SORTIDES PROFESSIONALS: EDUCACIÓ

Irene Pellicer durant el Congrés d’Innovació en Educació Física del 2021.

IRENE PELLICER

PROFESSORA D’EDUCACIÓ FÍSICA EMOCIONAL

‘Amb el llibre he vist que l’educació física emocional interessa molt”

Va estudiar CAFE a l’INEFC Lleida i un postgrau d’Educació Emocional. Ensenya educació física als Jesuïtes de Casp i és professora del Màster en Formació del Professorat (BlanquernaURL); del Màster Remind i del Postgrau d’Educació Emocional i Benestar (UB). Autora d’“Educación Física Emocional. De la teoría a la práctica”, i coordinadora i coautora de “NeuroEF: la revolución de la Educación Física desde la Neurociencia”.

Com vas especialitzar-te en educació

física emocional? Quan vaig llicenciar-me vaig fer un postgrau d’Educació Emocional amb el catedràtic Rafael Bisquerra, creador del concepte. Va ser revelador comprovar que hi ha moltes coses rellevants que no es treballen a l’escola, com aprendre a comunicar-se, saber dir que no, gestionar conflictes... Vaig començar a pensar como ho podia encaixar amb el tema motriu.

On està el vincle entre emoció i motricitat? El doctor Bisquerra diu que els aprenentatges que perduren són aquells on hi ha una emoció, i això es dona amb més facilitat quan els aprenentatges són vivencials. Aquí és on vaig veure què podia fer per treballar l’emoció, perquè a les classes d’educació física sempre hi ha moviment.

En quin moment decideixes escriure un

llibre sobre el tema? Després del postgrau vaig participar en un projecte a l’Índia. Però allà no parlava l’idioma i em vaig trobar molt sola i aturada. Vaig començar a plasmar el que havia après en el postgrau vinculant educació emocional amb l’acció motriu. Vaig enviar el que vaig escriure a la professora Mercè Mateu, que em va posar en contacte amb l’editorial INDE, que ho van publicar. Va ser un gran regal.

Vaig veure que hi havia moltes persones interessades en l’educació física emocional. Especialment entre els nens i nenes i els joves, que viuen un còctel emocional mal regulat, i que aquest aprenentatge també està per fer entre persones adultes.

D’on vas treure la informació per al llibre?

Vaig partir del currículum d’Educació Física i del marc teòric de l’educació emocional. Vaig buscar informació que vinculés l’emoció i el cos. Vaig fer una proposta amb diferents dinàmiques. Mentre feia el postgrau feia proves amb el meu alumnat, algunes propostes no eren gens encertades. En tornar de l’Índia, vaig posar a prova les dinàmiques que havia escrit amb l’alumnat, des de primer d’ESO fins a primer de Batxillerat. en la part conceptual, basada en les teories del doctor Bisquerra, buscant una vinculació amb l’emoció i diferents conceptes. Ara faig dinàmiques diferents. Començo amb una dinàmica atencional, perquè els alumnes estiguin presents; seguim amb una dinàmica d’alliberació energeticoemocional, després una de moviment que permet treballar les cinc competències emocionals que proposa Bisquerra, començant amb la competència social. Acabem amb una dinàmica de quietud, inspirada en les propostes de Luis López González sobre la relaxació a l’aula.

Com t’ha ajudat la formació a l’INEFC

en la teva trajectòria? Soc de la segona promoció de l’INEFC Lleida (2002). Va ser meravellós. Jo venia de Terol, i arribar a Lleida va ser per a mi la llibertat. Anteriorment, havia fet gimnàstica rítmica, i llavors era la meva vida. Volia ser entrenadora i vaig fer pràctiques de jutge, però em costava entendre com persones adultes proposaven un codi de puntuació amb exercicis contraindicats per a nenes petites. De manera que vaig acabar la carrera sense projecte vital. De cop i volta, em vaig trobar amb el món de les emocions i tot va fluir sense adornar-me’n.

Vaig buscar informació que vinculés l’emoció i el cos, i vaig fer una proposta amb diferents dinàmiques”