Món Universitari 3r trimestre - Núm. 108 - Reflexions pel talent
Tens bones competències digitals? Claus per a la carta de presentació Quan hauries de canviar de feina? El mercat laboral ocult
Txarango 7 bones raons per estudiar a l’estranger “Cal trobar allò que t’apassiona a la vida, i això de vegades és un camí llarg”
Reportatge //
Món Universitari
7 bones raons
per estudiar a l’estranger És ben sabut que viatjar ens fa més grans. Però una cosa és marxar 15 dies de ruta pels Alps o amb la bicicleta per Holanda, i una altra establir el teu campament base durant uns mesos (o anys) per completar o ampliar la teva formació a l’estranger. A continuació, 7 motius incontestables sobre per què creuar les fronteres a la recerca d’un títol acadèmic pot resultar (i, de fet, és) una idea altament interessant.
1 Viuràs una experiència única (i probablement irrepetible)
Tot canvi és excitant perquè comporta que tot està per fer i que només tu ets l’amo del teu destí. Un país nou, companys nou, vida nova... Quan tornaràs a tenir l’oportunitat de posar el comptador a zero i “reinventar-te”? Cada dia serà una aventura, la teva ment estarà més oberta i receptiva que mai, i aquesta estimulació et permetrà d’aprendre a un ritme vertiginós.
.
2 Ampliaràs la teva xarxa de contactes (fins a límits insospitables)
Quan tornis a casa i miris la teva agenda de contactes, no te’n sabràs avenir: hi figuren persones del Canadà, Holanda, Portugal, Suècia, Hong Kong, Austràlia i fins i tot Nova Zelanda! I és que sortir a l’estranger fa que el concepte networking deixi de ser una cosa local per tras-
possible que hi estableixis lligams d’amistat de per vida. Però el que està clar és que en un món cada vegada més global i hiperconnectat mantenir una bona xarxa de contactes internacionals et suposarà un plus a l’hora de desenvolupar-se en el mercat laboral.
.
3 Faràs currículum
(i eixamplaràs el teu horitzó laboral) Se t’acut una millor destinació on estudiar cinema que a Hollywood, finances que a Londres o moda que a Milà? Triar una universitat de referència en el teu àmbit de formació suposa dotar de major prestigi el teu currículum acadèmic. A més,
Una comunitat de més de 30.000 estudiants Segons dades de la Unesco, l’any 2013 hi havia un total de 32.082 universitaris espanyols estudiant fora de casa. 6.531 van triar el Regne Unit com a primera destinació, mentre que Alemanya va ser l’escollida per fins a 5.138 joves lleugerament per davant dels Estats Units, amb 4.864. Completen la llista França (4.638), els Països Baixos (1.155), Polònia (976), Dinamarca (860), Suïssa (839), Itàlia (695), Portugal (647) i Bèlgica (644).
passar fronteres i, a vegades, fins i tot sectors. Gràcies a Sykpe, Facebook, Whatsapp o el correu electrònic podràs seguir tenint cura d’aquests nous vincles siguis on siguis en el futur. Amb alguns la comunicació segurament serà purament professional, mentre que amb d’altres, és
el simple fet d’haver sortit i haver-te enfrontat a les dificultats d’un aprenentatge en una llengua estrangera et qualificarà positivament de cara a un futur procés de selecció: et veuran com un candidat amb capacitat per afrontar reptes i superar-
los amb nota! D’altra banda, lluny de casa coneixeràs com funciona un mercat de treball diferent al nostre, i si treballes com a becari o fas pràctiques en alguna empresa local, alhora ampliaràs les teves referències en l’àmbit laboral internacional
.
A on van els espanyols? El nombre d’estudiants que cursen estudis a l’estranger continua augmentant a mesura que les institucions d’educació superior de tot el món tracten d’atraure els joves més brillants
// 3
4 //
Món Universitari
// Reportatge
4 Milloraràs l’idioma
(gairebé sense adonar-te’n) Et sona el concepte d’immersió lingüística? Significa I’exposició intensiva a una segona llengua dins el seu hàbitat natural. I estudiant a l’estranger això és exactament el que faràs: viure les 24h interaccionant en un idioma diferent al teu amb els seus parlants nadius. O dit d’una altra manera: llegint, escrivint i conversant dia rere dia en una llengua que fins aleshores per a tu
s’havia reduït a l’àmbit purament acadèmic. D’aquesta experiència full time no només n’extrauràs un major domini de la gramàtica i vocabulari de l’idioma en qüestió, sinó que et permetrà de polir l’accent i adquirir una major fluïdesa en la parla i l’escriptura. De fet, acabaràs “pensant” en aquella llengua, símptoma inequívoc que n’hauràs assolit un nivell de competències superior.
6 Sortiràs de la zona
.
de confort (i afrontaràs nous reptes) La zona de confort ens empeny a establir rutines conegudes que aportin sensació de control. És un espai segur on sentir-s’hi protegit, sí, però on, alhora, s’ofega qualsevol indici de creativitat. Marxar a l’estranger dinamita aquest cercle viciós. Sol davant de situacions en les quals fins ara comptaves amb el suport familiar o d’amics -com ara llogar un pis, obrir un compte corrent o gestionar la cobertura mèdica-, no et quedarà més remei que fer-
5 Descobriràs una nova cultura
(i se’t desmuntarà més d’un tòpic) Per què tenen dos forns a la cuina els nord-americans? És cert que els finlandesos practiquen esquí de fons al vespre, en tornar de la feina? Quina és la història del gat xinès de la sort, si en realitat es japonès? Són realment tots els danesos descen-
En resum, marxar a estudiar a l’estranger és una experiència de creixement personal. Fora de casa no només reconnectaràs amb la persona que eres abans, sinó que hi afegiràs noves capes de maduresa: descobriràs una altra realitat i la teva visió del món s’ampliarà i
Analitza bé les dife- allotjament, tramitar la transport? No en deixis rents opcions acadèmi- documentació i fer la ma- passar una perquè un cop ques (pots consultar els leta, ja haurà arribat el dia a destí tot pot ser més
Consulta les diferents opcions d’allotjament. I no ho deixis per a l’últim
Repassa tota la pa- moment. Com a mínim, Calcula amb prou an- perassa. I no només hauries de saber on viuràs telació els timings. El l’acadèmica. Cal visat els primers 15-30 dies per temps se’t tirarà a sobre més ràpidament del que et penses i entre presentar sol·licituds, buscar
d’estudiant? I permís de residencia? Com gestionaré un problema mèdic? Puc optar a descomptes en el
.
poder-te aclimatar bàsicament a la teva nova llar i ja, un cop instal·lat, fer el salt que et demani el cos.
.
tjaràs a i V
Diuen els francesos que “l’appétit vient en mangeant”. És a dir, que menjar fa gana. I en aquest cas, passa exactament el mateix. Quan marxes a l’estranger, se’t dispara l’interès per viatjar i descobrir tant el teu nou entorn d’acollida com d’altres paratges que, des d’aquesta nova perspectiva, resultaran molt més propers i assumibles.
s!
perquè despeses fixes com el transport, la manutenció i l’allotjament ja faran tremolar prou el teu compte corrent.
es farà més flexible. A més, aprendràs a ser autosuficient i a treure profit no només dels teus encerts, sinó, i sobretot, dels teus errors per ser una mica més resilient cada dia i deixar, en la mesura del possible, la teva petita petjada també en el país d’acollida.
mé
complicat.
Informa’t de quin és el Pregunta pel sistema de nivell d’idioma mínim beques de cada universirecomanat per poder se- tat. I si pots fer-ho, opta-hi, guir els estudis amb normalitat i practica prèviament a la teva partida amb amics, anant al cinema en V.O. o aprofitant les trobades amb parelles lingüístiques que ofereixen molts centres a les grans ciutats.
.
creixement interior (i se’t notarà per fora)
.
D.
seguida, mentre que d’altres potser et sorprendran i et faran replantejar algunes de les idees preconcebudes que tenies sobre la seva forma de viure, fent de tu una persona més oberta, empàtica i tolerant.
7 Acceleraràs el teu
te’n 100% responsable. Ara seràs tu qui haurà de reaccionar davant les adversitats amb enginy i agilitat. Gràcies a aquesta nova experiència aprendràs, per tant, a gestionar les incerteses i a adaptarte a nous entorns, adquirint unes habilitats i uns recursos que et seran molt útils en un món VUCA (acrònim anglès que s’usa per descriure la volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat del nostre actual escenari laboral).
Abans de marxar
programes i sortides laborals a les pàgines webs de les universitats, parlar amb professionals en actiu que et recomanin institucions o consultar els rànquings més habituals com ara l’Academic Ranking of World Universities o el QS World Universities) i tingues en compte els criteris d’homologació i convalidació dels estudis per no tenir sorpreses en tornar.
dents directes dels pobles víkings? Quan vius (i convius) durant una bona temporada en un país estranger descobreixes la seva història i aprens a entendre i respectar els seus costums, normes i valors. Alguns et seran propers i els integraràs de
Reportatge //
Món Universitari
Les 10 ciutats
preferides dels millennials
Font: Nestpick.
1/Amsterdam (Països Baixos)
2/Berlín (Alemanya)
3/Munic (Alemanya)
4/Lisboa (Portugal)
5/Anvers (Bèlgica)
Ciutat cosmopolita, amb un gran atractiu històric i molta vida estudiantil, la capital dels Països Baixos és la primera destinació triada pels millennials, sobretot per la seva tolerància pel que fa a la diversitat. Suspèn, però, en matèria d’habitatge (llogar un pis d’estudiant ronda els 700 euros mensuals per persona) i pel que fa al preu dels aliments. El mercat laboral tampoc no supera la barrera dels cinc punts. Punts forts:
El pes turístic de la capital alemanya és indiscutible (175 museus, 140 teatres i 300 sales de cinema), com també és prou coneguda la seva rica vida nocturna (un 10 per als millennials) i obertura de mires en qüestió de gènere i orientació sexual (imprescindible treure el cap pel Berlin Gay Pride). No té tanta sort pel que fa al mercat laboral, on les escorrialles de la crisi encara fan que els joves estudiants hagin de superar diverses dificultats per accedir a un lloc de feina. Punts forts:
La vasta xarxa d’empreses emergents de la tercera ciutat més gran d’Alemanya és un dels pes pesants que la situen en el tercer graó del podi dels millennials. I és que a banda de ser la seu de grans empreses com Allianz, BMW o Siemens, la ciutat d’infantesa d’Albert Einstein destaca pel seu potencial emprenedor. El transport públic frega l’excel·lent. Per contra, l’habitatge és car i pel que fa als festivals no puntua a la banda alta de la classificació. Punts forts:
Viure a Lisboa és assequible per a pràcticament qualsevol pressupost: dormir, menjar i beure, i moure’s en transport públic per la capital portuguesa no fan malbé l’economia domèstica, de manera que encara queden estalvis per gaudir dels seus festivals i la seva suggeridora oferta cultural (que no hi falti un concert de fados!). En canvi, els millennials, com a bons amants de les noves tecnologies, troben a faltar-hi una major connectivitat en línia. Punts forts:
L’accés a les TIC i la simpatia envers el col·lectiu LGBT són alguns dels punts forts d’Anvers que més alt puntuen per als millennials. I és que malgrat els seus impressionants edificis medievals (com ara l’Ajuntament i la plaça) i la seva cuidada oferta comercial, la segona ciutat de Bèlgica flaqueja quan parlem del seu ecosistema d’empreses emergents, i resulta cara per a les butxaques dels estudiants, un fet que la relega a la 5a posició del rànquing. Punts forts:
¡Punts febles:
¡Punts febles:
¡Punts febles:
¡Punts febles:
6/Barcelona (Espanya)
7/Lió (França)
8/Colònia (Alemanya)
9/París (França)
10/Vancouver (Canadà)
És un dels 10 destins més visitats del món i una urbs oberta i tolerant, amb una xarxa sanitària i un accés a l’esport (indoor, però també outdoor, gràcies a un clima privilegiat i a unes platges a mà tot l’any) que van del notable alt a l’excel·lent. Malgrat això, la baixíssima puntuació pel que fa al mercat de treball li resta atractiu de cara als millennials que es plantegen una estada acadèmica a l’estranger. La vida cultural també flaqueja i es queda a les portes de l’aprovat. Punts forts:
Amb un 10 pel que fa a l’índex sanitari i amb un transport públic modèlic, la tercera ciutat de França cobreix les expectatives dels millennials pel que fa a la participació tecnològica de la seva població. Però viurehi resulta car per als foranis (480 euros de mitjana per un estudi d’una sola habitació) i no agrada que no sigui una urbs que es mostri especialment tolerant amb la immigració. Punts forts:
Com la majoria de ciutats alemanyes, la tolerància forma part dels seus punts forts, així com una cobertura de transport públic més que envejable. No obstant això, i malgrat tenir una catedral impressionant que és Patrimoni de la Humanitat des del 1996 i la fira de música pop més gran d’Europa (la Popkomm), no és la ciutat preferida dels millennials per fer-hi turisme, com tampoc no destacaria en ús de les TIC. Punts forts:
La ciutat de la llum brilla per diversos motius a ulls dels millennials: malgrat els últims atemptats terroristes, continua sent una de les destinacions del món preferides pels turistes, compta amb un accés a la Xarxa impecable, el seu transport públic no té fissures i ofereix una cobertura sanitària i una vida nocturna de 10. Com a contrapartida resulta econòmicament prohibitiva (és la segona ciutat més cara del món només per darrere de Singapur) i tampoc no es mostra especialment tolerant amb la immigració. Punts forts:
El Canadà és un país multicultural que promou i respecta la diversitat. En conseqüència, la que va ser la seu dels JJ. OO. d’hivern el 2010 mostra una gran varietat ètnica i el seu barri xinès, Chinatown, és el segon més gran d’Amèrica, després del de San Francisco -també hi ha barris multiculturals com el Mercat Punjabi, el barri japonès, la Petita Itàlia, el barri grec i el barri coreà-. Entre els seus punts febles, però, el millennials puntuen a la baixa el preu de l’habitatge i la vida nocturna. Punts forts:
¡Punts febles:
¡Punts febles:
¡Punts febles:
¡Punts febles:
Ocupabilitat Xarxa d’empreses Atractiu emergents turístic
¡Punts febles:
Preu de Transport l’habitatge públic
Índex sanitari
Preu dels aliments
Accés a Velocitat Cobertura ’Internet Apple Store anticonceptius
Igualtat de gènere
¡Punts febles:
Tolerància envers Simpatitzant Vida Preu de la la immigració LGBT nocturna cervesa
Festivals
// 5
6 //
Món Universitari
// D´interès
Avalua les teves
competències digitals
Si en lloc d’amb un pa, vas néixer amb un ordinador sota el braç; si navegar per a tu consisteix a concatenar enllaç rere enllaç a Internet; si piules més que no pas enraones... Si fas tot això és que ets un autèntic nadiu digital. Però sabries dir-nos quin és el teu nivell de competències en el món dels bits? Si no ho tens del tot clar, continua llegint i ho esbrinaràs!
Comencem pel principi. Què és això de la competència digital? Els experts la defineixen com a l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies d’informació i comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb el treball, l’ocupabilitat, l’aprenentatge, el lleure, la inclusió i la participació en la societat. O dit d’una altra manera, en el nostre món hiperconnectat, l’habilitat per desenvolupar-te amb facilitat, coneixement, criteri, rigor, soltesa i sense entrebancs pel món de les xarxes socials i Internet. Si vas néixer a finals dels 90, se suposa que ho hauries de saber fer perquè formes part de la Generació N (de Net, xarxa, en anglès), o també anomenada Generació D (de digital), que és aquella que designa tots els joves que pràcticament van aprendre a caminar alhora que a fer servir les noves tecnologies. No obstant això, davall d’una capa, qui sap qui s’hi tapa. O és que potser és el mateix
ser un usuari habitual de Facebook i penjar-hi fotos i comentaris a disposar d’un espai en línia on publicar regularment informació sobre solucions per resoldre problemes tècnics de dispositius digitals i software? Oi que no? No obstant això, el futur és digital i el mercat laboral cada cop demana més professionals que puguin desenvolupar-se amb desimboltura entre hashtags, s’avancin als trending topic, aconsegueixin impactes virals i siguin capaços d’analitzar big data com qui menja pipes al sofà mentre mira el partit dels diumenges. Per això, perquè et facis una idea del tipus de d’habilitats digitals existents (i puguis valorar quines són les teves fortaleses i on potser hauries de prémer l’accelerador), heus ací un petit resum de les 21 competències que recull el marc comú de competències digitals del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport dividides en cinc àmbits.
nocions de principiant
Nivell C:
Nivell B:
Nivell A:
usuari habitual
expert
Àmbit d’informació i alfabetització informacional Navegació, cerca i filtrat d’informació, dades i contingut digital.
Descripció: identificar, localitzar, obtenir, emmagatzemar, organitzar i analitzar informació digital, avaluant la seva finalitat i rellevància.
.
Emmagatzematge i recuperació d’informació, dades i contingut digital.
Avaluació d’informació, dades i contingut digital.
Àmbit de comunicació i col·laboració
I nteracció mitjançant tecnologies digitals.
Descripció: comunicar-se en entorns digitals, compartir recursos per mitjà d’eines en xarxa, connectar amb altres i col·laborar mitjançant eines digitals, interaccionar i participar en comunitats i xarxes, conscienciació intercultural.
Col·laboració mitjançant canals digitals.
Compartir informació i continguts.
Netiqueta (normes de conducta en interaccions en línia o virtuals).
Participació ciutadana en línia.
Gestió de la identitat digital.
El futur és digital i el mercat laboral cada cop demana més professionals que dominin les TIC amb criteri, creativitat i seguretat
D’interès //
Àmbit de creació de continguts digitals
Desenvolupament de continguts digitals.
8 perfils 4.0 en alça
I ntegració i reelaboració de continguts digitals.
Descripció: crear i editar continguts digitals nous, integrar i reelaborar coneixements i continguts previs, realitzar produccions artístiques, continguts multimèdia i programació informàtica, saber aplicar els drets de propietat intel·lectual i les llicències d’ús.
Domini i coneixement del funcionament dels drets d’autor i llicències.
Món Universitari
Comprensió dels principis de la programació.
Àmbit de seguretat
Descripció:
Protecció de la salut i el benestar.
protecció d’informació i dades personals, protecció de la identitat digital, mesures de seguretat, ús responsable i segur.
Protecció de dades personals i identitat digital.
Protecció de l’entorn (impacte mediambiental de les TIC).
Especialista en Agile/Scrum
Especialista en UX
Robòtica
Àmbit de resolució de problemes
Descripció: identificar necessitats d’ús de recursos digitals, prendre decisions informades sobre les eines digitals més apropiades segons el propòsit o la necessitat, resoldre problemes conceptuals a través de mitjans digitals, fer servir les tecnologies de forma creativa, resoldre problemes tècnics, actualitzar la pròpia competència i la d’altres.
Resolució de problemes tècnics.
Innovació i ús de la tecnologia digital de forma creativa.
I dentificació de necessitats i respostes tecnològiques.
Identificació de llacunes en la competència digital.
Back/Front Edn
Programador per a mòbil
Desenvolupador de solucions big data
Professionals del cloud computing
Font: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.
CURSO
Sede Barcelona: - MSc en Investigación Aplicada en la Industria Farmacéutica, Química y Biotecnológica - MSc en Tecnología Farmacéutica y Procesos Industriales - Máster en Monitorización de Ensayos Clínicos y Desarrollo Farmacéutico - MSc en Técnicas Cromatográficas Avanzadas: GC, GC-MS, HPLC... - MSc en Técnicas Analíticas de Control de Calidad Aplicadas a la Industria - Máster en Calidad Total y Sistemas Integrados - Máster en Gestión de la Industria Farmacéutica y Afines - Máster en Diseño y Elaboración de Productos con Valor Nutricional Mejorado
2017 - 2018
Másters con prácticas en laboratorios de IUCT y empresas
Sede Madrid: - Máster en Registro y Desarrollo de Productos Farmacéuticos y para la Salud - Máster en Validaciones y Cualificaciones en Industria Farma-Química
Bolsa de trabajo con 90% de inserción laboral
Font: Informe InfoJobs ESADE, Estado del mercado laboral en España, maig 2017.
Protecció de dispositius i de contingut digital.
Especialista en ciberseguretat
// 7
8 //
Món Universitari
// D´interès
La carta de presentació: claus per a una bona redacció No és obligatòria, però pot marcar la diferencia. I és que davant l’allau de currículums que reben els reclutadors, serà l’element que faci destacar la teva candidatura i et permeti arribar a concertar una entrevista personal.
La importància d`una presentació acurada Dades de l’em
Opta per una tipografia senzilla
presa:
t Departamen presa m l’e e d Nom coneixes) Adreça (si la
ial: Salutació inicenyor/Senyora, Benvolgut/da
Usa frases curtes i concises
S
amb carta f: motiu de la feina: “Em poso en contacte ra g rà a p er m e Pri una oferta d
osta a Si és en resp ue la seva a …” vostès atès q osta a l’ofert b sp am re e en ct ta ès n st vo en co ura: “Em poso Autocandidat ” edica a … empresa es d forts cv sonal + punts tzat/da en, er p ó ci ta n se f: pre pecili Segon paràgraiencia en, em dedico a, estic es er p “Sóc, tinc ex aportar…” crec que puc Em f: motivació ar part de la seva empresa…ar del ra g rà a p r ce er p rm T ci fo gradaria parti teressat/da a lupar-hi… M’a “Estic molt in vo en es d er de pod motiva el fet presarial…” em e seu project ndidatació final: lorin positivament la meva cafutures lu sa i a d en lo C a ue va lección / per que espero q procés de se “És per això el d t ar p ar er form tura per pod s…” n o incorporaci ntament,…” resposta / Ate va se la e d a “En esper
) (SIGNATURAs m o n g Nom i co tacte Telèfon de con Municipi, data
Dues versions d´un mateix text En funció de si vols respondre a un anunci de feina o bé et proposes presentar la teva candidatura, el text de la carta de presentació haurà de ser lleugerament diferent. Així, en el
primer cas, hauràs d’indicar quina és l’oferta de feina a la qual vols optar. En el segon, explicar quin és el motiu que et porta a interessar-te per aquesta empresa en concret.
n
Separa bé els paràgrafs per facilitar la lectura ABC
Vigila l’ortografia!
La carta de presentació ha d’enriquir el teu currículum, tot resumint els teus punts forts i el teu interès per l’empresa i/o el lloc de treball al qual vols optar
D´interès //
Món Universitari
Com sé que ha arribat
l’hora de canviar de feina?
La conciliació i l’ambient de treball juguen un paper clau en la nostra satisfacció laboral. És imprescindible compaginar bé la vida personal i professional per estar a gust a l’empresa on treballem. Així mateix, sentir-se valorat pels membres de la companyia i rebre la confiança per assumir nous rols i projectes ajuda a no perdre la passió per la feina. Les persones motivades, compromeses amb l’organització i satisfetes amb les seves condicions laborals treballen millor i aconsegueixen millors resultats. Però, a vegades, això falla. Experts d’InfoJobs ens ajuden a descobrir els senyals d’alarma que indiquen que ha arribat el moment de fer un canvi professional.
PROBLEM
A
PROBLEMA
PROBLEM
A
PROBLEM
A
PROBLEMA
PROBLEM
A
PROBLEM
A
CA U S A nvertit El treball s’ha co en rutina
La manca de nous projectes a la vista provoca que...
E F E C TE ...l’empleat caigui en l’avorriment i perdi la passió per la feina.
MOTIU Afrontar nous reptes obliga a seguir aprenent i manté la persona alerta i motivada.
Falta valoració professional
La manca de reconeixement de la implicació del treballador per part de l’empresa provoca que...
... l’empleat abaixi el nivell d’exigència personal, el seu compromís i les seves ganes de seguir creixent professionalment.
Ja sigui becari o alt directiu, tot empleat necessita que es reconegui la seva tasca dins de la companyia.
s plans La promoció i el n de creixement só inexistents
Quan no s’aprecien possibilitats de creixement...
...l’empleat abaixa el nivell d’exigència personal, el seu compromís i les seves ganes de seguir creixent professionalment.
No tothom vol arribar a ser cap, però cal que hi hagi una evolució en la trajectòria professional perquè afrontar nous reptes permet aprofitar tot el potencial d’un mateix.
La pèrdua de confiança i desinterès respecte dels principis ètics, missió o valors de l’empresa fa que...
...l’empleat es limiti a fer la seva feina i abaixi el nivell de compromís i les seves ganes de seguir creixent professionalment.
Sentir-se identificat i orgullós de l’empresa en la qual un treballa és fonamental. Només així, l’empleat està disposat a assumir nous compromisos amb ella i sent que el seu treball val la pena.
uHi ha una dismin la ció del rendiment i capacitat creativa
La pèrdua de passió per la feina i la percepció que la jornada laboral es fa cada vegada més llarga provoca que...
...l’empleat es limiti a fer la seva feina i perdi capacitat creativa i interès per assumir noves tasques.
Quan a una persona deixa d’agradar-li el que fa, el seu rendiment baixa.
litat Pèrdua de qua de vida
La percepció que la situació laboral afecta de forma significativament negativa en el plànol personal i la salut fa que...
...l’empleat abaixi el rendiment i compromís amb la feina i entri en una espiral d’insatisfacció laboral.
Amb els anys, els hàbits i necessitats canvien i cal aconseguir un lloc de treball que permeti conciliar la vida personal amb la professional en cada etapa de la vida.
La manca de confiança en l’equip i els companys provoca que...
...l’empleat entri en una espiral d’insatisfacció laboral.
Els companys de feina han de ser font d’aprenentatge i inspiració. Això ajuda a créixer professional i personalment a cada un dels empleats.
ís prom m o c a de Manc empresa ’ amb l
all L’entorn de treb és tòxic
// 9
10 //
Món Universitari
// D´interès
El mercat laboral ocult A la complexitat de trobar feina mitjançant els canals habituals s’hi afegeix el fet que 3 de cada 4 ofertes de treball a Espanya encara no són visibles. Per això, si volem tenir èxit en la nostra cerca d’ocupació, cal conèixer quins són els mecanismes del mercat laboral ocult.
Què és?
Oferta visible
25%
Aquelles vacants que les empreses prefereixen no fer explícites i que cobreixen acudint a les seves pròpies fonts de reclutament. El 63% de les persones que es recol·loca ho aconsegueix a través d’aquesta via.
Quins són els professionals més afectats per aquesta pràctica? Els treballadors més qualificats o especialitzats i, sobretot, els perfils de direcció i alta direcció, on ocupa el 85% d’ofertes no visibles.
Oferta oculta
75%
. . .
Quina és la tendència actual? Amb l’inici de la recuperació econòmica, el mercat laboral ocult ha començat a reduir-se lleugerament, passant d’abastar el 80% de les ofertes d’ocupació el 2014 al 75% actualment.
Quines són les franges d’edat que millor gestionen la recerca d’ocupació en el mercat ocult?
Per què existeix?
Les persones d’entre 35 i 45 anys (47% del total de recol·locats).
Com a part de la seva estratègia empresarial, moltes companyies no fan publiques les seves ofertes de feina per motius de confidencialitat. D’altres vegades, el tipus d’informació que gestiona l’empresa comporta que prefereixi contractar únicament gent amb referències (avalada per persones de confiança) abans que desconeguts. F inalment, i sobretot quan es vol contractar un directiu, hi ha empreses que fan ús de la cerca directa de professionals a través dels headhunters per obtenir, així, el perfil 100% desitjat.
I quines són les que pitjor? Quins sectors hi recorren més sovint?
Els candidats menors de 35 anys (18% dels recol·locats).
Tots, en major o menor mesura, recorren al mercat ocult per cobrir les seves vacants, encara que el que més ofertes mou en el mateix és el sector farmacèutic (79% del total de les recol·locacions), seguit del d’IT (78%) i gran consum (70%).
Font: Lee Hecht Harrison.
D´interès //
Món Universitari
Què podem fer per accedir-hi? 1. Activar la xarxa de contactes. Però perquè la xarxa de contactes sigui efectiva, cal saber utilitzar-la correctament. Cal entendre que el networking, planteja l’establiment d’una relació d’avantatge recíproca i que en ell mateix no proporciona una feina sinó la informació que ajudarà a aconseguir-la. Així, per treballar efectivament el networking s’ha de tenir un missatge clar i concís que transmeti quin és l’objectiu final, el valor afegit i en què et pot ajudar l’altra persona. I és important preparar un mapa de contactes tenint cura de la xarxa que s’elabora, comunicant-los avenços i aportantlos informació que els pugui resultar interessant, així com crear les oportunitats de veure i ser vist fent una llista de llocs propicis per ferho: congressos, fires o comunitats virtuals, i també xarxes socials de caràcter professional. La meta final serà la creació de nous contactes que ens ajudin a apropar-nos al lloc de treball i fins i
tot arribar a l’oferta abans que surti al mercat.
2. Optar per una candidatura espontània
també és una bona eina d’accés a aquest mercat (les estadístiques diuen que incrementa la probabilitat d’incorporar-se en l’empresa en un 35%). En aquest cas, cal enviar una carta al cap directe o responsable de la contractació -amb nom i cognom- que pot anar (o no) acompanyada del currículum. El que sí ha d’indicar obligatòriament l’autocandidatura és quin és el valor afegit que podem aportar a l’empresa per despertar l’interès de l’interlocutor per generar l’entrevista de contacte. Per poder proposar aquest plantejament correctament, però, cal recordar que prèviament s’ha d’estudiar en profunditat l’organització, i els seus productes i serveis, per tal de trobar el ganxo que ens permeti de vendre el nostre perfil professional.
.
45%
El de les ofertes d’ocupació que es mouen en el mercat ocult tenen el seu origen en el networking i la candidatura espontània
Font: Lee Hecht Harrison.
Anatomia d’un bon orador Si has de fer una presentació en públic i tens el pressentiment que el pànic escènic t’espatllarà el moment, tingues en compte aquests consells que t’oferim a continuació i digues adéu a la inseguretat, les tremolors i la boca seca!
1. Mira la teva audiència als ulls 2. Pren-te el temps necessari per
9. Si tens espai, mou-te
3. Transmet confiança 4. Si t’equivoques, no et discul-
10. No donis discursos
començar i respira
pis per cada error que comets
5. Manté una bona postura
corporal
6. Adopta una posició que
transmeti control i seguretat en tu mateix
7. Treu pit 8. Deixa les teves mans als
costats (si et serveix d’ajuda, agafa un bolígraf)
entre el públic per captar la seva atenció
massa llargs
11. Dosifica el volum i la velocitat del teu discurs
12. Utilitza i mou les
teves mans, però sense exagerar
13. Si parles des d’un podi, fes-ho de forma clara i sense sentir-te intimidat
14. Dirigeix les puntes
dels peus a la teva audiència
// 11
12 //
Món Universitari
// D´interès
Piulades des del món laboral Tendències, novetats i curiositats del mercat de treball actual
@InfoJobs 2 de cada 10 treballadors a Espanya afirma tenir un #capmésjove que ells
@Randstad_es
Els #ocupats<25 anys creixen el 2016 per tercer any consecutiu (+2,2% respecte del 2015).
@SumaCRM
Tan sols el 22% de les empreses espanyoles compta amb programes de #teletreball
@WEF_ES
Resolució de problemes complexos, pensament crític i creativitat: les tres #habilitats més importants per als treballadors pel 2020
@fmapfre
Hàbits saludables i horaris més flexibles són aspectes clau per augmentar la #productivitat de l’empresa
@Adecco_prensa
El #salari mitjà brut espanyol (1.636€ mensuals) és un 15,4% inferior al salari mitjà de la UE (1.934)
@ManpowerGroupES Compensació, tipus de treball i flexibilitat horària: els tres aspectes d’una #ofertadefeina més valorats pels candidats espanyols
@InstitutoInesdi
Digital Marketing Manager, Community Manager i Social Media Manager encapçalen el #Top25ProfesionesDigitales2016
@GPTW_Spain
Liberty Seguros, Mars en España, Cisco, Mundipharma i VisualMs lideren la llista #BestWorkplaces2017 per categories
@es_INE
Tan sols el 8,5% d’empreses espanyoles va fer anàlisis de #bigdata el 2015
@michaelpage_es
La mitjana de confiança en la millora del #mercatlaboralespanyol és del 43%; els menors de 30 anys són els més optimistes (51%)
@Deloitte_ES
El 76% dels millennials valora positivament la possibilitat de contribuir amb #accionssocials des del seu lloc de treball
14 //
Món Universitari
// Líder d´opinió
Foto: Bernat Almirall.
Alguer Miquel, Àlex Colinas i Sergi Carbonell
Txarango
“Cal trobar allò que t’apassiona a la vida, i això de vegades és un camí llarg” Pronunciar Txarango equival a parlar de música festiva, bona entesa i bon rotllo. Pero també de compromís i solidaritat. I és que el seu estil únic que combina el reggae, els ritmes jamaicans i referències al món del circ i del clown no només connecta des de fa ja set anys amb un públic cada cop més internacional. La seva música també vol alçar-se com “a llenguatge d’alegria” en llocs com camps de refugiats o zones en conflicte que necessiten “de manera urgent dosis de dignitat”. Conversem amb Alguer Miquel, Àlex Colinas i Sergi Carbonell (Hipi), cantant, baix i piano, respectivament, d’un grup per a qui “fer música que a més acompanya i abraça tantes persones” és un privilegi “brutal”.
ESTHER ESCOLÁN
La presentació en societat del vostre últim disc, El cor de la terra, a les teulades gironines, va ser molt significativa ja que va aplegar milers de seguidors. Què representa per a vosaltres el contacte amb el vostre públic? Nosaltres tenim la sensació que aquest projecte l’hem posat en marxa amb molta més gent que la que formem pròpiament el grup. Ara ja som milers de persones les que hem fet realitat
aquest projecte i ens sentim súper privilegiats perquè, gràcies a aquesta relació que vam engegar durant el nostre primer concert, som el que som ara. Hi ha milers de persones que senten Txarango part de la seva vida. Fer música ja és un privilegi, però saber que a més acompanya i abraça tantes persones és brutal. És una relació d’amor que nosaltres intentem cuidar contínuament perquè sabem que si no hi hagués gent que estimés el projecte nosaltres no
estaríem aquí. Quan traiem un disc, després tenim l’oportunitat de celebrar-lo amb els nostres seguidors durant els dos anys que dura la gira. El cantem, el cridem i el ballem! La millor part és aquesta celebració col·lectiva, que esdevé gairebé un ritual. A l’escenari és on vibrem més i ens sentim més feliços. Heu portat la música catalana a diversos llocs arreu del món. Ara al juny actuareu al Glastonbury
“A cada país la gent balla i celebra la nostra música de manera diferent, però aquesta és la riquesa del viatge i de l’experiència vital que estem vivint a través del nostre ofici.”
Entrevista //
Festival. Hi ha alguna experiència que us hagi marcat més especialment durant el vostre periple internacional? Moltes! El primer concert que vam fer fora de l’Estat espanyol va ser a França. Allà ens vam adonar que l’espectacle que duem a terme en els nostres concerts és quelcom que podem exportar a qualsevol indret del món. Vam ser capaços d’entendre’ns amb el públic com si realment estiguéssim a casa nostra i va ser màgic. Hem tocat a indrets molt diferents, des d’Àsia a Amèrica, passant per l’Àfrica, i constatem que la màgia dels concerts succeeix igualment. A cada país, la gent balla, celebra i expressa la nostra música de manera diferent, però aquesta és la riquesa del viatge i de l’experiència vital que estem vivint a través del nostre ofici. Aquestes experiències vitals marquen d’alguna manera les vostres cançons? Per descomptat! De fet, El cor de la terra dibuixa una mena de mapa d’aquests
Foto: Bernat Almirall.
viatges que hem fet últimament. En paral·lel a la gravació del disc, entre novembre del 2015 i octubre del 2016, hem estat a molts països: hem visitat tres camps de refugiats a Grècia, hem estat a la frontera sud de Melilla, també a Senegal i a Gàmbia, etc. A més d’inspirar els nostres relats, aquests viatges ens han inspirat a nivell de ritmes, sonoritats, etc. Descobrir la música com a llenguatge universal enmig de situacions límit com les que tenen lloc a diferents indrets del món és increïble. Què us reporta participar en iniciatives d’aquest tipus, o amb la Marató de TV3, Ràdio Nikosia o la ONG Pallassos Sense Fronteres? La màgia i totes les sensacions que desperta la música al seu pas són increïbles. La música esdevé un model en positiu per a centenars de nens que només veuen soldats i s’alça com a llenguatge d’alegria en un lloc que necessita de manera urgent dosis de dignitat. Per a nosaltres tenir entre mans una eina que aconsegueix tot això és realment impressio-
nant. Aquest darrer any ha estat una experiència brutal en tots els sentits, i per això combinem la gira que segueix habitualment la publicació d’un disc amb totes aquestes actuacions en indrets on es donen situacions extremes a diari. I ho fem convençuts del fet que tots estem de pas en aquest món i que, si durant aquest temps som capaços de transformar mínimament els contextos on actuem, ja és molt gratificant. No podem viure a la nostra bombolla, alienats i mirant cap un altre costat, perquè les realitats que ignores t’acabaran esquitxant tard o d’hora. Txarango sempre ha tingut clar el seu objectiu i el full de ruta per materialitzar-lo. Quin missatge donaríeu a tots els joves que llegiran aquesta entrevista? El primer que els diríem és que si s’avorreixen a la cadira de la universitat, agafin i marxin, perquè a fora hi ha un munt d’oportunitats. Tot el que Txarango ha aconseguit fins ara ha estat gràcies al fet que la nostra feina ens fa vibrar i, probablement, allò que ells ara detecten com a hobby
Món Universitari
“No podem viure a la nostra bombolla, alienats i mirant cap un altre costat, perquè les realitats que ignores t’acabaran esquitxant tard o d’hora.” és el camí a explorar, tal com ens va passar a nosaltres. No hi ha més. Cal tenir uns estudis per poder-se defensar, però al final cadascú ha de poder inventar la seva pròpia manera de relacionar-se amb el món que l’envolta. Els animaríem a estudiar molt si els agrada l’opció que han triat, però sobretot els animaríem a viure experiències noves, que són les que conformaran els seus aprenentatges de vida més significatius. Cal trobar allò que t’apassiona a la vida, i això de vegades és un camí llarg. Cal perseverar.
.
Una gran família La trajectòria de Txarango arrenca l’any 2010, quan tres companys de pis del Barri Gòtic barceloní funden un grup que, després de diverses etapes, acaben integrant 10 músics –entre ells, Alguer Miquel (Sant Joan de les Abadesses, 1986), Sergi Carbonell (Ribes de Fresser, 1986) i Àlex Pujols (Santa Eugènia de Berga, 1987)– que, ara, abanderen la música catalana dins i fora de les nostres fronteres. Bromegen dient que se senten grans quan giren la vista enrere, tot i que afirmen, rotunds, que “tornarien a aquell moment sense pensarho”, ja que aleshores tenien “el temps suficient i unes ganes i una il·lusió desbordants”. Avui, amb el seu tercer treball d’estudi, El cor de la terra, ja al carrer, i immersos en una gira que va arrencar al Poble Espanyol el passat 13 de maig, conclouen que “veure, amb la perspectiva del temps que hem aconseguit fer realitat allò amb què somiàvem al principi no és més que el resultat d’haver-ho somiat, estimat i lluitat al màxim durant aquests anys”.
// 15
A i r à T i S r E V i n l’ESColA U
GrAdUA’T A l A n o S r E p méS
a r u g e s as r u t u F u el te
ó tr i c a c u d ns e o i s i p c s e e d r s e ó i n t r s exte ó ge i s c e a v u o q i n t te n c i n i à t r r r p a o a p m i r u c ís s ia fo icièn m c f o e n r è i ó p i r s m e s o p tad c s x e e p i ó rofe ó u i i q c x e e a l c ref uni tació t i m n c o e a c p r m a a e i o c f c x i n n e i è r all a g c i n i x s ner al e nt e r o a i i o p d b u a a t r l s o t e l l uca e i d a g m e t t erca l s t a u n t n s o e n i n s e oeguim C ren p s deci e s a n r ó r i e u ta m c t t s x a o e r p s g s e e e ió fu a u r t r q i t n eossi n gestió pràct m a e l ó a i i t c c a s a i t n v è r seg s o i o u t c i n t f n u e i f t ó i ó r i s erveis c o fes terac ís sup proa n m i ó o ació i r r r c a p g a m e m r r t o t o o n c i f l r uip emes ència oacfie ció va tació eq veis sist ó experi
2017-18 a i r e m r e
cap es ser a nicaci d u v a i m t t s o e a c treball fo ó a nci èm flexi gr e i r x e t l n n e e a u r m a labo creixe Gr s r e n o i p millora
inF
a i p à r Fisiote a c i t à m inFor s i e v r i se Grau D’
www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat
@EUGimbernat
Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es
Grau en