Món Docent núm. 16

Món Docent

Quins són els reptes dels docents del s.XXI? Educació en salut, pilar de l’escola del futur La cultura popular i tradicional a les aules Orientar no és fer una xerrada a 4t de l’ESO Entrevistes

Josep GonzàlezCambray, conseller d’Educació Laura Pararols, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona

Núm. 16

TRASTORNS DE L’APRENENTATGE Eines per a una detecció precoç

‘90

Estudiar la teva

vocació és possible #

P

HoPortesDin

s

e r b t es O s te 7 d’abril-18h r o

Dissabte 9 d’abril-10h

Grau en Infermeria

VIU UNA JORNADA A LA UNIVERSITAT

Participa en sessions pràctiques i experimenta en primera persona

Grau en Fisioteràpia Grau en Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2022-2023 Inscriu-te a les Portes Obertes

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 info@eug.es

EDITORA: Laura Pons Salazar

REDACCIÓ: Emma Bouisset Carrascal. ebouisset@komunicakit.com

Món Editorial Infom Kit LPS, SL C/ Pl/ Gal.la Placidia 1-3 • 08006 • Barcelona Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

DISSENY: Maika Fernández Lorenzo

HAN COL.LABORAT EN AQUEST NÚMERO: Pep Montes, Alícia Prats Pitarch, Mireia Soriano Chacón, Daniel Ruiz-Trillo, Mateu Tres i Lluís Vila Prat.

Món Docent

EDITA:

Quins són els reptes dels docents del s.XXI? Educació en salut, pilar de l’escola del futur La cultura popular i tradicional a les aules Orientar no és fer una xerrada a 4t de l’ESO EntrEvistEs

DL B 8325-2015

Josep GonzàlezCambray, conseller d’Educació

MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236

Laura Pararols, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona

MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

Núm. 16

TRASTORNS DE L’APRENENTATGE

‘90

Eines per a una detecció precoç

Portada ME 16.indd 1

15/02/2022 12:41:50

SUMARI

El món de l’alumne L’entrevista Josep Gonzàlez-Cambray, conseller d’Educació Pàg. 2-4 El món de l’alumne Trastorns de l’aprenentatge (I) Eines per a una detecció precoç Els trastorns de l’aprenentatge (TA) són trastorns de base neurobiològica, sovint amb un component genètic, que condicionen que un infant o adolescent amb un nivell normal d’intel·ligència, tot i rebre una instrucció adequada, aconsegueixi avançar en un o més aprenentatges de manera adequada. Aquests trastorns afecten molts infants en edat escolar (no és exagerat afirmar que probablement hi ha alumnes amb TA a totes les aules) i són una causa molt freqüent de fracàs escolar. A continuació, presentem alguns dels TA presents a les aules, distingint entre trastorns lligats a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, de les matemàtiques o amb l’adquisició del llenguatge i la parla.

Pàg. 6-9 La vida als centres Educació en salut, pilar de l’escola del futur La pandèmia del coronavirus ha posat de manifest la fragilitat de la salut a la nostra societat i, especialment, en el cas d’infants i adolescents. Des del confinament, els problemes d’ansietat, trastorns de la conducta alimentària (TAC) i sedentarisme han aug-

mentat en aquest col·lectiu (la Societat Española d’Obesitat estima que s’ha produït un increment mitjà del seu pes corporal d’un 5%). És per això que els experts assenyalen que fomentar els hàbits saludables ha de ser una prioritat i que cal que la formació en salut s’incorpori als programes educatius des de ben petits per garantir el benestar físic i emocional de les generacions futures.

Pàg. 10 i 11 La vida als centres Educar fora de l’aula, més fàcil del que sembla Multitud de professionals de l’educació treballen quotidianament des de les seves petites organitzacions per oferir recursos i serveis que no només complementen la tasca docent sinó que en multipliquen les possibilitats i es converteixen en potencials aliats de mestres i professors per motivar i estimular la curiositat i les ganes d’aprendre d’infants i joves.

Pàg. 12 i 13 La vida als centres Orientar no és fer una xerrada a 4t de l’ESO L’orientació educativa no es pot limitar a oferir una sèrie de sessions de tutoria a 4t de l’ESO i alguna reunió personal entre el tutor i l’alumne. Orientar és acompanyar la presa de decisions i donar pautes perquè l’alumnat tingui criteri per prendre aquestes decisions. Per tant, és un procés que hauria de durar tota l’etapa educativa i que

hauria de permetre l’alumnat crear el seu propi projecte vital.

Pàg. 14 i 15 Eines per al professorat La cultura popular i tradicional a les aules En ple s.XXI, seria difícil de concebre un projecte educatiu que estigui orientat d’esquena al seu entorn. Si una cosa enriqueix els projectes educatius –i, en conseqüència, els alumnes– justament és la contextualització dels aprenentatges i assoliment de competències amb un vincle directe amb l’entorn comunitari.

Pàg. 16 Eines per al professorat Jocs per ensenyar català (II) Els jocs de pissarra Els jocs que s’utilitzen per ensenyar català els podem dividir en quatre tipus: jocs de paraules, jocs de pissarra, jocs tradicionals i jocs inventats. En aquest article, parlarem dels jocs de pissarra, concretament dels sis més populars i del seu ús pedagògic.

Pàg. 16-17 La infografia Quins són els reptes dels docents del s.XXI? Pàg. 20-21 Els altres mestres Laura Pararols, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona.

Pàg. 22-24

1

L’ENTREVISTA

“Confiem en els nostres mestres” El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, respon als dubtes principals d’alumnat, professorat i famílies en aquesta entrevista.

2

Emma Bouisset Carrascal

El pressupost del Departament d’Educació per al 2022 (6.681M€, un 17,8% més que l’any 2020), podrà donar resposta a reivindicacions històriques com ara la baixada de les ràtios, la gratuïtat de l’etapa 0-3 o l’estabilització de les plantilles?

Aquests són els pressupostos més elevats de la història en matèria d’educació. Són uns comptes que avalen la voluntat política d’assolir un sistema educatiu equitatiu i de qualitat per a tots els infants i joves del país, visquin on visquin, i tinguin els condicionants que tinguin. Això significa una aposta per l’escola inclusiva i la lluita contra la segregació. I fer efectives polítiques que, com vostè apunta, han estat llargament reivindicades i que suposen

un canvi de paradigma del sistema: destinem 90 milions d’euros a garantir la gratuïtat de l’escolarització als infants de dos a tres anys; i prop de 57 milions per baixar la ràtio als centres d’educació infantil i primària. El proper curs 2022-23 ho farem a I3 / P3, de manera que, en nou anys, totes les escoles del país tindran classes de màxim 20 nens i nenes a tots els cursos.

Pel que fa a les plantilles, més de la meitat del pressupost total del Departament correspon a la partida de personal amb una previsió d’un augment de 952 dotacions de personal docent i 93 dotacions de personal d’administració i servei i personal d’atenció educativa.

Vostès defensen que aquests pressupostos han de servir per desple-

gar polítiques educatives d’igualtat d’oportunitats per a infants i joves. A Catalunya, les escoles segregades han passat de 400 a 420 en els últims cinc anys (Fundació Bofill). Quines solucions proposa per aquesta problemàtica el Departament?

La transformació educativa és indestriable de l’equitat i ens ha de fer avançar cap a l’equivalència en qualitat de tots els centres. Aquesta equivalència ens portarà a un sistema no segregador que garanteixi la igualtat d’accés a una educació de qualitat. Hem augmentat en el pressupost 2022 les partides destinades a l’alumnat vulnerable, tant a l’escola pública com a la concertada. També avancem en la implantació dels Plans d’Entorn i del Pla de Millora de les Oportunitats Educa-

“Totes les nostres actuacions van encaminades a donar suport al professorat en la seva tasca docent i als centres en el desenvolupament del seu projecte educatiu i lingüístic.” tives, per al suport a l’alumnat i reforç de l’atenció educativa, l’acompanyament a les famílies, i la reducció de les barreres econòmiques. Per exemple, hi ha dos àmbits que cal incrementar clarament i ara més que mai en el context de pandèmia. El primer és el dels ajuts de menjador, que tenen molts més beneficiaris que l’any anterior. El segon, el desplegament del Pla d’Educació Digital de Catalunya que inclou la connectivitat als centres i la distribució de dispositius digitals per a l’alumnat i professorat, per tal de superar la bretxa digital i que tots els nois i noies del país puguin estudiar en igualtat de condicions.

Diversos estudis assenyalen que l’ús del català a l’escola està en retrocés. El model d’immersió lingüística estaria en perill?

Hem constatat una davallada important de l’ús del català als entorns educatius en els darrers anys, que és preocupant i que cal reconèixer per poder passar a l’acció i incrementar-lo.

Només si detectem la realitat de la situació de la llengua serem capaços de revertir-la. I estem actuant en diverses línies: consens polític, social i pedagògic, desplegament d’un nou marc normatiu, grups impulsors del català als centres educatius, formació i sensibilització per al professorat, inspecció... Totes les nostres actuacions van encaminades a donar suport al professorat en la seva tasca docent i als centres en el desenvolupament del seu projecte educatiu i lingüístic.

I, el més important, treballar al servei

de l’alumnat perquè assoleixi la plena competència del català i el castellà, i un domini suficient d’una tercera llengua. Aquest aspecte també forma part de l’equitat en el sistema educatiu que perseguim, i que abans li comentava. Mai separarem els infants i joves per raó de llengua, ni per cap altra raó, ni permetrem que es trenqui la convivència en el si de les comunitats educatives. La sentència del TSJC es fa a partir d’una llei que ja està derogada i imposa un percentatge que no contempla cap legislació. L’aprenentatge de les llengües no va de percentatges, va de pedagogia.

En els últims temps, i a propòsit del model d’escola catalana, el debat polític s’ha enrarit i incendiat. Enfront d’aquells que propaguen el discurs d’odi i les mentides per obtenir un rèdit electoral, nosaltres només tenim una resposta: educació. Una educació que fomenti l’esperit crític i els valors de la responsabilitat, la llibertat, la participació, la reflexió i l’esforç. Una educació que capaciti per aprendre a conèixer, a fer, a ser i a conviure.

dels equips educatius, que són qui amb coneixement de causa han de prendre les decisions sobre la promoció de cada alumne de forma col· legiada. Els nostres mestres i professorat són els que coneixen la realitat dels seus centres i els docents estan compromesos amb el progrés del seu alumnat i saben el que és millor per a ells en cada moment.

La proposta de renovació del currículum del batxillerat i l’anunci que es podrà aprovar aquesta etapa educativa amb assignatures suspeses ha generat dubtes sobre com afectarà a la qualitat educativa d’aquesta etapa. Com podem tranquil·litzar docents i famílies?

Confiem en els nostres mestres! Puc entendre el neguit que pot haver causat aquest anunci, però confio plenament, i demano confiança, pel criteri

Vostè ha declarat que volen que aquesta sigui la legislatura de l’FP. Amb quines mesures preveuen aconseguir-ho?

De cara al curs vinent 2022-2023, està previst fer canvis en el procés de preinscripció i matrícula, per tal d’oferir un millor servei a l’alumnat i les seves famílies. Garantirem que tot l’alumnat de 4t d’ESO tingui una plaça dins del l’àmbit professional de grau mitjà que hagi escollit. També

En qualsevol cas, el juny del 2024, les proves d’accés a la universitat, hauran d’estar adaptades a aquest nou currículum que pretén ser més competencial i no tan memorístic. Quina és la posició del Departament?

Estem treballant per tenir el nou decret de batxillerat aquesta primavera perquè pugui entrar en vigor el curs 2022-23. Aquesta és una transformació substancial i l’hem de consensuar amb el Departament de Recerca i Universitats. Efectivament, els canvis en la metodologia dels aprenentatges a batxillerat van lligats a la necessitat de reformular les PAU.

3

“En el terreny d’allò que hem de millorar, el professorat ens demanda agilitzar i simplificar la gestió dels procediments administratius amb el Departament.

N’hem pres nota.”

4

fem canvis en el procés de preinscripció i matriculació i avancem el procés al mes d’abril. Això ens permetrà tenir més capacitat de reacció al nivell de demanda. També hem detectat que cal incrementar l’orientació des del primer curs de l’ESO per tal que l’alumnat tingui un bon coneixement de totes les sortides educatives. I finalment, una qüestió que cal treballar amb agents externs al Departament i que és fonamental: hem d’aconseguir una oferta acordada amb l’Agència de l’FP, el Departament d’Empresa i Treball i els agents econòmics i socials del país per tal que sigui el màxim d’adaptada al mercat laboral i a les necessitats del territori. Només així s’aconsegueix un bon nivell d’inserció laboral entre els joves graduats. En tot això, estem treballant.

El benestar emocional de l’alumat és un altre dels objectius d’Educació. Arran de la pandèmia, el curs passat es van disparar les consultes a les unitats de psiquiatria infantil i juvenil i les plantilles dels centres educatius van arribar al juny esgotades. Com ho podem fer perquè aquest any no es repeteixi la mateixa situació?

El Departament d’Educació ha posat en marxa aquest curs un pla pel benestar emocional i la salut mental de l’alumnat. Saben que recentment s’ha celebrat una sessió monogràfica sobre salut mental al Parlament i que aquesta és una prioritat del Govern de Catalunya, com ha expressat reiteradament el president, més encara en l’actual context pandèmic. Hi treballem en cooperació amb el Departament de Salut i donant suport als centres: properament recollirem dades amb un qüestionari als adolescents per conèixer l’impacte real de la

pandèmia en el seu estat emocional, habilitarem espais on els joves es puguin expressar amb llibertat, acompanyarem als docents amb formació especialitzada per detectar situacions d’angoixa o de risc en el seu alumnat, abordar-les dins del centre o traslladar-les als professionals de la salut.

No són només intencions, els pressupostos del Departament per al 2022 tenen prevista una partida de 12 milions d’euros perquè els centres educatius atenguin el benestar emocional del seu alumnat i una dotació de 101 nous professionals per acompanyar els casos de més vulnerabilitat.

El Departament es planteja instaurar la jornada contínua a tots els centres escolars de Catalunya i modificar els horaris als centres de secundària per adequar-los a les necessitats del rellotge biològic dels adolescents?

Aquesta és una qüestió complexa en la qual hi ha molts elements en joc: les estratègies pedagògiques, les necessitats d’organització família, l’impacte sobre el benestar i sobre l’equitat per a tot l’alumnat. No és senzill conjuminar-les perquè donin resposta a l’exigència d’equitat, inclusió i educació integral que el Servei d’Educació de Catalunya vol oferir a l’alumnat del país. El debat hi és i té en compte les propostes de reforma horària, la neurociència i la cronobiologia, la salut i l’alimentació, la pedagogia i les experiències en altres marcs horaris europeus. Algunes d’aquestes experiències, per cert, han posat de manifest que l’horari compactat agreuja les desigualtats socials i educatives. Com li deia, no és senzill, perquè cal tenir en compte no només el temps lectiu. La lluita contra la segregació escolar està directament relacionada amb la ges-

tió del temps educatiu i les activitats educatives que l’alumnat fa fora de l’horari lectiu estricte.

L’estiu passat, el Departament d’Educació va enviar una enquesta sobre serveis educatius i recursos al personal docent i les direccions de centres educatius de tot Catalunya.

Quins han estat els resultats i com els valoren?

Fem una valoració positiva dels resultats del qüestionari fet al personal docent i a les direccions dels més de 5.000 centres educatius del país. A inici de mandat, ens va semblar que aquest qüestionari era una bona manera d’escoltar al professorat i de poder detectar elements de millora en la gestió del Departament. De tota la informació que hem rebut, hi ha una qüestió que, com a responsable d’educació, valoro molt positivament: l’alta vocació del professorat, amb voluntat d’assumir responsabilitats, i que vol continuar formant-se per donar la millor resposta educativa al seu alumnat. Aquesta actitud responsable ens exigeix reforçar l’oferta formativa del professorat i, en particular, la formació de la funció directiva. En el terreny d’allò que hem de millorar, el professorat ens demanda agilitzar i simplificar la gestió dels procediments administratius amb el Departament. N’hem pres nota. Tot plegat ens ha d’ajudar a prendre decisions informades i tenim la voluntat de fer el qüestionari dos cops l’any.

5

IQS · Blanquerna · La Salle · Facultad de Filosofia · Esade · Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés · I.U. Observatori de l’Ebre · I.U. de Salut Mental Vidal i Barraquer · Institut Borja de Bioètica · Escola Superior de Disseny ESDi (centre adscrit)

EL MÓN DE L’ALUMNE

Trastorns de l’aprenentatge (I) Eines per a una detecció precoç

Els trastorns de l’aprenentatge (TA) són trastorns de base neurobiològica, sovint amb un component genètic, que condicionen que un infant o adolescent amb un nivell normal d’intel·ligència, tot i rebre una instrucció adequada, aconsegueixi avançar en un o més aprenentatges de manera adequada.

Aquests trastorns afecten molts infants en edat escolar (no és exagerat afirmar que probablement hi ha alumnes amb TA a totes les aules) i són una causa molt freqüent de fracàs escolar. A continuació, presentem alguns dels TA presents a les aules, distingint entre trastorns lligats a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, de les matemàtiques o amb l’adquisició del llenguatge i la parla.

MIREIA SORIANO CHACÓN. Psicòloga de la UTEA (Unitat de Trastorn d’Espectre Autista) de l’Hospital Quirón Salud del Vallès i directora del centre psicològic i logopèdic SORIGAL. ALÍCIA PRATS PITARCH. Psicopedagoga.

6

DISLÈXIA DEFINICIÓ Trastorn de l’aprenentatge que afecta les habilitats implicades en la lectura fluent de paraules i la seva escriptura. S’ha de tenir en compte que, tot i que la dislèxia es refereix etimològicament a problemes en la lectura, normalment es presenta juntament amb dificultats

en l’escriptura i la disortografia. El rendiment de la lectura del nen/a ha de ser significativament inferior al nivell esperat tenint en compte la seva edat, la seva capacitat cognitiva i el seu nivell escolar. La dislèxia és el trastorn d’aprenentatge més ignes d alerta freqüent. S’estima que afecta entre un 5 i un 17% de la població escolar, presentant comorbiditats amb TDA-TDAH, trastorn específic del llenguatge, discalcúlia, trastorns de coordinació, trastorns afectius-emocionals o trastorns psicosomàtics.

S

’

A Educació Primària SIGNES D’ALERTA

A Educació Infantil

• Dificultats per recitar alfabet • Dificultats per fer rimes simples • Dificultats per anomenar correctament les lletres • Dificultats per categoritzar o analitzar sons

Errors en la lectura: • Omissions • Substitucions • Distorsions • Addicions • Lentitud • Vacil·lacions

DETECCIÓ Durant l’etapa infantil, quan l’infant comença a desenvolupar habilitats relacionades amb l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

• Latència en l’inici de la lectura • Pèrdua del lloc del text on estava llegint • Inversions • Dèficits en la comprensió del text

A Educació Secundària

• Els mateixos errors en la lectura que a primària més dificultats ortogràfiques

SIGNES D’ALERTA

A Educació Primària

DISGRAFIA

DEFINICIÓ Trastorn que afecta l’adquisició i el desenvolupament de les habilitats d’escriptura. Aquest trastorn té implicacions amb el grafisme i les habilitats motrius necessàries per escriure. La persona afectada presenta dificultats de tipus funcional que tenen repercussió en la qualitat de la seva escriptura, en mostrar dificultats en la reproducció de signes alfabètics i numèrics, gestionar i distribuir espais i línies d’escriptura i l’organització del full.

• Lletra difícil d’entendre • Escriptura en mirall • Espais incorrectes o irregulars de les lletres i paraules • Lletra irregular tant en forma com en mida • Lletres majúscules i minúscules usades incorrectament • Escriptura lenta i maldestre, amb errors • Eliminació o omissió de lletres • Inclinació de les lletres • Inclinació de la línia, donant lloc a un text tort • Traç gruixut i prement fort o molt suau, gairebé sense deixar rastre del que s’escriu • Mala presentació: bruta i amb marques d’haver esborrat paraules per tornar-les a escriure • Mala postura corporal i una manera incorrecta d’agafar el llapis a l’hora d’escriure

A Educació Secundària

• Lletra inintel·ligible • Lletres desproporcionades • Forma anòmala de les lletres • Espai inadequat entre lletres • Puntuació incorrecta • Errades gramaticals • Frases mal construïdes i absència de paràgrafs • Dificultats en la gestió dels interlineats i els espais • Necessitat de dir paraules en veu alta mentre escriuen • Dificultats per organitzar la informació quan escriu • Mala postura corporal i una manera incorrecta d’agafar el llapis a l’hora d’escriure 7

Som UdL

Campus a Lleida i a Igualada

I tu, què vols ser?

DETECCIÓ Durant l’etapa infantil, quan l’infant comença a desenvolupar habilitats relacionades amb l’aprenentatge del llenguatge escrit.

Facultat de Lletres C

Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social Facultat de Dret, Economia i Turisme

M

Escola Politècnica Superior

Y

CM

Campus Agroalimentari, Forestal i Veterinari

MY

CY

SIGNES D’ALERTA

CMY

K

A Educació Infantil

• Dificultat en la prensió d’objectes d’escriptura • Mala postura corporal en escriure • Lletres deformades i desiguals • Dificultats amb els espais entre lletres o lligaments incorrectes

Facultat de Medicina

Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia

Jornada de portes obertes, dissabte 30 d’abril

DISCALCÚLIA DEFINICIÓ Trastorn de l’aprenentatge en l’àmbit matemàtic que afecta la correcta adquisició i execució de les habilitats aritmètiques i el coneixement numèric. Hi ha una discrepància significativa entre la capacitat per al càlcul i la capacitat intel·lectual de

SIGNES D’ALERTA

A Educació Infantil

8

• Dificultats per aprendre a comptar • Dificultats en la comprensió del concepte número • Incapacitat per a la classificació i el mesurament • Dificultats en el reconeixement de símbols associats a números • Escriptura incorrecta de números • Dificultats per ordenar o seqüenciar números

l’alumne. La discalcúlia es caracteritza per un ampli ventall de dificultats, que varien segons l’edat i es presenten de manera diferenciada d’una persona a una altra. S’estima que és un trastorn que afecta entre un 3-6% de la població escolar, sense diferències significatives entre sexes. La discalcúlia és, en un 25% de casos, un trastorn comorbid i pot acompanyar trastorns com la dislèxia, el TDATDAH, etc..

A Educació Primària

• Dificultats en el reconeixement de símbols aritmètics • Impossibilitat d’aprendre i recordar estructures matemàtiques molt bàsiques • Ús de dits per comptar • Dificultats en càlculs mentals bàsics • Dificultats per aprendre i recordar el procediment o regles per resoldre operacions senzilles • Inici de les operacions per l’ordre incorrecte

A Educació Secundària

• Dificultats en l’ús dels nombres en la vida quotidiana • Errades de càlcul • Ús de calculadora per realitzar operacions senzilles o presència de dificultats en l’ús de l’instrument • Presentació de fets numèrics sense automatitzar • Dificultats en la lectura i es criptura de xifres grans

DETECCIÓ Durant l’etapa infantil, quan l’infant comença a desenvolupar les habilitats de l’aprenentatge aritmètic.

• Dificultats en l’alineació de les operacions • Dificultats amb sumes i restes portant-ne • Dificultats en la memorització de les taules de multiplicar • Dificultats en mesures • Problemes de raonament • Dificultats en la comprensió dels enunciats en els problemes matemàtics

• Problemes per a l’estimació • Dificultats en el maneig de diners • Poques estratègies per a la resolució de problemes matemàtics • Dificultats amb nocions més avançades com la probabilitat, l’estadística…

• Rebuig cap a la matèria

Algunes situacions, com ara mals resultats escolars, dificultat en una àrea específica de l’aprenentatge, desmotivació pels aprenentatges escolars, rebuig escolar, trastorn de conducta o de relació ens poden fer sospitar d’un trastorn de l’aprenentatge

TEL (TRASTORN ESPECÍFIC DEL LLENGUATGE)

DEFINICIÓ Trastorn del neurodesenvolupament que comporta una adquisició tardana i un desenvolupament atípic del llenguatge que afecta a l’expressió i/o a la comprensió del llenguatge. Pot implicar tots o algun dels components del sistema lingüístic (fonològic, sintàctic, morfològic, semàntic, pragmàtic) i pot presentar diferents graus de gravetat.

SIGNES D’ALERTA

DETECCIÓ Aquest trastorn és detectable a edats molt primerenques.

Els nens amb TEL comencen a parlar tard, igual que els nens amb retard del llenguatge, però el TEL no és un problema d’immaduresa i no es resoldrà només donant-los temps.

• Primeres paraules entre els 2 - 2,6 anys • Amb 3 anys no supera les 100 paraules • Progrés molt tardà en la flexió morfològica productiva • Amb 4 anys no produeix l’estructura SVO • Errors i omissions en les produccions de tres nuclis (si n’hi ha) • Produccions intel·ligibles, malgrat que poden ser incomprensibles per causes pragmàtiques o lingüístiques • Problemes de comprensió quan només es basa en elements lingüístics • Creixement lèxic molt lent, sobretot en paraules relacionals • Mínim progrés morfològic i sintàctic (errors i omissions)

L’adquisició del llenguatge no segueix els patrons evolutius d’un infant amb desenvolupament típic, ni els d’un infant amb desenvolupament retardat, ja que les dificultats perduren al llarg de la infància i poden tenir importants repercussions en l’edat adulta. La seva evolució és disharmònica: poden millorar uns components del llenguatge, i, en canvi, d’altres ser molt resistents a la intervenció.

La prevalença dels trastorns de l’aprenentatge avui dia se situa entre el 5 i el 15% de la població en edat escolar

DISLÀLIES DEFINICIÓ És un trastorn de la parla. Fa referència a un trastorn funcional permanent en l’emissió d’un fonema sense que hi hagi una causa sensorial, ni motriu, en un infant major de quatre anys. La dislàlia es caracteritza per alteracions en l’articulació d’algun o alguns fonemes, bé per absència o bé per l’alteració d’alguns sons concrets de la parla o per la substitució d’aquests sons per altres de forma improcedent.

DETECCIÓ Aquest trastorn es pot donar en qualsevol moment de l’evolució de la parla dels nens i nenes, però a partir d’una edat (es recomana els quatre anys) si el nen no té una bona articulació, o més ben dit produeix falles dels punts d’articulació corresponents a certs fonemes, cal que en busquem el motiu.

SIGNES D’ALERTA • Presència d’errors en l’articulació de sons de la parla (substitució, distorsió, omissió o addició) al principi, al mig o al final de les paraules, tant en el seu llenguatge col·loquial com en repetició d’aquests sons quan se li ofereix un model de paraula que els contingui i els hagi de repetir • Substitució d’un fonema per un altre • Distorsió d’un fonema (ex. fonema r per un so gutural) • Omissió d’un fonema que no saben pronunciar • Inserció d’un fonema per ajudar-se en l’articulació d’una síl·laba

9

LA VIDA ALS CENTRES

Educació en salut, pilar de l’escola del futur

10

La pandèmia del coronavirus ha posat de manifest la fragilitat de la salut a la nostra societat i, especialment, en el cas d’infants i adolescents. Des del confinament, els problemes d’ansietat, trastorns de la conducta alimentària (TAC) i sedentarisme han augmentat en aquest col·lectiu (la Societat Española d’Obesitat estima que s’ha produït un increment mitjà del seu pes corporal d’un 5%). És per això que els experts assenyalen que fomentar els hàbits saludables ha de ser una prioritat i que cal que la formació en salut s’incorpori als programes educatius des de ben petits per garantir el benestar físic i emocional de les generacions futures.

D’aquest parer és el doctor Javier Valle, professor titular de la Universitat Autònoma de Madrid i especialista en política educativa de la Unió Europea. A la trobada “Educació per a la salut, una prioritat a l’escola futur” impulsada per Danone, la Fundación Trilema, DKV y la Fundación Edelvives la primavera passada, Valle defensava que “fomentar uns hàbits d’alimentació i d’hidratació correctes entre els més petits ha de ser una

prioritat”. Segons l’OMS, el 80% dels menors no fan l’exercici mínim recomanat i, només al nostre país, un 41% dels nens i nenes presenta obesitat o excés de pes.

El Departament d’Educació, conscient de la importància de la promoció de la salut d’infants i joves, ja fa anys que du a terme programes per fomentar la salut en diferents àmbits conjuntament amb altres departaments de la Generalitat. Una d’aquestes iniciatives

és la campanya “Fruita a l’escola” en què, durant el curs acadèmic, una setmana de cada mes, es distribueix fruita i verdura seleccionada a les escoles de primària que s’hi han adherit. A més, Educació també impulsa el Programa SI!, elaborat per la Fundación SHE (Science, Health and Education) liderada pel cardiòleg doctor Valentín Fuster. Es tracta d’un ambiciós projecte d’intervenció escolar a partir del treball de tres com-

ponents educatius (alimentació, activitat física i gestió emocional) adreçat a nens i nenes de tres a setze anys amb un objectiu clar: demostrar que l’adquisició d’hàbits saludables des de la infància redueix els riscos de la malaltia cardiovascular i millora la qualitat de vida a l’edat adulta.

NO M’AGRADA EL MEU COS Pel que fa a la salut mental, aquest curs, i a través de diferents iniciatives, Educació ha endegat el Pla de benestar emocional i salut mental que ha de permetre ajudar els centres en l’acompanyament a l’alumnat per pal·liar els efectes de la pandèmia. Un dels més alarmants és el suïcidi juvenil, que ja és la primera causa de mort no natural entre els joves de setze a trenta-cinc anys (el 2020, coincidint amb la pandèmia, les temptatives de llevar-se la vida entre els menors de dinou anys van augmentar un 27%).

Els casos de TCA, d’altra banda, també han crescut entre els adolescents arran del confinament.

L’exposició prolongada a les xarxes socials i l’aïllament social causat per les mesures tan restrictives que han viscut aquests joves en edats molt vulnerables han estat un factor desencadenant del sentiment d’insatisfacció corporal que pot derivar en un d’aquests trastorns. Segons una enquesta feta per l’Associació contra l’anorèxia i la bulímia a 5135 adolescents d’entre dotze i setze anys d’escoles de tot Catalunya durant el curs 2020 i 2021, fins a un 47% de les adolescents van manifestar que volien aprimar-se i un 41% va reconèixer que havia fet dieta amb aquest objectiu sense cap control mèdic. Davant la pregunta de si creien que podien estar patint un TCA, un 8,7% va afirmar que sí, quatre punts més que el curs 2019-20, quan la xifra era del 4,7%.

Dades tan alarmants com que el suïcidi ja és la primera causa de mort no natural entre els joves de setze a trenta-cinc anys i l’augment de casos de TCA entre els adolescents arran del confinament porten els experts a reclamar que la salut formi part també de les polítiques educatives 11

PREGUNTA’M

LA VIDA ALS CENTRES

Educar fora de l’aula, més fàcil del que sembla

12

Multitud de professionals de l’educació treballen quotidianament des de les seves petites organitzacions per oferir recursos i serveis que no només complementen la tasca docent sinó que en multipliquen les possibilitats i es converteixen en potencials aliats de mestres i professors per motivar i estimular la curiositat i les ganes d’aprendre d’infants i joves.

PEP MONTES. Gerent d’ACELLEC (Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura).

Més enllà de les declaracions ben intencionades que defensen la coordinació entre la tasca que realitzen els docents a les aules i la diversitat de recursos educatius que ofereix l’entorn comunitari, el cert és que les relacions entre uns i altres són tot sovint un petit camp de batalla farcit de mútues incomprensions i prejudicis mal explicats. En el pla teòric res, no podria ser més desitjable que la coordinació entre l’oferta educativa formal, que garanteix el dret a l’educació de tots els infants, i aquella que s’organitza enllà de les aules, amb major flexibilitat formal i usant eines lligades al lleure i la sociocultura.

Malauradament, però hi ha un munt de circumstàncies, que podrien semblar anecdòtiques, que, a la pràctica, dificulten la relació i que, en no trobar les eines o recursos necessaris per

posar-hi remei, esdevenen autèntiques barreres.

Podríem parlar d’aspectes purament logístics, lligats a l’ús dels equipaments escolars, a tasques i serveis de manteniment, a la coordinació d’horaris, a l’ús de materials dels centres o, fins i tot, als fluxos de persones per les instal·lacions. Però també hi ha desacords en la tria de l’oferta educativa que complementa les propostes docents, en la coordinació de continguts, de tècniques de treball, en la relació i interacció amb els alumnes i, perquè no dir-ho, en la idea d’educació que en ocasions propugnen uns i altres.

QUE ELS ARBRES NO AMAGUIN EL BOSC Si fossim capaços de situar-nos en un pla neutre, com a observadors ex-

terns, probablement ens adonaríem que la situació és paradoxal. D’una banda, semblaria relativament fàcil trobar objectius educatius i pedagògics comuns, i no costaria gaire identificar oportunitats de relació en la qual una banda i altra s’oferissin suports mutus. D’una altra, resulten també evidents les dificultats i limitacions materials que afronten uns i altres, de signe divers i en ocasions contrari. Però també es podria arribar de manera natural a la conclusió que les dificultats que afronten uns i altres no tenen origen en la part contrària i que, en certa manera, són tots víctimes de mancances estructurals del sistema educatiu o, fins i tot, social, del país.

Des d’aquesta perspectiva, hauria de ser possible trobar eines concretes, pràctiques i segurament més senzi-

lles del que a priori podria semblar, per vèncer les mútues incomprensions i per trobar solucions materials a les dificultats.

EN MANS EXPERTES, MILLOR Una primera peça a explorar per recomposar el puzzle de l’educació entesa com a fet integral és la incorporació de professionals de la mediació educativa, amb formació pedagògica, però també amb coneixements i experiència en el món del lleure educatiu i l’animació sociocultural. Els educadors socials podrien ser bons candidats a donar complient a aquestes figures. Parlem, en termes generals, de facilitadors, professionals que entenen i comparteixen les dues perspectives (l’educació formal i la no formal) i que tenen la capacitat d’organitzar una oferta educativa integral que no només les faci compatibles sinó que en promogui la complementarietat i

el suport mutu.

Podem imaginar un mediador educatiu en cada centre? O, com a mínim, en cada municipi, barri, districte o zona escolar? El podríem entendre també com un nexe entre els centres escolars i les ofertes educatives complementàries, tant des del món de la micro i petita empresa, com del món associatiu i comunitari. Seria un suport impagable per a les AFA i podria traduir al llenguatge que uns i altres dominen els criteris, prioritats i necessitats que han de cobrir.

Les empreses i altres organitzacions que ofereixen diversitat de serveis educatius, per la seva banda, haurien d’incorporar elements tècnics que tendissin a garantir aspectes de qualitat educativa que no sempre es contemplen. Han de poder gestionar la seva oferta a partir de models integrals que no presentin les propostes d’activitats com un simple degoteig de mesures i ofertes aïlla-

des entre elles, per atendre demandes pensades únicament des de la necessitat de la conciliació familiar.

Han de tenir un sentit educatiu global, connectades amb la dinàmica escolar, donant continuïtat als seus criteris pedagògics i complementant-los amb especialització en matèries determinades i amb tècniques vinculades al lleure i la sociocultura.

Sortides d’un dia a la natura, estades de colònies escolars, sortides pedagògiques a institucions de patrimoni cultural i natural, robòtica educativa i STEM, divulgació i dinamitzacio científica, extraescolars en el propi centre i en espais privats i associatius complementaris, activitat artística, física i esportiva.... Algú pot posar en dubte que totes són necessàries, complementàries i multiplicadores dels beneficis educatius per a infants i joves? Calen, només, instruments professionals per fer-ho possible.

13

ROMPE LAS REGLAS: LIDERA EL CAMBIO ESTUDIA ADE EN UN AMBIENTE INTERNACIONAL

@erycbarcelona

Cicles formatius de grau superior

TU

decideixes el teu

BACHELOR IN MANAGEMENT: DIPLOMA OFICIAL

SEMESTRE DE INTERCAMBIO EN +120 UNIVERSIDADES ASOCIADAS Y/O EN NUESTROS CAMPUS INTERNACIONALES 3 PRÁCTICAS EN EMPRESA A TIEMPO COMPLETO SEPTIEMBRE DE 2022: NUEVO CAMPUS DE ÚLTIMA GENERACIÓN EN EL 22 @

FUTUR. IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR

PRÒTESI DENTAL LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC

DIETÈTICA ORTOPRÒTESIS I PRODUCTES DE SUPORT

HIGIENE BUCODENTAL

DOCUMENTACIÓ I ADMINISTRACIÓ SANITÀRIES

¡Descubre el programa al completo!

ARA TAMBÉ CICLES ONLINE

LA VIDA ALS CENTRES

Orientar no és fer una xerrada a 4t de l’ESO

14

L’orientació educativa no es pot limitar a oferir una sèrie de sessions de tutoria a 4t de l’ESO i alguna reunió personal entre el tutor i l’alumne. Orientar és acompanyar la presa de decisions i donar pautes perquè l’alumnat tingui criteri per prendre aquestes decisions. Per tant, és un procés que hauria de durar tota l’etapa educativa i que hauria de permetre a cada estudiant crear el seu propi projecte vital.

LLUÍS VILA PRAT. President de FAPAES (Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya).

Malauradament, però, tenim un model educatiu que posa els coneixements i els continguts acadèmics –de vegades sense massa aplicació pràctica i, tot sovint, amb

poca capacitat per captar l’interès de l’alumnat– per damunt d’una educació que ajudi l’estudiant a prendre decisions i tenir criteri a l’hora de despertar una vocació o

donar a conèixer sortides professionals. Manca més infusió curricular que introdueixi conceptes relacionats amb el món laboral o amb les diferents disciplines professi-

L’orientació ha de ser garantia de prevenció de l’abandonament escolar, per tant, ha de ser inspiracional i no prescriptiva.

L’alumnat ha de ser capaç de canviar l’itinerari quan la via triada estigui esgotada o hagi estat errònia onals. Cal diferenciar, en aquest sentit, entre orientació vocacional –què és el que m’agrada–, orientació acadèmica –quin és l’itinerari acadèmic que haig de seguir per assolir la meva vocació– i orientació professional –quina professió, quin lloc de treball, estic capacitat o capacitada per dur a terme–.

L’ALUMNE, AL CENTRE! D’altra banda, és important recordar que els tutors, orientadors i l’equip docent el que han de fer és orientar i les famílies, acompanyar.

I totes dues tasques s’han de dur a terme des de la complicitat per tal d’empoderar l’alumnat perquè creï el seu propi projecte vital i pugui pensar, així, en el seu futur vocacional, formatiu i professional. També és necessari remarcar aquí la importància que l’orientació la realitzi un professional format a aquest efecte, ja que, sovint, es desorienta més que no pas s’orienta.

El paper de les famílies, per tant, hauria de ser d’acompanyament a l’alumnat en la presa de decisions, aconsellant-los des de la seva experiència. Motivar-los a seguir endavant, a superar-se, a no limitar les seves expectatives i estar al seu costat quan s’equivoquin o necessitin ajuda. Les famílies hem de tenir una actitud proactiva, però no invasiva.

SENSE ESTIGMES NI PREJUDICIS Així mateix, l’orientació ha de ser garantia de prevenció de l’abandonament escolar, per tant, ha de ser inspiracional i no prescriptiva. L’alumnat ha de ser capaç de canviar l’itinerari quan la via triada estigui esgotada o hagi estat errònia. A més, es important assenyalar aquí que el concepte d’èxit o fracàs no pot estar vinculat a la tria d’un itinerari formatiu, sinó que ha d’estar vinculat a altres paràmetres que van més enllà, tant temporalment com acadèmica. Hem de trencar l’esquema mental de molts pares i mares segons els quals si el seu fill fa batxillerat ha triomfat i si fa un cicle ha fracassat, perquè això no és així. Hem de veure l’èxit com l’habilitat per superar-se a si mateix, guanyant a les dificultats pròpies i les adversitats de l’entorn. Ja n’hi ha prou de confondre el triomf amb tenir un títol acadèmic.

També hem de posar en valor i donar reconeixement social als estudis professionalitzadors i desestigmatitzar l’FP i, sobretot, els PFI. Això ho hem de fer entre tots els agents:

docents, famílies, administració, institucions, però, sobretot, les empreses. Perquè són elles les qui tenen la clau per canviar la visió actual dels operaris i convertir-los en professionals qualificats, reconeguts i altament valorats per la societat. Potser només és una qüestió de discurs i de fer visibles aquests professionals.

EL CAMÍ CAP AL MERCAT LABORAL Finalment, cal subratllar que l’orientació no comença ni acaba amb la tria d’un itinerari educatiu. Aquesta orientació i acompanyament és imprescindible mantenir-la al llarg de tota l’etapa postobligatoria, però prèviament hem hagut d’ajudar a l’alumnat a descobrir la seva vocació o les àrees que més li agraden i, posteriorment, ajudar-lo a decidir quina professió encaixa més amb els seus interessos, capacitats i habilitats.

A l’FP, sobretot als PFI i CFGM, l’orientació és clau per prevenir l’abandonament i ajudar l’alumnat a fer la transició cap a estudis superiors o entrar en el mercat de treball.

ALGUNES MANCANCES • En general, els centres fan clientelisme i promocionen la seva formació (batxillerat, cicles…).

• Molt alumnat escull itineraris educatius que es cursin al mateix centre o a prop per una qüestió de comoditat.

• Hi ha una manca de coneixement de les diferents famílies professionals i arguments per promocionar-les entre l’alumnat.

• Moltes vegades els tutors desconeixen els recursos que ofereixen actors del territori en l’àmbit de l’orientació.

• Manca de professionals formats com a orientadors.

Hi ha molta feina a fer perquè cal millorar moltes coses. Les famílies, com a actor de primer ordre de la comunitat educativa, seguirem aportant el nostre esforç per una millora en la qualitat de l’educació.

15

LA VIDA ALS CENTRES

La cultura popular i tradicional a les aules En ple s.XXI, seria difícil de concebre un projecte educatiu que estigui orientat d’esquena al seu entorn. Si una cosa enriqueix els projectes educatius –i, en conseqüència, els alumnes– justament és la contextualització dels aprenentatges i assoliment de competències amb un vincle directe amb l’entorn comunitari.

MATEU TRES. President de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya*.

16

La cultura popular i tradicional té diversos punts clau que poden facilitar l’èxit de l’equació. I és que permet abordar-ne el tractament des del coneixement del propi fet cultural i les tradicions associades, des de la vessant dels valors socials, des de la seva integració amb l’entorn, o simplement des del propi gaudi d’una activitat col·lectiva.

Pel que fa a l’àmbit del coneixement, tota activitat cultural té un arrelament d’identitat a la comunitat d’on sorgeix. Així, doncs, és una oportunitat per conèixer d’on venim, com som i què ens fa ser diferents. També caldria concebre-ho des d’una vessant àmplia i oberta a tradicions vinculades a les diferents cultures presents a la nostra societat i les nostres aules.

Per exemple, per què no podem treballar el ramadà a l’aula? O la celebració de l’inici del nou any xinès?

En l’àmbit dels valors socials, la cultura popular i tradicional permet donar a conèixer de quina manera es relacionen les persones que formen part dels col·lectius. El model d’associacionisme cultural a Catalunya és únic

a Europa, pel que fa a la capacitat d’organització com per la socialització dels espais culturals. La pràctica totalitat de les associacions d’àmbit local del nostre país desenvolupen la seva activitat social de forma altruista. Formar part d’una associació implica assumir un compromís sense esperar cap contraprestació. Darrere d’una cercavila, un correfoc o una diada castellera hi ha un enorme treball i dedicació, i només ho coneixen aquelles persones que han participat algun cop de l’organització d’aquests actes.

A banda que poden ser propostes amb caràcter lúdic, oferir alternatives a l’oci convencional contribueix a promoure l’esperit crític, permet fer una aproximació a l’entorn proper de l’escola, l’espai comunitari on els nens i nenes juguen, creixen i es relacionen amb la resta de la comunitat.

UNA ACTIVITAT DE PLA EDUCATIU D’ENTORN Com a membre de la colla de diables del meu municipi, vaig tenir l’oportunitat de col·laborar en un conjunt

d’activitats que s’oferien a les escoles, en el marc del Pla Educatiu d’Entorn.

Per als infants més menuts d’educació infantil, es va dissenyar una activitat per donar a conèixer un element de bestiari festiu, símbol identitari del municipi. I ja amb els infants més grans d’etapa primària, se’ls donava a conèixer el que era un correfoc, i com hi podien participar de forma activa i segura, per evitar lesions i cremades.

Aquestes accions les fèiem estratègicament durant la setmana de Festa Major, i acabaven tenint una important incidència en els actes festius: ajudaven a incrementar el públic, amb un perfil majoritàriament familiar, amb una participació més activa i amb la indumentària adequada per a protegir-se de les cremades.

Per concloure, animo a totes les persones que ens dediquem a la docència, en qualsevol dels nivells, a incorporar en les nostres programacions didàctiques alguns elements de la cultura popular catalana. Però, no oblidem que també convivim amb altres cultures!

*Autors, juntament amb Meritxell Bayarri ,d’El gran llibre del bestiari català (Penguin Kids, 2021).

17

/

BÉ TOT POSSIBLE

EINES PER AL PROFESSORAT

Jocs per ensenyar català (II)

Els jocs de pissarra

DANIEL RUIZ-TRILLO. Professor de català de l’Institut Torrent dels Alous de Rubí.

18

Els jocs que s’utilitzen per ensenyar català els podem dividir en quatre tipus: jocs de paraules, jocs de pissarra, jocs tradicionals i jocs inventats. En aquest article, parlarem dels jocs de pissarra, concretament dels sis més populars i del seu ús pedagògic.

Els sis jocs de pissarra més populars són els següents: stop, el penjat, pictionary, tabú, les diferències i kahoot. Els anomeno així perquè són activitats que es poden fer a la pissarra de la classe, o bé a la pantalla digital o a l’ordinador d’aula, que, en aquests casos, funcionen com a substituts de la pissarra tradicional, que és la principal eina ludicodidàctica.

a SESSIÓ:

STOP

QUÈ HI TREBALLEM? Tot i que aquesta mena de jocs són diferents i cadascun d’ells té les seves pròpies característiques, tots tenen en comú que serveixen per treballar unes certes habilitats lingüístiques: l’expressió oral, l’expressió escrita, la comprensió oral i la comprensió escrita, a part de la memòria. A més a més, tots es poden fer tant individualment com en grup o per parelles.

Un altre tret comú d’aquests jocs és que

permeten treballar conceptes com ara: tipus de paraules, ortografia, fonètica, definicions, grafies, morfologia, etc. A més, aprendrem a classificar, a analitzar, a tenir agilitat i a representar gràficament els conceptes.

Com a pràctica, el curs passat, vaig dedicar sis sessions seguides a experimentar aquestes activitats lúdiques en una classe de 1r d’ESO del meu institut. Vaig fer coincidir cada sessió amb un joc de pissarra diferent.

També s’anomena “categories”, i consisteix a fer un requadre amb una categoria diferent a cada columna: esport, música, cinema i TV, ciutats i països, noms, adjectius i verbs. De columnes, n’hi poden haver quatre o cinc, o bé set o vuit, depenent de si nosaltres la

volem fer més o menys gran. Els estudiants es poden posar per grups o per parelles. Llavors, s’escull una lletra i han d’omplir totes les graelles amb paraules d’aquell tipus que comencin per aquella lletra.

Per exemple, si poso la B:

ESPORT

MÚSICA

CINEMA I TV

CIUTATS I PAÏSOS

NOMS, ADJECTIUS VERBS

Benfica

Blaumut

The Blacklist

Barcelona

Barret

a SESSIÓ:

EL PENJAT

Per grups, escullen una paraula difícil, llarga i poc freqüent. Llavors, el representant del grup n’escriu la inicial seguida de tants espais con lletres tingui (tret

3

a

SESSIÓ:

PICTIONARY

Dividim la classe en dos o tres grups. Per començar, un representant de cada grup surt a la pissarra i hi dibuixa una cosa (o un animal o una acció). Aleshores, els

4

a SESSIÓ:

TABÚ

Novament, dividim la classe; en aquest cas, en tres o quatre grups. Un membre de cada grup surt a la pissarra i defineix una paraula (una cosa, un animal, una persona, una idea o una acció), però sense dir dues o tres paraules prohibides (tabú). Qui l’endevini, surt i

5

a

SESSIÓ:

LES 7 DIFERÈNCIES

Es tracta d’una activitat que, depenent de la voluntat o l’objectiu del docent, es pot fer per escrit o bé oralment. Poden ser set diferències, però també sis.

Per anar bé, hauríem de tenir preparades abans de la sessió unes làmines, targetes, imatges o dibuixos que

de la inicial). Els altres, han de dir lletres i han d’intentar endevinar la paraula. Si són correctes, es van omplint espais. Si no, es va creant la forca on es penjarà el penjat.

Per exemple, si escollim “impacientment”, el punt de partida serà: I

altres han d’endevinar què és. Qui ho endevini, surt i fa el següent dibuix.

Al Pictionary s’hi pot jugar tant per grups com per parelles. El professor serà qui determinarà com es procedeix a l’hora de proposar cada grup què li sembla que és allò que ha estat dibuixat a la pissarra. defineix la següent paraula.

I així successivament.

Per evitar que la resta d’alumnats vegin les paraules tabú, es poden ensenyar fora de l’aula. De fet, aniria bé tenir-les preparades abans, tant pel docent com pels grups d’alumnes.

També és aconsellable que siguin conceptes relacionats amb matèria estudiada a Socials o en altres assignatures, així l’activitat és interdiscicplinària.

siguin parelles i que, tot i que semblin iguals, tinguin unes quantes diferències (les sis o set del joc). Un cop agrupat l’alumnat, es mostren les imatges en pantalla i la gent n’ha d’identificar les diferències, per escrit o oralment. S’han de dir, i també raonar: on es troba, què hi ha de diferent, com ho notes, en què ho veus... És una bona ocasió per treballar adverbis de lloc i preposicions.

6

a

SESSIÓ:

KAHOOT

A hores d’ara, tots o gairebé tots els docents deuen conèixer el kahoot, que és un web des d’on es pot fer un concurs gramatical (o sobre qualsevol tema que escollim: esport, cinema, capitals, conceptes físics o químics...). Un cop a dins del web, escollim tema (també pot ser un concurs pensat i fet per nosaltres) i decidim fer-ne un concurs. Llavors, hi apareix

un codi, que els alumnes poden posar al mòbil per poder-hi participar. Cadascun, amb un mòbil per grup o per parella, o per persona, contesta totes les preguntes, de resposta múltiple (normalment, dues, tres o quatre opcions). Un cop acabades cadascuna de les preguntes, cada parella veurà la seva puntuació i quina posició ocupa i, un cop acabat el concurs, es veu el podi.

19

Turisme, Comunicació, Empresa i Esport formaticbarcelona.com

Impulsem el teu somni G R AU E N T U R I S M E — D O B L E S T I T U L AC I O N S B AC H E LO R S — M À S T E R S — C I C L E S F O R M AT I U S D I P LO M E S D ’ E S P E C I A L I T Z AC I Ó — T C P

LA INFOGRAFIA

Quins són els reptes dels docents del s.XXI? Davant una societat en canvi constant, cada cop més diversa i plural i en la qual les noves tecnologies impacten amb força en el nostre dia a dia, els desafiaments als quals s’enfronta el professorat en l’actualitat són ben diferents dels que condicionaven la seva feina ara fa trenta, quaranta o cinquanta anys.

Si abans el mestre era un mer transmissor de coneixement la figura del qual era molt respectada, el del present i el futur és algú en procés d’aprenentatge continu, que treballa tots els tipus d’intel·ligència, per a qui els exàmens no són en absolut l’únic mètode per qualificar i que té una interacció contínua amb els seus alumnes.

ENSENYAR A PENSAR Fomentar la capacitat crítica i analítica dels i les alumnes és clau davant l’actual model capitalista, tan enfocat a la producció i el consum desmesurats. En conseqüència, els docents han

20

OBTENIR EL RECONEIXEMENT DE LA SEVA FIGURA A Finlàndia, la figura del mestre té un gran prestigi social, per això, els requisits per dedicar-s’hi són molt elevats (només ho aconsegueix un de cada deu aspirants).

Malauradament, però, a molts altres països, la docència no està prou ben valorada. Un dels motius pels quals això passa és perquè és una professió altament feminitzada i, tal com explica Nadia Ahufinger, directora i professora del màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge i professora

del grau d’Educació Primària de la UOC, “els treballs exercits per dones es consideren com menys vàlids i importants”.

D’altra banda, el rol de figura autoritària i incontestable del professor del passat queda cada vegada més enrere enfront de l’actual docent, més igualitari, flexible i empàtic amb l’alumnat. I aquesta canvi de paradigma encara no compta amb el reconeixement de la societat, que percep que els estudis universitaris d’educació com a fàcils de superar.

d’enfocar la seva feina a mirar d’obrir i ampliar la mirada dels seus estudiants per mitjà del coneixement i la informació, perquè puguin prendre les seves pròpies decisions de manera lliure i apoderada.

INCORPORAR (BÉ) LES NOVES TECNOLOGIES A LES ESCOLES Les TIC són un repte majúscul. Han ajudat a facilitar metodologies col·laboratives amb els alumnes, sí, però també han comportat la necessitat d’educar-ne en l’ús responsable.

“Tot això fa que els docents hagin de treballar, d’una banda, per incloure aquestes noves eines en el procés d’aprenentatge dels infants i, de l’altra, per posar-los uns límits i ensenyar-los a fer-ne un bon ús”, assenyala Ahufinger. A més, els experts recorden que les noves tecnologies han comportat canvis en la relació entre el mestre i la família i els alumnes, i que no estan exemptes de riscos: poden amplificar les desigualtats (la bretxa digital) quan hi ha alumnat en situació de vulnerabilitat.

GARANTIR L’EDUCACIÓ INCLUSIVA En el canvi social de les últimes dècades també hi ha les diversitats de tota mena, i el professorat necessita estar preparat per donar-hi una resposta inclusiva. “Incloure les diversitats, les desigualtats i les grans dificultats”, diu Sylvie Pérez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, són matèries en les quals els professors s’han d’esforçar. Per això, “cal treballar perquè les escoles es converteixin en espais inclusius per a tot l’alumnat i que garanteixin, especialment, la presència, participació i progrés d’aquells que es troben en desavantatge educatiu”, afegeix Ahufinger.

ACOMPANYAR L’ALUMNAT Fa temps que la feina del mestre ha deixat de ser la d’un mer transmissor de coneixements. El professorat del futur complementa aquesta tasca pretèrita amb un procés d’acompanyament, orientació i tutoria. Un canvi de paradigma que, malauradament, com s’apuntava abans, comporta també el risc que la seva figura sigui vista com la d’un professional de menys prestigi, perquè hi ha la creença errònia que no necessita tenir grans coneixements.

RELACIONAR-SE (ADEQUADAMENT) AMB LA COMUNITAT EDUCATIVA Les escoles del s.XXI han obert les por- demanar-los que també siguin mestes dels centres a les famílies i aquestes tres”. Quan hi ha, però, “demandes inhan respost implicant-se en el procés completes o drets educatius no coberts d’ensenyament i aprenentatge dels pel sistema, entren en joc altres agents seus fills. No obstant això, experts com amb els quals també es relaciona l’esAhufinger subratllen que segueixen cola i que comporten un repte més per existint uns espais reservats per a cada a la docència, com ara les associaciactor dins de la comunitat educativa, ons de famílies d’infants amb trastorns de manera que “els pares i mares són d’aprenentatge, etc.

Font: UOC. i han de ser pares i mares: no hem de 21

Vine al Saló de l’Ensenyament, a Barcelona, del 16 al 20 de març

www.udg.edu/futursestudiants

@univgirona #UdGKm0

Ens trobaràs a l’estand D437 recinte Montjuic 1 Pavelló 1/Nivell 0

ELS ALTRES MESTRES. LAURA PARAROLS. DIRECTORA DE LA SETMANA DE LA FORMACIÓ I EL TREBALL DE FIRA DE BARCELONA

22

“Seguirem intensificant la nostra vocació orientadora” Després de dos anys consecutius en què la crisi del coronavirus va impedir la celebració presencial del Saló de l’Ensenyament i Futura, els pròxims 16 al 20 març, Fira de Barcelona obre de nou les portes del recinte de Montjuïc per convertir-lo —per 31ª vegada, ja— en el centre neuràlgic de la formació. Quines novetats i serveis hi trobaran docents i alumnat que el visitin i quins seran els protocols per accedir-hi? La seva directora ens en parla en aquesta entrevista.

Emma Bouisset Carrascal

Arran de la pandèmia, el 2020 i el 2021, el Saló de l’Ensenyament i Futura va oferir una versió alternativa en línia (FiraCampusVirtual). Això vol dir que assistirem a un saló híbrid a partit d’ara?

Segurament en alguns salons serà així, però no en el Saló de l’Ensenyament i Futura, on la presencialitat és fonamental. No hi ha res com el format físic per tal que els visitants puguin treure el màxim de

suc de la seva visita. Confiem que l’evolució de la COVID-19 sigui favorable i puguem celebrar tots els esdeveniments 100% presencials com abans.

Ara que sembla que a poc a poc es comencen a relaxar les restriccions per la pandèmia, amb quines mesures de seguretat es trobaran els visitants?

Enguany, esperem entrar en una fase ja de més normalitat. Fira de Barcelo-

na està en permanent contacte amb les autoritats sanitàries i seran elles qui ens aniran marcant els protocols a seguir. El que sembla clar és que la mascareta serà obligatòria, situarem punts de gel hidroalcohòlic i farem un estricte control d’aforament.

Parli’m de les novetats d’enguany.

Què hi trobaran els visitants?

Al Saló de l’Ensenyament hi trobaran les principals novetats en títols per al curs 2022-23, entre estudis de bat-

“Oferirem xerrades sobre quines són les professions més demandades en aquests moments i en un futur proper i quines són les habilitats més sol·licitades entre les empreses. I a Futura, s’organitzaran speed datings entre candidats i empreses que ofereixen oportunitats laborals.” xillerats, graus universitaris, estudis superiors, complementaris, formació professional, art, idiomes, així com d’altres serveis vinculats a l’educació i una àmplia oferta de màsters i postgraus i oportunitats laborals a Futura.

A més, i com ja és tret distintiu d’ambdós salons, seguirem intensificant la nostra vocació orientadora amb més propostes per ajudar els visitants a fer una tria el més fonamentada possible enmig de tanta oferta. En aquest sentit, el servei d’assessorament individualitzat serà un dels principals espais i estarà format per professionals de l’àmbit de la psicologia, pedagogia o psicopedagogia que resoldran dubtes de l’alumnat. També es reforçaran les visites guiades que es personalitzaran en funció dels interessos del grup; hi haurà tallers per a joves i famílies, l’espai d’autoconsulta, el servei de consultes online, entre d’altres.

fonamentada possible. De fet, segons l’estudi Com el jovent explora, experimenta i pensa sobre el seu futur: una nova mirada sobre l’orientació, publicat per l’OCDE el passat mes d’octubre, constata que quan els estudiants exploren i experimenten el món laboral i reflexionen sobre el seu futur acadèmic i professional a través de l’orientació, poden aconseguir millors resultats en les seves feines.

Escollir una carrera o un màster és una decisió important i no sempre és fàcil tenir-ho clar a la primera.

Efectivament, és una decisió cabdal que, com comentava abans, sovint és força difícil de prendre tenint en compte la gran quantitat de propostes disponibles. Per això, des del Saló de l’Ensenyament i Futura fem tanta èmfasi en l’orientació com a eina fonamental per tal que la tria d’un itinerari formatiu o altre sigui la més

Un tema que preocupa les famílies i el jovent és la inserció laboral. Al saló, hi trobaran recursos que els ajudin a fer-se un lloc en el mercat de treball?

Entre les propostes que oferirem hi ha xerrades sobre quines són les professions més demandades en aquests moments i en un futur proper i quines són les habilitats més sol·licitades entre les empreses. També al Futura, s’organitzaran speed datings entre

Enguany, podrem gaudir un cop més de demostracions en viu i activitats interactives?

Encara estem acabant de definir el programa però de ben segur que hi haurà multitud d’activitats, adaptades, però, a la situació que estem vivint. Exhibicions de perruqueria i maquillatge, tallers de l’àmbit científic, de videojocs o multimèdia i de DJ, entre d’altres.

candidats i empreses que ofereixen oportunitats laborals.

I per als que volen estudiar a l’estranger, el saló els podrà ajudar?

Sí, precisament una de les novetats d’enguany és la presència de l’oficina d’EducationUSA que depèn del Departament d’Estat dels EUA, que proporcionarà tota la informació al estudiants que vulguin anar-se’n a estudiar als Estats Units. També hi haurà presència de diversos centres que ofereixen formació a altres països, així com entitats que fomenten l’intercanvi d’estudiants.

En plena revolució 4.0, quina presència tindran les noves tecnologies?

El saló és un reflex de les tendències actuals: la revolució 4.0, les noves tecnologies, la robòtica, la ciberseguretat, la Intel·ligència Artificial, el blockchain, la sostenibilitat... Totes elles tenen una translació directa en els estudis que ofereixen els nostres expositors i, per tant, seran presents en l’oferta del saló.

L’emergència climàtica transformarà el mercat laboral en els propers anys.

Ja ho ha està fent, i prova d’això són el naixement els darrers anys de noves titulacions vinculades a aquesta

23

realitat, com ara els estudis en sostenibilitat, medi ambient o eficiència energètica que ja ofereixen la majoria de centres de referència catalans i que estan tenint una alta demanda entre els estudiants, conscients que ja són algunes de les feines més demandades actualment i més ho seran en el futur.

Els estudis artístics també tindran un espai entre l’oferta formativa del saló?

Sí, com tots els anys, la formació de caire artístic tindrà el seu espai al saló i, entre d’altres, comptarà amb la presència de l’Esmuc, l’Escola Superior de Música de Catalunya, o l’ESCRBCC, l’Escola Superior de Conservacio i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, i l’Institut del Teatre, només per citar-ne alguns exemples.

24

En els darrers anys, ha augmentat l’interès entre els joves per la formació professional. Això ho veurem reflectit? Com? Efectivament, des de fa anys, la formació professional s’ha demostrat com un itinerari amb un alt grau d’ocupa-

bilitat, fet que ha despertat molt l’interès entre els estudiants. La combinació d’una vessant pràctica amb una teòrica fa que sigui una formació molt atractiva amb més demanda cada dia.

En aquest sentit, al Saló de l’Ensenyament s’hi veurà reflectida aquesta tendència amb multitud de propostes que oferiran formació professional de gran varietat d’àmbits, ja siguin cicles formatius de grau mitjà o superior.

Per acabar, quins aprenentatges n’han extret, vostès, de la pandèmia? I quins reptes de futur els esperen?

Hem constatat que la presencialitat és indispensable alhora de fer esdeveniments com el Saló de l’Ensenyament i Futura. La versió online té molts aspectes positius però el format físic és incomparable. Davant la gran quantitat d’oferta formativa disponible, poder-la reunir en un mateix lloc i disposar de personal format en orientació que t’ajudi a destriar allò superflu pels teus interessos d’allò important, crec que demostra que la el format físic és més necessari que mai i guanya per golejada a la virtualitat.

“Una de les novetats d’enguany és la presència de l’oficina d’EducationUSA que proporcionarà tota la informació al estudiants que vulguin anar-se’n a estudiar als Estats Units.”

RECURSOS PENSATS PER AL PROFESSORAT

Els docents que visitin el Saló de l’Ensenyament podran participar en alguna de les càpsules “Udpate”, una activitat que, tal com explica la seva directora, “pretén apoderar aquest col·lectiu en la seva tasca orientadora envers l’alumnat. Les càpsules abordaran la complexitat de definir el projecte de vida professional avui i les estratègies i eines que el professorat pot utilitzar a l’aula per acompanyar els alumnes a assumir aquest repte, així com novetats a nivell de legislació i de recursos i eines al seu abast”, afegeix Pararols. A més, Fira de Barcelona posa al seu abast el kitbox “el teu saló” amb informació actualitzada per tal que els tutors puguin preparar la visita al saló amb tot el contingut d’aquesta edició.

25

16 - 20 MARÇ 2022 RECINTE MONTJUÏC

www.ensenyament.com #ensenyament

GUIA

QUÈ VOLS SER?