MEDI NATURAL

Manel Maestre enllestint la taula de competició d’Irati idiakez a la Copa del Món de Sbx a Finlàndia.

MANEL MAESTRE MARCOS

ENTRENADOR I SELECCIONADOR NACIONAL DE L’EQUIP PARALÍMPIC DE SNOWBOARD

“Ser un esport olímpic ha ajudat a professionalitzar el surf de neu”

Graduat en CAFE a l’INEFC, és seleccionador de l’equip nacional espanyol i entrenador de l’equip paralímpic de snowboard al Centre d’Alt Rendiment d’Esports d’Hivern Adaptats (CDIA). També és membre de la Federació Espanyola d’Esports de Persones amb Discapacitat Física (FEDDF). Compagina aquesta feina amb la faceta d’entrenador de surf aquàtic.

Ets entrenador de l’equip paralímpic de snowboard. Com vas arribar a aquesta

posició? Sempre he estat envoltat de la neu. Vaig entrar a l’INEFC i mentre estava allà em vaig treure el títol d’entrenador de surf de neu. Vaig conèixer l’esport adaptat a través del professor Víctor Labrador, i de l’Astrid Fina, l’atleta paralímpica que va aconseguir el bronze als Jocs Paralímpics d’hiven 2018. Coneixia l’Astrid de venir a Andorra. Quan va arribar la pandèmia, vaig contactar amb ella perquè volia fer un pas més dins la meva carrera.

Ja tenies clar que volies ser entrenador?

Les sortides professionals dins el món del surf de neu són poques. O bé et dediques a fer de professor o d’entrenador, però és complicat entrar dins el món de l’alt rendiment. Em van comentar que s’estava formant un equip nou arran de la retirada de l’Astrid i de l’Albert Mallol, l’antic entrenador, que ara és professor a l’INEFC.

Quina experiència tenies en el món del

surf de neu? Jo m’he dedicat tota la vida al món de la competició dins la modalitat d’estil lliure. Dins l’esport convencional era complicat accedir a un equip nacional. Però arran de conèixer l’esport adaptat a l’INEFC va sortir aquesta possibilitat d’entrar en l’alt rendiment. Va ser apassionant.

Va ser fàcil entrar com a entrenador? Com que era graduat en CAFE i havia estat vinculat al món de la competició, juntament amb la meva formació dins el món del surf de neu, i després d’un procés de selecció, al final el CDIA va confiar en mi per entrenar.

Quins objectius tens com a entrenador i

seleccionador? Sempre he volgut millorar i aprendre, i ara m’estic envoltant de gent que en sap moltíssim. M’agradaria molt portar als propers Jocs algú a qui hagi entrenat durant molt de temps. És un repte. Ja que no hi has pogut arribar tu com a esportista, poder fer-hi arribar algú a través dels teus coneixements i del que has après és molt satisfactori.

Quines dificultats té entrenar atletes pa-

ralímpics? Cal diferenciar l’alt rendiment de l’esport adaptat per a tothom. L’alt rendiment s’entrena completament normal; els exercicis específics són similars als que es fan a nivell convencional, però amb petites adaptacions. Per exemple, si a l’Irati Idiakez li falta un braç, s’intenta compensar en les sortides i adaptar-les. El que ha de fer el tècnic és buscar les compensacions necessàries per treure el màxim rendiment.

Què va suposar per a tu que el surf de neu passés a ser un esport olímpic i paralímpic? Espanya ha apostat molt poc per l’snowboard, com que és un esport que ve de l’estranger aquí en tenim poca cultura. Sempre s’ha apostat molt pels esquiadors, però portem 40 anys sense cap medalla d’esquí. Que sigui un esport olímpic ajuda a canviar la imatge i a professionalitzar el surf de neu, que és una cosa per la qual portem lluitant molts tècnics des de fa molts anys.

Com valores el teu pas per l’INEFC? És el millor que he pogut fer a la meva vida. Tota la meva família em deia que busqués una feina al costat de casa, que fes de professor..., però jo sempre he lluitat per fer el que m’agrada, i finalment vaig triar una carrera que em permetés treballar d’això. Estudiar a l’INEFC i conèixer els millors professors ha estat brutal.

Arran de conèixer l’esport adaptat a l’INEFC, va sortir la possibilitat d’entrar en l’alt rendiment. Va ser apassionant”