Celia Milan Vea | 1r d’ESO | Montcau - La Mola 2n premi | B 2019
Desraó No fa tant de temps, va esclatar una guerra entre els països del continent Arifà amb ubicació a un país anomenat Aïris. La guerra va ser causada per conflictes polítics i estava causant una gran destrucció sobretot a Aïris , en aquella ciutat vivia una nena de tretze anys que es deia Aleea Ihart. Vivia en una casa feta de tova que s’estava a punt de caure i ella havia d’anar a treballar a una fàbrica cada dia, des de les finestres brutes de la fàbrica a vegades veia com queien bombes o veia homes beguts pegant a la seva dona. Després de treballar s’anava directament a la seva casa corrent perquè moltes vegades la havien estat a punt de raptar o que una bomba se li caigués a sobre . La seva família estava formada per el seu pare , que estava a la guerra , i el seu germà gran , que treballava a la mateixa fàbrica que ella . La seva mare va morir assassinada per un home que la va raptar, l’ Aleea quan no estava treballant feia feines de casa mentrestant el seu germà estava assegut en una cadira esperant a que acabés de fer el menjar. El seu germà sempre deia que un país amb un nom molt estrany guanyaria la guerra, a l’ Aleea no li importava massa qui guanyés la guerra només volia que s’acabés, però creia que no podria fer res. Un dia a la fàbrica va sentir parlar de que uns soldats de la guerra havien matat a 500 persones només per no ser del seu bàndol, a ella això li va enfadar molt i quan va arribar a casa li va preguntar al seu germà sobre l’incident i ell , molt tallant, va dir-li que això no era problema seu i que ella s’havia de preocupar de fer el menjar com una bona dona. Ella el va ignorar i va decidir deixar-ho estar. Una setmana després li seguia rondant aquella injustícia pel cap i després de molt rumiar va veure que si no feia alguna cosa això no se li aniria del cap , va pensar que potser hi havia alguna associació per la pau i va començar a buscar . Un dia anant cap a la fàbrica va veure un anunci de una trobada per parlar de la pau , i a més a més era per a dones!. Això li va fer molta il•lusió ,però a sota de tot posava que havien de tenir l’autorització d’un home , ella no tenia pensat dir-li al seu germà i creia que no li deixaria anar-hi. L’ Aleea va idear un pla , ella havia estat malalta feia unes setmanes i a la tarda on hi havia la trobada li diria al seu germà que havia d’anar a treballar per recuperar les hores. Finalment va arribar el dia de la trobada i el seu germà se la va creure, ara només faltava l’autorització , a la fàbrica hi havia una dona que anava a la trobada i van parlar de que, aquella dona diria que l’ Aleea era la seva germana petita i així podria entrar. L’ Aleea va poder entrar i allà van parlar sobre diversos temes de la pau i com només era per a dones també van parlar sobre la desigualtat entre sexes. Ella va sortir de la trobada molt contenta i amb una idea fer una revolució cap a la pau i va decidir que a la següent reunió lis explicaria la seva idea, van quedar que dues setmanes més tard la tornarien a fer. Dues setmanes després a la trobada, ella va explicar la seva idea a tothom i com era d’esperar van estar d’acord i van decidir començar el camí cap a la pau ,fent una manifestació . El seu germà ja li semblava estrany que sortís tant i li va prohibir sortir de casa excepte que fos per anar a treballar , a ella no li va semblar bé això però, feia temps una noia de la trobada que treballava a una fàbrica de pastilles li havia donat un grapat de pastilles per adormir-se a l’instant per si les necessitava per despistar al seu germà i aquell era el moment . El dia de la manifestació ella li va preparar el sopar i a l’aigua havia posat la pastilla que s’havia dissolt , mentrestant ell menjava, quan va beure aigua es va adormir i la Aleea va sortir corrents cap a la manifestació . Al principi només eren unes trenta-quaranta persones però pel camí es va unir molta gent i tots estaven d’acord amb la pau, al final de la manifestació la va fer un discurs sobre la pau i a tothom li va encantar. El dia després el seu germà li
/ XXXè Certamen Literari Mercè Blanch / 65
