Passport. El món dels idiomes núm. 003 by Món Editorial

Els idiomes en el sistema

educatiu, un llarg camí per recórrer

I need help!

Mapa Escoles d’Idiomes a Barcelona

FORMACIÓ cada cop més preparats

Roser Soley, directora del

Saló de l’Ensenyament

CURSOS I EXÀMENS D’ANGLÈS

First, Advanced, Proficiency, IELTS

MATRÍCULA OBERTA

www.britishcouncil.es

AMIGÓ, 83 • BARCELONA T 932 419 700 MUNTANER cursos.barcelona@britishcouncil.es · examens.barcelona@britishcouncil.es

2 |

Els idiomes en el sistema educatiu, un llarg camí per recórrer

L’ensenyament d’idiomes a l’escola ha evolucionat en els últims anys però el nivell dels estudiants encara és baix. Per això, el Govern ha posat en marxa diferents mesures per reforçar el plurilingüisme, com ara un pla per aconseguir que en cinc anys tots els centres educatius imparteixin una part del seu currículum en anglès o augmentar els requisits exigits als professors de llengua estrangera. Els experts recorden, però, que per aprendre un idioma és fonamental el contacte també fora de l’àmbit educatiu.

ARIADNA CORTÉS oral el percentatge baixa

En un món globalitzat conèixer alguna llengua estrangera ja no és només una opció, sinó una necessitat. Saber idiomes -especialment anglès- multiplica les opcions de trobar feina, obre la possibilitat d’emigrar a la recerca d’oportunitats o d’aventures -o ambdues alhora- i dóna accés a un ventall molt més ampli de fonts d’informació i coneixement i de productes culturals, entre altres avantatges. Però malgrat que ja fa anys que ningú posa en dubte la importància d’aprendre idiomes, el nivell de coneixement de llengües estrangeres a Espanya segueix sent molt baix. Així, segons l’Estudi Europeu de Competència Lingüística de la Unió Europea presentat el 2012, només el 27% dels estudiants espanyols de quart d’ESO es comunica amb independència en anglès -i si només es té en compte la comprensió

al 24%-. Aquestes dades situen Espanya entre els pitjors dels 14 països en què es va realitzar l’estudi. Els factors que influeixen en aquests mals resultats són molts i tenen diversos orígens. Així, n’hi ha d’externs al sistema educatiu, com el fet que el castellà sigui una llengua forta internacionalment i que els pares dels alumnes no dominin l’anglès. Però també n’hi ha molts que tenen a veure amb l’escola, com l’elevat nombre d’alumnes per classe, la manca de competència lingüística del professorat o, fins i tot, la metodologia emprada. L’ensenyament d’idiomes al sistema educatiu ha evolucionat molt en els darrers anys -s’ha avançat l’edat d’inici, s’han potenciat els programes d’intercanvi, s’han millorat les tècniques docents, etc.-, però, tenint en compte el baix nivell dels estudiants, és fàcil

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - DL B 6794

| 3

veure que encara queda molta feina per fer.

Aposta pel plurilingüisme

El Govern de la Generalitat va aprovar el juliol del 2013 el marc per al plurilingüisme del Departament d’Ensenyament, que té com a objectiu que el sistema educatiu garanteixi el domini de com a mínim tres llengües en acabar l ’ e d u c a c i ó o b l i g a tò r i a . D’acord amb els objectius europeus per al 2020, el marc per al plurilingüisme estableix els nivells de competència en llengües estrangeres corresponents al Marc Europeu de Referència per a les Llengües (MECR): el nivell B1 en la primera llengua estrangera i l’A2 en la segona llengua estrangera al final de l’ESO, i el nivell B2 en la primera llengua estrangera i el nivell B1 en la segona al final de batxillerat i cicles formatius de grau superior. En aquest sentit, els objectius del Departament de cara a l’any 2018 són que al final de l’educació obligatòria l’alumnat sigui competent en llengua catalana,

en llengua castellana i, com a mínim, en una llengua estrangera -prioritàriament l’anglès-, i que un 75% hagi tingut l’opció de conèixer una altra llengua -percentatge que ara se situa en el 20%-. Un altre objectiu és aconseguir que al final de l’ESO el percentatge d’alumnes que assoleixin el nivell B1 sigui superior al 50% en la primera llengua estrangera. Així mateix, una de les principals mesures que contempla el pla aprovat pel Govern és l’aplicació de l’AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres) a totes les escoles catalanes, que consisteix a impartir en alguna llengua estrangera matèries diferents a la mateixa llengua en qüestió per reforçar-ne el seu aprenentatge. Actualment a Catalunya hi ha més de 1.200 centres educatius que ofereixen una part del currículum o de les activitats vinculades en anglès. I per aconseguir que tots ho acabin fent, de moment aquest curs 2013-14 s’ha posat en marxa una prova

pilot a 52 centres -27 públics i 25 concertats- en els que s’està aplicant un nou currículum plurilingüe basat en un disseny en què s’incrementa l’exposició lingüística a les llengües estrangeres en el context escolar i social: a primària un mínim del 12% del currículum, a l’ESO del 15%, a FP del 15% i a batxillerat del 18%.

Un “experiment” d’èxit

A l’institut Les Aimerigues de Terrassa (Vallès Occidental) ja fa tres anys que han ampliat les hores lectives d’anglès als tres primers cursos de l’ESO. “El nostre cas és força particular perquè hem ajuntat les tres hores d’anglès amb les tres de ciències i hem creat una nova assignatura, Scienglish”, explica Elisabeth Eixarch, directora del centre i professora d’anglès. Les classes d’aquesta matèria les imparteixen conjuntament els dos professors, el de ciències i el d’anglès, fet que els ha obligat a fusionar ambdós departaments. “Hi ha molta cooperació entre el professorat”, diu Eixarch,

que afegeix que el material que fan servir a classe l’elaboren ells mateixos “perquè no existeixen llibres per al que estem fent”. Eixarch reconeix que aquest “experiment” els porta molta feina però matisa que “estàvem disposats a fer-la”. Els professors de ciències ja tenien el nivell d’anglès necessari per impartir Scienglish, “però els d’anglès estem estudiant ciències”, reconeix. Els resultats que estan obtenint els compensen l’esforç. Periòdicament passen qüestionaris als alumnes i a les famílies, “i sempre demanen continuar”, assegura la directora. Ara, el centre s’està plantejant una nova iniciativa per a quart d’ESO: “la idea és fer les ciències en català i destinar les altres tres hores a fer projectes d’altres assignatures en anglès”.

Augment dels requisits

Tenen, però, els professors de tots els centres la competència lingüística necessària per afrontar reptes d’aquesta mena? Justament el Departament

L’objectiu del Govern pel 2018 és que al final de l’ESO els alumnes siguin competents en català, castellà i una llengua estrangera

4 |

força temps”, en paraules de Neus Figueras, vicepresidenta de l’entitat i doctora en Ciències de l’Educació. Però els professors no són els únics a qui la Generalitat ha augmentat els requisits. I és que el Govern va aprovar l’any passat que els universitaris catalans hagin d’acreditar un bon nivell de coneixements -concretament el B2- d’una llengua estrangera per graduar-se. En general la mesura ha estat ben rebuda pel sector, però des de l’alumnat s’ha criticat que el nivell requerit no s’assoleixi durant l’educació obligatòria i postobligatòria. I els primers a qui afectarà la nova exigència seran els alumnes que hagin iniciat els seus estudis universitaris aquest curs. d’Ensenyament acaba de modificar els requisits exigits als professors adscrits a la borsa de treball per impartir classes de llengua estrangera (anglès, francès, alemany o italià), tant els que ja estan exercint com aquells que encara

estan pendents de fer-ho. A partir de l’ordre aprovada el gener hauran d’acreditar el nivell C1 del MECR, mentre que fins ara podien fer classe amb el nivell B2. Això implica, prenent com a referència el marc de Cambridge, passar del

First Certificate -o el nivell 4 de les escoles oficials d’idiomes- a l’Advanced. Per a l’Associació de Professors i Professores d’Anglès de Catalunya (APAC), aquesta “era una mesura molt necessària que portàvem reclamant durant

www.esl.es/reservaanticipada

Cursos d’idiomes arreu del món. Reserva anticipadament i estalvia’t fins a 150EUR durant tot l’any !

ESL – Barcelona t 93 343 78 44 e barcelona@esl.es

Més enllà de l’escola

“L’ensenyament d’anglès i el seu coneixement han millorat, però encara ho han de fer més”, afirma Neus Figueras, vicepresidenta de l’APAC, que valora positivament totes les noves mesures impulsades des de la Generalitat. Figueras, però,

insisteix que l’aprenentatge d’idiomes “no és responsabilitat exclusiva del sistema educatiu, sinó de tots”. Així mateix, des de l’associació defensen que s’ha d’augmentar el contacte amb l’anglès fora de l’àmbit educatiu. “De vegades és més fructífer portar als nens al cinema a veure una pel·lícula en versió original que afegir més hores de classe”, confirma. Justament el contacte quotidià amb l’anglès és una de les principals diferències entre Espanya i els països que van obtenir els millors resultats a l’Estudi Europeu de Competència Lingüística, com, per exemple, Suècia. I probablement per això el Departament d’Ensenyament també ha començat a actuar en aquest sentit; així, gràcies a un acord amb TV3 el canal Super3 està emetent des del passat gener la sèrie WordGirl en anglès en horari lectiu per tal que pugui ser utilitzada com a contingut de suport a les escoles.

| 5

Els professors de llengua estrangera han d’acreditar-ne ara un nivell C1 del MECR, en lloc del B2 necessari fins ara

La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), la nova llei d’educació aprovada en solitari pel PP i que s’ha de començar a aplicar a primària i a l’FP Bàsica el curs vinent, planteja un model lingüístic que ha aixecat molta polseguera, especialment a Catalunya. D’una banda, l’anomenada llei Wert preveu un augment de les hores lec-

tives d’anglès, una iniciativa que en general ha estat ben rebuda. La polèmica, però, ha arribat amb els canvis que implica quant al tractament del castellà i el català. La LOMCE diu que “les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyament en castellà, llengua vehicular a tot l’Estat, i en la resta de llengües cooficials en els territoris respectius”. Aquest punt, però, entra en contradicció tant amb l’Estatut com amb la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que estableixen que el català és la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge. A més, a banda d’eliminar la immersió lingüística, la LOMCE contempla que si un alumne sol·licita estudiar en castellà, la Generalitat haurà de pagar-li el col·legi privat en cas que no hi hagi centres públics o concertats que ofereixin aquesta opció a la zona. La consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Cata-

lunya, Irene Rigau, s’ha mostrat en contra de la LOMCE en diverses ocasions i ha fet èmfasi en el seu rebuig al model lingüístic que planteja. A més, recentment la consellera ha demanat que es freni la seva aplicació per considerar-la “precipitada i imposada” i ha anunciat que per al curs vinent no es renovaran els llibres de text per adaptarlos a la llei. Malgrat tot, des Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), una plataforma que agrupa entitats educatives, els principals sindicats de l’ensenyament i les associacions de pares dels alumnes, recorden que Rigau “només s’ha referit a unes parts de la llei, però no ha fet un anàlisi públic global”, en paraules de Jaume Aguilar, portaveu de la plataforma. El MUCE ha demanat al Govern de la Generalitat i al Parlament que liderin de manera coordinada el boicot contra la LOMCE, una petició que encara no ha obtingut resposta.

La qüestió de l’escolarització en castellà a Catalunya, però, té un llarg historial als tribunals ja abans de la LOMCE. L’última novetat és una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del passat gener que obliga a cinc centres a garantir un mínim del 25% de classes en castellà arran de la denúncia de cinc pares. El Govern de la Generalitat, de manera coordinada amb els centres afectats, ha presentat davant del TSJC el recurs contra les interlocutòries del propi tribunal. Mentre aquest es resol, el Tribunal Suprem ha desestimat un altre recurs de la Generalitat i ha avalat les mesures cautelars que el TSJC va dictar perquè la Generalitat adoptés les mesures necessàries per a una família que demanava per a la seva filla que el castellà també fos llengua vehicular i que establia que això s’apliqués a tota la classe. El conflicte, sembla, va per llarg.

Improve your English, Discover Switzerland, and have a lot of fun in our International Summer Camp! French / English / German Youth 8-18 years old

UN MÓN DE POSSIBILITATS Alumnes de més de 60 països i 194 convenis amb universitats de tot el món t’esperen a la UIC

TALENT I ESFORÇ ARQUITECTURA • PERIODISME • PUBLICITAT I RP • COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL HUMANITATS I ESTUDIS CULTURALS • EDUCACIÓ INFANTIL • EDUCACIÓ PRIMÀRIA • DRET ADE - ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES • ADE - ENGLISH PROGRAMME ADE + ENGINYERIA D’ORGANITZACIÓ • MEDICINA • INFERMERIA • FISIOTERÀPIA ODONTOLOGIA

13 graus. 7 dobles graus. 6.088 alumnes. Infinites possibilitats.

www.grausuic.es

93 254 18 00

More informations at: www.slc.ch

6 |

| Mapa

Escoles d’idiomes a Barcelona 01 02

03 04

05 06 07

ABC HUMBOLDT T. 93 415 57 57 Guillem Tell, 27 www.abchumboldt.com ACADEMIA DE IDIOMAS Teacher’s School T. 93 458 00 87 Roger de Flor, 202 ACCENT IDIOMES T. 93 346 67 37 Gran de Sant Andreu, 226 www.accentidiomes.com ASTON IDIOMAS EN EL MUNDO T. 93 280 22 29 Pg. Manuel Girona, 63 -82 www.astonidiomas.com BCN LANGUAGES T. 93 238 45 16 Pça. Gal·la PLacídia 22, ent. 1 www.bcnlanguages.com BIG BEN IDIOMES T. 93 321 85 73 Plaça Comas, 15 www.bigbenidiomes.com BRITISH COUNCIL T. 93 241 97 01 Amigó, 74-83 www.britishcouncil.org

10 11 12

CALLAN SCHOOL T. 93 415 54 52 Via Augusta, 6 www.callanschool.info/es

CSI CENTRO SUPERIOR DE IDIOMAS T. 93 217 68 63 Rafael Batlle, 24, 4 www.csidiomas.com

ESL EDUCACIÓN ESPAÑA T. 93 343 78 44 Roger de Llúria, 44, 1 4 www.esl-education.org/en/ home.htm

CIC ESCOLA DE IDIOMES T. 93 200 11 33 Via Augusta, 205 www.idiomes.iccic.edu

EUROIDIOMAS T. 93 457 50 56 Bailen, 150, pral. 1 www.euroidiomas.es

ESADE IDIOMAS T. 93 280 61 62 Av. Pedralbes, 60-62 www.esade.edu/web/eng

HELEN DORON ENGLISH T. 93 459 24 45 Roger de Flor, 264-266, Baixos www.helendoron.es

ESCOLA D’IDIOMES BERLITZ T. 93 280 43 81 Av. Diagonal, 646 www.berlitz.es ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES VALL D’HEBRON T. 93 418 68 33 Av. Jordà, 18 www.eoibcnvh.cat

HOME ENGLISH T. 900 50 41 53 Diagonal, 662-664 www.home.es IDIX T. 902 99 90 11 Sagués, 51, pral. 1 www.idix.es INLINGUA T. 93 412 33 02 Bruc, 140-142, bajos www.inlingua.es

Mapa |

| 7

13 38

RONDA DE DALT

04 17

A DE

18 PLAÇA DE FRANCESC MACIÀ

23 PA

PLAÇA ESPANYA

ROND

28 21

22 DIA

19 14

GON

DALT

26 27

25 24

16 02

IDI

V. M

ARAGÓ GRAN VIA

PLAÇA DE LES GLÒRIES

L·L

DIA

GON

TORAL

RONDA LI

RONDA LITORAL

32 25 20

21 22

INSTITUT D’ESTUDIS NORD-AMERICANS T. 93 240 51 10 Via Augusta, 123 www.ien.es

INSTITUT EUROPEU D’IDIOMES T. 93 453 94 14 Sepúlveda, 145 www.ieidiomes.com

INSTITUT FRANÇAIS DE BARCELONE T. 93 209 59 11 Moià, 8 www.institutfrancais.es/barcelona INSTITUTO ALEMAN DE CULTURA (GOETHE INSTITUT) T. 93 292 60 06 Manso, 24-28 www.goethe.de/ins/es/bar/ deindex.htm?wt_sc=barcelona INTERNATIONAL HOUSE BARCELONA T. 93 268 45 11 Trafalgar, 14 www.ihes.com/bcn/indexsp. html

29 30

ISTITUTO ITALIANO DI CULTURA DI BARCELLONA T. 93 487 53 06 Passatge Méndez Vigo, 5 - E www.iicbarcellona.esteri.it

POLYGLOTA T. 93 163 30 43 Bruc, 174, àtic 2 www.polyglota.com REGENT SCHOOL IDIOMAS T. 93 432 64 89 Quetzal, 32, Local 1 www.regents-school.es

LANGUAGES4LIFE T. 93 487 51 16 València, 275, 3 www.languages4life.com

LANGUANGE COURSE T. 93 268 87 75 Ronda Sant Pere, 16, 3 www.languagecourse.net

SPEAKEASY LANGUAGE SCHOOL T. 93 342 71 97 Ronda Universitat, 7, 1 3 www.speakeasybcn.com

THE GEORGIAN MANOR HOUSE T. 93 202 24 88 Modolell, 18, 3 2 www.thegeorgianmanorhouse. com

UAB IDIOMES T. 93 433 50 60 Sant Antoni Maria Claret, 171 www.uab.cat/servei-llengues

UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA UOC T. 93 450 52 00 Avinguda del Tibidabo, 39-43 www.uab.cat/servei-llengues

LONDON LANGUAGE CENTRE T. 93 410 00 77 Muntaner, 184 www.londonlanguagecentre.com MERIT SCHOOL T. 93 243 15 24 Campo Florido, 54-56 www.meritschool.com MUNDILINGUA T. 93 423 12 77 Entença, 99, ent. A www.mundilinguabcn.com OCÉANO IDIOMAS T. 93 280 40 65 Milanesado, 21-23 www.oceanoidiomas.com

SKY LANGUAGEs T. 902 05 26 22 Trav. de les Corts, 361 www.skylanguages.com

NÚM. 186 - 1r TRIMESTRE - CLAUS PEL TEU FUTUR

Canvis en el sistema educatiu: evoluciona favorablement

Coneixes les

famílies professionals?

I need help!

Entrevista a Roser Soley, directora del

Saló de l’Ensenyament

IDIOMES

cada cop més preparats

// 9

El sistema educatiu,

evoluciona favorablement? L’última reforma, la LOMCE, impulsada pel ministre Wert, ha estat aprovada al Congrés dels Diputats, no exempta de polèmica, i s’ha de començar a aplicar el curs vinent. Entre les mesures més criticades hi ha l’establiment del castellà com a llengua vehicular i la conseqüent eliminació de la immersió lingüística.

ARIADNA CORTÉS

L’educatiu és un dels àmbits de la societat que pateix canvis més sovint. De fet, es pot dir que des de l’arribada de la democràcia a l’Estat espanyol, cada generació ha estudiat sota una llei d’educació diferent; així, els pares dels actuals alumnes de Primària, que després cursaran l’ESO i, si s’escau, batxillerat, van estudiar en el seu moment EGB, BUP i COU. I ara, malgrat que el nom de cada etapa no variarà, el sistema educatiu espanyol s’enfronta a un nou canvi, la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). Tot i presentar-se com a una reforma de la norma que està en vigor (la LOE, 2006), la LOMCE suposarà de facto una nova llei educativa, la setena de la democràcia. Després de diverses vagues del sector i discrepàncies dins del propi PP, el Congrés va aprovar la LOMCE

el passat novembre amb els únics vots favorables del partit ara mateix en el Govern. A finals de gener, però, el ministre d’Educació i impulsor de la reforma, José Ignacio Wert, va accedir a retardar-ne el calendari de desenvolupament a causa de la pressió del conjunt de les comunitats autònomes, incloses les governades pel PP, que reclamen més temps per adaptar els plans educatius. Així, de moment només s’impulsaran els programes de primària i FP Bàsica, que han d’aplicar-se a partir del mes de setembre, i s’ajornen els de secundària i batxillerat, que no es posaran en marxa fins al curs 20152016. I mentre l’anomenada llei Wert fa el seu camí, les cinc comunitats autònomes no governades pel PP Catalunya, País Basc, Andalusia, Astúries i Canàries- la rebutgen i asseguren que és impossible posar-la en marxa el curs vinent.

10 //

Les claus de la LOMCE Els següents són alguns dels canvis que introdueix la nova llei:

Canvis a Secundària Els alumnes de tercer d’ESO començaran a escollir assignatures optatives orientades cap a l’FP o el Batxillerat, i també podran triar entre dos nivells diferents de matemàtiques. A quart, els estudiants ja se separaran entre els que volen fer Batxillerat o FP, tot i que tindran assignatures comunes. Els alumnes hauran de repetir curs amb tres assignatures suspeses si dues d’aquestes són matemàtiques i llengua.

Religió i Ciutadania

Desapareix la matèria d’Educació per a la Ciutadania creada amb la reforma del 2006 i es crea una altra assignatura alternativa a la de Religió, que s’anomenarà Valors Socials i Culturals a Primària i Valors Ètics a Secundària. Tant Religió com l’alternativa, que es podran cursar simultàniament, seran avaluables i la nota comptarà per a la mitjana del curs.

Nova FP

La llei crea la Formació Professional Bàsica, un programa que es presenta com una alternativa de dos anys a la ESO i que els equips docents recomanaran als estudiants amb més dificultats que tinguin, com a mínim, 15 anys. Els alumnes que aprovin aquests cursos tindran accés directe a l’FP de grau mitjà i podran presentar-se a la revàlida de l’ESO per obtenir el títol.

de Primària, ESO i Batxillerat, a més d’una prova a 3r de Primària per a la detecció precoç de problemes d’aprenentatge. Aprovar els exàmens d’ESO i Batxillerat, que estaran dissenyats pel Ministeri d’Educació, serà obligatori per obtenir els títols corresponents. La selectivitat desapareix, però les universitats tindran la possibilitat de realitzar proves d’accés.

Pèrdua de competències de les autonomies

El Govern central decidirà el contingut de les matèries troncals de Primària, Secundària i Batxillerat, i per a quasi tota la resta fixarà els objectius i criteris d’avaluació. La llei Wert augmenta la capacitat del govern central per a fixar el 65% dels continguts a les comunitats amb llengua cooficial i el 75% a la resta, el que implica que les autonomies perden capacitat de decisió.

Eliminació de la immersió lingüística El model lingüístic que proposa la LOMCE és un dels punts que més polseguera ha aixecat, especialment a Catalunya. La llei Wert diu que “les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyament en castellà, llengua vehicular a tot l’estat, i en la resta de llengües cooficials en els territoris respectius”. Aquest punt entra en contradicció tant amb l’Estatut com amb la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que estableixen que el català és la llengua normalment

emprada com a vehicular i d’aprenentatge. A més, a banda d’eliminar la immersió lingüística, la LOMCE contempla que si un alumne sol·licita estudiar en castellà, la Generalitat haurà de pagarli el col·legi privat en cas que no hi hagi centres públics o concertats a la zona que ofereixin aquesta opció.

Més pes per al director, menys per al consell escolar

l’administració guanya pes en la designació dels directors i tindrà més del 50% dels vots en detriment dels representants del centre. Així, augmenta el control institucional dels centres i disminueix el pes del consell escolar, que amb la nova llei perd força competències. Els directors, en canvi, reforcen el seu paper: podran establir requisits per als professors Recuperació de la revàlida que vagin al seu centre i vetar Hi haurà una avaluació al final candidats.

CAST

ELLÀ

LÀ

CATA

12 //

Entrevista a

Roser Soley La directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona, analitza les novetats de l’edició d’enguany dels salons de l’Ensenyament i Futura.

“En moments d’incertesa, els alumnes volen escollir la millor opció per engegar la seva carrera professional” RAQUEL FERREIRA

Estem vivint un moment de canvi en molts aspectes, i també específicament en el marc legal de la docència, amb la nova LOMCE anunciada pel ministre Wert, que està previst que entri en vigor, almenys en part, el curs vinent. Com ha reflectit aquesta realitat l’edició del Saló de l’Ensenyament d’enguany? Oferirà informació al respecte? Això dependrà directament dels departaments d’Ensenyament i d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (a través de la Secretaria d’Universitats) que, com cada any, col·laboren amb el saló. Ambdós hi estaran àmpliament representats i proporcionaran la informació que se’ls sol·liciti tant als estudiants com a les seves famílies. A més d’aquest, quins són els principals reptes als que s’enfronten tant el Saló de l’Ensenyament com el de Màsters i Postgraus? Sens dubte, la crisi ha augmentat la necessitat de formar-se en disciplines

concretes, amb sortides laborals globals i rendibles a curt termini. Al mateix temps, els estudiants no renuncien a les seves aspiracions vocacionals. És difícil compaginar les diferents exigències, però és precisament per aquest motiu que la Setmana de la Formació i el Treball cada any afronta el repte d’informar i assessorar els joves mitjançant un servei d’orientació a càrrec d’experts d’Educaweb que, juntament amb el que

ofereix el Departament d’Ensenyament, ajuda a cercar el millor itinerari acadèmic possible segons el perfil de cada estudiant. Com està anant la participació d’empreses expositores aquest any? Molt bé, comptarem amb més de 250 expositors entre Ensenyament, Futura i la Fira Internacional de l’Empresa Simulada; en total, un 16% més que l’any passat.

De quins sectors provenen els expositors? El Saló de l’Ensenyament reuneix l’oferta d’estudis de Batxillerat, carreres universitàries, estudis superiors i complementaris, Formació Professional, art i idiomes, així com de serveis a l’educació. Futura, de la seva banda, presenta les propostes de les universitats públiques i privades nacionals i internacionals, escoles de negocis, centres de formació contínua i col·legis

professionals, que informaran sobre els programes de segon i tercer cicle que s’imparteixen tant a Espanya com a l’estranger. Quines novetats ofereixen els salons d’enguany? En què consisteixen? El Departament d’Ensenyament presentarà enguany com a novetat una exposició sobre les habilitats adquirides pels alumnes de formació professional i mostrarà, a més, projectes d’emprenedoria duts a terme en diversos centres docents. Aquesta iniciativa té per objectiu fomentar l’esperit emprenedor dels estudiants a través d’un mòdul específic d’Empresa i Iniciativa Emprenedora (EIE) i, al mateix temps, prestigiar la formació professional donant a conèixer l’alta qualitat dels cursos a través d’activitats com el Catskills, el campionat de Catalunya de formació professional, en el que poden participar els millors alumnes de 29 oficis (skills, habilitats en anglès). També espais tradicionals, com ara l’Espai Ciència o l’àrea multimèdia oferi-

// 13

ran diverses novetats amb l’objectiu d’apropar, d’una forma lúdica i interactiva, les disciplines científiques als més joves i, al mateix temps, fomentar la vocació tecnològica dels estudiants. I els idiomes, quin pes hi tenen? En un mercat laboral globalitzat és obvi que els idiomes tenen cada vegada més pes; per això, l’Associació de Promotors de Cursos a l’Estranger (ASEPROCE) coordinarà, en el marc del saló, un espai destinat exclusivament a l’oferta formativa relacionada amb els idiomes, proposant cursos i estades en diversos països. En l’àmbit tecnològic, quines facilitats té el visitant a l’hora d’obtenir informació del Saló? Hi estarà operatiu el portal Formacio365.cat, un servei d’informació acadèmica en línia que compta amb un buscador de centres i cursos dels expositors actiu tot l’any, i amb un servei d’orientació especialitzada que operarà durant els dies del saló. I la Fira Internacional d’Empreses Simulades? Quins són els seus punts forts? Quines activitats té previstes? En el marc de la Setmana de la Formació se celebrarà la 11a Fira Internacional de l’Empresa Simulada que, organitzada per la Fundació Inform, oferirà l’oportunitat als alumnes formats segons el mètode SEFED (Simulació d’Empreses amb Finalitats Educatives) de posar en pràctica les habilitats adquirides aplicant els mateixos sistemes i eines d’una empresa real. Què aporten aquests salons als joves que s’hi apropen per tal de tenir més eines per orientar el seu futur? Aporten, no només de tota la informació necessària, sinó un servei d’orientació que fa que el saló es converteixi cada any en una cita obligada per a milers d’estudiants i les seves famílies a l’hora de fixar quin pot ser el millor recorregut professional segons la persona. A quin perfil respon el visitant del Saló de Màsters i Postgraus? I el del Saló de l’Ensenyament?

Futura es dirigeix a titulats superiors que desitgen ampliar els seus coneixements en segments específics de formació o, fins i tot, canviar el rumb de la seva carrera laboral tot buscant noves sortides professionals que requereixin una preparació concreta de segon i tercer cicle. De tota manera, durant l’edició de l’any passat, la major part dels visitants que es van acostar a Futura eren joves estudiants d’últim curs de grau universitari que demanaven informació sobre la possibilitat de compaginar una futura especialització acadèmica amb la recerca activa de feina. El Saló de l’Ensenyament, en canvi, es dirigeix als joves que a partir dels 16 anys han d’escollir com finalitzar el primer cicle dels seus estudis, així com a tots els que vulguin cursar altres de grau mitjà o superior. A partir de quina edat o nivell educatiu creu que és útil visitar aquests salons? A partir dels 15, per tenir temps suficient per prendre la millor decisió de cara als estudis que es comencen als 16. D’altra banda, donat el canvi constant de les

dinàmiques socials i laborals que s’han instaurat arran de la crisi, no hi ha una edat límit: sempre i quan es tingui interès i un títol superior vàlid, es pot buscar al saló el màster o postgrau més adequat. Amb quins arguments convenceria a un estudiant de cicles formatius per visitar el Saló de l’Ensenyament? Li aconsellaria que hi anés perquè el saló ofereix informació sobre 150 especialitats de formació professional i totes les novetats de cara al pròxim curs. A més, la Formació Professional Dual hi tindrà un especial protagonisme, perquè aquest nou model permet que l’alumne compagini la formació en el centre docent i l’activitat remunerada en una empresa relacionada amb la titulació que està cursant, a través d’un acord previ amb l’escola per garantir la qualitat de l’estada. En aquest sentit, al saló està representada la pràctica totalitat de les famílies professionals, cosa que el converteix en la millor plataforma per a aquells que estan buscant l’opció formativa òptima.

D’altra banda , la Setmana de la Formació està plenament consolidada i són els mateixos estudiants i centres educatius els que acudeixen a la recerca d’informació. L’any passat, concretament, més de 65.000 estudiants, familiars i professors van visitar el Saló de l’Ensenyament. De la seva part, Futura va rebre més de 6.500 visitants. Així, el conjunt dels dos salons va reunir prop de 72.000 visitants i 215 expositors. Com valora l’evolució del Saló de l’Ensenyament, des dels seus inicis fins a l’edició d’enguany? I del més recent de Màsters i Postgraus, Futura? Al llarg dels seus 25 anys de trajectòria, el Saló de l’Ensenyament s’ha anat adequant als canvis socials i a les necessitats dels estudiants. El mercat laboral és cada vegada més internacional i any rere any veiem com els estudis oferts es van adaptant a aquest nou context: no només creixen les disciplines a disposició dels estudiants, sinó també l’especialització dels estudis i les matèries. En un moment d’incertesa com

l’actual, pares i alumnes volen encertar, escollir la millor opció per engegar la seva carrera professional, i per això acudeixen a la Setmana de la Formació, que segueix sent el referent més important en aquest àmbit.

“Comptarem amb més de 250 expositors entre Ensenyament, Futura i la Fira Internacional de l’Empresa Simulada; en total, un 16% més que l’any passat”

14 //

Quins són els principals reptes de futur

? a n a l a t a c t a t i s r e v i n u a l e d

Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB)

Aquest 2014, la UB, com a universitat intensiva en recerca, se seguirà centrant en l’impuls de les noves tecnologies, el seguiment de la qualitat, la potenciació de la innovació docent, la internacionalització i l’impuls de la mobilitat i, en especial, la priorització de les polítiques científiques en docència i transferència. La política universitària de la UB reforçarà el seu paper com a agent i ascensor social, garantint la igualtat d’oportunitats per a tothom. Ja hem consolidat programes propis per ajudar els estudiants i els investigadors a continuar amb la seva carrera i plantegem un model propi de governança més adaptat a les missions i funcions actuals.

Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

El repte per a la UPF consisteix a mantenir els nostres estàndards de qualitat i el compromís de servei públic; mantenir la nostra posició a Europa, sobre-

Ferran Sancho, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Les universitats catalanes han assolit un grau de maduresa destacable pel que fa al desenvolupament dels nous graus i postgraus sota el paradigma europeu i, especialment, pels resultats en els indicadors de l’activitat de recerca, en què el conjunt del les universitats públiques catalanes sobresurt de forma notable en relació a la mitjana de les espanyoles. Mantenir aquests nivells de qualitat contrastada en la producció i la transmissió del coneixement, alhora que es potencia la internacionalització tant del nostre professorat

com dels nostres estudiants, és possiblement el nostre repte més engrescador de cara als propers anys. Les universitats públiques catalanes, per la seva demostrada competitivitat, formen part ja del teixit europeu de recerca i educació superior. Tanmateix, millorar l’educació superior requereix un esforç sostingut d’obertura al món en el marc d’una planificació estratègica a mig termini que no depengui dels vaivens polítics ni de les incerteses pressupostàries. Les universitats públiques estem disposades a seguir contribuint, com a eina promotora de coneixement, en aquesta tasca fonamental al servei de la societat catalana.

Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

El repte permanent de la universitat consisteix, d’una banda, en ser capaç de participar en la generació de coneixement en les disciplines que li són pròpies; i, de l’altra, i aquest té un interès específic per a la UPC, en estar al dia de les necessitats tecnològiques i científiques i dels problemes que aquestes plantegen per tal de, tot buscant-hi solucions, adquirir nous coneixements. I tot això per estar segurs de disposar del coneixement necessari per acompanyar els estudiants que ingressin a la nostra universitat en el seu camí per ser arquitectes, científics o enginyers i reeixir en aquesta empresa.

Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida (UdL)

Cal determinar l’abast del concepte futur, que és potser massa ample. A curt termini el principal repte de les universitats catalanes serà recuperar els nivells de docència i recerca anteriors a la crisi econòmica. El finançament públic basal ha estat fonamental per construir un sistema universitari català d’alta qualitat i per sobre de la mitjana europea. Cal

tot pel que fa a la recerca, i consolidar un model d’universitat que ens ajudi a prosperar socialment i intel·lectual. Per fer això hem de guanyar rellevància i reconeixement a la societat, apropant-hi l’activitat de la universitat. Ens hem de dotar d’un sistema de govern més àgil, transparent i proper. I hem de complementar les vies de finançament actuals, diversificant les fonts d’ingressos i obtenint nous recursos. Pel que fa als fons públics, demanem un model més just, que no es basi en la mida de les institucions, sinó en la gestió que fem i el lloc que ocupem al món.

que aquest sistema, que ara està en perill per les retallades, es consolidi. Cal tornar als nivells d’inversió en recerca de fa cinc anys i ens cal de manera urgent reprendre la capacitat de contractar i promocionar el nostre talent. Si no som capaços de retenir el talent ara, a la llarga ens constarà molt recuperar-lo. A llarg termini, el principal repte de totes les universitats serà crear un segell d’identitat que les faci distingibles de les altres. Quan un estudiant triï un determinat estudi cada cop ho farà més pel valor afegit que la universitat escollida li pugui donar. Amb un sistema universitari europeu més obert que mai a la mobilitat, i amb les possibilitats de l’ensenyament no presencial, caldrà que les universitats mostrin i demostrin que són capaces d’oferir quelcom que justifiqui la tria.

// 15

Sergi Bonet, rector de la Universitat de Girona (UdG)

Els dos eixos sobre els quals pivotarà la universitat del futur són la defensa de l’autonomia universitària i l’accent decidit en el seu caràcter d’institució pública. En uns moments en què es qüestiona la validesa del claustre o el procediment d’elecció del rector i la pròpia direcció política de la universitat, caldrà insistir en què l’autonomia implica una millor gestió dels recursos i més flexibilitat per adaptar-se a les necessitats de la internacionalització i de la focalització en determinats àmbits del coneixement i de les noves tecnologies. Una universitat que marqui el seu propi rumb també serà l’indret on es garantirà la formació de ciutadans lliures, crítics i solidaris; però caldrà també lluitar amb decisió per una universitat pública que defensi l’educació com a valor fonamental, l’equitat en l’accés als estudis i una transferència de coneixement que sigui no solament aportadora d’ingressos sinó també generadora d’equilibris socials.

Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

La funció social de la universitat es mesura per l’impacte i la qualitat docent i investigadora, però també pel seu grau d’interrelació amb la societat. En la difícil situació social i econòmica actual cal

Josep Maria Garrell, rector de la Universitat Ramon Llull (URL)

La societat actual experimenta canvis molt importants en períodes de temps molt curts, i la universitat, que dóna un servei en si mateixa, ha de saber adaptar-se a les noves característiques que aquesta li demana. De fet, crec que el principal repte de futur de la universitat serà el de conèixer exactament què és el millor en formació i en generació de nou coneixement amb l’objectiu

de millorar l’educació, la competitivitat i el benestar en aquest nou context social. No obstant, tenim uns reptes a molt curt termini que afecten de manera especial a les universitats de Catalunya. El primer és derivat de la crisi econòmica i la davallada dels recursos disponibles per a la tasca universitària, sigui en un marc públic o privat. I és que la velocitat de desconstrucció en educació i en recerca sempre ha estat molt més ràpida que la de la construcció. Així doncs, caldrà veure com cal anar-se adaptant al nou marc econòmic sense prescindir de res essencial. El segon és l’efecte de la globalització. Fa molt temps que la recerca es fa en un marc global. Ara és el torn de l’educació: saber adaptar-se a aquest nou context pot ser la clau del posicionament del sistema universitari català.

Josep A. Planell, rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Les universitats viuen canvis vertiginosos fruit de la transformació de la mateixa societat, que situa al seu centre, amb més o menys força i encert, el coneixement, element capaç de garantir el progrés social i la competitivitat en un món global. La globalització de l’educació superior duu implícit el moviment de capital humà; els canvis en l’accés, el consum i la metodologia pedagògica a causa

intensificar aquest rol i implicar la universitat en la configuració d’un entorn propici a generar coneixement i a transformar-lo en valor econòmic, productivitat i competitivitat, que faciliti la creació d’ocupació i de riquesa. Alhora, cal assentar les bases d’una societat equilibrada, avançada i més justa, que és una manera de dir també més estable i sostenible. Entre tots els elements que cal tenir en compte per al principal repte a què s’enfronta Catalunya destaca la relació científica i tecnològica entre la universitat i l’empresa.

Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)

La universitat ha de fer front a l’enorme oferta de cursos online de grans universitats de tot el món. Cal tornar a posar en valor la importància del tutor. Així mateix, a la institució li cal també una especialització en docència i en recerca. Ha de dur a

Pere Alavedra, rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

El futur de la universitat passa per fer entendre a tots els estaments d e C a t a l u n y a q u e, més enllà d’una missió docent i investigadora, la universitat ha de tenir una missió clara

de les TIC; les necessitats formatives al llarg de la vida; la demanda global de formació; una competència global i el sorgiment de nous mercats formatius en països emergents; la creació de campus filials; la irrupció de negocis del coneixement i la creixent oferta d’ensenyaments virtuals. Els reptes estan directament vinculats a aquest nou context i la clau de l’èxit rau en aglutinar esforços i competir a escala global, adaptant-nos i anticipant-nos a les noves necessitats socials, professionals i empresarials.

terme una gestió efectiva del talent i ha de treballar a fons el procés d’internacionalització a través de la captació d’alumnes i professors. Necessita una reforma del sistema de governança que n’incrementi l’autonomia. En qualsevol cas, la universitat i l’empresa són mons destinats a entendre’s. Les universitats podem ser un motor de desenvolupament econòmic i social, però hem de generar fonts alternatives de finançament per augmentar la nostra qualitat i competitivitat internacional. En aquest sentit, pot ser interessant aprofundir en la col·laboració entre les diferents universitats.

de transferència de coneixements als teixits que conformen el substrat econòmic del país. La universitat, constituïda no sols pel professorat i el personal d’administració i serveis, sinó també per l’alumnat i, sobretot,per uns exalumnes que seran el veritable pal de paller d’aquest canvi, ha de promoure la innovació i l’emprenedoria,tot fomentant la dinamització cultural. La cultura humanística i científica, certament compatibles, són dues cares de la mateixa moneda, indispensables en una societat oberta, moderna i global com la nostra.

Carlos Pérez del Valle, rector de la Universitat Abat Oliva (UAO CEU)

La universitat catalana és i ha de ser en el futur el punt de referència del desenvolupament econòmic i social; ha d’exercir el lideratge en el marc d’una societat global. Aquesta tasca exigeix creació del coneixement i innovació, tasques en les quals ja ha mostrat una extraordinària capacitat amb esperit de renovació permanent. Tot i això, i encara que ja és important la seva dimensió internacional, resulta fonamental la visibilitat i l’obertura al món de les universitats catalanes. L’objectiu és convertir-se en referència del coneixement en l’àmbit internacional, afermar-se com a pol d’atracció de científics i estudiants de molt diferents àmbits del coneixement en els quals ja ha adquirit una posició destacada.

16 //

Entrevista a

Alfonso Cebrián director general de la Escola Universitària de Turisme CETA

“Oferim estudis en anglès, francès, alemany, xinès o rus” Quin percentatge dels seus alumnes troba feina quan acaba els estudis? Els nostres alumnes fan pràctiques, voluntàries, en empreses relacionades amb el sector turístic des de primer curs, de manera que des que comencen el grau de Turisme a la nostra escola comencen ja a adquirir un bagatge professional i una experiència que els resulta molt útil en el futur. Pel que fa al percentatge, tot i que no ens agrada parlar de xifres, podem assenyalar que aproximadament el 70% dels nostres alumnes troben feina quan finalitzen el grau.

RAQUEL FERREIRA

En l’àmbit privat existeixen diverses escoles de turisme... què fa a la EUT CETA diferent de la resta? Són moltes coses que fan de la CETA una escola diferent a les altres privades que existeixen: primer, perquè som l’única escola universitària privada associada a la Unesco; segon, perquè també som l’única escola universitària de turisme que organitza els idiomes per nivells i, tercer, perquè som la millor valorada a Barcelona, segons la AQUC (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya). A més , els nostres més de 40 anys d’experiència en l’àmbit for-

matiu ens permeten comptar amb més de 10.000 exalumnes de 52 països . Quant a l’entorn estrictament formatiu , som una escola que ofereix quatre hores a la setmana en cada un dels idiomes, oferim pràctiques laborals (voluntàries) nacionals i internacionals des del primer curs, i comptem amb un pla que ofereix intercanvis també des de primer i Erasmus des de tercer. Actualment comptem amb més de 20 destinacions internacionals. Com es pot apreciar el nostre ventall de possibilitats de formació és molt ampli i especialitzat, sempre enfocat a les necessitats dels nostres alumnes.

Com s’estan afrontant des de l’escola els canvis conjunturals que afecten la concessió de beques Erasmus de cara al curs que ve? Com creieu que us afectaran? Lògicament estem preocupats pels nostres alumnes i en ells també notem certa intraquil·litat. Cal tenir en compte, tanmateix, que la nostra escola ofereix la possibilitat de poder realitzar intercanvis Erasmus; aquesta oferta és molt atractiva per als nostres alumnes, ja que, a més de poder estudiar en un idioma estranger, tenen l’opció de conèixer altres cultures i relacionar-se amb estudiants d’altres països. El fet que s’hagi reduït l’import de les beques o que no es concedeixin tantes ajudes com anys enrere està perjudicant tots aquells alumnes que volen aconseguir un plus d’experiència en

l’àmbit formatiu. Cal tenir en compte que molts d’aquests estudiants no disposen de mitjans econòmics suficients com per sufragar una estada en un país estranger. I això és difícil d’assimilar, tant des del punt de vista docent com des del personal. Els idiomes són avui en dia una eina fonamental per desenvolupar una carrera professional… quin pes tenen dins la seva oferta educativa? Moltíssim, és fonamental l’estudi dels idiomes a la nostra escola. Nosaltres oferim 4 hores a la setmana per a cada idioma, és a dir, que els lectors poden fer-se una idea de la importància que tenen els idiomes en el nostre pla d’estudis. Actualment oferim als nostres alumnes la possibilitat d’estudiar anglès, francès, alemany, xinès o rus. Quines novetats presentarà l’escola en el seu programa docent de cara al pròxim curs? Les principals novetats que la nostra escola presentarà per al curs acadèmic 20142015, sense cap cost addicional per a l’alumne, seran les següents: • Un Ipad Total, per tal que tots els alumnes que iniciïn el seu grau en Turisme puguin seguir sense problemes les sessions presencials i disposar de documentació addicional a través de la plataforma online de la Universitat de Girona. I per què un iPad ? Perquè les noves tecnologies estan en tots els àmbits de la nostra vida.

El coneixement d’aquests avenços, bé en forma de dispositius o de perfils en xarxes socials, són essencials per a la formació dels nostres joves. El paper, en alguns casos, està desapareixent i en l’àmbit universitari prima, cada vegada més, la utilització de tabletes i la consulta en línia tant dels llibres com dels apunts dels professors. I què millor manera de potenciar, precisament, aquest coneixement de les tecnologies que atorgant aquesta poderosa eina d’estudi als nostres alumnes? • Un vídeo-currículum personal. Actualment més del 80 % dels currículums que es presenten als Estats Units inclouen ja aquest tipus de recurs, i volem que els nostres alumnes estiguin formats i preparats per poder avançar en el seu desenvolupament professional a nivell global. • Un estudi personal de desenvolupament professional, per tal d’avaluar les principals característiques de la personalitat i determinades competències que són habitualment importants en el desenvolupament de les tasques laborals. L’èxit de la persona en el seu treball, i també en gran part el seu propi creixement personal, depèn no només dels coneixements i aptituds que posseeixi sinó també de les seves competències; per això, el seu control és útil tant per a la persona en particular com per a l’empresa en què aquesta persona desenvoluparà les seves tasques professionals.

18 //

Entrevista a

David Molina Batlle El director de l’INSA Business, Marketing and Communication School aprofundeix sobre la situació actual del sector dels màsters i els postgraus.

“INSA és el que els seus alumnes són al mercat laboral” RAQUEL FERREIRA tema que ens hagi afectat

Guia Ensenyament.pdf

28/02/14

10.39

Com s’estan vivint les retallades a la universitat privada? En el nostre cas no ens afecten: ho fa més la crisi en si mateixa que no pas les retallades. Els programes que impartim a INSA estan molt adaptats a la realitat laboral i dins d’un context de crisi general s’han d’aprofitar aquestes circumstàncies per posar en valor una formació de qualitat; per tant, no és un

Formació internacional en: Màrqueting Negociació Gestió de la diversitat als negocis Institucions econòmiques Entorn polític i econòmic Estratègia Operacions Finances Idiomes

Pràctiques en empreses i intercanvi amb universitats estrengeres Accés a beques i/o finançament

de manera significativa. De fet, hem millorat les nostres instal·lacions amb el trasllat a un nou edifici al carrer Torrent de l’Olla, 208, que ens permet seguir donant als nostres alumnes una formació continua competitiva. Quin percentatge dels seus alumnes troba feina quan acaba els estudis? La nostra formació es molt pràctica i per tant som un

centre referent quant a integració laboral. Tots els nostres alumnes disposen d’accés a la nostra borsa de treball i ens prenem la incorporació de cada alumne al mercat laboral com a part molt important del prestigi de l’escola. No s’ha d’oblidar que INSA és el que els seus alumnes són al mercat laboral. En aquests moments estem en una integració pels volts del 70% en els alumnes de carreres. En la majoria

dels casos són alumnes que comencen fent pràctiques a través dels convenis que tenim establerts amb les empreses. En el cas dels màsters, és mes difícil donar dades, ja que molts alumnes ja estan treballant quan arriben a l’escola. En els últims anys, s’han multiplicat exponencialment tant el nombre com el preu dels màsters i postgraus. Creu que hi ha una bombolla en aquest àmbit?

// 19

Sí, i el principal problema és que l’excés d’oferta formativa en alguns àmbits ha arribat tard. En molts casos no existeix una relació directa entre les necessitats reals del mercat i l’oferta de formació existent. Tenim un excés de professionals formats en sectors on avui dia el mercat no està creant llocs de treball. Crec que es necessari adaptar, d’una banda, l’oferta formativa a la realitat del mercat i, de l’altra, els plans d’estudis a les noves necessitats de cada perfil. Per això es imprescindible una major connexió entre el món acadèmic i el món empresarial. Quant a l’augment dels preus, en el cas d’INSA no els hem incrementat significativament: seguim mantenint una bona relació qualitat-preu, donant així accés a tot estudiant que vulgui tenir una formació professionalitzada. Els idiomes són una eina fonamental per desenvolupar una carrera professional en aquests temps difícils…

quin pes tenen dins la seva oferta educativa? Els idiomes són imprescindibles en l’actual context de globalització i de crisi. El coneixement d’idiomes obre als estudiants el mercat on desenvoluparan la seva carrera professional. Els nostres alumnes de carreres tenen entre 5-6 hores d’anglès a la setmana i a part cursen algunes assignatures del pla d’estudi en anglès. També oferim en col·laboració amb la Middlesex Universtiy de Londres dos bachelor degrees honours en International Business y Marketing que s’imparteixen totalment en anglès i des d’una perspectiva molt internacional. Així mateix, en el cas dels màsters tenim programes que es fan integrament en anglès. Quin valor afegit ofereix INSA respecte a altres escoles de negocis? El nostres professors, que són professionals de reconegut prestigi, el tracte personalitzat que li oferim a

l’alumne, adaptant en molts casos el programa acadèmic a les seves necessitats, i una revisió constant dels nostres programes per adaptar-los a les necessitats del mercat. Com a conseqüència d’aquest últim punt, aquest proper curs començarem una nova carrera en xarxes socials i màrqueting digital, i en l’àrea de màsters les novetats seran: Global Executive Master en Business Intelligence, Master in Big Data & Data Intelligence Master, Master in Etourist & Revenue Management (en anglès), Master in Integral Logistics: Operations and Supply Chain Management (en anglès) i Postgraduate in Purchasing and Supply Chain (en anglès). Així mateix, el nostre nou emplaçament, molt a prop de la plaça Lesseps, al barri de Gràcia, amb unes instal·lacions més grans i més modernes ens permetrà seguir millorant i ampliant la nostra oferta formativa, així com el serveis a l´alumne.

DESCUBRE EL PRESTIGIO DE LA EDUCACIÓN SUIZA EN DIRECCIÓN HOTELERA Y TURISMO Los Programas de Dirección Hotelera y Turismo combinan elevados estándares de calidad académica con experiencia profesional y están diseñados para cumplir con las mas altas exigencias de este dinámico sector. • Programas de Dirección Hotelera Turismo, Eventos, Diseño y Artes Culinarias • Grados universitarios “Bachelor Degree” (3 años) • Postgrados (1 año) y Másters (1 ó 2 años)

SWISS EDUCATION GROUP Montreux | Switzerland | T +41 21 965 40 20 info@swisseducation.com | www.swisseducation.com

• Grados universitarios de EE.UU y Reino Unido • Prácticas remuneradas en empresa en Suiza u otros países • Eventos de reclutamiento con posibilidades de empleo a nivel mundial • Alojamiento y manutención incluidos en los campus de la universidad Para más información: Email: cchopard@segspain.com

“En molts casos no existeix una relació directa entre les necessitats reals del mercat i l’oferta de formació existent”

20 //

Coneix les famílies professionals Hi ha tantes opcions que de vegades un no sap per on començar... així que, perquè et puguis fer una idea complerta de les opcions que t’ofereixen els cicles formatius, repassem a continuació les famílies professionals que els agrupen.

Administració i gestió

Arts gràfiques

La impressió i preimpressió digital, el disseny i la producció editorial o la producció en indústries d’arts gràfiques són alguns dels àmbits que s’inclouen en aquesta família professional. Els estudis et permetran treballar com a dissenyador gràfic o web, en publicacions electròniques, grafisme editorial, publicitat o imatge corporativa, entre d’altres.

Inclou estudis en gestió administrativa, gestió dins del perfil professional d’àmbit jurídic, administració i finances o secretariat. Podràs treballar en l’elaboració de la documentació comercial, mercantil i laboral d’empreses de tota mena, aplicant la normativa vigent i els protocols de gestió de qualitat i assegurant la satisfacció del client o usuari.

Comerç i màrqueting

Et formaràs en comerç internacional, gestió comercial i màrqueting, serveis al consumidor o transport i logística. Obtindràs els coneixements necessaris per elaborar la informació referida al mercat, al producte, al preu, a la distribució i a la comunicació, així com fer els plans d’actuació de compres, logística i venda.

Imatge i so

Trobaràs cicles que abracen

des del laboratori d’imatge, les animacions 3D, jocs i entorns interactius, il·luminació, producció d’audiovisuals o so per a espectacles. Aprendràs a coordinar el desenvolupament de realitzacions de televisió i espectacles, representacions escèniques i productes multimèdia, així com a muntar, editar i postproduir.

Imatge personal

Des de la caracterització, l’estètica personal i l’assessoria d’imatge personal, fins a la perruqueria o l’estètica integral i el benestar. Amb aquests cicles formatius podràs formar-te per treballar a la indústria de la moda, del disseny i de la comunicació i també desenvolupant serveis i tractaments estètics en centres especialitzats.

natural, en estacions d’esquí, o l’animació d’activitats físiques i esportives són els camps que abracen aquests cicles formatius. Podràs treballar com a monitor esportiu i poliesportiu, socorrista, col·laborador tècnic, coordinador d’activitats, tècnic d’instal·lacions, animador o promotor d’activitats especials.

Agrària

Sanitat

És una de les famílies amb un ventall més ampli de cicles formatius: cures auxiliars d’infermeria, emergències sanitàries, farmàcia, anatomia, audiologia, dietètica, imatge per al diagnòstic o radioteràpia en són només algunes. Aquestes especialitats et capacitaran per desenvolupar la teva carrera professional en centres de salut, hospitals, ambulatoris i tota mena d’institucions sanitàries.

Activitats físiques i esportives

La conducció d’activitats fisicoesportives en el medi

elaborar projectes i estudis tècnics, informes o estudis de viabilitat o com a tècnic de l’administració pública.

Edificació i obra civil

Des de la construcció, les obres d’interior, decoració i rehabilitació, als projectes d’edificació o d’obra civil. Gràcies a aquests estudis pots exercir d’operador de grua i torre, de tècnic en rehabilitació d’edificis, de projectista d’instal·lacions d’energia solar o de pèrit d’assegurances.

Electricitat i electrònica

Inclou estudis en jardineria i floristeria, producció agroecològica, agropecuària, treballs forestals i de conservació del medi natural, gestió d’empreses agropecuàries o paisatgisme i medi rural. Entre d’altres coses et formaràs per gestionar i explotar les indústries agroalimentàries,

Són estudis que et formen en l’automatització i robòtica industrial, instal·lacions de telecomunicacions, manteniment electrònic o instal·lacions elèctriques i automàtiques. Les sortides professionals van des de la feina d’administrador de bases de dades, de cap de manteniment, gestor de xarxes o tècnic electromecànic de manteniment.

S G

22 //

llar com a dissenyador industrial de mobiliari i il·luminació, dissenyador d’interiors, de models, maquetes i prototips, així com de tramoista o parquetista.

d’investigació geotècnica aplicant la legislació de protecció ambiental i de prevenció de riscos laborals.

Indústries alimentàries

Energia i aigua

Els cicles d’aquesta família et formen en eficiència energètica i energia solar tèrmica, així com en energies renovables. Podràs treballar tant en el sector públic com en el privat, ja sigui en auditories, empreses especialitzades en inspeccions, certificacions energètiques i de viabilitat o en companyies dedicades a la promoció, implantació i manteniment d’energia solar en immobles.

Es tracta d’estudis que abracen l’elaboració de productes alimentaris, forneria, pastisseria i confiteria, olis d’oliva i vins, vitivinicultura o processos i qualitat en la indústria alimentària. Entre les sortides laborals hi ha: analista de microbiologia d’aliments, enòleg, elaborador de la indústria de plats preparats, operari de processament en la indústria alimentària o tècnic en gestió de la seguretat alimentària, entre d’altres.

Fabricació mecànica

Mecanització, soldadura i caldereria, construccions metàl·liques, disseny en fabricació mecànica o programació de la producció en fabricació mecànica. Aquests són els àmbits que s’estudien en aquests cicles formatius que et permetran exercir de cap de taller mecànic, metròleg, matricer, operari de centre de mecanitzat o tècnic en automatització robòtica.

Fusta, moble i suro

Els cicles formatius d’aquesta família abracen des de la fusteria i el moble o la instal·lació i moblament fins al disseny de mobles. Formant-te en aquest àmbit podràs treba-

Aquesta família professional se centra en els estudis d’excavacions i sondatges. Es tracta de cicles que capaciten per fer excavacions per a l’extracció de recursos minerals o per a la construcció d’obres subterrànies i a cel obert, perforar per fer sondatges de prospecció minera o

Aquests cicles formatius aborden la confecció i moda, la fabricació i ennobliment de productes tèxtils, el disseny tècnic en tèxtil i pell, el patronatge i moda o el vestuari a mida i per a espectacles. Entre la gran varietat de professions que podràs exercir hi ha la de dissenyador tèxtil, patronista-escalador, assemblador de teixits tècnics especials o assessor d’estilisme i moda.

Marítimopesquera

Des del busseig de profunditat mitjana, els cultius aqüícoles, la pesca i el transport marítim, fins a la supervisió i control de màquines i instal·lacions del vaixell. Aquests cicles formatius et capacitaran per exercir com a tècnic de busseig, gestor d’activitats destinades a la producció d’espècies aqüícoles i al manteniment d’aquestes instal·lacions, o com a tècnic de manteniment de vaixells.

Química

Indústries extractives

Tèxtil, confecció i pell

Entre els àmbits que pots estudiar dins d’aquesta família professional hi ha les operacions de fabricació de productes farmacèutics, el laboratori, les indústries de procés de pasta i paper, la química industrial o l’ambiental. Podràs treballar com a tècnic en biofabricació, operador de planta química, tècnic de qualitat de biotecnologia o com a tècnic especialista en gestió de residus industrials.

Hoteleria i turisme

Informàtica i comunicacions Els sistemes microinformàtics i xarxes, l’administració de sistemes informàtics en xarxa, el desenvolupament d’aplicacions multiplataforma o el d’aplicacions per a webs. Aquests són els camps que s’inclouen en els cicles formatius d’aquesta família que abraça professions com analista informàtic, especialista administrador de sistemes, programador d’operacions i producció o programador multimèdia.

Si et vols formar en cuina i gastronomia, serveis en restauració, agències de viatges, animació turística o direcció de cuina, entre d’altres àmbits, aquesta és la teva família professional. Podràs treballar com a agent turístic, cap de cuina, cap de sala, director de restaurant, gestor Instal·lació i manteniment d’instal·lacions de lleure o dinamitzador de turisme rural Família que engloba des de les instal·lacions de produco informador turístic. ció de calor, frigorífiques i

Transport i manteniment de vehicles

de climatització, el manteniment electromecànic, el desenvolupament de projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fluids o la mecatrònica industrial. Podràs treballar de muntador d’instal·lacions de tot tipus, en el manteniment de maquinària o configurant i optimitzant sistemes mecatrònics industrials.

Aquests cicles formatius se centren en l’educació i el control ambiental. Es tracta d’estudis que et capacitaran per sensibilitzar i educar la població sobre la millora i conservació del medi, informant sobre els valors i els diversos problemes mediambiebtals, i fer accions de gestió ambiental per controlar i protegir el medi d’acord amb la normativa d’aplicació.

Si vols aprendre professions relacionades amb la carrosseria, l’electromecànica de maquinària, de vehicles automòbils o l’automoció, aquesta és la teva família professional. En aquest cas, podràs treballar com a tècnic de manteniment, en l’automatització robòtica, com a operatiu de tràfic o com a mecànic d’automoció.

Serveis socioculturals i a la comunitat

L’atenció a les persones en situació de dependència, l’animació sociocultural i turística, l’educació infantil o la integració social són alguns dels àmbits que s’inclouen en aquesta família profes-

isme, conform in n e u ve t. ltres hi i veiem talen On d'a h s ic e r n ú s. nosalt ue som scola més. q ò ix a És per no som una e e això qu És per

a.co n o l e c r ba

idep

// 23

sional. Entre les sortides professionals hi ha el desenvolupament de tasques i activitats assistencials en l’àmbit domiciliari i professional, la programació i organització d’activitats d’animació en empreses turístiques, entre moltes d’altres.

DISSENY GRÀFIC I DIGITAL

DISSENY I IMATGE DE MODA

FOTOGRAFIA Y CREACIÓ CONTEMPORÀNEA

Graduat Superior Universitari 240 ECTS

(amb Selectivitat)

Diploma 210 ECTS

(sense Selectivitat)

Màsters, Postgraus i Cursos Professionals

Salo de l’Ensenyament / Palau P2 / Carrer G / Stand 716

les famílies professionals

Seguretat i medi ambient

.Administració i gestió .Comerç i màrqueting .Imatge i so .Imatge personal .Arts gràfiques .Sanitat .Activitats físiques i esportives .Agrària .Edificació i obra civil .Electricitat i electrònica .Energia i aigua .Fabricació mecànica .Fusta, moble i suro .Indústries alimentàries .Indústries extractives .Marítimopesquera .Química .Tèxtil, confecció i pell .Hoteleria i turisme .Informàtica i comunicacions .Instal·lació i manteniment .Seguretat i medi ambient .Serveis socioculturals i a la comunitat .Transport i manteniment de vehicles

24 //

Educació per sortir de la pobresa La pobresa no és una cosa nova. Malauradament la falta d’oportunitats mai no ha estat una desconeguda a molts barris, on se sent com l’exclusió social arrossega els que menys possibilitats tenen de fer-li front. Començant pels més joves.

L’exclusió social no està inscrita de forma fatalista en el destí de cap societat i, fins i tot en un context com l’actual, no només es pot, sinó que s’ha de combatre

ENRIC CANET, director de relacions ciutadanes del Casal dels Infants

A Catalunya, un de cada quatre nens i nenes és pobre. L’atur juvenil sobrepassa el 50%. És quelcom tan cru que desborda el nostre imaginari i moltes vegades hi hem de pensar dues vegades per creurenos-ho. Que una família que viu a la nostra ciutat, al nostre barri, fins i tot a la porta del costat, no pugui oferir roba o garantir un reforç escolar al seu fill, o que un jove no tingui oportunitats de formar-se per trobar feina o accedir

a estudis superiors, és una situació difícilment païble que passa dia a dia als nostres barris. Aquest desequilibri, que els aboca a un risc greu d’exclusió social, mai no s’ha distribuït de forma aleatòria. De fet, existeix una alta concentració de situacions de risc social a la infància en determinats barris i territoris, identificables tots ells, on es concentra també l’atur, la pobresa, la desigualtat, la desocupació i diferents factors de conflictivitat social. Fins ara, la feina de l’Administració i les polítiques públiques no han estat eficaces ni suficients, contribuint així a l’augment de la pobresa infantil i de l’atur juvenil. “Ens preocupa que arribem tard com a societat. [...] Ens alarma l’abandonament de la inversió social per als nens i nenes amb més risc i la dramàtica situació dels joves sense horitzó de futur”, explica Rosa Balaguer, directora del Casal dels Infants. Malgrat tot, l’exclusió social no està inscrita de forma fatalista en el destí de cap societat i, fins i tot en un context com l’actual,

no només es pot, sinó que s’ha de combatre. “La manera com ens hi impliquem, com prevenim i atenuem les conseqüències de la pobresa, explica la societat on volem viure”, remarca la Rosa.

L’educació com a frontissa de la igualtat

L’exclusió social està directament relacionada amb l’educació: la manca de formació augmenta el risc d’exclusió social, i les persones en aquesta situació tenen, a la vegada, més possibilitats de transmetre als seus fills i filles la manca d’oportunitats d’accedir a l’educació, entrant en un cercle viciós difícil de trencar. L’assoliment educatiu es transmet de generació en generació, i els riscos de fracàs, també. Aquesta batalla per la igualtat d’oportunitats, per combatre la pobresa, neix, doncs, de l’educació dels infants i dels joves, un dret bàsic i la frontissa que els garantirà unes portes igual d’obertes que les de la resta. S’ha de treballar als seus entorns més propers, que són també els nostres. La família, l’escola i el barri són essencials: és aquí on

// 25

La nostra societat necessita amb urgència més voluntaris, més professionals compromesos, per aconseguir un canvi social

es guanyen o perden les oportunitats. Amb aquest esperit el Casal va néixer fa més de 30 anys d’un grup de voluntaris al barri del Raval de Barcelona i, amb el pas del temps, ha anat estenent la seva feina a altres zones de l’entorn metropolità tradicionalment castigades per l’exclusió social, com són el Besòs (Barcelona), la Mina (Sant Adrià), Llefià i Sant Roc (Badalona) o Fondo i Santa Rosa (Sta. Coloma), i a altres poblacions com ara Salt (Girona) o a Tànger i Casablanca (Marroc), on es treballa per una inclusió social i un reforç del teixit associatiu local per tal de prevenir l’emigració precoç de menors. En aquest sentit, l’acompanyament a

infants i a adolescents per a la promoció social i l’èxit escolar és un dels eixos principals de l’actuació de l’entitat, com també el suport a la formació i l’autonomia dels joves. Finalment, és important reconèixer el treball dels voluntaris, que és el que sosté i dóna l’ànima al Casal, com bé explica Dani Jorquera, el seu vicepresident: “No cal emprendre grans fites, la feina ha de començar [...] des de la relació que d’igual a igual, sabent que de l’altre tenim molt a aprendre i que si li fem costat, ens farà costat a nosaltres.” I la nostra societat necessita amb urgència més voluntaris, més professionals compromesos, per aconseguir un canvi social veritablement transformador.

Cicles Formatius Sanitaris titulacions oficials

Dietètititi

titititititititititititititititititi

Ltibortitori

dti dtititititistititititititititi

Imtitge

ptir titi dtititititistiti

Dotiumenttitiió stitititàrtiti

Cures tiuxilitirs d´titititirtitirtiti

C/ Mtirti dti Déu dtiti Ctititi, 40 08023 Btirtitititititi 932 171 046 titititi@rtititirdtititiurtiti.tititi www.rtititirdtititiurtiti.tititi

Institut FP Sanitària

Roger de Llúria

26 //

Educar en l’esperit emprenedor per a un futur de canvi A Espanya hi ha un problema cultural i educatiu d’arrel que pot entorpir l’assoliment de futures generacions d’emprenedors amb èxit. En aquest sentit, un estudi no massa llunyà en el temps va revelar que el 75% dels joves espanyols voldrien ser funcionaris, mentre que als Estats Units la xifra no arribava al 17%. A la Xina, de la seva banda tots els seus habitants volen ser emprenedors. ISABEL ECHEVARRIA ABURTO, directora de relaciones institucionales de la Fundación José Manuel Entrecanales

Les dades d’aquest estudi condueixen a pensar que la mentalitat espanyola no és molt propícia al quefer emprenedor i apunten, així mateix, que això ha de canviar radicalment si no ens volem quedar enrere respecte a la resta del món.

Aquesta era en què ens ha tocat viure, on tot és cada vegada menys previsible, necessita cada vegada més ciutadans emprenedors . Per resoldre el problema d’arrel i combatre les mancances educatives en aquest àmbit, seria molt beneficiós introduir l’emprenedoria en el sistema educatiu des dels cinc anys d’edat i al llarg de tot el recorregut esco-

lar d’una forma contínua i rigorosa. Amb l’aprovació de la polèmica LOMCE s’ha avançat alguna cosa en aquest sentit, ja que en l’educació secundària s’introdueixen assignatures per fomentar l’esperit emprenedor, però no és suficient: caldria inculcar una educació per emprendre des de primària, amb matèries creatives obligatòries que fomentin la iniciativa. En aquest sentit, s’haurien d’implantar diversos programes generalitzats que abastessin des dels cinc anys fins al final del batxillerat, tal com es va implantar obligatòriament l’educació física en els anys 60 al llarg de tot

el sistema educatiu. Tot això dirigit a proporcionar als joves estímuls que els ajudin a pensar en tasques com, per exemple, muntar una empresa innovadora entre diversos companys, amb el propòsit d’aconseguir multiplicar la intel·ligència del grup i el treball en equip . En aquest sentit, caldria reeducar els responsables de l’educació pública i privada i incitarlos a canviar la seva mentalitat, inclinant-los més cap a les noves tecnologies i l’emprenedoria; professors ja formats i convenientment ajudats per altres persones de diversa índole, com ara experts, pares, empresaris i investiga-

// 27

La UE porta des del 2000 insistint als països sobre la necessitat d’educar en l’emprenedoria ja a primària i secundària

dors que s’han de apropar al sistema educatiu per donar suport a la intenció dels docents. Entre tots hauríem de ser capaços d’inculcar aspiracions diferents als més petits, valorar la seva creativitat, fomentar la seva flexibilitat, empènyer a arriscar i a no tenir tanta por al fracàs, i ensenyar-los a veure el convertir-se en empresaris com una cosa positiva .

Per una transformació real

Però, tot i la introducció del concepte “emprenedor”, la LOMCE torna a ser més del mateix: una

llei d’educació aprovada sense consens, com ha passat en les qüestions de base al nostre país des dels anys 80. I aquest és, precisament, el veritable problema: la falta d’acord entre els responsables educatius del Ministeri d’Educació i les 17 conselleries corresponents. Fóra bo, per exemple, que prenguéssim com a referència països com Noruega, Gran Bretanya o, fins i tot, els Estats Units, que porten decennis destinant importants quantitats de diners als seus pressupostos per tal de promoure l’educació emprenedora entre els

nens dins els seus sistemes educatius, amb les conseqüents repercussions positives que això suposa en el futur d’aquests joves. Així ho reconeix també la pròpia Unió Europea, que porta com a mínim des de l’any 2000, quan es va aprovar l’Estratègia de Lisboa, insistint als països sobre la necessitat d’aquest tipus de formació, començant per l’educació primària i continuant per la secundària. També més tard a la universitat seria fonamental poder continuar amb una instrucció de formació emprenedora, també obli-

gatòria, però ja adaptada a les condicions i necessitats de cadascuna de les branques formatives oferides: un canvi que sembla que podria ser massa lent, en contraposició al que està passant a les nostres escoles de negoci, que s’estan convertint cada vegada més ràpidament en veritables impulsores de l’emprenedoria i la innovació . Detectem, així mateix, una urgent manca d’oferta de pràctiques per a estudiants universitaris que necessiten crèdits exigits pel Pla Bolonya , per la qual cosa des de la Fundació José

Manuel Entrecanales hem implantat el programa “Emprèn les teves pràctiques”. Existeixen, de tota manera, múltiples eines: llibres blancs per a emprenedors, escoles extraescolars, programes pilot dins de les escoles, jornades amb emprenedors d’èxit, premis a joves emprenedors i tot un univers de possibilitats que mereix un reconeixement i aporta el seu granet de sorra, certament, però no n’hi ha prou: cal un gran pacte nacional en matèria educativa per ensenyar a crear, fomentar el talent i començar, realment, a emprendre .

28 //

La teoria de les intel·ligències múltiples Trencant amb els vells paradigmes d’ensenyament La intel·ligència, un concepte tan abstracte i tan difícil de precisar, ha estat objecte de múltiples i exhaustives classificacions al llarg dels anys. La proposta del psicòleg Howard Gardner, formulada el 1983, va revolucionar, però, tots els conceptes preestablerts fins aleshores, proposant una innovadora concepció que fa trontollar les bases del sistema educatiu.

MARTA FERREIRA, psicòloga

És important atendre les diferències individuals de cada alumne: esbrinar què és el que realment l’apassiona i potenciar-ho al màxim

L’acord majoritari avui dia entre els investigadors és el de considerar la intel·ligència com a una estructura unitària jerarquitzada a diferents nivells. Malgrat això, l’àmbit de la recerca també ha gestat, de la seva banda, models alternatius, un dels quals, proposat l’any 1983 pel psicòleg, investigador i professor de la Universitat de Harvard, Howard Gardner, és l’anomenada teoria de les intel·ligències múltiples (MI). La teoria de les MI és una innovadora concepció, a les antípodes del corrent més generalista, que entén la intel·ligència, no com a quelcom innat i fix que domina totes les destreses i habilitats de resolució de problemes, sinó com a un conjunt d’intel·ligències localitzades en diferents àrees del cervell, interconnectades entre sí –tot i que també poden treballar de manera individual–, i amb la propietat de desenvolupar-se àmpliament si troben un ambient que els ofereixi les condicions necessàries. En els últims anys, aquesta teoria ha anat adquirint més rellevància, especialment en l’àmbit educatiu i escolar.

Combinació de capacitats cognitives

l’existència de set capacitats cognitives: la lingüísticaverbal (imprescindible en escriptors, poetes i perio-

distes), la lògica-matemàtica (pròpia dels científics), la corporal-cinestèsica (característica dels esportistes, artesans, cirurgians i ballarins), la musical (l’utilitzen cantants, compositors, músics i ballarins), l’espacial (la tenen els mariners, enginyers, cirurgians, escultors, arquitectes o decoradors) i la social, que es divideix alhora en interpersonal (es pot trobar en els bons venedors, polítics, professors i terapeutes) i intrapersonal (observable en psicòlegs, filòsofs i pensadors). Darrerament, però, els educadors que treballen en projectes educatius basats en les set MI n’han incorporat una vuitena: la intel·ligència naturalista, que és la que demostren els biòlegs, geòlegs i oceanògrafs. Segons Gardner, cada persona posseeix una quantitat diferent de cadascuna d’aquestes intel·ligències i és la manera com les combina el que genera múltiples formes individualitzades del comportament intel·ligent. Això es fa especialment patent en l’àmbit escolar, on malgrat la uniformitat del sistema educatiu, els alumnes mostren la seva individualitat a l’hora d’aprendre. Els actuals programes d’ensenyament, però, es concentren en el predomini de les intel·ligències lingüística i matemàtica, donant una mínima impor-

// 29

tància a altres formes de coneixement. Per aquesta raó, molts alumnes que no destaquen en el domini de les destreses acadèmiques tradicionals no obtenen el rendiment exigit i fracassen en els seus estudis, desaprofitant-se, així, la resta dels seus talents. El mateix Gardner va dir que la teoria de les MI ofereix un conjunt d’eines als educadors amb què ajudar a desenvolupar les potencialitats individuals dels seus alumnes: amb aquestes estratègies didàctiques, si l’alumne no comprèn el coneixement que se li està transmetent a través d’alguna de les

intel·ligències, existeixen almenys set camins alternatius més per continuar intentant-ho.

Atendre les diferències individuals

Howard Gardner recomana, per tant, atendre les diferències individuals dels nens a les escoles i tractar d’individualitzar les avaluacions i els mètodes d’instrucció. A més, el psicòleg i investigador de Harvard insisteix en què no s’ha d’etiquetar els nens segons les seves preferències. Les intel·ligències, segons ell, són categories per distingir les diferències en les formes

de representacions mentals, però no són útils per identificar com són o no són les persones. D’aquesta manera, també critica la utilització abusiva del test del Coeficient Intel·lectual, que se centra en gran manera en les intel·ligències lingüística i lògica-matemàtica, infravalorant altres tipus de competències, i assenyala, a més, que aquesta escala mesura el coneixement adquirit en un moment determinat (com a coneixement congelat) i qüestiona, per tant, la seva utilitat per predir la capacitat d’una persona per aprendre, assimilar coneixements o resoldre nous pro-

blemes que puguin sorgir. Així doncs, Gardner aposta per una visió més àmplia de l’educació, on els professors utilitzin diferents metodologies i un ventall més ampli d’exercicis i activitats per poder arribar a tots els alumnes i no només als hàbils en les destreses de llenguatge i matemàtiques; i aconsella, tant a pares com a professors, esbrinar què és el que realment interessa i apassiona a cada nen i potenciar-ho al màxim. Finalment, és important remarcar que la proposta de Gardner no ha estat acceptada per molts acadèmics i professors i ha rebut

crítiques de nombrosos psicòlegs. Malgrat això, la teoria de les MI ha tingut un impacte de manera notable en aquells que d’una o altra manera estan involucrats en el procés d’ensenyamentaprenentatge. I a moltes ciutats d’Europa, Estats Units, Puerto Rico, Filipines i Singapur han sorgit escoles encaminades a potenciar les diferents intel·ligències que posseeix l’individu. Són les anomenades Escoles d’Intel·ligències Múltiples on, en lloc de focalitzar l’ensenyament a través de les intel·ligències, emfatitzen l’ensenyament per a la intel·ligència.

Howard Gardner:

Psicòleg, investigador i professor de la Universitat de Harvard, és director del Projecte Zero i impulsor de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples (1983), per la qual va ser guardonat l’any 2011 amb el Premi Príncep d’Astúries de les Ciències Socials.

Les intel·ligències múltiples Capacitat cognitiva

Habilitats

Tasques per treballar-la

Lingüística-verbal Ús eficaç de les paraules, manipulant l’estructura o sin- Redactar històries, llegir, jugar amb rimes i embarbussaments, taxis del llenguatge, la fonètica i la semàntica. Aprenen- fer mots encreuats. tatge d’altres idiomes. Lògica-matemàtica Ús eficaç de nombres, relacions i patrons lògics, així com Càlculs numèrics; estadístiques; resolució de problemes aritfuncions i abstraccions d’aquest tipus. mètics; experiments. Corporal-cinestèsica Ús eficaç del mateix cos per expressar idees i sentiments. Activitats esportives, dansa, expressió corporal, treballs Coordinació, equilibri, força, flexibilitat, velocitat, habilitats manuals, execució d’instruments. propioceptives i tàctils. Musical Percebre, distingir, transformar i expressar el ritme, timbre Identificar, reconèixer, crear i reproduir sons i cançons. i to dels sons musicals. Espacial Apreciar amb agudesa la imatge visual i espacial. Repre- Utilització de gràfics, esquemes, quadres, mapes conceptuals sentació gràfica d’idees. Sensibilitat al color, la línia, la i mentals, plànols i croquis; comprendre un mapa; orientar-se forma, la figura i l’espai i a les seves interrelacions. en un espai; imaginar la disposició de mobles en un espai determinat; predicció de la trajectòria d’un objecte mòbil; desplaçaments per un edifici o una localitat. Interpersonal Distingir i percebre estats emocionals i signes afectius Treball en equip, tasques de negociació, tasques de comunicadels altres. Respondre de manera eficaç a aquests signes. ció, liderar alguna activitat. Intrapersonal Autointrospecció, tenir una autoimatge encertada. Auto- Tasques de reflexió i de raonament; fer de conseller dels comdisciplina, automotivació, comprensió, amor propi. panys. Naturalista Distingir, classificar i utilitzar elements del medi ambient: Activitats amb animals i plantes; investigació d’algun element objectes, animals o plantes. Observar, experimentar, del medi natural; sortides a indrets naturals. reflexionar i qüestionar-se l’entorn.

30 //

BREUS BREUS

UB i UPC estrenen el primer

grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques

Jornades Món Empresarial:

Observatori de RH d’Aedipe Catalunya

Moment de la presentació del nou grau.

L’edició 2013 de les jornades va ser tot un èxit d’assistència.

Convertida ja en un sa costum, en el marc de la Setmana del Treball i la Formació se celebrarà la jornada Món Empresarial, enguany focalitzada en l’Observatori de Recursos Humans d’Aedipe Catalunya, que portarà per lema “Més formació, més treball”. La trobada, que tindrà lloc el dia 14 de març a la sala 3 del palau 5

del recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, estarà presidida pel conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, i presentada per Laura Pons, de Món Empresarial. Obrirà la ronda de ponències Claudi Alsina, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya; així mateix, aques-

Foto: MÓN EMPRESARIAL.

tes correran a càrrec del rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, Jordi Montaña, i el director de recursos humans d’Asepeyo i president d’Aedipe Catalunya, Ricardo Alfaro. El catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) Joan Tugores exercirà, com ja ha fet en edicions anteriors, de moderador.

La nova titulació interuniversitària en Ciències Culinàries i Gastronòmiques permetrà, a partir del pròxim mes de setembre, poder completar el recorregut acadèmic en aquest àmbit a Catalunya, que comptava fins al moment amb formació de grau mig i superior al respecte, però no amb un grau pròpiament dit; aquests estudis, fins ara, només podien realitzar-se a Espanya a Múrcia i a Mondragón (Guipúscoa). Es tracta d’una iniciativa de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme, adscrita a la UB, el campus de l’Alimentació de la mateixa universitat –el recinte de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona)–,

6.000 alumnes catalans de secundària desenvolupen apps a l’aula

Un 20% dels centres d’educació secundària catalans on s’imparteix l’assignatura optativa d’Informàtica anomenada Mobilitzem la Informàtica va engegar el mes de gener la seva vessant pràctica, que consisteix en què, d’ara al juny, els alumnes aconsegueixin dissenyar, desenvolupar i comercialitzar aplicacions per a dispositius mòbils. En aquest sentit, els 5.965 alumnes de 4t d’ESO han adquirit durant la primera part del curs els fonaments tèorics necessaris en aquest

àmbit mitjançant classes presencials i online en el marc del programa mSchools, impulsat pel Mobile World Capital Barcelona –on els alumnes han mostrat els resultats aconseguits fins al moment– en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i GSMA. En aquesta fase pràctica, els alumnes estan treballant amb un centenar de professionals del sector –d’empreses com Incubio, Softonic, Social Point, King, Catalunya Apps,

Appszoom, Appstowin, Barcelona Loves Enterpreneurs o A crowd of monsters, entre d’altres– que actuen de mentors dels seus projectes, aconsellant-los i donant-los suport en la presa de decisions. A més del desenvolupament d’aplicacions, l’objectiu final de l’assignatura de Mobilitzem la Informàtica és promoure l’esperit emprenedor dels alumnes d’entre 15 i 16 anys, aportant la visió de la indústria tecnològica i fomentant la viabilitat dels projectes.

Foto: CEDIDA.

l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, de la UPC i la Fundació Alícia. Els estudis pararan una especial atenció a la restauració comercial i col·lectiva, així com a la indústria alimentària i al turisme, i es desenvoluparan en quatre campus especialitzats en agroalimentació, nutrició i salut, tecnologia dels aliments i hoteleria. El grau, que ve apadrinat pel conegut cuiner Joan Roca, xef del Celler de Can Roca, guardonat com el millor restaurant del món l’any passat, comptarà, així mateix, amb el treball acadèmic de la Bullipèdia de Ferran Adrià, i està previst que aculli 60 alumnes en cadascun del seus quatre cursos.

A I R À T I S R E V I L’ESCOLA UN

A T ’ A U D A R G L A N O S R E P S É M

A R U G E S S A R U T U F U EL TE

2 i 3 d’a b

T LA MERCAe IM ECISI U D 1 G 8 s S E E S N h l R R E TU ore ES EXT U Q I T C ACCIrÓ il aFU À E R STEM I NCIA P S È I C S I I F E E V Ó R I OFESS R DES SE P Ó I C RAde ORMA OMPR O F C L A P I I A C V U N Q Ó È E Jornades I I R C Ó S INFORMA TREBALL CAPACITACI COMUNICACIÓ EXPEÓ ESTADES SERVEIS SSIÓ EFIC

014 15 RMERIA

PORTES OBERTES

ACIÓ PROFE EFLEXI GÈNCIA I R Ó X I T E C N A L E R A M R O O IÓ VAL CREIXE C S A R M RCAT LAB E R N O O I F EINA IN LLORA P I T M N A T I N D E U GE EST SEGUIM T A T N E N PRE GRACIÓ A GRAU EN

INFE

A I P À R FISIOTE A C I T À INFORM S I E V R E IS GRAU D’

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

GRAU EN