El Portell, núm. 79 (hivern 2017)

Butlletí d’Informació Municipal de l’Ajuntament de Montserrat

núm. 79 | desembre 2017

Calendari fiscal 2018

D ’ I N T E R È S

Del 8 de febrer al 10 d’abril:

TELÈFONS d’interés

•

Impost de vehicles de tracció mecànica.

Ajuntament: 962 988 000 / 962 999 136

•

Taxa de llicència de gual permanent.

Ajuntament fax: 962 998 058 Jutjat de Pau iRegistre Civil: 649 695 586 Policia Local: 962 999 205 Guàrdia Civil (Llombai): 962 550 406

I N F O R M A C I Ó

•

Primer termini de l’IBI de naturalesa urbana.

•

Taxa de recollida de fem domiciliari.

Centre de Salut: 962 980 000 Urgències: 962 980 001 Servei d’ambulància: 962 556 109 Servei d’ambulància de la Mancomunitat: 669 391 020 Poliesportiu: 962 999 432

•

Taxa de recollida de fem de comerços.

Del 5 de juny al 6 d’agost: •

Segon termini d’IBI de naturalesa urbana.

de dilluns a divendres

ix / arriba

ix / arriba

08:00 / 08:50

09:30 / 10:00

10:00 / 10:50 12:00 / 12:50

17:15 / 18:05

20:30 / 21:20

•

Tercer termini d’IBI de naturalesa urbana.

•

Impost de béns immobles rústics.

•

Impost d’activitats econòmiques.

07:55 / 08:45

Horari de misses

10:10 / 11:00

CP Evaristo Calatayud: 962 980 085 IES Vall dels Alcalans: 962 980 145 Escola Infantil: 962 999 837 Escola d’Adults: 962 986 388 Secretaria SIUM: 962 998 477 Poliesportiu: 962 999 432 Servei de Taxi: 617 840 562 / 962 999 768 Llar dels Jubilats: 962 998 519

Bombers: 112 Cooperativa agrovinícola: 962 999 042 Parròquia: 962 999 233 / 609 847 588 Càritas: 677 515 859

* Atenció al públic de 9 a 13 h

Laborables i dissabtes

Diumenges

d’octubre a març 19:00

09:30 12:30

d’abril a setembre 20:00

09:30

16:30 / 17:20

18:30 / 19:20

AVIVA: 962 988 000 ext. 115

Psicòleg municipal: 962 999 047

13:30 / 14:20

14:00 / 14:50

Biblioteca: 962 986 027

Casa de la Cultura: 962 998 178

cap de setmana i festius

València - Montserrat

Del 24 de setembre al 3 de desembre:

Servicis socials: 961020536

2

Del 2 d’abril al 4 de juny:

horari d’AUTOBUSOS

20:00 / 20:50

Montserrat - València ix / arriba

ix / arriba

06:50 / 07:45 08:25 / 09:15

08:55 / 09:45 11:25 / 12:15

12:10 / 13:00 14:10 / 15:00

15:45 / 16:15

15:40 / 16:30 19:10 / 20:00

18:25 / 19:15

FARMÀCIES de la Vall dels Alcalans

12:30

Horari salat de l’hivern

Horari salat de l’estiu

abans de l’eixida del sol

abans de l’eixida del sol

14:00

13:00

17:00

16:00

19:00

18:00

20:00

19:00

José A. Puchades 962 998 371 Av. Jaume I, 19 Montserrat Valverde-Viru 962 999 272 c/ Sant Antoni, 4 Montserrat Francisco J. Vidal 962 555 001 c/ Jaume I, 12 Real M. Dolores Jorge 962 555 494 c/ Blasco Ibàñez, 32 Montroi

NORMES de publicació 1. No hauran d’excedir un full per una cara, amb lletra Arial 12 i a un espai. L’article serà presentat en format electrònic.

2. Els textos han d’anar signats amb el nom i els cognoms, el DNI, i incloure una adreça, correu electrònic o telèfon de contacte.

3. Sols es publicarà un article per entitat i persona.

4. L’equip de redacció es reserva el dret de publicar aquests articles, així com de resumir-los o estructurar-los quan ho considere oportú, i amb el corresponent consentiment de l’autor/a.

5. No es tornaran els originals que no se sol·liciten, ni es facilitarà informació postal o telefònica sobre ells.

6. Els escrits es poden fer arribar a l’Ajuntament (pl. Església, 1) o bé a través de correu electrònic (elportell@montserrat.es).

7. Es respectarà, si es demana expressament pels autors que no formen part del personal de la corporació, la llengua originària dels articles o altres col·laboracions.

8. Existeix una secció de Govern per donar compte de la gestió municipal en la qual els membres de l’equip de govern es comuniquen amb la població.

9. Existeix una secció de la Corporació en la qual només el partits polítics amb reprentació en la corporació municipal poden escriure el que consideren convenient, amb un màxim d’una plana de forma orientativa. Si el text supera aquestes dimensions, es reduirà el cos de lletra perquè tinga cabuda.

10. Fora d’aquestes seccions no es publicarà cap article partidista amb referències locals. El Portell no és cap plataforma de propaganda política. S’admetran articles que tinguen reflexions polítiques generals, però en cap cas es publicaran articles que exalcen un partit polític, ni articles difamatoris o subjetius amb clar interés de política partidista local.

11. No es permetran articles del grup no adscrit en ‘Corporació’ perquè no representa el partit polític que es va presentar inicialment a les eleccions i que obtingué representació a la corporació.

12. Tots els articles se signaran. Si fan referències personals, es comunicarà a les persones afectades perquè puguen contestar en el mateix Portell amb una clara intenció periodística i igualitària.

L’equip de redacció

Sistema de gestió de l’aigua potable a tot el terme municipal. . . . . . . 4 La masia de Sant Josep, Bé de Rellevància Local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 L’ampliació de l’institut Alcalans, més prop que mai!. . . . . . . . . . . . . . . . 6 La importància de comunicar, crear, intercanviar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Fem marca, fem poble. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Complint objectius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 La grip de 1918 a Montserrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Racó del creador. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Agència de Promoció i Ús del Valencià. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Montserrat dissenya el seu Pla Municipal d’Igualtat. . . . . . . . . . . . . . . . 18 Setmana de la Biblioteca a Montserrat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Agencia d’Ocupació i Desenvolupament Local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Escola Infantil Municipal de Montserrat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Cultura de tardor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 3a edició del festival Cinema Ciutadà Compromés. . . . . . . . . . . . . . . . . 23 En una nota diferent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 III Certamen literari de Montserrat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Descobreix Montserrat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 El Castell dels Alcalans, un patrimoni que cal conservar. . . . . . . . . . . . 30 Comença el compte enrere del projecte Comunica’t. . . . . . . . . . . . . . . . 32 III Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Espai familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

S U M A R I

Els articles presentats per entitats i els articles d’opinió:

Quanta energia conté una gota freda?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 “Depén de Tu” arriba a Montserrat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Alumnes Ajudants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 «Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia». . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Una vida per la galotxa: Marcial Dauden Moya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Caminata a la Mare de Déu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Orgullosos de vosaltres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Un planter de músics per a la banda de Montserrat. . . . . . . . . . . . 41 Escola nova, ja era hora! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Amb sabor gal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

elportell@montserrat.es Si et vols anunciar en el butlletí municipal, contacta amb el 962 998 178

Colisuem Alcalans comença la temporada amb grans resultats. . . .44 Montserrat Comparteix. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Que comence el compte enrere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Objectiu: Falles 2018!. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

http://www.montserrat.es

F. José Ibáñez, guanyador del campionat regional de muntanya de 2017. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

http://www.facebook.com/AjMontserrat

Montserrat guanya el XXXI Trofeu Edicom de galotxa. . . . . . . . . . . . . . 49

http://twitter.com/AjMontserrat

Montserrat ha estat representat en el campionat del món de cavalls espanyols.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 Corporació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

3

G O V E R N

GOVERN MONTSERRAT Josep Maria Mas i Garcia Alcalde de Montserrat PSPV-PSOE

Sistema de gestió de l’aigua potable a tot el terme municipal Fa més d’onze anys que vam encetar un procés de gestió integral del subministrament d’aigua potable a tot el terme, del qual s’esdevingué una modificació del contracte existent fins aleshores amb l’empresa Aquagest Levante (ara Hidraqua). Una modificació contractual que va fer possible garantir la qualitat i, sobretot, la condició de potabilitat de l’aigua a les més de sis mil cinc-centes persones abonades.

PSPV-PSOE · EUPV

En els propers butlletins continuarem informant sobre l’esmentat expedient de municipalització del servei d’aigua potable en règim de monopoli, i de la declaració d’utilitat pública.

La masia de Sant Josep, Bé de Rellevància Local

Com que contra aquesta modificació contractual hi hagué un recurs contenciós administratiu, i com que aquest recurs va ser desfavorable per a l’Ajuntament —informació que ja s’ha explicat en diferents butlletins municipals—, és per això que hem encetat un procés de municipalització i expropiació dels béns immobles i de les xarxes que estem utilitzant per a la distribució de l’aigua potable a tot el terme municipal en règim de monopoli.

Aquest procés de municipalització es concretarà en una declaració d’utilitat pública del servei de subministrament d’aigua potable, per part de la Generalitat Valenciana, que farà possible l’expropiació forçosa dels béns, instal·lacions i xarxes del sistema de distribució. Si anem complint els terminis que ens marquen les diferents normes i publicacions, esperem tindre l’expedient conclòs al mes de setembre de l’any vinent.

Hem denunciat en temps i forma l’actual contracte amb Hidraqua, contracte que acabarà el proper dia 8 de gener de 2018. Tantameix, Hidraqua continuarà prestant-nos el servei fins que no resolguem el nou contracte de gestió, que com he dit abans serà segurament a partir del mes de setembre de 2018.

4

Continuem treballant en la recuperació del nostre patrimoni cultural. Primer fou l’adquisició del Castell dels Alcalans, Bé d’Interés Cultural (BIC), i les inversions que s’han fet en l’entorn. Ara, hem adquirit la masia de Sant Josep, catalogada en el nostre PGOU com a Bé de Rellevància Local (BRL). Com sabeu, fa més de 14 anys que intentàvem aquesta compra i, per unes qüestions o per altres, fins al mes de novembre no ha estat possible.

En el Ple ordinari del passat 30 de novembre es va aprovar la compra de la masia de Sant Josep. Dels 13 regidors i regidores, n’hem estat presents 12 i la votació ha estat la següent: a favor, els quatre vots del PSPV-PSOE, un vot d’ EUPV, tres vots del PP i un vot de Compromís; en contra, dos vots d’AIGUA, i una abstenció de la regidora no adscrita.

ha estat l’emblema del poble des del primer dia que es va construir.

Só qui só1

A principi de desembre s’ha signat l’escriptura de compravenda amb la part venedora Cimenta2, gestora immobiliària del Grupo Cajamar. El cost del bé que hem adquirit és de 310.000 euros, que s’han fet efectius mitjançant un préstec a deu anys. El préstec s’ha signat amb l’entitat Caixa Rural de Torrent i l’interés de l’operació de crèdit és l’euríbor trimestral més un diferencial de 0,639.

Só qui só, que no só io, puix d’amor mudat me só.

Io crec cert que res no sia, e, si só, só fantasia, o algun home que somia

A partir d’ara tenim el primer repte, que no és un altre que restaurar i reparar les parts de l’edifici que es troben en pitjor estat, com ara unes goteres al sostre, uns clevills en la capella menuda i, sobretot, restaurar tota

que ve alcançar algun do, puix d’amor mudat me só.

Só del tot transfigurat; só aquell que era llibertat, i ara d’amors cativat me veig molt fora raó, puix d’amor mudat me só.

Si só, puix que en lo món vixc i a mi mateix avorrixc, i segons que discernixc

puix d’amor mudat me só.

la tanca perimetral amb les mateixes reixes que hi ha a l’entrada principal. També s’hi farà una poda i la neteja dels exteriors de la casa.

De moment, no s’han definit els usos a què es pot dedicar aquest indret tan especial i reconegut per al nostre poble. Quan l’edifici estiga en condicions de visitar, que esperem que siga en la pròxima primavera, farem un dia de portes obertes, durant el qual els veïns i les veïnes del poble podran retrobar-se amb l’edifici que

Gaudim en família i amb les nostres persones volgudes aquestes festes de Nadal, amb molta estima i fraternitat.

1

Joan Timoneda (València, entre 1518 i 1520 – 1583) fou escriptor i editor. Des de 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics solts (dels conservats, dos són en català i els altres dos, bilingües) i diversos cançoners de destinació popular.

G O V E R N

veig la qui em dóna passió

5

G O V E R N

GOVERN MONTSERRAT

L’ampliació de l’institut Alcalans, més prop que mai!

El Govern del Botànic continua treballant de valent i destina gran part dels esforços a Educació. Després d’invertir en el bo infantil per a facilitar a les famílies la matriculació de 0 a 3 anys, en el pla de gratuïtat de llibres de text per a crear el banc de llibres, després d’augmentar un 24 per cent les beques, disminuir progressivament les taxes universitàries i augmentar la contractació de professorat; ara és el torn de les infraestructures educatives.

El passat 16 d’octubre, el president de la Generalitat, Ximo Puig, presentava el programa Edificant al Palau de la Generalitat. El 26 d’octubre es publicava en el DOGV el Decret Llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat. És un programa que la Generalitat Valenciana posa en marxa, amb la col·laboració dels ajuntaments, per a impulsar la creació i la millora de centres educatius al País Valencià, que permetrà avançar a la velocitat que cal perquè els xiquets i les xiquetes tinguen els millors equipaments possibles.

El pla pretén agilitzar els tràmits i permetrà als ajuntaments que de forma voluntària se sumen al programa avançar en la tramitació dels expedients per a les actuacions que consideren prioritàries als seus centres educatius. Suposarà una inversió de 700 milions d’euros entre 2018 i 2022, que faran possible agilitar la construcció de més de 200 col·legis i instituts al País Valencià, a banda de la reforma d’altres 500 centres. Només cal que els municipis ens hi adherim i la Generalitat generarà el crèdit a què els ajuntaments ens acollirem.

6

PSPV-PSOE · EUPV

Lídia Campos Sáiz Regidora d’Educació, Formació i Joventut PSPV-PSOE

L’Ajuntament de Montserrat ha estat convocat per la Conselleria d’Educació a una reunió en què hem manifestat la voluntat d’adherir-nos al pla Edificant per a l’ampliació de l’IES Alcalans i per a millores a l’exterior del CEIP Evaristo Calatayud. El nostre institut té el projecte d’ampliació fet, el projecte d’execució està aprovat des de juny de 2012 i està previst en el mapa escolar publicat al gener de 2016 per l’actual Conselleria d’Educació, amb dos llistats de prioritats de centres educatius pendents de construcció. El primer consta de 124 centres educatius íntegrament en barracons; el segon, de 64 centres parcialment en barracons, en el qual l’IES Alcalans està en el número 13.

Per tant, amb l’adhesió a Edificant l’ampliació de l’institut està més prop que mai i la voluntat de l’equip de govern no pot ser una altra que adherir-se a Edificant per a licitar l’obra el 2018 i, tot seguit, iniciar les obres d’ampliació. Així, ens posem de ple en la tramitació que comporta aquesta adhesió perquè l’ampliació de l’institut siga realitat com més prompte millor.

Bon Nadal i bon any nou!

PSPV-PSOE · EUPV

La importància de comunicar, crear, intercanviar Molts veïns es queixen, amb raó, de la baixa qualitat de l’accés a Internet al poble per ADSL. La solució passa per la fibra òptica, ja que sembla que Telefónica no te intenció, a curt termini, de renovar la seua xarxa.

Som conscients d’aquest problema des de fa temps, però també és de veres que les condicions que requereixen un desplegament de fibra que produïsca el mínim impacte i complisca tota la normativa no és simple. Des de setembre fa que parlem amb diferents empreses interessades a desplegar la fibra òptica al poble i fins i tot pel terme. Estem negociant les condicions i verificant la qualitat de les ofertes per a poder concedir la llicència d’instal·lació de fibra amb l’objectiu que la ciutadania tinga un accés a la xarxa de qualitat. Estem avaluant un primer desplegament que arribe al centre urbà, incloent-hi Nostra Senyora de l’Assumpció. Esperem que durant 2018 siga una realitat.

Un altre avanç que estem intentant estabilitzar, en el camp de la comunicació, és l’emissió en directe, pel Facebook Live, de tots els esdeveniments importants que tenen lloc al poble. L’emissió en directe de la Setmana Taurina de 2017 fou un èxit i ha estat reconeguda per aquells aficionats que no han pogut assistir als actes i l’han seguida des dels seus mòbils i ordinadors. Igualment, l’emissió de la Setmana Internacional de Música de Cambra va facilitar el seu reconeixement fora de les nostres fronteres. Els plens mensuals també són emesos en directe via Facebook Live per tal que els ciutadans del terme que no poden accedir al senyal TDT de la televisió local puguen seguir l’actualitat política del seu poble.

Per un altre costat, hem encetat el termini de recepció de la tercera edició del premis literaris de Montserrat, amb les categories de relat curt, quadern de viatge i microrelat. Les bases les podeu trobar en aquest número d’El Portell i en la web municipal. El sentit

Santiago Martínez Tarazona Regidor de Cultura i Patrimoni, Tecnologia i Comunicació, Participació Ciutadana i Relacions Internacionals PSPV-PSOE

d’aquest certamen és incentivar la creativitat literària i la promoció del nostre poble com a entitat cultural preocupada per crear incentius i el reconeixement a la creació cultural.

Aquest certament s’emmarca dins de la Tercera Setmana Cultural de Montserrat, que se celebrarà del 5 al 10 de febrer de 2018. En aquesta edició tindrem diverses activitats durant una setmana dedicada a la cultura des d’un punt de vista participatiu.

Hi haurà un taller de creació literària, les lectures col·laboratives perquè qui ho desitge puga compartir els seus textos preferits, un taller de locució per a incentivar que els qui volen crear una ràdio local o ser youtubers adquirisquen tècniques de dicció. Hi haurà contacontes per a xiquets, teatre per a adults i, l’últim dia, l’acte de lliurament de premis del certamen literari. Durant aquesta setmana, apostem més per crear l’oportunitat de participar en la cultura que no pel simple consum. La cultura es construeix entre tots.

G O V E R N

GOVERN MONTSERRAT

Des de 2011, apostàrem decididament per crear espais d’intercanvi sociocultural i educatiu més enllà de les nostres fronteres. Així, propiciem oportunitats de viatjar, interactuem amb altres idiomes i coneixem altres societats. Des d’aleshores, hem participat en 11 projectes europeus de diversa índole, hem fet unes 400 mobilitats entre desplaçaments i acollides i s’han gestionat 180.745 euros de fons europeus.

No voldria acabar aquest article, com a apassionat de la música, sense felicitar la nostra Societat Instructiva Unió Musical, veritable motor cultural i social del nostre poble, per la iniciativa de participar en el certamen de bandes de la ciutat de Múrcia. El seu esforç i la fantàstica actuació demostren que quan es vol es pot. La meua sincera enhorabona per la qualitat musical que varen mostrar al teatre Romea.

Espere que vinguen molts més reptes com aquest que facen créixer la nostra societat musical i la situen en l’esfera pública musical que es mereix.

Ara sí, us desitge un bon Nadal i que el 2018 complisca tots els vostres desitjos i us òmpliga de moments feliços.

7

G O V E R N

Regina Campos Ortega Regidora d’Esports, Agricultura i Desenvolupament Rural i Igualtat PSPV-PSOE

GOVERN MONTSERRAT PSPV-PSOE · EUPV

Fem marca, fem poble Tal com ens havíem compromés, les regidories de Desenvolupament Rural i Agricultura, amb la participació del Consell Agrari Municipal, impulsem la creació d’una marca identificativa dels productes produïts a Montserrat. Es tracta de donar visibilitat a tots aquells productes d’alta qualitat que fem al nostre poble, per a atorgar-los el valor afegit que mereixen i que siguen reconeguts per tothom.

Podreu trobar aquest distintiu, d’ací a uns dies, als comerços del nostre poble i a les cases que venguen productes de la nostra terra. Així mateix, dins dels comerços, els veureu destacats, amb aquest distintiu, de la resta de productes que tinguen una altra procedència.

Som un poble amb un alta qualitat de productes, d’entorn i de serveis. Ens n’hem de sentir orgullosos i donar suport i reivindicar allò ben fet.

En matèria d’esports, cal destacar la introducció del Club de Taekwondo Coliseum Alcalans com a nova escola al poble, a la qual ens podem apuntar per a practicar aquest meravellós esport. Des de l’Ajuntament, hem destinat l’antic saló d’actes de les dependències d’Alfredo Garcia per a aquesta finalitat, amb la intenció de donar a conéixer i impulsar aquesta activitat, que augmenta l’oferta esportiva de Montserrat.

8

En la Regidoria d’Igualtat, hem de destacar l’inici de l’elaboració del pla d’igualtat per al poble. Una vegada fetes les entrevistes i la consulta a tota la ciutadania, no tardarem gens a fer públics els resultats i prendre les primeres mesures per a assolir un poble més igualitari i amb més valors.

Vos desitge unes bones festes.

GOVERN MONTSERRAT

Ramón Cerveró Chasán PSPV-PSOE · EUPV

Regidor de Serveis Públics, Serveis Socials i Sanitat EUPV

Complint objectius

He de donar les gràcies als nostres treballadors socials i a les persones que formen aquesta associació sense ànim de lucre, pel seu entusiasme en aquest nou projecte, que sumem a les atencions que ja tenim en marxa. Espere que, a poc a poc, ens adonem de la importància d’un servei de llarg recorregut que acaba de començar a caminar. Arribar a les persones majors és el desig de tots. Comptar amb persones que mantinguen la il·lusió per la vida i que donen suport a les persones que, malauradament i cada vegada més, pateixen malalties que els impedeixen dur una vida normal i atenguen també els familiars, entenc que és una de les coses més importants que ha de fer un ajuntament pels veïns i les veïnes: estar al costat dels qui més ho necessiten. Aquest i no un altre és l’objectiu d’aquest departament i de totes les actuacions que posem en marxa. Envellir és un dret, no un problema. L’any que ve més i millor, amb més suport econòmic.

Voldria dir-vos, d’altra banda, que estem fent tots els esforços per a poder tindre un Centre de Salut a

l’altura del que es mereix el nostre poble. Vull agrair també el suport del nostre coordinador mèdic. Com tots sabeu, l’atenció sanitària depén de la Conselleria, per la qual cosa nosaltres estem fent totes les gestions, i les continuarem fent. Ara bé, l’última paraula la té la Conselleria.

Quant al departament de Serveis Públics, us he de dir que Montserrat no tindrà abocador de residus perquè així ho hem decidit tots els grups municipals. A més, ho hem acompanyat d’un informe contrari del nostre tècnic municipal per a deixar ben clar que ací no toca.

Això sí, us he de dir que a la nostra comarca continuem treballant des del Consorci per a trobar un lloc on instal·lar l’abocador, que és necessari per a tancar el cicle de reciclatge. Enguany, hi ha hagut un increment del pressupost del Consorci al voltant d’1.300.000 euros, ja que hem de traslladar els residus a Múrcia i el cost apuja. Entre altres coses, la planta fa ara un any que començà a treballar i enguany hem augmentat quasi un 25 per cent més els nostres residus. A més a més, continuem sense reciclar el que toca i com toca.

Per això, l’any que ve, haurem de pagar més.

Espere que amb la planta funcionant al cent per cent tots fem un esforç per a reciclar més i així reduir la taxa de residus. Sobre això he de dir que estem fent un gran esforç. Hem doblat la gent per a la neteja, hem disposat un vehicle millor i més contenidors.

Tanmateix, per molt de personal o vehicles, no anirem enlloc si entre tots i totes no fem un ús correcte dels contenidors i de l’ecoparc. També hem posat en marxa un nou servei de neteja viària per les urbanitzacions que mantindrem periòdicament, perquè totes i tots som poble.

G O V E R N

Quan em vaig fer càrrec del departament de Serveis Socials, em vaig marcar com a objectiu incrementarlo i dur-lo al lloc que correspon en una societat avançada. Era el meu objectiu que la societat civil participara a fer realitat uns serveis socials a l’altura del nostre poble. Montserrat Comparteix en fou el primer pas. El segon, l’associació Depén de Tu, gràcies a la qual hem arribat a cobrir un espai molt important, com és l’atenció a les persones dependents i les seues famílies. No ha estat tan ràpid com m’hauria agradat perquè l’Administració marca les seues pautes i hi ha vegades que els desitjos i la realitat no caminen tan de pressa com m’agradaria. Però, per fi, Montserrat té un servei, llargament desitjat per les nostres persones majors, del qual em sent satisfet.

Que passeu molt bones festes de Nadal amb la vostra gent i amb molta salut. I que el 2018 es complisquen tots els vostres somnis.

9

La grip de 1918 a Montserrat S O C I E T A T

(primera part)

Una de les primeres morts a causa de la grip de 1918 a Montserrat va ser la de María Chasán Alemany, el 4 d’octubre. Una joveneta de 20 anys, molt familiar i molt de sa casa. En la fotografia la veiem amb un vestit antic —la veritat és que la vestimenta i el pentinat que portaven les xiques en aquella època no les afavoria gens en el seu atractiu; vestien com si foren majors, sobretot en el món rural, distint del de la ciutat. Després d’aquesta xica, en aquell mes d’octubre, hi va haver una tirallonga impressionant i sense pausa de persones que queien malaltes i, algunes d’elles, morien als pocs dies, ja que la malaltia derivava en una greu infecció o pneumònia amb poques esperances de salvació. La ciència mèdica existent era decimonònica i encara no s’havien descobert els antibiòtics.

En 2018 es complirà el centenari de la gran epidèmia de grip i quasi no hem sentit res, poc s’ha publicat, sobre la incidència que va tindre a Montserrat. Per tant, era obligat que férem una investigació el més profunda possible per a destapar aquell episodi del passat. Ens ha resultat complicat, com sempre, perquè no disposem dels arxius històrics necessaris en l’àmbit local, ja que es cremaren l’any 1932 pel moviment sediciós anarquista, tant el municipal, el del Jutjat de Pau i Registre Civil, com el parroquial, del qual haguera sigut molt valuós el llibre de defuncions.

Al cementeri, també està difícil trobar indicis. La inhumació es feia normalment a terra, i allà on es feien els enterraments no queden en l’actualitat làpides en peu.2 Però, tot i amb això, sabem d’altres arxius, l’hemeroteca també la tenim al nostre abast i comptem amb altres recursos.

Mereix la pena que es narre cent anys després aquesta història, de quina manera es visqué al nostre poble, com ho visqué la seua gent.

María Navarro García és una altra de les dones que va faltar, de 30 anys, mare de dos xiquets de 4 i 1 anys, Luis i Francisco de Truc, que quedaren orfes de mare i hagueren d’anar a viure a casa d’una tia.1 També està el cas d’Alfonso Tejerizo, El periòdic publicava la notícia de 35 anys, casat i pare d’un sobre la grip: «[...] ataca por igual xiquet. El cognom foraster ens a grandes y a chicos, a ricos y a indica que es trobava de pas pobres, a hombres y a mujeres».3 a Montserrat o bé que estava Es tractava d’una notícia per a treballant ací. Se superaren estar tots previnguts i alerta. A María Chasán Alemany, 20 anys d’edat, primer cas de les vint defuncions en tan sols defunció per la grip Montserrat encara recordaven tres setmanes. Encarnación la fatal epidèmia de còlera de Balaguer Campos, de 24 anys, 1885, en què hi hagué moltes va ser una de les últimes morts, l’1 de novembre. En morts sense distinció. No es tractava ara del mateix la inscripció diu que era fadrina i que els seus pares i mal, però feia la mateixa pinta. De seguida va créixer germanes no la oblidarien mai. la por i la preocupació a tot el poble, si bé aquesta preocupació semblava relativa. Sobretot al principi, la gent feia una vida normal, es treballava igual, anaven 1

10

María Navarro García va faltar el 12 d’octubre de 1918, a les 11 del matí. Estava casada amb Luís Ruiz Bosch i deixà orfes Luís i Francisco (de Truc), que anaren a viure amb sa tia Concha, germana de la difunta. El pare de María, Francisco Navarro García, ferrer de professió, va ser un dels primers músics de la Música Nova (Agrícola Musical) i president del Cercle Recreatiu Agrícola entre 1910 i 1914. Posteriorment va ocupar el càrrec de primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament.

2

Al cementeri sols hem trobat dos nínxols i una fossa que fan referència a les defuncions per la grip. Els altres difunts van ser soterrats a terra però no n’hi ha cap constància.

3

Las Provincias 26/05/1918.

En relació amb el que hem assenyalat en el paràgraf anterior, podem observar que a Montroi, on sí que conserven el llibre de defuncions, van faltar quatre xiquets de 5 mesos, 3, 7 i 16 anys respectivament i que el metge redactà en el seu certificat com a causa de la mort en dos casos la grip i en els altres dos, bronquitis aguda. Mentre que en la resta de les morts, de 18 a 31 anys, i un de 44 anys, especificà com a causa la broncopneumònia gripal.5 Les defuncions a Montroi queden registrades del 13 d’octubre al 9 de novembre de 1918.

La grip ha existit de tota la vida. Hipòcrates ja la va descriure al segle V aC, al menys els seus efectes. I a partir de 1170 hi ha registres de distintes epidèmies amb aquests símptomes, com ara la que va ocórrer l’any 1580. La paraula grip, en anglés, rep la denominació d’influenza o flu. Pren aquest nom etimològicament de l’italià i per la creença dels homes de l’Edad Mitjana que la influència dels astres produïen la malaltia. En el nostre idioma es manté la paraula provinent del francés grippe, també amb un origen rus, que significaria ‘atac’.

No obstant això, la pandèmia més letal a nivell mundial, més que la pesta negra, més que cap altra, va tindre lloc entre 1918 i 1919, causada per un brot de

4

Es va fer una comparació de la història genètica del virus amb els tipus d’anticossos presents en les persones vives de 1918 i amb altres patrons d’altres anys. Va resultar que la majoria dels individus nascuts abans o després d’entre 1880 i 1900 havien tingut una millor protecció contra el virus H1N1 de 1918 per l’exposició dels xiquets a antigens relacionats amb N1 i/o H1.

5

Segons la informació extreta del Registre Civil de Montroi, les defuncions en aquest municipi van ser: una defunció de 44 anys, una de 32 anys, dues de 31 anys, una de 28 anys, una de 24 anys, una de 23 anys, una de 18 anys, una de 16 anys, una de 7 anys, una de 3 anys i una de 5 mesos.

l’influenza H1N1. S’estima que moriren al món entre 30 i 40 milions de persones. Va causar més morts fins i tot que la Gran Guerra, que aleshores es patia a Europa.

La repercussió va ser, com hem dit, a tot el planeta i es va desenvolupar en tres etapes ben diferenciades. La primera, durant la primavera de 1918, amb un caràcter més benigne, en què la gent emmalaltia però la taxa de mortalitat era escassa. La segona, a partir d’agost d’aquell any, en què el virus va variar el seu component genètic a causa d’una mutació, ja que el resultat va ser extremadament virulent. I, finalment, una tercera etapa menys delimitada i amb menys afectats, a partir de gener de 1919, que en algunes zones va persistir fins al 1920.

La tercera etapa va ser de poca intensitat perquè la gent ja s’havia contagiat i ja l’havia passada. No hi havia més persones que contagiar. D’aquesta manera és com s’acabà la pandèmia. No s’acabà perquè el virus va ser eliminat, destruït, vençut per la ciència. No, de cap manera. Es va acabar, simplement, perquè la gent ja era immune al contagi; els cossos que pogueren sobreviure l’havien superada. Hui en dia, el virus de la grip ha evolucionat en distintes branques i cada cert temps, de manera cíclica, torna de nou a l’atac.

No sabem certament on es va originar la pandèmia de 1918. En l’actualitat se segueix debatent i suscita nombroses hipòtesis dins la comunitat científica.

Encara que és coneguda comunament com grip espanyola, paradoxalment la seua procedència no és d’ací. El primer focus es va detectar als Estats Units, a Kansas, en un aquarterament militar. I ben segur que el moviment de tropes de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) ajudà a la seua propagació. A Europa, els primers casos es van registrar entre els soldats a terres franceses, on es va propagar a la població civil i als exèrcits aliats. Posteriorment, va traspassar la línia de foc i va contagiar soldats alemanys. Espanya va ser el país més afectat entre els països no bel·ligerants europeus ja que s’estima que la pandèmia va provocar la mort de més d’un quart de milió d’espanyols (l’1,55 % de la població total de l’època). Espanya mai va ocultar aquestes dades i informava de la situació constantment, mentre que els països en guerra ocultaven la informació i falsejaven les dades. La misèria i la gana que va deixar darrere la Primera Guerra Mundial va fer que la premsa europea censurara qualsevol al·lusió a una pandèmia amb la finalitat de no desmotivar una població que vivia els seus pitjors anys. El fet que les notícies sobre la malaltia arribaven d’Espanya amb tanta intensitat i no d’altre lloc valgué a la grip el qualificatiu d’espanyola.

S O C I E T A T

a les botigues, al casino, a missa, al notari, etc. Tot igual. Prompte es va veure, sobretot arran de l’episodi d’octubre, que allò que anunciava la premsa no era del tot així. No atacava igual xiquets i ancians, que podien representar la part més dèbil de la població.

Atacava, per contra, la gent forta i que es trobava en la flor de la vida, majoritàriament d’entre 19 i 38 anys. Era un misteri. Per què? —es preguntaven els metges—, per què la gent jove i no els vells? Un misteri que s’ha mantingut al llarg dels anys, malgrat que aquesta grip ha estat una de les més estudiades i investigades. És ara amb els avanços científics quan podem extraure una resposta vàlida: la població nascuda abans de 1880 ja va estar exposada al virus, a algun brot aleshores benigne, i això la convertia en immune.4

11

S O C I E T A T

A final de setembre de 1918, el diari Las Provincias publicava un article titulat «La gripe maligna» que es referia a l’aparició «con los primeros frios» d’una malaltia a França que amenaçava de ser una de les pitjors plagues. A Espanya va rebre distintes denominacions: pesadilla, enfermedad de moda, epidemia reinante, soldado de Nápoles (perquè va aparèixer quan als teatres es representava la sarsuela La cançó de l’oblit, de José Serrano. Es va equiparar a la composició musical El soldat de Nàpols, inclosa en aquella sarsuela, perquè es repetia tant que havia arribat a convertir-se en una altra epidèmia). Però a Montserrat, com a la resta dels pobles de la Ribera del Xúquer, es coneixerà com la cucaracha, per la ràpida propagació sense distinció social. El mateix monarca Alfons XIII va sofrir la malaltia, però va ser a la primavera de 1918, corresponent a la primera etapa de la grip, quan no era extremadament mortífera; de fet, el monarca es va recuperar.

Al setembre, doncs, mentre els diaris anunciaven l’aparició d’aquesta segona onada, també es va rebre a Montserrat el comunicat de les autoritats sanitàries. Don Juan Revuelta, el metge de la localitat, era sabedor de les notícies. No debades ell solia freqüentar els casinos quasi totes les vesprades. Era un jugador empedreït a les cartes i de tant en tant —suposem— llegiria la premsa que allí es podia trobar.6 Però les comunicacions oficials urgents les rebia normalment per telegrama. Encara que en aquest municipi no s’havia produït cap contagi, l’alarma semblava incipient. Els metges no es posaven d’acord quant a l’agent patogen i tampoc tenien una idea clara respecte al tractament. Cada metge oferia la seua pròpia proposta terapèutica. La Reial Acadèmia de Medicina reconegué que no hi havia cap procediment terapèutic específic d’eficàcia decisiva per al tractament de la grip i les seues complicacions.

Tanmateix, va publicar un comunicat en què indicava la relació de fàrmacs que es creien més eficaços, alguns dels quals, actualment, es poden advertir com a inadequats o contraproduents.7

6

7

12

Dades obtingudes de l’entrevista personal amb Dolores Revuelta, néta del metge. Els locals que freqüentava per jugar a cartes eren el casino del Moro, seu de la Música Vella, a la replaceta de la Font; i el casino del Cercle Recreatiu Agrícola, seu de la Música Nova, ubicat al carrer Major i abans al carrer de Sant Josep.

Comunicat de la Reial Acadèmia de Medicina al ministre de la Governació, del 29 d’octubre de 1918: «acerca de los fármacos que esta institución cree más eficaces para tratar la pandémia».

Juan Revuelta, natural de Carlet, vingué a Montserrat a exercir la medicina l’any 1889. Per tant, el 1918 comptava quasi trenta anys de facultatiu en aquest municipi i estava considerat un bon metge rural, integrat plenament en la vida local. Coneixia tots els veïns, sabia del caràcter de cadascú, els havia tractat en les seues dolències, havia compartit amb ells les coses del poble, amb les seues bromes o els seus patiments i, fins i tot, s’havia casat amb una dona d’ací, Enriqueta Alemany Almerich, amb qui tingué dos fills, Juan i José. Ella era molt més jove i es llevaven pràcticament 27 anys. Però l’episodi que estava a punt d’ocórrer, l’episodi que estava a punt de patir Montserrat amb aquesta epidèmia, faria mossa en ell, no solament en l’aspecte professional, sinó també en l’aspecte anímic, fins i tot en el seu matrimoni i en la seua vida social.

Continuarà en el pròxim número d’El Portell.

Juan Revuelta Gómez, metge local que va afrontar l’epidèmia de grip a Montserrat.

MARCOS CAMPOS AÑÓN Cronista oficial

Automòbils La Realense, conegut per El dosaigüero. 1927

Montserraters al 1923

S O C I E T A T

Imatges per al Futur · 96 299 8178 · cultura@montserrat.es

13

D E L

C R E A D O R

He somiat He pensat, he caigut despert,

He somiat amb maduixes i luxúria,

he volgut, he estimat…

amb destrals, amb els canals d’uns llavis,

He patit la fúria del vent,

amb la saba, amb la grauxa de l’assut

la ràbia de la ira, revenges!

on milers de peixos bramen,

Les enveges, els descrèdits…

on pescadors esmolen armes,

Les malediccions dels bruixots…

on pense, on mene, on m’esplaie…

He somiat amb les aspes d’un rellotge,

I he pensat en un món cobert de gespa,

amb les agulles dels sentinelles del matí,

en un cel lliure de pena,

amb el vellut que recorre les dunes del foc.

i en un bosc ple d’animals.

He somiat amb banderes de soldat,

He somiat amb les nits de lluna de plena,

amb titelles, amb dracs,

on la mel corre per l’herba

amb espases de roure, guerres de neu,

i un fanal et pinta un bonic.

amb les veles d´un vaixell, amb un port

He cantat a les oïdes d´una donzella,

on tabernes brinden rom,

al vessant on llaura la rella,

amb pirates, amb naus de tinta i emocions.

de l’amor i la llibertat.

R A C Ó

I he lluitat amb les armes del bagul; un llapis, una goma d’esborrar, amb la sort.

I he somiat amb bressols de falaguera,

He sobreviscut al terratrèmol,

amb llançols de nata i crema

a les batalles que he lliurat,

i amb silencioses passions.

A la presó, una cançó i un got emboirat,

I he desitjat que més fort siga el planeta,

Un mite recorre un planeta,

que el dèbil trenque la cadena

campanetes, un raig, roig de maig,

amb la victòria més humana.

blau de la mar i gris de fredor.

He rigut, he plorat, he somiat!

He passat entre tempestes de llamps, entre tenebres, ¡entre lava de volcans!

Entre les fredes veredes dels xiprers.

He viscut, he rigut, he somiat.

14

Cristià Campos

A l’estiu farcit de vespres acolorits.

en els escuts d’armes de sang,

Vell om, centenari vigilant

en la teua joventut ferotges batalles

de la vora de l’etern camí dels peixos.

i en el ressò la veu a cau de clam.

Om, amic noble de branca forta,

Om, vigilant de grosses rames.

de pell forta, d’abric de fang.

Om lliure, om ferm. Seré!

Gegant arbre que els segles recorres

Vell om,

amb la veu silenciosa d’amant,

noble om,

de gran amor que en la soca enamores

savi gegant!

al cor del valent pescador de carn.

Om, gegant guardià de la gola que travessa el cos de la vall, llargs capvespres a la tardor llargs passejos pel teu vessant.

D E L

Savi om que reescrius la història

R A C Ó

Vell om d’ombria espessa!

C R E A D O R

Om

Om, immens el cel que llepes, immens el món que tens llaurat.

En les creuades de les canonades, en les victòries dels condemnats.

Rebel, com l’herba que naix als peus de les teues arrels fermes, dures i grans.

Om que mires per dalt la cresta del llom del rei drac, tu que mires amb els ulls foscos de les coves misterioses dels Alcalans.

15

Agència de Promoció i Ús del Valencià L’Agència de Promoció i Ús del Valencià (Aviva) de l’Ajuntament de Montserrat també es prepara per a tancar l’any 2017 i començar el 2018 amb força i un grapat de propòsits a les mans. Per això volem aprofitar l’ocasió per a fer balanç de les últimes accions que hem portat a terme des de l’oficina lingüística de l’ajuntament.

Normalització i senyalització de camins rurals La toponímia urbana és una de les matèries de treball d’Aviva Montserrat. La seua importància rau en el fet que els topònims, els noms de llocs, permeten identificar i localitzar punts geogràfics concrets. Pensem com de habituals són en la vida del nostre municipi topònims com Busqueïta, l’Alt de Calabarra, el Puntal, l’Agroix... L’Agència de Promoció del Valencià, en col·laboració amb els departaments d’Urbanisme i Cadastre, treballa des de fa temps en la recuperació i normalització dels nostres topònims.

Certament, ha estat un treball de molts anys. Després de la normalització i senyalització dels noms de carrers, colònies i urbanitzacions, ara és el torn dels camins rurals del terme municipal. En general, hem adequat les formes a la normativa ortogràfica i gramatical i hem recuperat articles i preposicions, que en la llengua oral es perden. En una primera fase, hem senyalitzat 25 camins, com ara el camí de la Mina, el camí de l’Ombria o el camí del Molí Tinyós. En una segona fase, l’any que ve, senyalitzarem els 36 camins restants.

Cinema a l’Escola Durant el mes de novembre ha tingut lloc la campanya Cinema a l’Escola, gràcies a la qual l’alumnat dels centres educatius de Montserrat assisteix a la projecció de pel·lícules de cartellera en valencià, a la Casa de la Cultura. En aquesta edició, s’han projectat les obres d’animació Charlie Brown i Snoopy i Hotel

16

Ferran Campos i Climent Tècnic lingüístic

Transsilvània 2 per als tres cicles de Primària del CEIP Evaristo Calatayud. L’alumnat de l’IES Alcalans, per la seua banda, ha tingut l’ocasió de veure El petit príncep, l’adaptació lliure de la novel·la de Saint-Exupéry, el drama La propera pell, guanyadora del premi Gaudí de 2017 a millor pel·lícula, i Estiu 1993, candidata als premis Oscars de 2018 com a millor pel·lícula de parla no anglesa.

En total, més de 650 alumnes s’han assegut a les butaques de la Casa de la Cultura per a endinsar-se en aquestes històries cinematogràfiques. Tenint en compte la situació crítica que travessa l’ecosistema comunicatiu valencià —només tenim canals de televisió en una de les dues llengües oficials, cap en llengua pròpia—, és important que l’Ajuntament de Montserrat aposte un any més per normalitzar el valencià a la gran pantalla.

El Nadal, en valencià Com cada any, per Nadal, els patges reials han enviat a l’Ajuntament de Montserrat les cartes oficials als Reis d’Orient. L’Agència de Promoció del Valencià és l’encarregada de fer-les arribar a tots els xiquets i xiquetes a través dels centres educatius. Qui en vulga més podrà recollir-la a l’ajuntament i a les papereries del poble. Així, tothom podrà demanar els seus desitjos i entregar la carta personalment al patge reial, que enguany ens visitarà el dimarts 26 de desembre, a les 18 hores, a la plaça de l’Església.

a pares i mares que volen aprendre valencià, es farà el dimarts i el dijous, de 15.00 a 16.30 h, i el curs de C2, també el dimarts i el dijous, de 17 a 18.30 h; ambdós a l’Escola de Persones Adultes (c/ d’Alfredo Garcia, 30).

Com sabeu, la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià ha adaptat els seus nivells tradicionals al Marc Europeu Comú de Referència i enguany modificarà l’estructura de les proves. És per això que aquests cursos seran l’ocasió perfecta per a preparar les proves de nivell A2 (l’antic Coneixements Orals) i de C2 (l’antic Superior).

Cursos de valencià Quina millor manera de començar 2018 que formant-se? La Regidoria d’Educació, a través d’Aviva Montserrat, ha programat dos cursos de valencià, un de nivell inicial (A2) i l’altre d’avançat (C2), que s’impartiran de gener a maig, amb una durada de 60 hores cada un. Si no hi ha canvis2, el curs d’A2, adreçat

1

Apunt lingüístic: evitem el plural de Nadal en aquests casos.

Els nadals fa referència a més d’un Nadal, a diferents anys: Hem passat molts nadals junts. Si volem referir-nos a tot el període de Nadal podem dir: durant el Nadal, aquest Nadal, aquests dies de Nadal...

2

L’edició d’El Portell s’ha tancat abans que haja acabat el període de matrícula en els cursos.

I és que les actituds lingüístiques i la manera com percebem la llengua determinen les normes d’ús, és a dir, que usem o no el valencià en segons quins llocs, quines persones i quines situacions. Per això, Aviva pretén implicar-se en campanyes de dinamització lingüística per a fomentar l’ús del valencià en diferents sectors del nostre poble. Amb aquests propòsits i desitjos, que no són pocs, només ens queda felicitarvos les festes. Que passeu un bon Nadal, en harmonia, i que tingueu un bon any nou.

S E N S E

Durant tots aquests dies de Nadal1, ressonaran als carrers i establiments de Montserrat les nadales de sempre versionades a l’estil pop-rock per grups i cantants com Sva-ters, El Diluvi, Feliu Ventura i Pau Alabajos, entre molts altres. Totes aquestes cançons estan incloses en el cedé Ara ve Nadal, un recopilatori que proposa una mirada actual del cançoner del Nadal valencià.

L’any 2018 l’Agència de Promoció del Valencià (Aviva) vol centrar els seus esforços en la dinamització lingüística, conscient que el futur del valencià passar per augmentar-ne els usos. En aquest sentit, la formació és un pilar fonamental de la normalització lingüística. Per una banda, és necessari arribar a nous parlants, això és, que persones no valencianoparlants aprenguen la llengua. Però, per altra banda, també cal ampliar les competències i habilitats lingüístiques d’aquelles persones que ja parlen valencià, amb la finalitat d’incrementar la seua seguretat lingüística i el prestigi de la llengua en conjunt.

C O M P L E X O S

Propòsits per a 2018

17

N O T Í C I E S

Montserrat dissenya el seu Pla Municipal d’Igualtat En aquesta legislatura, l’Ajuntament de Montserrat s’ha proposat com a objectiu prioritari assolir la igualtat de gènere, perquè comprén que és una de les principals lluites d’aquest segle. Per això, volem que la ciutadania siga la protagonista d’aquesta transformació social.

Així, hem començat l’elaboració del Pla Municipal d’Igualtat de Dones i Homes de Montserrat, que serà l’eina que utilitzarà el consistori per a treballar la igualtat en diferents àmbits i assolir aquest objectiu. Aquest pla tindrà un període de vigència de quatre anys, durant els quals volem eradicar qualsevol tipus de discriminació. Per tal de fer-ho el més complet i realista possible, tractarem diferents àrees on podem trobar desigualtats, com l’educació (educar en valors igualitaris és fonamental per a un futur sense discriminacions), la joventut (l’adolescència és una etapa en què cal previndre desigualtats) o la cultura (en la qual encara imperen valors misògins). Tot això amb l’objectiu últim

de previndre la violència de gènere com a màxima expressió masclista.

El Pla Municipal d’Igualtat inclourà un diagnòstic sociodemogràfic per a conéixer dades exactes del municipi i tindre una base sobre la qual poder treballar la realitat del nostre poble. Per altra banda, hi haurà un procés de participació qualitativa on totes les persones podran participar de forma activa per a expressar les seues percepcions i opinions al voltant d’aquesta temàtica.

A més a més, també s’ha obert el qüestionari d’igualtat en línia, que ha estat penjat al web i s’ha pogut emplenar entre els dies 31 d’octubre i 15 de novembre. Es tracta d’un projecte fet per la ciutadania i per a la ciutadania. Hui en dia, la participació ciutadana és un pilar bàsic de la política local, que ajuda a apropar el poble al seu govern i legitimar l’acció pública. A Montserrat apostem decididament per la participació ciutadana en assumptes de govern perquè, en definitiva, afecta totes les persones per igual.

Esperem, per tant, la vostra col·laboració per a fer entre totes i tots un poble millor.

María Sánchez Consultora Igualtat i Formació

Josep Maria Mas i Garcia a l’acte de presentació de pla

Moment de treball de l’equip Equàlitat amb l’alumnat de l’IES Alcalans

18

Setmana de la Biblioteca a Montserrat

Montserrat es va sumar a aquesta celebració amb la realització d’activitats adreçades a tot tipus d’usuaris, que des del 23 al 27 d’octubre van gaudir de tallers, visites guiades, formació d’usuaris, contacontes i una exposició de poemes de Gloria Fuertes. Per començar, el 24 d’octubre es va impartir un taller d’escriptura creativa i de presentació a premis literaris, impartit per l’escriptor Vicente Marco, adreçat a l’alumnat de 4t d’ESO de l’IES Vall dels Alcalans.

El 25 d’octubre, els alumnes de Primària del Col·legi Públic Evaristo Calatayud van assistir a sessions de formació d’usuaris i de taller lector, amenitzat per Eva Andújar. Finalment, el dia 27, de vesprada, va tindre lloc la sessió de contes Libros: esos objetos tan misteriosos, a càrrec de Marta Pereira i dirigit al públic infantil i familiar.

L’exposició Los mundos de Gloria Fuertes, cedida per la Biblioteca Pública de Requena i el Cercle Artístic Requenense, va romandre a la sala de lectura de la biblioteca de Montserrat des del 23 d’octubre fins al 17 de novembre. Aquesta exposició arreplega pensaments i poesies de l’escriptora acompanyats de pintures a l’oli i es fa en commemoració del centenari del naixement de Gloria Fuertes.

N O T Í C NI O E ST Í C I E S

El 24 d’octubre fou el Dia de la Biblioteca, que se celebra al nostre país des de 1997, fa ja vint anys, impulsat per l’Associació Espanyola d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil, amb la col·laboració del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. La proposta d’aquesta commemoració va sorgir en record de l’incendi de la Biblioteca de Sarajevo el 1992, durant el conflicte dels Balcans, i amb aquest acte es vol reivindicar el paper de les biblioteques com a espais de llibertat, coneixement, cultura i convivència.

Totes aquestes activitats es van fer a la Biblioteca Pública de Montserrat.

Luz Cócera Llahosa Bibliotecària

19

N O T Í C I E S

Agencia d’Ocupació i Desenvolupament Local Contractacions a través de programes d’ocupació

Borsa social d’ocupació Com cada sis mesos, a principi d’any s’actualitzarà el llistat de la nostra borsa d’ocupació. Així doncs, totes les persones empadronades a Montserrat que vulguen donar-se d’alta o actualitzar la documentació anteriorment entregada podran fer-ho del 9 al 26 de gener de 2018, d’11.30 a 14.00 hores. La documentació original que cal aportar és:

Gràcies a l’aportació econòmica del Servef, l’Ajuntament contractarà un màxim de 7 mesos diverses persones desocupades en el marc dels programes EMCORP (aturats majors de 30 anys) i EMCORD (aturats de llarga durada) amb l’objectiu de reforçar diferents departaments municipals. Recordem a totes les persones interessades a participar en les futures convocatòries d’aquests programes que han de mantindre actualitzades les seues dades. La millor forma de fer-ho és demanar cita perquè els tècnics del Servef puguen elaborar un itinerari personalitzat.

Ajudes municipals a associacions Les noves lleis de procediment administratiu, subvencions i transparència han fet que la gestió de les ajudes municipals canvie de cara a l’any 2018.

Totes les entitats hem de canviar la forma en què hem treballat fins ara i adaptar-nos a les noves obligacions que comporten aquestes lleis.

Per la nostra part, intentarem que aquesta transició siga el menys penosa possible i a principis del pròxim any convocarem totes les associacions a una xarrada informativa sobre els canvis que hauran de fer, tant a l’hora de demanar les ajudes a l’Ajuntament com de comunicar-se amb qualsevol administració.

S’obsequiarà els assistents, fins a esgotar existències, amb unes guies publicades per la Fundació Horta Sud i la Generalitat Valenciana sobre gestió d’associacions.

Des de l’AODL estarem a la vostra disposició per a resoldre qualsevol dubte o problema que tingueu.

20

Carmina Tordera Lledó Agent de desenvolupament local

• DNI o NIE més passaport • Vida laboral i curriculum vitae actuals • Acreditació de càrregues familiars: llibre de família i/o sentència de divorci (si n’hi ha) • Full DARDE (renovació Servef) de les persones aturades de la unitat familiar de convivència • Justificants dels ingressos actuals de la unitat familiar de convivència:

- 3 últimes nòmines / model 130 o 131 de qui treballe

- Certificat de subsidis o prestacions (positiu o negatiu) del SEPE

- Certificat de pensions (positiu o negatiu) de la Seguretat Social

- Documents que acrediten altres ingressos • Certificat o carnet de discapacitat reconeguda, si fóra el cas • Certificat del departament municipal de Serveis Socials Us recordem que en la pàgina web municipal podeu consultar les normes i la puntuació assignada en cada camp, que després es publicarà en el llistat de les persones actives.

L’Escola Infantil Municipal ha iniciat un nou curs amb l’objectiu com a centre educatiu d’atendre el desenvolupament equilibrat de les capacitats afectives, motrius, cognitives i de la comunicació i el llenguatge. Així mateix, volem prestar atenció a l’inici de les pautes elementals de convivència i relació social i de la descoberta de l’entorn físic i social. I, també, volem facilitar als menuts la construcció d’una imatge positiva i equilibrada d’ells mateixos i l’inici de la autonomia pròpia, amb un ambient càlid, acollidor i segur, semblant al de la llar familiar.

Entenem com a educatiu qualsevol moment de la jornada escolar i proposem als xiquets i xiquetes activitats de manipulació, observació i experimentació a partir de situacions d’interacció creativa i d’imaginació, sempre utilitzant el joc com a eina d’aprenentatge. Però per a dur endavant tot el procés educatiu, l’Escola Infantil necessita un pilar fonamental, que és la participació de totes les famílies, per a poder consolidar entre tots i totes les bases perquè els menuts troben el plaer d’aprendre. Com a centre educatiu, donem resposta a les inquietuds de les famílies amb la impartició de tallers i xarrades de temes del seu interés a través del servei de l’Espai Familiar, de la Regidoria d’Educació.

Totes les famílies de l’alumnat matriculat aquest curs han sigut beneficiàries de les ajudes de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, a través del bo infantil. Per a poder rebre aquestes ajudes és important que les famílies interessades a matricular el seu fill o la seua filla en l’Escola Infantil ho facen en el període de matriculació (abril - maig).

Carmen Requena Pitarch Directora de l’Escola Infantil Municipal

Des de l’Escola Infantil Municipal i l’Ajuntament continuem treballant per a fer possible la conciliació laboral i familiar i per això oferim diferents serveis educatius, que es van consolidant cada any.

• Servei d’escola matinera i menjador per a l’alumnat de l’Escola Infantil Municipal • Servei d’escola matinera per a l’alumnat del CEIP Evaristo Calatayud • Servei d’escola de Nadal, Pasqua i estiu per a xiquets i xiquetes d’1 a 12 anys Escola de Nadal 2017 Dies: 26, 27, 28 i 29 de desembre, i 2, 3, 4 i 5 de gener Preu: 40 euros Lloc: Escola Infantil Municipal de Montserrat, carrer d’Alfredo Garcia, 30 Horari: 9.00 - 13.30 h Servei d’escola matinera: de 8.00 a 9.00 h. Preu: 25 euros (mínim 10 matricules)

N O T Í C I E S

Escola Infantil Municipal de Montserrat

Servei de menjador: de 13.30 a 15.30 h. Preu: 50 euros (mínim 10 comensals) Matriculació: Ajuntament de Montserrat, de 9.00 a 14.00 hores, plaça de l’Església, 1 Informació: Escola Infantil de Montserrat, carrer Alfredo Garcia, 30. Telèfon: 962999837

21

Cultura de tardor N O T Í C I E S

Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural

La tardor, a la Casa de la Cultura, ha estat d’allò més moguda entre reunions, tallers, xarrades, festivals i activitats culturals diverses. Però si cal ressaltar-ne alguna faria memòria de les següents: Campanya Anem al Teatre Una campanya a la qual han assistit 776 escolars, que han pogut gaudir d’obres teatrals adaptades a les seues edats.

• Per a la canalla d’Educació Infantil del CEIP Evaristo Calatayud, Àrtics Produccions va representar l’obra El Titellet, un espectacle didàctic, plàstic i musical amb personatges animats i objectes. Una poegrafia infantil que explica la història de Titellet i els seus amics, que viatgen de dia i descansen de nit comptant, cantant i pintant les històries.

• Bambalina Teatre va representar Kiti Kraft a l’alumnat de primer i segon d’Educació Primària. Aquesta obra sorprén per la seua originalitat plàstica i l’atraient personalitat escènica dels seus intèrprets: titellaires, cantants, músics i actors.

• L’alumnat de tercer i quart de Primària ho va passar d’allò més bé amb la representació de l’obra Frankenstein i l’elixir del professor Dipper, de la companyia Corral de Paper.

22

• El cel de Galileu, una creació adreçada a l’alumnat de cinqué i sisé, que va poder gaudir amb aquesta producció de La Monda Lironda Teatre que captivà l’atenció de grans i menuts per la seua meravellosa i original posada en escena amb un guió ple de continguts històrics sobre la vida de Galileu, lluny d’un argumentari simplista amb el qual se sol entretindre els més joves. La dansa, com a expressió artística, no és habitual de trobar-la en obres adreçades al públic infantil, fet que afegeix més valor si cap al relat interpretatiu del protagonista.

• Finalment, es va tancar la campanya escolar Anem al Teatre amb l’alumnat de tercer i quart d’ESO i de primer i segon de Batxillerat de l’IES Alcalans, amb l’obra Odisseu. A Jordi Ballester, actor que protagonitza els personatges de les dues històries entrellaçades, la d’Ulisses (Homer) i la de Rashid (un nàufrag i refugiat), li han plogut felicitacions i entusiasme en acabar l’obra, moment que ha aprofitat el públic present per a conversar amb l’actor i intercanviar idees i preguntes sobre l’obra i sobre temes teatrals.

Cinefòrum Podem afirmar que, a Montserrat, la tardor és una estació de cine, ja que, a banda de les pel·lícules programades i coordinades per l’Agència de Promoció i Ús del Valencià (Aviva), des de la Casa de la Cultura hem programat tres pel·lícules per als adults, que generen debat respecte de la temàtica, i un documental per a tots els públics que pensem que hauria de ser d’obligada projecció per a l’alumnat d’ESO. A més, hem sigut seu del festival de Cinema Ciutadà Compromés.

• Mommy, un film que aborda la problemàtica de criar • Al Tall, 35 anys de música mediterrània des del País i educar els fills amb trastorn per dèficit d’atenció amb Valencià és l’obra documental que fa un recorregut per la seua llarga trajectòria, des dels treballs inicials de hiperactivitat (TDAH). recerca, quan anaven casa per casa recuperant cants • Una pistola en cada mano, una comèdia que populars valencians, fins a la seua consagració com a mostra el comportament i els conflictes emocionals referent musical i cultural. dels homes en passar a ser quarantins.

A més, durant la setmana del 6 al 16 d’octubre, a la sala • Rosalie va de compras. El consumisme desaforat és d’exposicions, va romandre oberta al públic l’exposició que acompanyava aquest audiovisual. la base d’aquesta comèdia.

3a edició del festival Cinema Ciutadà Compromés Al departament de Cultura de l’Ajuntament de Montserrat vàrem fer nostre l’objectiu que va justificar l’aparició d’aquest festival gràcies a l’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM). Des de la seua fundació s’han marcat com a objectiu fer visible la producció audiovisual de creatius i creatives del nostre territori. I, en aquest sentit, l’Ajuntament de Montserrat, igual que ACICOM, vol potenciar els projectes audiovisuals nascuts en el si de la ciutadania i donar el seu suport.

N O T Í C I E S

Relació de projeccions:

ACICOM ha pres un repte difícil i de gran complexitat però no impossible si tothom ajuda una miqueta. Per tant, hem volgut donar un pas endavant i el divendres 17 de novembre es varen projectar a la sala d’actes de la Casa de la Cultura les creacions següents: • El invernadero, de Ramón Alòs. Animació. Dos xiquets destrossen les plantes d’un hivernacle per diversió fins que una presència inquietant els atrau cap a una cambra fosca on succeirà alguna fet macabre.

Els canals de distribució audiovisual estan gestionats per agents econòmics amb interessos ben lluny de l’interés social. És per aquesta raó que les produccions d’indústries menors troben molts entrebancs a l’hora de produir i distribuir. Qüestió aquesta que ens abocaria a desenvolupar una societat conductista que modifica aspectes culturals associats si no obrim altres finestres.

23

• El vestido, de Javier Marco. Ficció. Cada dia, de camí al treball, la mare de Sara veu un vestit en un aparador.

N O T Í C I E S

• The stunt manual, de Benja Fernández. Animació. La vida de Ben i de la policia canviarà quan adquireix un Mustang del 68 d’un venedor local de Los Ángeles.

• The fourth Kingdom, d’Adán Aliaga i Alex Lora. Ficció.

El quart regne és el regne dels plàstics: un centre de redempció per a immigrants i desemparats als afores de Nova York on el somni americà encara és possible.

• El somni de la meua vida, de Jaume Bayarri. Un curt sobre la soledat i el que anhelem.

• Selecció de Dona i Cinema. Mostra la secció de curts que naixen dels tallers de micrometratges «1 minut, 1 dret» amb col·lectius vulnerables. Els títols de la selecció són: 3 mujeres tres sueños, Blanca i la cova dels somnis, i Escala.

24

En una nota diferent

Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural

N O T Í C I E S

El projecte On A Different Note, d’Erasmus+, es va tancar el passat mes d’octubre. Es tractava d’un intercanvi juvenil musical. Al setembre, els nostres joves viatjaren a Żabbar, a Malta, i els joves maltesos vingueren a Montserrat a l’octubre. Un total de 72 participants. En general, ha estat una trobada positiva per a aprendre sobre convivència i interculturalitat. Tant al setembre com a l’octubre es va oferir un concert a les poblacions d’acollida.

25

N O T Í C I E S

III Certamen literari de Montserrat L’Ajuntament de Montserrat, a través de la seua Regidoria de Cultura, convoca el III Certamen Literari que es regirà per les bases següents: Categories del certamen 2017-2018: •

Relat curt

•

Quadern de viatge

•

Microrelats

BASES 1. Poden concórrer a aquest certamen totes les autores i tots els autors majors de 16 anys, independentment de la seua nacionalitat.

2. Els treballs, que no podran haver estat ni premiats ni editats (en qualsevol suport) amb anterioritat, es presentaran en valencià o en castellà, i han de ser originals i inèdits. El tema per als relats curts serà lliure. Els relats que es presenten no podran estar concursant en altres certàmens, ni els seus autors o autores haver estat premiats en alguna categoria del certamen immediatament anterior a la present convocatòria, d’aquest ajuntament.

3. Tant les obres de les categories de Relat curt, com Quadern de viatge com les de Microrelat, s’han de remetre exclusivament a través del correu electrònic a cultura@montserrat.es des de la publicació de les presents bases abans de les 23:59 hores del diumenge 31 de desembre de 2017. En l’assumpte del missatge ha d’aparéixer el text (fins i tot els claudàtors) que identifique a quina modalitat s’opta: [CERTAMEN RELATO] o [CERTAMEN RELAT] per al Concurs de relat curt [CERTAMEN VIAJE] o [CERTAMEN VIATGE] per al Concurs de quadern de viatge, [CERTAMEN MICRORRELATO] o [CERTAMEN MICRORELAT] per al Concurs de microrelats.

No s’admetran correus en el certamen amb un altre assumpte.

Integrades en el cos del correu han d’anar les dades següents:

26

•

Nom de l’autor/a

•

DNI

•

Data de naixement

•

Adreça postal

•

Telèfon de contacte

•

Adreça elctrònica de contacte

•

Pseudònim amb el qual participarà en el certamen (opcional)

•

Títol de l’obra

En document adjunt s’enviarà l’obra amb les característiques segons la categoria a què s’opte d’aquestes bases. Només es pot presentar un treball per autor/a.

5. El jurat es reserva el dret de no admetre a concurs aquells originals que, entre d’altres, atempten contra els drets a la intimitat, l’honor i la imatge de tercers, o continguen connotacions racistes, sexistes, sexe explícit o qualssevol altres que atempten contra la dignitat, la moral o l’ordre públic.

6. Les persones participants es responsabilitzen totalment que no existisquen drets de tercers. Les persones que presenten els seus treballs al concurs han de ser responsables de l’originalitat i autoria d’aquests, mitjançant declaració jurada, que hauran d’adjuntar amb l’enviament de l’obra.

7. El jurat valorarà les obres atenent els criteris següents: tècnica, composició, creativitat i originalitat.

8. Els premis es faran públics en un acte a la Casa de la Cultura de Montserrat en el marc de la seua Setmana Cultural, així com en la web de l’Ajuntament (www.montserrat.es).

9. Les obres premiades podran ser difoses en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, així com en qualsevol altre suport que decidisca l’organització.

N O T Í C I E S

4. La composició del jurat es donarà a conéixer en emetre’s la resolució, i tindrà, a més de les facultats normals d’atorgar o declarar desert el premi, i emetre la decisió, les d’interpretar les presents bases. La decisió del jurat serà inapel·lable.

10. L’Ajuntament de Montserrat disposarà de les obres premiades per a la seua publicació en la forma i la manera que crega oportú; d’altra banda, aquelles obres que per la seua qualitat o interés puguen ser recomanades pel jurat, es publicarien previ permís de l’autor/a.

11. La participació en aquest premi implica la plena acceptació de totes les seues bases i el seu compliment.

12. El jurat és competent per a resoldre aquelles qüestions no previstes en les presents bases i per a interpretar els dubtes que puguen sorgir en la seua aplicació.

13. Una vegada fet públic el veredicte, els originals no premiats i les seues pliques seran destruïts, per tal de garantir els drets dels autors sobre l’originalitat i l’anonimat de les seues obres.

14. L’Ajuntament de Montserrat es reserva el dret de prendre iniciatives i de fer modificacions no regulades en les presents bases sempre que considere que amb això pot contribuir a un major èxit del premi.

En la categoria Relat curt L’extensió dels originals serà d’un màxim de 15 fulls i un mínim de 7, (a una cara en grandària DIN A-4, i cada pàgina haurà de contindre de 25 a 30 línies, amb lletra Arial, cos 12 i interlineat d’1,5). Totes les pàgines han d’estar numerades, a excepció de la portada. El format del document serà en PDF. En aquesta categoria, hi

27

haurà dues modalitats de premi en funció de la llengua de l’original, siga en valencià o en castellà, per la qual cosa hi haurà un premi de 400 euros per al millor relat en valencià i 400 euros per al millor relat en castellà.

N O T Í C I E S

En la categoria de quadern de viatge Document de màxim 10 fulls (a una cara en grandària DIN A-4, i cada pàgina haurà de contindre de 25 a 30 línies, amb lletra Arial, cos 12 i interlineat d’1,5) en el qual es recull el viatge fet per l’autor/a o autors/es incloent-hi el que considere: fotografies, dibuixos, anotacions, vídeos, música…, i el text (ja siga en valencià o en castellà) que relate les experiències o aportacions personals del viatge. El treball és presentarà per correu electrònic en format, PDF o MP4.

La dotació d’un únic premi per aquesta modalitat és de 250 euros.

En la categoria de microrelats Consistiran en microrelats originals, de tema lliure, escrits en valencià o en castellà, i que comptaran amb un màxim de 820 caràcters.

S’estableix un únic premi guanyador que consistirà en una tauleta tàctil.

El llibre de la primera edició del certamen, que es va presentar durant el lliurament de premis de la segona edició, està a la disposició de la comunitat lectora a la Biblioteca Municipal. Si alguna persona està interessada a obtindre’n un exemplar només ha de passar per la biblioteca i sol·licitar-ho.

28

Descobreix Montserrat Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural

L’actuació s’emmarca dins del conjunt d’iniciatives que l’Ajuntament de Montserrat ha plantejat amb la finalitat de dotar el municipi d’una xarxa de sendes adequades per a la pràctica del senderisme i que permeta apropar als ciutadans els elements patrimononials, ambientals i culturals de què es pot gaudir al terme municipal. La ruta passa per punts de la geografia que permeten gaudir al visitant no sols del paisatge de cultius de secà sinó també d’altres recursos patrimonials, com ara:

per a les altres set, però estarà preparada per allotjar quatre persones amb mobilitat reduïda. D’altra banda, es construirà una mena de refugi amb panells informatius obert a dues cares. I, per a posar la cirereta al pastís, la senda estarà senyalitzada des de la plaça de la Constitució fins a la zona d’esplai per tal de fer l’excursió a peu.

Estructura de les basses de decantació de les mines de manganés.

N O T Í C I E S

Després de la posada en valor del castell dels Alcalans com a BIC, calia proveir-se d’alguna ruta o senda que facilite l’accés a aquest castell per tal de gaudir i interpretar les dependències de les seues restes, tan importants a la zona, per mitjà de la pràctica del senderisme o la bicicleta de muntanya. Aquest és el motiu pel qual l’Ajuntament ha aconseguit una subvenció d’11.685 euros, provinents de l’Agència Valenciana de Turisme, per a poder senyalitzar la senda que connecta el nucli urbà de Montserrat i el seu BIC (el castell dels Alcalans) i adequar una zona d’esplai a la parcel·la 672 del polígon 13, de propietat municipal, per als qui visiten el castell, integrada en la xarxa de sendes locals; així com posar en valor l’antiga mina de manganés.

• El castell del Alcalans. Castell islàmic d’Alcalà o dels Alcalans (de l’àrab alqala’a, ‘la fortalesa’).

• La microreserva de la Lloma, declarada per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana el 2011 (Ordre 2/2011, de 24 de gener, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge).

Preparatius per a la construcció del refugi.

• Les mines de manganés. Estan al peu de la lloma dels Castellars. Al segle XVIII s’emprà per a l’obtenció del clor. A partir del segle XIX s’utilitzava com aliatge amb l’acer per a endurir-lo. Són una mostra de patrimoni arqueològic industrial.

A l’àrea d’esplai, s’instal·laran set taules de pícnic amb dos bancs incorporats, amb capacitat per a huit persones cada una. Addicionalment, es col·locarà una taula de pícnic preparada per a persones amb mobilitat reduïda. La taula tindrà unes dimensions d’1,95 m per 1,60 m, i la capacitat serà la mateixa que

29

N O T Í C I E S

Aspecte de la muralla oriental abans de la consolidació.

El Castell dels Alcalans, un patrimoni que cal conservar Després de quasi tres anys esperant poder executar el projecte subvencionat per la Diputació de València amb 40.000 eures per al recalçament i consolidació urgent de la muralla oriental del castell dels Alcalans, ja és una realitat. La finalitat d’aquesta actuació ha estat la de consolidar una de les estructures del castell més exposades i que pitjors condicions d’estabilitat presentava.

Entre primavera i estiu les accions executades són: • S’ha dotat l’entorn d’algunes mesures de seguretat per als visitants.

• S’han reutilitzat els recursos que hi ha ara al castell per a fer les obres, ja que l’accessibilitat del lloc és molt difícil.

30

• S’ha desbrossat inicialment l’entorn de la lliça i de la muralla est del recinte interior.

• S’ha fet el buidatge arqueològic, que afecta l’entorn immediat de la base del pany de paret que cal consolidar.

• Quant al sospedrat pròpiament dit, en la restitució d’aquesta fàbrica s’han reproduït les tècniques originals per a la col·locació de les tàpies de maçoneria i d’acord amb les especificacions del projecte.

• S’han emprés actuacions de rejuntament de maçoneria però sense reproduir la textura de l’encofrat.

• Per al coronament, on les dues fulles del cos de muralla estan separades per la caiguda de la fulla exterior de reforç, s’ha segellat l’espai generat en

l’arrancada dels dos murs per tal d’evitar que l’aigua accedisca a l’interior del cos del pany de paret, la causa de les patologies que van provocar el rentat continu i el descalçament de la base de la muralla. Per això, s’han fet injeccions de lletada de calç amb l’objectiu de cimentar i compactar els elements interns que no tenien morter com a conseqüència del rentat continu que provocava l’aigua filtrada. Posteriorment, s’ha reblit amb morter més consistent l’espai superior de l’escletxa per a desviar l’aigua que poguera derivar-se d’altres zones del coronament del pany de paret.

• S’ha renovat tota la senyalització direccional i d’interpretació del recurs a fi de millorar la qualitat de suports, acabats i continguts, tot respectant la senyalització de 2007.

N O T Í C I E S

Aspecte de la muralla oriental després de la consolidació.

Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural

31

N O T Í C I E S

Comença el compte enrere del projecte Comunica’t Aquesta primavera i estiu, alguns de vosaltres deveu haver vist en els actes del poble (Campionat de Futbet, Gala de l’Esport, Setmana Internacional de Música de Cambra, etc.) un jove amb una càmera gravant o emetent en directe pel Facebook de l’Ajuntament i per la TV local.

Aquest jove és Emili Cerveró, professional d’imatge i so, que va aconseguir la beca de postgrau de la Diputació de València, gràcies al projecte presentat per la regidoria de cultura, Comunica’t, per a implementar i rellançar el nostre embrionari mitjà de comunicació. Tot i que, en principi, només s’havia concedit la beca per a sis mesos, de febrer a juliol de 2017, a petició de l’Ajuntament, se’n va demanar la pròrroga i ha estat concedida per a sis mesos més, per tal de poder tancar accions que, per contra, haurien quedat inacabades i que ara són prioritàries. La posada a punt de tot l’equipament tecnològic necessari per a emetre per Internet i la TV Local, fer gravacions de programes, etc., són ara la seua missió.

Esperem que el col·lectiu de joves que va crear Alcalans TV reprenga la seua activitat i pose en marxa, amb l’ajuda d’aquest becari, totes aquelles idees que es varen deixar damunt la taula, com ara les entrevistes a persones majors del poble, entrevistes a persones rellevants o de reconeguda importància, reportatges, publicitat sobre comerços del poble, etc. De moment, i pensant en els nouvinguts, podeu gaudir del nostre mitjà de comunicació sintonitzant la Local 1 als vostres televisors. En Internet, podreu disposar de la TV a la carta en l’adreça http://tv.montserrat.es. També, a través del Facebook de l’Ajuntament (https://www.facebook. com/AjMontserrat/).

32

Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural

III Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta, un projecte De Viva Veu

Una vegada signat el conveni de participació entre l’Ajuntament i FULL (Fundació del Llibre i la Lectura), a través de la Regidoria de Cultura, i inscrits els centres, aquests reberen el material didàctic i l’assessorament necessari per a dur a terme la primera fase del certamen. En aquest material s’inclou un dossier didàctic per a reforçar la tasca del professorat a l’aula i un llistat de lectures recomanades per a treballar la lectura en veu alta.

Els centres educatius estan treballant la lectura en veu alta a les seues aules de la manera que han cregut més convenient i han realitzat internament la selecció dels seus representants per a participar en el Certamen Escolar Local de Lectura en Veu Alta. Cada centre és autònom per a decidir com ho fa.

Escolar Local de Lectura en Veu, una cita per a gaudir tothom de la destresa lectora de la nostra jovenalla. És molt important que pugeu assistir a l’acte per tal de donar suport i vàlua a tot el treball que estan fent als centres escolars, a més de passar una bona estona amb l’espectacle que ens oferiran els nostres representants i els conductors de l’acte.

Els representants llegiran alguns fragments estrets de les lectures recomanades i, entre el públic assistent i el jurat, es triaran els representants per a la final de la Comunitat Valenciana del Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta.

Al 2017, les categories en què estarà representat el nostre poble són: • Teuladins: alumnat de 3r i 4t d’Educació Primària • Blavets: alumnat de 5é i 6é d’Educació Primària • Passerells: alumnat de 1r i 2n d’ESO

El pròxim dissabte 13 de gener, a la Casa de la Cultura, tindrà lloc a les 19.00 hores el Certamen

Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural

N O T Í C I E S

Els centres educatius de Montserrat participaran en el III Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta de 2018, com ho han fet des de la primera edició, al 2016. La novetat d’enguany és que l’IES Alcalans de Montserrat s’incorpora per a participar-hi amb el primer cicle d’ESO.

II Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta, Final Comunitat Valenciana. Teatre Rialto.

33

Espai familiar N O T Í C I E S

XARRADA SOBRE NORMES I LÍMITS DE 0 A 3 ANYS El passat 23 de novembre la Regidoria d’Educació, Formació i Joventut, en col·laboració amb l’Espai Familiar de Montserrat i l’Escola Infantil Municipal, va preparar una xarrada gratuïta sobre normes i límits de 0 a 3 anys per a totes les famílies amb menors matriculats a l’Escola Infantil Municipal. En la xarrada, es va tractar el paper rellevant de la família com a context educatiu i la importància d’aplicar normes i límits durant la criança, factors de protecció que redueixen la probabilitat d’aparició de conductes de risc tant en la infància com en l’adolescència. A més, les famílies assistents aprengueren com establir i posar en pràctica les normes i els límits de forma clara i adequada, tenint en compte l’edat dels menors i les seues característiques.

QUINES PREGUNTES CAL FER-SE ABANS DE COMPRAR UN JOGUET? Amb l’arribada del Nadal, cases, places i carrers s’engalanen amb decoracions nadalenques i els petits (i no tan petits) de la casa escriuen els seus desitjos en les cartes al Pare Noel i a Ses Majestats els Reis d’Orient. Aquest Nadal qui més qui menys tindrà algun regal a comprar. Però abans de deixar-nos portar per la publicitat i les grans marques, cal tindre en compte algunes preguntes que ens ajuden en la complicada tasca d’adquirir un joguet, segons les recomanacions de l’Institut Tecnològic del Producte Infantil i d’Oci. - Serà divertit? Hem de tindre en compte les necessitats i preferències del xiquet o xiqueta, i no únicament els gustos dels adults. Qui juga ha de ser partícip de l’elecció del joguet. Si no és així, ben prompte serà apartat i substituït per un altre.

- Continuarà sent divertit? Un joguet que creix amb el xiquet o xiqueta és sempre una bona inversió. Un bon joguet ha de poder estimular nous interessos i noves idees, a més de ser senzills i de fàcil ús, ja que una complexitat excessiva redueix la creativitat.

- És segur? La Normativa de Seguretat Europea, en vigor des de l’1 de gener de 1990, obliga els fabricants que els seus joguets complisquen una sèrie de proves abans de ser comercialitzats. Aquestes proves es denominen normes UNE i estan relacionades amb les propietats mecàniques i físiques, les propietats d’inflamabilitat i les propietats químiques i elèctriques.

Un joguet que passa la normativa de seguretat vigent es marca amb CE a l’envàs.

- L’activitat que es proposa és adequada?

Els joguets, a més, han de ser estimulants de la creativitat i de la imaginació o de qualsevol aspecte de la personalitat i convertir els xiquets o xiquetes en protagonistes del joc, i no en simples espectadors.

- Està adaptat a la seua edat? Els joguets han de respondre a les necessitats de cadascú, no han de ser ni massa complicats ni massa simples. Observant el joc del xiquet o xiqueta i jugant amb ell o ella, serà fàcil adonar-se de quins joguets va necessitant a mesura que creix. L’edat que recomana el fabricant pot orientar-nos-hi, però cal tindre en compte el seu nivell maduratiu.

- Quants joguets li regalarem? Els joguets han de ser suficients però no excessius. No ajudem els nostres fills i filles si els comprem tot allò que demanen, perquè una quantitat de joguets en excés provoca actituds d’avorriment i menyspreu pels joguets i, sovint, causa desordre i falta d’interés per conservar-los.

- De quins joguets disposa ja? Hem de procurar no comprar sempre el mateix tipus de jocs. Cal tindre en compte la varietat, que estimulen i desenvolupen funcions diferents.

- Si el meu fill em demana una nina, li l’he de comprar? El joguet no té sexe. No hi ha joguets per a xiquets o per a xiquetes. Qualsevol joguet por interessar independentment del sexe de qui juga.

- És necessària l’ajuda adulta? Si és així, dispose de temps per a jugar? No només cal proporcionar joguets adequats, també hem de dedicar temps compartit a jugar amb ells o elles.

- Són necessaris companys de joc per a poder jugar? Cal procurar que els xiquets i xiquetes disposen de temps i ocasions per a jugar amb companys de joc, fet que suposa un enriquiment per al desenvolupament de tots els participants.

- Disposem de l’espai necessari per a utilitzar el joguet? Evitem comprar joguets de grans dimensions si no tenim espai suficient per a mantindre’ls muntats.

Així, evitem el risc de tindre’ls guardats i no utilitzarlos.

El nostre desig: Que durant tot l’any hi haja pau, que durant tot l’any hi haja amor, que durant tot l’any siguem solidaris, que durant tot l’any la gent siga feliç.

Bon Nadal i bon any 2018!. Alicia Gracía

- És resistent? Els joguets han de ser sòlids i resistents.

34

Que siga explosiu o no aquest embossament, és a dir, que puguem parlar de pluges torrencials o persistents dependrà finalment del vent. Si entra sec o de component terral, la situació quedarà definida per la presència d’aiguats localment forts i de distribució irregular o de tronades de certa intensitat; però si, per contra, el vent predominant té component marítim (més humit), atenció perquè la direcció determinarà la zona on les pluges presentaran més problemes. És aleshores quan es poden donar els episodis històrics de registres espectaculars que tots recordem. Pràcticament tots els episodis de greus inundacions a la nostra comunitat han sigut per culpa de gotes fredes explosives, com la pantanada de Tous (20/10/1982), la riuada de València (14/10/1957), les inundacions de Xàbia (2/10/1957), la inundació d’Oliva (3/11/1987), etc.

Un mar calent per si mateix no fabrica gotes fredes. Com hem dit, és un element potenciador en cas que alguna s’acoste a la nostra comunitat.

Com més temperatura, més evaporació enviarà a l’atmosfera (més aliment) i, en definitiva, tindrem més precipitació disponible si es produeix una situació d’aquestes amb vents humits.

Això sí, saben l’energia que està involucrada en la formació d’una tempesta d’estiu de mitja hora? La mateixa que en una bomba atòmica. I en una tempesta severa?

L’equivalent a la d’una bomba d’hidrogen.

Doncs bé, en una gota freda l’energia que necessita per a formar-se és equivalent a la de diverses bombes d’hidrogen. Per això mateix, mai podrem dominar i manipular la força de la natura. No cal dir d’un huracà, que és com diverses gotes fredes treballant alhora i generant vents que poden superar els 250-300 km/h!

B R Ú I X O L A

Aquesta tardor està resultant extremadament seca i molt càlida (llevat d’alguns episodis puntuals de fred que hem tingut). Això sí, al novembre el mar Mediterrani encara sol estar calent després de tot l’estiu recalfant-se i acumulant energia.

La terra es refreda molt més ràpid que el mar però, a aquest, li costa més temps calfar-se i refredar-se. El dia d’escriure aquest article, 13 de novembre, la temperatura del mar davant del nostre litoral era alta i vorejava els 22 i 23 ºC, pràcticament dos graus per damunt del que hauria de ser en aquesta època de l’any. Això fa que el nostre Mediterrani encara es convertisca en un dipòsit de combustible disponible per a donar aliment, en forma de vapor d’aigua, a qualsevol embossament d’aire fred en altura que puga acostar-se a la Comunitat Valenciana. És el que s’anomena tècnicament depressió aïllada en nivells alts (DANA), més coneguda com a gota freda.

L A

Quanta energia conté una gota freda?

Carrer de Colom, Alzira. Pantanada de Tous del 20 d’octubre de 1982.

Jovi Esteve Meteoròleg

35

L A

P L A Ç A

“Depén de Tu” arriba a Montserrat L´associació d´atenció a famílies amb persones dependents Depén de Tu va obrir les seues portes el passat 6 de novembre, al carrer d’Alfredo García, número 32 (l’antic col·legi Evaristo Calatayud). Això ha estat possible gràcies a l´Ajuntament de Montserrat i Serveis Socials, que davant d’una necessitat social com aquesta han confiat en l’associació Depén de Tu per a cobrir un servei social com és l’atenció de famílies i persones dependents.

L’associació va nàixer fa dos anys a Catadau, després d’adonar-nos que hi havia una necessitat social cada vegada més notable.

Després d’aquest temps treballant amb èxit, al costat de moltes famílies, arribem a Montserrat per a treballar amb altres famílies de la zona que ens necessiten.

Depén de Tu som una associació no lucrativa que pretén ajudar les famílies que tenen familiars dependents al seu càrrec. Som un centre que, dins del nostre programa de la unitat de respir, presta ajuda a les famílies en la cura del seu familiar dependent.

El programa oferta unes activitats destinades a conservar i millorar les capacitats cognitives i físiques de les persones dependents. Les persones usuàries són ateses per diferents professionals: psicòleg, fisioterapeuta, infermera, integradora social, auxiliars d’infermeria i tècnics en atenció a persones en situació de dependència. Dins de les activitats cognitives destaquen l´estimulació cognitiva grupal, l’orientació espaciotemporal i personal, la teràpia de reminiscències i història de vida, l’atenció cognitiva individualitzada, l’estimulació cognitiva mitjançant noves tecnologies, l’atenció psicològica a familiars, etc.

Les activitats de motricitat van destinades a la conservació i la millora de l´estat físic, a través de gimnàstica grupal, activitat fisioterapèutica individualitzada i adaptada, tallers de psicomotricitat, activitats manuals, etc. Totes aquestes activitats ajuden a la conservació i el foment de l´autonomia personal i a previndre el deteriorament físic, cognitiu, sensorial i social. També ofereix activitats de la vida 36

diària com ara taller de cuina, activitats ocupacionals, estimulació d´activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària. Un altre tipus d’activitats estan enfocades a previndre l´aïllament social i a promoure l´oci i el temps lliure, per exemple, a través de jocs de taula, cinema, manualitats, tertúlies, activitats musicals i passeigs.

Depén de Tu també s´ocupa de les necessitats dels familiars i, en aquest sentit, presta ajuda psicològica i xarrades informatives periòdiques sobre la dependència, l’envelliment i les malalties associades; tallers pràctics per a adquirir habilitats, eines i recursos per a fer front al repte de cuidar, etc. Així mateix, cal destacar la part social, ja que les persones usuàries tenen l´oportunitat d’interactuar amb altres generacions, a través dels tallers intergeneracionals, i de participar en activitats amb els seus fills, néts, amb grups d´escolars, etc. Totes aquestes activitats, unides a altres com les visites culturals i d’oci, ajuden

a la sociabilització de les persones usuàries. De més a més, ofereix altres serveis d’higiene personal, servei de perruqueria, podologia i cures d´infermeria.

L’associació Depén de Tu arriba a Montserrat per a apropar-se a la gent, per a formar part del poble i per a col·laborar i interactuar amb qualsevol col·lectiu o associació de Montserrat i dels pobles del voltant.

Pretenem ser una associació oberta a tot el món, perquè el fet de cuidar una persona dependent és cosa de tots i totes.

Adreça: Carrer d’Alfredo García, 32; Montserrat. Telèfon 722232801.

Lourdes Martínez Martínez Directora

Alumnes Ajudants Naix un nou projecte per a millorar la convivència a l’IES Alcalans

Logotip del grup d’alumnes ajudants. El camaleó és un animal sigilós, que no es fa de notar, però a l’hora d’actuar és molt ràpid, com un alumne ajudant!

Què entenem per conflictes?

Són un fet natural de la vida. No són ni positius ni negatius, depén de com responem a cada conflicte. Hi ha diverses maneres de tractar-los, aprendrem maneres diferents i n’escollirem la millor. Algunes de les respostes al conflicte són destructives: violència, passivitat, discriminació... Altres respostes permeten resoldre els conflictes pacíficament i ens ofereixen oportunitats de millorar nosaltres i millorar les nostres relacions amb altres.

Qui són alumnes ajudants?

El projecte s’aplicarà al primer cicle, que és on hem detectat que solen aparéixer més conflictes. Hi haurà 4 alumnes ajudants per classe, dos xics i dues xiques.

Durant el curs 2017-2018 començarem només amb 1r d’ESO. Com es trien?

Fan la tria els companys i les companyes de classe. Es dedica una sessió de tutoria per a fer l’elecció; aquell dia es comenten les qualitats i valors que hauria de

Qualsevol alumne o alumna pot ser ajudant?

Sí. Per altra banda, cal dir que és voluntari; per tant, ningú ho és si no vol ser-ho.

Resoldre conflictes pot resultar de vegades complicat. Ho sabran fer bé?

De vegades és complicat. Per això, han rebut una formació de dos dies, els passats 10 i 11 d’octubre, al Casal d’Esplai El Saler, on els preparàrem per a escoltar els altres, treballàrem els valors i les funcions dels alumnes ajudant, l’empatia, la neutralitat, l’assertivitat... Després els professors ajudants guiaran els alumnes durant el procés, per derivar-lo, si cal, a l’equip de mediació, tutors, famílies i qui es crega convenient.

Una vegada formats els alumnes, què?

Cada 15 dies els alumnes ajudants ixen de la sessió de tutoria i es reuneixen amb els professors que porten endavant el projecte, per tal d’anar analitzant els conflictes reals de les seues classes i proposar solucions concretes a cada cas.

P L A Ç A

Alumnes Ajudants s’afegeix, per tant, a la Comissió de Convivència, on ja es treballa des de fa anys en diverses direccions: equip de mediació, igualtat de gènere i assetjament.

tindre un alumne ajudant. Basant-se en aquests paràmetres, els alumnes, una setmana després, fan la tria. S’elegeixen les persones més votades.

L A

Alumnes Ajudants té com a objectiu la resolució de conflictes entre iguals. És a dir, és el mateix alumnat el que detecta i proposa les solucions. És un projecte d’integració basat en el llibre El conflicto en el centro escolar (I. Fernández, E. Villaoslada i S. Funes), que s’aplica des de ja fa anys en diversos centres del país, i que enguany ha començat a funcionar al nostre centre.

Aquestes solucions s’implementen i en la propera reunió s’analitza si estan funcionant. Si la solució no està resolent el conflicte se’n proposen de noves. En cada sessió, per tant, s’analitzen conflictes nous que han sorgit i es revisen els anteriors.

Vicent Marí Serra

Coordinador del projecte Alumnes Ajudants

37

P L A Ç A L A

«Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia» Setembre de 1977. Feia quasi dos anys de la mort de Francisco Franco i de la reinstauració no democràtica de la monarquia per les Corts franquistes, com a fruit del pacte bilateral de Franco amb Joan de Borbó.

També feia quasi quatre mesos des de las primeres eleccions generals democràtiques, al juny del mateix any.

S’acostava el Nou d’Octubre, data reivindicativa, en companyia del 25 d’Abril, de les entitats i partits progressistes del País Valencià. El Búnquer Barraqueta s’estava posant nerviós, ja que veia vindre un moviment social que, després de 40 anys de conviure plàcidament amb la dictadura, podia desbancar-lo del poder i de les posicions dominants.

Arribà el Nou d’Octubre. Es convocà la primera gran manifestació per les llibertats i l’estatut amb el lema «Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia».

La participació fou important i, en un primer moment, els polítics sembla que en prengueren nota. Però... poc després, des de Madrid, s’adonaren que el País Valencià podia ser una autonomia de primera i els grans partits d’aleshores –la UCD i el PSOE, amb el suport d’Alianza Popular– convingueren que els valencians no mereixíem aquesta consideració, però sí una autonomia de segona.

De fet, després que la majoria dels municipis valencians s’hagueren pronunciat per a accedir a Document en què l’Estat francés, per edicte del seu rei Lluís XIV, repudiava l’ús del català a les comarques del Rosselló i de Conflent, i obligava que tots «els procediments i actes públics» es feren en «llengua francesa».

Pocs anys més tard (1708), el seu net, Felip d’Anjou (Felip V d’Espanya), després de derrotar les tropes austriacistes en la Batalla d’Almansa, i com a dret de conquesta, promulgà el Decret de Nova Planta, d’aplicació al Regne de València.

Amb aquest decret, el Regne de València deixà d’existir com se’l coneixia i quedaren abolits «furs, privilegis, pràctiques i costums» del poble valencià, de manera que començaren a regir les lleis castellanes, inclòs l’idioma oficial, que passà a ser el castellà.

«Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança» i «de ponent, ni vents ni gent», crida el poble des d’aleshores.

38

l’autonomia per la via de l’article 151, l’estatut definitiu es va consensuar a Benicàssim (1981), seguint l’article 143 de la Constitució espanyola, amb Fernando Abril i Alfonso Guerra com a líders dels dos grans partits que allí participaren. El detall més significatiu dels acords va ser el títol que donaren a l’autonomia: canviaren el nom de País Valencià pel de Comunidad Valenciana, com a fruit de la seua política de café para todos.

Des d’aleshores, els valencians hem tingut una autonomia de segona, no homologable a la que gaudeixen altres territoris de l’Estat espanyol (Catalunya, País Basc, Galícia i Andalusia) i en la qual el principal leitmotiv és el fet administratiu i no el de sentiment d’identitat pròpia, vinculat al reconeixement com a poble singular dins de l’Estat espanyol. La resta de la història recent del nostre país l’han marcat les successives corts i governs que hem anat tenint en els últims 40 anys, sempre vigilats per Madrid.

Fins hui, s’ha mantingut l’estat centralista que Felip V va començar Javier Bosch

Una vida per la galotxa: Marcial Dauden Moya

9

3

6 10

11

8 12 13 14

1. Marcial Dauden 2. Amador, el Xato Cucala 3. El català del chalet, Manuel Román 4. Juan Dauden 5. Víctor Dauden 6. Julio Evangelio 7. Eliseo 8. Paco Julian Sanz 9. El tio Ismael 10. Juan Diaga 11. Juliet Evangelio 12. Pepe Molina 13 i 14. Els bessons, fills de Molina i Lies

Marcial Dauden Moya va nàixer a Monteagudo del Castillo, província de Terol, el 16 de setembre de 1956.

Des de molt menut va començar a aprendre a jugar a la pilota en la modalitat de frontó. Com que és un poble molt xicotet, a part del frontó i el futbol no hi havia molt més per a divertir-se, de manera que el fet de jugar a frontó i al futbol era gairebé l’única manera de divertir-se i passar el temps.

El seu mestre, en el cas de l’afició per la pilota, va ser en un primer moment son pare, Víctor Dauden, gran jugador per a la seua època; i en el cas del futbol, el mestre del col·legi, Josep Fuster, un valencià molt estimat al poble. En aquesta època els mestres eren els que compraven tot el necessari per a les activitats dels xavals.

Marcial, amb tretze anys, va vindre a viure a Montserrat, on per sort també hi havia gran afició al frontó i a la pilota. Eren els anys de final dels seixanta i principi dels setanta quan va passar de jugar a frontó a la galotxa.

Igual jugava amb els germans Ortiz (Pepe, Vicent i Rafel) que amb altres equips. També ha jugat amb Amador, més conegut com el Xato Cucala; amb Carlos

Cagueta, i amb Pepe, conegut com José de Pates. Mai va desfer cap partit, per això ha sigut un jugador molt volgut i se l’ha apreciat molt per on ha anat.

P L A Ç A

1

7

5

L A

2

4

En 1983 va ser campió del campionat El Corte Inglés i en 1986 de l’Interpobles de Galotxa. Mai ha estat un jugador professional per decisió pròpia i no perquè no tinguera oportunitats. Per desgràcia va patir diverses lesions als braços i problemes de lumbàlgia, cosa que el va obligar a deixar el joc.

Encara que no va nàixer a Montserrat, és just recordar que ha portat al cor aquest poble i el joc de la pilota i els ha elevat a cotes molt altes. El seu currículum com a jugador és gran, però com a persona ho és més.

En 2016, quan estava a punt de complir els 60 anys, va rebre un homenatge del seu poble per la seua trajectòria com a pilotari i aquest mes d’agost, a Godelleta, també va ser homenatjat. El nostre sincer agraïment a les persones que ho han fet possible.

Bàrbara Clemente Blasco

39

L A

P L A Ç A

Caminata a la Mare de Déu Amb la col·laboració de l’Agrupació de Voluntariat de Protecció Civil, ja són tres edicions organitzant la caminata de Montserrat a València amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats, que se celebra tots els anys durant el segon diumenge de maig.

El motiu d’anar caminant a la Mare de Déu ja ve de molt antic, de segles enrere, quan els llauradors de l’horta de València anaven el dia d’aquesta festivitat a la missa d’alba per a tindre temps de tornar prompte a complir la seua jornada de treball. A poc a poc aquesta peregrinació es va fer extensiva als pobles propers de la ciutat, i hui en dia són moltes les localitats valencianes d’on arranca la caminata, algunes de les quals amb molts quilòmetres de distància, com Alzira, Cullera, Carlet, Llíria, etc. La localitat més llunyana és Canals, on el xicotet grup de caminants que mou des d’allí tarda 17 hores a completar el recorregut.

La caminata que es fa des de Montserrat transcorre tota per camins rurals fins a arribar a Torrent, i d’allí per Picanya a Sant Isidre per la via de vianants o ciclista.

Són 30 quilòmetres en total. El grup ix dissabte a les 9 de la nit, des de la plaça de l’Església, després d’haver escoltat la pregària de don Miguel, el rector de la Parròquia, que els acomiada amb una oració i amb el toc de campanes, a la qual s’afig la traca corresponent. A l’hora justeta s’arriba a la Casa Blanca, últim punt d’aquest terme municipal, i més tard a la urbanització Mont-real, on es fa una parada de mitja hora per a sopar els entrepans que cadascú duu a la seua motxilla. Després, l’altra parada és a l’ermita de

40

Torrent, on es fa un descans de vint minuts. I ja el grup enfila cap a Sant Isidre, on també hi ha parada d’una estoneta. Després, el tram final per a arribar a la basílica al voltant de les 4 de la matinada. Són 7 hores en total, comptant tot el temps que tardem en parades i descansos. A aquesta hora, les 4 de la matinada, és quan obrin les portes de la basílica per al públic i una hora més tard, a les 5, té lloc la missa de descoberta.

A banda de les persones participants que tenen devoció per la Mare de Déu i que troben en aquest pelegrinatge els seus motius, al grup de caminants sempre se suma gent que no és religiosa però que li agrada la part esportiva. Tots són benvinguts i benvingudes, sense distinció. Caminar entre la foscor i en la tranquil·litat de la nit és una experiència que cal descobrir.

El fet d’estar un poc preparat, haver fet quilòmetres d’entrenament i portar el calçat adequat és recomanable per a tot aquell o aquella que vulga participar-hi. Des del principi i fins a arribar al punt final, van acompanyant la marxa els vehicles d’assistència de Protecció Civil, necessaris per a la seguretat i per a garantir que, si resulta complicat d’arribar-hi a algun caminant, puga apujar amb ells en qualsevol moment.

El dissabte 12 de maig de 2018, a les 21 hores, serà la IV Caminata a la Mare de Déu. Ànims i a fer-la!

Marcos Campos Añón

Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats

Un planter de músics per a la banda de Montserrat La banda juvenil es va crear amb motiu de la Trobada d’Escoles de Música de la Vall dels Alcalans.

La banda juvenil de la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat va participar el dissabte 5 de novembre a Mestalla en el partit que van disputar el València CF i el Leganés. La banda, sota la batuta del seu director, José Salmerón Alemany, va interpretar les obres Sergi Vicent Navarro, El tio Ramon, Xàbia, l’himne Amunt València i la marxa València, del mestre José Padilla.

F. Calabuig

Orgullosos de vosaltres El passat 18 de novembre la SIUM de Montserrat va participar en el 27é Certamen Nacional de Bandes de Múrcia, al teatre Romea de la ciutat de Múrcia. L’obra d’interpretació obligada fou Echo de la montagne, de Ferrer Ferrán, i com a obra lliure van sonar Poema alpestre, de Franco Cesarini. Malauradament, no es van emportar el guardó, però no per falta de mèrit. Segons el nostre regidor de Cultura, Santiago Martínez, «els nostres músics, una vegada més, estigueren a l’altura i deixaren el pavelló ben alt». «La passió, les ganes de gaudir de la interpretació conjunta i el sentiment real de sentir-se unió, pujaren a l’escenari amb cadascun dels nostres representants musicals», subrallat el regidor.

L A

P L A Ç A

redactor de Superdeporte

A. J. J. Gestora cultural

41

L A

P L A Ç A

Escola nova, ja era hora!

La vesprada del passat divendres 29 de setembre s’obriren, a tot el poble, les portes del nou edifici del Col·legi Públic Evaristo Calatayud.

Allí vam coincidir, amb comboi, un gran nombre de persones de totes les edats, encuriosides amb l’expectativa de conéixer per dins les instal·lacions del centre que, des de principi d’aquest curs, té a la seua disposició la comunitat escolar del nostre poble. De la mà del conserge i amic Esteban, vàrem fer una bona volta per aquesta nova casa de l’educació. No faltaren uns quants discursos de les autoritats i un xicotet refrigeri (llegiu vi d’honor) per a l’ocasió.

Em vaig retrobar content amb dones i homes que al llarg de molts anys han format part de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes, membres de la comunitat escolar que contribuïren generosament al bon funcionament de l’escola.

Sense oblidar que una part d’elles i ells lluitaren de valent per a aconseguir la construcció del nou centre. Aprofite per a manifestar-los per escrit el meu agraïment. També amb algunes i alguns mestres que treballen actualment al col·legi i altres que ho feren en el passat, els quals compartien espai amb una bona colla d’exalumnes. Formen part, tots alhora, d’aquest agradable mosaic humà que celebrà la bona nova.

Ens acompanyaren, així mateix, tres assistents destacats; dos néts i una néta d’Evaristo: Eladio, Paco i Librada Martínez Calatayud. No debades aquest és el tercer edifici escolar consecutiu1

1

42

El primer fou el del carrer de Bon Aire (les escoles velles).

L’Ajuntament ho acordà, poc de temps després de faltar Evaristo, en la sessió ordinària del 28 de juny de 1950.

Després, el del carrer d’Alfredo Garcia i, ara, el del carrer de la Costera.

Làpida commemorativa de l’homenatge pòstum que Montserrat li va fer al mestre Evaristo Calatayud el 20 d’agost de 1950.

Es trobs a l’escola del carrer Alfredo Garcia.

—sense comptar els barracons, de trista memòria— que porta el nom del mestre nascut a Alfafara (el Comtat), la qual cosa ens dóna la mida de l’agraïment intemporal del poble de Montserrat.

Fou una bona i agradable vesprada que em portà a pensar i a desitjar-los la meua més entusiasta enhorabona, a l’alumnat, al professorat i a les famílies que gaudeixen actualment d’aquestes instal·lacions.

A les seues mans està ara continuar avançant pel camí d’una escola valenciana per al segle XXI: una escola plurilingüe i intercultural, democràtica, oberta i participativa, crítica, creativa i innovadora, inclusiva, laica, compromesa amb l’entorn local i global, coeducadora i humana2.

Lluís Cases Exdirector del CEIP Evaristo Calatayud

2

Del document L’escola que volem. Col·lecció «Les claus de l’escola». Escola Valenciana, Federació d’Associacions per la Llengua.

A més, volem fer públic que per tercer any consecutiu els amic bretons del municipi de Vern-sur-Seiche ens van fer l’encomanda de productes de la cooperativa i altres comerços del poble com oli, pernil, torró, olives i xocolate per al seu mercat nadalenc, que tingué lloc el primer cap de setmana de desembre.

No podem deixar d’anomenar que la nostra associació col·labora amb la professora de francés de l’IES Alcalans perquè es puga fer realitat un intercanvi entre l’alumnat del nostre institut i el Lycée du Pays de Soule. Les dates previstes que M. Carme Yagüe, la professora de francés, ens ha proporcionat són que rebríem entre l’11 i el 16 de març els francesos i el nostre alumnat els visitaria del 23 al 27 d’abril aproximadament.

L A

Com que els tractes són els tractes, el 26 i 27 d’octubre la nostra associació va organitzar el IV Curs de Cuina Francesa. Carlos Fuertes, cuiner professional, ens va conduir en l’elaboració de plats com ara les clòtxines franceses (moules françaises), el tàrtar de bou (tartare de boeuf) i la crema cremada amb xocolate blanc (crème brulée au chocolat blanc) o la vichyssoise amb tòfona i ou (vichyssoise truffé d’oeuf) i el croissant farcit de pollastre (croissant farce au poulet). Tota una exquisidesa. Aquestes receptes seran arreplegades en el llibre de cuina que volem editar per al 2018.

P L A Ç A

Amb sabor gal

Àngels J.J.

43

P L A Ç A L A

Colisuem Alcalans comença la temporada amb grans resultats L’escola municipal de taekwondo Coliseum Alcalans ha començat la temporada 2017-2018 amb grans resultats. En l’inici de la temporada ja hem participat en dues de les competicions més importants: el IV Open de la Comunitat Valenciana i la I Jornada de Lliga de Taekwondo de la Comunitat Valenciana, en la qual es van aconseguir uns resultats impressionants.

En el IV Open de la Comunitat Valenciana hi havia 720 esportistes en combat, 460 en tècnica, 96 clubs i 8 seleccions autonòmiques. En tècnica, Alma Chirivella va aconseguir l’or i Natalia López, en una categoria complicada, fou l’única representant de la Comunitat Valenciana que va pujar al pòdium, amb la medalla de bronze. En combat, Roser Campos i Alma Chirivella, guanyaren l’or; África Chuliá i Daniel Alcantud, el bronze; i Yaiza García i Hugo Arce quedaren en quarts.

A més a més, la nostra competidora Alma Chirivella fou guardonada com la millor contrincant infantil de la competició i la nostra escola va aconseguir el segon lloc per equips amb els millors resultats en la categoria benjamina.

44

En la I Jornada de Lliga de Taekwondo de la Comunitat Valenciana, en la qual van participar més de 700 esportistes, els nostres competidors tornaren a pujar al pòdium en deu ocasions: quatre ors, dues plates i quatre bronzes. En aquesta ocasió, Natalia López, Alma Chirivella i Daniel Alcantud van aconseguir l’or en tècnica i la parella Daniel i Alma, el bronze.

El nostre objectiu és seguir treballant per a millorar resultats de la mà de les noves incorporacions a l’equip de competició. Anem creixent. Convidem totes les persones que vulguen conéixer el nostre esport que vinguen a provar una classe gratuïta per a formar part d’aquest gran equip.

Noelia Redondo Rangel Presidenta

Montserrat Comparteix

Enguany, les retallades també han arribat al banc d’aliments i, per això, no ens han enviat oli com en anys anteriors. Però gràcies al donatiu que vam rebre d’un mercadet que es va celebrar al bar Musical de Ximo, organitzat per Tasha Jane Horrell, es va utilitzar per a comprar oli i es va repartir al mes de juliol.

Tasha Jane Horrell es va oferir per a recaptar diners a través del mercat dels diumenges al nostre municipi,

I és que el treball en aquesta associació es fa únicament per persones voluntàries. Darrere del resultat hi ha moltes hores de treball i intentem ferho el millor que sabem. No busquem l’agraïment, ja que, com hem dit, venim perquè volem, de manera totalment altruista. Demanem comprensió i perdó si a voltes el resultat no està a gust de tots. I encara que ja en som unes quantes (Trinidad, Laura, Marisa, Susana, Fini, M. Ángeles), sempre hi ha una plaça per a qui vulga treballar i ampliar el nostre projecte.

Aprofitant aquestes dates l’associació vol desitjar a tot el municipi unes bones festes i un bon any 2018.

No oblidem els qui no podran celebrar-les. Pensem cada u de nosaltres si està a les nostres mans poder canviar, ni que siga per un dia, aquesta realitat.

P L A Ç A

Una vegada més tenim molt a agrair. En aquesta ocasió, ens hem dirigit a Piensos Del Valle perquè ens subministraren les llavors de la temporada d’hivern i agraïm la seua solidaritat amb el nostre projecte, ja que ells també han volgut col·laborar. Moltes gràcies!

amb la venda de joguets, roba i altres objectes que ens han donat alguns veïns del poble per a aquest fi. Fins ara s’han recaptat 190 euros. Aquests diners seran utilitzats per a la compra d’oli per al repartiment del mes de novembre. El nostre agraïment a tots els veïns per la seua aportació i a Tasha pel seu esforç i solidaritat en benefici de tots.

L A

Passats quasi dos anys de la constitució de la nostra associació, el balanç creiem que és molt satisfactori.

Tot el nostre esforç és per a contribuir a millorar la situació de les famílies necessitades i fer que el seu dia a dia siga més suportable. Com a exemple, el nostre hort ecològic, que ja és una realitat i del qual s’han beneficiat diverses famílies gràcies al fruit del seu treball. Un treball que —considerem— els ajuda, entre altres coses, a tindre la satisfacció de poder ampliar la seua alimentació amb productes del camp conreats de manera natural, sense pesticides i, per tant, més sans. Des de l’associació animem tots els beneficiaris a participar-hi.

Bones festes i gràcies. Gràcies. A tots. Per tot.

Mar Delgado Presidenta

45

L A

P L A Ç A

Que comence el compte enrere

Arriba el fred, però la festa no para. Preparant el compte enrere per a les pròximes Falles, en la Falla El Castellet seguim promovent tot tipus d’activitats per als nostres fallers i per a tota la gent del poble. Amb ganes de seguir creixent, us tornem a donar les gràcies per seguir sumant amb nosaltres. Sense adonar-nos-en, ja superem el centenar de fallers, i falleres que omplin d’alegria cada racó del nostre casal i que porten ben alt el nom d’una falla que sempre estarà al seu costat.

I, recordant aquests últims actes, no ens podem oblidar del nostre mig any faller. El passat mes d’octubre disfrutàrem d’una sèrie d’activitats per a anar obrint boca a unes Falles que ja estan ben prop. Un passacarrer faller per a demostrar com som de lluïdors, dinars de germanor, un gran correfoc a càrrec de l’associació Socarrim, preludi de les nostres tradicionals V Paelles de la Tardor. Tampoc va faltar la música, les disfresses i grans moments de rialles, que de segur no quedaran en l’oblit.

Terrorífics, aterridors, enginyosos i encantats. Iaies assassines, esquelets plens de gràcia o uns quants pallassos amb molta poca innocència. Així van ser totes les disfresses que ompliren el nostre casal la nit de Halloween. Envoltats per la il·lusió dels més menuts, la comissió infantil va disfrutar d’un terrorífic passacarrer pel poble amb el conegut trick or treat (broma o regal).

I és que en la Falla El Castellet ens adaptem de seguida a qualsevol festa encara que traspasse les nostres fronteres; qualsevol excusa ens serveix per a ajuntarnos tots i totes i passar bons moments.

Però què seria d’una falla sense els seus màxims representats? Engalanats amb els millors dels nostres vestits, una família sencera de segur que guardarà a la seua memòria el passat 18 de novembre. Rodejats d’una gran calidesa i germanor, celebràrem al Saló Campos la proclamació dels nostres representats per a les Falles

46

de 2018. Per fi va arribar el moment més desitjat per a ells. Tot arriba per a qui sap esperar, i això ho saben bé el xiquet Jaume Alejandro i Tabernero, president infantil de 2018, i la xiqueta Ana Galán i Alejandro, fallera major infantil de 2018. Inquiets, desperts i amb l’emoció per bandera, així disfrutaren de la seua proclamació i de segur que així també disfrutaran aquest any a l’hora de representar amb molt d’orgull la nostra comissió infantil. Juntament amb ells, aquest dia 18 de novembre, estava ella. Treballadora, bonica i a punt de complir un somni que durant tant de temps esperava, la nostra fallera major de 2018, la senyoreta Maria Alejandro i Alemany, no va poder contindre l’emoció. I no esperàvem menys, perquè ella sabia que tot començava ací. Una autèntica família fallera que té aquest sentiment tan valencià ben endins.

Amb ells, estarà el nostre benvolgut president, Jordi Cerveró i Moreno, que vetlarà perquè el somni dels nostres representants comence a convertir-se en una realitat.

Plens d’orgull, intentarem que els nostres representats disfruten d’un any que quedarà gravat per sempre a les seues retines. De la mà, i amb unió, caminarem per assaborir el nostre cinqué aniversari. Amb nostàlgia pel passat, però amb molta il·lusió dipositada en allò que ens espera, intentarem seguir aprenent per a millorar dia a dia. Plens d’imperfeccions, però amb moltes ganes de treballar, junts intentarem aconseguir que les Falles de 2018 guarden un altre lloc especial en la nostra xicoteta història.

Ja al desembre, amb la millor de les companyies, i per a entrar en el caloret faller que ja apunta, disfrutàrem al casal del nostre quint i tapa. I, com també és tradicional, rebérem la visita del Pare Noel, que va impregnar d’il·lusió cada racó del nostre casal i va il·luminar les cares dels més menuts. Per a completar el dia, tinguérem sopar i la presentació dels esbossos del que seran els nostres monuments fallers aquest 2018.

Sense més, des de la Falla El Castellet us desitgem que passeu unes bones festes nadalenques i que tingueu un bon començament d’any nou. Us recordem que si voleu loteria tant de Nadal com del sorteig de Reis podeu demanar-la a qualsevol membre de la comissió. No vos en quedeu sense, perquè sí... enguany ens toca! Amb el millor dels desitjos, us convidem a disfrutar d’aquestes dates tan assenyalades i a seguir compartint el millor de vosaltres amb la gent que us envolta.

Alicia Navarro Vilar Falla El Castellet

Objectiu: Falles 2018!

- Lema del monument major: L’emperadriu del Sol - Lema del monument infantil: A la lluna de València L’endemà, de bon matí, es va notar l’ambient faller amb una despertà per a tots els nostres infantils, seguida d’un fantàstic esmorzar, inflables i jocs amb alguna que altra sorpresa. De vesprada, gaudírem de la indumentària valenciana pels carrers del nostre poble, amb un

Tot i les festes celebrades, en qualsevol comissió fallera és necessària la figura dels màxims representants. Per aquest motiu, entre octubre i novembre, van tindre lloc els nomenaments de Sara, Abril i Marc, en els quals es van presentar al món faller per primera vegada. Però, com també hem dit abans, qualsevol figura fallera necessita una proclamació oficial del seu càrrec davant la comissió, un acte que va tindre lloc al Saló Campos de Montserrat el passat 9 de desembre i que va permetre donar el punt d’inici al meravellós any que els nostres representants viuran amb les seues famílies i amics. Vam viure una vetlada inoblidable, amb un gran final de festa, que ens va permetre gaudir d’aquesta gran nit.

Pel que respecta al futur, aquest mes de desembre organitzarem una excursió per a la nostra comissió infantil, ajudarem els Reis Mags d’Orient a preparar la cavalcada tradicional i visitarem totes les comissions veïnes en les seues presentacions. Sols ens queda desitjar-vos que passeu molt bones festes nadalenques i que tingueu un bon any nou. Esperem que la sort ens acompanye en la loteria i que tots els somnis i desitjos es facen realitat el pròxim any 2018.

Carregueu bé les piles, perquè les Falles de 2018 ja estan ací!

P L A Ç A

Aquest és el cas de la Falla de Montserrat, que a partir del mes d’octubre intensifica la seua agenda, per tal de preparar la gran setmana fallera. Com ja hem dit, hi ha una gran varietat d’actes als quals hem d’acudir, des dels més formals i protocol·laris als més festius i divertits, que permeten gaudir a tots en general. El mes d’octubre s’inicià amb el mig any faller de 2017, acte que marca un punt d’inflexió al calendari de les Falles. Divendres a la nit, es van presentar els esbossos dels nostres monuments per a l’any que ve. Vam rebre la visita dels seus artistes, que ens van explicar els monuments detalladament i van donar a conéixer els lemes d’aquestes falles.

passacarrer genial. I ja a la nit, després de sopar, la música i les ganes de festa es mostraren a les portes del casal fins que va aguantar el cos. Un dia genial en què es va posar de manifest la gran germanor fallera i l’esperit de Falles que ens envolta.

L A

L’any acaba, però la festa fallera comença a renàixer un any més i es va fent cada vegada més intensa amb més actes i més ambient. El cicle de les Falles comença a mostrar el màxim esplendor i l’activitat als casals s’intensifica perquè tot quede preparat. Arriben actes importants, les falleres majors es preparen per a viure grans dies. Nomenaments, exaltacions i presentacions apareixen al calendari i mostren el camí que queda fins que arribe el mes de març. Esbossos de monuments, contractes i reunions fan que la falla mostre vida, amb un ritme frenètic que agrada a tot el món.

Lorenzo Sanjuán Navarro

47

P L A Ç A L A

F. José Ibáñez, guanyador del campionat regional de muntanya de 2017 Hola, veïns i veïnes.

Molta gent em coneix i saben de la meua afició als cotxes, ja que l’any 2005, encoratjat pels meus companys de l’Automòbil Club Alcalans, vaig adquirir un Peugeot 106 1.3 ral·li, amb el qual vaig començar a córrer en eslàloms (proves d’habilitat). Fou en 2010 quan donem el salt a competicions més exigents, com és el campionat de pujades de muntanya de la Comunitat Valenciana, que no vam poder seguir completament per falta de pressupost.

Com a conseqüència, haguérem d’aparcar l’activitat durant quatre anys, fins a tornar a córrer, l’any 2014, en la Pujada al Garbí. En 2015, sense pressupost per a competir, ens dediquem a millorar el cotxe. I ja en l’any 2006 correm el Ral·li Ciutat de València Memorial Javi Sanz, en el qual aconseguim la victòria en la nostra categoria. Motivats pel resultat, enguany ens centrem en el campionat de muntanya una altra vegada. Per això, com a preparació, ens inscrivim en el Ral·li Esprint de Llucena (Castelló), en què un problema mecànic ens impedeix acabar la prova.

Ja centrats en el nostre campionat, la temporada comença a mitjan maig a la població de Sella (Alacant), amb la Pujada al Port de Tudons, on aconseguim un segon lloc en la nostra categoria. Per a la segona prova, ens desplacem a la localitat d’Atzeneta del Maestrat (Castelló), on assolim la primera victòria de la temporada. Amb l’energia al màxim, encarem la segona meitat de la temporada amb la tercera prova, disputada a Pego (Alacant), en la qual tornem a guanyar en la nostra categoria gràcies al resultat de la primera ascensió oficial, ja que en la segona tinguérem un contratemps important que va deixar el cotxe inconduïble.

Fantasmes del passat tornen a rondar pel cap, perquè el 2010 un contratemps similar ens obligava a retirarnos del campionat. Però amb l’esforç, econòmic i material, podem competir en l’última prova, una de les mítiques del calendari, i podríem dir que la de casa, ja que es disputa a Utiel. En aquesta cursa, ens desfem de tots els fantasmes i, amb el cotxe reparat i al 100 per cent, tornem a guanyar en la nostra categoria i, per tant, atrapem el campionat tan desitjat.

48

Per acabar l’any, i gairebé com un premi a la nostra temporada, disputem el Ral·li Ciutat de València Memorial Javi Sanz i tornem a guanyar en la nostra categoria. Ara, intentarem, de cara al 2018, seguir avançant en aquest esport i portar el nom Montserrat per tot la nostra comunitat així com, també, per les comunitats limítrofs. No vull acomiadar-me sense fer un esment especial a tot el meu equip: Adrián Navarro, Camilo de los Dolores, Javi Madramany, Tamara Moreno, Áfrika Peiró, Paco Herrera, Javi Arce, Jose Madramany, Isidro Clemente i Rubén Carrión.

I als meus patrocinadors: Informática Montserrat, Rajusport, Tallers Besó, Plantas Cortés, Quadra Pou de Cocota, GT2i, Grupo Pizarro, Pinturas Montserrat, Ganadería El Saler, Pub Giallo, Evo-Tech Performance.

Sense el seu suport no seria possible. Mil gràcies!

M’acomiade de tots vosaltres amb una gran alegria i una abraçada ben forta, F. José Ibáñez

Montserrat ha estat representat en el campionat del món de cavalls espanyols Francisco Puchades Marín, amb el seu cavall Ladino FV i entrenat per Javier Mesa, han competit en el campionat del món de cavalls espanyols a Sevilla i han obtingut la medalla de bronze en la categoria Juvenils 0. L’enhorabona a l’equip!

Celia Marín

Montserrat guanya el XXXI Trofeu Edicom de galotxa

L A

En la gran final de primera categoria, celebrada el 3 de desembre, la formació de Llanzadora Montserrat integrada per Óscar, Javi, Carlos, Rafa i Joel ha conquistat el títol de la màxima divisió després de completar una gran actuació en totes les seues línies, superant al rei de la competició, el club de pilota de Massalfassar, que és el que més campionats ha aconseguit en primera categoria. Electrofassar Massalfassar que ha jugat amb el Moro, Ximo, Jorge i Paco ho ha intentat fins al final però que hui no ha pogut amb la força, pegada i regularitat del jove equip de Montserrat, que ha conquistat el seu segon títol en aquesta competició, després del bestiar en la primera edició, 1986. Un nou triomf de la pedrera, ja que els tres jugadors que han portat el pes de la final, Óscar, Javier i Carlos van començar a jugar amb Antonio Sesé i continuen gaudint jugant i defensant els colors del seu poble, Montserrat. Rafa, el feridor ha sigut un dels jugadors determinants de la final, realitzant molts quinzes i dificultant el joc en el “bot” al Moro de Massalfassar. Montserrat ha gaudit amb els seus xavals.

P L A Ç A

Federació de Pilota Valenciana

49

C O R P O R A C I Ó

#NiMésNiMenys #FinançamentJust

El passat 18 de novembre ens unírem totes les forces polítiques, a excepció del Partit Popular, i bona part de la ciutadania per a reclamar un finançament just per tal de sostindre l’estat social a la Comunitat Valenciana. La nostra autonomia perd cada minut 3.000 euros. L’infrafinançament, el deute històric i el dèficit han deixat de ser un debat d’elits per a ser un clam social, polític i econòmic. Per això hem d’estar units en aquesta causa i fer una tasca pedagògica sobre el tema.

La mobilització de la ciutadania ha sigut convocada pels sindicats CCOO-PV i UGT-PV i l’organització empresarial CEV, amb el suport de PSPV, Compromís i Podem. Fou una manifestació absolutament democràtica, pacífica i que no és contra ningú, sinó en defensa dels interessos dels valencians i valencianes. Creiem que les forces polítiques valencianes han de mantindre la unitat mostrada en els acords per un finançament i unes inversions justes. És una necessitat urgent un nou model de finançament autonòmic que acabe amb el tracte injust que rep la Comunitat Valenciana. Les Corts xifren en 1.600 milions la discriminació que pateix la Comunitat respecte a la mitjana en finançament autonòmic i en inversions.

EXIGIM: • Una reforma immediata del sistema de finançament, que establisca un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes les autonomies, que possibilite als valencians i a les valencianes tindre uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les nostres competències pròpies.

• Un repartiment de les inversions i una execució que acabe amb el dèficit inversor al nostre territori, que compense en tot cas la insuficiència inversora en els últims anys i dedique una quantitat de recursos ajustada al nostre pes poblacional.

• El reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, i l’establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca llastrat per la injustícia diferida dels anteriors.

Els socialistes de Montserrat ens sumem a aquesta reivindicació tant a nivell institucional com orgànic.

L’infrafinançament repercuteix en el poble i en la nostra gent, i és ací on ens trobaran, amb les persones.

Us desitgem bones festes.

Regina Campos Ortega Secretària general del PSPVPSOE de Montserrat

50

La repressió que ha exercit el règim del 1978 contra les institucions catalanes, fet que rebutgem frontalment, no és un cas aïllat. L’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, després de l’esperpent de la declaració unilateral d’independència, respon a la mateixa motivació que ha propiciat l’aprovació i l’aplicació de la llei mordassa. Un estat en crisi, capitanejat pel PP, que no permet que els seus pilars —monarquia de dret diví, centralització administrativa, privilegis eclesiàstics i supremacisme lingüístic i cultural— siguen posats en qüestió. «Todo atado y bien atado», com va dir el dictador.

El 155 també és un avís per a l’esquerra transformadora. Ja ho sabíem, però ara se’ns confirma: l’oligarquia no permetrà mai un estat federal, confederal o plurinacional. Per a aquesta burgesia, tots aquells que defensem una Espanya d’Espanyes —la que es consolidà amb els Reis Catòlics però desaparegué amb els Decrets de Nova Planta— no tenim cap camí a recórrer. Els partits del règim reformaran la Constitució, però no en un sentit progressista. Hi haurà una involució territorial. En els temps que corren, per tant, contra el perill centralista, el municipalisme que defensem ha d’exercir de contrapés. Uns temps en què nosaltres continuarem defensant una república federal basada en l’internacionalisme, en la fraternitat dels pobles que formen Espanya i no en l’enfrontament.

Els mitjans de comunicació i els polítics del sistema de torn parlen de l’estat de dret. Caldria parlar, més prompte, del dret de l’estat? El dret de l’estat —en aquest cas l’espanyol— a alçar-se per damunt de les sobiranies dels pobles que conformen Espanya. Unes sobiranies, cal dir-ho, que han desaparegut dels discursos dels líders del PSOE. Un principi, la idea de democràcia radical, que pensem que continua viu en les seues bases. L’aliança dels de Pedro Sánchez amb el PP i Ciudadanos no és comprensible per a la major part de l’esquerra.

Els últims mesos han evidenciat que l’estat encara manté viu el seu sistema polític. El del tripijoc de càrrecs, ara al Congrés dels Diputats ara a l’Ibex 35. Qui n’ha eixit ben parat és Ciudadanos. La bandera del nacionalisme espanyol, el nacionalisme del «a por ellos», ha resultat un joc útil per a aquesta formació apadrinada pels grans empresaris. No ens enganyem: defensen el seu amo, el sistema basat en l’aprofitament de l’home per l’home. La crossa del PP. No són el mateix, però aspiren a ser-ho.

C O R P O R A C I Ó

El 155, la repressió i nosaltres

La pàtria no cap en una bandera, ni tampoc en una polsera, però sí en els centenars de fosses comunes repartides per Espanya que encara enterren milers de represaliats. El nacionalisme espanyol, que també existeix malgrat que no en parlen els mitjans de comunicació, fou el botxí d’aquestes víctimes. La majoria d’elles republicanes, socialistes, anarquistes o comunistes. El mateix nacionalisme que ara alça la bandera de la unitat d’Espanya consagrada en la Constitució. Una Constitució que només interessa per a tapar les vergonyes, però que s’ignora quan es tracta el dret al treball o a l’habitatge.

El col·lectiu Esquerra Unida de Montserrat us desitja unes bones festes nadalenques.

Salut i República.

Agustí Campos Perales

51

C O R P O R A C I Ó

Programa Edifiqueu (DL 5/2017) “Edifiqueu va a generar graves problemas de planificación, organización y equidad” EL CONSELLER MARZÁ (Conseller de Educación): •

No se dedica a construir colegios porque su misión es construir un País.

•

Resulta increíble que la principal responsabilidad que tiene un conseller de Educación como es la construcción de centros la delegue en otra administración, reconociendo así su incapacidad para cumplir el compromiso de eliminar los barracones con más de 15.000 escolares.

•

•

Marzà además de ineficacia demuestra cobardía, porque con este programa traslada a los ayuntamientos y sus alcaldes toda la presión de la comunidad educativa, al más puro estilo Compromís. Si hay algo que no le gusta a Marzà es dar la cara.

Si sus competencias tiene que asumirlas el ministerio, los ayuntamientos y las diputaciones no sabemos para qué hay un conseller. “Marzà sobra”.

EL PROGRAMA EDIFIQUEU: •

•

•

52

Es un decreto discriminatorio porque los municipios con recursos tendrán más posibilidades de construir centros educativos que otros municipios sin recursos pero quizás con más carencias educativas.

Este decreto va a generar graves problemas de planificación, organización y equidad.

Estamos ante el decreto de la incapacidad para construir centros. Ellos mismos se han declarado incompetentes.

Desde el PP tenemos serias dudas sobre su legalidad y su posible inconstitucionalidad en varios puntos al incumplir leyes orgánicas. Pero sin embargo, el partido que durante su gestión autonómica construyó más de 600 colegios no se va a oponer a

que el Titànic construya alguno.

LAS CIFRAS REFLEJAN LA INCAPACIDAD DE MARZÁ: •

En estos momentos (octubre 2017) hay barracones en 163 centros con más de 15.000 escolares.

•

En enero de 2016 Puig y Marzà presentaron un plan de construcción de centros escolares hasta 2019 que preveía 240 actuaciones importantes con la construcción de 124 centros educativos nuevos y una inversión de 500 millones de euros. En dos años solo han construido 17 centros.

•

Debemos recordar que hace dos años se comprometieron a construir 140 colegios de los que solo han hecho 16 y el 90% de estos ya estaban licitados por el anterior gobierno.

•

Resumen construcción centros escolares: o Gobierno PSPV 1982-1995: 77 centros construidos o Gobierno PP 1995-2015: 626 centros construidos o Gobierno Titànic 2015-2017: 17 centros construidos (todos iniciados antes de 2015).

Desde el Partido Popular de Montserrat, queremos desear unas felices fiestas a todos nuestros vecinos, junto con sus familiares y amigos, y que tengan un próspero año nuevo.

Laura Sanjuán Partido Popular de Montserrat

Junts pel sí...

En primer lloc, el deute històric que té l’Estat espanyol amb els valencians i l’infrafinançament que té la nostra comunitat autònoma. Això significa que, any rere any, els valencians aportem als fons de l’estat una quantitat econòmica que no es reverteix proporcionalment en funció de la població.

Sempre quedem els últims a l’hora de repartir els pressupostos estatals i la renda que ens pertoca per habitant és menys de la meitat de la que tenen els catalans, madrilenys, bascos o andalusos... A cas som ciutadans de segona classe? Mentre ha governat el PP i el PSOE a Madrid, sempre hem quedat malparats.

Tot són promeses però no mouen ni un dit els diputats autonòmics, que en teoria ens representen, per a exigir allò que és just per als valencians.

préstecs quan encara en tenim molts altres pendents per pagar.

El Ple passat es va aprovar la monopolització del servei d’aigua potable. Fa 12 anys, el partit AIGUA en demanava la municipalització, però finalment els que governaven van unificar tots els subministradors i van decidir adjudicar-ho a dit a Aquagest, i van fer un contracte a 40 anys amb tots els abonats del terme.

El jutjat va dictar en sentència ferma que era una adjudicació il·legal per falta de publicitat i concurrència.

Veritablement ens agradaria que la gestió del servei d’aigua potable fóra municipal i que s’hagueren pogut explorar fórmules diverses. També haurien pogut obrir un procés de participació ciutadana, però finalment el govern municipal ha optat per la monopolització, tot sabent que els costos de les demandes i plusvàlues acabaran imputant-se a la tarifa de l’aigua. És a dir, que els increments acabarem pagant-los els veïns.

Per acabar, els pressupostos municipals. Hem vist en els darrers anys que el PSPVEUPV-PP van de la mà a l’hora d’aprovar els pressupostos, pressupostos semblants als madrilenys, que marginen una part del territori. Enguany, populars-socialitesesquerraunida, segurament, seguiran junts pel sí.

C O R P O R A C I Ó

El 155, el 156... Són articles de la Constitució que ja coneixem tots i ens han fet creure que són allò més important de tot el que passa al món. I han ofegat i relegat altres notícies i decisions realment importants, entre les quals destaquen el finançament irregular del PP durant anys, el cas Gürtel, el cas Bankia, el cas dels Pujol, el cas Rus, el cas dels ERO a Andalusia, Bárcenas... i, ara, la sentència del Tribunal Suprem que ordrena la demolició de les torres bessones a Benidorm, en la qual la Generalitat Valenciana haurà d’assumir l’enderrocament i la indemnització als propietaris. Uns 85 milions d’euros per al compliment de la sentència... Quins polítics tenim? Certament, vivim imbuïts per les notícies que ens arriben de Catalunya i, sense llevar l’interés i la repercussió que això suposa, no podem oblidar altres coses del nostre poble, d’Espanya, d’Europa i del món, que ens afecten de manera considerable.

Bones festes de Nadal!

Joan Garcia Perales Agrupació Independent AIGUA

Al nostre poble també passen coses. Recentment, el Ple va aprovar la compra de la masia de Sant Josep (l’edifici de davant de Consum) i va demanar un préstec de 400.000 euros. És una casa que té un valor històric i sentimental, que està protegida pel PGOU i que ningú la pot comprar per a ús particular. És una masia en què l’Ajuntament tenia interés, i AIGUA també la vol, però considerem que ara no era el moment, i menys de tornar-nos a endeutar amb més 53

C O R P O R A C I Ó

Reflexió per als dies de Nadal

Com passa el temps! De vegades sembla que no passen les hores. En altres ocasions, aquelles hores mortes sembla que de sobte cobren vida i passen tan de pressa que ni te n’adones i voldries atrapar-les sense remei. I de vegades sembla que la immobilitat de les hores desencadene la immobilitat de la vida i de les coses. Però les coses canvien. Sovint no ho percebem però canvien, no ho podem evitar. Probablement, el canvi constant i inexorable és la característica principal de la vida.

Tots volem que els canvis siguen per a bé. De vegades ens fa por tan sols voler-ho, no siga que per desitjar-ho acabem en un lloc pitjor del que estàvem. La por en aquests casos no sol ser una bona consellera i sempre ens dirà allò tan recurrent de «val més boig conegut que savi per conéixer». Altres vegades la mateixa por ens porta a adjudicar-nos les victòries dels altres creient que si no ho fem potser isquen a relluir les nostres pròpies misèries, amb la qual cosa s’assumeix tàcitament que aquell és millor que nosaltres mateixos. A les nostres mans està escoltar la veu de la por o seguir la intuïció de l’optimisme, tothora convençuts que sempre podem aportar el que tenim per a construir una realitat millor.

A la llarga no importa com. El més important és saber que anem pel bon camí i que d’una manera o d’una altra les coses aniran a millor, sempre amb la integritat com a guia i tenint en compte a tota hora que el benefici comú ha d’estar per damunt del propi.

Contava una història que algú preguntà a una mare a quin dels seus fills estimava més. La seua resposta va ser esclaridora: «Al menut mentre creix, al malalt mentre sana i al que està lluny fins que torne». La igualtat d’oportunitats ha de tindre cura constantment dels desfavorits. I, alhora, no podem deixar de celebrar tot el que tenim, que és molt. Que el bé comú siga comú i no d’uns pocs. Som un poble que desitja ser cada dia més independent, més culte, més sostenible, més solidari.

Des de Compromís continuarem treballant per a tindre un poble cada vegada millor. Un poble on els més desfavorits tinguen les mateixes oportunitats que els altres, sense discriminacions. Ens queda molt de camí per recórrer. Sabem que la nostra presència està ajudant a canviar les coses. Volem continuar així. A les mans de tots està aconseguir que així siga.

Pepe González Portaveu del grup municipal

54

CRÈDITS d’El Portell DIRECCIÓ: Santiago Martínez DISSENY I MAQUETACIÓ: Àngels Jiménez. Cultura

REDACTORS: Àngels Jiménez Carmina Tordera Luz Cócera Marcos Campos

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Ferran Campos AVIVA

CONTACTE: Àngels Jiménez elportell@montserrat.es EDICIÓ: 2.500 exemplars

Ferran Campos Carmen Requena

FOTO DE LA PORTADA: “Arbre de Nadal de

Jovi Esteve

Montserrat”. Carmina Tordera (15 de desembre de 2016) Foto de l’interiro de la contraportada: “El Portell de Montserrat” Emili Cerveró (8 de gener de 2010)

55

Hemeroteca d’El Portell