3 minute read
Pàg
from Món Docent núm. 16
LA INFOGRAFIA
Quins són els reptes dels docents del s.XXI?
Advertisement
Davant una societat en canvi constant, cada cop més diversa i plural i en la qual les noves tecnologies impacten amb força en el nostre dia a dia, els desafiaments als quals s’enfronta el professorat en l’actualitat són ben diferents dels que condicionaven la seva feina ara fa trenta, quaranta o cinquanta anys. Si abans el mestre era un mer transmissor de coneixement la figura del qual era molt respectada, el del present i el futur és algú en procés d’aprenentatge continu, que treballa tots els tipus d’intel·ligència, per a qui els exàmens no són en absolut l’únic mètode per qualificar i que té una interacció contínua amb els seus alumnes.
ENSENYAR A PENSAR
Fomentar la capacitat crítica i analítica dels i les alumnes és clau davant l’actual model capitalista, tan enfocat a la producció i el consum desmesurats. En conseqüència, els docents han d’enfocar la seva feina a mirar d’obrir i ampliar la mirada dels seus estudiants per mitjà del coneixement i la informació, perquè puguin prendre les seves pròpies decisions de manera lliure i apoderada.
OBTENIR EL RECONEIXEMENT DE LA SEVA FIGURA
A Finlàndia, la figura del mestre té un gran prestigi social, per això, els requisits per dedicar-s’hi són molt elevats (només ho aconsegueix un de cada deu aspirants). Malauradament, però, a molts altres països, la docència no està prou ben valorada. Un dels motius pels quals això passa és perquè és una professió altament feminitzada i, tal com explica Nadia Ahufinger, directora i professora del màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge i professora del grau d’Educació Primària de la UOC, “els treballs exercits per dones es consideren com menys vàlids i importants”. D’altra banda, el rol de figura autoritària i incontestable del professor del passat queda cada vegada més enrere enfront de l’actual docent, més igualitari, flexible i empàtic amb l’alumnat. I aquesta canvi de paradigma encara no compta amb el reconeixement de la societat, que percep que els estudis universitaris d’educació com a fàcils de superar.
INCORPORAR (BÉ) LES NOVES TECNOLOGIES A LES ESCOLES
Les TIC són un repte majúscul. Han ajudat a facilitar metodologies col·laboratives amb els alumnes, sí, però també han comportat la necessitat d’educar-ne en l’ús responsable. “Tot això fa que els docents hagin de treballar, d’una banda, per incloure aquestes noves eines en el procés d’aprenentatge dels infants i, de l’altra, per posar-los uns límits i ensenyar-los a fer-ne un bon ús”, assenyala Ahufinger. A més, els experts recorden que les noves tecnologies han comportat canvis en la relació entre el mestre i la família i els alumnes, i que no estan exemptes de riscos: poden amplificar les desigualtats (la bretxa digital) quan hi ha alumnat en situació de vulnerabilitat.
GARANTIR L’EDUCACIÓ INCLUSIVA
En el canvi social de les últimes dècades també hi ha les diversitats de tota mena, i el professorat necessita estar preparat per donar-hi una resposta inclusiva. “Incloure les diversitats, les desigualtats i les grans dificultats”, diu Sylvie Pérez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, són matèries en les quals els professors s’han d’esforçar. Per això, “cal treballar perquè les escoles es converteixin en espais inclusius per a tot l’alumnat i que garanteixin, especialment, la presència, participació i progrés d’aquells que es troben en desavantatge educatiu”, afegeix Ahufinger.
ACOMPANYAR L’ALUMNAT
Fa temps que la feina del mestre ha deixat de ser la d’un mer transmissor de coneixements. El professorat del futur complementa aquesta tasca pretèrita amb un procés d’acompanyament, orientació i tutoria. Un canvi de paradigma que, malauradament, com s’apuntava abans, comporta també el risc que la seva figura sigui vista com la d’un professional de menys prestigi, perquè hi ha la creença errònia que no necessita tenir grans coneixements.
Les escoles del s.XXI han obert les portes dels centres a les famílies i aquestes han respost implicant-se en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels seus fills. No obstant això, experts com Ahufinger subratllen que segueixen existint uns espais reservats per a cada actor dins de la comunitat educativa, de manera que “els pares i mares són i han de ser pares i mares: no hem de demanar-los que també siguin mestres”. Quan hi ha, però, “demandes incompletes o drets educatius no coberts pel sistema, entren en joc altres agents amb els quals també es relaciona l’escola i que comporten un repte més per a la docència, com ara les associacions de famílies d’infants amb trastorns d’aprenentatge, etc.
