ens ha defraudat

No tot és el que pareix en la família reial perquè el nostre rei emèrit és de tot excepte honrat.

El rei emèrit s’excusa d’una cacera furtiva dient que no ho farà més en postura taxativa.

I caceres no en fa més, de veritat?, no ho sabem, però el que sí que és ben cert és que ha fet fraus amb diners.

Per comissions milionàries s’ha embrutat el monarca i ara viu exiliat en país de mala fama.

La inviolabilitat d’ell li ha servit per evitar que se li aplique la llei i acabe empresonat.

I el seu gendre, què dir d’ell; reconegut mundialment pels seus triomfs en l’esport i els conflictes amb la llei.

No tot és el que pareix en els diners de les falles; segons es pensa la gent tot ho gastem en fartades.

Menjar i beure, tot gratis; és general pensament, però a fallers i falleres la festa ens costa diners.

Quotes, loteries, casal, i no parlem de treball, butxaca ben escurada i tot l’any molts maldecaps.

L’Ajuntament subvenciona amb uns pocs milers d’eurets i això ajuda a les falles a quadrar els seus diners.

L’encarregat de la falla que gestiona els pressupostos ha de fer molts equilibris perquè no guanyen els costos.

És pensament prou comú que se’ls donen molts diners però sense estes ajudes les falles poc podrien fer.

No tot és el que pareix en el joc d’aquest “triler”, mareja amunt i avall i el del got desapareix.

Mira que és ben fàcil veure on està la piloteta; no tot és el que pareix i... t’han buidat la butxaqueta!

Intentant guanyar-li uns euros el pobre s’ha quedat net, el trampós li l’ha pegada com un molt bon tafurer.

En tot abús de poder sempre hi ha u que s’aprofita de la confiança de l’altre que té bon cor i es confia.

No tot és el que pareix en la guerra d’Ucraïna; esperem tinguen trellat, no acabem com Hiroshima.

El rus diu hui que fa treva i pararà la massacre; va i l’endemà tira bombes i no era un simulacre.

Algú està un poc boig o té ben poc de trellat, sols fa el que li convé sense gens d’humanitat.

I els interessos polítics d’altres països del món fan que actuen amb cinisme davant punibles accions.

No tot és el que pareix en el mundial de Qatar, on no es respecta la dona ni tampoc els drets humans.

Finalment ja s’ha jugat i Argentina ha guanyat, però al voltant del futbol hi ha un merder descomunal.

S’arrimen les eleccions i ens tocaran els collons

Ara venen eleccions i durant mesos i mesos haurem d’escoltar de nou uns discursos molt encesos.

Paraules ben carregades de malícia i de menyspreu; no accepten fer una errada i si la fan, “i tu més”.

Tan burros són els polítics que no saben fer res bé? Per què sols ho fan tot bé quan estan en el poder?

En general els polítics es creuen que són com mags que amb una vareta màgica fan xas!, i tot arreglat.

No tot és el que pareix en l’escenari polític on per a aquells que manen tot allò que fan és lícit.

Quan ells s’arrimen a l’urna els ciutadans van pensant a quin partit votaran per no quedar escaldats.

Aquest triplet de votants solucions venen buscant; la jove, l’home i la vella a quin partit votaran?

No tot és el que pareix en el nostre Ajuntament on l’interès per Borriana, no sempre està present.

Fan un pacte entre l’esquerra o coalició de la dreta; no importen els principis, sols xuclar de la mamella.

No tot és el que pareix en l’aplicació de lleis, perquè els jutges i els polítics no s’aclarixen entre ells.

També el del CGPJ és un assumpte escabrós: quina vergonya senyors!, jutge imparcial, jo?, uns collons!

No tot és el que pareix en el món de al política, prometre costa ben poc i després... tot se’ls oblida!