ENTREVISTA A RAFEL POL

Rafel Pol a la “Ciudad del fútbol de Las Rozas” en un entrenament de la selecció absoluta.

RAFEL POL

PREPARADOR FÍSIC A LA SELECCIÓ NACIONAL DE FUTBOL

Què li aporta a un jugador la teva feina?

Ens marquem objectius a curt termini, com ara reforçar la musculatura d’un jugador, i a llarg termini, com per exemple preparar un equip per a una competició potenciant el rol de cada jugador o fer un entrenament individualitzat per a un jugador lesionat.

És una feina de molta responsabilitat?

Jo crec que la responsabilitat se la posa un mateix, però si ets preparador físic d’un equip d’alt nivell, treballes sota pressió perquè hi ha molta gent opinant sobre el que fas. La responsabilitat l’enfoco cap al jugador, perquè m’atorga la confiança per resoldre un problema. És a ell a qui no he de fallar.

“En la preparació física, els aspectes fisiològics i psicològics es relacionen”

Llicenciat en CAFE a l’INEFC el 2010, ha trepitjat els millors camps del món com a preparador físic d’equips com el FC Barcelona, l’AS Roma, el Celta de Vigo o la selecció espanyola. També té un Màster en Prevenció i Readaptació de lesions esportives en el futbol i és autor de diversos articles científics relacionats amb l’aplicació de les ciències a la complexitat de l’entrenament esportiu.

La preparació física és essencial per a tot esportista. Per què és una part tan

important? Consisteix en el desenvolupament del potencial funcional de l’esportista i de les seves qualitats físiques fins als nivells més elevats possibles. Un atleta es relaciona amb l’entorn a través del moviment. Això s’ha d’adaptar a cada context i a l’entorn, perquè és el que farà que un esportista tingui més o menys èxit

Per això el teu paper és clau dins un

equip? És molt rellevant també gestionar el cansament, els nervis, la pressió emocional, la freqüència cardíaca... La meva responsabilitat és que en diferents contextos tot continuï funcionant.

Com és ser el ‘mà dreta’ de Luis Enri-

que? Quan estava acabant INEFC, el 2010, vaig publicar un treball que va acabar sent un llibre. Treballava com a preparador físic a l’equip femení Levante Las Planas, que jugava a la segona divisió nacional, i vam estar a punt de pujar a primera. Llavors em va arribar una proposta de Luis Enrique per treballar amb ell a l’AS Roma. Va ser un canvi brusc, perquè vaig passar d’una estructura amateur a l’elit. Ja fa onze anys que estic amb ell.

Ets autor del llibre ‘La Preparación ¿Física? en el fútbol’. Què volen dir aquests in-

terrogants? Tot està molt més vinculat del que sembla. No hi ha una diferència clara en la preparació física entre el que és fisiològic, psicològic o sociològic. Sovint, el fet que un jugador augmenti el seu rendiment està més vinculat a la motivació o a la focalització en la tasca que vol aconseguir.

El 2021 vas ser guardonat amb la ‘Bota de oro’ de la Federació de Futbol de les Illes

Balears. Segurament treballar amb la selecció espanyola fa que la meva feina sigui més visible. Jo intento treballar amb el màxim compromís i estar satisfet de la feina que faig independentment dels guardons, perquè hi ha temporades bones i d’altres que no ho són tant. Els reconeixements m’aporten ganes de seguir treballant.

Tens una extensa formació acadèmica. En el futbol has d’estar en constant apre-

nentatge? Recentment he defensat la meva tesi doctoral a la Universitat de Lleida, i l’he anat treballant en paral·lel a la meva feina al Barça o a la selecció espanyola, que són clubs que t’absorbeixen molt. És important treure temps i energies per continuar desenvolupant les nostres capacitats professionals per tal de no quedar estancat.

També et dediques a la docència. M’agrada fer masterclasses per explicar als alumnes què és la preparació física i la seva importància. A l’INEFC n’he fet diverses.

Com t’ha acompanyat l’INFEC en la teva

trajectòria? Va ser un gran canvi, perquè venia de Campanet, un poble petit de Mallorca. L’adaptació el primer any va ser difícil i va ser gràcies a la carrera que vaig poder sentir la facultat com casa meva. Hi tinc un vincle molt fort.

La responsabilitat l’enfoco cap al jugador, que m’atorga la confiança per resoldre un problema. És a ell a qui no he de fallar”