Port76 web by Ajuntament Montserrat

Butlletí d’Informació Municipal de l’Ajuntament de Montserrat

núm 76 | desembre 2016

Calendari Fiscal 2017

C R È D I T S

TELÈFONS d’interés Ajuntament: 962 988 000 / 962 999 136 Ajuntament fax: 962 998 058 Policia Local: 962 999 205 Guàrdia Civil (Llombai): 962 550 406 Centre de Salut: 962 980 000 Urgències: 962 980 001 Servei d’ambulància: 962 556 109 Servei d’ambulància de la Mancomunitat: 669 391 020 Poliesportiu: 962 999 432 Biblioteca: 962 986 027 AVIVA: 962 988 000 ext. 115 Casa de la Cultura: 962 998 178 Psicòleg municipal: 962 999 047 CP Evaristo Calatayud: 962 980 085

Del 6 de febrer al 7 d’abril: • Impost de vehicles de tracció mecànica. • Taxa de llicència de gual permanent. Del 3 d’abril al 2 de juny: • Primer termini de l’IBI de naturalesa urbana. • Taxa de recollida de fem domiciliari. • Taxa de recollida de fem de comerços. Del 5 de juny al 4 d’agost: • Segon termini d’IBI de naturalesa urbana. Del 18 de setembre al 1 de desembre: • Tercer termini d’IBI de naturalesa urbana. • Impost de béns immobles rústics. • Impost d’activitats econòmiques.

IES Vall dels Alcalans: 962 980 145

Secretaria SIUM: 962 998 477 Poliesportiu: 962 999 432 Servei de Taxi: 617 840 562 / 962 999 768 Llar dels Jubilats: 962 998 519 Bombers: 112 Cooperativa agrovinícola: 962 999 042 Parròquia: 962 999 233 / 609 847 588 Càritas: 677 515 859

* Atenció al públic de 9 a 13h

de dilluns a divendres

cap de setmana i festius

València - Montserrat 08:00 / 08:50

09:30 / 10:00

10:00 / 10:50 12:00 / 12:50

13:30 / 14:20

14:00 / 14:50 17:15 / 18:05

16:30 / 17:20

18:30 / 19:20 20:30 / 21:20

20:00 / 20:50

Montserrat - València 06:50 / 07:45 07:55 / 08:45

08:25 / 09:15

08:55 / 09:45 10:10 / 11:00

11:25 / 12:15

12:10 / 13:00

Escola Infantil: 962 999 837 Escola d’Adults: 962 986 388

horari d’AUTOBUSOS

Horari de Misses Laborables i dissabtes

Diumenges

14:10 / 15:00

15:45 / 16:15

15:40 / 16:30 19:10 / 20:00

18:25 / 19:15

d’octubre fins a març 19:00

09:30 12:30

d’abril fins a setembre 20:00

09:30

FARMÀCIES de la Vall dels Alcalans

12:30

Horari Salat de l’hivern

Horari Salat de l’estiu

abans de l’eixida del sol

14:00

13:00

17:00

16:00

19:00

18:00

20:00

19:00

José A. Puchades 962 998 371 Av. Jaume I, 19 Montserrat Valverde-Viru 962 999 272 C/ Sant Antoni, 4 Montserrat Francisco J. Vidal 962 555 001 C/ Jaume I, 12 Real M. Dolores Jorge 962 555 494 C/ Blasco Ibàñez, 32 Montroi

NORMES de publicació Els articles presentats per entitats i els articles d’opinió:

L’equip de redacció

• GOVERN 4 • S O C I E TAT 1 3 • POETES VALENCIANS

• RACÓ DEL P O E TA

• GASTRONOMIA

S U M A R I

1. No hauran d’excedir un full per una cara, amb lletra Arial 12 i a un espai. L’article serà presentat en format electrònic. 2. Els textos han d’anar signats amb el nom i els cognoms, el DNI, i incloure una adreça, correu electrònic o telèfon de contacte. 3. Sols es publicarà un article per entitat i persona. 4. L’equip de redacció es reserva el dret de publicar aquests articles, així com de resumir-los o estructurar-los quan ho considere oportú, i amb el corresponent consentiment de l’autor/a. 5. No es tornaran els originals que no se sol·liciten, ni es facilitarà informació postal o telefònica sobre ells. 6. Els escrits es poden fer arribar a l’Ajuntament (pl. Església, 1) o bé a través de correu electrònic (elportell@montserrat.es). 7. Es respectarà, si es demana expressament pels autors que no formen part del personal de la corporació, la llengua originària dels articles o altres col·laboracions. 8. Existeix una secció de Govern per donar compte de la gestió municipal en la qual els membres de l’equip de govern es comuniquen amb la població. 9. Existeix una secció de la Corporació en la qual només el partits polítics amb reprentació en la corporació municipal poden escriure el que consideren convenient, amb un màxim d’una plana de forma orientativa. Si el text supera aquestes dimensions, es reduirà el cos de lletra perquè tinga cabuda. 10. Fora d’aquestes seccions no es publicarà cap article partidista amb referències locals. El Portell no és cap plataforma de propaganda política. S’admetran articles que tinguen reflexions polítiques generals, però en cap cas es publicaran articles que exalcen un partit polític, ni articles difamatoris o subjetius amb clar interés de política partidista local. 11. No es permetran articles del grup no adscrit en ‘Corporació’ perquè no representa el partit polític que es va presentar inicialment a les eleccions i que obtingué representació a la corporació. 12. Tots els articles se signaran. Si fan referències personals, es comunicarà a les persones afectades perquè puguen contestar en el mateix Portell amb una clara intenció periodística i igualitària.

• SENSE COMPLEXOS

• NOTÍCIES 23 • BRÚIXOLA

• NOTÍCIES

elportell@montserrat.es Si et vols anunciar en el butlletí municipal, contacta amb el 962 998 178 http://www.montserrat.es

• LA PLAÇA

• CORPORACIÓ

http://www.facebook.com/AjMontserrat http://twitter.com/AjMontserrat

G O V E R N

GOVERN MONTSERRAT Josep Maria Mas i Garcia Alcalde de Montserrat PSPV-PSOE

Un somni que pot ser realitat Com ja sabeu, fa més de deu anys que l’Ajuntament encetà les primeres converses i reunions amb la família Llombart per a poder arribar a un acord i que la masia de Sant Josep fóra propietat municipal. També sabreu que després de la primera i única reunió formal amb els representants de la família en què l’Ajuntament va fer la seua oferta, i va quedar a l’espera de possibles contraofertes abans de formalitzar la compra, ací van acabar les negociacions, ja que no es va produir cap reunió més ni vam rebre cap oferta més per part de la família Llombart. Com tots recordareu, la masia de Sant Josep es va vendre a una empresa constructora i promotora. Passats uns anys des d’aleshores, en aquest mes de novembre, la propietat ja és d’una entitat financera, Cimenta2, del grup Cajamar, representat en el poble per la Caixa Rural Torrent. L’Ajuntament, havent informat ja a la corporació municipal i deixant clar que si arribem a l’acord amb la propietària de la masia, haurem de fer un préstec bancari a llarg termini, i que aquest préstec haurà de ser aprovat per la Conselleria d’Hisenda; encetarem les converses amb els representants de Cimenta2 per veure si arribem a l’acord que tots i totes estem esperant, que no és altre que aconseguir la propietat de la masia de Sant Josep, un bé de rellevància local i tot un referent, no sols arquitectònic, sinó també tot un referent social i sentimental, laboral i històric de Montserrat. Ben aviat farem una visita per veure en les condicions que es troba la masia i poder encetar les converses i les negociacions al més aviat possible. Informarem dels acords en el moment oportú.

PSPV-PSOE · EUPV

El repte és gran i no serà fàcil poder aconseguir el nostre objectiu, però estem disposats a intentar-ho perquè el poble es mereix ser el posseïdor d’aquest immoble.

Informació econòmica en quatre dades Hem anat informant en els diferents butlletins municipals de la situació econòmica de l’Ajuntament i com que, a poc a poc, i amb molt d’esforç, anem aconseguint els nivells tant del període mitjà de pagaments, com l’import mensual de les factures pendents, us donaré les dades actualitzades fins al 15 de novembre respecte de les factures pendents i les dates de pagament. 1. Certificacions d’obres pendents de pagament: 60.000 euros. 2. Factures pendents del mes d’agost: 67.000 euros. 3. Factures pendents del mes de setembre: 66.000 euros. 4. Factures pendents del mes d’octubre: 104.000 euros. 5. Factures pendents del mes de novembre: 54.000 euros. L’import total del deute a proveïdors fins al 15 de novembre és de 351.000 euros. El període mitjà de pagament és de 90 dies. La llei de morositat ens obliga a pagar a 30 dies i com veieu no

ho estem complint, és el nostre objectiu poder anar, a poc a poc, apropant-nos al compliment de la llei. Com us podeu imaginar, la Tresoreria de l’Ajuntament no és una caixa regular tots els mesos, aquesta és la raó per la qual tenim molt difícil el compliment de la llei i poder atendre les factures a 30 dies. Tant les obligacions salarials com la seguretat social i hisenda, més les nostres obligacions contretes amb les entitats financeres pels préstecs a llarg termini estan totes al dia. La pòlissa de crèdit que renovarem ara en el mes de desembre, ho farem per 50.000 euros menys. Amortitzem la pòlissa que tenim per 550.000 euros

i la renovem per 500.000 euros. Aquesta operació de tresoreria va reduint-se any rere any. L’any 2011 aquesta pòlissa era d’1.000.000 d’euros, i en 5 anys l’hem reduïda a la meitat. En el proper butlletí d’informació municipal donarem compte dels pressupostos de l’any 2017. En aquests dies de Nadal, us desitge molta solidaritat, de la qual per cert hi ha molta mancança, i també desitge molta fraternitat per a gaudir dels nostres. Com a regal us deixe un poema. Molt bon Nadal i que l’any 2017 ens reba amb ganes de dur endavant tots els projectes que hem somniat.

Cuando sientas tu herida sangrar cuando sientas tu voz sollozar cuenta conmigo Compañera usted sabe puede contar conmigo no hasta dos o hasta diez sino contar conmigo Si alguna vez advierte que la miro a los ojos y una veta de amor reconoce en los míos no alerte sus fusiles ni piense qué delirio a pesar de la veta o tal vez porque existe usted puede contar conmigo Si otras veces me encuentra huraño sin motivo no piense qué flojera igual puede contar conmigo

Pero hagamos un trato yo quisiera contar con usted es tan lindo saber que usted existe uno se siente vivo y cuando digo esto quiero decir contar aunque sea hasta dos aunque sea hasta cinco no ya para que acuda presurosa en mi auxilio sino para saber a ciencia cierta que usted sabe que puede contar conmigo. Mario Benedetti

G O V E R N

Hagamos un trato

G O V E R N

Santiago Martínez Tarazona Regidor de Cultura i Patrimoni, Tecnologia i Comunicació, Participació Ciutadana i Relacions Internacionals PSPV-PSOE

GOVERN MONTSERRAT

Reflexions sobre la cultura Moltes vegades debatem sobre la Cultura sense fixar un marc de referència que definisca clarament allò sobre el que volem reflexionar o debatre (amb el binomi polític esquerra-dreta em sol passar el mateix). Bé, sobre la Cultura hi ha infinitats de definicions, però tal volta la de Spradley & McCurdy (1975) s’adapta millor al que vull desenvolupar en aquest article. «Cultura és definida com el coneixement adquirit que les persones utilitzen per a interpretar la seua experiència i generar comportaments» La interpretació de l’experiència vital i la capacitat de generar comportaments adients dins d’un grup social. La cultura, els valors i els coneixements, abans es transmetien de pares a fills al llarg de la vida, era una vida simple, sense massa informació, però feliç. Els valors i la interpretació de la vida era sòlida. Durant el segle XX, després de la revolució industrial, que va canviar tot el sistema productiu, s’inicià la revolució de la informació, o tecnològica, mal anomenada era del coneixement. Aquesta nova era en la que ens trobem s’ha desenvolupat de forma vertiginosa creant certa fractura en la transmissió de valors. La disponibilitat d’informació tan abatollant crea de vegades confusió, igualant tots els tipus de coneixements, tots els tipus d’informació, i ens avoca a tractar tot de forma superficial perquè tot va massa apressa o ens fa caure en debats estèrils que no duen a cap lloc.

PSPV-PSOE · EUPV

Les notícies passen de forma vertiginosa, i aquell drama humanitari de la setmana passada, avui ja no importa, simplement perquè no apareix en les capçaleres informatives dels mitjans o simplement perquè ja no és treding topic en Twitter, o no es comparteix en Facebook. Són innegables els avantatges d’aquesta nova era, però no són menys certs els inconvenients que pot generar si no prenem consciència del que ocorre. Alguna cosa està fallant. La interpretació del món está distorcionada perquè assistim cada vegada més, en les societats suposadament avançades, a comportaments incívics, insolidaris, violents i egoistes. La sensibilitat i la bellesa estan maltractades. Els coneixements que ha sustentat la humanitat es difuminen en un mar de soroll informatiu i en un femer de producció de continguts en el mass media que devalua la reflexió. El desconeixement majoritari de la història de la humanitat, de la música, de fa només 40 anys, per no parlar dels clàssics, del cinema o de la literatura, o simplement la incomprensió lectora galopant, és realment preocupant en la generació «més preparada de la història». La generació de l’ensenyament obligatori fins als 16 anys, amb un 25 per cent de fracàs escolar. Què està passant? Cap a on anem? El progrés? L’educació, clau fonamental de la creació de societats, està fallant. La cultura, el llegat humanístic, s’està diluint en un mar de plàstic, un mercat de consum cultural d’usar i tirar, on s’amplifica qualsevol cosa fàcil de consumir.

El professorat diu que ells sols formen i que els pares i les mares són els que han d’educar, que han d’implicar-se en l’educació d’aquests. Tinc 51 anys i no recorde mai, igual que la majoria de les meues amistats, que els pares ens ajudaren en els deures, ni es preocuparen per la formació, entre altres coses perquè ells no tingueren la sort de tindre un sistema educatiu a l’abast i confiaven plenament en aquest nou sistema que ens dugué la democràcia. Sols tenien clar que ens havíem de formar per a tindre oportunitats en aquest món.

amb la música i el cinema. La dificultat dels canals de distribució filtrava els continguts i arribava el millor.

La indústria cultural diu que produeix el que demana la societat, i en les meravelloses xarxes socials trobem més fàcilment les frivolitats que “floten” en aquest món virtual que allò que ens pot aportar alguna cosa interessant.

És vital que obrim un debat social sobre l’educació i la cultura que reoriente la nostra societat, i deixem de costat els entreteniments a què ens tenen acostumats els mitjans, si realment volem construir una societat millor. És essencial que açò siga prioritari en l’agenda política del nostre país. Fa ja 25 anys que no ens aclarim. Un país no es pot permetre un 25 per cent de fracàs escolar i no és un problema només del sistema educatiu, sinó de tots els agents socials.

Crec que estem fallant a l’hora de concebre la formació o l’educació com una cosa deslligada de la cultura, el fet de concebre l’educació a sols els continguts. Volem que els xiquets i les xiquetes sàpiguen llegir als 4 anys, volem excel·lents en les notes, volem avaluar constantment els coneixements mesurables i menyspreem altres aspectes formatius essencials no mesurables, aspectes relacionats amb la cultura com les arts plàstiques, la història, la narrativa, la filosofia, o fins i tot el cinema i el teatre com a eina de reflexió i imaginació. Recordeu els qui teniu la meua edat, almenys, quan en plàstica s’havia de fer una làmina A3 amb ceres o témpera totes les setmanes, o fer una redacció narrativa i llegir-la en veu alta tots el dilluns davant de companys i companyes, o el dictado i el resum del que havies escrit a les vesprades, o en batxiller les discussions sobre filosofia amb els companys en el bar amb només 17 anys. El tràfic de llibres quan a penes hi ha havia oferta cultural i t’arribava aquell llibre, que per selecció natural, era el que millor podies llegir i que despertava expectatives. El mateix passava

Des de la Regidoria de Cultura som conscients d’aquest problema i fem el que podem donades les dimensions del nostre poble i el pressupost. Intentem impulsar des d’un concurs de dibuix nadalenc a la projecció de curtmetratges de conscienciació social, teatre infantil, programes de promoció lingüística, cicles de cinema amb tertúlies, edició d’El Portell per a crear sentit de comunitat, projectes de patrimoni, concerts, tallers de lectura en veu alta, promoció de llibres des de la biblioteca, exposicions d’obra plàstica, intercanvis internacionals, concurs literari, concurs de joves intèrprets de música de cambra…, i per descomptat, la nostra Setmana Internacional de Música de Cambra.

G O V E R N

Arribats a aquest punt del dilema, redefiniria el concepte, i apuntaria al fet que cal consumir cultura si volem intrerpretar adientment el nostre entorn i prendre les decisions encertades, tant per a la formació que ens interessa, com per a obrir la nostra ment, com en els comportaments socials per a interpretar millor el medi, les relacions, la política, l’economia, la sociologia…, i això ens farà descobrir la bellesa i despertar la sensibilitat que possibilita una societat millor. Ens hem de convéncer que la cultura és un complement essencial en el procés formatiu i de creixement personal.

No vull caure en allò de què «cualquier tiempo pasado fue mejor», sinó posar el focus sobre un problema que ha crescut lentament, i ja està ací, i que les solucions requeriran també molt de temps per veure els resultats, no podem tornar-nos a equivocar. Els moviments de renovació pedagògica preocupats, encara minoritaris, parlen de la transversalitat i de canviar l’orientació de continguts a projectes.

Som conscients que a València l’oferta cultural és de major qualitat, però la nostra oferta és de proximitat, i volem que siga participativa, que no siga en una sola direcció i que forme part, com he exposat abans, del cultiu de la sensibilitat. Així i tot, la recepta cultural sembla senzilla: escoltar molta música diversa, llegir en la intimitat històries que facen volar la nostra imaginació, veure cinema o teatre que ens aborrone, socialitzar-nos i viatjar ben lluny només tinguem oportunitat… Bon Nadal, i gaudiu de la bellesa.

G O V E R N

Lídia Campos Sáiz Regidora d’Educació, Formació i Joventut PSPV-PSOE

GOVERN MONTSERRAT

Educació En aquest curs escolar cal destacar l’aplicació de les iniciatives autonòmiques que aposten seriosament per l’educació, com és el nou bo infantil, el nou sistema de beques de menjador i el funcionament dels bancs de llibres en els centres educatius. Gràcies a aquestes dos últimes mesures les famílies hem tingut un començament de curs menys ofegat econòmicament, ja que més alumnes gaudeixen de beca de menjador i les despeses en llibres de text als dos centres educatius del poble, han baixat a més de la meitat en Secundària segons el curs, i al 100 per cent en Primària. Del Bo Infantil, que és el que gestionem des de l’Ajuntament, este curs escolar Conselleria cobreix des del 50 per cent fins al 100 per cent de les mensualitats de tots els alumnes que l’han sol·licitat, les mensualitats per a les famílies descomptant el Bo de Conselleria queda de la manera següent: Quant a bebés, un anirà debades perquè el Bo de Conselleria li cobreix tota la quota i l’altre pagarà 70  euros al mes. Sense el Bo de Conselleria pagarien 170  euros cadascun. De l’alumnat d’1 a 2 anys, pagaran 60  euros al mes el 46 per cent, entre 65 i 70 euros el 26 per cent dels alumnes, el 20 per cent pagaran 20 euros, i un 8 per cent pagaran 50 euros al mes. Enfront de 140 euros que paguen els que no han demanat Bo de la Conselleria. De l’alumnat de 2 a 3 anys, un 26 per cent aniran debades, el Bo de Conselleria els cobreix tota la mensualitat, per tant els eixirà a 0  euros; un 35 per cent pagaran 5  euros al mes i un 39 per cent pagaran entre 20 i 30 euros, enfront de 110  euros que paguen els que no han demanat Bo de la Conselleria.

PSPV-PSOE · EUPV

Per tant, el nou bo infantil de la Conselleria d’Educació ha resultat molt positiu per a les famílies dels xiquets i les xiquetes de 0 a 3 anys, facilitant a les rendes més baixes l’escolarització i la conciliació de la vida familiar amb la vida laboral. També és molt positiu per a l’Ajuntament, ja que per aquest motiu a l’Escoleta Infantil Municipal hem passat de tindre una ocupació mitjana del 55 per cent en els últims 4 anys al 90 per cent d’enguany, i esperem que el curs que ve estiga al 100 per cent, cosa que s’agraeix en aquest servei municipal tan deficitari. Finalment, la Conselleria d’Educació dóna suport clarament a l’educació en aquesta etapa infantil que tan important és per al desenvolupament dels menuts. Per altra banda, amb la continuïtat del govern del PP a l’Estat, en matèria educativa continua en vigor la LOMQUE, encara que com ara governa en minoria, els partits de l’oposició han de treballar per tombar aquesta llei tan perjudicial per al sistema educatiu. En aquest sentit el Partit Socialista exigeix mitjançant iniciatives parlamentàries i l’acció dels governs autonòmics socialistes la immediata modificació de la LOMQUE, perquè la suspensió del caràcter acadèmic siga irreversible. Així, el passat 15 de novembre en el Congrés dels Diputats es va prendre en consideració -per 208 vots a favor, 133 en contra i 2 abstencions- la proposició de llei del PSOE que instava a paralitzar els aspectes de la reforma educativa que encara no havien tingut aplicació, com era el cas de les avaluacions externes o revàlides, així com de substituir la reforma educativa del PP per una nova -consensuada, fruit d’un ampli acord social, polític i institucional, que assegure un model d’educació pública estable i de qualitat, i que garantisca que, com a dret, es desenvolupe al llarg de tota la vida. Així també, en la Conferència Sectorial d’Educació del 28 de novembre, el Ministeri d’Educació i les comunitats autònomes arribaren a un acord per

Amb aquest acord es posa fi definitivament a les revàlides en el sistema educatiu a Espanya, tant en Primària, en Secundària com en Batxillerat. I per fi, l’alumnat de 2n de Batxillerat sap com preparar-se durant aquest curs l’accés a la universitat, les proves seran idèntiques a les que s’han fet fins ara, centrades en els continguts d’aquest 2n de Batxillerat, és a dir, s’adapta la PAU a l’actual 2n de Batxillerat. Per últim, sobre l’Escola Nova, recordem que ha d’estar acabada aquest mes de desembre, sempre que l’empresa constructora complisca el termini establert

en la licitació de l’obra. A finals de novembre es visitaren les obres aprofitant la visita de la Inspecció del Banc Europeu d’Inversions, que vingué a comprovar les obres de la nostra escola. Les obres estaven molt avançades però no acabades, el tècnic de Conselleria ens va informar que el trasllat es podrà fer quan acaben les obres i es formalitze l’entrega d’aquestes a la Conselleria, aquest tràmit no sabem el que tardarà però és fàcil que el trasllat siga després de les vacances de Nadal. Per aquest motiu hem demanat una reunió informativa del termini d’aquest tràmit i de les previsions del trasllat. Esperem poder donar ben aviat la notícia definitiva del tan esperat trasllat a l’escola nova. Bones Festes a totes i a tots.

G O V E R N

reformar les revàlides i deixar-les sense efectes acadèmics. Les avaluacions finals de Primària i ESO seran mostrals (no estarà obligat a fer-les tot l’alumnat) i de diagnòstic; i la de Batxillerat, que servirà per a entrar a la Universitat, serà similar a la Selectivitat i acordada entre les comunitats autònomes i les universitats.

G O V E R N

GOVERN MONTSERRAT Ramón Cerveró Chasán

EUPV

Estat social La Constitució Espanyola, al Títol Preliminar, estableix que «Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la justícia, la igualtat i el pluralisme polític». Aquest article per a mi és el més important de la Constitució del 78 avui vigent. Tots els altres haurien d’estar-hi supeditats. Per això el govern municipal entén que donada la greu crisi econòmica i la falta de recursos per part d’altres administracions, i com que dins de les nostres competències i deures està per damunt de tot la protecció als nostres veïns i veïnes; a banda de també per regular les diferents ajudes socials, hem creat una norma aprovada pel plenari que regula totes les ajudes que el nostre Ajuntament, per mitjà dels Serveis Socials, té en marxa i a les quals només s’accedirà previ informe favorable del treballador social. La Renda Municipal Bàsica serà l’instrument de treball dels Serveis Socials i pel qual es canalitzaran les diferents ajudes que té en marxa l’Ajuntament. Aquestes només s’adjudicaran a aquelles persones en risc d’exclusió social i que no tinguen dret a prestacions per part de la Conselleria o l’Estat. Mai no podran suplir-les, sempre seran l’últim recurs. Les diferents ajudes en qualsevol cas no podran excedir mai els 2.000 euros per unitat familiar i any. Entre altres raons, entenem que tot xiquet o xiqueta ha de tenir els materials suficients per a poder estudiar, o ajudes com per exemple, per a unes ulleres... Una societat civilitzada i unes institucions democràtiques ni poden, ni deuen; i ho repetisc: ni podem, ni devem, deixar en la cuneta els nostres conciutadans i conciutadanes, sempre comptant amb els recursos propis i dins del capítol destinat als Serveis Socials que per altra part pensem incrementar en la

PSPV-PSOE · EUPV

Regidor de Serveis Públics, Serveis Socials i Sanitat

mesura de les nostres possibilitats pressupostàries. Perquè els Serveis Socials atenen moltes situacions i no sols les ajudes econòmiques.

Vull remarcar una vegada més que el nostre Ajuntament no té vivendes pròpies, que els propietaris de vivendes, bé siguen particulars o bancs, poden oferir per a llogar les seues propietats dins la llei, i això no és competència de l’Ajuntament.

Mon

Que quede clar que no es pot prohibir a ningú que visca a Montserrat, així ho diu tant la Constitució com els tractats de la UE. Ho dic altra vegada, l’Ajuntament no fa lleis, això ho fan els parlaments.

En el mercat dels diumenges hem ficat llum als lavabos, també s’ha incrementat l’enllumenat públic al seu voltant, s’han marcat i regularitzat les places, sempre pensant en millorar els serveis tant per a les persones usuàries com venedores. També hem fet inversions al cementeri, un any més.

Per últim, no puc deixar passar l’ocasió d’una vegada més recordar que els gossos no poden anar solts per la via pública, i els seus propietaris i propietàries tenen l’obligació de recollir els excrements, qui no complisca la norma serà sancionat.

Per acabar, vull desitjar-vos, estimats conciutadans i conciutadanes, unes bones festes de Nadal, i que pugueu celebrar-les amb tots els vostres familiars; i que l’any vinent es complisquen els millors dels vostres somnis, amb molta salut. Bon Nadal i millor any 2017.

G O V E R N

Dins el capítol de Serveis Públics, vos he de dir que hem adquirit una nova màquina de neteja d’última generació, ens feia molta falta perquè l’altra ja havia arribat a un estat que estava més temps aturada que en marxa. La nova té una capacitat de treball que com a mínim duplica la de la vella, espere que amb la vostra inestimable ajuda tingam un poble cada vegada més net. Diu molt d’una societat la cura que tingam en les nostres vies públiques el nostre entorn. Vull dir-vos també que la nova planta de Guadassuar ja està en marxa i que com que no tenim abocador propi, el rebuig generat està duentse a Múrcia amb l’increment de transport que això significa: 1.200.000 euros. A més, això es traduirà a l’any vinent en un increment de 3,33 euros en el nostre rebut anual. Esperem que a mesura que baixe el rebuig i, sempre comptant amb què hem de reciclar més i millor, el rebut abaixarà en els pròxims anys.

tu el vols. ntserrat net, com Col•labora!

G O V E R N

GOVERN MONTSERRAT PSPV-PSOE · EUPV

El pròxim 27 de desembre celebrarem la 1a Sant Silvestre Solidària de Montserrat Caixa Rural de Torrent, que naix com una idea innovadora en el municipi, gràcies al Fons de Formació i Promoció Caixa Rural de Torrent, amb el desig de potenciar l’esport i crear un ambient lúdic i festiu en aquestes dates tan assenyalades. La Sant Silvestre no és una cursa on la consigna és fer una bona marca, sinó tot al contrari, és un esdeveniment lúdic, totalment gratuït, en el qual l’única aportació que es requereix a les persones participants són dos aliments, els quals aniran dirigits al Punt d’Aliments Local, l’Associació Montserrat Comparteix. Aquest esdeveniment està obert a tot tipus de públic, sense distinció de sexe, raça o edat. El que pretenem amb aquesta cursa és que totes les persones participants puguen gaudir d’una vesprada diferent amb les seues amistats, familiars i professors o professores, etcètera. El nostre desig és poder arribar al nombre més gran de gent i poder aconseguir que siga un esdeveniment amb gran repercussió en el calendari de la localitat any rere any. Tampoc no podem oblidar-nos en estes dates de la Igualtat. Des de la Regidoria seguim treballant per aconseguir-la i, a final d’any, podrem dir que hem aprovat el Pla d’Igualtat de Montserrat, amb l’esforç i la implicació de l’Àrea de Serveis Socials, el psicòleg, el servei mèdic, la Policia Local i la Guàrdia Civil. Un Pla ambiciós on esperem previndre i baixar l’índex de Violència de Gènere, conscienciar de la necessitat de tindre un poble amb equitat i aconseguir el respecte a totes les persones, siguen del gènere que tinguen. Sense més, vull desitjar-vos Bones Festes i que seguim treballant junts de valent el 2017.

Regina Campos Ortega Regidora d’Esports, Agricultura i Desenvolupament Rural i Igualtat PSPV-PSOE

Imatges per al Futur Âˇ 96 299 8178 Âˇ cultura@montserrat.es 13

S O C I E T A T

El carrer de la Càrcer

Marcos Campos Añón Cronista

A Montserrat hi ha un carrer que antigament es denominava carrer de la Càrcer. Durant la Segona República, després de tant de temps i de tant antic, li canviaren el nom, i amb el franquisme una altra vegada li’l canviaren amb la denominació de General Moscardó, i així estigué fins que vingué la democràcia, que passà a dir-se d’Antonio Machado. En instal·lar les plaques noves de nomenclatura urbana, ara farà aproximadament un any, es va estudiar la possibilitat d’instal·lar també, baix de l’altra, una placa molt més xicoteta que arreplegara la denominació antiga del carrer, com una manera de mantindre la nostra història. Alguns noms és cert que han estat recuperats, com és el cas del carrer de la Troneta i el de Mitja Galta, denominacions que ja trobem en documents del segle XVIII. També hi ha d’altres que cal dir que no han canviat massa, com és el cas del carrer de València (per allí discorria el vell camí que es dirigia a València), però alguns sí que han perdut aquella denominació d’abans, com el carrer del Pòsit, de l’Almàssera, del Fossar, del Camí Nou, o la plaça del Forn Vell i la plaça Nova, entre d’altres. És curiós el nom que tenia en eixos segles XVIII i XIX l’actual carrer del Mestre Giner, es deia aleshores carrer de Gasparet. El de la Càrcer era un vial costerut i estret, de terra batuda i d’antiga fisonomia. Cases de façanes curtes, blanquejades de calç, de plantes baixes amb xicotetes andanes i xicotets corrals. Pujava el carrer cap a dalt, on estava el mont, i on la gent havia escarbat a les roques, intentant edificar. Cap a dalt, l’última casa a mà dreta, era la càrcer pública. Sí, una construcció de propietat municipal d’una sola planta, amb una porta de fusta suposem que amb suficient seguretat, i aprofitant que l’edificació era cantonera, disposava de dues xicotetes finestres per a ventilar, una a cada carrer, afonades sobre el vell mur de pedra, i segurament amb barrots

de ferro. Ens imaginem eixa construcció així, de temps immemorial, baixeta, de teulada moruna, parets de pedra i argamassa, pis de terra. Per les dimensions del lloc, comptaria almenys amb dues cel·les separades i un espai central de distribució, administració o custòdia. Durant els segles XVIII i XIX estigué en ple funcionament pels documents que hem pogut trobar. L’any 1866 es portaren a terme per part del consistori municipal unes obres de reforma o de reparació de la presó, però van ser les últimes, ja que poc de temps després, l’Ajuntament, que comptava amb una casa consistorial nova a la plaça de l’Església (projecte de 1854), comptaria també amb un edifici nou per a les escoles públiques al carrer Bon Aire (1889)1 Abans l’escola es trobava en el mateix Ajuntament, però en passar els xiquets i les xiquetes al nou edifici, es decidí que es podien situar les dependències de la càrcer i el calabós en la mateixa casa consistorial. Es decidí aleshores, subhastar el solar de la càrcer, i en aquell lloc es va edificar una vivenda nova, la casa que nosaltres hem conegut com la del tio Alfonso Malla.2 La càrcer municipal tingué sempre un caràcter intimidatori entre el veïnat. Les multes i la presó eren les dues mesures que l’autoritat municipal disposava al seu abast com a ulterior recurs per a mantenir un orde públic. Ho veiem clarament el 1845, amb un consistori ocupat per llauradors moderats, presidit per l’alcalde Vicent Campos, de Rosa, on es va aprovar una ordenança de guarderia rural. Hi havia quatre guardes que vigilaven el terme de dia i de nit, i es determinaren les sancions econòmiques: «La persona infractora que demuestre ser insolvente será destinada a trabajar en alguna obra pública del pueblo o composición de caminos del término, o constituida en clase de detenida en la cárcel, por el tiempo equivalente al valor de la multa y daño, a razón de cinco hasta ocho reales por jornal». Els xiquets d’entre 7 i 14 anys que reincidiren en danys, pagarien pena com si foren majors.

1 Arxiu Diputació Provincial. Expedient 2.064. Es renovà la presó sent alcalde Josep Campos Garcia. 2 Registre de la Propietat de Carlet. L’Ajuntament va vendre el solar a Rafael Latorre que edificà la nova casa, i este vené anys després l’immoble a José Bosch el 7-11-1919.

«De la casa de Vicente Almerich se llevaron unas madejas de hilaza. A Joseph Campos de Cristobal unos calzones parisados usados que entregó de su propia mano. De la casa de Antonio Alemany un delantecama usado. A Vicente Cerveró la reja del arado, y a otros los instrumentos que encontraron pertenecientes a la labranza. De la casa de Joseph

Alemany, se llevaron el cubertor o cubrecama con que se abrigaba su mujer, sin contenerlos el hallarse ésta enferma, al tiempo que no estaba el Alemany en casa, y por haberles éste reconvenido en la falta de caridad con que habían procedido, lo pusieron preso».3 Quan Josep Alemany tornà del camp aquell dia i va veure la dona disgustada a casa i tot el que havia passat, li faltaren cames per anar a cals dos regidors i a cal sastre, que feia de secretari, i insultar-los de males maneres i públicament. En assabentar-se l’alcalde de l’acció d’este home, ordenà que el tancaren en la presó per espai de quinze dies, i així ho feu publicar.

S O C I E T A T

En la meua novel·la Huesos en una caja de cartón, que vaig publicar el 2014, en un dels capítols, narre l’episodi ocorregut a Montserrat el 1764, on certes persones es negaren a pagar la iguala al metge Pedro Viñals, recaptació que anava a càrrec de l’Ajuntament. Alguns d’ells suposem que tindrien els seus motius, però altres eren en veritat deutors per falta de recursos. L’Ajuntament després de requerir-los en diverses ocasions, procedí a l’embargament dels seus béns. En aquella època consistia en anar el recaptador, acompanyat d’alguns regidors i del fiel de fechos, casa per casa incautant roba, aparells, ferramentes, que després eren venudes en subhasta pública i així es pagava el deute.

Arxiu del Regne de València. Reial Audiència. Expedient del pleit promogut per Campos, de Viñes, i altres el 1764 sobre l’anul·lació de la Junta General del Comú.

S O C I E T A T

PACO CANO: L’última fotografia

Paco Cano i Marcos Campos.

El passat mes de juliol, rebíem la notícia de la mort de Francisco Cano, Canito, el fotògraf taurí per excel·lència i molt conegut. Moria a València a l’edat de 103 anys, el que havia fotografiat a Manolete i a Ava Gardner, el que havia sigut un habitual de les places de bous amb la seua inseparable gorreta blanca i la seua càmera de fotos, el que havia estat en actiu en la professió pràcticament fins als últims moments. El tinguérem a Montserrat, precisament en el 2011, quan ell comptava amb 99 anys, i encara va fer ús ací del seu ofici. Francisco Cano Lorenza nasqué en una platja d’Alacant el 1912. Son pare tenia un balneari allí. Deprengué a nadar molt prompte, i eixa va ser la seua primera ocupació en els anys d’adolescència, professor de natació. Després provà de ser torero, es tirà al rogle de la plaça de bous d’Alacant com a espontani en una correguda de jònecs i anà a parar al calabós, i en un festeig a Oriola va patir la seua primera cornada. Més tard volgué ser boxejador, i participà en la categoria de pes mosca. Durant la Guerra Civil viu a Madrid, l’acull i l’amaga en sa casa un amic que l’introdueix en el món de la fotografia, i després de la Guerra ja es dedicà sense parar a este ofici. Utilitza per primera vegada una màquina Brownie, després una Leica, a la que acoplà un tub, a manera d’objectiu. Cal conéixer la tècnica de la fotografia i la deprén, però també sabia de l’existència del component artístic, tal vegada captar el moment adequat en què brilla l’art o es produeix el contratemps. Es va fer famós perquè va ser l’únic reporter gràfic que captà l’enganxada mortal de Manolete a Linares, l’any 1947. Les imatges que va prendre Cano aquella vesprada i la matinada següent van fer la volta al món. Va obtindre un benefici econòmic mínim per elles,

però ell va quedar ja per sempre com el fotògraf de la mort de Manolete. Va fotografiar també el cadàver amortallat del torero amb el crucifix entre les mans, i a la seua viuda desconsolada pel final d’un amor impossible. Aquelles imatges van tindre gran repercussió en la premsa i impacte en la societat, ja que la majoria de la gent coneixia el matador només per les seues declaracions de veu en la ràdio, i les fotos de Cano van descobrir també el rostre del mite. Indubtablement, Cano ha estat un referent per al món de la fotografia taurina i de les arts, i així fa uns anys, li entregaren la distinció de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural per la seua àmplia trajectòria professional, i en el 2014 va rebre el Premi Nacional de Tauromàquia. A l’agost del 2011, durant un dia de la Prova i Entrada, vaig gaudir de l’honor de tindre’l al meu costat durant la retransmissió de les vaques per la televisió local. Vaig comprovar, que a pesar de l’edat, encara conservava el bon humor i la bona memòria. Vaig voler que fera una foto a la Comissió Taurina, concretament davant de l’edifici del Musical, perquè l’any 1974, este mateix Cano va fer la foto a la Comissió d’aquell any, també davant del Musical. Per a mi tenia molt de valor i molta significació que, un home centenari, poguera repetir aquella mateixa instantània de Montserrat, 37 anys després. Sabedor que aquella seria la seua última fotografia en este poble. Marcos Campos Añón Cronista oficial

S O C I E T A T

Comissió Taurina de l’any 1974: Filera de dalt: Eduardo Navarro, Ernesto Campos, l’alcalde Aniceto Campos, Emilio Roig (Torrentí), Pedro Luz, Octavio Sapena, Luís Roig (Torrentí). Part de baix: Carlos Riera, Pepe Alemany (Espí), Teodoro Saborit, Miguel Navarro (Micalón), Paco Moreno (Sisó), Rafael Gómez (General), Alfredo Navarro (Morao).

Comissió Taurina de l’any 2011. Filera de dalt: Vicent Felip, Gustavo, Salva, Marcos, l’alcalde Josep M. Mas, Antonio Campos, Julio Cervera. Filera de baix: Juano, Vicent García, el xiquet Gaizka, Paco Navasquillo, Vicent de Laura, Ernesto.

El Cant de València Jo sóc la llauradora que el mocador de randa Sobre el gipó de seda creua de banda a banda, I duc brodà de roses la saia de setí, el coll guarnit de rastres, d’anell les mans morenes,

P O E T E S

V A L E N C I A N S

i porte com a rajos de llum, sobre les trenes Toni Soler Membre del Consell de Cultura

El Romanticisme

la pinta i les agulles de perles i d’or fi. (…) Són meues eixes serres, on creix lo pi i lo roure, Fites del meu reialme, alçades per a cloure

Es considera a Tomàs Villarroya, que publicà el 1840 els primers dels seus quatre únics poemes en valencià, com l’iniciador a terres valencianes de la represa que uns anys després produiria el moviment de la Renaixença. No obstant això, estudis recents situen el punt de pertinença més enrere, en el 1830, any en què Antoni Maria Peyrolon, trau a la llum uns versos que es poden considerar plenament renaixentistes. Però serà a partir del 1840 quan es faran notar les manifestacions del romanticisme liberal, seguidor de la moda francesa encarnada per Chateaubriand, Lamartin i Victor Hugo, i introduït a València per uns quants escriptors agrupats en l’Academia de Apolo, cercle literari creat a recer de les Escoles Pies al qual pertanyen: Joan Arolas, Vicent Boix, Pasqual Perez i Lluís Lamarca. Estos, amb Tomàs Villarroya i Josep Maria Bonilla, formen el nucli de la primera generació romàntica valenciana, estèticament intimista i melancòlica, ideològicament progressista, innovadora i reformista.

del vent de tramontana los meus jardins preats;

Del 1857 són les primeres provatures en vernacle de Teodor Llorente i Vicent Wenceslau Querol.

me l’escriu una mongeta

Llorente i els seus amics lletraferits del patriciat urbà, cultivaven la poesia vernacla com una distracció purament cultural, sense cap vel·leïtat política. Davant del modernisme isabelí dels llorentinistes, una nova promoció d’escriptors sorgeix amb uns plantejaments distints. Constantí Llombart veia la necessitat de dotar este moviment de plataformes socials que garantissen la continuïtat.

serres que els castells rònecs porten en ses espatlles com los corsers de guerra duien en les batalles per defensar mes terres, als cavallers armats. Vicent Wenceslau Querol

Cartes de Soldat Mare meua, aquesta carta està escrita en l’hospital

segons li la vaig dictant.

Mare, avui a la matinada hem tingut un foc molt gran caiguí en les primeres files el braç dret travessat. Teodor Llorente

Portaré una raó per viure

Sí, creuaré les nostres serres, Aitana, Espadà, les creuaré per oferir-te un cànter de pura neu, per portar-te les encisadores estores de roselles… Sí, les portaré al teu llaç on et canta la lluna perquè el ressò s’escolte més enllà de les serralades, més enllà de les galàxies…

L’he escampada sobre la terra de cap a cap, com la xisclosa veu de la gola del carreter. L’he mirat de bon grat a bon ull, Quina sensació! Quin encert! La vella llença del caixó la vella llença de les meues arrels, Estesa la llença al llarg del carrer, la seguisc amb l’esguard certer per les llesques del ponent, La llença del iaio, la del pare la llença del bagul dels innocents. Aquesta llença que camina cap a l’esperança del present. La llença que abrassa el trosset de la branca vella d’un garrofer. La vella llença que encimbella el palau i que nivella les pedres del Castell. La llença que recorda d’on vinc la que ompli de lletres aquest paper. La llença del bagul que guarde endins la del poble que defensa els seus vents la llença del iao, la llença del pare la que nivella la vida la llença de l’obrer

Cristià Campos

Sí, menaré des del secà fins a les illes, fregant la pell les costes, creuant temporals, per portar-te els milers d’estels que volen arran de l’oceà. Et portaré el goig de les aventures, les bromeres de les matineres marinades, la sorra que engalana el mediterrani, amant… Et portaré l’escalfor de les místiques fogueres de les juvenils nits, dels díscols sentiments.

He escampat la llença de vora de vora, la llarga llença de cordellet. L’he estirada a bon nivell. la llença que he xafat amb el peu xafada amb els bons sentiments, la llarga llença que trau el plom de la vida de l’obrer.

P O E T A

Sí, així ho faré, treballaré l’espart al vessant de rocoses escultures lliures, i treballaré el paper amb sensibilitat amb la tendresa, amb energia, amb humilitat amb la certesa d’un gran somriure. Sí, et baixaré dels cims l’olor de terra mullada l’amor salvatge, lliure i ferotge. Et portaré les raons humils de la vida i les cançons dels nostres poetes.

La llença

D E L

Potser retalle una barqueta de xop per creuar la blavosa mar que banya la terra, per esplaiar-me amb els eriçons de mar, per raonar amb els juganers dofins, potser, doncs, marxe per les boires de la serra on fan cau les llebres i conills, on fa niu l’àguila, el falcó i regne el llop, sí pot ser que com pastor i ovella, m’imante als prats més acolorits.

Sí, et portaré el llorer que corona les deesses, la calor de l’estima de la terra, la llibertat de la meua estima i la raó de l’estimada pau.

R A C Ó

Potser puge les muntanyes esmunyendisses per reviure el gust gèlid i primaveral que transporta els cotonets de llibertat. Potser m‘enxarxe entre els espígols rebels que resguarden els penya-segats assotats per la tranquil·la violència de les ones. Sí, pujaré vers les crestes més fresques per collir les fruites àcides i excitants dels cims de les comarques.

Pastissets de moniato

G A S T R O N O M I A

Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural

Els pastissos de moniato són sens dubte un dels elements més destacats dins el patrimoni de la rebosteria artesanal valenciana. És el dolç de Nadal per excel·lència a la Comunitat Valenciana.

escoltar «deixar (o quedar-se) de pasta de moniato» que significa quedar-se bocabadat.

Origen:

Els pastissos de moniato, antigament es començaven a consumir en el mes de novembre quan, un dels seus ingredients principals, el sucre, es feia indispensable per combatre les baixes temperatures. A més, com ja he dit, eren els protagonistes en les postres nadalenques, tradició que es manté fins als nostres dies, ja que segueix sent un dels dolços preferits en les llars valencianes durant aquestes dates. Però a més, cal saber que en alguns pobles de la Ribera, a més de l’arnadí de carabassa, se’n fa també un de moniato, i se’ls dóna el nom, respectivament, de carabassa santa i moniato sant.

La recepta o procés d’elaboració és d’origen àrab, però la matèria primera i que dóna nom a aquest dolç, és d’origen amerindi. Els pastissets de moniato solen elaborar-se amb forma de xicotetes empanades, per això allò de pastissets, en plural. La fusió del sabor de la canella i el del moniato, unit al toc de la cassalla, suposen tota una festa per als sentits. La planta del moniato és originària de Llatinoamèrica, on forma part des de l’època precolombina de la dieta local, i va arribar a Europa al segle XVI. El moniato és una planta que es conrea per explotar-ne l’arrel tuberosa, que és comestible i semblant a la creïlla. Al segle XV, amb l’adveniment de la dinastia castellana dels Trastàmares, el nombre de castellanismes anà en augment, sobre tot a causa del prestigi social que anà adquirint la llengua cortesana. Va ser a través dels castellanismes procedents de les famílies ameríndies, o indoamericanes, que el terme moniato ha traspassat també al català, sent el seu origen etimològic remot del taïno-arauac (Antilles). Fonètica: [pastisét dé moniáto] Usos a la parla: Col·loquialment s’utilitza per a definir una persona ignorant, destrellatada. Exemple: «A eixe no li ho encomanes, que és un moniato». També podem

Tradició:

Recepta per a 6 persones Ingredients: Per a la massa: 1/2 got d’aiguardent d’alta graduació, 1/2 got d’oli d’oliva, 1/2 kg de sucre, 3/4 kg de farina i 1 ou. Per al farciment: 3/4 kg de moniato blanc, 1/4 kg de sucre i una mica de canyella. Elaboració: la massa es treballa en calent. S’estén en porcions menudes de forma redona (un got pot fer de motle) sobre una superfície llisa i untada. Els pastissets es farceixen amb la pasta de moniato i es tanquen. Els extrems dels pastissets se segellen pressionant-los amb una forqueta. La part de damunt es pinta amb ou batut perquè després d’enfornar-los queden brillants. S’introdueixen al forn, prèviament calfat i es van coent a temperatura alta, 220º, durant 25 minuts.

A V I V A

Per al farciment, es bullen els moniatos amb pell. Es pelen, se’ls lleva la polpa i es treballa en calent amb el sucre i la mica de canyella fins a formar una pasta. Per a elaborar la massa, es posa l’aiguardent i l’oli juntament amb el sucre en un casset al foc. Tingueu precaució perquè l’aiguardent, en ser d’alta graduació, es pot encendre; si s’encén, tapeu el casset amb una tapadora durant uns segons. Quan s’evapore part de l’alcohol i quede dissolt el sucre, s’hi afegeix la farina. Es remena tot fins a formar una massa. En total, tot el procés ha de durar uns 20 minuts. Per a formar els pastissets,

S E N S E

C O M P L E X O S

Carme Navarro i Campos Tècnica lingüística

Les «músiques» també existeixen? Fins fa poc el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones, era un dia que passava sense pena ni glòria, però en l’última celebració cada vegada més persones vam recordar que avui en dia encara hi ha molt de camí a fer per aconseguir la igualtat entre sexes. I és així perquè tant dones com homes hem rebut una educació centrada en una visió androcèntrica de la societat, on l’home era el centre del món i qui tenia tots els drets, que no deures. I dic que tan sols drets, perquè tenia el dret de fer amb la dona el que li vinguera en gana, però no el deure de cuidar-la com tota persona mereix. I tots aquests segles de domini de l’home sobre la dona es reflecteixen en l’ús que fem del llenguatge. Quan utilitzem amb tota l’educació del món el terme senyoreta per a referir-nos a alguna dona, per exemple, estem subordinant la dona a l’home tan sols amb l’ús d’una única paraula. Perquè el que fem amb això és preguntar o pressuposar l’estat civil de la dona, sense venir al cas. En canvi, a què senyoret no té el mateix significat?

One, two, three, four, five! Xe, mira’l, si sap contar en anglés! Quina mare o pare no s’alegra quan el seu fill sap contar en anglés fins a cinc? I amb la baba regalimant-li per la boca fa que el seu cadellet mostre la gran habilitat en la llengua anglesa a afamiliars i amistats… Però, quants pares i mares no valencianoparlants actuen així quan la seua filla o fill arriba a casa i s’ha ensenyat a contar en valencià? Jo no descriuria aquest comportament com d’animadversió (encara que de segur que n’hi ha), sinó més bé d’indiferència cap a la llengua. Els nostres fills i filles han de viure en una societat on els coneixements d’anglés, i com no, de castellà, seran una part fonamental 22

I no tan sols fem un ús del llenguatge que discrimina per subordinació d’un sexe a l’altre, sinó també per ocultació, com en el cas de les professions. Tanmateix, a poc a poc van apareixent advocades, jutgesses, enginyeres, alcaldesses… I també músiques, que amb el seu nom reivindiquen el seu espai al món en àmbits on o bé tenien vetada la presència, o bé eren presents però darrere el teló. El llenguatge es va adaptant a noves realitats. Independentment de què en el naixement de la violència sexista, abans nasquera l’ou o la gallina, l’ús que fem de la llengua afecta les relacions interpersonals. Les persones que creiem en la igualtat de la dona i l’home, hem de començar per mirar quin ús fem de la llengua, perquè aquesta és una important ferramenta de transformació social que no hem de menystenir. Com també cal que fem ús de les diades commemoratives perquè la societat prenga consciència que la discriminació sexista és un mal social que tots i totes nosaltres patim en major o menor mesura.

de la seua vida. Però què passa amb el valencià? Per qüestió de probabilitats hi haurà més ocasions en les que podran utilitzar el valencià que l’anglés, en la gran majoria de casos. Molts progenitors pensen que amb el castellà els seus descendents en tindran prou. Però no creieu que molts d’ells sense l’anglés també podran viure? Aleshores per què fomentar un i no l’altre? Aprendre llengües, independentment de l’ús que li donem, genera una sèrie de beneficis i habilitats per a les nostres filles i fills que no hem de desestimar. Per tant, per què no ens alegrem de què aprenguen a parlar valencià? No podem deixar el paper del foment del valencià als mestres en exclusiva. A casa també hem de començar a animar-los a aprendre valencià. Alegreu-vos quan les paraules amb les que descriuen el món que els envolta són en valencià, perquè també serà la seua llengua. Estimeu-la i l’estimaran.

Seguim treballant per dignificar la llengua

Recopilem i preservem la Paraula Viva de Montserrat Com en aquella teoria de la Paraula Viva que el poeta Maragall va aplicar als seus poemes i que pretenia tornar el valor a les paraules, tornar-los l’espontaneïtat, recuperar la parla popular; nosaltres, des de l’Agència de Promoció del Valencià, AVIVA Montserrat, amb el suport de la Regidoria de Cultura i en col·laboració amb la Televisió Local de Montserrat i el Museu de la Paraula de la Diputació de València, hem engegat la creació d’un Arxiu de la Paraula Viva de Montserrat que allotge la memòria històrica dels montserraters i les montserrateres juntament amb les seues paraules. Aquest espai digital atresorarà entrevistes biogràfiques en format audiovisual amb persones nascudes a Montserrat que ens contaran les seues vivències i testimonis. Açò ens servirà per a arxivar la memòria oral i històrica dels montserraters i les montserrateres, conéixer les cançons, els jocs populars, els refranys, les dites populars, les expressions locals, així com també les tradicions, les històries personals, els oficis, els fets històrics, entre d’altres, que conformen una identitat, una tradició i un saber popular. Un arxiu audiovisual en línia, gratuït i accessible a tothom, que volem que siga un espai imprescindible per a conéixer l’evolució històrica, econòmica, lingüística i política del municipi de Montserrat durant el segle XX. I que servisca, per tant, per a donar suport a la investigació (històrica, lingüística…) i la docència. Volem treballar diferents temàtiques, però en una primera fase ens centrarem en l’etapa infantil, les cançons de bressol, falda, contes, etcètera, que l’acompanyen. Farem entrevistes guiades a persones majors de Montserrat. En un principi les persones que entrevistarem són les que assisteixen al taller de la memòria del Gabinet de Psicopedagogia Municipal, que prèviament estan treballant la temàtica amb el psicòleg municipal. Açò servirà també perquè aquestes persones augmenten l’autoestima i la seguretat, a banda de treballar la memòria, i sàpiguen com d’importants són, doncs tota persona atresora un ric llegat que cal que transmeta a les generacions futures. 23

N O T Í C I E S

L’Ajuntament de Montserrat exposa a Itàlia accions per combatre l’abandonament escolar La setmana del 9 al 15 d’octubre assistiren al segon encontre transnacional del projecte Erasmus +, Effective Extracurricular Programming for a Better School Climate, aprovat per la Comissió Europea el 2015, una delegació de la Direcció Provincial d’Educació Nacional de Samsun (Turquia) i altra delegació espanyola liderada per l’Ajuntament de Montserrat, a la ciutat d’Ossi, a Sardenya, la qual ha estat, en aquesta ocasió, membre amfitrió del projecte. Un total de 36 persones amb competència educativa varen estar exposant quines són les accions previstes en els seus àmbits territorials per previndre l’abandonament escolar. Com a curiositat, s’ha de dir que l’educació de les noves generacions de ciutadans i ciutadanes és un tema d’interés prioritari per a les dones, evidenciant aquesta afirmació només amb veure que, aquestes, representaven el 62 per cent de les persones participants. Malgrat les diferències socioculturals i econòmiques dels tres territoris, a l’encontre es tractaren temes comuns sobre problemes

Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural

socials amb especial atenció als i les joves, la lluita contra l’abandonament escolar a través de l’ús de la tecnologia: Tecnologia de la Informació i Comunicació (TIC) i de la Tecnologia de l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC). També es va posar en evidència la millora dels resultats acadèmics i d’actituds de l’alumnat cap a l’assistència en centres educatius amb la pràctica d’esports. El tercer i últim encontre tindrà lloc a Turquia on es mostraran els resultats obtinguts en la implementació de les accions proposades en aquest encontre en cadascun dels centres pilot de cada país.

Montserrat rep suport de la Diputació de València en la segona trobada amb Taizhou

El 13 de maig de 2015, fa poc més d’un any, aquests dos municipis, Taizhou i Montserrat, van signar un acord de col·laboració i intercanvi de bones pràctiques i coneixement mutu en àrees temàtiques com l’esport, la societat, l’economia i la cultura. El primer contacte es va produir a través de l’Association Euro-Chinoise d’Échanges Commerciaux et Culturels (AECECCI) amb seu a París. Si en aquella ocasió la delegació xinesa va mostrar interés per conéixer el sistema sanitari espanyol, el funcionament de la caixa única de la Seguretat Social, i més concretament en com es gestionen les residències de la tercera edat, ara, la seua visita estava programada per conéixer de primera mà com es treballa a València amb els materials plàstics (fabricació de motles, materials utilitzats, etc.), i en com dinamitzar el flux turístic entre els dos territoris. Per a això, la Diputació de València, gràcies al nostre diputat Bartolomé Nofuentes (cosa que l’Ajuntament li agraeix summament), va organitzar la visita al Parc Tecnològic de València, concretament a l’Institut Tecnològic de l’Embalatge, Transport i Logística (ITENE) i a l’edifici Veles e Vents del Port de València, així com posar els recursos humans necessaris per realitzar una visita digna i a l’altura de les circumstàncies. Hem de recordar que la ciutat, Taizhou (Xina) té sis milions d’habitants, mentre que Montserrat només 7.200.

Econòmic; Yang Xiaoyou, regidor del Comité d’Afers Exteriors de Xina i Taizhou a l’estranger; la senyora Xu Hairong, de l’Oficina d’Administració Portuària; i Ye Gongliang, alcalde del districte de Huangyan de Taizhou. El diputat Nofuentes, durant la reunió de treball prèvia a la visita a ITENE i l’edifici Veles e Vents del Port de València, es va oferir com a interlocutor per establir llaços entre les administracions de Taizhou i la Diputació de València per a l’intercanvi de coneixement i pràctiques de joves professionals, així com entre els respectius Instituts de Turisme. Per la seua banda, Ye Adong estudiarà la possibilitat de crear una entitat similar a l’ITENE, així com el seu desig de connectar el port de la seua ciutat, un dels més importants de la Xina, amb el Port de València. Josep Maria Mas va mostrar el seu interés pels aspectes culturals recordant que el seu municipi és terra de músics i que tenia especial interés a mostrar el que representa la música de banda en la seua població, així com altres aspectes culturals com les Falles. Ye Adong es va entusiasmar amb la informació aportada i va mostrar el seu desig de conéixer més sobre els aspectes culturals de Montserrat i València, i establir futurs intercanvis. Ara cal treballar perquè tots aquests desitjos i oferiments puguen arribar a fer-se realitat i beneficiar ambdues comunitats.

N O T Í C I E S

El passat dijous 27 d’octubre va tenir lloc la segona trobada de la delegació de Taizhou (Xina) i l’Ajuntament riberenc de Montserrat a la Diputació de València.

A.J.J.

Les persones assistents a aquesta trobada, per part de la delegació espanyola, van ser el diputat delegat de Projectes Europeus, Central de Serveis Innovadors i Sostenibles i Contractació, Bartolomé Nofuentes; l’alcalde de Montserrat, Josep Maria Mas; i la gestora cultural de l’Ajuntament de Montserrat, Àngels Jiménez. La delegació xinesa estava formada pel diputat i alcalde Ye Adong, del Comité Permanent de l’Assemblea Popular Municipal de Taizhou; Xu Weidu, diputat d’Informació Econòmica de Taizhou; Zhang Huanjie, regidor del Comité Financer i 25

N O T Í C I E S

Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local Un desig per Nadal Un any més, es posa en marxa el concurs de dibuix «Un desig per Nadal» dirigit a l’alumnat de Primària empadronat a Montserrat.

• Justificants dels ingressos actuals de la unitat familiar de convivència:

El dia 15 de desembre s’ha fet l’acte de lliurament de premis a les guanyadores i guanyadors, i s’ha enllumenat l’arbre de Nadal gegant de la plaça de l’Església. Els dibuixos guanyadors han quedat penjats a l’arbre i, la resta, estaran exposats a l’ajuntament i a aquells comerços que ho sol·liciten perquè tothom puga veure les obres dels nostres joves artistes locals.

* 3 últimes nòmines / model 130 o 131 de qui treballe

Enhorabona a tots i totes!

* Certificat de pensions (positiu o negatiu) de la Seguretat Social.

Contractacions a través de Programes d’Ocupació Gràcies a la col·laboració econòmica del Servef, l’Ajuntament contractarà 1 oficial i 2 peons per a fer treballs de manteniment a camins i carrers durant 5 mesos; i a 2 joves en pràctiques, 1 enginyer/a de camins i 1 arquitecte/a, per a ajudar dins del Departament d’Urbanisme al llarg de 6 mesos. A més, en dates pròximes també es posarà en marxa el Programa d’Ocupació Conjunta entre Generalitat, Diputació i ajuntaments mitjançant el qual es contractarà personal provinent de la nostra Borsa d’Ocupació per a fer obres d’interés social.

Borsa Social d’Ocupació S’informa a totes les persones empadronades a Montserrat que vulguen donar-se d’alta a la Borsa Social d’Ocupació o actualitzar la documentació anteriorment entregada, que podran fer-ho del 9 al 27 de gener de 2017, d’11.30 a 14.00 hores. La documentació a entregar és: •

DNI/NIE + passaport

•

Vida laboral i currículum vitae actuals

• Acreditació de càrregues familiars: llibre de família i/o sentència de divorci (si n’hi ha) • Fulla Darde (renovació Servef) de les persones aturades de la unitat familiar de convivència 26

Carmina Tordera Lledó Agent de desenvolupament local

* Certificat de subsidis o prestacions (positiu o negatiu) de Sepe

* Documents altres ingressos

que

acrediten

• Certificat o carnet de diversitat funcional reconeguda, si és el cas. • Certificat municipals

Serveis

Socials

Us recordem que a la plana web municipal podeu consultar les normes i la puntuació que s’assigna.

II Certamen Literari de Montserrat

Les bases per a participar en la segona edició del Certamen (2017) les podeu trobar en www.montserrat.es. Aquestes bases han estat sempre pensades des de la consideració duna veritable igualtat lingüística. Com bé diu Acció Cultural del País Valencià en la seua recent publicació del Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics, cal considerar l’ús de les llengües «com a drets personals inalienables, exercibles en qualsevol situació», «com a dret a ser reconegut com a membre d’una comunitat lingüística; el dret a l’ús de la llengua en privat i en públic» (art. 1), i de la defensa dels valors de la convivència i la pau, la diversitat, la igualtat i els drets (art. 3).

igualtat de condicions poden formar part d’aquesta manifestació cultural en qualsevol de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana. Per gaudir de la lectura de les obres guanyadores i finalistes del 2016, hem preparat l’edició del llibre que serà presentat el dia 11 de febrer de 2017, durant l’acte de lliurament de premis del II Certamen Literari de Montserrat, en la Casa de la Cultura, i colofó de la II Setmana Cultural prevista entre els dies 6 i 11 de febrer. Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural

El Certamen, a més, ens serveix per fer difusió més enllà de les nostres fronteres dels trets lingüístics del nostre territori, tan desconeguts en eixir de l’àmbit espanyol. És per això que sentim satisfacció perquè participants d’arreu del món vegen que en BASES. Castellano

BASES. Valencià

Ja està en màquines el llibre de la 1a edició del nostre Certamen literari de Montserrat

N O T Í C I E S

Amb la intenció de donar l’oportunitat de mostrar les creacions de les persones amb inquietuds lectores i creatives, l’Ajuntament de Montserrat va prende la iniciativa de crear el Certamen Literari de Montserrat, la primera edició del qual la vam fer el 2016, i desitgem que arribe a ser referent nacional i internacional d’aquest tipus de manifestació cultural en un futur.

El pròxim 11 de febrer, a la Casa de la Cultura, a les 19.30 hores, durant l’acte de lliurament de premis del II Certamen literari de Montserrat es farà la presentació del llibre que hem editat amb els relats premiats i una persona finalista per cada categoria. El llibre, a més, recull les il·lustracions d’alumnes de l’IES Alcalans que han col·laborat gràcies a la coordinació amb el seu Departament de Plàstica.

Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural

Exposició d’olis de Paco Puchalt amb una xicoteta audició musical barroca a càrrec d’Aure Faubel i Inma Pla

“Spotlight” i “The Artist”

Xana Teatre representà Lletjot el vampir el golafre. Ta D l de ob ler d lat e l a Fra m ge Fe nc à no es de llo c sa

“La gran Belleza”,

ció, a n i g a im Visca la inspirats en contes àtica de la La gram de Rodari fantasia CINEFÒRUM

N O T Í C I E S

Tardor cultural

Presentació del llibre d’Ángel de Latorre : Cuando me dieron la llave del Tibet.

El mar Mediterràni. Exposició didàctica. (informació natural, cultural, social i ecològic sobre el mar Mediterrani).

Gr Te een co atre Pla nt B ne g à uf t. a a sa ve làc U fo lva nt ti na r e ura ca lp p lan er et a

ana X . I e Jaum ontà com c e e r n t a g e e r T l ar e què d n u f va ia, c n è l a de V furs i com s són el m perdre. els va

Festival Cinema Ciutadà Compromés

N O T Í C I E S

“ L’oroneta del Tossal “ L’oroneta del Tossal és el nom que reben els gravats que ha creat Amparo Navarro, la Sotorlina, per a l’Ajuntament de Montserrat com a regal institucional a les autoritats que rebem o ens reben. Com ja sabeu, el voladís de la Casa de la Cultura està farcit de nius d’oronetes que any darrere any van i tornen a repoblar els nius, inexorablement. «El simbolisme de l’oroneta està relacionat amb el pas del temps, amb la renovació i el canvi. A Egipte l’oroneta estava consagrada a la deessa Isis, i es creia que guardava les ànimes de qui moria. Curiosament, a Montserrat, fins a l’any 2005, s’acomiadava el dol al difunt baix d’aquests nius de la Casa de la Cultura. La saviesa popular atribueix a les oronetes un simbolisme benèfic i, en general, gairebé tots els pobles de tots els temps han mantingut la creença en els bons auguris que representen. També, a la zona de les muntanyes dels Carpats, hi ha algunes poblacions on la seua gent considera l’oroneta com una au de simbolisme connotatiu i així mantenen la creença en les seues qualitats, o els seus poders d’assimilació. Aquest ocell és un dels més fidels. Una vegada que troba la seua parella perfecta no se separa d’ella en tota la vida, troba la seua ànima bessona per sempre.» Les fulles representen el nostre moscatell, i el Tossal la força de la terra.

Vernís tou i aiguatinta sobre planxa de zinc. Prova d’autor (P / A).

El diumenge 9 d’octubre les dues primeres d’aquestes oronetes van viatjar a Ossi en Sardenya, i varen portar els bons auguris de Montserrat per a aquest municipi i per al de Samsun. La tercera viatjà a Taizhou, la ciutat xinesa amb qui Montserrat té signat un conveni de col·laboració i ajuda mútua. Finalment una quarta oronerta arribà a Vern-sur-Seiche, França, el dia 3 de desembre de 2016 on de segur que farà niu. Angels Jiménez Jiménez Gestora cultural

Per què una Escola d’Adults?“

Adela Hinojosa Salvador Directora de l’EPA Vall dels Alcalans

L’educació i la formació s’han vinculat tradicionalment a xiquets/ Per què una Escola de Persones Adultes?

reflexió sobre la importància de l’educació permanent, en qualsevol context i en tots els grups socials.

L’educació i la formació s’han vinculat tradicionalment a xiquets/ es, joves i adults/es amb estudis superiors. Però, caldrà fer-ne una

Cal que entre tots revalorem la formació i l’aprenentatge permanent com un

La formació de persones adultes, un fenomen recent La formació d’adults/es és un sector educatiu tradicionalment marginal i menystingut. Això té les seues arrels històriques. Les persones adultes quedaven fora de l’interès educatiu. En les societats tradicionals l’educació ha estat considerada com a preparació o formació dels més joves per a la vida adulta, per a l’assoliment de la maduresa. Es considerava que hi havia una etapa per a preparar-se, per a estudiar i per formar-se i una altra, l’adulta, per treballar, constituir una família, tenir descendència… Era l’etapa de l’estabilitat, la responsabilitat i la productivitat. Per tant, l’edat adulta no ha estat objecte directe d’atenció educativa i formativa, sols se l’ha considerada per compensar els dèficits educatius de les fases anteriors de la vida.

La formació en l’edat adulta Amb el temps l’educació s’ha anat concebent com un procés complex i permanent a desenvolupar en totes les edats i fases de l’existència. L’etapa adulta és una etapa més del cicle vital, amb la seua dinàmica pròpia i amb necessitats formatives pròpies, en funció de les expectatives i les responsabilitats noves que van sorgint amb l’evolució de la vida i de la societat. L’educació és fonament de progrés i condició prèvia de prosperitat i benestar social i la Formació Permanent, com a procés educatiu que ha d’acompanyar la persona al llarg de tota la vida, és la millor manera de promoure i garantir el dret a la igualtat. L’Educació d’Adults és part fonamental d’aquest procés i ha de ser un conjunt d’activitats de tota mena: educatives, culturals, socials i formatives, que han de tendir al perfeccionament de la persona.

S’entén per Formació Permanent el conjunt de processos d’aprenentatge gràcies als quals les persones adultes desenvolupen les seues aptituds, enriqueixen els seus coneixements, milloren les seues competències tècniques o professionals, o els donen una nova orientació i fan evolucionar les seues actituds o el seu comportament per a un enriquiment integral de la persona i una participació més efectiva en la societat. Per altra banda, la Formació Bàsica per a Persones Adultes ha de fer possible que s’assolisquen les competències necessàries per a contribuir al desenvolupament personal, millorar la qualitat de vida i poder viure amb plenitud i competència en la societat actual. Dins el món educatiu la formació de persones adultes té la seua identitat i autonomia. És un sector educatiu diferenciat de la resta, amb característiques pròpies, amb dinàmica pròpia i finalitats educatives específiques i amb necessitats educatives especials.

La situació actual L’actitud que han mantingut els diversos governs autonòmics davant el sector ha estat desigual. Una cosa ha sigut el discurs mantingut oficialment, políticament correcte, i una altra les polítiques concretes del dia a dia, preses per les seues respectives administracions educatives. Als ulls d’un simple observador, el sector està en una situació potser quantitativament millor respecte de l’etapa anterior, però qualitativament clarament insuficient pel que fa al plantejament que hauria de presidir i guiar la pràctica d’una autèntica educació i formació permanent de les persones adultes. Una gestió que opera amb una concepció molt restringida del que hauria de constituir una autèntica educació i formació permanent de les persones adultes, rígida en les formes, de poca volada educativa en les ambicioses finalitats que haurien de presidir el sector, projectant en la formació d’adults/es uns esquemes dissenyats per al sistema ordinari però que no resulten els més adequats en un sector que funciona amb dinàmiques diferents a les dels i les joves, amb uns serveis educatius burocratitzats i amb un coneixement limitat de la realitat quotidiana del sector, amb uns professionals entregats a la seua feina però que no han rebut ni la formació inicial ni la formació continuada adequades per a l’educació de les persones adultes necessària al segle XXI. Altres circumstàncies s’afigen a les anteriors: una concepció estreta en general del que hauria de ser la formació permanent de les persones adultes, una percepció social clarament distorsionada i obsoleta, una imatge empobrida als mitjans de comunicació... Tota aquesta situació, més algunes de les mesures que es continuen prenent per part de l’administració, aboquen el sector a una delicada situació i, no precisament la millor, per a fer el salt qualitatiu que la formació de persones adultes necessita realitzar, si de veritat el que ens proposem és assolir la societat avançada que pretenem i situar-la entre les més avançades d’Europa.

N O T Í C I E S

dels recursos per al desenvolupament personal, social i professional. Una societat ben formada tindrà més possibilitats laborals, més eines per a desenvolupar-se i progressar, i més cohesió social.

N O T Í C I E S

Cap a la dignificació de l’educació de persones adultes La construcció d’un país modern i la consolidació d’una societat democràtica es fonamenten, sobretot, en el grau de formació dels seus ciutadans i ciutadanes. Es tracta de facilitar a totes les persones adultes la possibilitat de formar-se d’una manera plena i continuada al llarg de la seua vida. En un món dinàmic com el nostre, els individus han d’estar en constant i permanent actualització i aprenentatge per poder sobreviure exitosament en un context de noves, exigents, canviants i complexes situacions. Les societats contemporànies exigixen individus capacitats per adaptar-se a les noves circumstàncies.

han estat capaces d’assolir. I tot això sols serà possible amb un sector educatiu potent, dignificat internament i prestigiat socialment. Així, és important per a tothom el fet de facilitar l’accés a la informació i a l’orientació sobre les ofertes d’aprenentatge permanent i les possibilitats d’accés. Cal garantir l’accés universal i permanent a l’aprenentatge i establir mecanismes per assegurar-ne la qualitat i l’eficàcia d’aquesta formació.

Necessitem adults ben formats, de qualitat, preparats per a afrontar amb garantia d’èxit la diversitat de reptes que se’ns presenten en tots els àmbits de la vida; necessitem unes generacions adultes ben formades, capaces de transmetre a les noves generacions els valors i les més altes i enriquidores experiències que elles mateixes

CENTRE DE FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES DE LA VALL DELS ALCALANS (REAL, MONTROI I MONTSERRAT) OFERTA FORMATIVA CURS 2016/2017 ENSENYAMENT BÀSIC FINS A L’OBTENCIÓ DEL TÍTOL DE GRADUAT EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. CURS ALFABETITZACIÓ

GRUP/ NIVELL 1

HORARI

AULA

DURACIÓ

Dimarts, dijous i divendres

MONTROI

Curs escolar

MONTROI

Curs escolar

Centre EPA Montserrat

Curs escolar

De 16:00 a 18:00 h NEOLECTURA/ EDUCACIÓ BÀSICA(ANTIC GRADUAT ESCOLAR)

GES 1

(PREPARACIÓ PROVA LLIURE GRADUAT EN ESO I ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ

Dilluns, dimarts i dimecres De 16:00 a 18:00 h De dilluns a divendres de 18:30 a 21:30

N O T Í C I E S

PROGRAMES FORMATIUS

N O T Í C I E S

Programa THE. Programa sobre tècniques i hàbits d’estudi Pau és un alumne de Secundària. A la primera avaluació d’aquest curs ha tret tres insuficients i, la veritat, no s’ho esperava. A casa, uns dies es posa a veure la televisió tota la vesprada i altres es queda estudiant fins tard, sobre tot quan té un examen o quan s’ha d’entregar un treball a l’endemà. No té un lloc fix per a estudiar, de vegades estudia al menjador amb la televisió encesa, altres gitat al llit i altres estudia a l’escriptori de la seua habitació, que pareix un aparador, amb tot el que hi ha al damunt. A classe, quan el deixen escollir el lloc, s’asseu a les últimes files i se sol despistar pensant en altres coses. De vegades no porta l’agenda a l’institut, o no apunta el que diuen els mestres perquè està distret i quan té un examen, fotocòpia els apunts dels companys o els demana que li envien per whatsapp tot allò important. Pau es queixa de què l’estudi no li condeix: dedica molt de temps als temes i després no se’ls sap bé, per això va molt nerviós als exàmens i en dues ocasions aquest trimestre s’ha «quedat en blanc». Pensa que subratllar, fer esquemes o resums és molt costós i prefereix estudiar llegint diverses vegades el tema del llibre. Aquesta és la història de Pau, però podria ser la de Manel, Cristina, Pepe, Lluís, Alba..., i molts altres alumnes que aquesta avaluació no han aconseguit els resultats que esperaven. Estudiar és un ofici, una activitat mitjançant la quan l’estudiant aprén uns continguts per a després poder expressar-los en una situació d’avaluació o en la vida pràctica; i saber estudiar és imprescindible per a obtenir els resultats que volem i guanyar la batalla al fracàs escolar. Conscients d’aquesta realitat, l’Ajuntament de Montserrat, des de la Regidoria d’Educació i Formació; va posar en marxa el curs passat el Programa THE al CEIP Evaristo Calatayud i a l’IES Alcalans, amb sessions grupals quinzenals i tutories personalitzades en cas de necessitat de l’alumne/a, durant tot el curs escolar. Aquest programa aborda coneixements relacionats amb els hàbits i les tècniques d’estudi, així com l’afrontament eficaç d’exàmens, amb l’objectiu de conscienciar l’alumnat en l’ús d’un bon mètode d’estudi per millorar el seu rendiment acadèmic. Pretén dotar-los d’estratègies i recursos de treball adequats i potenciar, al mateix

temps, les seues capacitats individuals, assumint que no hi ha un mètode ideal, comú o únic per a estudiar, sinó que cada estudiant haurà d’adequar el mètode a les seues característiques i necessitats, el que comportarà beneficis, no sols a curt termini sinó també a mitjà i llarg termini. Entenent aquests beneficis tant en el plànol escolar com en el personal i el professional. Mentre que el curs passat es beneficiaren d’aquest programa un total de 292 menors (alumnes de 6é de primària del CEIP Evaristo Calatayud i del primer cicle d’ESO de l’IES Alcalans), aquest curs s’han ampliat a 427 l’alumnat beneficiari, tot ell estudiants de tercer cicle de Primària del CEIP Evaristo Calatayud, i del primer cicle d’ESO i dels programes de formació professional inicial de l’IES Alcalans. Alicia-Sara García Peris

Per tercer curs consecutiu Montserrat compta amb l’Espai Familiar, un servei socioeducatiu d’atenció i suport orientat a famílies amb menors entre 0 i 16 anys que compta amb el finançament de l’Ajuntament de Montserrat, des de la Regidoria d’Educació i Formació. Aquest recurs, que va iniciar la seua activitat al municipi al desembre de 2014, realitza activitats per a menors i adults/es, oferint un espai educatiu d’encontre i relació, on es dóna suport i assessorament a les famílies. A través de la informació i la formació sobre temàtiques diverses, es busca fomentar l’adequat desenvolupament dels i les menors en un context de criança protector i positiu; contribuint a la prevenció i l’atenció de dificultats que puguen incidir en el benestar familiar.

família. Des de l’inici del curs, s’han realitzat dues activitats: una xarrada sobre alimentació infantil de 0 a 3 anys a l’Escola Infantil Municipal i altra sobre Assetjament Escolar, que van tindre lloc a les instal·lacions del CEIP Evaristo Calatayud. Al llarg del curs, també estan programades diverses activitats sobre l’ús responsable de material pirotècnic per a l’alumnat de Primària i Secundària dels centres educatius del municipi, sobre com fomentar la lectura en xiquets/es, xarrades sobre el control d’esfínters i altra sobre llenguatge en el període 0-3 anys, entre altres. Si voleu més informació podeu consultar la pàgina de Facebook: Espai Familiar; o escriure al correu espaifamiliarmontserrat@gmail.com

La programació d’aquest curs recull temàtiques diverses que pretenen donar resposta a les inquietuds que ens fan arribar les famílies i els/les professionals que treballen en serveis relacionats amb la infantesa, l’adolescència i la

Alicia-Sara García Peris

Una setmana de la gent gran per a tothom Un any més la Setmana de la Gent Gran organitzada des del Departament de Serveis Socials ha acostat diverses activitats a les nostres persones majors incloent xarrades i col·loquis per a compartir amb altres membres de la família, treballant d’aquesta manera les relacions intergeneracionals. D’aquesta manera s’han plantejat cinc activitats que han aprofundit tant en les necessitats com en les grans oportunitats que defineixen actualment els nostres majors. És així com el dimarts 25 d’octubre, vam poder assistir a la xarrada del psicòleg de l’Associació Depén de tu ens va apropar al benefici de l’activitat en la gent major. El dijous dia 27 vam tenir doble sessió al matí, vam poder assistir a la sessió oferida per la professional Antonia Fajardo amb el nom “Conservar el cap Jove: trucs per a rejovenir el cervell i viure millor”, a on pogueren disfrutar d’una sessió de mindfulness.

N O T Í C I E S

Espai Familiar de Montserrat

Miguel Ángel Treballador social

A la vesprada, l’experta en el tema Mariela LópezGuitián Badenes va oferir una xarrada sobre les noves tecnologies, les xarxes socials i la violència de gènere, acostant-nos a una problemàtica de tremenda actualitat. El divendres, gràcies a la ponent Elisa Varlia vam poder acostar-nos a un tema, com és el de la jubilació, que afecta a tots els nostres majors, és així com amb la conferència “La jubilació com a oportunitat” ens va acostar a aquest important tema. El dia 31 d’octubre, va ser el dia de la Ruta de la Salut, activitat promoguda per professionals de l’àmbit sanitari que van establir la seua consulta en el centre de serveis socials, fent una revisió a totes aquelles persones que es van acostar aprofitant per a sensibilitzar mitjançant col·loquis sobre diversos aspectes de la nostra salut. 35

N O T Í C I E S

Montserrat acull la segona edició del Festival Cinema Ciutadà Compromés El Festival Cinema Ciutadà Compromés (FCCC) està organitzat per l’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM) amb la col·laboració d’un ample ventall d’organitzacions, gràcies a les quals és possible realitzar 28 sessions en 19 sales diferents: Acció Cultural-Octubre Centre Cultura Contemporània, Ca Revolta, Casa de la Cultura de Montserrat, CAVE-COVA, CCOO-PV, Centre Cívic i Cultural Tres Forques, Centre Cultural La Beneficència, CGT-PV Biblioteca Llibertària Ferrer i Guàrdia, Col·legi Major Rector Peset, El Ventanal, Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, IES Lluís Vives, Intersindical Valenciana, Mesó de Morella de l’Ajuntament de València, Fundació SGAE, Teatre El Micalet, UGT-PV i Aragó Cinema. El Festival tingué lloc des del 27 d’octubre fins al 23 de novembre. Enguany s’han inscrits a concurs un total de 29 audiovisuals de diversos formats (curt, mitjà i llargmetratge), junt amb altres produccions fora de concurs. Per primera vegada el FCCC eixirà de València ciutat amb una sessió especial en la Casa de Cultura de la població de Montserrat. El 21 de novembre es varen projectar a Montserrat una selecció de curts de l’IVAC amb Tras los números, Bottle-Battle i Dent de Lleó, i una altra selecció del catàleg de les pel·lícules projectades al FCCC 2015. En aquesta ocasió comptarem amb la presència de Jaime Millàs, periodista, com a representant d’ACICOM, qui ens va explicar els objectius d’aquest festival i les expectatives de futur. AJJ

Ruta urbana amb panells QR Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural

Una forma de fer valdre el nostre patrimoni és facilitar informació als ciutadans i ciutadanes. Com que el primer pas per valorar el patrimoni és difondre la cultura artística, vàrem sol·licitar una subvenció a la Diputació de València en el mes d’abril, per crear una ruta urbana amb informació d’alguns dels punts més emblemàtics del nostre nucli urbà, i ens ha concedit una ajuda de 2.888 euros. La ruta pretén conduir a la persona visitant per un passeig pel nucli, facilitant-li i ressaltant què és el que paga la pena conéixer. A més, amb la creació de la ruta del patrimoni urbà creiem que s’augmenta la consciència identitària i, principalment, un desenvolupament sostenible basat en la promoció i la comercialització dels recursos territorials. Amb la col·locació de les plaques amb els QR, tòtems i taules informatives en diferents elements patrimonials, aconseguim una guia turística de l’àmbit urbà.

N O T Í C I E S

Des de la Regidoria de Cultura hem volgut fer un pas més endavant. Som conscients que la posada en valor del patrimoni, tangible i intangible, és fonamental per donar i reforçar la identitat d’un poble. Els itineraris culturals i les rutes turisticoculturals s’han convertit en un dels recursos territorials de major creixement en les últimes dècades. El patrimoni urbà habitualment sol ser un gran desconegut.

El punt d’eixida està pròxim a la redona d’entrada al municipi, on s’ha instal·lat un panell d’informació general i de benvinguda al municipi.

Avionetes antigranís

L A

B R Ú I X O L A

Jovi Esteve Meteoròleg

Segurament hauran llegit o escoltat en més d’una ocasió el polèmic tema de les avionetes que fumiguen els núvols per a evitar que ploga, o plans ocults que van més enllà i que parlen de productes que ens llancen des del cel per a controlar la Humanitat amb no sé quina finalitat; o que molt a sovint, estes avionetes ens estan ruixant amb productes químics des del cel per a provocar noves malalties, ja que les farmacèutiques estarien molt interessades a augmentar els seus milionaris beneficis. Moltes associacions agràries han presentat denúncies contra estes pràctiques. En realitat, si volen que els diga la veritat, he pogut escoltar i llegir tantes i tantes teories conspiradores que crec que s’ha de posar una miqueta de seny i explicar el tema de la sembra de núvols amb iodur de plata i les denominades avionetes antigranís. En altre article parlarem de les diferències entre els contrails (o esteles de condensació que deixen els avions) i els chemtrails (esteles químiques responsables de les teories conspiradores), tema també interessant. Com ja fa uns 4 anys que arrosseguem una preocupant sequera a moltes zones del nostre país (inclosa la nostra Comunitat), és en estos llocs on més grups de pressió estan apareixent perquè s’investigue este tema i on més denuncies hi ha interposades perquè desapareguen estes suposades pràctiques de fumigar els núvols amb productes que «eviten que ploga», com el iodur de plata. Però, com funciona este compost realment? Bé, en realitat esta tècnica existeix des de fa dècades i és cert que hui en dia alguns núvols s’arruixen amb este element, però amb una única funció: fer que ploga i provocar que el líquid element aparega sobre les nostres terres. Tots sabem que els núvols estan formats de microgotetes d’aigua en suspensió (no de vapor d’aigua) o de xicotets cristalls de gel. En realitat, quan el vapor d’aigua ascendeix en l’atmosfera, es va refredant i arriba un moment en què

es condensa en forma d’estes diminutes gotes d’aigua gràcies als ‘nuclis de condensació’ existents en l’aire, com micropartícules de sal, pols, pol·len, etc., que ajuden al fet que estes gotetes s’adherisquen a ells i puguen anar creixent en ajuntar-se amb altres gotetes. Lògicament, com més nuclis de condensació tinguem en l’aire, més possibilitat tindrem de què estes gotes d’aigua puguen créixer i després precipitar-se (això succeeix quan arriben a una grandària d’uns 2,5 mm de diàmetre i cauen pel seu propi pes). I ací és on entra en escena el nostre iodur de plata. Com este és altament insoluble en aigua i té una estructura cristal·lina semblant a la del gel, una vegada que entra en contacte amb estes gotes en suspensió, el que fa és ajudar a congelar-les ràpidament, és a dir, accelera la formació de pedra i curiosament, este procés evitarà que es formen grans pedres dins del núvol ja que les nombroses llavors o boletes de granís que van apareixent, intentaran captar l’aigua que hi haja disponible i no podran créixer. N’hi haurà més però seran de menys grandària, cosa que minimitzarà els danys en l’agricultura. És a dir, en existir més nuclis de condensació, l’aigua continguda en el núvol es repartirà més, de manera que el graniç que puga produir-se serà més xicotet. Per tant, el iodur de plata no s’utilitza per impedir la pluja, sinó tot el contrari, afavorir que aparega. I no hi ha cap producte que actualment es tire sobre els núvols per impedir que ploga. De fet, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha indicat que la sembra de núvols produeix resultats positius en molts casos, però que depén de molts factors com el tipus de núvols, velocitat i direcció del vent, el terreny, etc., ja que no sempre s’aconsegueix este objectiu. En la pàgina web municipal (www. montserrat.es secció ESTACIÓ METEOROLÒGICA) podràs trobar tota la informació meteorològica més completa, dades a temps real, previsions, enllaços i més articles com este.

Oimiakon: la ciutat habitada més freda del món CIUTAT HABITADA MÉS FREDA DEL MÓN La capacitat d’adaptació de l’ésser humà a condicions extremes i severes és realment excepcional, i això ho saben molt bé els quasi mil habitants de la ciutat més freda del planeta, Oimiakon. Este últim racó del planeta es troba a l’extrem oriental de Rússia, en el mateix cor de la Sibèria (a la República de Saja) on els interminables hiverns s’allarguen més de vuit mesos amb unes mínimes que oscil·len entre els 55˚ i els 65˚C sota zero, sobretot de desembre a febrer, fins i tot pot presumir de ser la ciutat habitada del planeta on s’ha registrat la temperatura més baixa: -71,2˚C (registrats el 26 de gener de 1926), temperatura que també és el rècord de fred de l’Hemisferi Nord. S’han registrat temperatures més baixes (-93˚C, el 10 d’agost de 2010) però no va ser en una ciutat, va ser a la cresta d’una muntanya de l’Antàrtida, a 4.000 m d’altitud, prop de la base russa d’investigació situada a Vostok. La raó d’estos sorprenents registres d’Oimiakon, a part de condicionants com la continentalitat o la latitud, és la seva ubicació en el fons d’una vall (situada a 750 m sobre el nivell del mar) que està protegida del vent per les dues muntanyes que l’envolten, afavorint que l’aire estiga immòbil. La gravetat ajuda al fet que este aire fred més pesat es vaja acumulant i estancant sobre la ciutat. Precisament estes inversions tèrmiques fan que la temperatura siga molt més baixa en el fons de la vall que dalt de les muntanyes (on la temperatura és més alta), ja que l’aire fred pesa més i es veu obligat a quedar-se estancat en la ciutat, com hem explicat. La vida allà no és gens fàcil. L’aigua i la llet s’emmagatzemen a les cases en blocs congelats, els cotxes porten doble vidre i a l’hivern estan sempre en marxa perquè si el motor s’atura, es congela la gasolina, fins i tot per a soterrar els morts cal fondre el pergelisòl (terreny congelat durant tot l’any) fent brases candents per poder arribar a la terra. Quan la gent d’allí ix a pescar, els peixos es congelen en menys de 30 segons quan els trauen de l’aigua. Altra curiositat és que si llancen un recipient d’aigua bollint a l’aire, es congelarà abans de tocar terra. Vos animeu a visitar-la? Per últim, recordeu que podeu trobar més articles curiosos com este en la web municipal (www.montserrat.es, secció ESTACIÓ METEOROLÒGICA), a més de la previsió meteorològica, dades a temps real de l’estació meteorològica i molta més informació que vos resultarà molt útil. Passeu Bones Festes i Bon Nadal.

Jovi Esteve

N O T Í C I E S

Guardó a la Policia Local de Montserrat

El 13 de juliol, en l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE), es van lliurar condecoracions i distincions als efectius d’aquesta Policia Local següents, per part de la conseller de Justícia i Governació: - Intendent en cap Jesús A. Martínez Monedero: Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blanc i Felicitació pública a títol individual. - Oficial Jesús Gil Alfaro: Felicitació pública a títol individual. - Agent Francisco Soler Pagán: Felicitació pública a títol individual. Les autoritats que van estar en l’esdeveniment: conseller de Justícia i Governació, delegat de Govern de la Comunitat Valenciana, director general de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, secretari autonòmic de Seguretat, director general d’Interior, diversos caps de la Policia Local de la CCVV, comandaments de la Policia de la Generalitat, Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia. Però açò sols va ser el preludi del que anava a arribar al setembre, ja que el divendres 16 de setembre a Sant Miquel dels Reis va tindre lloc el Dia de la Policia de la Generalitat, on el cos de policia local de Montserrat va ser guardonat per la seua col·laboració amb la policia

autonòmica juntament amb els cossos de policies locals de Vila-real, Elx i Alacant. El guardó el va rebre de mans del president de la Generalitat Ximo Puig, en nom de tots els membres de la nostra policia, el cap de la policia local Jesús A. Martínez Monedero. Respecte a les autoritats que hi van ser presents: president de la Generalitat, conseller de Justícia i Governació, delegat de Govern de la Comunitat Valenciana, director general de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, secretari autonòmic de seguretat, director general d’Interior, cap de la UME General de Divisió (Unitat Militar d’Emergències), almirall de la Marina, comissaricap principal de la Policia de la Generalitat, general de Divisió- cap de la Guàrdia Civil, cap superior del Cos Nacional de Policia de la Comunitat Autònoma, president del Tribunal Superior de Justícia de la CCVV, fiscal-cap del Tribunal Superior de Justícia, cap de la Policia Local de València, diversos caps de Policia Local de la CCVV, alts comandaments de la Guàrdia Civil, exèrcit de terra, mar i aire, CNP, Policia de la Generalitat (coronels, tinents coronels, etc), diversos alcaldes i regidors de Policia Local. J.A. Monedero

El 7 de novembre del 2016, a les 22.50 hores, quan la patrulla del torn de nit de la Policia Local de Montserrat circulava per l’encreuament de les carreteres CV-405 i CV-415 (conegut per encreuament de Venta Cabrera) realitzant ronda de vigilància, segons el Pla Municipal de Prevenció de Robatoris a Urbanitzacions, va percebre una forta olor a marihuana, pel que sembla procedent d’una furgoneta Volkswagen Transporter que en adonar-se que havia cridat l’atenció dels agents va girar de forma brusca cap a Picassent. El vehicle policial li va ordenar que s’aturara utilitzant els senyals acústics i lluminosos, però el conductor de la Volkswagen Transporter, en comptes de parar, va emprendre una fugida a tota velocitat emulant les persecucions de pel·lícules d’acció. Van seguir en direcció a l’A7, i va ser en aquesta autovia on realitzant

maniobres evasives va arribar a colpejar el cotxe patrulla i a apagar els llums per intentar no ser vist. Finalment,agafà la sortida 357 de l’autovia i van ser interceptats en un camí sense asfaltar, i emprengueren la fugida a peu pels camps limítrofs. A la furgoneta es va trobar una gran quantitat de marihuana (cannabis sativa), que va ser posada a disposició judicial, i l’endemà, després de la pràctica d’una prova de reconeixement, i en coordinació amb la Policia Local de Picassent i la Guàrdia Civil, es va procedir a la detenció del conductor, a qui s’acusa d’un presumpte delicte contra la salut pública. L’operació continua oberta per a la detenció d’un altre home que hi havia en el vehicle.

N O T Í C I E S

Una patrulla intercepta un vehicle carregat de marihuana

Juanjo Nevado

Congrés Internacional de Policies Els dies 17 i 18 de novembre es va celebrar a la ciutat de València el Congrés Internacional de Policies Locals en commemoració del 25 aniversari de l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE). La Policia Local de Montserrat va estar representada per l’intendent en cap i un oficial. Durant la primera jornada es va abordar el nou model de Policia Local Comunitària i Policia de Proximitat, on un inspector de la Policia Metropolitana de Londres i un capità de la Policia Nacional francesa van exposar els seus protocols d’actuació, i ambdós van destacar la importància de la relació amb el ciutadà i la ciutadana per aconseguir els fins preventius que es persegueixen i la detecció precoç de problemes socials que poden desencadenar conductes no desitjades. El segon dia es va abordar el paper de la dona en la Policia Local, des dels inicis dels cossos policials fins a

l’actualitat. Els panells van estar a càrrec de dones que van exposar els problemes amb què elles s’havien trobat en els seus inicis com a policies (algunes amb més de 30 anys d’experiència), i els problemes actuals que dificultaven el seu ingrés, el seu ascens, o la seua permanència. Les ponents pertanyien a Cossos de Policia Local de la Comunitat Valenciana, de la Comunitat Autònoma d’Andalusia i de Castella-Lleó (Valladolid). Juanjo Nevado

N O T Í C I E S

S’inicien les obres de reparació del castell dels Alcalans La Diputació de València, dins de la convocatòria de concessió d’ajudes econòmiques amb destinació a la realització d’obres de restauració per a la conservació de béns immobles de la província de València que posseïsquen valors històrics, artístics o d’interés local (RIHA) corresponent als exercicis 2014-2015, es va concedir a l’Ajuntament de Montserrat una subvenció en els termes següents: Recalçament i restauració d’urgència de la muralla oriental del castell dels Alcalans, amb una subvenció de 40.000 euros. El 21 de novembre es va comunicar oficialment a l’Ajuntament que podia iniciar les tasques de restauració i que les obres hauran d’estar finalitzades en un termini de nou mesos. Les actuacions que es realitzaran sota aquest projecte són imprescindibles perquè en el futur es puga recuperar arquitectònicament l’enclavament. Bàsicament aquestes són: • Arqueològicament es farà l’estudi mural (evolució i diagnosi, tipologia, morfologia). • Neteja de la vegetació que altera les estructures murals. •

Memòria arqueològica.

• Estabilització dels volums desplomats i fora de lloc que s’han separat en els cossos de fàbrica.

• Omplir els buits de murs reproduint la tècnica original de la maçoneria encaixonada o tàpia de terra. • Una vegada consolidats els murs, es procedirà a la restauració dels seus paraments. Cal recordar que el castell dels Alcalans de Montserrat ha estat incoat com a Bé d’Interés Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana (Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, Direcció General de Patrimoni Cultural), expedient BIC codi 46.20.172-002, anotació R-I-51-0.010.504. El castell dels Alcalans va ser un emplaçament estratègic militar islàmic durant els segles XI, XII i XIII. El complex defensiu va estar habitat al segle XI per un alcaid i la seua guarnició de soldats. Des del castell l’alcaid exercia l’administració d’un districte castral, la conca del riu Magre, entre Torís i Carlet, al mateix temps que controlava el pas del bestiar transhumant i les mercaderies que, provinents d’Aragó, es dirigien cap a la Ribera del Xúquer. A la crònica d’Alfons X el Savi (segle XIII) es relata com el Cid va capturar el seu alcaid en una de les incursions que varen servir de pas previ a la conquesta de València. Angels Jiménez Jiménez G.C.

Carta des del cementeri: 1 de novembre, dia de Tots Sants Esta és una data assenyalada en molts països, amb diferents maneres de celebrar-la. Però el que sí que és segur és que és un dia en el qual recordem a tots els éssers estimats que ja no estan amb nosaltres. Eixe dia els homenatgem i els el dediquem per ferlos arribar el nostre amor i els records de moltes maneres, amb flors o amb una visita als seus sepulcres.

Són dates en el que el treball es multiplica per deu quant a manteniment. Amb anterioritat, i com cada any, s’arreglen i pinten els quadrants de la part vella, junt amb els bancs i la creu central. Cal netejar els fanals i els banys més a fons que d’habitual, a més de fer tot tipus de reparacions com pegar lletres i fotografies, o siliconar un tros de làpida on va col·locat el búcar, etc., igual que ajudar, en especial a la gent major, amb les escales i la pujada i baixada de les flors, o el que vullguen posar, que per a eixes tasques estic. I per supost que cal mantenir tots els corredors i poals de fem nets i endreçats perquè siga més agradable la visita. S’ha fet una ampliació d’alguns corredors per a un millor ús de l’elevador i ha quedat de categoria.

N O T Í C I E S

La majoria de la gent visita el cementeri uns dies abans de l’1 de novembre per netejar els sepulcres i col·locar-los les flors, per tenir-los preparats per al gran dia. Eixe dia el cementeri s’ompli de tots els colors imaginables, i en la meua opinió és molt bonic veure’l així.

Molta gent quan va a visitar un ser estimat es troba amb la sorpresa que no està el seu búcar, segurament tombat per l’aire. Per aquesta raó, des que estic de soterrador arreplegue tots els búcars, amb o sense flors, fotografies, lletres, etc., i ho guarde tot per si algú ho reclama. Molta gent ho sap, però altra no. Vull aprofitar per donar les gràcies a Demelza Navarro Sesé, la meua dona, que des del dia que vaig començar tingué la idea d’aportar color als tests que hi havia buits, emplenant-los amb les flors que la gent rebutja per a substituir-les per altres, netejar-los i canviar-los cada uns quants mesos, en especial a l’hora d’anar. Gràcies per aportar eixe toc tan bonic i elegant. Gràcies també a l’equip de govern, a Paco Marina, el meu encarregat, i en especial al nostre alcalde Josep Maria, per confiar en mi des del primer minut. Atentament, Agustín Garrido Olivares El soterrador de Montserrat

N O T Í C I E S

Normes de funcionament per a organitzar les festes a càrrec dels festers i les festeres cada any Després dels fets esdevinguts a principis del mes d’agost, que van concloure amb el tancament del barracó de les festeres, i atés que l’Ajuntament haurà de col·laborar amb les despeses de la festa de la Mare de Déu d’Agost 2017, a més de què tampoc no hi ha festers de Sant Roc 2017, és el moment de plantejar i consensuar les mesures que han de regir d’ara endavant els casos en què els festers i les festeres decidisquen fer o no fer barracó, en funció del que cada colla decidisca cada any. El que es vol dir és que pot haver un any que festeres i festers decidisquen fer barracó i altre que decidisquen no fer-ne. També hem rebut comentaris de futurs pares i mares de festers i festeres que volen que els seus fills facen la festa, que qüestionen les tasques i el treball a fer en el barracó, i per això farem dues propostes: 1. Festers/es que volen fer el barracó. 2. Festers/es que no volen fer el barracó. 1. En aquesta primera opció, enguany haurem de definir en què consistirà l’ajuda que l’Ajuntament dóna a les festeres (i enguany tampoc no hi ha festers de Sant Roc). Com ja comentàrem i així se’ls va dir a les festeres, en breu concretarem quina ajuda serà la que rebran per part de l’Ajuntament. Deuria ser un acord que aprofite per a propers anys, quan es decidisca que no es vol fer el barracó per part de les quintes corresponents. Després de la reunió a la que van ser convocats els portaveus de la corporació amb l’equip de go-vern i a la que varen assistir Laura Sanjuan i Paz González, vam acordar que l’Ajuntament farà una aportació de 5.000 euros amb càrrec al capítol II (Despesa Corrent) del pressupost de l’any 2017, i sempre amb l’acord de les festeres de l’any 2017 del tipus de despesa que ha de pagar l’Ajuntament. Aquesta ajuda serà la que l’Ajuntament consignarà en els pressupostos, en els anys que no es faça barracó, a festeres o a festers. 2. En l’opció en què es decideix fer el barracó, enumerarem les condicions que hauran d’acceptar els festers i les festeres per poder fer-lo:

a) Si hi ha festeres i festers, aquests hauran de fer la festa conjunta amb una caixa única, siguen el nombre de festeres i festers que siguen. El benefici es dividirà per persones i es repartirà en funció del nombre de membres de cada festa. b) Com que fins ara es disposa de dos baixos per a poder fer el barracó al carrer del Metge Manuel Llombart (davant del parc de l’Agroix), en el més xicotet és ficarà el servei de barra i en el gran, el servei de cuina. La barra no estarà al carrer. c) Els horaris d’obertura i tancament seran els mateixos que tenen els locals d’oci del poble du-rant el mes d’agost. Això vol dir que a l’hora que pertoque el barracó estarà tancat amb les portes baixades, i les cadires i les taules apilades. Sense cap tipus d’activitat. d) Com fins ara, l’Ajuntament els proveirà del servei d’energia elèctrica i aigua potable. També ges-tionarà la possibilitat de cadires i taules de la Mancomunitat de la Ribera Alta, per a reduir la despe-sa del lloguer a festers/es. e) Pel que fa als altaveus de l’equip de música, cada dia es guardaran en el baix. No podran que-dar-se fora, al carrer. f) La neteja de l’espai que ocupa el barracó serà responsabilitat de festers/es. g) Respecte de la cuina, l’oferta de tapes i entrepans serà simple i senzilla, intentant fer una carta simplificada, tenim en compte que poden haver-hi plats que poden fer-se a casa, i sols haver de calfar-los per a servir-los. Com a suggeriment, la relació de tapes podria ser: [...]. La relació d’entrepans podria ser la següent: [...]. El barracó no és cap restaurant. És un lloc on anar a gaudir de la companyia, per a col·laborar en la festa, fer-se un entrepà a la fresca o endur-se el propi entrepà de casa. h) Després de l’experiència dels darrers anys, pel que respecta a la neteja del baix de la plaça de la Constitució, en els actes de les paelles del dia 1 de maig i el sopar de quintes, com que no ha estat tan correcta com deu ser, s’haurà d’entregar una fiança en efectiu de 150 euros, i si la neteja del baix és la correcta, aquesta es tornarà.» Montserat, 5 de setembre de 2016 Josep Maria Mas i Garcia

El Projecte Educatiu “La Fira Aèria” es desenvolupa aquest any en 65 centres de la província de València. La Universitat de València, El Caleidoscopio, el CEFIRE de Torrent i l’Ajuntament de Montserrat, donen el tret de sortida a la La Fira Aèria, un projecte d’innovació educativa que té per objectiu que joves d’entre 12 i 18 anys aprenguen a construir drons amb una finalitat social o mediambiental d’impacte positiu per al seu entorn. En el projecte participen més de 3.000 estudiants dels més de 60 instituts de la província de València que ja han confirmat l’assistència. Per part de l’Ajuntament de Montserrat participa l’IES Alcalans. La Fira Aèria és una proposta que busca fomentar vocacions tecnològiques, així com l’empoderament tecnològic de joves estudiants d’ESO i Batxiller mitjançant la construcció d’un dron i la reflexió sobre la tecnologia en el seu conjunt, com una potent eina per millorar l’entorn humà, i no únicament com un objecte de consum. També busca imaginar el futur aeri mitjançant l’ampliació de coneixements i habilitats en un espai d’aprenentatge i creació inclusiu i cooperatiu per a adolescents. Aquest projecte serveix també per estendre ponts i estimular la comunicació entre l’administració pública, la comunitat escolar, els centres d’innovació, les universitats i els diversos agents socials implicats en les problemàtiques que pretenen resoldre amb els drons dissenyats, permetent generar xarxes d’innovació educativa d’àmbit local i provincial.

Una vegada finalitzat el procés de formació del personal docent implicat, aquest s’encarregarà de guiar al seu alumnat en el desenvolupament d’un projecte que començarà amb una revisió històrica dels models de les relacions entre tecnologia i societat. Continuarà amb una introducció a la teoria del vol i finalment se centrarà en el disseny i la construcció d’un dron, que haurà de realitzar activitats de benefici comú per a l’entorn local. Com a colofó, a mitjans del mes de maig de 2017 es convocarà a tots els centres participants a presentar els seus treballs a la Fira Aèria, un esdeveniment que tindrà lloc a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València. Aquí els i les joves participants hauran de dissenyar i construir els estands on mostrar a la resta de participants les bondats socials i artístiques dels seus artefactes voladors, i realitzar una ponència explicant com han gestionat el projecte. L’esdeveniment finalitzarà amb una exhibició de vol de tots els drons presentats a la Fira. La concepció, l’estructura i la posada en pràctica de la Fira Aèria va a càrrec de l’empresa de divulgació especialitzada en ciència i innovació El Calidoscopi i ha estat possible gràcies a la col·laboració de Lot Amorós i el projecte Flone, que van inspirar aquest projecte. En el projecte participen els ajuntaments de l’Alcúdia, Algemesí, Almussafes, Anna, Alzira, Bellreguard, Benetússer, Benigànim, Benifaió, Bétera, Bunyol, Canals, Carcaixent, Càrcer, Catadau, l’Eliana, Enguera, Foios, Guadassuar, Massanassa, Montserrat, Museros, Ontinyent, l’Olleria, Paiporta, Paterna, Picassent, la Pobla de Farnals, la Pobla de Vallbona, Puçol, el Puig de Santa Maria, Rafelbunyol, Riba-roja de Túria, Sagunt, Sedaví, Tavernes Blanques, Utiel, València i Xàtiva, que des de les seues respectives regidories d’Educació li han donat suport, refermant així el seu compromís per incentivar i fomentar el coneixement cientificotècnic entre els més joves.

N O T Í C I E S

Drons socials construïts per joves estudiants aterren als instituts de la província de València

La primera etapa del projecte, la formació dels prop de 150 professors i professores inscrits, desenvolupada en col·laboració amb el CEFIRE de Torrent, ja està en marxa i finalitzarà al gener de 2017. Amb l’objectiu d’assolir tot l’àmbit geogràfic, les localitats d’Almussafes , Xàtiva, Paterna, Benetússer, Algemessí, Bunyol, Museros, Alzira i les Naus de València s’han establert com les seus on s’impartiran els diferents cursos formatius per al professorat. 45

P L A Ç A L A

Fa quasi un any que es va constituir l’Associació Montserrat Comparteix El balanç de l’Associació durant aquest any, creiem que ha estat molt satisfactori, almenys per a nosaltres, ja que a través de l’Associació hem pogut ajudar al voltant de 70 famílies perquè la situació de necessitat en què es troben siga més suportable. Totes les persones que opten a l’ajuda alimentària del Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) són persones que han estat: primer valorades pel treballador social i després compleixen els requisits per optar al menjar de la FEGA. Qualsevol persona que es trobe en aquesta necessitat pot optar a aquesta ajuda. La nostra Associació no només s’encarrega de repartir el menjar que ens subministra el Banc d’Aliments, volem anar més enllà i donar vida a projectes en els quals es fomente la solidaritat i sobretot contribuir a l’augment de l’autoestima de les persones beneficiàries. Amb molta satisfacció anunciem la creació d’un hort ecològic. Un projecte que nosaltres hem fet realitat però que sense l’ajuda de tots els qui han participat no hauria sigut possible. Volem agrair a totes les persones a les que hem cridat a la porta i ens l’han obert de bat a bat..., com, en primer lloc, a l’empresa que ens ha facilitat el terreny que pertany a tres veïns del poble (José Luz, Alfredo Marín i Ramón Gómez)... Imposible fer-ho sense la seua ajuda. El segon pas va ser proposar-ho a l’Ajuntament, i una vegada més, el suport ha estat total en tot el procés per adequar el terreny i una subvenció per poder fer-ho. El tercer pas va ser buscar persones formades que volgueren dur la direcció i la coordinació per gestionar la seua posada en marxa..., i tenim a Joan Viñals i Mª Bel Sánchez-Gil. Per a la creació de l’hort comptem amb un xicotet capital i les despeses cada dia augmenten, de manera que pensem en fer un altre projecte que ens estalvie

una despesa inútil, com és el Banc de Ferramentes, segur que hi haurà gent que en tingua a casa i que ja no les utilitze, doncs bé, ara poden ser útils bé prestant-nos-les o donant-nos-les perquè siguen aprofitades. I ací també agraïm la col·laboració d’Emilio de la Ferreteria Montserrat per la seua aportació. Volem agrair també la col·laboració a la cooperativa de Montserrat. Volem agrair la confiança en la nostra Associació a Caixa Rural de Torrent i a l’Ajuntament per ser els dipositaris del menjar que es recollirà el proper dia 27 de desembre en la primera edició de la cursa de Sant Silvestre. Esperem que la participació siga molt nombrosa. Tota aportació per xicoteta que siga, per a nosaltres és molt gran... Pedra a pedra es fa una muntanya. Com en el nostre anterior escrit, insistim que si tens un projecte solidari, conta-nos-el i entre totes i tots el farem possible. Aprofitant aquestes dates, l’Associació vol desitjar a tot el municipi unes Bones Festes i un molt Bon Any 2017. No oblidem a les persones que no podran celebrar aquestes festes i pensem cadascú de nosaltres si està a les nostres mans el fet de poder canviar aquesta realitat. GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES A TOTHOM PER TOT. Mar Delgado Moreno A. Montserrat Comparteix

Club de Pilota

El Club de Pilota de Montserrat vol aprofitar l’escrit següent per a fer una descripció dels èxits aconseguits en aquesta recta final de l’any. Pel que respecta al Club, han estat: - Marc Gimeno Sánchez: campió individual sub-23 d’Escala i Corda; 4t classificat a l’individual professional d’Escala i Corda, i nomenat millor jugador jove de la temporada 2015/2016.

I entre l’alumnat de l’Escola de Pilota, tenim: - Alejandro Gil Sanjuán i Pau Cerveró Campos: campió i subcampió de One Wall en categoria infantil, al primer campionat de la temporada. - Juan Carlos Gallego i Alejandro Gil: subcampionat autonòmic de One Wall en categoria infantil per parelles.

L A

- Eva Maria Martínez: campiona de tecnificació sub-23 junt amb Mar, de Bicorp.

P L A Ç A

- Federico Oliva Sala: campió individual de 2a categoria de la modalitat de Galotxa.

-Tercers classificats al campionat autonòmic en categoria juvenil de One Wall. Cal assenyalar que a la fase final hi van haver 9 jugadors de l’Escola. - Carlos Salmerón Alemany: millor entrenador de galotxa als jocs esportius 2015/2016. Volem recordar que estem ampliant el nostre número de socis i sòcies, i volem que tot el poble ens ajude a portar endavant el nostre club i el nostre esport. Totes les persones associades tindran descomptes esporàdicament en partides de professionals i en començar el proper any 2017 podran gaudir d’un cert nombre d’activitats per a elles, entre d’altres. La Directiva vol aprofitar aquestes línies per a desitjar un bon Nadal i unes bones festes a tot el poble.. Fede Oliva Directiva

L A

P L A Ç A

Festa, emocions i somnis que acompanyen En la Falla El Castellet ens dóna igual si ens trobem a març, juny, agost o novembre, i és que sempre tenim coses a fer! A mesura que avança el temps ens adonem de la dimensió i el tamany que va adquirint la nostra falla gràcies als nostres fallers i falleres, que cada dia en són més, i a tota la gent del poble que col·labora i ens dóna suport. És per això que no parem de promoure activitats per satisfer a tothom, tant a grans com a menuts i menudes. Després d’unes bones vacances d’estiu, amb l’inici del curs escolar hem introduït a la Falla El Castellet la celebració dels aniversaris de les nostres falleres i fallers més menuts, doncs al cap i a la fi, ells són l’essència, el motor i el futur de la nostra falla. A finals de cada mes de l’any organitzarem una vesprada de berenar i activitats per a celebrar tots els aniversaris dels xiquets i xiquetes nascuts en aquest període, com ja estem fent des de setembre. Rialles, jocs i berenar fan del Casal el lloc amb més innocència del poble per unes hores.

El mes d’octubre és el mes del mig any per excel·lència. Recordant les darreres falles i per carregar les piles per a les properes, el mig any sempre és una bona excusa perquè falleres, fallers i tota la gent del poble s’ho passe d’allò més bé. Després d’un gran passacarrer matutí vestits amb la indumentària tradicional, a la nit tornarem a disfrutar de les nostres ‘tradicionals’ IV Paelles de la Tardor, i és que tot allò que té el nostre segell ja és per a nosaltres tradicional. A la nit ens acompanyaren els nostres amics de DiscoSound Espectacles, que allà on van sempre fan festa amb un èxit garantit. L’endemà continuàrem el mig any amb un fum d’activitats i castells unflables per als més menuts, i finalitzàrem el cap de setmana amb els correfocs, a càrrec dels nostres amics de la penya coetera El Tramús, que ja és el tercer any que comptem amb ells. Però el mes d’octubre no acabava ací per a nosaltres, que millor que passar la nit més terrorífica de l’any acompanyats de tallers tenebrosos, el tradicional “paga o plora” pel poble i les disfresses aterridores. A la nit de Halloween comptàrem amb la visita de diferents personatges, des dels pallassos assassins més buscats d’Espanya, passant per l’home del sac que inquieta els més menuts cada nit, un gran grup de bruixes i fins al fantasma que habita al Castellet del poble. Però tota falla necessita engalanar-se i posar-se en peu quan es tracta de proclamar les seues màximes representants. El 19 de novembre tots i totes ho férem en una nit emotiva i plena de somnis al Saló Campos. Tant de temps esperant aquest moment i per fi va arribar per a proclamar Luna Soto i Martínez com a fallera major infantil de 2017 i Marta Garcia i Alcantud com a fallera major 2017 de la Falla El Castellet. Diuen que no hi ha coses impossibles, per això estem segurs de què Luna podrà tornar a representar la Falla tan bé com ho va fer

l’any passat. Amb un somriure que es contagia sols amb mirar-la, de segur que ho tornarà a fer, i la seua experiència, encara que no exempta de nervis, intentarà transmetre-la a la seua fallera major d’enguany. Perquè Marta té tot el que es necessita: simpatia, ganes, il·lusió i un gran cor, ple de bondat, que no li cap al pit. Des de la Falla El Castellet no podem estar més orgullosos de què Marta, Luna i el nostre president Jordi Cerveró i Moreno ens representen aquest any i poder ser testimonis d’un somni que ja comença a fer-se realitat per a ells.

Acabàrem el dia amb el sopar de Nadal, on tots els i les assistents vam brindar per aquest magnífic any viscut i que ja acaba.

Com diu el refrany: «no és com es comença, sinó com s’acaba», i a nosaltres ens agrada fer les coses en gran. El Nadal es va instaurar al nostre Casal el 17 de desembre i després d’una vesprada plena de tallers més nadalencs, vam rebre la visita del pare Noel per a alegria dels nostres xiquets i xiquetes, i no tan xiquets...

Alicia Navarro Vilar Falla El Castellet

P L A Ç A

Sols ens queda desitjar-vos també a vosaltres un bon Nadal, unes bones festes i un pròsper any nou. Tal volta amb un pessiguet de la grossa de Nadal tot siga més fàcil, així que no dubteu en posar-vos en contacte amb algun faller/a si voleu una papereta de loteria de la nostra falla, tant per al sorteig de Nadal com per al del Xiquet.

Francisco Puchades, subcampió del món

L A

Donem l’enhorabona a Francisco Puchades que el passat dia 20 de novembre, es va proclamar subcampió del món de doma clàssica en la categoria de juvenils O de cavalls de PRE, a Sevilla, amb el seu cavall Ladino FV i entrenat per Javier Mesa. Celia Marín

Felicitacions, Marc! El passat 11 d’octubre de 2016, es va fer pública la Resolució del director general de Política Educativa, Jaume Fullana Mestre, per la qual concedeix els premis extraordinaris al rendiment acadèmic d’Educació Primària corresponents al curs 2015-2016. Volem donar l’enhorabona al nostre veí Marc Chirona Pla donat que ha finalitzat els estudis d’Educació Primària amb una nota mitjana de 10 al seu expedient acadèmic. Marc Chirona Pla

Des d’ací, les nostres més sinceres felicitacions!

L A

P L A Ç A

Les falles ja estan propet! A partir d’aquestes dates, la faena, els actes i el treball augmenten exponencialment per a qualsevol comissió fallera, ja que comencen a preparar-se per a la setmana gran que es viurà en el mes de març, o a principis d’abril, com és el nostre cas.

més divertit. El divendres a la nit es van presentar els esbossos dels nostres monuments per al proper any. Vam comptar amb la visita dels seus artistes, els quals ens van explicar els monuments detalladament i van donar a conéixer els lemes d’aquestes falles.

Les presentacions de falles veïnes, proclamacions i nomenaments van sumant-se al calendari, actes molt importants en una falla, especialment per a les màximes representants, ja que els permet iniciar oficialment el somni que tant havien desitjat, ser la màxima figura de la seua comissió.

- Lema del monument infantil: «Circ a Montserrat»

En el nostre cas, el passat dia 5 de novembre, es va realitzar el nomenament de les nostres falleres majors, acte molt emotiu i carregat de sentiment, on Yolanda i Blanca es van presentar a la nostra comissió com a falleres majors per a l’exercici 2016-2017. Un poc abans, tancant octubre, també vam celebrar el ja tradicional Mig Any Faller, on vam passar un cap de setmana d’allò

- Lema del monument major: «Els 4 elements»

Al dia següent, des de bon matí vam començar amb una despertà pels carrers del nostre poble, seguit d’esmorzar i parc infantil per a tots els xiquets i xiquetes. A la vesprada, i amb l’oratge un poc en contra, vam traure la nostra indumentària fallera, i desfilàrem pels carrers del nostre poble acompanyats per la banda de la SIUM. Finalment, i després d’haver sopat al Casal, vam gaudir de la millor música fins que el cos ens va aguantar. Un dia genial on es va posar de manifest la gran germanor fallera i l’esperit de falles que ens envolta. Però com també hem dit abans, tota figura fallera necessita una proclamació oficial del càrrec davant la seua comissió, acte que va tenir lloc al Saló Campos de Montserrat el passat 3 de desembre. Vam viure una vetlada inoblidable amb un munt d’anècdotes que contar i amb un gran final de festa que ens va permetre gaudir d’aquesta gran nit.

Lorenzo Sanjuán Navarro

Primera Sant Silvestre Solidària de Montserrat Caixa Rural Torrent 2016 La 1a Sant Silvestre Solidària de Montserrat Caixa Rural de Torrent naix com una idea innovadora en el municipi gràcies a l’Ajuntament de Montserrat i la Regidoria d’Esports amb el desig de potenciar l’esport i crear un ambient lúdic festiu en aquestes dates tan assenyalades. La Sant Silvestre no és una cursa on el que cal és fer una bona marca, sinó tot al contrari, és un esdeveniment lúdic, totalment gratuït, en el qual l’única aportació que es requereix a les

persones participants són dos aliments, els quals van dirigits al Punt d’Aliments Local. Aquest esdeveniment està obert a tot tipus de públic, sense distinció de sexe, raça o edat. El que pretenem amb aquesta cursa és que totes les persones participants puguen gaudir d’una vesprada diferent amb amistats, familiars, professors/es, etc.

L A

Sols ens queda desitjar-vos que passeu unes molt bones festes nadalenques i un feliç any nou 2017. Esperem que la sort ens acompanye en la loteria i que tots els somnis i desitjos es facen realitat l’any vinent. Carregueu bé les piles, perquè les falles 2017 ja estan ací

P L A Ç A

Pel que al futur pertoca, aquest mes de desembre, organitzarem la tradicional visita a ExpoJove; ajudarem els Reis Mags d’Orient a preparar la cavalcada tradicional i visitarem a totes les comissions veïnes en les seues presentacions.

El nostre desig és poder arribar al nombre més gran de gent i poder aconseguir que siga un esdeveniment amb gran repercussió en el calendari de la localitat any rere any. Des de la nostra empresa i des de l’Ajuntament sabem que des del treball i la unió és possible aconseguir les metes i fer d’aquest dia, una trobada social especial per a tot el qui participe. La inscripció a l’esdeveniment serà totalment gratuïta. Totes les persones interessades a participar en la Sant Silvestre tindran de termini per a apuntar-se des del dia 1 fins al 23 de desembre a les 24.00 h. Les dites inscripcions es realitzaran per internet, des de la pàgina web www.cronorunner.com

GD Instalaciones y Eventos G-Esport

P L A Ç A L A 52

II Tubada Nadalenca

L’any passat vam celebrar la 1a Tubada Nadalenca i va ser un autèntic èxit. Varen ser moltes de les amistats tubistes de diferents pobles (Real, Montroi, Xiva, Torís, Godelleta, Silla i fins i tot Almansa, etc.) els que ens van voler acompanyar. Des de la corda de tubes de la SIUM, volem que aquest concert siga un concert fix dins de les festes nadalenques del nostre municipi i, doncs, un any més, comptem amb la col·laboració de la Societat Instructiva Unió Musical i amb l’excel·lentíssim Ajuntament de Montserrat.

És per això que ens complau anunciar-vos que el divendres 23 de desembre, a les 20:00 hores, a la plaça de l’Església, oferirem la 2a Tubada Nadalenca. De segur que són molts els amics i amigues que aquest any ens tornen a acompanyar, i esperem poder comptar amb la vostra presència i passar una estona amb bona música, millor companyia i cantar unes quantes nadales. Dani Moreno Corda de tubes de la SIUM

xiquets i les xiquetes de Montserrat puguen tindre accés a tots aquestos beneficis i hem oferit classes de música gratuïtes per a l’etapa de 3 a 6 anys. La nostra il·lusió és omplir l’Escola de Música de xiquets i xiquetes que des de ben menuts comencen a gaudir de la música, i que aquesta els puga comportar tots aquests beneficis de què abans parlàvem. Esperem que aquest any siga el primer d’una llarga carrera musical i que el proper curs, tinguem moltes més famílies que vulguen tindre un músic o una música més a casa! Dani Moreno Escola de Música de la SIUM

Francament, és així. Doncs bé, sabem que són moments difícils per a tothom, però des de l’Escola de Música de la SIUM aquest any hem volgut que els

L A

Que la música comporta innombrables beneficis per a les persones és una realitat empírica que no té lloc a discussió en l’actual segle XXI. Navegant un poc per Internet, ràpidament podem tindre accés a nombrosos articles de premsa on es parla d’estudis científics que detallen les qualitats que acompanyen a aquest art mil·lenari. La millora de les habilitats del llenguatge, de la memòria, de la conducta o de la intel·ligència espacial, el desenvolupament d’una major facilitat per a solucionar problemes matemàtics complexos o pràctics del dia a dia, el fet d’augmentar la capacitat d’atenció, la memòria i la concentració, l’estimulació de la creativitat i la imaginació infantil, millorar la seguretat i l’autoestima així com la disciplina i l’organització i la planificació. A més, fomenta de manera molt notable les relacions entre iguals i les relacions entre persones adultes. És una eina per a treballar el diàleg, la cooperació, la coordinació i el treball en equip espectacular.

P L A Ç A

La música comporta innombrables beneficis

Continuem donant suport al foment de la lectura Per segon any, l’Ajuntament de Montserrat participa en el projecte “De Viva Veu” de la fundació FULL, per la qual cosa tenim el gust de convidar a la població a gaudir del Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta que tindrà lloc el pròxim dia 14 de gener en la Casa de la Cultura, a les 19.30 hores. Els nostres lectors i lectores del CEIP Evaristo Calatayud seleccionats per un jurat alié al centre escolar, participaran com a representants del nostre poble en la Fira del Llibre de València de 2017, en la final provincial.

L A

P L A Ç A

L’embrió del sopar de quintes

Era l’any 1984, en aquella època els joves d’Espanya havien de fer el servei militar obligatori. Hi havia una tradició, la del Dia dels Quintos, segons la qual els joves que teníem 19 anys i que anàvem a ser sortejats eixe any, acudíem a l’ajuntament, ens prenien una sèrie de dades: pes, altura, i més coses; i ens allistàvem. L’agutzil feia ban, i cridava els mossos nascuts l’any 1965... És coneguda per molts l’anècdota en la qual per megafonia, Josep Cerveró, Corfa, digué mossos i la gent entengué gossos, i al cap de poc temps hagué de fer un altre ban i aclarir-ho: «He dit mossos, no gossos».

l’hivern de 1985, algú va dir que podríem convidar a les xiques de la quinta, podia ser una bona idea, el fet de tornar a ajuntarnos tots aquells que no feia tant de temps havíem passat tants dies junts estudiant l’EGB al col·legi Evaristo Calatayud del poble. Li vam prendre la paraula i allí que varen acudir. Aquella nit fou memorable, vàrem tancar Ficus.

Un diumenge del mes de novembre, compràvem conyac, anís i mistela, i eixíem pel poble a oferir-ho a totes les cases, porta per porta, i als cotxes que passaven per la carretera, per a demanar la voluntat amb un mocador gran al qual li lligàvem les quatre puntes. Amb eixos diners féiem un dinar.

D’aquell sopar nasqué la idea d’ajuntarnos, la quinta del 65, tots els anys el primer divendres de març per a fer un sopar. També féiem un dinar un dia de la setmana taurina.

Nosaltres férem eixe dinar en el bar la Parreta, gestionat per Ramon. Ens van sobrar diners i férem un sopar; a eixe sopar,

Emilio Ros Quinta del 65

«Per a la Cooperativa de Montserrat, sempre ha estat la nostra entitat de referència. S’emporta quasi tota la nostra activitat. És un ajut i un impuls perquè que et dóna suport, que et coneguen, que els empleats siguen de la zona i que entenguen els problemes del camp, és millor que altres entitats que tenen altres branques de negoci. Totes es dediquen a l’agricultura, però Caixa Rural Torrent té més sensibilitat», va afirmar Ros. Ismael Casaban, director general de l’entitat, va encapçalar l’acte, que va tenir lloc a les instal·lacions del celler, i al qual va acudir també en representació de la caixa el director i el personal de l’oficina de Caixa Rural Torrent a Montserrat, Santiago Lerma, Inma Estellés i Javier Martínez, respectivament. L’alcalde del municipi, Josep Maria Mas, tampoc no va faltar a la cita, en què va agrair a Caixa Rural Torrent el suport al sector agrícola de Montserrat, una agricultura «minifundista que serveix de complement als treballs de les famílies en el sector secundari o terciari», en una localitat amb 7.200 habitants. «Està molt bé que una entitat com Caixa Rural Torrent es dedique d’alguna manera a ajudar, impulsar i potenciar tot el sector primari, en aquest cas, l’agricultura de Montserrat, que dins dels ingressos de Montserrat és una part important. No parlem només de les ajudes que cada client/a de Caixa Rural Torrent té com a persona usuària, com a membre de la cooperativa, sinó que és un ajut directe a la cooperativa», ha afegit Mas.

La cooperativa Coarval, composta per tres-cents socis i sòcies, té com a activitat més important el celler «tenim, segons l’any, entre un milió i mig i dos milions de quilos de raïm. Aquest any hi ha hagut una miqueta de minva i n’hem tingut un milió quatre-cents mil. L’any passat en vam tenir un milió set-cents cinquanta mil», la recollida de la garrofa i aquesta setmana comencen la de l’oliva. «Tenim també el servei de botiga i de maquinària que necessiten les sòcies i els socis: botiga de subministraments d’adobs i insecticides i d’eines, i de productes cooperatius alimentaris com oli, arròs, etc.», ha detallat el gerent de la Cooperativa de Montserrat, i alhora ha assenyalat que el volum de negoci «sol ser d’entre un milió d’euros l’any dolent i un milió dos-cents o trescents, el bo. Fluctua molt en funció dels preus dels productes del camp, que sempre varien. Per exemple, en els anys molt bons el moscatell pot valer 3,5 euros, i altres val 3 o 2,75 euros, cosa que afecta molt els comptes anuals».

L A

«Per a nosaltres és una ajuda molt important, molt gran, perquè som una cooperativa molt humil. Aquest any per desgràcia se’ns va trencar una màquina, una bomba de trafegament, i la reparàrem, però vam aprofitar per comprar-ne una altra de recanvi. Ens vam adonar que ens havíem apanyat amb una, però que era molt millor tenir-ne dues i estar previnguts», va destacar el gerent de la Cooperativa de Montserrat, Emilio Ros, durant unes trobades entre els membres de la cooperativa i Caixa Rural Torrent per segellar la donació.

P L A Ç A

La Cooperativa Agrícola de Montserrat compra una bomba de trafegament amb una donació de 3.000 euros de Caixa Rural Torrent

L A

P L A Ç A

CAL SABER. Festers, festeres i poble en general CAL SABER que en acabar la cordà de l’any 2007 un grup de joves que van quedar dels últims i, vista la poca participació que any darrere any hi havia, varen comentar la possibilitat de crear una penya amb la premissa de què la festa del foc «no ha de morir». Així es va crear la penya El Castellet que va durar només un exercici, i l’any següent va nàixer l’associació El Socarrim. CAL SABER que l’associació El Socarrim es va crear amb l’única finalitat de mantenir tots els actes de les tradicions pirotècniques de Montserrat, seguir realitzant-los i millorant-los, és a dir, col·laborar amb la festa i ajudar en tot el necessari pel que fa als permisos i llicències perquè les cordaes no desaparegueren i així continuar amb les tradicions del nostre poble. El primer que aconseguírem va ser llevar la gàbia i fer les cordaes en un espai obert. CAL SABER que des que s’han fet les cordaes al poble de Montserrat, SEMPRE s’ha dedicat dos dies a elles (la matinada del 15 i 16 d’agost), en acabar els tradicionals concerts de festes. Les cordaes sempre s’han celebrat en honor a la Mare de Déu i sant Roc. Cada any canvien les festeres i els festers, però les cordaes tots els anys han continuat celebrant-se. No cal recordar que la cordà és un acte més de tots els que conformen el dia de la festa, com poden ser el concert, la processó, la mascletà, el castell de focs, la revetla, entre d’altres. Per tant, CAL SABER: festers, festeres (passats, presents i futurs) i tot el poble en general que, l’obligació d’organitzar i dedicar la partida pressupostària corresponent a les cordaes de la Mare de Déu i de sant Roc, correspon als festers i les festeres de cada any. És a dir, que tradicionalment els festers i les festeres com a organitzadors, sempre han aportat una quantitat important de coets, tant pel que fa a la peça del carro com en coets solts. CAL SABER que cada persona participant que assistia a les cordaes portava la seua borsa de tela, el seu caixó o un sac de paper amb coets que de forma voluntària havia comprat i d’aquesta manera contribuïa a fer més grans i lluïdes les cordaes, i això és el que hem continuat fent des de l’associació El Socarrim fins a hui, aportar els coets que voluntàriament compra cadascú dels membres de l’associació, i que paguen de la seua butxaca. CAL SABER que ara per a poder realitzar les cordaes legalment s’ha de complir amb tots els requisits que marca la normativa, que no són pocs, i que són els que imposa la Instrucció Tècnica Complementaria (ITC) número 18 del Reglament aprovat pel Reial Decret 563/2010. CAL SABER que el que també fem des que entrà en vigor la ITC 18, i des de l’associació El Socarrim, és facilitar tots els tràmits que 56

deurien fer els festers i les festeres, fent totes les gestions burocràtiques amb les pirotècnies, l’Ajuntament, etc. Aportem tota la documentació necessària perquè en Delegació de Govern autoritzen la realització de les cordaes, a més d’aportar una important part econòmica per a la compra dels coets. Tan sols volem evitar problemes i que les cordaes siguen legals, festives i participatives. CAL SABER que els últims anys els festers i les festeres no han col·laborat com cal en fer el que és un acte més de la festa (excepte Sant Roc 2016). No hi ha hagut coets per a les peces del carro, i algun any no hi ha hagut ni coets, per uns motius o per altres sempre han fallat... I tot i això les tradicionals cordaes s’han mantingut gràcies a la col·laboració i l’esforç de les penyes coeteres de Montserrat. CAL SABER que l’associació El Socarrim organitza la cordà infantil que se celebra el dia 14 d’agost per la vesprada i la cordà tradicional de l’últim dissabte d’agost a la plaça de l’Església (amb coets de menys intensitat), amb la intenció de mantenir les tradicions del nostre poble. D’una banda, introduir els més menuts i menudes en la cultura del foc, i d’altra banda fer que els més veterans i veteranes tinguen una altra oportunitat de tornar a reviure aquelles nits passades amb nostàlgia. Finalment, CAL SABER que des de l’associació El Socarrim es prega que d’una vegada per totes quede clar que els festers i les festeres no deuen eludir la seua responsabilitat, i que l’acte de la cordà cal que estiga previst com a tal i se li done la importància i el lloc que mereix. Cal saber bé les coses i estem a la vostra disposició per a aclarir qualsevol dubte. Salut i coets. Lourdes Campos Associació El Socarrim

Unitat com a solució

Hi poden haver diferents opcions per a poder jugar «la mateixa partida». La primera opció i més segura, seria fer una única candidatura dels diferents partits d’esquerres que es presenten a les eleccions. Si fem memòria, des de l’any 1979 aquesta opció s’ha dut endavant en quatre ocasions. La part més complexa d’aquesta opció és la confecció de la llista electoral, però atés que tenim certa experiència, hi ha solucions que ho podrien fer possible una vegada més. L’explicació de la confecció de la llista electoral seria per a un altre article.

Dit açò, sí que em referiré a la nova situació política donada arran de les eleccions en els últims dos anys, i sobre tots els resultats al País Valencià i al nostre poble. De tots i totes són coneguts els resultats, en les diferents eleccions, des de les europees, nacionals, autonòmiques i locals. El ventall de partits i les diferents opcions que hi ha a l’abast de la ciutadania a l’hora d’elegir el vot, han fet possible que els governs que han sorgit sobretot després de les eleccions autonòmiques i locals, siguen governs en minoria o en coalició de diferents partits. En aquesta qüestió vull incidir justament. En els governs en minoria o governs de coalició. Un bon amic, sempre que parlem de política, em diu: «No jugueu la mateixa partida, la dreta juga amb les cartes marcades i vosaltres no», referint-se a la dispersió del vot que hi ha en l’esquerra. Agafant aquest comentari i pensant i reflexionant quan deixes anar els teus pensaments en llibertat, plasmaré en aquest escrit el que entenc que hauria d’ocórrer d’ara endavant per a poder governar des de l’esquerra i sobre tot pensant en les eleccions locals, que són les que ens han de preocupar. Solucions que ja s’han donat en el poble.

L’opció que ens dóna més garanties de poder governar amb més seguretat i tranquil·litat és la primera. Encara que fins ara els governs en minoria, des del diàleg i la confiança, també han estat possibles. Què seria el més important? Doncs des del meu punt de vista, per a fer possible que no jugaren «amb les cartes marcades», primerament, caldria que les diferents forces d’esquerres tinguérem clar el primer i principal objectiu. Si som capaços d’arribar a aquest primer acord, tindrem un gran pas donat en fer possible el projecte que ens unirà des de l’esquerra. En segon lloc, ficar damunt de la taula les propostes que siguen coincidents en els diferents programes, que de segur seran quasi totes. Una vegada arribat a aquest punt, la solució a la governabilitat de l’esquerra en el poble seria una realitat.

P L A Ç A

No seré jo qui reprenga des d’ací més explicacions i debats respecte de les possibles solucions que hauria de posar en marxa l’esquerra europea, i en particular la socialdemocràcia, per recuperar el temps perdut.

La segona opció seria aconseguir després de les eleccions un govern en coalició o en minoria amb suport extern. Aquesta situació postelectoral s’ha produït en el poble, també en quatre ocasions.

L A

Estem vivint moments convulsos i situacions que no haurien d’haver-se produït. S’han fet moltes anàlisis dels possibles mals de l’esquerra en aquest vell continent que anomenem Europa, i dintre de l’esquerra, també a la socialdemocràcia, que tantes coses bones ens ha dut i que donades les seues polítiques en la segona meitat del segle XX, tenim avui l’estat de benestar del qual gaudim.

Encara que no hem arribat a la mitat de la legislatura i algú o alguna puga pensar que és prompte per a tractar aquestes qüestions de futur, he de dir que en política el temps corre molt de pressa i els bons gestors i gestores han de pensar en els projectes a mitjà i llarg termini. Tornant al comentari del meu amic, hem de començar a treballar des de la unitat de l’esquerra per a poder jugar tots la partida amb les mateixes cartes. PD: Aquesta reflexió en veu alta també aprofita per a fer política d’àmbit autonòmic i estatal. Que tinguen bones festes de Nadal i que l’any vinent aconseguim els nostres somnis. Josep Maria Mas i Garcia

P L A Ç A L A

L’Associació Germans de Montserrat manté viva la flama per aproximar la llengua i la cultura francesa al poble de Montserrat El passat 25 de novembre es va organitzar una soirée français a la Casa de la Cultura. Primer es va projectar la pel·lícula en versió original Bienvenue chez les CH’TIS per desprès passar a fer una degustació de plats de la gastronomia francesa. Cal recordar que aquesta associació representa el Comité d’Agermanament de l’Ajuntament de Montserrat amb l’Ajuntament de Dourdan, i que es va crear expressament per donar resposta a les obligacions legals de la nostra administració local davant el compromís adquirit. També volem fer públic que la ciutat amiga de Vern-sur-Seiche ha venut al seu Mercat madalenc productes de la Cooperativa de Montserrat i altres com el pernil i la mel de comerços montserraters, gràcies a què l’associació ha fet les gestions pertinents per enviar-los un palet amb tots els productes encomanats. Àngels Jiménez Jiménez Secretaria

A Montserrat estrenem grup de danses! El grup de dansa El Castellet de Montserrat ens va fer gaudir de l’exhibició de dansa tradicional valenciana que va oferir com a activitat del mercat de Nadal en què va participar al passat dissabte 17 de desembre, a les 11.30 hores, a la plaça de l’Ajuntament de Montroi, organitzat per l’Associació Cultural de Montroi. El seu debut oficial amb indumentària està previst el pròxim dia 4 de febrer durant l’acte de presentació de les falleres majors de la Falla homònima. La idea que va nàixer al si d’aquesta falla amb el suport de la Regidoria de Cultura, ha crescut i ja es composa de membres que no són fallers però sí que són bons amants de les tradicions. Aquest grup assaja els dilluns i dimecres a les 22.00 hores, als baixos de l’escenari de la plaça de la Constitució. Si algú està interessat o interessada a participar i aprendre els nostres benvolguts balls, sols s’hi ha d’acostar. La mensualitat són 15 euros. 58

Comuniquem el nostre rebuig, la nostra decepció, la indignació i el menyspreu a la militància en les formes i el resultat del passat comité federal. El posicionament de la nostra agrupació respecte de la governabilitat de l’Estat, és no donar cap suport a la possibilitat d’una investidura de Rajoy. Dit açò i en la situació en què ha quedat el partit socialista, el nostre posicionament és intentar conformar un govern amb les forces d’esquerres i nacionalistes. També volem manifestar el nostre descontent per la nefasta decisió del secretari general i president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig, que ha donat suport a la rebel·lió que hi va haver en el passat comité federal. El que tocava fer el dissabte passat era posicionar-se davant el que el partit ha de fer en una probable investidura de Rajoy, que no és altra cosa que saber si la majoria del comité està a favor dels que defensen una abstenció o dels que defensem un vot en contra, i la decisió més important hauria d’haver sigut, si es podia estudiar la possibilitat de formar govern amb les forces d’esquerres i nacionalistes.

C O R P O R A C I Ó

Manifestacions de l’agrupació local del PSPV-PSOE de Montserrat després dels resultats del comité federal del passat dia 1 d’octubre

Però com ja sabeu, aquest debat i les posteriors votacions no van ser possibles, i és ací on manifestem el nostre descontent en els esdeveniments ocorreguts el dissabte passat. L’agrupació local del PSPV-PSOE de Montserrat està en la línia de l’anterior secretari general Pedro Sánchez. Votar no en una probable investidura de Rajoy i el més important, iniciar les converses amb les diferents forces d’esquerres i nacionalistes del parlament espanyol, per poder conformar un govern progressista. Montserrat, 3 d’octubre de 2016 L’executiva local del PSPV-PSOE

De legitimitats i coherències

«Abstindre’s no és donar suport, però el resultat és el mateix», afirmava el passat mes d’octubre un diari generalista a propòsit de l’abstenció del PSOE perquè Rajoy fóra investit presidente del gobierno de España. L’objectiu era (i és) clar: satisfer les demandes de l’ÍBEX. No patiu, que ja els ho pagaran amb algun càrrec a Gas Natural o Endesa. Vegeu, si no, els valuossíssims consells de Felipe González i José María Aznar.

C O R P O R A C I Ó

En nom de l’estabilitat, i d’allò que diuen sentido de estado, la genuflexió del PSOE acabà amb la poquíssima legitimitat que encara ostentava el partit fundat per Pablo Iglesias el 1879. Iglesias era aquell barbut que deia que el «abstencionismo político obrero es la muralla que mejor resguarda los privilegios de la burguesía». És a dir, tot el contrari al que ara ha fet el PSOE: donar carta blanca als qui durant quatre anys han soterrat les conquestes aconseguides per la classe treballadora després de dècades de lluita. I de la corrupció? Ningú recorda que hem patit un saqueig planificat? «Te quiero un huevo», va dir Francisco Camps al Bigotes. La faena ja estava encaminada: «dos milions de peles». El Partido Popular no és, certament, l’aspiració de les bases del PSOE. És, però, la imposició de les (seues) elits. I l’alternativa no pareix que siga convincent. El mateix Pedro Sánchez, que ara es mostra com la víctima de tota aquesta conxorxa, defensà el 2011 la reforma constitucional que posava per davant el pagament del deute a qualsevol inversió en sanitat, educació, etc. No és no, o sí. I ara què? A data de 16 de novembre, quan s’escriu aquest article, la Troica toca de nou a la porta i la Llei Mordassa continua reprimint els qui protesten. Ens veuran, per això, com sempre, de front: amb les desposseïdes i desposseïts, els sindicats de classe i els moviments socials. Ara bé, en l’àmbit local, el pacte amb el PSOE continua vigent. Hi ha una clara diferència entre simpatitzants, militants de base i votants del PSOE (gent d’esquerres), i les elits. Els primers han estat traïts pels segons. I nosaltres, per damunt de totes les diferències que puguen haver-hi quant a l’ideari, continuarem treballant amb ells, dia a dia en el govern municipal perquè compartim el projecte de millorar la qualitat de vida de les veïnes i dels veïns de Montserrat. Continuem treballant en comú. El col·lectiu Esquerra Unida de Montserrat vos desitja unes bones festes nadalenques. Salut i República Agustí Campos Perales Seguix-nos al nostre Facebook

Desde el grupo municipal del Partido Popular, estamos satisfechos de ver que hoy en día es una realidad, tener el colegio definitivo para nuestro municipio, y que todos los niños lo puedan disfrutar. Es cierto que este colegio debería de haber estado hecho hace muchos años, pero tenemos que recordar que el Ayuntamiento de Montserrat, en el año 2008 (estando gobernado por el Partido Popular), tuvo que preparar un Plan Especial y presentarlo en la Consellería de Urbanismo, para obtener un suelo dotacional educativo y poder continuar avanzando el proyecto del colegio nuevo, ya que en esos momentos el suelo que tenia cedido la Consellería para construirlo, la Confederación, no daba autorización para la construcción del mismo. Las diferentes corporaciones que ha tenido nuestro Ayuntamiento y con esto implica a todos nuestros ciudadanos. Ha tenido que hacer un gran esfuerzo, pero pensamos que hoy en día ya es una realidad, de la cual tenemos que estar todos orgullosos. Es cierto que para llegar al nuevo colegio, al Ayuntamiento le queda una asignatura pendiente, y es el mejorar el acceso por la calle Doctor Marañón, ya que esta calle tiene una parte importante sin aceras. Por eso esperamos que el equipo de gobierno para el próximo presupuesto municipal, esta sea una de la inversiones a tener en cuenta y si es por supuesto tendran nuestro apoyo en esta inversión. Nuestro municipio hoy con el colegio público terminado, y con la inversión municipal que se ha hecho en la escuela infantil, en referencia a la comunidad educativa, nos queda pendiente, que avance en la Consellería el proyecto de la ampliación del instituto. En este caso el Ayuntamiento en lo que le corresponde tiene todos los deberes hechos, por lo que esperamos que los gobernantes de la Consellería de Educación, le den una continuidad rápida, ya que es un proyecto de hace también muchos años. En este caso, por supuesto la corporación municipal, también tendran nuestro apoyo para lo que se necesite.

En breve, el equipo de gobierno municipal, nos presentaran los presupuestos para el año 2017, y nosotros desde la oposición, les podríamos pedir muchas cosas, pero somos conscientes de la situación del ayuntamiento, y por eso se tiene que ser realistas. Es cierto que a todos nos gustaría poder hacer muchísimas cosas, pero pensamos desde el grupo municipal del partido popular que hay dos cosas necesarias para el presupuesto próximo, una la que hemos indicado anteriormente, de la mejora del acceso al colegio, en la calle Doctor Marañón, y otra mejorar los caminos de nuestro termino municipal. Ya estamos en Navidad, es un momento perfecto para demostrar a todos los que nos rodean nuestro aprecio y respeto. No solo a familiares y amigos, sino también a todas aquellas personas, empresas, empleados o compañeros con las que a diario convivimos o mantenemos cualquier tipo de relación, ya se personal o laboral. Desde el grupo municipal del Partido Popular, os deseamos unas felices fiestas y un prospero año 2017

C O R P O R A C I Ó

Desde el grupo municipal del Partido Popular

Laura Sanjuán Partido Popular de Montserrat

Generositat

C O R P O R A C I Ó

Després d’un any marejant la perdiu uns i altres, hem arribat a un gran acte de generositat, la del PSOE amb el PP del Sr. Rajoy. Ha sigut un acte d’altruisme en tota regla, ja que 11 abstencions socialistes eren suficients perquè la dreta continuara governant Espanya, però el PSOE ha volgut ser esplèndid amb els conservadors i va obligar a l’abstenció a tot el grup socialista al complet. Els dos grans rivals s’han unit. L’esquerra socialista que s’ha oposat tantes i tantes vegades a les polítiques educatives, socials i laborals dels ministres del Sr. Mariano, ara mengen sopes junts. El marianisme s’ha convertit en el nou sistema polític amb el suport dels nous fidels (diputats i diputades socialistes), que han estat triats per votants de l’esquerra que no volien les polítiques de Rajoy. Diuen que la gent desconfia dels polítics, i clar, no els falten raons. Per una banda, veuen a uns que s’han enriquit suposadament del seu càrrec, i per altra banda, veiem que qui podia canviar la situació, ara està de part del qui l’ha provocat. És normal que la gent estiga un poc cremada de la política. L’abstenció dels socialistes ha sigut un acte de valentia?, o potser de covardia per evitar un mal major? El ben cert és que l’abstenció del PSOE ha donat carta blanca al Sr. Rajoy perquè seguisca fent de les seues. Davant d’una injustícia tenim tres opcions: dir no, abstenirse, o dir sí. Dir no a Rajoy significava oposar-se a les seues polítiques i defensar les pròpies, abstenir-se és amagar el cap baix l’ala fent-se el suec, o dir que sí seria una estafa. En este cas l’abstenció i el sí és el mateix. Este altruisme generós dels grans partits sembla un poc sospitós. A Montserrat també trobem molta generositat política, en este cas el PP està sent benèvol, submís i altruista amb els i les socialistes de Montserrat. Les dues forces rivals caminen juntes amb els pressupostos dels últims anys. L’abstenció del PP en els dos darrers pressupostos ha donat carta blanca als socialistes per distribuir els diners i els sous al seu plaer. El cas més evident fou l’any passat quan en el plenari de desembre el PP els van votar en contra els pressupostos i un mes després sense moure ni una coma els va donar per bons. Quines coses més estranyes té la política. Enguany amb tota seguretat es repetirà la història. 62

Certament estem en política per a construir, però també estem perquè les coses siguen justes i el pressupost econòmic estiga ben distribuït. El regidor i la regidora d’AIGUA no hem entrat en política per tindre la boca tancada a canvi de butxaques plenes, i per tant allò que estiga bé ho reconeixerem i ens oposarem a allò que siga injust. En resum, els politòlegs ja parlen d’una nova ideologia, un nou corrent polític: el PPSOE. No m’agraden estes aliances, perquè estan fonamentades en la por, amb la por de què els lleven el poder i en la por que infonen a la gent dient que els altres són «el dimoni», i ni ells són sants ni els fantasmes existixen. Fa temps que li pegue voltes al tema i em pregunte si el PSOE del Sr. Mas seria igual de generós amb el PP de la Sra. Sanjuan com ho està sent ella? I finalment, amics i amigues, simpatitzants, detractors, detractores, companys i companyes de la dreta i de l’esquerra; a tots i totes, AIGUA vos desitja que sigueu feliços, que disfruteu de la vida que tenim, que sigueu clars i justos, i que passeu unes bones festes de Nadal. Joan Garcia Perales Portaveu del partit AIGUA

Per què volem la remunicipalització dels serveis públics?

CRÈDITS d’El Portell DIRECCIÓ: Santiago Martínez DISSENY I MAQUETACIÓ: Àngels Jiménez. Dep. Cultura

REDACTORS: Àngels Jiménez Carmina Tordera Aurora Navarro Carme Navarro

No és perquè ens mou un esperit de nacionalització veneçolana, ni un revengisme de classes. És tan sols un primer pas per aplicar una política de sentit comú, de trellat (com nosaltres diguem), que pensem que és necessària en el govern del poble.

Toni Soler

L’aigua, com a bé d’interés general que és, no ha de generar beneficis. El pagament dels rebuts ha de ser aplicat directament en benefici de les persones usuàries, i dintre d’este benefici, està el manteniment de les infraestructures hídriques que porten i asseguren la qualitat del servei.

Carme Navarro AVIVA

La remunicipalització dels serveis és l’eina principal de recuperació econòmica i foment del treball local, sense augmentar la pressió impositiva dels ciutadans i les ciutadanes. Disposar d’una font d’ingressos municipal, com la que ja hem aconseguit del mercat dels diumenges, deu servir-nos com a referent. El neoliberalisme més salvatge i desbocat, juntament amb la gestió municipal de les passades legislatures, ha provocat un endeutament que encara estem pagant, i pagarem, i que si no es dóna un canvi de gestió clar, impedirà i molt, el desenvolupament del poble. I no podem, i no hem de deixar passar l’oportunitat de fer nostra la gestió d’un bé nostre. Un poble amb una font d’ingressos aliena a les ajudes estatals i a les subvencions de Diputació, podrà fer les inversions necessàries per a enllestir un projecte real i il·lusionador, per a millorar la qualitat de vida de les nostres veïnes i veïns. És importantíssim i de primer nivell, el fet de disposar, ja, de les eines de control i gestió de tots aquells elements que puguen augmentar les fonts d’ingressos municipals sense ofegar més l’economia domèstica.

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: CONTACTE: Àngels Jiménez elportell@montserrat.es EDICIÓ: 2.500 exemplars FOTO DE LA PORTADA: Cova del Castellet. Juan Carlos Morcillo

C O R P O R A C I Ó

El fet que l’Ajuntament del poble dispose de la seua gestió directa, aportarà el control total de la seua xarxa. Amb la licitació d’obres necessàries per a la tasca de manteniment, les empreses locals podran accedir-hi de forma directa, sense haver de passar pel filtre i el sotmetiment de les grans empreses. A més de la racionalització del seu servei. Perquè…, per a què vol el poble mantindre pous de reg si l’aigua ens ve de l’EMSI? Per què hem d’arrossegar la gestió de l’aigua potable amb compromisos de grans empreses, si estos són dolents per a l’interés general?

Marcos Campos

Pepe González

Hemeroteca El Portell