LAIA MOLINA SUÁREZ

Si cercàrem el significat de la paraula “família” parlaríem d’allò que la sang uneix, d’allò que no podem escollir, d’eixa gent que ens rodeja des del moment del nostre naixement, però em creuríeu si us dic que la nostra reina Laia va tindre el privilegi d’escollir la seua família? Malgrat que no és la meua història us la contaré, puix he tingut el plaer de poder escoltar-la de primera mà.

Va ser un 12 de gener del 2002 quan una xicoteta, amb futur d’altesa, apareixia en aquest món. No va tardar gaire a donar els seus primers passos, uns passos ben encaminats cap a una passió, una passió com és aquesta festa, aquest món, les falles. Factor veritable d’aquest sentiment és que no es pot viure a soles, ja que la germanor i la calor de qui fa el comboi de la festa és allò que la fa tan especial, i quan us dic que sa majestat va poder escollir la seua família parle just d’açò. Nostra regina ha crescut rodejada de tota la gent vilera que tant l’estima, “per mi la falla és ma família, m’he fet gran, he deprés, he rigut i plorat amb ells com amb cap persona, sempre amb ells, sempre amb la Vila”.

El sentiment viler porta en ella des de ben menuda, i és que açò ve de casa.

Loles Suárez, presidenta de la falla, però per la nostra reina molt més que això, puix que és la dona que li atorgà la vida, la dona que l’alliçonà en els valors fallers que hui la fan digna representant del barri que dona nom a la nostra falla. “Personalment, esdevé força important poder viure aquest any junt amb ma mare, sentir que tot allò que m’ha ensenyat sobre aquesta festa ho puc posar en pràctica directament de la seua mà, a més, saber que és la primera dona presidenta de la falla, em fa sentir increïblement orgullosa.”

I no tan sols parlem de l’amor d’una filla, també de l’amor d’una germana. Sí, heu llegit bé, una germana, i és que tot i que Laia no en tinga, hi va poder escollir una vilera, Ana Suárez, nostra reineta i cosina de sa majestat.

Avancem i fem camí cap al 17 de gener de 2010. Naix la xicoteta Ana; uns mesos abans a casa de nostra majestat arribava la telefonada més important per ella “per fi anava a deixar de ser l’única nena de la casa”. Des del mateix instant en què Ana va aplegar a la família, Laia ja tenia present complir el seu somni junt amb ella, compartir el seu regnat. “Jo ja parlava amb les meues amigues per veure quan podria coincidir amb la meua cosina, a tall de ser reines juntes”. Sortosament, per fi ha arribat el moment.

Si li preguntem de primera mà sobre la nostra reineta, allò que li naix del cor i la primera paraula que apareix a la seua ment és: germana. Per a Ana, Laia sempre ha estat un exemple a seguir i sempre han estat molt unides, “les dues xiquetes de la casa”, i és per això que aquest any esdevé tan especial i familiar per a ella.

Així mateix, si encetem el tema de la família, podem parlar també sobre aquell tòpic que diu que els amics són la família que escollim. Doncs bé, la nostra cort són eixes amistats tan familiars per a Laia. Judith, Alba Vilarroig i Alícia: tres senyoretes que han crescut juntament amb la nostra protagonista, i és que des de minyones han format part de la família vilera, han jugat, desfilat i vist cremar més de mil falles sempre juntes.

“Sincerament, estic molt agraïda i valore molt que hagen volgut formar part d’aquest any. Sent que és quelcom molt bonic”.

Paula: tot i haver-se conegut fa tan sols un any, el fet de compartir l’exercici faller anterior com a camarades a la cort d’Àfrica, va plantar una llavor d’amistat que ha brollat de manera satisfactòria. “Paula és una artista. Em va alegrar moltíssim saber que volia tornar a posar-se els seus adreços a tall de viure aquesta experiència amb mi”. Naiara: una amistat de molts anys, dins i fora de la Vila. “Si volia que algú fora fallera amb mi, per sobre de qualsevol altra persona, era sense cap mena de dubte ella.”. Aitana i Alba Garcés: el fet de ser noves a la falla no ha impedit que s’estrenen per primera vegada com a falleres de la cort d’honor vilera amb plens drets. “Quan em van dir que volien ser falleres... No m’ho podria creure! Estava d’allò més emocionada, ja que ens coneixem des de fa prou anys. A més a més, sabia que per a Alba era la primera vegada que es vestiria de fallera, i ja veus... que millor que viure-ho juntes!”. I per últim, Blanca: una sorpresa com cal, agradable i satisfactòria. “No ens coneixíem més enllà de la falla i quan em va dir que volia ser fallera el 2023, l’alegria ja arrebossava dins de mi. Sempre m’havia paregut una persona molt adorable, estava desitjant conéixer-la més a fons”.

Laia te una familia molt gran, i és amb aquesta familia amb qui va voler compartir un dels moments més especials per una sobirana, aquell moment en què per fi podem vore els vestits que lluirá durant el seu regnat, els adresos i mantilles, els davantals i els rams, i el privilegi de ser els primers en admirar-los el vam tindre nosaltres. Laia explica quan vols ensenyar allò que tanta il·lusió et fa en qui primer penses, com no, és en la família, “per això vaig voler que foren els primers a vindre, tot i que, normalment, el de la Reina és l’últim que es visita, jo no volia que ningù el veiés abans que ells”.

I ja que parlem d’amor i de vestits, aprofitaré per a contar-vos la tercera de les històries, una que demostra que l’amor a primera vista sí que existeix, que demostra que el cor i els sentiments no enganyen, i és que d’entre desenes de colors, brodats, flors i acabats, els ulls de sa majestat sols en una tela es van poder fixar. “Va ser la darrera que m’ensenyaren i en eixe instant vaig saber que havia de ser meua de totes totes”. I no va desencertar, estava fet per a ella, digne vestit d’una deessa.

“El moment d’escollir cada detall de la indumentària és màgic per a mi”.

La quarta i última història començà fa no gaire, això no obstant, sent dir-vos que no podré acabar-la de contar, i no és que no vulga, sinó que aquesta encara està escri vint-se. Aquesta és la història d’una jove amb un somni faller, amb una passió im mesurable pel foc i la flama, amb un amor incondicional cap a les flors i sa patrona, una jove que llueix un somriure al so de la marxa vilera alhora que representa, jun tament amb huit senyoretes, a aquella a qui sempre anomenarà la seua família, la Falla Barri la Vila.