Butlletí d’Informació Municipal de l’Ajuntament de Montserrat
núm. 82 | desembre 2018
Calendari fiscal 2019 Del 8 de febrer al 10 d’abril:
D ’ I N T E R É S
TELÈFONS d’interés Ajuntament: 962 988 000 / 962 999 136
• •
Ajuntament fax: 962 998 058 Jutjat de Pau i Registre Civil: 649 695 586 Policia Local: 962 999 205 Guàrdia Civil (Llombai): 962 550 406
I N F O R M A C I Ó
AVIVA: 962 988 000
CP Evaristo Calatayud: 962 980 085 IES Alcalans: 962 980 145 Escola Infantil: 962 999 837 Escola d’Adults: 962 986 388 Secretaria SIUM: 962 998 477 Poliesportiu: 962 999 432 Servei de Taxi: 617 840 562 / 962 999 768 Llar dels Jubilats: 962 998 519 Serveis Socials: 961 020 536 Bombers: 112 Cooperativa agrovinícola: 962 999 042 Parròquia: 962 999 233 / 609 847 588 Càritas: 677 515 859
* Atenció al públic de 9 a 13 h
2
cap de setmana i festius
València - Montserrat ix / arriba
ix / arriba
•
Taxa de recollida de fem domiciliari
08:00 / 08:50
09:30 / 10:00
10:00 / 10:50
•
Taxa de recollida de fem de comerços
12:00 / 12:50
Del 5 de juny al 5 d’agost:
17:15 / 18:05
•
18:30 / 19:20
Segon termini d’IBI de naturalesa urbana
Del 23 de setembre al 2 de desembre: •
Tercer termini d’IBI de naturalesa urbana
•
Impost de Béns Immobles Rústics
•
Impost d’Activitats Econòmiques
Casa de la Cultura: 962 998 178 Psicòleg municipal: 962 999 047
de dilluns a divendres
Primer termini de l’IBI de naturalesa urbana
Poliesportiu: 962 999 432 Biblioteca: 962 986 027
Horari d’AUTOBUSOS
•
Servei d’ambulància: 962 556 109 Servei d’ambulància de la Mancomunitat: 669 391 020
Taxa de llicència de gual permanent
Del 2 d’abril al 5 de juny:
Centre de Salut: 962 980 000 Urgències: 962 980 001
Impost de Vehicles de Tracció Mecànica
Horari de misses Laborables i dissabtes
Diumenges
d’octubre a març 19:00
09:30 12:30
d’abril a setembre 20:00
09:30
13:30 / 14:20
14:00 / 14:50
20:30 / 21:20
16:30 / 17:20
20:00 / 20:50
Montserrat - València ix / arriba
ix / arriba
06:50 / 07:45 07:55 / 08:45
08:25 / 09:15
08:55 / 09:45 10:10 / 11:00
11:25 / 12:15
12:10 / 13:00 14:10 / 15:00
15:45 / 16:15
15:40 / 16:30 19:10 / 20:00
18:25 / 19:15
FARMÀCIES de la Vall dels Alcalans
12:30
Horari salat de l’hivern
Horari salat de l’estiu
abans de l’eixida del sol
abans de l’eixida del sol
14:00
13:00
17:00
16:00
19:00
18:00
20:00
19:00
José A. Puchades 962 998 371 Av. Jaume I, 19 Montserrat Valverde-Viru 962 999 272 c/ Sant Antoni, 4 Montserrat Francisco J. Vidal 962 555 001 c/ Jaume I, 12 Real M. Dolores Jorge 962 555 494 c/ Blasco Ibáñez, 32 Montroi
NORMES de publicació Els articles presentats per entitats i els articles d’opinió:
L’equip de redacció
elportell@montserrat.es Si et vols anunciar en el butlletí municipal, contacta amb el 962 998 178
Govern
4
Societat
14
Racó del creador 18 Notícies
S U M A R I
1. No hauran d’excedir un full per una cara, amb lletra Arial 12 i a un espai. L’article serà presentat en format electrònic. 2. Els textos han d’anar signats amb el nom i els cognoms, el DNI, i incloure una adreça, correu electrònic o telèfon de contacte. 3. Sols es publicarà un article per entitat i persona. 4. L’equip de redacció es reserva el dret de publicar aquests articles, així com de resumir-los o estructurar-los quan ho considere oportú, i amb el corresponent consentiment de l’autor/a. 5. No es tornaran els originals que no se sol·liciten, ni es facilitarà informació postal o telefònica sobre ells. 6. Els escrits es poden fer arribar a l’Ajuntament (pl. Església, 1) o bé a través de correu electrònic (elportell@montserrat.es). 7. Es respectarà, si es demana expressament pels autors que no formen part del personal de la corporació, la llengua originària dels articles o altres col·laboracions. 8. Existeix una secció de Govern per donar compte de la gestió municipal en la qual els membres de l’equip de govern es comuniquen amb la població. 9. Existeix una secció de la Corporació en la qual només el partits polítics amb reprentació en la corporació municipal poden escriure el que consideren convenient, amb un màxim d’una plana de forma orientativa. Si el text supera aquestes dimensions, es reduirà el cos de lletra perquè tinga cabuda. 10. Fora d’aquestes seccions no es publicarà cap article partidista amb referències locals. El Portell no és cap plataforma de propaganda política. S’admetran articles que tinguen reflexions polítiques generals, però en cap cas es publicaran articles que exalcen un partit polític, ni articles difamatoris o subjetius amb clar interés de política partidista local. 11. No es permetran articles del grup no adscrit en ‘Corporació’ perquè no representa el partit polític que es va presentar inicialment a les eleccions i que obtingué representació a la corporació. 12. Tots els articles se signaran. Si fan referències personals, es comunicarà a les persones afectades perquè puguen contestar en el mateix Portell amb una clara intenció periodística i igualitària.
20
Montserrat pel món 44 La Brúixola
48
La Plaça 49 Corporació 58
http://www.montserrat.es http://www.facebook.com/AjMontserrat http://twitter.com/AjMontserrat
3
G O V E R N
GOVERN MONTSERRAT Josep Maria Mas i Garcia Alcalde de Montserrat PSPV-PSOE
Un final de legislatura intens Des que el Govern del Botànic i la Diputació de València encetaren a l’inici de la legislatura diferents fórmules per a dotar els ajuntament de més ingressos, ens hem vist en la possibilitat de dur endavant noves inversions i despeses municipals.
10. Millores al polígon industrial Les Valletes i construcció d’un carril bici: 388.348,70 €
En programes com el nou Fons de Cooperació Municipal de la Generalitat, la reforma del Pla d’Obres i Serveis Municipals, les inversions financerament sostenibles de la Diputació, els Fons Europeus de Desenvolupament Rural (FEDER), la subvenció de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), més les aportacions amb fons propis de l’Ajuntament, tenim en marxa les obres següents:
12. Vestidors del poliesportiu: 47.843,78 €
1. Millora de l’accessibilitat de l’avinguda de Jaume I: 63.123,91 € 2. Renovació integral de jocs i condicionament dels parcs municipals: 102.926,07 € 3. Pavimentació del camí de la Font de la Panolla: 53.463,42 € 4. Pavimentació del camí de la Casa de l’Alt: 45.000 € 5. Recuperació de l’edifici del pòsit per a un centre d’interpretació: 99.367,42 € 6. Obres de millora del clavegueram al carrer de Jacinto Benavente: 43.907,57 € 7. Obres de renovació al carrer del Doctor Marañón (en aquesta obra hi ha una aportació del veïnat en contribucions especials): 361.638,99 € 8. Primera fase de reparació i recuperació de la Masia de Sant Josep: 143.259,55 € 9. Concurs d’idees per a reconstruir la Masia de Sant Josep a l’estat inicial: 52.500,00 € 4
PSPV-PSOE · EUPV
11. Cobriment de la pista poliesportiva del CEIP Evaristo Calatayud: 160.930,00 €
13. Pavimentació dels camins de la Font de Manyes, de Mutxamel i de Pavia, a la fita del terme amb Torís: 38.550,64 € 14. Subministrament de punts LED: 13.135,43 € 15. Pavimentació del camí d’eixida al cementeri: 15.000 € L’import total de totes les obres i inversions és d’1.628.995,48 euros. D’altra banda, amb l’ajuda de l’entitat sense ànim de lucre Ecovidrio hem posat en marxa una campanya per a establir en els bars i restaurants un sistema que millora la recuperació del vidre en aquests establiments. En relació amb el Centre de Salut, s’han entregat ja a la Conselleria de Sanitat tots els documents que ens van requerir per a poder fer el trasllat del carrer de València a l’edifici del carrer Bon aire. A partir d’ara és la Conselleria de Sanitat la que ha d’encetar el procés per a dur endavant el trasllat. Probablement, en el següent butlletí d’informació municipal tindrem ja notícies de la conselleria sobre el trasllat. Així mateix, continuem exigint i no ho deixarem de fer la millora de la CV 405 davant de la Diputació i concretament al diputat de Carreteres. Està en fase de licitació la redacció del projecte d’execució del que seran les futures obres de millores en la carretera de Montserrat a Torrent.
Pel que fa a la municipalització del servei d’aigua potable estem redactant la memòria que ha de fer possible la condició de servei públic que atorga el Consell de la Generalitat. I com tots els anys per aquestes dates estem preparant el pressupost municipal del 2019, en el proper butlletí en donarem el detall. Ara sols em resta desitjar-vos unes bones festes nadalenques i que gaudiu de la família i de les amistats. Espere que vos agrade el poema d’enguany.
Aprofita el dia, aprofita el moment. No et pares. Carpe diem.
No deixes que acabe el dia sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis. No et deixes véncer pel desànim. No permetes que ningú et lleve el dret a expressar-te, que és gairebé un deure. No abandones les ànsies de fer de la teua vida una cosa extraordinària. No deixes de creure que les paraules i les poesies sí que poden canviar el món. Passe el que passe la nostra essència està intacta. Som éssers plens de passió. La vida és desert i oasi. Ens fa caure, ens fa mal, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història. Tot i que el vent bufe en contra, la poderosa obra continua. Tu pots aportar una estrofa.
No deixes mai de somiar, perquè en somnis és lliure l'home. No caigues en el pitjor dels errors: el silenci. La majoria viu en un silenci espantós. No et resignes. Fuig. «Emet els meus crits pels sostres d'aquest món», diu el poeta. Valora la bellesa de les coses simples. Es pot fer bella poesia sobre xicotetes coses, però no podem remar en contra de nosaltres mateixos. Això transforma la vida en un infern. Gaudeix del pànic que et provoca tenir la vida per davant. Viu intensament, sense mediocritat. Pensa que en tu està el futur i encara la tasca amb orgull i sense por. Aprèn dels que puguen ensenyar-te. Les experiències dels qui ens van precedir dels nostres «poetes morts», t'ajuden a caminar per la vida. La societat de hui som nosaltres: els «poetes vius». No permetes que la vida et passe a tu sense que la visques.
G O V E R N
Walter (Walt) Whitman (1819-1892) és considerat un dels poetes més influents nascuts als Estats Units. L'objectiu de Walt Whitman era donar dignitat a totes les persones, cosa totalment insòlita en la seua època i que marcava el seu humanisme. Sense ell la poesia moderna no seria la mateixa, estaria òrfena i sense vivacitat. No et pares (carpe diem) és una bellíssima obra per a conéixer aquest geni que encara hui segueix commovent milions de cors a tot el món, amb una crida a veure la bellesa en tots els éssers humans.
Walt Whitman
5
GOVERN MONTSERRAT G O V E R N
PSPV-PSOE · EUPV
Regidoria d'educació Infraestructures educatives Estat d’execució de les millores del pla Edificant de la Generalitat Valenciana: A l’octubre es complia un any de la publicació del Decret Llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’establia el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat. En tan sols un any, a Montserrat hem aconseguit 105.640,46 euros per a la refrigeració de l’aulari d’Infantil i el muntatge de tendals del pati també d’Infantil del CEIP Evaristo Calatayud. Ambdues millores, amb la finalitat de reduir les temperatures en aquesta zona del col·legi durant els mesos de més calor. En la licitació de la primera actuació esmentada hem tingut una baixa d’11.337,3 euros que podrem gastar en altres millores al mateix CEIP. Com que estava previst per a 2018, hem demanat el reajustament de l’anualitat per tal que ens prorrogaren la despesa per a 2019, petició que ha estat aprovada per la Conselleria. Així que el 2019 executarem la millora que es considere més oportuna al CEIP. Per a l’ampliació de l’IES Alcalans, a l’octubre vàrem rebre la delegació de competències per a l’adequació del projecte, les obres d’ampliació i l’assistència tècnica i supervisió per 2.998.783,89 euros, repartits en dues anualitats: 995.609,46 per al 2019 i 2.003.174,43 per al 2020. Al gener iniciarem el procediment de licitació d’aquestes tasques i esperem tindre l’institut enllestit el 2020. Estat de les obres de millora amb recursos ordinaris de l’Ajuntament:
6
Lídia Campos Sáiz Regidora d’Educació, Formació i Joventut PSPV-PSOE
Les obres de la coberta de la pista esportiva del pati gran del CEIP, que comprén dues pistes de bàsquet, finalitzarà aquest mes de desembre, així l’alumnat de Primària també disposarà de zona d’ombra al pati durant els mesos de més calor. També el Club de Bàsquet podrà aprofitar aquesta coberta, tant quan ploga com quan faça calor. Aquesta obra va a càrrec dels recursos ordinaris de l’Ajuntament, per un import de 160.930 euros.
Es tracta de tres projectes que uneixen art, tecnologia i societat i que veuran la llum el pròxim 17 de maig a la Universitat de València. El cinema, la filmació imatge per imatge (stop-motion), la impressió 3D, els drons i els robots arriben a l'IES Alcalans. Els alumnes de Secundària crearan aquest curs un curtmetratge d'animació en filmació imatge per imatge amb l'ajuda d'una impressora 3D dins del projecte d'innovació educativa MOMO. Perfeccionaran els drons socials dins del projecte La Fira Aèria i convertiran de nou un robot
en actor dins de Programa la Teua Obra. Els tres projectes són una idea d’El Caleidoscopio, empresa emergent de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, i estan finançats per la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Montserrat. Els tres projectes educatius d'innovació tenen com a objectiu que els estudiants aprenguen a utilitzar la tecnologia més innovadora aplicada a un fi cultural i social. Amb això es pretén que els estudiants no solament adquirisquen un coneixement tecnològic sinó també el valor que a través de la tecnologia s'aconsegueixen múltiples objectius. MOMO es desenvolupa per primera vegada a l'institut. És un projecte que pretén unir la tecnologia més capdavantera, com és la impressió 3D, d’una banda amb cinema i cultura, perquè té com a objectiu la creació d'un curtmetratge d'animació amb la tècnica de filmació imatge per imatge, i amb la societat, ja que els curtmetratges hauran de tindre un fi social o mediambiental. Els estudiants que hi participen hauran d'aprendre impressió 3D per a imprimir les peces que, una vegada encaixades, construïsquen la maquinària de control de moviment fotogràfic (motion control), que serà la que suporte i moga la càmera que gravarà el curtmetratge. Amb ajuda d'un Arduino, programaran moviments precisos en la maquinària per a poder rodar el curt. A més, hauran d'escriure el guió i construir els decorats i els personatges del curtmetratge.
G O V E R N
El cinema d’animació, els drons socials i els robots actors arriben a l’IES Alcalans
La Fira Aèria és la tercera vegada que s'implanta a l'IES Alcalans, un projecte en què l'objectiu és la construcció i creació de drons amb un fi social o mediambiental. El curs passat els estudiants van construir un dron d'ajuda a persones amb mobilitat reduïda. El dron gravava imatges de la localitat i, a través d'unes ulleres de realitat virtual, les persones podien estar d'una manera quasi real en aquells llocs de Montserrat on no podien anar per les seues circumstàncies. L’alumnat aprendrà de nou a construir aquest artefacte volador tan present en la nostra societat. Es tracta, per tant, d'un projecte amb 7
G O V E R N
doble valor. No solament ensenya l’alumnat a construir i treballar amb la tecnologia més capdavantera sinó que a través d'aquesta adquireixen una major consciència social.
esdeveniment on acudiran tots els centres valencians. Una trobada on es projectaran tots els curtmetratges creats, es posaran a prova els drons amb el vol de tots i s'exposaran tots els treballs realitzats.
Programa la Teua Obra conjumina robòtica i arts escèniques. El curs passat ja van realitzar el curtmetratge Frida, una producció que versava sobre la integració a través de la robot protagonista del film. Aquest curs, els estudiants tornaran a aprendre a programar un robot humanoide i convertir-lo en actor dins d'un nou curt que crearan de principi a fi.
Cal destacar que MOMO, en el seu primer any de vida, va rebre el reconeixement internacional dels Premis Quirino d'Animació Iberoamericana i va ser seleccionat com a ponència dins del congrés que van organitzar aquests premis que distingeixen l'animació feta als països de parla hispana i que es van entregar el passat mes d'abril a Tenerife.
Els tres projectes són transversals i interdepartamentals ja que hi participa professorat de diferents disciplines com tecnologia, plàstiques, imatge i so, literatura i llengua, entre d’altres. Els projectes van començar al novembre amb la formació dels docents. Una vegada formats, són els qui formarà i guiarà l'alumnat en el desenvolupament del projecte, als seus centres.
En aquest curs els dos projectes compten amb la col·laboració de la Universitat de València, la Universitat Miguel Hernández d'Elx, la Universitat d'Alacant, el Servei de Formació del Professorat de la Conselleria d'Educació i un total de 70 ajuntaments. A més, en el projecte participen també més de 1.500 estudiants de Primària, ESO i Batxillerat i 87 centres educatius de les províncies de València, Castelló i Alacant.
Els projectes pretenen anar més enllà i convertir-se en plans que creen sinergies entre estudiants. Per això, el 17 de maig l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València, a Burjassot, acollirà un
Regina Campos Ortega Regidora d’Esports, Agricultura i Desenvolupament Rural i Igualtat PSPV-PSOE
Bones festes i bon any 2019!
GOVERN MONTSERRAT PSPV-PSOE · EUPV
Treball en xarxa per a eliminar la violència de gènere Donar la millor resposta possible contra la violència de gènere. Aquest és l'objectiu de l’Ajuntament de Montserrat, que al llarg d’aquesta legislatura treballa des de l'àrea d'Igualtat i des de Serveis Socials en iniciatives amb què ajudar a combatre aquesta xacra social. Per aquest motiu, el nostre Ajuntament forma part de la recentment creada per la Diputació 8
de València Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, que el mes de novembre va veure la llum després de dos anys d'intens treball per a posar-la en marxa. L'Assemblea General Constituent, presidida per la diputada d'Igualtat Isabel García, va comptar amb la
G O V E R N presència d’una vocalia per part de cadascun dels 7 grups polítics amb presència en la institució i una persona responsable de cadascun dels 49 municipis que ens convertírem en socis fundadors d'aquesta xarxa provincial contra la violència de gènere. Els requisits per a formar part de la xarxa són disposar d'una regidoria o delegació d'Igualtat dotada amb recursos de l'Ajuntament en qüestió, tindre un pla d'Igualtat propi i, en el cas dels municipis de menys de 20.000 habitants, estar adherits al programa Atenpro del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar, un servei d'atenció telefònica a les víctimes de violència de gènere. Formar part d’aquest òrgan ens beneficiarà a l’hora de treballar en xarxa i de poder tindre unes ajudes específiques. De moment hem rebut la nostra placa com a municipi protegit contra la violència de gènere i que hem posat a la façana de l’Ajuntament.
projecte que servirà tant en l’àmbit esportiu com en l’educatiu, però el que està clar és que els més menuts i menudes del poble gaudiran de més ombra al pati i, amb una pluja moderada i sense massa vent, també els permetrà seguir practicant esport a l’aire lliure, tant en horari lectiu com en les activitats extraescolars. En definitiva, els xiquets i les xiquetes augmenten la seua qualitat de vida allà on passen tantes hores i no els impedirà fer allò que desitgen. De tota manera, des de l’equip de govern, tenim clar que aquest poble necessita un pavelló multidisciplinari, amb la grandària i la versatilitat necessàries per a donar resposta a la gran demanda que té el poble en matèria d’esports. Per tant, és un projecte prioritari que s’ha d’espentar i fer realitat tan prompte com siga possible. Us desitge que passeu unes bones festes.
Cal destacar també, en matèria d’esports, l’obra de cobriment de les pistes esportives de l’escola nova. Un 9
G O V E R N
GOVERN MONTSERRAT PSPV-PSOE · EUPV
Cultura activa Ja tenim en marxa la programació de la IV Setmana Cultural per al pròxim febrer. L’eix central de la setmana és, com sabeu, el Certamen Literari. Una iniciativa que anem polint any rere any, combinat amb activitats i tallers amb l’IES, per a incentivar la joventut en el món de l’expressió literària o artística amb les col·laboracions que fan amb les il·lustracions del llibre que posteriorment s’edita. El Certamen de Lectura en Veu Alta als centres educatius de Primària i Secundària i que impulsem des de l’Ajuntament serà en gener. Les dos iniciatives, el Certamen Literari i el Certamen de Lectura Escolar en Veu Alta, són part del mateix projecte cultural, que encetàrem ja fa quatre anys, per a arribar a ser una ciutat educadora. És important per a aquest consistori incentivar i fer descobrir als nostres joves, que són el nostre futur, que el que aprenen a classe pot transcendir les aules i a l’inrevés. En aquest certamen sempre superem el centenar de participants, en què donem a conéixer aquest racó dels Alcalans a tot arreu. A més a més, intentem que les categories del concurs siguen fàcilment accessibles per als joves, com ara enguany la categoria de vídeo literatura, i programant tallers de bibliotràilers en l’últim curs d’Educació Primària. Totes les activitats de la Setmana Cultural tenen darrere un sentit que entronca directament amb les línies mestres del nostre programa de govern. D’altra banda, a la Biblioteca hem quasi triplicat el pressupost de llibres en aquesta legislatura. Anem organitzant-la a poc a poc per a aconseguir més expositors que estanteries, perquè la Biblioteca tinga una millor usabilitat i un ús més modern i atractiu, amb menys llibres ja desfasats i una major presència de novetats que atraga nous lectors, presentats amb expositors, i amb noves seccions com la novel·la gràfica i el còmic, la literatura de viatges, etc.
10
Santiago Martínez Tarazona Regidor de Cultura i Patrimoni, Tecnologia i Comunicació, Participació Ciutadana i Relacions Internacionals PSPV-PSOE
També en aquest Portell podeu llegir la crònica de la celebració dels 5 anys d’agermanament amb el poble francés Dourdan amb la inauguració d’un espai lúdic que porta el nom de Montserrat, que reforça i fa visible la relació entre els dos pobles. Pareix que fou ahir quan impulsàrem des de l’Ajuntament l’obertura a Europa amb aquesta iniciativa, que després ens duria a implementar altres projectes per a intercanviar idees i bones pràctiques amb Sardenya, Livorno, l'Illa de Sòrga, Samsun, illa de la Reunió, Malta, Portugal, Macedònia, Bulgària, o la Bretanya francesa. En tots aquests llocs s’han forjat amistats remotes, de joves o d’adults, però sense oblidar que amb Dourdan molts tenim un vincle especial. En l'última visita hem recordat amb satisfacció aquell projecte musical del Rèquiem de Fauré i desitgem que a les nostres societats musicals els torne a motivar repetir l’experiència. Les anime des d’ací. La perspectiva amb el temps ens permet valorar millor aquests projectes de convivència com ara, salvant les distàncies, aquells campaments que feia Paco Muñoz als anys 70 per a descobrir el món a aquells xiquets i que encara hui recorden amb satisfacció els adults. Vivim en un món globalitzat, mestís i divers en el qual és una aventura meravellosa descobrir i gaudir de la seua diversitat. «Open our mind's eye», diuen els anglesos amb aquella llengua tan simbòlica i sintètica; «ouvre l'esprit», diuen a França amb aquell dolç accent, o «aprite la mente», amb l’empàtic italià. Reivindicar la nostra identitat ens dona seguretat i autoestima, però eliminar els prejudicis enfront d’altres cultures ens fa comprendre, acceptar millor la realitat social de la nostra comunitat per a ser un poble amb capacitat inclusiva. La mobilitat, juntament amb l’energia, és el gran desafiament del segle XXI. Anem inevitablement cap a la barreja cultural, la qual cosa no és millor ni pitjor, sinó evolució. Invocar el nacionalisme xovinista pot ser just, un amor filial, un sentiment noble, però no es pot caure en la trampa de patrioterisme contaminat de forma partidària. És al que estem assistint últimament a tota
Creiem que és música revolucionària en determinats discursos, però la història està ací i tendeix tossudament a repetir-se. La solució no és el nacionalisme disgregador, sinó l'unionisme integrador i multicultural. La solució és més Europa. No sé si ens tornarem a trobar en un altre Portell, però per si de cas; el maig de 2019 són les eleccions europees. Tal volta les eleccions més transcendentals de la història de la Unió Europea. No els restem importància, a aquestes eleccions, perquè influiran en les nostres vides més del que pensem.
G O V E R N
Europa, trufat amb dosis de populisme, especialment al nostre estat amb un enfrontament entre nacionalismes centrals i perifèrics. George Orwell deia que el «nacionalisme és el pitjor enemic de la pau». Ja ho vàrem viure en 1939 i ara veiem com rebrota per tot arreu com a excusa ideològica merament partidista, manipuladora de sentiments, adornada de patrioterisme, supèrbia i superioritat moral.
Us desitge un 2019 pròsper.
11
GOVERN MONTSERRAT
Ramón Cerveró Chasán
G O V E R N
PSPV-PSOE · EUPV
EUPV
Encarem la recta final Ja ens queda poc per al final de la legislatura, el temps corre que vola però fins a l’últim dia cal continuar amb la tasca de la gestió municipal. Des del Consorci Ribera i Valldigna ja només queda que l’Institut Geogràfic emeta el seu informe i l’Assemblea o la Junta de Govern decidisca si Tous o Guadassuar tindran l’abocador comarcal. Així es va decidir per part dels municipis i la Junta del Consorci. L’any que ve pagarem menys pel rebut del fem, al voltant de 2,5 euros menys, això malgrat que aquest estiu no hem donat coll a netejar el terme. La realitat és que continuem amb un nivell de deixalles fora de lloc i sense fer els deures a l’ecoparc. Com ja he dit altres vegades, si ho férem, encara baixaria més el rebut del fem. Espere que ben prompte puguem tindre en marxa el nou sistema de control a l’ecoparc que premiarà el rebut del fem a qui faça un bon ús del reciclatge. La informatització del sistema ja fou aprovat en l’última Junta del Consorci Ribera i Valldigna. Un altre ordre de coses he de destacar que continuem restablint l’eficiència lumínica als carrers municipals. Això hem fet a Nostra Senyora de l’Assumpció (al pantà), hem canviat les últimes lluminàries que encara no eren LED i hem restablit l’enllumenat d’accés al cementeri i hem asfaltat l’eixida. També s’han pintat les dependències de la Policia, la façana del magatzem i 150 bàculs dels fanals a la zona de l’avinguda i voltants. Cal conservar les instal·lacions i el mobiliari urbà per a evitar el seu deteriorament. També a la Casa de la Cultura hem fet una intervenció a tota l’escala, i a la sala d’exposicions, una poda intensiva de les palmeres amb una màquina elevadora de lloguer. També és important entendre que hem canviat la ubicació del mercat dels diumenges al carrer dels Obrers i hem posat el màxim possible sobre l’asfalt per a augmentar la seguretat viària i guanyar aparcament. La gestió del mercat ha passat a la Policia Local, perquè són els funcionaris públics els qui han de gestionar aquest servei igual que fan els dimarts; només s’havia retardat per falta d’efectius i per tindre el quadrant clar.
12
Regidor de Serveis Públics, Serveis Socials i Sanitat
Hem dotat d’aire condicionat les instal·lacions de Depèn de Tu, ja que el mes d’agost també han estat operatius, cosa que hem d’agrair tant per les persones com per les famílies. El nostre departament de Serveis Socials ha posat en marxa, mitjançant el pla Activa’t de la Ribera, diversos cursos formatius durant tot el mes de novembre. Espere que siga un èxit, com el de l’any passat. A més, hem incrementat també el pla per a persones amb difícil inclusió sociolaboral, que tenim en marxa una altra vegada. En octubre també férem la Setmana del Major amb un resultat desigual. Ací he d’agrair a les persones de l’associació Depèn de Tu el seu entusiasme i el bon treball gràcies al qual, a poc a poc i vista la seua professionalitat, anem sumant noves persones usuàries; però, encara ens queda camí per recórrer. L’efecte de les fortes tronades ha fet malbé també les instal·lacions municipals, els contenidors soterrats i l’enllumenat públic. Ha plogut moltíssim. Feia molts anys que no passava i ha destrossat tots els camins. Malgrat que hem posat tots els mitjans al nostre abast per a normalitzar la situació, la neteja del terme implica que no es pot estar a tots els llocs a l’hora. Primer són els camins més importants i després els més menuts. Tenim molts quilòmetres de camins, vos demanem prudència i paciència. Per acabar, vull dir-vos també que, a causa de les plogudes i la forta calor, els mosquits i les panderoles s’han reproduït amb molta força i que, per mitjà de l’empresa que té el contracte, s’han incrementat les actuacions contra les panderoles. També el Consorci i la Conselleria han augmentat els tractaments biològics contra els mosquits. Però tinguem clar que aquestes molestes plagues d’insectes invasors no són fàcils de controlar, malgrat els recursos i els nous productes que ja estan en marxa. Vos desitge a totes i a tots unes bones festes amb molta salut i un feliç 2019.
13
G O V E R N
S O C I E T A T
La Pinada del Rei Si agafem la carretera del poliesportiu, en passar la urbanització El Flare, a mà esquerra, trobem la partida de la Foguerera i a mà dreta, la partida de la Pinada del Rei. Aquests paratges han estat significatius si parlem de la història arbòria i muntanyenca de la nostra localitat.
Al camí de la Mina hi havia plantats plataners sicòmors.
Antigament, totes les muntanyes de Montserrat pertanyien al senyor territorial i així les seues riqueses, que les arrendava, cedia o venia com volia. La veritat és que aquest terme generalment ha estat sempre de matoll baix i amb poc d’arbratge, però hi havia alguns llocs on sorgien i es plantaven arbres, creixien carrasques i alguna que altra pinadeta important, com era el cas del Bovalar. Ací era el lloc on els vassalls habitadors del poble plantaven i cuidaven els arbres amb la finalitat que part d’aquests exemplars, els que no quedaven dintre del límit del senyoriu, es destinaven a bigues per a la construcció de les cases i per a ús propi. Podem dir que el Bovalar constituïa la reserva de llenyes i emprius del poble. Açò ja era així des de temps dels moros. De fet, en 1581, hi ha constància que un mercader de València, Pere d’Espinosa, qui havia adquirit el dret de llenya al senyor territorial, va començar a tallar a tort i a dret les rames dels arbres del Bovalar sense mirar aquelles que estaven marcades per a bigues, així com el dret que tenien els de Montserrat a utilitzar el sotabosc d’aquest paratge. Assabentats d’aquest fet alguns homes de Montserrat, aleshores tots moriscos, eixiren envalentits acompanyant el guarda i, interceptant els quatres criats d’Espinosa, els cremaren la carretada de llenya que acabaven de fer i els embargaren els dos carros que portaven, tirats cada un d’ells per tres mules.1
MARCOS CAMPOS AÑÓN Cronista oficial
Després de l’expulsió dels moriscos el 1609, el senyor territorial, Pere Sànchez Zapata de Calataiud, signà una nova carta pobla amb els cristians nouvinguts, els nous habitadors del poble (1611). I en les clàusules que se signaren continuà el senyor reservant-se per a ell el dret sobre les muntanyes: El senyor comte es reserva per a si i els seus, tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi, ús i exercici d’aquella, que té en dita vila, i també en els pinars, carrascals, bovalars i erbatjes, així del ramat com de les colmenes, i en lo demés; de manera que sols entén donats als nous dits pobladors les cases i heretats, així com les pastures per als ramats propis dels vassalls. I de tot el demés, farà el senyor la seua voluntat, i que s’entenga que és per al senyor i els seus, com a regalia, sense que es puga donar lloc a dubtes i interpretacions, com tot el que puga ser dubtós reste per al dit senyor, lliberant al senyor de l’arredament de les erbes del bovalar, com aquelles que han de ser per al ramat del poble, però podrà arrendar la mata del bovalar per a fer cendra i vedar les parideres en el seu temps com s’ha acostumat.
Desembosc de fustes de la muntanya. Treballs per a la primera llaurada. Manuscrit del marqués de la Victòria.
Veiem curiós en la clàusula es diu que el senyor podrà arrendar la mata del bovalar per a fer cendra i és que, precisament, a banda que servia la cendra per a adobar els camps, confrontant amb aquest paratge, es troba la Foguerera, molt probablement el lloc on els carboners acostumaven a fer les fogueres per a traure el carbó. Pocs anys després, en 1627, Zapata de Calataiud, comte de Real i senyor de Montserrat, feu la venda dels pins
1
14
Arxiu del Regne de València. Processos criminals. Expedient 125.
dels dos termes a un mercader biscaí de Vitòria. En el contracte de la venda es va pactar que s’havia de deixar un poc de llenya, així com els arbres menuts; tota la resta es podia tallar. La durada del contracte se signà per a dos anys i mig i s’havien de salvar també 400 exemplars adults (entre els dos termes), «els quals señalaran per a bigues, i els dits pins agen de ser señalats per los jurats del present condat de Rahal i varonia de Monserat, amb presencia de lo dit Marti Sans, de Gastell [sic]» 2. Entenem que aquesta tala seria important i deixaria els dos termes bastant despoblats de pins.
de cedir el dret de què disposava d’antic i pretenia declarar les muntanyes inútils per a l’aprofitament de les necessitats de la monarquia. En febrer de 1762 es va fer un reconeixement per part d’experts locals, a fi de fer una marcació dels arbres útils per al rei dels termes de Real i Montserrat. No hi ha cap referència als arbres de la muntanya, totes les xifres parlen d’arbres situats als camps (quadre 1)4, perquè, segons el que digué l’alcalde, totes les terres de muntanya eren inútils per a la cria d’arbres bons per a la construcció de vaixells i consum de les drassanes, perquè el terme era «flojo y de poquísima o nula sustancia».
Després de la Guerra de Successió, que va suposar, entre d’altres, l’entronització d’una nova dinastia, l’abolició dels antics Furs de València i la implantació de les lleis de Castella, la corona va intensificar el seu domini sobre el territori valencià. I pel que fa al paisatge arbori a les muntanyes, es van fer nombroses inspeccions a molts municipis de l’antic Regne de València, igual que a la resta d’Espanya, concretament del litoral («hasta 25 leguas de la costa»), per a veure la quantitat d’arbres de determinades espècies que pogueren servir per a saciar les demandes de l’armada espanyola. El punt d’inici d’aquestes visites va ser la promulgació de dues ordenances de l’any 1748. La Ordenanza para la conservación y aumento de los montes de Marina i la Real Ordenanza para el aumento y conservación de los montes y plantios. Encara que l’any 1738 el marqués de l’Ensenada ja va demanar informació als ajuntaments sobre l’estat de la coberta vegetal dels seus termes. El 1738, precisament, hi ha constància de la denúncia a determinats veïns del poble que furtivament havien tallat pins joves a la pinada de les Valletes per a fer llenya o vendre carbó, «pues no podían servir para otra cosa por ser cortos». El guarda Miquel Campos i el governador del senyoriu, Francesc Mompó feren escorcoll per tots els corrals de Montserrat fins que trobaren la llenya a casa de Vicent Cerveró i a casa de Miquel Navarro. Per ulteriors declaracions, sabem que la llenya furtada tenia com a destinació els forns d’algeps i de calç de Picassent, que generaven gran demanda de combustible. 3
Quadre 1. Arbres dels termes de Real i Montserrat (any 1762)
L’any 1754 el senyoriu del poble cau en mans de la casa ducal de Villahermosa, per la mort sense descendència de l’últim Zapata de Calataiud. És en aquests anys quan comencen de nou les visites als termes municipals per part dels delegats reials de la Marina. El nou senyor no estava per la labor
2
Arxiu de Protocols del Col·legi del Patriarca. Rebedor de Melcior de Sant Jordi. 7 i 8 de març de 1627.
3
Montserrat, geografia, història, patrimoni. Abel Soler i Rafa Jordà. Pàgina 106.
Nogueres
Xops
Classe
Real
Montserrat
Totals
noves
4
29
33
crescudes
31
34
65
velles
22
11
33
nous
30
20
50
crescuts
4
1
3
crescuts
1
4
5
vells
2
Vells Lledoners
Carrasques
nous 2
4
noves
3
3
crescudes
4
4
velles Àlbers negres
nous crescuts vells
Totals
2
44
44
4
6
1 97
S O C I E T A T
Espècie
1 156
253
El senyor duc pretenia utilitzar els arbres no marcats i poder obrir, en les terres ermes i muntanyes baixes, terra per al cultiu, en contradicció amb els informes de l’Administració reial, que pensaven que tots els arbres serien bons per a la fabricació de bossellam, consum de drassanes i peces d’embarcacions menors, deixant per a l’aprofitament del veïnat, tant per a les necessitats casolanes com per als forns, la llenya que es criava al sotabosc, així com els matolls. L’armada espanyola havia ressorgit en el segle XVIII de les seues cendres per a convertir-se, en just cinquanta anys, en una màquina bèl·lica de primera magnitud; fins i tot la poderosa Anglaterra, la marina que havia controlat els mars en les últimes dècades va veure perillar la seua
4
Arxiu de la Diputació de València. Foment. E.4.1, caixa 1a, expedient 6.
15
S O C I E T A T
prestigiosa posició. Tots els esforços eren pocs per tal d’aconseguir l’objectiu i la fusta era necessària per a la construcció dels vaixells. A la fi, després d’un informe de la Junta del Departament de Cartagena, es va denegar al duc el permís que pretenia noves rompudes i l’ampliació de les terres agrícoles.
Distribució estructural d'una corbeta. Segle XVIII.
Les ordenances obligaven els municipis a plantar arbres. Cada any calia plantar 3 arbres per habitant. Es van plantar exemplars a les dues vores del camí de València (actual carrer de la cooperativa i de la Mina) que perduraren molts anys i també en altres llocs. Però el lloc més evident va ser un terreny prop del camí de Cortitxelles, una devesa destinada al planter de pins, un arbre que es criava molt bé en aquells paratges, on es va prohibir l’entrada dels ramats per a evitar que es menjaren els brots, que calia que estigueren ben cuidats per llauradors intel·ligents. Els alcaldes i regidors eren els responsables directes del compliment d’aquestes ordenances. El nom que aquell terreny va rebre oficialment va ser el Plantío de Su Majestad, però la gent del poble el coneixia com la Pinada del Rei. Entre el mes de juliol i el mes de desembre de 1770 es van realitzar de nou visites a les muntanyes de la província de València per part dels enginyers navals. Ser enginyer de la marina suposava haver adquirit també una formació forestal que els permetia no solament conéixer els comportaments tecnològics de les fustes, sinó també les tècniques de conreu i silvicultura que portava la selecció dels peus aptes per a la construcció de les naus. Açò feia que la concepció del vaixell no arrancara al mateix taller de les drassanes, sinó de molt més enrere, en el conreu i planter dels arbres, en la poda, en la tala, en el transport dels troncs, el secat, el tractament de la fusta, etc.
16
L’última visita que ens consta al municipi de Montserrat, en aquest cas per un subdelegat de la Marina, Pedro Villanueva, va ocórrer l’any 1781 i es van comptabilitzar aleshores els exemplars següents:5 Quadre 2. Arbres del municipi de Montserrat (any 1781)
L’any 1793 es varen suprimir les inspeccions a les muntanyes. Va començar aleshores un declivi en la construcció naval motivat pel canvi de rumb polític, una hisenda pública cada vegada més dèbil, i les desfetes de Sant Vicent, Trafalgar i la Guerra de la Independència, que provocaren la seua decadència absoluta. Des de llavors, les informacions sobre la utilització d’aquests arbres i d’aquests paratges són cada vegada més reduïdes, no obstant això, consta la comunicació que va fer l’alcalde de Montserrat, Josep Cerveró, l’any 1838, a la Diputació de València, d'on podem extraure en què va acabar tot açò: […] existen de antiguo dos pedazos de tierra destinados a monte blanco, en donde se conservaban algunos álamos y pinos para la construcción naval. Andando el tiempo, con el descuido o casi abandono que vino a quedar, son muy pocos y de muy poco valor los árboles que de una u otra especie existen. Ocurre pues que, como escasea la leña por los contornos, las gentes acuden continuamente a cortar ramas y aún a arrancar algunos, en términos de llegar casi totalmente a destruirle, sin que esto sea remediable sin una vigilancia proporcional al objeto.6 Abolit el règim senyorial, algunes muntanyes de Montserrat passaren a ser propietat particular, però estava l’ús i el dret que pertanyia al veïnat i que es gestionava a través d’una entitat local denominada Sociedad Explotadora de Montes. El 28 de novembre de 1918, l’alcalde José Alemany Navarro, el Pavo, signava l’escriptura en què s’adquiria definitivament la propietat d’aquests particulars a favor del municipi.
5
De la Croix y Vidal, 1801.
6
Montserrat, geografia, història, patrimoni. Abel Soler i Rafa Jordà. Pàgina 123.
Imatges per al Futur · 962 998 178 · cultura@montserrat.es
8
2 1
3
10
9
4
5
6
1. M. Carmen Ruíz, 2. Pepita Navarro, 3. M. Ángeles Ros, 4. Amparín Cerveró, 5. M. Carmen Belenguer, 6. Maruja Campos, 7. Amparín Moreno, 8. Sofía Ferrer, 9. Rosita Campos, 10. Fina García. Esquerra: Clavariesses de la Immaculada Concepció de l'any 1968 al moment del passacarrer.
S O C I E T A T
7
Retrat de Rosa M. Martínez
Camp de futbol Les Valletes 1975
17
Cristià Campos
R A C Ó
D E L
C R E A D O R
La batalla de les feres Vinc ferit d'una carnissera batalla,
Vinc a bord d'una vella caravel·la,
he vençut i vinc vençut.
de pell de roure i cor de canya,
Cansat de defensar la justícia,
vinc menant per un oceà plastificat,
abatut per una humana metralla.
per una mar enverinada,
Vinc ben brut de fang i sang,
blasfemant, i maleint les cadenes
vinc amb l'espasa oxidada,
i als apàtics balandrejos de les ones,
amb el casc desolat, trencat,
pensatiu, amant el planeta, la fauna
i en el pit badat una tenebrosa llança.
entenent el missatge de les feres.
Vinc sabedor de l'aspror de la derrota,
Vinc feliç, cert d'una sana lluita,
soldat de la pau, fidel al rogenc d'una senyera,
amb l'honor al marc de l'escut,
i ben valent vinc d´una creuada,
amb el sabor fastigós de l'esclavitud,
la que al bosc he lliurat ferotgement
ben segur de la meua entrega
pels humans encomanada.
sense el meu rei i sense reina. Vinc sense condecoracions,
Vinc marcat amb els ullals les hienes,
sense medalles, sense rebudes absurdes,
farcit d'alegria i dur de resistència,
amb l'espasa esmolada i llesta
emprenyat amb els discursos de les bèsties
per lliurar un demà ple d'obstacles,
de corbata, barret i creu.
per lliurar amb la conciència clara,
Vinc impotent, emprenyat.
per guanyar els tirans i botxins,
He travessat les línies de foc,
per alliberar l´honor de les bèsties
els rius d'espés i obscur petroli,
per la llibertat dels boscos i selves
els canals de dòlars assassins,
per la pau dels camins i les sendes
els cels grocs, els cels envellits,
per la llibertat de la terra.
i vinc abatut per la incertesa.
18
seca, ofegada, assedegada i apagada,
La sària al muscle i farcida la barraca,
les luxoses fruites de caixeta
eixa barraca de canya teixida,
i els llegums que assaboreixen la taula.
eixa barraca d’or encimbellada.
Tu, que impregnes el secà
El tresor llaurador! Amor llaurador!
amb la teua harmònica màgia.
Bajoqueta, albergines i tomaca,
Que omplis les venes dels solcs
pimentons, bledes, cogombres,
de bromera d’encisada aigua mansa.
i suor, molta suor en guerra lliurada.
Centenars de clots escampes,
Setembre, el gebre rossola els pàmpols
amb la teua esmolada aixada,
dels llegendaris ceps de la comarca
clots com bressols de fina terra
i el terme es vist de daurat raïm
on dormen les llavors de temporada.
el gran trofeu de la terra sagrada.
La sària que t’envolta el muscle,
Llaurador, que fas nàixer en la terra,
farcida de prometença i de nostàlgia,
Prometença, il·lusió, esperança,
farcida de vida, farcida d’il·lusió,
i els valors d’aquesta menuda pàtria,
pregant al cel de llevant pluja clara.
llaurador de fort puny i pell de constància
Entra el galant sol primaveral,
C R E A D O R
Llaurador juliol! Llaurador calor!
D E L
Llaurador que fas nàixer en la terra
R A C Ó
Llaurador
la teua suor, la llibertat i la victòria en la butxaca.
pel vell serrat de la muntanya, i s’alcen les faveres i naixen les tomaqueres i naix la victòria, tan esperada.
19
N O T Í C I E S
Posem la cicereta al pastís del 2018 Ferran Campos i Climent Tècnic lingüístic
Passeu, passeu! Vos presentem les últimes accions que hem implementat des de l’Agència de Promoció del Valencià (AVIVA) durant aquest darrer trimestre de l’any 2018. Campanya «El teu comerç a Montserrat»
difondre versos d’amor en valencià, que feien un repàs a la nostra història de la literatura, des de segle XII fins a l’actualitat. I, per acabar-ho d’arredonir, vam sortejar una mocadorada del Saló de Te Amparín entre totes les persones que van compartir les seues paraules d’amor lliure, sincer, divers i igualitari en valencià. Als forns, en valencià està més bo!
Al setembre vam publicar un tríptic informatiu adreçat al sector comercial i empresarial que explica els passos per a obrir un negoci a Montserrat i de quina manera es pot integrar el valencià en cada pas. La filosofia és que les llengües sumen, no resten, i que el valencià, la llengua que ens identifica com a montserraters i montserrateres, cal integrar-lo com una llengua de negoci més. Trobareu els tríptics a les dependències municipals i podeu informar-vos-en en AVIVA, el departament d’Urbanisme, l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC) i l’Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL). A més, hem obert una secció web que amplia la informació i incorpora recursos com traductors, models de rètols, plantilles de documents administratius, etc. Per Sant Dionís, la mocadorada Amb motiu de Sant Dionís vam divulgar i celebrar el nostre dia de l’amor. A través de les xarxes socials, vam 20
Probablement, tu també tens a casa una coixinera o bossa de tela per al pa. Ha estat gràcies a la campanya «En valencià està més bo!», que pretenia difondre el vocabulari del pa i les pastes i impulsar la presència del valencià als forns i les pastisseries de Montserrat. Així, els establiments participants han retolat els seus productes també en valencià i, a canvi, han rebut un lot de coixineres per a fidelitzar la seua clientela, a més de fullets amb el lèxic dels forns en valencià, castellà i anglés. El balanç ha estat molt positiu perquè dels cinc establiments que tenim actualment n’han participat quatre, i en total hem repartit vora 500 coixineres durant tot el mes d’octubre.
El Bus de la Llengua, a Montserrat
ambient lúdic i relaxat.
Oficina de Drets Lingüístics: AVIVA, punt informatiu
Un novembre de cine
Com cada any, l’alumnat del CEIP Evaristo Calatayud i de l’IES Alcalans va poder gaudir de la campanya «Cinema a l’escola». Enguany, vam projectar El grúfal, un gran clàssic de la literatura infantil; La revolta dels contes, una reelaboració original dels contes tradicionals; La pell freda, l’adaptació cinematogràfica de la novel·la d’Albert Sánchez Piñol; i Pride, una pel·lícula de temàtica histèrica i LGTBI, nominada als Premis Gaudí i als Globus d’Or. Amb aquesta iniciativa donem a conéixer l’oferta cinematogràfica en valencià i conscienciem els escolars de la importància de consumir cinema en la nostra llengua. A més, enguany, vam completar la campanya amb un taller de doblatge, obert a tota la població, en què vam aprendre a valorar la nostra veu en un
Malgrat els instruments legals que garanteixen la protecció dels drets lingüístics, la ciutadania pot trobar-se en situacions de vulnerabilitat lingüística. Per això, la Generalitat va crear l'Oficina de Drets Lingüístics (ODL) per a proporcionar a la ciutadania informació sobre drets lingüístics i eines per a aconseguir erradicar actuacions contràries a la convivència lingüística. Podeu contactar amb l’ODL en el 961 97 00 15 i en odl@gva.es i fer les reclamacions, els suggeriments i les consultes que necessiteu en matèria de drets lingüístics. En AVIVA Montserrat també som un punt informatiu. Ens trobareu a la planta primera de l’ajuntament i en aviva@montserrat.es. Perquè, en valencià, hi tens dret!
N O T Í C I E S
El 20 de novembre el Bus de la Llengua, en el marc de la campanya «Sempre teua» de la Generalitat, va fer parada al mercat de Montserrat. Durant tot el matí l’alumnat de l’IES Alcalans i les persones que ho van voler van anar pujant al bus per a realitzar diferents tallers. AVIVA hi va instal·lar un estand per a donar a conéixer les seues campanyes de dinamització lingüística i va oferir diversos jocs (sopes de lletres, rodamots, emparellats i un joc multilingüe en valencià, castellà i anglés) gràcies als quals la gent es va emportar premis com ara cedés, devedés, bosses de tela per al pa, còmics, xapes, etc. Va resultar un matí d’allò més divertit!
Tota la música en valencià, on vulgues, quan vulgues Una de les últimes accions de dinamització lingüística que hem implementat és la creació d’una llista de música en valencià a través de la plataforma Spotify, amb vora 900 cançons de més de 300 cantants i grups. Al cotxe, al carrer, a casa... on tu vulgues!
21
N O T Í C I E S 22
Escaneja el codi QR amb el teu mòbil i descobreix cançons, artistes i estils. Campanya «El Nadal, en valencià» Un any més, volem facilitar que totes les persones que vulguen puguen viure aquestes festes plenament en valencià. El nostre objectiu és que siga possible parlar, felicitar, escriure, llegir, regalar, celebrar, menjar, cantar... en valencià. Per això, hem obert una secció a la web amb recursos per a fer-ho realitat: un recull del lèxic nadalenc, enllaços a postals i targetes de felicitació, la carta al Pare Noel i els Reis d’Orient, les últimes novetats editorials, un catàleg de joguines, una explicació de les tradicions nadalenques a Montserrat, una llista de productes locals i receptes tradicionals, i un recull de nadales.
Enguany ses majestats els Reis d’Orient també volen que els indiqueu alguna millora per al nostre municipi. Entre les contribucions de l’alumnat del CEIP Evaristo Calatayud i l’Escola Infantil Municipal, hem sortejat 10 cedés de nadales i còmics. El dimecres 26 de desembre, a les 18.00 hores, rebrem la visita del patge reial a la plaça de l’Església, qui recollirà les cartes per a Melcior, Gaspar i Baltasar. N’hi haurà a l’abast per a aquelles persones que sempre esperen a l’últim segon. Esperem que els regals arriben a temps per a la gran cavalcada, que serà el dissabte 5 de gener a les 18 hores.
We speak Valencian Ferran Campos i Climent Tècnic lingüístic
Ara bé, com ens enfrontem a la diversitat lingüística? La gestió del multilingüisme s’ha de fer des de la base que les llengües sumen, no resten, des de la integració i amb respecte als drets lingüístics. Els valencianoparlants tenim el dret de relacionar-nos i desenvolupar les nostres activitats en valencià al nostre territori. Ho diu Cursos de valencià El passat dilluns 3 de desembre van començar els cursos Valencià C1 i Valencià C2, els dos nivells de llengua més alts, que completen l’oferta formativa del Centre de Formació de Persones Adultes Vall dels Alcalans (A1, A2, B1 i B2). La Regidoria d’Educació i Formació aposta, un any més, per l’ensenyament-aprenentatge del valencià, i el nombre de preinscripcions (superior a les places) palesa que hi ha una demanda creixent, perquè saber valencià t’obri portes. Sabies que acreditar coneixements de valencià ofereix un 5 % més d’ocupabilitat? Pots presentar-te a les proves que convoquen les diferents entitats de certificació homologades: la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV), l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) i les universitat valencianes (CIEACOVA). Informate’n en AVIVA!
la Declaració Universal de Drets Lingüístics (1996). Així que per a evitar situacions de conflicte lingüístic i que la llengua pròpia siga desplaçada per les altres llengües d’arribada cal buscar la convivència lingüística per mitjà de la integració (que no dissolució) de les persones nouvingudes. Sense comunicació no hi ha integració, però integrarse no és (només) el fet de poder-se comunicar. Podríem comunicar-nos per gestos o fins i tot en la seua llengua i no estarien integrades. Integrarse implica el fet de viure en un lloc en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania. De fet, una persona estrangera que arriba al nostre poble, quan s’empadrona, passa a ser automàticament d’ací. Legalment, són valencians com nosaltres. Per tant, han de tindre els mateixos drets i deures que la resta de la ciutadania valenciana: el dret de conéixer i d’usar el valencià. Si no els mostrem la nostra llengua, els estem negant el seu dret a conéixer-la en tant que valencians i, en conseqüència, estem creant ciutadans de primera i ciutadans de segona. Perquè el valencià és la llengua de l’escola, de l’Ajuntament, de les Falles, de la banda, de les festes, de la toponímia, de la senyalització, de la política local... És l’idioma que ens identifica com a montserraters i montserrateres, el que solem parlar quan tractem l’altre com un montserrater més. Sense el valencià no hi ha integració plena.
N O T Í C I E S
Actualment, a Montserrat, a més de valencià, hi ha parlants de moltes altres llengües: castellà, romanés, àrab, xinés, anglés, francés, alemany... El cert és que el contacte de llengües, que sempre n’hi ha hagut, és cada vegada més intens com a conseqüència de la globalització i les migracions. La diversitat lingüística no s’ha de veure en absolut com un problema. Al contrari, és una gran riquesa que ens obri les portes a altres cultures i, per tant, a altres maneres de veure el món. El multilingüisme ens fa créixer com a poble.
Per això, hem de fer del valencià la llengua d’acollida, per a integrar la població nouvinguda en igualtat de condicions, oferir-li les mateixes oportunitats i evitar situacions d’exclusió social. Ha de ser el punt de trobada de tota la població, sense renunciar cada u al manteniment dels seus trets culturals i lingüístics. No és incompatible. És així que el valencià continuarà sent la llengua que ens identifica com a poble, gràcies a la qual podrem comunicar-nos amb altres cultures i llengües i descobrir-les. Guanyarem una població més unida. 23
N O T Í C I E S
El Servef es transforma en Labora
Amb l’objectiu de recuperar la confiança de la societat i fer un servei d’ocupació més humà, més eficient i més transparent per a apropar-lo a la ciutadania, el Consell li ha donat la volta al Servef i l’ha convertit en Labora.
Carmina Tordera Lledó Agent d'ocupació i desenvolupament local
Està ubicat a la planta baixa de l'Ajuntament de Montserrat, al costat de la sala de plens, i estarà disponible per a tot el públic de 08.00 a 14.30 hores.
Ha renovat la seua imatge i la marca de l'entitat per a adaptar-la a les necessitats de la societat i les empreses. Us convide a visitar el seu nou lloc web, www.labora.gva.es, que s’ha redissenyat per fer-lo més senzill i intuïtiu. Tenim un nou servei: caixer AutoServef Per a facilitar i agilitzar molts tràmits que habitualment es gestionen al centre d’ocupació de Torrent, comptem amb un caixer AutoServef, mitjançant el qual podràs: • Renovar la teua demanda d'ocupació, donar-te de baixa o inscriure't • Demanar cita prèvia • Consultar les ofertes d'ocupació en difusió • Inscriure't com a possible candidat en les ofertes que t'interessen • Indicar el tipus de cursos que t'agradaria realitzar
Contractacions a través de programes d’ocupació
• Consultar les dades del teu currículum • Imprimir els teus certificats: d'inscripció, d'ocupacions sol·licitades, de situació de la demanda, etc. Començar a utilitzar AutoServef és fàcil, podràs accedir utilitzant el codi AutoServef del teu DARDE o el teu DNI electrònic.
24
Gràcies a l’aportació econòmica de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, l'Ajuntament contractarà durant 6 mesos 2 persones desocupades dins el programa EMCORP (aturats majors de 30 anys) i a 3 a través de l’EMCORD (aturats de llarga durada) per a dur endavant tasques d’implantació de l’administració electrònica i de jardineria.
Borsa social d’ocupació
Així que totes les persones empadronades a Montserrat que vulguen donar-se d’alta o actualitzar la documentació entregada anteriorment podran fer-ho del 8 al 25 de gener de 2019 d’11.30 a 14.00 hores.
Premi Montserrat Territori
La documentació original que s’ha de portar és: •
DNI o NIE i passaport
•
Vida laboral i currículum vitae actuals
•
Acreditació de càrregues familiars: llibre de família i sentència de divorci (si n’hi ha)
•
Fulla DARDE (renovació Servef) de les persones aturades de la unitat familiar de convivència
•
Justificants dels ingressos actuals de la unitat familiar de convivència: •
La primera edició d’aquest premi, encaminat a fer valdre el nostre territori, es va resoldre i va donar com a guanyador el projecte Dinamització Agrària de Montserrat, presentat per l’equip integrat per Borja Martínez Viñals i Joan Vinyals Campos. Entre els treballs que es realitzaran, durant els pròxims mesos, hi ha una sèrie d’entrevistes i tallers participatius amb diferents persones, empreses i agents del món agrari local. Des de l’Ajuntament agraïm a tothom que col·labore perquè les conclusions a què arriben siguen d’aplicació en el futur.
N O T Í C I E S
Com cada sis mesos, a principis d’any s’actualitzarà el llistat de la nostra borsa d’ocupació.
3 últimes nòmines o model 130 o 131 de qui treballe
•
Certificat de subsidis o prestacions (positiu o negatiu) de SEPE
•
Certificat de pensions (positiu o negatiu) de la seguretat socialDocuments que acrediten altres ingressos
•
Certificat o carnet de discapacitat reconeguda, si és el cas.
•
Certificat dels Serveis Socials municipals
Us recordem que a la pàgina web municipal podeu consultar les normes i la puntuació assignada a cada camp, que després es publicarà al llistat de les persones actives.
25
R e t a l l s Campanya «Anem al teatre»
Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural
L'alumn at Calatayu de 5 anys d'In fantil de d va gau lC els núv ols és u dir d'un espect EIP Evaristo na histò acle mà obra on gic. En ria que les b en titell ambolles de sa puja i baixa. U es i on la na b imagina ó es conver teix quan la en ció s'ap realitat ode et dona atents a l'esquen ra de tot ls v o s a. Estigu tres som Carlos A eu n mador, Xavo Gim is. Una creació de énez i D iego Gu ill.
N O T Í C I E S
n... el mó Anem a d a g ve ya « isto ia una campan del CEIP Evar ar ticulars Hi hav t amb la n molt p 1r i 2 an viatgers n diferents com s n Continu l'alumnat de ’u d » visita os ta rents al teatre va gaudir de la de quatre païs i el Brasil. Dife d s ia Calatayu ren les històrie ina, Groenlànd e X u la g , e n ia o n . s ic ordà costum nants: J els seus i apassio a r u lt ua cu per la se L’alumnat de 3r i 4t d’Educació Primària ha assistit a la representació de l'obra Iaios. Reunint els objectes que algú ha guardat al llarg de la seua vida es pot arribar a conéixer la seua història. A través d’aquests objectes dos xiquets juguen a reinterpretar la vida dels seus iaios: unes sabates velles, unes cartes, una gorra de ferroviari, unes maletes, una flor guardada entre les pàgines d’un llibre, unes fotos en blanc i negre... L'alumnat de 5é i 6é del CEIP Evaristo Calatayud van gaudir de la representació de l'obra Gomis, un heroi romàntic. Podríem dir de Josep Melcior Gomis que va ser infantet del cor de la Catedral de València, director de la Banda de la Milícia Nacional durant el trienni liberal i que va compondre òperes a París, juntament amb col·legues com Rossini, Berlioz o Weber. Va passar a la història per la composició de l’Himne de Riego.
Miguel Hernández, después del odio. A través d'una selecció dels seus versos, dades biogràfiques, documents històrics i acompanyats de música en directe, l'alumnat de l'IES Alcalans va viatjar a través de la vida de Miguel Hernández, d'inici a fi, encarnant els personatges i escenificant els fets que d'alguna manera van marcar la seua vida i la seua obra.
26
c u l t u r a Exposició «60 anys des de la signatura dels Tractats de Roma». Un passeig per les fites més rellevants de la història de la Unió Europea al llarg dels 60 anys dels Tractats de Roma. Des del 3 fins al 21 de setembre. Per a l'acte de cloenda comptàrem amb la presència de la directora general de Relacions amb la UE i l’Estat de la Generalitat, Daría Terrádez Salom, i la professora de l'IES Alcalans, Trini Climent.
Una tardor de cine Toni Erdmann Any: 2016. Gènere: Comèdia dramàtica Inès treballa en una important consultora alemanya establerta a Bucarest. La seua estressant vida està perfectament organitzada fins que el seu extravertit i bromista pare, Winfried, arriba d'improvís i li pregunta «ets feliç?». Després de la seua incapacitat per a respondre pateix un profund canvi. Aquest pare, que de vegades destorba i que l'avergonyeix una mica, l’ajudarà a donar novament sentit a la seua vida gràcies a un personatge imaginari: el divertit Toni Erdmann.
Murieron por encima de sus posibilidades Any: 2014. Gènere: Comèdia
N O T Í C I E S
d e
Cinc ciutadans normals i corrents d'un país estranyament semblant al nostre veuen destrossades les seues vides per la crisi econòmica. Sense ja res a perdre elaboren un embogit pla per a salvar l'economia espanyola i mundial: segrestar el president del Banc Central i exigir-li que tot torne a ser com abans.
La hora del cambio Any: 2017. Gènere: Comèdia Una comèdia que va triomfar a Itàlia i suposa una brillant reflexió humorística sobre la política i la corrupció. Els veïns de Pietrammare, un petit poble de Sicília, viuen acostumats al caos i a no complir la llei. I estan farts! Res funciona. Les carreteres estan plenes de clots, el trànsit és insofrible i, fins i tot, les deixalles s'acumulen als carrers. També tenen un desastrós port sense cap vaixell i una fàbrica molt contaminant. Però per fi arriba l'hora del canvi. Un nou alcalde ix elegit i està disposat a complir punt per punt el seu programa electoral. 27
N O T Í C I E S
La quarta edició del Festival Cinema Ciutadà Compromés ja ha estat ací! La quarta edició del Festival Cinema Ciutadà Compromés (Festival CCC) va començar el 25 d’octubre i va finalitzar el 27 de novembre. Les obres audiovisuals es pogueren visionar en diferents sales de València, Elx, Llíria, Montserrat, Carcaixent i Castelló. Enguany ACICOM ha organitzat cinc setmanes intenses de reflexió i projeccions sobre cinc temàtiques: llibertat d’expressió, memòria històrica, feminismes, territori i ciutadania. L'obra audiovisual amb transfons social Fidra, de l'IESAlcalans, realitzada per l'alumnat de PR4 i 2n FPB d’Informàtica, sota la direcció de Lluís Tàrraga i Trini Climent, va ser seleccionada per l'organització del festival i es va projectar a la Casa de la Cultura el 9 de novembre, seu del Festival Cinema i Compromís per tercer any consecutiu. Després visionàrem el documental Tijera contra papel, i descobrírem com músics, humoristes i twiters són perseguits per la justícia. Al llarg de 2018, fins a 14 rapers poden entrar a la presó per les lletres de les seues cançons en una nova ona de censura a Espanya. Actors,tuitaires, escriptors i músics —como Pablo Hasél o César Strawberry (Def con Dos)— són protagonistes del documental acusats d’un delicte d’enaltiment del terrorisme a les seues cançons. Un delicte que s’ha multiplicat, paradoxalment, quan ETA ha deixat les armes. A. J. J.
Trini Climent, professora de l'IES Alcalans, i Albert Aguado, alumne participant del projecte.
28
Jaime Millás, periodista i escriptor.
cultura Records de la 38 SIMC Sergi Rodrigo: Haver pogut participar en la 38a SIMC ha sigut molt més que un plaer, ja que se'ns brindà l'oportunitat d'organitzar un concert amb un programa inèdit per al poble, el qual preparàrem amb molta estima un grup d'excel·lents músics conjuntats expressament per a l'ocasió. El fet que la majoria de músics de l'ensemble fórem de Montserrat i que poguérem tocar junts en un concert així a la nostra localitat, a la mateixa plaça on tantes vegades hem vist des del públic els grans intèrprets que cada any participen en el festival, va fer que la nit fora vertaderament especial per a nosaltres, i en guardem un magnífic record. Des del grup volem agrair l'esforç de l'Ajuntament per tractar de millorar cada any l'organització del festival, i felicitem el nombrós públic que hi va acudir. Va estar magnífic, amb un silenci i una gratitud molt agradable per a fer música, i va impressionar els músics que tocaven per primera volta a la nostra plaça. Que Montserrat siga sempre un poble bolcat amb la música!.
Belén Roig: «La vetlada del 26 de juliol va ser una nit dedicada a la veu, i una nit dedicada a les dones. La Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat ens va proposar la idea de fer un concert amb els duets més emblemàtics per a soprano i mezzosoprano. Una idea que, alhora, reflectia com havia estat el paper de la dona al llarg de la història, plasmat en la mateixa música, en els poemes, en els textos dels llibrets operístics que vam decidir elegir per a aquella vetlada. Unes companyes de luxe, Aida Velert (piano) i Sandra Ferrández (mezzosoprano), i una organització meravellosa van fer que fins i tot les persones ben arrimades a mi que no tenien l’oportunitat de vindre veieren el concert en rigorós directe i amb plena qualitat, gràcies a l’interés i el bon fer de tot l’equip de la SIMC. Una vegada més, aquella plaça amb acústica especial es va omplir de públic interessat per aquelles melodies d’òpera que d’alguna manera, i sense saber exactament com ho fan, eleven l’esperit d'allò més alt. És un plaer per a mi haver tornat a aquest festival tan especial per a tots aquells que fem de la música el nostre treball. Gràcies sinceres a tots els qui en formeu part. Per molts anys més de SIMC.»
N O T Í C I E S
Quinteto InVento: Història, compromís i futur són les paraules que per a nosaltres, Quinteto InVento, descriuen la Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat. Ha estat un vertader plaer veure de primera mà com Montserrat és una terra de músics compromesos amb la seua tradició musical. Gràcies pels aplaudiments i per tot l'afecte que ens vàrem emportar a Galícia. Bones Festes i fins aviat.
Taller d’enoliteratura Vi i literatura són dues arts íntimament relacionades, totes dues es poden descriure mitjançant les paraules i tenen la capacitat de transmetre’ns sensacions semblants. L’acte consistia en un maridatge de vins i literatura, conduït per l’artista plàstica i escriptora Anna Moner. Els participants varen llegir textos curts de diferents autors que parlen de vi i de la seua relació amb la literatura mentre feien un tast, entre text i text, dels vins proposats als textos d’autors com ara James Joyce, Vicent Andrés Estellés, Edgar A. Poe, Virginia Woolf o Anna Moner.
Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural
29
Com fer que el vostre municipi siga el millor lloc per a viure N O T Í C I E S
Lema de la reunió de treball. Octubre 2018
D'esquerra a dreta: Adela Hinojosa, directora del CFPA Vall dels Alcalans i membre de l'Associació Germans de Montserrat; Xavier Mesado, director de l'IES Alcalans; Santiago Martínez, regidor de Relacions Internacionals; Miguel Ángel Santor, treballador social de l'Ajuntament; Javier Carot, director del CEIP Evaristo Calatayud.
La delegació representant a Montserrat dins del tercer encontre (octubre de 2018 a Setúbal, Portugal) de la xarxa de ciutats «Open Town», projecte subvencionat pel programa Europa amb els Ciutadans de la Comissió Europea, ha vingut carregada de bones idees sobre inclusió social implementades als municipis socis amb la intenció d’estudiar la manera d’adaptar-les al nostre territori. Les set delegacions dels municipis assistents (Aksakovo, Nughedu Santa Vittoria, Victòria, Ożarów Mazowiecki, Štip i Montserrat) tingueren l’ocasió d’intercanviar les bones pràctiques en l’àmbit d’inclusió social als seus territoris.
ens van mostrar i que està funcionant des de l’any 2007 a Setúbal, el Centre de Ciutadania Activa amb els objectius següents:
Cal fer l’observació que algunes d’aquestes idees ja es porten a terme des dels Serveis Socials de Montserrat de manera mancomunada a la Ribera, com és el cas de l’assessorament jurídic per a immigrants a través del seu servei especialitzat Pangea. A més, cal recordar que els serveis socials municipals són el primer contacte amb la població immigrant. Durant les primeres atencions se’ls informa dels recursos del municipi i de l'entorn proper i sobre els primers passos per a la seua integració (unitats administratives encarregades de gestionar tràmits d’estrangeria, situació dins el sistema sanitari, ajudes bàsiques de subsistència, etc.)
• Suport psicosocial a persones en situació difícil
• Promoure la ciutadania activa • Fomentar l’aprenentatge formal i informal • Donar suport la iniciativa de caràcter cívic i d’inserció (social i professional) • Creació d’empreses i recerca d’ocupació
• Realitzar projectes d’intervenció i animació comunitària Tanmateix, Montserrat va exposar les accions que des dels diferents departaments de l’Administració local s’han fet, així com els plans d’acollida dels nostres centres educatius per a facilitar la inclusió social dels nouvinguts al nostre municipi.
Una altra qüestió que ens va agradar va ser la visita al Youth Hostel a Setúbal. Un alberg juvenil en què tenien cabuda manifestacions culturals i d’oci, a més de ser un allotjament econòmic per als visitants i servei de Un dels projectes que ens agradaria poder adaptar menjador. per a Montserrat és el que els nostres amfitrions A. J. J.
30
TV escolar i participació ciutadana Les veus de la memòria
N O T Í C I E S
La Regidoria de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Montserrat, amb la intenció de recuperar la història viva del poble, va convidar l’alumnat del CEIP Evaristo Calatayud a realitzar tres vídeos documentals que ja es poden veure a la TV local i al canal de YouTube de l’Ajuntament. Es tracta de tres gravacions audiovisuals de les entrevistes que es van fer a la gent gran de Montserrat per a conéixer la vida quotidiana, els jocs i els oficis. A. J. J.
31
N O T Í C I E S
MICE 2019
Que és la MICE? En paraules pròpies del seu creador, Jordi Arbiol: «La MICE és una mostra de cinema educatiu d’àmbit internacional per a xiquetes, xiquets, joves, professorat i públic en general, amb pel·lícules realitzades per alumnes dins d’entorns d’aprenentatge. Naix per la preocupació sobre l’educació en un moment en què l’obtenció del coneixement es realitza mitjançant experiències intervingudes i dirigides amb una innegable influència dels mitjans de comunicació i les tecnologies». Com es pot veure, encaixa perfectament amb el projecte europeu que es va iniciar des d’aquest Ajuntament, amb la col·laboració dels centres educatius, per a aproximar i desenvolupar el llenguatge audiovisual a la joventut. L’any passat el nom de Montserrat va ressaltar a la MICE 2018 en guanyar el primer premi en la categoria d’Educació Secundària amb el bibliotràiler El meu nom no és Irina, de l’IES Alcalans.
32
Enguany hem volgut fer un pas més endavant i hem postulat Montserrat com a seu de la MICE per a poder apropar al nostre poble les creacions no sols de la Comunitat Valenciana, sinó d’arreu del món. Aquesta setena edició tindrà lloc entre els dies 8 i 23 de febrer de 2019. A més a més, hem aconseguit sis tallers audiovisuals executats per professionals per a l’últim cicle d’Educació Primària del CEIP Evaristo Calatayud. Els tallers realitzats han mostrat tot el procés de creació d’una peça audiovisual, des de la concepció i el guió fins a la gravació i el muntatge amb mitjans a l’abast de qualsevol de nosaltres. L’objectiu és que, més endavant, tant l’alumnat com el professorat, puga realitzar les seues pròpies peces audiovisuals. Aquests tallers han estat subvencionats per la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), de la qual som col·laboradors, i per la MICE. Àngels Jiménez
N O T Ă? C I E S
cultura
33
N O T Í C I E S
El jurat del IV Certamen Literari de Montserrat ja està a la cuina coent-ne els resultats Enguany, el 30 de novembre es va tancar el termini per a lliurar les obres i els fulls d’inscripció per a participar en la quarta edició del nostre certamen literari. Les obres estan en fase de valoració per part del jurat. Enguany hem rebut un total de 122 creacions. Cal fer una mica de memòria recordant que la idea parteix de la Regidoria de Cultura, que ho trasllada al Consell de Cultura per a ser ratificat i donar-hi suport. Però per què internacional? La reflexió sobre la resposta a aquesta pregunta ve de la mà d’una altra pregunta com és: Per què no ser propers amb les comunitats d’immigrants que viuen a Montserrat i mostrar la seua acceptació? La globalització, a més de la seua vessant negativa, també pot tindre algun aspecte positiu, i és el fet de poder compartir el patrimoni cultural. Davant l’afluència de gent nouvinguda, no sols d’altres territoris de l’Estat espanyol sinó també d’Europa i dels països sud-americans, calia fer alguna acció integradora i difusora dels nostres trets culturals, com és la llengua, més enllà de les nostres fronteres, ja que es va detectar que la gran majoria no era coneixedora de l’existència de dues llengües oficials al nostre territori abans d’arribar o, en el cas de les persones nouvingudes d’altres regions nacionals, simplement no prenien consciència. Quan una persona postulant llig les bases, el primer que es troba de forma natural i gens forçada és la possibilitat de participar en una de les dues llengües oficials amb igualtat de condicions i optar a aconseguir la dotació de cada premi. Amb aquesta proposta es volia donar una oportunitat a les persones amb inquietuds lectores i creatives per a mostrar les seues obres i compartir-les amb tots nosaltres. A més s’entenia com una acció de participació, d’integració, de difusió de trets culturals i de pertinença.
34
En el perfil dels participants podem trobar creadors de països on la renda per càpita és baixa i les seues economies febles. També trobem valencians que han hagut d’emigrar per qüestions econòmiques i que el fet de participar en el nostre certamen els fa sentir que estan més a prop de la seua terra. Ens agradaria que el poble de Montserrat arribe a sentirlo com a propi, per això juguem amb la participació i complicitat de l’alumnat de l’IES Alcalans, qui ha col·laborat fent il·lustracions de les obres guanyadores i de les finalistes en l’edició dels llibres. Així mateix, el jurat està format per persones voluntàries, bones lectores i en la seua majoria usuàries de la biblioteca municipal, així com participants, persones creadores del nostre municipi. Hem creat una web per al certamen amb la intenció de donar-hi un calaix per a retindre en la memòria la seua pròpia història: https://certamen8.wixsite.com/ certamen. Els resultats d’aquesta quarta edició es faran públics el 9 de febrer a les 19.30 hores en l’acte de cloenda de la nostra IV Setmana Cultural a la Casa de la Cultura. A. J. J.
N O T Í C I E S
N o v e t a t s 2 0 1 8 a l a B i b l i o t e c a
35
N O T Í C I E S
La Biblioteca de Montserrat treballa amb l'IES Alcalans Luz Cócera Llahosa Bibliotecaria
Durant aquest any, l’IES Alcalans i la Biblioteca Municipal han treballat conjuntament en una sèrie de projectes. Primer, començàrem amb el projecte El Món dels Contes. Aquest projecte interdisciplinari es va dur a terme amb l’alumnat de 3r PMAR i consistia a treballar els contes des de totes les assignatures: música, tecnologia, anglés, d’àmbit científic i matemàtic, d’àmbit lingüístic i social, educació plàstica i visual i educació física. Per tal de poder realitzar aquest projecte l’alumnat venia tots els dilluns de vesprada a llegir contes a la Biblioteca Municipal. Aquest projecte es materialitzà amb la realització de l’obra de teatre Pere i el llop, que es representà al CEIP Evaristo Calatayud per als alumnes de 1r cicle de Primària. També contaren contes acompanyats d’imatges a l’alumnat d’Infantil i prepararen jocs relacionats amb els contes populars més coneguts. Els contes que contaren van ser: Els tres porquets, Rínxols d’or, L’aneguet lleig, Les set cabretes, El caragol i l’herba de poliol. Va ser una experiència molt enriquidora on tant grans com menuts s’ho passaren d’allò més bé; però, aquest projecte no s’acaba ací, ja que està previst muntar una exposició a la biblioteca al febrer, on es mostraran gran part dels treballs realitzats durant aquest projecte. Actualment, l’alumnat de PR4 està realitzant el pla lector a la Biblioteca Municipal, on assisteixen tots els dimecres de 12.40 a 13.30 hores. Durant aquestes sessions se'ls ha fet una visita guiada per la biblioteca, on se’ls han explicat els seus serveis, i molts d’aquells que no tenien carnet, se l’han fet. Amb aquestes actuacions hem aconseguit que l’alumnat, voluntàriament, agafe llibres per a llegir a casa. Pel que fa al tipus de llibres que estan treballant durant aquest pla lector, cal dir que han començat per la novel·la gràfica. Primer, havien de triar la novel·la gràfica que més els agradara, llegir-la i després fer una exposició oral a classe on havien d’explicar als seus companys i companyes el contingut de la novel·la i fer una reflexió al voltant del tema que tractava. Aquest gènere, en principi desconegut per a ells, els està agradant molt.
36
També han realitzat a la biblioteca un taller de xarxes socials, impartit per Enric Senabre, autor del llibre L’infinit a les teues mans, i adreçat a l’alumnat de 2n PAG, 3r PMAR i PR4. I un taller de blog dirigit per Lola Moreno, per a l’alumnat de 3r PMAR i PR4 on se’ls explicà quines característiques presenta un blog i com poden fer-se’n el seu propi. Per al pròxim any tenim previst encetar un altre projecte i realitzar moltes més activitats amb l’objectiu de fer lectors. L’IES Alcalans i la Biblioteca Municipal treballarem conjuntament per tal d’aconseguir-ho. Lectura, activitats i molt més: Biblioteca Pública de Montserrat Al llarg de l'any hem celebrat la Setmana Cultural, la Setmana del Llibre i la Setmana de la Biblioteca amb diverses activitats i tallers. Durant el mes d'octubre (el Dia Internacional de les Biblioteques se celebra el dia 24 d'aquest mes) les
activitats realitzades van estar dirigides a joves, a l’alumnat de Primària i al públic infantil i familiar. No solament es van veure representats el món del llibre i la lectura, també es van realitzar tallers relacionats amb les xarxes socials i els blogs personals.
•
Un día en el paraiso, de Lucía Berlín
•
Morbo, de Jordi Sierra i Fabra
•
Los señores del tiempo, d'Eva G. Sáenz de Urturi
Internet i les noves tecnologies són, actualment, una eina imprescindible i els joves troben en elles una forma de comunicació i expressió impressionant que s’ha de saber gestionar i utilitzar amb respecte i coneixement.
•
La muerte del comendador, de Haruki Murakami
•
El paradís a les fosques, de Vicent Usó
Entre les novetats que ha adquirit la biblioteca aquest últim trimestre destaquem: •
El rey recibe, d'Eduardo Mendoza
•
No mataràs, de Julia Navarro
•
Jo, Júlia, de Santiago Posteguillo
•
La reina sin reino, de Peridis
•
La maestra de títeres, de Carmen Posadas
Recordeu que amb el carnet d'usuari de la biblioteca i l'aplicació Ebiblio també podeu accedir a novetats en línia de temàtica molt variada (a més de narrativa i obres de no ficció), revistes com Cuerpo y mente, Fotogramas, Muy interesante, Casa Diez, Lecturas, Arquitectura y diseño, El jueves, Nuevo estilo, Semana, Computer hoy, Mente sana, Cosmopolitan, Cocina fácil, Viajar, Historia, Saber vivir… i, fins i tot, audiollibres. Si hi teniu interés en l'ús d'aquesta aplicació, no dubteu a passar per la biblioteca per a conéixer el seu funcionament. Recentment, ens ha visitat Eva Andújar amb el seu taller nadalenc per als més menuts i ens ha contat històries tradicionals relacionades amb aquestes festes. Bon any i bones lectures!
N O T Í C I E S
Per al públic familiar també comptàrem amb Sénia (assídua contacontes de la Biblioteca de Montserrat) que amb els seus Contes de por ens va fer gaudir d'una agradable vetlada la vesprada del divendres 26 d'octubre.
I moltes obres més que podeu consultar en el catàleg de la Biblioteca de Montserrat, en el Facebook de l’Ajuntament i en l'expositor de novetats situat a la sala de lectura.
37
N O T Í C I E S
Regidoria d'Educació Xarrada sobre llenguatge infantil a l’Escola Infantil Municipal El dijous 25 d’octubre va tindre lloc la xarrada «Llenguatge infantil: recursos i estratègies per a estimular la seua adquisició i desenvolupament» a l’Escola Infantil Municipal de Montserrat. Una activitat gratuïta organitzada per la Regidoria d'Educació, Formació i Joventut, a través de l’Espai Familiar de Montserrat i en col·laboració amb l’Escola Infantil Municipal i AVIVA Montserrat. Les famílies assistents pogueren aprendre diferents recursos i estratègies per a estimular el llenguatge en xiquets i xiquetes d’entre 0 i 3 anys. A més, es va parlar de les diverses dificultats que poden aparéixer durant el procés d’adquisició, com gestionar-les adequadament i de com fomentar l’aprenentatge de diferents llengües des d’aquesta etapa. Per cortesia de l’Agencia de Promoció i Ús del Valencià (AVIVA), en finalitzar la xarrada es va repartir una carpeta amb material de la campanya «Benvinguts a casa!» que contenia, entre d’altres, un pitet amb lèxic propi del món infantil, un adhesiu per al cotxe i un llibret amb consells per a estimular la lectura des del naixement.
Com gestionar l’agressivitat infantil? Xarrada a l’Escola Infantil Municipal El passat 29 de novembre de vesprada la Regidoria d'Educació, Formació i Joventut, a través de l’Espai Familiar de Montserrat i en col·laboració amb l’Escola Infantil Municipal, va organitzar una xarrada gratuïta sobre agressivitat infantil. En aquesta activitat gratuïta per a les famílies del centre educatiu es va parlar de la ràbia, els zels, les rebequeries, les baralles i els conflictes infantils, i de com gestionar i previndre els comportaments agressius (mossegar, arrapar, pegar...) que sorgeixen dels 0 als 3 anys.
quart any consecutiu el Programa sobre Tècniques i Hàbits d’Estudi al CEIP Evaristo Calatayud i a l’IES Alcalans. Conscients de la importància de la formació com un mitjà per a aconseguir els objectius que ens proposem, l’Ajuntament ofereix aquesta formació gratuïta a l’alumnat dels centres educatius del municipi amb sessions grupals i tutories personalitzades (en cas que l’alumnat ho necessite) durant tot el curs escolar, en els quals es treballen coneixements relacionats amb els hàbits i les tècniques d’estudi, així com l’afrontament eficaç d’exàmens.
Montserrat posa en marxa el programa JOOP La Regidoria d'Educació, Formació i Joventut posa en marxa aquest curs el programa Jove Oportunitat (JOOP), una iniciativa promoguda per l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) i finançada pel Fons Social Europeu. El programa està adreçat a joves d’entre 16 i 21 anys que no estan treballant i que han abandonat els seus estudis sense haver aconseguit una titulació de Batxillerat ni completar un cicle formatiu de grau mitjà, tinguen o no el graduat d’Educació Secundària Obligatòria. Des del pròxim febrer fins a finals de juny, els participants assistiran tots els matins a sessions gratuïtes d’orientació i assessorament, tant individualment com grupalment, a càrrec de professionals experts en el guiatge de joves. Les sessions constaran de dinàmiques grupals, activitats, entrevistes personals i excursions per a conéixer nous sectors i possibles itineraris laborals. Durant els mesos posteriors, es realitzaran unes sessions de seguiment amb els participants per a avaluar la consecució dels objectius proposats.
PROGRAMA THE. Programa sobre tècniques i hàbits d’estudi
L’objectiu principal del programa JOOP és que les joves i els joves que hi participen fasen un canvi d’actitud en la manera en què s’enfronten a la realitat, des d’un punt de vista personal, social i laboral. S’orientarà i es donarà suport a cada participant perquè construïsca un projecte vital i laboral que implique una millora en la seua formació que li permeta accedir a treballs estables i de major qualitat.
L’Ajuntament de Montserrat, des de la Regidoria d'Educació, Formació i Joventut, porta endavant per
Si hi tens interés o vols rebre més informació, escriu a infancia.joventut@montserrat.es. Alicia S. Garcia Peris
38
39
N O T Í C I E S
N O T Í C I E S
Setmana de les persones majors a Montserrat L’Ajuntament de Montserrat, a través del departament de Serveis Socials, va organitzar, com els anys anteriors, diverses activitats dedicades a la gent major emmarcades en la Setmana de la Gent Major, del 22 al 26 d’octubre. Així, sota el lema «Per un envelliment actiu» van tindre lloc a la Llar de la Gent Major i al centre socioeducatiu Depén de Tu diversos tallers i conferències relacionades amb diferents aspectes del benestar i l'atenció d'aquest col·lectiu: l'envelliment i la qualitat de vida, la jubilació com a oportunitat, gestió de l’estrés de les persones cuidadores, alternatives d’oci i associacionisme i millora dels coneixements sobre l’ús de les noves tecnologies. L'obertura de la Setmana de la Gent Major va tindre lloc el dilluns 22 d’octubre amb un taller anomenat «Millora els coneixements sobre l’ús del mòbil per a persones majors» a la Llar de la Gent Major. Aquest taller va continuar el 24 d’octubre.
40
A continuació, també el dimecres 24 al centre socioeducatiu Depén de tu va tindre lloc el taller «Gestió de l’estrés de les persones cuidadores». La setmana va concloure el divendres 26 amb el taller «Com adaptar la nostra vida després de la jubilació» que va tindre lloc a la Llar de la Gent Major. El departament de Serveis Socials vos anima a acudir a aquestes activitats que milloren la vostra qualitat de vida i contribueixen a un envelliment actiu de les persones majors. Gema Vañó Guarner Treballadora social
Es tracta d’un programa que posen en marxa la Mancomunitat de la Ribera Alta, la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i el Fons Social Europeu per a la realització d’actuacions que afavorisquen la inclusió activa de persones en situació vulnerable a través d’itineraris integrats d’inserció sociolaboral. Està adreçat a persones en situació o en risc d’exclusió social. A través de sessions individualitzades, s’ha dissenyat un itinerari d’inserció sociolaboral a cada participant i se’ls han impartit tallers grupals i formació especialitzada per a millorar la seua ocupabilitat, com ara:
N O T Í C I E S
El departament de Serveis Socials de Montserrat ha executat el programa «La Ribera Activa’t»
• Operari de neteja d’equips i edificis • Servei d’ajuda a domicili • Tallers d’alfabetització digital, eines per a l’ocupació i recerca d’ocupació M. Carmen Pérez
41
N O T Í C I E S
Dinamització agrària de Montserrat El treball de l’equip de joves guanyadors del Premi Territori 2018, Dinamització agrària de Montserrat i del seu terme municipal, al mes de novembre ha començat amb les tasques d’investigació, revisió i actualització de la informació sobre l’àmbit agrari. Les activitats realitzades durant aquests dies han estat centrades en la revisió bibliogràfica i el diagnòstic tècnic agrari del municipi. Temes com la contextualització del medi físic, el context administratiu, demogràfic i territorial, la història de l’agricultura al poble i la seua importància a l’economia local són l’eix inicial del treball que l’equip seleccionat haurà d’entregar al mes de maig. Aquesta proposta es fonamenta, segons paraules dels mateixos autors, en la reflexió següent:
«Al nostre poble s’han desenvolupat grans processos d’urbanització del territori, s’ha produït un significatiu creixement del sector terciari i ens trobem cada vegada més prop de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana. Tots tres processos han pogut canviar les aptituds dels veïns i les veïnes sobre el territori que
d’inclusió? Sabem què opinen els treballadors del camp a Montserrat? I quins són els seus problemes actuals i com s’haurien de resoldre?».
La idea de regenerar el nostre patrimoni natural apareix el 2005 des de la Regidoria de Cultura i Patrimoni amb la creació i declaració de la primera microreserva de flora del nostre municipi, i en l’actualitat ja en tenim tres. A poc a poc anem apropant el patrimoni natural i cultural a la població amb la senyalització de noves sendes, la creació d’espais d’espargiment, de taules didàctiques in situ, etc. Però aquesta era la primera acció protectora que cal fer per a evolucionar cap a un altre vessant més proactiu. Cal regenerar el paisatge per a poder oferir al nostre veïnat una veritable vida verda, inclusiva, sostenible i intel·ligent en què el món rural puga convertir-se en un recurs ple d’oportunitats, econòmiques, socials, turístiques i culturals. A més, aquest projecte s'enllaça amb el que es va impulsar des de la Diputació de València, el banc de terres, al qual aquest Ajuntament es va adherir al febrer de 2018.
utilitat, ha deixat de ser part essencial
Així mateix, cal recordar que l'associació Montserrat Comparteix gestiona el projecte de l'hort ecològic al qual les famílies que ho necessiten poden accedir, i obtindre una parcel·la de terra per cultivar els seus productes.
de la seua vida i constitueix més un
Àngels Jiménez
els envolta perquè s’ha reduït la seua
element de distància que de proximitat. Però realment sabem què pensem sobre l’espai agrari? Sabem quin ús se li
42
vol donar? Pot suposar una ferramenta
La Policia Local continua formant-se Curs bàsic de valencià per a policies locals
És fonamental i indispensable, si es
Data: Del 24 al 27 de setembre
treballa en un poble de parla valenciana,
Horari: De 16.00 a 21.00 hores
que tot treballador i treballadora tinga
Durada: 20 hores
uns coneixements i un cert nivell
Destinatari: Cos de la Policia Local de Montserrat
d´aquesta gran llengua, del valencià. Es tracta de poder entrendre i comunicar-
Agent de Policia Local de Montserrat, llicenciat en Dret i amb 7 anys d´experiència docent en llengua valenciana. Iván Antón
se amb els ciutadans i oferir un servei professional de millor qualitat a tots els veïns i les veïnes de Montserrat.
N O T Í C I E S
Professor: Iván Antón Agulló
L'Ajuntament de Montserrat, a través de la seua Agència de Promoció del Valencià, ha publicat la Guia per a usar un llenguatge igualitari en l'Administració local.
43
N O T Í C I E S
M O N T S E R R A T De Montserrat a l'Alguer a través de Matilde Salvador En maig de l'any 2016, amb motiu d’un programa europeu al voltant de l’educació (Effective Extracurricular Programming for a Better School Climate), vaig conéixer a Montserrat, entre d’altres, a Sandra, Graziela i Élide, tres mestres de l’illa de Sardenya. Sandra em va demanar la possibilitat de buscar les partitures musicals de l’obra de Matilde Salvador, Cant a la terra nativa, per al seu marit Paolo, el qual feia temps que les buscava sense èxit. Durant uns mesos les vaig cercar, sense resultat, fent gestions amb persones, editorials i institucions i vaig arribar a la conclusió que mai no havien estat editades. Aleshores ho intentí per internet i vaig trobar una primera notícia a la Biblioteca de Catalunya, on existeix una partitura de l'obra esmentada. Em vaig posar en contacte amb aquesta institució i, molt amablement, em van facilitar una còpia digital. Es tractava però, només de la part corresponent al cor, mancava la part de l’orquestra. Vaig seguir amb la recerca en xarxa fins que hi vaig trobar informació sobre la donació que en 2010 va fer la filla de Matilde Salvador del fons Salvador-Asencio a l'Institut Valencià de la Música. Em posí en contacte amb CulturArts a finals d'agost i, després d’unes gestions amb la institució i amb l’autorització de la família, vam aconseguir que en setembre feren arribar a Paolo una còpia de les partitures. Paolo Carta és l’actual director del cor polifònic de la ciutat sarda de l’Alguer, que porta el nom de Matilde Salvador, l’eminent música i compositora de Castelló. Va
ser a partir de 1995 quan aquesta agrupació passà a anomenar-se així en agraïment i homenatge a Matilde, la qual va mantindre en vida forts lligams personals i professionals amb la ciutat sarda. Matilde Salvador musicà aquesta cantata per a cor i conjunt instrumental amb text del poeta valencià Miquel Duran de València, dedicada per l’autora a la memòria de Manuel Sanchis Guarner. Aquesta va ser l’obra obligada per a tots els cors participants en les XX Jornades Internacionals de Cant Coral, que tingueren lloc a Barcelona el setembre de 1984. La van interpretar, en el concert de clausura, 1400 cantors de diferents països i llengües, acompanyats de 90 músics. El passat diumenge 23 de setembre vam tindre el plaer d’assistir a l’Alguer a un magnífic, preciós i emotiu concert homenatge a Matilde Salvador en l’any del centenari del seu naixement. Va tindre lloc a la catedral de Santa Maria, plena de gom a gom, on vam poder gaudir de dues obres de la nostra gran compositora a càrrec del cor Matilde Salvador d’aquesta ciutat, acompanyat per una orquestra de l’Associazione Cantus et Fidis sota la direcció de Paolo Carta. En primer lloc van interpretar Nadal a l’Alguer, amb lletra del gran poeta alguerés Rafael Caria, amic personal de Matilde, i com a colofó sonà el Cant a la terra nativa. Aquesta és, sense dubte, una bona mostra d’allò que ens pot regalar la trobada dels diferents pobles d’Europa, en aquest cas entre Montserrat i la ciutat sarda, de llengua comuna, l’Alguer.
D'esquerra a dreta: Graziela, Élide i Sandra junt a la delegació de Montserrat.
44
Lluís Cases Alba
P E L
M Ó N
Montserrat sona a Barcelona, Madrid, Extremadura... Baix d'aquestes línies, Jordi Soler Campos, als timbals de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona al Palau de la Música Catalana.
N O T Í C I E S
Els passats mesos de setembre i octubre tingué lloc una fita destacable per al poble de Montserrat: tres dels seus músics van coincidir tocant junts diversos programes, com els concerts d'homenatge a la Mercé, l'òpera I Puritani, de Bellini i l'òpera Candide de Bernstein a l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El poble de Montserrat té l'honor de tindre molts músics en diferents orquestres arreu del territori nacional, però és molt difícil que coincidisquen fins a tres en una mateixa orquestra, com va ser aquest cas.
Joan Salvador Cerveró (percussió), Sergi Rodrigo Delgado (clarinet) i Jorge Martínez Campos (violoncel)
Enrique March Vilar (baix) col·laborant amb la Banda Simfònica Municipal de Madrid a l'Auditori Nacional de Música.
A la foto de dalt, Joan Salvador (percussió) i Àlvaro Ferrer (clarinet) col·laborant amb l'Orquestra d'Extremadura.
45
N O T Í C I E S
M O N T S E R R A T El món...? Un mocador Després de quatre anys de conéixer-se en el projecte de Joventut en Acció (Erasmus +) entre Montserrat i Luogosanto (Sardenya), Joan Campos Perpiñá i Federica Malu s’han retrobat a la ciutat de Magúncia (Alemanya). El dos estan fent un Erasmus universitari durant aquest curs escolar 2018-2019: Federica estudia alemany a la universitat Johannes Gutenberg i Joan estudia ADE a la universitat de Magúncia. Joan també ha tingut l’ocasió de retrobar-se amb un altre montserrater, Pau Cerveró Cebrià, qui fa 5 anys que viu allí, a Magúncia, i que treballa com a mestre en una escoleta infantil.
El montserrater que ha unit Pequín amb Montserrat Luís Herrerías Vilar, el passat 10 de novembre, va culminar el repte d’anar des de Pequín fins a Montserrat. Un repte de més de 18.000 km per a donar suport al projecte PedaELA, del qual és ambaixador. Des del 3 de juny de 2017, quan Luís va volar a Pequín per a iniciar la ruta, ha passat moltes vicissituds i ha viscut un munt d'experiències i entrebancs. Ha estat una veritable prova de superació personal. Amics i familiars el van rebre en comitiva a l'encreuament de Venta Cabrera. El van acompanyar en els últims moments de la seua aventura fins a arribar a l'Ajuntament, on li donaren la benvinguda oficial al costat d’un gran nombre de veïns i veïnes que es van concentrar a la plaça, la banda de música, focs artificials i campanes al vol. Vista la importància del repte, Luís va signar al llibre d'honor de l'Ajuntament i va dirigir unes paraules d’agraïment a tota la població.
46
P E L
M Ó N
Des del diumenge 18 de novembre, al poble francés de Dourdan, a l’espai públic que a partir d’ara portarà el nom de Montserrat hi ha un nou arbre, un auró roig que farà arrels i creixerà sobre terra de Dourdan i Montserrat. Amb aquest doble gest simbòlic de plantar un arbre i posar-li el nom Montserrat a l’espai han volgut, l’associació germana Le Donjon et l’Amandier i l’Ajuntament de Dourdan, celebrar i donar-li rellevància al cinqué aniversari de l’agermanament de les dues poblacions l’any 2013. Testimonis i partícips en directe d’aquests actes de commemoració vam estar una delegació de Montserrat composta per socis de la nostra associació Germans de Montserrat, per membres de la Corporació de l’Ajuntament, directors dels centres educatius de Primària i Secundària i representants de la Falla El Castellet. Pràcticament totes les persones que ens desplaçàrem vam estar acollides i allotjades, com es fa sempre, a les cases de famílies de Dourdan. El mateix diumenge mantinguérem una reunió de treball a l’Ajuntament per a parlar dels projectes comuns que ara tenim en marxa, com és la pròxima publicació d’un llibre de cuina amb 13 receptes nostres i 13 franceses. A continuació, cada associació explicàrem les activitats que realitzem al llarg de l’any per a avançar, aprofundir i donar-li valor a l’agermanament.
Vam tindre també l’ocasió de parlar de futures trobades i projectes per als pròxims anys. Entre els quals, noves trobades musicals i la possibilitat de col·laboració i intercanvis entre els centres educatius de les dues poblacions. Damunt la taula queda també la proposta d’estudiar un intercanvi amb el Grup de Danses Alcalans. Les paraules de l’alcaldessa de Dourdan i les de l’alcalde de Montserrat ens situaren davant l’important significat d’aquesta trobada i de l’agermanament en el context local i europeu, en una Europa que haurà de ser dels pobles i de la ciutadania o no serà.
N O T Í C I E S
Un arbre i un espai que ens agermanen
Prèviament, el dissabte 17 de matí havíem fet tots junts una visita cultural al palau i els jardins de Versalles i, a la nit, ens reunírem en un sopar de convivència i germanor amb les aportacions dels menjars elaborats per les nostres germanes i germans de Dourdan. En resum, han estat dues jornades per a compartir i aprofundir en la voluntat d’agermanament en un ambient de fraternitat personal i cultural. Només ens queda desitjar i esperar que, com l’arbre auró (èrable en francés), aquesta relació entre els dos pobles faça arrels i continue creixent entre les dues comunitats. Lluís Cases Alba
47
B R Ú I X O L A L A 48
Gelades blanques i negres Parlem d'una gelada quan la temperatura de la massa de l'aire prop de terra baixa dels 0 °C, ja que és en aquest punt quan un líquid es congela en condicions normals. Ara bé, podem distingir dos tipus de gelades: les blanques i les negres. Respecte a les primeres, es produeixen amb fred i humitat. Quan el mercuri se situa en valors negatius i hi ha suficient humitat ambiental (normalment per damunt del 60 %) apareix el que anomenem gebre (en castellà escarcha) o, el que és el mateix, gel en forma de xicotets cristalls hexagonals que s'adhereixen sobre qualsevol superfície sòlida (brossa, plantes, fruits, fulles, cotxes, etc.) que els confereix un aspecte blanquinós, d'ací, el nom de gelades blanques. No són nocives per al camp i protegeixen la part interna de les plantes, ja que el gel actua com anticongelant. El gebre no és rosada (gotetes d'aigua) congelada, ja que aquest es forma quan el vapor d'aigua contingut en l'aire es converteix
Jovi Esteve Meteoròleg
directament en cristalls de gel, sense passar per l'estat líquid i, lògicament, sempre amb temperatures per davall dels 0 °C (aquest canvi d'estat es diu sublimació del vapor d'aigua). Respecte a les gelades negres, aquestes són les pitjors i les més temudes pels agricultors. Apareixen quan el mercuri baixa dels 0 °C però no es forma gebre, ja que la humitat ambiental és molt baixa. L'aire és tan sec que no hi ha condensació. Com que no hi ha capa de gel sobre les plantes, no hi ha protecció i, per tant, aquest fred sec actua directament sobre l'estructura molecular de les plantes, i destrueix tot el teixit intern i produeix el típic color negre (d'ací, el nom de gelades negres) que, en la majoria dels casos, és mortal per a qualsevol classe de cultiu.
Continuem Innovant: Projecte MOMO Des de fa dos anys, l’IES Alcalans, juntament amb l’Ajuntament de Montserrat, treballem per a dur a terme projectes tecnològics, interdisciplinaris i innovadors dins de l’àmbit educatiu. Durant el curs 2016-2017 vàrem construir un dron que ajudava els apicultors de la zona a controlar els abellerols; el curs passat en vàrem construir un altre, però en aquest cas, per a apropar la gent gran a llocs on no poden accedir, i ho férem a través de la realitat virtual. A més, vàrem participar en el projecte Programa la Teua Obra, en el qual el nostre alumnat ha realitzat un curtmetratge, Frida, en què la protagonista és una robot, que l’alumnat hagué de programar. Enguany, a més de tornar a participar en els projectes de la Fira Aèria i Programa la Teua Obra, participem en el projecte MOMO (stop MOtion + MOtion control), que pretén fomentar entre l’alumnat vocacions tecnològiques i de transformació social. Animació, robòtica, programació, disseny i impressió 3D, llenguatge audiovisual, conscienciació mediambiental i social... És tot el que l’alumnat aprendrà en aquest nou projecte. L’objectiu de MOMO és crear un curtmetratge emprant la tècnica de filmació imatge per imatge (stop-motion), molt utilitzada per a fer animacions, amb una temàtica de conscienciació mediambiental i social. Per a poder obtindre un resultat més professional, estem usant la tècnica del control de moviment fotogràfic (motion control), amb la qual mourem la càmera i alguns dels personatges o decorats de manera automatitzada, programantlos amb la placa Arduino. Les peces per a crear aquests elements robòtics les estem dissenyant amb un programa de disseny 3D i les imprimirem amb una impressora 3D. Trini Climent Professora de l'IES Alcalans
49
L A
P L A Ç A
Què fem amb els animals de carrer? L’associació protectora d’animals Callejeando Contigo està formada per un grup de xiques que, després d’estar diversos anys ajudant els animals abandonats individualment, hem volgut unir forces en defensa dels animals de carrer. Entre altres activitats, alimentem diverses colònies de gats i, com que alguns són sociables i susceptibles d'adopció, a poc a poc els busquem famílies responsables. També esterilitzem gates d'aquestes colònies amb la finalitat d'evitarne la cria massiva. Dins les nostres possibilitats (ja que no tenim cap refugi ni cap lloc físic per a poder acollir tots els animals que ens agradaria) hem ajudat també els gossets que s'han creuat en el nostre camí i, directament o amb ajuda d'alguna protectora, els hem trobat una llar. Fins que aquestes protectores se n’han fet càrrec, hem pagat nosaltres les residències. La nostra filosofia és promoure les adopcions d'animals en lloc de la compra i veiem com a solució determinant ser responsables de les nostres mascotes i esterilitzar-les. No és lògic, per exemple, que se t'escape un gos de qui no t’estàs responsabilitzant com cal i que no està castrat i deixe prenyada una gossa de carrer. Tampoc no ho és deixar eixir el teu gat de casa sol i sense castrar, al lliure albir, i que deixe prenyades les gates de carrer. O al revés, ja que la teua gata pot tornar prenyada a casa i hauràs de buscar una família a cinc nous cadells. Però el pitjor de tot és que, per falta de recursos o mitjans, els claves en una bossa i els tires a un contenidor o els abandones en qualsevol descampat, com ens ha passat en més d'una ocasió. Aleshores el cicle torna a començar i mai erradiquem el problema. Cal ser responsable. Per favor, són éssers vius, no podem oblidar-nos-en. El nostre propòsit al poble de Montserrat és disminuir la superpoblació felina perquè, com bé sabem, hi ha molts gats de carrer i any rere any es reprodueixen, de manera que ocasionen més molèsties al veïnat, moren al carrer per malalties, passen penúries i es busquen la vida com bonament poden. Gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de Montserrat, que enguany, molt generosament, ha decidit destinar una ajuda a la nostra campanya d'alimentació i esterilització de gats de carrer, seguirem amb la nostra tasca de disminuirne la superpoblació. Cal destacar que és només el principi del camí, ja que lògicament n’hi ha molts i 50
passaran uns anys fins que s'aconseguisca controlar tots els membres de les colònies. Així mateix, aprofitem per a fer una crida a totes les persones del poble de Montserrat, a les quals també preocupa el problema, ja que considerem l'empatia com a virtut fonamental i comuna per a poder conviure en harmonia. Per això els proposem que si alimenten animals de carrer, per favor, ho facen únicament amb pinso sec i en zones on no molesten el veïnat ni generen malestar. Així, entre tots, podrem tindre els carrers més nets. Tenim previst d’estudiar pròximament l'habilitació d'alguna zona per a aquest fi, per la qual cosa, mentrestant, mantinguem una conducta cívica. Volem que aquest escrit servisca també d’agraïment a tot l'equip de govern per aquesta nova iniciativa en general i per dipositar la seua confiança en la nostra associació en particular. Per acabar, aprofitem per a sol·licitar encaridament al poble qualsevol ajuda o proposta per a millorar Sempre serà benvinguda. Si vols col·laborar i implicar-te en aquesta bona causa o si teniu qualsevol dubte sobre el que hem dit, no dubteu a contactar amb nosaltres a través de la nostra adreça electrònica callejeandocontigo@ gmail.com. Sheila Boronat Cristóbal Associació animalista Callejeando Contigo
Un dia, per casualitat, em varen parlar de Montserrat Comparteix, una associació que reparteix aliments als qui més ho necessiten. Buscaven voluntaris per a aquell dia i així fou com la vaig conéixer. Allí, després d’aquell dia i d’altres, no només vaig veure un grup de dones que repartien aliments, el que realment hi vaig veure fou un grup menut però fort de cors solidaris, un grup amb els seus problemes personals, com els que tots tenim, amb una família a atendre, amb els seus treballs... Però que estaven allí, renunciant a una part del seu temps lliure per a atendre a altres persones que ho necessitaven. Unes dones orgulloses del que fan, unes dones que se sacrifiquen sense demanar-ne res a canvi.
Finalment, també volem donar-li les gràcies a un dels nostres beneficiats, que prefereix matindre l’anonimat, per l’ajuda urgent que va prestar a una persona en assabentar-se que la necessitava. Gràcies de debò per aquesta gran solidaritat que ens fa sentir tan orgulloses i pagades de la nostra tasca.
L A
Mar Delgado, M. Luz Puchades (interventora de C. Rural), Javier Martínez (director de C. Rural), M. Angeles Triguero, M. José Quijano.
P L A Ç A
Cors solidaris
María José Quijano Col·laboradora de Montserrat Comparteix
Un altre any, l'associació Montserrat Comparteix els desitja bon Nadal i
Potser penses que això està bé, però que no va amb tu. Pots pensar que a tu no et fa cap falta, pots pensar que si no ho necessites per què has de col·laborar... Tal vegada hui no te’n fa, però... i demà? Per això, et convidem a formar part d’aquest grup de cors solidaris.
que el 2019 vinga farcit de salut
Volem agrair públicament a Caixa Rural de Torrent haver-nos donat el mobiliari d’oficina per al nostre despatx i al doctor Borja Faus Valero de la Clínica Odenty, per ser tan generós amb la nostra associació (mil gràcies per la seua donació).
Moltes gràcies a tots per tot.
i, per als qui més ho necessiten, esperança i solidaritat.
Mar Delgado Presidenta de l’associació
51
L A
P L A Ç A
70é aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans El 10 de desembre de 1948 l'Assemblea General de les Nacions Unides, tenint en compte diversos considerants relatius als drets inherents de tots els membres de la família humana basats en el dret de poder viure en llibertat, justícia i pau, adoptà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, on es reconeixen els valors i llibertats en què tothom, siga quin siga el seu origen, raça o religió, té el dret inalienable de poder gaudir d’una vida digna i lliure d’opressions i tiranies. La proclamació tenia, doncs, l'objectiu d'assolir per a totes les persones, pobles i nacions les idees reflectides en els 30 punts del seu desenvolupament. Per a fer-ho possible es recomanà el seu desenvolupament social a través del dret a l'ensenyament i l’educació en valors cívics dins d'un marc de llibertat i justícia universals. La fotografia que il·lustra aquest escrit és una còpia d’un cartell de fa ara uns 45 anys (últims anys del franquisme) on es descriu el text complet dels 30 punts de l’esmentada declaració. En la part de dalt podeu veure els opressors: bombarders, policia armada (els grisos), multinacionals especuladores, etc. En la part de baix es representen els oprimits: part del Guernica de Picasso (que representa els horrors de les guerres), Miguel Hernández, Salvador Allende, una mare amb el seu fill, un cos mort i despullat, una dona amb el puny en alt (per cert, mutilat per la censura franquista), etc. A hores d’ara, que han passat 80 anys des d’aquesta declaració, sembla que encara estem lluny que aquest ideal de llibertat, tolerància i concòrdia entre els humans siga una realitat universal, com es pretenia en el seu moment. La humanitat s’ha de preguntar, i tractar de trobar-ne resposta, el perquè de no haver-ho aconseguit i, com a conseqüència, donar-li un nou impuls basat en noves actuacions que, d'una vegada per totes, acaben amb totes les tiranies i odis que encara es mouen pel món. Javier Bosch
52
Montserrat amb sabor gal En l’Associació Germans de Montserrat, des dels nostres inicis, organitzem trobades gastronòmiques de germanor com a activitat lúdica i cultural, raó per la qual iniciàrem la programació de tallers culinaris de gastronomia francesa. Així, al mes de desembre férem el V Curs de Cuina Francesa, en el qual aprenguérem a cuinar receptes molt pràctiques per a fer-les al llarg d’aquestes festes nadalenques.
L A
Aquest receptari es presenta en tres idiomes, el francés, el castellà i el valencià, que són les tres llengües oficials dels territoris a què pertanyen els dos municipis. Amb això, hem volgut que els nostres possibles lectors puguen veure en el vocabulari utilitzat en cada idioma les similituds i concordances amb els altres dos; a més de posar en evidència les característiques d’un passat històric comú que ha transcendit amb el pas del temps fins als nostres dies gràcies al llenguatge propi de la gastronomia. Així mateix hem volgut fer l’ullet al fet que el primer receptari espanyol estiguera escrit en valencià. És un manuscrit, el número 216 de la Biblioteca General i Històrica de la Universitat de València, amb el títol Llibre de Sent Soví, d’autor anònim, datat en 1324 i escrit en valencià. Aquest llibre és el que s’entregà a l’alcaldessa de Dourdan en la visita de la delegació representant de Montserrat a la trobada del passat novembre a Dourdan.
P L A Ç A
Volem anunciar-vos que ja tenim el llibre Delícies d’Europa. Receptes hispanofranceses. Es tracta d’un xicotet recull de receptes seleccionades pels membres dels dos comités d’agermanament: Le Donjon et l’Amandier (França) i l’Associació Germans de Montserrat (Espanya). Us l’oferirem de regal per fervos socis beneficiaris de la nostra associació, tal com indiquen els nostres estatuts, abonant una donació de 20 euros.
Àngels Jiménez Secretària AGM
53
P L A Ç A L A 54
VII Open de la Comunitat Valenciana. Taekwondo 6 d'octubre de 2018 El passat dissabte dia 6 d’octubre, el Club de Taekwondo va participar en el VII Open de la Comunitat Valenciana amb 80 equips i seleccions més. L’enhorabona al nostre equip que s’emportà tres argents i un bronze, malgrat ser la seua primera competició de la temporada en categoria nova, i sens dubte també a Martín que va ajudar els nostres xicotets a aconseguir aquests resultats. Miguel Angel Redondo Secretari del Club de Taekwondo Coliseum Alcalans
Doblet històric en guanyar la final de primera sènior i la de juvenil El Club de Pilota Valenciana de Montserrat vol expressar el seu agraïment a tota l’afició que ens va fer costat aquell gran matí del 2 de desembre. Al carrer de Pilota d’Alfarb els equips del nostre club es van proclamar campions en categoria juvenil i en primera categoria. L’enhorabona! Aquest és el segon campionat Interpobles Edicom que guanya el club de manera consecutiva en primera categoria i, és per això que volem donar les gràcies a Óscar Béso, Carlos Salmerón, Javier Campos i Rafa Añó per emocionar-nos d’aquesta manera. També volem fer memòria i recordar aquella primera edició de 1986 quan Voro, Marcial, Alberto i Paco van aconseguir el nostre primer campionat d’Interpobles. Han estat un grapat d’anys, però de segur que els aficionats més majors pensen –amb un somriure d’orella a orella– que l’espera ha valgut la pena. Marcial Dauden ens comenta d’aquella final que va ser una meravellosa experiència.
Tots els esforços que diposita el club en l’Escola de Pilota es van veure recompensats en aconseguir el primer lloc en categoria juvenil per l’equip format per Joel, Ferran, Carles, Pau, Fran i Àlex davant la formació del Marquesat. No sols volem donar-los l’enhorabona, sinó que també desitgem continuar veient-los créixer com a jugadors de pilota. De segur que són molts més els èxits que estan per arribar amb ells. La Junta Directiva vol també agrair als seus col·laboradors, patrocinadors, a l’Ajuntament, als socis i sòcies i a totes les persones que treballen desinteressadament pel bé del nostre club. Amics i amigues, com veieu, els vostres esforços tenen una molt grata recompensa i és per això que vos demanem que no deixeu d’ajudar-nos. Amb vosaltres creix el Club de Pilota i creix Montserrat. I als que encara no sou socis, què espereu? Per acabar volem desitjar-vos unes bones festes i un millor any nou. Fede Oliva
55
L A
P L A Ç A
Club d'Escacs de Montserrat Un any més hem començat la temporada en el mes de setembre amb moltes ganes de continuar treballant i promocionar els escacs a Montserrat. Recordem que gràcies al treball dels socis i les sòcies i al suport que rebem per part de l'Ajuntament podem tindre dos formes d’associar-se: Federats (sub-18: 50 € / la resta: 75 € anuals)
No federats (gratuïta)
Ús del material i de les instal·lacions del club en els horaris i dies establits per a això.
Ús del material i instal·lacions del club en els horaris i dies establits per a això.
En els horaris que determine el En els horaris que determine el club, assistència a classes d’escacs club, assistència a classes d'escacs gratuïtes. gratuïtes. Nivell 2 d'escacs per a jugadors que ja coneixen els moviments bàsics, encaminats a millorar el seu nivell d'escacs i competir amb el club en les diferents competicions existents.
Nivell bàsic per a aprendre a jugar i afavorir la introducció en el món dels escacs.
Disfrutar dels escacs jugant amb Disfrutar dels escacs jugant amb amistats i companyes i companys amistats i companyes i companys del club. del club. Qualsevol altra activitat de què es Qualsevol altra activitat que es poguera anar informant durant poguera anar informant durant l'any. l'any. Inscripció gratuïta en el Campionat Interclubs per equips amb el Club Escacs Montserrat. Inscripció gratuïta per als sub18 en el campionat provincial o autonòmic de la seua categoria de la Federació Valenciana d'Escacs. Tota la informació respecte a les diferents activitats i tornejos que afecten el club. Inscripció gratuïta per als sub18 en el campionat provincial o autonòmic de la seua categoria de la Federació Valenciana d'Escacs. Tota la informació respecte a les diferents activitats i tornejos que afecten el club.
Ens és grat acompanyar aquest èxit social i estructural del club amb els èxits dels nostres jugadors. La temporada forta començarà al gener, amb la competició estrela, que és l'Interclubs, on enguany
el Montserrat competirà amb un mínim de dos equips: un en 1a Provincial i un altre en 2a Provincial. El passat mes de novembre es va disputar el Torneig Internacional de la Mancomunitat de la Ribera Alta amb la participació de diversos jugadors del club, però destacant per damunt de tots el jugador sub-14 del Montserrat Ethan Martínez Artero, que va aconseguir el triomf com a millor jugador de la seua categoria. D'altra banda, i no menys destacable, tenim l'orgull de comptar en el club amb un dels àrbitres internacionals de major prestigi no sols a la Comunitat Valenciana, sinó nacionalment. Prova d'això és que el passat mes de novembre es va disputar el Mundial d'Escacs de categories infantils a Santiago, al qual van acudir 35 dels millors àrbitres de tot el món i entre els quals es trobava el nostre soci Manuel Fernández, que va ser un dels triats a causa de la seua trajectòria i les seues bones actuacions realitzades en centenars de tornejos que ha arbitrat. Finalment, s'han disputat els provincials individuals en les seues seus de València, Xàtiva, Castelló i Alacant, amb la participació de 14 jugadors del club de Montserrat i un àrbitre. Grans actuacions de tots, però ha destacat el jugador Rafael Gutiérrez González, que ha aconseguit l'ascens de categoria a 1a Provincial després de fer un gran torneig. Ens acomiadem, no sense abans invitarvos a tots a passar pel club els dimecres, dijous o divendres de 17.30 a 20.30 hores aproximadament, ja siga a aprendre escacs, a passar una estona jugant als escacs amb altres associats i amistats o a informar-vos de les classes que s'imparteixen en el club. Volem acostar els escacs a tot el món. Raul Gimenez
56
Tampoc ens en podem oblidar de la nit més aterridora de l'any. El nostre casal va obrir les portes per a rebre Halloween i tots els seus convidats d’excepció. Bruixes que tornaven a casa uns quants segles després, personatges decapitats, nóvies que s’alçaven de la tomba buscant el seu marit o la mateixa purga en la nit de les bèsties. Disfresses, il·lusió i amb un ambient terrorífic, els nostres menuts van recórrer els carrers del poble a la recerca de llepolies per a omplir les seues carabasses. I és que en la Falla El Castellet no ens importa d’on vinga la festa per a apuntar-nos-en. I ara sí. Parlem de somni per a descriure un succés, projecte o aspiració que s’anhela i es pensa amb plaer. Doncs sí, ara ja sí. El passat dissabte 3 de novembre caminàrem per fi cap a un somni que ja és real. Engalanats i vestits per a l’ocasió, la nostra falla proclamava els seus representants per al 2019 en un ambient fabulós al restaurant Casa Diego per a donar inici a un regnat carregat d’il·lusió i d’emoció.
queden. Ana Galán i Alejandro, fallera major infantil de 2019, era proclamada en un acte emotiu juntament amb el seu company de rialles. Còmplices, com carn i ungla, Jaume Alejandro i Tabernero acompanyarà la seua cosina i amiga com a president infantil de 2019 per a representar junts la seua comissió infantil. Amb ells, la nostra fallera major de 2019, la senyoreta Maria Alejandro i Alemany, que de segur, a més de cuidar ben bé d’ells, porta el nom de la nostra falla ben alt. Els tres, de la mà del nostre president, Jordi Cerveró i Moreno, seran els encarregats de gaudir d’un any que de segur quedarà gravat en la seua memòria. Al seu costat estaran els nostres fallers, que acompanyaran els protagonistes per a encapçalar un altre any que entre tots farem inoblidable. Seguirem caminant per a preparar unes Falles de 2019 que passaran a la història de la nostra falla com les Falles més familiars, i és que si els nostres representants són família, tots nosaltres junts també ho som. I amb el fred, el Nadal. El 15 de desembre celebràrem l'entrada en aquesta màgica època al nostre casal. Tinguérem la visita del Pare Noel, que va portar la il·lusió als nostres menuts i alguns que altres regals. Tallers nadalencs i un bon berenar completaren la vesprada. I a la nit, va tindre lloc el sopar familiar de Nadal a la nostra falla i la presentació dels esbossos del que seran els nostres monuments per a aquestes Falles de 2019.
L A
Sembla l’altre dia quan donàrem inici a les Paelles de la Tardor i ara ja les hem fet nostres. Sí, nostres i de tots vosaltres, que no dubteu a acompanyar-nos cada any per a omplir la plaça Cervantes en un ambient inigualable. Com sempre, de la mà de l’associació coetera Socarrim el foc i la pólvora inundaren cada racó de la plaça, és el punt de partida del nostre mig any faller. Les VI Palles de la Tardor, amb la música de DiscoSound Espectacles, que col·locà el punt final a la festa, es van alçar com a protagonistes. La resposta dels nostres fallers i falleres i de la gent del poble que ens va acompanyar en una gran nit van fer possible tancar un altre mig any fantàstic per a la nostra falla.
P L A Ç A
Ara sí, comença el vostre somni
Des de la Falla El Castellet sols ens queda desitjar-vos a tots i totes unes bones festes on l’amor, la solidaritat i l’esperança no sols ens acompanyen en aquestes dates, sinó que siguen els valors dels nostres camins. Bon Nadal i bones festes.
Després d’un any dur, els somriures tornaven a brotar a les cares d’una família fallera com de les que ja no hi
Alicia Navarro Vilar Falla El Castellet
57
C O R P O R A C I Ó
El govern de Pedro Sánchez aprova el decret que obliga els bancs a pagar l'impost hipotecari El Reial Decret Llei 17/2018 de 8 de novembre, pel qual es modifica el text refós de la Llei de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, preveu que aquest impost de préstecs hipotecaris el paguen els bancs i no els consumidors. La jurisprudència es mostra contradictòria sobre aquesta matèria, però el Tribunal Suprem no ha sigut eficaç en la seua deliberació i ha suscitat un debat social sobre la credibilitat de la mateixa institució i sobre la idoneïtat de la resolució adoptada, hi ha generat inseguretat jurídica. Una vegada sentit el poder judicial, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha impulsat una modificació legislativa oportuna i de sentit comú perquè mai més siga el client qui pague aquest impost. El govern socialista ha donat una resposta responsable i plenament justificada que ha permés comptar amb un marc jurídic estable i clar sobre aquesta qüestió de manera immediata, una urgent resposta que també reclamàvem la majoria dels grups parlamentaris. Sorprén que el PP mai proposara acabar amb l'impost i, ara que es pretén que el paguen els bancs, propose la seua eliminació sense tindre en compte les negatives conseqüències que ocasionaria en el finançament de les CCAA el minvament de més de dos mil milions d'euros que deixarien de recaptar. Els socialistes pretenem mantindre l'impost per a no afeblir l'estat del benestar i ho fem defensant que, en cap cas, siga assumit pel client. A més, els socialistes continuem treballant per a assegurar l'accés a l'habitatge com a dret social. El govern està impulsant, de forma coordinada a través dels ministeris d'Economia, Foment i Justícia, la configuració d'un sistema d'accés a l'habitatge dotat de seguretat jurídica que evite els abusos i que protegisca la ciutadania. També pretén crear una autoritat de protecció del client financer per a l'aplicació permanent del Codi de Bones Pràctiques bancàries en tots els préstecs hipotecaris i no solament en els anteriors al 2012.
58
Així doncs és l'hora del poder executiu i legislatiu. El govern, amb l'impuls d'aquestes mesures i amb el reial decret llei, ha mostrat ser sensible a la protecció de l'interés general i, molt en particular, de les persones més vulnerables i ara toca als representants de la sobirania popular respondre en la mateixa línia. Lídia Campos Saiz Secretària general del PSPV-PSOE de Montserrat
Ara que acaba l’any i la legislatura
No ens val resistir, hi estem per a guanyar. Per a guanyar el futur. Siguem conscients: sols canviarem les coses al carrer i a les institucions. El nostre suport als moviments socials (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Moviment Feminista, mobilitzacions d’estudiants, etc.) i a les demandes dels sindicats de classe ho testimonia. I la nostra presència en l’Ajuntament de Montserrat, així com en altres governs municipals o en la Diputació de València, ho ratifica.
En l’escrit adreçat a El Portell de l’estiu de 2015, a l’inici d’aquesta legislatura, defensàvem quines serien les línies mestres de la presència del nostre col·lectiu (i de les 284 persones que confiaren en nosaltres i el nostre projecte polític), representat en la persona de Ramon Cerveró Chasán, dins del govern de l’Ajuntament de Montserrat. Déiem, entre altres coses, que volíem avançar cap a la remunicipalització del servei de l’aigua, lluitar per un nou Centre de Salut i impulsar els serveis socials.
importantíssim perquè, dins les possibilitats de l’Administració municipal, es puga repartir el treball que tots i totes ens mereixem. Pensàvem (i pensem) que el municipalisme havia de vertebrar el canvi plantejat des del 15M. És cert que aquest no ha sigut en molts aspectes el que esperàvem. Moltes promeses s’han quedat en el calaix del Govern del Botànic. Altres han estat inassumibles per l’infrafinançament que patim els valencians i les valencianes. També és veritat, però, que s’ha avançat en molts àmbits. Per exemple, en llocs on EUPV ha estat present, com l’àrea de memòria històrica de la Diputació de València, dirigida per Rosa Pérez, coordinadora de la nostra organització, s’ha demostrat que si hi ha convicció les coses es canvien. Les exhumacions de represaliats i represaliades pel règim genocida del general Franco al cementeri de Paterna ho demostren. Havíem dit abans que les coses es canvien fent política i també al carrer. Ara que acaba l’any, és importantíssim recordar l’avanç del feminisme en les nostres consciències. Siguem dignes d’implicarnos en col·lectiu per a posar fi a allò que considerem injust. Feministes, republicans, valencianistes i d’esquerres.
C O R P O R A C I Ó
Citant les paraules de Rosa Luxemburg, el projecte polític d’Esquerra Unida del País Valencià es basa en el desig d’aconseguir un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures. El motor d’aquest nou món pensem que ha de ser una esquerra plural que aprenga dels errors comesos i s’enorgullisca del que ha aconseguit al llarg de la seua història.
Des del Col·lectiu d’Esquerra Unida del País Valencià de Montserrat vos desitgem que passeu unes bones festes i que el 2019 siga de lluita i esperança. Agustí Campos Perales Col·lectiu d’Esquerra Unida del País Valencià de Montserrat
A les acaballes del 2018, Montserrat ha estat pioner en el territori valencià a plantejar la remunicipalització del servei de l’aigua. La nova localització del Centre de Salut (no com desitjaríem els montserraters i les montserrateres) serà realitat pròximament. Els serveis socials han assolit una importància cabdal hui en dia. A més, la borsa de treball municipal és un element
59
C O R P O R A C I Ó
Deberíamos haber cedido un solar Desde el Partido Popular de Montserrat, queremos aprovechar estas líneas para explicar nuestro voto en contra, en el pasado pleno, 27 de septiembre de 2018, de la cesión a la Conselleria del edificio de la calle Bon Aire en el cual tenemos edificado el centro de día y donde el actual equipo de gobierno pretende ubicar el nuevo centro de salud Tenemos que tener en cuenta varias cosas, lo primero es conocer cuales son las obligaciones de la Conselleria y cuales son obligaciones del Ayuntamiento. Por la población que tiene nuestro municipio, la Conselleria tiene la obligación de proveer de un Centro de Salud acorde a las necesidades de nuestro pueblo El Ayuntamiento de Montserrat en la legislatura del 2007-2011, (gobernado por el PP), decidió hacer un centro de día, con una subvención de la Conselleria, previniendo dar servicio a todos nuestro vecinos mayores o dependientes y por supuesto a sus familiares. Tenemos que dejar claro una cosa, nuestro Ayuntamiento no tiene obligación de tener un centro de día pero en su momento, el equipo de gobierno del PP decidió que era una buena inversión pensando principalmente en un futuro próximo. Pensamos que los políticos municipales, no podemos jugar a hacer o deshacer, dependiendo de si lo hacemos unos u otros. Es cierto que el edificio de la calle Bon Aire, antes de ser Centro de Día, era la Escuela Infantil Municipal, y también es cierto que la corporación de su momento tuvo que hacer una adecuación para cumplir normativa, de aproximadamente unos 60.000€. Por los años el edificio necesitó una reparación integral del tejado, obra que se realizó en la legislatura de 20072011, con una subvención de la Diputación de Valencia (gobierno del Partido Popular). Cuando se tenían que comenzar las obras se decidió, que por motivos de seguridad, debía de trasladarse la escuela infantil a otro edificio, o durante un tiempo no se podría prestar el servicio, entonces, como teníamos vacías las escuelas de la calle Alfredo García, se solicitó el traslado provisional mientras se ejecutaban las obras 60
de la reparación del tejado en la calle Bon Aire. Una vez instalados, nos llegaron muchas sugerencias de los propios usuarios y vecinos del municipio, de que estaban mucho mejor en Alfredo García que en Bon Aire. Estaban todos en una planta y tenían un patio mucho mas grande por lo que, como el proyecto del colegio definitivo estaba en marcha en la calle Doctor Marañón, decidimos que se quedara la escuela infantil en Alfredo García. Tenemos que insistir que en el Centro de día, hay invertido aproximadamente UN MILLON DE EUROS, que entendemos que es una aberración ahora cambiar su utilidad y tener que deshacer lo que hay hecho, lo que supone tirar mas de 500.000€, que nos da lo mismo que ese dinero sea directamente del Ayuntamiento o de otras administraciones, es un dinero publico de cualquier modo. Después de cedido el centro de día a la «Conselleria» el pasado 27 de septiembre, no crean que en unos meses se podrá realizar el cambio. Aun tardará años, si se acaba finalmente realizando. Y tenemos que tener claro que le hemos solucionado un problema a la «Conselleria», y realmente cuando a nuestro municipio le haga falta el centro de día, no lo tendremos, ya que todos sabemos nuestro presupuesto municipal lo ajustado que es. Por estos motivos El Partido Popular de Montserrat, voto en contra a la cesión y nosotros pensamos que deberíamos haber cedido un solar y la Conselleria que lo hubiera hecho de cero. El Partido Popular de Montserrat les desea que pasen una muy feliz Navidad junto a sus familias y amigos y que el nuevo año que llega traiga consigo paz y prosperidad a nuestro pueblo. Laura Sanjuán Portaveu del PP de Montserrat
Gran part dels nostres impostos els imposa el govern municipal. L’IBI, els guals, els impostos de vehicles, el fem, les llicències d’obra, llicències d’activitat, les taxes i contribucions... El govern municipal decideix quants diners hem de pagar els ciutadans, com els gastaran i en quins llocs.
•
Estàs content amb les subvencions que es donen per als estudis postobligatoris?
•
Per què no s’iguala el rebut de l’aigua entre tot el veïnat de Montserrat? La quota del servei és distinta si vius dins del nucli urbà o si hi vius fora.
•
Estàs content amb l’Oficina d’Atenció Ciutadana que han posat a l’Ajuntament?
Açò és el més normal en una democràcia, qui governa decideix què, com i quan fer les coses. Ells fan un pressupost tots els anys on es diu com i quants diners arreplegaran i, sobretot, en quines persones, programes o inversions se’ls gastaran. Si no tenen prou diners, no passa res, poden demanar préstecs fins a arribar a un 110 per cent; de fet, enguany entre unes coses i unes altres (la Masia, la compra de zones verdes...) han demanat més de mig milió d’euros extra.
•
Estàs content amb la incentivació empresarial que promou l’actual govern?
Bé, en uns mesos hi haurà eleccions, i plantegem alguns temes en què cal anar pensant. La qüestió és si estàs content amb la gestió realitzada. •
Estàs content amb les millores urbanes que han fet al carrer on vius?
•
Estàs content amb la neteja dels carrers, dels parcs i de les zones verdes?
•
Estàs d’acord amb la monopolització del servei d’aigua potable?
•
Per què no s’iguala el preu de l’aigua entre tots els veïns de Montserrat?
•
T’agradaria que l’edifici de Serveis Socials (les Escoles Velles) es convertisquen en el Centre de Salut o consideres necessari un nou Centre de Salut ben ubicat i en bones condicions?
•
Estàs content amb el manteniment dels camins (neteja i paviment)?
Nosaltres no estem contents, mensualment ho manifestem en els plens però hi ha una majoria democràtica que veta les nostres propostes. Així, els últims pressupostos s’han aprovat amb el suport de PSOE, EUPV, Compromís i PP. Nosaltres no els hem pogut aprovar perquè no han incorporat ni una sola proposta d’AIGUA. No ens taparan la boca, no som un partit de conformistes. No obeïm els mandats de València capital, no depenem dels de dalt... Nosaltres només rebem ordres dels de baix, els veïns i les veïnes del carrer, els qui vivim ací, al poble. L’oferta ideològica s’ha ampliat en les societats democràtiques actuals. Quan els partits tradicionals no responen, els ciutadans saben que tenen noves opcions per a defensar els seus interessos. Seguim treballant perquè s’escolte la veu de moltes persones descontentes amb aquest govern.
C O R P O R A C I Ó
Estàs content?
Joan Garcia Perales Portaveu del partit AIGUA
61
C O R P O R A C I Ó
Que no ens falte la salut
«És més important saber quin tipus de persona té una malaltia que saber quin tipus de malaltia té una persona». Hipòcrates (segle V aC - segle IV aC), metge grec La salut serà la principal protagonista de les nostres celebracions durant les festes nadalenques, brindarem per ella, per a conservar-la o per a millorar-la. I serà una constant que ens acompanyarà al llarg de la nostra vida. Però, de què depén la nostra salut? Podríem pensar que només el nostre estil de vida individual, l’edat, el sexe i els factors constitucionals que ens defineixen determinen la nostra salut. Però la realitat és una altra. Nombrosos estudis demostren que també les condicions socioeconòmiques, culturals i ambientals que tenim al nostre entorn influeixen en la nostra salut. És així que l'estrés, l’atur, el sedentarisme, l’agricultura i la producció d’aliments, així com la qualitat de l’aigua, entre d’altres, són factors que condicionen el nostre nivell de benestar. I és ací on la política té un paper essencial. El Centre de Salut del poble és la primera instància a què ens dirigim quan no ens trobem bé. Un Centre de Salut que s’ha quedat menut i no sols per l’edifici (esperem que el trasllat a les Escoles Velles es puga realitzar al més prompte possible), també pel reduït horari de consultes, ja que no tindre cita mèdica de vesprada dificulta la conciliació de la vida familiar i laboral. I, així mateix, considerem necessari comptar amb pediatra durant el servei d’urgències. Són demandes presents al nostre poble i que des de l’Ajuntament hem de defensar, encara que no estiga dins del nostre àmbit competencial. Així doncs, des de Compromís tenim clar que ens pertoca actuar, principalment, en dos línies d’acció. Primer, instar els responsables de l'àrea de Salut de l’Hospital General (l'organització i funcionament del nostre centre depén d’ells) a una ampliació en l’horari de consultes i a un augment del personal sanitari. Segon, hem de promoure entorns saludables i treballar conjuntament amb l’àrea d’Atenció Primària en la promoció de la salut, mitjançant campanyes de prevenció i programes de salut integral (foment de l’activitat física, de l’alimentació saludable, de l’educació sexual, etc.). Malauradament, trobem a faltar
62
en els pressupostos municipals de Montserrat una partida econòmica destinada a la promoció de la salut. Aquesta àrea continua sent la gran oblidada de la gestió municipal. Com va dir fa milers d’anys Hipòcrates, hem d’actuar sobre l’arrel del conflicte. Conéixer quin tipus de persona desenvolupa determinada malaltia i actuar des de la política, en col·laboració amb tot el personal sanitari, per a crear les condicions favorables d’una vida sana. És el nostre compromís. Bones festes i que mai ens falte la salut! Anna Campos Climent Compromís per Montserrat
CRÈDITS d’El Portell DIRECCIÓ: Santiago Martínez DISSENY I MAQUETACIÓ: Àngels Jiménez. Cultura
REDACTORS: Àngels Jiménez Carmina Tordera Marcos Campos Luz Cócera Ferran Campos i Climent
CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: AVIVA (Ferran Campos i Climent, Bàrbara Lacuesta)
CONTACTE: 962 998 178 elportell@montserrat.es cultura@montserrat.es EDICIÓ: 2.500 exemplars
FOTO DE LA PORTADA: "Carrer Major". Autora: Angels Jiménez
63
Hemeroteca El Portell