Pàg

EL MÓN DE L’ALUMNE

Trastorns de l’aprenentatge (I) Eines per a una detecció precoç

Els trastorns de l’aprenentatge (TA) són trastorns de base neurobiològica, sovint amb un component genètic, que condicionen que un infant o adolescent amb un nivell normal d’intel·ligència, tot i rebre una instrucció adequada, aconsegueixi avançar en un o més aprenentatges de manera adequada. Aquests trastorns afecten molts infants en edat escolar (no és exagerat afirmar que probablement hi ha alumnes amb TA a totes les aules) i són una causa molt freqüent de fracàs escolar. A continuació, presentem alguns dels TA presents a les aules, distingint entre trastorns lligats a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, de les matemàtiques o amb l’adquisició del llenguatge i la parla.

MIREIA SORIANO CHACÓN. Psicòloga de la UTEA (Unitat de Trastorn d’Espectre Autista) de l’Hospital Quirón Salud del Vallès i directora del centre psicològic i logopèdic SORIGAL. ALÍCIA PRATS PITARCH. Psicopedagoga.

DISLÈXIA

DEFINICIÓ

Trastorn de l’aprenentatge que afecta les habilitats implicades en la lectura fluent de paraules i

la seva escriptura. S’ha de tenir en compte que, tot i que la dislèxia es refereix etimològicament a problemes en la lectura, normalment es presenta juntament amb dificultats en l’escriptura i la disortografia. El rendiment de la lectura del nen/a ha de ser significativament inferior al nivell esperat tenint en compte la seva edat, la seva capacitat cognitiva i el seu nivell escolar. La dislèxia SigneS d’alerta és el trastorn d’aprenentatge més freqüent. S’estima que afecta entre un 5 i un 17% de la població escolar, presentant comorbiditats amb TDA-TDAH, trastorn específic del llenguatge, discalcúlia, trastorns de coordinació, trastorns afectius-emocionals o trastorns psicosomàtics.

DETECCIÓ

Durant l’etapa infantil, quan l’infant comença a desenvolupar habilitats relacionades amb l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

SIGNES D’ALERTA

a educació infantil

• Dificultats per recitar alfabet • Dificultats per fer rimes simples • Dificultats per anomenar correctament les lletres • Dificultats per categoritzar o analitzar sons

a educació Primària

Errors en la lectura: • Omissions • Substitucions • Distorsions • Addicions • Lentitud • Vacil·lacions • Latència en l’inici de la lectura • Pèrdua del lloc del text on estava llegint • Inversions • Dèficits en la comprensió del text

a educació Secundària

• Els mateixos errors en la lectura que a primària més dificultats ortogràfiques

DISGRAFIA

DEFINICIÓ

Trastorn que afecta l’adquisició i el desenvolupament de les habilitats d’es-

criptura. Aquest trastorn té implicacions amb el grafisme i les habilitats motrius necessàries per escriure. La persona afectada presenta dificultats de tipus funcional que tenen repercussió en la qualitat de la seva escriptura, en mostrar dificultats en la reproducció de signes alfabètics i numèrics, gestionar i distribuir espais i línies d’escriptura i l’organització del full.

DETECCIÓ

Durant l’etapa infantil, quan l’infant comença a desenvolupar habilitats relacionades amb l’aprenentatge del llenguatge escrit.

a educació infantil

• Dificultat en la prensió d’objectes d’escriptura • Mala postura corporal en escriure • Lletres deformades i desiguals • Dificultats amb els espais entre lletres o lligaments incorrectes

a educació Primària

• Lletra difícil d’entendre • Escriptura en mirall • Espais incorrectes o irregulars de les lletres i paraules • Lletra irregular tant en forma com en mida • Lletres majúscules i minúscules usades incorrectament • Escriptura lenta i maldestre, amb errors • Eliminació o omissió de lletres • Inclinació de les lletres • Inclinació de la línia, donant lloc a un text tort • Traç gruixut i prement fort o molt suau, gairebé sense deixar rastre del que s’escriu • Mala presentació: bruta i amb marques d’haver esborrat paraules per tornar-les a escriure • Mala postura corporal i una manera incorrecta d’agafar el llapis a l’hora d’escriure

a educació Secundària

• Lletra inintel·ligible • Lletres desproporcionades • Forma anòmala de les lletres • Espai inadequat entre lletres • Puntuació incorrecta • Errades gramaticals • Frases mal construïdes i absència de paràgrafs • Dificultats en la gestió dels interlineats i els espais • Necessitat de dir paraules en veu alta mentre escriuen • Dificultats per organitzar la informació quan escriu • Mala postura corporal i una manera incorrecta d’agafar el llapis a l’hora d’escriure

SIGNES D’ALERTA SIGNES D’ALERTA

Som Campus a Lleida i a Igualada UdL

I tu, què vols ser?

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K Facultat de Lletres

Facultat de Dret, Economia i Turisme

Escola Politècnica Superior

Campus Agroalimentari, Forestal i Veterinari Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social

Facultat de Medicina

Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia

DISCALCÚLIA

DEFINICIÓ

Trastorn de l’aprenentatge en l’àmbit matemàtic que afecta la correcta adquisició i execució de les habilitats aritmètiques i el coneixe-

ment numèric. Hi ha una discrepància significativa entre la capacitat per al càlcul i la capacitat intel·lectual de l’alumne. La discalcúlia es caracteritza per un ampli ventall de dificultats, que varien segons l’edat i es presenten de manera diferenciada d’una persona a una altra. S’estima que és un trastorn que afecta entre un 3-6% de la població escolar, sense diferències significatives entre sexes. La discalcúlia és, en un 25% de casos, un trastorn comorbid i pot acompanyar trastorns com la dislèxia, el TDATDAH, etc..

DETECCIÓ

Durant l’etapa infantil, quan l’infant comença a desenvolupar les habilitats de l’aprenentatge aritmètic.

SIGNES D’ALERTA

a educació infantil

• Dificultats per aprendre a comptar • Dificultats en la comprensió del concepte número • Incapacitat per a la classificació i el mesurament • Dificultats en el reconeixement de símbols associats a números • Escriptura incorrecta de números • Dificultats per ordenar o seqüenciar números

a educació Primària

• Dificultats en el reconeixement de símbols aritmètics • Impossibilitat d’aprendre i recordar estructures matemàtiques molt bàsiques • Ús de dits per comptar • Dificultats en càlculs mentals bàsics • Dificultats per aprendre i recordar el procediment o regles per resoldre operacions senzilles • Inici de les operacions per l’ordre incorrecte

a educació Secundària

• Dificultats en l’ús dels nombres en la vida quotidiana • Errades de càlcul • Ús de calculadora per realitzar operacions senzilles o presència de dificultats en l’ús de l’instrument • Presentació de fets numèrics sense automatitzar • Dificultats en la lectura i es criptura de xifres grans • Dificultats en l’alineació de les operacions • Dificultats amb sumes i restes portant-ne • Dificultats en la memorització de les taules de multiplicar • Dificultats en mesures • Problemes de raonament • Dificultats en la comprensió dels enunciats en els problemes matemàtics

• Problemes per a l’estimació • Dificultats en el maneig de diners • Poques estratègies per a la resolució de problemes matemàtics • Dificultats amb nocions més avançades com la probabilitat, l’estadística… • Rebuig cap a la matèria

Algunes situacions, com ara mals resultats escolars, dificultat en una àrea específica de l’aprenentatge, desmotivació pels aprenentatges escolars, rebuig escolar, trastorn de conducta o de relació ens poden fer sospitar d’un trastorn de l’aprenentatge

TEL (TRASTORN ESPECÍFIC DEL LLENGUATGE)

DISLÀLIES

DEFINICIÓ

Trastorn del neurodesenvolupament que comporta una adquisició tardana i un desenvolupament atípic del llenguatge que afecta a l’expressió i/o a la compren-

sió del llenguatge. Pot implicar tots o algun dels components del sistema lingüístic (fonològic, sintàctic, morfològic, semàntic, pragmàtic) i pot presentar diferents graus de gravetat.

DETECCIÓ

Aquest trastorn és detectable a edats molt primerenques. Els nens amb TEL comencen a parlar tard, igual que els nens amb retard del llenguatge, però el TEL no és un problema d’immaduresa i no es resoldrà només donant-los temps. L’adquisició del llenguatge no segueix els patrons evolutius d’un infant amb desenvolupament típic, ni els d’un infant amb desenvolupament retardat, ja que les dificultats perduren al llarg de la infància i poden tenir importants repercussions en l’edat adulta. La seva evolució és disharmònica: poden millorar uns components del llenguatge, i, en canvi, d’altres ser molt resistents a la intervenció.

SIGNES D’ALERTA

• Primeres paraules entre els 2 - 2,6 anys • Amb 3 anys no supera les 100 paraules • Progrés molt tardà en la flexió morfològica productiva • Amb 4 anys no produeix l’estructura SVO • Errors i omissions en les produccions de tres nuclis (si n’hi ha) • Produccions intel·ligibles, malgrat que poden ser incomprensibles per causes pragmàtiques o lingüístiques • Problemes de comprensió quan només es basa en elements lingüístics • Creixement lèxic molt lent, sobretot en paraules relacionals • Mínim progrés morfològic i sintàctic (errors i omissions)

La prevalença dels trastorns de l’aprenentatge avui dia se situa entre el 5 i el 15% de la població en edat escolar

DEFINICIÓ

És un trastorn de la parla. Fa referència a un trastorn funcional permanent en l’emissió d’un fonema sense que hi hagi una causa sensorial, ni motriu, en un infant major de quatre anys. La dislàlia es caracteritza per alteracions en l’articulació d’algun o alguns fonemes, bé per absència o bé per l’alteració d’alguns sons concrets de la parla o per la substitució d’aquests sons per altres de forma improcedent.

DETECCIÓ

Aquest trastorn es pot donar

en qualsevol moment de l’evolució de la parla dels

nens i nenes, però a partir d’una edat (es recomana els quatre anys) si el nen no té una bona articulació, o més ben dit produeix falles dels punts d’articulació corresponents a certs fonemes, cal que en busquem el motiu.

SIGNES D’ALERTA

• Presència d’errors en l’articulació de sons de la parla (substitució, distorsió, omissió o addició) al principi, al mig o al final de les paraules, tant en el seu llenguatge col·loquial com en repetició d’aquests sons quan se li ofereix un model de paraula que els contingui i els hagi de repetir • Substitució d’un fonema per un altre • Distorsió d’un fonema (ex. fonema r per un so gutural) • Omissió d’un fonema que no saben pronunciar • Inserció d’un fonema per ajudar-se en l’articulació d’una síl·laba