Entrevista a Josep Gonzàlez-Cambray

El conseller d’Educació, Josep GonzàlezCambray, respon a les principals preocupacions dels alumnes, les famílies i el professorat

Text: ADRIÀ GRATACÓS TORRAS beneficia l’alumnat, en especial el més vulnerable, perquè fa més curt el període de desconnexió de l’estiu. I cal tenir en compte que quan s’estableixen canvis per primera vegada sempre hi poden haver millores, i per això des del Departament d’Educació treballem per millorar la mesura de cara al proper curs.

L’avançament del curs escolar va anar acompanyat del canvi de currículum de Primària i ESO, que es va aprovar a finals de setembre, amb el curs ja començat. El nou currículum inclou com a novetat les competències clau i el perfil competencial de sortida; serà una mesura clau per millorar les competències dels alumnes del futur? Certament, el calendari de desplegament dels currículums ha es- tat complicat. Els reals decrets del ministeri es van publicar l’abril del 2022, data en la qual vam poder començar els tràmits dels decrets. Catalunya va decidir obrir, per primera vegada, un procés participatiu amb els centres educatius, per tal que aportessin la seva visió i així enriquir els nostres currículums. Això era important, perquè volíem comptar amb les aportacions dels centres educatius. Aquest fet, juntament amb la tramitació de la nova norma, va fer que es publiquessin els decrets amb el curs ja començat. Però ja a finals del passat curs els centres disposaven de tota la informació dels currículums amb detall per poder preparar el nou curs. A més, també vam explicar als centres que disposaven de tres anys per aplicar progressivament els canvis, perquè volem facilitar a escoles i instituts la seva adaptació i que ho facin sense pressió. Efectivament, les competències clau i els respectius indicadors competencials que conformen el perfil de sortida, en projectar-se sobre les competències específiques, les finalitats, de les àrees de coneixement i matèries de l’educació bàsica constitueixen un element de referència i fonamental per a la millora de la competència de l’alumnat.

Les dades de l’avaluació anual que fa el Consell Superior d’Avaluació mostra resultats alarmants en gairebé totes les matèries. A què creu que es deu aquesta caiguda en el rendiment escolar?

És palès que la pandèmia ha incidit en la pèrdua d’aprenentatges en llengua anglesa, catalana i matemàtiques, perquè aquestes matèries són les que més requereixen d’unes condicions d’escolarització per ser millorades, treballades i adquirides. De fet aquesta situació no és única a Catalunya, s’assimila a la d’altres països europeus i d’arreu del món, que també han detectat pèrdues d’aprenentatge a causa de la pandèmia. L’últim estudi que analitza 15 països explica que no se n’ha salvat ningú. Som conscients d’aquesta davallada, i per això, el primer que fem és reconèixer la situació i treballar per posar les eines per revertir-ho.

Les matemàtiques i la llengua anglesa presenten els pitjors resultats en els darrers set anys. S’han pres mesures concretes des del Departament per revertir aquestes tendències?

Recentment vam presentar un seguit d’actuacions de compensació per la davallada de resultats en competències bàsiques. En matemàtiques introduirem diferents models i pràctica que faciliti a infants i joves una millor comprensió i assoliment de la competència. També impulsarem actuacions en l’àmbit de formació del professorat en col·laboració amb entitats i universitats catalanes. El mes que ve posarem en marxa una nova formació per a les matemàtiques al batxillerat, amb més de 300 places, i es fomentaran els Clubs de Matemàtiques per a professorat. Pel que fa a la llengua anglesa, s’impulsaran les activitats d’immersió en aquesta llengua per a centres de complexitat amb l’organització de tallers per a l’alumnat; es fomentarà la mobilitat internacional i els intercanvis d’alumnat i professorat (Erasmus+); i s’incrementarà la formació del professorat en llengua anglesa. La reducció de l’hora lectiva també ha servit per reforçar l’anglès perquè ha estat l’especialitat més demanada a secundària.

El 2023 s’ha iniciat amb 3.600 nous docents al sistema educatiu català. Com milloraran aquests nous mestres el servei a les escoles del país?

La incorporació de 3.566 mestres i professors als centres educatius és fruit d’un acord amb els sindicats de l’educació, i que ha permès reduir una hora lectiva setmanal als docents. Aquesta era una de les principals demandes dels sindicats i una de les retallades destacades que hem revertit, amb un gran esforç per part del Departament. Cal recordar que s’han revertit pràcticament totes les retallades de 12 anys en només un any i mig. Mai com ara hi havia hagut tants docents en el sistema educatiu públic català. Tampoc mai com ara hi havia hagut una relació tant baixa d’alumnes per docent. Això ha de repercutir positivament en la qualitat de l’educació i en l’atenció a l’alumnat. De les 3.566 noves dotacions, una de les especialitats més demandades pels centres a primària és la de Pedagogia Terapèutica, que permetrà donar suport a alumnat amb dificultats d’aprenentatge i, per tant, millorar l’escola inclusiva. A secundària, els centres han demandat sobretot professors d’anglès, fet que ajudarà a millorar els aprenentatges en llengua anglesa.

Tornant als resultats de les proves de competències bàsiques, el resultats en català també retrocedeixen. I això coincideix amb la mesura del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’emparar el 25% de castellà a les escoles que ho demanin. Com garantirà el govern la immersió lingüística a totes les escoles del país?

Venim d’un marc anterior condicionat per les sentències del 25% del castellà a les aules catalanes. Aquesta situació va generar una resposta de país que va culminar amb l’aprovació al Parlament de la Llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, i el Govern al seu torn va aprovar el decret Llei que protegeix els centres de les ingerències judicials. Mentre el Tribunal Constitucional n’estudia la constitucionalitat, el TSJC va a la seva. De fet, en la darrera interlocutòria ja no parla del 25% sinó d’”assignatura principal”. El TSJC inventa la designació d’”assignatures principals” per obligar l’ús del castellà concretament en aquestes. Què és una assignatura principal? quines no són assignatures principals, segons els magistrats? És un llenguatge totalment antipedagògic, que demostra com n’està d’allunyada la magistratura de què passa realment a les aules del nostre país. Per tot això, defensarem la nostra posició amb els recursos que faci falta. El Govern confia en la robustesa del nou marc normatiu que hem fet entre tots per defensar l’escola catalana i el català als centres educatius. Un tribunal no pot decidir en quina llengua es fa l’educació d’un país.

Un informe del Síndic de Greuges alerta que el 21% dels alumnes no té cap contacte amb el català fora de l’escola. Calen idees imaginatives per reforçar el català al sistema educatiu?

Sí, i per això vam posar en marxa el Pla d’impuls a la llengua catalana. Però cal també recordar que l’escola és una baula més de la cadena, perquè l’escola sola no podrà aconseguir-ho. Però pel que fa a l’escola som els primers en reconèixer que els darrers anys ha disminuït l’ús de la llengua catalana, sobretot entre els joves. I per això hem impulsat un seguit de me-

Sobre els recursos en educació:

inversions en educació.

sures i vam encarregar un informe a un grup d’experts de diferents àmbits constituït en el Consell Lingüístic Assessor. Hem posat en marxa el Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres educatius, i s’ha reforçat la formació en aquest àmbit, i a partir del coneixement que els centres te- nen del que passa a les aules, i amb l’acompanyament de la Inspecció i dels equips de llengua, interculturalitat i cohesió social, s’aplicaran accions per fomentar l’ús de la llengua.

Un altre dels deures pendents del sistema educatiu català és l’escola inclusiva. Quina valoració fa de la implementació de l’escola inclusiva cinc anys després de la seva aprovació?

L’escola inclusiva és un dels principals reptes del Departament d’Educació. Sabem que queda camí per davant, però també hem de dir que hem fet passes importants per millorar l’atenció i els recursos per l’alumnat de l’escola inclusiva. De fet, fa poc vam publicar el mapa de recursos de l’Escola Inclusiva, on podem veure els recursos que es destinen en aquest àmbit a cada centre. Però no és l’única mesura en el marc de l’escola inclusiva. Hem creat la Taula de participació per un sistema educatiu inclusiu. S’està treballant en una junta de directors de centres d’educació especial públics per identificar les principals mancances i reivindicacions del sector. Pel que fa al monitoratge de suport, s’ha treballat en un model per millorar el repartiment d’hores, més just i amb criteri igual per tots els territoris. També es durà a terme una reserva de places per l’alumnat amb necessitats de suport educatiu en el procés de preinscripció i seguir lluitant així contra la segregació escolar. A més, properament es publicarà el document de mesures i suports universals per seguir avançant en el seu desplegament.

El pressupost d’Educació va superar els 6.600 milions l’any passat per primera vegada a la història, però encara es troba lluny del 6% del PIB, tal i com preveu la llei d’educació. Per fer realitat l’escola inclusiva calen més recursos? Els recursos sempre són necessaris, i a l’escola inclusiva calen més recursos, i en aquest sentit estem treballant curs a curs. En els darrers pressupostos el Departament d’Educació va incrementar la dotació respecte l’any anterior en un 17,8%, sent la xifra més alta destinada mai .S’està treballant per poder introduir noves millores. Els pressupostos que vol aprovar el Govern també tornen a ser els més elevats presentats mai en educació, hi sumen 675 milions d’euros als del 2023. La nostra voluntat és apropar-nos cada cop més al 6% del PIB, però això no depèn només del Departament d’Educació. Nosaltres a cada pressupost estem fent un gran esforç per seguir sumant inversions en educació.