Av. Joan Baptista Sanmartín, 12

Sis? Set anys? Enigmàtic misteri, càndida infantesa a evocar, pensar en aquell baptisteri i com a les falles em va lligar.

Ni joiers, ni la Rodoreda van caldre per anomenar, on un campanar robust i fullat cresquí, la plaça del diamant.

Matins, vesprades i nits jugant, ballant, gaudint, rient, plorant... Magisteris de la pólvora, Cineastes de la millor pel·lícula.

Monument faller “indultat”, de portals proscrits de la història, dèdals imperibles a la memòria, on tot i res ha estat contat.

Bressol i escola lingüística, llar de filòlogues de carrer, artesanes de la cola i el paper, veure i fer, sa didàctica.

I d’entre tota la clamor d’aquella inoïda obra mestra sis noms germinen a la festa, cop d’ull al fil, gama de colors.

Cançó que retrona a mon eix, ambiciosa actitud vital, rara vegada s’extingeix. Llaços familiars i no de sang omplen el meu cor humà, som cosins, som germans.

Pots fer qualsevol cosa: alliberar somriures perduts, badar els ulls dels increduls, lloar les tares dels teus amics… O és que no t’ho creus?

A qualsevol fascines, fas de la vida roses, romandre prop de tu impressiona a qualsevol. Cuses un sentir perpetu, as i de la vida èmbol.

La vida ens juntà a la falla, amistat pura que perdura, us ho podeu creure? Res millor que tú puc veure, a tots encises quan el teu cos balla.

Llac calmat, lloc refugi, uns no et recorden i altres ploren per voret. Sol i lluna per a mi.

Allí et vaig conèixer i allà vam créixer. Deu ser el pas del temps, a la memòria encara ets.

Fins ací arribem, un bes. Escriure açò m’ha delectat, recordar els moments acabats, reviscolar vells sentiments, allò que jo soc us ho dec. No puc esperar a fer el següent.