RENDIMENT

La Clàudia Pons durant un entrenament.

CLÀUDIA PONS

SELECCIONADORA ESPANYOLA DE FUTBOL SALA

“L’esforç, la constància i la passió m’han aportat grans èxits professionals”

Com a jugadora de la primera divisió i internacional ha guanyat dues lligues, una Copa Ibèrica, dues Copes de Catalunya i tres mundials. Com a entrenadora, va formar part de l’equip tècnic de la Federació Catalana de Futbol i va ser seleccionadora catalana sub-21 i segona entrenadora de la selecció absoluta espanyola. El 2018 va passar a dirigirla, i va guanyar el primer campionat europeu. És la primera entrenadora que rep el Futsal Planet Awards 2021.

Tens una trajectòria brillant, com ho portes? Des de petita he tingut una forta vinculació amb l’esport. Soc de Bagà, un poble petit on no hi havia gaire oferta esportiva. De seguida vaig començar a jugar a tennis taula, i en passar al futbol sala vaig decidir dedicar-m’hi professionalment. He jugat en diversos equips i nivells, sempre amb el màxim esforç, i tenia clar que en retirar-me volia ser entrenadora. És aquí on comença la meva trajectòria a l’altra banda, passant a formar part de la selecció catalana primer i de la selecció estatal ara.

Estàs satisfeta amb aquesta evolució

professional? No és el mateix ser jugadora que entrenadora, i encara menys ser seleccionadora. En cada posició cal tenir clars conceptes diferents. Quan jugues has de pensar en l’equip, a rendir al màxim nivell, a entendre les instruccions que pertoquen. Quan passes a ser seleccionadora, les preocupacions es multipliquen. No tenim un equip tancat i cal estar pendent d’adaptar la idea de projecte a cada moment. La incertesa de la pandèmia no ens ha ajudat.

Hi ha més pressió en un partit de selec-

ció que en un de club? Sí. La pressió de la selecció no és la mateixa que la d’un club. Les oportunitats no són cada setmana, i això suposa tenir un gran èxit o no tenir-lo. Jo he d’intentar que tot això afecti positivament l’ambient del grup, que totes treguin el millor d’elles mateixes.

Ho gestiones tu sola o tens algun suport? Compto amb un cos tècnic: un segon entrenador i un preparador físic que són presents en la selecció de jugadores, en el seu seguiment, en el model tàctic, les accions a pilota parada... També compto amb un analista i amb el director esportiu, que són essencials per a la gestió de les concentracions i del calendari.

Es fa estrany entrenar jugadores amb

les quals has sigut companya? Sobretot al principi. Jo vaig deixar de jugar al juny del 2015, i al setembre em vaig incorporar de segona entrenadora a la selecció espanyola. Tenia companyes de selecció però també companyes d’equip i fins i tot companyes de pis! El repte és saber posar la distància i separar la relació personal i la professional.

Has rebut reconeixements importants, com la Gala de les Estrelles o el Futsal Awards 2021 com a millor seleccionadora femenina del món de futbol sala. És una recompensa a tants anys de de-

dicació? Més que un reconeixement ho visc com una motivació per seguir treballant i millorant dia a dia. Evidentment, sempre és un honor rebre un guardó, però m’ho prenc com un motor per continuar evolucionant. Encara em queda molt camí per recórrer!

Quin paper ha tingut l’INEFC en la teva

evolució professional? Ha sigut crucial en la meva formació i molt important per aconseguir els èxits professionals que estic assolint. Crec que la fase acadèmica és molt important per a un/a tècnic/a de primer nivell. Jo vaig començar a estudiar la carrera a l’INEFC Lleida, i per qüestions esportives vaig haver de fer el trasllat a Barcelona, on la vaig acabar. La relació amb la institució segueix encara ara. Hi imparteixo un curs per a entrenadors, participo en actes diversos i en les proves físiques d’accés als cicles formatius d’entrenador/a.