Portell Primavera 2017 by Ajuntament Montserrat

Butlletí d’Informació Municipal de l’Ajuntament de Montserrat

núm 77 | abril 2017

Calendari Fiscal 2017

D ’ I N T E R È S

TELÈFONS d’interés Ajuntament: 962 988 000 / 962 999 136 Ajuntament fax: 962 998 058 Jutjat de Pau iRegistre Civil: 649 695 586 Policia Local: 962 999 205 Guàrdia Civil (Llombai): 962 550 406 Centre de Salut: 962 980 000 Urgències: 962 980 001 Servei d’ambulància: 962 556 109 Servei d’ambulància de la Mancomunitat: 669 391 020

I N F O R M A C I Ó

Poliesportiu: 962 999 432 Biblioteca: 962 986 027 AVIVA: 962 988 000 ext. 115 Casa de la Cultura: 962 998 178 Psicòleg municipal: 962 999 047

Del 3 d’abril al 2 de juny: • Primer termini de l’IBI de naturalesa urbana. • Taxa de recollida de fem domiciliari. • Taxa de recollida de fem de comerços. Del 5 de juny al 4 d’agost: • Segon termini d’IBI de naturalesa urbana. Del 18 de setembre al 1 de desembre: • Tercer termini d’IBI de naturalesa urbana. • Impost de béns immobles rústics. • Impost d’activitats econòmiques.

horari d’AUTOBUSOS de dilluns a divendres

ix / arriba

08:00 / 08:50

09:30 / 10:00

10:00 / 10:50 12:00 / 12:50

17:15 / 18:05

20:30 / 21:20

Secretaria SIUM: 962 998 477 Poliesportiu: 962 999 432 Servei de Taxi: 617 840 562 / 962 999 768 Llar dels Jubilats: 962 998 519

Cooperativa agrovinícola: 962 999 042 Parròquia: 962 999 233 / 609 847 588 Càritas: 677 515 859

* Atenció al públic de 9 a 13h

Laborables i dissabtes

Diumenges

d’octubre fins a març 19:00

09:30 12:30

d’abril fins a setembre 20:00

09:30

20:00 / 20:50

Montserrat - València ix / arriba

ix / arriba

06:50 / 07:45

08:55 / 09:45

Escola d’Adults: 962 986 388

16:30 / 17:20

18:30 / 19:20

IES Vall dels Alcalans: 962 980 145

Horari de Misses

13:30 / 14:20

14:00 / 14:50

07:55 / 08:45

Escola Infantil: 962 999 837

cap de setmana i festius

València - Montserrat

CP Evaristo Calatayud: 962 980 085

Bombers: 112

Del 6 de febrer al 7 d’abril: • Impost de vehicles de tracció mecànica. • Taxa de llicència de gual permanent.

10:10 / 11:00

08:25 / 09:15

11:25 / 12:15

12:10 / 13:00 14:10 / 15:00

15:45 / 16:15

15:40 / 16:30 19:10 / 20:00

18:25 / 19:15

FARMÀCIES de la Vall dels Alcalans

12:30

Horari Salat de l’hivern

Horari Salat de l’estiu

abans de l’eixida del sol

14:00

13:00

17:00

16:00

19:00

18:00

20:00

19:00

José A. Puchades 962 998 371 Av. Jaume I, 19 Montserrat Valverde-Viru 962 999 272 C/ Sant Antoni, 4 Montserrat Francisco J. Vidal 962 555 001 C/ Jaume I, 12 Real M. Dolores Jorge 962 555 494 C/ Blasco Ibàñez, 32 Montroi

NORMES de publicació Els articles presentats per entitats i els articles d’opinió:

L’equip de redacció

elportell@montserrat.es Si et vols anunciar en el butlletí municipal, contacta amb el 962 998 178 http://www.montserrat.es http://www.facebook.com/AjMontserrat http://twitter.com/AjMontserrat

Sumari • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Pressupostos 2017 i transport regular de passatgers 4 Primavera Igualitària 5 Entre altres coses cal saber... 6 Continuem endavant 8 Educació 9 El circuit de velocitat de Montserrat: La seua història 11 La Restauració 14 Severino Campos Campos (1905-2006): Montserrat, l’Hospitalet, Ciutat de Mèxic 15 La taronja i les seues propietats 16 La llengua ja pot respirar 18 Montserrat difon un llenguatge administratiu inclusiu 19 «Borinot, qui no vote» 20 “Vés amb compte” aquestes falles 21 AODL 22 La Ribera Activa’t 23 Activitats culturals i d’aprenentatge 24 De Xina a Montserrat 38 Les dones en la Prehistòria 41 Jornada de treball per a treballadors socials de la comarca de la Ribera 42 Escola de Nadal 43 Allibera els teus llibres, dóna’ls una nova oportunitat! 43 Els programes de prevenció precoç 4 5 L’alumnat de l’IES Alcalans ja està desenvolupant el seu dron social de la Fira Aèria 47 La Bruixola 49 IES Alcalans pel món 50 Club de Pilota Montserrat 51 Instituto para obreros 52 Club de Bàsquet de Montserrat 53 Falles 2017: Unes falles per a la història 54 Un any més arribem a la fi 55 L’hort ecològic comença a ser una realitat 56 Corporació 58

S U M A R I

1. No hauran d’excedir un full per una cara, amb lletra Arial 12 i a un espai. L’article serà presentat en format electrònic. 2. Els textos han d’anar signats amb el nom i els cognoms, el DNI, i incloure una adreça, correu electrònic o telèfon de contacte. 3. Sols es publicarà un article per entitat i persona. 4. L’equip de redacció es reserva el dret de publicar aquests articles, així com de resumir-los o estructurar-los quan ho considere oportú, i amb el corresponent consentiment de l’autor/a. 5. No es tornaran els originals que no se sol·liciten, ni es facilitarà informació postal o telefònica sobre ells. 6. Els escrits es poden fer arribar a l’Ajuntament (pl. Església, 1) o bé a través de correu electrònic (elportell@montserrat.es). 7. Es respectarà, si es demana expressament pels autors que no formen part del personal de la corporació, la llengua originària dels articles o altres col·laboracions. 8. Existeix una secció de Govern per donar compte de la gestió municipal en la qual els membres de l’equip de govern es comuniquen amb la població. 9. Existeix una secció de la Corporació en la qual només el partits polítics amb reprentació en la corporació municipal poden escriure el que consideren convenient, amb un màxim d’una plana de forma orientativa. Si el text supera aquestes dimensions, es reduirà el cos de lletra perquè tinga cabuda. 10. Fora d’aquestes seccions no es publicarà cap article partidista amb referències locals. El Portell no és cap plataforma de propaganda política. S’admetran articles que tinguen reflexions polítiques generals, però en cap cas es publicaran articles que exalcen un partit polític, ni articles difamatoris o subjetius amb clar interés de política partidista local. 11. No es permetran articles del grup no adscrit en ‘Corporació’ perquè no representa el partit polític que es va presentar inicialment a les eleccions i que obtingué representació a la corporació. 12. Tots els articles se signaran. Si fan referències personals, es comunicarà a les persones afectades perquè puguen contestar en el mateix Portell amb una clara intenció periodística i igualitària.

G O V E R N

GOVERN MONTSERRAT Pressupostos 2017 i transport regular de passatgers El passat dia 19 de gener es van aprovar els pressupostos de l’Ajuntament amb el resultat de la votació següent: 4 vots a favor dels regidors i regidores del PSPV-PSOE, 1 del regidor d’EUPV, 3 dels regidors i regidores del PP. L’abstenció dels 2 regidors de Compromís i de la regidora no adscrita, i els 2 vots en contra de la regidora i el regidor d’AIGUA. El més destacable del pressupost d’enguany, ha estat que hem pogut disposar de 150.000 euros de recursos propis per a inversions. Així doncs, les inversions que durem a terme durant el 2017 seran:

La xifra total d’ingressos i despeses del pressupost és de: 5.361.785,07 euros. Aquests són els horaris d’autobús que tenim des del poble cap a València i des de València cap a Montserrat des de fa més de 15 anys, i que formen part i estan incorporats al servei regular de passatgers en la concessió que la Generalitat atorgà a Autocares Buñol i que en aquests moments du prorrogada almenys tres anys. Per cert, el preu del viatge des del poble fins a València és de 2,5 euros. Montserrat – València De dilluns a divendres: 06.50 – 07.55 – 08.55 – 10.10 – 12.10 – 14.10 – 15.40 – 19.10 Cap de setmana i festius: 08.25 – 11.25 – 15.25 – 18.25

València- Montserrat

•

Adequació del carrer del Doctor Marañón: 256.594,05 €

•

Reparacions en el castell dels Alcalans: 5.000 €

Cap de setmana i festius: 09.30 – 13.30 – 16.30 – 20.00

•

Rehabilitació de la masia de Sant Josep (si és possible la compra): 15.000 €

•

Adquisició de senyals als accessos d’urbanitzacions i colònies: 9.500 €

•

Adquisició de contenidors de RSU: 7.876,74 €

•

Adquisició de material informàtic: 7.500 €

Són ja molts anys els que duguem lluitant per millorar el servei de transport cap a València i fins ara no ha donat el fruit esperat. En diferents legislatures i sempre amb acords plenaris tant ací al nostre poble com en la Mancomunitat Vall dels Alcalans, juntament amb Montroi i Real, hem anat de la mà en la reivindicació i exigència a la Conselleria de Transports per exigir un augment en el nombre de viatges, en la modificació del recorregut d’alguns dels viatges per la part nord del nostre terme, en l’exigència d’uns viatges tipus llançadora, que connecten directament amb l’estació del metro de Torrent-Avinguda i torne cap a la vall dels Alcalans en períodes més curts de temps. Es va estudiar també la possibilitat de millorar el servei amb mitjans propis, com haguera pogut ser tant des de la Mancomunitat com des de l’ajuntament, aquesta possibilitat no va ser possible perquè entrem en competència directa amb l’empresa concessionària i si demanem més viatges i modificacions dels actuals, serà sempre a càrrec dels ajuntaments, segons està establert en el contracte signat entre la Generalitat i Autocares Buñol.

Pel que fa a l’amortització de capital dels préstecs a llarg termini: 414.863,95 euros més els interessos corresponents que sumen: 97.308,32 euros. Continuem un any més amb el tipus impositiu de l’impost de béns immobles del 0,715 % sobre el valor cadastral, congelat des de l’any 2012, igual que el rebut de recollida de RSU. La recollida de RSU i la gestió que tenim adjudicada a l’empresa FOVASA, més la taxa que paguem al Consorci Ribera Valldigna, suma 360.376,74 euros. 4

PSPV-PSOE · EUPV

Josep Maria Mas i Garcia Alcalde de Montserrat PSPV-PSOE

De dilluns a divendres: 08.00 – 10.00 – 12.00 – 14.00 – 17.15 – 18.30 – 20.30

Com es troben ara les converses amb l’actual Govern de la Generalitat? Bé, després de les explicacions anteriors, s’entén que continuem fent reunions amb els responsables de la Conselleria d’Infraestructures i Transports. Les propostes que van eixir dels estudis i les mocions que vam aprovar en els plenaris, han estat entregades a la Direcció General de Transports. Hem fet dues reunions amb l’actual director general, i hi ha un compromís d’estudiar-les per veure si s’incorporen en el nou plec que està preparant la Conselleria per a poder adjudicar les concessions de transport regular de viatgers, esperem durant l’any 2018.

Com veieu el transport ens ha preocupat i ens preocupa, als responsables dels tres pobles, i no deixarem d’exigir a l’administració autonòmica que és la que té la competència en la matèria, que necessitem millorar aquest servei bàsic, no sols en l’augment de viatges sinó també en la modificació del recorregut en alguns d’ells. Continuarem informant de les novetats en la mesura que l’estudi del plec es faça públic.

GOVERN MONTSERRAT PSPV-PSOE · EUPV

Regina Campos Ortega Regidora d’Esports, Agricultura i Desenvolupament Rural i Igualtat PSPV-PSOE

Primavera Igualitària

De fet, aquestes falles hem introduït la campanya «Borinot el que no bote», promoguda per l’Associació LAMBDA, per tindre unes festes més respectuoses. I, emmarcat en totes aquestes actuacions, hem apostat per fer una campanya sobre llenguatge inclusiu i igualitari. És necessària la pedagogia per no caure en errades que donem com a bones a la cultura col·lectiva de la nostra societat. Recordem que l’ús de la nostra llengua en les converses i del que plasmem per escrit, es queda retés al subconscient. Per tant, a més de conéixer-lo i que el porte a la pràctica el personal que treballa a l’Ajuntament, també hem volgut traslladar-lo a tothom. A les xarxes socials hem anat publicant cada punt del decàleg, per a ajudar a recordar-nos com deguem dirigir-nos correctament. En matèria d’Esports, hem canviat l’empresa que gestiona tant el gimnàs municipal com les activitats

oferides per l’Ajuntament. Des de gener i, amb una durada de dos anys, és Rajusport qui s’encarregarà de dotar de personal de qualitat que millore les activitats que trien els usuaris i les usuàries. De cara a la temporada 2017/2018, ens replantejarem junts noves activitats que resulten innovadores per a tothom. Actualment, continuem amb les ja oferides per l’antiga empresa encarregada. Amb aquest canvi hem aprofitat des de l’Ajuntament per comprar les màquines que teníem cedides per l’anterior empresa del gimnàs, les bicicletes de spinning i l’equip de so, per no dependre de les empreses que entren a oferir temporalment els serveis al poble. Tot el parc de maquinària adquirit ens ha costat 4.000 € (IVA inclòs). Una operació que creguem que ha sigut molt beneficiosa, atenent les peticions i els comentaris de professionals i persones usuàries. Recordem que fa 6 anys, ens trobàrem un gimnàs amb poques màquines i obsoletes i, com a conseqüència, sense quasi usuaris ni usuàries, ja que no veien complides les seues necessitats i expectatives. Amb el canvi de sistema, regularitzarem les activitats oferides, aconseguirem la cessió de noves màquines, augmenta significativament el nombre de montserraters i montserrateres que gasten les instal·lacions, i reduirem costos. Ara arredonim el projecte esportiu adquirint totes les màquines i donant garantia per molts anys d’un servei de qualitat.

G O V E R N

Com és per tots i totes sabut, esta legislatura hem creat una regidoria específica d’Igualtat. No tenim personal tècnic a l’Ajuntament que s’hi dedique i això fa que coste molt més dotar-la de contingut. Així i tot hem aprovat per unanimitat de tota la corporació municipal, el Pla d’Igualtat que regula aquelles mesures a prendre per fer de Montserrat un poble amb millor qualitat de vida, més respectuós, amb més oportunitats per a les dones i, en definitiva, més igualitari.

G O V E R N

Santiago Martínez Tarazona Regidor de Cultura i Patrimoni, Tecnologia i Comunicació, Participació Ciutadana i Relacions Internacionals PSPV-PSOE

Entre altres coses cal saber...

GOVERN MONTSERRAT PSPV-PSOE · EUPV

a Montserrat, que conjuntament amb els actes que organitza la SIUM i la nostra SIMC, Montserrat respira harmonia i música. Estigueu atents al calendari. Entremitges la presentació de la Regina i les seues Dames, que enguany disposarà de més recursos perquè lluïsca més i millor. El Concurs nacional de Jóvens Intèrprets de Música de Cambra es va consolidant amb el cinqué any consecutiu, i des d’ací animem a la comunitat musical de la comarca a què hi participe. Les bases les podeu trobar a la web municipal i en la de la SIMC: http://simc.montserrat.es/ Seguidament, tindrem la 37a edició de la Setmana Internacional de Música de Cambra. Ja tenim tot el programa tancat i aquesta edició el tema serà: VIATGE DEL BARROC AL CLÀSSIC que serà el leitmotiv que donarà contingut als sis concerts que tindrà aquesta 37a Setmana.

http://montserrat.sedelectronica.es/info.2

Primer que res: ja teniu a la vostra disposició el portal de Transparència de l’Ajuntament de Montserrat en la web

http://transparencia.montserra.es

Allí trobareu tots els documents públics que genera el nostre ajuntament. Per altra banda, ja hem acabat el trasllat de l’arxiu municipal als baixos municipals del carrer de l’Enginyer Llombart i ara comença una etapa per recuperar l’edifici del pòsit per a un ús més adient que el de magatzem de papers. Prompte vos detallarem el projecte destinat a aquest edifici singular del nostre poble. Ja estem en primavera i ja ho tenim tot a punt per a encarar la temporada d’estiu. Començarem al juliol amb el mes de la cultura musical 6

Totes les obres a interpretar foren compostse entre finals del segle XVII i mitjans del XVIII, en eixa transició de la música barroca al classicisme. Vos avance que durant la setmana passaran més de 50 músics i músiques per l’escenari, i que Bach, Scarlatti, Correlli, Steffani, Purcell, Handel, Mozart, Beethoven i sobretot Vivaldi, ens acompanyaran en estes nits estivals de juliol. Continuarem seguidament amb el Sopar de Quintes, i continuem encabotats en trobar eixe espectacle i DJ que ens faça vibrar tota la nit. Enguany també hi haurà novetas. Atents. Una vegada ja a l’agost, la festa estival culmina amb les nostres festes patronals i la setmana taurina. Enguany, com a novetats, i traca final, acabarem l’estiu el dia 25 d’agost amb un festival de música Rock en valencià al parc de l’Agroix. Bé, estes són les novetats que ens esperen aquest estiu. Aneu posant a punt les màquines que això ho tenim ja ací.

G O V E R N

GOVERN MONTSERRAT PSPV-PSOE · EUPV

EUPV

Continuem endavant Comencem l’any amb nous projectes que espere que ben prompte es tornen realitat. En l’apartat de Serveis Socials fem un pas més endavant i continuem en la línia empresa en aquesta legislatura d’anar cap a la inclusió social més que no cap a l’assistencialisme. Hem dotat amb més de 72.000 euros la partida destinada a aquest fi. A la Borsa Social de Treball hem fet uns canvis que espere que ens donen bons resultats en fer els contractes de sis mesos perquè la gent puga accedir a prestacions econòmiques d’altres organismes i tindre uns mínims ingressos. Així mateix, la cadència entre contractes puja fins als 18 mesos propiciant que més gent es puga beneficiar i rode més la roda. Hem dotat el departament de nous equips informàtics per a una major eficiència, un treballador social més, ben prompte començarà la seua tasca, hem posat en marxa per a la gent amb màxim risc d’exclusió social un projecte pilot amb fons europeus, he de dir que som dels cinc pobles de la comarca triats per a aquest nou pla. Espere que al pròxim BIM puguem donar altres bones notícies que estan en fase de gestació. En l’apartat dels Serveis Públics vull dir-vos que hem posat en marxa un pla de reparacions de camins que estem fent i amb una subvenció del SERVEF hem contractat tres persones aturades de llarga durada per aquesta fi. Pròximament començarem l’asfaltat i adequació del camí del Martull amb una inversió de més de 53.000 euros amb el pla de la Diputació. També hem adquirit més contenidors de RSU, plàstic i cartró, hem fet una forta actuació en les zones verdes de Mare de Déu de Montserrat, continuem eliminant punts negres i en aquest apartat he de dir que el cost de l’energia de l’enllumenat de la rotonda de

Ramón Cerveró Chasán

Regidor de Serveis Públics, Serveis Socials i Sanitat

Venta Cabrera, va a càrrec de l’Ajuntament, era condició per poder tindre llum i entenem que és important per a la seguretat viària. Ben prompte començaran els treballs per continuar amb la implantació d’il·luminació amb Leds, el qual és un camí molt important que hem de continuar per la racionalització del consum elèctric. En referència a la nova planta que ja està en marxa de reciclatge a Guadassuar, he de dir-vos que s’ha aprovat un increment de les instal·lacions per a fer-la no tan sols visitable, sinó també una ferramenta d’educació mediambiental per a tothom, grans i menuts amb tallers i laboratori, a més d’una sala de projeccions i reunions, una passarel·la per la qual sense cap perill es podrà vore tot el procés de la planta, la més gran i moderna del País Valencià i que tant el Consorci Ribera Valldigna com la Diputació de València i la Generalitat volem que siga un referent per a tots i totes. Això implica que es dilataran les visites uns 18 mesos. Mentre duren els treballs no s’hi podrà accedir. Unes visites que seran programades i d’una durada d’uns 90 minuts amb 55 visitants per dues visites amb dos monitors o monitores. Continuem el pla de millora del control de fuites de l’aigua potable, en eixe apartat s’han posat en marxa vàlvules reguladores al polígon de les Valletes i hem aconseguit reduir les avaries i pèrdues que ens duien de cap. He de dir també que degut a les fortes pluges hem hagut de fer moltes actuacions no previstes que dificulten i retarden altres feines. Com heu vist, les fortes pluges omplin barrancs i tornen a brollar les fonts, fins i tot a llocs on només els més majors recorden que hi havia aigua. Un matís important, cal recordar que els barrancs són competència de la Confederació, i no municipal. Per acabar, deixeu que vos diga que enguany commemorem el centenari de la Revolució Russa, una efemèride que canvià el món i la història, unes paraules que em vénen al cap d’un gran revolucionari: «Sabrem fer dos passos enrere per més endavant poder fer-ne un endavant».

Amb eixes notes de grans hòmens que han marcat un camí a la història i que a mi m’han aprofitat per a dependre dia a dia que per més córrer no arribes

més apressa i que la realitat la canvien els pobles. Quan arribe el moment continuaré treballant amb els peus a terra, el cor sempre a l’esquerra i la mà estesa a tots els grups polítics de l’Ajuntament i a tota la ciutadania de Montserrat. Que passeu bones Falles i Pasqües amb molta salut.

GOVERN MONTSERRAT PSPV-PSOE · EUPV

En aquesta edició continue informant de les novetats que en l’àrea d’Educació ens trobem per aplicació de les polítiques autonòmiques desenvolupades als nous decrets i ordres publicats, i que aquesta vegada afecten directament al CEIP Evaristo Calatayud. En primer lloc, en relació a l’Ordre 25/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les condicions i el procediment de sol·licitud i d’autorització d’un pla específic d’organització de la jornada escolar en els centres sostinguts amb fons públics de segon cicle d’Educació Infantil, Educació Primària i Educació Especial de la Comunitat Valenciana, més coneguda per «ordre que regula la Jornada Contínua», el CEIP Evaristo Calatayud va presentar en temps i forma un Pla d’Organització de la jornada escolar. La Direcció General de Política Educativa, una vegada revisada la documentació, autoritzà l’inici del procés de consulta a les famílies, el qual es portà a terme el passat 4 d’abril. Del resultat d’aquesta consulta depenia que el pròxim curs escolar 2017-2018, s’implantara la jornada contínua en el CEIP o no, ja que es requereix almenys el 55% dels vots afirmatius de la totalitat del cens de mares i pares, que són finalment qui ho decideix. El resultat ha sigut que els vots a favor no han aplegat al 55% esmentat. Tal com arreplega l’Acta d’Escrutini,

Lídia Campos Sáiz Regidora d’Educació, Formació i Joventut PSPV-PSOE

el resultat ha sigut de 433 vots afirmatius (51,06%), 95 vots negatius, 0 en blanc i 5 nuls, d’un cens de 847 persones amb dret a vot, i amb una participació del 62,93%, corresponent a 533 vots. Per tant, el pròxim curs escolar continuarem amb el mateix horari al nostre col·legi.

G O V E R N

Això ho dic per a impacients i també recordaré que «caminante no hay camino se hace camino al andar y al volver la vista atrás verás el camino que no has de volver a pisar».

L’altra qüestió que també afecta el nostre col·legi és que el pròxim curs escolar s’implanta en el segon cicle d’Educació Infantil (de 3 a 5 anys), el nou Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià, i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana. Aquest Decret defineix el sistema escolar valencià com a un sistema educatiu plurilingüe que té com a llengües curriculars: el valencià, com a llengua pròpia; el castellà, com a llengua oficial de l’Estat; l’anglés, com a llengua de comunicació internacional; i altres llengües estrangeres oferides pels centres d’acord amb els seus projectes lingüístics de centre. Aquest model s’instaura mitjançant el Programa d’Educació Plurilingüe Dinàmic, que s’aplicarà en les etapes d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, cicles formatius i Formació de Persones Adultes valencianes de manera progressiva. 9

G O V E R N

Al curs 2017-2018 s’aplicarà en el segon cicle d’infantil (de 3 a 5 anys) i la seua implantació culminarà en el Batxillerat el 2023. El Decret segueix les línies establertes en el Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües (MERC), que reforça la idea del multilingüisme com a riquesa comuna dels europeus. Alhora, recull la necessitat de corregir els desequilibris de competència i l’ús del valencià en el conjunt de la població escolaritzada i la falta de domini efectiu de l’anglés com a llengua de comunicació internacional. El Programa Plurilingüe Dinàmic s’adapta a la diversitat d’entorns socials i lingüístics valencians. Aquest model s’estructura en els nivells següents: Bàsic 1, Bàsic 2, Intermedi 1, Intermedi 2, Avançat 1, Avançat 2, amb diferent distribució d’hores vehiculars en les tres llengües en assignatures no lingüístiques i altres elements de reforç de competència oral. S’incorpora l’àrea de Competència Comunicativa Oral, que consisteix en sessions de lliure configuració per a practicar qualsevol de les dues llengües oficials o l’anglés. La formació del professorat (funcionaris de carrera, interins i dels centres sostinguts amb fons públics) ajudarà als centres a fer el trànsit cap al plurilingüisme real, amb la creació de més places en les EOI i l’ampliació del nombre de cursos del Servei Permanent de Formació del Professorat. Un pla de xoc amb 5.260 noves places d’anglés, 1.540 places de valencià i 1.500 places més de formació a la carta per a docents en les escoles oficials d’idiomes el pròxim curs. El Decret està basat en l’aprenentatge integrat de llengües (AICLE): el que s’aprén en la classe de valencià serveix per a la d’anglés, els continguts de castellà serveixen per a aprendre valencià, etc. Les llengües no són compartiments estancs, i no es poden tractar com a tals. La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport certificarà els nivells de competència lingüística en valencià i en anglés als nivells intermedis i avançats del programa. Així, bona part de l’alumnat tindrà títols en llengües sense haver-se d’examinar a la JQCV o a les escoles oficials d’idiomes. El Decret està elaborat des d’una perspectiva no sols educativa, sinó també social, i s’estableixen mecanismes de col·laboració amb la futura corporació de ràdio i televisió públiques. 10

És per aplicació d’aquest Decret que el claustre del CEIP Evaristo Calatayud ha proposat al seu Consell Escolar, on ha sigut aprovat, optar pel nivell Avançat 1, per ser el nivell més paregut al que ja tenien implantat de l’anterior decret de plurilingüisme. El que difereix de l’anterior és que ara s’implanta l’anglés a partir de 4 anys amb un mínim de 2 hores setmanals i un màxim de 4, i abans s’iniciava als 3 anys amb 1 hora a la setmana d’anglés en tot el segon cicle d’Educació Infantil. Per últim, de l’ESCOLA NOVA, a final de març la Direcció Territorial d’Educació ens ha informat que les obres de l’escola nova estan acabades. El dia 20 de març varen portar mobiliari nou que varen descarregar els peons de l’Ajuntament i es va signar l’acta d’ocupació de mobiliari per part de la Direcció de l’escola, el director de l’obra i un representant de la contracta. Aquesta acta autoritza l’Ajuntament per poder netejar l’escola i muntar les pissarres i el mobiliari nou que han portat. Des de l’Ajuntament, hem enviat 6 persones amb un contracte per obra per a netejar i muntar el mobiliari nou, seguint les instruccions de la Direcció del CEIP Evaristo Calatayud. En l’edifici s’està comprovant que funcionen correctament totes les instal·lacions d’aigua, electricitat, calefacció, gas, ascensor… Després passarà una empresa externa de control i inspecció que serà la que presentarà totes les certificacions a la Conselleria d’Indústria, i quan aquesta done el vistiplau es podrà expedir l’acta d’entrega de l’obra. A partir d’ací s’estudiarà en quines dates es fa el trasllat amb garantia que tot estiga correctament instal·lat i muntat. Pel que fa als accessos a l’escola nova, l’Ajuntament, als pressupostos 2017, té una partida de 310.000 € per a acabar d’adequar tot el carrer del Doctor Marañón amb voreres amples, enllumenat públic, marcatge de places d’aparcament al costat de les voreres… Això junt amb els 240.000 € que ja s’han invertit en les obres dels carrers de la Costera, el Camp de Túria i la rotonda; els 70.000 € del desviament de la línia de mitja tensió, i els 550.000 € de les obres d’urbanització del solar, ens suposarà una despesa total d’1.170.000 €, dels quals un 60% aproximadament l’hem obtingut de subvencions de diferents administracions.

El circuit de velocitat de Montserrat: La seua història hi havia un automòbil enregistrat, un Ford de cinc seients, propietat de Ramón Vilar Navarro, Baraja, i el transport públic a València, en eixa dècada de 1920, es feia amb la galera del tio Motilla, d’atracció animal, perquè no hi havia encara autobús de línia. No era estrany que la corporació local, de l’únic partit polític autoritzat, La Unión Patriótica, apostara per este esdeveniment lúdic i esportiu, quan en eixa dècada ja s’havien fet diverses atraccions, principalment en Montserrat va tindre durant molts anys un circuit on festes, com curses a peu (recordem aquella en què se celebraven esporàdicament proves esportives a participaren Minto i Meló, la qual ja es va narrar en motor, com ral·lis d’automobilisme o de motocicletes, un Portell anterior), globus aerostàtics, concerts, i moltes vegades també curses de bicicletes. Estes partides de galotxa, cordades, bous, i el cinema que proves tingueren major repercussió en les dècades de funcionava al poble des de 1927. Esta prova era un 1950, 1960 i principis de 1970. Recordarem encara les al·licient més d’entreteniment per a un públic local revoltes que hi havia amb els seus peralts pronunciats, que no disposava de la mobilitat, el temps i l’oci de una a l’entrada de la població, altra en el camí de hui en dia. Significava també, una vinguda de gent Cortitxelles i l’altra a Venta que es desplaçaria al Cabrera. El circuit anava pel poble un matí concret que és ara l’avinguda de la amb el propòsit de Ribera Alta i l’avinguda de veure la cursa. Però Carles Salvador (en algun sobre tot, suposava temps denominades La un poc de publicitat Pista), eixia a la carretera de per al municipi i la Torís cap a Venta Cabrera i seua administració, i tornava al poble, eixa era la així s’expressava en volta completa de 10.300 la premsa: «Cómo metres. Disposava de sis se normaliza una corbes, tres d’elles com Hacienda municipal. hem dit, peraltades. Lo que se consigue con una buena Però quins van ser els motius administración». La d’este circuit de velocitat i els Eixida des de l’antiga casa de Venta Cabrera. notícia, després de fer seus antecedents? Caldrà remuntar-nos a l’any 1929 ni una explicació detallada sobre l’actualitat local i la més ni menys, molt de temps abans de l’existència seua administració, acabava de la manera següent: d’esta ruta d’asfalt. Aleshores, hi havia a València un club de motociclisme denominat Moto Club Valenciano. «Esta es la obra que los honrados vecinos de Des d’eixe club es va mirar d’implantar una prova Monserrat deben al Régimen de salvación nacional esportiva del motor que tinguera renom i expectació. que representa la patriótica gobernación del General Es van estudiar distintes rutes i localitats properes a Primo de Rivera, y conscientes de ello, funciona en la ciutat de València. L’Ajuntament de Montserrat i al Monserrat una numerosa agrupación de afiliados seu front l’alcalde Asencio Campos, el Flare, van donar a U.P. dirigida por un activo comité, formado por el suport i facilitats en tot moment perquè esta prova Jefe local don Antonio Campos, y los vocales señores esportiva no s’escapara del seu municipi. Era una don Vicente Almerich Cerveró, don Aniceto Campos època en què hi havia ben pocs vehicles de motor: Zanón y don José Campos Cerveró, quienes con el tindre una motocicleta o més encara un cotxe no culto secretario Gerardo Navarro Campos, encauzan estava a l’abast de qualsevol persona, i molt menys tan patriótico ideario.» de la gent corrent. Per exemple, a Montserrat sols No tots els socis del club organitzador estigueren

S O C I E T A T

Marcos Campos Añón Cronista Oficial

S O C I E T A T Marín amb el seu camió Federal al Circuit Venta Cabrera-Montserrat.

en un principi d’acord en l’elecció de Montserrat com a localitat amfitriona, i més després d’haver de suspendre la prova degut a unes pluges que s’havien produït al terme aquell hivern de 1929 i que havien deixat el terreny en mal estat. Es va posposar la prova fins al diumenge 19 de gener de 1930. Eixe dia tingué lloc la celebració del «Primer Circuito Venta CabreraMontserrat», sense incidents i enmig del major entusiasme per part de corredors i espectadors, organitzat per Moto Club Valenciano i patrocinat per El Noticiero, un periòdic que es publicava els dilluns per a la província de València. El punt d’eixida i arribada de la cursa es trobava en la Venta Cabrera, davant de la casa mateixa. La volta al circuit consistia en 12 quilòmetres, i la primera eixida es donà a les 10.35 del matí. «Sin incurrir en los linderos de la profecía, cabe decir que el público actual, harto de espectáculos deportivos, exclusivamente mercantiles, cuales son boxeo, fútbol y algunos más, se aparta de éstos cuando desea emociones fuertes y acude a presenciar las carreras 12

de motocicletas y automóviles, y mayormente si éstas las interpretan corredores completamente amateurs, como ha ocurrido en la presente ocasión […] Nada les impresionó a los asistentes a Venta Cabrera la distancia que separa nuestra ciudad de tal lugar, y así cuando a las ocho de la mañana nos trasladábamos hacia el sitio de la Prueba, devorando kilómetros en el espléndido Marmon que figuraba como coche piloto, conducido con la pericia y dominio del excelente mecánico Silvestre, admirábamos las caravanas de ciclistas, de motos y coches (…) Y como nota, quizá la más simpática, fue observar la voluntad y tesón de nuestros huertanos que, sin vehículo, y valiéndose tan solo de sus extremidades inferiores, con ese marchar tan característico, iban a presenciar el acontecimiento que por primera vez se les brindaba, y la clásica blusa valenciana se confundía con las indumentarias deportivas, sin desmerecer para nada de éstas.» En la categoria de 250 cc, computaren 12 voltes, en total 144 quilòmetres recorreguts. El guanyador sigué

En la categoria de 350 cc, donaren les motos 13 voltes al circuit, 156 quilòmetres en total. El guanyador, Antonio M. Carmona, amb una «Calthorpe». Un temps d’1 hora, 54 minuts i 40 segons. Velocitat mitjana de 82,12 km/h. En la categoria de 500 cc, serien 15 voltes al circuit, 180 quilòmetres en total. Guanyador, Ramón Irazusta, amb una moto «Scott». Un temps de 2 hores, 10 minuts i 52 segons. Mitjana de velocitat de 83,100 km/h. A les 3.30 de la vesprada, va començar la prova d’automòbils. Va obrir el circuit Vicente Marín, amb un camió bolquet «Federal», invertint en el recorregut 9 minuts i 14 segons. Seguidament altres vehicles, com Juan Sansano, amb un «Amilcar», fent un temps de 9 minuts i 15 segons. A continuació Ricardo Climent, amb un «Burgatti» de 2.000 cc, 8 minuts i 13 segons, velocitat mitjana de 87,22 km/h. I finalment, la categoria de 3.000 a 4.000 cc, que es va narrar de la manera següent: «Y llegó el tan ansiado momento en que el “Héroe del Circuito” como se le denomina ya al popular Mazarredo se aprestaba a correr. La ovación que se le tributó cuando montó el Chrysler y empuñó el volante fue de las épicas, partiendo raudo y veloz, y retornó vencedor absoluto, a los 7 minutos, 17 segundos, 4 quintos. El embale final revistió caracteres apoteósicos y se le sacó del coche por sus admiradores siendo aclamado y felicitado. A continuación, y en plan de emulación, salió Luís Moroder, también con un Chrysler, haciendo una salida muy vistosa, y en un tris estuvo que este valiente no arrebatase la victoria a Mazarredo, puesto que obtuvo un tiempo de unos segundos de diferencia, o sea, 7 minutos, 22 segundos, 4 quintos. 98,80 kilómetros a la hora. Seguidamente y también con un Chrysler corrió Ramón Irazusta, alcanzó la marca de 7 minutos, 35 segundos. Hizo también el recorrido Luís Aguado, sobre “GrahamPaige”, por encima de 8 minutos. La entrada final que hizo este piloto causó la admiración. Por lo que se refiere a este coche, se incluyó en esta categoría por desconocer su cilindrada. No obstante, el corredor prometió presentar la documentación necesaria al Jurado para su aclaración […].» A l’entrada del poble, l’Ajuntament va instal·lar un cadafal perquè se sentara el públic i la banda de música, que va amenitzar els moments d’espera entre volta i volta amb diverses obres i pasdobles. Hi havia servei de Creu Roja al capdavant del doctor Fenollosa,

i la Guàrdia Civil també estigué present en companyia de voluntaris de les penyes Elegancia, Ciclista Escursionista, i Velo-Club, per a controlar el circuit. La prova va ser tot un èxit d’organització i d’expectació: «Se cruzaron apuestas amistosas por sus favoritos, y después en constante desasosiego, calculaban tiempos, barajando minutos y segundos con una facilidad que nadie les hubiese considerado profanos en la materia, y es que llegar a despertar el interés y entusiasmo a un público sólo está reservado a los grandes acontecimientos, y como esta Carrera tuvo todas las modalidades dichas, creemos, sin incurrir en inmodestia, que ha sido lo mejor que se lleva realizando en nuestra región desde que comenzaron y se intentaron los recorridos en motocicletas y automóviles.» Després de 1930, es van realitzar més competicions, i al febrer de 1947 es va celebrar en este mateix circuit una cursa social de motociclisme, molt concorreguda de participants, per a demanar a Obres Públiques que s’asfaltara el recorregut i s’emperaltaren les corbes. A l’hemeroteca, i en concret a la premsa valenciana, hi ha notícies del tot interessants sobre distintes curses que s’han fet al llarg dels anys a Montserrat, com hem dit, no solament del món del motor sinó també del ciclisme, i si parlem amb els veïns segur que en trobarem a molts que han sigut espectadors i testimonis d’alguna d’elles. Però, per la seua importància, perquè va ser l’inici i la clau de tot, la de 1930 és la que ha merescut un espai ací.

S O C I E T A T

Jaime Alabau, amb una motocicleta «Ariel». Va emprar un temps de 2 hores, 7 minuts i 20 segons, obtenint una mitjana de velocitat de 68,14 km/h.

El jurat, presidit pel Sr. Domingo Mascarós.

V A L E N C I A N S P O E T E S

La Restauració Toni Soler Membre del Consell de Cultura

Constantí Llombart (pseudònim de Carmel Navarro) veia clarament la necessitat de dotar el moviment renaixentista valencià de plataformes socials i infraestructures duradores que garantissen la continuïtat.

A més de València Nova, també es publiquen altres revistes: Lo Crit de la Pàtria, Renaiximent, Terra Valenciana, Germanía i altres.

El màxim fruit del seu activisme literari serà la fundació el 1878 de la Societat de Lo Rat Penat, promoguda també per Josep Bodria, Sanmartín i Aguirre, Antoni Palaca i d’altres. Tots ells xicotets burgesos i menestrals, com ho serien també els seus seguidors més joves (Víctor Iranzo i Lluís Mezquita, entre d’altres).

La pròspera i provinciana burgesia local, financera i agrària, no mirava amb bons ulls tota eixa embranzida cívica que venia a posar en qüestió el seu jocfloralisme estancat i decadent.

Al costat de Constantí Llombart participen des del primer moment: Llorente, Fèlix Pizcueta, Labaila, Ciril Amorós, Ferrer i Bigné, i tot el grup de renaixentistes moderats i universitaris.

Quan el 1909 s’inaugura l’Exposició Regional que serà el màxim exponent de la seua puixança, uns dels actes programats és la coronació de Teodor Llorente.

El l904 va sorgir la societat València Nova que a l’apolitisme inoperant de Lo Rat Penat posà una clara voluntat de recuperació. Són uns anys d’una vitalitat inusitada.

Xiula el Mistral, fillestes, el sol va decaent les albades són tristes, les vesprades molt més per dalt de les muntanyes aguaita el cap l’hivern

Anem! Anem!

Ja s’han marcit les roses del perfumat verger els pàmpols de les vinyes, joguina són del vent. Anem! Anem! Víctor Iranzo

Els poetes de la generació de 1909: Miquel Duran, Jacint Maria Mustieles i Josep Maria Bayarri, substitueixen l’enyorament historicista del llorentinisme jocfloralesc per un afany de regeneració de la cultura que es projecta cap al futur, i s’obrin a la influència renovadora del modernisme europeista. Amb l’aparició de la revista Taula de Lletres Valencianes, que publicà trentavuit números entre 1927 i 1930, dirigida successivament per Navarro Borràs, i Almela i Vives, entra en escena una nova generació integrada per estos i per Carles Salvador, Enric Duran i Tortajada, Maximilià Thous, Artur Perucho i Bernat Artola principalment.

Severino Campos Campos (1905-2006): Montserrat, l’Hospitalet, Ciutat de Mèxic

La seua vida representa l’anhel per assolir l’ideal de l’anarquisme: primer, com a un dels màxims responsables de la CNT-FAI (Confederació Nacional del Treball-Federació Anarquista Ibèrica) a Catalunya, i posteriorment com a referent del moviment a l’exili. Ara bé, tot i aquesta rellevància, lamentablement deuen ser pocs els montserraters i montserrateres que el coneguen. És per això que l’objectiu d’aquest escrit és donar a conèixer algunes dades biogràfiques de Severino Campos1, tot esperant un reconeixement de la seua tasca, ja que com deia Rosa Luxemburg, ell també lluitava per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures. Severino Campos emigrà de ben jove a Barcelona. I prompte s’afiliaria a la CNT. Precisament, les seues primeres inquietuds polítiques les plasmà per escrit en la revista El Productor, tot i que destacà per la seua participació en el setmanari Ideas, l’òrgan d’expressió de la CNT-FAI a la comarca del Baix Llobregat durant la Guerra Civil. Aquesta vessant didàctica es pot identificar també en el treball que portà a terme en companyia de la seua dona, Igualdad Ocaña, en l’Escola Racionalista del barri de la Torrassa2.

L’anarquisme espanyol es troba en el zenit de la seua rellevància. Posteriorment seria un dels encarregats d’organitzar les milícies que eixien cap al front. A més, va formar part de la ponència que defensava la participació política de la CNT-FAI en el Govern de la Generalitat el març de 1937. El juny d’aquell mateix any fou nomenat secretari del Comité Regional de la FAI. Tanmateix, després de la victòria dels feixistes, Severino Campos hagué de marxar. Segons les dades del Ministeri de Cultura, Campos i la seua dona arribaren a la República Dominicana el 1940, per a, després, establir-se a Mèxic3. L’exili fou físic, però també interior. La CNT havia estat una actora principal en la història d’Espanya durant els anys 30. La victòria de Franco acabà amb les esperances dels llibertaris. Tot i això, Severino Campos continuà defensant els ideals pels quals s’havia hagut d’exiliar. En la revista Cultura Proletaria, per exemple, escrivia en el seu número 998 del 28 de juny de 1947: «[...] defender la clase proletaria, en contra de la propietaria (...) es un propósito de valoración social, de enaltecimiento humano, de dignificación del hombre, sin distinción de clases, porque es con estos atributos que la concepción libertaria tiene la seguridad de hacer desaparecer todas las diferencias existentes»4. Severino Campos continuà escrivint, però ja no tot era igual: la distància, la dictadura, i les desesperances del moviment llibertari.

S O C I E T A T

La història no és només el tossal de dates glorioses, personatges immortals o batalles cèlebres. És sobretot el trajecte vital d’hòmens i dones que han forjat el passat de la humanitat amb humilitat i coratge. Aquests últims, però, no acostumen a tindre veu entre els relats oficials. El que explica aquesta absència és que són dissidents de l’ortodòxia. És el cas de Severino Campos Campos, fill de Montserrat nascut el 1905 i que morí ara fa onze anys a Mèxic.

Agustí Campos Perales Historiador i professor

El seu activisme fou intens, amb una participació notable en el moviment llibertari català. Si es poguera destacar un document gràfic de primera magnitud que mostra la responsabilitat adquirida, és aquest: Severino Campos (el segon per l’esquerra) davant l’Arc del Triomf de Barcelona en companyia de Garcia Oliver i altres anarquistes destacats. Era el 21 de juliol de 1936. Després de derrotar l’alçament militar declarat uns dies abans, els anarquistes es dirigeixen a entrevistar-se amb Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya.

Les dades que ací es presenten han estat extretes de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana i es poden consultar en l’enllaç següent: http://provenzana.blogspot.com.es Agraïm a Severino Campos Ocaña, fill de Severino Campos Campos, la informació facilitada per a elaborar aquest article. http://www.dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=4059

http://pares.mcu.es/MovimientosMigratorios

http://bibdig.biblioteca.unesp.br/bd/cedap/assis/periodicos/Canto_Libertario/Cultura_Proletaria/CulPro_ html/1947_ano19_n998/files/assets/common/downloads/ publication.pdf

G A S T R O N O M I A

La taronja i les seues propietats En aquesta ocasió aprofitarem la secció de gastronomia per aprofundir un poc més en el coneixement del nostre cítric, la taronja, tant en les seues varietats com en les seues propietats saludables. La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies. Els fruits tenen la particularitat que la seua polpa està formada per nombrosos gallons plens de suc. El taronger dolç és el més conreat de tots els cítrics i és l’espècie més important del gènere Citrus. Hi ha nombrosos tipus de taronges, cadascun destinat per a un ús en concret com ara fruita de taula, per fer sucs, per fabricar derivats, etc. Es coneixen dues espècies de taronges, amb les seues varietats corresponents, que es diferencien entre si sobretot pel gust. Les taronges dolces són les taronges de taula, mentre que les taronges amargues tenen un gust tan àcid i amarg que no se solen consumir crues i es reserven per fer melmelades i per obtenir olis essencials. Sabies que... El cultiu del taronger dolç es va iniciar fa més de 4000 anys al sud de la Xina. A poc a poc el seu cultiu es va estendre al sud-est asiàtic i, posteriorment, per tot l’Orient, primer amb Alexandre el Gran i, posteriorment, a través de la Ruta de la Seda. Les taronges dolces van ser molt apreciades pel seu gust (tot i que les primeres que es cultivaven eren molt amargues) i per les seues propietats curatives. Els àrabs, que la van anomenar naranj (derivat del persa arangus), van introduir el taronger amarg a Europa pel sud de la península Ibèrica al segle X. La paraula taronja possiblement té un origen simultani de diverses paraules de diverses llengües del sud d’Àsia: narang, narandam, nagarukam o nari, que vol dir fragància. El que sí és cert és que la taronja i el seu nom va ser traslladada cap a l’occident i cada cultura deixà la seua empremta dins la història d’aquesta fruita, així els perses la denominaven ñarenj i els àrabs denominaven naranj a la taronja i naranjah al taronger. La paraula es mescla amb els idiomes europeus, i així els portuguesos la denominaren laranja, els italians arancia, els francesos la relacionaren amb l’or gràcies al seu color groc intens, i l’anomenaren 16

Aurora Navarro Campos

Tècnica d’Assessorament Lingüístic i Traducció Subdirecció General de Política Lingüística Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

or(ange). Com que durant l’edat mitjana, l’idioma culte era el francès, la paraula passa a l’anglès conservant la mateixa grafia. Quant a les varietats... Es poden classificar els diferents tipus de taronja de la manera següent: •

De mesura gran:

Nàvel: Washington Navel, Navel Caracara, Navelina, Newhall, Navelate, Navel Lane Late, Navel Powell. Taronja blanca: Salustiana, Valencia Late, Valencia Delta Seedles. •

De mesura xicoteta:

Satsuma: Arrufatina, Hashimoto, Clausellina, Okitsu, Satsuma Owari. Clementina: Clemenules, Marisol, Oronules, Orogrande, Loretina, Beatriz, Clemenpons, Mioro, Hernandina, Tour. Híbrida: Clemenvilla, Ellendale, Fortune, Ortanique, Esbal. Les propietats de la taronja La taronja és molt coneguda pel seu gran contingut en vitamina C, per a més, té moltes més propietats beneficioses per al nostre organisme, com per exemple: És una font natural de vitamines (A, B1, B2, C), minerals (potassi, coure, sofre) i fibra; protegeix el sistema digestiu perquè dissol els aliments, alleuja l’acidesa estomacal i afavoreix la cicatrització de les úlceres del duodè i l’estómac; va bé per fer baixar els nivells de colesterol i àcid úric; ajuda a regular els nivells de sucre a la sang i a controlar les hipoglucèmies; és aliada en el tractament o prevenció de la diabetis; ajuda a mantenir sa el sistema immunològic; depura els òrgans, regenera

Ara bé, cal preguntar-nos si hi ha cap combinació d’aliments inapropiada pel que fa als cítrics?

Ingredients: • 1 taronja • 1 alvocat

Els cítrics no s’haurien de barrejar ni amb fruites dolces (plàtan, dàtils, fruita seca, figues, albercocs, papaies, xirimoies) ni amb cap tipus d’hidrat de carboni, midó o fècula (creïlles, pa, cereals, llegums), perquè l’àcid talla la producció de l’enzim que necessitem per digerir els hidrats de carboni (la ptialina). Si barregem aquests aliments, la digestió dels midons quedarà alterada i incompleta, i hi haurà fermentacions anormals al duodè.

• sal negra

Quina és la millor manera i hora de consumir els cítrics?

En primer lloc partim l’alvocat per la meitat, li treiem l’os, la pell de les dues meitats i el filetejem. I el posem en una safata. Ara és el torn de la taronja, que la partirem per la meitat, la pelarem evitant que queden parts blanques, i també la filetejarem i la posarem damunt de l’alvocat.

Sens dubte, al matí, en dejú, sols o barrejats entre si, amb verdures de fulla verda en un suc o batut verd i, com a màxim, en plats de verdura o amanida sense midó. Un suc de safanòria i taronja pot ser bo de gust, per no és una combinació d’aliments per prendre cada dia, ja que la safanòria té midó. Quines propietats terapèutiques té l’extracte de llavors d’aranja1? És un remei molt eficaç per eliminar paràsits, bacteris, fongs, llevats pat gens, virus i augmentar les defenses del sistema immunitari. És un aliat per combatre l’Escherchia coli, l’Aerobacter, la Salmonella, l’Helicobacter pylori, la Candida albicans, i l’Aspergillus, entre altres bacteris, fongs i microorganismes. També és útil com a antiinflamatori, antioxidant, per frenar infeccions i gastroenteritis.

• Per a la vinagreta • suc de mitja llimona • vinagre de mòdena • oli

Ara fem una vinagreta i la tirem pel damunt de la taronja.

N O T Í C I E S

els teixits i elimina les substàncies nocives i tòxiques del cos; té propietats laxants i diürètiques que ajuden a perdre pes; i és una bona aliada per lluir cutis, pell i ungles sans i forts.

I pel damunt, la sal. I ja tenim l’amanida a punt per menjar!

aranja: pomelo 17

C O M P L E X O S S E N S E

La llengua ja pot respirar Carme Navarro i Campos Tècnica lingüística

La societat valenciana s’ha despassat la cotilla que l’oprimia. Cada dia ens enfrontem a nous canvis, comportaments que durant anys, fins i tot segles, eren considerats de persones maleducades, hui en dia són vistos amb altres ulls. Ja no ens mirem tant el melic, coneixem millor els nostres veïns, i sabem que de vegades el que per a nosaltres és blanc, per a d’altres pot ser negre, inclús hi ha tota una gamma de grisos disponible. I això ens condueix a qüestionar-nos qualsevol comportament dues vegades abans de jutjar-lo, i fins i tot ens fa replantejar-nos comportaments propis. Aquestes consideracions prèvies vénen al cas per la suposada mala educació que manifestem els valencianoparlants quan se’ns ocorre contestar en valencià a alguna persona que es dirigeix a nosaltres parlant-nos en castellà. I la pregunta és: què passa si som nosaltres els que iniciem la conversa però en valencià, i la persona a qui ens dirigim ens contesta en castellà? Aleshores, el castellanoparlant també és maleducat? Com déiem en altres articles, el fet que una persona es dirigisca a nosaltres en castellà, no vol dir que no entenga valencià. Les enquestes més recents sobre coneixements de valencià (2015) anuncien que un 93,8% de la població entén el valencià. Ni tampoc

vol dir que no el parle, és un fet constatat que els valencianoparlants quan ens dirigim a una persona desconeguda, ho fem directament en castellà, en la gran majoria de casos. Però, per què fem això? Primer de tot hem de ser conscients que és un hàbit, és a dir, un comportament aprés per repetició. Segles i segles de persecució del valencià han fet que el que en un principi era una conducta obligada per una legislació repressiva cap a la llengua, es convertira en una conducta transmesa de pares i mares a fills i filles sense el més mínim qüestionament. I reversible, per tant. Quan parlem de persecussió, ho podem afirmar amb dades objectives. Per a mostra, un botó: El 1896 la Dirección General de Correos y Telégrafos va prohibir parlar en valencià per telèfon. Sí! «per telèfon», per molt surrealista que semble… I així hi ha més. Aleshores, per què ho hem de fer hui en dia que el valencià és llengua oficial? Què passa si contestem en valencià? Doncs que no serem mal educats, tan sols haurem de valorar si és eficaç la nostra resposta per a la situació comunicativa en la qual ens trobem en cada moment.

Montserrat difon un llenguatge administratiu inclusiu Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, l’Ajuntament de Montserrat s’ha sumat a les reivindicacions per la igualtat de gènere amb la campanya «Valencià per la igualtat», promoguda des d’AVIVA Montserrat, l’Agència de Promoció del Valencià municipal, amb l’objectiu de difondre l’ús d’un llenguatge inclusiu entre el personal de l’Ajuntament. La campanya consisteix a facilitar al personal municipal deu recomanacions per a evitar un llenguatge d’ús sexista, des de la visió que la llengua és una construcció humana que per si mateixa no és sexista, sinó que ho és l’ús que en fem les persones. Pel principi d’igualtat, cap administració pública pot discriminar ningú, i la llengua disposa de suficients recursos per a evitar la desigualtat de gènere, però cal conéixer-los per a usar-los, per això cada funcionària i funcionari disposarà d’un fullet de cartó amb deu recursos lingüístics que haurà d’emprar a l’hora d’elaborar documentació administrativa. També s’han repartit cartells per diversos departaments. L’ús d’un llenguatge sexista no és exclusiu de l’administració però la importància d’iniciar accions igualitàries des del mateix Ajuntament rau en el fet que aquest és l’administració més propera a la ciutadania, i és, per tant, un exemple a seguir per tota ella. AVIVA Montserrat també estarà a disposició del personal administratiu per a resoldre qualsevol dubte que aquest tinga respecte de l’aplicació d’aquestes recomanacions lingüístiques inclusives i, si escau, per a la revisió de la documentació administrativa que genere l’administració local de Montserrat.

N O T Í C I E S

«Borinot, qui no vote» Carme Navarro i Campos Tècnica lingüística

«Borinot, el que no bote» és una campanya iniciada pel col·lectiu Lamda, de lesbianes, gais, transexuals i bisexuals, de la qual l’Ajuntament i les dues falles municipals s’han fet ressò a les seues xarxes socials mostrant així la seua aposta per la igualtat entre les persones. L’èxit d’aquesta campanya rau en el fet de trobar un mot alternatiu (borinot) a l’ús discriminatori que es fa a les falles quan fallers i falleres a l’uníson canten aquesta tonadeta utilitzant l’expressió maricón fent referència a un grup que ha sigut maltractat socialment per la seua sexualitat, com és el dels homosexuals. Aquest és un clar exemple de com la societat va a poc a poc modelant el llenguatge per a rebutjar tota mena de discriminació lingüística en l’ús de determinades paraules o expressions. I també és exemple de què es pot trencar amb les estructures lingüístiques prefixades per segles i segles d’adoctrinament ideològic negatiu vers determinats col·lectius, si li posem un poc d’imaginació. Només ens cal tindre més sensibilitat per a detectarles i substituir-les. Ara bé, encara ens cal un consens

filològic clar en totes les guies que tenim a l’abast per a difondre un llenguatge inclusiu. Les acadèmies de les nostres llengues oficials encara no han donat el pas d’alçar bandera per aquest moviment, tan necessari per a aconseguir la igualtat entre les persones en la nostra societat. El Diccionari Normatiu Valencià, a banda de fer referència al sorollós i pelut insecte que duu aquest nom, també diu que borinot és una «Persona estúpida, sense trellat, impertinent». Per tant, és l’alternativa neutra ideal per a la paraula Maricón. I damunt, una paraula genuïnament nostra que deriva de borinar, que significa moure’s, bellugar-se. La llengua disposa de suficients recursos per a oferir un llenguatge respectuós amb totes i tots, només cal buscar-los. Fins i tot podem substituir l’article pel pronom neutre qui si vulguérem evitar la marca de masculí: «Borinot, qui no vote». Amb això no tan sols aconseguim mantindre la musicalitat de la tonadeta i fer ballar tothom, sinó també fer que el món faller parle valencià de passada...

“Vés amb compte” aquestes falles “Vés amb compte!” és una campanya de prevenció d’accidents pirotècnics que posa en marxa per segon any consecutiu la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Montserrat a través de l’Espai Familiar de Montserrat. Es tracta d’una jornada amb consells d’ús que va tenir lloc el 6 de març a la Casa de la Cultura de Montserrat entre els i les escolars de 8 a 14 anys del Col·legi Evaristo Calatayud i l’institut Alcalans, i que enguany, en col·laboració amb AVIVA Montserrat, l’Agència de Promoció del Valencià municipal, s’ha completat amb un sorteig entre els qui juguen a uns passatemps que contenen vocabulari valencià de la pirotècnia. En el fullet informatiu que contenia els passatemps, també hi havia uns codis QR per a descarregar-se els cartells de lèxic de la pirotècnia editats per la Diputació de València, i el full d’autorització d’ús de material pirotècnic. La xiqueta i els xiquets guanyadors del sorteig dels passatemps han rebut una caixa de seguretat que contenia material pirotècnic ajustat a la seua edat, tot gentilesa del Quiosc La Llibertat, distribuidor oficial de material pirotècnic a Montserrat. A més, cada aula participant ha rebut els tres exemplars dels cartells del vocabulari de la pirotècnia (manifestacions festives, artificis i espectacles pirotècnics).

N O T Í C I E S

La campanya s’ha inicat amb la jornada en què la Policia Local explica a l’alumnat dels centres escolars participants, els diferents tipus de petards que hi ha (classe I, II, III i IV), i a quines edats poden utilitzar-los. A més, s’ha parlat dels principals perills que presenta el seu ús i les mesures de seguretat que han de tindre en compte a l’hora de manipular-los, o quan els emmagatzemen a casa.

N O T Í C I E S

Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local CONTRACTACIONS A TRAVÉS DE PROGRAMES D’OCUPACIÓ Gràcies a la col·laboració econòmica del Servef, l’Ajuntament finalment ha contractat tres peons per a fer treballs de manteniment a camins i carrers; i a un jove en pràctiques per a ajudar dins del Departament d’Urbanisme.

Carmina Tordera Lledó Agent de desenvolupament local

Documents que acrediten altres ingressos

- Certificat o carnet de diversitat funcional reconeguda, si és el cas. -

Certificat de Serveis Socials municipals

Us recordem que a la plana web municipal podeu consultar les normes i la puntuació que s’assigna.

A més, mitjançant el Programa d’Ocupació de Diputació, s’ha contractat dues persones provinents de la nostra Borsa d’Ocupació per a fer obres d’interés social. BORSA SOCIAL D’OCUPACIÓ S’informa a totes les persones empadronades a Montserrat que vulguen donar-se d’alta a la Borsa Social d’Ocupació o actualitzar la documentació anteriorment entregada, que podran fer-ho del 3 al 21 de juliol de 2017, d’11.30 a 14.00 hores.

XARXA D’ADL

La documentació a entregar és: - DNI/NIE+passaport -

Vida laboral i currículum vitae actuals

- Acreditació de càrregues familiars: llibre de família i/o sentència de divorci (si n’hi ha) - Fulla Darde (renovació Servef) de les persones aturades de la unitat de convivència - Justificants dels ingressos actuals de la unitat familiar de convivència: - 3 últimes nòmines / model 130 o 131 de qui treballe - Certificat de subsidis o prestacions (positiu o negatiu) de Sepe - Certificat de pensions o altres prestacions (positiu o negatiu) de la Seguretat Social.

L’Ajuntament de Montserrat s’ha adherit al Projecte RED (Xarxa d’Agències d’Ocupació i Desenvolupament Local de la província de València) promogut per la Diputació de València amb l’objectiu de maximitzar la qualitat dels serveis que es presten actualment, tant a la ciutadania com a les empreses, i optimitzar l’eficiència i l’impacte dels seus resultats. Els i les agents d’ocupació i desenvolupament Local (AODL) són el personal tècnic encarregat de planificar i executar programes i actuacions en eixa línia, en contacte directe amb persones desocupades, emprenedores, empreses locals i les administracions provincial i autonòmica. Des de Divalterra s’ha apostat per a crear una xarxa d’AODL de la província de València, que potencie el paper del personal tècnic local dotant-lo d’eines de gestió, formació específica i coordinació tècnica que facilite l’intercanvi de coneixements i bones pràctiques, i la participació en projectes comuns de millora del territori.

La Ribera Activa’t

És un programa pioner a la Comunitat Valenciana que posa en marxa la Mancomunitat de la Ribera Alta junt amb la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i el Fons Social Europeu, per a la realització d’actuacions que afavorisquen la inclusió activa de persones en situació vulnerable a través d’itineraris integrats d’inserció sociolaboral.

A través d’entrevistes diagnòstiques individualitzades s’establirà el perfil d’ocupabilitat de les persones usuàries i es dissenyarà l’itinerari d’inserció sociolaboral. Així mateix, està prevista la realització de diversos tallers: motivació, habilitats socials, vies d’accés al mercat laboral, competències professionals, alfabetització digital, ferramentes de cerca d’ocupació, webs d’ocupació, etc.

especialitzat, donant-los suport al llarg del seu itinerari personalitzat d’inserció sociolaboral. Les persones interessades a participar en aquest programa i que tinguen voluntat de treballar, han d’acudir a les dependències de Serveis Socials de l’Ajuntament. Mari Carmen Pérez Moreno Orientadora sociolaboral

Les persones destinatàries d’aquest programa són les que estan en risc o situació d’exclusió social, les quals estaran ateses i les recolzaran un equip de treball

N O T Í C I E S

Montserrat és un dels cinc ajuntaments adherits a aquest programa on es portarà a terme un conjunt d’accions encaminades a millorar l’ocupabilitat de les persones amb dificultats d’accés al mercat laboral, fent que desenvolupen competències i capacitats per a aconseguir la inserció professional i social.

Si vols participar com a col·laborador/a d‘El Portell i saps d’alguna notícia que afecte el nostre municipi, no t’ho penses! Fes-nos arribar la informació que tens per a difondre-la enviant un missatge electrònic a ... elportell@montserrat.es

N O T Í C I E S

Activitats culturals i d’aprenentage a Montserrat

Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural

Jornada Formativa: Entrevistar a persones major de 75 anys Valencià d’Etnologia de la Diputació Provincial de València.

El passat 28 de desembre, membres del Comité Audiovisual Alcalans TV junt amb funcionaris d’aquest ajuntament, varen assitir a una jornada formativa a càrrec de Raquel Ferrero i Gandia, tècnica del Museu

En aquesta ocasió se’ns va mostrar quin és l’esquema de treball del museu i consideracions a tindre en compte per portar endavant i fer entrevistes a persones majors, així com registrar en format audiovisual tot el que ens puguen contar sobre un tema que ens interesse, com ara és el cas de Josep Bisbal un dels investigadors de l’estudi L’Orfandat a la Ribera Alta a la primera meitat del s.XX del Museu de la Paraula del Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València. Aquest tècnic farà, al llarg del mes de març, una sèrie d’entrevistes a persones de poblacions de la Ribera Alta sobre el tema. A Montserrat, ja tenim dues persones candidates per ser entrevistades i gravades contant la seu experiència. AJJ

Teatre per a adults i adultes: No te salves Amb motiu de la II Setmana Cultural de Montserrat, es va programar la representació de l’obra No te salves de la companyia Atirohecho, la qual va sorgir el 2012 precisament amb aquest espectacle, homenatge a Mario Benedetti. L’escriptor uruguaià i un dels seus poemes que incita a la participació ciutadana, compromesa amb la realitat política, marca el camí del quefer d’Atirohecho. Al públic assistent a la representació d’aquesta obra ens ha deixat en el record, per molts anys, la satisfacció d’haver gaudit del relat teixit i escenificat pels actors Bruno Tamarit, Pep Laza i Carla Chillida. AJJ

Taller «Com sonen les paraules» a Montserrat, a càrrec de Francesc Fenollosa i Ten

Després de l’èxit i la satisfacció de les persones que han participat en l’edició anterior d’aquest taller, l’Ajuntament de Montserrat va voler repetir l’experiència amb la intenció de que qui assistisca puga adquirir seguretat i confiança a l’hora de parlar en públic, i també promoure la cultura del bon ús de les paraules. «Com sonen les paraules» és un taller de Francesc Fenollosa i Ten destinat a iniciar-se en les tècniques de la lectura en veu alta. Aquesta activitat, dividida en dues sessions, intenta que, utilitzant programes de gravació de la veu, els i les assistents al taller aprenguen a millorar els aspectes de la lectura en veu alta. Una activitat personalitzada que ha tingut una molt bona acollida, sobretot entre l’alumnat de l’Escola d’Adults de la Vall dels Alcalans.

N O T Í C I E S

Com a ajuntament adherit al projecte «De Viva Veu», durant els dies 23 i 24 de febrer, es va realitzar el taller «Com sonen les paraules», adreçat a persones adultes, a càrrec de Francesc Fenollosa i Ten, director de doblatge i expert en dub coaching.

AJJ

N O T Í C I E S

II Certamen Literari de Montserrat

Part dels membres del jurat del II Certamen Literari de Montserrat

El passat dia 11 de febrer vàrem gaudir de la Gala del II Certamen Literari de Montserrat. Va ser un acte senzill i molt entranyable amb la participació de lectors i lectores voluntaris que varen obrir l’acte amb la lectura en veu alta de fragments d’obres de Mercé Rodoreda, Pere Calders, Grouxo Marx i Italo Calvino, entre d’altres. Des d’ací, la Regidoria de Cultura mostra el seu agraïment a Fini Garrido, Vicente Ramón Campos, Xelo Moreno, Mari Carme Tordera, Manolo Maldonado, Lluís Cases, Adela Hinojosa, Teresa Sampedro, Josep Maria Mas i Amparo Navarro. En aquesta segona edició hi han participat 106 autors i autores en total, amb la distribució següent: •

74 en la categoria de relat curt en castellà.

•

13 en la categoria de relat curt en valencià.

•

16 en la categoria de quadern de viatge, i

•

3 microrelats en facebook.

Vicent Sanhermelando i Josep Maria Mas.

La presidenta del jurat del II Certamen Literari va ressaltar que el fet d’haver obligat a les persones participants a escriure baix un lema concret ha conduït a la disminució del nombre de participants i el jurat ha trobat una certa monotonia en la temàtica dels relats, per això ha comunicat la decisió de tornar en la propera convocatòria a oferir temàtica lliure. També tingué paraules de reconeixement a la tasca realitzada per membres del jurat que fan possible aquest certamen i que igualment des de la Regidoria de Cultura s’agraeix la col·laboració desinteressada de Luis J. López, Teresa Sampedro, Amparo Navarro, Clara Campos, Juana Romero, Mª Teresa Aguado, Blasa Jiménez, Antonia Caballero, Marcos Campos i Adela Hinojosa. Els països que hi han participat són Espanya, Veneçuela, Cuba, Mèxic, Xile, Argentina, Colòmbia, Itàlia i EUA. D’Espanya trobem participants de tot arreu del nostre territori, fins i tot de Canàries.

Joan Vinyals i Josep Maria Mas.

El brillo azul.

Un viatge de viatges.

Feia temps.

Premi

“Relat Curt”

“Relato Corto”

“Quadern de Viatge”

“Microrelat”

Santiago Martínez Tarazona, regidor de Cultura junt amb les alumnes de l’IES Alcalans il·lustradores dels relats del llibre del I Certamen.

El lliurament de premis comptà amb la presència de dos dels quatre guardonats, Vicent Sanhermelando1, guanyador en la categoria de “Relat curt” amb l’obra “La Dalla”, i Joan Vinyals2, guanyador en la categoria de Microrelats. Els dos varen tindre paraules d’agraïment i valoraren l’experiència en aquesta segona edició,

posant en relleu la importància social d’aquest tipus d’iniciatives. En la categoria de Relat Curt en castellà, va ser guardonat, Alberto Puyana3, amb l’obra El brillo azul, i en la de Quadern de viatge, tenim a

3 1

Vicent Sanhermelando Bellver, Alboraia 1957, és llicenciat en Psicologia i treballa en un centre educatiu com a orientador escolar i professor. La seua tardana vocació literària s’inicia amb relats curts, alguns d’ells premiats en certàmens literaris com Escrits a la Tardor, de L’Eliana, o el del Col·legi de Doctors i Llicenciats de València. Prompte es va decantar per la narrativa juvenil, àmbit on destaquen les novel·les Un pont sense baranes (Tabarca), finalista del Premi Ciutat de Torrent-2011; Esperant la lluna plena (Bromera), Premi Fundació Bancaixa-2013; i Pell de seda, Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil-2016 (Bullent). Amb Ximo Potter i el col·leccionista de mòbils (Bullent) va ser guardonat amb el Premi Samaruc, atorgat per l’Associació de Bibliotecaris Valencians al millor llibre infantil del 2015.

Joan Vinyals Campos, Montserrat 1993. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat de València.

(3) Alberto Puyana, nascut a Cadis, el 1974. És diplomat universitari en Infermeria per la UCA (Universitat de Cadis) des de 1995. El 2012 va publicar la novel·la satírica El Preticante ((Finalista del V Premi de Creació Literària “Bubok” 2013). Ha participat en diverses antologies de relats: El mundo de la fantasía (Ed. El Sastre de los Libros, 2014), Relatos na rúa (Ed. Elvira, 2014), Pax Tibi/Nieve sobre el cerezo (Ed. Evohé, 2015), i El bosque del inglés (Ed. Evohé, 2016). Des que començà en certàmens literaris a finals de 2012, fins a la data, ha resultat guanyador de 24 premis de narrativa curta, entre els quals destaquen el de narrativa curta, com el Certamen Literario de Moriles 2017, Diarios de Viaje de Nómadas de RNE 2016, Hospital de San Rafael 2016, Puente Zuazo 2015, Manuel Vidrié 2015, Enrique Orizaola 2015, Marbella Activa 2015, Ecos Loperanos 2015, Leopoldo de Luis 2014, Miajadas 2014, i el Villa de Colmenarejo 2013. És columnista d’opinió del periòdic La Voz del Sur des de març de 2015.

N O T Í C I E S

La Dalla.

N O T Í C I E S

Silvia Villanueva4, amb l’obra Un viaje de viajes; els dos varen estar acompanyant-nos a través dels vídeos en què mostraven el seu goig i gratitud pels premis aconseguits. Tots ells varen rebre les felicitacions, el reconeixement i els guardons de mans de l’alcalde Josep Maria Mas i Garcia, animant-los a continuar en la seua tasca creadora.

Silvia Villanueva Santander naix a Laredo, Cantàbria, el 1979. Llicenciada en Filologia Hispànica i Antropologia Social i Cultural, Sílvia exerceix la labor docent durant diversos anys a l’exterior, en països com Indonèsia, Eslovàquia, Polònia o Hongria. És una persona aficionada a la literatura, als viatges i amb clara vocació social. Actualment és professora de llengua i literatura castellana en un institut a Cantàbria.

Igual que l’any passat es varen projectar uns muntatges audiovisuals amb fragments de cadascun dels relats guardonats per als quals ens van prestar la veu Marcos Campos, Luis J. López, Josep E. Grau i Àngels Jiménez. Finalment, el regidor de Cultura va presentar el llibre del I Certamen Literari ressaltant el treball coral d’aquest projecte, que té com a producte final l’edició en paper dels relats guanyadors i alguns dels millors valorats pel jurat, il·lustrats per l’alumnat de l’IES Alcalans, no sols pel nombre de participants al certamen i pel nombre de membres del jurat, sinó també gràcies a les professores Sonia Alzola i Lucia Guillen que varen coordinar els treballs de Nerea Cubells, Pedro Mas, Ivonne Garrido, Andra Martínez, Mar H.J., Javier Campos, Natalia Verdet, María Boix, Samuel Madrid, Maissa Midoun, Paloma Sanjuán i Tamara López. Alguns dels joves il·lustradors que estaven presents van rebre un exemplar del llibre i un joc «coMva», a més d’un fort aplaudiment de mans de Santiago Martínez i tots els presents. AJJ

Alguns dels lectors voluntaris

S’ha celebrat el II Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta de Montserrat, dins del projecte DE VIVA VEU

En aquest acte, l’alumnat de l’escola va mostrar al públic el resultat del treball de lectura en veu alta que havia realitzat a l’aula durant els últims mesos. Vuit representants de la categoria Teuladins (3r i 4t de Primària) llegiren fragments del llibre Àngels de nata, de Maria Josep Membres del jurat Escrivà amb il·lustracions de Maria Alcaraz, d’Edicions 96. I vuit representants de la categoria Blavets (5é i 6é de Primària) van demostrar el treball que havien realitzat a l’aula amb el llibre Guardians del gel, de Pep Castellano amb il·lustracions de Canto Nieto, d’Edicions del Bullent.

D’aquests setze representants, el jurat, format per tres membres i amb el públic com a quart membre, va elegir un o una representant de cada categoria i un o una suplent que representaran la població de Montserrat en el Certamen Final de la Comunitat Valenciana que tindrà lloc a finals del mes de maig a València. Els noms dels qui participaran com a representants de Montserrat en el Certamen Final, són: • Teuladins: Carla Hernándiz de los Santos i Víctor Navarro Segura. • Blavets: Jaume Navarro Corvera i Ivan Abad Matei. L’alcalde de la localitat, Josep M. Mas i Garcia, va destacar la implicació del CEIP Evaristo Calatayud, i de l’alumnat en particular, en aquest acte. A més, va agrair la presència de tot el públic, fent èmfasi en el caràcter social del projecte DE VIVA VEU. Teresa Val, representant de FULL- Fundació pel Llibre i la Lectura, va ressaltar la importància que té per a la Fundació el fet que poblacions com Montserrat renoven, un any més, la participació en aquest projecte. Aquest ha sigut el primer dels actes de DE VIVA VEU que d’ara fins a maig ompliran els edificis més representatius de diferents localitats del país.

N O T Í C I E S

El passat dissabte, 14 de gener, va tenir lloc el II Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta de Montserrat, amb la participació, un any més, de l’alumnat de 2n i 3r cicle de Primària del CEIP Evaristo Calatayud de la localitat. El certamen forma part del projecte DE VIVA VEU, proposta cultural i educativa al voltant del fet de llegir en veu alta, impulsat per la Fundació pel Llibre i la Lectura amb la col·laboració d’ajuntaments i entitats de la Comunitat Valenciana.

En les setmanes següents, poblacions com Rafelbunyol, Guadassuar, Rocafort o Xirivella acolliren també els diferents certàmens DE VIVA VEU. Aquestes adhesions al projecte demostren, una vegada més, la implicació de les escoles, instituts i poblacions en general en les activitats de foment de la lectura i, en concret, de la lectura en veu alta que FULL- Fundació pel Llibre i la Lectura vol destacar. AJJ Els joves participants del II Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta

N O T Í C I E S

Exposició ‘Refugi il·lustrat. Entre el taüt i la maleta’ Aquesta exposició, iniciativa de l’Associació de Professionals de la Il·lustració de València (APIV), es va mostrar en públic per primera vegada en la darrera Fira del Llibre de València. Amb la intenció d’arribar al nombre més gran possible de persones per sacsejar consciències i induir a la reflexió, les 150 il·lustracions seleccionades del voltant de tres-centes aportades per il·lustradors i il·lustradores d’arreu del món, s’ofereixen als ajuntaments i entitats culturals de forma itinerant. La terrible situació que travessen des de fa dècades les persones refugiades o a la recerca d’asil, que fugen de països com Afganistan, l’Iraq, Eritrea, Pakistan, Nigèria, Somàlia, Sudan, Gàmbia o Mali, la guerra que assota Síria des de fa sis anys i el desplaçament forçós de centenars de milers de persones cap a les fronteres europees, ha convertit aquesta trista realitat en un gran fenomen mediàtic, manipulat en molts casos amb finalitats ideològiques i per a servir d’excusa per a la promulgació de lleis reaccionàries, restrictives i amb clars tints xenòfobs. Es tracta d’una campanya gràfica oberta en suport de les persones migrants, víctimes d’aquesta anomenada «crisi dels refugiats» i de la inoperància dels països europeus. A Montserrat, la tinguérem exposada des del 6 fins al 17 de febrer com a part de les activitats programades de la II Setmana Cultural de Montserrat. A la seua inauguració van estar presents Miguel Àngel Giner, president d’APIV i la nostra artista local Amparo Navarro, la il·lustració aportada al projecte de la qual forma part de les 150 seleccionades.

Totes les il·lustracions de la campanya poden veure’s a les pàgines: www.refugioilustrado.tumblr.com Per finalitzar l’acte i aprofitant la presència de Miguel Àngel, Premi Ciutat de Palma de Còmic 2016, junt amb Cristina Durán i Laura Ballester, va fer la presentació de la nova col·lecció de novel·la gràfica que l’Ajuntament ha adquirit per a la biblioteca i que a partir del dia 17 de febrer, aquestes novel·les gràfiques, ja podran començar a sol·licitar-se en préstec. La biblioteca pública incorpora als seus fons la novel·la gràfica. Aquest tipus de format entre la novel·la i el còmic, dirigida principalment al públic adult, narra històries completes on les il·lustracions i vinyetes adquireixen una importància vital a l’hora de desenvolupar la trama o el relat dels fets. La nova col·lecció, situada en la sala general, estarà composta dels escriptors i les escriptores més representatius d’aquest gènere i anirà consolidant-se al llarg del temps amb nous títols, autores i autors. AJJ

Cinefòrum d’hivern La programació del cinefòrum d’hivern s’ha basat en la projecció de tres pel·lícules pràcticament desconegudes pel gran públic del gran cineasta Sir Alfred Joseph Hitchcock. La soga, 1948, la primera pel·lícula de Hitchcock en color, però, sobretot, un exercici d’estil i una proesa tècnica. Frenesí, 1972, és una excel·lent pel·lícula encara que estranya i diferent de totes les que havia realitzat fins aleshores. La Trama 1976, en aquesta, la seua última pel·lícula, torna als llocs comuns i interessos habituals per oferir-nos, aquesta vegada en forma de comèdia negra, una pel·lícula absorbent i deliciosa en la qual la seua actriu protagonista, Barbara Harris, va estar nominada al Globus d’Or a la Millor Actriu musical o còmica pel seu paper de Blanche.

I per què Hitchcock? Senzillament perquè va ser pioner de nombroses tècniques en el gènere del thriller, Hitchcock –«l’amo del suspens»– és considerat com un dels realitzadors més influents en l’aspecte estilístic, que instal·la les nocions de suspens en l’univers cinematogràfic. AJJ

N O T Í C I E S

Alumnat del IES Alcalans visitant l’exposició

N O T Í C I E S

L’educació de persones adultes: sabem com construcció efectiva de les vies de millora de 15.02.2017 per Andrew McCoshan1 Professionals d’aprenentatge per a persones adultes tindran molt a oferir en els propers mesos ja que els Estats membres de la UE comencen a desenvolupar les vies de millora de les qualificacions requerides en la recent recomanació del Consell de la UE. Tenen una gran quantitat de coneixements i experiència que serà de gran valor per a la planificació, disseny i implementació de les vies necessàries. La Recomanació demana el desenvolupament de les vies per desenvolupar l’alfabetització, aritmètica i competències digitals per a les persones que abandonen l’escola abans del final de l’educació secundària superior. L’educació de persones adultes té tant l’experiència directa d’aquest tipus de treball a través de “l’educació compensatòria”, i també de forma més general a la feina amb persones adultes amb coneixements bàsics d’escàs desenvolupament. Així que del que ja es coneix en el sector de l’educació de persones adultes, què es necessita per a crear possibilitats de millora de les qualificacions d’èxit? 1. Abast efectiu per al grup objectiu Les vies de millora de les competències estan dirigides a persones que han lluitat per tenir èxit en l’educació general i poden ser difícils de reincorporar al sistema d’educació i formació de personse adultes. L’educació d’aquestes persones té molta experiència per arribar a aquestes comunitats. Sovint es necessita la col·laboració amb les organitzacions de la societat civil que coneixen les seues comunitats de dins a fora i comprenen els obstacles que enfronten les persones

en tornar a ficar-se en l’aprenentatge. Molts proveïdors d’aprenentatge de persones adultes ja posseeixen relacions a llarg termini amb els grups de la comunitat. 2. Paquets de suport a les persones en el seu aprenentatge L’alumnat que utilitze les vies de millora de les qualificacions és propens a necessitar un paquet de mesures de suport per assegurar que arriben al final dels seus viatges d’aprenentatge. Cada alumne o alumna és probable que tinga les seues pròpies necessitats individuals, i aquestes es relacionen no només amb la forma en què poden aprendre millor, sinó també als obstacles per al no aprenentatge, com ara problemes de salut, l’accés al transport, etc. Aquests requereixen el muntatge dels equips multiprofessionals incloent no només als educadors i les educadores sinó també al personal d’assistència social, orientadors i oriendadores, psicòlegs i psicòlogues, etc. Cada estudiant probablement tindrà la seua pròpia combinació de suport expert. 3. Ambients d’aprenentatge adequats Les vies de millora de les competències implicaran educands que també han tingut experiències negatives en la fase obligatòria de l’educació. Com l’experiència en l’educació compensatòria, en particular, testifica, és important que els entorns escolars no es repliquen per a aquest alumnat: són més propensos a dissuadir que a fomentar l’interés per aprendre. Això vol dir repensar el que veuen com salons de classe i en el qual es troben, així com la forma dels horaris estan estructurats. Molts i moltes professionals d’aprenentatge per a persones adultes tenen una vasta experiència en el desenvolupament d’aquesta disposició alternativa. 4. Un enfocament de pedra angular

1 Andrew McCoshan ha treballat en l’educació i la formació més de 30 anys. Fa més de 15 anys que realitza estudis i avaluacions per a la UE, i abans d’això va ser consultor al Regne Unit. Andrew és actualment un investigador independent i consultor, un expert ECVET per al Regne Unit, i l’investigador associat al Centre de desavantatge educatiu a la Universitat de la ciutat de Dublín, a Irlanda.

Les persones aprenents són propenses a necessitar estímul continu, les competències existents els semblen un horitzó llunyà. És important marcar les etapes de progrés amb claredat i oferir oportunitats per a la validació amb regularitat. Podrien considerar

contribuir a la les competències!

El terme alfabetització es generalitza. Es planteja la necessitat de donar compte no només de les habilitats relacionades amb la lectoescriptura, sinó d’un altre

5. Suport transició rigorosa cap al final de la via Què passa amb l’alumnat que arriba al final d’un camí de millora de les competències? ¿Serà capaç de fer la major part del que ha après? Les persones que no tenen coneixements bàsics sovint també tenen la capacitat de reflexionar sobre el seu aprenentatge i identificar el que han de fer a continuació. Les lliçons d’aprenentatge de les persones adultes mostren que l’assistència a aquestes àrees ha de ser una part essencial de totes les vies de millora de les competències i no un extra opcional cap al final. L’alumnat jove necessita preparació per a la sortida de la seua via de millora de les competències per incorporar-se al món laboral, però en el cas de l’adult o l’adulta és en realitat només el pas següent.

tipus d’habilitats necessàries per a la inserció en la societat. En aquest sentit, s’encunya el terme “competències d’alfabetització”, en referència a la “posada en pràctica d’una sèrie d’habilitats en diverses situacions de la vida”. D’aquesta manera es va produint un passatge de la noció dicotòmica a la idea de gradients d’alfabetització: “L’alfabetització representa un continu d’aprenentatge que ho permet a un

IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ PERSONES ADULTES

LES

En els darrers anys s’ha passat d’una concepció de l’educació d’adults de caire assistencial, amb l’objectiu de l’alfabetització i de la socialització de determinats col·lectius d’adults, a una visió molt més àmplia, lligada a la idea de “l’aprenentatge al llarg de la vida”, on s’estimula la millora i l’aprenentatge continu per tal d’avançar en la societat del coneixement i en una major cohesió social.

individu complir les seues metes,

N O T Í C I E S

alternatives radicals com ara aprenentatge entre iguals per donar a l’alumnat un sentit d’assoliment.

desenvolupar el seu potencial i coneixements i participar activament en activitats comunitàries i socials “ (UNESCO, 2005).

Des d’aquest punt de vista, s’ha de treballar per tal d’aconseguir un model d’educació d’adults integrada en el territori, que treballe en xarxa amb la resta d’agents que actuen en l’àmbit de l’educació d’adults. D’aquesta manera, treballant de forma coordinada amb els diferents agents que actuen al territori, es podrà donar resposta a les diferents demandes i necessitats de les persones adultes. Informe de les Escoles d’Adults de la G.C. Ajuntament de Barcelona

Alumnes de l’EPA de la Vall dels Alcalans

N O T Í C I E S

Alcalans TV, Comunica’t Els temps han canviat i les administracions locals són conscients que sense comunicació es fa molt difícil la connexió amb la ciutadania. Per aquesta raó, al mes de desembre, l’Ajuntament de Montserrat va presentar davant la Diputació de València el projecte «Alcalans TV, Comunica’t», en el marc del Programa de Pràctiques formatives per a jóvens «modalitat Post». Finalment, va ser aprovat per aquesta entitat supramunicipal amb una duració de sis mesos i sufragant el cent per cent de les despeses.

Durant aquests sis mesos, Emili tindrà com a missió principal ordenar i establir les bases tècniques i d’execució per a fer possible la televisió local, així com d’acompanyament al professorat dels centres educatius per poder implementar la televisió escolar en un futur. AJJ

Després del procés de selecció dut a terme pel nostre Departament de Desenvolupament Local, l’1 de febrer es va incorporar com a becari Emili Cerveró Moreno, tècnic en imatge i so, el qual estarà tutoritzat per la gestora cultural. Amb aquesta iniciativa, entre altres objectius, es pretén afavorir la inserció dels joves en l’àmbit laboral i millorar la seua situació dins del mercat de treball com a prioritat d’aquest Ajuntament. Emili Cerveró Moreno, el primer becari postgrau

My Smart School El passat 10 de març, a la Casa de la Cultura de Montserrat, es va reunir el professorat i el personal tècnic de les entitats que participen en aquest projecte europeu ERASMUS +, per a fer el seguiment de l’evolució del projecte i aclarir algunes qüestions preparatòries per al tercer i últim encontre transnacional a Ver-Sur-La Sorgue (França).

En aquesta ocasió l’alumnat de les tres escoles riberenques que hi participen, CEIP Evaristo Calatayud (Montserrat), CEIP Heretats (l’Alcúdia) i CEIP Vicent Blasco Ibàñez (Alginet), a més de retrobar-se podran exposar els seus treballs sobre com fer la seua escola més intel·ligent, realitzar tallers conjunts i conviure amb alumnes d’altres països. L’encontre està previst per al pròxim mes de maig. AJJ

Effective Extracurricular Programming for a Better School Climate

Aquest projecte representa una mena de segona part del primer projecte Erasmus + realitzat entre els anys 2012-2014. Durant els dies del 20 al 24 de març, vàrem tindre el tercer i penúltim encontre transnacional en la ciutat de Samsun per revisar el projecte i veure com estaven anant les implementacions de les diferents propostes territorials. Tant Turquia com Itàlia han optat per activitats realitzades fora de l’horari escolar, mentre que el grup de treball espanyol ha optat per la implementació d’activitats complementàries, és a dir, dintre de l’horari escolar.

aquelles que es realitzen dins de l’horari lectiu per complementar l’activitat habitual de l’aula. Aquestes poden tenir lloc dins o fora del Centre. Els objectius que ens havíem marcat des d’un inici varen ser: • Disminuir les taxes d’absentisme i l’abandó escolar prematur a través de desenvolupar un programa d’esports, d’arts i les activitats socials. • Millorar l’actitud dels estudiants a través de les activitats extracurriculars i complementàries en el seu desig d’assistir a la seua escola. • Que el mateix programa contribuïra a millorar els resultats acadèmics de l’alumnat. • El projecte també volia demostrar que les escoles no són només llocs per aprendre matèria acadèmica, sinó que també són llocs on es pot aprendre i practicar habilitats socials, esportives i habilitats artístiques. • Fer protagonista l’alumnat del seu propi aprenentatge.

Ossi ha apostat per programar activitats esportives i utilització de les noves tecnologies com la construcció de drons i la utilització d’impressores 3D per part dels escolars, així com programari de disseny gràfic, baix la responsabilitat d’execució d’empreses externes als centres educatius. Per part de Samsun, l’elecció va ser també els esports com per exemple programes de natació, jocs tradicionals, i excursions i visites culturals, i igual que el grup italià executades per empreses externes als centres escolars. Al nostre cas i donat que la nostra societat civil ja posa a l’abast dels nostres joves jocs tradicionals com la pilota valenciana, la música i la construcció de drons (que forma part d’un altre programa europeu al qual es va acollir la Conselleria d’Educació), vàrem optar per començar a implementar als nostres centres pilot el que es coneix per televisió escolar i la gamificació de l’aprenentatge. Però no sols pel descart i l’intent d’afegir possibilitats sinó pels beneficis que experts en educació ja havien demostrat com d’interessants aquestes accions resultaven als centres educatius. Volíem que foren activitats complementàries que són

N O T Í C I E S

Effective Extracurricular Programming for a Better School Climate, és el títol del projecte del programa europeu Erasmus + que a la tardor de 2015 va començar a caminar i que aquest estiu veurà la fi. Aquest projecte com ja us hem anat contant en anteriors butlletins, l’estem realitzant junt amb la ciutat d’Ossi, a la Sardenya, i la ciutat de Samsun, a Turquia.

• Complir amb les directrius aconsellables de les conclusions del primer projecte com el fet implementar als centres educatius les comunitats d’aprenentatge. Aquestes comunitats educatives són una aposta per l’aprenentatge dialògic mitjançant grups interactius. A les comunitats d’aprenentatge, l’aprenentatge escolar no recau exclusivament en mans del professorat, sinó que les fites aconseguides per a una educació de qualitat depén de la participació conjunta de les famílies, les associacions de l’entorn, el voluntariat, etc. Havíem de pensar, doncs, en una activitat complementària transversal a les diferents competències educatives, així com contemporitzar el llenguatge del professorat amb el de l’alumnat. A més, calia que tinguérem en compte la diversitat dins l’aula (diferències socials, culturals, de religió, d’afinitat i interessos, etc.) i les intel·ligències múltiples. Si a més a més volíem que fos una activitat que desenvolupa habilitats artístiques, socials, i 35

promocione la pràctica de l’esport, no ens cabia cap altra cosa que la implementació d’una TV escolar.

N O T Í C I E S

La televisió als centres educatius Què és? És la creació d’un canal de vídeo escolar en línia que permet treballar la creació de guions, la producció, la realització i l’edició de vídeos; la recerca d’informació, el tractament de fonts i diferents habilitats de comunicació com l’empatia, l’escolta o el parlar en públic. Les televisions d’aquest tipus permeten narrar els projectes de centre o de curs, o fins i tot, d’una única assignatura; el que a més permetria treballar directament coneixements curriculars. A més, aquest tipus de projectes permeten treballar de manera integral l’aprenentatge a través de les TIC com a eina de l’educació i aprofundir en el seu bon ús, ja que requereix d’habilitats clau com conèixer els drets d’imatge dels menors, els permisos necessaris per publicar informació, l’empatia i el respecte als altres també a Internet. També permet formar l’alumnat com a espectadors crítics davant els continguts televisius. Quins beneficis trobem amb la implementació d’una televisió escolar? Jugant a ser reporters i reporteres aconseguirem:

adquirir els coneixements necessaris tant per a desenvolupar-se en el món de la filmació amb càmeres digitals, com per poder després realitzar el muntatge i la postproducció de les imatges gravades. El professorat a càrrec d’aquestes jornades va ser Josep Bataller president del Moviment de Renovació pedagògica (MRP), Mª del Mar Rodríguez de la Universitat Catòlica de Murcia i Javier Zacarés, professor de l’IES La Marxadella. A l’encontre a Turquia d’aquesta primavera, el catedràtic de Psicologia Evolutiva de la UV ens va comunicar des d’una vessant positiva els beneficis que té el bon ús de la televisió en la infància i en l’adolescència com a ferramenta educativa. Donada la falta de temps en el programa de l’encontre el gros d’aquesta comunicació junt amb la de Josep E. Grau (comissionat de la Conselleria d’Educació) que ens havia preparat la ponència El teatre a l’aula com a eina educativa, ens entregaren el material per a formar part del projecte. Com aconseguir la sostenibilitat del projecte? Perquè siga realment viable i sostenible la televisió escolar ha de ser realment un projecte de centre en el qual puga participar tota la comunitat educativa.

• Dinamitzar el centre escolar i obrir-lo a l’entorn • Millorem la dicció i la lectura de l’alumnat

A més, l’Ajuntament de Montserrat ha d’incorporar els productes audiovisuals escolars a la graella de programació de la TV local.

• Augmentem l’autoestima • Superació de dificultats en equip • Adquisició de coneixement tecnològic

D’aquesta manera aconseguim la màxima en la renovació pedagògica de què l’escola s’òbriga a la comunitat a la qual pertany i que la comunitat accedisca a l’escola.

Treballar des de la metodologia de les intel·ligències múltiples, on per a cada activitat aprofita una o dues intel·ligències diferents perquè cada xiquet/a tinga l’oportunitat de posar en pràctica les seues millors qualitats.

AJJ

Primera acció per a la implementació del projecte Jornades de formació dels formadors va ser la primera acció al febrer de 2016 amb uns clars objectius:

•

Orientar el personal formador en la introducció a les diferents àrees curriculars la TV com a eina educativa.

•

Que els formadors i les formadores puguen

Material per a treballar al Parc Natural del riu Roig

Effective Extracurricular Programming for a Better School Climate

En aquest segon projecte que compartim Samsun i Montserrat, ara amb la unió d’Ossi, continuem amb la nostra primera preocupació per millorar els sistemes educatius dels nostres estudiants, sempre dins de les possibilitats que ens permeten les lleis educatives que pel que fa a la nostra, l’espanyola, no compartim i estem a l’espera que es realitze un gran pacte per l’educació al nostre País, en què tots els partits polítics estiguen d’acord pel bé de l’educació. Confiem que els diferents esdeveniments que es produïsquen entre els nostres països, coincidisquen sempre en la millora dels sistemes educatius per aconseguir ciutadans i ciutadanes absolutament lliures. Si els nostres projectes es consoliden i s’obtenen els resultats que totes i tots esperem, haurem aconseguit el nostre objectiu. Aquests projectes no serien possibles sense el compromís i la participació de mestres i professorat, elements bàsics i primordials en la formació no només acadèmica dels nostres infants i joves, sinó també en la seua formació humanista.

N O T Í C I E S

Discurs de cloenda de Josep Maria Mas i Garcia, alcalde de Montserrat

Si a aquest grup entusiasta i compromés de mestres i professors s’uneix el personal tècnic responsable dels projectes que fa possible aquestes trobades per compartir experiències i inquietuds amb finançament de la Unió Europea, i els responsables polítics en cada moment seguim apostant per una educació pública i de qualitat, tenim garantit l’èxit d’aquest i de futurs projectes educatius. 37

N O T Í C I E S

De Xina a Montserrat

Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural

«De Xina a Montserrat» no és el títol d’un llibre, ni d’una pel·lícula, de moment, és un somni que vol fer-se realitat. El seu protagonista és Luís Herrerías, un montserrater de la coneguda com a generació perduda, és enginyer agrícola de professió i té màster en Disseny Assistit per Ordinador (CAD) i màster en Professorat de Secundària. Parla alemany, anglés, espanyol i valencià. Fins a quedar-se sense feina estava treballant com a enginyer en una empresa de venda i reparació de maquinària agrícola. Des de la distància i gràcies a les xarxes socials hem pogut parlar amb Luís, que ens ha atés molt amablement.

1. Luís, el nom del somni ja crida l’atenció. Per què Xina? Des de fa uns anys que li vaig agarrar el gust a viatjar en bicicleta. En el 2011 vaig volar a Amsterdam i vaig tornar al poble en bici, va ser una experiència molt gratificant en tots els sentits i des d’aleshores tenia al pensament fer un viatge una mica més llarg. Per altra banda, fa temps, vaig llegir un llibre d’un xic que va anar en bicicleta des de Saragossa fins a Pequín, i des d’aleshores volar a Xina i tornar en bici era una idea que em ballava pel cap i que per sort ara podré portar a terme. 2. El desarrelament induït pel fet que hagueres d’emigrar per a poder continuar desenvolupantte professionalment, t’ha donat força mental per a iniciar aquesta aventura? D’alguna manera segur que sí. Qualsevol experiència a l’estranger et fa créixer com a persona i perdre-li un poc la por a tot allò que desconeixes. En el meu cas, he viscut un any a Polònia on vaig fer el meu últim curs de carrera i el projecte final, a més a més he viscut també 3 mesos a Anglaterra i ara són ja 4 anys i mig vivint a Alemanya. Tot això et fa ampliar d’alguna manera la zona de confort i, entre altres avantatges, deixes de tindre por a comunicar-te pel desconeixement de la llengua. És evident que la preparació mental és molt important per a afrontar el repte, quasi més que la física, i em considere preparat, més que res perquè estic convençut d’aconseguir-ho. 3. En tot procés de canvi hi ha un punt d’inflexió que marca un abans i un després, i sol ser provocat normalment per una frase, un instant, una reacció, una conversa..., que actua com a detonant. Tu eres conscient de quin ha sigut el teu?

Si he de nomenar algun moment en concret, nomenaria l’aeroport de Manises, després de tants anys anant i tornant, els acomiadaments a l’aeroport són cada volta més anguniosos. Després d’eixos moments és quan u més reflexiona i valora els avantatges i desavantatges de viure i treballar a l’estranger. Al cap i a la fi, pareix que els diners no ho són tot. 4. Com que ja has rodat en bicicleta pel món, creus que eixa experiència et dóna la base per a poder superar les dificultats del camí? Com he comentat abans, en el 2011 vaig fer Amsterdam-Montserrat també en solitari, 3.000 quilòmetres i 37 dies. És evident que eixa experiència és una bona base per a afrontar el nou repte. No obstant això, en aquest cas són més quilòmetres, més dies, situacions climàtiques més extremes, països menys desenvolupats, alguns dels quals fin i tot amb algun xicotet conflicte social, els idiomes també

suposen ara una nova barrera, però és veritat que la motivació és suficientment gran com per a afrontar aquest nou repte amb garanties d’èxit. 5. Seràs ambaixador del projecte benèfic «Reto PedaEla», que tracta d’acumular quilòmetres pedalejant perquè aquests es puguen transformar en ajuda a la investigació de la ELA. Creus que aquest compromís et farà més difícil abandonar el repte? El #RetoPedaEla és l’al·licient que li faltava al meu projecte. Poder utilitzar aquesta aventura per a participar en un fi benèfic era una de les meues il·lusions. La col·laboració en PedaEla em suposa una motivació extra i un motiu més pel qual realitzar aquest repte. Però abandonar no passa pel meu cap, sols abandonaré per un motiu de força major, com podrien ser problemes de salut o similar.

N O T Í C I E S

Prendre la decisió de deixar un treball estable a Alemanya i embarcar-me en aquest repte no ha sigut fàcil. En el meu cas, podríem dir que ha sigut un cúmul de factors, i moltes hores de reflexionar, les que m’han fet prendre aquesta decisió. Emigrar a l’estranger no és tan bonic com pareix. Està clar que desenvolupar-se professionalment és molt important, i lamentablement a Espanya des de fa uns anys, és una tasca prou complicada, així que als jóvens de la generació perduda no ens queda altra que emigrar. Emigrar i tindre èxit a l’estranger és una experiència molt gratificant, però cal no oblidar-se que el preu a pagar és bastant alt. Deixar enrere, família, amics, la teua terra..., tot això acaba fent-se difícil... Arriba un moment en què un s’adona que eixes coses no es poden pagar amb diners i que el temps perdut és temps que no torna.

6. Ho portaràs tot planificat o hi haurà grans dosis d’improvisació? Quines coses consideres que mínimament has de planificar? M’agradaria deixar-ho tot en mans de la improvisació, però per qüestions burocràtiques, he de saber aproximadament per quins països de fora de la unió europea passaré per a poder tramitar els visats corresponents. Això no obstant, la ruta exacta a seguir, les etapes, les parades, eixes coses les aniré decidint pel camí, cada dia serà una aventura, començaré a pedalejar al matí sense saber on dormiré a la nit. Sí que és veritat que hi ha una sèrie de punts inhòspits durant el trajecte que, per la seua duresa, cal estudiar més o menys al detall, com per exemple el desert de Taklamakan a la Xina, on és important informarse prèviament dels punts d’abastiment d’aigua. En aquest punt m’agradaria apuntar que portaré amb mi 39

N O T Í C I E S

un dispositiu GPS, el qual m’ajudarà en totes aquestes tasques. Que ningú patisca que no posaré la meua vida en perill. 7. Amb quant de temps penses que podràs realitzar l’aventura? T’has plantejat un mínim de quilòmetres per jornada sobre el total de 14.000 km? El millor de tot és que portaré les alforges plenes de temps, així que el gran avantatge que tinc és que no em corre gens de pressa. A més a més, en un viatge en bicicleta d’aproximadament 14.000 quilòmetres, és quasi impossible saber exactament el que tardaràs a acabar-lo. Poden passar moltes coses pel camí, pot trencar-se la bici, tindre problemes burocràtics, que m’agrade molt un lloc i decidisca quedar-me uns dies de més, que l’oratge no acompanye i haja d’allargar alguna parada. En l’últim viatge que vaig fer, em va eixir una mitjana de 100 quilòmetres per dia pedalejant, però crec que en aquest cas aniré un poquet més a poc a poc. Supose que al final seran entre 5 o 6 mesos. 8. Hi haurà alguna persona que diàriament et farà el seguiment i et donarà suport tècnic? No, el viatge serà en solitari i de manera autosuficient. No obstant això, des que vaig fer públic el viatge, són moltíssimes les persones que m’han oferit la seua ajuda desinteressada, així que sé que tindré a molta gent pendent per si en un moment donat han d’ajudarme des de la distància. De tota manera, avui en dia la tecnologia està molt avançada i hi ha connexió a internet quasi per tot arreu, i amb connexió a internet és tot una mica més fàcil. 9. Podrem acompanyar-te virtualment en aquesta aventura?

Ací podeu seguir tota l’aventura, abans, durant i després. www.dechinaamontserratenbicicleta.es www.facebook.com/ dechinaamontserratenbicicleta

10. Hui per hui quines són les accions preparatòries que estas realitzant? Tinc molta feina per davant, però actualment estic focalitzant els meus esforços en preparar tot allò referent a la difusió en xarxes socials, blog, YouTube... A més, estic buscant patrocinatge que m’ajude amb el material o amb aportacions econòmiques per reduir els costos de l’aventura, ja dispose d’algunes empreses interessades que estan disposades a col·laborar a canvi de publicitat. He presentat el projecte a una plataforma de finançament col·lectiu (crowdfunding) per a poder centralitzar totes aquestes ajudes, el qual es troba en aquests moments en procés d’avaluació. Un altre dels problemes que encara he de resoldre és tot allò referent a les vacunes necessàries, a més dels temes burocràtics com ara visats, assegurança mèdica, etc. Luís, moltes gràcies per compartir amb nosaltres aquests moments, des de Montserrat et desitgem un amable camí que et porte de retorn a casa, a la terra que et va veure nàixer. Sort i bondat! AJJ

Clar, aniré documentant el viatge a través de les xarxes socials, mitjançant vídeos, fotos i escrits. A més a més, a la pàgina web aniré actualitzant la meua posició sempre que puga perquè la gent sàpiga per on vaig més o menys en cada moment.

https://alcalanscondorcet.wordpress.com/

La inicitiva de conectar als joves d’ambdues poblacions amb intercanvis, realitzant encontres entre un i altre territori, fins al moment, ha trobat molts entrebancs però arribat aquest punt, tant el departament de Francés com l’Associació Germans de Montserrat qui representa el comité d’agermanament, estan disposat a unir esforços i treballar conjuntament per a que aquest instercanvis puguen arribar a ser realitat. AJJ

Les dones en la Prehistòria - Espais domèstics, espais de dones. Ambient Neolitic. La importància de les activitats de manteniment: preparació i conservació dels aliments, la indumentària, el manteniment del foc i l’espai habitat.

N O T Í C I E S

El departament de Francés de l’IES Alcalans ha creat un blog des d’on el seu alumnat, estudiant de francés, i l’alumnat estudiant de castellà del poble francés Dourdan amb qui està agermanat Montserrat, puguen intercanviar experiències i bones pràctiques.

- La imatge de la dona. Les figures femenines del Paleolitic i del Neolitic i l’art ruprestre llevantí mostren rostres i siluetes de dones. Durant tot el mes de juny tindrem a la Casa de la Cultrua l’exposició “Les dones en la prehistòria”. Emmarcada entre les primeres societat caçadores-recol-lectorespescadores i l’Edat del Bronze, esta exposició ens acosta a determinats aspectes de la vida diària, tot donant a les dones el protagonisme que sens dubte hi tingueren.

- Reproducció i socialització. Les dones són indispensables per a la supervivència del grup, la cura, el manteniment i la trasmissió de valors i coneixements.

Es dividix en sis blocs temàtics, incloent-hi una presentació i una síntesi final.

- Dones de hui, societats del passat. Una anàlisi de les societats prehistòriques a través de la investigació antropològica i l’etnoarqueologia.

- Caçar, recol·lectar, sobreviure. Ens situa en el Paleolític. Reflexió sobre la importància de les diferents activitats econònomiques per a sobreviure i el paper rellevant de les dones.

- Dones enterrades. Interpretació de les restes de dones trobades a les excavacions arquelògiques.

Begonya Soler Mayor Conservadora Unitat de difusió didáctica i exposicions Museu de Prehistòria

N O T Í C I E S

Jornada de treball per a treballadors socials de la comarca de la Ribera

Ramón Cerveró (regidor d’assumptes socials), Rosa Pérez (diputada delegada d’inclusió social), Josep Maria Mas (alcalde), Txema Peláez (president de la Mancomunitat RA), Francisco Andrés Arseguet (cap de secció d’inclussió social de la Diputació de València).

La Mancomunitat de la Ribera Alta ha participat en una jornada de treball, organitzada per l’Ajuntament de Montserrat, destinada als treballadors socials de base tant municipals com mancomunats de la Ribera Alta. L’objectiu d’aquesta jornada és estudiar i debatre les novetats introduïdes tant per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives com per la Diputació de València en l’entorn dels serveis socials de base, principalment en el que respecta a la formació i disseny d’aquests equips. En aquesta jornada de treball ha estat present la diputada delegada d’Inclusió Social, Rosa Pérez, i el cap de secció dels programes d’inclusió social de la

Diputació, Francisco Andrés Arseguet. A més, també han participat l’alcalde de Montserrat, Josep Maria Mas i el president de la Mancomunitat de la Ribera, Txema Peláez Palazón. Després de la presentació per part dels representants polítics, els treballadors socials s’han reunit per a discutir com estan afectant aquests canvis als professionals, a més de considerar els serveis socials com a ‘serveis essencials’, com ja ha impulsat el govern de Montserrat. A més, els tècnics dels diferents municipis han discutit les expectatives per a la futura llei de serveis socials i les bases reguladores de les ajudes per a l’any 2017. E.R.

Reunió de treball del tècnics.

Un any més l’Ajuntament de Montserrat, des de la Regidoria d’Educació, ha tornat a oferir a tots els xiquets i les xiquetes de Montserrat d’1 a 12 anys, el Servei Educatiu Municipal d’Escola de Nadal, en el període de vacances escolars. Cada curs es van consolidant més els Serveis Educatius Municipals que s’ofereixen perquè les famílies puguen conciliar la vida familiar i la laboral, al mateix temps que els xiquets i les xiquetes gaudeixen d’uns dies d’activitats lúdiques, de diversió, de jocs, de tallers..., sempre acompanyats de monitors i monitores especialistes en aquestes activitats. A més a més, des d’aquest curs escolar disposem de noves instal·lacions que donen més qualitat als serveis, dotant-los també del servei de menjador amb cuina pròpia.

Allibera els teus llibres, dóna’ls una nova oportunitat! Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor el proper 23 d’abril, l’Ajuntament de Montserrat en col·laboració amb la Biblioteca Municipal i l’Espai Familiar ha organitzat aquest any la Setmana del LLibre al municipi. Del 25 al 28 d’abril tindran lloc a Montserrat diferents activitats gratuïtes relacionades amb el món dels llibres, que pretenen acostar la lectura a grans i menuts, no sols com a font de coneixement, sinó també d’entreteniment i diversió. Entre les activitats preparades podem trobar «Allibera els teus llibres», una activitat pensada per a qui vulga canviar els seus llibres per altres, donantlos una nova oportunitat de ser gaudits per altres persones. Com podeu participar en «Allibera els teus llibres»?

Us animem a fer ús d’aquests serveis que tant agraden als xiquets i xiquetes, que són: •

Servei d’Escola Matinera per a l’alumnat del CEIP Evaristo Calatayud

•

Servei d’Escola Matinera a l’Escola Infantil Municipal

•

Servei d’Escola de Nadal

•

Servei d’Escola de Pasqua

•

Servei d’Escola d’Estiu

Informació: Escola Infantil Municipal de Montserrat al carrer d’Alfredo Garcia, 30. Telèfon: 96 299 837 Carmen Requena Directora de l’EIM i cap dels Serveis Educatius Municipals.

a divendres, de 12 a 14.45 h i de 16.45 a 20 h), entre el 10 i el 28 d’abril. Cada persona pot portar un màxim de 5 llibres. Aquests han d’estar en bon estat de conservació i poden ser de literatura infantil, juvenil o d’adults en qualsevol llengua. No s’acceptaran llibres de text, enciclopèdies, revistes, diaris, etc.

N O T Í C I E S

Escola de Nadal

Entre el 25 i el 28 d’abril, durant tota la Setmana del Llibre a Montserrat, tots els llibres recollits estaran exposats a la Biblioteca Municipal en horari d’atenció al públic, per tal que les persones participants en l’activitat puguen passar a triar aquells que més els agraden i emportar-se’ls a casa. Cada persona podrà endur-se, com a màxim, el mateix nombre de llibres que ha donat per a l’intercanvi. Si tens algun dubte, pots acudir o telefonar a la Biblioteca Municipal, o escriure a espaifamiliarmontserrat@ gmail.com Sona fàcil, veritat? Anima’t i participa!

Alicia Sara Garcia Peris Coordinadora de l’Espai Familiar de Montserrat

Selecciona els llibres i porta’ls a la Biblioteca Municipal en horari d’atenció al públic (de dilluns 43

N O T Í C I E S

E l s p r o g r a m e s d e d e t e c c i ó p re c o ç El càncer és una malaltia en la qual algunes cèl·lules creixen de forma incontrolada, formant un tumor que pot propagar-se a diferents parts del cos. És una de les causes més freqüents de malaltia en el nostre entorn. Per posar dos exemples de càncers freqüents, en el Departament de Salut ValènciaHospital General, al qual pertany Montserrat, la incidència del càncer de pulmó està per damunt de la del conjunt de la Comunitat Valenciana, mentre que la del càncer de mama està per davall.

El programa estudia les dones de 45-69 anys prèvia citació per correu postal (a vegades telefònica), i consisteix en una mamografia bilateral cada dos anys acompanyada d’exploració física. La mamografia és llegida per dos metges radiòlegs independentment, i en cas de discrepància es fa una lectura de consens.

Un dels instruments amb què comptem per a la prevenció del càncer és la DETECCIÓ PRECOÇ. La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a través dels Centres de Salut Pública treballant conjuntament amb els Centres de Salut i els Hospitals, porta a terme diversos programes de detecció precoç del càncer, dirigits als càncers de MAMA i COLORECTAL. El Programa de Prevenció del Càncer de Mama es va iniciar a la Comunitat Valenciana en 1992, i ha aconseguit reconeixement i acceptació en l’àmbit estatal i en la Unió Europea. Es basa en la detecció precoç a través de la mamografia. Sempre s’ha caracteritzat per una millora contínua de la seua qualitat i efectivitat, tant pel que fa a la detecció precoç com a la confirmació diagnòstica i tractament. Com a resultats del programa, es pot remarcar que el tractament conservador en el càncer de mama ha passat del 20% a més del 80% des de la implantació del programa, i que la mortalitat ha disminuït en un 28%. La detecció precoç del càncer de mama es fa a través de les Unitats de Prevenció del Càncer de Mama (UPCM), de les quals n’hi ha 29 en la Comunitat Valenciana. La UPCM de referència per a Montserrat està ubicada a Torrent, C/ Ramón y Cajal núm. 20. El mètode de treball de les UPCM es basa en les recomanacions d’experts i les guies europees de qualitat pel que fa a l’estudi mamogràfic.

Els resultats es remeten a la dona dins dels 15 dies des de la mamografia, en cas de ser normal, o es remet la dona a l’hospital per a continuar l’estudi en cas de mamografies sospitoses. El Programa de Prevenció del Càncer Colorectal va dirigit a persones de 50-69 anys i es basa en la prova de sang oculta en excrements (TSOH). Es va implantar en el nostre departament de salut en l’any 2014. Les persones del grup d’edat a qui va dirigit el programa reben, a través de correu postal, una invitació a participar. En cas afirmatiu, reben un kit amb el TSOH, que han de dipositar en els llocs habilitats en el seu Centre de Salut, des d’on són enviats al laboratori. Els casos de TSOH positiu són citats pel metge de capçalera, el qual els informa i gestiona la realització d’una colonoscòpia de confirmació diagnòstica.

per a la prevenció del càncer Finalment, pel que fa al càncer de pell, la prevenció es basa en la protecció adequada enfront del sol i l’autoexploració de la nostra pròpia pell. L’autoexploració no evita el melanoma, però permet detectar-lo de forma precoç i en facilita la curació. Es recomana realitzar una autoexploració de TOTA la superfície cutània corporal (ha d’incloure el cuiro cabellut, les zones genitals, la planta dels peus, etc.) una vegada al mes o, com a mínim, cada dos mesos. Podem utilitzar com a ajuda la realització de fotos del nostre cos, de diversos espills o d’una persona de confiança. Quant a la protecció de la pell, les característiques que s’han de tindre en compte a l’hora de triar un protector solar són que proporcione: PROTECCIÓ SOLAR D’AMPLI ESPECTRE UVB-UVA, és a dir, que protegisca enfront d’ambdós tipus de rajos, que són els causants de cremades (UVB), de fotoenvelliment (envelliment cutani accelerat a causa de l’excés de radiació UVA) i de fotocarcinogènesi (inducció del càncer de pell per ambdós tipus de radiació, UVB i UVA). compreses entre 20 i 65 anys amb una periodicitat de tres anys, especialment si tenen més de 35 anys i no s’han fet citologies amb regularitat. No s’ha de fer una citologia abans dels 20 anys llevat que s’hagen iniciat precoçment les relacions sexuals coitals, s’hagen tingut diverses parelles sexuals, o s’hagen tingut infeccions genitals repetides i freqüents. Amb només una citologia cada tres anys, s’ha demostrat una reducció important en la mortalitat per esta malaltia. És un càncer de creixement molt lent i que produeix lesions en les cèl·lules que són fàcilment visibles amb una citologia; algunes d’estes lesions, si no es tracten, poden transformar-se en càncer. La citologia es pot fer de forma gratuïta en el Centre de Salut o en el Centre de Salut Sexual i Reproductiva ubicat al C/ Pintor Ribera 28 de Torrent.

N O T Í C I E S

La prevenció del Càncer de Cèrvix (coll uterí) segueix les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons l’evidència científica disponible, la millor estratègia de prevenció es basa en la detecció de lesions a través de la citologia cervicovaginal (prova de Papanicolau) a totes les dones d’edats

PROTECCIÓ ENFRONT DELS RADICALS LLIURES (acceleradors de l’envelliment cutani) per mitjà d’un agent antiradicals lliures, normalment Vitamina C o E o precursors de les mateixes. FOTOESTABILITAT, és a dir que els filtres químics de la seua composició no perden efectivitat amb l’acció dels rajos solars. A més de la detecció precoç, hi ha diverses mesures que es poden prendre per a prevenir l’aparició del càncer. L’organisme internacional més important en relació a la investigació i prevenció del càncer, la IARC (Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer), amb seu a Lió (França), depenent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha elaborat un CODI EUROPEU CONTRA EL CÀNCER, que estableix 12 formes de reduir el risc de càncer: 45

N O T Í C I E S

1. No fumeu.

10. Per a les dones:

2. Feu de la vostra casa un lloc sense fum. Doneu suport a les polítiques antitabac en el vostre lloc de treball.

La lactància materna redueix el risc de càncer de la mare. Si podeu, alleteu el vostre bebé.

3. Manteniu un pes saludable. 4. Feu exercici cada dia. Limiteu el temps que passeu assentat. 5. Mengeu de manera saludable:

11. Assegureu-vos que els vostres fills participen en programes de vacunació contra: •

l’hepatitis B (els nounats)

Consumiu una bona quantitat de cereals integrals, llegums, fruites i verdures.

•

el virus del papiloma humà (VPH) (les xiquetes).

Limiteu els aliments hipercalòrics (rics en sucre o greix) i eviteu les begudes ensucrades.

12. Participeu en programes organitzats de detecció precoç del càncer:

Eviteu la carn processada; limiteu el consum de carn roja i d’aliments amb molta sal.

•

colorectal (homes i dones)

•

de mama (dones)

•

cervicouterí (dones).

6. Limiteu el consum d’alcohol, encara que el millor per a la prevenció del càncer és evitar les begudes alcohòliques. 7. Eviteu una exposició excessiva al sol, sobre tot en xiquets. Utilitzeu protecció solar. No useu cabines de rajos UVA. 8. En el treball, protegiu-vos de les substàncies cancerígenes complint les instruccions de la normativa de protecció de la salut i la seguretat laboral. 9. Esbrineu si esteu exposat a la radiació procedent d’alts nivells naturals de radó en el vostre domicili i prengueu mesures per a reduir-los.

La teràpia hormonal substitutiva (THS) augmenta el risc de determinats tipus de càncer. Limiteu el tractament amb THS.

Més informació: - Centre de Salut Pública de Torrent. C/ Xirivella 23-2on pis. Telf. 961 974 875. - cuidatecv.es/vida-saludable/càncer-2 Vicent Villanueva Ballester Director Centre de Salut Pública

N O T Í C I E S

L’alumnat de l’IES Alcalans ja està desenvolupant el seu dron social de la Fira Aèria

Col·laborar amb els apicultors de la zona de la vall dels Alcalans és l’objectiu del dron que està desenvolupant l’alumnat de l’IES Alcalans de cara a la mostra el proper mes de maig. La tercera edició de la Fira Aèria ja alça el vol. El projecte educatiu que va arrencar al novembre i en el qual participa l’alumnat de l’IES Alcalans a més de 3.000 estudiants de València, Alacant i Múrcia, comença a prendre forma. El projecte a l’IES Alcalans s’ha plantejat de manera que l’alumnat d’Informàtica i Tecnologia Industrial de 1r de Batxillerat busque una finalitat social al seu dron i, per tant, havien de pensar en col·laborar amb algun agent social. El nostre alumnat va pensar en els apicultors de la vall dels Alcalans, per això es van reunir amb ells i buscaren conjuntament la forma de què el dron els facilite i els ajude en la seua tasca diària.

Finalment, la tasca del dron serà la d’espantar l’abellerol, un ocell que es menja les abelles quan ixen del rusc, i per a fer-ho, anirà vestit d’au rapinyaire i emetrà el seu so sobrevolant en cercles la zona dels ruscs que ha de protegir. Cal dir que el nostre dron és un prototip i per a poder fer-ho en realitat hauria de tenir una sèrie de permisos que ara no té. Actualment s’està treballant en el disseny, la construcció i la programació del dron. Ho estan dissenyant per ordinador amb un programa de disseny 3D, i també imprimiran algunes de les seues parts en una impressora 3D, la resta la construiran al taller de tecnologia. Una vegada muntat, caldrà programar-lo per ordinador. Vicent Mari Professor IES Alcalans

N O T Í C I E S

El projecte de l’IES Alcalans avança i evoluciona, però els drons i projectes dels instituts d’ensenyament secundari de la província de València també volen i estan preparats per cobrir les necessitats locals. Els projectes dels diferents instituts d’ensenyament secundari que participen a la Fira Aèria a la província de València giren al voltant de diferents problemàtiques o realitats: supervisió, manteniment i neteja de les sèquies de regadiu; dispensador de llavors; suport publicitari per a la DO Utiel-Requena; reforestació del Paratge Natural de la Murta; suport en Accidents de Trànsit; millora i manteniment del patrimoni històric de Sagunt; ajuda mèdica d’urgències; suport per a salvament marítim, i un llarg etcètera d’objectius que fan d’aquest projecte educatiu una base per a aportar solucions a les diferents realitats locals. Per a establir els objectius, l’alumant que hi participa ha mantingut entrevistes amb els diferents agents socials de la seua localitat: representants municipals, associacions agràries o de patrimoni, sector empresarial, professionals sanitaris, policies o agents forestals, entre d’altres. Una vegada van establir la utilitat del seu dron, van començar a construir-lo i fer proves. I ara molts d’ells, ja volen. Una #InvitacionAlVuelo que ja es pot comprovar i gaudir. La Fira Aèria tindrà el seu zenit el 19 de maig amb el gran esdeveniment previst en la Universitat de València i el 26 de maig a la Universitat Miguel Hernández. Ací l’alumant tindrà un espai expositiu on compartir les seues idees i visions de futur a través de pòsters, stands, presentacions orals, vídeos i demostracions de vol.

Cal destacar que La Fira Aèria està promoguda per La Universitat de València, el CEFIRE de Torrent, InnDEA València / Les Naus, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT)- Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat i El Calidoscopi. A més, en el projecte participen els ajuntaments de l’Alcúdia, Algemesí, Almussafes, Anna, Alfafar, Alzira, Bellreguard, Benetússer, Benigànim, Benifaió, Bétera, Bunyol, Canals, Carcaixent, Càrcer, Catadau, l’Eliana, Enguera, Foios , Guadassuar, Massanassa, Montserrat, Museros, Ontinyent, l’Olleria, Paiporta, Paterna, Picassent, la Pobla de Farnals, la Pobla de Vallbona, Puçol, el Puig de Santa Maria, Rafelbunyol, Riba-roja de Túria, Sagunt, Sedaví , Tavernes Blanques, Utiel, València i Xàtiva, que des de les seues regidories d’Educació han donat suport a aquest, refermant així el seu compromís per incentivar i fomentar el coneixement cientificotècnic entre els més joves. A la Fira Aèria també participen dotze centres de la Província d’Alacant i Múrcia. Tecnologia, creativitat i societat són els tres pilars sobre els quals s’assenta la Fira Aèria, un projecte educatiu amb l’objectiu que joves d’entre 12 i 18 anys aprenguen a construir drons amb una finalitat social i aprenguen a fer un ús tecnològic amb fins educatius i de desenvolupament social. També cal dir que els projectes realitzats per l’alumant tot i que versen sobre problemàtiques reals dels municipis respectius, no són projectes que es vagen a portar a la pràctica en la realitat. Són una llavor per a un futur on tecnologia i societat vagen de la mà. El Calidoscopio El Caleidoscopio es una empresa especializada en comunicar la I+D utilizando formatos originales y un lenguaje accesible a la vez que riguroso.

Us haureu adonat també de què estos contrails, de vegades desapareixen ràpidament o, en altres ocasions, es mantenen i s’eixamplen. A què és degut? Què indiquen estos contrails? Bé, estes esteles a gran altura no són ni més ni menys que núvols que es formen quan els gasos que ixen del motor dels avions (majoritàriament aire a pressió) es refreden de forma brusca i es convertixen en xicotetes gotes d’aigua que quasi immediatament es congelen a causa de la temperatura que hi ha a grans altures (habitualment, per davall dels -50 ºC). Este vapor que es cristal·litza es troba amb un aire més o menys sec i amb més o menys inestabilitat. Si l’aire és humit i hi ha condicions d’inestabilitat, el núvol format es pot mantindre i fins i tot créixer. Precisament açò ens pot indicar l’aproximació d’un front. En canvi, si l’aire és sec i hi ha estabilitat a les capes altes de la troposfera, el núvol format desapareix ràpidament al passar l’avió. Per tant, els contrails ens donen informació visual de les condicions de les parts elevades de la troposfera, que és per on acostumen a circular els avions.

B R Ú I X O L A

Quantes vegades hem mirat al cel i hem vist entre els núvols, o sobre un cel net i blau, l’estela d’un avió (contrails)? O, depenent de les zones, inclús autèntiques teranyines d’esteles? Estos rastres s’anomenen contrails (en anglés) o esteles de condensació.

L A

Jovi Esteve Meteoròleg

Les esteles d’avions (o contrails) ens donen informació de com es troba l’atmòsfera

Si tenim en compte que el grau de turbulència i humitat a eixos nivells és molt variable, podrem explicar-nos que una estela es talle bruscament en el cel o es produïsca de forma intermitent. Per últim, no vull entrar en el debat creat en molts fòrums d’internet i mitjans de comunicació al voltant de teories conspiratòries d’estos curiosos fenòmens. Com haureu comprovat, ni tan sols he mencionat la paraula chemtrail -que prové de chem (químic) i trail (camí o rastre). I no ho faig perquè, a parer meu, no existixen. El que per a alguns són substàncies químiques verinoses llançades per no-se-sap-qui per a aconseguir no-se-sap-què (espere que algú m’ho explique algun dia) són en realitat, fenòmens totalment naturals, que sols es produeixen des que les nostres aeronaus travessen els nostres cels.

L A

P L A Ç A

IES Alcalans pel món L’IES Alcalans aconseguí el curs passat una subvenció econòmica del programa Erasmus Plus acció K1 de la Unió Europea per a la mobilitat del professorat amb la intenció de millorar la tasca educativa, europeïtzar el centre, compartir experiències i aprendre dels països que ens envolten. Este projecte té una duració de nou mesos (des de juliol del 2016 fins a abril del 2017) durant els quals un grup de professors i professores es formen, perfeccionen les seues destreses i coneixen altres sistemes educatius en diferents institucions europees. Este projecte suposa una evolució natural de l’ideari del centre. De fet, l’institut des de fa anys ha obert les seues fronteres cap a la internacionalització de l’educació participant en diversos projectes europeus (Comenius, Erasmus, Etwinning...) A més, des de fa quatre anys el nostre centre forma part de la Xarxa de Centres Docents Plurilingües de la Comunitat Valenciana amb la implantació d’una línia en anglés. La nova realitat al centre feia necessari també un canvi de metodologies que milloraren el procés d’ensenyament i aprenentatge tant en general com en particular en els grups plurilingües i això ha fet que el professorat es plantejara que tot eixe canvi havia d’anar de la mà d’una bona formació. Eixe és el repte que ens imposàrem en començar el projecte. De fet, el seu títol és: “Innova, educa, triomfa”. La primera mobilitat es va fer el mes de juliol i el professor d’Informàtica, José Ramon Ros, va poder aprendre a Malta diferents aproximacions a la tasca educativa des de la motivació de l’alumnat fomentant la creativitat i el pensament crític. A l’octubre el director de l’institut, José Miguel Bañuls,

va seguir un curs per a membres d’equips directius sobre l’avaluació de la qualitat i millora en els centres escolars a Southampton (Regne Unit). També a l’octubre la professora d’Anglés i tutora d’un altre grup plurilingüe, Carmen Marín, viatjà a Helsinki (Finlàndia) i més tard, al gener, la professora de valencià, Rosa Espert, va viatjar a Joensuu (Finlàndia). Allí tingueren l’oportunitat de conéixer el sistema educatiu finés, que actualment és considerat com un dels millors avaluats per l’informe PISA. Al mes de novembre la professora de Ciències Naturals, Lorena Pintos, i tutora d’un curs plurilingüe va viatjar a Oxford (Regne Unit) on va seguir un programa de formació específic per a l’ensenyament en anglés des d’una perspectiva pràctica i empírica. Al mes de febrer el profesor d’Anglés Jorge Nevado viatjà a Alemanya on va assistir a un curs sobre ensenyament interactiu mitjançant jocs educatius que permeten crear un ambient d’aprenentatge amigable i eficaç amb l’objectiu d’adquirir coneixements que ajuden a promoure noves metodologies pedagògiques. A hores d’ara sols queda fer l’última mobilitat que portarà la professora d’Informàtica Trini Climent de nou a centres educatius de Finlàndia per tal d’aprendre de primera mà com es gestionen els centres educatius amb una autonomia curricular local. Totes estes experiències suposen un canvi molt gran per al centre i un gran salt de qualitat per a la comunitat educativa en general que permetrà enriquir no sols els grups plurilingües, sinó també emprendre amb més força noves mobilitats cap a altres centres europeus que impliquen en un futur possibles intercanvis tant de professorat com d’alumnat. En definitiva, hem fet un projecte de centre amb idees clares per tal d’adquirir un enriquiment professional a través de la formació a l’estranger. Rosa M. Espert Arbona

Aquesta temporada el Club de Pilota Montserrat comença amb força i amb noves il·lusions. Pel que fa a l’inici de campanya, ja s’ha aconseguit la Supercopa de Galotxa 2016, que va ser ajornada per l’oratge, que portaren cap a casa Joel, Javier, Ferran i Carles. A les competicions de Jocs Esportius, Alejandro Gil i Pau Cerveró es van emportar el primer i segon lloc respectivament a la modalitat one-wall en categoria infantil. També es va aconseguir el subcampionat infantil per parelles amb l’equip format per Alejandro Gil i Juan Carlos Gallego.

Continuarem treballant per la pilota al nostre poble. Fede Oliva President

L A

Un fet molt important ha sigut la incoporació de quatre xiquets i sis xiques a l’escola.

P L A Ç A

A la modalitat de Galotxa, obtinguérem el primer lloc al campionat infantil autonòmic.

L A

P L A Ç A

Instituto para obreros València, 1937 – 1939 «El Instituto para Obreros de Valencia fué creado por el Gobierno de la República en Noviembre de 1936, con objeto de propiciar que los obreros mayores de 14 años, con carencia de medios económicos pudieran completar sus estudios. Fué inaugurado el 1 de Febrero de 1937, por el Ministro de Instrucción Pública, con asistencia de parte de sus compañeros de gobierno, dado que, en esos años, la sede del gobierno republicano se había trasladado a Valencia, por causa de la guerra civil. Fué totalmente gratuito e, incluso, se premiaba a los alumnos con unas becas para que pudieran ayudar económicamente a sus familias. A la mayoria de alumnos varones les llamaron a filas entre octubre de 1937 y 1938, por lo que tuvieron que dejar aparcados sus estudios y, al terminar la guerra, el nuevo gobierno nacional ordenó cerrar el mismo, por lo que no se completó ninguna promoción de bachilleres y, a los estudios realizados no se les dió ninguna validez académica». Miguel Bosch Martínez, antic alumne de l’IO

Memòries inèdites En aquell temps, quan les classes populars tenien un accés molt limitat als estudis i a la cultura, la República, inclús en condicions molt precàries, donat que estava lluitant contra els sublevats, apostà per universalitzar l’ensenyament. Els vencedors, però, anul·laren, per decret de conquesta, els avanços socials que la República havia fet possible. Probablement es feia pel nom, i decretaren que els obrers no tenien dret a una educació digna. Una pena! L’any 1987, els antics alumnes de l’Institut es reuniren i feren diversos actes commemoratius en la Conselleria d’Educació, celebrant el 50é aniversari de la fundació i, per a commemorar l’esdeveniment, l’Ajuntament de València donà el nom de «Instituto para Obreros» a una important avinguda de la ciutat. Javier Bosch, fill 1 de febrer de 2017

humana, aportant persones voluntàries en l’organització d’altres activitats. Així hem participat en la 10K Cursa de la Mel Urban Trail ia la Marxa BTT Montroy.

Som IGUALTAT: 4 equips formats íntegrament per xiques. El Club aposta per l’esport femení ja que totes les categories de formació compten amb un equip femení.

Som CLUB: La vesprada del passat dia 12 de febrer quedà gravada en la nostra curta però intensa història, ja que vam viure la Presentació Oficial dels equips de la temporada 2016/2017. El saló d’actes de la SIUM convertit en un pavelló al més pur estil NBA, en què no va quedar ni una butaca buida, va albergar un acte ple de màgia, il·lusió i espectacle, on tots els presents van gaudir de l’ambient del BÀSQUET.

Som SOLIDARITAT: Forma part dels valors del Club i per això hem participat en la Cursa Solidària Sant Silvestre donant 115 quilos d’arròs i 115 litres de llet a l’associació Montserrat-Comparteix. Som INNOVACIÓ: Estem treballant amb un projecte de col·laboració amb el comerç local de Montserrat, mitjançant la targeta de Simpatitzant que està a disposició de qualsevol persona interessada, per obtenir importants i exclusius descomptes i promocions en diferents negocis i comerços. Som COL·LABORACIÓ: com a entitat esportiva posem a disposició d’altres associacions tant esportives com culturals la nostra infraestructura

Som FUTUR: La construcció del nou col·legi Evaristo Calatayud ampliarà les infraestructures esportives, cosa que ens permetrà seguir creixent i que donarà l’oportunitat als més menuts de realitzar l’activitat de bàsquet sense haver de desplaçar-se a un altre lloc, optimitzant temps i recursos logístics a les famílies. Eliseo León Álvarez President CB MONTSERRAT

L A

Som FORMACIÓ: Comptem amb un total de 115 jugadors i jugadores que formen 9 equips que participen en les competicions oficials de la Federació de Bàsquet de la Comunitat Valenciana.

P L A Ç A

Club de Bàsquet de Montserrat

L A

P L A Ç A

Falles 2017: Unes falles per a la història Sembla mentida que tot el desig d’un any passe en un sospir. Sens dubte aquesta setmana fallera del 2017 la tornarem a emmarcar a les pàgines de la nostra història, i tot és de nou gràcies a tots i totes vosaltres. Des de la gent del poble que ens visita i ens seguix animant any rere any per continuar, fins als comerços i a l’Ajuntament, sempre disposats a col·laborar amb nosaltres. També als nostres familiars que no dubten en donar-nos la mà per seguir creixent. I com no, a totes les falleres i fallers de la nostra comissió, que formen l’esperit més humà i lluïdor d’aquesta falla. El treball de tants fallers i falleres es va veure recompensat amb la plantà dels nostres monuments. Junts, i com el millor dels equips, alçàrem els dos monuments que durant la setmana fallera lluïren a la plaça de Cervantes. Grans, i també xicotets, han col·laborat durant moltes vesprades en la creació d’uns monuments que porten l’essència dels nostres fallers i és que aquest any, totes i tots formàvem part dels monuments, en forma d’estrella els infantils i en forma de caramels els majors. Tampoc ens volem oblidar de Pilar Martínez Vilar, la nostra artista particular, que des del naixement de la Falla El Castellet ens seguix ajudant de forma desinteressada a caminar en el món de les falles amb la creació dels monuments i ja en van quatre anys, que es diuen prompte. Engalanar el poble amb cada passacarrer al compàs de la música de la nostra terra, l’olor del xocolate amb bunyols amb el qual es desperta el casal, els balls i la festa a la plaça tancant les nits, l’emoció de tot faller al passar pels peus de la Mare de Déu dels Desemparats..., no ens podem quedar amb un, sinó que són tots i cadascun dels nostres actes els que hem viscut amb el sentiment que naix sota aquest escut. Hem celebrat per tot arreu

que sí, que JA SOM PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT, i la nit de la cremà va servir per posar punt final a un any per a la història. Les cendres van marcar la fi d’una setmana que de segur que no oblidaran ni Marta Garcia i Alcantud, la nostra Fallera Major, ni Luna Soto i Martínez, la nostra Fallera Major Infantil. Les dos han caminat orgulloses pel poble de Montserrat de la mà de Jordi Cerveró i Moreno, que de segur guardarà per sempre a la memòria les seues primeres falles com a president de la Falla El Castellet. Heu sigut unes magnífiques representants, gràcies per deixar el nom de la Falla ben alt. No heu volgut perdre’s ni un sol moment, sempre disposades a ajudar amb el que fera falta i tot això sempre esbossant un somriure a la cara. Tots hem notat com ho heu disfrutat, com ho heu viscut, com ho heu sentit, i això va fer que tots ho férem amb vosaltres. I mentre arriben les pròximes falles, només dir-vos que nosaltres seguim fent soroll al poble. Sense temps per carregar les piles vos convidem a la ja tradicional Paella Gegant que realitzarem el cap de setmana dels bous de Pasqua, també vos convidem a eixir al carrer amb nosaltres a l’Apuntada de la Falla El Castellet mentre recorreguem el poble per convidar-vos a viure de més a prop la nostra festa. Es tanca un exercici faller, però ja toquem el pròxim. Amb il·lusió, ganes i molt de treball seguirem caminant junts per seguir amb un somni, ja que les pròximes falles estarem d’aniversari i és que farà ja 5 anys des d’aquell dia que decidírem fundar aquesta falla. Alicia Navarro Vilar Falla El Castellet

Un any més arribem a la fi

Continuàrem amb les presentacions de les falles veïnes, per culminar a principi del mes de març, amb l’exaltació de les nostres falleres majors Blanca i Yoli. Després, vam començar un mes frenètic de falles pels diferents pobles que ens envolten: Real, València, Montroi i Torís, per acabar amb les nostres falles, eixes falles que hem estat preparant tot un any i que són símbol del nostre amor cap a la festa fallera.

Sols ens queda donar les gràcies a totes aquelles persones que han permès que aquestes Falles 2017 es dugueren avant, des de tots els que han col·laborat en les feines del casal i en l’organització dels passacarrer fins els que han estat tot l’any pendent de qualsevol detall perquè tots poguérem gaudir d’aquesta meravellosa festa. Tots ells treballen desinteressadament per fer-nos viure unes falles increïbles, unes falles difícils d’explicar amb paraules però que any rere any se superen i ens sorprenen més si cal.

P L A Ç A

Però des de principis d’any, les Falles 2017 ja van esclatar, van començar amb la I Crida de la Vall dels Alcalans, la qual va tenir lloc aquest any a Montserrat. Acte que va reunir les comissions falleres dels tres pobles veïns i ens va permetre viure una vetlada increïble on es va posar de manifest les ganes de festa i la germanor fallera. Les falleres majors i infantils de les comissions i els seus presidents, van donar inici a les millors festes de l’any i tots els fallers i falleres van alçar els seus estendards al so de la música i les carcasses.

de jocs per a la comissió infantil. Al dia següent, la indumentària valenciana va eixir al carrer i vam desfilar pel nostre poble en passacarrer per rebre a la Fallera Major de València, la qual ens va visitar en el nostre Casal junt amb la seua cort d’honor. El dissabte, va tenir com a acte central l’ofrena floral a la Mare de Déu dels Desemparats, acte molt emotiu per a qualsevol faller o fallera, carregat de sentiment i tradició. I per acabar aquestes festes, el diumenge, va tenir lloc la Cremà dels nostres monuments, símbol de purificació i renaixement que comporta certa tristesa però també marca l’inici d’un nou exercici faller.

L A

I un any més arribem a la fi del mes de març, a la fi d’un nou exercici faller, a la fi de les Falles del 2017. Un mes de març complet on hem pogut viure junt amb comissions veïnes les seues festes falleres i que ha tingut com a gran colofó la nostra setmana gran, les Falles de Montserrat.

Després d’engalanar el nostre poble amb banderes i fer diversos sopars al casal per preparar el cos per a les nostres falles, el dimecres 29 de març, ben prompte, van eixir els camions cap als tallers dels nostres artistes fallers per replegar els monuments del 2017, els quals al fer-se de nit, ja lluïen tota la seua esplendor i color en la plaça de l’Església. El dijous es van acabar de rematar els últims detalls de les falles i vam tenir la tradicional Macarronada al Casal faller, seguit d’una vesprada

L A

P L A Ç A

L’hort ecològic comença a ser una realitat Mar Delgado Presidenta

El passat 27 de desembre va tenir lloc la 1a Sant Silvestre Solidària de Montserrat Caixa Rural Torrent, i l’Associació Montserrat Comparteix després d’agrair a Caixa Rural Torrent l’organització i l’execució d’aquesta cursa a peu no competitiva, vol donar les gràcies a tot el poble per la seua participació i animar a què en properes edicions la participació siga cada vegada més nombrosa. En aquesta 1a Sant Silvestre el balanç va ser: 115 litres de llet del Club de Bàsquet Montserrat més 396 litres de participants, que fan un total de 511 litres de llet. 115 quilos d’arròs del Club de Bàsquet Montserrat més 370 quilos de participants, que fan un total de 485 quilos d’arròs. 4 quilos de llentilles, 1 paquet de galetes, 1 pot de Nescafé, 1 pot de llet en pols, 7 sobres de llet per a nadons, 4 iogurts i 6 litres de llet. El projecte de l’hort ecològic ja comença a ser una realitat, gràcies a les persones participants i voluntàries que desinteressadament han col·laborat amb nosaltres condicionant i preparant el camp amb molta il·lusió. Per a la reparació de la sèquia hem comptat amb Jordi Campos Bosch, que ha realitzat un magnífic treball. Volem agrair a María Román, Maribel Sánchez-Gil, Baltasar Rodrigo Vilar i Vicente Rodrigo Montoro la donació que han fet per al banc de ferramentes, així com a la Ferreteria Montserrat per la seua aportació de materials i al desballestador de cotxes de Montserrat (Desguaces Montserrat) per facilitar un caixó- habitació que es farà servir com a magatzem. Al nostre col·laborador incondicional, l’Ajuntament, volem agrair-li el suport perquè el projecte seguisca endavant. Ens agradaria aprofitar per animar a les famílies del programa de l’FEAD que complisquen els requisits, que sol·liciten una parcel·la a l’hort, i remarcar-los els beneficis i els avantatges que poden obtenir per participar en aquest projecte. Finalment, hem de presentar al nou coordinador de l’hort, Iván Vázquez Muñóz, qui amb Maribel SánchezGil s’encarregaran de la Direcció. Iván és un jove veí de Sedaví, amb experiència en el tema ecològic, que desinteressadament s’ha ofert per portar el treball tècnic. Us anirem informant, només ens queda donar les GRÀCIES A TOTS I TOTES PER TOT.

3 2

5 6

(1) Fina la de la carniceria , (2) Dorita Cerveró, (3) Melin Alemany, (4) amiga de Dorita, (5) Rosa Navarro , (6) Pedro Perpinyà.

Imatges per al Futur · 96 299 8178 · cultura@montserrat.es

C O R P O R A C I Ó

El Govern del Botànic millora la qualitat de vida de les persones

El i les socialistes valencians sabem ben bé el que és fer POLÍTICA així, en majúscules, per millorar la qualitat de vida de les persones. Ho demostrem cada dia al poble amb les mesures que ja conegueu i ho demostrem tant a la Diputació de València com al capdavant del Govern de la Generalitat. Sabem, a més a més, escoltar la societat civil, recollir les majors preocupacions i necessitats que tenen i aplegar a un consens social i polític que prioritze les actuacions. Creiem fermament que només així podem donar una resposta encertada amb els recursos limitats de què disposem. Apostem per una política de proximitat que done molt més suport econòmic a les entitats locals. Amb la creació del Fons Autonòmic de Cooperació Municipal, la Generalitat ens dota de majors recursos als ajuntaments per fer actuacions personalitzades en cada poble, que responguen a les mancances del nostre veïnat. Uns recursos que ens permetran a Montserrat, este mateix any, realitzar projectes que d’altra manera seria impossible assolir. Una llàstima que des del Govern espanyol, del Partit Popular, no es reme en la mateixa direcció, i que la inversió que tenen prevista al projecte dels Pressupostos Generals de 2017 reduïsca la inversió al País Valencià un 33% respecte de l’any passat. Una decisió indignant que esperem que recapaciten, per la repercussió negativa que té per als valencians i les valencianes. Així i tot, els i les socialistes valencians i, especialment, els de Montserrat, seguirem mirant per millorar els serveis i la qualitat de vida de les persones. Regina Campos Ortega Secretària General del PSPV-PSOE de Montserrat

S’han aprovat els pressupostos municipals i, a pesar de les limitacions, n’hem d’estar satisfets. Unes limitacions que vénen imposades per la política de retallades portades a terme pel Govern d’Espanya. I una satisfacció que sorgeix després d’haver-se incrementat la inversió en serveis socials en milers d’euros. I això, a més a més, tenint en compte que l’equip de govern es troba en minoria des de fa més d’un any. Per tant, ha estat necessari el diàleg amb les formacions polítiques de l’oposició per tal d’aconseguir l’entesa. Hem de lamentar, però, la falta de compromisos de la coalició Compromís: no s’ha aportat cap mesura per part d’aquesta formació per tal d’incloure-la en els pressupostos, ni hi ha hagut cap iniciativa per la seua banda. Pareix, pensem, que l’actitud de no participar en la resolució dels problemes dels montserraters i montserrateres continua sent el seu programa polític. Quant als pressupostos, per tant, cal ser realistes. El marge de maniobra de les corporacions municipals és molt estret, però cal estar-hi i fer-se presents. Eixa és la faena del col·lectiu d’EUPV de Montserrat en l’equip de govern: canviar, dins les possibilitats, un panorama fins ara fosquíssim sobretot en els aspectes econòmics i socials. En eixe sentit, s’ha reformat la borsa municipal de treball i, en consonància amb el treball de la Diputació de València i la diputada Rosa Pérez, s’estan assumint en els serveis socials (al capdavant dels quals es troba el nostre regidor Ramon Cerveró) els principis de la inclusió social en compte de l’assistencialisme fins ara vigent. En altre ordre de coses, també cal fer esment de l’acabament de la rotonda de Venta Cabrera i a la millora de la CV-415. Congratulem-nos per la conclusió d’una obra necessària i reclamada des de fa anys per part de molts veïns i veïnes del poble.

C O R P O R A C I Ó

Un col·lectiu amb idees. Un govern amb polítiques.

En general (tot i els entrebancs), l’equip de govern continua treballant pel bé comú. Esperant, també, que al territori del País Valencià, els principis de progrés i justícia social s’assumisquen amb decisió. I desitjant que les idees que defensaven el PSOE i la Coalició Compromís quan estaven a l’oposició al Partido Popular en la Generalitat Valenciana, siguen ara una realitat. Cal recordar, per últim, que EUPV és una formació que se sent hereva de les lluites que ens han precedit: les de la classe treballadora per a fer-se amb el que li correspon. L’esquerra transformadora del món (també la del País Valencià) commemora enguany el centenari de la Revolució Russa: per la seua importància històrica (amb les seues contradiccions i les corresponents crítiques) no oblidem l’esforç d’aquells que fa un segle enderrocaren el tirà per a construir la utopia. BONES FESTES, SALUT I REPÚBLICA Clara Bosch Alemany

Esquerra Unida del País Valencià Col-lectiu de Montserrat (Montserrat@eupv.org)

C O R P O R A C I Ó

No existe ningún pacto

El Partido Popular de Montserrat, quiere dejar claro de una vez por todas, que no existe ningún pacto con el equipo de gobierno del Ayuntamiento de Montserrat, ya que hay diferentes grupos políticos que se empeñan en recordarlo siempre que tienen la oportunidad y así confundir a los vecinos de nuestro municipio. No sabemos lo que significa para esos partidos (Aigua y Comprimís) tener un pacto político. Solo queremos indicarles que desde el mes de noviembre hasta el mes de febrero, se han tenido que votar en los plenos del ayuntamiento 19 puntos, de los cuales 16 han sido votados por unanimidad de los concejales de la corporación municipal, por lo que por esa regla de tres, podríamos decir que todos los partidos de nuestro municipio, tienen un pacto con el equipo de gobierno. Y si es por haber aprobado los presupuestos municipales para el ejercicio 2017, tenemos que matizar, que el Partido Popular presento una enmienda al presupuesto para incluirla en el mismo, que era una inversión que pensamos que es necesaria y muy importante, para los vecinos de nuestro municipio que viven fuera del casco urbano. Y es la de realizar una señalización correcta desde las distintas carreteras de las entradas a las urbanizaciones y colonias de Montserrat. Enmienda que se incluyo en el presupuesto, por lo que el partido popular voto a favor de los presupuestos. Los concejales del Partido Popular de Montserrat, estamos y estaremos en el Ayuntamiento, para trabajar y dar soluciones a nuestro vecinos, por eso nos gustaría que cuando se no acusa de ciertas cosas (pacto de gobierno), se explicara por qué. Ya que hablar sin dar más explicaciones es muy fácil y solo sirve para confundir a la gente. Por esos una vez más nos ponemos al servicio de nuestros ciudadanos de Montserrat. Como la mayoría de lectores sabrán, los pasados días 1 y 2 de abril, se realizo el Congreso Regional de nuestro partido. En el cual fue elegida Presidenta Isabel Boning, por lo que queremos darle nuestra más sincera enhorabuena. También aprovechamos para informar a nuestros afiliados que en breve se realizaran el resto de congresos provinciales, comarcales y locales, para dejar la estructura del partido renovada, y empezar una nueva etapa.

Laura Sanjuán Partido Popular de Montserrat

El principi d’Arquímedes

“Un cos total o parcialment submergit en un fluït en repòs experimenta una espenta vertical i cap amunt, anomenada espenta (E), igual al pes de fluid que desallotja”. uan tirem una taronja, una poma o un ou a la safata plena d’aigua, observem que hi ha una força interior que els desplaça cap amunt. Gràcies a este principi funcionen els vaixells... i podem descobrir les propietat i volum dels objectes. Fent una analogia política del principi, podríem dir que els grans partits polítics viatgen en creuers, i unes vegades van dalt dirigint i altres baix fent força inversa perquè es mantinga el “status quo” de cadascú. Així està passant a l’estat espanyol i a alguns municipis del país. Però no hem de confondre el principi d’Arquímedes (S. III a. C.) amb el principi de Peter (S. XX) que essent complementaris són distints. El tradicional enfrontament horitzontal entre l’esquerra (PSOE. EUPV...) i la dreta (PP, Ciudadanos...) ha donat pas a un equilibri vertical arquimedià de les forces i un pacte de no agressió envers la autocomplaença. Els xicotets enemics de l’estat de comoditat han quedat desplaçats per les grans forces centrífugues i centrípetes. El creuer va en marxa i res el pot parar...

C O R P O R A C I Ó

Arquímedes de Siracusa formulà el següent principi:

Corren temps on predomina el lema “pau i amor” en sentit hippie, no sé si de la maria o de la whatsapp. Són temps d’alienació i temps de confusió... No s’entén com els tres partits (PSOE-EUPV-PP) rivals de tota la vida, s’hagen dit el “si quiero” a un pressupost anual de 5 milions d’euros sense rexistar. En AIGUA, mantenim una alerta silenciosa perquè no se sap cap on va este vaixell ni com acabarà. Els regidors d’AIGUA, malgrat el principi d’Arquímedes aplicat a la política, sempre direm les coses clares, “al pan, pan; y al vino, vino. Més clar aigua”. Que passeu bones pasqües i bon inici d’estiu. Joan Garcia Perales Portaveu del grup Aigua

C O R P O R A C I Ó

Parlar de certs temes...

Parlar de certs temes, sobre tot d’aquells que són incòmodes, sempre resulta complicat. U no sap per on li vindrà la querella, la cara de disgust o l’amenaça vetlada, davant la crítica a una actuació, que a parer meu, no és correcta. Però, com deia Loquillo en la seua cançó, «no vine aquí para hacer amigos». No és esta la primera vegada, ni serà tampoc l’última, que Compromís critica la falta de responsabilitat per part del govern local, davant les actuacions que ha portat, i està portant, al capdavant de la gestió municipal; la falta de transparència i la manca de comunicació amb l’oposició, que fa que ens assabentem a última hora, i sempre de la mà del Partit Popular, de temes de gestió municipal; com ara la possible creació d’un centre de majors, o la instal·lació de càmeres al carrer. Sembla, doncs, que l’equip de govern té un bon soci en la bancada opositora, que el deixa governar en minoria, amb una tranquil·litat poc saludable per als interessos municipals. Un govern local que fins i tot en minoria és capaç de fer polítiques de continuïtat, on res no canvia i tot és igual, és un govern que sap moure’s molt bé, però tal volta, no per defensar els interessos generals. No és Compromís la solució als problemes, ni molt menys, però sí que volem recalcar la necessitat de tindre en el poble una veu discordant i de vegades incòmoda davant unes actuacions i una manera de gestionar l’Ajuntament que sembla massa personalista. Esperem que ara, en l’equador de la legislatura, podrem trobar llocs d’encontre i fer una política més forta en defensa dels interessos en els quals creiem no ho estan prou. Volem un ajuntament més obert i més responsable i més implicat en el benestar de la majoria. Cosa que, al final de la correguda, és molt lògic. Volem fer un ajuntament de tota la gent i per a tota ella.

Bona sort i bons negocis.

Pepe González Portaveu del grup municipal

CRÈDITS d’El Portell DIRECCIÓ: Santiago Martínez DISSENY I MAQUETACIÓ: Àngels Jiménez. Dep. Cultura

REDACTORS: Àngels Jiménez Carmina Tordera Aurora Navarro Carme Navarro Toni Soler Marcos Campos

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Carme Navarro AVIVA

CONTACTE: Àngels Jiménez elportell@montserrat.es EDICIÓ: 2.500 exemplars FOTO DE LA PORTADA: Llacuna del Tossal. Daniel Campos

Jovi Esteve

COL·LABORA: