Com desenvolupa la universitat el pensament crític dels seus alumnes UNIVERSITAT

“La funció essencial de la Universitat és la transmissió de coneixement i el coneixement, també en essència, es basa en el pensament crític, l’anàlisi, la recerca, la comunicació, i l’aprenentatge constant. En temps convulsos, de canvis profunds, com els que vivim ara, tots aquests elements són encara més rellevants. Per a la Universitat de Barcelona, el repte de fomentar el pensament crític de l’alumnat és, doncs, una tasca intrínseca que abordem des de diferents vies: amb l’adaptació del model docent a les noves necessitats socials, que reclamen treballar des de i per a la transversalitat, la sostenibilitat i l’actualització permanent; amb l’establiment de processos eficients d’atenció i orientació a l’alumnat en totes les etapes de vinculació amb la Universitat; amb la incorporació de nous canals, xarxes de comunicació i espais d’associació que fomentin la seva participació, i amb la dotació dels recursos tècnics que els ajudin a assimilar i comprendre tota la informació que tenen a l’abast.”

Javier Lafuente

“El foment de la capacitat crítica de l’alumnat està imprès al nostre ADN: el compromís de la UAB amb un futur més just i sostenible passa indefectiblement per la formació de ciutadans i ciutadanes amb sòlids valors democràtics i solidaris, així com amb una visió del món oberta i transformadora. Això es reflecteix, primer de tot, en una formació basada en models pedagò- gics adaptats a les diferents necessitats d’aprenentatge i en titulacions amb un enfocament interdisciplinari i disruptiu. Ho demostren carreres innovadores com el Grau en Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles o el Grau en Estudis Socioculturals de Gènere, o el desplegament de l’ECIU University, un model d’universitat internacional basada en reptes socials. Però, a més, volem que el pas de l’estudiant pel nostre campus sigui una experiència de creixement personal i professional, i per això promovem la participació en activitats culturals i associatives, les accions de voluntariat, la generacions d’idees i la mobilitat internacional.”

Daniel Crespo

Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech

“El pensament crític és una competència clau a la UPC. Indestriable del pensament científic, és una aportació significativa de l’acadèmia a la societat, contraposant les fake news i la pseudociència. El compromís social i l’ètica són dos àmbits destacats des d’on el posem en pràctica. El compromís social permet confrontar els aprenentatges cientificotècnics en contextos i realitats diferents de les que veiem a l’aula, i

Oriol Amat

Rector de la Universitat Pompeu Fabra

“Universitat i pensament crític haurien de ser nocions equivalents. Darrerament les universitats han fet un esforç per concretar la manera com s’adquireix el coneixement mitjançant la conceptualització de competències. Les que s’han popularitzat sota el nom de soft skills requereixen complementàriament d’altres calibratges que respectin i fomentin el seu valor intangible. El pensament crític és una d’elles, probablement la més inherent entre les característiques d’una universitat. A la UPF, tot això es concreta amb EDvolució, el marc educatiu comú, una aposta clara per posar l’alumnat al

Jaume Puy Llorens

rebre feedback. Iniciatives com l’aprenentatge servei, la mentoria, el voluntariat, o els projectes de cooperació al desenvolupament, generen valor social i reflexionen amb esperit crític sobre el món que ens envolta.

L’ètica és també molt rellevant. En la pràctica professional es plantegen dilemes on és difícil distingir entre el que és correcte i el que no ho és segons uns determinats valors compartits. L’ètica ens ensenya a plantejar aquestes preguntes i afrontar els dilemes. La UPC està introduint l’ètica aplicada als graus i màsters per tal de formar en la presa de decisions que tenen impacte en els valors de la nostra societat.” centre a través d’experiències d’aprenentatge duradores, on pugui construir projectes concrets, vinculats a un context real, en col·laboració amb la societat i la indústria, i dels que demanin una reflexió profunda sobre els processos de millora global.

Es podria dir, doncs, que la Pompeu Fabra desenvolupa de manera natural el pensament crític des del moment que sol·licita de l’estudiant una confrontació reflexiva amb allò que està aprenent i amb el diàleg que lliga el que ha après amb el món. A les institucions educatives se’ls ha d’exigir que acusin aquesta provocació més explícitament. D’aquesta manera, el pas per les universitats resultarà també un desenvolupament conscient i efectiu del pensament crític.”

“L’esperit crític és part constitutiva dels ensenyaments universitaris. Formem titulats que tinguin criteris basats en el coneixement per a desenvolupar-se amb èxit en l’exercici professional. La formació universitària fa familiars els principis bàsics dels àmbits de coneixement i desenvolupar la capacitat d’aplicació a noves situacions. Els estudiants entrenen aquesta capacitat de resolució de casos amb graus de complexitat crei- xent fins problemes reals que necessiten combinar recursos treballats en tota l’etapa formativa. Els treballs individuals i en equip i la seva discussió son exercicis que permeten assolir aquestes competències.

La formació universitària habilita no només per a la resolució de problemes coneguts sinó per intervenir en noves situacions, fins qüestionar els propis mètodes a la llum de noves dades i millorar-los. El treball personal innovador i crític a les aules és fonamental per assolir la formació que la societat espera dels universitaris.”

Quim Salvi

Rector de la Universitat de Girona

La universitat és, per definició, un espai de reflexió en el qual, des de qualsevol perspectiva, s’ha de qüestionar la realitat i fomentar l’esperit crític dels estudiants. Però els fonaments del coneixement, del pensament, s’han de reflectir en pràctiques concretes, més enllà de metodologies ben presents d’innovació pedagògica. La Universitat de Girona promou i protegeix polítiques d’enfortiment dels valors democràtics i socials, com ara la igualtat de gènere o la vinculació al voluntariat, el compromís universitari amb els ODS i amb

Josep Pallar S Marzal

“Un dels principis nuclears de la Universitat Rovira i Virgili és el d’afavorir el pensament crític. Per això, una de les competències transversals que configuren el projecte formatiu de la nostra universitat és la resolució de problemes de manera crítica. Així, totes les titulacions de la URV dissenyen continguts i metodologies que permeten que l’alumnat consolidi un criteri propi i, de forma autònoma, orienti el seu coneixement a la transformació social.

JOSEP A. ROM

els drets humans, i centra bona part de la seva acció en una simbologia concreta que emergeix dels actes d’inauguració de curs i que presideix el desenvolupament de les activitats reflexives.

Lluny de ser un acte protocol·lari, la inauguració de curs centra el seu objectiu a parlar dels temes que, com a societat, ens preocupen. La degradació del medi ambient, la inclusió com a base de l’educació, la lluita contra la discriminació per raons de gènere, la solidaritat i la problemàtica de la immigració. Són els temes en els quals hem focalitzat els nostres esforços, que es complementen en l’elaboració d’un discurs participatiu de tota la comunitat universitària que converteix l’Aula Magna, totes les aules, en una àgora de reflexió

Les nostres accions educatives parteixen de la capacitat crítica del nostre alumnat i l’eixamplen, no només a les aules, sinó en contextos d’aprenentatge informal i en l’àmbit institucional. Aquestes accions educatives són múltiples i inclouen activitats tan diverses com ara el treball per projectes a l’aula, la vinculació dels treballs professionals i de recerca de l’alumnat a les necessitats de les entitats que col·laboren amb la URV a través del programa d’aprenentatge servei, la participació en els espais de govern de la universitat, la col·laboració amb associacions transversals de la universitat o la implicació en els pressupostos participatius.”

“No aixequis la veu, millora el teu argument. Aquest és el consell que va rebre el bisbe Desmond Tutu, Premi Nobel de la Pau el 1984, del seu pare, un mestre d’escola missionera a Sud-àfrica. Sembla una frase paternalista, però amaga un missatge molt actual.

Aquest és un món molt sorollós. Les xarxes socials, els xats, els tertulians i els escraches ens recorden que poca gent escolta i argumenta. Sembla que sense violència verbal no hi ha victòria, però Desmond Tutu va ser un dels líders que va aconseguir derrotar l’apartheid sud-africà. Una gran victòria de la raó, els fets i els arguments. La força dels arguments es troba en el pensament crític, en la capacitat de pensar de manera lògica i racional, connectant les idees, qüestionant les solucions dels problemes i assumint perspectives diferents. Aquestes són les competències del pensament crític que treballem a la universitat. Perquè sabem que la societat sempre serà imperfecta, però necessitem un instrument d’avaluació i autoavaluació que ens comprometi a tots. Per no perdre el que hem guanyat i per no guanyar aixafant a crits els altres”.

“A la seva última novel·la, l’escriptor i editor Raül Garrigasait ens adverteix contra la paradoxa d’incorporar acríticament el pensament crític. En paraules d’un dels personatges de Profecia, mal servei estarem fent si el reduïm a un “tot de paraules i fórmules” dit “sense ni pensar, com si es tractés d’un automatisme fisiològic”. D’aquí la importància de saber combinar, especialment en l’àmbit universitari, la generació de les condicions generals pro- pícies amb la creació d’espais individuals on fomentar el seu ús.

Amb aquesta voluntat, la UOC ha incorporat el pensament crític dins de les competències transversals de totes les seves titulacions. Convençuts, d’una banda, de com d’imprescindible resulta tant a nivell disciplinar com a l’hora d’encarar els reptes d’un futur digital i global. I, de l’altra, perquè, com ens recorda la nostra especialista en innovació educativa Desirée Gómez, l’ocupabilitat i emprenedoria de demà fan especial èmfasi en la demanda de professionals capacitats en la resolució de problemes, la innovació i la creativitat, i el pensament crític.”

Josep Eladi Ba Os D Ez

“La Universitat considera que el desenvolupament del pensament crític és un element indispensable de l’educació superior. La seva aproximació docent no es duu a terme a través de metodologies úniques, sinó d’acord amb les característiques de cada titulació i l’experiència dels professors. Hi destaquen l’aprenentatge basat en problemes i l’aprenentatge-servei.

El primer suposa el plantejament de

Alfonso M Ndiz

“A UIC Barcelona apostem per la formació humanística transversal, que impartim des del Centre Interdisciplinari de Pensament (CIP) per a tots els estudiants de grau. El CIP és un centre acadèmic que té un caràcter interdisciplinari, interfacultatiu i transversal dins de la Institució. Gràcies al pla d’estudis d’aquest centre, l’alumnat podrà comprendre i analitzar de manera crítica els elements que defineixen la persona situacions a petits grups d’estudiants sota la supervisió d’un professor. Permet una anàlisi multifactorial, on cadascun dels estudiants aporta el seu punt de vista raonat i escolta críticament el dels altres. El resultat pedagògic més evident és l’adquisició d’una aproximació raonada als conflictes propis de l’activitat professional. L’aprenentatge-servei posa els estudiants en contacte amb situacions de la societat que poden beneficiar-se de la seva formació i que els permeten una anàlisi del funcionament del món És una bona estratègia per educar-los aplicant el que han après a les aules.”

Un dels trets que caracteritza la nostra societat és la volatilitat. Constantment, estem exposats a reclams de fiabilitat diversa. El pensament crític és més necessari que mai. El punt de partida ha de ser el reforç de la persona. Cal tenir un profund coneixement d’un mateix, del que significa ser persona i del que implica la llibertat. Per aquest motiu, totes les nostres titulacions incorporen una pers- humana, el comportament individual i la vida en societat, a partir de les idees i els valors humanistes. Les assignatures que s’imparteixen promouen la reflexió sobre els grans temes de la condició humana i de la seva existència, així com de la història, de la cultura, del món contemporani i de la ciència, en relació amb la missió de la Universitat i les implicacions de la seva identitat cristiana. En definitiva, ofereix les eines necessàries per desenvolupar un pensament crític per promoure un autèntic diàleg universitari, i per formular preguntes rellevants en el marc dels reptes del món contemporani.” pectiva humanista.

L’altre pilar és la confiança en la capacitat de la persona per raonar i donar amb la realitat profunda de les coses. Això s’estimula en una universitat que presenta el món com una cosa comprensible, que investiga, ensenya, divulga i transfereix coneixement a la societat. El pensament crític és per a l’aquí i l’ara. Per això, potenciem la formació en competències. Al llarg del grau, l’estudiant treballa i acredita qualitats que li permetran desenvolupar el seu potencial l’àmbit social i laboral del seu temps.

Què en pensa el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya