Estris de cuina

Desraó

No fa tant de temps, va esclatar una guerra entre els països del continent Arifà amb ubicació a un país anomenat Aïris. La guerra va ser causada per conflictes polítics i estava causant una gran destrucció sobretot a Aïris , en aquella ciutat vivia una nena de tretze anys que es deia Aleea Ihart. Vivia en una casa feta de tova que s’estava a punt de caure i ella havia d’anar a treballar a una fàbrica cada dia, des de les finestres brutes de la fàbrica a vegades veia com queien bombes o veia homes beguts pegant a la seva dona. Després de treballar s’anava directament a la seva casa corrent perquè moltes vegades la havien estat a punt de raptar o que una bomba se li caigués a sobre . La seva família estava formada per el seu pare , que estava a la guerra , i el seu germà gran , que treballava a la mateixa fàbrica que ella . La seva mare va morir assassinada per un home que la va raptar, l’ Aleea quan no estava treballant feia feines de casa mentrestant el seu germà estava assegut en una cadira esperant a que acabés de fer el menjar. El seu germà sempre deia que un país amb un nom molt estrany guanyaria la guerra, a l’ Aleea no li importava massa qui guanyés la guerra només volia que s’acabés, però creia que no podria fer res. Un dia a la fàbrica va sentir parlar de que uns soldats de la guerra havien matat a 500 persones només per no ser del seu bàndol, a ella això li va enfadar molt i quan va arribar a casa li va preguntar al seu germà sobre l’incident i ell , molt tallant, va dir-li que això no era problema seu i que ella s’havia de preocupar de fer el menjar com una bona dona. Ella el va ignorar i va decidir deixar-ho estar. Una setmana després li seguia rondant aquella injustícia pel cap i després de molt rumiar va veure que si no feia alguna cosa això no se li aniria del cap , va pensar que potser hi havia alguna associació per la pau i va començar a buscar . Un dia anant cap a la fàbrica va veure un anunci de una trobada per parlar de la pau , i a més a més era per a dones!. Això li va fer molta il•lusió ,però a sota de tot posava que havien de tenir l’autorització d’un home , ella no tenia pensat dir-li al seu germà i creia que no li deixaria anar-hi. L’ Aleea va idear un pla , ella havia estat malalta feia unes setmanes i a la tarda on hi havia la trobada li diria al seu germà que havia d’anar a treballar per recuperar les hores. Finalment va arribar el dia de la trobada i el seu germà se la va creure, ara només faltava l’autorització , a la fàbrica hi havia una dona que anava a la trobada i van parlar de que, aquella dona diria que l’ Aleea era la seva germana petita i així podria entrar. L’ Aleea va poder entrar i allà van parlar sobre diversos temes de la pau i com només era per a dones també van parlar sobre la desigualtat entre sexes. Ella va sortir de la trobada molt contenta i amb una idea fer una revolució cap a la pau i va decidir que a la següent reunió lis explicaria la seva idea, van quedar que dues setmanes més tard la tornarien a fer. Dues setmanes després a la trobada, ella va explicar la seva idea a tothom i com era d’esperar van estar d’acord i van decidir començar el camí cap a la pau ,fent una manifestació . El seu germà ja li semblava estrany que sortís tant i li va prohibir sortir de casa excepte que fos per anar a treballar , a ella no li va semblar bé això però, feia temps una noia de la trobada que treballava a una fàbrica de pastilles li havia donat un grapat de pastilles per adormir-se a l’instant per si les necessitava per despistar al seu germà i aquell era el moment . El dia de la manifestació ella li va preparar el sopar i a l’aigua havia posat la pastilla que s’havia dissolt , mentrestant ell menjava, quan va beure aigua es va adormir i la Aleea va sortir corrents cap a la manifestació . Al principi només eren unes trenta-quaranta persones però pel camí es va unir molta gent i tots estaven d’acord amb la pau, al final de la manifestació la va fer un discurs sobre la pau i a tothom li va encantar. El dia després el seu germà li

/ XXXè Certamen Literari Mercè Blanch / 65

va preguntar sobre el que havia passat ja que ho havia sentit per la ràdio i ella li va explicar tot, van tenir una forta discussió sobre el tema i ell li va dir que només la deixava quedar-se a casa per que li feia el menjar i li rentava la roba . L’ Aleea es va enfadar molt amb ell i va fugir de la casa , va córrer cap a la casa de la dona que representava que era la seva “germana gran” i li va demanar ajuda ella , molt hospitalària , li va oferir la seva casa per viure-hi . Van passar uns mesos i hi van haver més manifestacions i cada cop hi havia més gent a favor de la pau i l’ Aleea era la líder d’aquell moviment però com era una dona el moviment tenia un altre líder que es deia Ludba Hiala però la Aleea era la gran protagonista . Aquell país cada cop era menys masclista però hi havia moltes coses a millorar, però que la líder fos una dona ja era un gran pas . Mesos després la Aleea ja tenia pensat parlar amb el govern del país per aconseguir la pau , ja que gairebé tots el ciutadans del seu país i d’altres estaven a favor de la pau. Ella va parlar amb el govern del seu país , van haver de parlar i de debatre però finalment el seu país va estar d’acord però, la decisió no la podia prendre sol i necessitava l’ajuda de l’estat. L’ Aleea i el seu ajudant Ludba van viatjar cap a la seu del govern del estat i van començar a dialogar la idea, deien que no era dolenta i que haurien de tornar d’aquí a uns dies . Allà, a l’ Aleea li va semblar una bona idea fer una manifestació i això és el que va passar , molta gent d’allà es va unir va estar molt bé!, a però al final de la manifestació van venir unes persones amb la cara tapada i amb foc. Estaven cridant “La guerra no s’acaba” i tothom corrents va fugir ,l’ Aleea va córrer el que va poder però un home la va agafar per el coll i la va amenaçar amb matar-la si no acabava amb el moviment de la pau , ella no va dir res i li va donar un cop de peu a les seves parts i va poder escapar . La van acollir en una casa de tres dones i un home a favor de la pau i la van tractar com una deessa, l’ Aleea havia estat a punt de morir només per no ser del seu bàndol i va recordar la seva indignació feia uns tres anys quan va sentir que havien assassinat a 500 persones pel mateix motiu i va pensar que qui no arriscava , no guanyava . En Ludba es va enfadar molt després de l’incident de la manifestació i va dir que no en tornarien a fer cap però, l’ Aleea, amb un to seriós li va dir que ho havien de fer per el bé del continent i de la pau . Van començar a discutir i en Ludba va dir que ell no tornaria a anar a una manifestació en el país on estaven, Gaerd , i que ella hauria de fer el mateix si no volia morir, ella va cridar-li que preferia el seu bé propi abans que el de l’estat. Finalment la discussió va acabar però ell i l’ Aleea cada cop estaven més dividits . El dia establert van anar a la seu del govern del estat i l’ Aleea va tornar a parlar de la seva ideologia , cada cop estaven més a prop de la pau i de que la guerra s’acabés i lis van dir que el dia 12 de març tornarien a venir i per fi prendrien una decisió. L’ Aleea va fer una manifestació més petita que l’altra però va tenir bastant èxit i no hi va haver cap incident , en Ludba va dir que no podia venir perquè estava malalt però l’ Aleea ja sabia que era una excusa i ja no confiava massa en ell. Finalment va arribar el dia 12 i van anar cap a la seu , allà van rebre una gran notícia que ells estaven a favor de la pau i que pensaven que la guerra es podria acabar d’hora! L’ Aleea estava exultant fins que van dir una frase “Com ja sabeu , aquest estat les dones han d’estar representats per homes i la Aleea no pot firmar un acord per la pau , ho hauria de firmar el senyor Ludba i ell seria el líder del moviment”. Ella es va quedar bocabadada, pensava que una dona podia ser la líder d’un moviment però no . Aquells senyors van preguntar si estaven d’acord i l’ Aleea , molt indignada , va dir que no i se’n va anar corrents. Seguidament en Ludba es va disculpar amb els senyors i va anar a buscar a la noia , ella estava a l’entrada de la seu plorant , ell amb una actitud compassiva li va dir que no es preocupés i que ell ho arreglaria . En Ludba va entrar un moment a la sala on estaven els homes i lis va dir que tornarien en una setmana i va començar a pensar un pla mentrestant acompanyava a l’Aleea casa seva . Després de molt pensar , ja ho tenia , ell en veritat li era igual la pau, l’únic que volia era aprofitar-se de l’Aleea i tenir la seva popularitat i ell ja sabia des de feia temps que l’estat no li deixaria ser líder a ella i tenia un pla. Feia temps havia parlat amb el germà de la Aleea i havien quedat que en Ludba el trucaria si necessitava alguna cosa i aquell era el moment , el va trucar i li va explicar el seu pla. Van passar uns dies i al Aleea tenia

66 / XXXè Certamen Literari Mercè Blanch /