vigas, gerent apunta de J Vigas, un altre dels grans fabricants 100.000 de taps de suro del nostre país, “les noves tecnologies i, en aquest 50.000 cas, les més modernes, han Gran vocació servit, precisament, per a què internacional puguem0controlar de manera Quant a la facturació del 2.009 surer 2.010 2.011més 2.012 e x h a u s t i v a l2.007 a q u a l i2.008 t a t , sector espanyol, fet que es tradueix en les del 50% del total pertany a suroexportacions. aglomerat En aquest Materia Prima garanties que, per ell Productes mateix, les Productes context, suro natural té el tap de suro.” Referent destaquen els taps Taps a això, Vigas afegeix que les de suro natural i tècnics, que demandes que reben per part representen més del 60%, i del client -que, a més, “és el suro brut o preparat, amb cada cop és més exigent”-, més del 30%. Tot i que en són “les mateixes per les els darrers anys, l’epicentre quals nosaltres treballem i de la producció i el consum ens esforcem per satisfer a de vi ja no descansa tant a diari”. Europa com en els mercats Així mateix, i com a mostra emergents i del nou món (els d’aquest esperit per millorar, EUA, l’Argentina, Austràlia, aquesta indústria, tot i la tra- la Xina, Xile, etcètera), el dició que transpira el sector Vell Continent segueix sent del suro, a la vegada, molt la principal destinació de les gremial i al capdavant del exportacions sureres espa120.000 qual hi ha negocis centenaris, nyoles, concentrant un 80% 35,00 De s’ha sabut adaptar als nous del total d’operacions. 100.000 temps, innovant i essent fet, França, Portugal i Itàlia més taps pionera, també, en el desen- són els països on30,00 de suro es venen. volupament d’estàndards de 80.000 28,00 qualitat. És el cas del Codi Respecte del nou esce Internacional de Bones Pràc- nari que estan dibuixant 20,00 60.000 tiques Taponeres, que data els països abans citats, que 15,00 del de 1999 i que va posar en s’han sumat a la cultura 40.000 marxa un sistema de certi- vi bé com a consumidors o 10,00 ficació independent, Syste- en qualitat de productors, code, al qual els empresaris Manel Pretel subratlla 20.000 5,00que s’hi van adherir de manera “el repte passa, precisament, per introduir el suro com voluntària. 0 Auditades per 00 un element que suma valor Bureau Veritas, les empreses 2.007 2.008 2.009 2.010 2.011 a 2007 2.012 200 fabricants han de complir l’envàs del vi en tots aquests països”. Com? Adquirint, una sèrie de requisits Materia que es prima Taps perfeccionen tots els anys i segons Pretel, “una major Tap Na Altres productes que afecten unes 20 opera- presència mundial mitjanTap Cav cions de les que es realitzen çant l’exportació, per això habitualment. Ho resumeix [les empreses fabricants de molt clarament Manel Pretel taps de suro] estan intentant quan diu que “vendre en un crear sinèrgies i una xarxa sector molt exigent et fa ser comercial potent als països molt exigent amb tu mateix”, de destinació.” “Una cultura i aquí rau, precisament, el del vi necessita anar acomper què del sistema de certi- panyada d’una cultura del ficació Systecode. Pretel des- suro que estigui a l’altura”, taca que aquest codi “marca sentencia el director de l’Insuns estàndards cada cop titut Català del Suro, per més alts pel que fa a la quali- això, la versatilitat del fabritat del tap, tenint en compte cant a l’hora d’adaptar-se a que forma part de l’envàs la demanda, els hàbits, els d’una beguda, on la qualitat circuits comercials, etcètera, i la seguretat alimentàries d’aquests països és clau.

Informe sectorial / EMPRESA

gener - març 2014 MóN empresarial

350.000 2.000.000

1.500.000

120.000 1.000.000

100.000 80.000

500.000

60.000 0 2.007

40.000

2.008

2.009

20.000 Itàlia

2.010

2.011

2.012

Espanya Portugal

França 0

2.007

ria Prima

2.008

Altres 2.009

2.010

2.011

Materia prima Altres productes

2.012

Taps

Evolució exportacions catalanes per tipus de taps (2007-2012) (en milers d’euros) 120.000 100.000

60.000 80.000

50.000

2.008

2.009

2.010

Productes suro aglomerat Productes suro natural

60.000

40.000

30.000

20.000

20.000 2.011 10.000

0 2.012

2.007

Materia Prima Taps

2.008

2.009

Materia prima Altres productes

0 2.007

2.008

2.009

2.010

Tap Cava Tap Narural

2008 Tap Natural Tap Cava

A Rich i Xiberta, que compta amb una filial productiva pròpia als EUA, l’Argentina, 250.000 Xile i Sud-àfrica, a més de filial comercial a França, hi 200.000 tenim un clar exemple de com estar present a nivell 150.000 mundial sí és possible, ja que “aquesta visió global del mercat ens permet estar 100.000 en contacte amb tot tipus d’enòlegs, conèixer diferents 50.000 varietats de vi, estar atents a les novetats tècniques de 0 vinificació i a la2.009 demanda2.010 del 2.007 2.008 mercat exterior”, reconeix el Productes seu gerent, que afegeix suro aglomerat que, actualment, exporten a Productes suro natural Alemanya, Croàcia, Bòsnia, Itàlia, Israel i la Xina, entre d’altres països. I és que si observem el comportament internacional del sector surer dels últims sis anys, Font: AECORK. veurem que entre l’any 2008 i el 2009 el sector va experimentar un descens del 30%, a causa, sobretot, del retrocés del mercat del vi a Europa, però a partir de l’any 2010 es va començar a recuperar fins a assolir quotes similars a les del 2008, i pel que fa al tap de suro, a més, ja se situen prop dels valors enregistrats el 2007, un any que fou excepcional en termes de facturació. La causa d’aquesta recuperació? Segurament, un cúmul de factors, entre els 2.010 2.011 quals 2.012no podem obviar, però, la clara vocació internacioTaps nal de molts productors. Pel que fa a la distribució de la facturació del sector surer al voltant d’Europa, al tancament de 2012 i segons dades d’Aecork, Portugal seguia encapçalant el rànquing amb una quota del 64%, seguit Font: AECORK. d’Espanya (15%), França (13%) i d’Itàlia (8%). 300.000

Evolució exportacions catalanes per subsectors (2007-2012) (en milers d’euros)

2.011

2.012

Tap Aglomerat

Evolució preu unitari exportacions catalanes per tipus de taps (2007-2012) (euros/Kg)

2009

2010

35,00

2011

2012

El client, la pedra angular

Tap Aglomerat

30,00 28,00 20,00 15,00 10,00 5,00 00 2007

2008 Tap Natural Tap Cava

2009

2010

2011

2012

Tap Aglomerat Font: AECORK.

Finalment, per avaluar el valor afegit que el tap de suro aporta a la indústria vinícola del nostre país, ens hem posat en contacte amb la bodega Albet i Noya i la bodega cooperativa Masllorenç. Mentre que Josep Maria Albet i Noya, gerent de la primera, explica que el tap de suro que utilitzen per als seus vins i caves “els proporciona una micro-oxigenació que fa que amb el temps la seva estructura esdevingui més suau i rodona, minimitzant, a més, el risc de reducció (aroma tancat o indesitjables) i proporcionant una bona evolució en ampolla d’aquests vins”, Joan Salva-

El 50% del total de la facturació del sector surer espanyol pertany a les exportacions i, en aquest context, destaquen els taps de suro natural i tècnics, que representen més del 60%, i el suro brut o 2.011 2.012amb més preparat, del 30% Materia Prima

Taps

Un dels reptes de futur de la indústria suerar passa per introduir el suro com un element que suma valor a l’envàs del vi en tots els països emergents: EUA, l’Argentina, Austràlia, la Xina, Xile, entre d’altres

35,00 30,00 28,00

dor, gerent de Masllorenç, 20,00 afirma que “la funció del tap

15,00 és fonamental per al bon desenvolupament del vi un

10,00 cop embotellat”.

Així 5,00doncs, a l’hora d’envasar els seus vins, a Albet i Noya 00 aposta pel suro natural en un 45% pel 2007dels casos, 2008 suro aglomerat amb discos naturals en un 15% (nomes Tap corona Natural escumosos) i pel tap en un altre 15 %. Tap Per Cava al 40% restant (rosat, negre jove i blancs joves) utilitza rosca d’alumini. Per la seva banda, Masllorenç utilitza taps de suro natural i tecnològics ja que, com apunta Salvador, “sens dubte, el millor tap és el de suro natural, però avui dia ja s’han desenvolupat uns taps denominats tecnològics amb garanties similars a les dels naturals”. Quant als estàndards de qualitat d’aquests taps, Josep Maria Albet i Noya ho té molt clar: “El més important és que en cada qualitat o tipus de tap, la selecció de la porositat sigui molt homogènia per tal que tinguem una evolució regular dels vins i que quedi garantit tan aviat com sigui possible que no hi haurà problemes d’aroma o de sabor.”

2009

Empresa / Informe sectorial

MóN empresarial gener - març 2014

DAFO

Fortaleses • La tradició centenària de la indústria surera a Espanya, amb el conseqüent know-how que aquest fet comporta. • L’alta presència de suredes al nostre país, sobretot a Andalusia, Extremadura i Catalunya. • El suro, la matèria prima, és ecològic, natural, renovable i reciclable. • La forta aposta per la innovació dins del sector. • L’autoimposició, per part de les empreses fabricants, d’uns estàndards de qualitat sense comparació, fins al punt d’haver arribat a crear un sistema de certificació propi, el Systecode. • L’estabilitat pel que fa als preus del tap de suro, tot i la crisi. • El caràcter restauratiu de la indústria surera per ella mateixa, que situa el bosc de sureres entre els 35 ecosistemes globals més rics del món.

Debilitats

• L’aposta per la comunicació de tot el sector surer espanyol a través de la campanya “El suro preserva allò que és bo”.

• El fet d’estar tan estretament lligat al sector vinícola i del cava fa que sigui massa dependent d’un únic sector. • La dimensió de les empreses fabricants de taps de suro, de mida mitjana a petita, és un fet que les limita quan han de competir en el mercat exterior. • A causa d’aquesta mateixa dimensió, les empreses fabricants molts cops actuen com a auxiliars d’altres empreses, de manera que ni es mouen ni competeixen en el mercat final, un fet que els resta força. • La dimensió local del sector, que passa prou desapercebuda fora dels països productors.

Oportunitats • L’exportació. El sector surer espanyol s’ha de llençar a conquerir aquells mercats on estigui creixent tant la producció com el consum de vi.

Amenaces

• Tot i que Europa és el principal destí dels taps de suro que es fabriquen al nostre país, la indústria ha de trencar aquesta tendència per la dimensió local i s’ha d’introduir en els mercats americans, asiàtics, africans i oceànics.

• La disminució del consum de vi entre els espanyols, que durant els darrers anys ha fet que la demanda interna se n’hagi ressentit.

• Buscar països de destí que assegurin una demanda estable i, per tant, uns fluxos comercials continus.

• El creixent protagonisme que estan adquirint els nous productors –els EE UU, Austràlia, Xile-, que fan témer una possible deslocalització de la producció dels taps de suro.

• La versatilitat dels fabricants espanyols, molts dels quals ja operen en el mercat global, permetrà una adaptació més ràpida a noves cultures, hàbits i varietats de vi i/o cava.

• Així mateix, que països del primer món com la Xina, el Regne Unit o els països nòrdics s’estiguin sumant a la cultura del vi, fa témer una embranzida de la indústria surera en aquests països, destronant a Espanya com a un dels màxims productors de taps de suro.

• El vi espanyol, en especial el negre, és conegut internacionalment, és per això que s’han de crear sinèrgies entre aquesta cultura del vi i la cultura del suro.

Líder d’opinió / EStils de vida

gener - març 2014 MóN empresarial

Antoni Bassas, periodista

“Catalunya ha esdevingut un subjecte informatiu molt conegut als EUA” L’Antoni Bassas no concep la seva existència sense exercir el periodisme. Per sort, la vida li ha permès tocar gairebé tots els pals del seu estimat ofici i, a més, aprendre de tots ells. Al llarg d’aquestes línies repassem la seva trajectòria i analitzem amb ell alguns temes que ocupen l’actualitat del nostre país. proliferació de casos de corrupció, fenomen inherent a la humanitat, esdevé el resultat de la fi d’un vell món on regnava l’opacitat i on uns quants, ja siguin la Corona o en Fèlix Millet, pensaven que podien fer i desfer amb total impunitat. I no, això ja s’ha acabat.

Antoni Bassas.

esther escolán

Descrigui’m amb tres adjectius, el moment actual. Històric, apassionant i insòlit. Davant d’aquest panorama, quin paper ha d’adoptar el periodista? El periodista sempre està obligat a treure el millor d’ell mateix, però en moments històrics encara ho està més. A vostè se li fa difícil mantenir una postura políticament correcta davant de segons quins fets? No, i no se’m fa difícil perquè jo em llevo cada dia preocupat per dur a terme un bon periodisme, no per ser políticament correcte. El periodisme, metafísicament parlant, és gairebé impossible que sigui objectiu: l’objectivitat ha de ser un ideal al qual tendir, però els periodistes som persones, no objectes, i com a tals, subjectius. Quina és, per tant, la nostra obligació? Que la nostra subjectivitat sigui honesta, estigui fonamentada i representi una explicació raonada del nostre punt de vista, i no una mera exposició de les nostres filies i fòbies.

/ DAVID FERNÁNDEZ.

Quina opinió li mereixen temes com l’atur, les retallades en educació i sanitat, la corrupció de la classe política, etcètera? Tenir-ne una opinió a l’engròs és una mica difícil. Per exemple, que Espanya sigui un dels països que registren una taxa d’atur més alta no és nou, però una del 26% com l’actual sí que és insòlita si la comparem amb qualsevol altre país. Això, no obstant, parla molt profundament de la nostra societat: no hem sabut aprofitar les oportunitats que comportava el fet d’entrar a formar part de la Unió Europea ni estem encertant amb el model educatiu que ens permeti dotar de competències globals als nostres joves. Respecte a les retallades, una part em semblen justificades en tant que existien uns objectius de dèficit a cobrir, tot i que també és cert que alguns governs han semblat fer-les molt a gust i que alguns sectors empresarials han mostrat un especial interès a cobrir una demanda, tot alleugerint el sector públic. Finalment, pel que fa a la

Com a corresponsal de TV3 a Washington, va poder palpar quina és l’opinió que tenen als EUA d’aquests i d’altres temes del nostre país? La marca Barcelona és fortíssima, el seu prestigi l’ha convertit en una de les ciutats preferides dels nordamericans. La de Catalunya és gairebé desconeguda i la d’Espanya ha anat molt a menys. Els mitjans nordamericans parlen sovint de la corrupció, el desprestigi de la corona espanyola o les taxes d’atur del nostre país, i a la població nord-americana els sembla, tot plegat, monstruós. El prestigi l’aporten les fites dels nostres esportistes: la selecció espanyola, el Barça, en Rafael Nadal... D’ençà la manifestació de l’11-S del 2012, però, Catalunya ha esdevingut un subjecte informatiu molt conegut: els nord-americans saben que existeix una regió d’Espanya que es vol independitzar. Vol que Catalunya sigui un estat? Sí. Ha de ser independent? Això ja ho direm a les urnes, no? Va començar a Ràdio Barcelona amb només 17 anys, després va venir Catalunya Ràdio, que juntament amb TV3

representa el gruix principal de la seva carrera, i ara és l’editor del diari Ara. Amb quina etapa es queda, si és que pot triar-ne alguna? Experimento una gran estima per cadascuna de les meves etapes professionals i això em fa sentir profundament afortunat. A més, no hi ha cap etapa que pugui explicar-se sense l’anterior, però posats a triar, haver estat 14 anys despertant un país –a El Matí de Catalunya Ràdioés extraordinari. Quina ha estat la notícia que li ha provocat més satisfacció transmetre? El problema és que la majoria de les grans històries tenen un component tràgic al darrere, pel que no sé si el terme “satisfactòria” és el més adient. Les que més m’han marcat han estat els atemptats d’ETA a Barcelona, el terratrèmol que va arrasar Haití o la matança a l’escola de Newton. Després, les més agradables sovint estan relacionades als èxits esportius, com la primera Copa d’Europa que el Barça va guanyar a Wembley. Ha entrevistat als presidents espanyols González, Aznar i Zapatero, així com personalitats de la talla del Dalai Lama, Mikhaïl Gorbatxov o Woody Allen. A qui li agradaria entrevistar en aquests moments? Tindria una entrevista amb el Papa Francesc. I amb l’Scarlett Johansson, també. Una entrevista... i un sopar (riu). Quins reptes li queden per assolir a Antoni Bassas? Equilibrar la meva vida personal i professional. Aquest és el gran repte.

El test • Moment que recorda més especialment de la seva infància. Els estius a Mallorca. • Si no hagués estat periodista, seria... Francament, ni m’ho he plantejat! • Aficions. La meva feina, la lectura, la música (ja sigui moderna contemporània, disco o clàssica), descobrir racons de Barcelona, sortir a sopar amb els amics... • Un viatge inoblidable. Una ruta de tres setmanes per la costa oest dels EE UU, en família i per carretera. • Un llibre. Jo confesso, de Jaume Cabré. • Una cançó. Sunny, del nord-americà Bobby Hebb, que va escriure-la l’endemà de l’assassinat de Kennedy i de la mort del seu germà. • A qui acudeix quan té un mal dia? A la meva dona. • Una mania que pugui confessar. Un cop acabat l’àpat, la taula ha d’estar desparada abans de servir el cafè. No suporto que estiguin els coberts o els plats de les postres per allà enmig. • De què se sent més orgullós? D’haver aprofitat les oportunitats que m’ha donat la vida.

ESTILS DE VIDA / Agenda cultural

Llibres

MóN empresarial Gener - març 2014

Com és un morós professional? Aquesta és la pregunta a la que respon Pere Brachfield, expert en morosologia, en el seu últim llibre, Análisis del moroso profesional. El text dóna les claus per identificar a temps aquesta mena de deutors, que segons l’autor, abunden a l’estat espanyol, i evitar així donar-los crèdit.

La sortida del laberint El camí per superar la crisi creant llocs de treball decent

Avançant Com ho fan les millors organitzacions Oriol Amat i Pilar Lloret

Miquel Puig Raposo 256 pàgines ISBN: 978-84-297-7156-5 Col·lecció: Llibres a l’Abast Edicions 62 Miquel Puig desmunta els tòpics sobre la crisi actual: la cobdícia dels banquers, la crisi financera, la bombolla immobiliària i la regulació laboral no són els culpables dels actuals índexs insostenibles d’atur. I és que a partir de l’anàlisi de les trajectòries dels diferents països de l’Europa occidental i de les diverses comunitats autònomes, La sortida del laberint mostra que hi ha dos models de societat: les que creen els llocs de treball que necessiten i les que creen molts llocs de treball però, paradoxalment, tenen cada cop més atur. Malauradament, Catalunya està esdevenint una de les segones. I per saber per què i què hem de fer per corregir-ho, cal llegir les 256 pàgines d’aquest assaig que defensa que la crisi actual no és econòmica sinó política, i que el que ens cal no són benintencionades actituds business friendly, combatre el fracàs escolar o apostes per la “societat del coneixement”, sinó deixar de fer el que hem fet des de la Transició: gestionar el país sense saber on anem.

264 pàgines ISBN: 9788415735878 Profit Editorial Crear una empresa no és una tasca fàcil, i molt menys ho és aconseguir que sobrevisqui i creixi. Per avançar, les organitzacions han hagut de prendre decisions que els permetin trobar i ampliar el seu espai dins del mercat. Unes decisions que, per assolir l’èxit o fracassar, i com si d’una partida d’escacs es tractés, depenen tant del moviment estratègic realitzat com de la reacció de l’adversari. Dit d’una altra manera: per aconseguir la permanència en el mercat i obtenir-ne beneficis cal conèixer els factors claus que afavoreixen l’èxit sostingut en el temps. Avançant és un llibre escrit a quatre mans pel catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, i l’economista especialitzada en anàlisi d’empresa i de risc, Pilar Lloret, que exposa les estratègies i les tàctiques que expliquen l’èxit de les empreses que aconsegueixen generar més riquesa. A banda, també fa esment de les principals causes d’un fracàs empresarial. I tot, amb casos pràctics que permeten una major visualització dels temes tractats.

Pere Brauchfield, durant la presentació del seu nou llibre a la seu de Pimec. Ariadna Cortés

La morositat s’ha agreujat a causa de la crisi, però ja abans constituïa un greu obstacle per al bon funcionament de l’economia espanyola. I és que segons Pere Brachfield, l’únic morosòleg existent a Espanya, aquest és un país de morosos professionals. Brachfield, un dels majors especialistes en la lluita contra la morositat i en la prevenció i recobrament d’impagats, va presentar el passat mes de desembre a la seu de Pimec la seva darrera obra, Análisis del moroso profesional, un text que sustenta la seva teoria en un estudi de la Comissió Europea (CE) sobre quines són les principals causes reals dels impagats empresarials a Europa. L’informe assenyala, així, la intencionalitat (35%) com a primera causa de morositat, seguida de les dificultats financeres (23%), la ineficàcia administrativa (17%) i els litigis comercials (7%). El 18% restant són altres causes. “El document, però, matisa que a Espanya la intencionalitat representa el 62% dels impagats, un 27% per sobre de la mitjana de la Unió Europea (UE)”, ha subratllat Brachfield. Amb el seu llibre, doncs, l’autor “pretén denunciar el morós professional explicant el seu origen, el per què de la seva existència i el seu modus operandi. L’objectiu principal és donar pistes als empresaris perquè puguin detectar-los a temps i no donar-los crèdit”, detalla l’autor.

Homes de classe mitjana

/ A.C.

Entre les moltes característiques que descriu Análisis del moroso profesional sobre aquesta mena de deutors es pot trobar el fet que neguen la seva condició de morosos, “que el 90% són homes i que habitualment no són gent humil, treballadors, sinó que provenen de la classe mitjana i tenen formació”, afirma Brachfield. L’autor alerta, a més, del problema que suposa la morositat: “Ara estem en rècord de morositat a Espanya”, sosté. I tot i que admet que no hi ha dades fiables, ja que només es coneixen les de les entitats financeres, l’expert es planteja la següent pregunta: “Hem superat el 13% de morositat sobre crèdit concedit, i si els bancs tenen aquest percentatge, quin deu ser el de les empreses?”. Per a Brachfield, que té 24 llibres publicats sobre morositat i impagats, la principal causa de l’elevada taxa de morositat de l’Estat espanyol és que “no es lluita en contra. La llei diu que s’ha de pagar els proveïdors en un màxim de 60 dies després de l’entrega del material, però això no es compleix perquè no existeix un règim sancionador”, lamenta. Tot i voler ser un instrument de denúncia, Análisis del moroso profesional està escrit amb la ironia i el sentit de l’humor característics de l’autor. “Per a fer-lo més amè i divertit, he inclòs un capítol de morosos famosos i famosos morosos”, afegeix. El rei d’Espanya, Joan Carles I, hi apareix.

Benestar i salut / ESTILS DE VIDA

Gener-març 2014 MóN empresarial

El mal d’esquena El mal d’esquena és el problema de salut crònic més freqüent dels catalans, segons l’Informe de Salut de Catalunya amb una afectació del 38,7% entre la població major de 15 anys. Tradicionalment, aquest mal s’ha tractat com una alteració estructural, la nova tendència, però, és aproximar-s’hi des del punt de vista funcional.

ROBERT TEIXEIRA, FISIOTERAPEUTA PER LA UNIVERSITAT DE VIC I DIRECTOR DEL CENTRE TERMAL DE L’HOTEL BALANEARI VICHY CATALAN

El mal d’esquena és la primera causa d’incapacitat temporal a Catalunya i implica una de cada cinc baixes laborals i el 29% del total de dies de baixa, segons l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques. Aquestes dades, però, no reflecteixen l’abast real d’aquesta patologia, ja que hi ha un sector de la població que davant aquest tipus de dolor s’automedica sense anar al metge de capçalera ni a l’especialista. Sigui com sigui, el mal d’esquena és un gran problema que afecta tant la persona que el pateix, com l’empresari -per la baixa laboral que es genera- i la societat -per la despesa de temps i diners públics/privats que el seu tractament comporta. A l’hora d’abordar els orígens d’aquesta patologia, la idea més estandarditzada és aquella que afirma que el mal d’esquena es produeix fruit d’algun tipus de lesió estructural a la columna vertebral. I tot i que és veritat que un gran nombre de persones amb mal d’esquena manifesten als estudis radiològics canvis estructurals a la columna vertebral que poden ser-ne la causa,

també és cert que atribuir l’origen del problema a un sol factor és mirar amb una perspectiva molt reduïda i, per tant, deriva en el fet de plantejar-se també un tractament molt focalitzat. Des de aquest punt de vista, doncs, tradicionalment el mal d’esquena s’ha tractat amb repòs, antiinflamatoris, analgèsics i, en les últimes dècades, amb complexes intervencions quirúrgiques.

El nou model de tractament per abordar el mal d’esquena introdueix conceptes importants com la prevenció i el manteniment d’hàbits de vida saludables

Convertir el pacient en un receptor actiu

Actualment, però, existeix un nou model de tractament per abordar aquesta patologia que parteix de la idea que el mal d’esquena no ha de ser obligatòriament causat per una alteració estructural, ja que en l’origen del moviment vertebral entren en joc diversos factors de control articular. Així, aquest nou plantejament defensa el que anomenen repòs actiu, que és, en essència, fer participar a la persona de forma activa de seguida que la patologia ho permet. L’inici del moviment, per tant, és precoç. Comencem a bellugar les estructures d’una manera molt lleugera i controlada, acompanyant i dirigint els moviments amb exercicis estudiats i creats per a aquesta fase inicial del tractament amb

l’objectiu principal, com diu la lògica, de fer circular la sang i, per consegüent, aportar oxigen i nutrients, tot mobilitzant les estructures sanes perquè no pateixin atrofia per desús i, la tasca més important, retornant la confiança a la persona que pateix el mal d’esquena. I tot això, acompanyat de tota l’ajuda farmacològica que calgui en aquesta fase inicial (un cop avancem amb el tractament l’objectiu serà deixar de dependre dels fàrmacs). La clau d’aquest nou plantejament resideix a transformar al pacient. Que passi de ser un receptor passiu del tractament a ser-ne un receptor actiu. Perquè qui

El mal d’esquena, primera causa d’incapacitat temporal a Catalunya. / SHUTTERSTOCK.

participa de forma activa del seu tractament a posteriori el sap valorar, el sap mantenir i, com no pot ser d’una altra manera, el sap entendre millor. El coneixement de la seva patologia amb el coneixement de com tractar-la fa que la prevenció i el manteniment siguin de millor qualitat.

Tot aquest plantejament inclou, a més, i a mida que els símptomes minven, l’aprenentatge d’exercicis de correcció postural, de prevenció de com treballar càrregues i d’enteniment de les posicions més ergonòmiques que hem d’adoptar durant les nostres tasques diàries.