LA INFOGRAFIA
Quins són els reptes dels docents del s.XXI? Davant una societat en canvi constant, cada cop més diversa i plural i en la qual les noves tecnologies impacten amb força en el nostre dia a dia, els desafiaments als quals s’enfronta el professorat en l’actualitat són ben diferents dels que condicionaven la seva feina ara fa trenta, quaranta o cinquanta anys. Si abans el mestre era un mer transmissor de coneixement la figura del qual era molt respectada, el del present i el futur és algú en procés d’aprenentatge continu, que treballa tots els tipus d’intel·ligència, per a qui els exàmens no són en absolut l’únic mètode per qualificar i que té una interacció contínua amb els seus alumnes. ENSENYAR A PENSAR Fomentar la capacitat crítica i analítica dels i les alumnes és clau davant l’actual model capitalista, tan enfocat a la producció i el consum desmesurats. En conseqüència, els docents han
20
OBTENIR EL RECONEIXEMENT DE LA SEVA FIGURA A Finlàndia, la figura del mestre té un gran prestigi social, per això, els requisits per dedicar-s’hi són molt elevats (només ho aconsegueix un de cada deu aspirants). Malauradament, però, a molts altres països, la docència no està prou ben valorada. Un dels motius pels quals això passa és perquè és una professió altament feminitzada i, tal com explica Nadia Ahufinger, directora i professora del màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge i professora
del grau d’Educació Primària de la UOC, “els treballs exercits per dones es consideren com menys vàlids i importants”. D’altra banda, el rol de figura autoritària i incontestable del professor del passat queda cada vegada més enrere enfront de l’actual docent, més igualitari, flexible i empàtic amb l’alumnat. I aquesta canvi de paradigma encara no compta amb el reconeixement de la societat, que percep que els estudis universitaris d’educació com a fàcils de superar.
d’enfocar la seva feina a mirar d’obrir i ampliar la mirada dels seus estudiants per mitjà del coneixement i la informació, perquè puguin prendre les seves pròpies decisions de manera lliure i apoderada.
INCORPORAR (BÉ) LES NOVES TECNOLOGIES A LES ESCOLES Les TIC són un repte majúscul. Han ajudat a facilitar metodologies col·laboratives amb els alumnes, sí, però també han comportat la necessitat d’educar-ne en l’ús responsable. “Tot això fa que els docents hagin de treballar, d’una banda, per incloure aquestes noves eines en el procés d’aprenentatge dels infants i, de l’altra, per posar-los uns límits i ensenyar-los a fer-ne un bon ús”, assenyala Ahufinger. A més, els experts recorden que les noves tecnologies han comportat canvis en la relació entre el mestre i la família i els alumnes, i que no estan exemptes de riscos: poden amplificar les desigualtats (la bretxa digital) quan hi ha alumnat en situació de vulnerabilitat.
