Per al Nacho, l’Òscar, la Laura, el Germán i la Sílvia; per a tota la gent bonica del CIFO. I per totes les finestres que obre l’educació pública.
A les fades madrines d’MTM, a les aixelles peludes i als de casa.
LA FINESTRA INDISCRETA
© MTM Editores, Barcelona, 2023
© Marina Sáez Rubio, 2023
Revisió tècnica: Emilio López López i Raúl Berninches Martínez, @_emirau
Lectura professional: Rosalía Clemente Piélagos www.mtm-editor.es
Diputació, 197, 3A, 08011 Barcelona
Primera edició: març de 2023
ISBN: 978-84-17165-74-1
Dipòsit legal: B 3274-2023
Imprès a Barcelona per Índice Arts gràfiques
Marina Sáez
NO HI HA RES PER FER! ÉS UN AVORRIMENT!
GAIREBÉ SEMPRE...
LLEVAT QUE...
REPÒS ABSOLUT. I QUAN ET DUTXIS, UNA BOSSA DE PLÀSTIC.
SÍ!
QUINA
BONA IDEA!
S’HA PASSAT TANTES HORES MIRANT PER LA FINESTRA ENTRETINGUDA, QUE ARA JA CONEIX A TOT EL VEÏNAT.
PERÒ CAL ESTAR ALERTA!
EN QUALSEVOL MOMENT POT PASSAR ALGUNA
COSA DEL TOT INESPERADA!
SE SENT ALGÚ QUE PLORA.
EM RECORDA
LA MEVA GERMANA QUAN ERA MÉS PETITA.
SEMBLA QUE AL SEGON PRIMERA TAMBÉ TENEN PROBLEMES.
I NO ÉS L’ÚNICA QUE TÉ GANA!
I TU, AMB QUINS PRISMÀTICS MIRES?
Guia d’acompanyament al llibre
La finestra indiscreta vol trencar els prejudicis culturalment assignats a nens i a nenes, per això representa una realitat diversa. Un prejudici és un conjunt d’idees, sovint falses, que fan que pensem i actuem a favor o en contra d’altres persones o grups. Tothom en té, de prejudicis, encara que no en siguem conscients. Potser al llarg del llibre heu trobat situacions inesperades, o personatges que us han despistat... O potser no! Perquè, per sort, no es pot etiquetar la gent a primer cop d’ull.
SEXE
El sexe és un conjunt de trets biològics que ens fan femelles o mascles. Fa referència a si tenim vulva o penis; però també als òrgans sexuals interns i altres característiques com els pits i la barba.
D’allò que tenim entre les cames en diem genitals i, com passa amb
2.
1. GÈNERE
Identitat de gènere: qui soc?
El gènere té a veure amb la identitat i el comportament, i es construeix a mesura que creixem, segons el que ens ensenya la societat.
Quan naixem se’ns classifica segons els nostres genitals. Tradicionalment, s’ha assignat l’etiqueta «nena» a les persones amb vulva, i l’etiqueta «nen» a les persones amb penis. Això, però, només és cert en les persones cis. Les persones trans són aquelles que no s’identifiquen amb l’etiqueta que els han posat: nenes amb penis, nens amb vulva, o inclús persones no binàries (no són ni nena ni nen).
S’ha començat a fer servir «neni» per a persones no binàries o per a grups de nens i nenes, però en general el llenguatge no ens facilita sortir del binarisme nen/nena.
I amb les persones intersexuals, què passa? Doncs que el sistema no sap catalogar-les i això els porta problemes. Si cadascú pogués triar qui és, ens estalviaríem molts mals de cap.
gairebé tot, no n’hi ha dos iguals. Les vulves i els penis tenen formes i colors ben diversos. De vegades fins i tot poden ser ambigus, és a dir, el personal mèdic no pot classificar-los com a vulva o penis. En aquests casos, parlem de persones intersexuals
Expressió de gènere: com em mostro?
La forma en què ens relacionem, els nostres gestos, la manera de vestir, el pentinat, les coses que ens agraden o fins i tot la nostra veu, conformen l’expressió de gènere.
Aquesta expressió pot ser més femenina o masculina, però no té res a veure ni amb el nostre sexe, gènere o orientació sexual.
Cal tenir en compte que la classificació en «femení» i «masculí» és arbitrària i faríem bé de revisar-la, perquè sovint serveix només per predefinir i limitar els nostres comportaments i desitjos.
Rols de gènere: què esperen que faci?
La societat espera un comportament diferent segons si som dones o homes; espera que els nostres gestos, gustos, roba, manera de parlar o fins i tot les coses que fem, s’adeqüin al nostre gènere. I recordem que, a més, espera que el nostre gènere es correspongui amb el nostre sexe. Dit així sembla força esbojarrat, oi?
Hi ha persones fortes, atentes, assertives, afectuoses... Independentment dels seus genitals o la seva identitat de gènere.
Divisió sexual del treball
Tradicionalment, i per aquests rols de gènere imposats, hi ha hagut feines que es consideraven d’home (aquelles que es fan fora de casa i es paguen) i feines que es consideraven de dona (les que es fan a casa i sovint sense cobrar). D’això se’n diu divisió sexual del treball.
La neteja i les tasques de cures han estat històricament associades a les dones; i, en canvi, les que semblaven més tècniques, les que requerien força o llocs de treball importants on es mana sobre els altres, als homes. Amb el temps es va demostrant que és injust i no té fonament, i per sort hi ha dones conduint autobusos o arreglant antenes, i homes mestres de casa i d’escola.
Divisió sexual del joc
El mateix passa amb els jocs i joguines: ens han volgut fer creure que existeixen jocs de nens i jocs de nenes. Sempre s’han regalat joguines que reforcen els rols de gènere: als nens pilotes, espases, jocs de construcció i videojocs perquè siguin actius, aventurers, intel·ligents, líders; a les nenes nines, cuinetes i peluixos perquè aprenguin a tenir cura de la família i la casa (i a estar sempre guapes!).
Afortunadament, les coses estan canviant, i cada cop més criatures poden jugar al que els agrada sense que les molestin. Així tota la canalla pot jugar a cuinetes, futbol, videojocs o a pintar-se les ungles.
Pressió estètica
Una altra cosa curiosa que fan els rols de gènere és obligar les persones a modificar els seus cossos: fer-se uns pentinats o altres, depilar-se, menjar i fer esport en funció del seu pes, i moltes altres coses.
Es tracta de la pressió estètica i és un compendi de pràctiques que promou uns cànons de bellesa ben determinats per a homes i dones. És a dir: hi ha una sèrie de normes sobre com han de ser els nostres cossos, per tenir una aparença normativa
Aquesta pressió, a més de produir obsessió i frustració, pot arribar a comportar riscos per la salut física i mental, com l’anorèxia, la bulímia, o la depressió.
ORIENTACIÓ AFECTIVOSEXUAL:
QUI M’AGRADA?
L’orientació afectivosexual es refereix a qui ens agrada i per quines persones sentim desig. Si tenen el mateix gènere que nosaltres, som homosexuals (gais si som nois, lesbianes si som noies). Quan ens atrau només l’altre gènere (a un home li agraden les dones; o a una dona els homes) som heterosexuals. No obstant això, quan no ens importa si l’altra persona és home, dona o no binària, som bisexuals; i quan no sentim desig per ningú, som asexuals o arromàntiques
És important remarcar que la nostra identitat i expressió de gènere, i la nostra orientació sexual no són fixes, poden evolucionar. Per això hi ha un terme, queer, que vol encabir totes i cadascuna de les identitats i orientacions. Podem canviar com som i qui ens agrada al llarg de les nostres vides.
SOCIETAT CISHETEROPATRIARCAL
Fa molts anys, quan es va començar a inventar la nostra cultura, es va decidir que els homes (cis, ser trans no era ni tan sols una opció) manarien per sobre de les dones. Per tal d’exercir aquest paper dominant, es va determinar que les dones es casarien només amb homes, que tindrien criatures amb ells i romandrien a casa cuidant de la família. Així és com la cisheterosexualitat i la monogàmia (casar-se amb una sola persona) van esdevenir norma. I des del control de la família, els homes cisheterosexuals també van començar a construir una societat que sempre els afavoria a ells. Malauradament, la resta de formes d’estimar i viure s’han perseguit des d’aleshores... Però actualment s’està lluitant per canviar aquesta injustícia!
Les persones que no encaixen en la norma, és a dir que no són cis, hetero o monògames, solen ajuntarse per fer pinya, lluitar pels seus drets i reclamar que, en definitiva, la normalitat no existeix i totes les persones som diverses.
Les sigles del col·lectiu LGTBIQ+ signifiquen: lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersexuals, queer i el signe + serveix per englobar qualsevol altra identitat (com ara les persones asexuals, les poliamoroses...) i indicar que és un col·lectiu en constant creixement.
Diversitat familiar
Igual que passa amb les persones, també hi ha famílies de tota mena: amb una mare, amb dues, amb dos pares, amb un pare i una mare... Fins i tot hi ha famílies amb més de dos pares i mares!
De la mateixa manera, les famílies també poden ser de molts colors i procedències, es poden tenir criatures de forma biològica, mitjançant l’acollida o a través de l’adopció; els fills i filles d’una família poden provenir d’unions anteriors dels seus progenitors i tenir nous germans i germanes... Es pot dir que hi ha tantes realitats familiars com famílies al món!
FEMINISME, OPRESSIONS I INTERSECCIONALITAT
El feminisme és un moviment que lluita perquè totes les persones puguin gaudir dels mateixos drets i privilegis, independentment del seu gènere o identitat. Per desgràcia, no totes les persones naixem amb les mateixes oportunitats de vida. Segurament ja sabràs que les coses són molt més fàcils si has nascut en un país del nord global o tens la pell blanca, ets un home cis i jove, una persona sense cap discapacitat... O totes alhora!
Però què passa quan no ets alguna o cap d’aquestes coses? El feminisme vol garantir que tothom pugui tenir els mateixos drets, però com que no tothom parteix des del mateix punt, de vegades hi ha persones que necessiten més oportunitats que d’altres per arribar a gaudir de les mateixes llibertats. És per això que diem que el feminisme també ha de ser antimasclista, antiracista, anticlassista o anticapacitista. És a dir, interseccional, perquè si no té en compte les opressions que pateix cadascú mai podrà aconseguir la veritable igualtat de drets.
La Marina Sáez, a més de ser l’autora d’aquest llibre, és una dona cis blanca, que a part de tenir dos nòvios i les aixelles peludes, de tant en tant també s’enamora d’altres noies.
Li agrada dibuixar amb coloraines i li fan rabieta la grisor del patriarcat i les desigualtats en general, per això cada any demana als Reis que tota la mainada del món sigui feminista.
La finestra indiscreta és un projecte ambulant amb perspectiva de gènere que ja fa temps navega pel mar buscant un moll on amarrar. El 2018 va rebre el Premi Rel del Laboratori Digital de Tantàgora, i des d’aleshores ha desembarcat a diverses escoles i centres cívics de Barcelona en forma de taller.
MTM, una editorial de dones, ha estat la tripulació de luxe que ha portat a bon port aquest còmic feminista a tot color que tens a les teves mans.
Lluny de pràctiques apropiatives, aquest llibre vol fer del privilegi altaveu, i sota una mirada interseccional, representar la realitat diversa que ens envolta. No obstant això, estem en constant revisió i volem convidar-te a acompanyar-nos amb les teves opinions i desitjos per navegar plegades cap a una societat més lliure.
