Pàg

L’ENTREVISTA

“Confiem en els nostres mestres”

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, respon als dubtes principals d’alumnat, professorat i famílies en aquesta entrevista.

Emma Bouisset Carrascal El pressupost del Departament d’Educació per al 2022 (6.681M€, un 17,8% més que l’any 2020), podrà donar resposta a reivindicacions històriques com ara la baixada de les ràtios, la gratuïtat de l’etapa 0-3 o l’estabilització de les plantilles?

Aquests són els pressupostos més elevats de la història en matèria d’educació. Són uns comptes que avalen la voluntat política d’assolir un sistema educatiu equitatiu i de qualitat per a tots els infants i joves del país, visquin on visquin, i tinguin els condicionants que tinguin. Això significa una aposta per l’escola inclusiva i la lluita contra la segregació. I fer efectives polítiques que, com vostè apunta, han estat llargament reivindicades i que suposen un canvi de paradigma del sistema: destinem 90 milions d’euros a garantir la gratuïtat de l’escolarització als infants de dos a tres anys; i prop de 57 milions per baixar la ràtio als centres d’educació infantil i primària. El proper curs 2022-23 ho farem a I3 / P3, de manera que, en nou anys, totes les escoles del país tindran classes de màxim 20 nens i nenes a tots els cursos. Pel que fa a les plantilles, més de la meitat del pressupost total del Departament correspon a la partida de personal amb una previsió d’un augment de 952 dotacions de personal docent i 93 dotacions de personal d’administració i servei i personal d’atenció educativa.

Vostès defensen que aquests pressupostos han de servir per desplegar polítiques educatives d’igualtat d’oportunitats per a infants i joves. A Catalunya, les escoles segregades han passat de 400 a 420 en els últims cinc anys (Fundació Bofill). Quines solucions proposa per aquesta problemàtica el Departament?

La transformació educativa és indestriable de l’equitat i ens ha de fer avançar cap a l’equivalència en qualitat de tots els centres. Aquesta equivalència ens portarà a un sistema no segregador que garanteixi la igualtat d’accés a una educació de qualitat. Hem augmentat en el pressupost 2022 les partides destinades a l’alumnat vulnerable, tant a l’escola pública com a la concertada. També avancem en la implantació dels Plans d’Entorn i del Pla de Millora de les Oportunitats Educa-

“Totes les nostres actuacions van encaminades a donar suport al professorat en la seva tasca docent i als centres en el desenvolupament del seu projecte educatiu i lingüístic.”

tives, per al suport a l’alumnat i reforç de l’atenció educativa, l’acompanyament a les famílies, i la reducció de les barreres econòmiques. Per exemple, hi ha dos àmbits que cal incrementar clarament i ara més que mai en el context de pandèmia. El primer és el dels ajuts de menjador, que tenen molts més beneficiaris que l’any anterior. El segon, el desplegament del Pla d’Educació Digital de Catalunya que inclou la connectivitat als centres i la distribució de dispositius digitals per a l’alumnat i professorat, per tal de superar la bretxa digital i que tots els nois i noies del país puguin estudiar en igualtat de condicions.

Diversos estudis assenyalen que l’ús del català a l’escola està en retrocés. El model d’immersió lingüística estaria en perill?

Hem constatat una davallada important de l’ús del català als entorns educatius en els darrers anys, que és preocupant i que cal reconèixer per poder passar a l’acció i incrementar-lo. Només si detectem la realitat de la situació de la llengua serem capaços de revertir-la. I estem actuant en diverses línies: consens polític, social i pedagògic, desplegament d’un nou marc normatiu, grups impulsors del català als centres educatius, formació i sensibilització per al professorat, inspecció... Totes les nostres actuacions van encaminades a donar suport al professorat en la seva tasca docent i als centres en el desenvolupament del seu projecte educatiu i lingüístic. I, el més important, treballar al servei de l’alumnat perquè assoleixi la plena competència del català i el castellà, i un domini suficient d’una tercera llengua. Aquest aspecte també forma part de l’equitat en el sistema educatiu que perseguim, i que abans li comentava. Mai separarem els infants i joves per raó de llengua, ni per cap altra raó, ni permetrem que es trenqui la convivència en el si de les comunitats educatives. La sentència del TSJC es fa a partir d’una llei que ja està derogada i imposa un percentatge que no contempla cap legislació. L’aprenentatge de les llengües no va de percentatges, va de pedagogia. En els últims temps, i a propòsit del model d’escola catalana, el debat polític s’ha enrarit i incendiat. Enfront d’aquells que propaguen el discurs d’odi i les mentides per obtenir un rèdit electoral, nosaltres només tenim una resposta: educació. Una educació que fomenti l’esperit crític i els valors de la responsabilitat, la llibertat, la participació, la reflexió i l’esforç. Una educació que capaciti per aprendre a conèixer, a fer, a ser i a conviure.

La proposta de renovació del currículum del batxillerat i l’anunci que es podrà aprovar aquesta etapa educativa amb assignatures suspeses ha generat dubtes sobre com afectarà a la qualitat educativa d’aquesta etapa. Com podem tranquil·litzar docents i famílies?

Confiem en els nostres mestres! Puc entendre el neguit que pot haver causat aquest anunci, però confio plenament, i demano confiança, pel criteri dels equips educatius, que són qui amb coneixement de causa han de prendre les decisions sobre la promoció de cada alumne de forma collegiada. Els nostres mestres i professorat són els que coneixen la realitat dels seus centres i els docents estan compromesos amb el progrés del seu alumnat i saben el que és millor per a ells en cada moment.

En qualsevol cas, el juny del 2024, les proves d’accés a la universitat, hauran d’estar adaptades a aquest nou currículum que pretén ser més competencial i no tan memorístic. Quina és la posició del Departament?

Estem treballant per tenir el nou decret de batxillerat aquesta primavera perquè pugui entrar en vigor el curs 2022-23. Aquesta és una transformació substancial i l’hem de consensuar amb el Departament de Recerca i Universitats. Efectivament, els canvis en la metodologia dels aprenentatges a batxillerat van lligats a la necessitat de reformular les PAU.

Vostè ha declarat que volen que aquesta sigui la legislatura de l’FP. Amb quines mesures preveuen aconseguir-ho?

De cara al curs vinent 2022-2023, està previst fer canvis en el procés de preinscripció i matrícula, per tal d’oferir un millor servei a l’alumnat i les seves famílies. Garantirem que tot l’alumnat de 4t d’ESO tingui una plaça dins del l’àmbit professional de grau mitjà que hagi escollit. També

“En el terreny d’allò que hem de millorar, el professorat ens demanda agilitzar i simplificar la gestió dels procediments administratius amb el Departament. N’hem pres nota.”

fem canvis en el procés de preinscripció i matriculació i avancem el procés al mes d’abril. Això ens permetrà tenir més capacitat de reacció al nivell de demanda. També hem detectat que cal incrementar l’orientació des del primer curs de l’ESO per tal que l’alumnat tingui un bon coneixement de totes les sortides educatives. I finalment, una qüestió que cal treballar amb agents externs al Departament i que és fonamental: hem d’aconseguir una oferta acordada amb l’Agència de l’FP, el Departament d’Empresa i Treball i els agents econòmics i socials del país per tal que sigui el màxim d’adaptada al mercat laboral i a les necessitats del territori. Només així s’aconsegueix un bon nivell d’inserció laboral entre els joves graduats. En tot això, estem treballant.

El benestar emocional de l’alumat és un altre dels objectius d’Educació. Arran de la pandèmia, el curs passat es van disparar les consultes a les unitats de psiquiatria infantil i juvenil i les plantilles dels centres educatius van arribar al juny esgotades. Com ho podem fer perquè aquest any no es repeteixi la mateixa situació?

El Departament d’Educació ha posat en marxa aquest curs un pla pel benestar emocional i la salut mental de l’alumnat. Saben que recentment s’ha celebrat una sessió monogràfica sobre salut mental al Parlament i que aquesta és una prioritat del Govern de Catalunya, com ha expressat reiteradament el president, més encara en l’actual context pandèmic. Hi treballem en cooperació amb el Departament de Salut i donant suport als centres: properament recollirem dades amb un qüestionari als adolescents per conèixer l’impacte real de la pandèmia en el seu estat emocional, habilitarem espais on els joves es puguin expressar amb llibertat, acompanyarem als docents amb formació especialitzada per detectar situacions d’angoixa o de risc en el seu alumnat, abordar-les dins del centre o traslladar-les als professionals de la salut. No són només intencions, els pressupostos del Departament per al 2022 tenen prevista una partida de 12 milions d’euros perquè els centres educatius atenguin el benestar emocional del seu alumnat i una dotació de 101 nous professionals per acompanyar els casos de més vulnerabilitat.

El Departament es planteja instaurar la jornada contínua a tots els centres escolars de Catalunya i modificar els horaris als centres de secundària per adequar-los a les necessitats del rellotge biològic dels adolescents?

Aquesta és una qüestió complexa en la qual hi ha molts elements en joc: les estratègies pedagògiques, les necessitats d’organització família, l’impacte sobre el benestar i sobre l’equitat per a tot l’alumnat. No és senzill conjuminar-les perquè donin resposta a l’exigència d’equitat, inclusió i educació integral que el Servei d’Educació de Catalunya vol oferir a l’alumnat del país. El debat hi és i té en compte les propostes de reforma horària, la neurociència i la cronobiologia, la salut i l’alimentació, la pedagogia i les experiències en altres marcs horaris europeus. Algunes d’aquestes experiències, per cert, han posat de manifest que l’horari compactat agreuja les desigualtats socials i educatives. Com li deia, no és senzill, perquè cal tenir en compte no només el temps lectiu. La lluita contra la segregació escolar està directament relacionada amb la gestió del temps educatiu i les activitats educatives que l’alumnat fa fora de l’horari lectiu estricte.

L’estiu passat, el Departament d’Educació va enviar una enquesta sobre serveis educatius i recursos al personal docent i les direccions de centres educatius de tot Catalunya. Quins han estat els resultats i com els valoren?

Fem una valoració positiva dels resultats del qüestionari fet al personal docent i a les direccions dels més de 5.000 centres educatius del país. A inici de mandat, ens va semblar que aquest qüestionari era una bona manera d’escoltar al professorat i de poder detectar elements de millora en la gestió del Departament. De tota la informació que hem rebut, hi ha una qüestió que, com a responsable d’educació, valoro molt positivament: l’alta vocació del professorat, amb voluntat d’assumir responsabilitats, i que vol continuar formant-se per donar la millor resposta educativa al seu alumnat. Aquesta actitud responsable ens exigeix reforçar l’oferta formativa del professorat i, en particular, la formació de la funció directiva. En el terreny d’allò que hem de millorar, el professorat ens demanda agilitzar i simplificar la gestió dels procediments administratius amb el Departament. N’hem pres nota. Tot plegat ens ha d’ajudar a prendre decisions informades i tenim la voluntat de fer el qüestionari dos cops l’any.